Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2008 • número 101 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

El 9 de juny, els ministres deTreball de la Unió Europeavan aprovar, sense cap vot en

contra, una “proposta de modifica-ció” de l'actual Directiva sobre eltemps de treball. Amb això van en-gegar un procés que acabarà en lavotació del Parlament Europeu, enprincipi, el pròxim 19 de desembre.

Segons la nova proposta de Di-rectiva, els Estats podran permetreaugments de la jornada de treballsetmanal fins a les 60-65 hores, ques'aplicarien a través de pactes indi-viduals entre l'empresari/a i el treba-llador/a, encara que els convenisfixin una jornada inferior. Això repre-senta la tornada a jornades “legals”de 10 a 12 hores i sis dies per set-mana. La proposta de Directiva es-tableix també que els períodes dedescans en les guàrdies de col·lec-tius com el personal sanitari o bom-bers deixaran de considerar-setemps de treball efectiu.

Per què cal aturar aquestaproposta infame?Perquè pretenen fer-nos retrocedirun segle, invalidant la jornada màxi-ma setmanal de 48 hores que l'OITva oficialitzar el 1917, desprésd'una lluita llarga, dura i plena desacrificis del moviment obrer inter-nacional per la jornada de 8 hores.

Perquè, en tractar d'imposarl'augment de jornada mitjançantacords individuals treballador/a-em-presa, ataquen una de les majorsconquestes de la lluita sindical: eldret de la classe treballadora a larepresentació i la negociaciócol·lectiva, deixant el treballador amercè de l'empresa.

Perquè, quan estan enviant mi-lers de treballadors/es a l'atur, encomptes de reduir la jornada (co-mençant per les 35 hores) o rebai-xar l'edat de jubilació als 60 anys,és a dir, treballar menys per treba-

llar tothom, pretenen prolongar lajornada, provocant així encara mésdesocupació.

Perquè la Directiva és un instru-ment per abaratir uns salaris ja de-vorats per la carestia de la vida.

Perquè la prolongació de la jorna-da comporta un augment inevitablede la fatiga, que porta forçosamenta un greu increment dels problemesde salut laboral i de la sinistralitat.

Perquè, mentre els governs s'om-plen cínicament la boca amb la con-ciliació de la vida laboral i la vida fa-miliar i personal, les jornades de 10i 12 hores de la Directiva la conver-teixen en un somni impossible,afectant en primer lloc la dona tre-balladora.

Perquè la prolongació de la jorna-da és un complement necessari deles polítiques de privatització delsserveis públics, que van de la màdel seu deteriorament i de la preca-rització de les condicions laborals.

Perquè no és veritat que la Direc-tiva sigui quelcom llunyà, que noens afecta. Si s'aprova, el seu im-pacte serà immediat, tot i que no s'-hagi traslladat encara a una llei es-panyola. Per començar, la patronalpodrà subcontractar personal depaïsos on la jornada de 60-65 horeshagi estat legalitzada. Ens faranxantatge també des del principiamb amenaces de deslocalitzacióals països on la Directiva estigui jaimplantada. Els empresaris indivi-duals, a més a més, tampoc tarda-ran gaire a aplicar-la, a l'empara delTribunal Europeu de Justícia, enca-ra que la llei espanyola no s'hagimodificat, tal com succeeix ara ambla Directiva Bolkestein.

La pretensió del capitalisme eu-ropeu és —si no ho impedim— benclara: començar pels països i sec-tors més desprotegits (com els pre-caris i precàries i les persones im-migrants) per acabar, al cap d'un

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialVolen fer-nos retrocedir unsegle! No a les 65 hores!!!

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia

Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.

Col·laboren en aquest número: Enric Duran, Josep Nadal, XGAE, Pasqual Aguilar, Colecti

Malatextos, Roser Iborra, Rafael Cid, Miquel-Dídac Piñero, Correllengua, federacions i seccions sindi-

cals de CGT.Fotografies: Dídac Salau. Il·lustracions: Azagra (portada) i Agurrej.Tirada: 10.000

exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.

43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat

No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20 desetembre del 2008.

Toni Mollà dins “Quina política lingüística?”

“La proposta pedagògica de

Ferrer i Guàrdia aposta pel canvi

de les mentalitats, per una

formació científica i racional que

permeta una autèntica revolució

social”

Còmic - Águrrej

temps, generalitzant la prolonga-ció de la jornada a les noves gene-racions.

Perquè la Directiva no és quel-com aïllat sinó una peça, sensdubte fonamental, de l'ofensiva del'Europa del Capital. Ve de la màde la Directiva de Retorn contramilions d'immigrants (que presen-ta com a culpables de la desocu-pació), del pla Bolonya de privatit-

zació de la Universitat, de la Direc-tiva Bolkestein per liberalitzar i pri-vatitzar els serveis públics o de lapermanent pressió per allargar l'e-dat de jubilació i retallar i privatitzarles pensions públiques.

Exigim als europarlamentaris elrebuig directe de la Directiva, i alGovern Zapatero que faci un cridaurgent al seu repudi i exigeixi laseva immediata retirada.

Catalunya. Octubre de 2008

REPORTATGESi acceptem les explicacions dels nostresexplotadors és ben lògic que no enteguem resdel que passa i que donem la raó als amos

QUINA CRISI?

3

Cal reaccionar davantd’aquest reajustamentdel sistema en formade crisi econòmica

Els creen del no res a través dels crèdits però ens els fan tornar amb interessos.

El 95 per cent dels dinerssón creats pels bancs privats

Enric Duran (www.17-s.info)

F a ja més d'un any que la crisifinancera és notícia. Des queva esclatar a Estats Units

amb el nom de crisi sub- prime, s'hapublicat molt, explicant amb més omenys precisió i encert, com s'haproduït aquesta crisi en els aspectesmés concrets. El que no s'ha expli-cat tant, i en cap cas en mitjans decomunicació massius, és com la ne-cessitat de creixement exponencialque té l'actual sistema financer és lacausa de fons de la bombolla espe-culativa, i per tant de la pròpia crisi,a més de tenir una relació directaamb les crisis energètica i alimentà-ria. Així doncs, aprofitarem aquestaoportunitat d'arribar al públic perexplicar no ja la crisi creditícia sinóel rerefons que fa que el sistema fi-nancer actual sigui una gran estafaper a la gent treballadora, alhoraque representa un perill per a la sos-tenibilitat de la vida al nostre plane-ta. Entendrem així el paper que ju-guen els bancs com a principalsresponsables de tot plegat.

Història de la creació dediners

L'origen del negoci bancari ens re-munta a quan l'or era el diner real i,com a tal, el guardava l'orfebre en elseu magatzem. Com que l'or eramolt pesat i incòmode de moure,els diners en circulació eren partici-pacions d'aquest diner metàl·lic. Undia, l'orfebre va pensar que podiacobrar interès pel préstec d'aquestesparticipacions i per compensarhova començar a pagar un interèsmenor als dipositaris d'aquest or.Així es va iniciar a Europa el nego-ci bancari.

Aquest sistema tenia el problema

que la possibilitat de prestar dinersestava clarament limitada per laquantitat d'or en circulació; llavors,els orfebres, ja convertits en ban-quers, van inventar el sistema de re-serva fraccionària, que consisteix

en què només hi ha en reserva unapart del que realment es presta. O,dit d'una altra manera, a partir d'undiner real es crea diner del no res enuna proporció que, tenint en comp-te que no tothom retirarà els seus

diners alhora, mai no posa en difi-cultats els banquers a l'hora de re-tornar dipòsits. Aquesta proporcióacostumava a ser del 10 %, és a dir,10 unitats en circulació per cadaunitat real d'or existent a la reserva.Aquest augment del diner en circu-lació va afavorir l'expansió comer-cial al món i, un cop coneguda pelsestats, en lloc de prohibir-se, es varegular. Per controlar el risc queaixò significava si se sabia que nohi havia diners per retornar a to-thom, es va crear el sistema debancs centrals, que disposarien dereserves d'or addicionals per poderprestar als bancs en moments decrisi.

La creació de diners al'actualitat

Amb el temps, el sistema de bancscentrals i reserva fraccionària s'haconvertit en dominant al món; l'orque garantia el diner en circulacióva anar minvant fins que el 1971 esva fer desaparèixer el patró or. És adir, es va deixar d'usar l'or com abase real del diner.

Tot i canviar aquest aspecte fona-mental del sistema monetari, elsbancs centrals i el sistema de reser-va fraccionària van continuar, peròamb unes reserves que consistiennomés en anotacions bancàries cre-ades en algun moment pels bancscentrals. Aquestes reserves signifi-caven diners però no estaven garan-tides per cap diner que tingués unabase material. Això canvià comple-tament la naturalesa del diner; tot elque tenim actualment en circulaciósurt del no res i per tant és un purcontracte, que només té valor per-què tothom n'hi dóna.

El diner que es crea avui dia, escrea bàsicament a partir de préstecs,és a dir en forma de deute, ja sigui

públic, comercial, extern o de parti-culars. I no només això, sinó quequan es retornen els deutes, aquestdiner desapareix, de manera queaixí el sistema financer disposad'una eina per ampliar o reduir eldiner en circulació.

Els diners els creen els bancscentrals i els bancs privats. Nomésentre el 3 i el 5% dels diners en cir-culació han estat creats pels bancscentrals, la resta els creen els bancsprivats a través dels crèdits així com(i cada vegada més) a través decomplexos sistemes d'especulaciófinancera.

Avui en dia, la creació de dinernomés està limitada per un regla-ment que indica en quines condi-cions poden prestar diners elsbancs.

En el cas de la Unió Europea, elreglament que obliga als bancs ambel BCE (Banc Central Europeu),diu que han de tenir com a reservacom a mínim el 2 % del total delsdiners; l'altre 98% el poden prestar iinvertir. Els diners dipositats a untermini igual o superior a dos anysno estan afectats per aquestanorma, i es poden invertir al 100%.Tot això es pot comprovar a l'article4 del Reglament (CE) nº 1745/2003(BCE/2003/9).

Els estats davant la cre-ació privada dels diners

Si el diner ja no és or (que era lajustificació amb què es va crear elsistema de la banca comercial i elsbancs centrals, com a responsablesde guardar l'or i convertir-lo endiner en circulació), com és que se-gueixen sent només els bancs elsúnics que poden crear diners? i perquè només ho fan en forma de

continua a la pàgina 4 >

Catalunya. Octubre de 20084

REPORTATGE

deute que se'ls ha de retornar ambinteressos?

Dit d'una altra manera: per quèels Estats han de pagar interessos alseu banc central per així poder fi-nançar la despesa pública, quan sóndiners que podrien crear directa-ment els Estats en el moment de re-alitzar aquestes despeses?Potser l'única resposta lògica quese'ns pot acudir és que la banca ésqui controla els governs i no alrevés, oi?

A Mayer Rothschild, membre dela dinastia europea de banquersmés poderosa, se'l recorda per unacita que deia: “Deixeu-me emetre icontrolar la creació del diner d'unanació i em serà igual qui en faci leslleis”.

Els interessos i lanecessitat delcreixement exponencial

Quan un banc concedeix un crèditestà creant el diner principal delcrèdit, però no el diner correspo-nent als interessos que el banc faràpagar al deutor durant la vida delpréstec. Donat que tots els diners encirculació es creen en forma dedeute amb interessos, podem con-cloure que el diner per tornar totsels interessos del deute simplementno existeix.

Llavors, com és que el sistema fi-nancer ha sobreviscut tant detemps? Fonamentalment per duesraons:

1. Perquè es financia amb l'en-deutament creixent, és a dir, que eldiner en circulació ha d'anar aug-mentant constantment per tal que espuguin pagar els interessos delsdeutes anteriors i el sistema nocol·lapsi. Això té a veure amb comel sistema incita cada vegada més atothom perquè s'endeuti, comen-çant per les persones amb hipote-ques, préstecs personals fàcils i rà-pids, targetes de crèdit; però tambéles empreses i els estats. Parlem pertant de creixement exponencial, del'economia i de l'espoli dels recur-sos naturals del planeta.

2. Perquè hi ha qui no retorna eldiner principal dels deutes i nomésen paga l'interès. Aquest és el casdels deutes públics dels estats méspoderosos, o de diverses empreses iinstitucions poderoses que tenenunes condicions privilegiades; oprobablement també per totes les fi-gures tipus pòlisses i targetes decrèdit, en les quals tampoc es retor-na el diner principal i el contractes'acostuma a renovar any rera anyde manera indefinida.

En tot cas, això ens pot fer enten-dre fins a quin punt el sistema fi-nancer necessita un deute en aug-ment, i com pot arribar a estar derelacionat l'augment de les hipote-ques i dels crèdits al consum amb elmanteniment del sistema financeractual.

Per tant, dins del context global,tothom està endeutat, i la diferèncianomés es troba entre els que han de

tornar els deutes i els que no.

La banca i la bombollaimmobiliària

Si fa 15 anys era impensable que esconcedís una hipoteca a més de 15o 20 anys, aquesta possibilitat s'hadoblat expressament, des delsbancs i caixes, fins als 35 i 40 anysd'hipoteca actuals. Amb aquestaacció tan simple i alhora perversa,la banca ha facilitat i provocat l'en-cariment dels habitatges, ja queaugmentant la capacitat d'endeuta-ment de les persones ha fet créixerels preus que tenim capacitat depagar.

Això ha beneficiat la banca per-què, amb les hipoteques, ha pogutcrear diner i cobrar interessos enuna quantia molt alta i amb uníndex de morositat mínim, gràcies ala característica de necessitat bàsicade l’habitatge. Amb l'augment depreus, ha provocat el creixementdesorbitat dels beneficis de les prin-cipals constructores i immobiliàriesde l'Estat i així dels seus propis be-neficis, ja que principals accionistesde la majoria d'aquestes empresessón bancs i sobretot caixes.

La inflació com arobatori silenciós delnostre poder adquisitiu

En crear diner i cobrar interessossobre aquest, els bancs estan creantinflació, és a dir, estan augmentantla quantitat de diner disponiblesense augmentar al mateix temps laoferta de béns i serveis. Si augmen-téssim la quantitat de moneda encirculació al doble sense augmentarla quantitat de productes en unmode equivalent, no ens convertirí-em en el doble de rics, ja que, comque hi haurien els mateixos béns,els preus també es doblarien.

Aquesta sobrecreació d'un dinerque estem obligats a utilitzar ensafecta a totes les persones (siguemo no clients dels bancs), i quanaquest privilegi es manté en exclu-siva per un grup d'institucions pri-vades podem concloure que es trac-ta d'un robatori legal pel qual els

diners perden valor en cada porcióde temps en què els tenim. Tot ple-gat significa una quantitat robadaimmensa.

A més, la inflació també serveixper a tancar el cercle, ja que fa queels diners només tinguin un llocfàcil on refugiar-se de la pèrdua devalor i aquest lloc és un banc. Aixíles persones, i especialment les queestalvien, estem forçades a prote-gir-nos de la devaluació buscant re-fugi en un banc, el qual amb aquestnou ingrés podrà crear més diners iproduir més inflació fent que laroda no s'aturi. La inflació atrapaels nostres diners en el sistema ban-cari i és el millor incentiu que té pera captar dipositaris.

Una de les conseqüències d'a-quest procés és la despossessió quepateixen els jubilats. Les treballa-dores retirades veuen com tot ihaver tingut una vida sencera dedi-cada a la feina, al final de la sevavida productiva es troben amb quèla seva renda de jubilació els dónaun poder adquisitiu cada vegadamés baix. Precisament a l'edat enquè haurien de poder gaudir de totl'esforç realitzat, resulta que ésquan menys tenen.

El robatori financer enl'àmbit internacional.

El finançament també intervé dinsdel context dels intercanvis econò-mics internacionals, és a dir de lesimportacions i de les exportacionsde matèries primeres i productesmanufacturats. Si un país té una ba-lança de pagaments negativa, és adir que paga més pel que importaque no pas cobra pel que exporta,no podria comprar tot el que voldriasi no s'endeutés.

El deute extern, per tant, és con-seqüència del dèficit comercial deles empreses i el govern d'un paísen el seu balanç de pagaments in-ternacionals.

Des de després de la segona gue-rra mundial aquest comerç interna-cional es fa bàsicament en dòlars ides del 1971, en eliminar el patróor, la Reserva Federal Americana(FED) té total llibertat per posar o

deixar de posar en circulació els dò-lars que vulgui, ja que no ha dedonar explicacions a ningú ni de-mostrar cap garantia. I tres quartsdel mateix per la banca privadad'Estats Units, amb l'únic límit de lafracció de reserva que ha de mante-nir. Per tant, controlant la creació dedòlars, una minoria financera (re-cordem que la FED és una entitatprivada) controla els valors de lesrelacions econòmiques internacio-nals. D'aquesta manera EEUU potcomprar tot el que vulgui a fora,mentre que els altres països con-treuen deutes que han de pagar. Elspoders internacionals aprofitenaquest deute per obligar als païsosendeutats a assumir determinadespolítiques d'obertura de fronteresper a les mercaderies i l'especulaciófinancera, forçant així que els pode-rosos s'apropiïn de les seves pro-duccions i recursos naturals a preusirrisoris.

El diner tal i com està concebutés una eina a partir de la qual deter-minats poders financers s'apropiende tots els recursos naturals i hu-mans del planeta.

Creixement infinit vsplaneta finit

Aquest sistema financer depèn de laconcessió de cada vegada mésquantitat de diners en préstecs. Elspréstecs es tradueixen finalment enimpacte ambiental, donat que lagent els demana per comprar-se uncotxe, per viatjar, per ampliar unaindústria o per construir cases, entred'altres exemples. Podem veure,doncs, que aquest sistema de crei-xement de l'economia mitjançant elpréstec depèn de la conversió cons-tant i creixent de recursos naturalsen CO2 i residus. I per tant, en unmoment en què estem arribant alslímits del creixement de la produc-ció d'energia a causa del declivi delpetroli i quan també s'apropen elslímits de moltes explotacions mine-res, podem concloure que aquestsistema creat fa més de 300 anys enbase al crèdit creixent no pot conti-nuar tal i com ara el coneixem.

Aquesta reflexió coincideix amb

una gran crisi financera global, aixíque ens atrevim a preguntar-nos:significa la crisi actual el fi del sis-tema financer basat en el creixe-ment?

Guerres i finances

Potser no us sorprendrà sentir quedarrera de totes les guerres hi ha in-teressos de la indústria d'armamentper a vendre més armes i embutxa-car-se molts diners. La generació denecessitats on no n'hi havia és co-muna a totes les pràctiques del ca-pitalisme actual. Ja siguin armes,nous televisors, sistemes de video-vigilància o aparells elèctrics do-mèstics, sempre ens trobem ambimportants interessos comercials aldarrera.

Més desconeguda pel gran públicés la utilització de les guerres pelmón de les finances. La banca uti-litza les guerres almenys de duesmaneres fonamentals. Per unabanda, les astronòmiques despeseseconòmiques que genera una gue-rra permeten al poder financer fer-se amb el domini dels països enlluita: aquests hauran d'estar-semolts i molts anys fent front aldeute extern contret, com històrica-ment ha estat el cas de Nicaragua,Filipinas, Nigeria, Camerun, Costade Marfil i Zaire.

D'altra banda les guerres en quèintervenen principals potències,com és el cas de EUA, permetencrear una gran quantitat de dinersen forma de deute públic dels qualsnomés se'n paguen interessos, i d'a-questa manera es dóna al sistema laliquidesa monetària que necessita.La guerra d'Iraq ha permès alsbancs d'EUA crear 3 bilions de dò-lars des del seu inici. Aquest haestat el cost de la guerra per EUA ialhora és la quantitat en que ha aug-mentat el seu deute nacional en elmateix període, que actualment ésde prop de 10 bilions de dòlars. Sónuns diners que no paguen els ciuta-dans nordamericans sinó els de totel món, a través de la inflació.

Enllaços de referència iper ampliar lainformació:

“Capitalismo (financiero) global

y guerra permanente. El dólar,

wall street y la guerra contra

Iraq”. Ramon Fdez Duran, VirusEditorial“El diner és deute”. Video animatsobre el funcionament del sistemamonetari, pots trobar-lo en cerca-dors doblat al castellà:http://www.moneyasdebt.comDocuments, llibres i articles en re-lació a com funciona el sistema mo-netari a:http://www.altruists.org/375Un noticiari digital: una altra mane-ra de pensar els fets econòmics a:http://www.altereconomia.orgFòrums de debat i aprenentagesobre la bombolla financera i im-mobiliària a:http://www.burbuja.info

> ve de la pàgina 3

Catalunya. Octubre de 2008 5

REPORTATGE

Comitè Confederal CGT

En els últims mesos, el termemés repetit és el de "crisi".Tots/es parlem d'ella, però

la pregunta que hem de fer-nos és:“de quina crisi parlem o ens par-len?”. Perquè la classe treballadoraduu ja molts anys sofrint la crisieconòmica i laboral.

L'Economia espanyola va créi-xer nominalment en l'últim decen-ni a una mitjana anual superior al 3% del PIB. En aquest mateix perío-de, els beneficis empresarials esvan multiplicar en un 73 %. Elmodel de “creixement espanyol”en aquesta dècada, seguint les di-rectrius de la globalització econò-mica, es fonamenta en unes carac-terístiques que es poden visualitzaramb facilitat en els sectors consi-derats essencialment més “dinà-mics”: (1) el sector immobiliari (elmaó en habitatge residencial i l'o-bra pública en grans infraestructu-res com autopistes i tren d'alta ve-locitat); (2) el sector turístic i deserveis; (3) el sector financer basaten el moviment virtual de capitals ien l'especulació de terres, matèriesprimeres, armes, posant a la dispo-sició dels especuladors grans quan-titats de diners; (4) l'explotació dela immigració; (5) la depredaciódel medi ambient; (6) la flexibilit-zació de les condicions laborals; i(7) el desmantellament dels serveispúblics, tot això emmarcat en (8)una política governamental que fo-menta el consumisme i l'ànsia depropietat privada.

Les grans empreses de l'Ibex 35en aquest “casino” anomenatBorsa, mouen anualment fins a unbilió d'euros, tant com tot el PIB del'estat espanyol. Els diners canviende mans, s'especula amb valors iactius ficticis i s'obtenen grans be-neficis per a empreses, accionistesi especuladors sense escrúpols.

Aquestes mateixes empresesembutxaquen als seus accionistesprop de 450.000 milions d'euros enl'últim decenni. Aquestes mateixesempreses i persones que ara parlende crisis, aquestes mateixes quepropugnen una aplicació total delsistema capitalista i de les teoriesdel lliure mercat, clamen ara per-què amb diners públics es cobrei-xin els grans forats que elles matei-xes han causat en l'economiamundial, duent a l'extrema explota-ció a les persones i els recursos.

Quan això marxava així, elmodel “espanyol” era venut comresultat de l'esforç i la modernitatper a col·locar-nos entre els païsosmés “rics i poderosos”. Ningúqüestionava les bases sobre lesquals es creixia i sobre qui es cons-

truïen els grans beneficis empresa-rials. Als que sempre hem criticataquest model, se'ns ha tractat depessimistes, visionaris o derrotis-tes.

Un model de creixement insos-tenible, injust i desigual a nivellplanetari, i que a l'estat espanyolatenta contra la justícia social alpresentar la següent realitat:-Gairebé un terç de les llars espan-yoles són mileuristes.-Els salaris acumulen una perdudacontinuada de poder adquisitiu.-Els ingressos del 20 % de la po-blació més rica han passat a signi-ficar 5,1 vegades els ingressos del20 % de la població més pobra.-La població espanyola considera-da com pobra se situa en el 20 %.-Els baixos salaris i l'alta precarie-tat en l'ocupació expliquen en gran

mesura que la població de rendesbaixes hagi augmentat a un ritmesuperior que la de rendes mitges.-L'Estat espanyol és un dels mésdesiguals en les rendes de les sevesclasses socials.

A aquesta situació li deien “crei-xement, bonança, miracle, etc.”,quan la realitat era ja d'una autènti-ca crisi per a gran part de la socie-tat, i de forma significativa per a laclasse treballadora.

En aquest moment, hem de teniren compte que l'atur s'ha situat enel 11´5 % sense que la temporalitathagi descendit del 33 %. L'IPC hapujat al 5´5 % mentre els salaris se-gueixen perdent poder adquisitiu.Descendeix el PIB del seu creixe-ment econòmic per sota del 1 % ies pretén incrementar la producti-vitat a costa d'abaratir més l'aco-

miadament i signant una nova re-forma laboral que converteixi enpaper mullat els drets dels conve-nis col·lectius.

D'altra banda, la política tributà-ria dirigida a beneficiar al capitalamb baixades d'impostos a lesgrans fortunes i retallada de les co-titzacions empresarials, desembo-ca en una política de privatitza-cions i desmantellament delsserveis públics que paguem entretots/es.

El capital, els governs, la patro-nal i el sindicalisme majoritari,pretenen que “la seva crisi” la pa-guem els de sempre: els treballa-dors/es, estafats amb les ReformesLaborals i les polítiques de consuminsostenible que han fet desaparèi-xer el públic i les garanties de dretsper a tots/es.

No hem d'ignorar que aquestprocés d'empobriment de la majo-ria consolida la globalització capi-talista, des d'una concepció autori-tària, repressiva i militarista de lasocietat, fomentant l'increment delnegoci armamentista, com l'espe-culació salvatge sobre l'energia il'agricultura, sent capaços de con-demnar a la fam a desenes de mi-lions de persones en tot el món.Aquest procés global de reculadesl'estem patint de manera especialen el cas de la UE, on assistim a unprocés antidemocràtic d'imposiciód'un tractat/constitució rebutjat unavegada i una altra en referèndum.

Una imposició acompanyadad'altres mesures que juntamentamb l'autonomia dotada al BancCentral Europeu constituïxen elgermen d'una autèntica dictaduraeconòmica. Ens referim al Tractatde Lisboa confirmat pel sindicalis-me majoritari per a imposar la fle-xibilitat laboral i l'acomiadamentlliure. La directiva Bolkestein queens imposa el desmantellamentdels serveis públics. La directivade la vergonya, de retorn de la im-migració, que restringeix movi-ments i drets de les persones immi-grants, quan ja no serveixen commà d'obra barata, consolidant laviolació dels drets civils de milionsde treballadors. I la més recent di-rectiva de les 65 hores sobre la Jor-nada de Treball, que la perllonga iconsidera el treball assalariat peltemps que l'empresari determini,com un deure, impedint la vida so-cial de les persones.

Enfront d'aquesta imposició ne-cessitem una cultura de la resistèn-cia contra el consumisme, contra elcreixement pel creixement. Neces-sitem sortir al carrer per a pararaquesta màquina d'injustícies i des-igualtats anomenada economia demercat.

Crisi

Josep Nadal(http://blocs.mesvilaweb.cat/josepn

adal)

E ls carrers estan buits i els boti-guers fumen sense presa a la

porta del negoci. La gent mira peròno compra, sembla que et diguenamb els ulls. A les cases a l’hora dedinar les famílies fan números i elsmés ben informats comenten queaquell gran centre comercial que faun any va obrir amb la pompositatdels triomfadors, està tirant treba-lladors al carrer per què la gent noté un duro.

A nosaltres que en paraules denostre president Camps som elsmés competitius, els més feliços,els millors, a nosaltres ens ha arri-bat la crisi. Des dels més doctes enmatèria econòmica fins els mésanalfabets, tots sabíem o preveiemque això petaria. I clar, la primerahòstia i la més forta per als méscompetitius, per als més feliços,per als millors.

Martinsa-Fadesa ha presentatsuspensió de pagaments i a Pegoens hem quedat amb una muntanyadestrossada, només amb una quintapart de les cases previstes edifica-des i amb un Ajuntament endeutatfins a les celles que no contemplacap alternativa per eixir de la crisique no siga continuar construint. Ials altres pobles del voltant la tóni-ca sembla ser la mateixa, fins i totfan colps d’estat com el de Déniaper construir encara més.

Més ciment és la guerra! Crida-ven els ideòlegs del sistema, l’agri-cultura s’ha mort planteu cases!Era la consigna que manava alsbars, als carrers i a les famílies. Iara les cases no es venen, i ara ja nosabem fer res més que cases. Casesque ningú vol comprar, cases queni nosaltres podem pagar.

Al bar de sempre, fent un tallat,escolte com un home d’uns setantaanys brama segur d’ell mateix queno hi ha faena per culpa dels immi-grants. Potser no se’n recorda decom el seu fill va fer fortuna i es vapagar una llarga adicció a la cocaï-na explotant dos xicots romanesos iun equatorià que feien pasteradesde sol a sol.

Però per l’estiu tot lo món viu imalgrat les dificulats que tenen en-guany molts estudiants per trobartreball en aquestos mesos, la situa-ció es manté per l’arribada encaramassiva de turisme estival. Però latardor no serà igual, i l’hivern espreveu ben dur.

Marina Alta any 2008, les des-igualtats creixen i la classe políticasense més visió que la políticamentcorrecta recepta retallades socials,policia i racisme. Entre les runesdel suposat estat del benestar, labèstia feixista prepara les seues mi-llor gales per eixir al carrer a mus-cles de la massa al·lienada i defor-me. És el pla B del capital, quan lescoses van mal a fer por a la gent.

Torne a vagar pels carrers...

Comitè Confederal CGTCGT desenvoluparà des de se-tembre i els pròxims mesos, pertot l’Estat espanyol, les següentscampanyes d’acció sindical i so-cial:1.- Campanya contra la privatit-zació dels serveis públics. Peruns serveis públics socials i dequalitat. Rebuig de la DirectivaEuropea Bolkestein.2.- Campanya de mobilitzacions iassemblees enfront de la crisieconòmica:-No a una nova Reforma Laboralo Pacte Social.-No a l’abaratament de l’Acomia-dament i Reforma de la Segure-tat Social.-No a les ETT, tancaments, deslo-calitzacions, externalitzacions.-Contra la Sinistralitat Laboral.-Contra la carestia de la vida.-Contra la directiva europeasobre Jornada Laboral de 65hores.-Contra la Directiva europeasobre ETT.-Contra la Directiva europeasobre retorn d’immigrant.

3.- Campanya de jornades forma-tives i debat:“Una realitat de llui-ta i compromís contra la crisi delcapital”: De quina crisi parlem iqui la pagarà?; crisi financera;crisi de drets; crisi laboral; criside respostes.4.- Campanya contra l’acomiada-ment lliure: Iniciativa LegislativaPopular (ILP).5.- Mobilització el 3 de desembrede 2008 a Madrid.6.- Mobilització internacional.7.- Cap a una Vaga General.CGT, com organització, enparal·lel a la seva acció sindicaldiària fàbrica a fàbrica, seguiràtreballant amb totes les sevesenergies per assolir la major mo-bilització social que doni respos-ta al cúmul d’agressions que laclasse treballadora ve suportant,desemmascarant als responsa-bles i lluitant perquè siguin ellsqui paguin les conseqüències.Estem davant una crisi del siste-ma neoliberal de lliure mercat,que té com responsables als quiel sostenen: multinacionals, pa-tronal, governs, UE i sindicatsoficialistes-majoritaris.

Resposta sindical i socialenfront la crisi econòmica

Crisi…? De quina crisiparlem?

TREBALL-ECONOMIAPrivatitzar un servei públic significareconèixer el fracàs de la seva gestió; pertant, haurien de dimitir-ne els seus gestors.

Primer, deteriorenels servei públic;després, elprivatitzen

Catalunya. Octubre de 20086

L’AdministracióPúblicacontinua igualany rere any

Federació Estatal deTreballadors de l’AdministracióPública FETAP-CGT

Després de diversos anys senseclàusula de revisió salarial, els

treballadors públics estan perdent,any rere any, poder adquisitiu. LaCGT ha de ser capaç d’informar,en assemblees, als/les treballa-dors/es dels diferents organismesde les diferents administracions pú-bliques per a organitzar-se i, quanarribi el moment i sigui possible,anar a una mobilització general pera reivindicar els propis drets.La CGT pot exigir-ho perquè és ab-solutament independents de qual-sevol partit polític. No supedita elsdrets dels empleats públics als inte-ressos partidistes. Per tant, aquestatotal i radical independència, nonomés organitzativa i material, sinótambé filosòfica, garanteix l’absèn-cia de pactes ocults amb qualsevolpartit polític. Ja és hora, d’una ve-gada per sempre, de reclamar queretornin el deuen i que deixin d’uti-litzar als empleats públics com bocexpiatori per a encobrir els seuserrors (governi qui governi).Les reivindicacions de la CGT esmaterialitzen en els següents punts:

1.- Accés a la funció pública ambpublicitat i transparència i basant-se en els principis d’igualtat, mèrit icapacitat, amb proves objectivesque impedeixin les manipulacions.

2.- Recuperació del poder adqui-sitiu perdut en els últims anys, ambun salari com a mínim del dobledel SMI i la inclusió de la clàusulade revisió salarial.

3.- Jubilació anticipada voluntà-ria als 60 anys amb 30 anys de co-tització amb el 100% de la base re-guladora.

4.- Jubilació parcial en les matei-xes condicions que la resta dels tre-balladors.

5.- Recuperació per a la funciópublica dels serveis públics priva-titzats.

6.- Potenciació del Sistema Pú-blic de pensions i d’uns serveis pú-blics de qualitat.

7.- Absorció com a salari directede les quantitats dedicades ara a sa-lari diferit per a qui rebutgin elsplans de pensions.

8.- Pujades salarials lineals:- Per la clàusula de revisió sala-

rial.- Per l’equiparació entre totes les

Administracions.- A igual treball, igual salari.- Per la jubilació anticipada en

totes les Administracions Publi-ques.

En defensa dels serveis públics

Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT

La privatització, un atac aldret a disposar d'uns serveispúblics universals i de qua-

litat.Des de fa anys s'està desmantellanti privatitzant la xarxa de serveispúblics que pertanyen a tots itotes, i que s’han aconseguit des-prés de molt d'esforç i lluita tant dela societat com de la classe treba-lladora. La privatització, sota qual-sevol de les seves formes, és unatac al dret a disposar d'uns serveispúblics universals i de qualitat(municipals, sanitaris, educatius,socials, transport, correus, aigua,habitatge, comunicacions…) quegaranteixin unes cotes mínimes debenestar social per a la totalitat dela població.Els administradors públics de totsels colors polítics, en complicitatamb les empreses i els sindicatsinstitucionals, pacten dia a dia, aesquena de la societat i contra elsseus interessos, la privatització detots aquests serveis públics a la re-cerca de beneficis, convertint-losen un negoci i deixant de ser undret. Aquesta és la norma del neoli-beralisme: els serveis públics sónun sector més amb el qual guanyardiners, que els paguin qui tingui di-ners i la resta de ciutadans i ciuta-danes que pateixin.La integració en la Unió Europeaestà significant assumir les directi-ves neoliberals que ataquen direc-tament el manteniment dels serveispúblics com, per exemple, la direc-tiva Bolkestein, segons la qual totsels serveis públics haurien de libe-ralitzar-se i sotmetre's a les lleis delmercat capitalista, al criteri de lacompetitivitat i el benefici empre-sarial. Així, després d'una planifi-cada campanya de desprestigi i de-teriorament dels serveis públics, esprocedeix a la privatització.L'argument per privatitzar semprees basa en la farsa que el privatfunciona millor que el públic, quanla realitat és: pèrdua d'ocupació,precarietat dels nous contractes,pèrdua de drets laborals, socials ieconòmics, una major explotació il'encariment per a la ciutadania delpropi servei. La CGT es rebel·la contra aquestasituació i segueix lluitant amb elsobjectius de:

- Mantenir i millorar els serveispúblics i socials universals i dequalitat sota gestió pública. Recu-perar els serveis externalitzats i/o

privatitzats.- Garantir un accés objectiu i

transparent a l'ocupació pública,amb unes condicions laborals, so-cials i econòmiques dignes: a igualtreball, igual salari. Eradicació dela cada vegada més elevada preca-rietat laboral en els serveis públicsi socials.

- Recuperar el poder adquisitiuperdut en els últims anys pels tre-balladors públics, mitjançant aug-ments lineals, i la instauració perllei de la clàusula de revisió sala-rial.

- Augment significatiu de la des-

pesa i ocupació pública, i dels ser-veis socials i de protecció alscol·lectius més desfavorits, en con-traprestació als danys socials origi-nats per les polítiques neoliberals.La CGT defensa els serveis pú-blics perquè:

- L'objectiu del públic és la ren-dibilitat social, no és econòmic ipersegueix la satisfacció de les ne-cessitats de les persones mentreque el privat busca el benefici eco-nòmic del empresariat.

- El públic busca la protecció so-cial i la redistribució de la riquesade forma col·lectiva mentre que el

privat busca la rendibilitat, l'eficà-cia i la competitivitat des de l'inte-rès individualista.

- El públic garanteix drets sala-rials, laborals, socials, repartimentde la riquesa, una major justícia,igualtat i solidaritat social mentreque des del privat no hi ha redistri-bució social.

- Privatitzar un servei públic sig-nifica reconèixer el fracàs de lagestió d'aquesta administració pú-blica pel que la recepta hauria deser la dimissió d'aquests gestorspúblics més que no pas la privatit-zació.

Catalunya. Octubre de 2008 7

TREBALL-ECONOMIA

El pla anticrisidels EUA, lamés gran estafaa la humanitatEnric Duran, insubmís a la banca

700.000 milions de dòlars és elque afirma que es gastarà elgovern d'EUA per “salvar” el

sistema financer del seu país. Hodiu el president d'un país que té undeute extern de 9.600.000 milionsde dòlars.

Aquests diners, per tant, aug-mentaran en més d'un 7% el deutedel pais nord-americà i serà creatper la reserva federal d'EUA, que elcrearà del no res.

Per tant, serà una de les accionsmés inflacionistes de la història, jaque es crearà molt i molt dinersense que hi hagi cap creixementde la producció i consum de béns iserveis que ho avali.

En ser encara el dòlar la monedaprincipal de reserva mundial, Es-tats Units no pagarà aquest deute,qui el pagarà llavors?

Aquest pla anticrisi farà devaluarel dòlar encara més i per tant el plael pagaran per una banda els ciuta-dans dels països que tenen la sevamoneda vinculada al dòlar, queveuran com es continua devaluant.

D'altra banda, el pagaran els es-tats que tenen grans reserves de dò-lars com Xina, Corea i molts delspaïsos exportadors de petroli, pertant els pobles d'aquests països.

Per tant, Bush torna a aprofitar lasituació hegemònica de la seva mo-neda i del seu país per tirar enda-vant un pla amb el qual es financa-ran els deutes d'empreses privadesa costa de bona part de la ciutada-nia de la resta del món. O dit d'unaaltra manera, es pretén salvar l'eco-nomia financera a costa de perjudi-car totalment l'economia producti-va, i això dit en paraules quequalsevol persona entengui signifi-ca que els costos de comprar men-jar, de tenir serveis energètics, ha-bitatge etc. augmentaran sense queaugmentin els sous perquè les enti-tats financeres puguin mantenir elsseus beneficis i la seva situació pri-vilegiada al món.

Què s'hauria de fer en lloc d'ai-xò? Les solucions passen per refor-mular totalment el sistema financerinternacional, de manera que lacreació de diners deixés d'estar enmans privades i passés a mans pú-bliques, com a part d'un pla detransformació integral que hauriade portar a posar l'economia enmans de la política i no com araque és a l’inrevés.

Així doncs, com he titulat aquestpetit article: aquest pla anticrisi,com a part del deute d'Estats Unitsés la més gran estafa de la humani-tat.

Secció sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona

“Els concursos serveixenper contractar gent fidel”

E N T R E V I S T A

Col·lectiu Catalunya

- Des de quan funciona la secció

sindical i com us organitzeu?

- En l'àmbit de l'administració mu-nicipal de Barcelona ja existiendues altres seccions sindicals de laCGT, la de Parcs i Jardins i la delConsorci de Biblioteques. Tambéla pròpia Secció Sindical de l'A-juntament es va constituir per pri-mera vegada fa uns quants anys. Elcert però, és que mai va aconseguirpresència als òrgans de representa-ció i es mantenia en un estat letàr-gic, fins que després d'una exitosacampanya d'afiliació, es va renovari va ser capaç de convertir-se en latercera força sindical a les elec-cions del 2007.L’èxit a les eleccions va suposar,de retruc, un brusc augment del ni-vell de responsabilitat i autoexi-gència, i reunions setmanals perposar-nos al dia de les activitats alsdiferents sectors -el grup munici-pal té 13.000 treballadors!- i a lanostra secció. Com és obvi, tambéconvoquem trimestralment l'as-semblea d'afiliats per rendir-loscomptes i prendre les decisions es-tratègiques.

- Com us va la negociació del nou

conveni?

- Tot i ser la tercera força sindical,és més que dubtós que estiguem encondicions de fer valer cap capaci-tat de balancejar a l'hora de signaro no el nou conveni. L'aritmèticade la representativitat, reforçadapels vergonyosos retalls que impo-sa l'EBEP, en impedir als sindicatsamb menys d'un 10% de la repre-sentació la possibilitat de negociar,fa que de signar CC.OO. tingui laclau del nou conveni, si com sem-bla previsible UGT també signa.Això no vol dir que no tinguem resa fer: el que fem és clarificar el ques'està tractant a les meses de nego-ciació, i denunciar els comporta-ments demagògics dels altres sin-dicats i l'actitud gens dialogant del'administració de l'alcalde Hereu.Ens temem que, igual com s'ha feten anteriors convenis, es preténtancar la negociació farcint l'articu-lat de declaracions d'intencions, id'adaptacions acotades de la llei vi-gent. I també atorgant a col·lectiusmolt concrets alguna millora eco-nòmica per tal de dividir i desmo-bilitzar el conjunt de la plantilla.Nosaltres no acceptem aquest joc,ja hem dit quines són les nostres

reivindicacions: la relació de llocsde treball, les 35 hores setmanals,la clàusula de revisió salarial, lafuncionarització i eliminació del'externalització-privatització. I po-sarem en evidència públicament,davant de tota la plantilla, a qualse-vol sindicat que renunciï a aquestsobjectius bàsics compartits.

- Ens podeu parlar de les exter-

nalitzacions-privatitzacions?

- Fa molts anys que l'Ajuntament,com la majoria de les administra-cions, deixa que la plantilla vagiminvant de forma continuada,substituint-la per treballadors quepresten els mateixos serveis encondicions laboralment precàries.Això es fa per la via de la privatit-zació de serveis i equipaments pú-blics i també per la via, en principiil·legal, de pagar per la cessió detreballadors a empreses que no fanres més que parar la mà i embutxa-car-se una bona part dels dinersque l'administració paga, a canvid'eliminar de la plantilla aqueststreballadors externs. Això últim sovint és difícil de pro-var davant dels tribunals, per diver-ses raons, i concretament en el casde l'Arxiu Històric, els propis tre-balladors afectats, amb el nostresuport i el dels altres sindicats, vandenunciar l'Ajuntament i a Magma(l'empresa prestamista).El cas s'ha perdut en primera ins-tància per l'escandalosa parcialitatdel jutge, que va treure tota credi-bilitat al testimoni de la nostracompanya Laura Coll, pel sol fetde pertànyer a un sindicat, i vadonar per bones les peregrines afir-macions dels portantveus de l'A-juntament i de l'empresa, com siells fossin espectadors imparcials.Potser no s'ha dit la darrera paraulaen aquest tema, però hi ha molts al-tres casos similars a l'Ajuntament,que també tirarem endavant.

- I això dels concursos de provi-

sió de llocs de treball deserts?

- Aquests concursos es fan per co-brir certs llocs de treball que tenenunes condicions especials de res-ponsabilitat, penositat o dificultattècnica i que representen usual-ment una millora econòmica perals treballadors que els guanyen.Són llocs de comandament, peròtambé llocs bàsics, com el d'infor-mador/a en un Districte.Des de fa dos o tres anys l'Ajunta-ment ha trobat amb alguns d'a-quests concursos l'excusa perfectaper a contractar personal externpassant pel davant dels aspirants del'actual plantilla que s'hi hagin pre-sentat. El procediment és simple:es fa el procés de selecció interna i,mitjançant uns criteris sobredi-mensionats i absurds, acaba per dirque ningú no reuneix la puntuaciómínima, i que, per tant, el llocqueda desert. I com que el llocqueda desert, nomena “amb caràc-ter d'urgència” directament a algúde fora de l'Ajuntament, algú que,de fet, no ha hagut de competir enel mateix procés del qual s'ha ex-clòs els candidats de la plantilla. Ésuna manera perfecta d'envoltar-sede persones agraïdes. Els concur-sos serveixen per contractar treba-lladors fidels, unes persones qued'altra banda queden en una situa-ció de precarietat, sotmeses al ca-prici de qui els ha contractat, elsquals en qualsevol moment podentornar a treure el concurs i retor-nar-los a l'atur o al lloc d'on haginvingut.

- Com és que l’Ajuntament cada

cop privatitza més?

- En primer lloc, atès que el caràc-ter esquerrà d'aquest govern és més“pseudo” que no pas real, la qualcosa coincideix amb les polítiquesurbanes que podem constatar aBarcelona: una ciutat amb especu-

lació a dojo en l'habitatge i en elsserveis (elèctriques, etc.), mileuris-me i precarietat social molt remar-cables i entrega de la urbs als nego-cis i al “pelotazo” urbanísticmitjançant el màrqueting urbà.En segon lloc i igual d'important,sembla que a mesura que un partites perpetua en un govern, els “polí-tics” que marquen les prioritats i lamanera de fer de l'administracióvan deixant pas als “tecnòcrates”que veuen en la conservació delcontrol del govern i de l'adminis-tració un fi en si mateix. En última instància els tecnòcratesdels diferents partits són gairebéindistingibles (de fet, molts tecnò-crates canvien de partit quan can-via el signe del govern correspo-nent), i per als tecnòcrates noméshi ha una manera “correcta”, “pro-fessional” o “eficient” de governaruna administració, que és la que elshi expliquen als seminaris i màs-ters de les escoles de negocis: re-duir l'administració, esmicolar-laen peces independents i vendre ocontractar aquestes peces a la molteficient iniciativa privada. Ferqualsevol altra cosa la considerensimplement un error que cal evitar,i els objectius polítics s'han de li-mitar als gestos simbòlics i a lesiniciatives puntuals i sense conti-nuïtat que només busquen comprarel següent èxit electoral.

- Una llegenda urbana diu que

l'Ajuntament de Barcelona fun-

ciona com a oficina de col·locació

per a càrrecs intermitjos on

col·loquen familiars de gent del

PSC...

- Malauradament i tret d'honrosesexcepcions aquesta plaga, plena-ment constatable a l'Ajuntament deBarcelona, ha afectat i afecta totsels organismes públics, siguin delsigne que siguin els partits que lesgovernen.

OPINIÓ

Sindicat Federal de Telefónicade la CGT

Les sancions portades a termeper Telefònica a Madrid es

concreten en 5 acomiadaments dedelegats sindicals (un d'ells el com-pany You de CGT) i 4 sancions de45 dies d’ocupació i sou. Aquestessancions per part de l'empresa esvan produir després de la manifes-tació del passat 26 de juny a Ma-drid en què, coincidint amb diver-ses convocatòries de vaga, es varealitzar una concentració convo-cada pel comitè d’empresa de Ma-drid que finalitzava davant la seude Telefónica i els sindicats UGT-CCOO. L'empresa va deduir unasèrie d’accions que qualificavad’infraccions molt greus i sancio-nables amb l’acomiadament.Durant aquesta concentració d’u-nes 1.500 persones es van cridarconsignes, es van tirar petards, esmostraren pancartes, el normal enqualsevol acte reivindicatiu orga-nitzat pels treballadors i amb unaalta participació.En un moment donat, els membresdel comitè de vaga van intentar ac-cedir a l’edifici per realitzar lesfuncions que per llei tenen enco-manades però l'empresa els ho vanegar. En aquell moment es va pro-duir una situació durant la quall’empresa indica que es produïxenuna sèrie de fets sancionables i de-cideix acomiadar a cinc persones,totes elles representants dels treba-lladors en el comitè d’empresa deMadrid, entre ells el company An-tonio Gómez Martín (You), desta-cat militant, a més de sancionar auns altres quatre treballadors amb45 dies de feina i sou.

El pretext utilitzat per l’empresa ésabsolutament fals i les conseqüèn-cies totalment desproporcionades,tal com ja és habitual en aquestscasos. L’acusen d’usar “la violèn-cia, atropellament als vigilants,pressions i coaccions, intentarobrir les portes dels locals sindicalsi protagonisme i participació en elsfets”, quan va ser el propi Antoniodavant l’empresa i vigilants, iveient el caire que estaven prenentels esdeveniments, qui va intentartranquil·litzar als treballadors i de-legats presents per a evitar que elssuccessos anessin a més.No oblidem que Telefònica ésl’empresa més important de l’Estatespanyol, amb uns beneficis al2007 de 8.906 milions d’euros, quehan estat generats a través de l’ex-ternalització, la divisió en innom-brables filials i retallant la plantilladirecta fins a limitis mai imaginats.Els trballadors i el delegat Antonioprotestaven precisament contraaquest model i contra la signaturad’un conveni frustrant i regressiu.Sembla que Telefònica no ha vol-gut perdonar que aquesta protestatingués lloc davant les portes de laseu de l’empresa ni que comptésamb una alta participació de laplantilla.El que hi ha realment darrere d'a-quest nou atac al sindicalismecombatiu és la intenció de Telefò-nica que el comitè d’empresa deMadrid torni a les mans dels seussindicats amics i eliminar la CGTd’aquest òrgan, aplicant el terrorlaboral com a fórmula dissuasòria.Per a això compten amb la inesti-mable col·laboració d’UGT-CCOO a través del Comitè Inter-centres.

Davant d'això la CGT va portar aterme una campanya de pressiósindical per defensar el companyd’aquesta actuació tan miserable,amb enviaments de faxos i correusals responsables de recursos hu-mans de Telefónica, recollida designatures de suport, una concen-tració a Madrid el 10 de setembredavant la seu de l’empresa al Dis-tricte C (el mateix lloc on es va ferla concentració del 26 de juny) i el18 de setembre concentracions enles diferents ciutats de l'Estat es-panyol, entre elles Tarragona.Finalment, han estat readmesosdos dels acomiadats, un d'ells eldelegat de la CGT, però encara enfalten tres.Havent estimat l'empresa les al·le-gacions del delegat de la CGT, re-admetent-lo a mitjans de setembre,ja només falta que els altres trescompanys acomiadats recuperin laseva ocupació. El sentit comú hapermès almenys rectificar una ab-

soluta arbitrarietat. No obstant aixòTelefònica manté la qualificació defalta molt greu que el nostre com-pany ha impugnat.Haurien de prendre nota tant elssindicats que tenen la majoria en elComitè Intercentres, amb una ac-tuació vergonyosa en aquest con-flicte, com Telefònica que semblapreferir mantenir el conflicte.Quan es comença a constatar lesdeficiències d'un conveni, es pre-senten els primers casos d'unadoble escala salarial (injusta sensediscussió) o s'anuncien Expedientsde Regulació d'Ocupació a Telefó-nica Móviles i T Soluciones, tota larepresentació social ha de poderaplicar-se en aquest paper. Però pera això, segueixen faltant tres com-panys als quals es manifesta el re-colzament en les mobilitzacions encurs.

Per a més informació:www.cgt.es/telecomunicaciones/

Catalunya. Octubre de 20088

TREBALL-ECONOMIA

SFF-CGT

Aquestes mobilitzacions esprodueixen davant l'onadade privatitzacions dels ser-

veis de venda, informació i atencióal client d'estacions d'ADIF. En elBOE del passat dia 5 d'Agost,ADIF va publicar la licitació perprocediment obert, del contractede servei i venda de bitllets en di-verses grans estacions, com les deBarcelona Sants, Passeig de Gra-cia, França, Tarragona i Lleida Pi-rineus i de l’atenció al client a Bar-celona Sants.En una mostra clara de cinisme imenyspreu al que és un servei pú-blic bàsic per a l'usuari del ferroca-rril, i a les condicions de treballdels/les treballadors/es d'estacions,ADIF adopta aquesta decisió des-

prés de mantenir paralitzada l'ofer-ta d'ocupació pública que respecteal personal d'estacions suposaval'ingrés de 77 nous treballadors ique va ser publicada per ADIF elpassat 12 d'Abril en complimentdel RD 66/08 de 25 de gener sobreOferta d'Ocupació Pública per a2008.La situació és especialment alar-mant pel fet de publicar-se aques-tes licitacions cinc dies després d'-haver-se ratificat un acord dedesenvolupament de la negociació,avalat pels treballadors/es d'esta-cions en assemblees i que haviasignificat la suspensió de les mobi-litzacions que CGT estava portanta terme durant els últims 6 mesos.És necessari recordar que un delspunts reivindicatius d'aquestes mo-bilitzacions era la paralització de

les externalitzacions.Es tracta, sens dubte, d'una agres-sió tant a la qualitat del servei a l'u-suari del ferrocarril com al nivell iqualitat de l'ocupació pública. Peraixò, la CGT, així com la resta desindicats amb representació en elComitè General d'Empresa, vaconvocar aturades per als dies 5, 15i 19 de setembre, de 12 a 15 h i de20 a 24 h per exigir d'una banda,l'anul·lació de la resolució d'ADIF,instant a la seva publicació en elBOE per la qual es pretén la licita-ció per procediment obert del con-tracte de servei i venda de bitlletsen diferents estacions de la Direc-ció executiva d'Estacions de Viat-gers, a fi de respectar el nivell d'o-cupació i les condicions de treballdel personal de l'Empresa ADIF iespecíficament, les condicions la-

borals del personal depenent de laDirecció executiva d'Estacions deViatgers, i, per una altra, que desde la Direcció de ADIF, s'insti alMinisteri d'Administracions Públi-ques perquè tiri endavant la OEPque cobreixi les necessitats dels in-crements en la demanda d'aquestservei i a més es reposi la taxa quel'empresa va assumir amb els sin-dicats signants del ERO.ADIF, aplica la Llei del Sector Fe-rroviari i aposta una vegada mésper la precarietat laboral, amb tre-balladors pitjor formats, amb pit-jors condicions de treball i retribu-tives, que va en detriment de laqualitat del servei que s'ha de pres-tar als ciutadans/es. Les nefastesconseqüències d'aquesta llei es vanaguditzant pas a pas en el ferroca-rril.

Les estacions delferrocarril, en lluita

Continua la repressió sindical a Telefónica: cinc treballadorsacomiadats i quatre de sancionats

Conseqüènciesde la crisi

Pepe Berlanga

El sistema econòmic vigent,més conegut com a capitalis-

me, necessita crisis periòdiques pera regenerar-se i relegar a qui posenen perill la seva continuïtat. Conse-qüentment, a un període de creixe-ment, més o menys perllongat, elsegueix un altre de dificultat eco-nòmica.

Durant aquest últim cicle, elssenyals identitaris més significatiushan girat al voltant de la globalitza-ció i la destrucció d’allò públic.D'una banda, mitjançant la supres-sió de les traves a la lliure entrada isortida de capitals, desembocant enles deslocalitzacions i, per unaaltra, a través de privatitzar els ser-veis públics, sense excepció. Percontrarestar la desindustrialització,alguns estats han optat per la preca-rització de les condicions sociola-borales, l'eina utilitzada les diver-ses reformes laborals.

En l'actual conjuntura, tant elque succeït amb les ‘subprime’com, en el cas de l'Estat espanyol,la crisi del totxo o bombolla immo-biliària, es troben visiblement rela-cionades entre si, encara que al-guns intenten deslligar-les. Laveritat és que amb l'IPC disparat elmes d'agost al 4,9 %, doblant l'ín-dex a què es va arribar fa un any ol’Euribor al 5,39 % al juliol, gaire-bé un punt més que el mateix mesde 2007 o la reducció de 100.000afiliats a la Seguretat Social entrejuny i juliol, no són referents quecridin a la tranquil·litat.

Però, tot i que això és preocupantno són els únics sobresalts ques'han projectat en un entorn ja persi alarmant. Durant l'últim any,entre agost 2007 i agost 2008, s'hadisparat l'atur gairebé un 25 %,500.000 persones han perdut el seulloc de treball en aquest període,sent el sector més afectat la cons-trucció que incrementa un 71,02 %la seva aportació a les estadístiquesde desocupats. Resultat, el perfildel nou desocupat és home, paleta ique prestava els seus serveis en lacosta mediterrània.

Les fórmules presentades per asuperar aquesta etapa són variopin-tas encara que reiteratives: modera-ció salarial i més desregularitzaciólaboral. Per si això no era suficient,els empresaris arriben a suggerirque és necessari obrir un “parèntesien el lliure mercat” per superar lacrisi, reclamant de les administra-cions públiques ajudes econòmi-ques. És a dir, quan obtenien in-gents beneficis incrementaven elsemoluents dels seus gestors i grati-ficaven els seus accionistes i araque arriba l'època de les vaquesmagres pretenen socialitzar les pèr-dues en comptes de moderar els be-neficis.

L’ALTRA REALITAT

Catalunya. Octubre de 2008 9

TREBALL-ECONOMIA

Els empresarisvolencontractar enorigen

Vicent Martínez

En els darrers temps, el ministrede Treball, Celestino Corba-

cho, ha assenyalat que en temps decrisi s’hauria de limitar la contrac-tació en origen.

En la meva modesta opinió, noem sembla malament que es limitela contractació en origen si no hi hafeina per als que viuen aquí (tant si-guen d’origen autòcton com fora-ni). Els que viuen aquí (tant siguend’origen autòcton com forani) hande tenir preferència sobre els quepoden ser contractats en origen.

Evidentment, una cosa és quecrega que els que viuen aquí (tantsiguen d’origen autòcton com fora-ni) tinguen preferència sobre lacontractació en origen, i l’altra queles persones que vinguen seguintvies “legals” o no no hagen de gau-dir de tots els drets de qualsevolciutadà: sanitaris, de defensa delsseus drets, de reunió, de protesta,etc.

Però, des dels moviments socialshauríem d’anar més enllà i pregun-tar-nos per què els empresarisvolen contractar en origen. Perquèaquí no hi ha candidats? O perquèles condicions laborals que oferei-xen no estan disposats a acceptar-les els que viuen aquí (tant siguend’origen autòcton com forani) inomés semblen gran cosa per alsde fora? Com és que la contracta-ció en origen sempre sol ser a paï-sos amb grans desigualtats socials?Estic parlant ara, sobretot, de lacontractació en origen per a sectorscom l’agrari, l’hostaler o el de laconstrucció. Ens hauríem de pre-guntar si no caldria regular moltmés la contractació en origen perevitar que fos una forma legal deprecaritzar laboralment i de fer queimportants quantitats de personessiguen desplaçades del seu llocd’origen temporalment per haverde tornar-hi i que van (com en elcas de l’agricultura) d’un lloc a unaltre en unes condicions lamenta-bles.

Caldria que ens preguntàrem siels sindicats no haurien de fomen-tar la consciència de classe perquèalguns treballadors no veiessin elstreballadors d’origen forani comuns enemics sinó com unes vícti-mes, com ells mateixos, d’un siste-ma en el qual l’empresari dicta lescondicions mentre els treballadorscompeteixin i s’enfronten entreells. Retallar la contractació en ori-gen no és ni la solució a la crisi, nials reptes que plantegen els nouvin-guts, però potser hauríem d’anarmés enllà i veure què implica real-ment per als treballadors.

QUI PAGA MANA

SFF-CGT Tarragonai Col·lectiu Catalunya

ADIF (Administrador d’In-fraestructures Ferrovià-ries), a través de la seva

Direcció Executiva de Circulació,ha decidit reduir llocs de treball enles estacions de Flix, Ascó i Riba-roja, a més del tancament progres-siu, fins a fer-lo definitiu al desem-bre d’enguany, del Lloc deComandament de Tarragona.Aquestes actuacions són conse-qüència directa de la política priva-titzadora imposada amb la Llei delSector Ferroviari, que es tradueixen l'externalitzacio i la privatitza-ció dels treballs ferroviaris a sub-contractes en precari o simplementla desaparició d'aquestes activitats,amb la consegüent disminució dela qualitat del servei.Aquesta determinació, que ja vafer pública de forma definitiva a larepresentació dels treballadors elpassat dia 17 de juliol i contra laqual la CGT va presentar les co-rresponents al·legacions i va donarmostra del seu absolut rebuig, tin-drà greus conseqüències respecte ala qualitat de la prestació del serveipúblic ferroviari a l’usuari, a mésde tenir efectes sobre la seguretat iregularitat en la circulació. A més,deixar sense personal aquestes es-tacions significa el deterioramentprogressiu de les instal·lacions idels propis edificis.Concretament, els canvis afectarandiverses estacions. A la de Flixpassaran de 24 hores tots els dies anomés el torn de tarda -excepte elsfestius- i de nit -excepte divendres idissabtes. A Riba-roja de les 24hores tots els dies de la setmana, anomés un treballador de dilluns adivendres a la nit. En el cas d’As-có, que ja havia sofert mesos enre-re la supressió de personal en eltorn de matins, s’elimina l’únic tre-ballador que quedava en el torn detardes, deixant-la definitivament

sense personal. Pel que respecta elLloc de Comandament de Tarrago-na, des del qual es regulava la cir-culació de trens, perd la seva càrre-ga de treball de forma progressivaa favor dels Llocs de Barcelona iSaragossa, als quals se satura, su-primint els llocs de treball deforma progressiva en dues fasesque finalitza amb el tancament de-finitiu al desembre d’aquest any.Totes aquestes actuacions suposenla supressió de 17 llocs de treball.ADIF, afavorida pel Ministeri deFoment, referma la seva progressi-va i constant política de precaritza-ció del servei públic ferroviari,aplicant la Llei del Sector Ferro-viari i mirant únicament els comp-tes de resultats sense preocupar-seper les repercussions socials quecomporten aquestes decisions.Les millores tecnològiques ques'han implantat en aquest tram nopoden substituir la presència delstreballadors perquè hi ha funcionsque els són pròpies al Factor deCirculació impossibles de realitzardes d'un Lloc de Comandament oCTC (comprovació de carrega-ment, senyals de cua al pas delstrens per les estacions, operacionsde tren amatent…).ADIF, ha obviat les al·legacions

presentades per la CGT respecte del’eliminació de la informació ivenda de bitllets a l’usuari, la de-gradació de les instal·lacions, lanecessitat de personal que presen-ciï el pas dels trens i comprovi laseguretat del seu carregament isenyals, en una línia amb una oro-grafia especial que està afectadaper diversos plans d’emergència iamb circulació de trens amb matè-ries perilloses, etc.La CGT es va dirigir per escrit aldirector general de Transports Te-rrestres de la Generalitat i als ajun-taments afectats amb l’objectiu deconjuminar esforços per frenaraquest despropòsit, a més de feruna crida a l'opinió pública en ge-neral perquè mostri el seu rebuigfrontal a aquestes mesures de re-ducció del servei públic.

El SFF-CGT es mobilitza

Les Seccions Sindicals del SFF-CGT de RENFE Operadora i Adifde Tarragona continuen la campan-ya de defensa del ferrocarril com aservei públic i contra el tancamentd'estacions amb un seguit d'actesels dies 5 i 6 de setembre.A Flix, els delegats sindicals es vantancar a l’estació i es va fer una xe-

rrada informativa al Casal davantd’unes 50 persones i una concen-tració d’usuaris a l’estació ambl’assistència d’unes 75 persones;d’entre les quals, l’alcalde i dife-rents regidors de l’Ajuntament.D’altra banda, les institucions lo-cals afectades han reclamat a ADIFla restitució de tot el personal perpoder seguir prestant el mateix ser-vei de sempre. A més, han recordatque aquestes infraestructuresdonen servei a bona part dels po-bles de la comarca i zones veïnes ihan lamentat que el seu abandona-ment provocarà un greuge pelsusuaris, especialment la gent mésgran, i deixarà sense vigilància di-recta els combois de mercaderiesperilloses que circulen per terrenysafectats pel PENTA. En un comu-nicat conjunt, els consistoris vanpalesar el rebuig al que considerenuna política de fets consumats.La CGT realitzarà encara un parellde mobilitzacions més a Tarragonai Valls. Pel que fa a la nova supres-sió de trens que passen per Valls, elSFF-CGT considera una altra malanotícia l’eliminació de dos trens ala capital de l’Alt Camp, i la previ-sió de suprimir la parada del Talgo.El sindicat preveu convocar-hitambé una tancada.

Adif precaritza a lesestacions del Campi les Terres de l’Ebre

Un acord desconvoca la vaga del comandament intermedi-maquinista cap de tren de l'AVE

Col·lectiu catalunya

La CGT va convocar una vagaindefinida des del 18 de juliol

per a tots els MM.II. Caps de TrenAVE/Euromed de l'Entitat PúblicaEmpresarial RENFE-Operadora,mitjançant aturades parcials deforma indefinida, després d'inten-tar per tots els mitjans buscar unasolució al conflicte que, unilateral-ment, havia obert l'empresa en in-

complir els acords aconseguits enals mesos d'octubre i desembre de2007 i febrer de 2008.La CGT defensa que aquestcol·lectiu mantingui el contingutfuncional que recull la NormativaLaboral de RENFE, a més de ques'asseguri l'ocupació dels MM.II.Caps de Tren, a través del seu tre-ball en la conducció de trens d'AltaVelocitat de viatgers per ampleUIC i que en cap cas s’haurien de

produir excedents en aquestcol·lectiu. Finalment el dia 1 d'agost, la CGTi el comitè de vaga van arribar a unacord amb l'empresa, facilitant ladesconvocatòria de la vaga. Aquestacord va ser possible gràcies a laferma voluntat dels treballadors i ala pressió exercida per la CGT a laDirecció de la RENFE per tal d'a-rribar a una sortida negociada alconflicte. L'acord subscrit recull:

- El compromís per part de la Di-recció de RENFE de respectar totsi cadascun dels drets laborals delsMM.II. Caps dels trens AVE. - Garantir la permanència en elsseus llocs de treball de la totalitatde la plantilla.- Reconèixer com a comandamentsintermedis en el desenvolupamentde la seva funcionalitat. - Mantenir les funcions de conduc-ció per línies d'ample UIC.

10 Catalunya. Octubre de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Multa a Parcs iJardins deBarcelona perno adaptar unlloc de treballper raons desalut

Secció Sindical CGT Parcs iJardins Barcelona i Col·lectiuCatalunya

El Departament de Treball haconfirmat la multa de 12.000

euros imposada per la Inspecció deTreball a l'Institut Municipal deParcs i Jardins de Barcelona per noadaptar un lloc de treball per mo-tius de salut.La història és la següent. Al 2006un treballador de l'Institut Munici-pal de Parcs i Jardins de Barcelonasol·licita reiteradament el canvi oadaptació del lloc de treball perproblemes de salut i per la necessi-tat de conciliar una situació fami-liar delicada amb un fill d’11 anysal seu càrrec exclusiu. L'Institut liofereix només un canvi al servei devigilància i un altre horari que re-sulta, no obstant, del tot insuficienti el treballador ho denuncia a laInspecció de Treball.La inspecciódóna el seus fruits i requereix Parcsi Jardins perquè compleixi l'article25.1 de la Llei de Prevenció de Ris-cos Laborals sobre la protecciódels treballadors especialment sen-sibles a determinats riscos i, pertant, adopti les mesures protectoresque corresponguin atenent a l'estatde salut del treballador afectat finsal punt de destinar-lo a un nou llocde treball si les mesures resulten in-suficients o de difícil o impossibleaplicació i, a la vegada, de respec-tar-li les condicions laborals, inclo-ses les de la jornada i horari.L'insi-tut municipal decideix no aplicaraquest requeriment i un inspectorde treball, al 2007, imposa unamulta -acta d'infracció- per valor de12.000 euros per posar en situacióde perill a un treballador. Parcs iJardins recorre al·legant manca deproves i la improcedència de pagarcap sanció però el Departament deTreball ara, finalment, ha desesti-mat el recurs i confirmat lamulta.Com els fets demostren, lapolítica laboral de la direcció del’Institut Municipal de Parcs i Jar-dins, que presideix la regidorad’IC-Els Verds, Imma Mayol, nomostra massa sensibilitat per l'in-compliment de la Llei de Prevencióde Riscos Laborals.

FESIM-CGT

La FESIM-CGT rebutja lespretensions d'utilitzar la si-tuació econòmica actual per

empitjorar les condicions de tre-ball futures per mitjà de la nego-ciació dels convenis col·lectius.Igualment la CGT exigeix que lesempreses multinacionals siguinqui paguin les conseqüències d'unacrisi generada per l'empobrimentdels sous dels treballadors en elsúltims anys. Per això, proposa me-sures de formació, altres formesdel repartiment del treball i la dis-minució dels ritmes de producció.Davant l'anunci d'alguns fabricantsd'automòbil d'aplicar mesures trau-màtiques com acomiadaments perla situació del mercat automobilís-tic, la CGT del metall i la Coordi-nadora de l'Auto rebutgen aquestesdecisions i emplaçen les altres cen-trals sindicals a enfrontar-se aaquesta situació. La CGT exigeix ales empreses que aportin ara unapart dels escandalosos beneficisobtinguts en els últims anys, fruitde l'abaratament dels salaris ambdobles escales i els elevats aug-ments de productivitat que hanestat precisament causa de l'actualsituació.

Igualment es denuncia l'actuacióde les multinacionals en aplicar es-tratègies de producte i de mercatque han tractat la indústria espan-yola com uns conillets d'índies enmodels que després han fracassatestrepitosament, com el Modus deRenault o el nou Toledo de Seat.També es valora com a inaccepta-ble que les mesures s'apliquin deprimer moment, quan els resultatseconòmics globals de la majoria deles multinacionals segueixen sentde gruixuts beneficis, com és el casdel Consorci Volkswagen que acu-mula contínuament rècords devendes i beneficis.

Igualment s'expressa com a inac-ceptable que les multinacionalsaprofitin el moment actual de mer-cat per augmentar la flexibilitat. LaCGT senyala la flexibilitat actual il'augment de la productivitat comuns elements causants d'una partimportant dels excedents de planti-lla. La situació actual de GeneralMotors és un clar exemple, a mésd'altres empreses del sector.En les propostes de la CGT s'apor-ten idees com l'aprofitament delsdies d'inactivitat per a la formacióreal de les plantilles, per generarun valor afegit per al futur; la hu-manització dels ritmes de treball,

que causen estralls en la salut delstreballadors i treballadores, o la in-vestigació i la fabricació de modelsecològics, sense combustiblesemissors de CO2, el que podria as-segurar l'ocupació actual i futuraaixí com ajudar a solucionar elproblema mediambiental.En definitiva la CGT rebutja elsplantejaments de les empreses, elsexigeix el pagament de la crisi ac-tual amb els grans beneficis acu-mulats en els últims anys i emplaçaels altres sindicats a enfrontaraquesta situació amb valentia, re-butjant conjuntament les posicionsradicals de les multinacionals.

Rebuig als acomiadamentsproposats per les empreses

de l'automòbil

OPINIÓ: Desinterès o incapacitat d’alguns delegats de prevenció deriscos laborals a Cecrops Sabadell?

Secció Sindical CGT CecropsSabadell

El passat mes de gener un sectorde CCOO, fent ús d'una intran-

sigència que poc té a veure amb elsindicalisme, decideix fer-se ambla responsabilitat en la representa-ció dels treballadors per als temesde PRL (prevenció de riscos labo-ral). Al principi semblava que lapretensió era apartar la CGT d'a-questa responsabilitat -paraulesdels delegats de CCOO-, no peruna crítica a la labor de cinc anysdel delegat de prevenció anterior,la feina del qual va ser valoradacom positiva, sinó per aspectes re-lacionats amb el "monopoli sindi-cal".Després de diversos mesos deguardar gairebé el silenci més ab-solut per als temes de prevenció,esperant que els actuals delegats dePRL ocupessin les seves funcions ifossin capaços d'assumir i conti-nuar amb els temes que s'estaven

desenvolupant, entenent que elmés important és el treball sindicalen la defensa de la salut dels treba-lladors, volem comunicar al con-junt de treballadors el següent:- Que l'activitat dels actuals dele-gats de PRL, si és que existeix, noés transparent. Ni tan sols es pen-gen en el tauler d'anuncis les actesde reunió de la comissió paritàriade PRL. Per no parlar d'una totaldesinformació i de no posar a l'ac-cés la documentació generada.- Que el fet que desencadena "lapresa de paraula" d'aquesta secciósindical per als temes de prevencióés la total desídia i desorganitzacióen la presa de mostres d'orina perles analítiques sobre l'exposició aagents químics realitzada el passatdia 31 de juliol, uns aspectes quevan ser comunicats al delegat dePRL que estava a la fàbrica peròles seves obligacions sindicals opersonals van impossibilitar-ne lapresència i no va donar cap respos-ta ni va mostrar cap actitud a les

anomalies que se li van plantejar.- Que les condicions de treball pera la presa de mostres no eren lespactades entre els treballadors il'empresa, ja que no representavenla situació més desfavorable d'ex-posició, al mateix temps que es co-metien errors.- Hi ha diversos temes pendents desolucionar com l'actualització delPla d'Emergència, la pols a LM,l'extracció per a metanol durant laneteja de màquines SF, l'ús de pis-toles d'aire comprimit durant la ne-teja de màquines, mesuramentsambientals de formaldehído i me-tanol; no es realitzen les investiga-cions d'accidents, solucionar eltema d'olors del pàrquing SF, pro-tecció d'òrgans en moviment demàquines i premses, aplicació RDproductes cancerígens, simulacred'emergència, redecció de la sono-metría a la zona de premses i des-emparragat SF, etc.Però n'hi ha més: uns mesuramentspuntuals, on les condicions de tre-

ball no es van controlar, han servitper a llençar per terra el dret delstreballadors a unes condicions detreball segures, i a un plus de peno-sitat.La veritat és que aquí hi ha unasèrie de temes a desenvolupar, apart dels que vagin sorgint, doncsla prevenció de riscos és un dels as-pectes més vitals i que més es mo-difiquen en les relacions laborals.Els actuals delegats de prevenciópoden començar a assumir aquestscompromisos, o continuar amb laseva actitud de relaxament sobreels temes de salut laboral. Si el quepassa és una mostra de la seva in-capacitat i desconeixement sobreels temes, podrien utilitzar el seucrèdit sindical per a formar-se.La CGT reclama una acció sindicaltransparent i eficaç que garanteixil'accés a la informació i la partici-pació de tots els treballadors i tre-balladores.Més informació: cgtcecrops.blogspot.com

Catalunya. Octubre de 2008 11

TREBALL-ECONOMIA

Visibilitzem elgovern amagat

Època de turbulències econòmi-ques! Els bancs, ens roben. El

95% dels diners són creats perbancs privats a través de crèditssense una base en diner real, i asobre els hem de pagar interessos.Guerres i finances, es retroalimen-ten. Els poders financers s’apro-pien dels recursos naturals i hu-mans del planeta, i amb la sevanecessitat d’un sistema de creixe-ment exponencial per a poder so-breviure, ens endeuten el present iens hipotequen el futur sense ver-gonya. La crisi energètica i el picdel petroli són temes cada vegadamés present i inaplaçables, al ma-teix temps que la crisi alimentàriaconseqüència de la pèrdua de sobi-rania alimentaria per la concentra-ció del poder en poques empreses ide l’especulació que es trasllada alsaliments bàsics dels països més po-bres. I davant d’això, callem? Elsmoviments socials no volem callar!

Bancs i caixes financien empre-ses assassines mentre insisteixenen fer-nos creure que tenen ànima,s’embutxaquen els guanys, i socia-litzen les pèrdues. Els poders finan-cers són immunes al poder judiciali mitjançant el seu poder per creardiner, completament antilegítim iantidemocràtic, aconsegueixencontrolar els governs de tots colorsen funció dels seus interessos iamordassar o esbombar els mitjansde comunicació de masses segonsels convingui. Ja se sap, qui pagamana. Però realment, no som totesles que ho paguem?

Mentrestant, els moviments so-cials estem coent poc a poc les al-ternatives, formant grups amb uncaràcter local, assambleari i autò-nom, que s’enriqueixen amb troba-des comunes per enxarxar i deba-tre. Volem ser més autònoms iactives, no pensar que les cosescanviaràn per si soles o esperar queels poderosos les canvïn, sinó ac-tuar per a canviar-les, desobeir a labanca, fer un pas endavant. Apos-tem per l’autogestió de les nostresvides, deixant-nos espai per a serveritablement lliures, desesclavit-zades del treball per compte d’al-tres i de servir interessos que nosón els nostres. Creiem en l’educa-ció de persones lliures, que pensinper elles mateixes. Construïm mit-jans de comunicació alternatius,decreixem i compartim recursos imissatges diversos. Estem enmarxa!

L’economia real s’ha convertiten un apèndix de les finances, peròaquest sistema de creixement infi-nit topa amb uns límits: l'únic pla-neta que tenim, amb els seus limi-tats recursos.

Els moviments socials som capa-ços si ens ho creiem.

Kaos en la Red

Tots els gestors acadèmics dela UAB (Universitat Autó-noma de Barcelona) van

signar una carta a començamentsdel mes de juliol en la qual expres-saven una greu queixa contra lesmesures que vol implementar lagerència: “S’inicia una política deretribució econòmica inexistent oinfreqüent en la UAB, associantuna part del sou al lloc concret detreball. Aquesta pràctica fins ara nos’ha aplicat a cap col·lectiu de launiversitat, ni tan sols al nivell di-rectiu”. Afegeixen: “Els indicadorsutilitzats diferencien entre facultatsde primera, segona i tercera cate-goria i no representen la realitat dela gestió acadèmica actual”. El seuescrit conclou amb una valoraciómolt negativa dels efectes: “Aques-tes accions proposades per la ge-rència només han de servir percontribuir a una constant pèrdua dequalitat en el servei, tant de cara alprofessorat com als alumnes. LaUAB no es pot permetre malversarel seu potencial humà i aprofundiren l’escletxa que s’obre amb mesu-res com aquestes”.Els treballadors de la gestió acadè-mica denuncien que no es reconeixla categoria laboral real i la mancade recursos per tirar endavant. Unfet aïllat? La reforma de la univer-sitat inclou diversos nivells de res-ponsabilitat. Hi hagi o no una lec-tura global de rebuig (la sostingudapels estudiants, fonamentalment) anivell local universitari també hi haresponsabilitats concretes. Desd’una lectura de conjunt, la decisió

d’aplicar una reforma universitàriadel caràcter de la LOU a cost zeroés costosa a nivell social i també dela qualitat.L’any passat l’Assemblea Contrala Precarietat va lliurar un manifestcontra la nova carrera acadèmicaamb més de 300 signatures de per-sonal docent i investigador de laUAB. Fa uns mesos els becaris decol·laboració feien dues vaguespel reconeixement dels seus dretslaborals i la dignificació de les be-ques a estudiants i fa poc la Juntade Personal d’Administració i Ser-veis (JPAS) també feia públic el

seu descontent amb la politica depersonal de la gerència. Més re-centment, la secció sindical deCGT cridava l’atenció sobre elmodel d’universitat que s’estàduent a terme a la UAB.De rerefons, els estudiants han cri-ticat durament la manca de períciapolítica de l’equip de govern perplantar-se davant l’aplicació de lareforma universitària sense un fi-nançament públic solvent i han de-nunciat que aquesta reforma norespon a cap necessitat social, sinóque és purament mercantil. Almercat no li interessen ni la quali-

tat dels estudis, ni que tothom tin-gui accés a una educació de quali-tat (en termes humans i professio-nals), tampoc li interessa lescondicions de treball del conjuntde treballadors i treballadores…Els i les estudiants han cridat con-tra l’aplicació de les receptes neoli-berals al camp educatiu (AcordGeneral de Comerç i Serveis): ca-pitalisme és precarietat. La sevaveu conflueix amb la dels estu-diants i professors xilens contra l'a-profundització en aquest mateixmodel, inaugurat sota la dictadurad’Augusto Pinochet.

Descontentament entre elstreballadors de la UAB:ara la gestió acadèmica

TMB retalla el servei dels autobusos i acomiada treballadors

Col·lectiu Catalunya

Aquesta tardor es presenta ca-lenta per als treballadors i

usuaris dels transports de Barcelo-na. L'Ajuntament presenta 47 nousautobusos com una mesura de mi-llora però els treballadors denun-cien que s'ha retallat el servei en 45línies, el que suposarà per a l'usua-ri una major espera a les paradesdel bus.La Direcció de TMB justifica la re-tallada a causa d'una reducció delnombre de viatgers però el cert ésque aquestes dades podrien no serdel tot fiables i la veritat és que finsal moment l’empresa municipals'ha negat a facilitar la informacióque se'ls havia reclamat. Això noobstant, el Comitè de Conveni haestudiat les retallades i ha constatat

que algunes línies redueixen el ser-vei fins a un 16% en dies labora-bles. També hi ha increments deservei en cap de setmana que s’ha-vien implantat durant l’any 2007 ique ara quedaran en un no-res.L'empresa nega aquesta reducciódel servei però els treballadors ob-serven, impotents, com moltsusuaris es queden a les paradesperquè no caben a l’autobús. Apartir d'ara, amb la retallada delpas dels vehicles, és evident queaquesta situació afectarà encaramés persones. Una segona causa de malestarentre els treballadors es deu tambéa l’acomiadament de 81 conduc-tors/es que van estar treballantaquest estiu i als quals ja no se'lsrenovarà el contracte.L'actitud de la Direcció de TMB ja

ha estat contestada amb diversesmobilitzacions per part dels treba-lladors: d'una banda, amb unacampanya informativa a través derodes de prensa, notícies al blogdel Comitè de Conveni, reparti-ment d'una octaveta als usuaris; ide l'altra, amb manifestacions i unboicot a l'acte que presidia l'alcaldeHereu en el qual es presentavenuns nous autobusos.És evident que les mesures del'empresa municipal de transportsde Barcelona de disminuir el serveiés mal rebuda entre els usuaris i,encara més, entre els propis treba-lladors, la qual cosa podria estan-car la negociació del conveni queestà en marxa.Més informació:http://comitedescansos.blogs-

pot.com/

UNA ALTRASOCIETAT

12 Catalunya. Octubre de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Starbucks norespecta elstreballadors

Federació Local CGT València

Starbucks és un dels principalsproveïdors i torradors de cafè

del món. Malgrat la seva imatge demarca compromesa amb el comerçjust i la preservació del medi am-bient, la cadena de cafeteries difi-culta les llibertats sindicals a lesseves botigues i abusa dels produc-tors de cafè.A l’Estat espanyol hi ha uns 43 es-tabliments Starbucks. Amb aquestacampanya es vol donar a conèixerque humilien tant les persones queprodueixen el cafè com les que tre-ballen als seus establiments. La si-tuació dels treballadors "no es dife-rencia de la d’altres franquíciessimilars: temporalitat, una indefen-sió laboral enorme i moltes dificul-tats per sindicalitzar-se".En temes laborals, practica una po-lítica repressiva. Des de 2004,membres del sindicat IWW (Treba-lladors Industrials del Món) realit-zen campanyes per defensar elsdrets dels/les treballadors/es. De-manen salari digne, horaris establesi assegurança mèdica. La respostade Starbucks ha estat la intimidacióper impedir que aquests s’afiliïn aIWW, arribant a l’extrem d’aco-miadar diversos companys. Des-prés d’haver arribat a un acordsobre al·legacions laborals en con-tra seva, Starbucks Coffee CO.torna a ser objecte d’una queixa da-vant de la Junta Nacional de Rela-cions de Treball (NLRB) per l’aco-miadament de Daniel Gross i JoeAgins, activistes del Sindicat deTreballadors de Starbucks (SWU,que forma part d’IWW). El 12 dejuny de 2007, en la Junta Laboralde Manhattan, s’obre un altre pro-cés contra Starbucks per incompli-ments de drets laborals a quatre ca-feteries, que afecta a més de deucompanys i companyes.Starbucks i les protestes pel cafèetíop: Durant anys, Starbucks haofert els cafès Sidamo, Yirgacheffei Harar, els millors cafès etíops idels ingressos dels quals els campe-rols amb prou feines obtenen unaquantitat minúscula. Per pal·liar-lo,el Govern d’Etiòpia va llançar unprojecte amb què aconseguir la pro-pietat legal de les denominacionsde qualitat, la qual cosa podria su-posar una millora per als agricul-tors. Però Starbucks va elevar unaprotesta perquè la sol·licitud delpaís africà no fos acceptada per l’o-ficina de patents dels Estats Units.Després de mesos de protestes,Starbucks i el Govern etíop arriba-ven a un principi d’acord. AlgunesOrganitzacions No Governamen-tals (ONGs) s’han felicitat. D’altresassenyalen que Starbucks només hareconegut "que el cafè etíop és cafèetíop", però continua instrumenta-litzant el comerç just com a màr-queting per rentar la seva imatge.

Comisión contra lassubcontratas (CGT Aragó) iCol·lectiu Catalunya

Què podem fer davant d’unacomiadament o una fi decontracte?

Són molts els acomiadamentsimprocedents o nuls que es disfres-sen d'altres modalitats per pagarmenys indemnització. Són moltsels contractes que tot i ser tempo-rals (per ETT, subcontractes, fi d'o-bra, acumulació de tasques); noresponen a la causalitat que se'lspresumeix pel que estan en frau dellei.

1. Com diferenciar un acomia-

dament d’una fi de contracte?

En un principi, la terminaciód'un contracte de fi d'obra, ETT, oper circumstàncies de la producció(temporal) no es tracta d'un aco-miadament sinó d’una finalitzaciódel contracte per haver arribat alseu acabament, amb independèn-cia de si estàs o no de baixa labo-ral.

2. Com es comunica l’acomi-

dament?

L’acomiadament se t’informaràper escrit, a traves d’una carta, o demanera verbal.

3. I si m’ho comuniquen per

escrit?

Rebràs una carta comunicant l'a-comiadament (encara que siguid’un contracte temporal). Signa-hiescrivint “no conforme” i afegeixla data del dia en què signes o repsla carta.

4. I si m’ho comuniquen ver-

balment?

Si no reps cap carta perquè l'aco-miadament és verbal i no et deixen

incorporar al lloc de treball, buscaalgun testimoni o delegat sindicalque certifiqui que no has abando-nat el lloc de treball i que t'impe-deixen incorporar-t’hi. Si t'és im-possible, dóna't per acomiadat.

5. Estan obligats a pagar-me

una indemnització?

Sí. Tret de l’accomiadament nul,en tots els altres acomiadaments,encara que siguin declarats impro-cedents, és l'empresari qui comptaamb la potestat de pagar-te la in-demnització o readmetre't.

6. Puc fer una reclamació?

Sí, en tots dos casos, acomiada-ment verbal o per escrit, comptesamb 20 dies hàbils per a impugnaro reclamar. Els dies hàbils escompten a partir del dia de l'aco-miadament i s'exclouen diumengesi festius.

7. Què puc al·legar en la recla-

mació?

És necessari revisar les causesque han generat el contracte, doncs

n’hi ha molts que es realitzen enfrau de llei perquè el motiu ques'al·lega per a la contractació tem-poral no és real. Els contractestemporals, a diferència del quemolts creuen, són contractes ex-traordinaris l'objecte dels quals ésla realització d'obres o la prestacióde serveis concrets i identificables,i l'execució dels quals, encara quesón de durada incerta, està limitadaen el temps.

Si el motiu de la teva contracta-ció no respon als criteris comentatses consideraria celebrat en frau dellei i es presumiria per temps inde-finit (series considerat un treballa-dor fix). En aquest cas, la rescissiódel teu contracte podria ser consi-derat un acomiadament improce-dent i podries presentar una de-manda contra l'empresa per aquestmotiu. Això mateix ho pots fer du-rant la pròpia vigència del contrac-te o al moment d’acabar-se.

8. Quines indemnitzacions ge-

nera un acomiadament?

Segons el tipus d'acomiadament,el treballador o treballadora tindràdret a una o altra indemnització.Els supòsits més típics són els se-güents:

a) Acomiadament improcedent:45 dies d'indemnització per any deservei amb un màxim de 42 men-sualitats. (Excepte en el cas quetinguis un contracte “Per al fomentde la contractació indefinida” querebaixa la indemnització a 33 diesamb un màxim de 24 mensualitats.

b) Acomiadament per causes ob-jectives: 20 dies d'indemnitzacióper cada any de servei amb unmàxim de 12 mensualitats.

c) Acomiadament disciplinariprocedent: el treballador no té dreta cap tipus d'indemnització, encaraque, si hi ha motius, es pot recórrerla sentència.

Més informació:http://www.nodo50.org/caes/

Què puc fer si m’acomiaden? (1)

(IN)SEGURETAT LABORAL

P R I M E R S A U X I L I S

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 2008 13

Tema del mesCONVOCADA PER CGT, USTEC I ASPEPC, EL 13 DE NOVEMBRE

Vaga general de l’educaciópública contra la LECFederació d'Ensenyament CGTCatalunya

Davant l’aprovació per partdel Govern de la propostade Llei d’Educació de Cata-

lunya, i ja que es mantenen la granmajoria de propostes davant lesquals el professorat ja va expressarel seu rebuig, els sindicats USTEC-STEs, ASPEPC-SPS, i CGT, con-voquen al professorat a un procésde mobilitzacions amb una Vagageneral de l’educació pública el dia13 de novembre i manifestació ales 12 del migdia a plaça de la Uni-versitat de Barcelona, amb el lema"En defensa de l’ensenyament pú-blic, no volem aquesta llei".

En contra d’aquestaLlei, pels següentsmotius:

1. És una Llei que no aporta capmillora al nostre sistema educatiu,que col·loca a la xarxa pública encondicions de subsidiarietat i queempitjora les condicions de treballdel professorat.2. Consolida i augmenta el poder ila influència de les patronals reli-gioses en l’àmbit educatiu. Destinamés diners als centres privatssense cap obligació ni cap meca-nisme per evitar la distribució des-equilibrada de l’alumnat. A partird’aquesta Llei, la xarxa de centresprivats passa a ser l’eix vertebra-dor del sistema educatiu.3. Consolida el camí obert cap a la

privatització de determinats sec-tors, a partir de la municipalització ialtres vies: 0-3, educació de perso-nes adultes, Formació Professio-nal, Serveis educatius, extraesco-lars.4. Estableix un model d’autonomiabasat en la diferenciació dels cen-tres segons els resultats escolars.Afavoreix l’autofinançament delscentres públics que conduirà a in-crementar les diferències segonsel seu entorn social. Proposa unmodel de gestió empresarial quedificulta el treball en equip. Defineixels directors/es dels centres pú-blics com a “personal directiu”, ambrègim jurídic específic i els possibi-lita seleccionar, avaluar i nomenar

al professorat.5. Desregularitza les relacions la-borals. Introdueix formes de provi-sió subjectives i discrecionals, quedeixen una porta oberta a l’arbitra-rietat. Proposa un nou sistema re-tributiu jerarquitzat basat en unmodel d’avaluació punitiva. Propo-sa increments retributius al profes-sorat per resultats obtinguts. Obrela via a la laboralització del perso-nal substitut amb el conseqüentempitjorament de les seves condi-cions de treball i redueix el salaridel professorat durant els tres pri-mers anys.6. El compromís d’inversió públicaque proposa el Departament ésabsolutament insuficient. Entenem

que s’ha de prioritzar la inversió pú-blica a l’ensenyament públic iaquesta ha de ser, com a mínim,del 6 % del PIB de Catalunya.

La millora de l’educació públicano passa per una gestió jeràrquicai empresarial, ni per la lògica delmercat i la privatització, sinó peruna aposta real per la xarxa públi-ca i un augment seriós de la inver-sió que possibiliti abordar tota laproblemàtica i les necessitats delscentres i de l’alumnat.

Fem una crida al professorat afer Assemblees en els centres i ales Zones, per tal de discutir elscontinguts de la nova Llei i lesseves conseqüències a l’educaciópública.

> LA MIRADAINDISCRETA

Retirada de la LECantisocial

Emili Cortavitarte Carral

A finals de juliol, el Govern de la Gene-ralitat va enviar al Parlament el projectede Llei d’Educació de Catalunya (LEC) ien els propers mesos entrarà a tràmit.

El procés ha estat llarg des de lesBases de la LEC a finals de l’any 2007:la vaga massiva del professorat i delsestudiants del 14 de febrer exigint laseva retirada, l’escenificació de nego-ciacions del Departament d’Educacióamb les organitzacions del Pacte Nacio-nal per l’Educació i la retirada de CCOOi UGT de la mobilització; la presentacióde l’avantprojecte de la LEC a finals d’a-bril, després de intenses negociacionsentre els partits del Govern, noves ne-gociacions amb CiU (el conseller Mara-gall diu que té el suport del Quadripar-tit) i la patronal de la privada mentre esmarejava la perdiu a nivell sindical ambdiverses meses sindicals que no vanarribar enlloc.

En una contrareforma que té moltessemblances amb la feta fa uns anys perCiU a la sanitat, es fa veure que noméshi ha un sistema educatiu sota el nomde Servei Educatiu de Catalunya ons’integren els centres públics i els pri-vats concertats. Ara resulta que és pú-blic tot allò que es finança amb fons pú-blics, no importa qui gestioni ni per aquè (fer beneficis)

La privada concertada passa a ser elmodel i eix vertebrador i la públicaqueda com a subsidiària. La privadaobté garanties d’augment dels concertsi de més finançament addicional mentrepot continuar seleccionant els seualumntat (en nom de la llibertat delspares), mantenir el seu ideari i el seunegoci i no està obligada a contribuir enl’escolarització d’alumnes nouvinguts(el 85% en la pública) o amb necessitatseducatives especials.

Els centres públics reberan nomésuna dotació de funcionament “sufi-cient” i es condiciona més finançamenta projectes i resultats i a la recerca deformes d’espontsorització, donacions olloguer de les seves instal·lacions. Amés, es trenca un model de gestió de-mocràtica i participativa i de treball enequip per passar a una estructura jeràr-quica i piramidal pròpia de l’empresaprivada.

Es traspassaran als ajuntaments lesllars d’infants, els ensenyaments artís-tics i la formació d’adults i mitjançantconveni tota l’educació obligatòria. Finsara, la majoria de municipis han passata mans privades les llars d’infants i se-gons la LEC poden concertar, externa-litzar i contractar serveis i molt em temoque aquestes seran fórmules comunesper privatitzar en molts d’ells.

Pel 13 de novembre hem convocatuna vaga del professorat i dels i les es-tudiants, cal el suport generalitzat deles famílies i de tots aquells que defen-sem els serveis públics de qualitat ambgestió pública i control social per acon-seguir la retirada d’aquesta llei antiso-cial.

Davant l’inici de curs 2008-09La Federació d’Ensenyament dela CGT de Catalunya situa com atemes més conflictius en aquestinici de curs: el projecte de Lleid’Educació de Catalunya (LEC),els Espais de Benvinguda Educa-tiva (EBE) i la posada en marxade projectes (zones educativesexperimentals, decret de batxille-rat...) que s’avancen a l’aprovacióparlamentària de la LEC i deixenen evidència l’actitud autoritària iunilateral del Departament.

El projecte de LEC, aprovat pelGovern i presentat al Parlament,situa els centres públics en condi-cions de subsidiarietat respectedels privats concertats (que re-bran més diners públics sensecap obligació ferma de gratuïtat nide distribució equilibrada de l’a-

lumnat amb necessitats educati-ves) i consolida un model educa-tiu segregador; amplia les possi-bilitats de concertació iprivatització dels ensenyamentsno obligatoris i dels serveis edu-catius; sota la cara amable del’autonomia de centres encobreixla competitivitat entre els centres ila implantació de categories enfunció de projectes i resultats;front al model de treball en equip ila participació de la comunitateducativa s’imposa un model je-ràrquic en el qual les direccionshauran d’adoptar models empre-sarials i tindran un poder discre-cional; i, introdueix mecanismesque desregularitzen les condi-cions de treball del professorat dela pública: doble via de contracta-

ció de substituts, procedimentsde provisió especial, major ventallsalarial, complements de produc-tivitat, retribucions a criteri de lesdireccions...

CGT Ensenyament volem l’e-quitat i l’excel·lència del sistemaeducatiu públic: ràtios inferiors,

més desdoblaments, més profes-sorat per l’atenció de l’alumnat,oferta pública efectiva, gestió de-mocràtica i participativa dels cen-tres, gratuïtat real dels centrespúblics... i una inversió pública del6% del PIB català.www.cgtcatalunya.cat/cgtense/

Col·lectiu Catalunya

L' entrevista d'aquest número li fema Joan Ullés, obrer egarenc, queva participar de molt jove al Taller

Confederal número 1 de Terrassa, la pri-mera empresa de la ciutat col·lectivitza-da per la CNT, i que va passar a ser fà-brica d'armes durant la guerra.

-Volíem parlar primer de la col·lectivit-zació i de l'època de les col·lectivitza-cions que vostè va viure. Com us or-ganitzàveu a les col·lectivitzacions?-Jo vaig treballar en el Taller Confederalnúmero 1, aquí a Terrassa, que va serpotser la primera empresa que es vacol·lectivitzar. Era aprenent, amb elsmeus quinze anys que tenia em van en-viar a buscar les claus a la casa delpatró. Perquè s'havia declarat la vagageneral revolucionària de 48 hores quanes van aixecar els feixistots el 18 de ju-liol, i llavors el dilluns o dimarts quan vamanar cap el taller els quatre o cinc apre-nents i operaris que érem, doncs vamanar cap al taller, perquè vam dir "hemde tornar al treball perquè això va perllarg i no ens podem adormir, sinó fem lafeina". I llavors el patró no va venir aobrir. Llavors vam arribar al taller i veientque no arribava el patró per obrir, elsoperaris grans que eren tots companysde la CNT, en Siscu Planes Tutusaus i enJoan Serra, em van dir "tu, Joan, tu quesaps on viu el Bach" -que es deia Bachel patró-, "ves a buscar-li les claus". Iarribo allà i sí, sí, me les va donar de se-guida. Estaven tots mig cagats: la dona,la sogra, el patró. I el patró quan em vadonar les claus, encara em va dir "té, té, idigues-los si volen que hi vagi". I això erael tercer dia de la revolta franquista.Devia ser el dimarts 21 de juliol del 36 iencara em va dir allò tremolant. Miracom no tenien la consciència neta.

-Però exactament com us organitzà-veu?-Nosaltres si bé mai no havíem col·lecti-vitzat res, tot estava en els nostres esta-tuts. Ho havíem de saber, perquè això hohavíem tractat en cent congressos, reu-nions, plenàries i de tot. El que havíemde fer ja ens ho sabíem de memòria no-saltres.Vaig anar a buscar les claus, vaigobrir el taller i quan baixàvem al taller, dic"m'ha dit el Bach que si volem que vinguia treballar" i es van mirar entre dos o tresi em van dir: "no, ves a dir-li que no el ne-cessitem". I vaig tornar cap a la casa d'elli els vaig dir "diuen que no us necessi-ten". A aquell home se li havien pujat els

fums al cap d'haver passat de ser treba-llador a ser empresari d'un taller petitperquè quan van venir eleccions es veiauna desfilada de gent necessitada ihumil que venien allà i ell per quatreduros els comprava el vot perquè anes-sin a votar per la CEDA. Per això encarala va treure bastant barata, perquè no seli va perjudicar en res a banda d'incautar-nos del taller.

Tot això del tèxtil va quedar mig para-litzat, perquè la patronal havia desapa-regut. Es va perdre l'accés a molta matè-ria prima. I llavors des del primermoment ens vam començar dedicar a fa-bricar i a reparar tota classe d'armes.Me'n recordo jo que amb un altre apre-nent, vam fer dos o tres viatges cap elGran Casino, que havia estat incautat,allà hi havia la Federació Local de Sindi-cats de la CNT. I resulta que en aquelllocal hi tenien emmagatzemades dotze-nes de fusells i d'armes llargues. Tot allòho vam portar dintre de sacs, vam ferdos o tres viatges i les varem portar capal taller. Allà es revisaven, i potser s'ha-vien de fer peces com ‘cerrojos’ i tot això,i tot això ho fèiem nosaltres.

-Com decidien com produir i de quinamanera i quantes hores es treballava itot això? Com es decidia?-Es treballava vuit hores, de dilluns a dis-sabte. L'operari que diríem que era elmés sensat i el més conscient i un gran

company d'idees àcrates, que va ser enJoan Serra, ens va dir, "per què no ensposem a fer armes automàtiques portà-tils? Si els bascos les fan, per què no lespodem fer nosaltres?" I vàrem començara fer dues unitats de la pistola automàti-ca Astra del 9 llarg. Tal vegada ja havienpassat un parell de mesos del comença-ment de les hostilitats. Ja havíem co-mençat a reparar fusells i metralladores ide tot allò que queia a les nostres mans.Perquè aquí van arribar grapats, dotze-nes de fusells quan van assaltar les ca-sernes de Sant Andreu de Barcelona. Ies van començar a fer aquest parell d'ar-mes que es feien tipus artesanal, tot amà, el canó i el carro i tot això. Llavors re-sulta que a Barcelona hi havia un dele-gat de la subsecretaria d'Armament quees deia Vallejo, va venir, es van provarles pistoles i van quedar encantats. I lesvan presentar a la subsecretaria d'arma-ment que el Vallejo presidia a Barcelona.I d'allà la van presentar a l'Indalecio Prie-to que era ministre de Defensa al primergovern del Largo Caballero. Es veu quela van estudiar, la van fer encara provarmés, i quan van comprovar que la quali-tat era bona, van fer una primera coman-da de cinc mil unitats, per a l'Exèrcit de laRepública, encara que fossin milícies lamajoria.

Com a conseqüència que hi haviamolta paràlisi a d'altres tallers per faltade matèria prima, sobretot perquè érem

del sector tèxtil, venien companys d'al-tres tallers on el treball d'ells no era taninteressant com podia ser el nostre perl'especialitat que fabricàvem. I llavorsvam passar de set o vuit a ser quinze,setze, ...i així fins a 160 no vam parar. Eltaller es va multiplicar per vint.

-Quan la cosa creix, quina mena d'or-ganització fèieu servir?-Hi havien delegats de secció. En principies posava el company més capaç dintrede l'especialitat, ja fos com a torner, coma forjador, com a fressadors... Vam tenirfins i tot la intel·ligència de muntar uneconomat per a l'escassedat de menjarque hi va haver de seguida perquè elsproveïments a les botigues ja van passara ser racionats, i poca cosa que es dona-va, perquè no arribaven les degudesquantitats per abastir poblacions comBarcelona, Terrassa.

-Teníeu de delegats a qui més sabiade cada ofici?-Primava la raó. No perquè un fos militantde primera passava al davant d'un altreque en sabia més de l'ofici.

-Teníeu un sou? Els sous eren totsiguals? Es cobrava una part del sou

en menjar?-Nosaltres a l'economat, quan es distri-buïa el menjar, gairebé cada setmana espassava alguna cosa: dos quilos de pa,dos quilos de cigrons, dos de farina o elque fos, oli, etc., es distribuïa el mateixper a tots, tot igual. Des del president delConsell d'Empresa col·lectivitzada fins al'últim aprenent. La prova d'això és quequan jo em vaig allistar per anar al front,érem cinc boques a casa i la meva mareem va dir que si jo me n'anava deixariad'entrar aquell menjar que ens anavamolt bé. Vaig anar cap al taller i vaig dirals companys del Consell d'Empresa,vaig plantejar la qüestió que si me n'ana-va cap al front a casa meva quedarandesemparats del menjar que donava l'e-conomat. Vaig dir que tenia un germàque era dos anys més petit que jo i vaigproposar que entrés d'aprenent. I sí, sí,ho van recapacitar de seguida i van dirque entrés a treballar el dilluns següent. Ima mare dintre de tot es va quedar con-tenta, perquè com ja et dic tant l'últimaprenent com el delegat número 1 delConsell d'Empresa s’emportava la ma-teixa quantitat de menjar.

-I els sous, com anaven els sous?-Malgrat que nosaltres sempre dèiem

que cadascú ha de produir segons elseu ofici i capacitat i consumir segonsles seves necessitats, això era una micateòric. Enlloc d'haver-hi unes diferènciesgrans com hi havia en temps diguéssimde normalitat, que la burgesia podiadonar a un operari dotze duros per set-mana i a un altre quinze, doncs tot aixòes va subsanar. Però també havent-hiuna petita diferència entre qui era unsenyor operari de primera i algú que noho fos tant.Va haver-hi alguna petita pro-testa, sí, però en general tothom va que-dar satisfet.

-Com s'ho prenien els treballadorsmenys polititzats, això del mateix sou,tot igual...?, perquè a banda de confe-derals hi treballaria altra gent allà...-No, no. Érem tots confederals i tots benamotllats d'acord a les decisions que esprenien a les assemblees obertes quees feien després de l'horari de treball i ontothom podia participar amb els matei-xos drets i deures.

-La resta de gent que no militava a laConfederació, estaven a la UGT, ad'altres fàbriques o d'altres tallersque no estaven col·lectivitzats?-Totes les empreses van ser col·lectivit-

zades. La qüestió era per què hi va haverel Taller Confederal número 1 i no hi vahaver més tallers confederals. La raó ssenzilla, ja que en el moment d'incautar-nos del taller els set o vuit operaris iaprenents que hi érem pertanyíem tots ala CNT. A la resta de tallers hi haviaobrers que pertanyien a la UGT, i algunobrer del POUM que també era de laUGT; encara que en la majoria dels ta-llers de Terrassa, la majoria fos en totsels àmbits de la CNT. Però per respectea aquells treballadors, malgrat que laCNT dominés absolutament a totes lesempreses, no es posava allò de "TallerConfederal".

-Has dit que treballàveu vuit hores.Quan hi havia alguna comanda espe-cífica important fèieu més horari o béampliàveu plantilla?-Es va arribar a organitzar tot d'acord ales necessitats, d'acord a les comandesque ens feia el Ministeri de la Guerra.Ens vam incautar fins i tot d'algun altretaller. Havíem organitzat la feina en trestorns de vuit hores.

-No vau tenir problemes de subminis-trament elèctric?-No, perquè vam posar grups electrò-

gens.

-I bombardejos?-Aquí no van bombardejar mai a Terras-sa. A Granollers, sí, per exemple, vanfotre cinc-cents morts en un bombardeigque hi van fer.

-Una altra cosa, Joan, què n'opines dedocumentals com un que ha fet TV3 fapoc sobre les col·lectivitzacions onno s'esmenta en absolut la CNT?-Jo sempre dic que aquesta democràciai aquesta transició són la pallassada mésgran que s'ha vist al món. Estem vivintuna democràcia, una constitució i unatransició amb un pes franquista del vui-tanta per cent. I el resultat són cosescom aquestes, que per televisió tinguinpebrots de fer coses com aquesta.

En fan ara un, els dilluns a la nit, quees diu "La vida del Pascal", que tambéés postfranquista, però l'únic que fan ésque no ridiculitzen massa en Peiró, el fanpassar com l'home d'una gran moral,com va ser. Sí, potser li fan dir algun exa-brupte, perquè en Peiró no era de la ma-nera aquesta. Jo el vaig arribar a conèi-xer personalment perquè va arribar avisitar el Taller Confederal, quan ja esfeien les pistoles Astra del nou llarg, queprimer s'havien de dir CNT-FAI i desprésque es queixés en Prieto, el ministre so-cialista, es van dir Francisco Ascaso.Que vé a ser menys o més igual.

El Peiró era fabulós. Era un home quese li veia abans d'obrir la boca que eraun home intel·ligent i prudent. Donavaaquell aire que jo que era un mocós quedevia tenir setze anys, donava una satis-facció gegantina de veure aquella perso-na. Poc o molt que havia llegit sobre ellquan va ser director de la "Soli", quan vaser ministre a Madrid i a València, i entornar va tenir la sinceritat amb el cotxe iel xòfer d'anar al Comitè Regional allà ala Via Laietana i dir als companys allò de"aquí teniu el cotxe i el xòfer. Si em voleutrobar, jo a partir de demà estaré a La Vi-driera de Mataró". Això és gran, home,això no ho fa ningú, encara que hagisestat ministre en temps de guerra. Perfer això s'ha de tenir una moral, si no hiha moral i conducta l'home no val res. Iaquest valia molt perquè tenia totes lesaptituds, i a més era intel·ligent.

Hi va haver l'altre cas, quan van eva-cuar el País Basc, els que eren del Par-tit Nacionalista Basc, van venir cap aBarcelona. Doncs va venir a refugiar-sea Barcelona l'Etxeberría, que era l'amode l'Astra-Eibar. I quan es va assabentarque a Terrassa es fabricava una pistoladel nou llarg Astra no s'ho va creure. I va

venir amb una delegació i li vaig obrir lesportes jo. El van rebre els membres delConsell d'Empresa i quan van veure lescredencials del Tarradellas que portavase li va fer veure tot el taller, tot el siste-ma de producció i de muntatge que hihavia. Quan va sortir ens va dir "molt bé,senyors. Vostès han muntat un taller quesi no el veig, no m'ho crec". Es va adonarque hi havia sistemes de treball i de pro-ducció que ell malgrat ser un gat vell enla producció d'armes portàtils no conei-xia.

-Com a veterà, com has vist les contí-nues batalles internes que ha patit l'a-narcosindicalisme des de l'any 1939.-Jo vaig viure l'escissió a França a unpoble d'una conca minera. L'alcalde delpoble ens cedia el saló d'actes de l'Ajun-tament de la ciutat on ells feien el seuconsell. Era un lloc on hi cabien dues-centes persones. Me'n recordo que hihavia una "Marianne", el bust de la repú-blica francesa, que està a tots els localspúblics francesos, com allò del "Liberté,Egalité, Fraternité". Això pesa molt en elsfrancesos. Encara que ells se n'oblidin ino sapiguen el fons del que representa,això pesa molt. No sé jo si això un diaaquí ho podrem tenir.

El dia que va haver-hi la batussa del'escissió que va ser l'any 45, jo me'n re-cordo que aquell bust de la Marianne elvaig haver d'agafar, perquè de sobre elpedestal va ballar, que si va a terra estrenca i llavors ens tracten de més sal-vatges. I es va formar l'escissió allà i vanhaver-hi exabruptes i paraules de totaclasse.

A mi això de l'escissió em va matar.Vam viure l'escissió en aquella èpocaque a nosaltres ens deien "pieles rojas"als que manteníem l'estructura de laCNT i als escissionistes els deien "pája-ros carpinteros". Això perquè ho sapi-gueu que no n’heu ni sentit a parlar.

-Ara a segons qui li diuen "apatxe"...-Hem de tenir en compte una cosa: elbon criteri sempre va tenir bon raona-ment per no portar massa lluny una es-cissió, però aquesta vegada per mi aixòestà durant massa ja. I els que en treuenprofit són tots els nostres enemics i ad-versaris. Ja siguin polítics, el capital o deles mateixes organitzacions sindicalscom són CCOO, que com el feixismeCCOO va néixer a les sagristies.

Escissions sempre n'hi va haver alsnostres mitjans. Començaments d'escis-sions, perquè al final el bon criteri regna-va, com va passar en el cas del Peiró i elPestaña.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Catalunya. Octubre de 200814 Catalunya. Octubre de 2008 15

> LES FRASES...

“El quehavíem de

fer ja ens hosabíem dememòria”

“Primava la raó”

“Aquestademocràcia iaquesta transiciósón la pallassadamés gran ques'ha vist al món”

"En Peiró erafabulós. Se liveia que eraintel·ligent iprudent

‘‘

‘‘JOAN ULLÉS, MEMBRE DEL TALLER CONFEDERAL NÚMERO 1 DE TERRASSA

“Si no hi ha moral i conducta, l'home no val res”

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 200816

El mes de setembre, ens vavisitar el company BrunoLima Rocha, anarquista bra-

siler militant de la Federació Anar-quista Gaucha (FAG - www.vermel-hoenegro.org/fag ), politòleg,periodista i fins a fa uns mesos se-cretari de Relacions Internacionalsde la FAG. El company va arribar al’Estat espanyol el 14 de setembre iva passar per Barcelona dijous 18 idivendres 19 de setembre per par-ticipar en dues xerrades-col·loqui.Altres xerrades-debat van tenir lloca Madrid, València, Burgos, Sevilla,Marinaleda, Euskadi, Lisboa iParís.

Bruno Lima Rocha és ‘gaucho’d’adopció i ‘carioca’ d’origen, ja queva néixer el 14 de juliol de 1972 aRio de Janeiro. Va iniciar la sevamilitància social i política l’any1988, sent estudiant de Secundà-ria i, posteriorment, s’ha format enperiodisme per la UFRJ (Universi-dade Federal do Rio de Janeiro) iCiències Polítiques per la UFRGS(Universidade Federal do RioGrande do Sul, amb seu a PortoAlegre, capital de l’Estat). Enaquests moments és becariCAPES (1) en el curs de doctoraten ciències polítiques a la UFRGS,i concentra la seva tasca en lesàrees dels moviments populars, or-ganitzacions polítiques, anàlisi es-tratègica i l’estudi dels òrgans d’in-tel·ligència, la seguretat i larepressió. És l’autor del llibre "OGrampo do BNDES" (editora Sote-se/2003) i la tesi "A Polícia Federalapós a Constituiço de 1988" (PPG

Política / UFRGS /2004)". El seutreball està sempre vinculat a leslluites populars del moviment ‘gau-cho’ i el con sud llatinoamericà.Edita una pàgina web de Estraté-gia & Análise (www.estrategiaea-nalise.com.br), és membre de l’e-quip d’articulistes i analistes delBarômetro Internacional (http://ba-rometro-internacional.org), i arti-cles i col·laboracions seves sobrela situació social, econòmica i polí-tica del Brasil i el Con Sud, podentrobar-se en diverses pàgines de laXarxa: www.rebelion.org,, www.al-t e r i n f o s . o r g ,w w w. p a g i n a d i g i t a l . c o m . a r,http://www.alainet.org, www.deba-tecultural.net, www.tribuna-popu-lar.org, www.saltalibre.net,www. thepanamanews.com,

www.aporrea.org, www.elmercurio-digital.es, …

Compromès en la lluita pels inte-ressos de les majories empobridesi les seves formes d’organització,tant a Rio Grande com a Brasil i entota l’Amèrica Llatina, sota els prin-cipis de democràcia directa, lluitapopular, la solidaritat i la indepen-dència de classe, és un destacatmilitant de la Federació AnarquistaGaucha de Porto Alegre (FAG), dela qual ha estat, com hem dit ante-riorment, secretari de Relacions In-ternacionals fins a fa uns mesos, ide l’anarquisme organitzat i inseritsocialment d’Amèrica Llatina.

Aquesta visita es deu a una invi-tació realitzada pel grup Solidari-dad Libertaria de la CGT de Bur-gos, en el marc de la seva activitatsolidària i de treball en comú ambles organitzacions de l’esmentatanarquisme organitzat i inserit so-cialment d’Amèrica Llatina: Fede-ració Anarquista d’Uruguai (FAU),Federació Anarquista Gaucha dePorto Alegre (FAG), Forum Nacio-nal de l’Anarquisme Organitzat deBrasil (FAO), els companys argen-tins, etc.

El company és un dels autorsdel document titulat “DocumentoWellintong Gallarza i Malvina Tava-res: material de treball cap a la for-mació teòrica conjunta FAU-FAG”www.red-libertaria.net/pdfs/estruc-turas0507.pdf.

Els companys anarquistes llati-noamericans, organitzats i inseritssocialment (és necessari tenir encompte aquesta matisació, ja que

els diferencia d’altres grups), desque es va crear SIL (Solidaritat In-ternacional Llibertària) han volgutdebatre amb els companys d’altresregions del món, especialmentamb els europeus. Aquest va serun dels motius del viatge. Així ma-teix, era important que vegés queles condicions socials i polítiquessón clarament diferents pel que elsplantejaments dels uns i els altresnecessiten matisacions segons larealitat de cada país, tenint encompte que l’actuació del capitalglobalitzat és la mateixa, però eldesenvolupament arribat en unaregió i una altra és molt dispar.També per a ells és un desig trobaruna o diverses organitzacionsanarquistes de referència, peròaquest apartat ens sembla méscomplicat.

Bruno Loma va particpar endues xerrades-debat a l’EspaiObert els dies 18 i 19 de setembre.La primera va tractar el tema del“Moviment llibertari: realitat, expe-riències, futur, coordinació interna-cional…”, amb els ponents FerranAisa, Pep Cara, Josep Maria Pi iBernardo Rodríguez, i la modera-ció d’Emili Cortavitarte.

La segona, amb el títol “El movi-ment sindical front al capitalismeactual: situació, experiències i llui-tes, incidència del neoliberalisme ila crisi econòmica…”, va comptamb Saturnino Mercader, DiegoRejón, Laura Gómez, Albert Rodrí-guez, Toni Casado, companys/esde SAS, Roca, Ensenyament,…moderats per Pepe Berlanga.

Bruno Lima, anarquistabrasiler de la FederacióAnarquista Gaucha

Curs Superior dePrevenció de RiscosLaborals

1-Curs Superior Prevenció de RiscosLaborals, especialitat en Seguretat enel Treball (600 hores) modalitat a distàn-cia.2-Curs Superior Prevenció de RiscosLaborals, especialitat en Higiene Indus-trial (600 hores) modalitat a distància.3-Curs Superior Prevenció de RiscosLaborals, especialitat en Ergonomía iPsicosociología aplicada (600 hores)modalitat a distància.

CALENDARI

Inici del curs el 20 d’octubre de 2008 ifinalitza el 30 de setembre de 2009.

INSCRIPCIÓPreu total curs 600 euros

Inscripció fins el 15 d’octubre de2008. Per a inscriure’s en qualsevol d’a-quests cursos s’ha d’enviar un correuelectrònic a la següent adreçainfo@ceslbcn.org, indicant el curs se-leccionat, nom i cognoms.

Seguidament el CESL enviarà unmissatge amb les dades bancàries per-què pugui realitzar-se la transferènciaper l’import del curs (600 euros). Unavegada rebut l’ingrés es confirmarà lainscripció al curs.Tota la info a la web del CESL:www.ceslbcn.org/?page_id=88Via Laietana, 18 10a planta. 08003 Bar-celona.Tel: 93 295 42 25.

Curs de Formació"El Camí cap al’Autogestió"Tindrà lloc a la Sala del Comitè Generald’Empresa de Renfe, av. Ciutat de Bar-celona 10, soterrani 2n Madrid, el 28 i 29d’octubre de 2008.Organitza: Àrea de Formació Confede-ral CGT.

Com a sindicat llibertari i ferma-ment compromès amb les lluitescontra els diferents tipus d'explo-tació la CGT ha d'estar preparadaper a enfrontar-se als intents delspoders econòmics i polítics per aneutralitzar el nostre sindicat. Co-neixem aquestes actuacions enl'àmbit de les empreses (perexemple en els 660 acomiada-ments de SEAT i un llarg etcète-ra), on les actuacions patronals,sovint aplaudides pels sindicatsgrocs/còmplices, s'ha encebatmoltes vegades en afiliats o sim-patitzants de CGT.

L'acció sindical de CGT engran mesura ha intentat donarresposta a aquestes agressionsals i les treballadores.

No obstant això, una bona partdel creixement de CGT en els úl-

tims anys s'ha degut també a laseva tasca d'acompanyamentd'un seguit de lluites socials, fora idintre de l'àmbit estrictament la-boral. Entre aquestes es trobenles lluites de les persones immi-grades, les lluites contra la des-trucció del territori, contra l'espe-culació i per l'habitatge digne,contra les diferents formes d'ho-mofòbia, pels drets de les perso-nes preses, per l'objecció fiscal ales despeses militars, … i un llargetcètera. Aquest fet va ser reco-negut en el Congrés Confederalde Valladolid on es va resoldreque aquest tipus d'acció social,implicant l'organització en les llui-tes quotidianes emancipadores,era part de l'activitat del nostresindicat.

En aquest acompanyar les llui-

tes, fent-les també nostres i impli-cant-nos personalment en elles,la CGT ha conegut de proptambé altres formes de repressió:les que exerceix directament l'Es-tat com garant mitjançant lleis iporres dels interessos del Capital.Aquesta situació és en gran me-sura un resultat lògic de les ac-tuacions llibertàries de la CGT,confrontant directament les dife-rents formes del Poder. També enocasions les lluites estrictament

“laborals” (convé no oblidar queés una fal·làcia separar l'acció“sindical” de la “social”) han aca-bat en fets repressius mitjançantactuacions policials i judicials ex-ternes a les empreses (un exem-ple: les denúncies de l'empresade TMB durant la passada vaga).És per això que és necessari quela nostra organització reconeguique la repressió policial, judicial ipolítica cap als seus afiliats/desés una realitat que cal analitzar,compartir i a la qual es pot i s'hade donar resposta.

La repressió intenta anul·lar ales persones que lluiten, moltesvegades buscant individualitzar-nos i aïllar-nos.

Com sindicat que lluita per latransformació social la CGT éssusceptible de rebre l'envit re-pressiu de l'Estat i del Capital. Laresposta col·lectiva, compartint ienfortint la solidaritat és la prime-ra victòria sobre la finalitat des-mobilitzadora de la repressió.

II Jornades Antirepressives de laCGT, del 2 al 4 d'octubre al localde la Federació Local de Terrassa

Catalunya. Octubre de 2008 17

SENSE FRONTERESDes de la creació dels municipis autònoms enrebel·lia, les Juntes del Bon Govern i els Cargols,l’autonomia camina ferma de forma irreversible

El zapatismecontinua sent vida,pensament, raói inspiració

Celebració delpimer FòrumSocial Magrebí

Secretaria de RelacionsInternacionals CGT

E ls dies 25, 26 i 27 de juliol esva celebrar a El Jadida (Ma-

rroc) el I Fòrum Social Magrebí,amb participació de col·lectius ipersones del Marroc, Algèria,Mauritània, Tunísia i Líbia, a mésdels estats francès i espanyol. LaCGT va participar com a ponent enuna taula rodona sobre "Perspecti-ves del sindicalisme, avui"

El company Agustín Gómez (se-cretari de Relacions amb el Magrebde la CGT) va centrar la seva inter-venció en la necessitat de marcaruna línia clara entre el sindicalismereformista i institucional, CSI iCES, i el sindicalisme alternatiu irevolucionari, que és l’únic que potplantar cara a les polítiques neoli-berals, i en la necessitat d’unaxarxa, d’una coordinació del sindi-calisme alternatiu a nivell euroma-grebí, en primer lloc, amb la pers-pectiva d’una coordinaciómediterrània.

També va justificar aquest espaiper la proximitat geogràfica, l’he-rència cultural i històrica, la pre-sència de l’emigració nord-africanaa Europa, l’espai econòmic al qualpertany l’economia del Magreb, elsdiferents projectes de la UE sobrel’espai mediterrani, als quals calplantar cara…

El Fòrum Social Magrebi va sercontestat pel seu caracter socialde-mòcrata i de col·laborador del pro-jecte de "transició democràtica ma-rroquina" per l’ANDCM(Associació Nacional de Diplo-mats/des a l’Atur) i el corrent del’esquerra radical de la UMT (UnióMarroquí del Treball).

La CGT va participar exclusiva-ment en l’àmbit sindical, tenintcontactes i reunions amb la CGTde Mauritània, la ODT i el SindicatAutònom d’Ensenyament Primari(SAEP) del Marroc, i amb els sin-dicats autònoms algerians de dife-rents sectors de la funció pública(SNAPAP, CLA, SADEF i CNES),amb vista a la pròxima reunió de laCoordinadora sindical i social eu-romagrebí el dia 1 de novembre alMarroc. També van ser-hi presentsSolidaires i la CNT francesa, ambla qual es va treballar conjuntamentdurant tot el Fòrum.

Pronunciament de laCaravana d’Observació iSolidaritat amb Chiapas

E ls i les zapatistes han passat14 anys contestant, dia reredia, la pregunta: "Podem

viure i construir la rebel·lia entemps de guerra permanent, sensetransformar aquesta rebel·lia en te-rror i guerra?". Durant tot aquesttemps, han inventat a la pràctica laseva resposta, avançant en la cons-trucció de la seva autonomia aChiapas, construint l’alternativa,llançant a Mèxic i al món les sevesiniciatives d’"una altra forma defer política".

Nosaltres, adherents a la ZeztaInternazional i a l’Altra Campa-nya, conformem aquesta caravananacional i internacional i vam re-córrer comunitats indígenes en re-sistència de 4 dels cargols zapatis-tes que són: La Realidad, Oventik,Morelia i la Garrucha. L’objectiuera observar la situació política, so-cial i econòmica en la qual es tro-ben els i les companyes, mostrar-los la nostra solidarita.

Constatem la recuperació de lamare terra i el seu territori que esta-va en poder dels terratinents i queavui es troben a les mans dels po-bles originaris. Els zapatistes tre-ballen i conreen la terra de maneracomunitària i col·lectiva, la qualcosa els permet desenvolupar laseva autonomia, a nivell alimenta-ri. Això, a més, possibilita de fet larealització dels seus propis siste-mes de salut, educació i un llarg et-cètera, a través de les seves pròpiesformes de govern, on el poblemana i el govern obeeix.

Sobre el sistema de salut, ensvan explicar que abans es moriennens, adults i ancians de malaltiesguaribles. Avui, hem trobat promo-tors de salut, clíniques, ambulàn-cies i instal·lacions adequades pera l’atenció mèdica, quirúrgica iamb aparells de diagnòstic. Tambéconserven la seva pràctica d’herbo-lària i medicina tradicional. És im-portant comentar que aquest siste-ma atén sense distinció personesque no són pròpiament zapatistes.

En el tema de l’educació, ensvam sorprendre enormement en vi-sitar les escoles on els nens i lesnenes participen a la seva pròpiaeducació, escolten i aprenen de laseva pròpia història. Ens van con-tar que abans, el tipus d’educacióera imposat, aliè a les seves neces-sitats i en un sol idioma. Ara, els

promotors d’educació són joves dela pròpia comunitat i el model edu-catiu es basa en el que ells necessi-ten i en la seva realitat, de maneraactiva i bilingüe. És important es-mentar que aquesta, com totes lesactivitats comunitàries, no rep re-tribució econòmica.

També ens van explicar com,des de la creació dels municipisautònoms rebels zapatistes i des-prés de les Juntes de Bon Governamb el naixement dels Cargols facinc anys, el desenvolupament del’autonomia camina de forma irre-versible. Les comunitats indígenesen resistència desenvolupen l’auto-govern mitjançant el sistema delmanar obeint, amb el seu propi es-forç i el suport de molts més. Elsdiferents nivells de govern autò-nom: comunitari, dels MAREZ ide les Juntes de Bon Govern, per-meten desenvolupar de forma co-herent els seus sistemes de treballcol·lectiu, d’educació, de salut,d’alimentació i tot el que hagi deveure amb la seva autonomia. Elsmembres són elegits en assemblea(d’homes i dones de totes lesedats). Els càrrecs són honorífics(sense remuneració) i són revoca-bles en qualsevol moment per l’as-semblea. A més, participen en so-lucionar els assumptes, conflictes odificultats de qui acudeix a la Juntade Bon Govern encara que no siguiBase de Suport, amb la idea queper a tots, tot. Les Juntes de BonGovern permeten l’enllaç amb les

comunitats no zapatistes, col·lec-tius, organitzacions o individusamb respecte al desenvolupamentdels seus processos cap a l’autono-mia.

Observem la participació de lesdones en tots els àmbits de la sevaautonomia: diferents càrrecs comautoritats locals, conselleres muni-cipals, membres de les juntes deBon Govern, així mateix com apromotores d’educació, salut, etc.ens van explicar que abans de laLlei Revolucionària de Dones(1993) les dones estaven oblida-des, no tenien drets, no podien de-cidir el nombre de fills que tenien,l’edat de matrimoni, amb qui s’a-naven a casar i tampoc no tenienaccés a l’educació o al sistema desalut. Ara existeix fins i tot una clí-nica de salut reproductiva, coope-ratives, aconseguint així la seva lli-bertat no tan sols en el dir sinótambé en el fer ja que es poden or-ganitzar elles soles sense demanarpermís a ningú.

El que ha fet possible aquesta re-alitat que perdura, és sens dubte ladignitat i resistència quotidianadels homes i dones zapatistes, alcostat de la solidaritat compartida.La tremenda força d’aquesta digni-tat, resistència i solidaritat hanaconseguit la construcció de lavida en lloc de mort i de la rebel·liapacífica en lloc de la guerra quel’aliança entre poders polítics ieconòmics de Mèxic pretenen im-posar des de sempre. I aquesta ma-

teixa força zapatista i solidària hafet possible la construcció de l’es-perança d’una alternativa en lesmaneres i la paraula dels movi-ments i resistències del planetaTerra, que igualment sofreix la bar-bàrie del capitalisme i el seu modelneoliberal. Però l’amenaça conti-nua latent, pel que -avui, com ahir-ens toca una vegada més compartirla solidritat com a espai i camícomú, defensant la dignitat rebelque viu i resisteix a les muntanyesdel sud-est mexicà, mentre alimen-ta les nostres pròpies lluites, espe-rances, formes i pràctiques per -junts i juntes- aconseguir un altremón nou, millor i possible.

Evitar el desastre i no permetreal govern mexicà imposar els seusplans de mort, està també a les nos-tres mans. Cal actuar ja! La solida-ritat és la nostra arma. Cal renovarla seva força i imaginació. Caldonar a conèixer els propis sebap-tistes, a la societat, al món i als go-verns, que el zapatisme continuasent inspiració, esperança, vida isolidaritat.

Pronunciament

Nosaltres i nosaltres, com a adhe-rents a la Zezta Internazional i al’Altra Campanya, donem suportal procés d’autonomia de les co-munitats zapatistes en els seus te-rritoris i ens reconeixem en aquestaaltra forma de fer política, a baix ia l’esquerra.

Encara que no ens quedem, rei-terem que els zapatistes no estansols i que tenim el compromís deseguir la lluita en la construcciód’un altre món on hi càpiguenmolts mons.

Continuarem denunciant enèrgi-cament els tres nivells de governper qualsevol tipus de fustigació,detencions, amenaces, provoca-cions que intentin acabar amb elprocés d’autonomia de les comuni-tats zapatistes.

També exigim la desmilitaritza-ció i el final de la reactivació delsparamilitars del territori zapatista.Tenim clar que els atacs cap als po-bles originaris han de veure ambles polítiques, lleis i programes ca-pitalistes que rebutgem. Exigimimmediatament l’alliberament delspresos polítics.

SOCIALLa línia de Molt Alta Tensió és un més delsnegocis d’uns pocs que són nocius per a lamajoria i compten amb un fort rebuig social

Cada dia somfilmats més de 200vegades per algúque ens ‘controla’

La MAT, un episodi més dela guerra contra els límits

Memòriahistòrica

Fernando Hernández Holgado.

No sóc expert en Dret, però síhistoriador aficionat, i el ter-

cer gran procés judicial contra lesanomenades “estructures de l’en-torn d’ETA”, que ha culminat ambla il·legalització de Gestores proAmnistia –en aplicació de la doc-

trina Garzón-, m’ha fet recordarmacrojudicis d’altres èpoques.

Cito l’abstrús paràgraf de la sen-tència de l’Audiència Nacional:“Gestoras es una organización te-rrorista, por cuanto en pro del dise-ño político que le une en estos tér-minos con ETA, avanza en sudesarrollo bajo la dependencia deaquélla para lograr el derrocamien-to de España en el País Vasco”.Deixant de banda la sintaxi desba-llestada, sorgeix la primera inquie-tud: havíem sentit a parlar d’un go-vern o un règim derrocat, però... unpaís? Com s’enderroca un país?

Una altra perla: “Gestoras se en-carga de socializar, a través de lasensibilización social lo que elbrazo armado por sí mismo nopuede acometer”. La pressuposicióper part dels jutges del fet que unaassociació de ciutadans compartei-xi la mateixa finalitat que ETA, en-tesa aquesta com la “subversión delPoder legítimamente constituido”,és suficient per titllar-la de terroris-ta. Si anteriorment la víctima haviaestat la sintaxi, ara li toca a la lògi-ca. Fa anys, jo militava en una as-sociació ciutadana entestada ensubvertir l’estat lluitant per l’aboli-ció dels exèrcits –començant perl’espanyol- mitjançant la desobe-diència civil a les lleis i d’accionsde sensibilització social. Vol diraixò que estaria formant part d’unaltre “braç d’ETA” sense ser-neconscient? Espero sincerament queno sigui una citació judicial la quem’hagi de treure d’aquest dubte.

Totes aquestes acusacions sónsuficients per a condemnar vint-i-una persones a penes d’entres 8 i10 anys de presó per “integració enbanda armada”. El règim franquis-ta fabricava també macrojudiciscontra desenes de persones ambsentències molt semblants tant enels aspectes de la sintaxi com en elsde la lògica. Quant al delicte,també hi havia similituds: el terme“rebel·lió militar” podia englobartota mena d’activitats.

Tornen els vells temps. Em temoque el nostre jutge estrella s’estàprenent massa seriosament la recu-peració de la memòria històrica enaquest país a punt, sembla ser, deser enderrocat.

Catalunya. Octubre de 200818

BALA PERDUDA

Pasqual Aguilar,un dels portaveus de la Plataforma

No a la MAT

La Grècia clàssica utilitzavael terme ‘hybris’ per referir-se al comportament patolò-

gic de negar els límits que imposala terra, la mort o la llei. Per tant, latemptació de perllongar la línia delprogrés més enllà dels límits de lanatura i la cultura es castigava con-demnant l’incaut a repetir sensedescans un esforç infinit i inútil(pensem en els mites de Prometeu,Sísif i Tàntal). En el bressol de lacultura occidental, es rebutjaven lail·lusió d’omnipotència, les fanta-sies d’invulnerabilitat i el triomf dela voluntat il·limitada.

Avui, quan el bé comú és unterme manipulat en mans del poderque camufla la seva tirania sotauna aparent democràcia, volen fer-nos creure que projectes com laMAT, que expremen al límit el te-rritori, són imprescindibles per a lanostra existència.

És fonamental per al confort iprogrés deforestar 558.000m2 debosc només al tram Sentmenat-Bescanó? És tan greu la precarietatenergètica que obliga els gover-nants a tramitar la MAT ignorantlleis de la Unió Europea sobre in-fraestructures transfrontereres? Calfer tan aviat la MAT com per ini-ciar irregularment les obres mal-grat els dictàmens jurídics del Sín-dic de Greuges? Quants interessoshi ha en joc que fins i tot el media-dor europeu, Mario Monti, incom-

pleix la seva comesa i es desenténde manera escandalosa del tramSentmenat-Santa Llogaia? Quèdiuen Iniciativa i Esquerra Repu-blicana de la presència en el go-vern d’Agustí Maure -exdirectiude Red Elèctrica de España (REE)-amb el càrrec de director generald’Energia? No hi ha cap altra alter-nativa més per millorar el submi-nistrament elèctric que eliminar unmilió d’arbres des del Vallès fins al’Albera? Per tenir una economia“competitiva”, cal assecar rieres,fer desparèixer turons, trinxar unapart significativa del bosc català,agreujar el risc d’incendis i mal-metre l’economia i la salut de lespersones que viuen en i del territo-ri?

Aquest tipus d’actuacions reme-ten a l’actitud dels dèspotes queper als nostres clàssics eren mostrad’excés i de megalomania. Com,per exemple, la de Ciro II el Gran -

fundador de l’imperi persa-, el qualva decidir venjar-se del riu Gyndenque havia engolit un dels seus ca-valls preferits; i no va desistir finsque va convertir-lo en una esplana-da de sorra. Avui dia, tenim perso-natges com ara Luis Atienza, presi-dent de REE, que calcula despesesi guanys amb la complicitat de laclasse política. Un executiu quetreballa per als accionistes i per alsdividends, insensible a la massivadestrucció a què pensa sotmetre lesmuntanyes, valls i planes de mitjaCatalunya. Recordem, a més amés, que el 3 de desembre de 2007REE va tenir uns beneficis del 3%a la borsa de Madrid, arran de lesinformacions aparegudes sobre elnou sistema retributiu de les inver-sions, que preveia una taxa de ren-dibilitat del 7,71%. El càlcul, l’a-cumulació fins a l’infinit, per sobrede la vida… La bogeria dels antics,conscients de la fragilitat de l’indi-

vidu, ha esdevingut la superba ra-cionalitat de la modernitat.

I, mentrestant, la majoria delsdiaris amaguen la realitat de la fini-tud dels recursos i del territori.D’aquesta manera, s’indueix l’ab-surda i perillosa il·lusió que lesbases de la nostra supervivència noestan amenaçades. Només d’a-questa manera es pot crear la imat-ge de Luis Atienza com un homede negocis emprenedor al coman-dament d’una empresa responsableque impulsa el progrés d’aquestpetit i trist país, venut a l’ambiciósense límits, a la ‘hybris’ dels nousbàrbars: les grans corporacionsque, com a REE, imposen la sevadesmesura en nom d’un progrésbasat en xifres i comptes de resul-tats.

Els perses, després de la derrotade Salamina, van intentar dividirels grecs per aconseguir una victò-ria tot i la immensa desigualtat deforces. Els atenesos sabien què es-tava en joc, per la qual cosa van re-butjar les propostes del poder abso-lutista persa. Aquí i ara, hem de serconscients del que ens juguemamb la construcció de la MAT. Laclara desproporció de mitjans entrela ciutadania i els governs no potser una excusa per defugir la nostraresponsabilitat. La lluita contra lamentida, la dictadura i la injustíciaque representa la MAT és avui tanurgent i necessària com la resistèn-cia que van continuar els hel·lènicsper defensar els seus valors -elsnostres valors- de democràcia i lli-bertat.

OPINIÓ: Spanair a Madrid, només un accident?

Colectivo MalatextosEscrit del Colectivo Malatextos a

propòsit del accident d’un avió de

la companyia Spanair a l’aero-

port de Madrid el passat 20 d’a-

gost en el que van morir més de

150 persones.

Accident: casualitat, eventualitat;succés eventual o acció que invo-luntàriament resulta dany. Si la ca-sualitat és el que se surt de les esta-dístiques, vivim en una societatcapaç de tornar-la a tancar en elles,en la previsió. Per cada milió dedesplaçaments correspon un nom-bre fix de morts sobre el qual anartreballant: en el tràfic vial aquestnombre depèn de l’estat de les ca-

rreteres i del parc automobilístic, laregulació del tràfic, etc.

La casualitat només influeix, itambé relativament, en el reparti-ment. Passa una cosa similar en elsaccidents aeris?

Les d’aviació estan tan sotmesesa la dinàmica feroç de la competiti-vitat com qualsevol altra empresa.En funció del benefici es mengenentre elles, desapareixent unes iapareixent altres. És un procés enel qual s’aconsegueix l’incrementreiterat del benefici a costa de ex-ternalitzacions i de la degradacióreiterada de les condicions de tre-ball.

Es degrada, també en aquestprocés, la seguretat dels vols?

Previsiblement. Més, quan el

manteniment dels aparells s’encar-rega a tercers, que, al seu torn,poden encarregar-la a uns segonstercers.

Encara que es pretengués, queno és segur que s’intenti quan elsdiners estan pel mig, en el món dela pressa i de la mobilitat, el con-trol no pot arribar al que la nostravoracitat demanda. No hi ha tempsper perdre, encara que la pressaobre la porta a la casualitat, encaraque la faci previsible.

El temps que era or, avui és di-ners. Així, Barajas mal barrejadescom la de Madrid, incrementen lespossibilitats de rebre la pitjor mà.

En vol xàrter o en pastera, ambadhesió fervorosa o violentamentempesos, aquesta voràgine a la

qual ens dirigeixen és a la qual enssumim. Naturalment, no és el ma-teix, és radicalment diferent iàdhuc l’oposat, encara que de ve-gades els resultats els equiparin.

També el tractament mediàtic ésdiferent: aquests altres despareixenràpidament dels mitjans sense queescoltem els seus testimoniatges niconeguem el dolor dels seus entornsfamiliars. Dels primers ens donen in-formació fins a la sacietat, apel·lantals elements més sensibles de mane-ra que causin commoció fins a Pe-quín o a la Zarzuela. Commociófalsa, que res qüestiona. Falsa infor-mació per més que reiterativa, queens oculta les causes, les responsabi-litats i la necessitat de canviar elsnostres estils de vida.

Catalunya. Octubre de 2008 19

SOCIAL

Més barretsque caps!

Pep Cara (Berga)

Quan el Pau Juvillà em va em-bolicar a fer aquesta columna

va dir-me que havia de triar unnom. Vaig triar “Salut i anarquis-mes!” fent el plural d’anarquia per-què és evident que no hi ha unasola manera d’entendre, treballarper, ser o fer l’anarquia. Tants capstants barrets, com a mínim. Aques-ta diversitat que assenyalen com adebilitat tradicionalment els socia-listes autoritaris és de fet una de lesgrans virtuts i forces d’allò lliberta-ri.

L’anarquisme és un cadàver ambmolt bona salut, llegia l’altre dia.Segons la meva opinió, per tant, hiha moltes maneres de pensar l’a-narquia, de ser anarquista, de mili-tar o bé fer coses per la Idea..., i fi-nalment: l’anarquia no implica nipot implicar un model únic d’auto-gestionar la vida.

Fa anys que participo en el pro-jecte de “El Pèsol Negre” i m’en-canta trobar-me articles que m’a-graden i d’altres amb els que nom’identifico. El dia que hi estiguid’acord amb tot el contingut d’unnúmero, plegaré. Per mi, doncs, ladiversitat, el respecte, el lliurepen-sament i l’acció directa són bàsicsper a un projecte llibertari. I perquè dic això? Perquè trobo quedins els anomenats moviments so-cials —també als mitjans de comu-nicació— hi ha massa actituds imaneres de fer idèntiques a les quecritiquem del sistema.

Aquest darrer any, he conegut lareacció d’un col·lectiu davant la de-núncia pública que ha fet una noiaen sentir-se assetjada per membresd’aquest ateneu: tancar files. Final-ment, fa uns dies, se’ns ha fet fora atotes les companyes del programa“Berga Podrida” de l’exmitjà lliureRàdio Korneta. Motiu: criticar l’a-provació d’una ordenança de civis-me a Berga per tots els polítics,també per la CUP —organitzacióformada per persones de l’anome-nat Ateneu Llibertari del Berguedà,espai on estava situada la ràdio.Des de la mateixa freqüència hihavia qui defensava que la nova or-denança era inofensiva —l’examicOriol del qual vaig parlar en unaaltra columna—, i nosaltres encanvi la criticàvem. Abans d’estaral carrer, no m’he cansat de repetirque m’agradava estar a un mitjà onjo pugui criticar l’ordenança i elsseus artífexs i uns altres la defen-sessin.

Però això, aquesta idea de món,entra en contradicció amb tancarfiles, amb ficar-se amb un dels nos-tres i clar, la ràdio la vam fer entretotes però a casa seva i ara, els do-lentots estem al carrer. “Apaga i vá-monos”. I, malgrat tot: salut i anar-quismes!

SALUT I ANARQUISMESConvocades accions a diferents ciutats del planeta, entre elles Barcelona

11 d’octubre: "Llibertatsense por. Atureu lavigilanciamania!"

Secetaria de Comunicació de laCGT de Catalunya

Un ampli moviment d’acti-vistes i organitzacions fanuna crida a tots per a unir-

se a la jornada contra l’excessivavigilància per part dels governs iles empreses. El 11 d’octubre de2008, es prendran els carrers en di-versos països sota el lema "Lliber-tat sense por 2008". En diversescapitals del món, es planeja desen-volupar actes pacífics i creatius,des de marxes de protesta a demos-tracions artístiques, festes, entre al-tres coses.

La vigilanciamania s’està ex-pandint. Els governs i les empresesregistren, vigilen i controlen exa-hustivament i cada vegada més elnostre comportament. No importael que fem, a qui truquem per telè-fon, amb qui parlem, on anem, dequi som amics, quins són els nos-tres interessos, en quins grups par-ticipem - "el gran germà" en el go-vern i els "germans menors" en lesempreses saben més i més de no-saltres en diferents moments. Lafalta de privadesa i confidencialitatestà posant en risc la llibertat deculte, la llibertat d’expressió aixícom el treball dels doctors, de leslínies telefòniques d’ajuda, delsadvocats i dels periodistes.

La variada agenda de reformesdel sector de seguretat inclou laconvergència de la policia, lesagències d’intel·ligència i els mili-tars, fet que amenaça amb esborrarla divisió i el balanç de poders.L’ús de mètodes massius de vigi-lància, la cooperació transfrontere-ra dels militars, els serveisd’intel·ligència i les autoritats poli-cials estan dirigits a l’establimentde noves fronteres i muralles, a laconstrucció de veritables "Fortifi-cacions" a Europa i altres conti-nents, dirigides contra refugiats ipersones diferents però que tambéafecten, per exemple, als activistespolítics, els pobres i els menys pri-vilegiats, i als fanàtics de l’esport.

Les persones que constantmentse senten observades i sota vigilàn-cia no poden defensar els seusdrets lliure i valentament, comseria necessàri en una societatjusta. Per aquesta raó, la vigilànciamassiva està amenaçant l’estructu-ra d’una societat democràtica ioberta. La vigilància massiva estàal seu torn posant en perill el tre-

ball i el compromís de les organit-zacions de la societat civil. La vigi-lància, la desconfiança i la porestan transformant gradualment lanostra societat en una de consumi-dors acrítics que no tenen "res queamagar " i –en un va intent d’arri-bar a la seguretat total– que estanpreparats per a renunciar a lesseves llibertats.

Nosaltres no desitgem viure enaquesta societat! Creiem que elrespecte a la nostra privadesa ésuna part important de la nostra dig-nitat com éssers humans. Una so-cietat lliure i oberta no pot existirsense l’existència d’incondicionalsespais i comunicacions privades.L’increment del registre electrònici la vigilància de la totalitat de lapoblació no ens fa més segurs en-front del crim, això costa milionsd’Euros i posa en risc la privadesade ciutadans innocents. Sota el reg-nat de la por i l’acció cega, les me-sures de seguretat dirigides i sos-tingudes es queden pel camí, de lamateixa manera que buscar solu-cions de problemes quotidianscom l’atur i la pobresa.

Amb la finalitat de protestarcontra la mania de la seguretat i del’excessiva vigilància prendrem elscarrers de les ciutats en molts paï-sos el dia 11 d’octubre de 2008.Fem una crida a tots a unir-se a lanostra protesta pacífica. Els polí-tics han de veure que estem dispo-sats a prendre els carrers per a de-fensar les nostres llibertats. Potstrobar la informació més recent deles marxes de protesta i la llista deciutats participants en el nostrelloc:wiki.vorratsdatenspeicherung.de/Freedom_Not_Fear_2008

Les nostres peticions:

1. Reducció de la vigilància

-Abolir l’ingrés general a les nos-tres comunicacions i ubicacions(retenció de dades).-Abolir la recol·lecció general deles nostres dades biomètriques aixícom els passaports amb dispositiusde RFID (Identificació per radio-freqüència).-Abolir la recol·lecció general dedades genètiques.

-Abolir la permanent vigilànciaamb càmeres en circuit tancat detelevisió (CCTV) i tècniques dedetecció automàtica i retallar el fi-naçament per al desenvolupamentde noves tècniques de vigilància.-No al registre general a tots elsviatgers aeris (dades PNR (Regis-tre de Nom de Passatgers)).-No a l’intercanvi d’informacióamb els EUA i altres estats que nocontin amb una efectiva proteccióde dades.-No a les recerques secretes delssistemes de computadores privadesja siguin en línia o sense connexió.-No a la vigilància general i al fil-trat de les comunicacions per Inter-net (Paquet EU Telecoms (Teleco-municacions UE)).

2. Avaluació dels poders de vigi-

lància existents

Fem una crida a la revisió indepen-dent de tots els poders de vigilàn-cia així com de la seva efectivitat iels seus efectes col·laterals nocius.

3. Moratòria de nous poders de

vigilància

Després del armamentisme interndels últims anys demanem un im-mediat cessament de les noves lleisde seguretat nacional que restrin-geixen encara més les llibertats ci-vils.

4. Garantir la llibertat d’expres-

sió, el diàleg i la informació a In-

ternet

-Prohibir la instal·lació d’infraes-tructura de filtrat en les xarxes ISP.-Només jutges independents i im-parcials pot requerir la remoció delcontingut a Internet.-Crear el ple dret a realitzar refe-rències a material multimèdia, avuiindispensable per al debat públicen democràcia.-Protegir llocs comuns d’expressióa Internet (llocs de participació, fò-rums, comentaris en els blogs (bi-tàcores)) avui amenaçats per lleisinadequades que encoratgen l’au-tocensura (efectes inhibitoris).

Més informació:

wiki.vorratsdatenspeicherung.de/Freedom_Not_Fear_2008/Ma-drid_es/IlamadaA Barcelona:destapaelcontrol.blogspot.com/2008/09/11oct2008-libertad-sin-miedo-2008-ii.html

Catalunya. Octubre de 200820

OPINIÓ-SOCIAL

Rafael Cid

IMahoma va anar a la muntan-ya. Finalment, la gran bancaha cobert els seus últims ob-

jectius militars. Encara que per aRodríguez Zapatero no hi haviacrisi econòmica sinó una desacce-leració conjuntural, el rebost eraple i el sistema financer espanyolfigurava en la lliga de campions,els "botins" nacionals gaudeixen jade la seva operació rescat. El go-vern ha elevat a 100.000 euros laquantitat dels dipòsits bancaris ga-rantits i ha obert una línia de crèditd’entre 30.000 i 50.000 milionsprecisament per a les seves neces-sitats. El que prova, més enllà del’argot oficial, el que molts ja sabí-em: que a Espanya impera una bi-cefàlia formada pel Govern i laBanca.

Perquè el que es presenta comun servei a la societat i un gest deresponsabilitat política no és sinóuna gorrejada social i una transfe-rència de riquesa pública a mansprivades. És com si els contri-buents de a peu (més del 80% de larecaptació de l’IRPF) haguessindecidit (a qui han preguntat? ens"representen" realment els sindi-cats "representatius" que han donatel sí a costa nostra?) regalar aaquests magnats part dels dinersdestinats a la inversió social. Laclau està que aquesta generosa pu-jada de 20.000 a 100.000 euros noés tal, ja que els bancs no posen uneuro més en el fons de garantia dedipòsits, que segueix fix en els

6.500 milions actuals (una misèriadavant d’un possible procés de fa-llides en cadena; gairebé el deutede l’Ajuntament de Madrid i pocmés que la del Grup Prisa). L’ordredels factors no altera el producte.

I el més greu és el fons per dre-nar d’actius full a bancs i caixes.Bancs i caixes que porten anysamb beneficis siderals. Bancs i cai-xes que han protagonitzat la majordestrucció de llocs de treball de lahistòria via jubilacions anticipadesi prejubilacions. Bancs i caixes quevan fomentar l’estafa piramidal delmaó, concedint crèdits a interèsgairebé negatiu a constructores, aimmobiliàries i a promotores.Bancs i caixes d’estalvi que són elsprincipals finançadors dels partitspolítics a fons perdut. Com no

anava a rendir-se el Govern socia-lista als cants de sirena de tan mag-nífics emprenedors? Primer hi vahaver una reunió a La Moncloaamb els economistes a sou d’a-questes entitats financeres perquèel president del Govern coneguésel seu pensament únic sobre la nocrisi. I aquesta setmana el conclaveva ser directament amb seus pri-mers espases. Com estranyar-se,doncs, després de semblant amis-tançament, que la ideologia domi-nant sigui la ideologia de la classedominant? Si la muntanya no va aMahoma…

La socialització preventiva deles pèrdues de bancs i caixes posa-da en marxa pel Govern socialistarepresenta el paradigma del que laclasse política és capaç quan arriba

en poder. Primer, en èpoques debonança, privatitza per a casa lesempreses públiques amb dimensióestratègica de mercat global (Tele-fónica, Repsol, Endesa, etc.) percomplir el pacte secret amb elsseus neoliberals patrocinadors. Idesprés, al canviar les tornes, es so-cialitzen les seves pèrdues, perquèés de ben nascuts ser agraït. Sem-pre per el nostre propi bé. I traientpit, amb patriotisme. Com quanZapatero va jurar davant dels mi-ners lleonesos que mai no afavori-ria els que s’han folrat amb el ne-goci del piset i una setmanadesprés va aprovar una dotació de3.000 milions d’euros per als pro-motors immobiliaris. Seguramentperquè com deia Paul Valery "ellno és sempre de la seva mateixaopinió".

Sense trampa ni cartró. Estavaescrit. Ja fa mesos que la patronalbancària va suggerir la possibilitatde confiscar preventivament els di-ners del Fons de Garantia de la Se-guretat Social per trampejar eltemporal. I ara ho han aconseguit,encara que canviant-li el cognomal que llavors, tan bruscament pre-sentat, sonava a indecent atraca-ment. Ara s’emporten els dinersper el nostre propi bé, per garantira tots els ciutadans que els seus es-talvis estan fora de perill. Segonsl’Informe del Laboratori d’InclusióSocial 2008 a Espanya en aquestsmoments hi ha gairebé 9 milionsde pobres (el 19% de la població) ials menjadors de Cáritas per a me-nesterosos no donen l’abast. Ésreal la realitat?

Tot per a la bancaSolidarit ambXavi Oñate

La CGT de Sabadell s’ha solida-ritzat amb el jove barberenc

Xavi Oñate. Aquest jove va haverd’anar a judici el 22 de setembreper un presumpte delicte d’injúriesa la corona.

La denúncia va ser promogudaper agents de la Policia Local deBarberà, a requeriment d’unaveïna, actuació que sempre ha estatdefensada pel govern municipal deBarberà, encapçalat per Ana delFrago (PSC) i Celestino Sánchez(EUiA), que abans de donar valide-sa a la gestió de la Regidoria de Jo-ventut per defensar el dret a opinara Barberà ha preferit tancar filesentorn un càrrec polític temporal,el d’Antonio Báez (PSC), i unsfuncionaris públics, els policies lo-cals, que encara no han donat capresposta del per què es va tirar en-davant aquesta denúncia i, sobretot,per què es decidir assenyalar alXavi.

En un ple municipal, AntonioBáez (PSC), Ana del Frago (PSC) iCelestino Sánchez (EUiA) es vanquedar sols oposant-se a una mocióen favor del Xavi que tenia el su-port de la PCPB, d’ERC, d’ICV iCiU i l’abstenció del PP, i que vaser aprovada hores abans al ple deBadia del Vallès amb l’única abs-tenció del PP. Aquell va ser el mo-ment de les institucions públiques,col·lectives i municipals de la ciu-tat. Ara, és el moment dels veïns iles veïnes, del carrer,de solidarit-zar-nos amb el Xavi.

Campanya perdeclararmunicipis icomarqueslliures detransgènics

S’està portant a terme la cam-panya per declarar municipis i

zones lliures d’OGM als Països Ca-talans, desenvolupada per la Plata-forma Som lo que Sembrem i altrescol·lectius, a la que ja s’han adherituns 60 municipis i 2 comarques.

Per donar continuïtat a la cam-panya de la Iniciativa LegislativaPopular per una Catalunya Lliurede Transgènics promoguda per laPlataforma Som lo que Sembrem,que va lliurar el passat mes d’agostal Parlament de Catalunya les sig-natures de 105.896 ciutadanes i ciu-tadans.

Si voleu impulsar que el vostremunicipi sigui declarat lliure d’Or-ganismes Genèticament Modificats(OGM) us podeu descarregar lamoció que hi ha a la pàgina web enel següent enllaç, on també hi ha elmapa dels que ja s’han declarat lliu-res d’OGM:www.somloquesembrem.org/index.php?id=17&hover=

Ni reis, ni súbdits. Autoorganització social!!!

Gent del Bloc Negre a la manide l’11 de setembre

Cal construir, crear. Qualsevolvoluntat real de canviar les so-

cietats ha de passar necessàriamentper aquests dos verbs, per aquestesdues voluntats. No ens podem que-dar en la mera crítica i negació delssistemes i les seves autoritats, hemde ser capaços de donar alternati-ves i proposar models que des del’autoorganització i l’autogestiópermetin avançar cap a la utopiallibertària, fent que cada cop siguimenys utopia i més realitat.Aquells que volem una transfor-mació social des de la base nopodem instal·lar-nos en la culturadel no, hem de ser positius i, alcostat de la crítica, demostrar quela destrucció de les jerarquies, deles opressions, de l’esclavisme la-boral encobert, del patriarcat, etc.es pot fer perquè hi ha altres mo-dels que no es basen en la competi-tivitat, en el poder, en la submissió,ni en la desconfiança. Hem de ser

conscients que aquests canvis,aquestes transformacions, aquestesrevolucions socials sols les podràfer el poble, la gent, els individus.Per tant no ens calen líders, no enscalen avantguardes, elits ni il·lumi-nats que ens mostrin el camí, queens diguin que no som prou ma-durs per derrocar les lleis i per as-solir un veritable contrapoder po-pular que ens apropi al’emancipació i a assolir totes les

independències que els individus,els barris, els pobles i les culturesnecessiten.

Però no sols cal la crítica cons-tant, la proposició inacabable d’al-ternatives socials i econòmiques,és molt important que també si-guem capaços de realitzar una au-tocrítica de tot allò que fem, és ne-cessari que les iniciatives camininper si mateixes i evolucionin perl’anàlisi constant, sense caure enl’error de crear guetos ni en la pre-potència d’aquell que vol estar perdamunt del poble enlloc de ser partdel poble.

Davant la seva economia demercat i la seva explotació cal l’au-togestió per tal que el procés eco-nòmic sigui desenvolupat i organit-zat per les que hi participen.

Davant els seus exèrcits, els seuscarcellers, els seus buròcrates imercenaris cal la solidaritat i l’au-todefensa, cal el suport mutu, lacooperació entre totes les personesque pateixen, sigui al carrer, a lapresó o en d’altres estructures de

control i aïllament. Davant lesseves lleis i els seus jutges cal ladesobediència, la insubmissió. Da-vant el seu model patriarcal de do-minació masclista on les diferèn-cies són menyspreades i on esvulnera la llibertat de cadascú dedisposar del seu propi cos i de laseva pròpia sexualitat, cal la visua-lització de les diferències i de lanormalitat dels sentiments i leseleccions individuals.

En front de les seves institucionsi estats, enfront dels seus lobies, elsseus diners i el seu poder cal l’aju-da mútua de tota la societat per tei-xir xarxes que permetin donar veuals sense veu i per donar a conèixerels ningú. Destruïm la seva autori-tat per crear quelcom millor de lesseves cendres on les llibertats i in-dependències es donin des de l’in-dividu al món, aconseguint l’auto-gestió social, econòmica i política,aconseguint un federalisme de po-bles i individus lliures.

11/09/08 - 17:00 - Pl. Urquinao-na. Bloc Negre'08

Catalunya. Octubre de 2008 21

OPINIÓ

Polítiques alimentàriesmundials fora de l'OMC

La ronda deDoha estàmorta

Coordinadora Europea de ViaCampesina

El col·lapse de les negociacionsde la ronda de Doha de l'OMC

constitueix una victòria per a lesorganitzacions que van lluitar a Se-attle, Cancún, Hongkong, Ginebrai en diversos altres llocs contral'OMC. El fracàs d'aquesta setmanade negociacions és una victòria perals camperols i camperoles delmón sencer que lluiten contra la li-beralització dels mercats i la mer-cantilització dels productes essen-cials com el menjar, l'aigua i lesllavors.

Les crisis estructurals en els àm-bits de l'alimentació, el clima, lesfinances i l'energia són una conse-qüència directa d'aquestes políti-ques de liberalització, impulsadesper l'OMC i els tractats de lliure co-merç, que fan del mercat lliure unasolució per a tot sense avaluació deresultat.

Amb l'OMC fracassada, dema-nem a la societat mundial mobilit-zar-se contra els tractats de lliurecomerç bilaterals i regionals quevan sovint més lluny que els acordsde l'OMC pel que es refereix a laprivatització dels recursos naturalsi béns públics. La liberalització del'agricultura, que només beneficia aalgunes empreses agroalimenta-ries, causa una volatilitat dels preusque té repercussions negativessobre les poblacions més vulnera-bles. Els productes alimentaris iagrícoles són molt més que unamercaderia i requereixen polítiquessolidàries, locals i de gestió de l'o-ferta. L'accés al menjar en quantitati qualitat ha d'estar en el centre deles polítiques agrícoles.

A Europa, la liberalització delsmercats agrícoles implica una dis-minució del nombre de camperols,una concentració de les produc-cions en explotacions industrials,importacions a preus massa baixosi el reforç d'un model productivistai contaminador. La PAC actual, peldúmping dels excedents en elsmercats exteriors, afecta negativa-ment els camperols i les campero-les d'altres regions del món. A més,no compleix les exigències me-diambientals, de qualitat, i de salutde les poblacions europees.

Demanem que la PAC sigui re-formada per a afavorir una bona re-partició de les produccions en tot elterritori i la creació d'ocupació.Hauria d'afavorir el desenvolupa-ment de circuits de comercialitza-ció curts, garantir preus remunera-dores i donar suport mètodes deproducció sostenibles. La sobiraniaalimentària és l'alternativa proposa-da pels camperols.

El passat 5 de setembre Ama-deu Casellas va finalitzar lavaga de fam després d'ac-

ceptar el compromís que se li co-mençarien a donar permisos des-prés de la seva recuperacióencaminats a la concessió d'un ter-cer grau.

En aquests 75 dies que Amadeuha estat en vaga de fam la solidari-tat s'ha notat al llarg de tot el món.El nombre d'accions i la seva tipo-logia ha estat d'allò més variat, desde concentracions en diverses ciu-tats, com Barcelona, Bilbo, Ma-drid, L'Haia , Lima (Perú), a va-gues de fam solidàries com aToledo o en presons italianes i an-daluses, passant per accions direc-tes (talls de vies ferroviàries, atacsa entitats bancàries i a la seu delPSC), …

Hem vist com molts sectors dela societat s'han solidaritzat ambell: independentistes, autònoms,anarquistes o gent del carrer.

Però també hem vist com la nos-tra reacció ha estat lenta, es pot dirque no s'ha començat a notar unaforta pressió fins que no duia 50dies en vaga de fam.

Podem pensar que això ha estatmotivat bé perquè la penya estavade vacances (cosa que no deixaque cadascú pot solidaritzar-se en

qualsevol lloc, això pot dur a cadaunx a reflexionar de com a estat laseva actitud) o bé perquè no enshem pres seriosament el significatd'una vaga de fam a la presó. Quanuna persona presa esta en vaga defam les seves bones raons tindrà ise li ha de donar suport des delprincipi (dugui un dia o dugui 60).

I ja finalment recordar que Ama-deu segueix pres i que de res.Tam-poc podem oblidar que Amadeu noés un cas aïllat, en la presó hi hamolts casos com el seu (com perexemple Juan José Garfia, ManuelPinteño, etc.) en els quals Institu-cions penitenciàries i la justícia nocompleixen les seves pròpies lleis.

Hem de seguir denunciant i ata-cant al sistema penitenciari.

Després de la vagaDesprés que Amadeu Casellasdeixa la vaga de fam comencen lesrepresàlies, el primer afectat ésFrancesc Argemí "Franki" que haestat sancionat amb un expedientdisciplinari, per la qual cosa hauràde dormir un dia més a la setmanaa la presó. El motiu que han donatper a posar-li expedient és una su-posada falta de respecte a la Insti-tució penitenciària.

Tot això només per donar el seusuport a Amadeu i escriure algunesopinions, amb això atempten con-tra la lliure expressió de les perso-nes, per tant tornen a incomplir lesseves lleis.

Quant a Amadeu, va ser traslla-dat a Quatre Camins 3 dies despres

de finalitzar la vaga de fam. Allí varecollir les seves coses i a l'endemàva ser traslladat a Brians II, onroman en els mòduls ordinaris. Alprincipi el volien traslladar a la in-fermeria, però ell no va acceptar jaque en el mòdul es podrà recuperarmés ràpid.

En referència al seu estat desalut, la seva millora és lenta i so-freix algunes molèsties, com grandolor muscular, insomni, de vega-des se li ennuvola la vista i se li in-flen les cames i els peus. Ja serà l'e-nèsima vegada que sol·licita servisitat per una doctora de confian-ça, però la presó li posa impedi-ments amb aquesta única explica-ció: "Parli amb els serveis mèdics".

D'altra banda només arribar ABrians II va ser visitat pel director iel sotsdirector de tractament. Livan dir que no molestés molt queaixí treballarien millor. Pel que fa aAmadeu si no veu que les prome-ses progressen es tornarà a posaren vaga de fam. Després de bastan-tes instàncies ja han estat autoritza-des les visites.

Si vols escriure-li:Amadeu Casellas RamónCP Brians 2, MÒDUL 4Cra. Martorell a Capellades km 2308635 Sant Esteve Sesrovires(Barcelona)

Valoració de la campanyaper l’Amadeu Casellas

OPINIÓ: Mouem muntanyes

Roser Iborra Plans,Grup de solidaritat amb Amadeu

Casellas d'Osona(http://paisatgedesdelafinestra.blog

spot.com i http://koktelkontrainformatiu.blogs

pot.com/)

Aquest matí de dissabte, ja ambuna premonició de tardor a

l'aire, ja amb un alè de llibertat alcor, hem tornat una vegada més al'Hospital Penitenciari de Terrassa.Mentre uns acompanyàvem lamare d'Amadeu Casellas en la sevavisita (en previsió dels possibles,previsibles i probables entrebancsa què ens tenen acostumats), ungrup d'una trentena de personespujava a peu des de l'estació detren de Terrassa, amb pancartes icrits de llibertat per a Amadeu.

Ha arribat la gent, ens hem abra-çat, amb una alegria explosiva,amb l'alleujament d'aquesta angoi-xa que ens ha tingut tants dies des-trossats: aquesta llarga i fatídicacursa cap a la llibertat o la mortque Amadeu emprenia cada dia: 73dies de vaga de fam, 74, 75, 76...

El rellotge, finalment, s'ha aturatal dia 76: just a temps o potser no,potser massa tard, perquè no tenimencara una noció exacta del seu

estat de salut, ja que no han permèsl'entrada a l'hospital penitenciari demetges de la nostra confiança.

El rellotge de la repressió, però,no s'ha aturat sol. Han calgut mol-tes concentracions, pancartes, car-tells, pintades a les parets, xerradesinformatives, crits; ha calgut unavaga de fam d'una setmana, dia init, a Toledo; moltes pancartes de"Llibertat Amadeu"a Vic, a Barce-lona, a Girona, a Manresa, a Te-rrassa..., i cartells de "Amadeu as-katu", a Alsatsua- Nafarroa, de"Libertad Amadeu" a Madrid, aLeón, a Valladolid, a Palencia, aBadajoz, a Albacete, a Mèxic..., de"Free Amadeu" a Belfast, a Du-blín; de "Muerte al estado" a ¨Ho-landa; signatures des de NovaYork, Filadèlfia, Finlàndia; suportde presos, crits des de les presons;han calgut molts articles, moltsmòbils sense saldo de tant convo-car amics, molts e-mails a la xarxade gent que no ens coneixíem i quedes d'ara ja serem, per sempre,amics.

I quan, finalment, les autoritatspolítiques i penitenciàries d'aquestpaís han decidit que la mort d'A-madeu no els convenia, han anat al'hospital penitenciari per la porta

gran, la porta on no t'identifiquen,on no t'humilien, i n'han sortit ambla notícia de la vaga de fam acaba-da gràcies a uns beneficis peniten-ciaris ajustats a la llei que, si sónlegals ara, també ho devien ser 76dies enrera, i un any enrera, i dosanys...

I, potser pensant que encara espenjaven alguna medalla, no hantingut la decència de telefonar a lamare i dir-li: el seu fill ja ha acabatla vaga de faml; no han tingut lamínima correcció de trucar a l'ad-vocada i, des de la presó-hospital,han dificultat tant com han pogut al'Amadeu una trucada, la trucadaque tots i totes esperàvem, perquèla seva veu era l'única que ens po-díem creure.

Per tant, estem contents, aquestaés una victòria (parcial) de la soli-daritat; però tampoc no podem dei-xar d'acusar els qui, de vacances alJapó o a la platja, o ben asseguts endespatxos als quals no hem tingutaccés, han allargat una agonia de76 dies, als quals cal sumar unasetmana anterior de vaga de fam al'abril, avortada amb promeses quemai no es van complir.

Arribats on som, estem més con-vençuts que mai que, encara que

sembli una incongruència, nopodem deixar la política en mansdels polítics; no podem deixar elgovern en mans de governants quese'ns rifen cada quatre anys i se'nsvenen com si fóssim un ramat dexais a l'escorxador. No deixaremde vigilar els qui ens vigilen, i cadadecisió serà nostra, i mourem mun-tanyes.I si d'això en volem dir anarquia,en direm anarquia; i si en volem dirindependència, en direm indepen-dència. Perquè no són les sigles, elque importa, no són els noms. Pot-ser no estàvem d'acord en tot, alcent per cent, tots els qui hem his-sat la lluita d'Amadeu Casellas in'hem fet una única bandera; peròaixò no ha estat obstacle per em-pènyer tots en la mateixa direcció,contra un enemic comú. Ha estatpossible, i convé recordar-ho.

La lluita contra les presons con-tinua: les físiques, les parets queamaguen odi i tortura i tambéaquelles més subtils que ens ador-men la ment i ens assassinen l'àni-ma.

Amadeu Casellas: gràcies per lateva lluita, ens has fet una micamés humans, una mica menys in-dignes.

Carlus Jové

El suport mutu (Mutal aid) ésuna de les principals aporta-cions teòriques de Piotr Kro-

potkin (1842-1921), naturalista, re-volucionari i pensador anarquistarus d’origen aristocràtic, motiu pelqual fou també conegut pel sobre-nom de “príncep anarquista”. Elstextos que conformen el llibre forenoriginalment publicats a la revista“Nineteenth century” per la SocietatGeogràfica Russa i per ells rebéuna medalla d’or. També escriguéarticles de geografia per a la Geo-grafia Universal d’Elisée Reclus,l’Enciclopèdia Chambers i l’Enci-clopèdia Britànica (1).

Kropotkin es decideix a escriureaquesta obra com a resposta a l’e-mergència dels darwinistes socials,que tractarien de demostrar “quel’home, gràcies a la seva intel·ligèn-cia superior i coneixements, potsuavitzar la duresa de la lluita perla vida entre els homes; però al ma-teix temps, tots ells reconeixen quela lluita pels mitjans de subsistèn-cia de cada animal contra tots elsseus congèneres i de cada homecontra tots els homes és una ‘lleinatural’” (pg. 29), el qual, segons elpensador rus, “no tan sol no haestat demostrat encara, sinó queque de cap manera és confirmatper l’observació directa”. Per tant,volgué desenvolupar un estudi onemfasitzar “la importància de l’aju-da mútua com a factor d’evolució”,deixant oberta la qüestió sobre l’o-rigen d’aquest “instint”(2).

La voluntat de Kropotkin es mousempre dins l’àmbit de la demos-tració científica, alhora que sota laconcepció aristotèlica de què l’hu-mà és, per definició, zoon politikon.“La societat, la humanitat –escriuKropotkin– de cap manera s’hacreat sobre l’amor ni tampoc lasimpatia. S’ha creat sobre la cons-ciència –encara que sigui instinti-va– de la solidaritat humana i la de-pendència recíproca dels homes”(pg. 32), dependència aquesta que“obliga l’individu a considerar elsdrets de cada un dels altres com aiguals als seus propis drets” (pg.33). Òbviament, darrera aquestaafirmació hi ha una convicció políti-ca i moral que de cap manera esdespren de l’observació objectiva,però no serà aquesta objecte dedesenvolupament a l’obra, cos-ntruida fonamentalment a partird’obvservacions de camp en pri-

mera o tercera persona.El suport mutu és un treball diri-

git a contestar les obres de Huxley(Struggle for existence and its bea-ring upon man) i Herbert Spencer,dos dels màxims precursors de l’a-nomenat darwinisme social, en opi-nió de Kropotkin una deformacióde les idees de Darwin, molt espe-cialment del seu concepte de lluitaper la supervivència, de la que elpropi Darwin havia advertit quecalia entendre “en un sentit ampli imetafòric, tot incloent-hi la depen-dència d’un ésser respecte a unaltre, i tot incloent-hi (ço que ésmés important) no solament la vidade l’individu, ans el seu èxit en dei-xar descendència”(3). Aquesta llui-ta no tan sols no serà negada pelpensador rus, sinó que serà entesaen un sentit molt similar a com l’en-tengué Darwin, qui en el capítolsobre el desenvolupament de lesfacultats morals i intel·lectuals deL’origen de l’home escrigué: “quandues tribus d’homes primitius queviuen en el mateix indret entren encompetència, si en una d’elles (iamb les altres condicions iguals) hiha més homes valents, fidels i quese senten solidaris dels altres, queestan sempre disposats a alertar-se del perill i a ajudar-se i defensar-

se sens dubte, aquesta tribu tindràmés èxit i vencerà l’altra”(4). L’ajudamútua fou ja considerada per Dar-win, per tant, com a part de lasel·lecció natural.

Anticipant la possible crítica i elpossible titllament de la seva postu-ra com a naïf, Kropotkin deixa clarja a l’introdució que davant l’objec-ció d’haver presentat “tant alshomes com als animals des d’unpunt de vista massa favorable”, calentendre El suport mutu no comuna demostració empírica de labondat natural de l’humà, sinó coml’afirmació biològica, moral i políticaque el suport mutu i la solidaritat ésel principal factor d’evolució, encontra de “l’escola d’escriptors quearmats, no tant de les idees deDarwin, com de la seva terminolo-gia” han volgut emfatitzar tot el con-trari.

El punt de partida de l’argumen-tació de Kropotkin és la conductadels animals, per després centrar-se en la conducta humana en lesdiferents etapes històriques, ambla voluntat última de posar de ma-nifest que “la sociabilitat és tant unallei de la natura com ho és la lluitamútua” (pg. 43). Així, la preguntaque cal respondre és: “qui són mésaptes, aquells que constantment

lluiten entre sí o, pel contrari,aquells que s’ajuden entre sí?” (pg.43). El pensador serà rotund en laseva resposta pel què fa als hu-mans: “la societat humana, sensel’ajuda mútua, no podria ser man-tinguda més enllà de la vida d’unageneració” (pg. 228).

A partir de la comparació de lesseves investigacions fetes a Sibè-ria i altres regions asiàtiques ambla d’altres zoòlegs, arriba a la con-clusió ja manifestada per K. F.Kessler que “quan més es vinculenentre sí els individus d’una determi-nada espècie, com més ajudamútua es donen, més es consolidal’existència de l’espècie i més esdonen les possibilitats de quèaquesta espècie vagi més lluny enel seu desenvolupament i es per-feccioni, a més, en l’aspecteintel·lectual” (pg. 44). Aquesta seriasegons Syevertsof, per exemple,una raó per la qual l’ànec tot i elsseus escasos patrons organitzatiusen la cacera, però amb la pràcticageneralitzada de l’ajuda mútua,s’han extès pel planeta mentresque determinades classes de fal-cons, molt organitzats per a la caçaperò amb poca cooperació tendei-xen a extingir-se (pg. 45). Sorpre-nen especialment els teixits socialsd’algunes classes de formigues,amb forts hàbits de cooperació enel treball i de compartiment dels ali-ments (pg. 48).

Centrant-se ja en els humans,Kropotkin desenvolupa un ampliestudi de les societats salvatges,bàrbares, medievals i modernes.Per Hobbes i els seus continuadors“l’anomenat ‘estat natural’ no erares més que una lluita entre elshomes agrupats casualment perles inclinacions de la seva naturale-sa de bèstia” (pg. 104), i la vida ensocietat constituïria poc més queun refugi. Citant un gran nombred’estudis realitzats sobre societatstribals concretes, el pensador rusposa de manifest que, lluny decomplir-se aquesta tesi, la majoriade poblats practiquen el treballcomú i l’anomenat comunisme pri-mitiu, en què tots els béns perta-nyen a la comunitat i la família ex-tensa –diverses famíliessanguínies que viuen en un mateixallotjament– constitueix el nucli fo-namental de convivència, provantaixí que “l’individualisme desenfre-nat és manifestació de temps mésmoderns, però de cap manerapropi de l’home primitiu” (pg. 113),

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Octubre de 200822

> EL FAR

ÀCRATES I POETES: El combat poèticllibertari

Ferran Aisa

Els poetes àcrates, durant la guerra civili la revolució, marcats pels anhels delnou món que portaven al cor, com haviadit Durruti, van crear una literatura po-pular plena de vitalisme, sinceritat i,moltes vegades, malgrat que ingènua,pura.Totes les publicacions, amb més omenys regularitat, eren portadores deseccions poètics, la majoria de la prem-sa llibertària en disposava, només calresseguir periòdics com CNT, Solidari-dad Obrera, Tierra y Libertad, Ruta, Mu-jeres Libres, Campo, Fragua Social,Castilla Libre, Mi Revista... Alguns delspoetes llibertaris que van afilar la lira ivan cercar la inspiració en el combatcontra el feixisme eren: Antonio Agraz,Félix Paredes, Lucia Sánchez Saornil,Gregorio Oliván, José García Prada, Ra-fael Beltrán Logroño, Enrique LópezAlarcón, José Luis Gallego, Valentín dePedro, Pedro Luis Gálvez, Antonio Este-ban Mambrilla, Alfons López Muela, An-tonio Ruiz Vilaplana, Miguel Alonso So-mera, Virgilio G. Igualada, AlfonsoLópez Muela, Manuel Zambruno “Ne-bruzán”, Juan Usón “Juanonus”, JesúsMuro i Melchor Rodríguez García “ElÁngel Rojo”. La poesia popular d’a-quests poetes va trobar el seu camímés planer en el romanç, per tant, calencabir-la dins del romancer general dela Guerra Civil espanyola, veritable tre-sor d’aquella època d’èpica, tragèdia iheroisme. Els rapsodes dels elencs tea-trals llibertaris o els mateixos poetesvan llegir els seus versos a la rereguar-da i al camp de batalla. Els seus versossuren per les barricades, els barris pro-letaris, les fàbriques col·lectivitzades,els teatres i, al front, a peu de trinxera.Son lloats els “herois” i els “màrtirs” dela Revolució: Durruti, Ascaso, GarcíaLorca, Ferrer i Guàrdia, camperols,obrers, milicians anònims, les mares,les dones, els fills orfes, les columnesconfederals, la UHP, el poble... AntonioRuiz Vilaplana, a CNT (25-2-1937), fa unelogi del poble en armes: “No quise sercapitán / de esas tropas mercenarias... /¡Soñaba con ser un día / sargento delpueblo en armas. / (...) Madrid, Catalu-ña, España; / ya sé lo que es el orgullo: /es tenerte a ti por Patria... / ¿Cómo iba aser capitán / de esas tropas mercena-rias?”.

Malgrat que no és norma habitualentre els poetes llibertaris d’escriure encatalà també trobem poemes en aques-ta llengua. J. Cluses Ribes publica “Vol-dria escriure els meus versos” (VidaNueva, 3-1-1937), òrgan de les JJ. LL. del’Alt i el Baix Penedès. És un poema es-crit amb la ràbia d’un combatent per lallibertat del proletariat:“Voldria escriureels meus versos / amb un punyal ple desang, / i xopar-lo cada volta / al cor delsvils tirans. / I cada volta voldria / escriu-re una estrofa més, / remarcant els fetsdels homes / que assassinen l’Uni-vers...”. I un altre català que signa el seupoema com a Tuneu publica “Primer deMaig” a la revista Campo (1-5-1937).

LA CONCEPCIÓ DE L’HUMÀ SEGONS KROPOTKIN

El suport mutu

“Kropotkin es decideix aescriure aquesta obra com aresposta a l’emergència dels

darwinismes socials

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 2008 23

a més de ser “contrari a la naturalesahumana” (pg. 146), com ja havia ex-possat Darwin quan va escriure “nopodem deturar la nostra solidaritat,encara que ens ho digui la raó, senseenderrocar una de les parts més no-bles de la nostra naturalesa”(5).

Els hotentots, per exemple, tenenel costum de dividir-ho tot entre elspresents, i per més afamat que esti-gués un d’ells, no podria menjar sol(pg. 115). Però Kropotkin evita crearla imatge rosseauninana del Bon Sal-vatge, per ell tan artificial com la con-trària, i així com ressalta els elementsde cooperació no amaga els de lluita,sovint relacionats amb la forta moraltribal, construida sovint sobre l’ideade venjança, i les creences religioses.(pg. 116-117). “L’home primitiu no potser considerat com un ideal de virtutni com a ideal de ‘salvatgisme’. Peròté una qualitat elaborada i fortificadaper les mateixes dures condicions dela seva dura lluita per l’existència:identifica la seva pròpia existènciaamb la vida de la seva tribu; i, senseaquesta qualitat, l’humanitat mai hau-ria assolit el nivell al què es troba ara”(pg. 132). Per Kropotkin, però, resultaevident que “el salvatge educat en lesidees de societat tribal, practicadesen totes les ocasions, dolentes ibones, és tan exactament incapaç decomprendre l’europoeu ‘moral’ que noté cap idea de solidaritat, com l’euro-peu mitjà és incapaç de comprendreel salvatge” (pg. 127).

Les societats bàrbares constituei-xen segons Kropotkin una evolució deles societats tribals en què “en lloc deles unions anteriors per la sang” esdesenvolupen “les unions territorials”.Si fins ara la tribu havia estat el princi-pal mitjà d’unió, ara la “Comuna alde-ana” ocuparà el seu lloc, tenint com aelements principals el territori comú,la terra de cultiu comuna i la indepen-dència familiar. Aquest model existiriaa tota la Gran Bretanya i Irlanda,França, Itàlia, als països escandi-naus, la Índia, a gran part dels païsosafricans, etc. Si al clan encara no exis-tia la propietat privada, a la comuna jaexistiria l’acumulació de propietat dinsla família i la seva transmissió seriahereditària, però exclusivament enbéns materials (pg. 142). Segons ladefinició de Kropotkin, “la Comuna al-deana no era tan sols una associacióper asegurar a cada un la part justaen el goig de la terra comú; era,també, una associació per al cultiucomú de la terra, per al suport mutuen totes les formes possibles, per a ladefensa contra la violència i per almàxim desenvolupament dels conei-xements, els llaços nacionals i lesconcepcions morals; i cada canvi enel dret jurídic, militar, educatiu o eco-nòmic de la comuna, era decidit pertots a la reunió del mir de la vila, l’as-semblea de la tribu, o a l’assembleade la confederació de tribus i comu-nes” (pg. 143). En aquesta pràcticacomunitària de l’agricultura, però, elconsum no era encara necessària-ment comú –cada casa cuinava laseva ració–, però sí el seu reparti-ment, equitatiu (pg. 145).

Pel que fa a Justícia, “tota barallasorgida entre dos paisans es conside-rava assumpte que concernia a totala comunitat” i quan s’arribava a laviolència física “l’home que la presen-

ciés i no intervingués per aturar-la eraconsiderat com si ell mateix haguésproduit les ferides causades” (pg.147). El sistema de penalitzacions esbasaria majoritariament en la repara-ció del mal fet, i en general no conei-xien “els càstigs espantosos que vanser introduits més tard per la legisla-ció laica i canònica sota la influènciade Roma i Bizanci” (pg. 150). Noamaga Kropotkin les guerres i algunscostums que avui considerariem dis-criminatoris, però seguint la tònica jamencionada, destaca els elements de

suport mutu per damunt de la resta.Entrant a l’època medieval i el feu-

dalisme continúa la tendència mutua-lista dels diferents pobles, de maneraque no només “el feudalisme no impli-cà la descomposició de la comuna al-deana”, sinó que “cap altre períodede la humanitat serveix de millor con-firmació de les forces creadores delpoble que els segles XI i XII, en el queles viles fortificades i les viles comer-cials que constituien una mena d’‘oasidins la selva feudal’ van començar alliurar-se del jonc dels senyors feudals

i a elaborar lentament l’organitzaciófutura de la ciutat” (pg. 174-5). Això esveurà il·lustrat amb les guildes, asso-ciacions d’artesans que actuariencom a “perllongació del clan anterior”,en les que els membres “s’anomena-ven mútuament germà i germana” ique podien ser estables o temporalsper a, per exemple, la construcciód’una catedral. Aquestes guildesmantindrien costums comunitàries del’època tribal com per exemple el con-vit comú, en què els membres de l’as-semblea local compartien els ali-

ments provinents de la collita ja fosper celebrar-ne la finalització o pertancar el procès d’el·lecció dels capsde la comuna. La guilda era així “unaassociació per el suport mutu ‘de fet ide consell’, en totes les circumstàn-cies i en totes les contingències de lavida”.També era una organització pera la justícia, de manera que “quan elgermà de la guilda compareixia da-vant el tribunal d’aquesta, era jutjatper persones que el coneixien bé”(pg. 184).

Per Kropotkin és ben clar que laciutat medieval “no era una simple or-ganització política per a la proteccióde certes llibertats públiques. Consti-tuia una temptativa d’unió estretaamb finalitats d’ajuda i suport mutus,per al consum i la producció i per la

Imatge de l’enterrament de Kropotkin.

El suport mutu i la solidaritat no tenen res a veure amb l’almoina que defensen cristians i altres grups religiosos. És donar-se per ser.

continua a la pàgina 24 >

“La majoria de poblats practiquen el treballcomú i l’anomenat comunisme primitiu, en què

tots els béns pertanyen a la comunitat”

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 200824

vida social en general” (pg. 191). ElsEstats que es desenvoluparien en elstres segles següents, però, destrui-rien sistemàticament aquestes institu-cions, tendint cap a una organitzaciócentralitzada en la qual “tan sols l’es-tat i l’església poden construir els lla-ços d’unió entre els súbdits” i en fun-ció de la qual “el federalisme i el‘particularisme’, és a dir, la cura delsinteressos locals d’una regió o d’unaciutat eren enemics dels progrés” (pg.226). “No tolerarem un estat dins del’estat” seria la consigna de la naixentsocietat moderna.

Aquesta transformació política ge-neraria canvis en l’esfera moral, i“l’absorció de totes les funcions so-cials per part de l’estat, va afavorir fa-talment el desenvolupament de l’indi-vidualisme estret i desenfrenat. En lamesura que els deures ciutadans capa l’estat es multiplicaven, els ciuta-dans evidentment es lliuraven delsdeures cap als altres” (pg.226). Da-vant un conflicte entre ciutadans ja nohi hauria necessitat d’intervenir, “peraixò ja hi ha la polícia”. “Triomfa ales-hores –diu Kropotkin– l’afirmació quecada un pot i ha de preocupar-se dela seva pròpia felicitat, sense paramassa atenció a les necessitats d’al-tri” (pg. 227).Tot i aquesta tendència al’individualisme i tot i la destruccióprogressiva de les guildes, les unionsd’obrers professionals i les societatcooperatives, desenvolupades ambgrans dificultats, constituiran algunesde les noves formes de suport mutu.

L’estudi de Kropotkin posa en evi-dència el que actualment el filòsofnord-americà Peter Singer apunta ales seves propostes per una esquerradarwiniana: “Al marge del sistema so-

cial i econòmic en què visquin, lamajor part de les persones respon-dran positivament a les oportunitatsautèntiques de participar en formesde cooperació mútuament beneficio-ses”, alhora que “en els diferents sis-temes socials i econòmics, moltes

persones actuaran de manera com-petitiva”(6). Singer proposa la “promo-ció d’estructures que estimulin la coo-peració” així com “tractar de canalitzarla competència cap a objectius social-ment desitjables”, partint de l’accepta-ció “d’una cosa així com una naturale-

sa humana” i que, per tant, les mesu-res polítiques que hom adopti espoden basar “en les millors dadespossibles sobre com som els éssershumans”, rebutjant però “tota inferèn-cia que dedueixi d’allò que és ‘natural’el que és ‘bó’”(7). Com apunta Singer,Darwin havia negat que es poguessintreure lliçons morals de la seva teoriaevolutiva, cosa que tant Singer comKropotkin eviten, si bé no sempre hoaconsegueixen. El simple fet de des-tacar unes conductes i no unes altresen la construcció del discurs ja consti-tueix una primera forma d’apropiaciómoral –com fa Kropotkin de forma noexplícita.

Tot i aquesta evident selecció, Kro-potkin es mou tota l’estona dins l’àm-bit de la demostració científica, com jas’ha comentat, i es limita a exposarobservacions pertanyents a diferentsàmbits. No obstant, una pregunta ma-lintencionada apareix llegint la sevaexposició: si l’instint de solidaritat ésl’origen de la cooperació entre hu-mans –oblidem-nos ara dels ani-mals–, quin és l’origen de la lluita,l’autoritat i la competició? Que potserno són aquestes tan presents o mésque la solidaritat? El pensador rus nonomés no dóna resposta, sinó que avegades sembla tombar la vista da-vant situacions en què competició icooperació apareixen paral·lelament,en benefici sempre de la segona, elqual en facilita una crítica superficial.Si som més rigorosos, però, i no ensquedem en la superfície dels fets, ob-servem que la tesi que Kropotkinplanteja, això és, que el suport mutués el principal factor d’evolució, quedasobradament demostrada, car en totsels casos presentats, fin i tot en laguerra, aquells grups d’individus quehan practicat la cooperació s’han aca-

bat imposant. Això, com s’ha comen-tat, ja fou observat per Darwin a “L’ori-gen de l’home”, i un debat al margeseria què n’ha resultat de la imposició,a quin progrés ha conduit, sobrequins fonaments morals s’ha assen-tat, etc. Anarquistes actuals com Zer-zan, per exemple, seran absoluta-ment destructius amb la idea deprogrés que va implícita al discurs del’anarquista rus.

A favor de Kropotkin tan sols restadir que en cap moment vol demostrarla bondat innata de l’humà, però tam-poc pretén fer el contrari. Tot i anima-da per una motivació política, i pertant interessada, la seva és una lectu-ra en clau evolutiva, i rara vegada mo-ralitza sobre els fets. El suport mutués, doncs, una lectura d’alt interès pera tota persona interessada en unadosi elevada d’evidències contràries al’afirmació, no poc extesa, que la na-turalesa humana és contrària a la so-lidaritat.

Notes:(1)Pròleg de “El apoyo mútuo”, MadreTierra 1989. D’ara endavant, si nos’indica el contrari, totes les cites per-tànyen a aquesta edició.(2)Sobre la consideració de la solida-ritat i l’ajuda mútua com a instint, ésinteressant la lectura del capítol V de“L’origen de l’home”, de Darwin.(3)Charles Darwin: “L’origen de les es-pècies”. Barcelona: Ed. 62, 1983.(4)Charles Darwin: “L’origen de l’ho-me”. Barcelona: Edicons CientífiquesCatalanes, 1984, pg. 154.(5)Ídem, pg. 160.(6)Peter Singer: “Una izquierda darwi-niana. Política, evolución y coopera-ción”. Barcelona: Crítica, 2000.(7)Ídem.

Miquel-Dídac Piñero i Costa

Fa 25 anys, el 8 de setembre de1983, va morir, acompanyat per fa-miliars i amics, a causa de les cre-mades que havia patit de maneraaccidental el pintor i artista globalPepe Ocaña (José Luís PérezOcaña), que la seva amiga Consue-lo García del Cid considera el verita-ble orgull gai del temps de la Transi-ció postfranquista a Barcelona, jaque aquest artista plàstic andalús esconsiderava “una gitaneta llibertària”que regnava a la Rambla de Barce-lona, en un triangle anarquista quetenia els seus tres vèrtexs existen-cials entre casa seva, a la plaçaReial, el cafè de la plaça del Pi i el del’ Òpera.

Ventura Pons va filmar “Ocaña,retrat intermitent”, un reportatge enquè l’artista exposa la seva vida. Elcafè del Pi acollia la tertúlia d’Ocaña,que pintava d’una manera subversi-va i imitava allò naïf. Acompanyat peldibuixant d’Anarcoma -Nazario- i elseu amic Camilo, va triomfar a l’es-

cenari del parc Güell en una nit deles Primeres Jornades Llibertàriesde Barcelona de juliol de 1977enmig d’una festa revolucionària queespantà l’Europa burgesa i en pa-raules del ja traspassat Juanjo Fer-nández va originar l’eurorepressióde l’alcalde Socias Humbert contrala Barcelona que havia passat declandestina o subterrània a subversi-va de carrers i places d’aquesta ciu-tat port de la Mediterrània. De fet, lacultura clandestina dels ‘ramblers’sota el franquisme es va transformaren la cultura de subversió de laRambla l’any 1977 amb una esceni-ficació magnífica i feliç al mig delparc Güell sota els colors negres del’Anarquia i rojos de la classe obrera.El 8 de setembre de 1978, desprésde l’incident policial de la terrassa del’Òpera, a la seva Sevilla natal PepeOcaña vestit de Sol va patir unesgreus ferides que van ser mortals acausa d’unes bengales festives, unaveritable mort accidental d’un artistaanarquista.

El 27 de juliol de 1978 Nazario i

Ocaña eren a la terrassa del cafè del’Òpera per celebrar la nit de santJaume, com explica Pepe Ribas ales seves memòries “Los 70 a desta-jo. Ajoblanco y libertad” (RBA Libros,Barcelona, 2007, pàgines 555 i556), quan més de vint policies mu-nicipals es van llançar contra Ocaña,que anava vestit per a aquella oca-sió de ‘femme fatale’, mentre canta-va una copla. José Guijarro s’encaràa la policia mentre Nazario intentavaaturar les detencions. Una gentada

s’aplegà en aquellcèntric punt de laRambla. La policiamunicipal va agredir atots tres de maneracontundent i els valliurar a la Policia Nacional de la co-missaria de Via Laietana, on van ro-mandre fins a arribar al jutjat. Eljutge els va empresonar a la Model.Al cap de 72 hores, van sortir de laModel amb una gentada al carrerEntença que aplaudia i cridava. L’al-

calde de la Trasició, Socias Hum-bert, volia una Barcelona turística,sense aldarulls, concerts de genta-des, espais autònoms, manifesta-cions anarquistes o festes espontà-nies, com aquella d’Ocaña a laterrassa de l’Òpera.

> ve de la pàgina 23

LA MORT ACCIDENTAL DEL PINTOR LLIBERTARI PEPE OCAÑA

Ocaña i llibertat!

“Kropotkin es mou total’estona dins l’àmbit de lademostració científica i es

limita a exposar observacionsde diferents àmbits”

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 2008 25

El Correllengua 2008

Col·ectiu Catalunya

El Corre-llengua ésuna iniciati-va a favorde la nostrallengua icultura sor-gida de las o c i e t a tcivil catala-na. És unap r o p o s t aper la defensa i promoció de la llenguacatalana, transversal, oberta, participa-tiva i popular, que té com a objectius fo-mentar l'ús social de la llengua en totsels àmbits.També és una eina per donara conèixer la nostra llengua i cultura ales persones que, nouvingudes o no,encara no la coneixen, i una manerafestiva i oberta de celebrar la catalani-tat, al carrer, de manera desacomplexa-da i en positiu.

Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca,inspirada en la Korrika del País Basc. El1995 es comença a fer al País Valencià ia partir del 1997 la CAL agafa el com-promís de portar-lo a la resta dels terri-toris de parla catalana.

El Correllengua es vertebra amb elpas de la flama, que és l’element simbò-lic i cohesionador de tota aquesta ini-ciativa, per les diferents poblacions delpaís. Al seu pas es llegeix el Manifestdel Correllengua, i es realitzen, en l’àm-bit local, tota mena d’activitats de cairelúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu:xerrades, taules rodones, programes deràdio i televisió, música i balls populars,actes gastronòmics, cercaviles, teatreal carrer, concerts,... amb l'objectiu demostrar la vitalitat de la nostra llengua icultura, així com d’'implicar tothom enla defensa de la llengua catalana.

El Correllengua s’estructura en qua-tre columnes que reten homenatge aquatre persones destacades. Enguanytenen el nom de: Montserrat Roig iMaria Aurèlia Campmany i de dos es-criptors: Pere Quart i Jaume Fuster.

La CAL coordina actes al Principat, aAndorra, a Menorca, a Eivissa, a la Fran-ja de Ponent i a Catalunya Nord, amb elsuport de les entitats d’aquests dife-rents territoris, mentre que al País Va-lencià l’encarregada de coordinar el Co-rrellengua és Acció Cultural del PaísValencià.

El Correllengua és la iniciativa per lallengua que anualment mou més perso-nes arreu del país; prova d'això ho ésl'èxit de participació de l'any passat,que va mobilitzar més de 300.000 perso-nes, celebrant-se més de mig milerd'actes arreu del país.

Des de fa 7 anys la cloenda del Corre-llengua es fa a Perpinyà, coincidint ambla signatura del Tractat dels Pirineus, el7 de novembe de 1659, pel qual s’impo-sava a Catalunya una greu divisió i frac-tura territorial. Aquesta cita –ineludibleen el calendari nacional– creix cada anyen participació i mobilització i esdevéun clam per la recuperació dels lligamshistòrics entre el nord i el sud de la nos-tra nació.

> CONVOCATÒRIESExgae: la cultura lliurebasada en compartirL 'EXGAE, la primera assesso-

ria legal quasi gratuïta espe-cialitzada en lliurar als ciuta-

dans dels abusos de la SGAE icompanyia, ha llençat un text enresposta a un manifest emès peraquests, les principals entitats degestió; un text una mica llarg peròon es concentren moltes visionsque ens ajudaran a entendre capon ha d'anar la cultura digital.

L'avarícia trenca el sac, per unacultura lliure de ciutadans quecompartisquen: 7 solucions/reali-tats.

Una resposta ciutadana als úl-tims atacs a les llibertats fonamen-tals perpetrats en nom de la Pro-pietat Intel·lectual.

En aquestes dates hem assistita diversos atacs a les llibertats ennom de la propietat intel·lectual.També hem tingut l'ocasió de llegirel manifest que ha perpetrat unaautodenominada Coalició de Crea-dors i Indústria de Continguts [queagrupa a cinc de les principals enti-tats de gestió de drets i corpora-cions de la indústria cultural -SGAE (autors), Egeda (produccióaudiovisual), Promusicae (produc-tors musicals), Adivan-Adican (dis-tribuïdors i importadors videogrà-fics) i FAP (propietat intel·lectual) -que al seu torn agrupen el lobby aEspanya de les grans productores idistribuïdores de cinema nord-americanes: Disney, Universal, Pa-ramount, Sony Pictures, Fox i War-ner] i les declaracions dels seusportaveus sobre la suposadaagressió a la cultura que suposenles xarxes d'intercanvi d'arxius oxarxes P2P.

Els qui escrivim a continuaciósom mestresses, empresàries, in-ternautes, advocades, jutges,"il·lustres" intel·lectuals, programa-dors, aturades, professionals, cien-tífiques, artistes, artesanes, treba-

lladors, àvies, adolescents, ciuta-dans en general, som uns dels mi-lions de persones que utilitzenaquestes xarxes en l'estat espa-nyol. Volem aprofitar l'ocasió per adeixar clares algunes coses que,amb grandiosa mala fe, es volentergiversar:

La que proposa "la Coalició" i si-milars és una partida amb les car-tes marcades i les seues posicionsno són sinó el fanal d'una indústriaque intenta guanyar el joc en l'últimmoment canviant les regles delmateix.

El problema fonamental és queel que ens estem jugant no sónsimplement els dividends econò-mics, sinó la pròpia concepció de lacultura i el dret a l'accés a la infor-mació (que ens ha costat unsquants centenars d'anys aconse-guir).

Quan vaig dir cultura...

Parlem de cartes marcades per-què en el discurs mediàtic aquesta“Coalició” i la indústria cultural engeneral utilitza “cultura” i “creació”de forma interessada, intentant re-definir aquests conceptes per a be-nefici propi i per als seus interes-sos estrictament econòmics.

Quan diuen “cultura” es referei-xen simplement a “Indústria del'entreteniment”. Quan diuen “crea-ció cultural” en realitat estan par-lant d'explotació “comercial decerts drets d'autor dels seus afi-liats”, en poques paraules estanparlant dels seus negocis. Quandiuen “pirates”, “saquejadors”, “ex-poli” s'estan referint a tots i totes

nosaltres. Només la reducció inte-ressada dels conceptes pot propi-ciar tals afirmacions.

Modificar les lleis de propietatintel·lectual d'acord a aquestes ter-giversacions seria alguna cosa així(i perdoneu la trista comparança)com modificar la Llei de Costes enbenefici d'un grup de promotors im-mobiliaris. La cultura i la platja sónde tots i les crisis en les seues res-pectives indústries no han de fer-nos perdre l'horitzó de la importàn-cia del patrimoni comú.

I no obstant això esmou...

Un fenomen social de tal magnitudi envergadura (13 milions de llars i70 % dels internautes, és a dir lamajoria absoluta de la població) nopot ser interpretat d'una maneratan simplista i menys intentantconscienciar a la societat de lesseues “males pràctiques” utilitzantla por, la difamació, les amenaces i,com pretenen en la seva novacampanya, la modificació de leslleis per a tenir tribunals a mesura.

En Espanya tenim un cas fla-grant d'una institució privada queva aconseguir imposar la seuaforma d'entendre a la societat. S'a-nomenava Inquisició i va aconse-guir imposar els seus interessosdurant segles a costa de crema dellibres, prohibició de la ciència icondemna a mort de milers de per-sones.

També va aconseguir retardaruns quants segles l'evolució cultu-ral i tecnològica d'Occident. Això sí,durant aquest temps la definició de

cultura (cultura=religió) no va tenircap discussió.

Però deixem enrere comparan-ces d'altres segles. Tornem a l'erapresent, a la societat de la informa-ció.

La societat de lainformació

La societat de la informació, comveurem més endavant, no té cappossibilitat d’existir amb la reformaque “la Coalició” i la indústria cultu-ral en general estan proposant. Defet desapareixeria en favor d’una“societat de la indústria de l’entre-teniment”.

L’era digital facilita a totes lespersones, com mai abans haviasucceït, la lliure circulació del co-neixement i multiplica les possibili-tats d’aprenentatge i creació, enbenefici de tota la humanitat.

Els temps han canviat, tots elsciutadans han de poder beneficiar-se de tots els avantatges que ofe-reix la Xarxa de Xarxes a nivell del’intercanvi horitzontal d’informaciói cultura. Els mitjans de producciócultural han d’adaptar-se a aquestanova democràcia i no al revés. Lacòpia i els seus beneficis estan enla base de tot això.

La cultura: Imitació icòpia

Per què demonitzen la còpia quanés la matèria de la qual està fet l’a-prenentatge?

No vivim aïllats, vivim en xarxa,

CALLE SANTA FECarmen Castillo , 2007El passat i el present de Xile a partirde la supervivència i dignitat d'unesvíctimes de la dictadura de Pinochet.

Pel·lícules

CAN TUNIS Paco Toledo y José González, 2007 Documental sobre els darrers tempsd'aquest barri marginal de Barcelo-na, dur i cru com pocs.

4 MESES, 3 SEMANAS Y 2 DÍAS Cristian Mungiu, 2007Les dificultats d'una estudiant uni-versitària per avortar a la Romaniadels darrers temps de la dictadura.

NOMADAK TX Raúl de la Fuente, 2006 Larecerca de dos músics perquè lamúsica de la txalaparta es convertei-xi en un lloc de trobada cultural.

continua a la pàgina 26 >

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

26

Carta als companysi companyes delsmoviments socials

Enric Duran

En primer lloc vull agrair a tothom queva participar en la distribució de la re-vista “Crisi”, la mostra de confiança queva significar el seu compromís per fer-ho donat que no vam enviar el contin-gut fins el dia abans. Només sabent quihi havia al darrere i en alguns casos niaixò, va ser prou perquè us impliques-siu en aquesta acció que no hauriaestat el mateix sense vosaltres.

També vull agrair a tothom que hacol·laborat i participat en accions i cam-panyes que s'han dut a terme els da-rrers temps sense saber com es finan-çaven i sovint sense rebre unesrespostes clares a les seves preguntes.

També ho agraeixo a qui, fins i totsense participar o sense estar-hi del totd'acord, ens ha respectat permetentque hi hagués un clima de prou confian-ça per a que la distribució de la publica-ció “Crisi” s'hagi pogut dur a terme.

Entre totes hem fet possible que s'ha-gi creat un debat públic, però especial-ment social, que potser no té prece-dents en relació a la banca i l'activismesocial.

Això ha permès que totes les enques-tes d'opinió que m'han arribat aquestsdies de l'àmbit de Catalunya han situatel suport social de la meva acció i encontra de la banca, entre el 60 i el 80% afavor. Els polítics no han obert la boca,la banca només ho ha fet per tractar detreure ferro a l'assumpte, ambdós cen-surant que la difusió no arribes als tele-noticies, sempre amb la intenció quese'n parli el mínim i que la gent se n'obl-di. Amb això s'ha demostrat que notenen arguments contra aquesta acció,s'ha demostrat que si fem les coses bé,els moviments socials que ens mobilit-zem per enderrocar aquest sistema iconstruir alternatives de societat, tenimmés legitimitat que el sistema establert,i que ens podem guanyar la simpatia demolta gent. El que ha acostumat a faltarés confiança en nosaltres mateixes; elque ha sobrat és por. Potser aquestaacció ha servit perquè moltes personesrecuperin l'esperança, així m'ho han ex-pressat unes quantes desenes de per-sones al correu electrònic i ho he llegiten molts fòrums d'internet.Hi ha moltes d'altres accions tambémolt vàlides que molta gent està duenta terme. Em podeu contactar aenric@enricduran.cat

Pàgines web

en contínua comunicació; des quenaixem i som socialitzats absorbimcontínuament coneixements imi-tant, copiant i samplejant. No hi haaltra manera de fer-ho. El coneixe-ment es dóna per la imitació i lacòpia.

Així es constitueix el nostre ima-ginari cultural, en el qual ens inspi-rem i permet la creació de novesidees, obres d’art, teories, etc. Totacreació cultural, tota ampliació delconeixement es basa en aquestatradició rebuda, de manera quecap creació és completament origi-nal ni seria possible sense l’exis-tència d’aquest patrimoni col·lectiu.

Bé ho saben les grans multina-cionals de la cultura que des desempre s’han enriquit rendibilitzantcontes i músiques populars quehan saquejat del nostre patrimonicomú o de la creativitat de les per-sones que creen pel simple fet decomunicar-se i de contar.

En l’era digital i de la comunica-ció, “allò digital” són els nostres re-cords compartits i la comunicació,les xarxes que els connecten.

“Allò digital” és la matèria delque està feta la nostra memòriacontemporània.

Voler lucrar-se àvidament delque és la nostra forma natural d’a-prendre -copiar- en el moment dela seua major florida, això si és unsaqueig.

Molts comparen aquest canvitecnològic amb la invenció de la im-premta, eina que va revolucionar ladifusió de la cultura gràcies a laseua capacitat de copiat, més ràpidi fidedigne a l’original que el qualpogués realitzar el copista mésbenvolgut de l’època. La utilitzacióde la impremta va extreure delsmonestirs els llibres que només es-taven a l’abast d’una elit privilegia-da, a pesar de la poderosa oposi-ció d’uns pocs, moguts pels seusinteressos particulars. És cert queels copistes es van quedar senseel seu treball i hagueren de dedi-car-se a altra cosa però, qui seriacapaç avui de prohibir la imprem-ta?

Alguna cosa similar succeeix enl’era digital. Les noves eines benefi-cien fins i tot a la indústria de l’en-treteniment, aquesta petita part de

la producció cultural que tracta dedefendre els seus interessos parti-culars a costa dels altres. Ells sónavui aquests pocs que s’oposen ala nova impremta, paralitzant injus-tament el desenvolupament de lacirculació del coneixement.

La pirateria no existeix, els pira-tes són els paresÉs simplista i tendenciós dividir a lapoblació en els qui copien i els quicompren, quan tots fem ambduescoses alhora.

Seria com dir-los pirates gastro-nòmics als qui cuinen sense com-prar llibres de receptes.

Com caldrà dir-ho?: El fet que re-copile música per internet i queaixò faça de mi un melòman, emprovoca molt més interès per aacudir a concerts i per comprar elsoriginals del que més m’ha agra-dat. Només en el deliri insaciablede la indústria discogràfica es potpensar que la gent haja de com-prar els milers de discos als qualstens accés ara per escollir, quandecidisc consumir.

És fals dir que compartir ens faràperdre l’estima pels creadors i elsoriginals.

A cas s’ha deixat de vendre elQuixot perquè siga de domini pú-blic? A cas s’ha deixat de vendreperquè els pares poden passar lacòpia del Quixot que havia estatdels avis als seus fills?

A cas es deixarà d’anar a les es-trenes d’Almodóvar i a commoure’sallí -els qui es commouen en les

estrenes d’Almodóvar-? DeixaràAlmodóvar de ser milionari? Segu-rament no. Una mica menys milio-nari? De debò la població senceraha de preocupar-se per les fluctua-cions en la fortuna d’Almodóvar?

Sens dubte la cultura, com haestat sempre i sempre serà, segui-rà produint comunitat, emocions iriquesa i també inversions. Seguiràcopiant-se a si mateixa per a pro-duir nous originals, seguirà convo-cant a la gent allí on es manifeste.

Ara, en l’era digital, seguirà ha-vent més i més gent que es dedi-que a la cultura amb el que apren-ga directament d’uns altres através de la xarxa.

No es perd l’estima als creadors,tot el contrari, són persones mésproperes, són els nostres mestresquotidians, som nosaltres matei-xos.

Per tot això DEMANEM:7 mesures necessàries i urgentsper a protegir i impulsar la socie-tat del coneixement en beneficide tots (tots de debò ;])

1. Considerar qualsevol retallada ales xarxes d’intercanvi d’arxius(xarxes P2P) com un acte d’obscu-rantisme i un atemptat contra elsdrets democràtics fonamentals ga-rantits per la nostra constitució i perinnombrables tractats internacio-nals que l’estat espanyol ha ratifi-cat. Els nostres drets al coneixe-ment, a l’aprenentatge, a l’accés a

la cultura i a la llibertat d’expressióes veurien greument soscavats sies limitassen les eines de les qualsdisposa actualment la societat.2. Que les entitats de gestió pas-sen a ser el que són: entitats priva-des que gestionen NOMÉS I EX-CLUSIVAMENT els “comptes” delsseus socis o siga els drets d’explo-tació per una part dels artistes.Que, com tota entitat privada, espermeta la lliure competència i queen cap concepte es consentiscaque entitats privades furguen en laprivadesa i en les butxaques delsciutadans i menys que s’utilitzenbéns i sòl públic per als seus bene-ficis privats (com l’exemple de laTorre de la Música de València).3. Que els creadors siguen pagatsde forma equitativa siguen o nosocis d’entitats de gestió. Que elsartistes cobren, si així ho desitgen,principalment per la seua creació ino per l’explotació que genera.4. Abolició immediata del cànon di-gital, impost que sanciona indiscri-minadament la ciutadania en nomde la “compensació” a la creacióper un delicte que no és tal, quan,en realitat, és recaptat en beneficide poques persones privades querares vegades són creadors imenys d’alguna cosa que estigarelacionat amb la Cultura. Pagarper ser sospitós és propi de les dic-tadures.5. Que una obra passe a ser deDomini Públic en uns terminis be-neficiosos per a la creació i la so-cietat. Permetre que més d’una ge-neració visca del treball d’algú, ésun forma de fomentar el parasitis-me i l’estancament creatiu, desacti-vant la reinversió i més considerantque una mesura pensada per aafavorir a les persones en realitatbeneficia principalment grans mul-tinacionals que desvirtuen la crea-ció primigènia. Demanem el pas aldomini públic en un període detemps raonable, depenent del tipusde creació, amb un màxim de 30anys.6. Defendre el dret “a cita” com ve-hicle de creixement democràtic dela societat de la informació.7. Eliminar el concepte de “lucrecessant” en tot el que concerneix ala producció cultural.

http://exgae.net/

> CONTRAINFORMACIÓ

CGThttp://www.cgt.org.es/Tot sobre la CGT de l'Estat espanyol: notícies, notes de premsa, materialsformatius, legislació directori, recursos, butlletins...

LA MALATESTAhttp://www.lamalatesta.net/Distribuïdora llibertària immensa que funciona a través d'Internet: llibres,revistes, música, etc. Un hi pot trobar materíal difícil de trobar.

Catalunya. Octubre de 2008

> ve de la pàgina 25

> IMATGES QUE PARLEN

“Dels drets a lesllibertats”

EUGENI RODRÍGUEZ I JOANPUJOL (coordinadors)Virus editorial

Col·lectiu Catalunya

L’any 1986 té lloc la IV Conferènciadel FAGC, un esdeveniment mar-cat per la recent incorporació dejoves que, a més de la reivindicaciósexual, es troben vinculats a movi-ments socials reivindicatius de l’es-querra radical. Uns anys en quèentra en escena la sida, una pan-dèmia que obligà el moviment GLTa fer una profunda reflexió i a re-plantejar-se objectius i estratègiesper avançar en l’alliberament se-xual. L’any 1987, una parella degais de Vic reclama el dret al matri-moni, i el 1991 es produeix a Bar-celona el tràgic assassinat de latranssexual Sònia. Cinc anys des-prés, l’Ajuntament de Sitges es de-dica a fitxar gais que passegen perla platja. Aquests fets no pertanyena l’època “fosca” de la dictadura:han succeït i s’han denunciat enple “període democràtic”.

Aquest llibre aborda la històriapolítica del moviment GLT a Cata-lunya i, específicament, del FAGC, idóna prioritat a les veus de les per-sones que van viure aquests fetsper sobre de la cronologia rigorosa.Una aposta motivada per la situa-

ció autocomplaent del miratge de-mocràtic respecte de la temàticaGLT, on aparentment tot s’ha asso-lit “naturalment” i on només fan faltaels últims detalls perquè tot quediarreglat dins de la modèlica famíliarosa. L’absorció institucional delmoviment gai ha portat a la presèn-cia d’una forma hegemònica decomprensió d’aquest basada en elconsumisme i en el model de famí-lia nuclear, comprensió que esdifon constantment en els mitjansde comunicació de gran tiratge.Aquesta obra posa de manifestcom, durant aquest període, s’haproduït un intens i productiu activis-me polític que s’ha traduït en unaparticular manera de treballar ques’expressa en la forma i el contin-gut de les activitats reivindicativesa Catalunya. Un activisme que nos’ha quedat atrapat en el llenguat-ge dels drets oferts i que mira a unfutur de llibertats.

”JoaquimLlorens Abelló”PERE AUDÍ I TONI ORENSANZCol·lecció: Cooperativistes Ca-talans, 11; Editorial Cossetània

Joaquim Llorens Abelló (el Lloar1885 – Mèxic 1961) va ser un coo-perativista convençut des de laseva primera joventut, al Priorat, fins a la seva mort, exiliat a Mèxic.Féu de cooperativista a l’Argentina.De retorn a Catalunya, col·laboràen la creació d’una cooperativa deconsum al Lloar el 1918 i impulsàamb força a Falset El Porvenir, unacooperativa obrera a cavall de lessocietats de resistència i les coo-peratives més tradicionals. Llorensentenia el cooperativisme com unaeina de transformació social quehavia de cobrir les necessitats bà-siques de les persones davant ladeixadesa de l’Estat. Va ser un po-lític destacat, primer, en les files dela Confederació Nacional del Tre-ball i, durant la II República, en el sid’Esquerra Republicana de Cata-lunya, on formà part de la direcció

nacional. El seu exili mexicà conti-nuà marcat per algunes de lesseves grans obsessions: el coope-

rativisme i el mutualisme. Primer al-calde republicà de Falset durant laII República, la seva ha estat unamemòria interessadament tacadapel franquisme.

“Joan GarciaOliver. Retratd'unrevolucionarianarcosindicalista”

LLUÍS ALEGRETSegell editorial: Editorial Pòrtic

Finalment, tenim en català una bio-grafia decent d’un dels líders de l’o-brerisme anarquista més desta-

catsde la primera meitat del segleXX, Joan Garcia Oliver.

Garcia Oliver (Reus 1901–Mèxic 1980) fou -juntament ambDurruti i Ascaso, amb qui s’uní pera formar el grup Los Solidarios- ellíder anarcosindicalista més cone-gut i influent de la primera meitatdel sele XX als Països Catalans.Empresonat i torturat diverses ve-gades, fou home d’idees i d’acció,va participar de manera decisiva (iheroica) en els combats i barrica-des del 19 de juliol de 1936, i vaformar part del Govern de la Gene-ralitat després de crear i desmuntarel Comitè de Milícies Antifeixistesque havia substituït la Generalitat‘de facto’ després del 19 de julioldel 1936. Féu amistat amb JosepTarradellas i fou ministre de Justí-cia del Govern de Francisco LargoCaballero. Va posar en funciona-ment els Camps de Treball per adetinguts polítics i va esdevenir,entre el 1936 i el 1939, un delshomes més forts del movimentanarquista.

Tot i això, el seu itinerari vital erapràcticament desconegut, i enaquest sentit, aquest llibre és unabiografia molt esperada dins delmón de la historiografia catalana.Fins ara, podíem llegir “El eco delos pasos” -les seves memòries- siel trobàvem en llibreries de vell oen una edició més recent quetambé costava de trobar. El quetenim davant és d’una biografia fetaaccessible al públic lector mitjà, en-tenedora però que alhora no re-nuncia a la complexitat d’enqua-drar el personatge en un context iuna època que a voltes ens constad’entendre. En el cas de Garcia Oli-ver, sense context és molt difícild’entendre el personatge, un con-text que ha de ser alhora ideològic isocial, ja que sense un i altre nopodem entendre moltes de lescoses que viu i que decideix de fercom a polític (sí, polític) i com aanarcosindicalista (que és el ma-teix). El llibre es completa amb tex-tos introductoris de Miquel Siguan ide Bernat Muniesa.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 2008 27

Llibres

Lubitsch i la sàtiraÉs Ernst Lubitsch un cineasta antisiste-ma? A primera vista sembla una afirma-ció exagerada però un repàs a la sevaconeguda filmografia ens dóna algunessorpreses.1918 - No quiero ser un hombre

Aprofitant l'absència del seu oncle, unajove decideix viure com un home. Esvesteix com a tal i troba un nou tutor delque acaba enamorant-se… encara ves-tida d'home. El mestre alemany de lacomèdia, que deixaria després la sevaempremta a Hollywood, firma un delsseus films més provocadors, una faulasobre la discriminació sexual i el trans-vestisme.1919 – La Princesa de las Ostras

Míster Quaker, el rei de les ostres aAmèrica. És tan ric que té un serventnomés per aguantar-li el cigarret men-tres fuma. L'única cosa que podria dei-xar-lo impressionat és casar la seva fillaamb un príncep real. Encara que qualifi-cada normalment com una sàtira nopoc agressiva contra els Estats Units,en realitat el tema constitueix una críti-ca de la ridiculesa dels rics.1921 - El Gato Montés

La filla del cap d'una quadrilla de ban-dolers de la muntanya s'enamora delcap del comando militar encarregat d'a-rrestar a son pare. A partir d'aquí, Lu-bitsch elabora una trama que satiritzaconstantment el militarisme i la guerra,la qual cosa va provocar una freda aco-llida a Alemanya i que la pel·lícula nos'estrenés als Estats Units.1932 – Si yo tuviera un millón

Un magnat deixa la seva herència agent que l'aprecïi més que els seus he-reus. Tria a l'atzar diverses persones,d'entre les quals, un humil oficinista,que rep un milió de dòlars. Abandonatranquil·lament la seva taula, es dirigeixal despatx del president i es burla d'ell.1933 – Una mujer para dos

Un pintor i un autor teatral que compar-tixen un pis a París coneixen al tren quees dirigeix a una dibuixant publicitària.Tots dos s'enamoren de la jove peròcom que ella és incapaç de decidir-seper un, decidixen viure un ménage àtrois.1939 – Ninotchka

Uns camarades soviètics són enviats aParís per obtenir diners amb la vendade les joies confiscades a una duques-sa que viu a la capital francsa. El governrus envia a una agent, 'Ninotchka', perarreglar les coses però els seus princi-pis comunistes es derrumben davantels plaers de la societat de consum.1942 - Ser o no ser

Una companyia de teatre munta unaconspiració a la Polònia envaïda pelsnazis durant la II Guerra Mundial.Nova-ment, una sàtira contra els totalitaris-me.

L'ACCENTPeriòdic popular dels Països Cata-lans, aparició quinzenal, l'actualitatde les lluites, ppcc@laccent.cat /www.laccent.cat/

Revistes

CUBA LIBERTARIAButlletí dels grups de suport als lli-bertaris de Cuba, GALSIC, 145 rueAmelot, 75011 Paris, www.nodo50.org/ellibertario/cubalibertaria.html

SOCIALISMO LIBERTARIORevista trimestral del Fórum doAnarquismo Organizado, format perdiferents col·lectius llibertaris delBrasil, www.vermelhoenegro.org/

UTOPIA I REALITATButlletí de la secció sindical de CGTals Autobusos de Barcelona TMB,segueix el fil de la seva lluita,www.cgtbus.com/

Jordi Martí Font(jordimartif69@mesvilaweb.cat)

Toni Orensanz és periodista i es-

criptor de Falset. Ha publicat, a Ara

Llibres, “L’omnibus de la mort”, un

llibre d’investigació sobre 26 as-

sassinats que van perpetrar a Fal-

set, entre el 13 al 14 de setembre

del 1936, membres d’una autoano-

menada Brigada de la Muerte.

-De què tracta ‘L’òmnibus de lamort’?-A l’any 91, poc abans de les elec-cions del 91, l’alcalde del moment,Ramon Aleu, tomba el monòlit “Alos caídos por Dios y por España”de Falset. En aquella època deRàdio Falset efervescent decidimfer, amb el Xavi Rull, professor arade la Universitat Rovira i Virgili, unespecial informatiu sobre allò. ElXavi em desperta a les nou delmatí i em diu: “Toni, una notíciabomba, han tirat el monòlit”. Aque-lla tarda sóc conscient, amb una in-nocència de vint-i-pocs anys, perprimera vegada, que les cicatriusde la Guerra Civil no estan ben tan-cades. Truquen a la ràdio personesque no es volen identificar, gentque quasi plora per telèfon... A par-tir d’allò, circula un anònim. Algú facircular unes fotocòpies en castellàen què s’explica, en principi des del’època, què va passar la nit del 13al 14 de setembre del 36, quan aFalset hi va haver vint-i-sis mortsde dretes, als quals anava dedicatel monòlit.-Fa anys que remenes en aques-ta història. Què hi trobes quesigui tan interessant?-Hi ha unes coses que ja sé enaquell moment i que de fet són lesque m’han posat en la història. Unaera que els assassins havien vin-

gut en autobús, gent amb autobúsamb calaveres pintades, uns qua-ranta homes armats amb un posa-da en escena sorprenent. I em sor-prèn que el cap de la Brigada de laMuerte, que és com es feien dir,l’endemà dels morts surt al balcóde l’Ajuntament, a la plaça de laQuartera, i s’explica, legitima elsassassinats. Sé que el cap es feiadir Fresquet i jo em pregunto quidevia ser aquest home.

Em poso en una història en quèacabo reconstruint la ruta de la Bri-gada de la Muerte l’estiu del 36,acabo sabent qui és exactamentFresquet i el segueixo fins al seu llitde mort.-És un llibre d’història?-He hagut de fer una feina impor-tant de contextualització i a travésd’aquesta feina he reconstruït la di-nàmiques que seguien alguns d’a-quests grups que es deien “incon-trolats” l’estiu del 36.

En veure el context et fas unaidea més clara de si la dinàmicaera o no incontrolada i hi posesmatisos. Aquesta és una de les lli-çons que jo he extret d’això. LaGuerra Civil està plena de matisosa tot arreu. Ens l’hem mirat massades d’un punt de vista maniqueu,de bons i dolents, i realment has dematisar-ho tot molt. És allò quedèiem: “els que lluitaven per la de-mocràcia”; home, en molts casos,tot i lluitar contra el franquisme, elmodel de societat que haguessinconstruït era molt diferent a l’ac-tual.-Quina importància tenen elsconflictes latents de cada undels lloc per a aquesta violènciaextrema de llocs com Falset enaquestes dates?-Jo crec que en el cas de Falset, o

a Gandesa a on hi ha també la Bri-gada de la Muerte, es donen diver-sos factors. D’una banda, un con-flicte més o menys latent de moltanys abans. Als anys 20, a Falsethi va haver vagues en què arribavala Guardia Civil i carregava. A laCooperativa Obrera, hi va haverassalts de la Guardia Civil amb elSomatent per buscar armes. És adir, hi havia enfrontaments i al 36es té molta memòria d’aquests en-frontaments. D’altra banda, l’estiudel 36 s’han enfonsat completa-ment els mecanismes de controlsocial. És un altre món. Hi ha unarevolució simbòlica i a tots els ni-vells i la gent que havia exercit elcontrol ja no existeix i aquesta erauna societat amb un fort control so-cial; i amb una pressió dels cacicsimportant.-Quina és la ruta que segueixaquesta Brigada de la Muerte?-La Brigada de la Muerte tenia labase a Casp. La formen miliciansde l’àrea de Barcelona, herois del18 de juliol a Barcelona que hanestat lluitant contra els militars su-blevats a plaça d’Espanya, a Sants,etc. Un cop aturen la sublevació aBarcelona, gent vinculada a la FAI ia la lluita pistolera marxen cap aCasp en direcció a Aragó. A Casp,sotmeten la Guardia Civil, tambésublevada. Fresquet està allí, és unheroi del 18 de juliol també.

La Brigada opera bàsicament aAragó amb incursions a Catalunyade les quals jo tinc documentadessegures les de Falset, Gandesa,Reus, Móra d’Ebre i Flix-Riba-roja;a l’Aragó, Calanda, Sant Pere deCalanda, Albalate del Arzobispo(“del Luchador” en aquell moment),Maella, Favara i Nonasp. Els mortspugen a quatre-cents i escaig do-

cumentats, i jo continuo sospitantque me’ls podria trobar a més llocs.-Com a grup responen a una ac-tuació orgànica?-La conclusió a què arribo, i aixòsurt en la investigació, és que ellseren la Brigada de Investigación dela Columna Ortiz, amb seu pròpia aun carrer de Casp. Durant unsmesos, la Brigada de Investigaciónestà legitimada a investigar i detec-tar “feixistes i contrarevolucionaris”.De fet, la CNT mateixa, en un do-cument de setembre del 36, parlade “las fechorías de la Brigada dela Muerte, que dirige personalmen-te Ortiz”. Per tant, aquest és el pri-mer matís al tema “incontrolats”.

L’estiu del 36, les columnesanarquistes decideixen que han detenir brigades d’investigació peraturar el perill que suposa que hihagi feixistes a la rereguarda.-I com s’acaba tot això?-A partir del setembre del 36, laCNT mostra la seva preocupacióper les seves malifetes. En unPleno de Regionales de la CNT aMadrid, el representant de l’Aragóes queixa de les columnes catala-nes. Diu que no respecten les di-rectrius de la CNT aragonesa i pre-gunta què han de fer. Elrepresentant de Catalunya li res-pon que ja coneixen el cas i que aBarcelona ja hi ha l’acord de desti-tuir Ortiz davant les malifetes quecomet la Brigada de la Muerte queell dirigeix.

A Fresquet el criden a l’ordre, lidiuen què està fent i sabem, grà-cies a testimonis, que ell responque el que està fent és “la revolu-ció”. I la CNT li respon que la revo-lució no és això. A partir d’aquí,l’octubre del 36, jo a la Brigada dela Muerte com a tal ja no la trobo.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

El líder de la Brigada de la Muerte deia que els assassinats comesos eren “la revolució”

TONI ORENSANZ, PERIODISTA I AUTOR DE ‘L’ÒMNIBUS DE LA MORT’Economia

Jordi Martí Font

Sembla increïble que una colla d’inep-tes de la mena dels que tractem, de lacolla dels benmudats farloperos queomplen de “negocis” (del de “negocisdels rics, ruïna per a tothom”) les pàgi-nes dels diaris salmó, de la colla queno té tractes amb nosaltres tot i que endepenen directament, hagin estat ca-paços de construir un edifici de fangde les dimensions que ha arribat atenir aquest de l’economia. L’edifici delcapitalisme, és clar. Ells, és clar, com aconstructors són economistes, elsamos de la paraula economia.

Economia no és treball, economiano són condicions dignes per fer lafeina que ens dóna (de moment) el sa-lari que ens alimenta i tota la resta,economia no és benestar per a totes itots, economia no és alegria i ni tansols plaer, economia no és ni tu ni jo niell, economia no és res que puguementendre fàcilment, economia no ésvida sinó tot el contrari. I depenem, ensdiuen, de la seva economia. I hem d’ac-ceptar totes les seves receptes per sal-var-la, fer-la créixer o convertir-la mésencara en el centre de les notícies queels seus mitjans repeteixen com llorossense entendre el que diuen.

Economia és la paraula centrald’una falla immensa –destinada a cre-mar com totes les falles- que s’anome-na, tot i que el mot el diguin poc, capi-talisme. Central perquè així,embolcallat amb ella, sembla fins i totrespectable. El sistema i els qui se’nbeneficien, els economistes (els espe-cialistes) i els rics en general. Els pri-mers expliquen obvietats i parlen deconfiança, gran pànic, recessió i altresparaules que també tenen en propie-tat, per fer-nos por i amb la por fer-nosoblidar coses bàsiques com que sensetreball no hi ha econommia i el treballcontinua sent nostre; i si no ho fos per-què les màquines ens el fessin tot, l’e-conomia també hauria de ser nostra,perquè les màquines que ens substi-tueixen i ens substituirien també tenenqui les ha fet, qui les ha pensat i qui lesporta, i totes i tots som/són dels nos-tres.

Molts d’aquests nostres que somnosaltres es creuen les paraules delsamos de l’economia (de la paraula). Ipensen i repeteixen, com lloros, que“si l’economia va malament, hauremde fer un sacrici!”,“Si els beneficis em-presarials no són els que volien, l’eco-nomia va malament”. El sacrifici el de-manen els economistes sempre als delmateix costat, així que sempre hi per-dem els mateixos, els que fem anar l’e-conomia però no en som els amos.

L’economia al centre d’algunes deles vides de molts dels nostres ésnomés l’excusa per fer més gran el pa-timent, fer més intens el sofriment,augmentar la por, el malestar..., la novida.

Costarà, però un dia l’economia serànomés una paraula del diccionari per-què igualtat, llibertat i justícia l’hauranarraconat. Aleshores, tal com deia l’O-vidi,“floriran flors i cants i alegries”.

“Eren la Brigada deInvestigación de laColumna Ortiz, ambseu pròpia a un carrerde Casp”Els ‘anarquistes’ de la Brigada de la Muerte maten 26 persones a Falset en una nit. Gent de missa, de dretes... però cap feixista, que era per al que teòricament s’havia creat.

“La CNT respon a Fresquetque la revolució no era allò’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...