Catalunyaww rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Octubre 2006 nmero 79 0,50 euros www.usuaris.tinet.cat/cgt-cat/ www.cgtcatalunya.cat

Port

ada:

Dd

ac S

alau

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

Federacio Metallrgica de Catalunya (FEMEC)

Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit de Catalunya

Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ)

Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 8225002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallscgt.castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialDiari, rdio, televisi,web, espai multimdia...

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Patrcia Carles, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scar Purqueras.Collaboren en aquest nmero: David Poulit, CGT Balears, Mariona Parra, Radical Gai,Plataforma Salvem els Muntanyans, Manel Alarc, Xavier Llorente, Sira del Ro, Maria ngelsRodrguez, Nria Rimbau, Andreu Subirats, Josep M. Loste, MIL Societat Annima, Beln Vicns, V. C.,Ricard Escarr, Anna M. Villena, Imma Merino, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals deCGT. Fotografies: Ddac Salau, Mireia Bordonada, Joan R. Ferrandis i Gabriel Serra. Illustra-cions: cido Crtico. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci isubscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collabo-racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunya sha tancat el dimecres 20 dagostdel 2006.

Companyia Elctrica Dharma

Estats carronya, bsties deguerra, les vostres festes sn

criminals. Ballarem amb energiadamunt tota la porqueria

Cmic - cido Crtico

s evident que lluitardes d'un sindicat permillorar les condicionsdel dia a dia del nostretreball no ens pot ferperdre de vista el fetque s el sistema en siel que combatem i nonoms una mala apli-caci d'aquest. De lamateixa manera quecombatre el sistemacapitalista i lluitar peruna societat senseclasses ni opressi noens pot fer perdre devista que la millora deles condicions de vidaara i aqu s impres-cindible per no quedar-nos enlluernats en elsobjectius finals i obli-dar la realitat msimmediata. Enmig d'a-questa crulla decamins s on estemels anarcosindicalistesi sovint rebem tant delsilluminats com delsvenuts. Els uns ensdiuen reformistes i elsaltres utpics. Uns ialtres tenen ra. Volemreformar les condi-cions de vida ja, peralhora volem canviar-les totes de dalt a baix.Saber explicar aix deforma planera i senserecrrer a grans parra-fades intellectualoides

s el que els nostresavis van fer de 1868 a1936. El fet que lasocietat sense classesi llibertria tragus elnas en aquell momentva ser conseqncia,sobretot, de la impor-tncia que ells vandonar a estendre elseu missatge. Posadesles seves maneres defer al dia, en l'actualitatnecessitarem televi-si, diari, rdio, espaiweb i productora multi-mdia. Somiem?, sclar que s; tenimmassa pressa?, hemaprs a esperar i hoesperem tot, ara.

A les antenes de les cases o ja sense entenes, un dia hi arribar, tamb, el pensament llibertari. Foto: Mireia Bordonada.

Catalunya. Octubre de 2006

REPORTATGELAran s la comarca sota administracicatalana que forma part daquesta nacicultural que malgrat tot continua viva

OCCITNIA

David Poulit

Occitnia s un pas que noest representat sobre capmapa poltic europeu i tot iaix existeix.

Les aspiracions colonialistes iimperialistes franceses han tingutun paper clau en la histria occita-na. Ara b, Occitnia t una histriaprpia i una civilitzaci que influiren tota lEuropa occidental, sobre-tot en lEdat Mijana, i en la cons-trucci de lEstat francs.

El territori

Occitnia es presenta sobre una ter-cera part de lEstat francs. Aquestterritori s tamb conegut com aMigdia o mal anomenat sud deFrana. A ms a ms, compta ambla Val dAran, que est situada dinslEstat espanyol i depn daquest i

de la Generalitat de Catalunya, itamb amb una dotzena de valls si-tuades dins lEstat itali. Aquestazona de valls italianes, propera a lafrontera amb lEstat francs, t elseu lmit baix del masss dels Alps isexpandeix sobre les provncies deTurn, Cuneo i Imperia.

Occitnia t una superfcie totalde 190.000 km2. Els lmits sn na-turals: dos mars, muntanyes i gransrius. Aquest territori, per, no t caplligam dunitat geogrfica i est for-mat per pasos amb diferents cli-mes, cultures i estructures socials ies defineix com el conjunt dels pa-sos on es parla loccit. Aix, estdividit en cinc regions que repre-senten els grups dialectals de loc-cit: la Gasconha, el Lemos, elLengadoc, la Provena i lAlvern-ha. Aquestes regions van ser, durantledat mitjana, importants comtatso ducats potents com estats. Lesfronteres han canviat en funci de

les guerres i els casaments.La seva poblaci s de 14 milions

i no hi ha tanta densitat de poblacicom a les zones del nord i de lestde lEstat francs. Les zones ambms densitat sn les valls del Garo-na i del Rna; les costes mediterr-nies i atlntiques, els Pirineus, elsAlps i el Masss Central sn leszones ms rurals.

LEstat francs es construeix,com els estats itali i espanyol, ambles seves indstries al nord. Durantel curs de la seva histria, Occitniaha conegut diferents economies(txtil, carb, gas, pesca, pagesa...),per amb els recursos acabats i lesdiferents poltiques productivistesfranceses que hi ha hagut, la pro-ducci agrcola sha generalitzat iha constitut lnic sector econ-mic.

La poltica agrcola europea co-muna i leconomia de postguerra(1939-45), formada per capitals

americans, van participar en el fe-nomen de lxode rural. Lesquemade pagesia tradicional, autosuficienti de policultures, desapareix perdonar lloc a megagranges de mono-cultura. La vida dels pobles tambesta patint la marxa forosa de lagent jove, els tancaments dels ser-veis pblics (escoles, correus,transports) i la desaparici de totaleconomia depenent.

Des dels anys cinquanta, els am-plis espais naturals occitans van es-devenir (i encara continuen sent enalguns llocs) importants zonesdentrenament de lexrcit i de ca-sernes militars.

Aquest s el resultat de la polticade defensa ofensiva francesa, moti-vada per la guerra freda contra elbloc sovitic i la necessitat de si-tuar-se en la capalera de les potn-cies militars i econmiques perjugar aix, desprs de lera colonial,al gendarme mundial.

Les tecnologies avanades delarmament, de laeronutica i deles indstries directament o no lli-gades amb aquests sectors creennoves oportunitats econmiquesper als pasos occitans que sadap-ten al desenvolupament de les ciu-tats grans. Tamb shi han installatnombroses centrals nuclears queresponen a la lgica de crear unagran potncia nuclear (tant civilcom militar).

Tolosa i Montpeller sn les ciu-tats de lEstat que han conegut elcreixement ms important aquestsltims anys (tant econmicamentcom a nivell de poblaci).

El turisme passa tamb com a ac-tivitat econmica mxima per a unaOccitnia on la qualitat de vida sun del seus principals arguments ila part folklrica i tradicional agra-da i es torna a descobrir per a lespersones provinents de ciutats im-personals.

3

Tot sovint, elpensament estatalistanoms t en compte,precisament, els estats

Malgrat no ser damunt cap mapa poltic destats, la naci no ha mort

Alg ens pot explicar qu s aix?

Catalunya. Octubre de 20064

REPORTATGE

David Poulit

La llengua occitana ve dunaevoluci del llat. El llatarriba entre els Alps i la Ga-rona a finals del segle II abans dC itres quarts de segle abans desten-dres a tota la Gllia. Aqu hi vivienceltes, ibers, lgurs i grecs, que vancrear les ciutats de Marsella, Anti-ba... Els romans fan colnies a Be-siers, Nima, Narbonna, Arles...

Al segle primer els romans pro-gressen cap a loest i arriben aAquitnia, on vivien vascons, an-tics bascs que deixen el seu idiomaper parlar llat a la seva manera.Aix pot explicar la formaci delgasc. Al segle V les invasions delnord de la Gllia influeixen en elllat i es formen dues varietats, unaal nord de la Gllia, controladapels francs, i una altra al sud del riuLoire, part ms romanitzada, onsinstallen els visigots.

Del segle VI al X, hi ha una lite-ratura en llat, cientfica, filosfica ireligiosa. Tanmateix, el llat es lallengua dels lletrats, la del poble sromana.

Per diferents raons, entre lesquals el nivell de civilitzaci delsvisigots i els rabs, que ho estavenms que els francs, els pasos dOces troben ms desenvolupats cultu-ralment, i aix loccit esdevingula primera llengua romana escrita,des del segle III, en poesia, i com aescrit administratiu, al segle IX. Undels exemples que mostren el des-envolupament cultural occit s elfet que Tolosa i Montpeller tingues-sin una universitat des de ledatmitjana, on els rabs i els jueus hiensenyaven matemtiques i medici-na. Aix, el saber es va compartirentre les diferents cultures.

Dels segles XI al XIII els pasosoccitans sn un conjunt de ducats icomtats: els ducats dAquitnia, elscomtats de Tolosa i els comtats-reg-nes de Barcelona-Arag, tots rics ipotents, que desenvolupen el co-mer, lagricultura, lartesania i lesarts.

A finals del segle XI, les comuni-tats semanciparen dels grans sen-yors i aconseguiren privilegis i lli-bertats apuntades dins dunesCartes amb representants que esdiuen cnsuls (jurats a Bordeusi a la Gascunya, capitols a Tolo-sa). Arles, Marsella, Tolosa, Lle-motges, Nia... sn veritables rep-bliques ciutadanes.

Les cartes, els actes notarials...sn escrits en occit o en llat-occi-t i la llengua occitana resta com allengua administrativa fins al segleXVI.

El 1539, el rei Francesc I, ambledit Villers-Cotterets, imposa elfrancs com a nica llengua admi-nistrativa del regnat.

Aniquilaci i resistncia

La denominaci Occitnia aparei-xer a finals del segle XII, principisdel XIII, per anomenar els pasoson es parla loccit entre la vall delGarona i la vall del Rna, que s ellmit del comtat de Lengadoc enaquella poca. Esdevindr al finaldel segle XIX, segle XX, el nom detots els pasos on es parla occit, almateix temps que neix loccitanis-me poltic. Les llenges dOc idOil sn els dos components im-portants dins de lestat francs desde lany 1000 i tamb shi trobenaltres grups culturals i lingsticscom el basc, el catal, el bret, elgalic, el flamenc... La particulari-tat del francs s situar-se en el cen-tre de lhexgon (lhexgon suna manera danomenar lestatfrancs per la seva forma)i de ser idioma minoritaria ledat mitjana. Desprsdannexions acompanya-des de poltiques lingsti-ques drstiques que impo-sen ls duna llenguanica, el francs passa aser lidioma majoritari isestn a nombrosos ra-cons del mn amb la pol-tica colonialista de lestatfrancs (Polinsia i Ka-naky al Pacfic, Guyana,Louisiana i Quebec aAmrica, bona part delfrica, les illes i senseoblidar les seves preten-sions a tot el mn i a Eu-ropa).

Occitnia s la minoriams important dEuropa, iel segon idioma minoritarieuropeu practicat darrereel catal. Diferents polti-

ques dels invasors francesos aniranprovant dacabar amb les llengeshexagonals, per fins al perode depostguerra, les poblacions de lesperifries viuen en els seus idiomesmaternals.

Una daquestes poltiques prohi-bicionistes la portar mossn Gre-goire, encarregat, desprs de la Re-voluci Francesa, de fer un estudisobre els pobles de la perifria. Apart de tractar aquests pobles de sal-vatges, inferiors, dins dun imagi-nari que situa els francesos al centredun protagonisme civilitzador (itot el que lenvolta s noms uncaos), justifica les conquistes, lesguerres i les prctiques colonitza-dores. Els textos sobre els poblesbascos, occitans, parlen de personesque es comparen amb bsties, quemengen amb els mans, follen i dor-

men junts, que van despullats.Pel que fa a lidioma, es relacio-

nen aquests textos amb la creacidel patues, una definici de lallengua que s un invent daquestarevoluci laica, creat per tractar undialecte de vergonys, practicat perla pagesia, i que constitueix una di-ficultat per a la unitat de la cons-trucci francesa.

Lescola francesa participar dela mateixa manera en la construccide la unitat lingstica i el patriotis-me, basant-se en el treball de mos-sn Gregoire i dun altre personatgede la repblica, Jules Ferry. No scuris, doncs, veure que els progra-mes escolars sn els mateixos tantper a les colnies franceses com pera dins de lhexgon per als poblesbretons, catalans, bascos, occitans...

Amb la histria manipulada desde la prehistria al benefici delestat francs, saliena aix elconeixement, fins al punt depoder fer narracions de me-mria sobre una orgullosahistria de Frana. s evidentque, treballat sobre algunesgeneracions, la civilitzacisn els francesos, i els brbarstota aquella gent amb la qualhan donat i hauran de donarbatalla si la unitat nacional estroba en perill.

La prohibici i negacidels diferents patues seranmotius de ms per fer delsfills i filles de la repblica unsbons francesos, vergonyososdels seus orgens, fins al puntque durant els anys 60/70 hiva haver una ruptura genera-cional on el saber i la culturano es comunicaran mai msde manera parlada entre lesfamlies, sin amb lescola i

la televisi.Durant els perodes de guerra

viscuts durant el s. XX, des de la IGuerra Mundial (1914-18) fins a laguerra dAlgria, molts joves mani-pulats es trobaren enorgullits deportar luniforme de lexrcit fran-cs, pensant fer la guerra uns dies itornar cap a casa. Per la realitat deles guerres enforteix el sentit racistacap als alemanys (pejorativamentels bochs) i els algerians (anome-nats bounyouls, expressi que vede la I Guerra Mundial, dins de lestrinxeres, on els bons francesos de-manaven als militars de les col-nies, com a bons esclaus, de portar-los lalcohol), i tamb enforteix elpatriotisme francs. Aquesta estra-tgia no ha funcionat sempre b i ala Primera Guerra Mundial moltsjoves sn enviats cap al front sensesaber parlar francs. Molts seranafusellats perqu no contestaran ales ordres i un bon nombre dalsa-cians lluitant per lexrcit francsmoriren sota les bales franceses,perqu parlaven un idioma massaproper a lalemany. Senegalesos,marroquins... tamb serviran en pri-mer lloc de carn de can abans deser units amb els hexagonals. Al-guns catalans, bascos i occitans fu-giren, saltant del tren, o samagarenen sentir les versions antiguerra oles realitats de la carnisseria, po-sant-se en contra de les versions ve-nudes pels mestres descola i elspoltics.

Obligacions militars, escola obli-gatria i idioma francs com a llen-gua nica seran les receptes del pa-triotisme i funcionaran gaireb finsal punt de situar el model francscom a referncia mundial de civilit-zaci i dexemple en matria dedrets humans (oblidant-se del preu

La histria i la cultura

Catalunya. Octubre de 2006 5

REPORTATGE

sagnant que li ha pogut costar).Malgrat aix, el sentit occit, si

b es troba disminut, no desapa-reix, i en els anys seixanta i setantatorna dins de les revoltes pageses iobreres amb el lema Volem viuree decidir pas. s la resposta demolts pobles en contra de les deci-sions centralistes de Pars: a Bre-tanya, on la decisi de posar enmarxa centrals nuclears fa que, enllocs com a Plogoff, les manifesta-cions pacfiques siguin duramentreprimides per lexrcit francsque fa s de les armes; a Crsega, aAleria, on locupaci duna cavavitcola acaba amb la mort dunmanifestant i un militar... Davantdaquest esquema, les revoltessendureixen i a vegades es deci-deix per la lluita per les armes, coma Crsega o a prop de Besiers, onles grans protestes vitcoles delsanys 70, que mobilitzaran desenesde milers de persones i trobarancom a nica resposta el desplega-ment militar, acabaran amb duespersones mortes (un pags i un mi-litar). Totes aquestes mobilitza-cions tenen un carcter nacionalis-ta i un posicionament autonomistade cara a un estat opressor i quepractica una democrcia policial.

Pels pobles de lEstat francs,les cultures originals sn encaravives. Fins als anys 60, es pot dirque gaireb el 100% de la poblacidOccitnia s occitanfona. Avuidia de 14 milions de persones, 3milions parlen en llengua doc i 2milions ms lentenen.

Ls de la fora i unes poltiquesde restriccions tant culturals comsocials i de retallades de llocs detreball a causa de la lgica produc-tivista europea no han fet ms quemotivar les reivindicacions occita-nes.

Tot aquest perode est acom-panyat duna renaixena culturalamb cantautors compromesos ambel seu temps i les realitats. La fi deles colnies, les diferents revolu-cions a tot el mn, les guerresdAlgria i Indoxina (Vietnam) i la

constant negaci per reconixer elspobles afavoreixen un clima de de-fensa tant per als estats com per alspobles que viuen sota les seves in-fluncies.

Des de les produccions teatrals,la realitzaci descrits en oc, la pre-sncia de banderes en les manifes-tacions ecologistes en contra decentrals nuclears, contra els plansdexpansi de bases militars, leslluites pageses i obreres... loccitresisteix a una desaparici progra-mada i unes agressions permanentsdes del segle XVI fins ara. Si lex-pressi occitana no es troba dinsdun sindicalisme o amb uns par-tits poltics majoritaris, que restenen un espai ms estatal, la culturas el terreny on hi ha una dinmicaimportant.

El 1979, amb la llei europeaDeixonne, Occitnia veu nixer lesprimeres escoles destatut associa-tiu i densenyament en occit: snles escoles Calandretas (que signi-fica petites aloses que volen en lli-bertat). Parallelament, es creen alPas Basc les Ikastoles, les escolesDiwan per a la Bretanya, les ABCpels Flandres, les Bressoles a laCatalunya Nord... Aquest fenomenes va expandint tant per la qualitatduna pedagogia alternativa, el m-tode Freynet, com per linters denombroses famlies. Els InstitutsdEstudis Occitans, que actuen desdel 1945, coneixen un rebrot a fi-nals dels 70, principis dels 80, i slentitat ms important amb seusgaireb a cada ciutat occitana. Lafunci dels IEO s la defensa i lapromoci de la llengua i la sevanormalitzaci. El 1981, amb lerasocialista, arriba lestatut associa-tiu que permet reforar les Calan-dretas, els IEO i beneficiar-se desubvencions. Per tot continuafuncionant sobre la base del volun-tariat i aix t les seves limitacions.

Tot i que els occitans, com altrespobles de lhexgon, som tossuts iho hem de ser per continuar exis-tint, perqu la llengua de la rep-blica s el francs (article 2 de la

constituci francesa) i moltes ve-gades els poltics shi refugien da-rrere, permetent ls de la llenguaper a un mbit privat per no reco-negut oficialment. Socupa llavorsel domini associatiu i des dels 80es fan rdios, revistes, produccionsmusicals, grups de dansa, edicionsde llibres... amb aquests estatuts.Per sempre sha de lluitar per im-pedir les retallades, perqu si es re-coneix lactivitat associativa no voldir que sigui reconeguda dutilitatpblica. Directament lligat amb lesajudes pbliques, loccit s discri-minat i no rep les mateixes subven-cions que tot el que s dexpressifrancesa. Per exemple, a la revistaLa Setmana, editada a Pau(Biarn), li costen ms diners els en-viaments als subscriptors que si es-tigus escrita en francs, tot aixper un tema de subvencions. Si lesescoles Calandretas coneixen undesenvolupament quantitatiu desde la seva creaci, a nivell de les-cola pblica hi ha una desigualtatper al territori occit. Amb una de-manda forta es poden trobar desdels primers graus unes hores fa-cultatives, per sense respectar caplgica cultura, s a dir, hi ha unalnia de presncia ms forta a totsels Pirineus i a la costa mediterr-nia, per a zones com Burdeus,afrancesada ms aviat, hi ha unadiscriminaci ms gran i aquestdarrer any ha viscut la supressi dellocs de professors doccit a lesuniversitats. En contrapartida, unspoblets del voltant de Burdeustenen ms alumnes i classes doc-cit que la capital, i aix queaquesta ciutat t una historia moltlligada a la cultura occitana, comho testimonien noms de carrers enoc i illustres personatges de la ciu-tat (Montaigne, Bertran de Goth,Peir Berlan, el trobador JaufrRudel...).

Un dels grans reptes per a Occi-tnia a dia davui s sensibilitzarculturalment una nova poblaciimmigrant que resulta de la recon-versi turstica i del desenvolupa-ment de les noves tecnologies. Sials anys 70 sha viscut lxode peruna gran part de lOccitnia cap ales ciutats importants de lhex-gon, ara passa un fenomen inversde gent de tot lEstat i tamb dEu-ropa, que vnen a viure en un pason la qualitat de vida ns un delsarguments. La societat occitana,ms llatina, t una vida social tantals carrers com a casa i s ms aprop de les cultures de lestat italii espanyol. Aquesta banda un xicfolklrica ven i interessa tant lespersones actives o jubilades comles empreses.

LOccitnia sempre ha estat unaterra dacollida i shi ha barrejatgent de diferents cultures. Si per alestat aquest fenomen forma partduna estratgia per disminuir lespoblacions locals, Occitnia sem-pre sha enriquit culturalment da-quest fenomen, des de ledat mitja-na fins ara.

Sota el sol occit hi ha lloc per atothom.

Occitanisme poltic de totscolors dins i fora de partits

David Poulit

Des de lany 1000 fins al segleXVI, Occitnia coneix el seuperode gloris. Certa part deloccitanisme poltic sha basat enlantiga literatura dels trobadorscom a referent de lexistnciadOccitnia. Lany 1854 es crea elFelibritge, moviment literaridescriptors i historiadors que farenixer la idea dOccitnia.Aquest moviment tindr com a de-bilitat ser massa intellectual i nodesenvolupar la cultura popular(els occitans de majoria pagesaparlaven loccit sense saber-lo es-criure i sovint creien -i creuen- par-lar limaginat patus). Un altreerror de loccitanisme poltic decaire intellectualista ha estat el fetde centrar-se en el regionalisme.Daltra banda, el reconegut escrip-tor Mistral, que obtingu el premiNobel a principis del segle XX, es-devingu un referent per a loccita-nisme.

La poblaci oc-citana, a nivellpoltic, no ha arri-bat a organitzar-se nacionalment,per ha hagut delluitar, a nivelllocal i regional,contra diversesagressions exter-nes: guerres im-perialistes entreels pasos vens,guerres de reli-gions i, ms ac-tualment, en llui-tes laborals i decaire ecologista. Ien aquesta resis-tncia hi ha trobatun sentit nacio-nal.Els anys 70 escreen molts gru-puscles poltics que van de la Fede-raci Anarquista Occitana, el PartitOccit (socialista), el Partit Natio-nalista Occit (centre-dreta) fins auna extrema dreta de carcter occi-t-francs que fa militncia pelFront Nacional Francs. En gene-ral, els partits i moviments occitansminoritaris acabaran donant el seusuport als partits francesos.

El Partit Socialista (PS) francses beneficiar el 1981 tant de la-grupaci amb els verds francesoscom de moltes llistes regionalis-tes que van conixer una eferves-cncia fins al punt de voler presen-tar una llista comuna a leseleccions presidencials de 1981. ElPS, per tal de no ser perjudicat enaquesta divisi dins de lesquerra,fa un llistat de promeses per a lesregions, i els diferents partits pol-tics desquerra li donaran suport.Desprs de la ressaca electoral del81 i de les promeses no compler-tes, vindran els estatuts associatius

que permeten donar la veu a les as-piracions dels pobles de lestat,per sempre continuen deixantloccit en lmbit privat i sensetocar la constituci garant de launitat de lestat. Els partits occitansno es tornaran a aixecar i continuenexistint amb les mateixes personessense nova militncia.Tamb minoritries, per actuantper un terreny on la poltica occita-na s gaireb inexistent, hi ha unsmoviments desquerres que lluitenper loficialitzaci de loccit, lesidees autonomistes, ecologistes,socials, anticapitalistes i antifeixis-tes. Es poden destacar el Movi-ment dels Estudiants dOccit(MEDOC), Anaram Au Patac, mo-viment revolucionari de lesquerraoccitana a Gasconha, el movimentGardarem la Terra (ens quedaremla terra) que promou la caravanaoccitana, que des de fa 2 anys fauna gira per tota Occitnia convo-cant manifestacions, debats i con-certs i que agrupa persones de dife-

rents mbits (estudiants, artistes,militants culturals i poltics). En al-tres situacions geogrfiques i cul-turals, trobem a les valls alpines elMAO (Moviment AutonomistaOccit) i tamb una important vidacultural. La Val dAran t el Con-selh Generau dAran i unes llistesoccitanes.

Una de les darreres iniciatives sel Conselh de la Joventut que, demoment, es troba algunes vegadesa lany i t lambici dagruparmoviments i partits de tota Occit-nia.

Aquesta collaboraci unitria vaparticipar en lxit daplegar des-enes de milers de persones en lamanifestaci que es va realitzar el22 doctubre del 2005 a Carcasso-na en defensa de la llengua occita-na.

Podeu trobar ms informacisobre lactualitat occitana a:www.anaram.org, www.institutoc-cit.org, www.radiopasos.org

TREBALL-ECONOMIANo noms tanquen les fbriques que els donenbeneficis sin que, alhora, quan les tanquenen treuen milers deuros, una actitud indecent

FEMEC-CGT

Les mobilitzacions portadesa terme en els ltims mesosper la plantilla de Brauncontra el tancament de la factoriad'Esplugues de Llobregat no hanevitat el tancament de lempresa.s ms, en el referndum realitzatel dia 6 de setembre en qu la plan-tilla s'havia de pronunciar sobre elpreacord a qu havien arribat a fi-nals de juliol la Direcci de Braunamb els sindicats CCOO i UGT, lamajoria de treballadors i treballa-dores de Braun va acceptar les con-dicions del tancament, tot i que unter de la plantilla va votar-hi encontra seguint la lnia de la CGT,nic sindicat que defensava el noal preacord. El resultat del refern-dum va ser de 429 vots a favor dels (64,2%) i 227 a favor del no(34%).

L'acord del passat 21 de juliolpel qual UGT i CCOO acceptavenel tancament de la planta de Brauna Esplugues de Llobregat significa-va donar un pas decisiu cap a altraactuaci del sindicalisme entre-guista i collaborador que represen-ten aquests sindicats. En un procsrealment rpid, l'empresa aconse-gueix un preacord amb els sindi-cats institucionals en el seu objec-tiu d'un tancament pactat.

Durant ms de tres mesos, laplantilla va elevar un crit clar i un-nime: No al tancament de Braun.Els actes, manifestacions, vagues ialtres accions sindicals van tenirsempre aquest eslgan que reflec-tia clarament una oposici a la pr-dua de l'empresa i dels 700 llocs detreball directes i ms de 2.000 indi-rectes. CGT, encara que no va con-tar realment per als altres sindicats,va donar suport a aquesta reivindi-caci i va collaborar en les accionsde vaga i de protesta. No obstantaix, des del moment que UGT iCCOO van decidir acceptar la ne-gociaci del tancament, des de laCGT es van desmarcar i van situardavant la plantilla la seva discre-pncia per mitj de fulles informa-tives, deixant ben clar que CGTlluita pel manteniment dels llocsde treball i no per la seva venda aun preu ms elevat o menys.

s evident que el collectiu depossibles jubilats i jubilades caliatenir-los en compte sobre la basede molts anys de treball en l'em-

presa i el desig de descansar en lesmillors condicions, per la reivin-dicaci del No al tancament evi-denciava una necessitat del mante-niment de llocs de treball nonoms a Braun sin en l'empresaauxiliar on l'efecte ser de diversosmilers de treballadors afectats.

Denncia de lactitudde CCOO i UGT

Des de CGT, sha denunciat quel'actitud d'UGT i CCOO ha estatno noms antidemocrtica, sindictatorial. Amb l'objectiu queCGT no pogus arribar directa-ment a la plantilla, van arribar aconvocar assemblees per separat ivan impedir el pas als assessors deCGT. D'aquesta manera i per mitjde la poltica de remors, van anarduent una part de la plantilla a l'ac-ceptaci que l'nica sortida eralluitar per diners.

Lacord

L'acord acceptat per CCOO i UGTt les segents lnies generals:

-Pels menors de 45 anys indem-nitzaci per acomiadament de 50dies per any i uns fixos de 4.000 i900 per any d'antiguitat quepoden arribar a ser valorats com a55 dies per any d'indemnitzaci.-Prejubilaci fins als 52 anys ambassegurament de punts per cent desalari net que van des del 72% finsal 96%. Fins als 48 anys, pla derendes fins a arribar als 52 anys perempalmar amb la prejubilaci.

-De 45 a 47 anys, pla de rendesde 1.000 mensuals, fins als 64anys, revaloritzable al 2,75%anual.

-Pla de recollocaci amb unaempresa solvent, Braun es com-promet a recollocar el 80% delstreballadors que no es prujubilen.

-Ats que el tancament durardos anys, 500 trimestrals a qui se-gueixi treballant. Amb aix tambcompensen les vagues realitzadesen aquest temps.

Desprs del resultat del refern-dum, la multinacional alemanya tprevist portar a terme la primerarescissi de contracte durant el pri-mer trimestre de 2007, amb el tras-llat de la producci de batedores aPolnia, el que afectar unes 300persones. L'activitat es paralitzarper complet el 2008.

Les raons de CGT

Aquestes sn les raons que vanportar a la CGT a rebutjar el prea-cord i demanar el vot negatiu:

-s un acord de tancament i li-quidaci de l'empresa que traeix lareivindicaci clara del No al tan-cament i que deixa a una part im-portant de la plantilla en l'atur pur idur.

-Qui estan propers a les edats dela jubilaci no tenen ni un eurod'indemnitzaci. I aix en una em-presa que tanca a pesar de tenirgrans beneficis.

-El collectiu de 50 a 55 anyspoden veure ara una sortida peracabar amb la bogeria que hemviscut per dintre d'uns anys elstants per cent de jubilaci redutspassaran factura.

-Per al grup de persones (47, 48anys) que tenen una renda sensecotitzaci a la Seguretat Social, perarribar a cobrar jubilaci han depagar o treballar en un altre lloc. Ams, els 1.000 sn bruts i han decotitzar a Hisenda.

-Els acomiadaments, que tansols han superat en uns pocs diesels 45 legals, apareixen claramentinsuficients i miserables davantcasos com el de Gillette de Sevilla.(90 dies).

-CGT no volem acusar senseproves, per els casos coneguts enels quals cada sindicat ha cobratsubstancioses quantitats per aco-miadaments ens creen la incertesaque hagi passat el mateix a Braun.Tamb s coneguda la participacii benefici econmic d'aquests sin-dicats en la gesti dels fons d'inver-si que es constitueixen.

En aquesta crnica d'un tanca-ment anunciat cal destacar unasrie de qestions:

-L'actitud de l'Administraci,amb un govern del PSC i dIC-EUiA, ha estat d'utilitzar als seussindicats perqu hi hagus unacord que no els obligus a pagarun preu poltic per acceptar les po-ltiques neoliberals de les multina-cionals. Ja va passar aix mateixen el cas de Seat on van signar els660 acomiadaments.

-La majoria sindical va anar por-tant la plantilla a l'acceptaci de laprdua de llocs de treball a canvid'acceptar un acord pretesamentnou i pel qual la majoria de la plan-tilla (500) podrien tenir una sortidasemblant a una prejubilaci. D'a-questa manera intentaven que lamajoria de la plantilla dones suportal preacord.

-L'entrada en una negociaci onja s'acceptava el tancament per en-davant noms deixava la sortida dela destrucci de llocs de treball iabandonava el manteniment del'empresa i de l'ocupaci directa iindirecte.

-No obstant aix, la realitat detot aquest escenari va estar marca-da per una prenegociaci de les Fe-deracions del Metall d'ambds sin-dicats que va acabar en un acordque en realitat ja estava prefixat ique apareix com un gran enganydavant una plantilla que va realit-zar una srie de mobilitzacions perevitar el tncament.

Davant la precarietaten sectors concrets,lorganitzaci slnica possibilitat

La majoria va aprovar la deslocalitzaci en referndum

Un ter de la plantilla deBraun diu no al tancament

Rdio Rosko,la veu de quitreballa,a les ones

La Secci Sindical de CGT aAutobusos de Barcelona realit-za un programa de rdio en directea Rdio Contrabanda, rdio lliurede Barcelona. Es tracta dun pro-grama dirigit als treballadors i lestreballadores d'autobusos i a tota laciutadania que utilitza el servei p-blic. Es pot escoltar el programacada dijous de 9 a 10h del mat, toti que hi ha tamb una repetici delprograma els divendres de 13 a 14hi els dimarts de 18 a 19 h.

Es pot escoltar tamb en directea travs del web www.contraban-da.org/contrabanda i ara a ms espot escoltar des de qualsevol lloc ia qualsevol hora a travs del webwww.radiorosko.org; contactes: ra-diorosko@hotmail.com

Solidaritat ambun treballadorde SAS

Emiliano Jimnez "Emi", secre-tari general de la Secci Sindi-cal de CGT a l'empresa SAS, haestat sancionat per la Direcci del'empresa SAS d'Abrera amb 21dies d'ocupaci i sou, sanci queest complint en l'actualitat. Elmotiu pel qual el company ha estatsancionat no s altre que el de rea-litzar assemblees informatives alstreballadors de l'empresa en la qualtreballa i ocupa les seves tasquessindicals. Aquesta sanci suposa laprdua de la major part del salarique el company hauria de percebreel mes de setembre. El Sindicat delMetall del Baix Llobregat demanasolidaritat i suport cap al companysancionat, pel que ha proposat quetot aquell company, companya,Sindicat, Federaci, etc., que puguifer una aportaci econmica, hofaci (indicant el seu nom) al se-gent compte: 2081-0071-35-0000065545.

L'objectiu no s altre que el com-pany pugui arribar amb les aporta-cions efectuades a la quantitat quel'empresa li descompti el mes desetembre. Si supera la quantitat, elsobrant ser ingressat a la caixa deresistncia de la Federaci Comar-cal del Baix Llobregat.

Catalunya. Octubre de 20066

Catalunya. Octubre de 2006 7

TREBALL-ECONOMIA

Regularitzar laimmigraci

Emili Cortavitarte Carral

Primera hora del mat. Un cotxede la Guardia Civil, aprofita unembs en l'autopista que uneix elsdos Valls per fer sortir de les file-res els cotxes ocupats per magre-bins, subsaharians i llatinoameri-cans. Els demanen ladocumentaci i comproven perrdio la seva situaci.

He vist aquesta escena diversesvegades. Suposo que forma part delgir del govern socialista respecte dela immigraci. Imagino que es fa, aaquestes hores i d'aquesta manera,perqu els ciutadans que s tenimels papers en regla siguem cons-cients que l'Estat i les seves forcesens protegeixen d'uns ssers infil-trats entre nosaltres que vnensense perms a robar-nos un trosdel nostre benestar i de la nostra ri-quesa. Volen treballar!

La pressi de determinats mit-jans de comunicaci i dels seuspredicadors ms reaccionaris hadonat nova munici al PP o a Unique proclamen el perill per a l'Es-tat, l'economia o l'essncia nacio-nal de la arribada de 'cayucos' aCanries. Fins i tot hi ha qui, apro-fitant-se de les circumstncies,planteja que la soluci passa peraugmentar l'edat de jubilaci delnatius dels 65 al 71 anys, per aixtenir menys dependncia de la md'obra estrangera.

Un socialista, que vol ser presi-dent, ha posat l'accent en l'augmentde les despeses socials que com-porta la immigraci. Bona pensadadesprs de demostrar-nos, en elsseus diversos governs, com aug-menta la riquesa d'uns pocs mentrebaixa l'accs al benestar i la digni-tat de la majoria. Tamb culpabilit-zaran els immigrants de les polti-ques neoliberals? Un poltic canariha anomenat camps de concentra-ci als centres d'acollida. No obs-tant, la proposta ms esferedora sla llanada pel PP de modificar laLlei d'estrangeria per tal de no per-metre noves regularitzacions.Posem portes al camp!

Zapatero va assumir, tot i lesseves deficincies, una de les regu-laritzacions d'estrangers ms am-ples fetes mai a Espanya. Ara sem-bla ms preocupat de mantenir elsseus nivells de popularitat i la dis-tncia en les enquestes respecte delprincipal partit de l'oposici. Elsgestos del seu govern sn confusio-naris.

Mentrestant, les escenes d'acolli-ment a les platges canries o lacondici d'herois que la ciutadaniahan donat als pescadors que hanrescatat immigrants a la deriva, ensmostra una altra manera d'entendrela situaci: des de la solidaritat.

Laura Gmez, delegada de la CGT a Atento Barcelona

La precarietat altelemrqueting s total

E N T R E V I S T A

Josep Gargant

-Quan i com comenala Secci Sindical deCGT a Atento?-La Secci Sindical de la CGT aAtento Barcelona es crea lany1998, quan grcies a la intervencidels companys de Telefnica, elstreballadors i les treballadores pre-nen conscincia de la precria si-tuaci, sobretot contractual, en elsector del telemrqueting. Desprsde les primeres eleccions, a lany99, la CGT es proclama com el sin-dicat ms votat tot coincidint ambels primers acomiadaments mas-sius. La tasca de la Secci s fona-mental i es presenten les primeresdemandes en els jutjats. Malaura-dament, els contractes precaris ieventuals fan que la Secci Sindi-cal gaireb desaparegui i no s finsal 2002, en les segones EleccionsSindicals, que la CGT torna a ser elsindicat majoritari amb deu dele-gats, quan la Secci Sindical co-mena a treballar continuadament ies mant estable.-En tots aquests anys com haanat evolucionant la feina alempresa i quina ha estat la res-posta de la Secci?-La signatura per part de CCOO iUGT del Conveni de Telemrque-ting i dun seguit dacords amblempresa han fet que la SecciSindical de la CGT es converteixien el sindicat que diu no i pre-senta batalla davant aquestes ac-cions que perjudiquen claramentels treballadors i les treballadores.La convocatria de vagues i les de-mandes davant dInspecci de Tre-

ball i els jutjats sn contnues, elque demostra que levoluci en elsector no sha produt.

Nosaltres hem denunciat i conti-nuarem denunciant la prdua dedrets i continuarem treballant per-qu els treballadors i les treballa-dores entenguin que aquesta lluitas seva i que han de ser participa-tius i actius i que el futur s cosa detots.-Quan es parla de precarietat,una de les feines en que ms espensa es el telemrqueting. Real-ment s aix? Quins sn els ma-jors problemes a qu us enfron-teu?-La precarietat al telemrquetings total. Comenant pels contracteseventuals que molts cops sencade-nen durant anys, les jornades queinclouen treballar de dilluns a diu-menge inclosos festius amb retri-bucions ridcules, el control cons-tant sobre la nostra feina i lapressi dels superiors, la formaciinadequada i la manca de respon-sabilitat de lempresa per aplicarles normatives de prevenci labo-ral, i acabant per un sou mitj de650 euros, sense plusos dantigui-tat, mentre llegim en els diaris elsmilions i milions de beneficis queingressa Atento grcies a la nostrafeina.

Ens enfrontem diriament a pro-blemtiques constants com canvisdhorari sense notificaci prvia,concessi i denegaci de vacancessense respectar la legalitat, proble-mes incls per gaudir de permisosretributs i ara tamb acomiada-ments massius de companys que estroben de baixa mdica.

-Sabem que aquest any hi hahagut acomiadaments a la em-presa podeu explicar nos unamica ms el conflicte i com esten aquests moments la situaci?-Des del tancament injustificat dela campanya del 1004 a Barcelona,que va suposar lacomiadament de250 treballadors i treballadores,ens hem trobat tamb que Atentova decidir renunciar a la campanyade Gas Natural perqu no obteniaels beneficis esperats, el que ha su-posat la prdua daltres 450 llocsde treball. La CGT ha estat lnicsindicat que ha rebutjat aquestesdecisions de lempresa i de fet elsnostres serveis jurdics estancollapsats per les demandes de lestreballadores i els treballadors quehan confiat en nosaltres.

La situaci s realment difcil, jaque desprs de la paralitzaci endues ocasions de les eleccions perpart de CCOO, que havien de cele-brar-se a primers de juny, els aco-miadaments han afectat la majoriadels nostres afiliats i candidats. Noobstant, continuem tenint el suportdels companys ja que per cada can-didat acomiadat un altre es posa encontacte amb nosaltres per formarpart de la candidatura.

A ms, la contundent postura dela Secci Sindical denfrontar-seals acomiadaments i negar-se a sig-nar els acords (que per nosaltressn expedients de regulaci), hanfet que lempresa hagi pres accionsantisindicals que ja hem denunciatdavant els jutjats.-Quina s la manera de treballarde la vostra Secci Sindical (but-llet, assemblees, etc)?

-Ens reunim en assemblees dafi-liats mensualment i en cas de con-flictes celebrem assemblees ambtots els treballadors per tal de faci-litar informaci i decidir entre totscom enfrontar-nos a les decisionsempresarials i quines accions pren-dren per aturar-les. De fet, som l-nic sindicat que convoca assem-blees a Atento Barcelona.

Setmanalment repartim comuni-cats informatius sempre a les por-tes dels centres de treball i hem or-ganitzat permanncies al localsindical diriament en horaris demat i tarda. A ms els delegats ensreunim tamb un cop a la setmanaper tal de repartir les diferents tas-ques .

Lany 2002 vam decidir publi-car El Latazo, amb carcter set-manal, en qu facilitvem informa-ci del sector, novetats legislativesaix com les gestions i accions dela Secci Sindical de CGT a Aten-to Barcelona que hem deixat dedi-tar de moment per les dificultats iels conflictes que no es permetentenir prou temps. Per tenim pre-vist tornar a editar-la desprs de leseleccions.-Voleu afegir alguna cosa a len-trevista?-Volem agrair la collaboraci i elsuport del Sindicat de Transportsde Barcelona ja que sense el seusuport no haurem pogut tirar en-davant la majoria daccions quehem desenvolupat. I volem donarles grcies als companys de la Fe-deraci Local i del Confederal deCatalunya per participar tan activa-ment de les nostres problemti-ques.

LA MIRADAINDISCRETA

Assemblea dAcomiadats iAcomiadades de Seat

Davant l'anunci fer per Seat decomenar a cridar a partir desetembre alguns dels empleats aco-miadats amb l'ERO que van triarl'opci de reingrs preferent, me-sura que segons l'empresa benefi-ciar, gradualment, els ms de 400treballadors que van acollir-se aaquesta possibilitat (cobrar la in-demnitzaci ms baixa de 20 diesper any treballat amb el compro-ms de tenir preferncia en la rein-corporaci mantenint la mateixacategoria per sense el plus d'anti-guitat), l'Assemblea d'Acomia-dats/es de Seat ha afirmat que aixs contradictori amb l'actitud deSeat de recrrer davant les sentn-cies favorables als acomiadats ques'estan produint, i volen remarcarque:

1.- La mobilitzaci dels acomia-dats/des, el suport de la plantilla ide les gents solidries ha obligat laDirecci de l'empresa a realitzar ungest i avanar el reingrs d'una pe-tita part dels acomiadats i les aco-miadades.

2.- S'ha verificat el que algunsvan denunciar durant el trmit del'expedient: Els veritables objec-tius de la multinacional eren unaneteja sindical i atemorir la planti-lla per imposar les seves mesuresantiobreres. Un problema conjun-tural, en gran mesura provocat perlempresa, podia i havia d'haverestat resolt amb un altre tipus demesures, mai amb acomiadamentsforosos.

3.- La decisi de l'empresa d'an-ticipar el reingrs parcial d'unesdesenes de companys, sense esta-blir un criteri de selecci objectiu,social i transparent, aix com l'ab-

sncia d'un calendari i d'una datalmit, dintre d'aquest any 2006, peral reingrs de la totalitat dels aco-miadats i acomiadades que desit-gen tornar a Seat, confirma que enstrobem davant la tpica maniobraempresarial per dividir els acomia-dats i acomiadades i desmobilitzarla solidaritat de la plantilla de Seati de la ciutadania.

4.- Per a qui hagi seguit de propl'evoluci del conflicte, es fa evi-dent que Seat busca rentar la caraals dirigents sindicals que van sig-nar els acomiadaments abans deles prximes eleccions sindicals aprincipis del 2007, doncs els ne-cessita per a nous acords antiobrersen el futur. En aquesta operaci, elsdirigents sindicals d'UGT i CCOOde Seat hi participen plenament.

Els acomiadats i les acomiada-des de Seat solament confien en lalluita i en la solidaritat per aconse-

guir la readmissi de tots. Per aixhan acordat realitzar la primeravaga de fam durant els dies 20, 21 i22 d'octubre. Esperen no haver deportar-la a terme, perqu abans s'-hagi arribat a un acord que garan-teixi la readmissi de tots i totes encondicions dignes i un calendari dereingressos amb criteris objectius,on l'ltim acomiadat o acomiadadade Seat estigui de nou en el treballabans de finalitzar 2006.

En aquest sentit, es torna a pro-posar pblicament a la representa-ci unitria dels treballadors unareuni amb una delegaci de l'As-semblea d'acomiadats i acomiada-des per tractar de gestionar i arribara una soluci satisfactria. Per siaquestes condicions no es complei-xen, seguirem endavant amb el ca-lendari de vagues de fam fins aaconseguir la readmissi de tots itotes.

Catalunya. Octubre de 20068

TREBALL-ECONOMIA

Merche Snchez i AntonioAranda

Jos Maria lvarez, secretarigeneral de la UGT de Catalun-ya no es va presentar a la me-diaci judicial sollicitada per laCGT perqu rectifiqus les sevesinjries, abocades desprs de lasignatura de l'ERO de Seat per partd'UGT i CCOO, contra la secret-ria general de la CGT de Catalunyai treballadora de Seat, Merche Sn-chez, i contra tota la CGT.

El divendres 8 de setembre del2006, el Jutjat de Primera Instncianmero 6 havia convocat JosMaria lvarez, secretari general dela UGT de Catalunya a un acte deconciliaci sollicitat per la secre-tria general de la CGT de Cata-lunya perqu rectifiqus les decla-racions que va realitzar desprs dela signatura de l'ERO de Seat ambqu es van acomiadar 660 treballa-dors. lvarez va dir, en directe aTV3 el 20 de febrer del 2006 en elprograma La nit al dia" literal-ment que ..la senyora secretriageneral de la CGT hauria dexpli-car per qu ella no s a lExpe-dient, perqu aix significa que hiha una persona que lha substitut iella no t cap motiu ni cap ra legalper no estar a l'expedient, i si lhantret ella sabr per qu, i seguramentla Conselleria de Treball sabr perqu no est a l'Expedient.

A aquestes paraules de Jos

Maria lvarez i en el mateix pro-grama va respondre el consellerJosep Maria Ra aclarint queNosaltres vam fer gestions i vamconsiderar que si t un crrecdmbit superior a la provncia, se-gons la LOLS, no hauria de ser-hi,i que va ser una equivocaci i vamparlar amb lempresa, i ens va fercas. En aplicaci de la LOLS estacollida a unes garanties sindicalsque no t la resta de la plantilla... .Posteriorment i durant la clausurade lXI Congrs Ordinari de la Fe-deraci del Metall, Construccions iAfins (MCA) d'UGT, Jos Maralvarez va repetir les paraules pro-nunciades a TV3 i va ampliar lesseves acusacions a lorganitzacianarcosindicalista dient que CGTs un sindicat d'aprenents de ma-

fiosos i pocavergonyes, acusanttamb CGT de ser un sindicat ma-nipulador de la llista de acomiadatsper excloure a la secretria general,que era una de les acomiadades, iva deixar buit un lloc que va haverde ser ocupat de nou per un altretreballador. Aquestes declara-cions van ser publicades en diver-sos mitjans de comunicaci, entreells El Punt Digital del 4 de mari El Far del 10 de mar. En elmateix acte tamb va dir que laSecci Sindical d'UGT de Seattenia ms afiliats que tota la CGTde Catalunya i que el 35 % de lallista sn acomiadats de la UGT,per tant la majoria sn de la UGT.

Des de la CGT de Catalunya escreu que Jos Maria lvarez va in-tentar crear una cortina de fum per

tapar la postura del seu sindicat,amb la signatura de l'ERO, quandies abans mantenien que no hihavia motius per a aquest.

Davant de totes aquestes calm-nies i injries que va abocar i ha-vent deixat passar bastants mesosper veure si rectificava de maneravoluntria, la CGT intentava, ambl'acte de conciliaci i abans de pre-sentar una querella, resoldre aquesttema de manera amistosa, per lano presentaci de Jos Mara lva-rez sentn com un acte de prepo-tncia i es va decidir donar a lva-rez el termini de 10 dies perqurectifiqus totes i cadascuna de lesdeclaracions incertes que va realit-zar i en els mateixos mbits que lesva dir, sin lorganitzaci anarco-sindicalista es veuria abocada aobrir un procs judicial, a pesarque no en tenia cap ganes, ja queno ss partidari de judicialitzar elstemes sindicals, per tampoc espermetr que es falti a la veritat.

Si alg va fer gestions en el seumoment en tot el que va considerarque vulneraven els drets fonamen-tals, va ser laleshores conseller deTreball Josep Maria Ra.

Aix, la Confederaci Generaldel Treball va decidir donar 10 diesa Jos Maria lvarez per tal que re-flexions i rectifiqus, sin CGTpresentaria una querella; entenentque rectificar sempre seria millorque fer el ridcul en els tribunalsper falta d'arguments.

Lanarcosindicat li podria posar una querella per injries desprsdintentar un procs de mediaci al qual no es va presentar

Pepe lvarez no retira lesseves mentides contra CGT

Desmemriahistrica(1, presentaci)

Pepe Berlanga

El passat 18 de juliol, es vancomplir 70 anys del cop l'estatmilitar que, dirigit per un grup degenerals, va desembocar en unadictadura que es va mantenir durantquaranta anys.

Alguns pretenen enaltir aquestperode revisant i tergiversant unahistria plena d'innecessria cruel-tat i que va nixer i va morir banya-da en sang. Transcorreguts trentaanys del seu ocs, "ja tocava" abor-dar aquest perode i que sorts a lallum el mxim d'informaci fide-digna sobre el succet per recuperarla veritable histria.

Per a aix, l'actual govern socia-lista, ha presentat una Llei de laMemria Histrica que, d'entrada,ni tan sols s'han atrevit a identificaramb aquesta denominaci, l'hanbatejat de "reconeixement i amplia-ci de drets i establiment de mesu-res a favor de qui van patir persecu-ci o violncia durant la guerracivil i la dictadura".

D'altra banda, s'han alat veus encontra de la seva promulgaci perconsiderar-la selectiva, que mu-tila la histria, genera confu-si,, s revengista, buscantamb aix ocultar que la dictadurava imposar la seva prpia versidels fets a travs d'una fero repres-si i censura que va protegir els ex-cessos del rgim i els seus protago-nistes. Anys durant els quals hemsuportat una imatge vexatria "delterror roig que cremava esglsies iassassinava persones d'ordre", ob-viant evidentment que el veritableterror el van establir ells amb lesdesenes de milers de persones des-aparegudes o vctimes d'execu-cions extrajudicials.

No noms mataven, tamb impe-dien que els familiars pogussimplorar pblicament als nostresmorts o desapareguts. Quants nosofririen en els anys quaranta i cin-quanta insults, fam, problemes altreball, a l'escola, per trobar habi-tatge, total per ser famlia de rojos.Un procs iniciat amb una violentaguerra civil en qu entre 500.000(els ms conservadors) i 1.000.000d'ssers humans van perdre la vidaen noms tres anys.

No obstant aix, les actuacionsms violentes encara estaven perarribar. S'illegalitzarien els sindi-cats i els partits poltics, es prohibi-ria l'exercici de la vaga. La RendaNacional disminuiria un 25%.30.000 persones moririen d'inani-ci entre 1940 i 1946. S'implantariael racionament fins a comena-ments dels 50, consegentment,apareixeria l'estraperlo i noves for-tunes creixerien a la seva ombra.

Els i les acomiadades de Seat es disposen a fer vaga de fam

LALTRA REALITAT

Catalunya. Octubre de 2006 9

TREBALL-ECONOMIA

Carnet perpunts, tambper alsempresaris?

V. C.

Ara el Govern espanyol haposat un carnet per punts perintentar reduir l'accidentalitat a lescarreteres i que pot arribar a treureel perms de conduir a partir d'unaescala de retirada de punts (deltotal de dotze que es tenen de parti-da).

Volen ser molt durs amb aquellsque incomplixen les normes de se-guretat vial, perqu l'educaci, laprevenci i la crida a comportar-seb sn necessries, per hi ha gent(un sector de la societat) que norespon a eixos estmuls.

Com a anarquistes i llibertarispodem estar d'acord o no ambaquesta filosofia repressiva, per sla que s'aplica. A l'igual que noestem d'acord amb la filosofia delsistema per negociem convenis odemanem inspeccions de treballque sn eines de penalitzaci.

Per aix, jo propose un carnetper punts per a empresaris perquest vist que les campanyes deconscienciaci perqu s'apliquenplans de prevenci o perqu s'apli-que la llei i els convenis en condi-cions laborals no funcionen. O al-menys no funcionen gaire. Apellara la bona voluntat de l'empresariper complir les lleis s deixar enmans de l'arbitrarietat d'un individuen situaci de domini el compli-ment dels drets laborals.

Cal fixar eines de control i pena-litzaci perqu es veu que si no esaix no apliquen els drets dels tre-balladors contemplats a la llei. Co-menarem amb 12 punts per al'empresari que acaba de muntaruna companyia. I se li traurienpunts cada vegada que incomplirenla normativa laboral. Una categorialaboral per sota del que correspon?Dos punts menys. Un acomiada-ment improcedent o una quitanaper sota del correspon? Dos puntsmenys. Un cas de mobbing o asset-jament sexual ? Sis punts menys.No pagar les hores extres? Trespunts menys. Fer passar per aut-noms el que s realment una rela-ci laboral? Quatre punts menys.Pagar per davall de conveni? Sispunts. Explotar a sense papers?Dotze punts. I qui ho perd, ho perdtot, la seua empresa i el perms pertornar a ser empresari.

Hi ha empresaris que necessitenconscienciaci o ajudes i facilitats,perqu no reconixer-ho. Per sonla minoria. El problema de l'empre-sari espanyol no s que li manquenrecursos o ajudes o facilitats s queest acostumat a fer diners d'esca-quejar-se de les seues obligacionslaborals i socials.

La Secci Sindical de CGT aCorreos de la demarcacide Barcelona va denunciar amitjans de juliol greus deficinciesen el servei de repartiment a la co-marca del Valls Occidental, espe-cialment a Sabadell i a Sant Cugat,aix com a l'Hospitalet de Llobre-gat, amb l'acumulaci de desenesde milers d'enviaments per repartir,una situaci s una constant que esrepeteix cclicament i demostra laincapacitat dels directius de Corre-os per solucionar problemes abansque s'arribi a una deterioraci im-portant de la situaci, i que les so-lucions que s'apliquen serveixensolament momentniament.

Sest amb una insuficincia deplantilles crnica i estructural, queve donada pel costum de Correosde trigar anys a actualitzar els tre-balladors i les treballadores neces-sries per a les poblacions o els po-lgons que estan en creixement,agreujant-se la situaci en no estarles plantilles mai completes al100%. A ms, el personal que escontracta per cobrir les vacances oels dficits estructurals no t prouexperincia, ni en la classificacide la correspondncia, ni en el re-partiment daquesta. Aquesta faltad'experincia es deu al sistema decontractaci que t Correos, que esbasa en llistes rotatives per pobla-ci, per que no garanteix ni esta-bilitat ni una continutat llarga en eltreball ja que cada vegada que a un

carter li finalitza el contracte passaal final de la cua en la llista. Tambens trobem amb una gran quantitatde persones que renuncien al con-tracte de treball ja que se'ls exigeixtreballar amb molta pressi i en si-tuaci lmit i sense haver-los donatcap formaci prvia.

La CGT realitza seguiments percomprovar la qualitat del servei deCorreos en diferents localitats, jaque li preocupa molt la mala imat-ge que es dna daquest, ja que ams de treballadors i treballadoresd'aquesta empresa, tamb en snusuaris i per tant perjudicats. LaCGT considera que Correos in-compleix larticle de la Llei de Ser-veis Postals que obliga els opera-dors a fer un lliurament en ladreapostal de cada persona fsica o jur-dica tots els dies laborables.

Innombrables sn les queixes re-alitzades des de CGT davant la Di-recci de Correos i el Ministeri deFoment, tant per escrit com verbal-ment, exigint que les plantilles hand' incrementar-se en igual propor-ci al creixement de les pobla-cions, innombrables sn les protes-tes que realitzen els treballadors itreballadores de Correos, vagues,manifestacions, denncies publi-ques, ja que es carrega sobre laplantilla la responsabilitat de donarun bon servei pblic quan s l'em-presa la que triga a actuar perquno es produeixi cap deterioramentdaquest.

Les plantilles no es renoven i la precarietat avana

Nefasta gesti del servei que ofereix Correos

OPINI: Correos: sobre qualitat i privatitzaciSindicat Federal de Correos i

Telgrafs de CGT

La mala qualitat habitual delservei que presta Correus es vaveure incrementada durant l'estiupassat pel caos de la contractaci.El correu s'acumulava en les carte-ries i semblava que a ning li im-portava ja que la Direcci de Co-rreos es defensava dient que erenfets puntuals. Per no s aix. Lamala qualitat s una cosa habitual,no solament de l'estiu, a pesar delsestudis interns de Correos que nocoincideixen ni de bon tros amb elsestudis realitzats per empreses ex-ternes. Aix, la consultora Deloitteva presentar un informe al 2004per encrrec del Ministeri de Fo-ment en el qual situava Correos enels ltims llocs de la Uni Europeaquant a termini mitj de lliurament,xarxa de recollida, xarxa de lliura-ment, treballadors per habitant i

per quilmetre quardat. Un altreinforme fet pblic al juliol de 2006elaborat per l'empresa Pricewater-houseCoopers per encrrec de laComissi Europea tornava a posarCorreos en l'ltim lloc quant a qua-litat del servei; ni tan sols la incor-poraci dels pasos de l'Est ha evi-tat que Correos ocupi aquest ltimlloc.

CGT no accepta les mesures queproposen aquestes empreses ambla finalitat de garantir el manteni-ment del Servei Postal Universal:reducci de la xarxa d'oficines, re-ducci de plantilla, reducci delmateix Servei Postal Universal iaugment de preus. Aquestes mesu-res perjudicaran encara ms la qua-litat del servei, en canvi, s queestem d'acord que siguin els estatsels que subvencionin serveis quemai poden ser rendibles econmi-cament parlant.

La Direcci de Correos, davant

l'estudi de PricewaterhouseCoo-pers i la prxima presa de posturade la Uni Europea sobre la libera-litzaci total dels serveis postals,s'ha posat nerviosa i ha constitutun grup de pressi amb les empre-ses de correus de Blgica, Frana,Grcia, Itlia, Hongria, Luxem-burg i Polnia. Demanen prudn-cia a la Uni Europea a l'hora deredactar la tercera directiva postal ique es determinin unes mesuresveritablement eficients per al fi-nanament del Servei Postal Uni-versal.

Potser la tan lloada per CCOOLlei Postal no va resultar tan bonaestablint uns serveis reservats persota del que dictava la DirectivaEuropea i sense compensar lamajor liberalitzaci del mercat es-panyol. Mentrestant altres sindi-cats es dediquen a tirar sal a lanafra. CSIF, en les seves jornadesde juny de 2006, va aprovar donar

suport una possible venda d'ac-cions al capital privat "que assegu-ri la viabilitat global de Correos".Els acords sindicals que s'han anatsignant en els ltims anys han anatcreant les condicions que facilita-ran la privatitzaci definitiva, bui-dant de contingut la condici defuncionari del personal destinat aCorreos, equiparaci d'aquest per-sonal amb el laboral (a la baixa,per descomptat) i retallades dedrets per a tots.

Els serveis pblics sn patrimo-ni de tots, no podem permetre queens els robin per a profit d'unsquants. Entenem que sempre ha deprevaler la rendibilitat social, laqualitat del servei, per sobre de larecerca dels beneficis econmics.Aquests no han de ser motiu de sa-tisfacci ja que sabem que sn re-sultat de la mala qualitat del serveii de la retallada de drets dels treba-lladors i les treballadores.

OPINI

El Sindicat Federal de Correos iTelgrafos de la CGT ha editatuna Guia per a treballadors i tre-balladores de Correos, una guiaen suport CD, de la qual s'han fet30.000 exemplars perdistribuirentre la plantilla.

El CD inclou informaci sobre:l'empresa Correos; les lleis deCorreos i diverses directives

postals; el Conveni Collectiu,l'Estatut dels Funcionaris, l'A-cord General i altres normativeslaborals; normativa diversasobre salut laboral; material for-matiu; la CGT i el seu sindicalis-me; i el Sindicat Federal de Co-rreos de la CGT.Ms informaci a www.cgt.es/co-rreos

La CGT edita una Guia per alstreballadors i les treballadoresde Correos en CD

10 Catalunya. Octubre de 2006

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical CGT RepsolTarragona

Diversos sindicats de lesempreses del Grup Repsol(Tarragona, Petronor Bil-bao, la Corunya) han denunciat enels darrers mesos la prctica sindi-cal existent a Repsol per part deCCOO i UGT, coincidint amb lanegociaci del IV Acord Marc quees va signar el mes de juny. Aques-ta negociaci, com altres anteriors,es va portar a terme nicamententre l'empresa i el tndem CCOO-UGT, deixant fora de la negociaciprop del 50% dels delegats que re-presenten diversos sindicats. Denou, es va negociar i aprovar unAcord Marc sense cap tipus deconsulta a la plantilla i marginantuna part de la representaci sindi-cal.

Per denunciar que Repsol els ex-clou de la negociaci collectiva,els sindicats CGT, ELA, CIG i TUes van reunir a Bilbao el passatmes de juliol, una reuni de la qualen va sortir un comunicat conjuntdenunciant que als treballadors itreballadores de Repsol se'ls negala possibilitat d'incidir en els con-tinguts de les negociacions i nose'ls consulta per a l'elaboraci deles plataformes, arribant al puntque els sindicats majoritaris signenincls al marge de les opinions delsseus propis afiliats. A ms, l'accisindical que practiquen Comis-sions Obreres i la Uni General deTreballadors no contempla en capmoment ni la confrontaci ni la

mobilitzaci, s un simple sindica-lisme d'acompanyament.

Aquesta prctica sindical porta-da a terme a Repsol s tan perversaque impedeix que cap centre detreball del grup Repsol pugui mi-llorar all que s'acorda a Madridentre l'empresa i CCOO-UGT, jaque loposici que aquests dos sin-dicats exerceixen en els diferentscentres de treball per tal que no esmillori all per ells pactat fa prcti-cament impossible que en les em-preses, de forma allada, es millo-rin els acords signats.

CCOO i UGT semblen ms inte-ressats que la mateixa empresa quening surti del cam marcat, s evi-dent que les importants conces-sions que reben per part de l'em-presa (quotes de contractaci,dietes, viatges, ascensos,...) elscondicionen totalment. Ambaquesta poltica Repsol aconse-gueix augmentar els beneficismantenint uns salaris, horaris i be-neficis socials raqutics, i els sindi-cats majoritaris debiliten el movi-ment sindical per aconseguirfavors i influir en la contractaciper tal de poder tenir majories enels comits que els possibilitincontinuar afavorint les poltiquesempresarials.

Per canviar les coses i guanyar elfutur s necessari un altre sindica-lisme a Repsol, un sindicalismeque es basi en:

- desenvolupar un model sindi-cal oposat radicalment al deCCOO-UGT i exigir a Repsol querespecti la representaci sindical

existent i negoci amb tots els sin-dicats;

- practicar una acci sindical enqu tots els sindicats puguin parti-cipar, on les decisions es prenguinen les assemblees de treballadors itreballadores;

- un model sindical basat en lasolidaritat, la participaci, l'hones-tedat, on la mobilitzaci-negocia-ci sigui l'eix dels processos nego-ciadors.

Cal canviar el model sindical aRepsol. Estem davant una oportu-nitat histrica en qu el canvi gene-racional s'est produint a totes lesempreses i els i les treballadoresjoves haurien de convertir-se enprotagonistes del seu dest. Els bu-rcrates que avui encara controlenel model sindical dels majoritarisja no saben quasi el que s estar allloc de treball i ignoren o no volenconixer les condicions de treballexistents i els desequilibris sala-rials que s'han generat amb els sis-temes de retribuci que han anataprovant al llarg dels anys, ambunes divisions ben reals entre jovesi vells, entre els que porten molt opoc temps a l'empresa, on ser joveimplica una clara discriminaci.

Per capgirar aquesta situaci, laCGT, CIG, ELA i TU es van com-prometre a treballar conjuntament iestablir contactes permanentmentper desenvolupar una altre modeldiferent d'acci sindical que acabiamb la situaci existent i ajudi aarrencar a Repsol una part delsseus beneficis i que es reparteixinde forma ms equitativa.

Repsol: un altremodel sindical

s possibleSecci Sindical CGT RTVE

En el referndum realitzat el 7de setembre, una importantmajoria dels treballadors i les tre-balladores de RTVE van aprovarl'acord signat per UGT-CCOO-APLI-USO amb la SEPI i la Direc-ci de RTVE. A causa de lacordsignat, la futura plantilla de la Cor-poraci RTVE passar a tenir5.900 treballadors fixos i 500 decontractats, enlloc dels 8.242 fixosi 1.124 de contractats actuals.

A grans trets, l'acord contemplala destrucci de 3.000 llocs de tre-ball, mant el baix nivell de pro-ducci prpia actual, aliena activi-tats i crea pitjors relacions laboralsi salarials, tamb permet la conver-si en fixos d'uns centenars de tre-balladors contractats i genera unaconvocatria d'uns pocs centenarsde noves ocupacions. Aix mateix,el pla sentencia que hi ha 4.150 tre-balladors que sobren, quantitat quecoincideix amb tots aquells de msde 52 anys complerts fins al 31 dedesembre del 2008; el consegentacomiadament collectiu es realit-zar mitjanant un expedient de re-gulaci d'ocupaci tou.

CGT va defensar el no

Per a la CGT, nic sindicat que vadefensar el no en el referndum,l'acord no contribueix a rellanar laradiotelevisi pblica.

s dolent perqu noms contri-bueix al seu desmantellament, per-qu l'acord implica que la prximaplantilla tindr 3.000 ocupacionsmenys amb la mateixa producciprpia que t ara, que s baixssi-ma.

Amb 3.000 ocupacions menys ila mateixa producci que hi ha ara,l'activitat es redueix moltssim,amb la qual cosa es ressentir el

servei pblic de la nova corpora-ci. Sexternalitzar part de l'acti-vitat i hi haur un Conveni Collec-tiu per als treballadors i lestreballadores en el qual es retroce-deix en drets que tenen des de fabastant temps, el que suposar pit-jors condicions salarials i laborals.

L'acord no noms venia preceditde la signatura dels representantssindicals, a ms van amenaar a laplantilla amb que si no es ratificavael text rubricat pels sindicats l'ex-pedient es portaria a terme en con-dicions ms complicades per alstreballadors. Aix mateix les expec-tatives de diversos collectius labo-rals de RTVE han estat influencia-des per una campanya del s o elcaos, que posteriorment ha tingutun important reflex en el resultatfinal del referndum.

No s per a sentir-se orgullososhaver de dir a la societat que elstreballadors i les treballadores delservei pblic de la radiotelevisiestatal han donat el vistiplau a laseva reducci i que aproven unaimportant retallada d'ocupaci. La-mentem que s'hagi perdut una deles ltimes oportunitats per millo-rar l'acord en aquells aspectes quefan relaci a: ms producci prpiai activitat de la nova CorporaciRTVE, ms ocupaci fixa i de qua-litat, un Conveni Collectiu senseprdua de drets i prejubilacions vo-luntries de deb i amb reposicid'ocupaci.

Amb un cens de 9.805 treballa-dors i treballadores i una participa-ci de 6.453 (68,6%), 4.937 treba-lladors i treballadores (76,5%) vandir s a la destrucci d'un modelpblic de comunicaci, 1.009 vandir no (15,6%) i 507 (7,9%) vanvotar-hi en blanc. Noms xantatgei por, o els treballadors i treballado-res assumeixen convenuts la lgi-ca utilitria del benefici privat?

Aprovar la reducci del serveipblic de RTVE no s un fet delqual sen pugui felicitar ning

Secci sindical CGT SAS iAntonio Aranda

El 12 de setembre, quan diver-sos membres del Comitd'Empresa i de les Seccions Sindi-cals de CGT, CCOO i UGT a l'em-presa SAS (empresa provedora deSeat situada a la localitat d'Abrera)es van incorporar al treball desprsdel pont de l'11 de setembre, es vantrobar amb els locals sindicalscompletament oberts i buits, ambels panys de les portes de cada unad'ells rebentats. Dins dels locals, ams del material tpic i tpic d'ofi-cina (taula, cadires, armaris, ordi-nador, impressora) tamb va serrobada documentaci de les sec-cions sindicals, del Comit d'Em-

presa i de treballadors de SAS, ams d'aquella documentaci per-tanyent a cada un dels sindicats re-presentats a l'empresa.

Curiosament, el Comit d'Em-presa i la direcci de SAS tenienobert un perode de negociaci, viaInspecci de Treball, relatiu al tras-llat de l'actual ubicaci dels localssindicals a un nou punt de la nau enqu actualment se centralitza laproducci.

L'autoritat laboral havia alatacta de requeriment a la direcci deSAS paralitzant qualsevol possibletrasllat fins que les parts arribaren aun acord. Mentrestant, els localss'havien de mantenir on estaven, jaque la aquesta nau roman desocu-pada.

Roben documentaci i materialals locals sindicals de SAS

Catalunya. Octubre de 2006 11

TREBALL-ECONOMIA

Treball dictaresolucifavorable al'ERO d'Iscomar

CGT Balears

Sense haver comunicat a CGT(nic sindicat present en l'em-presa) prviament cap situaci pro-blemtica, ni de bon tros exploratalternatives no traumtiques per alstreballadors i les treballadores, laDirecci de l'empresa presentavaun ERO a principis de juliol, queinicialment afectava17 persones(11 d'Iscomar i sis de Talleres PortoPi SL, empresa del mateix grup,Contenemar), buscant l'empresal'poca d'estiu per a una menor re-sistncia social als seus plans. Peraix, la CGT inicia un procs delluita contra aquesta agressi alstreballadors i les treballadores.

Amb els mnims terminis legals,la Direcci General de Treball (delPP), basant-se en un informe favo-rable de l'inspector de treball (fun-cionari amb antecedents d'actua-cions anteriors favorables a lamateixa empresa) desestima l'EROa Talleres Porto Pi i dicta resolucifavorable a l'ERO a Iscomar, ambdata 31 d'agost, possibilitant l'aco-miadament de 8 persones (amb laresta, l'empresa, en una altra de lesseves actuacions presumptamentillegals, ha pactat baixes volunt-ries durant el "perode de consul-tes"). Cal recordar que la DireccidIscomar mant estrets vinclesamb el PP, a nivell de premis hono-rfics, renegociaci d'un deute queel 31 de desembre de l'any passatascendia a sis milions d'euros ambl'Autoritat Porturia, i altres etcte-res, sense oblidar detalls com queel cap de personal del Grup Isco-mar a Palma, Francisco Rotger, svocal del PP en l'entitat menor(Ajuntament) de Palmanyola, urba-nitzaci propera a la capital balear.

El 4 de setembre, van donar lacarta d'acomiadament als 8 treba-lladors afectats per l'ERO d'Isco-mar. Per la sorpresa va ser que,encara que la DGT va desestimarl'ERO de Talleres Porto Pi (onl'empresa pretenia acomiadar-nesis, per va arribar a acord ambcinc afectats), li van lliurar cartad'acomiadament per causes orga-nitzatives (amb indemnitzaci de20 dies) tamb al treballador ques'havia salvat de la crema. Es basenen el fet que com l'informe de l'ins-pector era favorable a l'ERO, ellslapliquen, encara que contradiguiel que va desestimar la DGT.

Totes les accions que CGT hadesenvolupat en contra de l'EROhan estat acordades per la plantillaen assemblea. Aquesta oposicicontinuar, no descartant-se cappossibilitat, a ms d'esgotar totesles vies de recurs possible. En defi-nitiva, estem davant una novaagressi als drets dels treballadors iles treballadores.

A Transports Municipals de Barcelona,

S'acaba lestiu calors,arriba la tardor calenta

Secci Sindical CGT AutobusosBarcelona

La Direcci de TransportsMetropolitans de Barcelo-na, en combinaci amb elsseus sindicats, sol aprofitar els pe-rodes de vacances per dur enda-vant els seus objectius en matrialaboral. Aquest estiu passat, no haestat diferent quant a estratgiaempresarial per s ho ha estatquant a la resposta que s'han trobatper part dels treballadors i les tre-balladores.

Lacord

Al juliol, es feia pblic l'acord tri-dent sindical (SIT, UGT i CCOO)amb lempresa, conseqncia del'ltim Conveni acordat entre ells,pel qual als comandaments, a canvid'una nova venda de drets, els do-naven uns nous plusos econmics.Lluny d'aconseguir el seu objectiu,aquest acord -que ser dut als Tri-bunals- ha creat ms desigualtat sa-larial, augment de la discriminacientre collectius i molt malestar,fins i tot entre els mateixos coman-daments, que estaven esperant ambganes que se celebrs l'assembleaque se'ls va anunciar per donar all

la seva opini.Tamb al juliol, l'empresa comu-

nicava les primeres sancions peragafar dies de permisos no retri-buts, el que va provocar que, da-vant el passotisme del trident sindi-cal (SIT, UGT, CCOO), shagusde convocar vaga per impedir quees duguessin a efecte. Un objectiuque es va aconseguir amb l'acordde desconvocatria de vaga que vadeixar pendents les sancions finsque es pronunci la Comissi Pari-tria (trident-empresa). Sesperaque des del trident no s'atreveixin a

autoritzar l'execuci de les san-cions imposades per la Direcci deTransports Municipals de Barcelo-na (TMB), de tota manera tot spossible pel que caldr estar pen-dents de la seva decisi.

Aquest estiu, tamb se'ns va in-formar que havien acomiadat JosCern. Desprs vam saber que elveritable motiu de l'acomiadamenthavia estat que Cern havia publi-cat una carta crtica amb les mane-res de fer de la Direcci de la nos-tra empresa. CGT va dur el tema alComit d'Empresa i aquest va

acordar que en cas que l'acomiada-ment fos declarat improcedent il'empresa no readmets el com-pany es cridaria a la mobilitzacide tota la plantilla. El judici estavaprevist pel 14 de setembre.

Per altra banda, han continuatles agressions als conductors,aquest estiu hem estat atacats ambseients de bicicletes, barres, cros-ses, esprais... Malgrat la deixadesad'alguns delegats dels sindicats quesustenten l'inoperant president delComit, tots els atacs han tingutresposta; el nostre objectiu ha estati s que ning es quedi desemparatdavant una agressi.

Tots aquests temes i molts ms:convocatries "arreglades" perocupar places de nova creaci,contractes illegals amb descans enlaborable, falta de normativa perentrar a treballar a TMB, incompli-ment de la normativa d'escollida enel Bus Turstic, privatitzaci dissi-mulada a favor de Sarbus i del noutramvia, etc. estan sent combatutsdes de la CGT amb l'nic objectiude millorar les condicions laboralsdels treballadors i les treballadores,assegurant alhora el futur pblic dela nostra empresa. De la Direccide TMB depn que tinguem o nouna tardor calenta.

Vaga al diari La Vanguardia contra el procs de trencamentde l'empresa i la possibilitat dexternalitzar la rotativa

Collectiu Catalunya i SecciSindical CGT La Vanguardia

Davant el procs de trencamentde lempresa que ha impulsatla direcci del peridic La Van-guardia, el Comit dEmpresa vaconvocar una vaga de 13 dies apartir del 7 de setembre (els dies 7,8, 9, 11, 14, 15, 16, 21, 22, 23, 28,29 i 30 de setembre) contra les in-tencions de l'empresa d'externalit-zar la rotativa del diari i de subro-gar el personal del tallerd'impressi en una nova societat.Aquestes sn les valoracions quevan portar a les seccions sindicalsde CGT, USOC, SPC i la Comissidafectats La Vanguardia a donarsuport a la vaga:

- Lobjectiu de subrogar el per-sonal dedicat a les tasques dim-pressi no respon a prdues objec-tives, sin a la voluntat de dividirels treballadors i posteriorment re-duir els costos laborals. Aix ho de-mostra el projecte que lempresa

va fer pblic l11 de juliol, que es-cindeix lactivitat dimpressi de laredacci, acaba amb el conveni ac-tual de La Vanguardia i noamaga en cap moment que la novaempresa ha de reduir els costos la-borals per obtenir majors beneficisi poder aplicar un expedient de re-gulaci, que actualment com a LaVanguardia no pot fer.

-Considerar que La Vanguar-dia pot liderar qualsevol projecteperiodstic, mantenint la unitat delempresa i la viabilitat del projec-te. s imprescindible, per, quetots els treballadors i treballadoresquedin regits pel mateix conveni ique en cap cas es produeixi capempitjorament de les seves condi-cions laborals, ja sigui des del puntde vista salarial, de temps de tre-ball, torns i serveis que ofereix ac-tualment lempresa.

Per les raons esmentades, des deCGT es va expressar el suport a laconvocatria de vaga, assumintcom a prpies les reivindicacions

expressades pel Comit de Vaga iapellant a la solidaritat amb elstreballadors i treballadores en vagade La Vanguardia.

Els efectes de la vaga es vannotar en el peridic, tot i el silencide l'empresa de cara als lectors,sortint amb menys pgines i ambl'absncia de diverses seccions,anuncis, columnes d'opini,... i re-duint la tirada imprimint el diari enrotatives alienes. Per altra banda,des del Comit de Vaga es va de-nunciar que durant els actes institu-cionals de celebraci de l'11 de se-tembre els Mossos d'Esquadra vanimpedir l'entrada al Parc de la Ciu-tadella de Barcelona a un grup detreballadors de La Vanguardiaque, amb pancartes i samarretesreivindicatives, intentava entrar pa-cficament en aquest recinte. Peraquest motiu, van presentar unadenncia davant el jutjat de gur-dia contra els agents dels Mossosque no els van deixar passar.

Coincidint amb aquesta nova

vaga, el jutjat 14 de Barcelona vafer pblica una sentncia en qu escondemnava l'empresa editora deLa Vanguardia a indemnitzaramb cent euros cadascun dels 120treballadors que amb el suport dela Confederaci General del Tre-ball van demandar el rotatiu pervulneraci del dret fonamental devaga.

Els fets es remunten a la vagaconvocada pel Comit d'Empresaels dies 1 i 2 del passat mes de des-embre, realitzada com la d'ara perrebutjar el projecte de subrogar elpersonal del taller d'impressi enuna nova societat, vaga que els di-rectius del diari van intentar carre-gar-se enviant l'edici a imprimiren rotatives externes a l'empresa.

Ara, davant d'aquesta nova vaga,el diari torna a reincidir en elscomportaments que ara han estatcondemnats per la resoluci judi-cial que reconeix la preeminnciadel dret de vaga. Per els treballa-dors no sarruguen.

Catalunya. Octubre de 200612

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical dEnsenyamentde la CGT de Ponent

Ha comenat un nou curs ila Generalitat de Catalu-nya arrossega un proble-ma organitzatiu que es manifestaen massa precipitaci. Aquesta si-tuaci s'agreuja per l'aplicaci d'unPacte Nacional de l'Educaci senseconsens i elaborat amb una baixaparticipaci efectiva de pares,mares, mestres i professors.

Massa precipitaci en l'aplicacide mesures sensacionalistes i con-trries als plantejaments pedag-gics i laborals d'un gran nombre demestres i professors, com l'avana-ment de l'inici de curs al dia 12 ol'ampliaci horria no lectiva, la fa-mosa sisena hora, que no donenresposta a la tan menystingudaconciliaci de la vida laboral i fa-miliar, que no pot anar lligada al'ampliaci de l'horari escolar sina l'aplicaci de mesures laborals isocials d'una major envergadura,com les reduccions de jornada percura dels fills o les ajudes econ-miques a les famlies, de les que nise'n parla ni se'n vol parlar. El querealment s'aconsegueix ambaquestes mesures, contrries alsplantejaments generals del profes-sorat i que repercuteixen molt ne-gativament en l'organitzaci i co-rrecte funcionament de les escolesi instituts, en els que la coordinacide les noves plantilles es fa d'allms difcil, s perdre un horari uni-forme dels mestres que permetiatrobar molts moments de coordina-ci i dedicaci a les famlies, que apartir d'aquest curs seran difcil-ment retrobables.

En l'execuci d'obres d'amplia-ci i reforma caldria fer planteja-ments realistes, fixar millor els ter-minis de les obres i, si conv, comen el cas que es va manifestar aCervera, endarrerir linici de lesclasses, per comenar amb unesinstallacions dignes i segures, evi-tant la convivncia d'obres i alum-nes. Potser s'agrairia l'antic inici deles classes el tradicional dia 15.Una precipitaci que no es tra-dueix en la retirada dels nefastosbarracons, sempre provisionals,que en alguns casos, com els quellueix el Camp Escolar de Lleida,porten funcionant 10 anys. Aix nos provisionalitat, s negligncia.

Massa precipitaci en la gestidel personal, que porta a repetirany rere any el mal trngol, i el la-mentable espectacle, dels nomena-ments d'agost, anunciant ambnoms un dia d'antelaci la desti-naci de milers de mestres ques'han d'incorporar el dia 1 de se-tembre al seu lloc de treball. slgic que quedin per cobrir moltesvacants d'especial dificultat comles mitges jornades en zones demuntanya, els llocs itinerants oamb requisits d'algunes especiali-tats. A ms a ms, l'anomenat pre-acord amb els interins que portenms anys treballant no ha donatuns bons resultats i, desprs de lesmassives convocatries d'oposi-cions, s'est constatant que moltsd'aquests treballadors continuenamb la seva situaci precria i d'e-terna temporalitat, intolerable aqualsevol empresa, no valorant-losadequadament, en l'accs a la fun-ci pblica, la labor docent duta aterme durant anys i anys.

A tot aix cal afegir la manca decriteri en els concerts educatiusque ha portat a fer d'escoles ambideari extremista catlic, segrega-dor de nens i nenes, a ser concerta-des, s a dir, pagades amb els di-ners de tothom, i permetentcontinuar amb la selecci de l'a-lumnat a travs de quotes i paga-ments irregulars. Mentre moltesescoles concertades tenen piscinacoberta, moltes escoles pbliquesno disposen ni de biblioteca. Ams, els equips directius van con-vertint-se en gestors d'un modeld'empresa privada, enlloc de c-rrecs electes en democrcia pelgrup de professionals que repre-senta el claustre de professors.

Aquesta precipitaci excessivarepercuteix negativament en elsautntics protagonistes de l'Educa-ci: els nens i les nenes. La SecciSindical d'Educaci de la CGT dePonent demana esperit crtic i res-ponsabilitat a tots els implicats enl'Educaci, a tothom, a tota la so-cietat. L'Educaci ha de comenara rebre un tractament molt ms se-ris per part dels poltics de torn,evitant fer promeses i proposteselectoralistes que no responen a lesnecessitats reals de les escoles i elsinstituts catalans. Els mestres i pro-fessors hem d'implicar-nos de ple.Aquesta tardor hi haur eleccionssindicals i tenim l'obligaci moralde denunciar la manca de criteri del'Administraci, en decisionsmassa importants com per confiar-les a l'orientaci poltica del go-vern de torn, i reivindicar els nos-tres drets com a treballadors des dela base, de forma assembleria isense vinculaci a partits poltics.

OPINI:

Nou curs, massaprecipitaci

SFF-CGT

El Consell d'Administraci de l'O-perador pblic ferroviari Renfe-Operadora, va adjudicar, a final dejuliol, la fabricaci i mantenimentde 50 trens disel de canvi d'amplei 57 unitats elctriques a l'empresaCAF per un import de 588,2 mi-lions d'euros ms el cost del mante-niment, 368,4 milions d'euros perun perode de 14 anys, sumant entotal 956,6 milions d'euros. A CGTli preocupa especialment les reper-cussions negatives en l'ocupacidels tallers de Renfe que aix pro-vocar.

En l'rea de mitjana distncia(abans regionals) el material, en laseva majoria automotors, el 80%dels trens tenen ms de 20 anys ialguns arriben als 30 anys de ser-vei. Per el que a CGT preocupaespecialment s que amb els con-tractes de fabricaci, on es dnaparticipaci de fins al 20% en la fa-bricaci i el 50% en el manteni-ment al personal de l'rea de Fabri-caci i Manteniment Integria, esconcedeixi el manteniment de totaquest material per 14 anys al fa-bricant, el que tindr repercussionsmolt negatives en l'ocupaci delstallers de Renfe, que ara es dedi-quen a reparar en la seva totalitatels vehicles que seran substitutsper aquests nous automotors, queja de per si mateix, en ser nous,comportaran menys hores de man-teniment i per tant menys m d'o-bra.

Respecte a la fabricaci, l'adju-dicaci recull la participaci dIn-tegria Renfe en un percentatgemxim del 20%, en els tallers deRenfe, que donada la seva minvadaplantilla es veur en l'obligaci desubcontractar una part importantde la producci, tal com est suc-ceint en altres tallers de Renfe quees troben realitzant fabricaci dematerial AVE, com Mlaga (pro-jecte Talgo, Bombardier) o Valla-dolid (projecte Siemems, CAF). Laparticipaci de l'rea de fabricaci imanteniment Integria en un 50%en el manteniment d'aquests nousvehicles, suposa una amenaa perals llocs de treball dels seus opera-ris dintre de l'operador pblic fe-rroviari, ja que les frmules ques'estan implantant comporten lacreaci de societats annimes ambels fabricants amb capital compar-tit al 49 i 51 %, on es precaritza l'o-cupaci, que deixa d'estar vincula-da al Conveni de les empreses ipassa a dependre dels convenis delSector del Metall, amb condicionsmolt per sota dels pactes ambaquestes empreses constructores oamb la mateixa Renfe.

Per aix, el SFF-CGT veu comuna amenaa per a l'ocupaci del'rea de fabricaci i mantenimentIntegria de Renfe, la cessi del

50% del manteniment sota frmu-les com les societats annimes,apostant perqu el manteniment esrealitzi en les dependncies deRenfe per personal dels seus ta-llers, all on existeixen recursos hu-mans per plantar cara a aquestsmanteniments de forma ntegra.

En l'rea de material de mitjanadistncia autopropulsat disel ielctric, els 107 nous vehiclessubstituiran les velles Unitats deRegionals, que sn reparades en laseva totalitat per 500 treballadorsde Renfe que veuen perillar part deles seves crregues de treball.

En l'actualitat, l'rea de fabrica-ci i manteniment Integria de l'em-presa Renfe-Operadora comptaamb una plantilla de 3.922 opera-ris, dels quals est previst que esprejubilin 443 fins al 2009, data definalitzaci de l'actual Expedientde Regulaci de l'Empresa. Des delSFF-CGT, es rebutja la poltica deRenfe basada a crear empresesmixtes per subcontractar l'activitatdel manteniment i fomentar la pre-carietat en l'ocupaci. Aix ha oco-rregut amb Nertus SA (Siemens-Renfe) i la que es troba en fase denegociaci Actren SA (CAF-Renfe) en les quals l'operador p-blic ferroviari aporta el 49% del ca-pital i suposen la creacid'empreses de manteniment debaix cost en qu la rendibilitatprima per sobre de la seguretat,comportant uns nivells de qualitat iseguretat inferiors als donats pelstallers dIntegria-Renfe i que a mssuposen el desmantellament de laseva rea de manteniment i fabrica-ci Integria, per substituir l'ocupa-ci estable i amb drets per ocupa-ci temporal sense drets.

La matei