CATÀLEG I VALORITZACIÓ// RESTAURACIÓ

PALAU BOADACATÀLEGElisenda Troguet PalPost Grau de Restauració Juny del 2012

ÍNDEX¬ Caracterització ¬ Valorització

CARACTERITZACIÓ¬ Pàgina 4

00Palau Boada¬Organització del treball

El Palau Boada situau a la Gran Via de Barcelona actual-ment forma part del patrimoni arquitectònic catalogat per l’ajuntament de Barcelona. Un singular edifici al centre de la ciutat que conserva característiques dignes d’estudi i con-servació. El seu especial interès parteix per estar dissenya-da per a dos grans arquitectes; Elías Rogent i Nicolau Rubió i Tudurí, on el resultat actual és la superposició i completa integració de dos estils arquitectònics diferents mantenint tots els valors i característiques de la obra inicial. Així doncs es tracta d’un edifici interessant a nivell documental.

Per a la bona comprensió del transcurs de l’espai al llarg del temps, s’ha fet un desglossament en tres èpoques per tal de poder explicar les característiques que el compo-sen en cada una d’elles i deixar clara la seva evolució amb el traspàs dels anys. Un espai arquitectònic que ha anat canviant amb els anys, i en relació a aquest canvi s’ha anat modificant el ús d’aquest espai en concordança a l’evolució de la vida i la societat catalana que ha afectat directament a l’edifici del nostre estudi.

¬ 01 Original_1879.Residència familiar dissenyada per Elías Rogent.

¬ 02 Reforma_1958.Oficines i club social, reforma de Nicolau Rubió i Tudurí.

¬ 03 Actual

01O_1879 Residència familiar de Elías Rogent¬Organització del treball

¬Original_1879 context històric context estilístic funció lloc promoció ús tipus singularitat annex

Barcelona és troba en ple creixement de la ciutat a nivell de-mogràfic, econòmic i urbanístic. Gràcies a la gran ampliació del perímetre urbà nombrat Pla de l’Eixample. Amb aquesta apareix un canvi radical a nivell de vida, on l’electrificació, l’enllumenat públic, les canalitzacions i els transports comencen agafar pes i aporta guanys a nivell de confort i qualitat de vida. Així doncs amb el procés d’industrialització i modernització de les infraes-tructures i serveis urbans situa a Barcelona en punt de mira. Amb tots aquest avanços és comença a generar una gran conflictivitat social, provocada per la lluita de classes, amb la gran diferència de nivell de vida entre la classe obrera i la burge-sia catalana. Arrel d’aquestes diferències s’introdueixen noves ideologies com el comunisme i l’anarquisme. I com a trets a destacar apareixen dues dates importants. La primera al 1873 quan és celebra l’Ateneu Obrer Espanyol i al 1886 és funda la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, que fomenta els interessos dels empresaris i de les industries catalanes.

L’eclecticisme és una tendència arquitectònica desenvolupada al S.XIX, on barreja elements artístics diversos i èpoques de l’història del art i de l’arquitectura. Sorgeix en el moment cul-minant de la polèmica entre el neoclassicisme i el neogòtic i

perdurarà coexistint amb el modernisme i les noves tendències fins a ben entrat el S. XX. L’Eclecticisme no té un estil particular pròpiament dit, ja que és la suma d’influències referents del art gòtic; el neogòtic, del romànic; el neoclàssic, o de l’art oriental; el orientalisme. Amb una abundància de tendències entrecre-uades se li suma la multitud de versions que s’originen com a producte d’exaltació de caràcter nacional i autòcton de cada país. La arquitecte de l’espai analitzat Elías Rogent té una gran influ-ència del neoclàssic, una arquitectura molt més funcional. On el concepte de bellesa esta inspirat en la puresa de les línies arquitectòniques, la simetria i les proporcions. Per altra banda també reacciona contra els efectes decoratius del Barroc i del Rococó, preferint la senzillesa com a predomini de lo arquitectò-nic sobre lo decoratiu.

¬ CONTEXT HISTÒRIC

¬ CONTEXT ESTILÍSTIC



El Palau Boada va ser construït com a residència familiar per una família de la època acomodada que buscava el confort, reflectir el seu estatus dins la societat i poder gaudir de to-tes aqueles comoditats només a l’abast d’alguns; la burgesia catalana. Par tant podem parlar d’un tipus de funció simbòlica representativa, en la que l’exhibició del seu poder era un punt molt significatiu en la construcció de la seva residència.

Parlant d’una funció més estètica direm que aquest edifici esta construït en ple Eclecticisme amb un estil marcat per el arqui-tecte més neoclàssic el que ens dur a un resultat sobri i elegant en l’exterior amb un interior confortable, elegant i luxós.

L’indret on es situa la residència en l’època que s’ha analitzat és un lloc privilegiat. Una ubicació fora de les muralles de l’antiga ciutat de Barcelona, la qual dona al usuari una qualitat de vida superior, un confort i una comoditat que no es troben al nucli urbà. Tenint les noves tecnologies emergents com l’electricitat, les instal·lacions de la xarxa d’aigües, i la possibilitat de tenir un petit jardí a la zona posterior de la residència. El Palau Boada a més a més estava ubicat a poques illes del Passeig de Gràcia, on estava acomodada la nova burgesia de la ciutat. L’estructura morfològica del terreny on es situa l’edifici és de tipus illes obertes com a conseqüència de l’aparició d’un nou barri en construcció.

El promotor de l’encarreg és el mateix propietari i el mateix usuari-client que contracta l’arquitecte Elías Rogent per realitzar la construcció de la seva futura residència familiar.

En aquesta primera fase d’estudi nombrada com original, l’ús que se li va donar va ser per el mateix que va ser construït: una residència familiar burgesa acomodada dins la societat catalana.

¬ FUNCIÓ

¬ PROMOCiÓ

¬ LLOC

¬ ÚS

El Palau Boada és troba en ple creixement de l’Eixample de Bar-celona, el qual ens dur a un context de semi urbà. Amb això vull dir que és troba en un context semi rural que esta creixent, dit d’una altra manera es troba en vies de desenvolupament. Per tant parlem d’un teixit urbà semi dispers, en creixement, però seguint unes directrius traçades pel Pla Urbanístic de l’Eixample en construcció.

Parlant de l’espai en si analitzat diré que és tracta d’una casa unifamiliar concebuda com a palauet urbà amb una planta en forma de H i amb morfologia d’habitacions passants típiques de l’època i l’estil de vida burges a desenvolupar a l’interior.

Al ser construït al segle XIX parlem d’un tipus d’eclecticisme marcat principalment per l’estil neoclàssic. On l’autor de l’obra decideix utilitzar acabats més apreciats i enriquits a partir d’orna-mentació i repetició de dorats, d’alta qualitat, per remarcar que la construcció ha estat concebuda com a palauet urbà.


¬Original_1879 context històric context estilístic funció lloc promoció ús tipus

¬ TIPUS URBANÍSTIC

¬ TIPUS ESPACIAL

¬ TIPUS ARTÍSTIC-ESTILÍSTIC



¬SISTEMA CONSTRUCTIU. Fet a partir de murs de carga i forjats unidireccionals de fusta. La façana és de pedra llobada amb obertures regulars i amb una jerarquia en els pisos.

¬SOSTRES. De fusta artesonada, policromats i embellits amb dorats; utilitzant el pa d’or, amb elogis a la família i a la cultura. D’aquesta manera és potència el significat de majestuositat i riquesa, al ser tremendament elaborats.

¬PARAMENTS VERTICALS. Actualment no és disposa de ma-terial històric per poder verificar l’estat original. Tot i que encara que no és conservin els originals en l’interior domèstic és pot deduir que estarien rebestits de tela. En el cas de l’escala d’’ac-cès és conserva el revestiment original, que seria una pared estucada amb un acabat marmolejat planxat en calent amb un color terra i acabat de forma “abujardado”.

¬ TIPUS CONSTRUCTIU

¬PAVIMENTS: A l’interior do-mèstic trobem una parqueteria formada a partir de peses de fusta en les que és dibuixa per mitja del canvi de tonalitat de material, diferents dibuixos geo-mètrics. Aquestes peses estaven construïdes a fàbrica mitjançant un procés manual i posteriorment eren col·locades. Així doncs parlem d’un revestiment costós i molt noble degut a la comple-xitat i la dedicació que requereix fer cada peça que conforma el conjunt. A les zones públiques el material utilitzat per el paviment es el marbre.



¬ESCALA: Quan el palau va ser concebut per a ubicar-hi una residència familiar hi havien dues escales. La primera uneix verti-calment la planta baixa amb accés al carrer amb la planta noble. Es tracta d’una escala majestuosa amb uns acabats elegants i sobris, utilitzant el marbre al paviment i és caracteritza per tenir uns sostres artesonats. La segona escala a destacar és la que uneix verticalment la planta noble amb la superior des de la sala rebedor de la finca.

¬CARPINTERIES: Parlant de temes de tancament tant interi-or com exterior totes elles són de fusta. Són carpinteries de considerabes dimencions degut a l’alçada del palau. Aquestes són tractades de forma diferent segons la zona en la que es trobaven, difereciant així les parts nobles de les del servei, en-cara que es tractés de la meteixa porta. Podem trobar diferents tipologies l’obertura de portes, ja siguin per rail o per bisagra.

¬ QUALITATS DELS MATERIALS. Entés com a sensació, els materials en aquesta fase original del Palau s’utilitzen en els espais de manera imponent, per tal de demostrar una majestu-ositat, una noblesa i una grandesa a nivell econòmic per tal de posicionar-se en la societat.



¬MOBILIARI: El poc mobiliari que s’ha trobat de l’època pertany al estil neoclàssic. Aquest estil es situa a finals del segle XIX, formant part de la corrent neorenacentista. El neoclassicisme és un estil inspirat en l’art clàssic, grecoromà. Apareix com a reacció de les exageracions del Barroc i del Rococó. Com a exemples d’aquest estil en mobiliari són: ¬ L’escultura que es troba a l’entrada a l’escala principal, rea- litzada amb bronze, sense policromia. Aquesta és una inspiració a les escultures antigues i que a més a més compleix la funció d’il·luminar. ¬ La xemeneia de marbre i taula a joc que sorgeix del estil Imperial, considerat com a segona fase del neoclassicisme tant en arquitectura, mobiliari i decoració d’interiors.

¬ El sofà vermell és podria considerar com un moble d’estil Isabelí, que es va impulsar durant el regnat d’Isabel II d’Es- panya. Aquest tendeix a recuperar les característiques distintives del estil imperi. Les línies generals del sofà són rectes, amb una senzillesa que possibilita la construcció de grans mobles d’aspecte cúbic i amb una sòlida robustosi- tat. Es tornen a utilitzar materials tradicionals i la tapisseria s’aplica com a element envellidor.

¬ La gran majoria de les làmpades penjants del Palau són d’aquesta època utilitzant el cristall i el bronze per a donar unes formes realment boniques, elaborades i elegants.

Finalment afegiré que en aquesta fase original també podem trobar xemeneies en totes les estàncies del palau, tot i que ara ja no en queda ni rastre d’elles. Aquestes tant podien ser ex-ternes o empotrades als paramentsw verticals, revestides amb diferents acabats com el marbre, el bronze o la fusta.

Per acabar amb la descripció exhaustiva d’aquesta primera fase d’estudi del palau, direm que en aquell moment, concretament en l’any 1879, la representativitat que tenia l’edificació era la del sol fet que un arquitecte de primera línia, reconegut i emergent a l’època històrica hagués realitzat aquell encarreg. Per tant el fet que una vivenda per una família adinerada fos dissenyada i elaborada tal com s’ha explicat en l’estudi fa que cobri importàn-cia l’indret i prengui singularitat.



¬ SINGULARITAT



¬ ANNEX



¬ PLÀNOLS ORIGINALS D’ELÍAS ROGENT

02R_1958 Oficines i club social de Rubió i Tudurí¬Organització del treball


¬Reforma_1985 context històric context estilístic funció lloc promoció ús tipus singularitat annex

Internacionalment és una època de dictadura i de desajust polític la qual cosa portarà Espanya a una dictadura dirigida per el general Franco. Paradoxalment aquest fet provoca un creixe-ment econòmic que encara afavoreix més i consolida aquesta dictadura. S’ha de destacar que aquest creixement econòmic provoca profundes transformacions en els usos i costums de la societat, portant així a les generacions nascudes després de la postguerra un malestar social. On els seus valors culturals i morals, maneres de virue i aspiracions, eren oposades a les bases imposades per la dictadura.Al 1939 Catalunya és veu sotmesa a una catàstrofe només poden salvar el seu dinamisme econòmic i la seva tradició industrial, en la que cultivava emigracions rurals. A més a més Catalunya acollirà molts immigrants d’orígens andalusos, man-xegs, extremenys durant el franquisme. Treballadors que aniran omplint les fàbriques i els tallers de la ciutat, la qual cosa va significar una ampliació ràpida del cinturó obrer català i que pro-vocarà l’augment del potencial productiu del país. A partir dels anys 50 la ciutat anirà canviant significativament. Creixerà de manera caòtica i especulativament, es milloraran les comunica-cions i es duplicarà el número d’habitants a la ciutat provocant així una urbanització total de la superfície del territori Barceloní i per tant un progrés significatiu a la ciutat comptal.





En aquest moment ens trobem en ple estil modernista, portant així una renovació artística desenvolupada a finals de S.XIX i principis del S.XX. També va ser nombrada com a “Art Nou-veau”. L’intencionalitat partia de crear un nou art, jove, lliure i modern, que representarà la ruptura amb els estils dominants de l’època, tant de tradició acadèmica, com és el eclecticisme, com amb el realisme i l’impressionisme. El modernisme és con-siderat com un art burgés, molt car que intenta integrar en l’ar-quitectura tot l’art i totes les arts. Amb això vull dir que va avarcar tots els àmbits relacionats amb l’art, des de la pintura, escultura i arquitectura fina a les arts decoratives, gràfiques i inclús en el disseny de mobiliari. Aquest nou estil s’inspira en la natura a la vegada que incorpora novetats derivades de la revolució indus-trial, com el ferro i el cristall. L’estil es diferència per l’utilització de formes arrodonides te tipus orgànic, l’utilització de la línia corba i la asimetria tant en plantes sanitals com a alçats.La fantasia serà un punt clau en aquest estil, on l’inspiració en diferents cultures com per exemple la japonesa durà a una arquitectura simbòlics , suggerent i embellida.

Parlant ja del palau, direm que aquest pateix la seva primera transformació a nivell global. Aquest passa a formar part del gremi de fabricants del cotó; ATIPA i per tant necessita una

rehabilitació al espai per tal de poder allotjar la seva seu i cobrir les noves necessitats. Així doncs passa de ser una residència familiar a unes oficines que a més a més tindran una funció de club social amb la funció cultural de seguint buscant encara aquesta exhibició de poder i capacitat de prosperitat que pot oferir el gremi de cotoners a la ciutat. L’estil que fins al moment havia tingut el palau venia de la mà de Rogent en el que representava de bona forma la tradició de l’industria i per tan es tenia que conservar. Però per a la reha-bilitació de l’espai es crida a un altre arquitecte de primera línia: Rubió i Turudí. Aquest ha de mantenir els aspectes comentats anteriorment de l’arquitectura ja existent però a la mateixa vega-da ha de manifestar-se cap al futur. La seva actuació és centra en conservar les dues plantes i la façana principal del palau per tal de conservar l’idea de passat i construeix la seva obra a sobre.


¬ FUNCIÓ




Tot i estar situat al mateix indret el palau, en aquesta època canvia de significat l’espai que l’envolta. Ens trobem a Gran Via una connecció molt bona amb el centre de la ciutat i per tant amb tota l’expansió de l’Eixample i del bullici del Passeig de Gràcia que es troba en la seva millor època. El qual permet demostrar cert poder i una alta adquisició de prestigi al estar compartint voravia amb un prestigiós hotel de la ciutat; el Ritz. A més a més cal destacar que en l’ubicació en aquest palau de les oficines del gremi no només ara per aquest posicionament social, sinó que des d’allà tenien gran facilitat en accedir a la zona industrialitzada de la ciutat situada al Poble Nou. Així doncs amb un fàcil accés a la fabrica per poder controlar la producció, era el lloc idoni per instal·lar la seva seu a Barcelona.

En aquesta nova etapa que s’enfronta el Palau Boada el client i promotor de l’actuació que es realitzarà en l’espai es el col·lectiu ATIPA. Aquesta és fica amb contacte amb l’arquitecte Rubió i Tudurí que serà l’encarregat de realitzar l’adaptació de les noves necessitats de l’empresa al edifici ja existent.

Al 1960 data de la remodelació del palau, canvia l’us i les acti-vitats inicials per al qual va estar construït l’espai, per adaptar-lo a les noves necessitats que significava utilitzar l’espai com a seu central del gremi de cotoners.

¬ PROMOCiÓ¬ LLOC

¬ ÚS

Estem parlant d’un context urbà amb un teixit compacte seguint el pla d’urbanisme de l’eixample dissenyat per Cerdà. Aquest pla ja esta construït i als anys que s’estan analitzant la Gran Via de les Corts Catalanes és un carrer important en el que es desenvolupen la majoria de les activitats financeres i mercantils juntament amb el Passeig de Gràcia.

El nou Palau Boada continua tenint la distribució inicial de la planta noble en forma de H i amb un tipus d’habitacions pas-sants creades per Rogent i utilitzades en aquesta època com a club social. A més a més s’afegeixen les oficines a les plantes superiors que són espais comuns i oberts.





¬ TIPUS ESPACIAL

En aquesta segona etapa de la vida del palau trobem dos estils artístics diferents però que s’han compenetrat molt be i han aconseguit un resultat impecable i totalment respectable.L’estil modernista que representa Rubió i Turudí a la façana principal segueix l’estil neoclàssic inicial tractant-lo amb la ma-teixa pedra llobada però amb un sistema diferent, tractant-lo en pilastres corínties, deixant intactes les plantes nobles del edifici ja existent. La seva actuació de rehabilitació és de caràcter més creatiu i funcional marcat per les bases de la revolució industrial donant indicis d’aquesta en la segona fase de construcció.Cal destacar que en aquestes noves actuacions de l’arquitecte apareix una escala experimental penjada de la última planta, així com la façana posterior també actua en forma de reinvenció. Creant una galeria al pati interior de l’eixample, cobrint-la de per-sianes de llibret. En el cas de les oficines cal destacar que dur a terme unes formes més industrialitzades, de la mateixa forma que passa a les cobertes amb dents de serra, fent èmfasis i una relació directa a la indústria d’aquell moment. Per tant a partir d’aquest moment comença a conviure dins el mateix espai dos tipus artístics i estilístics diferents, que afecten tant en arquitectura exterior, interior com fins hi tot en el mobiliari. Ha de quedar clar que aquesta conecció és fa amb el més pur respecte i tacte, de tal manera que els diferents estils viuen en perfecta harmonia uns al costat dels altres sense causar cap dany visual al conjunt, continuant amb l’essència de la primera fase construïda per l’arquitecte Elías Rogent.





¬SISTEMA CONSTRUCTIU. Sistema constructiu a partir d’una combinació d’elements, els ja existents amb noves incorporaci-ons de pilars metàl·lics i biguetes de acer.

¬FAÇANES. La façana exterior augmenta a partir de la continu-ació de la original, amb pedra llobada i resolta segons un ordre de pilastres corinties no estriades.La façana interior és un clar exemple de l’aparició d’un nou arquitecte en la construcció de l’edifici. Es una manera repre-sentativa mitjançant un llenguatge molt més creatiu i funcional reinventant les galeries de l’eixample totalment vidriades i amb persianes de llibret corregut al llarg de tota la façana. És un sis-tema de galeries superposades on cal destacar a més a més la intervenció a la terrassa de Rubió i Tudurí, que com a paisat-gista, elabora un disseny de fonts i aplicació d’uns paràmetres verticals al perímetre del pati amb un llenguatge i estètica similar al de les persianes.

¬SOSTRES. És substitueixen els artesonats originals per una imitació amb guixos policromats ornamentats amb daurats, aconseguint un resultat similar als originals. En aquesta època també apareixen els falsos sostres en algunes zones de pas-satge comú de la planta noble per allotjar-hi instal·lacions com les del aire condicionat.








¬PARAMENTS VERTICALS. És revesteixen amb noves teles les habitacions de la planta noble del palau i en altres estàncies apareix l’aplicació de la pintura. Es manté la pedra i el marbre a l’escala i vestíbul principal.

¬PAVIMENTS. Es conserven els originals de la planta noble fets a partir d’una elaborada artesania nombrada parqueteria i és modifica la zona de la galeria que és substituïda per el linòleum.

¬ESCALA. En aquest element apareix un gran canvi a causa de l’incorporació de noves plantes edificades sobre les de la primera fase. Aquesta apareix d’un estil molt Tudurí. Una escala comú per tot l’edifici ubicada en una nova situació, feta a partir de materials secs penjats des de la última planta de la nova construcció, en forma de cargol molt atractiva.L’escala interior de la planta noble del palau continua exercint la seva funció interna de conecció.

¬CARPINTERIES. En aquesta segona fase d’estudi podem ob-servar que es mantenen les originals. En el cas dels despatxos de les oficines aquets són dividits amb un sistema més pràctic, industrial amb una perfileria d’alumini i donant pas a la creació d’espais diàfans.

¬QUALITATS DELS MATERIALS. A la part es mantenen les sensacions de noblesa i majestuositat. Però per altra banda, en les plantes de nova construcció els espais son tractats de fora més lleugera, amb l’aparició de les transparències .

¬MOBILIARI. El mobiliari que trobem en aquesta època a palau és dives i d’estils diferents a més a més del ja existent en la primera fase. Podem parlar d’un que pertany als anys 50, que intenta imitar l’estil neoclàssic amb tots els avenços tecnològics que hi han agut, continuant volent demostrar la seva grandesa i la majestuositat que aquets implica tenir-los. Normalment són fets de fusta, robustos i de grans dimensions i s’allotgen a la zona de vida social del Palau. Un altre tipus de mobiliari que apareix en aquesta època és el que pertany a les oficines . Aquestes peces daten dels anys 60-70, amb l’aparició de l’industria com a un element molt important en el disseny. El disseny industrial sintetitza conei-xements, mètodes tècniques i temps, que te com a meta la concepció d’objectes de producció massiva, donant especial

interès a les seves funcions, qualitats estructurals, formals i estericosimbòliques. Així com els valors i aspectes que fan de la seva producció, comercialització i utilització, tenint en compte al ser humà com a usuari. Així doncs podem definir com de senzill, agradable i fred el mobiliari d’oficina que trobem al espai estudiat. Amb la aparició de materials com el ferro, el plàstic i el vidre en el mobiliari i fins i tot en arquitectura, són considerats com a tres elements claus en l’època de l’industrialització.Tot hi tenir una mescla de materials en el mobiliari molt divers, tal hi com passa amb l’arquitectura, conviuen perfectament.

Per acabar aquesta etapa més de coneixement de la evolució que ha tingut el Palau Boada al llarg del temps parlaré de la sin-gularitat i de la representativitat que aquest va tenir quan el gremi de cotoners es van assentar al edifici. La empresa puntera en el sector tèxtil de l’època adquireix un edifici valorat per assentar la seva seu. Això fa que tot i plantejat un canvi d’us, funcions, activitats i estil a l’espai, gràcies a l’aparició de l’obra d’un nou arquitecte, ajudi a cobrar importància al gremi per poder perme-tre’s el luxe de contar amb unes col·laboracions professionals tan bones i estar situats en un edifici palau al centre de la ciutat emergent.




¬ SINGULARITAT




¬ ANNEX




DESCOMPOSICIÓ LINEAL DE LA SALA 4 DEL PALAU BOADA.

És presenta en forma de dibuix lineal l’espai És presenta en forma de dibuix lineal l’espai complex i repetitiu de la sala 4. En cada una de les diferents zones del dibuix s’explica detalladament un element en especial, parlant de un material, la forma de tractar-lo o de com s’entreguen les diferents parts que compo-sen aquest moble rebedor. És un espai que manté una base ens els quatre pilars que commanté una base ens els quatre pilars que com-posen la sala on a més a més hi apareixen pe-tites diferències en cada un d’ells.

Per acompanyar el dibuix i poder donar un suport visual complementari a l’explicació d’aquest espai, és presenta un fotomuntatge que recull totes les parts que composa aquest espai, respectant l’ordre i sentit de col·locació de la sala treballada. Els ma-teixos elements que s’han volgut explicar de manera senzilla i clara al dibuix donant-li manera senzilla i clara al dibuix donant-li una especial atenció i dedicació envoltat-los de blanc, en aquesta forma de treballar passa tot el contrari. Amb aixó vull dir que és tracta d’una mescla de materials, de colors i de prespectives que composen una visió altera-da pero certa de la realitat existent.

Elisenda Troguet PalTècniques de representació

Post Grau de Restauració d’espais.Desembre del 2012

03A_2011 Espai polivalent¬Organització del treball


¬Reforma_1985 context històric context estilístic funció lloc promoció ús tipus singularitat

annex

¬Actual_2011

Ens situem directament al segle XXI, Espanya es veu sotmesa a una profunda crisis, l’especulació per part dels empresaris, la banca i el propi estat han fet que tot el país es trobi en un estat en constatat precarietat. Barcelona es la segona ciutat més poblada d’Espanya en la que es pot gaudeix d’un gran ventall d’activitats culturals, comercials i turístiques. Es una ciutat a nivell internacional puntera que destaca per les seves múltiples iniciati-ves a nivell social, cultural i financer.La especulació comentada anteriorment ha fet que Barcelona s’expandeixi, però de la mateixa forma ha aconseguit que la nombrada especulació hagi encarit la vida a la ciutat comptal. A conseqüència ha provocat l’economització de la mà de obra i les matèries primes als països d’orient, on la majoria d’empreses emigren cap aquets països, deixant les seves seus d’Europa.

Actualment el Palau Boada forma part del patrimoni arquitectò-nic catalogat per l’ajuntament de Barcelona. Aquest fet, ha estat gràcies a l’obra i bona cohesió dels dos arquitectes Elías Ro-gent i Rubió i Tudurí. Aquest edifici té especial interès per haver estat la obra superposada de dos arquitectes de primera línia, on la reforma ha estat completament integrada al edifici original, mantenint tots els valors i característiques de l’obra inicial.

En el dia d’avui encara es continuen conservant parts del Palau de la forma més ajustada possible als estats de les èpoques passades explicades anteriorment. Actualment és un espai po-livalent en el qual l’us va canviant segons les circumstancies. La planta noble es manté pràcticament igual per tal de no perdre el simbolisme i la idea del que va arribar a ser en temps passats. Aquesta s’utilitza tant d’oficina, com de plató de rodatge i inclús s’hi han arribat a realitzar visites guiades per un pla de conei-xença del patrimoni de l’ajuntament de Barcelona. Les plantes superiors estan destinades a oficines que encara avui en dia funcionen. Destacaré que encara és continua recordant i fent èmfasis als arquitectes que van edificar el palau per tal de poder conservar i/o inclús buscar un interès remarcant així el seu valor simbòlic.



¬ FUNCIÓ




annex

¬Actual_2011

Actualment encara es manté el prestigi del lloc on es situa l’edi-fici, ja que es troba al centre de la ciutat i Gran Via és un dels principals eixos que creuen la ciutat. A més a més el Passeig de Gràcia, just al costat encara continua tenint un valor simbòlic molt important ja que és considerat una de les zones on el sòl és dels més cars de Barcelona.

Al dia d’avui la promotora i les intencions que és tenen per a la nova restauració i possiblement utilització del Palau Boada es desconeixen.

Polivalent i poc relacionat amb el fi del qual va estar constru-ït. S’utilitza com a oficines, com a espais de reunió i de sales polivalents. Durant un període de principis de la dècada es realitzaven visites guiades en les que s’explicaven la història del edifici. Actualment s’ha arribat a utilitzar de plató per reproduir una pel·lícula i inclús s’han pogut realitzar classes del postgrau de restauració d’espais.

¬ LLOC

¬ PROMOCiÓ

¬ ÚS

Analitzant la ciutat no apareixen grans canvis, ja que ens trobem amb un teixit compacte urbà d’illes tancades, però amb una massificació notable a causa d’un creixement expansiu de la ciutat per tot aquell espai ja sigui horitzontal o vertical que quedi lliure i aprofitable.

El palau continua conservant aquelles característiques més mar-cades que el defineixen, com la planta amb H i el sistema d’ha-bitacions passants a la planta Noble. La distribució no sembla que hagi estat modificada des de la desaparició de l’associació com a usuaris directes i diaris de l’espai. Actualment s’utilitza com a oficines on els espais són oberts, comuns i diàfans la qual cosa porta a la polivalència total de l’espai.




annex

¬Actual_2011


¬ TIPUS ESPACIAL

En aquest punt s’ens planteja un conflicte que ve donat per tot l’explicat anteriorment en la fitxa tècnica de catàleg del Palau Bo-ada, i és el següent: Amb quin estil artístic o estilístic és valora actualment aquest espai? Ja que la bona connecció entre les dues obres d’arquitectura respectuoses la una amb l’altra i al mateix temps imponents i innovadores fan que l’espai sigui un conjunt i és valori com a tal. I per tant és valora tot el contingut que s’ha anat recopilant i dipositant a l’espai al llarg del temps, fent-lo així un indret ben avingut.

A falta de documents històrics que ens determinin exactament el contingut material del Palau en cada una de les èpoques fa que sigui difícil datar cada i una de les peces que el composen, al igual que molts dels materials que actuen en l’espai. Podria ser que fossin originals, però al mateix temps també podria ser que en la primera remodelació és tornessin a col·locar, millo-rar i/o imitar per tal de continuar amb l’estil arquitectònic, i de disseny anterior. També podria valorar-se que en l’última etapa en la que ja és va fer un estudi previ a l’història documental del Palau és volguessin retrobar valors, simbòlics, artístic i estètics perduts al llarg del temps.

És per tot això, el resultat obtingut. Gràcies a la bona actuació dels dos grans arquitectes com la tercera remodelació que ha patit el mateix espai actualment és molt difícil de distingir moltes zones de l’espai i enmarcar-les en una època determinada. Ja que en molts casos l’espai és valora tal i com es troba actual-ment i és així, amb la mescla de diferents tipus artístics i esti-lístics, que han anat passant al llarg del temps, el que fan que actualment aquest espai sigui tan importat com és. El fet que des d’un inici és valorés l’actuació de l’anterior arqui-tecte i que és conservés i és valorés aquest fent una segona construcció diferent. Marcada per un altre estil seguint la corrent de la societat industrial però al mateix temps respectuosa amb l’anterior. Totes aquestes actituds d’admiració per la feina d’un altre i complementació amb les noves tècniques, genera un espai molt complex, a la vegada molt complert i totalment unit, per la vida d’aquest.

Finalment repetiré que l’edifici que s’esta analitzant, actualment està tan ben considerat per la bona connecció entre les perso-nes que hi han treballat i han fet que aquesta unió fos una fusió d’estils i no una competició per voler demostrar talent. És per tant una molt bona exemple de restauració, rehabilitació, recu-peració i innovació en l’àmbit de l’arquitectura i el disseny interior.





annex

¬Actual_2011

¬SISTEMA CONSTRUCTIU. Sistema constructiu resta tal i com ha estat fet en les fases anteriors. A més a més s’han introduït sistemes de seguretat, climatització, ventilació, tecnologia, etc, corresponents a la nova societat i normativa.

¬FAÇANES. La façana interior ha patit un lleuger canvi material a conseqüència de la substitució de la vella galeria original per una nova de mateixes dimensions però amb un acabat diferent; d’alumini.

¬CARPINTERIES. En aquesta fase final d’estudi podem obser-var que es mantenen les originals tant a nivell de l’arquitectura d’Elías Rogent com de Rubió i Tudurí, a excepció de les corres-ponents a la galeria d’acer inoxidable que dona al pati interior.

¬ESCALA. Finalment a causa de l’ultima rehabilitació de la plan-ta noble per tal d’entrar dins la normativa vigent s’elimina l’escala que unia la planta noble amb la superior des de la sala rebedor. D’aquesta manera és transforma el hall d’entrada i l’organització espacial deixant de tenir conecció amb la planta superior, i per tant quedar aquesta planta noble aïllada de les altres.

¬MOBILIARI. El mobiliari que trobem actualment en el Palau Boada és totalment divers i amb multitud d’estils en convivència dins un mateix espai. Tal i com s’ha explicat en l’apartat de tipus artístic-estilístic.

Per acabar tornarem a fer memòria i remarcarem que el Palau Boada actualment és un edifici catalogat que forma part del pa-trimoni arquitectònic del ajuntament de Barcelona. Aquest fet ha estat possible gràcies a la conservació pràcticament intacta de l’edifici en els seus dos períodes de construcció i remodelació. El valor més preciat que tenen avui en dia és el record del pas-sat d’aquest espai i s’aprofiten d’ell, dels arquitectes que van fer de l’edifici un lloc amb un interès cultural i s’intenta conservar el màxim l’estat en el que es troba per tal de no fer-li perdre valor simbòlic, artístic, estilístic i cultural que representa.





annex

¬Actual_2011

¬ SINGULARITAT




annex

¬Actual_2011

VALORITZACIÓ¬ Pàgina 32

04I_CASA BOADA¬Proposta i valorització actual

¬Valor Instrumental v.intenr arq. v. arq. actual v. urbanístic v. econòmic

¬Valor significatiu v. vetustez v. iconicitat v. singularitats i d’identitat

¬Valor documental

Actualment la Casa Boada no és utilitzada per l’ús al que va ser pensada i projectada. Aquesta és troba en un estat pre-cari ja que hi han moltes zones descuidades, però el més trist d’aquest espai, és el desús. Un espai amb plenitud d’interven-cions a fer i poder ser utilitzat, gaudit, fotografiat, etc. Així doncs diré que la plana noble de l’edifici estudiat pateix ara mateix una crisis existencial, ja que necessita ser viu. Un espai que esta tancat, que no hi entra la llum del carrer ni té conecció amb la vida exterior, un espai que s’està quedant aïllat de l’evolució de la societat en que vivim a causa d’aquest no ús. Un espai que durant molt de temps havia sigut un model o punt de referència envers la societat ja que tenia un valor estètic i simbòlic especi-al, ja fos per ser una residència d’una família burgesa que s’aco-modava al centre de la ciutat i tenia la sort que un arquitecte de renom volgués participar en una obra com aquesta. O com en la segona vida d’aquest espai amb la remodelació i substitució d’us del palauet per una seu social molt important del moment. Actualment considero que s’ha perdut aquest valor en la casa, ja que no hi passa res a l’interior per a que la societat barcelo-nina estigui assabentada de la seva existència. És per això que necessita tornar-se a col·locar al mercat.

Pensant en tot el comentat anteriorment el nou projecte que s’hi farà a l’espai anirà dirigit a recuperar i tornant a posicionar el palau dins una icona més dels espais arquitectònics i de

disseny de la ciutat de Barcelona. Un espai que serà propietat de la casa Chanel per a presentar-se al públic. Un indret que servirà per fer recepcions, presentacions, conferències, exposi-cions, fotografies de campanya, i tota mena d’actes socials que necessiti fer l’empresa per recordar que esta present a la ciutat i que vol posicionar-se.

L’elecció d’aquesta marca ha vingut donada pel fet que una empresa d’aquestes dimensions és l’adequada per poder com-prar un edifici d’aquesta capacitat per aprofitar la planta noble de cara al públic i les superiors com a oficines. Una marca que encaixa perfectament a dins els cànons del local, que repre-senta la elegància i finura clàssica del món de la moda però al mateix temps la possibilitat d’innovacions i muntatges esceno-gràfics totalment radicals i radiants. És per això que s’adequarà el local per a la marca per tal de poder extreuen-li el màxim de suc possible, on és puguin fer actuacions interiors totalment extremes conservant aquells trets més característics de la casa.

04I_CASA BOADA¬Proposta i valorització actual



¬Valor documental

Una vegada feta la caracterització del palau, és plantegen punts interès i inquietuds per treballar. Els ARTESONATS del sostre, amb pintures representatives de les quals pengen unes làmpa-des increïbles i el paviment de MARQUETERIA, són els ele-ments més impactants de l’espai des de la meva observació. I és aquí on s’em plantegen les inquietuds següents: perquè te-nim que conformar-nos a mirar, observar, gaudir dels elements tal i com ens han ensenyat i és el habitual?? Si realment els que més ens agrada i s’aprecia de l’espai en la valorització són els paviments i els artesonats, perquè queden desvaloritzats per la situació on és troben, o per els elements que els envolten? Podem replantejar la seva posició, organització i línia de prioritats en relació als elements que els envolten? Es important mantin-dre uns espais recarregats i excessius de decoració i mobiliari que no acaben sent gaudits?

¬ La fotografia que acompanya la pàgina ens mostra de forma molt simple l’intervenció que és vol fer de diferents formes, per potenciar els punts d’interès i deixar en un segon pla tot que no ens interessa. Podem veure que en l’imatge el que realment co-bra importància és el paviment que en aquest cas és el reflexe del artesonat que conté la sala. Els paraments verticals queden nets i neutres acompanyats dels corresponents tancaments que té la sala. En aquest cas hi apareix el sofà Isabelí també de forma semi transparent per ajudar a entendre el concepte de buidar tot el contingut de les sales i només potenciar l’interès.

És per tant aquest el punt de partida per el projecte del nou Showroom de Chanel al Palau Boada. Un espai que tindrà que ser repensat i redissenyat per poder satisfer les diferents ne-cessitats, mostrar els valor que s’estan explicant i posicionar-se al món de l’arquitectura interior de la ciutat. Es així un nou espai que tan contindrà elements del passat, que és valoraran i po-tenciaran com s’hi faran noves intervencions per tal de poten-ciar aquets elements anteriors o simplement dotar l’espai amb noves característiques de disseny per tal de fer un pas més endavant i evolucionar.

04I_VALOR INSTRUMENTAL

Introduint-nos en la valorització espacial un cop definida la pro-posta i les intencions parlarem dels VALORS INTERNS ARQUI-TECTÒNICS: Inicialment només s’actuarà a la planta noble de la casa Boada que és la que conté unes característiques espaials idònies. Un espai de sales passants i de gran altura, que man-té el paviment de marqueteria original i uns artesonats impres-sionats als sostres d’algunes de les sales d’aquesta planta. Per tant un valor que augmentarà ja que aquest espai s’adequarà i reformarà per poder emprar les noves necessitats del programa que es desenvoluparà a l’interior propi d’un showroom d’una luxosa marca de roba. Aquesta adequació consisteix amb la redistribució d’alguns espais per a potencial el seu nou ús. Uns paraments verticals que seran eliminants per donar pas a nous espais més grans i amb més llum, desaparició de portes inne-cessàries en tancaments i pretancaments, per tal de donar pas a una nova manera de viure l’espai més obert, lleuger, comú i àgil d’accedir a totes les zones. A més a més és vol potencial al màxim tots aquets elements identificatius històrics del palau, que més endavant s’explicaran.

¬Proposta i valorització actual



¬Valor documental

CONSERVAR

PUNT MIG

NOU


En temes d’adequació de l’ambient també s’hi produiran canvis ja que per molt que l’actual ja ens serveix ens molts casos com és a les sales passants, s’adequarà a les noves necessitats i és passarà l’espai cap a un terme més neutre i senzill per tal de donar més importància a aquells elements que realment siguin interessants de presenciar i mostrar. Així doncs l’ambient serà puntualment modificat a les zones de pas i espais sense tan interès per tal de neutrificar tot l’ambient recarregat, i fosc a causa del acabats dels materials de l’espai. Finalment afegiré en aquest primer apartat que tots els canvis espaials arquitectònics interiors que és faran estan pensats per mantenir el valor intern d’allò que més ens interessa; com és el paviment de marque-teria, els artesonats, i els elements de separació com portes i finestres necessàries, i per tant amb la resta d’elements és vol evolucionar i proposar nous canvis d’ubicació, material o aca-bat, i així torno a repetir donar un valor afegit a la conservació dels elements originals de les dues obres anteriors d’arquitectu-ra en l’espai.

¬ Aquest gràfic obtingut a partir de l’estudi d’interès material de les sales, ens mostra tres maneres d’intervenir diferents a l’es-pai. Primerament parlarem dels espais on és concentren més elements d’interès i que s’han de conservar, el paviment i els artesonats. Seguidament ens trobem en una zona més unifica-da i mixta que serveix d’unió entre les primeres sales a conser-var. Aquesta taca gris conté tot tipus d’elements a conservar

però no és troben col·locats de forma continua i ordenada com passa en l’altre cas. I és per així que és nombrada punt mig ja que és valorarà que és interessant i que no mantenir, unit per uns nous materials, elements i/o formes d’expressió del ja existent. I finalment tenim uns espais que no tenen cap tipus d’interès arquitectònic ni de disseny i per tan és faran nous per tal d’adequar-los de la millor manera a les noves necessitats i tecnologies.




¬Valor documental

11

12

11

12

1

8

23

5

9 10

7

6

4

15

14

13

CONTINUITAT

SALES ESPECIALS

SALES X;NOU

BIBLIOTECA

SALA USOS MÚLTIPLES _EXPOS _ CÀTERING _PRESENTACIONS

SALA CONFERÈNCIES

ENTRADA

ENTRADA

SALA TREBALLREUNIONS

SALA TREBALLDESPATX PRIVAT

REUNIÓ

INFORMAL

HALL EXPOPERMANENT

WC

RECEPCIÓEXPOPERMANENTWC

ZONA PREPARACIÓCÀTERING I MAGATZEMROBA


Finalment és proposa un programa d’us dins l’espai. A les sales d’especial interès de la zona de la façana exterior, quedaran totalment buides per tal de poder gestionar-les polivalentment. Sales d’us múltiples capàs d’agrupar moltes persones al mateix temps. A la façana interior és situaran activitats que requereixin més tranquil·litat, il·luminació natural i privacitat com la biblioteca acces-sible des de les zones comunes i dos despatxos als laterals. Finalment direm que el centre del palau tindrà la funció de distribuïdor de l’espai però amb el més a més de contindre exposicions canviants, d’aquesta manera és centra informació diversa en aquest punt deixant les sales amb més interès que s’expressin per sí soles i puguin ser gaudides de la millor manera per els diferents usuaris del Showroom. Finalment afegiré que les zones d’emmagatzematge, guarda roba i d’us privat del local, estan situades en zones estratègiques per tal d’aportar el suport necessari en moments puntuals amb total facilitat i no molestar ni transferir en la continuïtat de l’espai utilitzat per l’usuari.




¬Valor documental


¬VALOR ARQUITECTÒNIC ACTUAL, des del meu punt de vista tenir un espai amb un interès arquitectònic tan important i no ser utilitzat és un fracàs. L’espai és conserva en molt bon estat i en la majoria de les estàncies no li caldria fer-hi res de res a no se que per a valor projectual sigui necessari. Amb això vull dir que els artesonats estan be, els hi faltaria un petit retoc als daurats per potenciar-li el to però actualment estan sencers i podem gaudir de tota l’imatge. El paviment tot i ser antic no hi han peces trencades, el que si que està una mica gastat. Les portes i finestres amb els seus corresponents porticons és pre-senten en bon estat tot i que ens molts casos costa la mobilitat d’aquest per els rails. I la resta d’elements estan en bon estat, per tant actualment el seu valor arquitectònic és bo, ja que no s’hi ha de fer una reforma extremada per ficar-se d’immediat a utilitzar, sinó que podria funcionar actualment perfectament.

¬VALOR URBANÍSTIC, que manté l’edifici amb l’entorn són molt bones. Està totalment integrat a l’arquitectura que ha con-format la Gran Via, és considera aparentment com a un edifici més, i és relaciona amb perfeta concordança amb l’entorn com ha passat al llarg de la seva història. Val a dir que en temes de façana tant interior i exterior l’edifici és conserva i és de bon veure cosa que hi han edificis als voltants que comencen a trobar-se en situacions precàries en tema de tancaments i fus-teries. He d’afegir que deguda a les seva localització i posiciona-ment al costat de hotel Ritz, queda una mica en segon pla i no

llueix el suficient. Considero que seria bo actuat també en les façanes de manera molt simple i sense intervenir en arquitectura per donar-li una mica més de presència a l’edifici des de d’exte-rior i revaloritzant-lo. Fent-lo particip de la vida de la Gran Via.

¬VALOR ECONÒMIC, augmentarà una vegada la reforma que és vol fer sigui acabada, ja que és millora l’espai en relació al briefing i s’adequarà tecnològicament, fet que farà que l’epai es revaloritzi. Aquesta adeciació tecnològica precisa d’una gran in-versió econòmica que desprès és veurà reflexada en l’augment de valor instrumental. A més a més amb les noves tecnologies incorporades en l’espai també el millorarà el valor ecològic al ser en molts casos provinents d’energia sostenible. Cal mencionar que el valor econòmic de l’espai pujarà també per les reformes que és realitzaran de conservació i millora de l’espai juntament amb el valor afegit de ser propietat de l’empresa de moda.




¬Valor documental

04S_VALOR SIGNIFICATIU¬Proposta i valorització actual



¬Valor documental

¬El valor significatiu és aquell que podem parlar de les emo-cions que transmet l’espai i del significat que ha anat adquirint al llarg de l’història per a les persones. L’espai al que s’actua, obté un reconeixement especial degut a les obres fetes per els arquitectes molt importants i referents, cada un en un període contemporani diferent. Aquí també afegiré que el valor significa-tiu, és purament personal i que és molt difícil de valorar i per tant demostrar que la nova actuació que se li farà a la planta noble de la Casa Boada és molt subjectiva. El que si que afirmaré, és que en la societat on vivim els espais s’han d’utilitzar i no que-dar-se com a peces de museu. I per tant tots ells s’han d’anar adaptat de la millor manera a la societat on vivim per poder do-tar-lo d’innovacions, i conservar de la millor manera tot allò que sigui de valor i realment significatiu de les obres anteriors.

¬VALOR VETUSTEZ; aquest punt explicarà una mica millor la idea de projecte. El palau Boada és troba en perfectes con-dicions i aparentment no mostra defectes del pas de temps, però la seva arquitectura i fisonomia interior, portes, finestres, acabats i mobiliari, mostren, daten i fan referència a èpoques passades. És aquí on és mostrarà una barreja, una mescla entre els elements vells que és conservaran i els nous materials i/o tècniques actuals que s’incorporaran que jugaran a mar-car més aquesta diferència d’estils, etapes i actituds. El que esta clar que és vol conservar molt material del que és troba al interior, però al no tractar-se d’un monument històric intocable,

sinó d’un espai interessant que se li vol donar un nou us, s’elimi-naran elements sense cap mena d’importància, per donar pas a nous elements. Així doncs amb la mescla entre els elements a conservar i els nous aplicats a l’espai s’aconseguirà tornar a la vida aquest espai sense deixar-lo atrapat a èpoques anteriors i posicionar-lo a l’actualitat.

¬VALOR ICÒNIC; en aquest apartat no se li dona un gran valor, ja que aquest espai només agafa importància en el món in-dustrial tèxtil, en una època determinada. Al ser la sede d’una empresa catalana de l’època industrial dels teixits era molt im-portant a la ciutat de Barcelona. Aquesta va aconseguir donar-li un cert valor social al col·locar-se en un espai com aquest i en un punt estratègic i cèntric de la nova ciutat comtal. Actualment l’espai no és gaire conegut així que no considero que el valor icònic sigui gaire gran, tot i que al projectar el nou showroom de Chanel a la planta noble de la casa Boada aquest valor podria augmentar i podria arribar a ser un espai icònic de la ciutat.

¬ Planta d’artesonats i modificacions-replantejaments-intervenci-ons de sostre:




¬Valor documental

¬SINGULARITAT; aquest valor augmenta gràcies a totes les modificacions que és duran a terme amb la nova adequació de l’espai per el showroom de Chanel. Inicialment augmenta-rem el valor de singularitats ja que s’intentarà tornar a recuperar la galeria inicial que hi havia plantejada per l’arquitecte Rubió i Tudurí que posteriorment va ser reemplaçada per una d’acer inoxidable sense cap mena de gracia ni estil. Amb l’eliminació de decoració innecessària, ornaments als paraments verticals, il·luminació no significativa i mobiliari aconseguirem que allò que més ens interessa com els artesonats i la marqueteria prendran més importància i per tant la seva singularitat serà molts més elevada.

¬ Les sales d’interès, nombrades com a especials que mantin-dran el paviment i els artesonats, seran polivalents. D’aquesta manera hi podran passar des de exposicions, càterings, pre-sentacions, utilitzar-se com a sala de ball, d’espera, de con-ferències, d’actes i tota mena d’events. Estan pensades com a sales buides, sales en que no hi haguí cap mena d’element que destorbi el procés d’admirar, gaudir i poder observar els materials. Unes sales canviants segons la funció necessària, aportant puntualment els accessoris i/o mobiliari que sigui ne-cessari i oportú. De manera que s’ha optat per escollir material totalment contrastant al existent, un mobiliari de disseny de pvc transparent i incolor per tal de no alterar el conjunt, i passar com a inapreciable.




¬Valor documental

S’ha de deixar clar que el sentiment estètic canviarà en el mo-ment que s’actuarà per fer-hi la reforma, ja que amb la redistri-bució de l’espai que s’efectua per a desenvolupar el programa i respondre als valors de projecte. Per tant modificarem els espais i les zones d’accés i distribució interior; més obertes, simples, i neutres, de tal i com havien estat plantejades per els arquitectes Rubió i Tudurí i Elias Rogent. Sincerament tot i aquestes modificacions no crec que el seu valor significatiu vari o disminueixi, ja que és toquen espais que estaven pensats per el servei, donant més amplitud a aquets i netejant-los de orna-mentació. Les sales de gran importància com són les passants, el hall d’entrada i galeria al conservar-se els elements interes-sants i afegir unes modificacions el sentiment estètic serà molt més potent al donar més importància aquets i sense perdre el valor documental que aquets elements ens aporten.

¬ El plano de paviments i distribució de l’espai ens explica ràpi-dament que en la majoria de les zones aquest espai continuarà comportant-se com s’havien plantejat. Conservant la marque-teria original i, eliminant i aplicant microciment en les zones on hi havia peces ceràmiques sense cap mena d’interès. A més a més tal i com mostra el dibuix, al ser un espai sense quasi be mobiliari fa que prenguin importància els trets escollits com a punt d’interès i d’identitat de l’espai, potenciant-los i fet que llueixin per si sols.




¬Valor documental

¬VALOR DOCUMENTAL; actualment el valor documental és elevat ja que s’ha mantingut la morfologia de l’espai al llarg del temps i s’ha restaurat els acabats interiors tal i com van ser plantejats en la primera obra arquitectònica, variant la seva forma relativament poca. A més a més és conserva gran multitud de mobiliari de totes les èpoques i per tant tenim material de les tres etapes purament marcades per d’us de l’espai. Aquest mobiliari és un document històric ja que ens explica molta informació de l’època en que es van utilitzar, l’estil que predominava, i el simbolisme que és volia mostrar.

04D_VALOR DOCUMENTAL¬Proposta i valorització actual



¬Valor documental

S’ha de dit que el valor documental normalment varia en relació al valor instrumental ja que en molts casos s’eliminen proves històriques documentals per substituir-les per nous espais,materials i mobiliari. Amb aquest concepte afegiré finalment que en la nova proposta de showroom és conservarà tot aquell material d’ornamentació, mobiliari que no és vulgui utilitzar als espais que els hi correspon ubicant-los a una reinterpretació de nous espais neutres de valor documental interessant. L’objectiu és poder conformar espais oberts i comuns, que al no etsar dotats d’artesonats, marqueteria i/o altres elements que és conservaran. Amb això vull intentar conservar material que conté valor documental històric de la casa i de la vida de la societat catalana, i ser replantejats els usos i ubicacions, per dotar-los d’altres qualitats.

04D_VALOR DOCUMENTAL¬Proposta i valorització actual



¬Valor documental

¬No podia donar per acabat aquest anàlisis sense deixar cons-tància dels coneixements que he adquirit durant aquest curs.

Aquest catàleg ha estat el punt de partida per finalment poder dur a terme el projecte del Showroom de Chanel al Palau Boada. Un projecte amb un resultat final sorprenent, divertit, arriscat i al mateix temps selectiu i conservador. Tota una sè-rie d’adjectius que puc fer servir per classificar el resultat final projectat gràcies al exhaustiu anàlisis que és va dur a terme in situ amb tot el grup d’alumnes. I una vegada concentrada tota l’informació, dedicar-se a seleccionar-la, ordenar-la per finalment poder treure elements claus i dotar-los de decisions crítiques projectuals, en molts casos arriscades, per obtindre un resultat final coherent al anàlisis de valors realitzat.Ficant-me més en el resultat final diré que s’ha apostat per una intervenció radical, senzilla i interessant. En la que s’ha prescin-dit de tots els elements que no ens feien falta, tant d’ornamen-tació, com de mobiliari i fins hi tot d’acabats, per dotar de valor al que és considerava més interessant. I que per tant, tenia que reaparèixer o seguir continuant formant part de l’història del Palau Boada. Finalment afegiré que totes les intervencions més arriscades que s’hi faran al palau tenen com a criteri poder ser reversibles i per tan que la seva col·locació en un futur no danyi i al mateix temps sigui desapareixible, deixant els trets més ca-racterístics possibles de l’arquitectura d’Elías Rogent i de Nicolau Rubió i Tudurí.




¬Valor documental

¬Valoració personal del projecte

05P_*

CATÀLEGElisenda Troguet PalPost Grau de Restauració Juny del 2012

CATÀLEG I VALORITZACIÓ// RESTAURACIÓ

Documents

Transcript of CATÀLEG I VALORITZACIÓ// RESTAURACIÓ