Catalunya 68 Octubre 2005

◗ Octubre 2005 • número 68 • 0,50 euros • www.cgtcatalunya.org

Catalunya

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 20052

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 IgualadaTel. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

Olesa de MontserratJacint Verdaguer, 23, 08640 OlesaTel. 93 778 04 93

> ON ENS TROBEM?...

Agafem de la xarxa un fragmentd’un text que no podia dir millor elque pensem sobre el civisme i l’inci-visme que el poderet s’ha posat a laboca aquest estiu per no xerrar d’al-tres coses per a les quals no té parau-les. El text és de l’Assemblea deMiles de Viviendas (www.sindomi-nio.net/miles) i anava destinat a pu-blicar-se al diari de la Barceloneta.

“Aquest estiu ha estat marcat peruna campanya mediàtica demagògi-ca i insistent de criminalització dequalsevol forma de pobresa o de dis-sidència política. Hem llegit queBarcelona està infestada de borrat-xos, captaires i okupes incívics quesón els culpables de tots els mals dela ciutat. Aquesta campanya ha estatorquestrada des de les institucionspolítiques catalanes, amb informesfiltrats directament a la premsa desde Delegació de Govern, i ha om-plert el buit mediàtic de l’agost.L’objectiu d’aquesta insistència gai-rebé feixista en el model de la neteja,el silenci i el civisme és contrarestarel fracàs d’un model de ciutat, que téel seu punt àlgid en la crisi delFòrum de les Cultures. Tots els habi-tants de Barcelona tenen clar que elFòrum 2004 només pretenia vendreuna ciutat a partir d’uns valors tergi-versats. La ciutat ja està venuda peròningú no s’ha cregut la mentida. Elresultat: una ciutat convertida en un

parc turístic, saturada i amb proble-mes reals sense resoldre com l’ha-bitatge, l’exclusió social i la pobresa.L’única solució que els queda Ésacusar d’incívics tots aquells que noencaixen amb la marca i prepararl’opinió pública per una escalada derepressió de la mà dels Mossos d’Es-quadra. (...)

Sants i Gràcia són els darrersexemples, però també tenim la cons-trucció mediàtica totalment falsa iparanoica sobre la presència decèl·lules terroristes anarquistes ita-lianes a Barcelona, i la permanent

traducció de qualsevol forma de po-bresa en incivisme. Aquesta cam-panya, que demostra la complicitatabsoluta entre la premsa i les institu-cions polítiques, engloba sota l’eti-queta de l’incivisme tots aquells queamb la seva simple presència posenen qüestió la façana ‘cool’ de Barce-lona i alhora pretén minar la legiti-mitat dels moviments socials. Eldebat sobre el civisme i l’incivismepretén tapar amb una cortina de fumel problema polític de fons: la crea-ció d’un model urbà a Barcelona quegenera exclusió i pobresa i al qual els

moviments socials ens oposem fron-talment des de l’acció política i desde la creació de xarxes alternativesde consum, cultura i vida.

(...)L’okupació no és una estèticani l’activitat de quatre joves incívicsi violents sinó una forma de lluitapolítica amb una història ja molt llar-ga que intenta alliberar espais per al’autogestió, l’autonomia i la críticaen aquesta ciutat hipòcrita.

Civisme: m. sing. Zel pels interes-sos i per les institucions de la pàtria(Diccionari de la Gran EnciclopèdiaCatalana)”.

EditorialSobre civisme i incivisme ialtres mentides mediàtiques

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Dídac, Josep, Carlus, Josep, Xavi, Jordii Òscar. Col·laboren en aquest número: Laia Altarriba, Lucas Marco, “La Burxa”, “L’Accent”,Qui Deu a Qui?, Meritxell Sánchez Amat, Pere Roca, Nieves Alonso, Josep M. Loste, MarionaParra Casanova, Plataforma Popular Contra el Pla Caufec, AEEC, Gepec, Les Filles de Llith, PepRiera, Enric Rovira, Acció Antifeixista, Col·lectiu Taifa, Pep Juárez, Carlos Navarro, federacions iseccions sindicals de CGT. Portada: Carlos Undergroove. Fotografies: Oriol Clavera, MireiaBordonada, Mariona Parra, Pau Juvillà, Indymedia Barcelona, “La Burxa”, Josep Puigdollers, .Il·lustracions: Txema. Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacciói subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883.Col·laboracions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Aquest número del �Catalunya� s’hatancat dimarts 20 de setembre del 2005.

“Argelers”, cançó de Xotamb lletra de Xavi Grimau

“Veig en somnis elsvençuts / cent milcrucificats nus.Any de pedres

trenta-nou”

Homo homini lupus est ■ Txema


REPORTATGEAvenços en salut, educació i fer possiblela gestió obrera són elements ocults en lainformació que ens arriba de Veneçuela

VENEÇUELA AVUI

Text: Laia Altarriba i Piguillem(Caracas); Fotos: Oriol Clavera

La revolució anomenada bo-livariana que viu Veneçuelaés, sens dubte, un procés

singular, fins al punt que algunagent posa en dubte que es pugui

parlar d’una veritable revolució.Certament, les estructures del siste-ma polític i econòmic del país con-tinuen bàsicament intactes des queChávez va accedir al poder el 1998:la major part de la riquesa continuaen mans de la minoria de la pobla-ció i no s’ha nacionalitzat la banca

ni cap gran empresa -a part del ques’ha anomenat renacionalització dePDVSA després de l’aturada petro-liera del 2002-2003-, tot i que s’hafet una innegable política social queestà portant l’educació i la salut ales comunitats on viuen la majoriade veneçolanes i veneçolans i que

fins fa poc no tenien accés a aquestsserveis.

El mateix president Hugo Chá-vez és ben conscient que el procésnomés acaba de començar a cami-nar, i en el seu programa dominical“Aló Presidente” del passat 10 dejuliol reconeixia que el país es troba

en una transició cap al socialismeque no sap quant de temps reque-rirà, tot i que defensa que no ha d’a-cabar mai, que cal fer sempre revo-lució dins la revolució. I també esreferia especialment a aquest socia-lisme del segle XXI que volenconstruir al país, una proposta queha formulat després de guanyar elreferèndum de l’agost del 2004 ique ha deixat l’oposició desarticu-lada. I és que, tot i que el perilld’una intervenció militar imperia-lista o el magnicidi no són descarta-bles, les forces polítiques que s’o-posen al procés estan forçadeslegitimades als ulls de la majorpart de la població, cosa que ha re-forçat el procés però, alhora, n’hafet aflorar les contradiccions, so-bretot entre aquells que es limita-rien a fer una política assistencialis-ta -molts dels quals ocupen càrrecsimportants a l’administració- iaquells que volen aprofundir-lo -elsmilitants de base dels barris i delcamp, juntament amb Chávez.

El procés als barrispopulars

Si la major part d’habitants de lescomunitats empobrides de les prin-cipals ciutats del país i del campestan a favor del procés i del presi-dent és perquè han vist com la sevavida millorava qualitativament elsdarrers anys. L’exemple el podemtrobar en qualsevol dels barris que

Josep Manel Busqueta,economista (Palacio de Miraflores)

Hi ha tantes coses per explicardel que succeeix a Veneçuela

avui. Aquest país es un veritable la-boratori d’experiències, als barris,als carrers, a les escoles, al Palaupresidencial, a les cooperatives. Lacomplexitat és terrible i no nomésla complexitat sinó també les con-tradiccions. Ara bé, com deiaaquell, de les contradiccions enneix la vida.

La pregunta que hauríem de res-pondre per poder jutjar el procés és:

com es fa una Revolució?, o millor,com es transforma la societat en elmarc del capitalisme global?

Els llindars del consum mediàti-cament construïts, l’individualismebrutal, els valor de l’èxit capitalis-ta... tot això no s’esborra d’un diaper l’altre perquè, de cop i volta,una part important de la població,en aquest cas la veneçolana, justa-ment la part més desposseïda d’a-questa, la que mai no ha tingutaccés a res en aqueta societat, deci-deixi dir prou i catalitzar a travésd’una persona, Hugo Chávez, tot elseu descontent i totes les seves es-

perances. Una població que massi-vament va prendre els carrers peravortar un cop d’estat, a l’abril del2002, gestat pels EUA amb elsseus aliats destacats, entre ells elPP.

La lluita, per tant, és constant; ésuna guerra total que abasta tots elscamps, des dels macroeconòmicsfins a la microfísica dels comporta-ments individuals.

Són dues concepcions antagòni-ques les que col·lapsen, justamentés la lluita de classes vista en unsentit ampli: el capital contra elsdesposseïts. És la propietat privada

especuladora del latifundi i l’em-presa capitalista contra la propietatcol·lectiva i el dret a la sobiraniaalimentària. Dins l’Estat, col·lapsala visió tradicional pròpia de l’esta-dista corrupte i aprofitat, que ara esposa boina roja, amb el revolucio-nari que pretén fer de l’Estat unapalanca de transformació. L’esta-dista inserit en la ‘realpolitic’ i queconsidera la necessitat del pacte i lagovernabilitat, que implica la nego-ciació amb la patronal, Fedecáma-ras i les multinacionals; i l’estadistaque vol ser l’escletxa per on penetrael poder popular per destruir la su-

perestructura capitalista. És la con-cepció d’un contrapoder total quesubsumeix l’estat contra l’estructu-ra granítica al servei del capitalismepròpia de l’estat tradicional.

El cert és que tot això es viu alcarrer. Aquí no val la mentida del"centre", ni de la "neutralitat", aquítothom s’ha de mullar, millor ditenfangar. Pels que es decanten pelsuport al procés tampoc hi ha trevaperquè, per desgràcia per a tots no-saltres, l’home no és bo per natura-lesa i la revolució no és un fet con-sumat, és un procés constituent quees lluita cada dia.

OPINIÓ: Un procés complex cap a la Revolució

3

Des que Chávez vaaccedir al poder,al 1998, les estructureseconòmiques es mantenen

continua a la pàgina 4 >

Revolució bolivariana?

Camperols de la cooperativa Barranquilla, a l'Estat de Zulia (zona Sur del Lago Maracaibo).


REPORTATGE

s’enfilen pels ‘cerros’ que envoltenCaracas. Abans barris on no entra-ven ni les ambulàncies, avui en diaqualsevol veí o veïna té un consul-tori mèdic al costat de casa, on potacudir a qualsevol hora en cas d’e-mergència. Els metges viuen almateix consultori i tenen el suportdels comitès de salut formats peruna vintena persones de la comuni-tat -la majoria dones-, que s’enca-rreguen d’ajudar-los en les visitesperiòdiques que fan a totes les fa-mílies de la comunitat, en detectarels problemes de salut principals oen organitzar tallers de salut se-xual, per exemple. La majoria d’a-quests metges són cubans, perquèla major part dels veneçolans pre-fereixen treballar en clíniques pri-vades que a les comunitats. Aquestprojecte forma part de l’anomena-da Misión Barrio Adentro 1, unprograma paral·lel a l’Estat que volportar la salut a tots els habitants,sobretot als de les comunitats po-bres. Aquest any, però, el govern jaha anat més enllà amb l’inici de laMisión Barrio Adentro 2, queconstruirà 600 centres de diagnòs-tic integral arreu del país, i BarrioAdentro 3, que construirà hospitalsals barris i pobles.

Aquest missió i la resta ques’han creat s’han d’entendre comun pla de xoc del govern per cobrirles necessitats bàsiques de la po-blació: sanitat, educació i alimen-tació. Però és cert que de momentsón sobretot el que a Veneçuelaanomenen ‘pañitos calientes’, fi-nançats principalment amb els be-neficis que els dóna el petroli. Noes pot menystenir, però, que s’hanimpulsat de manera que fomentenla participació i autoorganitzacióde les comunitats per fer-les possi-bles.

Socialisme del segleXXI: la gran incògnita

La proposta de futur que més es fasentir a Veneçuela és la construcciódel socialisme del segle XXI, tot ique ningú ha concretat exactamentquè significa. El govern ha co-mençat a impulsar la creació de co-operatives -donant formació i crè-dits- com un pas cap a aquestsocialisme. Però Luis Primo, de la

coordinadora d’UNT, la principalcentral sindical que participa delprocés revolucionari, alerta sobreel paper que han de tenir les coope-ratives aquest procés de transició:“Amb el cooperativisme es creauna propietat social, una certa cul-tura col·lectiva, trenca amb unacerta lògica del capitalisme, peròquan estàs emmarcat en la distribu-ció has de fer competència i si caldestruiràs una altra cooperativa perenfortir la teva. I si a això hi afe-gim que aquí a Veneçuela algunescooperatives són empreses disfres-sades, doncs s’està desvirtuant elque és una cooperativa. A més, caltenir present que una cooperativaen ella mateixa no és un fi per as-solir el socialisme”. Més enllà delcooperativisme, Luis Primo defen-sa que “la transició al socialismerequereix assenyalar quins són elselements que tu crearàs durantaquesta transició. M’explico: du-rant la transició hi haurà un mercatcapitalista, però jo he d’anar des-truint aquest mercat capitalista, hed’anar destruint la propietat priva-da. Però si vaig destruint, també hed’anar creant un mercat social, unaltre tipus de mercat perquè les co-operatives acudeixin de forma or-ganitzada a aquest mercat”.

Una altra de les propostes queexisteixen al país és la cogestió deles empreses entre els treballadors il’Estat. Ja existeixen algunes expe-riències en aquest sentit. Des

d’UNT, però, defensen que calcombinar la cogestió amb el con-trol obrer: “El control obrer és unelement que, sense que t’involucrisen l’empresa, en controles la pro-ducció. En canvi, la cogestió invo-lucra el treballador però sense queell tingui el control de l’empresa, ien aquest cas el que fa és ajudarl’empresa a sortir d’un moment decrisi en què es pot trobar. Per aixònosaltres defensem la cogestió,que es combina amb el controlobrer”.

Dificultats al camp

Una de les zones de Veneçuela onel conflicte entre els que defensenel procés i els que ho deixarien totcom estava abans de Chávez és el‘llano’, on centenars de milers d’-hectàrees de terra estan concentra-des en mans dels terratinents.L’any 2000 s’aprovava la Llei deterres que tenia per objectiu esta-blir “les bases del desenvolupa-ment integral i sostenible, ente-nent-lo com el mitjà fonamentalper al desenvolupament humà i elcreixement econòmic del sectoragrari dins d’una distribució justade la riquesa i una planificació es-tratègica, democràtica i participati-va, eliminant el latifundi com a sis-tema contrari a la justícia, al’interès general i a la pau social alcamp”. La Llei no és només unadeclaració de bones intencions, ipreveu diverses mesures per tald’acabar amb el latifundi, sobretotrecuperar les terres de l’Estat quedurant les darreres dècades s’hanapropiat il·legalment alguns terrati-nents -que en són moltes- i tambéexpropiar aquelles que els granspropietaris tenen improductives -acanvi, però, d’una indemnització- idonar-les a cooperatives de campe-rols perquè les treballin.

Hi ha camperols que ja s’han or-ganitzat en cooperatives i han ob-tingut una carta agrària i crèdits delgovern per començar a treballar laterra. D’aquesta manera, han pogutsortir de la pobresa extrema en quèvivien, no dependre de cap terrati-nent i contribuir a un dels objectius

prioritaris del govern: aconseguirla sobirania alimentària, en un paísque té una gran part de les terresocioses però que importa el 70%del que menja. Però no tots elscamperols han aconseguit un trosde terra i recursos per treballar-la. Iés que la revolució bolivariana estàtrobant molts obstacles al camp.D’una banda, hi ha la resposta vio-lenta dels terratinents i d’una altrabanda, el procés també topa ambobstacles interns. Sembla que laCinquena República arrossegamoltes dinàmiques de l’anteriorrègim. Per tal de canviar la situa-ció, els camperols s’estan organit-zant. El Frente Nacional Campesi-no Ezequiel Zamora va prendre elscarrers de Caracas el passat 10 dejuliol. Era una de les primeres mo-bilitzacions organitzades per per-sones i col·lectius que participendel procés bolivarià amb l’objectiude pressionar públicament el go-vern. La intenció era arrencar uncompromís de Miraflores -la seude la presidència- perquè les perso-nes que ocupen càrrecs siguin es-collits pels camperols, que es creïncomitès de defensa agraris on hiparticipin ells, que es desarmi elslatifundistes i que s’investiguintots els assassinats que hi ha hagut.El govern s’hi va comprometre.Caldrà veure els propers mesoscom actua.

Malgrat totes aquestes dificul-tats amb què topa la revolució boli-variana a les ciutats i al camp, Ve-neçuela ha obert una escletxa. I ésque quan ens asseguraven quehavia arribat la fi de la història ique el temps de les revolucions jahavia passat, hi ha un president queafirma que no tindria cap sentithaver optat pel canvi revolucionarisi el model econòmic imperant se-guís vigent: “hauríem perdut eltemps miserablement si al final detot això quedés intacte el modeleconòmic capitalista i neoliberalque va portar la majoria de veneço-lans a la pobresa. Hauríem perdutel temps i la vida. I no estem dispo-sats a perdre la vida sinó a donar-laen benefici de les grans majories ila seva esperança de dignitat”.

> ve de la pàgina 3La respostaarmada delsterratinents

Laia Altarriba i Piguillem,Caracas

La Llei de terres que va aprovarel Parlament veneçolà l’any

2001 ha comportat un augment dela violència contra els camperols.És la resposta dels sectors més re-accionaris dels terratinents del paísdavant d’una possible pèrdua de te-rres, que la llei estipula que, si nos’estan treballant, han de passar amans dels camperols. El FrenteNacional Campesino Ezequiel Za-mora denuncia que ja són més de140 camperols els que han mort enmans de la violència dels terrati-nents des de l’aprovació de la llei.La major part han estat assassinatspel que s’anomenen sicaris -assas-sins a sou-, però també n’hi ha quehan mort en mans dels mateixos la-tifundistes.

A la cooperativa de Santa Elenade Arenales -a l’estat de Mérida- faun any van perdre un company enmans de Sioly Torres, la propietàriade les terres que ja havien aconse-guit per a treballar. Era el 14 d’abrilde 2004 i es dirigien a les terresquan es va presentar la terratinentamb un grup d’homes armats.Sense dubtar-ho, Sioly va treureuna arma i va disparar contra undels camperols, Jesús AntonioGuerrero López, que va morir al’acte. En aquest cas, més de 40testimonis van permetre l’empre-sonament de l’autora de l’assassi-nat.

El cas de Luis Mora és diferent.Ell era un dirigent comunitari moltactiu, també de Mérida, que feiapoc que havia començat a muntaruna cooperativa amb un grup decamperols. Luis Mora rebia ame-naces constantment, fins al puntque durant un any un grup de 10companys dormia cada nit a casad’ell. Però la tarda del 4 de febrerde 2002 estava a casa sol amb dosdels seus fills i van aparèixer doshomes demanant aigua; quan elsvan obrir la porta van descarregar 9trets sobre Luis. Ell va morir a l’ac-te i un dels dos fills de 8 anys vapatir un vessament cerebral per laimpressió del crim i va morir al capd’un any. Els dos autors materialsdel crim estan empresonats, però sesospita que darrere d’ells hi haviaNéstor Montiel, un terratinent quecontinua en llibertat.

Una imatge de la Misión Robinson, on s’educa gent de totes les edats per tal que desaparegui l’analfabetisme.

Venepal, una fàbrica paperera gestionada pels treballadorsi les treballadores.

Catalunya. Octubre de 2005 5

REPORTATGE

Text: Lucas Marco (Caracas);Foto: Oriol Clavera

-Veneçuela entra en unaetapa de consolidaciódesprés del referèn-

dum del passat agost de 2004, enla qual Chávez ha proposat laconstrucció del socialisme delsegle XXI. Què opines sobreaquesta proposta i sobre el camíque està agafant el procés? -És cert que després del referèn-dum, el govern s’ha consolidat moltmés. I s’ha començat a debatresobre el socialisme, que per a mi ésun debat molt important. Creiemque aquest socialisme cal construir-lo de nou, perquè el que es va viurea l’Europa del socialisme real final-ment va fracassar. En passar eltemps, ens hem adonat que ens vanvendre un socialisme que no va ser,que simplement va existir un capi-talisme d’Estat que va generarcoses negatives i positives. Davantd’aquesta derrota, hem d’analitzarel que està succeint i com reprendreel camí. En aquest costat del món,com a ‘pachamericans’ plantegemque hem de tornar a construiraquest concepte. També hem dediscutir quina perspectiva prenemdes de les comunitats, ja que des del'Estat es pot tenir una perspectivaque serà totalment diferent de laque nosaltres veiem en la nostraconstrucció diària. En aquesta revo-lució, després de la consolidaciódel govern, hi ha perills que semprehan estat latents, ja que alhoras’està consolidant la dreta del partitdel govern, a més de la burocràcia.Creiem que aquests són els enemicsfonamentals de la revolució, icreiem que no hi ha revolució desdel govern. El govern ajuda i fapropostes, però la revolució la fanels pobles assumint la construcciódes de la seva quotidianitat. Aquíhem d’aprofundir aquest aspecteperquè les institucions que teníemfins ara no es poden transformar.Són institucions burgeses creadesper no donar respostes al poble i noestan a l’altura del procés queestem vivint. Hem de generar unaforma política diferent, una novaforma de cultura política. Per a no-saltres, la política és la salut, l’edu-

cació i tot aquest tipus de coses.Creiem que les línies polítiqueshem de construir-les des de la co-munitat. Sabem que cap estat s’au-todestrueix, sinó que més aviat esconsolidada, per tant nosaltres pen-sem que hem d’autoorganitzar-nosper destruir aquest Estat.-Com s’articula el vostre treballdes de les bases dels barris? Quinha estat l’impacte de les missionsen les comunitats?-Pel que fa a l’articulació, hem vistque el moviment popular és majori-tari, però com que aquesta majoriano està articulada, no podem feruna política més contundent, peròho estem intentant. Formo part delmoviment Proyecto Nuestra Amé-rica, que és un moviment de movi-ments. No volem construir un partito seguir parlant de l’avantguardaúnica en la qual no creiem, ja quedesprés de la caiguda del socialis-me real ens vam adonar que aques-ta avantguarda única s’havia con-

vertit en la nova casta social que vaentrar a dominar. Parlem d’avant-guarda col·lectiva, del treball ques’està generant des de les comuni-tats. Som una tendència majorità-ria, no pertanyem a partits, peròtenim criteris polítics i ideològicsben clars. El nostre treball col·lectiues basa també en la lluita per unasocietat més equitativa i més justa.

Sobre les missions, cal deixaruna cosa ben clara: els projectes so-cials del govern són la demandahistòrica del moviment popular.Ens sembla molt bé tenir un Mercal(distribució d’aliments bàsics apreus populars impulsada pel go-vern), un Barrio Adentro, les mis-sions educatives -Robinson, Rivas,la Universitat-, etc. No obstant,creiem que amb això no n’hi haprou, hem de lluitar per canviar elnostre país. Hi ha un accés a l’edu-cació, però hem de revisar quintipus d’educació s’està donant, si ésrealment llibertària i revolucionària

o és ensenyar la gent a llegir i es-criure per anar al gran mercat deltreball a ser explotats. Creiem quecal formar a la gent per a la lliber-tat; l’educació ha de donar un pen-sament llibertari perquè la gent s’e-mancipi per a canviar la sevasituació.-Quin és la relació que teniu ambl’Estat i les institucions? -De relació n’hi ha molt poca. No-saltres fem programes, hi anem per-què l’Estat transfereixi els recursos,però intentem cada vegada més re-duir la nostra relació amb l’Estat.Parlem de no tenir dependència. Enun primer moment hem de fer co-gestió entre l’Estat i les comunitats,però la idea és com ho transformemen autogestió. Això ens permettenir independència política. Nosal-tres diem que sense independènciaeconòmica no hi ha independènciapolítica.-Quins són actualment les vostrescrítiques cap al procés i cap a lesinstitucions?-Critiquem com s’ha fet la presa dedecisions. En la qüestió electoral,continua funcionant el clientelismei el partidisme. Això ha comportatun gran desànim, ja que la gent ques’ha imposat no està al costat delpoble; és el cas de governadors, al-caldes, regidors, juntes parroquials,etc. La gent ha anat a votar perquècreuen en el president, que és l’únicque penso que té el suport total dela població. Creiem que amb l’or-ganització canviarem tot aquesttipus de coses perquè els elegits si-guin subjectes que surtin realmentd’una dinàmica assembleària i de-mocràtica de les comunitats.-Com s’ha desenvolupat el pensa-ment llibertari a Veneçuela? -El pensament llibertari va tenircerta importància en el seu mo-ment, com ho va tenir també el pen-sament marxista. Aquí a Veneçuela,després de la Guerra Civil espanyo-la, va venir molta gent d’aquelleslatituds, i va ser quan es van crearels primers sindicats llatinoameri-cans, i fins i tot nord-americans. Elsmàrtirs de Chicago són màrtirs del’anarquisme, a l’Argentina van or-ganitzar els sindicats amb moltaforça. Passant per Xile, Veneçuela,succeeix que les primeres experièn-

cies sindicals les proposen aquestscompanys. Hi ha una derrota delpensament llibertari després de laGuerra Civil espanyola; tot i el granavanç, hi ha una derrota per la traï-ció dels marxistes i per no tenirmoltes coses clares. Qualsevol mè-tode d’anàlisi d’un llibertari és unmètode d’anàlisi marxista. Ara, queno estiguem d’acord en la metodo-logia i en la concepció final és unaaltra cosa. Aquí hi ha certs grupsque es mouen sota aquests criteris ique avui dia, després de la caigudadel socialisme real, cobren més ac-tualitat. La concepció del partitúnic d’avantguarda va fracassar.

Jo no crec en l’Estat com a tal,però m’ha tocat defensar aquestEstat perquè sóc un llibertari en elcontext del Carib, i em situo dintrede la meva realitat. No puc serdogmàtic, el dogmatisme que hantingut els marxistes en un momentdonat també l’han tingut els anar-quistes, i ha estat molt dolent volerexportar aquesta visió del món a totarreu. Hem de construir la nostrapròpia visió llibertària perquè tenimuna dinàmica cultural totalment di-ferent a Europa. A Europa es parladel proletariat com el subjecte de laRevolució, però a Veneçuela no espot parlar del proletariat, perquèVeneçuela depenia del cacau i delcafè, i després de la renda petrolie-ra; aquí no hi ha desenvolupamentindustrial a diferència dels païsoseuropeus. Aquí, a Veneçuela, elsubjecte actiu de la Revolució ésuna altra cosa, te’l trobes a la comu-nitat, on hi ha tots els desposseïts.

D’altra banda, veiem que elsplantejaments d’alguns marxistescrítics, com Gramsci o Rosa Lu-xemburg, s’ajusten molt més a larealitat, i que en algun moment vanser condemnats com a revisionisteso traïdors per la visió que es teniadel marxisme. Avui dia reivindi-quem que tota aquesta filosofia itots aquests pensadors tenen cosesbones i coses dolentes. Tant en elmarxisme com en l’anarquisme hiha coses que no funcionen, hem defer una revisió. Rosa Luxemburg,Gramsci, amb la lluita contrahe-gemònica ens han servit per a feruna anàlisi més profunda de lahistòria arrelada a la comunitat.

Entrevista a Edgar Pérez, Proyecto Nuestra América

‘La revolució la fan els pobles,des de la seva quotidianitat’

Al barri de La Vega de la ciutat de Caracas,la lluita social i política des de la base esprodueix des de molt abans de l’arribadadel govern revolucionari de Chávez al1998. A banda de la influència del pensa-

ment de Bolívar i del pensament marxista,trobem que també existeix el pensament lli-bertari en aquest procés de transformaciósocial que està experimentant Veneçuela.En aquesta entrevista, conversem amb

Edgar Pérez, conegut com el Gordo Edgar,una persona clau en les lluites comunitàriesde la Vega, sobre la situació actual del pro-cés i sobre la relació entre la comunitat il'Estat en aquesta revolució del segle XXI.

Edgar Pérez, conegut com el Gordo Edgar, una persona clau en les lluitescomunitàries del barri de la Vega, a Caracas.

TREBALL-ECONOMIALa subcontractació multiplica per tresel risc de patir un accident amb baixamèdica en el lloc de treball

Secretari d�Acció Sindicalde la CGT

Sota el lema "Que no te lafotin", la Confederació Ge-neral del Treball (CGT) co-

menta una campanya estatal contrala subcontractació en resposta a laprevisió que aquest serà un delsprincipals punts de la pròxima re-forma laboral. Des del sindicat esdefineix la subcontractació com a“adhesiu universal econòmic quemanté tot enganxat i ben enganxati funcionant i que està composatper explotació, precarietat, insegu-retat, violació de drets i alta sinis-tralitat".

Actualment es pot trobar en unmateix centre de treball el treballa-dor o treballadora de la plantilla,fix i amb les prestacions socialsque han sobreviscut, junt amb tre-balladores o treballadors de con-tractes o subcontractes amb dife-rents condiciones laborals isalarials. La realitat laboral actualés la coexistència de treballadors itreballadores de diferents catego-ries, uns amb més drets i altresamb bastant menys. Aquestatendència ens condueix a un mer-cat laboral futur que, si no som ca-paços d’aturar-lo, el treballador otreballadora de plantilla amb totsels seus drets és una espècie a ex-tingir que serà substituïda pel tre-

ballador o la treballadora precària. Com a conseqüència de la sub-

contractació perdem treballs direc-tes, regulats per conveni col·lectiu icondicions salarials, de jornada isindicals molt superiors als noustreballs no directes. Aquest noumètode de treball afavoreix la con-tractació sense el requisit formaldel contracte i evita responsabilitatjurídica als empresaris mitjançantel constant canvi de nom i oberturai tancament d’empreses. La sub-contractació viola els drets fona-mentals d’organització i sindicaciói provoca acomiadaments arbitra-

ris utilitzant el contracte fi d’obra. El subcontractat veu d’aquesta

manera com es degraden les sevescondicions personals. Aquest tre-ballador precari pateix horaris detreball interminables, incertesa la-boral, enduriment de ritmes de pro-ducció i falta de formació. Tot aixòporta a quadres d’ansietat, estrès,augment de la sinistralitat...

La sinistralitat laboral consti-tueix una lacra social de primerordre. Aquesta és causada per quiorganitza el treball, els empresaris iles lleis que els garanteixen la sevaactuació unilateral. Segons la CGT

“la lògica del benefici a qualsevolpreu és incompatible amb el dret ala vida. No hem de permetre queens matin en el nostre lloc de tre-ball”. Segons estadístiques ofi-cials, la subcontractació multiplicaper tres el risc de patir un accidentamb baixa mèdica en el lloc de tre-ball. L’any 2003, el 51% delsmorts en el treball ho feien per ales subcontractes.

Davant de tot així, els treballa-dors i les treballadores “hem d’es-tar informats, denunciar l’incom-pliment de les normatives iautoorganitzar-nos”, segons CGT.

El tripartit noatura el procésprivatitzador de lasanitat de CiU

Nova campanya contrala subcontractació

Repressiósindical a Mahle

El company Fredi, delegat deCGT a Mahle (a la comarca

del Garraf), va ser sancionat amb28 dies d’ocupació i sou per “baixrendiment” com a manera de seguirpressionant i obstruint la seva acti-vitat sindical a l’empresa. El 15 desetembre va tenir lloc el judici pelcas al jutjat social 13 de Barcelona,per la qual cosa la CGT va convo-car una concentració al jutjat.

El Metall deCCOO escobreix...de merda

El divendres 9 de setembre, Vi-cente Rocosa, secretari gene-

ral de la Federació Metal·lúrgica deCCOO de Catalunya va assistircom a testimoni de l¡empresa SASen el judici a què l¡empresa va por-tar el Comitè de Vaga acusant-losde vaga il·legal. Rocosa va declarara favor de SAS-Abrera adduint queles aturades no tenien el suport dela Federació (mireu “Catalunya”67) . Si la Resolució Judicial decla-ra finalment il·legal la vaga, nonomés els companys de SAS notindrien la possibilitat de ser read-mesos sinó que a més l’empresapodria acomiadar procedentmentqualsevol dels treballadors o treba-lladors que va seguir les aturades.

IndústriesRegard, unacord perevitar-ne eltancament

El Comitè d’Empresa dIndús-tries Regard, format majorità-

riament per CGT, reclama als ac-cionistes de l’empresa queaparquin les seves diferències i fa-cilitin un acord que eviti el tanca-ment de l’empresa.

Indústries Regard, empresa si-tuada en el polígon Salvatella deBarberà del Vallès que fabrica vàl-vules i petites peces per cromar enplàstic, va presentar a principis desetembre concurs de creditors.

Hi ha discrepàncies sobre lavenda de l’empresa a Caparo, ungrup de capital indi de Londres.Catalana d’Iniciatives vol queabans de fer l’operació amb Caparola resta dels accionistes adquireixinla seva participació. Davant aques-ta situació CGT i el Comitè d’Em-presa exigeixen als accionistes unacord per evitar el tancament. OPINIÓ: ICS: la Generalitat continua apostant per la privatització

Federació de Sanitat de la CGTde Catalunya

([email protected])

El Govern de la Generalitat volimpulsar un projecte de llei

que ha de convertir l’Institut Catalàde la Salut (que gestiona els hospi-tals i ambulatoris públics de Cata-lunya) en una empresa pública,l’esborrany del projecte es pot con-sultar a www.gencat.net/ics.

Davant el seu contingut, la Pla-taforma en Defensa de la SanitatPública (de la qual forma part laCGT) adverteix que per assolir elsobjectius amb què es justifica la re-forma (“desenvolupar una gestióempresarial pública, moderna,autònoma, oberta a la comunitat,amb participació dels professio-nals, l’establiment d’aliances ambaltres proveïdors i una elevada des-centralització de la presa de deci-sions en els nivells més propers alsciutadans") no fa falta convertir-seen empresa pública. Al contrari,

entén que la llei possibilitaria l’ato-mització de l’ICS en múltiples em-preses, faria que convisquessin trescategories d'empleats (estatutaris,laborals i funcionaris), i no contri-buiria a fer més transparent el sis-tema, sinó tot el contrari.

Per a la Federació de Sanitat dela CGT, l’única finalitat de la refor-ma és precaritzar encara més lescondicions laborals i aconseguiruna major capacitat d'endeutamentper a l’ICS.

Durant molts anys, s’ha permèsel deteriorament i burocratització,dues cares de la mateixa moneda,de la sanitat pública catalana, perjustificar les mesures que ara el go-vern tripartit està adoptant, i quepoden acabar amb la reconversióde l'ICS en empresa pública ambcriteris de gestió privada.

Per què no s’ha fet una auditoriaque hagués permès detectar lescauses de l’enorme dèficit de la sa-nitat a Catalunya? El dèficit de la

sanitat catalana és realment de400.000 milions? A quins pactesde silencia van arribar CiU i elPSC en els anys 90 per no perme-tre una comissió del Parlament deCatalunya que acabés amb les co-rrupteles del sistema sanitari?Quins interessos ho van impedir?

En les respostes a aquests inte-rrogants es troben les veritablescauses del procés de deterioramentde la sanitat, i no en el suposat costque segons l’Administració supo-saria el fet que uns treballadors tin-guin treball fix i plaça estatutària,mentre que el 40% pateixen treballprecari en males condicions.

No es soluciona el dèficit reta-llant les pensions als jubilats, ni co-brant quotes als pensionistes perdeterminats serveis. No som nosal-tres, els treballadors i les treballa-dores, els i les responsables, peròmalgrat això estem veient, una ve-gada més, com es defrauden les es-perances dipositades en el nou go-

vern d’”esquerres” de què acabes-sin amb la situació creada pelsanys de govern de CiU.

Abans de la reforma de l’ICSs’han anat privatitzant de formapaulatina diversos serveis, ara ambla nova reforma tot el servei sanita-ri serà privatitzable, es podranprendre mesures mercantilistesconvertint la sanitat en un gran ne-goci. Així mateix, si s’aprova alParlament, suposarà nous efectesnegatius per a usuaris i treballadorsde la sanitat.

Des de la CGT seguim lluitanten defensa de la sanitat pública,d’una sanitat de qualitat i amb ges-tió pública, d’un increment delspressupostos destinats a la salut i lasanitat.

Contra la reconversió de l’ICSen empresa pública, cridem a lamobilització, contra la precarietat ila laboralització de les places, exi-gim places estatutàries ja.

Informació: www.nofijos.com



TREBALL-ECONOMIA

Entrevista a Marco Arenas, delegat en el Comitèd’Empresa d’Iberia per CGT

‘El nostre objectiués implantar-nos

a Iberia’Josep Garganté

-Quant de temps duula Secció Sindical deCGT a Iberia i

quina és la relació de forces ambels altres sindicats? Esteu crei-xent a l’aeroport?-La Secció Sindical de CGT a Ibe-ria Barcelona la vam constituir alsetembre del 2003, un mes abansde les eleccions sindicals. A pesarde no tenir afiliats, ni cap tipusd’infraestructura que no fos la quesempre ens ha brindat el Sindicatde Transports, vam aconseguir undelegat al Comitè. El Comitè estàformat per UGT (10), CCOO (9),USO (2), CTA (2), Asetma (1) i no-saltres. El nostre primer objectiu ésimplantar-nos a Iberia mitjançant eltreball quotidià i la transparència dela nostra gestió. També s’han obertpossibilitats de crear CGT en altresempreses a curt termini. Les possi-bilitats de creixement són grans te-nint en compte la quantitat d’em-preses i el nivell de precarietat.-Quina és la dinàmica que seguiua nivell organitzatiu?-A nivell organitzatiu la nostraforma de funcionar depèn molt deles circumstàncies puntuals de lagent més implicada. Localment, in-formem de la nostra postura a tra-vés de fulles soltes i mirem la pos-sibilitat de treure una revista. I anivell estatal, mantenim reunionsperiòdiques amb les seccions de laresta de l’Estat (Madrid, Màlaga,Palma, etc.).-Explica’ns què ha significat l’úl-tima amenaça de vaga per al mesde maig i quines eren les deman-des. Com ha quedat la situació?-Les convocatòries de vaga delsdies 29 d’abril i 4 de maig es deviena la falta d’un Conveni de sectorque reguli les condicions de treballen els aeroports de tot l’Estat. Lesempreses més grans com Iberia, AirEuropa o Eurohandling tenen con-veni propi, però la resta no tenienmés garanties que els mínims del’Estatut dels Treballadors. Amb laliberalització del mercat, moltesmés empreses van entrar a treballarals aeroports i aquests treballadorshan d’estar regulats amb un conve-ni que els garanteixi unes condi-cions de treball similars a les quetenim actualment els treballadorsdel handling (càrrega i descàrrega

d’avions) de les empreses amb con-veni propi.

Es van desconvocar les vaguesdesprés d’arribar a un acord queaquest conveni es firmaria abans del’1 de juny d’aquest any i seria mésbaix que el d’Iberia, però bastantmés alt que l’estatut dels treballa-dors (la referència era el segon con-veni de l’empresa Eurohandling).

La situació ara és d’espera, hemd’estar alerta per si la patronal novol signar abans d’aquesta data obé per si els grans sindicats prete-nen signar condicions de treball persota de l’esmentat. L’experiènciaens diu que devem mirar amb curaen ambdues direccions.-Quines són les principals de-mandes dels treballadors d’Ibe-ria i com enfoqueu el futur de lasecció?-Les demandes dels treballadorsd’Iberia no són diferents a les de laresta de treballadors de qualsevolsector: acabar amb la precarietat. AIberia passen de 4 a 5 anys per serfix a temps parcial i després tres oquatre fins a ser fix a temps com-plet. Jo mateix vaig entrar-hi a tre-ballar l’1 d’abril del 98 i sóc fix atemps parcial de finals del 2002.

Després hi ha demandes més es-pecífiques que van des de la rotacióde la feina que cal desenvolupar,com l’estat del material amb el qualhem de treballar, doncs moltes ve-gades no compleixen els mínimsrequisits de seguretat.

El futur de la secció és encoratja-dor, encara que ara com ara tenimuna implantació mínima. La majo-ria som gent menor de 30 anys, el

treball realitzat dóna els seus fruits ia poc a poc la gent es va assaben-tant que alguns sindicats existimper millorar les condicions de tre-ball del col·lectiu, i no perquè unsquants visquin molt bé.-Com és la situació del sector?Com ha afectat la creació de lí-nies de vol barates en les condi-cions de treball?-La situació del sector és d’incerte-sa respecte a quines empreses en-trarien finalment a treballar i ambquines condicions (per això eren lesvagues). Les línies de baix cost hanobligat a canviar la mentalitat delque significa volar, si abans era unamica car i especial (i amb algunaqualitat) ara és una mica quotidià, iaixò sempre significa reduir la qua-litat del vol, ja sigui suprimint men-jars o reduint costos laborals arri-bant a l’extrem de reduir fins i totfactors de seguretat o d’higiene.

Molta gent no s’explica compoden existir vols a 20 euros, unsquants són de promoció, i això éssolament màrqueting, però la majo-ria s’expliquen tenint els treballa-dors sense cobrar, doncs se’ls diuque estan de pràctiques, o bé co-bren el que cobrava algú a la dèca-da dels 80 per fer aquest mateix tre-ball. És a dir moltes empreses debaix cost és com si haguessin con-gelat el sou dels seus treballadorsels últims vint anys. S’imagina algúcobrant el mateix que el 1985 enl’actualitat amb pisos de 35 mi-lions? Hi ha gent cobrant 550 eurosper 12 pagues quan alguns delsconvenis signats passen dels 1.400si els repartim en 12 pagues.

Sindicat d�Ensenyament de laCGT del País Valencià

El Patronat d’Escoles Infantils dela ciutat de València, igual que al-tres constituïts a líinici de la tran-sició política, va suposar una ex-periència educativa innovadorade gran prestigi i de planteja-ments cooperatius singulars, arri-bant a completar una xarxa díini-ciativa social de més de 30centres repartits en la majoriadels barris de la ciutat. Eixes ex-periències pedagògiques van serarreplegades en el mateix dissenyde la nova etapa d’Educació In-fantil impulsada per la LOGSE ique encara hui segueixen vigentsen el nostre sistema educatiu.

A diferència del suport rebutpels ajuntaments díaltres ciutats(Granada, Barcelona, etc.), aValència les “escoletes” van sercondemnades en 1994 al tanca-ment o lenta desaparició per partdel nou Ajuntament conservadorencapçalat per la llavors regidorad’Educació i coneguda empresà-ria del sector privat d’educacióinfantil, Dolores García Broch,qui va ordenar sense previ avísals afectats la retirada total de lessubvencions municipals a les 23cooperatives beneficiades, proce-dint així mateix al desmantella-ment del Patronat sense respectarles vies legals (unilateralment isense convocar al Consell Edu-catiu Infantil), el que va ser de-clarat 3 anys més tard il·legal pelTribunal Superior de Justícia dela Comunitat Valenciana(TSJCV).

La sentència del TSJCV va serrecorreguda immediatament perl’Ajuntament davant del TribunalSuprem de líEstat, el qual va fa-llar 5 anys després a favor delstreballadors i les treballadores,reprenent en la seua resolució algovern municipal per la falta debases per al recurs de la sentèn-cia.

Finalment en el 2003 es va in-terposar una nova demanda ambl’objecte d’exigir les indemnitza-cions per danys i perjudicis labo-rals i professionals que legalmentcorresponen als treballadorsafectats.

Les conseqüències de la deci-sió política de privatitzar laXarxa social de “escoletes” deValència no van ser només nefas-tes des del punt de vista laboral(deixant en el carrer a nombrososespecialistes del sector i condem-nant a la lenta agonia a molts al-tres que van poder mantindre lo-cals llogats i que finalment vanabandonar), sinó que professio-nalment els van afonar veient-seabocats a situacions de forta pre-carietat i dificultat de reinserciólaboral en casos d’avançada edati pròxima jubilació.

Per a Rosario Abellán, porta-veu dels treballadors i les treba-lladores de les “escoletes” quehan mantingut durant estos quasi12 anys la seua demanda contral’Ajuntament, l’actuació del go-vern del PP-UV va ser “una ca-nallada profundament antide-mocràtica” ja que “hi havia unprojecte social d’educació infan-til de 0-3 anys en els barris deValència que funcionava molt béi ara les famílies si volen escolesdíeste nivell de qualitat educativaho tenen que pagar, cosa quemoltes no poden”.

Finalment, al mes de setembresíha celebrat el juí contra l’Ajun-tament que treballadors d’Esco-les Infantils cooperatives (“esco-letes”) de l’extint Patronat de laciutat han promogut -després dequasi 12 anys de procedimentslegals guanyats- per a reclamarles indemnitzacions que els co-rresponen per danys i perjudicislaborals i professionals durant els3 anys de tancament il·legal delPatronat per part del govern mu-nicipal del PP i UV. Informaremdel resultat de la sentència.

El 1994, la regidora d’Educació i empresària del’educació infantil privada, Dolores García Broch,

les va ofegar econòmicament

L’educació infantil a València:història del desmantellamentd’una xarxa pública progressista

Assemblead’Ensenyamentde la CGT deCatalunyaEl 30 de setembre, 18 hores, aVia Laietana. Es parlarà de: 1.Valoració del curs 2004-05; 2. Si-tuació a cada sector (universitat,privada, pública, educadors/es,bressol,...); i 3. Perspectives pelcurs 2005-06: noves lleis d’edu-cació, eleccions sindicals...

Ple Estatalde SindicatsMetal·lúrgicsde la CGTEl Ple de Sindicats Estatal de laIndústria Metal·lúrgica tindràlloc els dies 21 i 22 d’octubre de2005, a Madrid, al saló d’actesdel local de CGT del carrer d’A-lenza, 13. Podeu demanar mésinformació a l’adreça ectrò[email protected]


TREBALL-ECONOMIA

CGT, Sindicat Federal deTelefònica

La CGT va convocar duesvagues a Telefònica per alsdepartaments d’operacions

(GMO) i Negocis i Professionals(Comercial), que van començar elsdies 28 de juny i l’1 de juliol i queper elevat seguiment han estat po-sant en perill la qualitat del serveide l’empresa.

Les vagues van tenir un segui-ment mitjà del 51%, i en el casconcret de l’aturada a GMO (GrupOperatiu Mòbil) la participació vaarribar el 90% en les principalsciutats.

A més de la convocatòria devaga realitzada per la CGT, hihavia altres dues convocatòriesmés de vaga realitzades, una pelscomitès d’empresa de Madrid iBarcelona a petició de les assem-blees de treballadors, i una altraconvocatòria per al departamentd’Infraestructures realitzada pelsindicat AST a nivell estatal. LaDirecció de Telefònica, amb la fi-nalitat d’acoquinar els vaguistes iimpedir el dret fonamental de vaga va declarar il·legals totes les con-vocatòries, si bé la CGT va esqui-var la prohibició ja que va procedira modificar les seves amb la finali-tat d’evitar la desmobilització delsvaguistes, a pesar d’estar con-vençuts de la seva legalitat.

L’objectiu fonamental de les di-verses convocatòries de vaga eraexigir a l’empresa el respecte de lasalut laboral i els acords signats enaquest aspecte, ja que als treballa-dors en GMO se’ls obliga a viatjarsols en condicions de perillositat,incomplint l’empresa un acord sig-nat per ells, i en Negocis i Profes-sionals els riscos psicosocials estanen el grau de nocivitat, molt persobre del recomanat.

Encara que les vagues es desen-voluparen en dos sectors molt dife-

rents de Telefònica: Comercial iInfraestructures, tenen un mateixobjectiu: rebutjar l’abandonamentque l’empresa fa de les seves res-ponsabilitats sobre la Seguretat iSalut dels treballadors i les treba-lladores.

En el cas de Comercial, les prò-pies reavaluacions dels Riscos Psi-cosocials (segons nota tècnica deprevenció 443 del INSHT) que elservei de prevenció de l’empresa jahavia realitzat l’any 2003, demos-tren que tres dels set factors analit-zats es troben en nivell Nociu, elque indica un alt grau d’estrès la-boral, produït fonamentalment perl’excés de treball, falta de formacióde qualitat, torns que fan irreconci-liables la reconciliació de la vidafamiliar i laboral, a més de la nul·laparticipació en les decisions del

seu grup de treball.En el cas de la vaga dels opera-

dors i encarregats dels GMO espretén substituir l’actual acord “vi-gent i aplicable” per un nou acord ala baixa consensuat entre empresa-CCOO-UGT perquè els treballsque anteriorment es realitzavenacompanyats per tenir un tipus derisc elevat: treballs en altura, riscelèctric o treballs sense llum diür-na, a partir d’ara es realitzin en so-litari.

La resposta de l’empresa per im-pedir el dret de vaga va ser lliurar amitjan agost una carta d’acomiada-ment a 10 persones per formar partdels comitès de vaga de Madrid iBarcelona. Es tracta d’un claríssimcas de coaccionar amb expedientsel dret fonamental a la vaga, en elqual la pròpia empresa s’erigeix en

jutge i part, i decideix “il·legalit-zar” les vagues, quan el marc jurí-dic estableix clarament que capvaga és il·legal fins que un jutgedictamini el contrari.

En la vaga s’ha denunciat l’as-setjament i la repressió per part deTelefònica, que com a única sorti-da per solucionar els problemes la-borals que està tenint amb la sevaplantilla, el que va fer va ser repri-mir als seus empleats.

Segons la CGT, “el Sr. Alierta -avui el major accionista privat,amb més de 600.000 accions deTelefònica, i imputat pel fiscal an-ticorrupció amb petició de 4,5 anysde presó- i la seva banda es folren acosta de la salut dels treballadors itreballadores que de 75.000 que hihavia fa deu anys han passat a31.000. Aquesta reducció de perso-nal, així com la progressiva pèrduade la seguretat i la salut en el tre-ball, contribueix a una decadènciaimportant en l’atenció i la qualitatdel servei que es presta a la cliente-la”.

Així, sota unes condicions detreball que en molts casos arriben aser insuportables, ja que l’empresautilitza uns mètodes clarament au-toritaris, sembrant el terror com enel cas dels acomiadaments, les i elsempleats de Telefònica van denun-ciar la pressió i repressió a la quales veuen sotmesos per una empre-sa que no concedeix el més mínimvalor a la seva plantilla.

Per tot això, a més de seguir rei-vindicant una Telefònica que prestiun servei de qualitat, sent això pos-sible solament si es manté una ocu-pació estable i en condicions detreball dignes, la Confederació Ge-neral del Treball es va mobilitzatper la readmissió dels companysacomiadats, participant i/o organit-zant concentracions, actes de pro-testa, campanya de suport i infor-mació, per tot el territoti de l’Estatespanyol.

Indefensos davant la iradels usuairs i usuàries

Caos a la línia 2del Metro deBarcelona per lanormativa devenda de bitllets

Col·lectiu Catalunya

Acausa de la nova norma quenomés permet la venda de bit-

llets amb màquines, alguns treba-lladors i treballadores de la línia 2del Metro i la Secció Sindical deCGT en el Metro de Barcelona handenunciat que el nou sistema decompra en taquilles els deixa inde-fensos davant la ira dels usuaris.

Les treballadores i els treballa-dors no estan autoritzats a vendrebitllets a mà i han de patrullar lesandanes. Quan tornen dels seuspassejos de rigor, troben grups depassatgers enfurismats perquè lamàquina no funciona, o perquè noté canvi, o perquè els han intentatrobar, i qui paga les conseqüènciessón els treballadors i les treballado-res del metro, alguns dels quals hansofert amenaces i fins i tot agres-sions. Mentre, els seus companysde les altres línies viuen amb por idesconfiança l’espera que el nouconveni s’instauri. Fonts de Trans-ports Metropolitans de Barcelonaavancen que la implantació de lesnoves mesures serà paulatina.L’any que ve serà el torn de la línia5, al següent la 1 o la 3 i en 2008 laque falti.

Per a TMB el nou sistema con-sisteix simplement que les màqui-nes facin totes les funcions possi-bles i les i els empleats vigilin laclientela. Si hem de fer cas dels te-mors dels empleats i empleades iper les cues que es formen, moltsusuaris no pensen el mateix quel’empresa.

Hi ha problemes en totes les es-tacions, però la cosa es complicaespecialment en algunes segons de-núncia la Secció Sindical de CGTen el Metro. Quan molta gent usales màquines, aquestes es paralit-zen o es queden sense canvi.Aquests problemes s’aguditzen enalguns sectors de la societat comles persones amb disminucions fí-siques o les mares o pares amb ca-rrets que es queden tancats de ve-gades en segons quin pas i espoden passar una bona estonasense poder sortir.

Les zones més calentes d’aques-ta problemàtica són les estacionson convergeixen diverses líniescom Catalunya o Clot, on hi hadues estacions i l’enllaç ambRenfe. Estem parlant que coinci-deixen sovint un centenar de pas-satgers i només hi ha una personaper a atendre’ls. Si es bloquegenles màquines expenedores enaquest moment es produeixen si-tuacions caòtiques.

Per desgràcia aquest abarati-ment no ha estat una imposi-

ció, sinó que en la majoria de lesocasions els acords que hi ha por-tat s’han signat entre govern, pa-tronal i sindicalisme oficial majo-ritari (CCOO-UGT).

A més, aquest abaratiment, encontra de l’al·legat per signar-lo,no ha tingut cap incidència sobrela taxa de temporalitat estatal, ac-tualment situada en l’entorn del

33%. Com més s’ha reduït a l’Es-tat espanyol la protecció contral’acomiadament dels treballadors iles treballadores fixes, més hacrescut la temporalitat en els con-tractes.

Per contra, en aquelles èpoquesen les quals el cost de l’acomiada-ment no es va modificar, comentre els anys 1998 i 2003, la tem-poralitat es va mantenir més omenys estable

L’Estat espanyol, el quemés ha abaratit el cost del’acomiadament des de 1988

Redacció

El Consell de Ministres vaaprovar, el passat 2 de setem-

bre, la modificació de reglamentsque afecten la inscripció d’empre-ses i l’afiliació dels treballadors iles treballadores, cotització a laSeguretat Social, recaptació i acci-dents laborals.

A partir d’ara es reconeixeran altreballador o la treballadora ambcaràcter retroactiu les cotitzacionsefectuades per un requeriment de

la Inspecció de Treball encara quehi hagués activitat laboral senseafiliació; actualment, aquestes co-titzacions no generaven dret aprestacions per als treballadors iles treballadores.

Pel que fa a les prestacions peraccidents de treball i malaltia pro-fessional a partir d’ara, en casd’accident es reconeixeran al tre-ballador les prestacions encaraque “il·legalment” no estiguésdonat d’alta.

Canvis en els reglamentsde la Seguretat Social

Telefònica respon les vagues amb acomiadaments


TREBALL-ECONOMIACGT, contra “la política

de la por” de VW

Seat amenaçad’enviar al’atur 800persones


Seat vol retallar els costos depersonal per, segons diu l’em-

presa, adaptar la plantilla als nousplantejaments de producció. A mit-jans d’agost, l’empresa va proposarals sindicats que les treballadores iels treballadors es redueixin el sala-ri fins a un 15% en funció de laproducció. Seat argumenta que aixís’evitarà acomiadar unes 800 per-sones, que considera sobreres. Lacompanyia automobilística tambéva decidir suprimir el torn de nit ala línia 2 a partir del 7 de setembre,cosa que afecta moltes de les 300empreses proveïdores que treballenper a Seat al Baix Llobregat.

Seat dóna feina a 16.000 perso-nes i la Direcció de l’empresa portaja mesos insistint que arrossega unexcedent de plantilla des del 2003,quan va decidir finalitzar la pro-ducció dels models Arosa, Inca iCaddy.

Seat va plantejar als sindicats enla darrera reunió intercentres delmes de juliol retallar el sou de laplantilla a canvi de no fer fora uns800 treballadors. Això significaque les mesures previstes en el nou conveni col·lectiu d'adaptació de laproducció a la demanda -signat faun any per CCOO i la UGT ambl’oposició de la CGT- no són sufi-cients per compensar la rebaixa enles previsions de producció peraquest any (de 450.000 unitats a410.000). El sistema de borsa d’ho-res implantat preveu que, quan hiha una baixa de producció, els tre-balladors i les treballadores fanfesta sense descomptes en el sou.Ara mateix, la borsa està al límit,amb una mitjana de 30 hores.

De moment, Seat no ha esmentatla possibilitat de presentar un ERO,però està clar que l'ERO és unapossibilitat. La UGT i CCOO esvan reunir el 29 d’agost per parlaramb l’empresa de l’estratègia queeufemísticament, i com sempre ju-gant amb els interessos dels treba-lladors, consideren des de les sevesbutaques que sigui “menys traumà-tica per als treballadors”. Cal nooblidar que Seat va augmentar el2004, un 7,7% el benefici net.

Quant a la situació concreta deSeat, des de la CGT no s’entén perquè els sindicats corresponsablesdel conveni actual accepten lesamenaces de l’empresa quan noestem encara davant els supòsitsd’aplicació de les clàusules que ellsmateixos van signar i quan elllançament del nou model León potmillorar ostensiblement tota la si-tuació de les vendes de Seat.

Secretaria de la Dona de la CGT

Les empleades de llar treba-llen en condicions gairebéservils, en ple Segle XXI.

S’han vist privades dels drets labo-rals i humans més elementals alllarg del temps, ja que les tasquesque realitzen, a pesar de ser abso-lutament indispensables per al nor-mal funcionament de la societat,no han estat mai valorades peraquesta. Aquestes tasques històri-cament han estat atribuïdes a lesdones, “la feina de casa” i les hanrealitzat cobrant poc o gens.

Es contracta, o més aviat s’acor-da verbalment, les treballadores dellar per realitzar tot tipus de tas-ques domèstiques, com la direccióo cura de la llar, atenció a les per-sones que conviuen en el domicili;també s’hi inclouen els treballs dejardineria, guarderia, conducció devehicles (RD 1424/85, de l’1d'’agost, BOE 13-8-85).

Són elles, realment, i no els de-crets dels governs, qui aporten ele-ments per a la “conciliació de lavida laboral i familiar”. Però comconcilien les seves pròpies vides?Tota treballadora de llar deixa rereseu una cadena d’atencions quesón realitzats per altres dones delseu entorn familiar, o que haurà decobrir ella mateixa “en les seveshores lliures”.

El problema és particularmentgreu en el cas de les treballadores

immigrades, desarrelades de laseva família i del seu país, amb ho-raris interminables, moltes vega-des fins i tot internes i sotmeses, enocasions, a un sistema de relacionsgairebé servil.

Durant molts anys, l’ocupaciódomèstica es va considerar unaservitud, sense normativa laboralque la protegís. Actualment, estàregulat pel Reial Decret de 1985, isotmès a un Règim Especial de laSeguretat Social, el qual no li reco-neix els mateixos drets que a laresta de treballadors i treballado-res.

Aquests són els drets que recullla normativa vigent:• Dret al salari mínim.• Obligació per a l’empleador,d’assegurar l’empleada de llar apartir de 20 hores de treball setma-nals.

• Dret a assegurar-se, quan es tre-balli entre 18 i 20 hores.• Dret a una indemnització en casd’acomiadament, per import de 7dies naturals per any treballat.• Rebre un preavís amb llicència de6 hores, per buscar un altre treball.• Antiguitat, increment del 3% percada tres anys de treball amb elsmateixos empleadors.• Dues pagues extraordinàries i unmes de vacances retribuït.• Dret a prestacions sanitàries, dematernitat, d’incapacitat temporal ipermanent, mort, supervivència,jubilació i prestacions familiars perfill al seu càrrec.

I la realitat que conviu amb la le-gislació suposadament protectora,mostra que:• Es contracten jornades superiorsa 40 hores setmanals.• Contractes verbals.• Se’obliga a canviar l’horari enqualsevol moment.• Descomptes per allotjament i ma-nutenció de fins al 45%.• No es reconeix l’existència del’accident de treball• No es reconeixen com a hores“extraordinàries” els temps depresència per sobre de l’horarifixat.• Sense dret a atur.• En cas de baixa laboral. no es co-mença a pagar fins al 29è dia.• Està prohibit d’assegurar-se quanes treballi menys de 18 hores set-manals.

És hora d’exigir un canvi legal ireal, que reconegui condicions dig-nes i en igualtat amb la resta de tre-balladors i treballadores. Per aixòreivindiquem:• Contracte escrit de treball.• Una jornada màxima de 35 horeso, almenys, que no sobrepassi les40 setmanals.• En treballs de cura nocturna, unajornada màxima entre les 21 i les 8hores, no més de cinc dies setma-nals.• Un salari d’acord amb les tasquesrealitzades, i com a mínim del120% del salari mínim, per a 40hores.• Eliminació dels descomptes permanutenció i allotjament a les in-ternes i pactar un percentatge delsalari a les externes amb l’obliga-ció de fer-lo per escrit.• Indemnització per cessamentigual que en la resta de sectors.• Alta en la Seguretat Social des dela primera hora de treball.• Obligació de cotitzar sempre re-partida entre empleadores i treba-lladora.• Reconeixement de l’accident detreball.• Tractament de les baixes per ma-laltia i accident igual que en elrègim general.• Prestació per atur.

Les empleades de la llar fan pos-sible la vida social. És hora que lasocietat faci possible la seva vida.

Condicions servils en un treball que permet que la societat funcioni

Empleades de la llar:drets ja! Estem al segle XXI

Acord entre CGT i el STMM per combatre la precarietat al mar

Text: Col·lectiu Catalunya iFETYC-CGT; Foto: Pau Juvillà

El Sindicat de Treballadors dela Marina Mercant (STMM) i

el Sindicat del Mar de la Confede-ració General de Treballadors(CGT) van signar, el passat mes dejuliol un acord de col·laboració pera combatre la precarietat laboral entots els seus àmbits d’actuació din-tre del sector marítim, per cessar laprogressiva deterioració de lescondicions de treball dels marins illuitar per un futur laboral en elmar digne i amb drets. L’origend’aquest acord està també en lapèrdua d’ingressos dels marins,unida a la regressió en les condi-cions de treball i de seguretat.

L’acord signat per ambdós sindi-cats contempla la lluita contra ladesregularització del sector que

porta els treballadors del mar a unapèrdua real d’ingressos econòmicsi de drets reals, convertint la legis-lació actual en paper mullat.També es vol plantar cara a la pro-gressiva desaparició de la negocia-ció col·lectiva en les navilieres. Lalegislació deixa actualment als ar-

madors les mans lliures en moltstemes, el que provoca l’elevatíndex de sinistralitat en els bucs.

Els principals objectius de coor-dinació en aquest acord apuntencap a la difusió de les problemàti-ques laborals dels treballadors i lasocietat, la participació dels treba-

lladors en la defensa dels seus inte-ressos i la consolidació de la parti-cipació sindical en el sector.

Des de fa bastant temps, afiliatsa la CGT pertanyents al SectorMar han estat col·laborant en dis-tintes actuacions sindicals conjun-tament amb afiliats del STMM, idesprés del congrés realitzat en el2004 per la Federació de Trans-ports i Comunicacions de la CGT,es va iniciar un treball de confluèn-cia amb el STMM mantenint-se di-verses reunions, que han tingutcom resultat la signatura d’aquestacord, un primer pas per a un pro-cés que es preveu que finalitzi enun any i que comportaria la con-fluència del STMM amb la CGTen un sol ens.

El STMM té al voltant de 600afiliats i 55 delegats (una vintenad’ells a Transmediterránea).

10 Catalunya. Octubre de 2005

TREBALL-ECONOMIA

Pepe Berlanga

Mitjans del mes de juny, ala seu del Tribunal La-boral de Catalunya, els

“únics” interlocutors socials a Ca-talunya: les dues centrals sindicalsmajoritàries i la representació pa-tronal catalana van subscriure l’A-cord Interprofessional de Catalun-ya 2005-2007.

Amb això pretenien emular elsseus germans grans confederalsque signen amb més assiduïtat, jaho van intentar amb el primer AICque van subscriure al 1990 i creantel Tribunal Laboral de Conciliació,Mediació i Arbitratge, per fracas-sar estrepitosament al 1996 des-prés de la negativa de la patronalals continguts del preacord nego-ciat en aquell moment.

Evidentment, la satisfacció entreels signants és comprensible, in-clús al cor s’hi ha sumat l’adminis-tració de la Generalitat, malgrattot, darrere de tanta alegria, el queen ell s’ha plantejat serà veritable-ment beneficiós per als treballa-dors i les treballadores?

És més, alguns poden entreveureque amb la signatura de l’acord potprendre cos el reclamat i famósmarc català de relacions laborals,res més allunyat de la realitat.

D’entrada en tot moment es trac-ta d’iniciatives i orientacions que“els agents socials” han consideratinevitables per a la cimentaciód’un nou model competitiu de lesempreses i del conjunt de l’econo-mia del país; ens sona el missatge?

Tot això és conseqüència delscompromisos que van adquiriramb la signatura de l’Acord es-tratègic per a la internacionalitza-ció, la qualitat de l’ocupació i lacompetitivitat de l’economia cata-lana, que va ser subscrit pels ma-

teixos “agents” més la Generalitat,amb les contrapartides de crear co-missions tripartites per tractarmatèries com la seguretat i la salutlaboral, la contractació, les elec-cions sindicals, la igualtat d’opor-tunitats i la Inspecció de Treball, i,com no podia ser d’una altra mane-ra, amb la finalitat de racionalitzarla participació i la promoció deldiàleg social.

Quant als continguts més con-crets de l’acord de què ara estemparlant5, aquest estableix criteris ielements per a l’o ordenació flexi-ble del temps de treball, més flexi-bilitat diuen per mantenir o creartreball, regulació del salari varia-ble, actualització de l’organitzacióprofessional i les classificacionsper tal que resolguin els canvis enl’organització del treball,… és adir, més del mateix.

Per un altre costat, planteja la ra-cionalització de l’estructura de lanegociació col·lectiva mitjançantl’agrupació, adhesió i extensió delsconvenis col·lectius, la negociaciód’acords marc sectorials encami-nats a establir convenis d’àmbit…Catalunya, conseqüentment,només negociats per ells.

Igualment, defensa la constitu-ció de diverses comissions secto-

rials sobre formació professionalde Catalunya, en relació amb elConsorci per a la Formació Contí-nua de Catalunya, l’Institut Catalàde les Qualificacions Professio-nals, el Consell Català de la For-mació Professional així com altresorganismes relacionats amb l’àm-bit formatiu.

També es necessiten amplia-cions a les funcions del TribunalLaboral de Catalunya, essent lamés problemàtica que aquest inter-vingui per establir els serveis mí-nims de manteniment en cas devaga quan sobre aquests no tinguicompetència l’Autoritat Laboral.

No obstant, no tot ha de ser ne-cessàriament negatiu, així s’esta-bleix que els convenis fixin laigualtat entre homes i dones, queen les subcontractes o externalitza-ció d’activitats es regulin els pro-cessos amb especial incidència enla seguretat i la salut de les perso-nes, garantir el dret a la intimitatdel treballador per utilització de lesnoves tecnologies de la informaciói la comunicació.

Dèiem a l’inici que algú pot sen-tir-se encegat en entendre queaquest acord estableix els fona-ments del marc català de relacio-nes laborals, el cert és que nova-

ment s’ha desaprofitat l’ocasió perestablir un marc de participacióque superi els rígids esquemes del’Estatut dels Treballadors i la LleiOrgànica de Llibertat Sindical,ambdues normes acoten la inter-venció i la interlocució als sindi-cats que no reuneixen unes carac-terístiques molt perfilades, comsón la superació d’un percentatgede representativitat, que podríemconsiderar excessiu i que està be-neficiant exclusivament dos sindi-cats i per tant, s’estableix en perju-dici d’altres centrals sindicals queveuen disminuïda la seva capacitatde representació.

El més democràtic, per garantiruna llibertat sindical plena, passa-ria per admetre la presència de totsels sindicats, cadascun amb la re-presentativitat que li atorguen elstreballadors i les treballadores, en-cara que no tant per la quantitat dedelegades i delegats obtinguts enels processos electorals com en elnombre de vots aconseguit enaquests, ja que és coneguda la faci-litat o poca xifra de sufragis ambquè es guanyen algunes eleccionsen empreses petites, mentre que ales mitjanes i grans aconseguir unbon resultat o representació surtper un nombre de vots molt alt.

No n’hi ha dos sense tresOPINIÓ:

El càncer delsaccidents‘in itinere’

Josep M. Loste Romero

La manca d’un transport públicdecent i europeu, a banda de

provocar moltes depressions, histè-ries, col·lapses i una gran contami-nació ambiental -amb unes funes-tes conseqüències pel que fa a laqüestió del canvi climàtic- éstambé la causa directa de moltsmorts i ferits que es podrien evitarperfectament.

Així , els accidents en el trajectea la feina han augmentat un 20 percent a casa nostra en el que portemd’any. El càncer ‘in itinere’ no hadeixat d’incrementar-se, per culpade la manca de voluntat políticadels nostres governants i empresa-ris. És a dir, com a conseqüènciad’aplicar, durant els darrers 20anys, un model urbanístic, de de-senvolupament territorial i de mo-bilitat totalment tercermundista iinsostenible, que només beneficiauna minoria de pocasoltes, enaquests moments ens trobem, a Ca-talunya, amb un drama sociald’amplitud i característiques sem-blants als problemes de la sanitatpública, l’habitatge o l’atur.

Per altra banda, la manca d’untransport públic com cal arreu delterritori català, a més a més de pro-vocar aquestes carnisseries enforma d’accidents de carretera,també és la responsable de moltaexclusió social per a la gent que nopot disposar de vehicle privat (cal-dria recordar que un 50 % de la po-blació no disposa de carnet de con-duir).

D’aquesta manera, és molt anti-social que el carnet i el cotxe propisigui el primer requisit que exigei-xin la majoria de les empreses pri-vades, fins i tot les que ofereixentreball gairebé esclavista, per donarfeina a un ciutadà.

Això és un model d’organitzacióque crea molt alarma social, és unmodel criminal i autènticament in-constitucional -que en nom d’unasocietat moderna i civilitzada, através dels seus representats polí-tics- s’ha de mirar d’eliminar elmés aviat possible.

ResultatsalgunesEleccionsSindicalsClariant Tarragona

Tècnics i administratiusCCOO 4 - CGT 1Especialistes i no qualificatsCGT 3 - UGT 1

Gearbox inicia l’acomiadament de 222 persones afectades per l’ERO


Gearbox, filial de caixes decanvi de Seat, ha iniciat l’aco-

miadament dels 222 treballadors itreballadores afectades per l'Expe-dient de Regulació d’Ocupació(ERO) que va aprovar la Generali-tat el passat 12 d’agost. La SeccióSindical de CGT a Gearbox en elsúltims mesos ha portat a terme unimportant procés de lluita contral'ERO. Els afectats per l'ERO hande triar entre quatre opcions d’in-demnització i possibles recol·loca-cions.

Les dues primeres opcions supo-sen una indemnització de 20 diesper any treballat i la recol·locació aGearbox o a Seat en un període dedos anys. En el cas que les i elsacomiadats que s’acullin a aquestaopció no siguin recol·locats o no

hagin reingressat en la filial deSeat en aquest període, l’empresaels abonarà 25 dies més per anyd’indemnització. La Secció Sindi-cal de CGT s’ha oposat al fet queels que optin per ser recol·locats aSeat entrin com a totalment nous,perdin les seves condicions d'anti-guitat i de categoria professionalque tenen ara en la seva filial.

Una altra opció de les afectadesper l'ERO suposa la recol·locacióen terceres empreses del sectordels components d'automoció-subministradores de Seat- en unescondicions laborals mínimes com-promeses, a més d’una indemnit-zació de 45 dies per any. Aquestesempreses hauran d’estar en un radimàxim de 30 quilòmetres de la fac-toria de Gearbox i haurien d’oferiruna relació laboral estable i un sa-lari d'acord amb el seu perfil pro-

fessional. Aquests dos últims com-promisos són considerats massaambigus per part de CGT.

Les treballadores i els treballa-dors de Gearbox acomiadats tambépoden optar per rebutjar qualsevolrecol·locació i ser indemnitzatsamb 45 dies per any treballat senselímit de mensualitats, amb unmínim de 10.000 euros bruts

Un dels temes que ha estat criti-cat en les reunions mantingudesper treballadores i treballadorsafectats per l’ERO amb l’empresaés la falta d’informació en qües-tions concretes.

CGT, que va mobilitzar la plan-tilla de Gearbox contra el preacord(vegeu anteriors números del “Ca-talunya”), va acordar presentaral·legacions a la decisió de la Con-selleria de Treball. Per la CGT,Treball no ha considerat l’acord de

garanties de trasllat signat el 1990,quan Seat va segregar el negoci i esva crear Gearbox, que és una divi-sió merament instrumental, que noté autonomia productiva, orgànicani funcional. També s’ha criticat elfet que Treball tracta Seat com unaempresa en crisi, i el 2004 va obte-nir 144 milions d’euros de benefi-ci.

D’altra banda, el passat 12 de se-tembre, CGT va presentar un re-curs d’alçada davant de la resolu-ció de l’ERO en el qual es donenarguments a la Conselleria la Con-selleria de Treball i Indústria de laGeneralitat perquè estudiï millorla documentació presentada per lacompanyia en la presentació del’expedient, ja que en la resolucióqueda clar que no s’han investigatbé les causes que al·lega l’empre-sa.



El �civisme� de qui mana, de festaTema del mes

Text: Meritxell Sánchez-Amat (�La Burxa�);fotos: �La Burxa�

Un fet aïllat ha tornat a ser utilitzat per cri-minalitzar les Festes Alternatives deSants. Enguany, les Festes s’han dut a

terme amb total tranquil·litat excepte quan uncotxe amb dos guàrdies de seguretat de l’em-presa Securitas, encarregada de la vigilànciadel metro, va ficar-se entre la muntera de gentque estava als voltants del recinte on es feia lamarató ‘hard-core’. Van baixar del vehicle ambun gos sense morrió i van passar corrent entrela gent per anar al passadís de l’estació demetro de Mercat Nou, una de les poques esta-cions descobertes que queden a Barcelona.Allà, com és freqüent, un grup de joves feiagrafits. Van apallissar-los a ells i a la gent ques’estava a les escales del passadís. Davant laresposta dels agredits, van deixar anar el rott-weiler que els acompanyava, que va començara mossegar a tort i a dret, causant ferides a cincpersones, tres de les quals van necessitarpunts de sutura i una altra va haver de ser inter-vinguda quirúrgicament. Poc després, van fer

acte de presència dotze agents de la PoliciaNacional que van disparar cinc trets per disper-sar la gent. Segons el comunicat de la Delega-ció del Govern de l’endemà, els trets van ser al’aire, però en una de les columnes del passadíshi ha un impacte de bala a 1.80 metres d’alçadaque desmenteix aquesta afirmació.

Els fets parlen per si sols. La causa primeradels aldarulls va ser la irrupció dels guàrdies deseguretat, que va ser totalment gratuïta ja quesi el que volien era arribar a l’estació de MercatNou tenien altres rutes. Aquesta actitud de pro-vocació no és una excepció. En diverses oca-sions, els guàrdies de seguretat contractats perTransports Metropolitans de Barcelona (TMB)han mostrat actituds amenaçadores i han prota-gonitzat incidents violents a les estacions demetro del barri. D’altra banda, els trets de la Po-licia Nacional haurien pogut tenir conseqüèn-cies molt greus, fins i tot mortals. El lloc on vanpassar els fets és un passadís a l’aire lliure de 2metres d’ample i 5 de llarg, amb escales quepugen als dos extrems. És, doncs, una trampaen una situació com la que es va viure i només

la sort va evitar que no haguéssim de lamentardanys majors. A més, a 100 metres se celebra-va el concert de les Festes Alternatives queaplegava al voltant de 3000 persones. Els alda-rulls no van arribar als qui s’estaven a la plaça,però si hagués estat així, les conseqüèncieshaurien estat molt greus.

El dilluns següent als fets, la Policia Nacionalva detenir dues de les víctimes de les mossega-des dels gossos. Segons la Policia Nacional, ladetenció es va basar en la identificació feta pelsguardes de seguretat, però l’Assemblea deBarri de Sants (ABS) apunta que la raó va serque un dels ferits va fer declaracions a la prem-sa i que l’altre era localitzable ja que estava in-gressat. De fet, el van esperar a la sortida de l’-hospital per a detenir-lo. Finalment, els vandeixar en llibertat amb càrrecs el mateix dia, re-tirant-los els de desordres públics, resistència al’autoritat i atemptat i imputant-los un delicte delesions i una falta de danys.

Per la seva banda, l’ABS va anunciar quepresentarà una querella criminal contra els res-ponsables dels aldarulls i va exigir responsabili-tats polítiques i socials a l’Ajuntament de Barce-

lona. Segons l’ABS, la institució du a terme unacampanya per criminalitzar els moviments so-cials que darrerament ha empès amb el fantas-ma de l’incivisme i amb la voluntat d’involucrargrups antisistema en els incidents de les festesde Gràcia, trobant connivència en els mitjans decomunicació oficials, que, com en el cas delstrets a Mercat Nou, dóna per bona la versió dela policia. L’ABS també va convocar una mani-festació de protesta el divendres següent queva aplegar unes 150 persones.

Festes amb tradicióEnguany, les Festes Alternatives del barri deSants han celebrat la seva onzena edició. L’As-semblea de Barri Sants se suma a la dotzenade carrers engalanats pels seus veïns i veïnes imunta unes festes amb una programació dife-rent de la tradicional, amb gran èxit d’assistèn-cia. L’ABS està formada per gent dels movi-ments socials del barri com associacions deveïns i veïnes, membres del col·lectiu okupa idiverses entitats i associacions.

Trets i mossegades a Sants

Pere Roca

AGràcia, per les festes, es produeixenfenòmens que van escassos en la quoti-dianitat del sistema en què vivim: rela-

cions socials a punta pala, autogestió, vida alcarrer, autoorganització, compromís, solidaritatveïnal, diàleg entre persones molt diferents,col·laboració desinteressada, autonomia, etc.

El teixit social de Gràcia és molt ampli inomés aquells que hi viuen coneixen a la per-fecció cada moviment social i se saben mouresobre un terreny que els és propi. Cada asso-ciació segueix el seu camí, i les que ho desitgencol·laboren entre elles i les que no continuen laseva tasca amb el respecte i la confiança de laresta. Ningú es molesta. Independentistes, cas-tellers, diables, associacions veïnals, esplais,assemblees, llibertaris, ecologistes, músics,okupes, gitanos, estudiants... Tots tiren enda-vant el barri i el dinamitzen de diferents mane-res. I Gràcia, així, autònoma, funciona. Els pro-blemes comencen quan les institucions

instrumentalitzen tot això i s’aprofiten de la feinaque fa el poble. Ho dic perquè ha estat el Dis-tricte qui des de fa anys ha fomentat la “marca”Gràcia. Ha estat el Districte qui ha fet de la vidasocial gracienca un aparador propagandístic,gastant-se diners en campanyes que presenta-ven Gràcia com un barri “marxós i divertit”. I au,aquí ho tenen: una festa major que rep milionsde visitants i on els polítics aprofiten per passe-jar-se, en un esdeveniment que s’ha convertiten la Festa Major estiuenca de la Barcelona“Fòrum style”.

Ja en les darreres edicions es palpava lamassificació de les festes i aquest passat agostel tema s’ha escapat de les mans del Districte,no pas del veïnat, que és qui ha pagat les con-seqüències de tot plegat. S’ha desorganitzat unesdeveniment que funcionava i que poden ferfuncionar les persones dels moviments socialsper si mateixes. I sense intervencions del Dis-tricte ni campanyes demagògiques. Amb lafeina horitzontal i autònoma del dia a dia.

I aquest any, el Districte de Gràcia, amb ERCi el seu regidor Ricard Martínez al capdavant,

no només no ha sabut redreçar la situació cova-da anys enrere, sinó que ha actuat amb imposi-cions, prohibicions, pressions polítiques, mani-pulacions i policia. Ha denunciat i amenaçatdiferents centres socials del barri ja abans quecomencessin les festes, ha prohibit les festesalternatives de l’Assemblea d’Okupes, ha en-vaït les places amb l’exèrcit municipal dels an-tiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS) i quan lasituació ha estat insostenible ha criminalitzat elsokupes, que han aparegut als diaris com a re-bentadors de decorats. Fins a aquí es podiaarribar. Han trencat la lògica del barri i el seufuncionament autònom al qual feia referència alprincipi. I han acabat intentat rebentar la con-vivència social que tan bé funciona quan no hiha institucions pel mig.

Sort que Gràcia és un barri socialmentmadur i la gent que hi viu ha anat entenent elque passava. Els graciencs i gracienques jasaben que els okupes i els “radicals” del barrimai no rebentarien el decorat d’un carrer, senzi-llament perquè també okupes i “radicals” fan

decorats i també són víctimes de destrosses.Els casals, ateneus i centres socials, com tot elconjunt de “gent del barri”, són víctimes de “llau-neros” i visitants que no tenen ni idea de què re-presenta pel barri la Festa Major, perquè no sónde Gràcia i ningú no els ha explicat on són i quèels envolta.

Els visitants que respecten les festes i ente-nen que sense el veïnat, okupes inclosos, laFesta Major no seria possible s’han quedat enminoria. La resta van a Gràcia com podrienanar a una macrofestival d’estiu. I això és per-què, tu, regidor carallot Ricard Martínez d’ERC,no entens el funcionament de Gàcia.

D’entrada, l’any vinent, Ricard Martínezd’ERC, no estaria de menys obrir el metro du-rant tota la nit perquè la gent que ens enviespugui marxar més tard de les tres de la nit. Iguarda els goril·les dels UPAS al menjador decasa teva. Comença per aquí i deixa que lagent de Gràcia faci la resta, amb els seus mèto-des. Segur que sabran solucionar el problemamillor que tu, que has apagat quatre flamesamb massa gasolina.

Festes de Gràcia, apagarquatre flames amb gasolina

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT


CronologiaFINS AL 15 DESETEMBRE

▼

DILLUNS 15 D’AGOSTCOMENCEN LES ACTIVITATS de laCoordinadora Popular de Festes a laplaça del Diamant de Gràcia, en uncontext de forta pressió mediàtica con-tra les festes alternatives. (CI)

DIMARTS 16 D’AGOSTRODA DE PREMSA al local de la CGTde Terrassa per fer un balanç crític delprocés de regularització d’immigrantssense papers, que en va deixar fora ala meitat d’ells.L’ORGANITZACIÓ del "Fes-te Jove"de Manlleu denuncia l’actuació d’ungrup d’ultradretans ocasionaren diver-sos incidents i agrediren alguns delsparticipants. Posteriorment, van seridentificats pels mossos (sense ser de-tinguts). Al dia següent, van passar adisposició judicial i van romandre en lli-bertat sense càrrecs. (CI)

DIMECRES 17 D’AGOSTCERCAVILA d’inici de les Festes Ma-jors Alternatives del barri de Gràcia.S’ocupà un solar per tal de realitzar-les(havien estat prohibides pel districte).(CI)

DIJOUS 18 D'AGOSTUN GRUP DE 14 SOLIDARIS amb els3 de Gràcia es va emmanillar a diver-sos vagons del metro a l’estació deFontana, impedint el pas del tren. L’ac-ció es produeix durant una manifesta-ció de protesta contra el judici d’a-quests tres joves a l’AudiènciaNacional, que aplegà un miler de per-sones. (CI)

DISSABTE 20 D’AGOSTDURANT LA MATINADA, són detin-guts dos joves d’”estètica punk” se-gons la premsa per presumpta partici-pació en els incidents nocturns patitsdurant les Festes de Gràcia. Els jovesreivindiquen la seva innocència. (IU)

DIUMENGE 21 D’AGOSTATEMPTAT INCENDIARI contra lacasa ocupada de Portal Nou (al barride Ciutat Vella de Barcelona). Sortosa-ment, no es produeixen ferits. Els ocu-pants han presentat denúncia tant ajutjats com a dependències policials.(IU)

DILLUNS 22 D’AGOSTCOMENCEN LES FESTES Alternati-ves de Sants, amb tota una setmanaplena d’actes i activitats.SÓN POSATS EN LLIBERTAT sense

càrrecs els dos joves d’”estètica punk”detinguts el dissabte 20 d’agost perpresumpta participació en els incidentsnocturns patits a Gràcia. (CI)

DIMARTS 23 D’AGOSTCOMENCEN LES FESTES Alternati-ves de Manresa, actes fins al dia 29.

DIMECRES 24 D’AGOSTELS TREBALLADORS i les treballa-dores de Parcs i Jardins de Barcelonavan navegar per davant la costa ambuna vela on es proclamava la sevaoposició a la privatització de l’empresamunicipal. Al mateix temps un grup dejardiners i jardineres van realitzar unabicicletada reivindicativa amb tàndemsi bicicletes per les platges de Barcelo-na. Repartien fulls informatius i infor-maven sobre el procés de privatitzacióa través de la conversió d’OrganismeAutònom a Entitat Pública Empresa-rial.NOVA OCUPACIÓ a Sant Boi de Llo-bregat, al carrer Major, 32, amb finalitatd’habitatge i centre social. El mateixdia es van detenir tres joves que prova-ven d’ocupar una casa al carrer Ros-selló de Barcelona. Tot i que l’ocupacióno constitueix delicte motiu de deten-ció, els agents justificaren la detencióal·legant que s’havia produït "robatoriamb força"; tot i que posteriorment elsalliberà sense posar-los a disposiciójudicial, reconeixent implícitament ques’havia produït una detenció injustifica-da. (CI)

DIJOUS 25 D’AGOSTCERCA-CARRERS a les festes alter-natives de Sants. (IU)L’ALCALDE DE BARCELONA, JoanClos, anuncia una nova ordenançamunicipalque endurirà les sancionscontra els comportaments "incívics".Des dels moviments socials es té lapercepció que aquestes mesures justi-ficaran un increment repressiu contrales seves activitats a la ciutat. (CI)

DISSABTE 27 D’AGOSTGREUS INCIDENTS mentre es cele-brava un multitudinari concert a lesFestes Alternatives de Sants. Diversosguàrdies de seguretat amb els seusgossos rottweiler i policia nacionalirrompen al mig del concert mentreperseguien un grup de graffiters. Esprodueixen diversos ferits entre el pú-blic per mossegades dels gossos, i di-versos trets "a l’aire" (hi ha un impactede bala a una alçada d'1,80 metres delterra). Al vespre es fa públic un comu-nicat de premsa policíac justificantaquestes actuacions. (CI)AGRESSIÓ FEIXISTA a Badalona perpart d’un grup de caps rapats contra un

jove d’estètica punk, que va haver deser atès a l’hospital. Els Mossos identi-ficaren (però no van detindre) elsagressors. A Llançà un grup de capsrapats francesos van ocasionar diver-sos incidents i agressions a la sortidad’una discoteca. Els mossos els vandetindre i van sortir posteriorment enllibertat amb càrrecs. (CI)

DILLUNS 29 D’AGOSTES DETENEN dues de les personesferides per mossegades de gos als in-cidents de les Festes Alternatives deSants, per suposades lesions alsagents de “seguretat”. Anuncien al seutorn que denunciaran les forces “de se-guretat”. (CI)

DIMARTS 30 D’AGOSTL’ASSEMBLEA del Barri de Sants,junt a d’altres organitzacions i entitats,anuncia la presentació d’una querellacontra els agents responsables (tantde l’empresa privada Securitas com dela Policia Nacional) pels incidents delpassat dissabte 27 d’agost. A la vega-da, denuncia l’Ajuntament de Barcelo-na pel clima de crispació que ha anatcreant darrerament. (CI)TROBADA A BARCELONA al lloc onvan assassinar al maquis llibertariJosep Lluís Facerías, al passeig Ver-dum cantonada amb el carrer DoctorPi i Molist.

DIJOUS 1 DE SETEMBRE

MANIFESTACIÓ pel centre de Barce-lona denunciant la impunitat del cas del’assassinat del jove d’Hospitalet PedroÁlvarez.

DIVENDRES 2 DE SETEMBRE XERRADA sobre l’estat actual del casdel periodista afroamericà Mumia AbuJamal, condemnat a mort als EUA, acàrrec del Col·lectiu Mumia de Barce-lona. Tot seguit, sopar tertúlia. I el dis-sabte dia 3, al Centre Social La Maran-ya de Lleida, a més es va fer unaprojecció.

CONCENTRACIÓ pels fets de Sants.Prop de 250 persones recorreguerenla carretera de Sants per denunciar elsfets del passat dissabte 27 de setem-bre. MASSA CRÍTICA ciclista pels carrersde Barcelona.COMENCEN LES FESTES Alternati-ves de Santa Coloma de Gramenet,amb activitats fins al dia 4. En l’actuali-tat, es comptabilitzen prop d'una cin-quantena de localitats que celebrenfestes majors alternatives, és a dir, au-toorganitzades per la gent i amb actesde crítica al sistema o de promoció dela cultura no comercial. Durant aquestcap de setmana també es van celebrara Sabadell, Piera, Bellvitge i Sant Quir-ze, entre d’altres.

DISSABTE 3 DE SETEMBRENOVA OCUPACIÓ a Ciutat de Mallor-ca: es tracta d’un local al carrer EusebiEstrada. Es fa pública l’ocupació d’unespai a Cerdanyola del Vallès, així comla creació de l’Assemblea d’Okupes deCerdanyola. (CI)LLENÇAMENT DE PINTURA contral’estàtua dels requetés a Montserrat.(CI)NOVA EDICIÓ del Correllengua, inici a

Rià (el Conflent) el 3 de setembre i fi-nalitzarà a Perpinyà el 5 de novembre.

Entre aquestes dues dates la flama delCorrellengua recorrerà la gran majoriade comarques, viles i ciutats dels Paï-sos Catalans.

DIUMENGE 4 DE SETEMBREJORNADA DE SUPORT a RàdioBronka al CSO La Ràbia de Barcelona.Aprofitant el pas de la Vuelta Ciclista aEspanya, SOS Lloret aprofità el ressòmediàtic d’aquest pas per posar diver-ses pancartes reivindicant l’actual pro-jecte de perllongació de la C-32. (CI)

DILLUNS 5 DE SETEMBREL'ASSEMBLEA PAGESA, amb el su-port de Greenpeace i la PlataformaTransgènics Fora, va presentar al jut-jat de Balaguer diverses denúncies perla plantació de camps de moresctransgènic il·legal a la localitat de Sen-tiu de Sió, denúncies dirigides contral’empresa Pioneer propietària de lesllavors, contra el propietari de la finca icontra la Generalitat per permetre laplantació.EN UN GEST sense precedents, coo-peratives i viticultors del Penedès i delCamp de Tarragona van seguir la jor-nada de vaga convocada per Unió de

Pagesos per demanar a la indústria delvi i el cava un preu mínim just pel litrede vi base. Alhora, es van bloquejar lesentrades a Torres, Freixenet i Codor-niu.CONCENTRACIÓ DE SUPORT con-tra el possible desallotjament de duescases ocupades al barri de la Sagrerade Barcelona. Els ocupants denuncien‘mobbing’ immobiliari i pràctiques ma-fioses per part de la propietat per fer-los fora. (CI)DURANT EL PAS de la Vuelta Ciclistaa Espanya per Olot dos joves interrom-peren el pas, emmanillant-se a l’alçadade la plaça Clarà. (CI)

DIMARTS 6 DE SETEMBRECONCENTRACIÓ-CASSOLADA aBerga organitzada per diversos col·lec-tius per protestar contra les amenacesque estan patint diversos ciutadans deBerga per part de persones de l’entorndels implicats en l’assassinat del joveJosep M. Isanta durant la passadaPatum.ENTITATS ECOLOGISTES denun-cien l’assalt produït a finals d’agost a laFàbrica del Sol, seu social de diversoscol·lectius ecologistes, com Ecoserveisi el Grup de Científics i Tècnics per unFutur No Nuclear. Les destroces hanestat considerables i es denuncia ladesaparició d’un ordinador i un aparellper mesurar la radioactivitat als ali-ments. Es sospita que l’assalt ha estatobra de "professionals", no es disposani tant sols d’una empenta dactilar. CONCENTRACIÓ a les portes de lacasa ocupada al carrer Valdonzella, 12de Barcelona per tal d’evitar el desa-llotjament administratiu que finalmentno es produeix. (CI)

DIJOUS 8 DE SETEMBRETRES JOVES de Cornellà denuncienhaver estat maltractats i vexats quan

eren identificats al tornar de les festesalternatives de Bellvitge. Al seu torn lapolicia els acusa dels delictes de re-sistència i en un cas d’atemptat. (CI)

COMENCEN LES FESTES Alternati-ves de Viladecans, fins el dia 10.

MOR UN VEÍ del barri de les Corts deBarcelona de 32 anys, poc després d’-haver estat detingut i immobilitzat pelsMossos d’Esquadra a la Meridiana deBarcelona. Els jutjats han obert una in-vestigació tot i que responsables delsmossos han declarat que l’actuaciódels seus agents havia estat correctaen tot moment. (CI)ENDERROCADA una de les últimesmasies dels colons de Montagut. (CI)

DIVENDRES 9 DE SETEMBRE CONCENTRACIÓ als jutjats del socialde Barcelona pel judici en el qual esta-ven demandats els companys de CGTa l'empresa SAS d’Abrera, acusats perla direcció de convocatòria il·legal devaga.REELABORACIÓ DEL MURAL d’ho-menatge als guerrillers llibertaris cone-guts i anònims de la plaça Anna Franka la Llagosta (Vallès Oriental), tapat re-centment pel batlle pseudo-socialista

de l’Ajuntament tripartit.COMENCEN LES FESTES Alternati-ves de Vallcarca, Barcelona. També hihan festes alternatives a Poble Nou iSarrià. (CI)DESALLOTJAMENT I ENDERRO-CAMENT de "la Casa del Fòrum" deBarcelona, espai creatiu que s’haviamostrat molt crític contra la política delconsistori barceloní amb el Fòrum Bar-celona 2004. (CI)

DIUMENGE 11 DE SETEMBREACTE AL CEMENTIRI de Terrassa, onunes cinquanta persones han exigit al’Ajuntament de Terrassa que es digni-fiqui la fossa comuna del cementeri onjauen un centenar de soldats republi-cans.

DIADA NACIONAL de Catalunya. LaCGT participa a les convocatòries delCamp de Tarragona, a Reus, i de Po-nent, a Lleida. A Barcelona, el BlocNegre agrupa els i les llibertàries anar-coindependentistes. La Xarxa contraels Tancaments d’Empreses i la Preca-rietat xiula els polítics a l’estàtua deRafael de Casanovas.

DIMARTS 13 DE SETEMBREPRIMERA SENTÈNCIA per ‘mobbing’immobiliari a Barcelona, al carrerVerdi, 28. L’Audiència de Barcelona haemès una sentència contra la propietà-ria de l’immoble (Mest 28 2003 SL) perhaver tallat l’aigua i l’electricitat alsveïns. LA PLATAFORMA d’Oposició alsTransvasaments presenta una cartareivindicativa a l’Agència Catalana del’Aigua de Barcelona en desacord ambla decisió d’aquesta de cedir l’aiguaque pertocava als regadius per la ciutatde Barcelona. ABSOLTS ELS JOVES participantsen una acció de solidaritat amb els tre-balladors de Miniwatt del passat 22 demarç en què es va tallar un carrer pervisibilitzar el conflicte a què havia por-tat la multinacional els treballadors i lestreballadores. Als solidaris i solidàriesels demanaven un any de presó i final-ment van ser absolts. (CI)

DIJOUS 15 DE SETEMBRECONCENTRACIÓ al jutjat social 13 deBarcelona en solidaritat amb el com-pany Fredi, del Garraf, delegat de CGTa l’empresa Mahle, que va ser sancio-nat amb 28 dies d’ocupació i sou per"baix rendiment" com a manera de se-guir pressionant i obstruint la seva acti-vitat sindical a l’empresa.

DEL 3 DE SETEMBRE AL 5 DE

NOVEMBRE

Correllengua 2005www.correllengua.org

Aquesta novena edició del Correllen-gua s’inicià a Rià (el Conflent) el 3 desetembre i finalitzarà a Perpinyà el 5 denovembre. Entre aquestes dues datesla flama del Correllengua recorrerà lagran majoria de comarques, viles i ciu-tats dels Països Catalans.

Enguany, la flama del Correllenguava sortir del Castell de Rià, va baixar pelConflent on va tenir lloc un acte centrala Vilafranca del Conflent i es va agafarel popular tren groc fent un recorregutpel Conflent i la Cerdanya ,i s’acabà aPuigcerdà, on també es va fer un actecentral, tot simbolitzant el trencamentde frontera.

La cloenda serà, com ja és habitual,el 5 de novembre a Perpinyà, coincidintamb la data històrica del 7 de novem-bre, aniversari del Tractat dels Pirineusdel 1659, sota el qual es va dividir les te-rres del Nord de la resta del país.

Una altra de les dades per tenir encompte és el 9 d’octubre, que és la dataen què arribarà a la ciutat de València.

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected] - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. ([email protected], sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.org www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Octubre de 200512 Catalunya. Octubre de 2005 13

Nador va acollir elquart CongrésMundial Amazigh


Durant tres dies (5, 6 i 7 d’agost), propde 50 associacions imazighen (berbers)van celebrar a Nador (Marroc) el IV Con-grés Mundial Amazigh (CMA), xarxaque reuneix associacions amazigh detotes les regions del Marroc (Nord-Cen-tre i Sud), de la Kabylia i el Aurès alge-rians, dels tuaregs de Mali i Niger, deLíbia, Tunis, Canàries i de la Diàspora(França, Holanda, Bèlgica, Estat espa-nyol...).

La Confederació General del Treball(CGT) d’Andalusia va participar com aconvidada en aquest congrés que es vadesenvolupar a Nador, al Rif (Marroc).

En la sessió inaugural, van intervenirles distintes delegacions convidades,finalitzant el representant de CGT,Agustín Gómez, que va destacar elcaràcter social de l'anarcosindicalismei la seva tradició de lluita. Va insistir enel suport i coincidència amb el movi-ment amazigh en la mesura que lluitacontra les fronteres que divideixen alsimazighen, que lluita per mantenir i de-senvolupar les seves tradicions comu-nitàries i col·lectives, per l'autogestióde cada comunitat o tribu i el federalis-me, així com la seva independència dequalsevol partit polític.

Entre les resolucions aprovades en elCongrés, ens sembla important desta-car les següents: la defensa del laïcis-me, la reescriptura de la història que haocultat l’existència del poble amazigh,la creació d’una comissió de la donaper a tractar el tema específic de ladona amazigh i la resistència a l’expo-liació de les terres comunals i a la priva-tització de les terres de l’estat.

Un Onze reivindicatiu i per a la memòria històricaUn any més, algunes comarcals de la CGT van participar en les manifestacions de l’11 de setembre amb un manifest queenguany rebutjava tant l’Estat com l’Estatut i apostava directament per la llibertat. Però, a banda o alguns cops al costat, elque és clar és que la Diada Nacional és un dia reivindicatiu, tal com es va de mostrar a Reus (foto de l’esquerra), en unaàmplia manifestació, o a Terrassa (foto de la dreta), en un acte de reivindicació de la memòria històrica al cementiri local.

RadioRosko,programa de ràdiodels companysd’autobusos deBarcelona (TB-TMB)RadioRosko, un programa fet per treba-lladores i treballadors d’autobusos deTMB per a treballadores i treballadorsd’autobusos de TMB i, per descomptat,per a tota la ciutadania que transporten.Informació dels drets que té la plantillade TMB, els conflictes existents a l’inte-rior de l’empresa, les anècdotes que esdonen en el dia a dia als autobuseros ila resta d’històries.

Cada dijous de 9 a 10 del matí. Aratambé, repetició del programa els di-lluns de 18 a 19h i els divendres de 14 a15h.Ràdio Contrabanda 91.4 de la FM a Bar-celona

També a través d'Internet a:http://www.contrabanda.org/contraban-da/

Contacte per telèfon al 93 317 73 66 al’hora del programa per a parlar en di-recte o per escriure, a [email protected].

Nou webantifeixista al Camp

El col·lectiu Acció Antifeixista Reus jacompta amb una nova web, la qualconsta d’onze apartats en què us tro-bareu, notícies actualitzades, cartelle-ra, agenda, comunicats, dossiers, en-llaços, especial 12 d’octubre 2005,enquestes, llibre de visites i material dedistribució.

Donen prioritat a l’apartat de notí-cies, on demanen l’ajut de tots elscol·lectius perquè n’enviïn, així comcomunicats, etc. Aquest apartat inten-taran que cada dia s’actualitzi, donantla màxima difusió i prioritat al quepassi al Baix Camp, Països Catalans iEstat espanyol. El butlletí imprès queedita aquest grup continuarà sortintcada quinze dies com fins ara.

L’adreça de la pàgina és www.reus-antifeixista.tk

> CONVOCATÒRIES



Manifest

Amb motiu de la convocatò-ria feta publica per España2000 de la manifestació

feixista que passarà pel centre deValència el proper 12 d’octubre,volem manifestar a l’opinió públicael nostre rebuig. Aquesta convo-catòria s'ha feta a nivell estatal i se-gurament vindran autobusos d'al-tres llocs de l'Estat convertint eixedia València en un ciutat presa pelscap rapats neonazis. Volem mani-festar també la nostra preocupacióper l'onada d'agressions i coac-cions de caire feixista que pateix laciutat. I en especial la quantitat decol•lectius, sindicats, organitza-cions i ONG que en els últims anyspateixen de manera constant la in-timidació i amenaces feixistes. Ésun costum ja a València la presen-cia d'España 2000 als actes i xe-rrades dels moviments socials pera fotografiar i intimidar als assis-tents, fins i tot fan acte de presen-cia i boicotegen actes organitzatsper la Universitat de València.També són públiques les pressionsi amenaces que reben els ajunta-ments que donen permís per feresdeveniments als moviments so-cials (com és el cas de Quatreton-da que després de dos anys de co-accions han aconseguit quel'Ajuntament no done permís perorganitzar les jornades internacio-nals). No podem oblidar la quanti-tat de denúncies que particulars iONG han fet a la ciutat de Valènciaper les nombroses agressions ra-cistes des del feixisme organitzat.Russafa ha patit tres manifesta-

cions racistes i xenòfobes al seu si,dues d’elles en nom d’España2000, el mateix partit que organitzala manifestació del proper 12 d’oc-tubre. Aquestes manifestacions en

realitat són mésbé desfiladesmilitars, ambservei d’ordreamb gossos,gent tapadaamb torxes,música ben altadel compositorfavorit de Hitler icrits feixistes iracistes com:"Hitler, Hitler","España no esun zoo, morosno"... En aques-tes desfiladesinsulten i ame-nacen les veï-nes de Russafaque mostren elseu rebuig, les

fotografien i apun-ten les adreces

dient-los que ja tornaran un altredia. Moltes han sigut les denúnciesd’agressions i danys a comerçosque s’han denunciat desprès deles manifestacions d’España 2000.

De fet, també diverses associa-cions de Russafa van presentaruna denúncia on responsabilitza-ven de les agressions en el barri decaràcter racista, a Delegació deGovern per donar permís a eixesmanifestacions que, en lloc de ferapologia de la convivència entrecultures, prediquen la superioritatde la raça blanca (com bé mostrenels seus crits). A Russafa hi hahagut més d’un assassinat per mo-tius racials i acusats dels quals sónfeixistes organitzats de València.

(...)Així doncs, demanem a Delega-

ció de Govern que tinga en compteles nostres denúncies, exigències ipors i que no done permís als fei-xistes perquè facen apologia del’odi racial i del feixisme impune-ment pels carrers de València.Aquestes manifestacions sempreacaben amb nits de "cacera"(escom els neonazis li diuen a apallis-sar immigrants, homosexuals i"rojos") i si tenen el premis de De-legació de Govern aquesta serantan responsable com els feixistes.

DISSABTE 22 D’OCTUBRE DE

2005 A CARCASSONA

Roig i negre a lamanifestació per lallengua occitana

Les associacions culturals occitanes(Institut d’Estudis Occitans, Confedera-cion de las Calendretas, FELCO-Fede-racion dels Ensenhaires de Lenga eCultura Occitans, Òc-Bi (ensenyamentbilingüe públic) i Conselh de la Joven-tut d’Òc, fan una crida a una manifesta-ció reivindicativa i festiva per reivindi-car un estatut de la llengua occitana imesures eficaces en els àmbits de lacreació, els mitjans de comunicació, lavida pública, l’ensenyament, amb la fi-nalitat d’assegurar la transmissió de lallengua a les generacions futures.

S’espera l’assistència de milers depersones entre el jardí André-Chénier(concentració a les 14h) i la Cité, a Car-cassona. S’ha llançat una campanyad’informació i de mobilització dirigida ales associacions, partits, sindicats, itots aquells que desitgen una veritabledemocràcia cultural en el respecte a ladiversitat lingüística.

Contra la uniformització mundialistai pel reconeixement dels pobles i llurscultures, la Confederació Nacional delTreball de l’Aude encoratja totes i totsels treballadors i treballadores amb osense ocupació a manifestar-se el 22d’octubre a Carcassona.

Curs d’economiacrítica a Barcelona

El seminari d’economia crítica Taifaofereix un curs per a les persones ques’interessen per entendre la situació idinàmica econòmica d’aquesta socie-tat. El curs vol aconseguir presentaruna visió rigorosa i crítica dels aspec-tes més rellevants i fonamentals delfuncionament actual de la societat capi-talista. La seva metodologia és alta-ment participativa.

Sessions

1) 19 d’octubre. La societat en la quevivim. Una visió panoràmica.2) 9 de novembre. L’estructura fona-mental d’explotació. 3) 30 de novembre. El sistema produc-tiu. 4) 14 de desembre. El paper de l’estat(1). 5) 11 de gener. El paper de l’estat (2). 6) 1 de febrer. L’evolució de l’estat delbenestar: hi ha crisis del sistema depensions? 7) 22 de febrer. La dinàmica actual delcapitalisme. 8) 8 de març. La realitat del projecte eu-ropeu.9) 29 de març. La ciutat en el capitalis-me actual. 10) 18 abril. Cap on va el capitalisme. Hiha alternatives?

Les sessions es realitzaran a l’Eco-concern, c/Mare de Déu del Pilar, 15,principal de 19 a 22 hores. El cost de lainscripció serà de 30 euros per a tot elcurs (inclou dossier).

L�EXTREMA DRETA PRETÉN OMPLIR VALÈNCIA DE �PATRIOTES�

12 d�octubre antifeixistaa València i arreu

El proper dissabte 5 de novembrede 2005 a les Cotxeres de Sants,tindrà lloc el tradicional concertantifeixista organitzat per Al Ene-migo Ni Agua (AENA), que en-guany arriba a la seva setena edi-ció. El festival serveix al col·lectiuper autogestionar els seus projec-

tes alhora que és un lloc de troba-da de l’antifeixisme català.

Durant la tarda i la nit hi hauraexposicions sobre el tema de na-zisme i del feixisme en les dife-rents cares que es mostren,també hi haurà plantada de txirin-gos de col·lectius i destribuïdores

alternatives i a la nit actuaran elsgrups DR. Calypso, Amparo y susMuchachos (Amparanoia) i Terro-ristas del Son.

Per tal de fer una previsió d’es-pai per als txiringuitos cal avisarde la vostra assistència ambtemps. Si voleu aportar alguna

exposició o pancartes per tal dedenunciar altres fets i injustíciesno dubteu en posar-vos en con-tacte amb el col·lectiu AENA (AlEnemigo Ni Agua) o deixeu encà-rrec a la distribuïdora El Lokal, c/Cera, 1 bis, Barcelona. Email: [email protected]

Setena edició del Festival Antifeixista a Barcelona

La resposta en forma irònica o més combativa no s’ha fetesperar, com a mostra aquest cartell que es pot trobar a Internet.

Dilluns 10, 20h, Centre de Lec-turaXerrada “Experiència del movi-ment antifeixista a Alemanya”.Projeccions audiovisuals i xerra-da amb membres d’Antifaschis-tische Aktion.Dimarts 11, 20h, plaça TeatreConcert “Contra tots els feixis-mes”, amb Reprieve, Kommin-

tern, Avalot, Garrotada, La ViaMuerta, Sound system. Entradagratuïta.Dimecres 12, 20h, MercadalConcentració “ Feixisme ni aquíni enlloc”Dijous 13, 20h, local de CGT Xerrada “La nova extrema dretaals Països Catalans”A càrrec de la Plataforma Antifei-

xista (Vinaròs-Castelló) i un pe-riodista d’investigació.Divendres 14, 20h, des de LaPalmaCercabars amb batucadaEn finalitzar, dj a la taverna Ca-rrasclet i 1 dj x al Bar Campus.Organitzen: Acció Antifeixista,Assembla de Joves de Reus,Casal Despertaferro i CGT.

Primera Setmana antifeixista de Reus


SENSE FRONTERESQuan l’Estat s’aprima tant i tant l’únicque en queda és l’exèrcit i la policiaper reprimir qui gosa protestar

Els EUA han mostratla cara més cruel delneoliberalisme: quese salvi qui pugui

Aigües tèrbolesa Lousiana

Joan Layret

Els passats fets succeïts a NovaOrleans i a d’altres poblacions

de Louisiana no són solament unacatàstrofe natural. Aquest és el mis-satge que vol transmetre l’Admi-nistració Bush, i en general tots elsgovernants que utilitzen l’expe-dient de la força de la natura com atrinxera de la seva incompetència.

Era previsible una situació d’e-mergència que pogués provocar lainundació d’una bona part de laciutat de Nova Orleans? La respos-ta és afirmativa, i de boca ni més nimenys que del Cos d’Enginyers del’Exèrcit dels EUA. Ja estava anun-ciada la catàstrofe des del momenten què es va considerar alarmistaque es volgués reforçar els dics iels murs de contenció ja obsoletsd’una ciutat per sota del nivell delmar. Les necessitats pressupostà-ries derivades de la croada fona-mentalista amb les invasions d’Af-ganistan i Iraq van fer la resta. Unaltre fet significatiu és que unabona part dels efectius de la Guàr-dia Nacional que haguessin pogutpal·liar parcialment l’emergènciahumanitària estaven a l’Iraq en elmoment de l’huracà.

En l’Estat neoliberal la seguretatenfront de les catàstrofes és respon-sabilitat dels propis ciutadans.L’ordre de l’alcalde Ray Nagin vaser expeditiva: “abandoneu la ciu-tat!” Aquells ciutadans i ciutadanesque tenien mitjans de transport pro-pis la van obeir, les classes popu-lars més deprimides, majoritària-ment afroamericanes, van haver depatir d’una forma directa la gaire-bé inexistent atenció pública.

La prioritat era fer front als sa-quejadors, que robaven els super-mercats, en molts casos per sobre-viure, o fins i tot que no pagaven labenzina, això dit en boca del presi-dent Bush, un digne representantdels interessos del petroli. Forçabruta per perseguir els delinqüents,presons improvisades, personestancades sense cap mena de proce-diment judicial o penal, cap garan-tia per als suposadament “forallei”, l’ombra de Guantànamo pla-neja sobre el Mississipi. I mentres-tant les vertaderes víctimes reclo-ses en poliesportius, sensepràcticament cap atenció mèdica nialimentària, sense cap seguretat fí-sica: la llei de la selva és l’únicaque impera en la superpotència.

El quart món dels EUA ha apare-gut surant en les tèrboles aigües deLouisiana: la vergonya ja és uni-versal!

“Incompetència? Jo diria més aviat que George W. Bushha brodat el seu paper”

L’huracà i la plagaPep Juárez, secretari general de la

CGT Balears

Encara no coneixem les xi-fres, ni tan sols aproxima-des, de la tragèdia que ha

assolat els estats nord-americansde Louisiana, Mississipi i Alaba-ma, però coincidirem a valorarque, per les informacions rebudes,es revelen quantitativament moltsuperiors a l’atac a les Torres Bes-sones, en termes de devastació, depèrdues de vides humanes, de des-plaçats i desposseïts, i incompara-blement més greu quant a la sevadimensió econòmica i social. Peròel que sí podem afirmar és que l’-huracà Katrina s’ha emportat labrossa patriotera i mentidera del’’american way of life’, deixant aldescobert una realitat tercermun-dista dins les fronteres de l’imperi.I, sobretot, ha deixat a l’aire lesvergonyes del govern de GeorgeBush, amb les seves receptes neoli-berals i de lliure mercat, dissenyatper a finalitats molt diferents queles de protegir la població davantels desastres naturals.

D’entrada, sembla oportú assen-yalar el que vénen a indicar els me-teoròlegs: que, molt possiblement,el que en principi era una de tantestempestes tropicals en el Golf deMèxic, hagi derivat en un devasta-dor huracà de força 5, com a con-seqüència de les altes temperaturesprovocades pel canvi climàtic. Siés així, serà oportú recordar que elsEstats Units, principal país emissorde CO2 del món (la quarta part deles emissions totals), té un governque es nega a ratificar el Protocolde Kyoto. I tot això perquè Bush iels seus col·legues per res volencondicionar la depredació ecològi-ca, que les corporacions nord-ame-ricanes converteixen directamenten altíssims beneficis. Aquestahipòtesi fa del govern de Bush res-ponsable, encara que sigui indirec-tament, de la gestació del Katrina.En la mateixa línia, altres informa-cions apunten que s’han drenat (i,com no, venut a la propietat priva-da) grans extensions dels llacs quefins a ara actuaven com a escutsnaturals, davant els huracans, deles costes del sud.

Allò de “ningú no havia pogutprevenir aquest desastre” suposal’enèssima mentida d’un mentiderconvulsiu com és Bush. Amb diesd’antelació ja se sabia, i de fet esva donar l’ordre d’evacuar Nova

Orleans. La grollera consigna ian-qui “salva el teu cul” va funcionarper a qui tenia mitjans privats per afugir, les classes altes i mitjanes dela població. Però els qui no tenienon anar, ni recursos per fer-ho, vanquedar abandonats a la seva sort,perquè les autoritats no van adop-tar mesures per a evacuar-los. Mi-lers de treballadors, en la seva ma-joria negres i pobres, i blancs declasse humil, a més dels malalts iimpedits, van quedar atrapatssense queviures ni aigua, enmigd’un immens podrimer fecal es-quitxat de cadàvers. La primera de-cisió dels governants, amb una set-mana de retard, va consistir aenviar forces militars, però no pera socórrer a la gent, sinó per a de-fensar la propietat privada (ambordre de tirar a matar) dels comer-ciants i amos de supermercats, as-saltats per les masses famolenques.

El desastre es podia haver evitattambé, si no s’haguessin detret elsfons destinats a reforçar els dics(en 2004, els 430 milions de dòlarsdestinats a tal fi, van quedar reduïtsa menys del 20%) entre moltes al-tres retallades, i que van ser des-viats per a finançar la guerra petro-liera de Bush. Ni tampoc l’exèrcit

va ajudar els primers dies, perquèestava a milers de quilòmetresmassacrant iraquians. En aquestsentit, els morts de Nova Orleansformen també part de la quota desang aportada pels nord-americanspobres per a les aventures crimi-nals del seu govern. I, per a acabarde tancar el cercle, ara ens assa-bentam que una filial de la corpo-ració Halliburton Co. (presididaentre 1995 i 2000 per l'actual vice-president d’EUA, Dick Cheney),que segueix obtenint beneficis as-tronòmics de la guerra de l’Iraq,també se li va assignar al juliolpassat un contracte amb l’Armadaper a la reconstrucció de zones de-vastades pels desastres naturals.Tot queda a casa: negoci sobre eldolor i la mort, pròpia o aliena, tantse val.

En aquests dies són abundantsles acusacions d’incompetènciacap a l’administració Bush. Incom-petència? Jo diria més aviat que habrodat el seu paper. George W.Bush no va ser posat on està per asocórrer als necessitats, sinó per aengreixar sense límit les butxaquesde les grans fortunes. Li importenun pebre els negres de Nova Orle-ans, que a més ni el voten. Millor

per a ell és permetre, com ho estàfent, que les petrolieres es folrinamb aquesta crisi, i que les assegu-radores trobin mil escletxes per adeixar la gent sense el mínim. Amés, segur que no faltarà la llagri-meta de cocodril amb la seva famí-lia, retransmesa en directe per laFox i els altres propagadors de lamentida global.

Nord-amèrica és un país en elqual la pobresa arriba a gairebé 40milions de persones en 2004 (mésd’un milió d’augment respecte a2003), entenent per tal situació elsingressos de menys de 19.157 dò-

lars anuals per a famílies de quatremembres. Salaris de misèria, queobliguen molts treballadors a plu-riocupar-se per a poder subsistir, ique expliquen en part la creació, en2004, de 2,2 milions de llocs defeina.

Els drets socials són gairebé ine-xistents, amb constants retallades,començant per la cobertura sanità-ria, de la qual manquen ja gairebé46 milions de persones, a la fi de2004. I tot això enmig d’un impor-tant creixement econòmic (el PIBha augmentat en un 3,8 %) que, perdescomptat, acaba en les butxa-ques del 5 % de privilegiats. Katri-na, a més de provocar un desastre,ens ha permès veure, amb més cla-redat, el gran desastre.

És possible pal·liar els efectesdels fenòmens de la naturalesa,com ho fan en la veïna Cuba on,amb infinitament menys recursos,combaten amb eficàcia els ciclons,a força de planificació solidària.Però a la plaga neo-conservadoraque formen els Bush, Cheney,Rice, Rumsfeld, Pearle, Wolfowitz& Cia, molt més nociva que els hu-racans, només la podem combatreamb rebel·lia política i social, finsa aconseguir eradicar-la.

PLAÇA PÚBLICA

SOCIALLes fotografies de la repressiómarroquina sobre els saharahuís,al web de CGT: www.cgtcatalunya.org

Plataforma Popular Contra elPla Caufec

www.noalplacaufec.net [email protected]

Davant aquest megaprojec-te, les associacions deveïns (AV) inicien fa 14

anys una lluita que no s’atura men-tre no es tingui en compte l’opinióveïnal i es resolguin tots els proble-mes d’impacte ambiental, edifica-tori, viari, habitatge social i d’equi-paments que planteja.

Les associacions veïnals s’hanpreocupat des dels inicis pel desen-volupament del projecte. No s’hanoposat al soterrament de les línieselèctriques ni a una edificabilitatraonable i consensuada amb el veï-nat. L’objectiu és la rehabilitacióecològica de les zones degradadesi la construcció dels necessarispisos de protecció i equipamentspúblics al solar del càmping Barci-no. Però l’ajuntament porta 14anys desoint les crítiques, silen-ciant les protestes i menyspreant ala població que s’hi oposava.

Però molta gent d’Esplugues noestà conforme amb la solucióadoptada, perquè la desproporcio-nada urbanització massificarà d’e-dificis la zona, impactant greumentcontra el medi ambient i afavorintun desenvolupament urbanísticque exclou la majoria de personesdel poble. Es volen fer dues torresde 105 metres d’alçada (gratacelscom l’exedifici Windsor de Ma-drid), el centre comercial més grandel vessant nord de Barcelona (eldoble que l’Illa en el primer pla ireduït en la segona versió) i altresblocs que fan que la urbanitzacióque acompanya el soterrament facipreferir les torres d’alta tensió.

Per tal d’aturar el pla Caufec escrea la Coordinadora d’AV (totesles AV d’Esplugues menys dues)que comença a fer públiques les in-tencions municipals sobre aquestprojecte. Mitjançant fulls informa-tius, pancartes i xerrades, s’intentainformar la població.

Les propostes veïnals s’adrecenespecialment a la reducció de la su-perfície construïda. Es presententot tipus d’al·legacions i es parlaamb tots els consellers de Políticaterritorial que van succeint-se. LesAV interposen el contenciós a l’a-provació del Govern el juny’01.L’ajuntament inicia reunions amb

elles per arribar a acords que aca-ben en decepció doncs la reduccióde metres és innegociable segonsel gerent municipal. Les AV se sen-ten enganyades per la falsa dispo-sició a dialogar.

L’entrada de Sacresa al negociimplica una sèrie de modificacionsque acaben en una segona versiódel pla Caufec. Es presenta un noucontenciós-administratiu signatper AV de tota Catalunya. L’inicid’obres es veu imminent i es fa ne-cessari treure el conflicte al carrer.

La repressió al’oposició

Desoir les crítiques, silenciar elsplantejaments contraris o arrencarcartells i pancartes no han estatprou. També diferents personeshan patit el càstig a la seva cons-ciència.

El primer toc d’atenció arribal’any 2001. Un membre de la Co-ordinadora veïnal fou multat men-tre repartia fulls informatius propde la fira comercial Firesplugues.La multa fou retirada més tard da-vant les protestes de les associa-cions.

Després d’una plantada de mésde 300 arbres als terrenys de l’anticmotocròs, el 20novembre04 té llocuna roda de premsa davant la seude Sacresa, a les portes del seu pro-ducte estrella el centre comercialL’Illa Diagonal. L’acció segueixamb una plantada d'arbres mortsamb ciment i la tornada en tramviainformant als passatgers del con-flicte que suposa el projecte.

En un desplegament prepotent iviolent, els Mossos d’Esquadraaturen el tramvia i, abans de dema-nar cap identificació, seleccionà

deu joves i se’ls endugué a comis-saria. Dos nois passen la nit al cala-bós acusats d’agredir als mossosamb lesions inventades que com-portaven penes de fins a 2 anys imig de presó.

La farsa acaba en un judici onaquests prepotents es contradiuende tal manera que treuen de polle-guera al propi fiscal que els defen-sava. Aquestes detencions van im-pulsar l’oposició popular ambaccions de difusió i actes culturalsque van obligar a l’equip de go-vern a demanar en un ple munici-pal la retirada de càrrecs. Al final,l’absolució dels encausats i l’ale-gria de tothom i la incertesa delsmossos que poden ser acusats defals testimoni per mentir descara-dament sota jurament.

L’activitat de la plataforma s’ac-celera: esmorzars, acampades, edi-ció de dues revistes informatives,concentracions, talls momentanisd’autopistes i vials, pintada de mu-rals, berenars, aparicions a mitjansd’informació, encadenament albalcó de l’ajuntament, interven-cions al ple municipal, accions es-tranyes, rodes de premsa, penjadade pancartes i cartells, manifesta-ció activa, acompanyament d’auto-ritats a actes institucionals, cam-pionat de futbol, participació afires, encadenament a Sacresa, xe-rrades, txiringuitos, concerts...

L’activitat fa por a l’Ajuntamentque inicia una fugida endavant perreprimir l’oposició i aplanar elcamí a la immobiliària mentre mirade reüll el curs del contenciós. S’i-nicien algunes obres relacionadesamb el projecte, s’asfalta un solardins el pla utilitzat com a aparca-ment, s’enderroquen masies cata-logades com a patrimoni i s’intenta

un desnonament frustrat d'en Pep,el masover de Ca n'Oliveres (dinsel projecte es preveu la seva reha-bilitació per convertir-la en equipa-ment públic de possible gestió pri-vada).

A la vegada vigilen l’edifici del’ajuntament les 24 hores, es com-pren motos tot terreny per la poli-cia, cotxes de secreta, pistolesnoves amb 15 bales en comptes de6, nous agents, rumors de materialantiavalots, escorcolls a l’entradadels plens municipals...

Pel camí dos membres de la pla-taforma són multats per l’ajunta-ment per fer una pintada amb es-prai contra el pla Caufec. Lapolicia els acaba acusant de ferpintades feixistes, grafits o delsboixos nois. Els demanen diners obé hores de treballs forçats en unexpedient irregular.

El febrer’05, la Generalitat apro-va el 2on pla Caufec. Els esforçosse centren en difondre les vergon-yes del projecte i preparar-se peraturar les obres si no ho fa el con-tenciós. Seguint l’estratègia judi-cial, s’interposa un 3er contenciósa l’aprovació dels plans parcialsper evitar buits jurídics. Gràcies al’esforç i compromís de diferentspersones i associacions veïnals, elpla Caufec encara no és una reali-tat. Les darreres accions han frenata la immobiliària Sacresa per por aperdre el contenciós.

Avui dia, l’objectiu és aturar lesmàquines doncs l’inici d’obres ésimminent. La sentència del primercontenciós ja s’ha dictat aquest ju-liol05 i el Tribunal Superior de Jus-tícia no ha volgut frenar aquestabarbaritat. L’ajuntament i la Gene-ralitat ens encadenen a un futurgris: cimentant una part importantde la muntanya de Sant Pere Màr-tir, forçant a l’exili al jovent delpoble, afectant greument el comerçlocal... i tot per un grapat de diners!

L’objectiu de totes les accions ésobrir el diàleg i que més gent pren-gui consciència del seu perjudici.Els danys ocasionats a Collserolaatempten contra els drets humans iens creiem amb el legítim dret a larebel·lió per defensar l’interèscol·lectiu. El dia que comencin lesobres no tindran on amagar-se. Del’únic que serem culpables és deno fer prou.

Ens veiem al carrer! Desobeïml’especulació!

El 20 d’octubre, al Centrede Lectura de Reus, debatsobre l’energia eòlica aCatalunya i el PEC

Un dels projectes especulatius més grans de Catalunya (2)

L’oposició popularal Pla Caufec

Franco i LasHijas de laCaridad

Fernando Hernández Holgado(Assemblea Antimilitarista de

Catalunya)

No és gens difícil d’imaginar lacara que van posar moltes de lesdones supervivents de les presonsfranquistes quan van llegir la notí-cia de la concessió de l’últim premiPríncipe de Asturias de la Concor-dia a líorde religiós de Las Hijas dela Caridad. Un orde francès que,des que es va instal·lar a Espanya el1790, ha merescut el reconeixe-ment per la seva “excepcionallabor social i humanitària en suportdels més desfavorits”, i a méstambé per la seva defensa duranttot aquest temps dels “valors de lajustícia, la pau i la solidaritat”.

Potser poca gent sàpiga queaquest orde va governar amb mà deferro les “galeres”, o antigues pre-sons de dones, durant un llarg perí-ode del segle XIX i començamentsdel XX, fins a la seva expulsió perVictoria Kent al 1931, que les vasubstituir per un cos de funcionà-ries especialitzades. Acabada laguerra, el dictador Franco va tornara recórrer a elles com a escarcelle-res en establiments díinfaustamemòria com, per exemple, lapresó barcelonesa de les Corts, lade Palma, la de Màlaga, la deValència, i tantes altres, tal i comha estat ressenyat a diverses obreshistoriogràfiques per autors comRicard Vinyes, Mirta Núñez, Ma-tilde Eiroa, David Ginard i qui es-criu aquestes ratlles.

D’una altra banda, no va ser l’ú-nic orde religiós femení que es vaposar a disposició de Franco. Lesseves companyes, Las Hijas delBuen Pastor, varen administrar latristament famosa presó de Ventas,la més poblada de la història d’Es-panya, de la qual van sortir les fa-moses Trece Rosas per a ser afuse-llades a líagost de 1939. I la de LasCruzadas Evangélicas va continuardirigint la presó de dones de la Tri-nitat de Barcelona fins al ...1978!

Pot explicar-me algú quina rela-ció té la favorable actitud de líac-tual govern socialista envers el pro-cés de recuperació de la memòriahistòrica de les víctimes del fran-quisme amb la concessió d’aquestpremi? Cosa que ens porta també areflexionar sobre el paper que estàjugant l’Església en tot aquest pro-cés de rememoració col·lectiva.Fins quan pensa seguir fent-se ladistreta i ignorant les seves respon-sabilitats a la postguerra i al fran-quisme?


BALA PERDUDA


DEBAT ECOLOGISTA

Energia eòlicasí, peròrespectuosaamb elPatrimoniNatural

Grup d�Estudi i Protecció delsEcosistemes del Camp (Gepec)

Es fa massa demagògia en eldebat de la implantació de la

energia eòlica a Catalunya. El temano és si energia eòlica sí o energiaeòlica no...

Francament, no creiem qued’una forma taxativa ningú, repe-teixo, ningú s’oposa a l’energia eò-lica. Però en aquest debat hi ha dospunts de vista diferents, uns quediuen que una central eòlica es potconstruir a tot arreu (si el vent hopermet) i altres que pensem que elsimpactes evidents que lainstal·lació d’una central eòlicaprovoca són assumibles en unsllocs i en altres (per la seva vàluade patrimoni natural, històrica, pai-satgística, cultural, etc.) no.

L’anterior Govern de CiU va ferles coses malament ja que va repar-tir el territori entre les empresesque volien fer grans centrals eòli-ques (diem grans perquè aquest ésel model que ha primat, en canvi nos’ha potenciat les minicentrals deconsum directe un concepte moltmés ecologista) sense tenir encompte els factors determinants delPatrimoni Natural.

Així d’entrada, la majoria deprojectes és van situar als cims deles muntanyes i serralades més em-blemàtiques de les comarques ta-rragonines, gironines i lleidatanes(però la immensa majoria percen-tualment van "petar" a les comar-ques del sud de Tarragona), que ésel lloc on bufa el vent. Però no erenels únics llocs els assenyalats onbufava. (...)És curiós tot allò que ens hem tin-gut de sentir la gent que defensemun altre model, més racional i res-pectuós amb el patrimoni naturalde casa nostra... Fins i tot ens handit pro-nuclears o que cobren de lesnuclears. Vinga home! Ja esta bé defer demagògia.

També, cal deixar clar, que mol-tes empreses que ara potenciencentrals eòliques son propietàriesde centrals nuclears, tèrmiques ograns centrals hidràuliques....

Una vegada més repetim, queaquella gent que tenim una visiómés proteccionista del territori, es-taríem disposats a reconsiderar lanostra postura si vegéssim queefectivament hi ha intenció de tan-car centrals nuclears i tèrmiques defuel, carbó o gas.... Però no. Aquestcas no és dona. A casa nostra tots’hi val. S’estan autoritzant comaquell que diu cada dia noves tèr-miques i no es parla de tancar capnuclear encara que sigui a llarg ter-mini... (...)

Preguntes i respostessobre el Pla de l’Energia

Assemblea d�EntitatsEcologistes de Catalunya

(www.pangea.org/aeec/index.php)

Objectius en l’estalvi il’eficiència energètica?

Cal condemnar l’actitud del Go-vern que, també en aquesta qües-tió, vol enganyar els ciutadans iciutadanes valorant els resultatsd’eficiència energètica del seu Plaen termes d’intensitat energètica,que és una mesura que incorpora elPIB —és la ràtio entre consumfinal d’energia i PIB— quan la Di-rectiva Europea sobre eficiènciaenergètica i que fixa els objectiusabans esmentats diu taxativamentque “l’estalvi d’energia és inde-pendent del creixement de l’econo-mia nacional” i al seu annex I, en-cara amb més claredat, esmentaque el mètode de càlcul serà inde-pendent del PIB. De fet, molts es-tats europeus han demostrat ja quela reducció de consum energèticpot anar relacionada amb incre-ments del PIB.

Mentre la UE exigeix una reduc-ció del consum d’energia d’un11,5% fins al 2015; si s’aplica elPla de l’Energia, veurem com elconsum d’energia primària, no tansols no es redueix, sinó que aug-menta entre un 20,6 i un 29,7%. Ésa dir, aquest Pla ens allunyarà deforma irreversible de la competiti-vitat econòmica i del nivell de vidaque coneixem. Si analitzem el con-sum final d’energia veiem que l’in-crement entre un 18,6 i un 31,9%ens porta a una idèntica conclusió.

El paper de lesdiferents fontsd’energies renovablesL’esforç en energia solar és clara-ment insuficient ja que al 2015únicament suposarà el 2,7% de lageneració basada en fonts renova-bles. És un xifra insòlitament baixaper una àrea geogràfica que reu-neix òptimes condicions d’insola-ció.

L’única energia alternativa quees potencia al Pla és l’eòlica, i es fade manera centralitzada, quan perevitar grans autopistes elèctriquess’ha de tendir cap a la generaciódistribuïda; de fet des de REE (RedEléctrica Española) es justifica enpart la línia de 400 kV per la neces-sitat d’exportar excedents de pro-ducció eòlica. No es parla per tantni de la implantació eòlica a petitaescala ni de la de baixa intensitatde vent, les quals no tenen limita-cions al territori.

Incloure la incineració de RSUcom a energia alternativa renova-ble, és un insult a la intel·ligència i

a més un nou incompliment delsAcords del Tinell.

En el Pla es diu que l’energiasolar fotovoltaica i tèrmica noestan prou madures per entrar almercat, cosa que és totalmentfalsa. Resulta paradoxal el tracta-ment marginal que es dóna a l’e-nergia solar quan estem en unazona geogràfica amb molta més in-solació que altres països que la po-tencien molt més.

En cap moment el Pla parla del’hidrogen, quan ja hi ha comuni-tats que han elaborat plans explíci-tament per a la implantació d’a-quest sistema energètic, com és elcas de l’Aragó.

La participació de la solar foto-voltaica en el pastís de les renova-bles és d’un 0’3 %, realment ver-gonyós! Més encara si tenim encompte que els països mediterranisestem a la zona d’Europa amb mésinsolació i que països nòrdics comAlemanya tenen més metres qua-drats de teulades fotovoltaiquesper càpita que nosaltres.

Objectius del Plad’infraestructuresenergètiquesEl Pla de l’Energia que debatems’ha fet a la inversa del que seriaun procediment racional: no partimde les necessitats reals que ens per-metran assegurar un model econò-mic i un benestar o qualitat de vidaen el futur sinó que en funció de lesfonts d’energia que més beneficienel ‘lobby’ energètic es plantegenles infraestructures que seran ne-cessàries (entre 3 i 6 centrals tèrmi-ques de cicle combinat que funcio-nen amb gas), les que cal manteniren funcionament (Cercs, Foix i lesnuclears) i, evidentment les infra-estructures de transport ja siguind’electricitat a alta tensió o de gas.En un segon pas, segons aquestesnecessitats del ‘lobby’ energètic,s’ajusta un creixement del consumque les faci necessàries i els buitsde generació s’omplen amb gene-ració eòlica a gran escala (la qualen definitiva suposa la continuïtat

de la generació centralitzada).En definitiva, cal rebutjar les in-

fraestructures plantejades ja queresponen a un model basat en uncreixement del consum absoluta-ment inacceptable i en la generaciócentralitzada. I cal exigir el tanca-ment de les nuclears en un terminirelativament breu, abans que l’en-velliment d’aquestes instal·lacionssuposi un increment del risc reald’accident nuclear i encareixi laseva explotació.

Per què ciclescombinats i a on?

Senzillament perquè el PEC noproposa un esforç real ni en estalvii eficiència ni en potenciar les re-novables i, com a conseqüència,per fer front a l’augment de con-sum no queda altra remei queconstruir noves plantes de genera-ció. No ens equivoquem!, el gas noés una energia més neta i més efi-cient, sinó menys bruta i més inefi-cient.

El Pla i les centralsnuclears

Més falsedats i més enganys, el Plamanté pràcticament sense variacióla participació en la generació d’e-nergia primària consumida proce-dent de les nuclears (passant de6419,8 ktep el 2003 a 6369,2 ktepel 2015). Ens volen enganyar per-què quan ens parlen de disminucióprogressiva del pes de la produccióelèctrica en realitat ens diuen quecom la generació s’ha d’incremen-tar per cobrir la demanda creixent,la generació nuclear, evidentment,baixarà la seva quota de participa-ció tot i que generi la mateixaquantitat d’energia.

Tant el mateix Pla de l’Energiaen les seves consideracions preli-minars (vegeu capítol “motivació”,pp. 169-170), com la legislació dela UE o els pactes del Tinell, coin-cideixen en assignar la màximaprioritat a la reducció del consumtotal d’energia. Si no reduïm elconsum serà impossible acomplir

amb el protocol de Kyoto i trencaramb la dependència dels combusti-bles fòssils i de l’energia nuclear.La UE reconeix que l’estalvienergètic és imprescindible peracomplir Kyoto i per convertir laUnió Europea en l’espai econòmicmés competitiu i dinàmic del mónd’aquí al 2010” (Estratègia de Lis-boa).

Mantenir en funcionament lesnuclears durant una vida útil de 40anys (quant la mitjana europea ésde 22 anys), tal com planteja elPEC, respon a l’estratègia d’aug-mentar les probabilitats d’accidentnuclear en comptes d’impulsarenèrgicament la implantació defonts renovables i l’estalvi i efi-ciència energètics.

Aposta per lageneració distribuïda

La pervivència de les nuclears,de les centrals tèrmiques de Cercs ide Foix, la decidida aposta per laconstrucció d’entre 3 i 6 novescentrals de cicle combinat, l’allaude noves línies d’alta i molta altatensió (MAT) i el fet que la font re-novable que més es potencia siguila generació eòlica procedent degrans parcs d’aerogeneradors mos-tra de forma clara i indubtable queel Govern vol perpetuar el modelde generació centralitzada en con-tra dels interessos reals del país i aconveniència del ‘lobby’ elèctric.

El Govern o, com a mínim, elDepartament de Treball i Indústria,no sembla tenir cap interès en lageneració a petita escala ja quementre l’eòlica suposarà al 2015 el25,2% de la generació renovable(no és parla en cap moment d’eòli-ca amb baixa intensitat de vent i apetita escala), la solar, tant tèrmicacom fotovoltaica, només suposaràel 2,7%. Així veiem que aquest Plaallunya el perill que per les elèctri-ques suposaria que es promoguésla generació a petita escala i quemolts consumidors esdevinguessinalhora generadors ja que totaaquesta energia generada escapariadels seu control.


OPINIÓ-SOCIAL

Text: Pep Riera, pagès (publicat aEl Punt reproduït amb el permís del�autor); il·lustració: Comunicàlia

Les diferents manifestacionsde la pagesia catalanaaquest estiu, les crítiques a

la política agrària, competència delgovern de la Generalitat i les res-postes del conseller d’Agricultura,sovint fora de lloc i sempre injustesrespecte dels que els que les for-mulen, evidencia que alguna cosagreu està passant en el sector agra-ri català. I que aquest cop, la crisiva més enllà dels problemes espe-cífics de cadascun dels sectors deproducció: que hi ha unes qües-tions de fons de caràcter estructuralque amb més o menys intensitatafecten horitzontalment tots elssectors i tots els territoris. Que pro-voquen abandonaments de pagesosen els conreus de sequer i en els deregadiu. En les terres planes i enl’alta muntanya. Que fa que enmenys de 25 anys hàgim passat detenir un 8% de la població activapagesa a menys d’un 2% avui.

Som en ple procés de globalitza-ció a àmbit mundial, després d’ha-ver-ne viscut un altre a la penínsu-la, en millorar les facilitats detransport i en incrementar-ne i di-versificar-se les produccions so-bretot al sud. I un segon procés aincorporar-nos a l’Europa delsQuinze, és a dir, a un mercat moltmés gran del conegut fins a alesho-res. La globalització, que té un im-pacte directe en molts dels nostressectors i territoris, s’utilitza perjustificar la pèrdua de pagesos quesegons diuen servirà per beneficiarla «pobra pagesia del Tercer Món»i contribuirà al seu desenvolupa-ment. Quina barra. Com si les pro-duccions agrícoles del Tercer Móns’exportessin a través de cooperati-ves pageses i el seu valor afegitquedés per a ells i per als seus paï-sos. Com si aquest comerç globa-litzat no estigués a les mans d’unesquantes multinacionals que entreuen les palles llargues, comprantbarat i venent tan car com poden acasa nostra. Tenim mala peça alteler i la solució no és ni per or-questrar «congressos del mónrural» ni per fer manifestacionssindicals «unitàries» amb uns com-panys de viatge d’unes organitza-cions a les quals ja està bé la PACactual de la Unió Europea o que esposen nervioses per un tall de car-

reteres. En primer lloc és urgent definir

quin model d’agricultura volem iquin model de territori. Si ha de seramb pagesos treballant-lo i cui-dant-lo o bé amb assalariats degrans empreses. Si cal regular elsistema d’integració en la ramade-ria intensiva o bé reconvertir-lo aun altre model. Si cal o no una po-lítica específica i diferenciada per al’alta muntanya i per a les zonesmés deprimides. I decidir si la so-lució territorial comporta mante-nir-hi pagesos, o bé acabar-ho dedegradar tot i passar directament alnegoci urbanístic segons el modelde les zones del litoral i periurba-nes. Ens trobem en una conjunturadifícil, en una cruïlla en la qualconflueixen qüestions com és arala globalització dels mercats mun-dials i la força cada cop més grande les grans multinacionals que,amb el vent a favor de les políti-ques agràries dels països rics, delBanc Mundial i de l’FMI milloren,cada any que passa, les seves posi-cions i la penetració en païsosnous.

En segon lloc, una PAC que finsavui ha subvencionat les explota-cions més productives, sense mirar

si eren pageses o simples societatsinversores o de grans terratinentsen bona part de l’Estat espanyol.Quan l’irlandès Mc Sharry era co-missari d’Agricultura ja va denun-ciar que el 80% dels ajuts de laPAC anaven a parar a un 20% debutxaques.

Han passat disset anys, la situa-ció ha empitjorat, però a més araens imposen una «reforma» de laPAC a partir de la qual les subven-cions es mantindran de maneradesconnectada de la producció,així que qualsevol absentista conti-nuarà cobrant el mateix ajut perhectàrea sense haver, però, de tre-ballar la terra i sembrar-la.

I en tercer lloc, tenim a casa nos-tra un conflicte d’interessos entreel sector productor i el comerç i latransformació, molt superior a al-tres països de la vella Europa. Perraons històriques, la manca d’unareforma agrària, quan tocava fer-la,o les conseqüències del règim fran-quista en el món cooperatiu, queexplicaria en part la feblesa de lescooperatives davant l’agroindús-tria. Però també cal afegir-hi lanostra manca de capacitat de deci-sió per millorar els nostres nivellsd’autoorganització. En vista d’a-

quest espès panorama els pagesoshem de decidir quin model de terri-tori, d’explotació agrària i de polí-tica agrària volem i amb qui comp-tem per impulsar-la, perquè ésevident que nosaltres sols no ensen sortirem. És a dir amb quinsaliats hem de comptar començantper les organitzacions del mateixsector agrari i que evidentment nopoden ser aquelles que a àmbit na-cional o estatal estan vinculades osubordinades als grans terratinentso a l'agroindústria.

Hem de valorar que val mésadreçar-nos a aquells col·lectiusurbans, que tenen tan clar com no-saltres que ens cal un territori ambpagesos i unes polítiques agràriesque assegurin el principi de la sobi-rania alimentària sense agredir elsmercats més febles dels països delTercer Món. Unes polítiques senseobjectius productivistes, que ga-ranteixin en canvi la qualitat i laseguretat alimentària. Que sóntambé els col·lectius que ens farancostat si ens decidim a endegarcampanyes de boicot contra aque-lles empreses del sector del vi ques’entesten, perquè poden, a pagarels preus de fa 25 anys. Col·lectiusciutadans que són al capdavall elscompradors dels nostres productesi que van determinar l’èxit, fa unparell d’anys, de la campanya dedesprestigi contra una marca deproductes lactis molt importantque també, amb la seva prepotèn-cia, es creia que podia fer i desfer acasa nostra.

Pep Riera s’interroga sobre les noves aliances pageses

Sector agrari: quan foumort el combregaren?

Territori amb pagesos, sobirania alimentària i solidaritat amb elsagricultors del Tercer Món, alguns dels punts que defensa l’autor

Deute Ecològic iSobirania Alimentària

“No et mengisel món”

[email protected]

La campanya “No et mengis elmón” és una proposta iniciada

l’any 2005 destinada a promoure elreconeixement del deute ecològic il’exigència de la sobirania ali-mentària dels pobles.

La campanya és impulsada con-juntament per Veterinaris SenseFronteres (http://vsf.pangea.org), laXarxa de Consum Solidari(http://www.xarxaconsum.org/),Acció Ecologista (http://www.pan-gea.org/acciecol/) i l’Observatoridel Deute en la Globalització(http://www.observatorideute.org).

El projecte tracta, a través del’estudi d’una sèrie de casos, posarde manifest com el nostre consumjuntament amb el marc i normesactuals del comerç internacional,tenen uns efectes clars i directessobre les societats i el medi am-bient de les zones productores.

L’alimentació i la produccióagroalimentària són un elementclau en el desenvolupament humà.Per una banda són els responsablesd’oferir aliments necessaris per a lavida, també formen part d’una ma-nera molt més intensa que altressectors productius de les arrels cul-turals i les diferents maneres deveure el món que tenen les comuni-tats i finalment, estan necessària-ment molt lligats al medi ambient il’entorn natural on es desenvolu-pen i tenen, per tant, un efecte di-recte en la sosteniblitat ambiental.

La necessitat de fer arribar el co-neixement de les repercussions quel’actual model de consum del Nordté en el Sud i promoure un canvid’hàbit i model consumidor per en-caminar-lo cap a un de més sosteni-ble socialment i ambientalment, ésel nucli central del projecte i lacampanya que se’n deriva.

Els principals productes que es-tudiarem en el projecte són la pro-ducció de salmó a Xile, la de Florsa Colòmbia i Equador, la soja al’Argentina, la perca al Llac Victò-ria i el sucre a diferents parts delmón i com a exemple de deutehistòric. A banda d’aquests, existei-xen altres casos que en un formatmés breu seran investigats.

Per informació, articles, mate-rials de campanya, etc: www.note-comaselmundo.org

Qui ha de tenir cura del territori,pagesos treballant-lo i cuidant-lo obé assalariats de grans empreses?


SOCIAL-OPINIÓ

Sobre els fetsde Berga i laingenuïtatpolítica

Comissió de Premsa delMoviment de Defensa de la

Terra

Els lamentables fets de la Patum deBerga passada que van tenir comaconseqüència la mort de JosepMaria Isanta han estat objecte dediferents comentaris, tots prou inte-ressants des del punt de vista polí-tic, perquè reflecteixen la ideologiade qui els escriu. Per exemple, untal “Pep i tu” al número 66 de la re-vista “Catalunya” de la CGT (pàgi-na 17) acusava l’MDT de manipu-lar aquesta mort “tot buscantmàrtirs de manera miserable”.Aquest cronista no ha entès res, perdesgràcia, d’una anàlisi políticadels fets; la seva crònica és d’unapoliticisme desolador.

Quan l’MDT analitza que lesbandes de carrer que pul·lulen perdiferents comarques dels PaïsosCatalans són una conseqüència del’espanyolisme, no cerquem màr-tirs arbitràriament sinó que afir-mem que aquestes bandes, pels ob-jectius contra els quals actuen (comés que aquestes bandes no es dedi-quen, per exemple, a arrencar ban-deres espanyoles o a boicotejar lesfestes de la guàrdia civil?) i pels re-ferents ideològics que els mouen,són alimentades per la ideologiapolítica espanyolista: la situació so-cial crea aquestes bandes, però laideologia política difosa per l’Estati pels seus instruments mediàtics ipolítics, orienta la seva actuació.

La nostra obligació és denunciarl’acció d’aquestes bandes que ob-jectivament actuen contra l’expan-sió de l’independentisme i dels mo-viments populars, intentantd’estendre la por entre la militànciai el seu entorn familiar. Només unaingenuïtat política exacerbada, quefa amagar el cap sota l’ala davantles característiques socials i políti-ques dels fets, pot negar-se a accep-tar aquesta evidència.

Diuen nosé què del’Estatut

Enric Rovira, apicultor

Fa mesos i mesos que sento a par-lar que volen canviar no sé què del’Estatut i la veritat és que no sé perquè tant de merder. Què en canvia-ran? Allà on diu que tenim dret auna casa? O allà que diu quepodem estar contents que sempremés serem espanyols? I el més bode tot és que de no res en fan uncastell, un castell ple de fantasmes imés fantasmes. Al final encara ensfaran avorrir la política i els polí-tics, tot i que jo fa anys que els hitinc, d’avorrits. Au, salut.

El Ministeri de Medi Ambient prepara el Decret de Coexistènciadels cultius modificats genèticament amb els convencionals


El passat 19 de juliol, el secreta-ri general d’Agricultura i Ali-

mentació del MAPA, i el secretarigeneral per la prevenció de la Con-taminació i el Canvi Climàtic delMinisteri de Medi Ambient, vanpresentar en un acte públic el con-tingut del Reial Decret que regu-larà la coexistència dels cultiusmodificats genèticament amb elsconvencionals i ecològics.

Aquest decret encara ha de serpresentat al Consell de Ministresper la seva aprovació, però semblaque el Ministeri de Medi Ambient,que en un principi s’havia oposat

al decret, rebutjat el passat març,ha cedit a les pressions del Minis-teri d’Agricultura, especialmentdel secretari general, FernandoMoraleda, que davant les “visites”i els favors de grans multinacionalscom Syngenta ha decidit presentaraquest projecte de Reial Decretque és, bàsicament, idèntic al queva ser rebutjat al març davant laforta pressió dels diferents col·lec-tius que s’hi oposaven.

Les demandes de la pagesiaecològica i els grups ecologistes nos’han tingut en compte. El governde Zapatero intenta donar via lliurea l’expansió dels cultius modificats

genèticament i a la contaminaciótransgènica. La coexistència no éspossible ja que ningú a hores d’araés capaç de certificar l’abast de lesmodificacions que poden ocasio-nar els conreus transgènics a laresta de cultius i en tota la cadenatròfica i de la vida. L’aprovació delborrador del decret és d’una im-portància cabdal donat que possi-bilita que tota existència de vidapugui ser legalment contaminada imodificada.

Aquest borrador deixa desempa-rats tant l’agricultor com al consu-midor, atemptant contra la sobira-nia alimentaria. Els punts més

preocupants són:-Accepta la contaminació genèticageneralitzada, ja que admet un0,9% de presència transgènica enels aliments ecològics. -El borrador no estableix un règimde responsabilitats en cas de conta-minació transgènica. -No s’ha consultat a la societatcivil.-D’una primera proposta de distàn-cia de 25m de separació entrecamps manipulats i convencionals,ara en proposen 50.-I els apartats relatius al registre deterres conreades amb OMG sónmolt deficients.

1. Antecedents:-Davant la nova situació políticaque es dóna a l’Estat espanyol,amb un govern sense majoria ab-soluta al Congrés, que està fent al-gunes promeses de cancel·lació dedeute, i davant un Congrés que haacceptat discutir una llei per la ges-tió del deute extern.-Davant les diferents promeses decancel·lació del 100% del deutemultilateral dels països pobres al-tament endeutats (HIPC) que esfan des d’alguns governs del Nord.-Davant la situació d’emergènciaen la qual es troben milions de per-sones en el món.-I donat que el govern espanyol in-corre en noves contradiccions alconcedir les ajudes humanitàriesd’urgència en forma crèdits quegeneren més deute extern (com elspaïsos afectats pel Tsunami).

Per tot això i altres motivacions,diversos col·lectius hem deciditunir-nos a les diferents iniciativesque a nivell internacional, tant enel Nord com en el Sud, continuenlluitant contra la injustícia i domi-nació que suposa el deute extern, ihem engegat una nova campanyacontra el Deute Extern, sota ellema “Qui deu a qui?”.

2. Objectius de laCampanya

1. Fomentar la participació ciuta-dana i traslladar la idea de corres-ponsabilitat, tant en les causes deldeute extern, com en la recerca desolucions.2. Denunciar la possible il·legiti-mitat del deute extern. El deute extern dels països empobrits enmolts casos es pot considerar il·le-

gítim per moltes i diverses raons(com es va originar, si els governsque van prendre els préstecs eren

legítims, si els creditors van actuarcorrectament, segons el destí delspréstecs, etc.). Davant aquesta pos-sible il·legitimitat, nosaltres afir-mem que no ens deuen, sinó somque nosaltres els que devem alSud, tant en el plànol econòmic,com en el social, polític i ecològic.3. Denunciar la perversió del me-canisme del deute com instrumentde dominació política, social ieconòmica, amb greus repercus-sions socials i ecològiques.4. Exigir al govern, mitjançant lapressió política, la realització d'auditories internes sobre la legiti-

mitat del deute bilateral, la can-cel·lació del deute públic i la desa-parició dels mecanismes que el ge-neren.5. Generar debat social entorn deles conseqüències de la inversióespanyola a l’estranger.

3. Eixos de campanya

Atenent a les diferents sensibilitatsi característiques dels col·lectiusque participem en la campanya,s’han establert tres eixos en elsquals s’emmarcaran les accions:- Deute ecològic.- Deute polític i social.- Deute econòmic.Aquests eixos s’aniran treballantamb accions de formació (tallersde formació de formadors, xerra-des i elaboració de materials), dedivulgació i mobilització social(per tenir presència al carrer ambaccions locals i conjuntes a nivellcatalà o estatal), i de pressió políti-ca (per a fer arribar les nostres rei-vindicacions a les diverses institu-cions responsables del Deute).

4. Contactes

Correu-e: [email protected]

Llista de distribució: [email protected]àgina web català:http://www.quideuaqui.orgCorreu-e de contacte estatal:[email protected] de distribució estatal: [email protected]àgina web: http://www.quiende-beaquien.org

Demandes

En els últims anys nombrososcol·lectius i ciutadans hem deman-dat reiteradament l’abolició deldeute extern dels països empobrits.No obstant, no s’han pres encarales mesures necessàries per a solu-cionar aquesta problemàtica. Peraixò, el deute continua impedint lallibertat i sobirania de nombrosospobles, encara que aquesta hagiestat ja pagada reiteradament. Enparal·lel a l’exigència del deute ex-tern els creditors segueixen igno-rant, a pesar de les evidències, elsseus deutes ecològics, socials ihistòrics.

Per totes aquestes raons, avuiens preguntem un cop més, qui deua qui?, i alcem la nostra veu per aexigir a les administracions públi-ques que actuïn.

Nova campanya per la cancel·lació del deute dels països empobrits

‘Qui Deu a Qui’, per lacancel·lació del deute

> CONTRAINFORMACIÓ


Dinamita de cervell


Col·lectiu Catalunya ambinformacions de l�Associació

puntCAT

La Internet Corporation for As-signed Names and Numbers(ICANN) -que és l’entitat res-

ponsable de la coordinació del sis-tema de noms de domini a Inter-net- va fer públic el passat 16 desetembre que la candidatura pre-sentada per l’Associació puntCATper a la creació d’un domini propiper a la comunitat lingüística i cul-tural catalana a Internet satisfà totsels criteris establerts i ha autoritzatl’existència del .cat com a nou do-mini d’Internet i n’ha aprovat el cor-responent acord que regularà elseu funcionament.

A partir d’ara, el domini .cat re-presenta dins internet els usuarisque s’expressen en català i serviràper ressaltar a nivell mundial l’e-xistència de la cultura catalana. Defet, aquest domini és el primer querepresenta a nivell global un gruplingüístic i cultural, un fet excepcio-nal del qual la nostra cultura potestar legítimament orgullosa. Finsara només els estats tenien la pos-sibilitat de tenir dominis a la xarxa,pel que el nou domini és un pas en-davant no només per a la culturacatalana, sinó també per a la hu-manitat en general, ja que obre uncamí nou per tenir dominis que nopassa forçosament per tenir unestat.

L’ICANN ha avaluat molt positi-vament l’existència de la comunitat

lingüística i cultural de parla catala-na com una comunitat ben definidai representada a través d’una enti-tat i d’un projecte que ha rebut unampli suport des de la pròpia co-munitat. Això era una condició im-portant per a avaluar positivamentunes propostes de dominis que,per definició, han d’anar adreçats acomunitats definides per criterismolt concrets i que han de ser re-presentades adequadament.

Més de 90 entitats són membresde l’Associació i representen elsusuaris catalanoparlants d’Internetno només del Principal, el País Va-lencià, les Illes, la Franja, Andorra,la Catalunya Nord o l’Alguer, sinótambé de totes aquelles ciutats ipaïsos del món on hi ha parlants

del català. La seva presència, di-versitat, representativitat i grau decompromís i complicitat amb elprojecte han estat un factor clau enel procés d’avaluació i ha ajudat afer entendre que el català és tambéuna llengua global, fet que quedaremarcat amb el nou domini, que tévalidesa arreu del món.

De la mateixa manera, més de68.000 persones i entitats es vanadherir a la campanya de suport ala candidatura a través del webwww.puntcat.org. El nombre d’ad-hesions aconseguit és una fita im-pressionant, comparada amb qual-sevol altra candidatura presentadafins ara a l’ICANN i ha servit perdemostrar, sense ombra de dubte,l’interès dels internautes en llengua

catalana per tenir un domini queels identifiqui a nivell global dins laxarxa.

L’Associació puntCAT va pre-sentar el 16 març de 2004 la candi-datura per obtenir el domini .cat pera la comunitat lingüística i culturalcatalana. Aquest fet es va produiren el marc del procés de sol·licitudde nous dominis anomenats patro-cinats (‘sponsored’ en anglès, és adir, per a comunitats definides, nod’ús genèric com el “.com”) que vaconvocar l’ICANN el primer trimes-tre de 2004. En aquest mateix pro-cés es varen presentar nou candi-datures més, de les quals tres mésja han estat definitivament aprova-des i altres tres són en fase de ne-gociació.

‘L’Accent’: elperiòdic populardels Països Catalansdes del 2002

Consell de redacció de �L�Accent�

“L’Accent” és un projecte comunicatiual servei de l’alliberament social, nacio-nal i de gènere als Països Catalans.Nasqué a mitjans de 2002 per tal d’ocu-par un buit en el panorama dels mitjansde comunicació al nostre país; consi-deràvem –i encara avui considerem- lanecessitat d’un periòdic que informi deles lluites populars arreu de les comar-ques i que estigui al servei de l’esquer-ra independentista i el conjunt de movi-ments populars.

Destaquen en els darrers mesostemes com la regularització d’immi-grants i les vagues de fam dels “sensepapers”, la lluita contra l’especulacióurbanística en barris i a les poblacionsturístiques, les mobilitzacions contra eltancament d’empreses a causa de la“deslocalització”, la repressió contraels moviments populars o les accionsper evitar la construcció d’infraestruc-tures agressives amb el medi ambient iles persones. A part de les seccions dePaïsos Catalans, cultura, economia i in-ternacional que recullen aquests temesentre altres, el periòdic compta amb lasecció d’opinió en la qual es dóna veu aaquells a qui els mitjans de comunica-ció institucionals els neguen la paraula.

A banda de les funcions comunicati-ves i polítiques, un tercer gran objectiumotiva l’existència de “L’Accent”, la ne-cessitat de teixir el país, de crear supe-restructures que dia a dia apropin lescomarques i les persones dels PaïsosCatalans. S’ha de tenir en compte quemalgrat la humilitat del nostre projectes’ha aconseguit per primera vegadabastir un periòdic d’àmbit nacional, i amés, des d’un vessant popular.

L’àmbit nacional de “L’Accent” es fo-namenta en tres grans aspectes. El pri-mer, els continguts del mitjà; en segonlloc, els i les redactores, dividits en dosconsells de redacció a València i Barce-lona i en nuclis de col·laboradors a Llei-da, Palma, Girona i Alacant; finalment,destaca la distribució que, malgrat leslimitacions logístiques, arriba a migmiler de locals en més de quaranta co-marques a banda de tenir 400 subscrip-tors.

D’altra banda, ens definim com a pe-riòdic popular perquè el poble és l’ob-jecte i els subjecte del nostre mitjà, per-què el projecte és completamentautogestionat i perquè es distribueixgratuïtament per facilitar la difusió elmàxim possible.

Des de principis d’any, “L’Accent”hem fet un pas endavant molt importantque ha consistit en la incorporació delcolor i l’ampliació del nombre de pàgi-nes.

L’esforç econòmic i humà que açò hasuposat és una mostra del nostre fermcompromís per continuar en la línia queens havíem marcat inicialment però, so-bretot, és una prova que “L’Accent”està servint com a eina per formar unsPaïsos Catalans més lliures.

Antonina Rodrigo

Filla d’un mestre progressista, elseu pare li inculca la passió per lapedagogia. A l’Escola Normal deLleida, hi té com a professora Pepi-ta Uriz. Dolors Piera exerceix demestra a Vilafranca del Penedès icontribueix a la fundació de la Fe-deració Espanyola de Treballadorsde l’Ensenyança (FETE-UGT). Du-rant el bienni negre (1934-36), l’ex-pedienten per exercir la TècnicaFreinet a Vilafranca del Penedès. Acasa seva, hi ha la redacció del’”Escola Proletària”, òrgan de laFETE, de la qual és delegada per

Catalunya en el Congrés Mundialde Professors de París. Destaca laseva actuació en les Joventuts So-cialistes i en la redacció d’”Iskra”.

És la secretària femenina del Co-mitè Executiu del PSUC i una deles organitzadores del Congrés dela Dona celebrat a Barcelona el1937 d’on sorgeix la Unió deDones de Catalunya. Dolors n’és lasecretària general. Col·labora en larevista “Companya” i promou l’Aju-da Infantil de Rereguarda. El 1937,com a regidora de l’Ajuntament deBarcelona acompanya la Pas-sionària al míting del Velòdromd’Hivern, a París. El 1939, s’exilia itreballa en l’Oficina Internacionalper a la Infància de París. Quan es-clata la II Guerra Mundial, la dete-nen i passa quatre mesos a la

presó de Fresnes. Quan en surt,ella i el seu germà Josep es veuenobligats a marxar de França. Ambel transatlàntic Cuba viatja a la Re-pública Dominicana i després s’ins-tal·la a Xile, on es reuneix amb elseu company i neixen els seus fills.La lluitadora antifeixista torna aexercir la docència. És la sotsdirec-tora de la Escuela Bialik i, méstard, la directora del Colegio Ander-sen. Com a feminista ajuda a orga-nitzar el primer Congreso de Muje-res de Santiago.

Text publicat al Calendari dedones sindicalistes 2005 editatper l’Institut Català de la Dona

Dolors Piera (Puigverd d’Agramunt (Lleida), 1910 - Santiago de Xile, 2000)

Dones sindicalistes

APROVAT EL DOMINI .CAT PER A LA COMUNITAT LINGÜÍSTICA CATALANA

Els Països Catalans,lliures d�estats a Internet

Foto

: Pau

Juv

illà



> AQUÍ I ARA

Exposició de l’obrade Carlos Cortez alCentre d’IniciativesLa Quimera deGràcia

El Centre d’Iniciatives La Quimera, encol·laboració amb el SOV de Barcelonade la CNT-AIT, ofereix una exposiciógràfica de l’obra de Carlos Cortez.

Cortez fou un artista vinculat als di-versos moviments pels drets civils indí-genes als EUA, membre de la IWW, elsdarrers anys va dedicar gran part de laseva obra gràfica a aquest sindicat re-volucionari. Fill de mare alemanya, so-cialista i pacifista i de pare indi mexicà,la seva trajectòria artística és una cons-tant recerca de la llibertat a través del’art i de la creació. Al llarg de a sevavida, va ser poeta, fotògraf, cartellista,cantant i un destacat activista dels mo-viments socials sindicalistes i llibertarisnord-americans.

L’exposició consta de les obres quela Fundació Anselmo Lorenzo va acon-seguir gràcies a una donació del mateixautor pocs anys abans de la seva mort.

La mostra es pot veure a La Quimera,c/ Verdi 28, baixos dreta, Vila de Gracia,Barcelona, de dilluns a divendres de 20a 22h (dimecres no).

Podeu trobar més informació sobrel’artista a www.rebelgraphics.org/car-loscortez.html

Certamen de contesanarquistes

Ateneu Llibertari del Besòs (KCN)

L’Ateneu del Besòs convoca un certa-men de contes anarquistes. Els conteses rebran per la pàgina web (www.albe-sos.tk, secció enllaços) o al mateix ate-neu (Rambla Prim, 76, 08019 Barcelo-na). El termini d‘admissió serà fins aldia 31 de desembre de 2005.

Una vegada recopilats els contes esfarà un llibre (o els que surtin) publicatper l’entitat. Igualment, s’aniran publi-cant el contes rebuts a la secció d’arti-cles o textos del web de l'Ateneu.

La temàtica serà sobre els diferentsaspectes de la lluita anarquista, críticaal sistema i els seus valors, etc.

Mireu també a http://www.albesos.tk

Patrícia Carles

En l’última edició del FestivalInternacional de Cinema deDones de Barcelona es va

presentar el documental “La qua-dratura del cercle” signat pelcol·lectiu Les Filles de Lilith, uncol·lectiu format per noies estu-diants de diferents disciplines. Elprojecte de “La quadratura del cer-cle” neix amb una clara intenció: ferun exercici de recuperació dememòria històrica centrat en unmoment determinat, la transició, iprenent com a protagonistes i sub-jectes actius de la història recentles dones del Bloc Feminista. “Unaprofessora meva durant les clas-ses parlava del Bloc, i per a mi vaser una descoberta”, diu la Sara,una de les Filles de Lilith, “i a partird’aquí vam començar el treball derecerca sobre els moviments so-cials durant la transició, una par-cel·la una mica oblidada, i no ca-sualment”.

I per què un documental? “D’unabanda, les fonts historiogràfiquesque es tenen sobre les minoriesactives en aquest període són so-bretot orals, i això fa que s’hagi dedur a terme un treball fet a based’entrevistes, i de l’altra, moltes deles dones que formaven el Blocsón fàcilment localitzables i la ideade participar en el treball les entu-siasmava, per tant, el format deltreball quedava clar que havia deser l’audiovisual.”

El mosaic feminista

El Bloc Feminista de Tarragona ésuna de les peces que configuren elmosaic del feminisme dels anyssetanta a Catalunya, si bé l’asso-ciació, tal com ens explica Sara,comença a sofrir les conseqüèn-cies de l’etapa de desmobilitzaciógeneral de finals dels 90. Al 1996,però, “les dones del Bloc encarasón molt actives, i en el front contrala violència de gènere fan un grantreball”. Amb l’arribada del noumil·lenni, però, el Bloc Feministade Tarragona passarà a formar partde la història dels moviments so-

cials de la ciutat. El Bloc s’ha de relacionar tambéamb tots els altres moviments so-cials que es donen en un momentde canvi, el de la transició. Quaran-ta anys de dictadura franquista vanfer desaparèixer organitzacions iassociacions de dones, per això enel postfranquisme sembla que lesdones comencin del no-res; nohem d’oblidar, però, la presènciade les dones de la Segona Repú-blica en els ateneus obrers, sindi-cats i partits polítics, i la feina d’as-sociacions com Mujeres Libres.

L’esclat de l’associacionisme dedones en el contex català i espa-nyol al final del franquisme s’em-marca en un procés per aconse-guir les llibertats democràtiques, ija cap als anys 80 es desenvolu-parà amb l’impuls de la difusió detextos d’autores feministes nord-americanes, franceses i italianes.El feminisme s’organitzarà a partirde la confluència de les feminis-

mes autònomes i la “doble militàn-cia” de les dones: “les dones queestaven organitzades en grups po-lítics o altres organitzacions veienque les seves reivindicacions erenconsiderades “de segona catego-ria”. Sense deixar la militància alseu partit o sindicat, les dones ini-cien una nova lluita pel seu allibe-rament, i busquen espais d’actua-ció reivindicatius a lesassociacions de veïns, als ateneuso creant grups específics. Val a dir,també, que la reivindicació feminis-ta toparà amb les estructures departits i sindicats d’esquerres, queveuen amb un cert recel les aspira-cions de les seves afiliades, que decol·laboradors fidels passen a exi-gir igualtat d’oportunitats i de trac-te.

El Bloc Feminista

El Bloc Feminista podem dir que éspart de l’ona expansiva que pro-

dueixen les I Jornades Catalanesde la Dona, celebrades al Paranimfde la Universitat de Barcelona elmaig del 1976, unes jornades quesón l’inici massiu d’un col·lectiuque es posa en marxa i que supo-sa, alhora, un punt de relació entretots els grups feministes que vansorgint a Catalunya. Des de Tarra-gona, el Bloc Feminista establiràrelacions amb algunes d’aquestespeces del mosaic feminista a Cata-lunya i també de fora de Catalunyaa l’hora de preparar campanyes iplans d’acció. Mantindrà relacióamb grups de Barcelona en cam-panyes puntuals, “com la campa-nya de l’avortament o la campanyadel divorci... tots aquests temes esvan portar d’una manera més omenys comuna”.

El Bloc es farà ressò de les rei-vindicacions d’un feminisme quelluitava pel canvi estructural de lasocietat. Les reivindicacions erenclares: les lleis per a la separació,la llei del divorci, la despenalitzacióde l’avortament... Aquestes reivin-dicacions, junt amb la creació delcentre “planning” a Tarragona i lacampanya antimilitarista que té lloca Tortosa, són algunes de les líniesd’actuació del Bloc Feminista queles Filles de Lilith ressegueixen enel documental.

I quin és l’espai que ocupa el fe-minisme a Tarragona després de ladesaparició del Bloc Feminista? Al-gunes veus de les Filles de Lilithasseguren que a Tarragona “hi hamoltes ganes d’organitzar-se unaltre cop, perquè hi ha moltescoses a fer i, sobretot, perquè esveu amb molta por i molta descon-fiança l’expropiació d’aquest espaique tenien els grups feministes debase per part del feminisme d’Es-tat, un fenomen posttatcherià queva molt en relació amb aquestaetapa de desmobilització social idel feminisme ‘light’ que ocupen elsministeris, les carteres ministerials.Hi ha una necessitat molt gran dereapropiar-nos aquests discursos iaquestes reivindicacions i sobretotd’un espai públic que per ara hanprovat d’ocupar aquests feminis-mes d’Estat.”

El Bloc Feminista de Tarragonaés una de les peces queconfiguren el mosaic del

feminisme dels anys setanta aCatalunya

Taller d’autodefensa a Reus: el carrer és nostre!Amb el patriarcat l’espai públic, elcarrer, ens han dit que pertany alhomes. I per això el fet d’anar pelcarrer pot significar, a voltes,haver de córrer el risc de seragredides. La violència contra lesdones té, ho sabem totes, unafunció important en la dominaciópatriarcal: perpetuar la situació dedominació dels homes sobre lesdones. Hi ha molts fronts per llui-

tar contra la violència de gèneremasculí. Des de la Secretaria deGènere de la CGT de Reus-BaixCamp i el Casal de Reus us pro-posem un taller d’autodefensades d’una perspectiva feministaque es basa en un treball físic iemocional per aprendre a com-prendre i reconduir les situacionsen què ens puguem trobar, sobre-tot situacions de conflicte, desen-

volupar la calma, l’autoconeixe-ment, la intuïció, l’autoestima i laconsciència de l’espai per pre-veure les situacions conflictives iaprendre a enfocar-les i a resol-dre-les. El curs es farà els dissab-tes 6, 13, 20 i 27 de novembre de10 a 14.30h. El preu és de 25euros per a aturades i afiliades i30 euros per a la resta. Per a mésinformació: 977 34 08 83.

Les Filles de Lilith, autores del documental “La quadratura del cercle”.

Feminisme a Tarragonaa finals del segle XXEl documental �La quadratura del cercle� ressegueix la trajectòria del Bloc Feminista



SOBRE �PRECARIAS A LA DERIVA� PUBLICAT PER TRAFICANTES DE SUEÑOS

Derives des de laprecarietat femenina

Nieves Alonso (Reus)

Com ens plantegem les lluites, lesaccions, les vagues, les mobilitza-cions? És a dir, com ens podemenfrontar a les pitjors conseqüèn-cies del neocapitalisme amb elsmètodes de lluita tradicional, quancada cop estem més sotmeses a laprecarització del mercat laboral dela forma més cruel. Quan la globa-lització econòmica, amb les sevesdeslocalitzacions i “especialitza-cions”, expulsa cada cop més imés gent del mercat de treball vi-gent. Els paradigmes coneguts finsara ja no ens serveixen. L’enfronta-ment és ara entre patró-explotadori treballador o treballadora explota-da, però amb una explotació regu-lada i amb uns mínims drets com lajornada (cada cop més llarga i ambmenys control de les hores extra),els salaris cada cop més reduïts,els drets en el paper dels convenisi sense aplicació en la pràctica perfalta de reivindicació. És l’aplicacióbestial de la dinàmica capitalista,en què reivindicar pot ser sinònimde quedar fora del mercat del tre-ball regulat, el que implica una dis-minució continuada i sense atura-dor dels drets reals.

Tots aquests apunts es fan méscruels si els pensem específica-ment en femení i si els pensem, amés, des de tota la gamma queens ofereix el treball precari de lesdones.

És en aquest context d’anàlisique cal situar el llibre “Precarias ala deriva”, publicat per Traficantesde Sueños. Aquest llibre és un es-tudi d’un grup de dones que s’ini-cia, i que continua en procés, apartir de la investigació-acció sobrela precarització de l’existència enfemení i amb la perspectiva de lavaga del 20 de juny de 2002.

No és una investigació que se-gueixi els paràmetres ortodoxos,sinó que establint uns eixos de tre-ball i amb uns contactes previs, lesautores surten al carrer a buscarinformació que s’avalua per part deles mateixes protagonistes i quederiva en funció de reflexions prò-pies i vivències de les dones que,sent representatives, en tot o enpart, dels col·lectius que s’investi-guen, serveixen de columna quevertebra l’estudi (encara en pro-cés).

Aquest llibre planteja un bonnombre de qüestions per debatre,com el valor del treball immaterial,remunerat o no, tant en el campcognoscitiu com en la producció desabers o en els vincles del llen-guatge; no són homogenis, però síque és una feina assignada a lesdones. Com la reproducció entesa

com a poder i procés de subjectivit-zació basat no tant en l’exercici di-recte de la violència, sinó en la pro-ducció activa d’una actitudsubmisa.

L’explicació des del lloc comú dela precarietat és molt difícil, pel queel resultat, segons les autores, ésuna “cartografia del treball precarit-

zat des de les dones, a partir del’intercanvi d’experiències”.

L’estudi ens planteja un camí dedesidentificació, entenent la preca-rietat més com un procés que comun concepte. Connectant aquestfenomen amb: 1) noves formes detreball (vinculades a l’externalitza-ció i/o deslocalització, l’extensió deltreball autònom, contractes perobra o servei); 2) dislocació entemps/horaris de treball (horarisflexibles, a temps parcial, teletre-ball, en tallers domèstics) els efec-tes dels quals sobre les unitats deconvivència i les xarxes de curesestan encara per valorar-se i no di-guem estimar-se; 3) incorporacióde qualitats innates a les dones, fe-

minitzant la força de treball (aten-ció personalitzada, empatia, bonapresència, somriures, amabilitat...);4) la retallada de salaris i la falta dedrets. Però a totes aquestes pre-misses d’investigació-reflexió calafegir la inexistència de “treball”com en el cas de les mestressesde casa; l’absència de regulació la-

boral en les autònomes, ‘au pair’,servei domèstic intern o per hores;ambigüitat del vincle entre qui con-tracta i qui és contractada, especialcontradicció per ser ambduesdones.

Es continua plantejant un segoncicle de treball: noves derives,obrint tallers de reflexió col·lectiva,més gent amb intervencions queens permeten indagar en les for-mes dels conflictes, a partir del de-sembre del 2002 continuen apro-fundint en el treball i sobretot apartir de la primavera de 2003,amb la participació de les autoresen les jornades “Pensar en Preca-rio”, organitzades per la CGT, ocoincidien, en aquestes, amb

col·lectius, persones i grups queporten temps donat voltes a comorganitzar el que s’anomena el“precariat” o “precariat social”.

“Precarias a la deriva” s’atura enles treballadores del sexe com aexemple de precaritzades, ambtotes les seves transversalitats (desexe, origen social, raça, pro-cedència, edat, estàndards corpo-rals i identitat sexual) resulta, aixímateix, estratificat i inclou: a) règimde treball (coaccionat, assalariatsense deutes, autònom); b) mobili-tat social, geogràfica, laboral; c)grau d’exposició del cos (directe enla prostitució, semiindirecte en elmassatge o indirecte en el ‘peepshow’ o en telefonia); d) organitza-ció del treball (empresa flexible i enxarxa com els xats, o en las casesde cites; familiar, com en algunsbordells; autònomes, prostitutespor compte propi, mafiosa, etc.)

Tot aquest espectre mostra sin-gularitats i espais comuns entre eltreball sexual i altres treballs preca-ris o precaritzats, treballs de cura iatenció, on la invisibilitat i la faltad’estima són denominador comú,encara que al treball del sexe calafegir-hi l’estigmatització social.

Amb aquest llibre ens proposenun munt d’experiències i, sobretot,una bona quantitat de qüestionssobre les quals cal debatre, treba-llar i aprofundir. No és una lecturasenzilla, és un llibre de treball, i elresum, en positiu, podria ser comenfrontar-nos a aquest món queens declara la guerra a diari, comorganitzar-nos per defensar-nos,com anar assumint nous mètodesd’organització i de lluita per enfron-tar-nos als reptes d’una realitat quecanvia cada cop a més velocitat ide manera més dura i cruel, comlluitar contra l’individualisme i la in-diferència, com globalitzar la soli-daritat i les experiències, comaprendre a crear xarxes de comu-nicació i autoajuda, per posar encomú tot el que ens uneix i, sobre-tot, com feminitzar les formes delluita, en contraposició amb la femi-nització de la precarietat. Com il·lu-sionar-nos amb el dia a dia. Calcontinuar treballant, està gairebétot per fer.

> CRÒNIQUES SOTA EL SOLC

LA KINKY BEAT“RMXMADEINBARNA”

“Remixejant”

Carlos Undergroove([email protected])

Arriba el nou treball de La Kinky Beat“RMXMADEINBARNA”, més elèctrics,més bojos, més acompanyats i més ba-llables que mai! Després del seu primertreball i esperant la sortida del seu (es-perem) segon disc en estudi ens pre-senten un regal ben especial, un CDamb remescles de diversos dels seustemes més un vídeo clip del seu tema“Kinky Jungle” i un tema inèdit.

Si ja ens varen demostrar que són ca-paços de donar festa per no acabar-latant en el CD com en els seus brutals di-rectes, en aquest treball ens ho tornena demostrar amb la col·laboració d’unbon grapat d’amics i també per partdels seus components. Onze remesclesde diversos dels seus temes entre elquals hi ha “Freedon”, “Yeah! man”, “Icom from”... remescles molt diferentsperò amb un denominador comú: l’e-lectrònica més esbojarrada, els beatsmés kinkys i les bases més potents.

Remescles fetes per part dels seuscomponents com Charlat58 o ManelCabello, aquest signant un SantakoStyle que posa els cabells de punta amés de posar aquest punt sempre di-vertit que mai no ha perdut la Kinky o laboja Matahary signant un ëwaitingí ambla col·laboració d’Electroputes; i a méscomptant amb les remescles de gentcom Fermín Muguruza + Sorkun queamb “I come from” demostren que espot construir un nou tema partint de l’o-riginal i no tenir res a envejar-li. Profun-ditat, calidesa i l’esperit kinky pels qua-tre costats, Mosku-La VernedaConexion!!! Dj Panko, dj de Ojos deBrujo; Marc Llovera, component deCheb Balowsky; l’efectista Rudeman; iRoberto Sánchez de Basque Dub Foun-dation; entre d’altres fan que els temesoriginals de La Kinky Beat naveguinentre el ‘drum&bass’, el ‘metal’ o el‘dub’, entre d’altres estils electrònics.Remescles esbojarrades, samplers adojo, canvis de registre sense perdre laidentitat, en fi, noves lectures queobren una mica més l’univers Kinky ales nostres orelles. Un exercici de revi-sió personal que ens apropa al vessantmés tecnològic i modern del ‘KinkyStyle’ i que ens demostra que la Kinkyno té fronteres, que les seves ideesestan ben intactes i que encara ens hande sorprendre amb molts més mo-ments de diversió i lluita. ElectronicKinky Style made in Barna!

Doble jornada? Prefereixo ser una ciborg que una deesa. Micropolítiques de la jornada multiplicada.

> IMATGES QUE PARLEN

“Del passat neixel futur”

RAMON CLARETMigdia Serveis Culturals

Jordi Martí Font

”Del passat neix el present”, editatper Migdia Serveis Culturals ([email protected]), és el llibre queaplega articles de Ramon Claretpublicats a la premsa de la demar-cació, especialment a “Nou Diari” i“El Punt” en els darrers deu anys.

Per als qui no conegueu elRamon Claret us en parlaré ambles paraules que ho fa el SalvadorPalomar en el mateix llibre d’aplecsd’articles. El Salvador diu que elRamon, nascut a Òdena el 1919,va ser “militant de la CNT –i actualmilitant d’una de les seves conti-nuacions, la CGT, afegeixo jo-, mili-cià de primera hora al front d’Ara-gó, lluità en diversos fronts durantla Guerra Civil i, després, va partici-par activament –entre 1940 i1946- en la resistència llibertàriacontra el franquisme; i en sortir dela presó va fer cap a Reus, on viuen l’actualitat”. Aquesta és nomésuna brevíssima aproximació a la fi-gura del Ramon, i si llegiu el llibreentendreu per què dic això. Els arti-cles que recull el volumet són moltvariats, però tenen en comú unadefensa acèrrima de la llibertat in-dividual i col·lectiva. El Ramon ésllibertari, però no combrega ambcap doctrina al cent per cent, niamb la llibertària, perquè és una

persona crítica i té, doncs, el capobert al millor de cada casa –ide-ològica, és clar, i sempre dins lesesquerres. En la presentació alCampus ho va deixar clar: per ell,l’anarquia era un objectiu al finaldel camí que cada cop que t’hiapropes s’allunya més i, per tant,serveix per caminar, per anar alli-berant-nos sense tenir la intenciófalsa d’arribar a port mai. I aquestaimatge que a alguns pot semblarinquietant i desmotivadora jo latrobo magnífica i esperonadora.

Al costat de la defensa a ul-trança de la llibertat individual a tra-vés de la igualtat econòmica i dedrets socials, els articles delRamon Claret tenen un altre puntalque els fa interessants per als lli-bertaris i per al públic lector en ge-neral, com és la defensa del dretdels pobles a decidir sobre el seupropi futur, la defensa de la llibertatcol·lectiva. I tot abanderat amb unrebuig explícit cap a la guerra quetan bé va conèixer de primera mà.

“Nueve maletas”

BÉLA ZSOLTLas memorias del Holocaustode un gran escritor. Taurus, Ma-drid 2004.

Josep Estivill

“Nueve maletas” és el llibre de re-cords del periodista hongarès i ac-tivista d’esquerres Béla Zsolt sobre

l’Holocaust; en realitat, és un llibrede viatges sobre la construcció (o,per a ser més precisos, la destruc-ció) del continent europeu. Un llibrede viatge geogràfic, emocional iideològic sobre l’odi entre els po-bles (polonesos, russos, alemanys,txecs, ucraïnesos, romanesos,etc.), entre classes socials i entrereligions.

A la manera com actualment es-criuria un Ryszard Kapu, Bela Zsoltanalitza els petits comportamentsde la gent corrent i n’extreu tretsessencials de l’època i la cultura:parla de la repressió sexual, les es-coles com a sistema de vehicle decomportaments autoritaris, les en-veges davant l’ascens social delveí, l’estupidesa, la mediocritat, laingenuïtat, l’avarícia, les injustí-cies... La II Guerra Mundial s’expli-ca, de manera molt espectacular,com el resultat de les tensions so-cials acumulades durant anys, unaforça històrica imparable -la de l’odii la rancúnia- que recorre tots elspobles i ciutats, que fa embogir lagent i la torna irreconeixible. Perso-nes que fins a aleshores se saluda-ven i ajudaven pel carrer ara es de-nuncien i assassinen sense pietatni escrúpols.

Zsolt explica aquest pas de l’or-dre al caos, de l’amabilitat al sadis-me. I aquí és admirable quan des-criu el trànsit dels objectes i elsindividus, els sorolls, les mirades iels gestos. És admirable quan des-criu les petites revoltes i els granshorrors. És admirable quan obser-va els comportaments de la gent elgran dia de la deportació cap a l’ex-termini, quan parla de les prostitu-tes jueves embarassades, de la fu-gida clandestina en tren amb ladona de l’escriptor István Szabó ide tants i tants moments de màximinterès i emoció que hi trobemsense parar.

Qui llegeixi el llibre es capbus-sarà en aquesta dissortada èpocaeuropea i quedarà molt impactat,molt més que no pas veient unapel·lícula o llegint una monografiahistòrica. I a més a més, amb unestil literari tan extraordinari que

converteixen les “Nueve maletas”de Béla Zsolt en una de les millorsobres de la literatura del segle XX.

“Sendic, lasvidas de untupamaro”

SAMUEL BLIXENVirus Editorial

Redacció

Raúl Sendic va ser una figura deprimer ordre tant en la fundaciócom en el devenir dels tupamaros.Home de camp, format a la ciutat,va començar molt aviat la seva mi-litància en la Federació d’Estu-diants Universitaris i en el Partit So-cialista, del qual en va arribar aformar part de la direcció. La sevaintensa activitat política li va impe-dir acabar la seva carrera d’advo-cat.

En els seus dos anys d’investi-gació, el periodista Samuel Blixen,que va ser militant tupamaro i vaconèixer personalment a Sendic,reconstrueix la seva figura queamb la seva qualitat humana hu-mana i política va contribuir decisi-vament que en el naixement delMLN convergissin sectors socialsmolt diversos, des d’organitzacionsd’estudiants, pageses i de barri finsa socialistes, llibertaris i marxistesno enquadrats en el Partit Comu-nista.

El llibre conta la seva vida fins ala mort, a París el 1989.



Llibres

El color del paradísJosep Estivill

Aquests dies, el govern dels EstatsUnits continua la seva croada contra elmal (el dels altres, s’entén) i ha carregatcontra les activitats de l’Iran per desen-volupar l’energia nuclear, potser pertenir en un futur la bomba atòmica. Éspossible.

No seria el primer país a tenir-la ni autilitzar-la sobre població civil; però síque és el primer país que figura a la llis-ta negra de l’administració Bush. Aracom ara, és el país més pervers delmón (amb el permís de Corea del Nord)i, per això, no deixa de ser saludable en-trar sense prejudicis en la rica culturad’aquest país mil·lenari. D’aquesta ma-nera, em ve a la ment una pel·lícula me-ravellosa d’aquesta nacionalitat que estitula “El color del paraíso”, de MajidMajidi, estrenada fa un parell d’anys.

“El color del paraíso” és la històriad’un nen de vuit anys que estudia enuna escola de Teheran especial per a in-vidents i a les vacances torna amb laseva família que viu en una zona ruralenmig de les muntanyes. El seu pare elconsidera un obstacle per tornar-se acasar i se’n desprèn obligant-lo a en-trar d’aprenent a una fusteria. La pel·lí-cula entra en la vida i les sensacionsd’aquest nen que ha de reconèixer elmón que l’envolta palpant-lo suaumentamb els dits de la mà, de les relacionsamb l’àvia, les germanes, el pare, elsmestres i companys de l’escola, la na-tura... Una vida difícil la de tots plegats,molt humil i sense recursos, basada enel treball constant en el si d’una econo-mia rural tradicional.

Se’ns fa tan difícil percebre el mal entots aquests personatges! Ni tan solsno podem recolzar-nos en els tòpics iels estereotips que ofeguen les socie-tats de l’anomenat món islàmic perquèno apareixen musulmans fanàtics nipersecució de la dona, res de res. Encanvi, sí que hi trobem una sensibilitatcom ens costa de trobar en el cinemanord-americà. Impagable l’escena del’escola rural quan el mestre demana auna nena que llegeixi el text d’un llibre icomença a fer-ho però molt a poc apoc, i llavors el protagonista, a quiningú no feia cas perquè pel fet de sercec el consideraven un imbècil, obre elseu exemplar, en ‘braille’, i palpant lesparaules amb la punta dels dits co-mença a llegir-ne passatges amb fluïde-sa. I tothom es queda bocabadat.

En realitat, la pel·lícula no és empala-gosa, ensucrada o autocomplaent; enrealitat, és dura i valenta i a estonescrua i amarga, però és increïblementmés honesta que la major part del cine-ma que ens arriba a les pantalles. I aixòno és poca cosa.

ANTAPublicació contrainformativa feta aTerrassa. Apartat 672, 08220 Terras-sa, www.anta.info/[email protected]

Revistes

EL LIBERTARIORevista editada per la Comisión deRelaciones Anarquistas de Vene-zuela. www.nodo50.org/ellibertario/[email protected]

A, RIVISTA ANARCHICAHistòrica revista anarquista italianaamb 35 anys d’existència. Editrice A,cas. post. 17120, 20170 Milano,www.arivista.org / [email protected]

MALES HERBESButlletí de la Secció Sindical de CGTa Parcs i Jardins [email protected] /[email protected]

Text i fotos: Mariona Parra iCasanova

Pasqual Aguilar es portaveude la Plataforma no a laMAT, un moviment social

heterogeni que lluita per unanova cultura energètica. El dia15 d’octubre han organitzat unamanifestació a Barcelona perdefensar la qualitat de vida deles persones i el territori.

-Què és la MAT i com va sorgir laPlataforma contra la MAT?-La Plataforma contra la MAT és unmoviment que s’inicia a finals delsanys 90. Funciona de manera as-sembleària i està format per grupsecologistes i excursionistes peròtambé per persones a títol indivi-dual... Ens definim com a movi-ment social que no depenem decap partit sinó que exercim pressióa les institucions. L’objectiu inicialde la Plataforma va ser oposar-sea la construcció de la línia de moltalta tensió (MAT) Sentmenat-Bes-canó-Baixàs. La MAT és una infra-estructura elèctrica que supera els2.000 Kvolts i que necessita unestorres de mínim 40 metres d’alça-da. Tenen efectes molt perjudicialsper al territori i també sobre les per-sones. Així, doncs, la plataforma vasorgir en un principi per aturar lalínia de Bescanó però de seguidaens en vam adonar que la situacióera molt més complexa. M’explico:en aquests moments, la potestatper decidir i planificar el pla energè-tic a nivell de l’Estat espanyol la téla Red Eléctrica Española (REE),és a dir, l’Estat ha cedit la respon-sabilitat a una empresa privadasobre un tema tan important comés la planificació energètica. Des

de la Plataforma, vam veure queen realitat no estàvem lluitant perun problema local sinó global, noes tracta d’oposar-se únicament auna línia sinó fer un pas més i plan-tejar-nos, quin model energèticvolem desenvolupar pels propersanys?

El ‘lobby’ empresarial al quall’Estat ha cedit els drets de planifi-cació energètica aposta per unmodel centralitzat com el que tenimara en què hi ha pocs focus de cre-ació d’energia i calen gransinstal·lacions per transportar-la, ésa dir, torres d’alta tensió. No apos-ten per les energies renovables i siho fan és també per crear gransfocus generadors d’energia i a par-tir d’aquí distribuir-la. Per aquestescompanyies, es tracta de fer nego-ci i prioritzen el benestar d’unspocs per sobre de la majoria de lapoblació. La plataforma antilíniaplanteja alternatives com l’anome-nat model energètic de generaciódistribuïda. Es tracta que la gene-ració d’energia sigui propera al llocde consum i que es generi en fun-ció de les necessitats de la zona.Es planteja avançar cap a unmodel energètic amb fonts renova-bles. Cal superar, doncs, el modelcentralista actual que precisa de lí-nies MAT.- Hi ha dèficit energètic a les co-marques gironines? -Ni les administracions ni els ciuta-dans no tenim informació sobre lesnecessitats energètiques de lesnostres comarques. L’única entitatque té aquesta informació és laREE ja que, com he dit, l’Estat li hacedit el control i la planificacióenergètica. Ni tan sols ens ha estatpossible fer informes alternatius (nia nosaltres ni a l’admnistració) per-

què no disposem de prou dades.Fins i tot qualsevol al·legació quees faci de projectes energètics desd’ajuntaments o plataformes la res-pon la REE. Podem dir clarament,doncs, que hi ha un clar dèficit de-mocràtic respecte a aquest tema.

En tot cas, però, podem dir quemalgrat que les comarques gironi-nes són poc generadores i moltconsumidores; els dos argumentsutilitzats per defensar la línia (elconsum pel turisme i la construcciódel TAV) no són vàlids. El mateixgovern ha reconegut que és la in-terconnexió amb França l’argu-ment principal. França té 56 cen-trals nuclears i és l’únic estateuropeu que té excedent i vol ven-dre l’energia sobrant per fer nego-ci, bàsicament amb Portugal i elnord d’Àfrica. L’argument de fonsper construir les línies d’alta tensióés que França pugui transportarl’energia que li sobra, no estemparlant d’infrastructures que neces-sitem aquí sinó del negoci generatper la venda d’energia provinent deles centrals nuclears franceses.

El que sí que podem fer, però, ésdonar dues dades: primera, quel’any passat a l’Estat espanyol vasobrar-li energia i segona, que eldia de més consum energètic d’a-quest any, dues de les centrals nu-clears no funcionaven i tot i això nova haver-hi cap caiguda de tensió.- Tenint en compte que el conse-ller de Medi Ambient és d’ICV,heu trobat més predisposiciócap al diàleg?-El conseller ha dit que la línia ésinevitable. Això demostra un ta-rannà molt poc ecologista. La polí-tica del tripartit en aquest aspecteés de continuisme total respecte alque havia iniciat CiU. Actualment,

el govern tripartit continua signantnous projectes amb la REE, nopoden dir per tant que estiguin lli-gats a pactes de l’anterior govern,perquè ells mateixos segueixenpactant. El que ens sembla moltgreu és que des de la Conselleriade Medi Ambient s’ha intentat des-mobilitzar el moviment ecologista.-La lluita de la Plataforma en De-fensa de l’Ebre ha impulsat idonat ànims a altres lluites endefensa del territori?-La gent de les Terres de l’Ebre sónun referent. De fet, són ells qui haobert el camí d’entendre que laseva lluita no era només local sinótambé global. La nova cultura del’aigua que reivindiquen és unaproposta vàlida per a tota la socie-tat, mostrant que no són un movi-ment insolidari com se’ls haviaanomenat sinó tot el contrari, plan-tegen que és necessari un debat anivell social per buscar alternativessostenibles al consum d’aigua.-Què en penseu del Pla Energè-tic Català (PEC)?-Doncs que és l’operació cosmèti-ca de l’estiu. Es va presentar elprojecte per fer-hi al·legacions i fi-nalment s’aprovarà amb mínimesmodificacions. Des del govern esvol donar la imatge que hi deixenparticipar però en canvi es minimit-zen molt les aportacions que s’hanfet des de col·lectius. Només unadada: supera les previsions delprotocol de Kyoto en un 102%. -Quines mobilitzacions teniu pre-vistes?-La mobilització més important queestem preparant ara és una mani-festació el dia 15 d’octubre a les17h a Barcelona. La manifestacióanirà des del passeig de Gràciafins a plaça Sant Jaume.


Preparen una manifestació el 15 d�octubre a les 17h a Barcelona, sortint del passeig de Gràcia

PASQUAL AGUILAR, PORTAVEU DE LA PLATAFORMA NO A LA MAT

Menjar

Jordi Martí Font, Priorat([email protected])

Que amb el menjar no s’hi juga és unafrase que ens retorna al cap noméspronunciar-ne la primera part: “amb elmenjar...”, és a dir que la tenim interio-ritzada de forma que gairebé formapart de nosaltres o del nostre parlardiari, del nostre bagatge de frasesfetes compartides amb la col·lectivitat.Però passada la referència lingüística,punt i a part. Perquè amb el nostremenjar no només s’hi juga, amb elnostre consentiment, sinó que s’hi co-mercia, s’hi especula, s’hi enriqueixenuns quants i, sobretot, s’hi afegeixtanta merda al que eren els nostres ali-ments diguem-ne que “de sempre”que cada cop més els afegits en formade colorants, antioxidants, conser-vants... són majoritari.

Ens hem acostumat tant a creure’nsmentides evidents com que la fam ésimpossible d’eradicar i que l’aplicacióde tecnologia damunt de la produccióagroalimentària es fa per tal d’acabaramb ella que ja no ens ve d’aquí. Així,molts i motes accepten encara som-rients que les llavors transgèniquesens allunyaran del fantasma de la fam iacabaran amb la misèria i la gana queporta associada que es viu en conti-nents gairebé sencers com és l’Àfricao en barris pobres del que la tele té labarra d’anomenar Primer Món senseque als presentadors els caigui la carade vergonya, més encara després dedesastres naturals i les seves “conse-qüències” com els darrers huracan-sals EUA. I es demana a les autoritatsque, per tal de pal·liar els desastresque produeixi el lliure mercat de pro-ductes manufacturats que fa tancar elsnostres tallers i fàbriques tèxtils i decalcat, es creïn polígons de bates blan-ques, per a l’’agrobuisines’ i les far-macèutiques, on multinacionals del te-rrorisme alimentari hi puguindesenvolupar llavors que converteixinen dependents les zones del planetaque encara s’administren els propisrecursos alimentaris a base de cosestan senzilles com les llavors naturals,que d’un any per l’altre es planten i as-seguren l’autoproducció dels alimentsque fan possible la vida.

Aquí, amb la competència com aúnic horitzó, cada cop tenim més in-vestigadors que fan els seus estudissobre com produir més menjar per tald’ofegar més encara els competidors,malgrat que la competència en aquestcas porti aparellada la gana per a quiperdi en la cursa capitalista per veurequi controla el menjar.

La nostra alternativa ha de ser clara icontundent. Davant la voracitat i l’en-llumenament que la tècnica ens fa, lasobirania alimentària basada en a tra-dició pagesa és i ha de ser el nostresenyal d’identitat. Aturar els conreustransgènics i llençar a la cara dels as-sassins amb guant blanc un no que elsobligui a recapacitar si encara se’n re-corden de quan eren persones i nonomés engranatges de la màquina ca-pitalista.

�La gent deles terres del�Ebre són unreferent�

“El ‘lobby’ empresarial prioritza el benestar d’uns pocs per sobre de la majoria de la població”

> LA FRASE...

�Estem davant l�ocàs d�undeterminat model energètic�

> LES PARAULES SÓN PUNYS

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (V). Octubre del 2005

Quadern d’Economia 1I N F O R M E E C O N Ò M I C 2 0 0 4

Ocupació

No obstant això les grans empreses generen pocaocupació i una gran part dels assalariats treballaen les empreses petites. En total les empreses demés de 200 treballadors representen al voltantd’una tercera part de l'ocupació. L'ocupació enles empreses cotitzades en borsa ha crescutnomés el 0,49% de mitjana en 2003 i correspon,sobretot, a les empreses immobiliàries i de laconstrucció. Aquesta última representa el 20% detota la nova ocupació, que podria superar el 25%si afegim els increments indirectes. Disminuei-xen els llocs de treball en els sectors financer, ai-gües, electricitat, petroli, gas i mines.

Catalunya és una de les regions més afectada perl'ajustament industrial on al segon semestre del2004 s’havien perdut 73.500 ocupacions, la xiframés alta de l’Estat espanyol. Sens dubte això és acausa de la seva major estructura industrial res-pecte la d’altres regions, però això no fa dismi-nuir la importància negativa de la perduda d'ocu-pació per als treballadors.

Propietat

A l’Estat espanyol moltes de les grans empresestenen participació estrangera en el seu capital(total o parcial), sent en els últims anys els ser-veis els majors receptors de la inversió externa.La inversió estrangera és propietària del 35% delmercat borsari i responsable de la meitat del seuvolum de negoci. Malgrat això, la inversió direc-ta estrangera que arriba a l’Estat espanyol estàcaient des del 2000, i va disminuir l'any passat enun 46,9%.

La propietat de les grans empreses està interrela-cionada i unes participen en l’accionariat d’unesaltres. A més, s'està produint un gran movimentde concentració empresarial per mitjà de fusionsi adquisicions. Aquestes van créixer un 13% du-rant 2003 -34.400 milions de dòlars per a només500 transaccions- i un 52% en 2004 -58.300 mi-lions de $ per a 567 transaccions. Sobretot en sec-tors de telecomunicacions, mitjans d'informació,bancari, construcció i immobiliari. El 60% d'a-questes operacions es va fer entre empreses decapital espanyol, corresponent l'altre 40% a fu-sions o adquisicions d'empreses en les quals unaés nacional i l'altra estrangera.

Les grans empreses controlen la vida econòmica,però cada vegada més utilitzen fórmules d'orga-nització en xarxa que fa que no apareguin com atan grans i oculten el seu veritable poder. Lesgrans companyies van generant xarxes de ‘em-preses satèl·lits’ que actuen com les seves proveï-dores, permetent-los la subcontractació i l’exter-nalització de part dels processos productius,traslladant riscos però mantenint el control.

Encara que ja no es pot fer referència a les em-preses públiques a l’Estat com una situació ac-tual, doncs han estat privatitzades gairebé en laseva totalitat, almenys cal esmentar el procés deprivatització al que han donat lloc. Ja només que-den molt poques empreses públiques en condi-cions especials. Residus d'altra era. Tot allò quepodia constituir un negoci rendible per a l'eraripúblic ha passat ja a mans privades en condicionsmolt favorables per a aquestes. I, el que és més

greu, tot allò que podia constituir l'eix d'una polí-tica industrial activa. Els dirigents polítics del’Estat des de la transició han fet l'opció de seguirfidelment les prescripcions del FMI i la UE i hanoptat per deixar exclusivament en mans del capi-tal privat la sort del sistema productiu espanyol.

Beneficis

Els beneficis de les empreses estan augmentantfortament. Al 2003 les empreses cotitzades enborsa van tenir un augment de beneficis d'un19%. Les que cotitzen per a l'IBEX van multipli-car per 5 la seva rendibilitat respecte a 2002. Lamajoria de les empreses, el 66,7% diu haver aug-mentat el seu benefici en el segon semestre de2004, mentre que només són el 14,3% les empre-ses que diuen haver-los disminuït. No és sorpre-nent l'avaluació que els negocis fan de l'evolucióde l'economia espanyola.

Els sectors en els quals més empreses augmentenels seus beneficis són construcció, finances i as-segurances, seguits de les majoristes. I són lesempreses més grans les que presenten millors re-sultats. La Caixa va guanyar un 16,5% més; elsbeneficis de les empreses no financeres van aug-mentar en un 18,6% (record des del 17% en2003); Iberia guanya un 52,1% més, Telefònicaha guanyat un 5,1% més que l'any anterior, lesconstructores un 23% més... així successivament.

La dinàmica productiva

Malgrat aquests substancials beneficis, durant el2003 la inversió empresarial com a formacióbruta de capital fix (FBCF) va augmentar nomésen un 3,2% respecte a l'any anterior. Les dadesfins a Setembre assenyalen que aquest any tam-poc augmentaran i s'han hagut de revisar les pre-visions a la baixa per a arribar al 2,2% per alsbéns d'equip i al 3,3% en el total. Així mateix, dela inversió total, només el 52,4% és privada (laresta és pública) enfront una mitjana europea del65%. En la mateixa línia assenyalen la despesaen investigació i desenvolupament (I+D) a l’Es-tat que és molt baixa (1,03% del PIB enfront de2% en la mitjana de la UE).

A més, “des de 1995 s'observa una modificacióde l'estructura inversora del país. En la FBCFdestaca la construcció que manté sempre el pesmés important. Ja en el 2003 la construcció va

acaparar el 59,4% de la inversió en capital, men-tre els béns d'equipament rebien el 23,9% i el16,6% restant es destinava a altres productes.D'aquesta manera s'observa un biaix inversor endetriment dels béns d'equip, tan importants per ala millora de l'aparell productiu del país. El crei-xement de la renda i l'ocupació dels últims anyss'assenta, en gran part, sobre la inversió en cons-trucció’(9). La participació de la construcció enel PIB va passar del 11,7% en 1997al 15,7% en2004.

No és estrany, per tant, que les empreses ni tansols siguin eficients en els seus propis termes i enconseqüència el creixement del país sigui baix.La baixa inversió té com resultat que la producti-vitat per treballador i per hora treballada siguibaixa també: per a una mitjana de la UE de 100l’Estat espanyol tenia gairebé 103 el 1991 de pro-ductivitat per treballador (Veure Productivitat alGlossari per a matisar aquest punt) i ha baixat a99,8 el 2003, estimant-se de 99,5 el 2004. Res-pecte a la productivitat per hora, passa de 104,2el 1993 respecte a la UE a 101,4 el 2003. Al Grà-fic 7 es pot observar també com disminueixen laproductivitat i els costos salarials al mateixtemps. Molt probablement la disponibilitat detreball barat fa que els empresaris no es preocu-pin per augmentar la productivitat dels seus tre-balladors mitjançant inversions que incorporinnoves tecnologies.

El govern actual de Catalunya, amb l'objectiud'augmentar la competitivitat empresarial, ha es-timat que haurà d'invertir al llarg de la legislaturaactual entre 2.015-2.600 milions d’euros (senseincloure les obres del metro), havent pressupostat456 milions per a 2005. Encara que no està mala-ment que el govern cooperi en la millora de lacompetitivitat, no cal oblidar que són esforçosper a millorar l'economia del sector privat, men-tre aquest segueix invertint els seus beneficis enla construcció o en operacions financeres, bas-tants d'elles de caire especulatiu.

Tampoc són empreses innovadores: En un infor-me recent s’afirma que el 70% de les empresesespanyoles no són innovadores i la innovacióempresarial a Espanya està al lloc 20 d'una classi-ficació de 34 països.

Tampoc sorprèn que les empreses vagin perdentquota de mercat internacional (les exportacionscreixen menys que les importacions) des de 2002i sobretot en 2004. A causa d’això el dèficit co-

mercial ha augmentat un 26,4% el 2004. Elscompetidors de les empreses espanyoles estan in-vertint molt diners i esforços per millorar la sevaproductivitat mentre que els empresaris espan-yols sembla que han optat per inversions més es-peculatives o en l’exterior.

Els empresaris espanyols ni tan sols cobreixen laseva funció d'empresaris capitalistes eficients,excepte en un punt en el qual presenten una granexcel·lència i és en l'obtenció d'alts beneficis. Sino els obtenen per la seva eficiència vol dir queho assoleixen a través d'estrènyer les rosquesamb força en el mercat laboral.

Les grans empreses de manufactures espanyoles,almenys algunes, sembla que han optat també peruna altra estratègia. Durant el 2003 i 2004 hanestat utilitzant amenaces a la deslocalització du-rant la negociació dels convenis. Estratègia quesembla que ara serà impulsada pel govern tripartit.

Serà que el govern, conscient que “Països coml’Estat espanyol, que han apostat per competirmitjançant baixos sous, ho tindran molt difícil da-vant la nova competència d'Europa de l'Est i d'À-sia” (“La Vanguardia” 3/3/04) intentarà la fugidacap endavant i reforçar la deslocalització. Es po-dria dir que és una estratègia estranya a menys queel que es pretengui sigui que les empreses mantin-guin els seus beneficis, encara que això suposi lapèrdua de llocs de treball dins del propi país.

No és necessari afegir que les deslocalitzacionspreocupen molt als treballadors. No només per lapèrdua de llocs de treball que suposen sinó tambéperquè duu a acceptar condicions laborals dete-riorades i degradants, com una total flexibilitatlaboral, la reducció de salaris o l'augment de lajornada de treball.

Producció i viabilitat ecològica(19)

Entre 1955 i 2000, els Requeriments Totals deMaterials (RTM, és a dir la suma conjunta delsrequeriments directes, o fluxos d'energia, mate-rials i biomassa que s'incorporen a la cadena devalor econòmic, per compravenda –metalls,combustibles fòssils, productes agropecuaris- idels requeriments ocults, que no formen part dela mercaderia finalment venuda però que és ne-cessari remoure per a la seva obtenció) han expe-rimentat un creixement notable, passant de 267milions de tones el 1955 (10 T/hab) a 1.508 mi-lions l’any 2000 (37 T/hab), sense incloure l'ero-sió ni l'aigua. Aquest increment en més de 5 ve-gades en els materials utilitzats ha esdevingutparal·lel al del PIB a cost dels factors, superantamb escreix el propi creixement de la població.Especialment espectacular ha estat el ritme d'ex-tracció i utilització total de recursos abiòtics o norenovables (energètics, minerals i productes depedrera). En termes globals, aquesta extracció esva multiplicar per més de 12 vegades entre 1955-2000, doblegant al creixement del PIB a cost delsfactors. La importància que per a l'economia es-panyola ha assumit el sector de la construcció(tant de nou habitatge com d’infraestructures)s’ha traduït en un ús descomunal de recursos na-turals (sobretot no renovables) doncs cada nouedifici ha vingut exigint de mitjana 3,5 t/m2 dematerials, i cada metre quadrat de carretera de-manda 1,9 t/m2.

Pel que fa a l'origen d'aquests recursos, mentreque en 1955 el 95% es localitzaven en l'interior

ve de la pàgina IV

Gràfic 7: Evolució de la productivitat i els salaris.

Remuneració per assalariat i productivitat nominal(Variació anual en %)

Remuneracióper assalariats

Productivitatnominal

Prev.PGE

Prev.PGE

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (VI). Octubre del 2005


de les fronteres, quaranta anys més tard aquestpercentatge s'havia reduït en trenta punts, situant-se en el 65%; circumstància que posa en relleu elcreixent pes dels fluxos de recursos naturals pro-cedents d'altres territoris. Espanya, a partir delsanys 60 va deixar de ser proveïdora neta de re-cursos naturals a la resta del món per a convertir-se en importadora neta de matèries primeres, se-guint el patró marcat pels països "rics" en lesseves relacions amb la resta del món, al sufragarel seu dèficit físic mitjançant una relació d'inter-canvi favorable, encara que sense aconseguirequilibrar per complet la seva balança comercialper aquesta via. En els anys 90 els ingressos pertona exportada gairebé doblaven als pagamentsrealitzats per cada tona que obstaculitza en elnostre territori, i tanmateix no va ser suficient pera equilibrar en termes monetaris un comerç físi-cament tan deficitari.

Així, en contra del que es tendeix a pensar, la mo-dificació en les pautes productives de l'economiaespanyola cap a un major pes dels serveis no hacomportat una menor intensitat relativa i absolutaen la utilització de recursos naturals. Al contrari,Espanya es consolida en l'àmbit internacionalcom un dels majors depredadors de recursos na-turals del planeta. A mitjans dels 90, Espanyapresentava una intensitat material per càpita moltsimilar a la de Japó, tercera potència mundial, si-tuant-se en uns requeriments totals per sobre deles 30 tm/hab. Ha estat, Espanya, el protagonistadel major increment en la utilització de RTM di-rectes i ocults des de mitjans dels setanta en com-paració de les principals economies industrials.

Per no esmentar els aspectes referits a la contami-nació, la ineficiència en l'ús de l'energia i de l'ai-gua, els abocaments industrials no identificats, ialtres elements que posen en relleu l'escassa sen-sibilitat en els dirigents econòmics i polítics pelsaspectes ecològics.

En suma, els creixents requeriments materials deldesenvolupament de l'economia espanyola, ambl'ús intensiu i ineficient d'aquests, així com elcreixent impacte extern del model econòmic, de-noten la inviabilitat ecològica del model de de-senvolupament espanyol.

2.3. Distribució de la renda

La riquesa que es produeix en una societat essen-cialment es distribueix entre el treball i el capital.La majoria de la població viu del seu treball. Peraixò els salaris i l'ocupació són tan importants pera qualsevol societat. Però hi ha també personesque no viuen del seu treball sinó dels beneficisque obtenen del capital del qual són propietaris.

A l’Estat espanyol la distribució bàsica de la ri-quesa social entre el que perceben els treballa-dors (salaris, remuneracions al treball) i el quereben els propietaris del capital (beneficis d'em-preses, interessos, rendes) és:

És curiós que en aquestes estadístiques oficials seseparin els impostos a la producció (que els pa-guen les empreses) i no se separin els impostos alconsum (que els paga la població). Si se sumenels impostos a la producció amb els excedentsd'explotació s'observa que la distribució primàriaestà pròxima al 50-50.

Aquesta distribució podria semblar bastant equi-tativa (50-50), però el problema és que els treba-

lladors som molts i els propietaris de capitalsmolt pocs, amb el que la situació dels uns i els al-tres és molt diferent. Una de les mesures sobre ladistribució de la renda entre la població és el de-nominat ‘coeficient de Gini’ que com més s'apro-xima a 1 assenyala una distribució de la rendamés desigual. A l’Estat espanyol aquest coefi-cient està al voltant del 0,33 els últims anys, men-tre que la mitjana de la UE és del 0,29. Encaraque la distribució de la renda es va fer més igua-litària entre 1973 i 1991, a partir d'aquesta datatorna a augmentar la desigualtat i des de 1997 elsíndexs de desigualtat han estat tots els anys supe-riors als de 1991.

Ja hem vist en els apartats anteriors la diferentmanera d’evolucionar els salaris dels treballadorsi els beneficis empresarials i dels gestors d'algu-nes empreses. Els rics a l’Estat espanyol hancrescut un 18% (a la UE 2,4% i al món 7,5%).

En contrapartida, la taxa de pobresa està al vol-tant del 18% de la població (15% a la UE). Elsmés pobres són els desocupats. El subsidi d'aturno els treu de la pobresa. En 1995 segons l'En-questa de Població Activa (EPA) els desocupatsque cobraven subsidi d'atur eren només el 40%;encara que actualment ho cobren el 62,5%, enca-ra hi ha gairebé un 40% de desocupats que nocobra subsidi. És coneguda la xifra d'un milió depersones que no reben cap ingrés per cap concep-te (han de viure de la caritat). La població de mésde 65 anys ha millorat respecte a la pobresa acausa de la millora de les pensions, encara que al2004 la pensió mensual mitjana és de 546 _. En-cara hi ha molts pensionistes, sobretot vídues, vi-vint en gran precarietat. Les taxes de pobresa sónsempre més altes per a les dones que per alshomes.

La situació d'atur, precarietat laboral i austeritatsalarial que s'ha descrit suposa una situació socialbastant precària per a una part important de la po-blació del país. Molts treballadors treballen ambsalaris molt baixos o no tenen una ocupació prò-piament dita, sinó que treballen esporàdicament.La part de població que viu en la pobresa o ambingressos pròxims a aquesta quantitat està a l’en-torn de la quarta part de la població del país.Si s’observa amb una mica més de detall la distri-bució per trams de renda la visió no és més opti-mista.

L’any 1999, la relació entre el 10% de la poblaciódels que reben més renda i el 10% dels que rebenmenys era de 5,7 vegades (3,2 en els països es-candinaus). Segons la informació de l'IRPF del’any 1999 el 10% dels contribuents amb ingres-sos més alts posseïen el 34,76% del total de larenda declarada, mentre que el mateix nombre decontribuents entre els més pobres només pos-seïen el 0,67% de la renda declarada total. Iaquestes dades presentaven, a més, un empitjora-ment respecte a 1998.

Cal anar molt en compte com s'utilitzen aquestesdades doncs al provenir d'Hisenda no reflectei-xen la distribució real de la renda sinó la situacióper al pagament d'impostos. No obstant podenservir com indicadors, encara que poc precisos,suficients per a establir alguns comentaris:

- com que aquesta informació es refereix a contri-buents, vol dir que les persones que per estar sotaels límits del nivell necessari per a pagar impos-tos no contribueixen. És a dir, que sota nivell in-ferior de renda hi ha una part important de la po-

blació, - que les rendes mitges disminueixen molt subs-tancialment entre 1998 i 1999 per a les rendesmés baixes, - la relació entre la renda mitja menor i la generalper al desè decil és de 11,6 per a 1998 i de 29,3per a 1999. És a dir la situació es deteriora greu-ment,- L’enorme diferència del 1% de contribuents delnivell superior (fila centil 100) amb tots elsdemés, i el també enorme augment que experi-menten les seves rendes entre 1998 i 1999.

En resum: la distribució de la renda a Espanya ésmolt desigual i, a més, evoluciona en la direcciód'augmentar aquesta desigualtat, ja que les rendesdels molt rics augmenten fora de tota proporció.

També la distribució de la renda per CC.AA. ésmolt desigual, a més de les desigualtats que exis-teixen dintre de cada Comunitat. Així amb unarenda disponible bruta de les llars per càpita de11.016 _ a l'any, el País Basc, que és el que té unarenda superior amb una mitjana de 13.690, men-tre que Extremadura que és la que la té inferiorarriba a només 8.278. Gairebé un 50% de di-ferència entre ambdues zones. Catalunya té unarenda disponible de 12.356 euros i ocupa el sisèlloc, havent baixat dos llocs des de fa diversosanys(11).

Tot això sense tenir en compte el volum de dinernegre que recorre l'economia espanyola. Per laseva pròpia naturalesa no es coneix el seu import,però el Banc d'Espanya està preocupat perquè al’Estat hi ha molt més diners en líquid (en bitlletsde 200 i 500 euros), molt útil per a manejar eldiner negre, que el que és normal en una econo-mia del nostre nivell. A l'octubre de 2004 havia43 milions de bitllets de 500 euros, un per perso-na de la població, que superen en nombre als bit-llets de 50 euros. Amb aquests i altres indicadors,s'ha realitzat un estudi(12) fins a l'any 2000, enquè s'estima que el frau fiscal ha passat del15,5% en 1980 fins al 20,9% en 2000, una quan-titat entorn dels 25.000 milions de pessetes.

2.4. Els serveis socials

En les societats modernes els Estats són les institu-cions polítiques centrals de totes les societats. ElsEstats perceben els seus ingressos de tota la socie-tat bàsicament a través dels impostos, i els gastenper a sostenir l’organització d’aquesta mateixa so-cietat (encara que ni els ingressos ni les despesesafecten a tots per igual sinó que unes classes so-cials surten més beneficiades que unes altres).

El paper que compleixen els Estats per a sostenirla seva economia, es denomina política econòmi-ca, i el que va dirigit directament a la població ésel que es considera política social. Es consideraque l’Estat redistribueix una part de la riquesa so-cial, de forma que si s'integra l'activitat de l’Estatla distribució de la renda és distinta de la que ésabans de la redistribució que suposa l’Estat. Perexemple, a l’Estat espanyol, si es considera elpercentatge de pobres abans de l'actuació de l’Es-tat, és del 22%, si es considera després baixa al18%. Clar que això depèn dels elements que esconsiderin com redistribució. En el nostre país,aquesta redistribució procedeix sobretot de lespensions.

Els comptes de l'activitat de l’Estat apareixen enel Pressupost estatal que s'aprova al Parlament

cada any. El pressupost es presenta l'últim trimes-tre de cada any per a l'actuació de l'any següent.Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2005es van aprovar al Parlament al desembre de 2004.

A l’Estat espanyol els ingressos i despeses de l’Es-tat (sense comptar els de les Comunitats Autòno-mes) s'aproximen al 40% el PIB. A la UE, els in-gressos i despeses de l’Estat estan com mitjana al’entorn del 48% i els països més rics gasten unapart molt més alta de la seva riquesa social.

Amb freqüència s’assenyala que en aquest países paguen molts impostos. No és així si es consi-deren els països de la UE15. En el Quadre 4 espresenten els impostos que es paguen en algunspaïsos de la UE, el que permet percebre que Es-panya està considerablement per sota dels païsosdel nostre entorn.

Si volem que hagi despesa social han de pagar-seimpostos. Una cosa és exigir que els impostos espaguin en relació dels ingressos dels que es dis-posa i pagui més qui més tingui, així com que s'u-tilitzin de forma eficient en despeses necessàries iimportants per al benestar de la població i unaaltra molt distinta és no voler pagar impostos.

Els Estats actuals tenen al seu càrrec, entre altrescoses, el que es diuen els ‘serveis socials’, queconsisteixen que l’Estat ha de proporcionar a laseva ciutadania els serveis socials bàsics: educa-ció, sanitat, pensions, subsidi d'atur i assistènciaen la pobresa. El que l’Estat espanyol gasta enaquests serveis socials està a l’entorn del 20-25%el PIB – 10% pensions, 6% sanitat, 4,5% educa-ció, 1,5% invalidesa, 2,5% a l'atur, 0,5% a famí-lia i 0,3% a habitatge, mentre que en la UE de15(13) els percentatges totals estan entorn del 27-28%. A més, atès que molts països de la UE sónmés rics que nosaltres i gasten un percentatgemés alt en despesa social, l'import total del quedisposen per a aquest és molt més elevat.

Els plantejaments neoliberals que formen la basede la política econòmica i social actual, es consi-deren que tota política social és una despesa queha de minimitzar-se, quan en realitat és una im-portant aportació al benestar de la població.També succeeix que consideren que la despesasocial hauria de deixar de ser pública i passar aser privada doncs llavors l’Estat gastaria menys i,sobretot, les empreses privades podrien obtenirbeneficis proporcionant els béns socials (que jano serien socials sinó privats). Per això, en l'ac-tualitat es tendeix que els serveis socials es priva-titzin. A l’Estat espanyol la despesa social no dis-minueix perquè a causa del franquisme elsserveis socials eren mínims en aquest país, demanera que han hagut de créixer en comptes dedisminuir. Però el que sí s'està intentant és priva-titzar-los, especialment les pensions i la sanitat, jaque l'educació està ja en gran part privatitzada(els programes de concertació són una privatitza-ció camuflada).

Ens diuen que no hi ha diners per a la despesa so-cial, perquè es gasta massa en sanitat, educació ipensions, però no és veritat ja que els nostres paï-sos són cada vegada més rics (el PIB d'Estat es-panyol és més del doble del de fa 20 anys). On vallavors el diners? La qüestió de fons és que la ri-quesa de més que es produeix, volen, cada vega-da més, que vagi al capital – beneficis de les em-preses i especialment de les institucionsfinanceres - i diuen que ‘no hi ha diners’ per a ladespesa social.

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (VII). Octubre del 2005


Educació

L’Estat espanyol gasta en educació només el4,5% del seu PIB. Dins de la UE (amb 5’5% demitjana) el Regne Unit està al mateix nivell dedespesa i només estan per sota el nostre Eslovà-quia i Grècia. L'Estat espanyol ocupa el lloc 26entre tots els del món quant a desenvolupamenteducatiu - en el mateix nivell que Trinitat i Toba-go - i el 23 en quant a la despesa que li dedica.

A Catalunya el pressupost ha passat per al properany del 2’6% al 2’9%. El tripartit es va compro-metre a pujar-lo fins al 6% al llarg de tota la le-gislatura, però l’augment en aquest primer any ésmolt feble.

Encara que hi ha un bon nivell d'accés a l'educa-ció (a primària i secundària l’Estat espanyol estàper sobre de la mitjana i se situa entre els 10 pri-mers països) un 8,2% d'espanyols adults no hanpassat per l'escola, el que suposa un percentatgesuperior al dels països del nostre voltant. Teninttot això en compte, la UNESCO, en el seu infor-me Educació per a tots, conclou que l’Estat es-panyol està on estava l'any passat, és a dir que lasituació de l'educació no millora.

No és, per tant, estrany que l'informe PISA, trien-nal sobre el nivell educatiu dels estudiants de se-cundària de l'OCDE, situï l’Estat espanyol en elvagó de cua -llocs 22 a 24 segons matèries- i ambuna tendència a l’empitjorament amb un 23% iun 21% d’estudiants incapaços d’arribar al nivellbàsic de matemàtiques i lectura respectivament i,a més, amb molt pobres percentatges en els ni-vells d’excel·lència.

No només es gasta poc en educació, o probable-ment és perquè es gasta poc, que els resultats sóndemolidors. L'únic ‘consol’ que ens pot quedar ésque Estats Units amb el doble del percentatge dedespesa que Estat espanyol, arriba als mateixosresultats. Almenys en alguna cosa, encara quesigui en el fracàs, ens semblem a l'imperi!

De totes maneres, els indicadors quantitatius res-pecte a l'educació tenen el perill d'ignorar que elmés important no és el nivell que s'arriba a enqualsevol assignatura, sinó la qualitat del conjuntde l'educació, en la seva capacitat de situar a lapoblació escolar en condicions d'entendre la so-cietat que l’envolta i saber situar-se davant d'ella.És de témer que l'educació de l’Estat tampoccompleix aquest objectiu satisfactòriament.

La fundació Bofill ha publicat un treball en elqual es mostra que el model educatiu català és undels més classistes d'Estat espanyol (V. Navarroen “El Periódico” de 1/10/04).

Quant a la privatització de l'ensenyament, entesaen relació amb una assistència cada vegada majord'alumnes a centres privats, podem afirmar, per alcas de Catalunya que, en Infantil i Secundària, noexisteix una tendència que indiqui un augment enpercentatges de la privada sobre la pública desdels 80. L'evolució del nombre de matriculats se-gueix pautes semblants en la pública i la privada,on s'observa la disminució d'alumnes a causa dela caiguda de la natalitat. En Educació Secundà-ria, als 90, el sector públic, que havia escolaritzatun 64% davant d’un 36% del sector privat, vaperdre pes a partir de 1995 (55% - 45%) i a l’ac-tualitat es situa en un 57% de la pública i un 43%de la privada (pràcticament tota ella concertada).

Semblaria doncs que no existeix una tendènciaclara a la privatització com en altres sectors. Noobstant hauríem de matisar alguns aspectes quecontradiuen aquesta afirmació. En primer llocque el gruix de la immigració se l’escolaritza enel sector públic, el que provoca en part l'augmentactual d'aquest sector. En segon lloc caldria veurecom han evolucionat les aportacions de l'erari pú-blic a la concertació dels centres privats. I en ter-cer lloc caldria quantificar la tendència creixentque les famílies de l'alumnat escolaritzat en elsector públic facin aportacions monetàries, cadavegada majors, per a poder pagar el material ne-cessari per al funcionament normal dels centres

escolars, doncs els pressupostos de l'Administra-ció no arriben a cobrir tots les despeses. A aixòdeuríem afegir el cost creixent dels llibres de text.És a dir el grau de veritable gratuïtat de l'escolapública.

La despesa privada de les famílies en educaciócom a percentatge del consum total a l’Estat es-panyol no és massa alt si es té en compte que ésnomés el 2% del consum total; no obstant això, ésrelativament alt en relació amb el dels països mésrics del nostre entorn. 12 dels 15 països de la UEtenen despeses privades molt inferiors, el que sig-nifica que l'ensenyament públic cobreix més ne-cessitats educatives en aquests països i les famí-lies no han de gastar privadament en la mateixa.

Sanitat

A l’Estat espanyol es dedica a la despesa públicaen sanitat un 5,7% del PIB, i a Catalunya un4,5%. La mitjana de la despesa en sanitat en laUE és del 7,1% del PIB i només Grècia està persota de nosaltres. Estem, per tant, considerable-ment per sota de la mitjana comunitària.

No és estrany, per tant, que els pacients per metgea la setmana a l’Estat espanyol siguin de 154mentre que la mitjana de la UE és de 103, i que lamajoria de les consultes durin menys de 5 minuts(52%) i un 87 % menys de 9 minuts, mentre queles xifres mitges a la UE siguin del 37% per a lesde menys de 5 minuts i 66% per a les de menysde 9 minuts. Curiosament en una estadísticasobre el nombre de metges generalistes en actiuper cada mil habitants que dóna l'OCDE referenta això, no apareix la dada per a Espanya.

La despesa que realment ha augmentat els últimsanys és la despesa en farmàcia que passa del 16%en 1992 al 22% en 2004 (el que suposa un bonnegoci per a les empreses farmacèutiques) i moltpoc en personal, béns i serveis. Encara que la in-versió hospitalària pública deixa l’Estat espanyol

en un nivell acceptable, la situació s'inverteix pera l'atenció primària: dels 13 països de la UE quemesuren el percentatge que s’enduu la despesapública ambulatòria, l’Estat espanyol ocupa l'úl-tim lloc i és el quart més baix darrere de Polònia,Eslovàquia i Hongria en la despesa per càpita peraquest concepte. No ha de sorprendre, per tant,que la despesa ambulatòria privada sigui de lesmés altes del món, només darrere d'Estats Units iMèxic i la més alta d'Europa.

En el cas de Catalunya, la despesa pública ésmenor que la mitjana de l’Estat. Sent una regiórica ocupa el lloc 13 entre les 17 CC.AA. de l’Es-tat en relació amb la seva despesa sanitària. Esdiu que el sistema sanitari de Catalunya generaun dèficit acumulat de 1.200 milions d’eurosanuals. Aquest dèficit sorgeix perquè el dinersque la Generalitat rep de l'Administració centralno és suficient per a cobrir la despesa sanitària aCatalunya, fins i tot encara que aquest sigui mésreduït per persona que en moltes altres CC.AA.de l’Estat. És, per tant, un dèficit administratiu acausa de l'escassesa de transferències per a cobrirun servei necessari i no a la falta d'ingressos, jaque les despeses de sanitat han de cobrir-se ambels impostos que paga la població. Depèn de comaquests es distribueixin amb criteris polítics entreles diverses despeses i entre les diverses regionsperquè existirà o no dèficit. Una gran part de laciutadania espanyola i catalana preferiria gastarmés en sanitat i menys en despeses militars.

El que de totes maneres està clar és que a l’Estatespanyol la despesa total en salut és bastant infe-rior que la mitjana de la UE, el que significa quetota la població espanyola té un “dèficit” de des-pesa sanitària respecte a la UE.

Donada la necessitat d'augmentar aquests recur-sos, el Govern de la Generalitat de Catalunya : * Ha establert un petit recàrrec sobre l'impostdels carburants. * Ha llançat un globus sonda sobre la possibilitatde cobrar un co-pagament (1 euro per visita), ar-gumentant que és una petita quantitat i que, amés, evitaria les visites innecessàries. Però nosembla tenir en compte que això suposa canviarel caràcter d'un dret gratuït a la sanitat, per a con-vertir-lo en una mercaderia que s'ha de comprar(encara que de moment sigui barata), i que afec-tarà negativament als més pobres i als ancianspobres encara més. * Davant la insuficiència i la impopularitat d'a-questes mesures ha nomenat un “comitè desavis” que estudiarà les possibles vies de solució.És curiós observar que quan el govern pensa aaplicar una mesura impopular, sovint es refugia anomenar un ‘Comitè d'alguna cosa’ que la justifi-carà amb grandiosos estudis i té el perill que espot acabar acceptant-la ‘perquè no hi ha altravia’. Aquesta Comissió d'Experts ja ha avaluat en32 milions d’euros (només el 5% del dèficit total)a l'any els ingressos que podrien obtenir-se ambel copagament d'un euro. El que mostra, d'unabanda, que és una proposta que contínua activa, ide l’altra, que és una proposta absurda doncs encap cas pot resoldre el problema del dèficit sani-tari. Si es porta a terme caldrà preguntar-se quinssón les veritables raons per a la seva implantació.* A més, exerceix pressions sobre el Govern Cen-tral perquè inclogui una partida en els Pressupos-tos de l’Estat per a eixugar aquest dèficit.

Intentar augmentar els ingressos per a la sanitatpodria estar bé, encara que no totes les mesuresque es suggereixen per a això siguin adequades,

Fot

o:Jo

sep

Pu

igd

olle

rs

CATALUNYA. Quadern d�Economia 1 (VIII). Octubre del 2005


com és el cas del copagament. El que ja no sem-bla tan lògic és el que paral·lelament no es pren-guin mides per a reformar el sistema que generaaquest dèficit.

La patronal Unió Catalana d'Hospitals ‘preocu-pada pel dèficit de la sanitat pública’ ha presentata la Comissió d'Experts un document en el qualrealitzen una sèrie de propostes per a resoldre-la: * que els malalts paguin un euro per visita. * que els malalts hospitalitzats paguin per la sevamanutenció tres euros al dia.* que s'elimini la gratuïtat dels medicamentsquan s'està hospitalitzat.

És curiosa, per usar paraules suaus, aquesta preo-cupació pel dèficit sanitari públic de la patronald'hospitals. Caldria saber si es proposen ser ellsqui administrin els ingressos així obtinguts.

Està clar que la iniciativa privada no roman inac-tiva enfront d'aquestes dinàmiques. En aquestsmoments estem assistint a una formidable pressióde societats de capital risc que volen participar enun negoci que mou grans quantitats de diners, elque no és d'estranyar si tenim en compte que elsbeneficis del grapat d'empreses proveïdores, quefins a ara s'han repartit el pastís, han crescut deforma exponencial en els últims 15 anys.

Resulta paradoxal que un sistema que és deficita-ri per a l'erari públic, sigui tan atractiu per al capi-tal privat, sent finançat per aquell.

Pensions

El sistema principal de pensions de vellesa al’Estat espanyol és un sistema públic, pel qual elstreballadors paguen les cotitzacions segons elsseus salaris i el sector públic paga la pensió alspensionistes. És a dir, que aquests no reben resgratuïtament sinó que han anat pagant les cotitza-cions durant tota la seva vida laboral per a tenirdret a una pensió en el moment de la seva jubila-ció. Estableixen una assegurança amb el sectorpúblic. Aquest sistema es diu ‘de repartiment’doncs cada any les pensions dels jubilats es pa-guen amb les cotitzacions dels treballadors enactiu. Aquest sistema incorpora alguns elementsde solidaritat doncs cobreix algunes pensions detreballadors que en actiu tenen ingressos moltbaixos i perceben com jubilats més del que elscorrespondria per les seves cotitzacions.

A l’Estat espanyol, l’any 2003 es va dedicar a lespensions públiques al voltant del 12% del PIB,per a un nombre de pensionistes una mica supe-rior als 7.800.000. Encara que les pensions per-meten que la majoria dels jubilats no visquin enla pobresa, proporcionen, no obstant, ingressosbastant baixos. La pensió mínima per a un jubilatamb cònjuge serà de 524 euros al 2005 i totes lespensions mínimes per altres conceptes estan persota, el que no permet grans fantasies. Si es té encompte que parlem de pensió mitja, això vol dirque hi ha moltes per damunt i també moltes persota, amb el que ens trobem amb significatius ni-vells de misèria. Al voltant del 75% de les pen-sions eren d'imports inferiors al llindar de pobre-sa (entès com la meitat del PIB per càpita) i el55% no superava el Salari Mínim Interprofessio-nal. Per l'altre costat, la pensió màxima de la Se-guretat Social serà a partir de 2005 de 2.159,12euros al mes.

S’ha generalitzat la falsa idea que en el futur no

haurà diners per a les pensions públiques i que sies vol assegurar la vellesa s'han de realitzar pen-sions privades. Amb l'objectiu d'estimular aques-tes pensions privades, el 1987 i 1988 es van apli-car lleis sobre plans i fons de pensionscomplementaris, privats, voluntaris i de capitalit-zació que oferien substancials rebaixes fiscals.Aquestes pensions són gestionades per institu-cions financeres que inverteixen els fons diposi-tats pels particulars a la Borsa, i amb ells i elsseus rendiments es paguen les pensions quan s'a-rriba a l'edat de jubilació. Es diu sistema de capi-talització. Davant les afirmacions sobre la crisi deles pensions, la població s'ha anat espantant i bas-tants espanyols estan estalviant a través de fonsprivats de pensions.

Aquestes pensions privades individuals es vaniniciar en 1988 i, des de llavors, gairebé set mi-lions d'espanyols participen en els plans de pen-sions amb 33.000 milions d’euros acumulats finsa octubre de 2004. El govern dóna suport moltactivament a l'establiment de pensions privadespels particulars amb substancials desgravacionsfiscals. A més, des de 2003 es permeten els plansde previsió assegurats (PPA) que milloren lescondicions dels plans de pensions privats. Ennomés dos anys -2003 i 2004– aquests plans hanestat subscrits per 70.000 persones per un importde 145 milions d’euros.

A més, hi ha les pensions privades d'empreses perles quals aquestes poden establir en els conveniscol·lectius, pensions privades per a tots o una partdels seus treballadors. Aquestes pensions queaparentment són una millora per als treballadorssón molt perilloses, doncs amb el temps duen areduir les pensions obligatòries públiques, com jaha succeït en països com Anglaterra, acabantamb el model solidari que implica el sistema derepartiment. Per això cal estar molt alerta ambelles. No obstant això, els dos sindicats majorita-ris UGT i CCOO estan pactant aquest tipus depensions en algunes grans empreses i també perals funcionaris públics.

Nombrosos estudis realitzats demostren que noés veritat que hagi crisi en el sistema de pensionsi no té perquè haver-la en el futur. El que succe-eix és que els fons de pensions són un magníficnegoci per a les institucions financeres (bancs,caixes i companyies d'assegurances) i són ellesles que generen tot el temor a la crisi, finançantels estudis que ho diuen, i impulsant als governsa legislar el que a elles els convé.

A més les pensions privades són enormementarriscades per als treballadors, ja que els seusfons es dipositen en Borsa que pot baixar i perdreuna part substancial del capital dipositat, com jaha succeït.

L’habitatge

Encara que la responsabilitat per l'habitatge no ésestrictament pública sinó que es combina amb la

provisió privada, per la seva importància en elbenestar de les famílies, es produeix un control,un seguiment i una política específica a aquestaspecte pel sector públic. Per aquesta raó la inclo-em dintre de l'apartat referent als serveis socials.

El sistema habitual de provisió d'habitatge a l’Es-tat espanyol, des dels 60, és el de la propietat.Més del 80% de les famílies són propietàries delsseus habitatges. Aconseguir-lo sempre ha suposatun esforç molt important per a la majoria d'elles,però actualment, sobretot en les ciutats i poblesgrans, el preu de l'habitatge s'ha disparat.

Els augments del preu de l'habitatge entre un 15-20% a l'any són habituals davant del 7,2% demitjana d'augment en la zona euro. Prenent de-sembre de 1996, quan els habitatges ja no erengaire barats, com a referència 100, podem com-provar que el preu a juny del 2004 presentava uníndex de 240. Sembla que al 2004 l’augment delpreu ha estat una mica menor que en anys ante-

riors, però encara arribava al 12,5%. L'accés ac-tual a l'habitatge constitueix un dels principalsproblemes per a la vida de les famílies i personesmés joves.

L'haver de comprar un habitatge suposa dedicaruna part molt important dels ingressos familiarsal pagament de la corresponent hipoteca durantun llarg període de temps -les hipoteques es fanara a 30 i 40 anys-, portant a un alt endeutament(el nivell d'endeutament familiar arriba a el 99%

de la renda disponible de les famílies, xifra ques'ha duplicat en relació amb mitjans dels 90, co-rresponent a l'habitatge més del 70% de l'endeu-tament total, la qual cosa angoixa les famílies res-pecte al seu futur. L’endeutament en la zona euroés del 86,6%. Aquest tema fins i tot preocupa ales autoritats econòmiques que temen que unapujada de tipus d'interès dugui que moltes famí-lies no puguin pagar les hipoteques, creant difi-cultats per a la banca i han demanat a aquesta queno presti més del 80% del valor de l'habitatge.

Davant d’això l’administració pública no mostrala voluntat d'aplicar polítiques que contribueixina resoldre el problema de l'habitatge (frenar l'im-parable increment del preu dels immobles o pro-porcionar habitatge públic en millors condi-cions). La provisió pública d'habitatge ésescassíssima comparada amb la construcció totald'habitatge, i a més decreixent en el temps.

Gràfic 8: Evolució dels preus dels habitatges i els salaris.

(100 = índex de 1987)

Preu del’habitatge Salari

Gràfic 9:Construcciód�habitatge deprotecció oficial

Habitatges començats a l�Estat (en nombres absoluts)(Font: INE, Instituto Nacional de Estadística, elaboració pròpia)

VPO

LLIURE

TOTAL

continua a la pàgina IX

Junt

em-n

os, j

unte

m-n

os!

◗ Especial del sector de l’automoció del Catalunya • www.cgtcatalunya.org

Juan Carlos del Val, secretarigeneral de la CGT de Catalunya

Reiteradament, la premsa esfa ressò de les declaracionsd’algun directiu d’una

gran companyia del sector de l’au-tomoció, anunciant la necessitat demesures urgents (retallar salaris,acomiadar treballadores, etc.) permillorar la competitivitat de deter-minada factoria instal·lada a Cata-lunya, i garantir així la seva viabili-tat. Fa un temps va ser Nissan oValeo, més recentment Gearbox oSeat, demà pot ser qualsevol.

No és cert que estiguem davantde problemes conjunturals, que espuguin superar amb un nou sacrifi-ci per part dels treballadors i les tre-balladores, per tal de garantir uns

llocs de treball en condicions labo-rals dignes. Les multinacionals del’automoció fa temps que estanprovocant la competència deslleialentre les seves pròpies factories ins-

tal·lades arreu del món, per conti-nuació fer servir el xantatge de ladeslocalització a continuació, l’a-menaça del tancament, amb l’únicobjectiu d’augmentar els seus bene-ficis, de forma ininterrompuda, acosta dels treballadors i les treballa-dores.

Els resultats són prou evidents:durant els últims anys a les empre-ses del sector ha augmentat la flexi-bilitat i la precarietat, s’han reduïtsalaris, i ha pujat la productivitat,mentre es produïa una retalladapermanent de les plantilles.

Mentrestant, els sindicats “ofi-cials”, que han acceptat la lògica dela competitivitat, la lògica del capi-tal, legitimen aquests processospactant acomiadaments col·lectiuso firmant acords que deixen als tre-

balladores i treballadores indefen-sos davant les patronals.

Però, malgrat la repressió que so-vint exerceixen les multinacionalscontra aquells que els planten cara,cada vegada més treballadors i tre-balladores es rebel·len contraaquestes dinàmiques i lluiten pelsseus drets, pels seus llocs de treball,conscients de la necessitat de de-semmascarar als autèntics respon-sables d’aquesta situació: les multi-nacionals VW, Nissan, Valeo..., quecontinuen enriquint-se a costa demilers i milers de treballadores itreballadors a casa nostra i arreu delmón; i aquells que traeixen la classeobrera a qui diuen representar.

Des de la CGT de Catalunya de-nunciem també l’actitud pusil·làni-me de la Generalitat de Catalunya,

per permetre que els interessos delsgrups transnacionals prevalguin persobre del benestar majoritari de lapoblació, i anunciem que esgota-rem tots els recursos jurídics encontra de les decisions de l’Admi-nistració que suposin un incompli-ment de les seves responsabilitats.

Estem convençuts que la denún-cia pública, la mobilització, són fo-namentals per a aconseguir uncanvi radical en l’actuació del “Go-vern Tripartit”, i per aturar els plansde les multinacionals, que posen enperill el futur de milers de llocs detreball directes i indirectes. Peraixò, des de la CGT de Catalunyacridem a una àmplia mobilitzacióen defensa de l’ocupació i en contrade la precarietat en el sector de l’au-tomoció.

En defensa de l’ocupació, ambdrets, en el sector de l’automoció

EL SECTOR DE L’AUTOMOCIÓ

Secció Sindical de CGTal grup Seat

”La mala política que la multina-cional VW aplica a Seat, després demolts anys de guanys, provoca, se-gons l’empresa, l’excedent de 800treballadors i treballadores”.

Aquest és el titular de premsaque els mitjans de comunicació nos’atreveixen a publicar per por quela multinacional els retiri la publici-tat, i per tant perdin milions d’eu-ros. Però aquesta és la punyetera re-alitat i ens expliquem.

Fem història:

És important fer memòria i recor-dar que la Seat, empresa que erapública, va ser regalada a la multi-nacional VW als anys 80, obteninta més un tracte preferencial des deles administracions, amb l’excusaque es feia càrrec de la plantillamentre se servia de la xarxa de con-cessionaris propis de Seat. Durantaquella època, a Seat hi treballàvemal voltant de 30.000 treballadors itreballadores i Volkswagen no teniauna penetració important en el mer-cat espanyol. A les fàbriques deSeat no només es muntaven els cot-xes sinó que també se’n mecanitza-ven i se n’elaboraven diferentsparts.

Amb els successius acords, el ne-goci de VW anava en augment, jaque no només les vendes dels pro-ductes Seat i VW van créixer, sinóque les motoritzacions i compo-nents dels models Seat es compra-ven en marcs, a preus molt avantat-josos per a la multinacionalalemanya. Les vendes a l’Estat es-

panyol dels models del grup vanaugmentar de forma molt impor-tant. Actualment, entre VW, Audi iSkoda tenen el 12% del mercat.

La construcció de la nova fàbricade Martorell va ser un salt qualita-tiu per a Seat i ha estat amortitzadaen temps rècord amb els beneficisque vam generar (250.000 milionsde pessetes entre 1992 i1998). Jaaleshores, els treballadors i les tre-balladores de Seat vam haver desortir al carrer en defensa de lespretensions de la multinacional quefeia xantatge a nosaltres i a l’Admi-nistració, tant a la Generalitat comal Govern central de Madrid. Desde l’any 1995 fins al 2004 s’hansucceït exercicis que han comportatuns beneficis substancials als ale-manys, amos absoluts de Seat. Lesfàbriques de Seat passen a ser desimple acoblament en externalitzartreballs a empreses de Catalunya en

uns casos i alemanyes en uns altres.Les inversions, amb procedència

de tecnologia alemanya en la sevamajoria, s’han succeït en els llança-ments dels diversos models Ibiza,León i Toledo. Els Arosa, que en elseu moment es van muntar amb ca-pital de Seat a la factoria de VW aWolfsburg, van retornar a Martorellper augmentar la seva rendibilitat.Totes aquestes inversions s’han rea-litzat amb els beneficis generats perla pròpia Seat. Als alemanys no elsha costat un euro de la seva butxacai a més s’han endut quantiosos be-neficis.

Les produccions des de l’any1993 fins al 2002 van augmentarprogressivament, arribant a les517.000 unitats a l’any 2000.També s’hi realitzaven models deVW, demostrant així els treballa-dors i a les treballadores l’alta qua-litat que es produïa a Martorell i a la

Zona Franca. Una dada significati-va és la relació dels salaris amb lesvendes anuals.

Segons aquest quadre, la im-portància del salari en el global dela facturació de Seat ha baixat en 8anys del 11,66% al 8,32%.

Això demostra que les maniobresde rebaixes salarials no eviten elsproblemes d’una empresa comSeat. Una rebaixa del 10% de salarisignificaria una millora del 0’6%de la facturació. Més aviat quedaclar que busquen simplement do-blegar i empobrir la plantilla, so-bretot la més jove i de recent ingrés.

Els beneficis no esreparteixen; quitreballa és qui hiacaba perdentMentrestant, els successius conve-nis col·lectius han anat facilitant a

l’empresa millores econòmiques iels salaris s’han quedat endarrererespecte als augments successius del’IPC. Els nous ingressos són es-premuts amb una reducció del seusou amb l’ardit “legal” d’inventar-se una nova categoria que represen-ta cobrar el 70% del sou anterior; ésa dir, la inclusió de la doble escalasalarial pel mateix treball. La signa-tura del treball en equip (toyotis-me), a petició dels sindicats majori-taris!, en aquest últim conveni,representarà una eina molt impor-tant per augmentar la productivitat(també l’excedent) i per tant els be-neficis per a la VW.

La nova política de lamultinacional perjudicala plantilla de SeatA partir de 2002 s’aplica el contrac-te relleu, que comporta el rejoveni-ment de la plantilla i un augment derendibilitat important, ja que nonomés és més barat i més preparatel nou treballador o treballadora,sinó que en treballar el 100% deltemps i el prejubilat sumar-hi unaltre 15% la productivitat augmentaconsiderablement.

A l’any 2002, el grup canviad’estratègia respecte de Seat, quepassa de ser una marca de cotxesutilitaris a fabricar cotxes de majorvalor afegit amb un aire esportiu.Això comporta també la prioritatcap a Skoda per motius estratègics ipolítics, més que per motius econò-mics. Aquesta potenciació de VWcap a Skoda i l’eliminació successi-va de models en Seat com la furgo-neta Van-Caddy, el model Arosa itemporalment el Toledo, sense

Seat: la mala política de l’empresa amenaça prop de vuit-cents llocs de treball


substituts, ha provocat aquesta si-tuació de “crisi” a Seat.

L’estratègia de VW també abastaempitjorar les condicions del treba-lladors/es, amb l’objectiu de teniruna fàbrica totalment flexible senseimportar-los la conciliació de lavida familiar i laboral (quan els haimportat als empresaris?). La pri-mera agressió va venir amb l’envia-ment de 20.000 unitats del modelEivissa amb l’excusa que no volí-em fer hores extres a l’octubre de2002.

Les últimes agressionsde la multinacional

Dins d’aquesta dinàmica, els treba-lladors i les treballadores som lesvíctimes de les decisions que pre-nen els directius de la multinacio-nal. Els nous llançaments amb moltpoca publicitat entren a poc a pocen el mercat. A pesar d’això i unapobra atenció als clients, el 2004Seat va tenir beneficis per 144,9milions d’euros amb la fabricacióde 416.381 cotxes.

Perquè la multinacional hagipogut desenvolupar aquesta políti-ca neoliberal que perjudica els inte-ressos de Catalunya, ha tingut lainestimable ajuda del govern de laGeneralitat i dels sindicats institu-cionals que representen la UGT iCCOO.

Perquè la multinacional sap quelamentant-se i tirant-li la culpa almercat crea les condicions de terrorentre la plantilla i de por a l’Admi-nistració. Els anuncis d’excedentssón una fal·làcia que l’empresa uti-litza per a aconseguir uns objectiusgens clars però molt mesquins: aju-des de les administracions i demos-trar als treballadors/es que el patróés qui mana. Els últims esdeveni-ments ho estan demostrant. Si no

com podem qualificar els 46 aco-miadaments per baix rendimentefectuats una setmana abans de va-cances, estant de baixa per accidentlaboral, baixes per la mútua o fins itot diversos casos per baixa mater-nal? O el fet que a Gearbox acomia-din 222 treballadors i treballadoresper la deslocalització cap a Skodadel treball que es feia al Prat? Pitjorencara, que després dels acomiada-ments s’estigui treballant en dissab-tes de manera extraordinària!

L’empresa situa una espècie deproposta. O ens baixem el salari osobra personal i hi pot haver aco-miadaments. Encara que ens bai-xéssim el salari, si no hi ha un PlaIndustrial clar i acordat i es mantéaquesta situació de menys produc-ció, dins d’un temps ens vindrienamb el mateix conte. L’empresa se-guiria els seus plans de producció ila plantilla amb menys salari i enles mateixes condicions. Per això larebaixa del salari és totalment inac-ceptable i els sindicats el que hemde fer és exigir un Pla Industrial queasseguri el treball.

Existeixen signes que ens mos-tren que amplis sectors de les plan-tilles del Grup Seat estan cada copmés tips d’aquest estat de coses.Aquestes mostres han tingut la sevaplasmació en assemblees majorità-ries amb crítiques a la majoria sin-dical. Aquests i altres símptomespoden ser l’inici d’un rebuig mésgeneral de la plantilla a la políticaderrotista d’aquests sindicats. Desde CGT, treballarem per evitar lesconseqüències de l’ERO a Gear-box, els injustificables acomiada-ments disciplinaris i a impedir queel conjunt de la plantilla tinguem -per part de l’empresa, la majoriasindical o la Generalitat- més rebai-xes en les nostres condicions labo-rals.

222 persones acomiadades a GearboxSecció Sindical de CGT a

Gearbox

El consorci VW-Seat, ambl’autorització del Departa-

ment de Treball del tripartit, haacomiadat 222 treballadors i tre-balladores de la fàbrica de caixesde canvi Gearbox del Prat, la qualfins al 1990 va ser “la fàbrica decanvis de la Seat”, i que des dellavors és una SA de capital100% Seat, per tant propietat delconsorci VW.

Aquest any de la “segregació”,es va mentir als treballadors i lestreballadores amb la possibilitatde fabricar diversos productes,fins i tot per a marques alienes aVW, però en realitat Gearboxsempre ha estat sotmesa a les de-cisions de VW, i com a conse-qüència no només no ha tingutautonomia per decidir els seusproductes i els preus d’aquests,sinó que en els últims anys aques-ta fàbrica està sent boicotejadades de la mateixa VW.

Actualment, es produeix untipus de caixa del canvi, elMQ200, mentre Seat compra im-portats quatre tipus més de caixesde canvi a altres fàbriques deVW.

Utilitzant la fàbrica de canvisde Skoda a República Txeca con-tra Gearbox, el grup VW estàduent la seva habitual política decompetència deslleial entre les

seves pròpies fàbriques a extremsobertament antisocials, pretenentsituar Skoda com a competidor“natural” de Gearbox -els salaristxecs són 1/3 dels espanyols- ideslocalitzant progressivamentcap a allí parteix de la produccióde Gearbox.

Això s’ha sumat al cessamentde la producció a Seat dels mo-dels Inca, Caddy i Arosa, que hasuposat per a Gearbox la pèrduade fins a 80.000 caixes de canvi al’any. Aquesta actuació desloca-litzadora ha estat ocultada perGearbox davant del Departamentde Treball, denominant-la “cir-cumstàncies del mercat”.

D’altra banda, després d’anysde grans beneficis en els seus ba-lanços, Gearbox declara al 2004unes pèrdues de 9 milions d’eu-ros com a “causa econòmica”. Noobstant això, estudiant les xifresque la mateixa empresa ha pre-sentat, s’extreu la conclusió quela situació econòmica negativaque es presenta és premeditada ifictícia, creada a base de reduir elpreu del canvi al 2004 fins a dei-xar d’ingressar uns 11 milionsd’euros. Però també incrementantuna “provisió de fons” fins a 8,8milions d’euros a un Pla de Rees-tructuració acordat que no haexistit. La “causa econòmica”que s’ha presentat davant del De-partament de Treball, requisit pera l’autorització de l’ERO, és

també fraudulenta. CGT va presentar el 12 de setem-bre el recurs d’alçada contra ladesencertada i precipitada resolu-ció del Departament de Treballque ha autoritzat l’acomiadamentcol·lectiu, desmuntant els argu-ments donats per l’empresa, i exi-gint que s’atengui a l’estat econò-mic del grup Seat (144 milionsd’euros de beneficis al 2004), nonomés a la crisi simulada de Ge-arbox.

Perquè, per sobre de tot, Gear-box és propietat i responsabilitatdel grup Seat-VW i quan al 1990es va produir la segregació, esvan acordar unes obligacions deSeat amb la plantilla de Gearbox,(trasllats a Seat i baixes incenti-vades). L’objectiu del consorciamb aquest ERO és seguir re-duint la plantilla del grup Seatevitant el cost de les baixes incen-tivades i de jubilacions anticipa-des- que sí s’ofereixen en VWAlemanya - amb una sola raó:augmentar els beneficis de lamultinacional amb el vist-i-plaudel Departament de Treball. L’ac-titud del tripartit és difícilmentcomprensible ni en clau políticaja que tot aquest assumpte ha sig-nificat acomiadar 222 personesde forma fraudulenta.

A la CGT hem decidit dur finsal final el procediment conten-ciós-administratiu i convocar di-verses mobilitzacions de protesta.

“Una deslocalització a dos km” a SAS-AbreraSecció Sindical de CGT

a SAS-Abrera

El que ara coneixem com aSAS-Abrera té els seus orí-

gens cap a 1995 sota el nom i lapropietat de VDO. En aquestsanys comença la producció a granescala com a únic proveïdor de‘cockpits’ i quadres de comanda-ment per als models de la factoriaSeat a Martorell, arribant a unaplantilla de gairebé 800 persones.L’empresa és absorbida pel grupmultinacional Siemens i al junydel 2003 produeix una nova ab-sorció en forma de ‘joint-venture’entre els grups Siemens i Faure-cia, passant a formar part de la di-visió d’automoció de SAS. Ara,treballen a la planta unes 350 per-sones.

El detonant de les últimes va-gues és l’incompliment flagrantde l’acord signat el 29 de novem-bre de 2004, que regulava el tras-llat d’una de les línies de muntat-ge a l’interior de les instal·lacionsde Seat, on s’ha començat a fabri-car el nou model del Seat León.Això s’emmarca en la nova es-tratègia de Seat d’“internalitzar”les produccions dels proveïdorsque va treure de les sevesinstal·lacions a principis dels 90.

Les vagues, convocades per la

majoria del Comitè d’Empresaformada per CGT i CCOO i rati-ficades per l’assemblea de treba-lladors, van ser seguides per lagran majoria de la plantilla, un80%. El motiu principal del con-flicte és la negativa de la direccióde SAS a traslladar uns 50 com-panys segons l’establert en l’es-mentat acord.

Aquests treballadors estan sentsubstituïts per contractacionstemporals i en unes condicionssocials i salarials molt inferiors ales que tenim pactades a SAS ique tenien garantides els com-panys amb dret al trasllat. Perdesgràcia, l’empresa compta ambla fastigosa col·laboració de lesfederacions metal·lúrgiques deCCOO i UGT. Alhora, han discri-minat els companys de SAS “nodesitjats” per Seat donada lesseves minusvalideses, la seva si-tuació familiar o la seva trajectò-ria sindical, en el que suposa unaclara i salvatge neteja ideològica.

Com a últim fet important quedefineix l’actitud d’aquests indi-vidus destaca la creació d’unagestora que ha substituït la“rebel” Secció Sindical deCCOO que no acceptava les im-posicions de la seva federació.

Com a resposta a les diversesaturades portades a terme per la

plantilla de SAS-Abrera els dies19 i 20 de Maig i el 2 de Juny,l’empresa va acomiadar set mem-bres del Comitè de Vaga (3 deCGT i 4 de CCOO) de SAS-Abrera.

La vaga va ser total i els treba-lladors i les treballadores de pro-ducció no van anar a treballar ivan ser els d’Oficines (que no es-taven convocats a la vaga) els quevan accedir a l’interior de l’edifi-ci, L’empresa els va posar en pro-ducció, canviant-los el seu lloc detreball habitual i fomentant l’es-quirolatge.

El 27 de juliol, CGT va convo-car una manifestació a Abreracontra la repressió sindical i perla readmissió dels 7 acomiadats.Finalment, cal destacar la contun-dent acta d'Inspecció de Treballfeta pública a mitjans de juliol, enque Inspecció de Treball expe-dienta SAS-Abrera per vulnera-ció del dret de vaga.

Evolució de laplantilla:

Desembre 2001: 828Novembre 2003: 610Maig 2004: 450Novembre 2004: 400Febrer 2005: 380Setembre 2005: 330


Secretariat Permanent de laFederació del Metal·lúrgica de

Catalunya (Femec) de la CGT deCatalunya

Aquests dos passats anys nos’han deixat de sentir notí-cies sobre tancaments

d’empreses i deslocalitzacions par-cials o totals de producció d’algu-nes d’elles... són noms que ens re-corden centenars de treballadors itreballadores lluitant contra multi-nacionals que decidien enviar a l’a-tur les seves famílies sense cap con-templació i amb el suat argumentde la competitivitat i la globalitza-ció.

En aquest sentit, l’actuació de lapatronal de cada multinacional odel sector afectat ha estat sempreben coordinada. Els mateixos argu-ments, les mateixes imposicions,els mateixos xantatges… “o rebai-xeu els salaris o marxem”. No obs-tant això, després d’anys de baixa-des de salaris també es produïa eltancament i a les conseqüències sesumava un atur més baix per lesmenors cotitzacions en els dos úl-tims anys.

Les empreses segueixen tambéorganitzadament les consignes dela patronal CEOE en l’eliminacióde drets adquirits com l’antiguitat,les clàusules de revisió de l’IPC, lesdobles escales salarials i, última-ment, l’absentisme, pel qual estanportant els metges d’empresa i mú-tues a convertir-se més en policiesque en guaridors i garants de la nos-tra salut.

Una ofensivageneralitzada que hemd’aturarA la CGT valorem que les baixadessalarials en els contractes dels jovesno responen a una necessitat delmercat. En realitat, són el primerpas per passar a exigir-nos baixadesde sou a totes i tots. Els acords deconvenis units a augments de pro-ductivitat generen més excedentsde plantilla i per tant una pròximaexcusa per a demanar noves retalla-des.

Totes i tots sabem com, en el nos-tre entorn, les empreses ens exigei-xen contínuament que siguem mésflexibles, ultraflexibles; treball enfestius, torns més llargs, horaris in-versemblants... No obstant això,ells són absolutament inflexibles,acomiadant disciplinàriament, exi-gint-ho tot, radicals en les sevespretensions... Qui els dóna a ells eldret sobre nosaltres que amb el nos-tre esforç generem la riquesa quemanté les empreses?

No només són inflexibles. Quanalgú o alguna organització exigeix

els drets de les plantilles i resisteixla voracitat de les empreses, prete-nen reduir i eliminar les persones,els delegats i les delegades permitjà de la repressió, com ha passata l’empresa SAS-VDO, on s’haacomiadat set delegats (4 de CCOOi 3 de CGT) per convocar una vagaper exigir el compliment d’unacord que, per descomptat, l’em-presa incomplia de manera barroe-ra.

VW, el paradigma debeneficis per al’empresaLa multinacional VW, que aplau-deix l’actuació de SAS-VDO, estàsent una punta de llança en l’ofensi-va patronal contra els drets dels tre-balladors i les treballadores. Unaempresa que en els últims anys hatingut uns resultats econòmics es-pectaculars.

Tenint en compte que les pèrduesde 1995 vénen de la situació mésque dubtosa de crisi de 1993 i elsgairebé 8 bilions i mig de pessetesen vendes en 10 anys, els númerosde VW desmenteixen categòrica-ment les infames maniobres de VWa la premsa i haurien d’impedir quequalsevol govern raonable li per-metés continuar jugant amb els mésde 15.000 treballadors i treballado-res directes i 75.000 del sector au-xiliar.

Des de la Femec (FederacióMetal·lúrgica de Catalunya de laCGT) lamentem que el sector delmetall hagi perdut el caràcter demotor i punta de llança de conques-tes dels treballadors i les treballado-res, que per mitjà de les seves llui-tes i reivindicacions en altres tempsvan millorar la vida de milers depersones. És penós veure com araempreses com Seat s’han convertiten el laboratori de la col·laboraciósindical per anar aplicant acords fa-vorables a les empreses i molt per-judicials per a totes i tots nosaltres.

No podem perdre la memòriahistòrica. Qui pensi que s’ha acabatl’enfrontament entre la patronal iles treballadores i els treballadorsper la riquesa que generem, és quipropicia amb la seva actitud derro-tista que continuem perdent el queja havíem aconseguit amb els anysde coherència sindical. Desgracia-dament, en aquest moment les di-reccions sindicals majoritàries(CCOO-UGT) són partidàries d’a-quest tipus de sindicalisme.

Acabar amb el“passotisme” idefensar el que ésnostreDonar la volta a aquesta situacióexigeix un canvi en la dinàmica sin-dical instaurada pels sindicats ma-joritaris. Cal donar respostes a les

empreses, en allò més proper: hora-ris, torns, productivitat… També enallò general, com en els Comitès deGrup Europeu. Han de deixar de sersimples fòrums de lamentacionsper convertir-se en plataformesunitàries on defensar-se dels atacscoordinats de la patronal i de lesmultinacionals.

El metall de CGT i la CGT acada sector som una alternativa di-ferent per fer possible aquest sindi-calisme que, comptant amb lesplantilles, els afectats i les afecta-des, siguem capaços d’enfrontar-nos cara a cara amb les empreses idisputar la part de riquesa, les con-dicions i el salari que ens corres-pon.

I no parlem de teoria. A Gearbox,on el tàndem sindical majoritari, téun 80% de delegats i delegades, ion només a CGT demanàvem el noen un referèndum sobre l’acord del’Expedient de Regulació d’Ocupa-ció (ERO), el 51% de la plantilla va

dir que no i que exigiria més garan-ties en la recol·locació ja que l’em-presa acordava amb la majoria queel reingrés a Seat era de nou, co-mençant per la categoria més baixa.Encara que l’empresa ha aconse-guit que la Generalitat del “tripartitd’esquerres” li concedeixi l’ERO,tant a la pròpia empresa com als al-tres sindicats se’ls han trencat moltsesquemes.

En aquest sentit hem de criticarl’actuació dels governs estatal i dela Generalitat que en el temps queporten en el poder, no han plantejaten cap moment la retirada de les re-formes laborals antiobreres aplica-des pel PP i continuen acceptantpolíticament una situació favorableals empresaris.

Per això sortim al carrer, per ex-pressar els nostres plantejaments derebuig a les polítiques del xantatge iamenaces de les empreses. Ja n’hi

ha prou d’atropellaments de la pa-tronal als qui amb el nostre treballgenerem la riquesa que després esreparteix tan malament. És necessa-ri un canvi de mentalitat: ni por, niresignació. Perquè fins i tot sivolem conservar el que tenim, callluitar amb força per a mantenir-lo.CGT lluitem per a això.

El pròxim dia 5 d’octubre tots itotes tenim una oportunitat d’ex-pressar la nostra oposició a la situa-ció que vivim a la nostra empresade forma contundent. De maneracol·lectiva, respectuosa però ferma,al carrer, com sempre.

La Femec us animem, a les treba-lladores i treballadors del metall idel sector de l’automòbil, sigueudel sindicat que sigueu, a les treba-lladores i treballadors de qualsevolaltre sector i a la ciutadania en ge-neral, a assistir a la manifestacióque farem a Barcelona. Us esperema la plaça de la Universitat a les 18hores.

El sector del Metall, punta dellança de les mesures empresarials

Milions d'euros TOTAL DEU ANYS

Any 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Mil. euros_ Mil. PTA

Beneficis -67,83 32,09 66,42 147,02 85,40 87,35 233,12 202,97 134,49 144,96 1.066 177.365

Cash flow 261,65 301,37 392,54 420,30 344,31 362,15 516,83 447,75 370,52 455,68 3.873 644.429

Amortitzacions 329,48 269,28 326,12 273,28 258,91 274,80 283,71 244,78 236,02 310,72 2.807 467.064

Vendes 2.743,73 3.649,99 4.410,88 4.973,58 5.822,98 6.351,48 5.963,42 5.616,32 5.522,62 5.861,95 50.917 8.471.869

Afilieu-vos a la FederacióMetal·lúrgica de la CGTde Catalunya (FEMEC)

Via Laietana, 18, 9è 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10www.cgtcatalunya.org

Catalunya 68 Octubre 2005

Documents

Transcript of Catalunya 68 Octubre 2005