Del 25 de Marçal 31 de Maig de 2011Catàleg de l’exposiCió

FotopeRiodisMe al MaCBa

Joan Colomdel 25 de març al 30 de març

Gervasio Sánchezdel 31 de març al 7 d’abril

Robert Capadel 8 d’abril al 14 d’abril

Joseph Koudelkadel 15 d’abril al 22 d’abril

Colitadel 23 d’abril al 30 d’abril

Francesc Català Rocade l’1 de maig al 7 de maig

Gerda Tarodel 8 de maig al 12 de maig

Ricard Terrédel 13 de maig al 20 de maig

W. Eugene Smithdel 21 de maig al 28 de maig

Oriol Masponsdel 29 de maig al 6 de juny

Xavier Mixerachsdel 7 de juny al 13 de juny

Agustí Centellesdel 14 de juny al 20 de juny

Robert Doisneaudel 21 de juny al 30 de juny

David Seymourde l’1 de juliol al 7 de juliol

Ramon Masatsdel 8 de juliol al 13 de juliol

Elliot Erwittdel 14 de juliol al 20 de juliol

B A R C E L O N A

MUSEUD’ ART CONTEMPORANI

fotògraf del carrerprimera retrospectiva de l’etapa inicial de Joan Colom entre els anys 1958 i 1964. Les imatges de l’artista, Premi Nacional de Fotografia, són instantáneas obtingudes en la seva major part de la vida quootidiana de Barcelona; en l’antic Barri Xinès, avui barri del Raval.

pàgina 3

Joan Colom

1.El millor cul del Raval30 x 20

pàgina 4

Sus imágenes en blanco y negro, revelan ese “universo poblado de almas vagabundas, prostitutas, niños de la calle”

El Colom de aquellos años (1958 y 1961) que le hicieron famoso iba siempre cámara en mano, no ha cambiado, y sale aún de casa “con la maquina preparada, para que si en la escalera me encuentro a uno poder disparar”. por Colom.

Un fotógrafo convertido en espía particularmente respetuoso

de ese espacio “de intercambios íntimos negociados en público”, refugio de “cuerpos y almas errantes”,

Nacido en Barcelona en 1921 ha pasado más de cincuenta años alternando su trabajo con la fotografía, su pasión. La muestra compuesta de 160 fotografías arranca en los años 60 y ofrecen una visión singular de Barcelona en blanco y negro. Colom esta calificado como un autor singular que ha realizado un fotografía llena de vida y humanidad.

A sus 83 años sigue trabajando por la calle con la misma cámara que ha utilizado todas estas décadas: una Leica M2.

2.Putas baratas, 195130 x 20

pàgina 5

3.Indigent, 195230 x 20

pàgina 6

4.Fer el carrer, 195330 x 20

pàgina 7

5.Dret de client30 x 20

pàgina 8

6.Guapa i avi30 x 20

pàgina 9

7.Despres del servei

30 x 20

pàgina 10

8.Equip del carrer, 195230 x 20

pàgina 11

9.Esperant clients30 x 20

pàgina 12

10.Nens curiosos30 x 20

11.El navajita, 1958

100 x 100

pàgina 13

Va néixer el 1928 en el si d’una família burgesa, el 1955 va ser traslladat a París per l’empresa d’assegurances per a la qual treballava, allà va viure fins a 1957, freqüentant el club 30 x 40 i col.laborant en diverses revistes: Paris Match, Elle i Boccacio ,en tornar es va fer fotògraf professional.

fotografia nuaOriol Maspons

pàgina 14

12.Carrer al Poble Sec, 195830 x 20

pàgina 15

13.Barcelona, 196330 x 20

pàgina 16

14.Toreros de salón, 196230 x 20

pàgina 17

15.Cadaqués, 196630 x 20

pàgina 18

16.La Mancha, 196230 x 20

pàgina 19

17.Mama hippy, 196730 x 20

pàgina 20

18.Francesc Català-Roca30 x 20

19.Francesc Català-Roca

30 x 20

pàgina 21

20.Francesc Català-Roca30 x 20

21.Francesc Català-Roca30 x 20

22.Francesc Català-Roca30 x 20

23.Francesc Català-Roca30 x 20

pàgina 22

24.Francesc Català-Roca30 x 20

25.Processió corpus, 1958

Sant Boi de Llobregat

pàgina 23

L’any 1958, Ricard Tarré va captar aquesta instantània a la processó del Corpus de Sant Boi de Llobregat. Som, doncs, en una època caracteritzada per la forta immigració a les grans àrees industrials, com la de Barcelona, de gent procedent, sobretot, del sud d’Espanya.

El angel caídoRicard terré

pàgina 24

És indubtable que l’esguard estràbic, que m’atreviria fins i tot a qua-lificar de despietat, de la nena és com un poderós i invisible imant que ens atrau immediatament la nostra, de mirada, però ja després d’aquest primer impacte, si observem amb més atenció la fotografia ens adonarem que la nena no solament és l’única del grup que, en lloc d’uns delicats gladiols blancs, o d’un estilitzat lliri d’aigua, duu a la mà un senzillíssim, i molt probablement casolà, ramet de mosqui-tera, sinó que també és l’única de totes les nenes que se’ns mostra de cara. Sembla, talment, com si les altres, de nenes, fossin alienes

26.Niño meando, 195930 x 20

pàgina 25

del tot, tal i com, per altra banda, és del tot lògic, a l’indubtable i silenciós drama amb què ella ha de fer front, dia a dia, al defecte dels seus ulls fins al punt que la imatge que presenta vestida de primera comunió pot arribar a semblar grotesca quan, de grotesca, aquesta bellísima imatge no en té res.Una magnífica poesia..., perdó; volia dir una magnífica fotografia la de Ricard Terré, qui va deixar dit que la fotografia “no es fa, sinó que es troba”.

27.Niño con aro, 196330 x 20

pàgina 26

28.Niña con muñeca, 195930 x 20

29.Setmana Santa,30 x 20

1.Francesc Català-Roca30 x 20

pàgina 27

pàgina 28

30.Ligero de equipage, 196030 x 20

pàgina 29

31.La clase turista, 196030 x 20

pàgina 30

32.Viuda en setmana santa, 196630 x 20

33.Catalunya, 1936. Agustí Centelles

30 x 20

pàgina 31

En la obra gráfica de Agustí Centelles reside buena parte de la memoria visual de la Guerra Civil y de la epopeya del pueblo de Cataluña y sus instituciones ante un conflicto que se convirtió en tragedia.

las vidas de un fotografoAgustí Centelles

pàgina 32

Centelles vivió la guerra como fotoperiodista, retratando la cru-deza de las bombas sobre la población civil y la tragedia humana que supuso, cuya muestra más evidente es su célebre fotografía en el cementerio de Lleida a la madre del periodista Josep Pernau, de la que hoy precisamente se cumplen 69 años de cuando fue tomada.El fotógrafo tuvo que exiliarse a Francia llevándose consigo to-dos los negativos para evitar las previsibles represalias del Ejército franquista sobre sus protagonistas. Tras ser detenido en el campo

pàgina 33

de Argelers, fue trasladado al campo de concentración de Bram, de donde pudo salir para trabajar en un estudio fotográfico de Carcassone, donde escondió su archivo de 10.000 negativos.Agustí Centelles volvió a Cataluña en la primavera de 1944 y tiem-po después fue juzgado por el régimen acusado de pertenecer a la masonería, lo que le inhabilitó como fotoperiodista. El artista se dedicó a la fotografía industrial y publicitaria y en 1976, una vez muerto Franco, regresó a Carcassone para recuperar su archivo.

34.Barcelona, milicias al frente,1936. 30 x 20

pàgina 34

35.despedida milicias, 193630 x 20

pàgina 35

36.Barcelona, 193630 x 20

pàgina 36

37.Resistencia, 193630 x 20

pàgina 37

38.Brigadista, 193630 x 20

1.Francesc Català-Roca30 x 20

pàgina 38

1.Francesc Català-Roca30 x 20

pàgina 39

1.Francesc Català-Roca30 x 20

pàgina 40

pàgina 41

Igna consenis nonse ver in henim augue dolore volorperos nos num irit do diat. Vel elis acing ea atummolore commolorem vullan ero diam, con heniam, quatue tat dolenis dunt prationse commolorer sed tat. Ut prat.

E t c …lorem ipsum dolor

B A R C E L O N A

MUSEUD’ ART CONTEMPORANI

Col·labora: Ajuntament de Barcelona Edita e Imprimeix: