Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Abril 2008 • número 96 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

“El

ban

qu

er”

de

Mar

inu

s va

n R

eym

ersw

ale

No pagarem laseva ‘crisi’

No pagarem laseva ‘crisi’

Enguany, un any més, el dret al'avortament lliure i gratuït és undret restringit.

Els espais naturals són inde-centment perseguits i destruïts perla conjuncció del 'totxo', les empre-ses i l'especulació, aliats amb ajun-taments i la resta d'administra-cions.

Les ciutats es tornen irrespira-bles i s'assegura un futur molt pocprometedor per a la vida i els queen formem part, i tot suposada-ment en el nostre benefici i en nomdel progrés i l'economia.

Per tot això, si la CGT té sentit,és per organitzar la rebel·lia, elconflicte social i un espai de partici-pació on capiguem totes i tots:

- Lluitem per uns serveis públics,gratuïts i universals que generin

benestar i protecció social a totesles persones, tinguin o no tinguinrecursos econòmics.

- Lluitem per un territori sosteni-ble i on el futur sigui una realitatdigna per a les generacions pre-sents i futures.

- Lluitem per la distribució real dela riquesa, i per l'eliminació del ca-pitalisme explotador i el seu consu-misme irracional.

- Lluitem pel dret a la cura social,com a responsabilitat social detotes i tots, i no només per part deles dones.

- Lluitem per crear espais per al’autogestió, per garantir-nos unfutur digne per a totes i tots.

Lluitem per tal que entenem quenomés hi ha un camí:DIGNITAT I LLUITA

La Confederació General delTreball commemora el Primerde Maig fent-se la següent re-

flexió: malgrat que la realitat se'nsimposa, ens estreny i ens supera,seguim disposats a rebel·lar-nos, aexigir i a lluitar amb totes les nos-tres forces, sempre defensant elsprincipis de justícia social, llibertat iigualtat per a totes i tots.

Durant l'any passat es va posaren marxa una altra Reforma Labo-ral i de la Seguretat Social, amb laqual se'ns ha imposat la contracta-ció subvencionada, l'acomiada-ment encara més barat i l'extensiódel temps necessari per poder jubi-lar-nos.

L'únic que ha generat tot això ésuna gran estafa a les arques públi-ques taxada, només per el 2008,en 7.653 milions d'euros que fancap a les mans d'empresaris i mul-tinacionals, sense cap mena decontraprestació. Diners de totes itots que, juntament amb d'altrespolítiques laborals, socials i econò-miques, serveixen per tal que al'Estat espanyol 19 milions de per-sones guanyin menys de 1.000euros al mes, mentre que empre-ses i entitats bancàries han aug-mentat el seus beneficis un 73% enels darrers deu anys.

En aquest mateix període, lestreballadores i els treballadors hemperdut un mínim de un 4% depoder adquisitiu i la temporalitat sesitua en el 87% de les noves con-tractacions. La desocupació avan-ça de manera significativa en elssectors de la construccció i els ser-veis, especialment lligats a la màd'obra immigrada, i els accidentsmolt greus i amb invalidesa seguei-xen sense reduïr-se suficientment.

Les morts per accident 'in itinere' al2007 arriben a les 1.097 persones.

En hospitals, escoles bressol,col·legis, infraestructures, serveispúblics i socials, etc., la gestió pri-vada avança, consolidant l'expolisistemàtic del patrimoni públic, legi-timat per la UE amb la directivaBolkestein. Mentre els 'gestors dela cosa pública' tracten d'enganyar-nos fent-nos veure el que no és,s'imposa la tossuda realitat: l'Estatespanyol és el segon amb menysprestacions socials de tota Europa iamb major facilitat per acomiadartreballadors i treballadores i deslo-calitzar empreses.

Enguany, com tots, continuenmorint dones víctimes de la violèn-cia masclista. Les dones continuendoblement explotades, sotmeses ala precarietat laboral i social, realit-zant les tasques de cura socialsense rebre cap salari ni reconei-xement, amb lleis ambígües quepermeten que nombrosos obsta-cles s'interposin en el camí d'unaconciliació real de la vida familiar ilaboral.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Abril de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialPRIMER DE MAIG DEL 2008

Només hi ha un camí,dignitat i lluita

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, DídacSalau, Josep Garganté, Joan Anton Turmo, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Ramon Gras, Associaicó Papers i Drets per a Tothom,Plataforma de Defensa de l’Ebre, Josep Llunas, Plataforma Transgènics Fora, Plataforma Aturem laGuerra, Coordinadora contra els abusos del poder, Plataforma d’Afectats en Defensa de la Barceloneta,Àlex Tisminetzky, Laia Altarriba, Noam Chomsky, Pllataforma Cívica per la Defensa de Collserola,Contrastant, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Joan Ramon Ferrandis, EduBayer i Dídac Salau. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i

subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo-racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 25 d’abrildel 2008.

Joan Fuster, dins “Aforismes”

“Naturalment, tot -gairebé tot- el

que fins ara s’ha dit i s’ha escrit

sobre les “masses”, ho han dit i

ho han escrit gent que, per

definició, no en formen part”

Còmic - Ácido Crítico

Catalunya. Abril de 2008

REPORTATGEEls amos preparen la recessió que s’apropainsistint que quan va bé els hem de donarles gràcies i quan no, en tenim la culpa

DAVANT LA SEVA CRISI

3

Els pressupostos nocontenen cap ingredientque ens els identifiquicom a socials

Pressupostos generals de l'Estat2008: insolidaris i insostenibles

CGT, Ecologistes en Acció iBaladre

Els Pressuposats Generals del'Estat (PGE) dels últimsanys, i el previst per al 2008

no són molt diferents, es basen enmodels de creixement cada vegadamés desiguals i insostenibles.

Uns PGE queincrementen lesdesigualtats

En els últims anys la desigualtaten l'Estat espanyol ha augmentat.Això se sosté amb les següentsdades:

- El 1995 la remuneració dels as-salariats suposava el 49% en per-centatge sobre el PIB, baixantaquest percentatge fins al 46,4% enel quart trimestre del 2006. Per con-tra les rendes de les empreses, sola-ment han perdut unes desenes enaquests 10 anys, del 42,5% al42,1%.

- L'últim informe de l'OCDEmostra que, mentre els beneficisempresarials es multiplicaven el73% entre 1999 i 2006, el salarimig real de l'estat espanyol perdiael 4% del seu poder adquisitiu en ladècada que va des de 1995 a 2005 .

- Gairebé un terç de les llars es-panyoles són mileuristes, és a dir,prop de 5 milions de llars.

- El 2006, la població espanyolaque és considerada com pobra, sesitua en el 20%, mentre en la UE-15, aquest percentatge se situava enel 16%. En l'índex de desigualtat,Espanya només té per sota a Grèciai Portugal

- Els baixos salaris i l'alta preca-rietat en l'ocupació, expliquen engran mesura que la població de ren-des baixes (llars amb rendes infe-riors a 14.000 euros) hagi augmen-tat a un ritme superior, el 5,4%, queel tram de població de rendes mit-ges (llars amb ingressos entre14.000 i 35.000 euros anuals), queho va fer solament en un 3%.

Si observem les partides pressu-postàries dedicades a despeses so-cials, ens adonem que els PGE peral 2008 mantenen i donen suportaquesta orientació desigual en el re-partiment de la riquesa:

1. L'estat solament cobreix el12% de les necessitats de cures enfamília, persones depenents, disca-pacitats, etc., la resta és resolt perl'esforç col·lectiu, realitzat majori-tàriament per dones.

2. Encara que la despesa en pen-sions representa el 62% de tota ladespesa social, la realitat és que el92% de les dones pensionistes co-bren menys de 2,5 vegades la pen-sió mínima, el que succeïx així ma-teix en el 76% dels homes.

3. El capítol de Foment d'ocupa-ció representa el 5% de tota la des-pesa social, és a dir 7.653,83 mi-lions d'euros, que van directament asubvencionar als empresaris en elque es denomina el foment a la con-tractació pactat en l'última ReformaLaboral 2006. Per un contracte detreball anual l'empresariat percepentre 830 i 1.300 euros, depenentde les circumstàncies de la personaque contractin.

4. Quant al capítol dedicat a l'a-tur, es duu 15.777,08 milions d'eu-ros, el que representa gairebé el10%. Aquests diners que no garan-teixen prestacions suficients per ales persones en atur, a més d'estarcada vegada més vinculat a les polí-tiques de empleabilitat o, el que ésel mateix mesures dissuasòries pera poder percebre la prestació durantel menor temps possible, bé endu-rint els requisits d'accés, reduint elsperíodes de prestació i/o les quan-ties de les mateixes, per a de aques-ta manera forçar a la persona atura-da a acceptar treballar per salarismolt poc atractius i en qualsevolocupació que demandi el mercat la-boral. És una partida no protectora,sinó fomentadora de l'ocupació.

5. Encara que la partida dedicadaa polítiques d'habitatge s'ha incre-mentat en un 9,7%, en total 1.369milions d'euros, s'orienten bàsica-ment a finançar deduccions fiscals

dels ja propietaris i empreses pro-motores, amb la finalitat de fomen-tar un lloguer una mica més baratque l'actual. Es tracta d'una mesuraque accentua la dualització del dreta l'habitatge: per a joves i poblacióprecaritzada o empobrida un noumercat del lloguer, per als sectorsque puguin endeutar-se i adquiriruna casa en l'actual mercat immobi-liari, aquesta es "facilita" amb unscostos sobredimensionats per l'es-peculació del sòl.

6. La Despesa Militar ascendeixa 25.066 milions d'euros, la qualcosa equival a més de 4,17 bilionsde pessetes. Com ve sent costum, lapartida per al Ministeri de Defensaés poc més que la tercera part d'a-questa quantitat. La resta està repar-tit en altres ministeris: també caltenir en compte les classes passives,els organismes autònoms del Mi-nisteri de Defensa, les partides mili-taritzades d'Interior, el Centre Na-

cional d'Intel·ligència i els progra-mes d'investigació militar, que vaninclosos en la partida del Ministerid'Indústria, Turisme i Comerç. Elfet que el Govern amagui la despe-sa militar resulta revelador de la no-civitat del que es vol ocultar.

Uns PGE que fomentenla insostenibilitat

L'impacte ambiental de l'Estat ésaclaparant en els últims anys:

- Les emissions de gasos d'efectehivernacle han augmentat més d'un45% des de 1990, desviant-nosmolt de l'acordat en el Protocol deKioto. Alguns indicadors són:

- L'Estat espanyol presenta unaqualitat de l'aire preocupant, ambvulneracions constants dels parà-metres acordats per la UE.

- El Requeriment Total de Mate-

continua a la pàgina 4 >

Catalunya. Abril de 20084

REPORTATGE

rials no ha parat d'incrementar-sefins a arribar a, segons les últimesdades, els 48'28 tones per habitanten 2003. A més l'origen d'aquestsmaterials és creixentment no reno-vable (75%).

- La generació de residus tambés'ha incrementat fins a arribar a 1'5kg per habitant i dia.

- L'urbanisme està absolutamentdesbocat, amb xifres de creixementde l'artificialització del sòl que s'a-costen al 40% en diverses provín-cies.

La sostenibilitat suposa imitar ala naturalesa. Aquesta imitació esbasa a entendre que és un sistemaque no només ha estat capaç demantenir-se milers de milionsd'anys, sinó que ha evolucionat capa graus creixents de complexitat iconsciència.

Imitar a la naturalesa significa se-guir diversos principis: tancar elscicles dels materials que usem (fentque les escombraries es convertei-xin en “aliment”), eliminar elscompostos tòxics, basar l'economiaen l'àmbit local, acoblar el nostreritme de producció als cicles natu-rals de regeneració, basar l'energiaque necessitem en la que el sol ensproporciona, potenciar una alta di-versitat interconnectada, reduir elnostre consum dràsticament, teniruna forma de vida solidària amb quiens envolten i que sigui en llibertat ijustícia (és a dir, actuar des delcol·lectiu) i, finalment, entendreque vivim en un entorn amb unacomplexitat que fa que hàgim d'ac-tuar sempre sota el principi de pre-caució.

No obstant aixòaquests principis no esveuen plasmats en elsPGE per al 2008 que elGovern està tramitant.Vegem alguns exemples

1. Sobre el criteri de basar l'econo-mia en el local trobem partides de-dicades a l'externalització de la“nostra” economia en diversos mi-nisteris: Fons d'Ajuda al Desenvo-lupament, que en realitat són instru-ments per a les empreses“espanyoles” (1.572 milions d'eu-ros), aportacions a Institucions Fi-nanceres Internacionals com elBanc Mundial i el Fons MonetariInternacional (904 milions d'euros),ajudes a l'exportació (57 milionsd'euros) o aportacions a la UE, undels principals actors internacionalsi nacionals en favor de la globalit-zació (12.208 milions d'euros).

2. Reduir dràsticament la mobili-tat motoritzada i basar-la en elstransports menys impactants (comel ferrocarril convencional) és unamesura que es relaciona amb diver-sos principis, com el de basar l'eco-nomia en el local, reduir el nostreconsum, acoblar la nostra velocitata la dels ecosistemes o eliminar elscompostos tòxics. No obstant aixòveiem com els PGE per al 2008, les

partides per al transport més impac-tant abunden: transport aeri (402milions d'euros), creació de carrete-res (2.863 milions d'euros), conser-vació de carreteres (1.220 milionsd'euros , AVE (1.267 milions d'eu-ros) (1), transport terrestre excloentel tren convencional (147 milionsd'euros). En contraposició el finan-çament per al desenvolupament demitjans de transport sostenibles,com el tren convencional, es quedacurt (1.463 milions d'euros).

La mobilitat motoritzada a més téimportants implicacions ambien-tals, com l'emissió de CO2, princi-pal gas causant del canvi climàtic.No obstant això trobem que, en-front de les partides assenyaladesanteriorment que van a fomentarl'escalfament global, les que sónper a lluitar contra el canvi climàtic

resulten molt menors: IDAE-Insti-tuto para la Diversificación y elAhorro Energético (81 milionsd'euros) o lluita contra el canvi cli-màtic (163 milions d'euros).

3. Quan parlem de reduir tambéens referim al consum de recursosnaturals, com és el cas de l'aigua.Des d'aquesta perspectiva no s'en-tén el pressupost per a regadius(219 milions d'euros) o el del pro-grama AIGUA (2.165 milions d'eu-ros) que, majoritàriament, vol in-crementar l'oferta d'aquest recursmitjançant la desalació.

4. Molt relacionat amb el principide maximitzar la diversitat, un delsprincipals problemes ambientalsque sofreix l'Estat espanyol és elqual es desprèn del procés d'urba-nisme descontrolat que s'està pro-duint. Per això les partides de pro-

moció del turisme (391 milionsd'euros), fortament lligat al procésurbanístic, i de construcció de nouhabitatge (1.274 milions d'euros)són considerades com insosteni-bles. El problema de l'habitatge quehi ha en l'actualitat ha d'afrontar-seamb l'alt nombre d'habitatges buitsque existeix. Les partides que es de-diquen a conservació (517 milionsd'euros), a defensa de la costa (278milions d'euros), a un desenvolupa-ment rural sostenible (100 milionsd'euros) o a la protecció de la pesca(52 milions d'euros tornen a ser me-nors que les de destrucció.

5. Buscar una gestió des delcol·lectiu també està renyida amb elfoment de la competitivitat. D'a-questa manera les partides per al'increment de la competitivitat delsector agrari, ramader, agroalimen-

tari i pesquer (109, 207, 108 i 147milions d'euros respectivament) odefensa de la competència (11 mi-lions d'euros), a més de molts altresprogrames relacionats en els minis-teris d'economia i hisenda, foment,i indústria i comerç, aprofundeixenla lluita del ser humà contra el seuentorn.

6. Per descomptat les activitatsdel Ministeri de Defensa (10.092milions d'euros a la qual caldriaafegir altres despeses relacionadesamb el militarisme com ja s'a assen-yalat anteriorment) són considera-des, òbviament, com destructoresde les persones i del mitjà.

Conclusions

Aquests PGE suposen:

- Un creixement econòmic cada ve-gada més insostenible, injust i des-igual.

- Un creixement que no contem-pla ni les conseqüències socials niles necessitats socials reals de la po-blació en general, i de la més empo-brida en particular.

- Un creixement basat en l'explo-tació de les classes assalariades i enel saqueig de recursos d'altres paï-sos, per mitjà de relacions comer-cials injustes i de domini.

- Un creixement basat en unmodel productiu depredador i sa-quejador de la naturalesa i el mediambient, cada vegada més militarit-zat i socialment apuntalat en elsbaixos salaris i en polítiques fiscalsregressives (reducció dels impostosdirectes, que beneficien als sectorsenriquits, i increment dels impostosindirectes).

(1) La xifra està calculada conside-

rant que el percentatge del pressu-

post del PEIT per a alta velocitat és

el 77% del pressupost per a ferro-

carril.

> ve de la pàgina 3

Catalunya. Abril de 2008 5

REPORTATGE

Desacceleracióo crisi?

Emili Cortavitarte

La crisi iniciada l’estiu passatals EUA amb la fallida de les

hipoteques subprime i com a con-seqüència dels actius bancaris vin-culats i d’una part del sistema ban-cari nord-americà ha provocat untsunami econòmic.

És curiós observar com l’ortodò-xia neoliberal del mercat com ajutge indiscutible se’n va en orrisquan els afectats estan directamentlligats al sistema. La Reserva Fede-ral o l’autoritat monetària britànicahan surat i han nacionalitzat (tem-poralment) bancs. Cosa que con-trasta amb la manca absoluta deresposta d’aquestes mateixes enti-tats i dels governs davant les deslo-calitzacions i els tancaments d’em-preses.

Les economies europees estavenfent veure que la cosa no anavaamb elles. La fortalesa de l’euro iunes taxes positives de creixementeconòmic l’any anterior servienper continuar amb l’aparença.

No obstant, totes aquestes eco-nomies presentaven una importantbaixada en el quart trimestre de2007. En el cas de l’espanyola: elPIB va créixer un 3,5% en front del3,8% dels trimestres anteriors i esvan detectar mostres evidents deralentització en la construcció i elsserveis, de reflux del consum, depèrdua de capacitat adquisitiva delsalaris per l’alta inflació (4,4% aCatalunya) i la destrucció de gaire-bé 34.000 llocs de treball.

En la campanya electoral, lesdisputes identitàries (d’Espanya)entre els dos grans partits van dei-xar forat a l’economia i a allò queels mitjans anomenen l’economiafamiliar; és a dir, la de les classespopulars. Poques o nul·les propos-tes, a banda d’algun populismecom l’assignació de 400 € per con -tribuent.

Perquè, això sí, tenim l’econo-mia millor preparada per superar ladesacceleració econòmica. Però,el butlletí del Banc d’Espanya as-segura que les dades apunten a unadesacceleració més pronunciadade l’activitat a l’inici de 2008. Aixíla venda de pisos ha caigut un 43%en Catalunya, les suspensions depagaments de constructores i im-mobiliàries van en augment, les hi-poteques per l’habitatge han min-vat com mai (-28% en gener) i elsgrans inversors no financen labanca per por a la crisi immobilià-ria. El president del Banc CentralEuropeu ha manifestat que “estracta d’una crisi molt importantque encara està en marxa”. La sevarecepta per superar-la és controlarla inflació amb contenció salarial iaugments lligats a la productivitat.

Desiderio Martín Corral

L es situacions socials i polí-tiques, crisis financeres,desacceleració de les eco-

nomies, models de desenvolupa-ment i models públics-privats, se-guretat com element central del'ordre social polític del nou segle(polítiques antiterroristes, limita-cions a les llibertats civils, controlde mà d'obra no comunitària,etc.),ens marquen el calendari, conver-tint aquestes situacions en estruc-turals i no conjunturals.

La Unió Europea i les polítiquesque emanen des dels seus òrgansexecutius, Comissió Europea iBanc Central Europeu, determinenels camps d'actuació en el conjuntdels estats membres (27), així comen les seves relacions comercialspolítiques amb la resta del món iespecialment amb l'àrea del Ma-grib (sud del Mediterrani).

El nou Tractat de la Unió (Trac-tat de Lisboa), que aprofundeix enla liberalització de tots els mercatsde producció i de serveis i possibi-lita l'aplicació pràctica de la Direc-tiva Bolkestein, seguint oberta "laporta a la privatització total de lasanitat, l'educació, l'aigua i les pen-sions". Aquest tractat tanca les es-tratègies empresarials, fixades aLisboa 2000 basades en la compe-titivitat en un món cada vegadamés global i reafirmades aquestesestratègies pels sindicats de la CES(Confederació Europea de Sindi-cats), en el programa de treballconjunt 2006-2008 .

Estratègies que fan desaparèixeren la retòrica i en la materialitat,els serveis públics (sanitat, pen-sions, ferrocarrils, educació, aigua,habitatge, etc.) i introdueixen elmercat pel mig tant en la seva con-cepció de "serveis d'interès gene-ral" com en la seva resolució (quiestalviï, tindrà una sanitat privada,una pensió complementària, etc.).El mercat com a principi rector dela política, la qual es manifesta entermes de relacions econòmiques(la lliure competència i la lliure cir-culació dels diners com a drets in-tocables), en relacions comercials(protecció de multinacionals en elsseus intercanvis desiguals i injustsamb altres països) i l'aposta decidi-da per les "dinàmiques de creixentfinanciarització".

En segon lloc, el seu braç jurí-dic, el Tribunal de Justícia de lesComunitats Europees (TJCEE),tanca qualsevol escletxa de resis-tència, a aquesta llibertat única dedictadura del mercat en nom de la

llibertat de prestació dels serveis ola lliure competència. El Tribunalde Justícia de les Comunitats Euro-pees (TJCEE), a través de diversessentències molt recents, limita eldret de vaga quan es pretén impe-dir que una empresa es deslocalitziamb l'única pretensió de pagar me-nors salaris i empitjorar les condi-cions de treball, alhora que avala eldúmping social al considerar queno es vulneren les condicions labo-rals més favorables per als treballa-dors desplaçats (multinacionals dequalsevol sector) i dóna per bo ques'apliqui el principi del país d'ori-gen (menors condicions laborals id'ocupació) i no s'abonin les condi-cions contractuals d'on es presta elservei o es realitza el treball.

Aquest és l'ordre social i políticon la CGT ha d'articular les sevesestratègies, més enllà de les situa-cions concretes, és a dir, les conse-qüències que aquest ordre originasobre la població de l'Estat Espan-yol (45 milions de persones). Con-seqüències que s'agreugen en elnostre estat, tant més, per la situa-ció estructural i el model de desen-volupament econòmic basat en unaeconomia de serveis i creixementsense límits d'un mercat d'habitat-ge i obres d'infraestructura, queentra "en crisi", pel simple fet de la"simpatia" en economies globalit-zades.

Les crisis financeres (que obeï-

xen a l'absoluta manca de controlspolítics i normatius), afecten elssalaris i les rendes de la poblacióde forma global. Segons l'INE, alvoltant de 10,8 milions de llars es-panyoles en les quals resideixen nimés ni menys que 28,7 milions depersones (2,8 persones per llar), ésa dir el 66% de tota la població del'estat espanyol, viuen amb menysde 2.000 euros mensuals. Milionsde persones que viuen amb salarishumils i que pateixen les "crisis fi-nanceres" dures, intenses i cruels.

S'estima que a partir del 2009, lamorositat en el pagament de les hi-poteques es dispararà de maneraalarmant. Dels prop de 8 milionsde joves existents en l'estat espan-yol (de 16 a 29 anys), el 88% delsmateixos percep salaris/rendes persota de 1.200 euros mensuals i mésde 2 milions de joves, no arriba simés no a ser mileurista, suportanttaxes de temporalitat (precarietat)de fins al 45%. El sector serveis(hostaleria, comerç) que representaprop del 70% de tota la mà d'obraexistent en aquest estat, té taxes deprecarietat/temporalitat de fins al40% i en la construcció en el mer-cat d'habitatge es dispara fins al60%.

Les pèrdues d'ocupació, molt di-nàmica en tota la legislatura, co-mencen a disparar-se en tots elssectors que tenen relació amb laconstrucció. Per cada habitatge

que deixa de construir-se, es per-den 2,5 llocs de treball. No noméses destruïx ocupació en la cons-trucció (més del 75% de les agèn-cies immobiliàries han tancat) sinóen totes aquelles activitats que de-penen d'ella: sector de fusta, de ci-ment, escaioles, elèctric, sanitaris,etc.).

La meitat de la població assala-riada ocupada, és a dir 6 milions depersones, tenen salaris per sotadels 1.000 euros. El contracte labo-ral manca no només de seguretat,sinó que de les seves condicionss'han caigut gairebé tots els drets: auna jornada digna, a un treball feten condicions de seguretat i salut, ala llibertat d'expressar idees i rei-vindicar drets, etc. I amb mà quasimilitar s'obliga a treballar en qual-sevol condició i a un preu de sub-sistència. El sector públic (trans-ports, sanitat, educació, pensions)ja ho hem repetit fins a la sacietat,està marcat per l'absoluta liberalit-zació dels mateixos i les seves apli-cacions pràctiques en les pobla-cions, així com el grau deconsentiment d'aquestes pobla-cions.

Els nostres polítics, segueixenjugant a la ruleta russa de l'econo-mia i per cada desena del producteinterior brut que diuen decau de lamateixa, centenars de milers detreballadors perden el seu "treballprecari" i cada vegada que la in-flacció augmenta, ens amenacenno només amb veure com el nostrepoder adquisitiu cada vegada su-porta menys productes en la ciste-lla de la compra diària, sinó que enuna volta de rosca més, augmentenel preu del diner que ens prestenperquè paguem els nostres habitat-ges, i d'aquesta manera els gransíndexs borsaris, els grans fons d'in-versió, els grans capitals financers,puguin seguir estrenyent el galletd'aquesta economia perquè capita-listes i poderosos concrets (Botins,Entrecanales, Amancios Ortega,Koplovichs, Caixes, Telefòniques,Repsols, Iberdroles, Endesa, IBM,VW-SEAT, Nissans, Michelins,Bill Gates, Generals Motors,PePes, Psoes, etc. Etc.), segueixinimpedint que una vida bona per atots i totes, sigui una realitat.

I la CES, aquí CCOO i UGT,signant l'acord de la flexiseguretat iels programes d'ajustament quecomporta l'estratègia de Lisboa. Iper a caminar per casa, el nouAINC vigent per al 2008 (modera-ció salarial), la nova reforma de laSeguretat Social i la plena aplica-ció de l'última reforma laboral.

Una aproximació a larealitat sòcio-econòmica

de l’actualitat

LA MIRADAINDISCRETA

Secció Sindical CGT Nissan

T al com informàvem en l'an-terior número del “Cata-lunya”, la plantilla de Nis-

san de la factoria de la Zona Francade Barcelona estava immersa desde mitjans de gener en un procésde lluita contra un Expedient deRegulació d'Ocupació que voliatirar endavant la Direcció de l'em-presa, ERO que suposaria l’aco-miadament de 450 treballadors.

El 22 de febrer, es va establir unprincipi d'acord entre la Direccióde Nissan i els sindicats UGT,CCOO i SIGEN-USOC, un acordratificat el dia 25 en el qual s'esta-blien unes mesures de flexibilitatamb la finalitat d'evitar el possibleexcedent de plantilla que argumen-tava l'empresa per a tirar endavantl'ERO. Aquest acord es produiaquan ja s'havien realitzat diversesmobilitzacions i estaven convoca-des pels sindicats presents a Nissanquatre jornades de vaga pels dies27 de febrer i 5, 12 i 26 de març, i

evitava la presentació de l'ERO perpart de l'empresa. CGT vam deci-dir no signar l'acord.

L'acord es basava en tres línies.La primera prolongava fins a finalsd’aquest any el pla de baixa incen-tivades voluntàries, al qual fins almoment de la signatura del prea-cord s’havien acollit 111 treballa-

dors. A més, el pacte inclou duesmesures de flexibilitat, a l’alça i ala baixa.

També volia establir l'última set-mana de vacances d'estiu, com aproductiu voluntari en X83 a dostorns de treball. Per absorbir els in-crements de producció relacionatsamb la fabricació de la furgoneta

X83, –que es comercialitza sota lesmarques de Trafic, Vivaro i Pri-mastar– els empleats treballaran demanera voluntària durant els cincúltims dies de vacances a l’agost.Els voluntaris rebran el plus addi-cional dels dissabtes, de 90 euros iun dia de festa per cada dia treba-llat.

L'aplicació de fins a 15 dies deflexibilitat negativa, per al produc-te X-61b. Per fer front als descen-sos de producció relacionats ambla línia del tot terreny Pathfinder iel ‘pick up’ Navarra, que eliminaràun torn a l’abril, es pararà la pro-ducció durant cinc dies. Això am-plia una mesura recollida al conve-ni col·lectiu, que fins ara noméspreveia una aturada de deu dies. Elpacte també preveu l’augment delritme de producció en les línies detot terreny, en què es passarà de les326 unitats diàries a 370 i de la fur-goneta X-83, de 390 a 420 unitatsal dia.

Més informació:

http://cgtnissan.blogspot.com/

TREBALL-ECONOMIAEl proper 15 d’abril, els conductors del busde Barcelona podrien arribar a la vagaindefinida. Cal donar-los tot el nostre suport!

A Nissan, noacceptem elsnous xantatgesde l’empresa

Acord a NissanCGT no hi dóna suport

OPINIÓ: Per què la CGT no va signar l'acord a Nissan

E l 23 de febrer en assemblead'afiliats, CGT va acordar la

no ratificació d'aquest acord perl'adopció de mesures que ens sem-blen del tot injustificades i evita-bles. Aspectes que poden crearcontradiccions entre companys detreball, i que per a salvar-los des dela CGT llançavem les nostres pro-postes.

Alternativa als 15 dies de flexi-bilitat negativa, parant la produc-ció, amb el que s'estableix una jor-nada industrial en X-61b de 215dies, però augmentant la producciódiària que passaria de 326 a 370unitats. La proposta llançada perCGT va ser la d'aplicar aquesta fle-xibilitat a la baixa, de manera co-rrelativa recol·locant personal detorn sobrant per a cobrir l'absentis-me dels treballadors que estigues-sin afectats per l'aplicació d'aques-ta flexibilitat. Exemple: 100treballadors del torn C, (que des-apareix), passarien als torns A i B irealitzarien el relleu dels com-panys que a manera de jornada dedescans se'ls estaria aplicant la fle-xibilitat a la baixa. Limitant a 10els dies de flexibilitat negativa.

Evidentment entenem que no totel personal estaria reubicat. Aquíestà l'aspecte més important de la

proposta de CGT, per a evitar so-brepassar aquest límit de 5 dies deflexibilitat, i aquí està la contradic-ció de l'acord.

Des de la CGT llancem la se-güent proposta. Tot el personal deX-83 afectat per la flexibilitat posi-tiva (dissabtes de treball), tindriacom compensació única el cobra-ment que inclou la jornada de des-cans amb 88,29 euros. Amb aques-ta proposta es generen uns diesextres de descans, amb el que s'-hauria de pujar les cobertures, peral gaudi d'aquests dies. D'aquestamanera es generarien una sèrie dellocs de treball en els quals esrecol·locaria, el personal sobrantdel torn de X-61b. S'obliga al tre-ballador a escollir la forma de pa-gament del dissabte de treball? SI.Fins i tot ho reclamem en la nostraplataforma de Conveni Col·lectiu.Actualment el cobrament integreen diners dels dissabtes de treballno és més que la realització d'horesextra encobertes. I aquest any,d'una banda tindrem companys“regulats” i per un altre, companysaugmentant la seva jornada indivi-dual.

Per a resumir, entenem com in-necessari un augment de la flexibi-litat negativa, ja que altres alterna-

tives, presentades a l'empresa i a laresta de sindicats, haurien estat su-ficients per a reubicar a l'excedentde plantilla real, sense la necessitatde modificar el Conveni Col·lectiu.

Simplement ens sembla, queaquests 5 dies no són més que unajustificació de la Direcció de Nis-san per a explicar el conflicte queve plantejant des de fa gairebé 1any. Però com veieu, simplementamb no augmentar la nostra jorna-da individual, està més que amor-titzat l'excedent de plantilla.

Pot ser que alguns es vulguin fe-licitar per la signatura d'aquestacord, vist des d'un punt de vistaobjectiu, vam dur 8 mesos de ne-gociació, que si Pla Industrial,Conven, ERO,… No hi ha Pla In-dustrial, s'ha renovat un Conveni,augmentant en 5 dies la flexibilitatnegativa, i per al 2009 (ja ha adver-tit la Direcció de Nissan), tindremla negociació d'un nou Conveni,amb un excedent de plantilla, jaque aquesta solució “ha estat tem-poral”.

Des de CGT, volem fer una re-flexió. Des d'un primer moment,plantilla i sindicats, hem vingut re-clamant unitat, unitat en les nostrespostures i en la nostra força. Nosabem quin dia, o quina nit, però

algú va decidir trencar aquesta uni-tat per a xafar el Conveni Col·lec-tiu.

En la reunió de ratificació de l'a-cord, vam tornar a incidir, que nohi havia necessitat d'augmentar laflexibilitat a la baixa, quan aquestpersonal es podia recol·locar enl'altre producte. Vam tornar a inci-dir, que no és necessari parar laproducció de X-61b, quan es potutilitzar la flexibilitat a la baixa, demanera correlativa. Incidim en lanecessitat d'eradicar, les hores ex-tres, mentre hagués personal apli-cant-se-li flexibilitat negativa, vamincidir que se'ns donés la garantia,de no aplicar dissabtes de flexibili-tat positiva, a X-61b, vam incidirque no s'hauria de realitzar con-tractacions temporals, mentre s'a-pliqués la flexibilitat negativa.

La postura de CGT des d'un pri-mer moment, en el qual es recla-mava la unitat de tots, era no sola-ment donar-la, si no tambéexigir-la.

Però aquesta unitat es va trencar,en el moment, que els altres tressindicats presents a Nissan van de-cidir no respectar el dit en l'assem-blea general i en les fulles informa-tives, per tornar a vendre en elstreballadors.

Catalunya. Abril de 20086

Improcedent lasanció contravinttreballadorsper la invasióde pistes delPrat

No hi ha prou proves que deter-minin que cap dels treballa-

dors detinguts tingués cap respon-sabilitat directa ni deixés detreballar de forma voluntària en elsfets del 28 de juliol de 2006, en quèdesenes de treballadors van ocuparles pistes de l'aeroport del Prat.

Així ho ha dictaminat el JutjatSocial núm. 13 de Barcelona, queha declarat improcedents les san-cions que la companyia Ibèria vaimposar a 20 operaris per la sevapresumpta relació amb algunes deles faltes greus que van tenir lloc al'aeroport del Prat, quan el personalde servei de handling (transport demaletes al terra) va decidir traspas-sar el nivell de protesta per la sevasituació laboral -amb convenicol·lectiu encallat- i va ocupar du-rant bona part d'aquell dia les pistesdel segon aeroport més importantde l'Estat, provocant un col·lapseque va afectar les previsions deviatge de desenes de milers de per-sones.

La jutge argumenta en la sentèn-cia que "no es pot demostrar queaquests treballadors van abandonarels seus llocs de treball", ja que l'ú-nica prova que disposava la com-panyia Ibèria era un vídeo que esva gravar a les pistes -unes imatgescomprades per Antena 3. Però eltestimoni directe no ha comparegutal judici per explicar les circums-tàncies en què va poder enregistraraquelles imatges, cosa que treuproves que puguin demostrar queels treballadors detinguts i sancio-nats cometessin cap infracció labo-ral.

La sentència recull també quenomés un dels detinguts tenia res-ponsabilitats sindicals i que va rea-litzar "vuit hores de treball sindi-cal" per a tractar de solucionar elproblema, "encara que es trobés enel seu dia de descans".

Per la qual cosa no queda de-mostrada la relació entre sindicats il'acció duta a terme per bona partde la plantilla.

Catalunya. Abril de 2008 7

TREBALL-ECONOMIA

Els treballadorsdelsremolcadorsde Barcelonadecideixenconvocaraturades

STMM-CGT

El dia 20 de febrer es va celebraruna assemblea dels treballa-

dors de les empreses de remolcportuari del port de Barcelona.Aquest servei públic es troba ges-tionat actualment per la Unió Tem-poral d'Empreses formada per “Re-molcadors de Barcelona S.A.”(REBARSA) i la “Societat Anòni-ma de Remolcadors” (SAR).

El motiu de l'assemblea era eld'informar als treballadors sobre lafalta de voluntat de les empresesper a iniciar les negociacions sobreel conveni col·lectiu de les empre-ses de remolc portuari de la provín-cia de Barcelona, un cop finalitzatla vigència de l'actual conveni elpassat mes de desembre.

La negativa de les empreses a ne-gociar aspectes fonamentals per alstripulants com són l'establimentd'una clàusula de subrogació delpersonal i d'altres mesures que as-segurin l'estabilitat de les plantillesi la millora de les seves condicionslaborals, i oferir solament una revi-sió salarial per un any, no són ac-ceptables per a la part social queaquesta sofrint el continu creixe-ment del volum de l'activitat de lesempreses sense que per contravegin millorada la seva situació.

Prèvies explicacions dels repre-sentants dels treballadors, es vaobrir la discussió i l'intercanvi d'o-pinions.

Posteriorment, l'assemblea vadecidir per unanimitat convocarvaga, entenent que la intransigentactuació de la part empresarial nodeixa altra via.

Les aturades aprovades serien de12 hores diàries durant 3 dies con-secutius.

Alguns resultatsd’eleccions-Clínica Residencial Geriàtrica, Clí-nica Coroleu de Barcelona. CGT haobtingut 3 delegats de 3, i cap laUGT que també s’hi presentava.

Secció Sindical de CGT Hospital Clínic de Barcelona

‘La patronal semprebeneficia el col·lectiumés unit al poder’

E N T R E V I S T A

Juan AntonioCol·lectiu Catalunya

-Quan es va crear la Secció Sin-

dical de CGT al Hospital Clínic?

-El 6 d'abril del 1995.-Com us organitzeu com a Secció

per treballar i quina es la respos-

ta dels treballadors i treballado-

res?

-La nostra organització es basa aestar al costat dels treballadors enel dia a dia, i intentar donar solu-cions als problemes quotidians quecada treballador té i que els gransgrups sindicals abandonen a laseva sort.

També donem molta importàn-cia a la informació amb fulles in-formatives periòdiques i tambéfent una revista trimestral en quès'informa i s'opina des de la nostraòptica sindical dels problemes delsnostres centres de treball i d'altrescentres i/o gremis.

Tenim un horari d'atenció al tre-ballador al nostre local sindical quecobreix tots o la majoria de torns.

El nostre símbol diferenciadorés que ens dóna igual ser 8 que 80a l'hora de mobilitzar-nos a favordels treballadors i les treballadoressense fixar-nos si és un

treballador qui necessita aquestaacció o en són 1.000, procurant noabusar d'això per evitar així que ladirecció de l'empresa s'immunitzide les nostres accions.

Tampoc prenem cap decisió nisignem cap acord sense abanshaver realitzat assemblees de tre-balladors i treballadores.

La participació dels treballadorsi les treballadores és escassa peròsí que hem creat un corrent d'opi-nió entre els la plantilla i molts si

tenen problemes tenen clar a quinsindicat acudir, a la CGT.-L'Hospital Clínic, segons el ran-

king d'hospitals espanyols, és un

dels més ben valorats en referèn-

cia a assistència sanitària. Quina

és la vostra opinió sobre aquesta

realitat?

-La realitat és que la sanitat catala-na és una de les millors d'Espanyaperò això no vol dir que sigui unabona sanitat. En referència a l'Hos-pital Clínic, està perdent moltsconceptes que per a nosaltres sónvitals com un bon diagnòstic. S'haperdut l'empatia cap al malalt, eltracte humà és cada vegada mésprofessional que familiar i tot aixòés a causa de l'objectiu de voler feruna sanitat rendible o de baix costper a les arques de l'estat. La sensa-ció que en més d'una ocasió tenimels treballadors del Clínic és lad'estar en una cadena de muntatge.

Tampoc cal obviar que gran partde la millora sanitària i de l'aug-ment de l'esperança de vida en lasocietat es deu al gran canvi tecno-lògic que aquesta està produint,

amb el que la preparació facultati-va en la nostra modesta opinió vaperdent qualitat.

Amb l'objectiu de rendibilitzarla sanitat s'han reduït costos i s'hapotenciat la integració de la sanitatprivada dintre de la pública. Encaraque no ho creguem, en aquesta so-cietat es pot comprar la salut iaquest fet representa que el quemés diners té, millor assistència sa-nitària compra.-A Sanitat hi ha presència de sin-

dicats corporatius: metges, in-

fermeria, etc. com afecta això la

negociació col·lectiva?

-En la prehistòria, l'homo habilis jaes va adonar que l'ajuda entreiguals li era molt beneficiosa per ala caça conjunta, i l'homo sapiensva formar les grans colònies ambqupe va aconseguir un gran avançen la nostra espècie en interpretarla col·laboració entre iguals comuna manera imprescindible per a lasupervivència. En la societat actuali més concretament en la laboral, ladiversificació dels col·lectius l'únicque produeix és una reculada en

les millores laborals, ja que es divi-deix la nostra força com a treballa-dors i treballadores. Amb això,perdem pressió en la negociaciócol·lectiva i el que està molt clar ésque la patronal sempre beneficiaun sol col·lectiu que habitualmentés el que està més unit al poder. Calrecordar els pilots d'avions, elsmetges a la sanitat i... ja n'hi haprou per entendre el que estemdient. Cada naixement d'un sindi-cat corporatiu és la representaciómés pura de l’egoisme social quevivim.-Què opineu de les intencions de

la Generalitat d'aplicar el Con-

veni de les XHUP a hospitals

amb convenis propis i eliminar

convenis amb millors condicions

econòmiques i socials?

-L'Hospital Clínic té règim jurídicpropi i també un conveni col·lectiupropi. El fet que ens vulguin igua-lar a tots ens sembla bé, però quans'iguala s'ha d'igualar elsue tenenmenys drets amb els que en tenenmés, no a l'inrevés.

Info: http://www.cgtsanitat.org

Campanya de solidaritat des de la CG de l’Anoiaamb els delegats de CGT d'Ahlstrom Barcelona SAU de Capellades

Federació Comarcal CGT Anoia

La Federació Comarcal de l'A-noia porta a terme una cam-

panya de solidaritat amb els dele-gats de la CGT a l'empresapaperera de Capellades AhlstromBarcelona SAU.

La direcció de l'empresa i elssindicats col·laboracionistes vanpromoure una campanya de por

per pressionar a la plantilla a revo-car els membres de la CGT al Co-mitè d'Empresa, sortint-se amb elseu objectiu, ja que van ser revo-cats en assemblea.

L'assemblea ha estat impugnada,perquè els motius expressats pelspromotors de la mateixa van ser:les hores sindicals i les denúnciesde les hores extres i de seguretat isalut. Aquesta maniobra es només

una cortina de fum per tapar els ve-ritables motius del més que possi-ble tancament de la fàbrica, que noés altre que la nefasta gestió perpart de l'actual direcció i la desca-pitalització de la producció per partde la multinacional.

Es per això que estem portant aterme una campanya d'enviamentde faxos de protesta a l'empresa ihem convocat una concentració

davant de les portes de la fàbrica el31 de març en suport del companysdelegats de CGT.

Entre tots hem aconseguir aca-bar amb manipulacions i mentidesa Ahlstrom Barcelona, aturar la re-pressió contra els companys de laCGT, evitar el possible tancamentde la planta de Barcelona, i defen-sar dels llocs de treball i de la lli-bertat sindical.

FESIM-CGT

La Federació Siderometalúrgica(FESIM) de la CGT va acor-

dar convocar una manifestació peral dissabte 29 de març a Barcelona,per protestar per les polítiques deles empreses del metall a nivell del'estat que estan sent punta de llan-ça de les mesures més regressivescontra els drets dels treballadors itreballadores. Per a la CGT la ma-nifestació era una nova oportunitatd'expressar la seva oposició a laflexibilitat laboral, a les externalit-zacions, subcontractacions, segre-gacions i deslocalitzacions, a laprecarietat en la contractació, alsconvenis negociats a la baixa, alsexpedients de regulació.

En efecte, la flexibilitat, l'exter-nalització de parts de l'empresa, laprecarietat en la contractació, els

convenis a la baixa amb pujadessalarials molt limitades i sense re-ducció de temps de treball, les ne-gociacions xantatgistes per mitjàde l'amenaça d'Expedients de Re-gulació d'Ocupació (ERO), o elstancaments d'empreses per a reins-

tal·lar-se o deslocalitzar-se… sónla pràctica generalitzada d'un sec-tor que obté així uns quantiososbeneficis gràcies a la col·laboraciódel sindicalisme que representen al'uníson UGT-CCOO.

D'aquesta manera, s'està genera-litzant la conversió de llocs de tre-ball d'una certa estabilitat i salaris,per contractacions miserablesquant a la seva temporalitat i a lesseves condicions salarials i labo-rals. Els ritmes de treball i la pro-ductivitat augmenten de forma in-cessant provocant, d'una banda,més excedents i per altre malaltiesprofessionals que són usades des-prés per a acusar els treballadorsd'absentistes professionals. Elsempresaris actuen cínicament aco-miadant de manera indiscriminadai utilitzant la inacceptable realitatjurídica dels acomiadaments im-

procedents davant els jutjats, alsquals apliquen igualment aquestacomiadament per aplicació del'art. 56.1 de l'Estatut dels Treballa-dors.

En el sector de l'automòbil i em-preses auxiliars es viu una succes-sió de conflictes generats per ate-morir les plantilles i aconseguir unaugment dels beneficis per a lesempreses. En els convenis provin-cials, la pèrdua de drets històrics ila conversió d'aquests convenis encondicions màximes que les em-preses i les federacions dels sindi-cats signants usen per a sufocar rei-vindicacions en pactes de millora.

Les situacions viscudes en elsúltims anys en empreses com Del-phi, Valeo, Ford, SAS, Sysmo, Re-nault, Peugeot, SEAT, GeneralMotors i tantes altres són esperóper a la mobilització.

Catalunya. Abril de 20088

TREBALL-ECONOMIA

Federació d'Ensenyament CGTCatalunya i Col·lectiu Catalunya.

Afinals de la primera setma-na de febrer tots els núme-ros de la vaga ja eren acla-

paradors i demostraven que elcontrol abusiu de tots els mitjansde comunicació, i les proclames deGovern i "tertulians" contra lavaga, s'havien esclafat davant d'uncol·lectiu que ja havia deciditposar-se en marxa per aturar lesBases de la LEC.

La clau d'aquesta incapacitatdels mitjans i el Govern de mentirsobre el contingut de les bases iatacar des de totes les bandes elprofessorat de la pública, estava enel fet que un amplíssim movimentde debat s'havia construït i la genthavia pres consciència real del queestava en joc. El Govern de Gene-ralitat, impotent davant la vaga quees preparava, encara va preparar eldarrer contraatac. La nit abans,amb nocturnitat i premeditació,ens sorprenia a tots i totes amb unsserveis mínims de Treball que ni elDepartament d'Educació havia de-manat en la reunió prèvia: uns ser-veis mínims que van impedir aprop d'un 20% de professorat deprimària i el 25% de bressol/llarsinfants d'anar a la vaga. La mateixanit i des de tots els mitjans de co-municació llençava una crida des-esperada als pares i mares a portarels fills i filles als centres, per con-vertir-los en la darrera força de xoccontra la vaga, per generar una

confrontació entre famílies i mes-tres.

Però tot li va sortir malament:l'èxit de vaga va ser rotund. El de-cret de mínims -que va ser imme-diatament recorregut pels sindi-cats- va impedir efectivament queanés més gent a la vaga i la mani-festació, però va provocar una re-acció de sulfuració i ràbia massivaa tot el professorat, per anar encaraamb més força a una manifestacióa Barcelona, que amb 60.000 per-sones és de les més grans que mais'ha fet i que va omplir a vessar elcentre de la ciutat. Manifestacionsmolt importants també recorrienels carrers de Girona, Tarragona iLleida. Ningú no podia amagar elclam en defensa de l'ensenyamentpúblic contra les polítiques priva-titzadores. Un èxit total que es vacompletar amb la reacció molt po-sitiva de les famílies que van rebut-jar en massa la provocació de laConselleria i van respectar en ter-mes quasi unànimes la lluita del

professorat, i més enllà, a la mani-festació es veien petits grups depares i mares que anaven de la madels vaguistes… per què l'objectiués comú i ens uneix!!

La Conselleria i el Govern al da-rrera van quedar retratats, doncs alpreu que fos volien imposar unallei que ha estat àmpliament rebut-jada per la comunitat educativa.Però Maragall, prepotent comsempre, va intentar minimitzar laprotesta, anunciant que no retirariales Bases i començant a cercar ladivisió dels sindicats, fent l'ullet aCC.OO i UGT, com a part dels sig-nants del Pacte Nacional. Ambdóshan sortit rebutjant la maniobra iassegurant la unitat sindical.

Continuïtat a la lluita

Què fer aleshores? A moltes zonesel professorat demanava garantiesque la vaga del 14F no es quedariaen un simple dia de protesta, sinóque es continuarien les mobilitza-

cions fins a la retirada de les Bases.La obligació del comitè de vaga hade ser donar continuïtat a la lluitaque amb tanta força va sortir, este-nent la lluita a tota la comunitateducativa i convocar noves mobi-litzacions.

Des de la CGT es proposava lacontinuïtat de la lluita amb pares imares en una manifestació el 2 demarç i una nova vaga del professo-rat pel 6 de març, des d'altres sindi-cats es parlava de convocar unanova vaga el mes d'abril, però con-dicionat a un acord sindical que nova arribar.

En les reunions dels cinc sindi-cats de l'ensenyament públic deCatalunya després de la vaga sobresi es convocaran més mobilitza-cions contra la Llei d'educació nos'han aconseguit acords unitaris.

A més, el Departament d'Educa-ció ha obert la porta a USTEC-STEs i ASPEPC-SPS a negociarles condicions laborals de la futuraLlei d'Educació, sumant-se d'a-questa manera a CCOO i UGT, ideixant fora de la mesa sectorial al'altre sindicat que forma part delcomitè de vaga, o sigui la CGT.

Per donar resposta a les deman-des de continuïtat del professorat iper continuar amb la unitat sindi-cal, des de la Federació d'Ensenya-ment de la CGT s’ha recollit com aproposta de mínims la convocatò-ria d'una vaga del professorat de lapública i d'una manifestació de lacomunitat educativa a l’abril.

Aposta per donarcontinuïtat a la lluitadel professorat català

La FESIM-CGT convoca una manifestació a Barcelona el 29 de marçen protesta per la situació existent al sector del metall

La FESIM-CGTja té unapàgina weboperativa

La Federació de Sindicats de laIndústria Metalúrgica de CGT

acaba de penjar en la xarxa, unaweb dirigida a recollir totes les no-tícies que generin les diferents Seccions Sin-dicals de CGT en el sector del Me-tall:www.cgt.es/fesim

Per a col·laborar amb la web,pots dirigir-te amb la Secretaria de Comunicació de FESIM-CGT:comunicacionfesim@cgt.es

Els treballadorsdel Metroconvoquennoves jornadesde vaga

La CGT va convocar als 70 tre-balladors de la secció de sen-

yals i comunicacions del Metro deBarcelona a noves jornades de vagadel 25 al 28 de març i del 31 demarç al 4 d'abril, amb dues horesd'aturades en cada torn de treball,de les sis del matí a un quart denou, de dues a quatre de la tarda ide deu a dotze de la nit.

Els treballadors del metro dema-nen una requalificació salarial deles categories, el mateix motiu pelque ja havien fet altres aturades del18 al 22 i del 25 al 29 de febrer.

Nou SP delSindicat deSanitat deBarcelona

En l'assemblea d'afiliats i afilia-des del Sindicat de Sanitat de

Barcelona, celebrada el 7 de març,es va aprovar la nova composiciódel Secretariat Permanent del Sin-dicat de Sanitat de Barcelona, quequeda de la següent manera:

Secretaria General: A. XavierSancho (Hospital Clínic)

Secretaria d'Organització: Anto-nio Mancebo (Hospital Vall d´He-bron)

Secretaria d'Acció Sindical:Juanma Martín (Hospital Vilade-cans)

Secretaria de Finances: AndreaLacasta (Hospital Clínic)

Secretaria de Jurídica: AndrésGarcía (Hospital Clínic)

Secretaria de Riscos Laborals:Carmen Bermúdez (Clínica Coro-leu)

Secretaria de Premsa i Comuni-cació: Joan Antoni Turmo (IMAS)

Secretaria d'Acció Social: IsabelGarnika (Hospital Vall d'Hebron).

Catalunya. Abril de 2008 9

TREBALL-ECONOMIA

La (puta)gestióempresarial i elseu 'dinamisme'

Vicent Martínez

La gestió empresarial és un delsgrans lemes a l'hora de privatit-

zar encobertament molts serveispúblics que fins ara, o no fa molt,havien estat gestionats directamentper l'administració i que comptenamb un cos funcionarial. Segonsalguns 'lumbreras' l'ésser humà ne-cessita un estímul per treballar i peresforçar-se i aquest ha de ser l'a-fany de lucre de les seves empre-ses. El capitalisme funciona, diuenalguns; el comunisme ha fracassat,afegeixen un altres. Es veu quenomés motiva l'individualisme, iqui diu això oblida que si bé l'esserhumà té una pulsió individualtambé en té una altra de solidàriaque la complementa.

Hi ha gent confon el bon funcio-nament del servei públic amb elfuncionament amb afany de lucre ode criteris empresarials. He treba-llat en empreses, sempre privades,on el principal interès ha estatguanyar diners o, si més no, hanfuncionat amb una mentalitat em-presarial. El resultat és sempre elmateix: hores extra sense pagar,importa més la quantitat que laqualitat, i es fa més feina per apa-rentar que se'n fa per quedar bé da-vant els caps superiors que perquèrealment es valore la feina ben feta.I, sobretot, es tracta més de crear lademanda (d'induir al consum) quesatisfer la que existeix realment. Ésaixò vida? És això la realitzaciópersonal o professional?

Se suposa que la gestió ambvisió empresarial aporta "dinamis-me". Un "dinamisme" empresarialque es tradueix en grans dosis d'ex-plotació i autoexplotació, i no seperquè, sempre repercuteix enl'empitjorament de les condicionslaborals. Aquest "dinamisme" és elque volen portar a la sanitat o l'en-senyament el Govern tripartit ambles lleis que han fet o que estanfent: la introducció de la gestió em-presarial (és a dir, amb mentalitatd'empresa privada). Això ja ha por-tat molt del personal de l'InstitutCatalà de Salut a ser laboral: per-què es veu que la "motivació" ha devenir de precaritzar i deixar de serfuncionari. Es tracta que tinguenmenys drets per poder exprèmer-los sense massa resistència. Estemparlant de persones? Estem parlantde números? Això els passa alsconductors d'autobusos de Barcelo-na: s'han revoltat en contra de lamentalitat de gestió empresarial deTransports Metropolitans de Bar-celona. En comptes d'acceptar queels expremen més, volen que elsexpremen menys.

Els conductors d'Autobusosde TMB continuen la lluitapels dos dies de descans

Comitè de Descansos de TMB,Secció sindical Signa:CGT Autobusos TMB i Col·lectiuCatalunya

Davant les continuades ne-gatives de la Direcció deTransports de Barcelona a

negociar les reivindicacions delsconductors d'Autobusos de TMB,centrades en els dos dies de des-cans setmanal, el Comitè de Des-cansos dels conductors i conducto-res de TMB i l'Assemblea deconductors i conductores van deci-dir continuar les mobilitzacionsengegades a finals de desembrepassat, amb la convocatòria d'atu-rades de 24 hores entre el 3 i el 7 demarç, i a continuació, de forma in-definida, tots els dijous a partir del13 de març, també de 24 hores.

Prèviament a aquestes noves jor-nades de vaga, TMB va fer una tra-mesa als domicilis de desenes demilers de ciutadans de Barcelonad'un fullet ple de intoxicador perindicar que estan d'acord amb elsdos dies de descans setmanal de lesconductores i conductors dels au-tobusos, en una maniobra per ca-rregar-se una vaga. Això acompan-yat d'anuncis als mijans decomunicació escrita i audiovisual.Obliden que la vaga és un dret,però un dret pel qual les personesque s'hi acullen paguen una partdel seu sou. Aquesta campanya demanipulació informativa ha tingutun cost econòmic altíssim, calcu-lem que d'uns 600 milions. Qui hapagat això? Quant ha costat a laciutadania la campanya de propa-ganda anti-vaga de TMB?. Es cal-cula que amb aquest import es po-drien cobrir els increments decostos dels conductors i conducto-res durant una bona temporada.

Malgrat això, les jornades devaga de 3 al 7 de març van tenir denou un seguiment massiu, malgratl'actitud provocativa i tancada del'empresa, la manipulació informa-tiva portada a terme per diversosmitjans de comunicació, i la re-pressió policial que de nou es vaacarnissar amb alguns companys.

Ja el primer dia de vaga la Direc-ció de TMB es va negar a lliurar elfull de serveis mínims, un fet quees repetiria els següents dies, pro-vocant que els piquets informatiushaguessin d'anar preguntant con-ductor per conductor pel seu nú-mero, servei i línia. Això retardavala sortida d'autobusos i, llavors, lamateixa Direcció de l'empresa quehavia creat el problema va dema-nar als Mossos que traguessin a la

força els conductors que estavenfent el seu treball com a Comitè deVaga, fet que va provocar diversosaltercats en les diferents cotxeres.Finalment, un delegat de CGT vaser detingut durant una càrrega po-licial a la cotxera del Triangle i elpresident del Comitè d'Empresaarrossegat i immobilitzat amb unaporra.

L'activitat dels treballadors vaser frenètica durant aquella setma-na. Piquets cada matinada i cadavespre a les quatre Cotxeres. As-semblea de 1.200 conductors iconductores a la plaça Universitatel migdia del dia 3 per ratificar lacontinuïtat de la vaga i manifesta-ció solidària amb el treballador de-tingut fins a la comissaria de LesCorts. Manifestació el dia 4 ambsortida de la plaça d'Espanya i finaldavant de la seu central del PSC,sota el lema "Més conductors imenys directius". Manifestacióamb sortida de plaça Catalunya eldia 5, amb el lema "Per un trans-port segur i econòmic",dirigint-se al'Hotel Palace on es realitzava unesmorzar-col·loqui de Carme Cha-cón (PSC) a Tribuna Barcelona, iper la tarda concentració davant laseu de districte de Gràcia. Partici-pació a la manifestació d'estudiantsdel dia 6 contra el Pla Bolonya iconcentració al vespre davant laseu de districte de Nou Barris.Nova assemblea el dia 7 amb unmiler de treballadors on es deci-deix continuar la lluita amb jorna-des de vaga cada dijous. Participa-ció a la manifestació del 8 de març,dia de la dona treballadora, amb elbloc "Les conductores de TMB

pels 2 dies de descans setmanal".Després de cinc dies de vaga i

mobilitzacions, els conductors iconductores van decidir en assem-blea, mantindre les aturades delsdijous acordades el 12 de febrer. Vaser una setmana intensa, informanta les cotxeres, manifestant-se al ca-rrer, sortint en els mitjans de comu-nicació, veient actes solidaris afavor seu en diferents barris deBarcelona, recaptant diners per alssancionats i tractant d'asseure's anegociar amb la Direcció de TMB,el sentiment generalitzat era quecalia continuar amb la lluita pelsdos dies de descans setmanal.

A pesar de les traves que els desempre, CCOO-UGT han posatdes del principi, ajudats pels seussecretaris generals i les seves patè-tiques declaracions públiques, nohan pogut trencar la unitat creadaentre els conductors i conductores,siguin del sindicat que siguin o noestiguin en cap sindicat.

Reunió sense fruits

Durant la setmana de vaga, el Co-mitè de Descansos va citar a la Di-recció de TMB a reunir-se, primer,el dia 6 en el Col·legi de Periodis-tes i, segon, el dia 8, a les oficinesde TMB. En cap cas van aparèixeri només els van fer saber a travésdels mitjans de comunicació quenomés volien seure a negociar si esdesconvocavala vaga i acceptavemla proposta del Departament deTreball, que els conductors i lesconductores ja van rebutjar el pas-sat 12 de febrer.

Els dijous 13 i 20 de març es van

realitzar noves jornades de vagaamb un seguiment novament mas-siu. El dia 13 es va realitzar una as-semblea de treballadors al Casinetd'Hostafrancs. Cal remarcar tambéque finalment van tenir lloc reu-nions amb la mediació de la Gene-ralitat els dies 11 i 15 de març,entre els sindicats convocants de lavaga, CGT i ACTUB, la resta delComitè d'Empresa oposat a l'atura-da, CCOO, UGT i SIT, i els repre-sentants de TMB.

Des del Comitè de Descansos deTMB es va considerar innovador ipositiu que el pla de Treball creïuna taula de negociació en què par-ticipin tots els sindicats del comitèd'empresa i un mediador de la Ge-neralitat i que fixi un terminimàxim d'un mes per arribar a unacord. Es va insistir, no obstant,que encara faltava el compromís deTMB que la instauració dels dosdies de descans a la setmana es faràsense augmentar la jornada laboralanual dels treballadors i sense reta-llar el seu salari.

Aquests són precisament elspunts que l'empresa ha rebutjat desdel principi del conflicte i que sem-pre ha volgut tractar en el marcglobal del nou Conveni. TMB ad-dueix l'elevat cost que suposariaacceptar una reducció tan notablede les hores de treball, si bé accep-ta el principi que hi hagi els dosdies de descans a la setmana.

Podeu seguir el conflicte a tra-

vés dels webs:

www.cgtbus.com

comitedescansos.blogspot.com

www.cgtcatalunya.cat

QUI PAGA MANA

Foto: Edu Bayer

10 Catalunya. Abril de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya

P rop de 10.000 universitarises van manifestar el 6 demarç pel centre de Barcelo-

na en contra de la reforma de l'edu-cació superior que suposa el procésde Bolonya i que s'engegarà el prò-xim curs, en el marc d'una jornadade mobilització convocada per laPlataforma Mobilitzadora en De-fensa de la Universitat Pública(PMDUP). La PMDUP consideraque el pla de Bolonya amaga la vo-luntat de privatitzar les universitatsi que dificultarà l'accés a l'educaciósuperior dels sectors més desfavo-rits socialment. Els conductorsd'autobusos de TMB en vaga es vansumar a la protesta.

La manifestació es va iniciar a laplaça Universitat i va viure mo-ments de tensió quan els estudiantspretenien baixar per la Rambla desde la plaça de Catalunya, però unfort dispositiu dels Mossos ho vaimpedir. Els manifestants van in-tentar travessar la barrera policial al'entrada d'aquesta via, però que elsagents van usar la força, inclosesles porres, per barrar el pas als uni-versitaris provocant algun ferit lleu.

Davant la impossibilitat de baixarper la Rambla, els manifestants vanoptar per realitzar una asseguda du-rant uns minuts. Els organitzadorsvan recomanar després als universi-taris que s'aixequessin i continues-sin la marxa per la Via Laietana. Enaquest carrer, davant l'edifici delssindicats, hi va haver enfrontamentsentre manifestants i conductors perun costat i sindicalistes de CCOO iUGT per l'altre, per la postura d'a-quests sindicats institucionals en elconflicte d'Autobusos de TMB.

Els estudiants portaven pancartesen les quals es llegia "Aturem Bo-lonya", "L'educació no és un nego-

ci" i "Rector, dimissió", en referèn-cia al rector de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB), LluísFerrer, que havia demanat als Mos-sos el dia 4 de març que desallot-gessin per la força a diverses des-enes d'alumnes que s'havien tancaten la Facultat de Filosofia i Lletrescontra la implantació del Pla Bo-lonya.

Els Mossos, a la uni

El 4 de març al matí, una quarante-na d'estudiants havien ocupat la Fa-cultat de Filosofia i Lletres de laUniversitat Autònoma de Barcelo-na (UAB) per reclamar al rectorque declarés la universitat insubmi-sa a la LOU-LUC, en el marc de lalluita que organitzava el Comitè deVaga contra el Pla Bolonya.

Amb aquesta acció volien protes-tar contra la implantació del nousistema universitari europeu, mésconegut com el Pla Bolonya. Se-gons els estudiants, el dèficit de re-cursos de la universitat i la situacióde fallida impossibiliten portar a la

pràctica la reforma universitària.Els estudiants també demanaven alrector de la UAB, Lluís Ferrer iCaubet, que es comprometés a am-pliar el finançament públic, per ga-rantir una qualitat acadèmica, in-vestigadora i d'equitat social.

Segons denunciava el Consell deVaga dels estudiants, la implantacióde la LOU-LUC portarà conse-qüències per a l'alumnat, el profes-sorat, el personal becari i de l'admi-nistració i serveis. Els estudiants esqueixen que gairebé no els hi ha in-format i ni s'ha tingut en compte laseva opinió en la implantació delpla Bolonya, per això demanaven alrector que es comprometi a obrir unveritable procés informatiu i parti-cipatiu.

A la nit, el rectorat va mostraruna gran manca de sentit de la res-ponsabilitat, deixant entrar al cam-pus els Mossos d'Esquadra, violantl'autonomia de la comunitat univer-sitària. Els cos antiavalots delsMossos d'Esquadra va protagonit-zar una indiscriminada i violentacàrrega que va deixar més de tres

desenes de ferits, entre una massad'estudiants que no havia provocatni un sol aldarull. L'ofensiva va serduta a terme amb nocturnitat i ale-vosia, apagant els llums de la uni-versitat per actuar contra tots els es-tudiants tancats i, també, contra lesmés de 150 persones que eren foradonant suport a la protesta.

Els i les joves concentrades vanresistir de forma pacífica els cops ila brutalitat dels Mossos, però aixòno va evitar la brutal pallissa quevan rebre. Mentre els membres delrectorat juntament amb part de l'e-quip del deganat de lletres observa-va la càrrega des d'un passadís ele-vat i protegit.

El Comitè de Vaga havia infor-mat que els estudiants que havienprotagonitzat el tancament no sorti-rien de la facultat fins que no s'a-conseguís el reconeixement de lafallida econòmica de la UAB queimpedeix aplicar el procés de Bo-lonya, l'ampliació del finançamentpúblic en l'àmbit universitari i elcompromís de no represaliar els es-tudiants i obrir un procés informa-

tiu i participatiu perquè la comuni-tat universitària pugui prendre laparaula.

Des de l'època franquista mai caprector de cap universitat Catalanahavia donat ordre d'entrada als cos-sos de seguretat per carregar contraels i les estudiants que es manifes-taven per les seves reivindicacions.Aquests fets es produeixen en uncontext marcat per l'actual situacióde fallida econòmica de la Univer-sitat per manca de finançament pú-blic per mantenir el seu funciona-ment actual i els mínims estàndardsde qualitat acadèmica i investigado-ra i d'equitat social que s'el pressu-posa a la universitat pública en tantque servei públic. I la situació vul-nerable pel que fa a la seva autono-mia envers les ofertes d'inversió perpart dels lobbies empresarials.

Ocupació del rectorat

Enfront de la brutalitat amb que vaser reprimida el dia 4 la protesta ab-solutament pacífica contra el Pro-cés de Bolonya, 1.500 estudiantsvan participar el dia 5 de març enuna marxa convocada des de laplaça Cívica de la universitat fins al'edifici del Rectorat. Un cop allà,els estudiants van ocupar, al crit de"Rector dimissió" i "Fora Mossosde la universitat", la planta de l'edi-fici on es troba el despatx del rector.

L'estudiantat de la UAB va res-pondre a la crida de les assembleesi sindicats d'estudiants per protestarcontra el desallotjament de la Fa-cultat de Filosofia i Lletres efectuatpel cos de Mossos d'Esquadra el diaanterior. Els estudiants exigien ladimissió del rector Lluis Ferrer, aixícom la de Joan Carbonell, Vicerec-tor d'Estudiants de la UAB, perhaver restat immutable mentre elsMossos apallissaven els estudiants.

Deu mil universitaris a Barcelonacontra el pla de Bolonya

Vaga contra la precarietat del personal docent i investigador de la UAB

Secció Sindical CGT UAB

E l 6 de març es va portar a termeuna jornada de vaga del perso-

nal docent i investigador de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona,convocada per l'Assemblea contrala Precarietat de la UAB, la CGT iel CAU-IAC. La vaga coincidiaamb la convocatòria de vaga d'estu-diants i jornada de lluita contra elPla Bolonya convocada per la Pla-taforma Mobilitzadora en Defensade la Universitat Pública. El dia 6, ala UAB, les aules es van quedarbuides, la vaga d'estudiants i perso-nal docent i investigador va tenir unseguiment del 80%. Prèviament, esva convocar una concentració imarxa fins al rectorat per al lliura-

ment del manifest del Comitè deVaga el 5 de març, on també es vafer una crida a participar en la ma-nifestació en defensa de la universi-tat pública convocada a Barcelonael mateix 6 de març.

La nostra és una lluita per la de-fensa d'un ensenyament públic i dequalitat basat en unes condicionslaborals dignes i justes per part d'a-quelles i aquells que amb la nostrafeina el fem possible en el dia a dia.

Després de mesos de negocia-cions entre el Rectorat de la UAB iel Comitè d'Empresa (del que CGTtambé en forma part) no s'haviaarribat a cap acord. Més aviat, elque s'havia estat produint és una es-cenificació d'una presumpta nego-ciació que, en realitat, són simples

converses que no han arribat, ni tansols, a acords parcials d'una mínimarellevància. Cada vegada és mésapreciable la manca de sintoniaentre el comitè d'empresa i el perso-nal docent i investigador laboral aqui s'hauria de representar i defen-sar, sense ambigüitats, en les nego-ciacions. Resulta lamentable que lalògica sindical s'avantposi a les de-mandes de treballadors i treballado-res a l'assemblea.

Els motius de la vaga

La vaga es va convocar davant elsescassos avenços en tres àmbits fo-namentals pel futur:

1. La insuficiència en el finança-ment de la universitat pública, que

té com a coartada la consigna quel'adaptació a l'espai europeu d'edu-cació superior s'ha de fer a "costzero".

2. El manteniment en la precarie-tat laboral d'un extens col·lectiu depersonal docent i investigador deci-siu per al funcionament diari de launiversitat.

3. L'anquilosament d'un procésnegociador que condueixi a l'eradi-cació de la borsa de precarietat esposa en evidència amb la voluntatd'imposar unilateralment mesuresno pactades i és expressió de les re-serves amb què s'accepta com a in-terlocutors/es als treballadors i tre-balladores en precari, constituintuna negació dels plens drets labo-rals d'aquest col·lectiu.

La precarietat laboral en la quèestà immersa una part de les treba-lladores i treballadors de la UAB, amés de la precarietat de la vida d'a-questes persones, atempta contra laigualtat entre els treballadors/es i ésla principal amenaça a la qualitat deles funcions pròpies de la universi-tat. La Secció Sindical de la CGT ala UAB pensa que aqustes deman-des, expressades, directament isense mediacions, a l'assembleacontra la precarietat de la UAB,s'han d'assumir i defensar en un ve-ritable procés negociador. No ac-cepta les imposicions unilateralsper part de l'equip de govern de laUAB.

Més informació:

http://www.cgt-uab.net

Catalunya. Abril de 2008 11

TREBALL-ECONOMIA

Sindicat Federal de Treballadorsde l'Administració de l'Estat i dela Seguretat Social CGT - CAT

D es de primers de febrers'ha iniciat un procés demobilització creixent da-

vant el descontentament i crispaciómotivat per la signatura de l'acorddel 17 de desembre de 2007, on unavegada més, els sindicats signants(CCOO, UGT, USO, SAP i CSI-CSIF) i l'administració han aconse-guit crear noves diferències fictíciesentre col·lectius similars i depe-nents uns dels altres.

Aquests acords denoten una polí-tica d'improvisació en el tema de larelació de llocs de treball de la Se-guretat Social, RPT obsoleta des-prés de 20 anys d'existència i parxe-jada constantment. Les reformesparcials de la RPT no fan més quedividir la plantilla. Es justifica unaugment de nivells al 17 per unestasques específiques, quan aquesteshan de ser retribuïdes mitjançant elcomplement específic. Absorbei-xen un complement, el de producti-vitat per incentius, perquè els tribu-nals han fallat que aquest no eraproductivitat i retribuïxen ara mit-jançant altres complements el quehauria d'estar retribuït mitjançantl'específic.

L'actual situació professional i

retributiva exigeix que s'aprovi unaRPT global i justa per a tota la plan-tilla de la Seguretat Social, l'establi-ment de la clàusula de revisió sala-rial per a impedir que seguimperdent poder adquisitiu, l'establi-ment del dret a la jubilació anticipa-da voluntària com estableix l'Esta-tut Bàsic de l'Empleat Públic, lacobertura de totes les vacants i la noamortització de llocs de treball.

Aquest descontentament s'agreu-ja per la progressiva pèrdua delpoder adquisitiu, l'augment desme-surat dels preus i l'absència d'unaveritable carrera administrativa quealtres col·lectius han aconseguitcom per exemple el recent acordsignat en l'Agència Estatal de l'Ad-ministració Tributària sobre promo-ció i carrera professional.

La butxaca del treballador perdcontingut i cap dels grans partits hainclòs en el seu programa electoralres que posi remeï aquesta situació.Ambdós partits majoritaris hancongelat el salari; per a ambdós el

treballador ha estat sempre la mo-neda de canvi per a ajustar elscomptes públics i ambdós semprehan contat amb la col·laboració delssindicats autodenominats "majori-taris".

S'està intentant organitzar la pro-testa per part de diferents organitza-cions. CGT-CATi altres sindicatshem convocat assemblees en diver-ses províncies, i actualment existeixun moviment organitzat de protestaa: Alacant, Badajoz, Barcelona, Cà-ceres, Cadiz, Ciudad Real, La Co-runya, Girona, León, Lugo, Lleida,Madrid, Murcia,Orense, Ponteve-dra, Salamanca, Segòvia, Sevilla,Tarragona, València, Valladolid,Zamora, Saragossa i Oviedo. Pro-perament està previst sumar-hi al-tres províncies.

S'estan plantejant diferents me-sures de pressió; des de concentra-cions, enviament d'escrits de pro-testa, redireccionament de l'atenciótelefònica, certificació de funcions,desdejunis a la mateixa hora, car-

tells, adhesius, fins a aturades par-cials, en un primer moment i vagaindefinida a continuació. El 13 demarç ja es van realitzar concentra-cions enfront de les seus de la Tre-soreria General de la Seguretat So-cial a Barcelona, València iSaragossa. Les assemblees marca-ran el sentir de la plantilla i decidi-ran com canalitzar la protesta. LaCGT s'ofereix per participar en l'or-ganització d'aquesta lluita, en el béentès que la decisió és i solamentpot ser col·lectiva i on la participa-ció és imprescindible. Unió i acciómantinguda en el temps i alimenta-da amb les necessàries dosisd'il·lusió són l'únic camí per arribara bon port. Caure en les maniobresdel "divideix i guanyaras" orques-trades per l'administració i compar-ses afíns, solament pot disgregar unmoviment que només té futur i sen-tit si s'uneix, si s'aglutina en favordel benefici col·lectiu, que sola-ment és el reflex del benefici indivi-dual.

17 mínim i específic per als llocsde atenció al públic és buscar elmàxim benefici per a tots. És per totaixò que proposem als empleats pú-blics de la Seguretat Social de l'Es-tat la mobilització per a la consecu-ció d’aquestes reivindicacions:

1. Per una Relació de Llocs detreball justa i global. Nivell mínim17 .

2. Clàusula de revisió salarial ifons per a pal·liar la pèrdua depoder adquisitiu.

3. Per una carrera administrativareal per a tots i en igualtat de condi-cions.

4. Per l'accés a la jubilació antici-pada voluntària i a la jubilació fle-xible.

5. Cobertura de les places va-cants, no amortització de llocs detreball i increment de la plantillaper garantir un servei de qualitat.

El calendari comú a proposar peral mes d'abril es concreta en atura-des de dues hores (de 10 a 12) elsdijous dies 3, 10, 17 i 24 d'abril.

A la Seguretat Social: per unaRPT més justa per a tothom

Si la Bossa Sona, Xarxa de Finançament pels Moviments Socials

www.silabossasona.net

El grup promotor de Si la BossaSona, Xarxa de Finançament

pels Moviments Socials, està for-mat per persones amb una gran mo-tivació per canviar les estructures isituacions injustes i d'insostenibili-tat intrínseques del sistema econò-mic, polític i social en que vivim.

Som persones actives en els mo-viments socials, i és des de l'actua-ció en aquest àmbit que vam veurela necessitat de crear un espai de fi-nançament per projectes de trans-formació social. Els moviments so-cials en aquests moments pateixenmolts d'ells del mateix mal: falta desuport econòmic, i malauradamentaquest és necessari per endgegar elcanvi social.

El perquè de la Xarxa

El projecte Xarxa de Finançamentpretén crear un espai on la ciutada-nia col·laborari econòmicament enprojectes de transformació social,per promoure d'aquesta manera unasocietat més justa, sostenible i lliu-re.

En l'actualitat s'està fent cruentala crisi energètica, com també lacrisis d'altres recursos naturals, queestà afectant a tota la humanitat.Aquesta situació està estenent la di-nàmica de guerra global, pot provo-car un col·lapse econòmic senseprecedents i significar el declivi dela civilització occidental. Ser cons-cinets d'aquesta situació és el queens porta a, promoure socialmentuna nova cultura de la vida.

Però per engegar aquest procésde transformació social és necessà-ria la mobilització i cooperació ciu-tadana. S'ha de reforçar un movi-ment social disposat a informar a lapoblació de totes les desigualtatsestructurals que comporta el siste-ma econòmic vigent, de l'ús indegutque es fa del medi natural i de la si-tuació de crisis energètica. Reforçarun moviment que creï debat en el síde l'agenda política i de la societat,per poder controlar l'acció de lesempreses transnacionals i pressio-nar als nostres governants perquèprenguin les mesures adients percanviar el rumb de destrucció delterritori, malbaratament dels recur-sos naturals,...

Aquí es veu palesa la necessitatde buscar mecanismes de finança-ment per projectes de comunicació,sensibilització, i acció que siguinprioritaris per construir un movi-ment social fort.

Comptem amb iniciatives de fi-nançament ètic molt potents i ambconstant creixement a Catalunya.Tanmateix, el finançament per aprojectes dels moviments socialsestà molt poc treballat a nivell dexarxes; a més, els serveis que ofe-reixen les iniciatives concretes definançament ètic i solidari són pocflexibles i limitades quan parlem deles necessitats econòmiques exis-tents en els moviments socials.

La Xarxa no és una solució per sisola, però és un mecanisme quepretén donar suport per generar l'es-tructura social forta que ens fa faltaper actuar en el moment històric decrisis energètica irreparable en quevivim.

Objectius

La Xarxa de Finançament pels Mo-viments Socials és una plataformasense ànim de lucre que pretén ofe-

rir un espai on la ciutadania i les en-titats de transformació social inter-actuin, sumant esforços per crearuna societat on la igualtat, la lliber-tat i el respecte pel nostre entorn na-tural en siguin els pilars bàsics.

Per una banda, vol garantir l'es-tructura i eines necessàries perquèentitats i ciutadans col?laborin fi-nancerament, a partir de col·labora-cions econòmiques o altres, en pro-jectes de transformació socialdesenvolupats pels moviments so-cials de Catalunya. Si la BossaSona vol ser una punt de trobadaper finançar projectes ecològics,socials i culturals de base.

Per l'altra banda, vol oferir un se-guit de recursos informatius i deformació tècnica destinats tant alsmoviments socials com a la ciuta-dania en general.

Per poder actuar d'una maneraàmplia, representativa i útil laXFMS necessita aglutinar el con-glomerat de gent, entitats i iniciati-ves compromeses en la creació d'unmón millor. És gràcies al suport i laparticipació d'aquest conjunt que elprojecte podrà desenvolupar-se ple-nament i tirar endavant.

Els serveis

La xarxa vol actuar principalmenten dues línies.

En primer lloc, oferint mecanis-mes propis per finançar projectespromoguts pels moviments socials;i en segon lloc, oferint recursos in-formatius i serveis d'assessoramenttant a entitats del tercer sector coma la ciutadania de manera àmpliaper poder reforçar la societat civil iel canvi social.

La temàtica objecte de finança-ment té dos eixos: 1) projectes queactuen davant la situació de crisisenergètica global que vivim i 2)projectes que enforteixen els movi-ments socials de Catalunya com aagents de canvi.

On ens pots trobar?

Plaça del Sol 19-20, 08012 Barce-lona (Gràcia)Tel. 93 217 06 23 (demaneu perl'Anna)info@silabossasona.net

La pàgina web de Si la BossaSona és:http://www.silabossasona.net

12 Catalunya. Abril de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Àlex Tisminetzky, Barcelona

L 'amiant és una perillosasubstància prohibida des defa dècades a gairebé tota la

Unió Europea per causar asbestosi,a més d'altres greus malalties delpulmó. Malgrat la seva perillositat,l'Estat espanyol en va ser el princi-pal productor europeu fins a finalsdels anys 80. En els darrers mesos,els afectats de l'antiga fàbrica Ro-calla de Castelldefels (el Baix Llo-bregat) s'han organitzat per realit-zar una demanda col·lectiva contrala nova propietària, l'empresa Ura-lita SA.

El passat 22 de novembre elCentre Cívic Federic Montpou deCastelldefels es va fer petit peraplegar centenars de familiars i an-tics treballadors de la fàbrica Roca-lla. L'acte va ser la presentació almunicipi de la Plataforma EstatalJurídica d'Afectats de l'Amiant,impulsada pel despatx d'advocatsCol·lectiu Ronda, i ha marcat l'ini-ci d'una lluita al municipi pel reco-neixement dels afectats per aquestasubstància tòxica.

Rocalla, la impunitat del'amiant

Rocalla és una empresa de fibroci-ment que va ser fundada a finalsdels anys 1920 del segle passat,amb una plantilla que va arribar als1.000 treballadors, configurant-sedurant dècades com una de lesprincipals empreses del municipi ide la comarca. Les seves instal·la-cions es van trobar al centre mateixde Castelldefels, on vivien granpart dels treballadors, fins que fi-nalment l'empresa va ser tancada al1991, després de ser absorbida perUralita SA.

Els antics treballadors de Roca-lla durant dècades van estar encontacte directe amb la pols tòxicasense cap mesura de prevenció, lamanipulaven directament amb lesmans o empraven molins per fer-lamiques, sense cap protecció, res-tant durant tota la jornada en expo-sició a aquesta substància. I acausa d'aquestes intoxicacions ac-tualment centenars d'ells han morto pateixen l'asbestosi o altres ma-lalties respiratòries derivades del'amiant.

A més, nombrosos familiars delstreballadors també pateixen lesmateixes malalties, provocades perla roba dels treballadors que arriba-va a les seves cases impregnadesde la pols d'amiant. El soterramentde residus d'aquesta pols sense capcontrol durant dècades que va efec-tuar l'empresa per tot el municipi

fins i tot ha provocat l'afectació aveïns dels immobles propers a lafàbrica.

Els treballadors de Rocalla i elsseus familiars van conviure durantdècades amb la utilització indiscri-minada i sense cap precaució del'amiant, a pesar de que les prime-res lleis de restricció de l'ús d'a-questa substància es remunten al'època de la II República, i que alsanys 1960 ja existia una normativaen la matèria. L'empresa, on es pa-gaven els millors salaris de la ciu-tat, no va respectar cap mesura deprevenció.

La manca de coneixement al res-pecte de molts dels treballadors,immigrants molts d'ells del campandalús, va permetre l'empresa evi-tar cap conflicte en l'àmbit de laprevenció de l'asbestosi, fins al tan-cament definitiu de la planta, cau-sat en gran part per la introduccióprogressiva de la nova normativarestrictiva a l'Estat espanyol alsanys 1980. Durant dècades, moltstreballadors en patir molèsties depulmó eren prejubilats o acomia-dats amb simples indemnitzacions.

Els afectatss'organitzen

La impunitat de Rocalla semblavaassegurada. Però la casualitat va

voler que una dècada després deltancament de la fàbrica un dels te-rrenys utilitzats per Rocalla per so-terrar els residus d'amiant fos utilit-zat posteriorment per construirl'actual seu de Correus de la ciutat.Les alarmes van saltar quan des-prés d'unes obres en aquesta ofici-na, amb majoria sindical de laCGT, 7 treballadors causessinbaixa per malalties cancerígenesd'una plantilla de només 43 perso-nes.

Va ser en aquest moment que elsdelegats del sindicat CGT es vanposar en contacte amb el Col·lectiuRonda per organitzar les deman-des. En organitzar un simple acteinformatiu al centre de la ciutat lesexpectatives de convocatòria esvan veure superades per l'assistèn-cia de centenars d'antics treballa-dors afectats d'asbestosi, a més devídues i fills de morts per la matei-xa malaltia. Moltes d'aquestes per-sones acudien als metges de la Se-guretat Social que diagnosticavenmalalties de pulmó, "sense cap re-lació amb l'amiant", o havien acu-dit a advocats que els negaven cappossibilitat de recórrer contra l'em-presa.

Suport legal

La Plataforma Estatal Jurídica d'A-

fectats de l'Amiant, amb el suportde la CGT de Correus de Castell-defels, han obert una consulta gra-tuïta a Castelldefels pels afectatsde l'amiant, amb l'objectiu d'asses-sorar legalment els afectats, i enpoc més d'un mes més d'un cente-nar de persones s'hi han adreçat.

Els advocats laboralistes handestacat que com a resultat de lesvisites han comprovat que els tre-balladors i els seus familiars "hanestat víctimes de l'amiant, peròtambé del silenci dels inspectors detreball, dels metges i de la Segure-tat Social" per no reconèixer l'abastdels efectes de la pols tòxica. I ésque, segons denuncien els advocatsdel Col·lectiu Ronda, la gran majo-ria dels afectats no se'ls ha recone-gut la malaltia professional, perce-bent pensions molt inferiors a lesque els corresponen, ni s'han recla-mat les conseqüents responsabili-tats d'Uralita, actual propietària deRocalla.

Amb la presentació massiva dedemandes els afectats de la Rocallade Castelldefels esperen que la Se-guretat Social reconegui les sevesMalalties com a Professionals, in-demnitzant tant totes les treballa-dores i els treballadors encara viuscom els familiars dels molts em-pleats ja morts per a patologia del'amiant.

Els afectats de l'amiantde Rocalla s'organitzen

El personal denit de l’hospitalJoan XXIII deTarragonareclama ferfesta dos capsde setmana decada tres

Secció Sindical CGT HospitalJoan XXIII

Les infermeres, els auxiliarsd'infermeria, els zeladors i el

personal de reforç que treballen denit a l'hospital Joan XXIII de Tarra-gona reclamen que s'acompleixil'acord assolit l'any 2002 entrel'ICS i els sindicats que permetia atot el personal optar a fer festa doscaps de setmana de cada tres.Aquesta mesura, però, no s'ha fetefectiva entre el personal que treba-lla de nit, que són un centenar depersones. Els treballadors lamentenque això discrimina encara més uncol·lectiu ja discriminat pels hora-ris i per les condicions laborals, queno els permeten conciliar la vida la-boral i la familiar.

Cansats que la direcció d'infer-meria els doni allargues, el perso-nal de l'hospital tarragoní que tre-balla de nit, va començar lesmobilitzacions amb concentracionsal vestíbul de l'Hospital cada matídels dilluns i dimarts des de des-prés de les vacances de Nadal fins afinals de febrer, amb el suport de laCGT.

Demanen que l'Institut Català dela Salut (ICS), de qui depèn l'hospi-tal Joan XXIII, acompleixi l'acordassolit amb els sindicats CCOO iCemsatse el 2002, que es va ratifi-car l'any 2006 amb la suma de laUGT i el CATAC.

Concretament, l'acord estableixfer festa dos caps de setmana i tre-ballar-ne un. Però les infermeres iauxiliars que treballen de nit i elpersonal de reforç (que es destina adiversos serveis en funció de la ne-cessitat i que fa tres torns diferentsa la setmana) no poden optar-hi, acausa de la manca de personal, se-gons addueix l'ICS.

Així, es discrimina el col·lectiumés desafavorit, que són el perso-nal que treballa de nit i sobretot lespersones que fan de reforç. Hi hagent que fa vint anys que no té capsde setmana lliures, només els quecorresponen a les setmanes de va-cances.

Amb tot, el dels caps de setmanalliures no és l'únic greuge compara-tiu que trobem amb el personal quetreballa als matins i amb els facul-tatius.

En suport a les demandes delstreballadors, la CGT ha decidit re-clamar per via judicial la peticióque el personal de l'Hospital JoanXXIII de Tarragona tingui dos capsde setmana lliures de cada tres.

L'amiant, la pols assassinaLa paraula amiant prové de la paraula grega "indes-tructible", i és un compost de silicats de magnesi iferro. L'amiant o asbest per la seva resistència haestat utilitzada històricament en múltiples aplica-cions, principalment en la construcció, en la variantde fibrociment, i en la indústria automobilística, lanaval i la ferroviària.

Des de mitjans del segle XX va deixar-se d'utilit-zar a gairebé tots els estats europeus per produir lamalaltia de l'asbestosi i altres patologies canceríge-nes del pulmó.A l'Estat espanyol, principal productor europeu d'a-

miant fins a finals dels anys 1980, aquesta substàn-cia en canvi va ser permesa fins a ser progressiva-ment regulada i restringida l'any 2002. L'amiant pro-voca greus patologies respiratòries, principalmentl'asbestosi o els càncers de pulmó o pleura, quedisminueixen de forma molt important la capacitatrespiratòria de l'afectat.Aquesta pols tòxica, de la que se'n coneixen els pe-rills des de principis del segle XX, afecta als intoxi-cats dècades després de la seva exposició, ja que elpols d'amiant es conserva en el pulmó, i pot causarla mort o la incapacitat per qualsevol feina.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Abril de 2008 13

Tema del mesPer què ens oposem alsOMG i als transgènics?

Arrenca lacampanyaCatalunya lliure detransgènics

Paco Martín, fedatari de la campanyaper la ILP Catalunya Lliure deTransgènicsEl SP del CC de la CGT de Catalunyas'ha adherit a la campanya per una Ca-talunya lliure de Transgènics Som lo

que sembrem. La Plataforma sorgeixdes d'Assemblea Pagesa de Catalunya ipretén aglutinar tots els col·lectius, enti-tats i personalitats disposats a treballarper declarar Catalunya territori lliure detransgènics.Tal i com diu el manifest dela campanya, representa molt més quela simple oposició als transgènics, ésuna crida a la defensa de la nostraterra, la nostra alimentació, de la petitapagesia, del medi, de les varietats au-tòctones, de la salut i, també, des de elnostre punt de vista llibertari, de l´auto-gestió agrícola i alimentària.

Sobre el transgènics s'ha escrit prou,tant des de el costat de les multinacio-nals que ens venen els seus beneficiscom des de tota la xarxa ciutadana icientífica que s'oposa frontalment. Siunim el model actual, amb una depen-dència directe del petroli per transpor-tar aliments, amb la creixent dependèn-cia de llavors modificadesgenèticament, es trobem amb una totalindefensió per a controlar el sistema ali-mentari. Només amb el control directesobre el que plantem podrem assegu-rar-nos que el que mengem es bo, salu-dable i respectuós tant amb la terra i elmedi com amb l'agricultor. Recuperarels nostres camps i cultius per cons-truir una xarxa de consum responsable,equitativa, eficient i saludable és unatasca del tot imprescindible.

Per aconseguir l'objectiu d'una Cata-lunya lliure de transgènics, la Campan-ya realitzarà una recollida de signaturesper tirar endavant una Iniciativa Legisla-

tiva Popular (ILP) i alhora farà una sen-sibilització de la població dels riscosdel model alimentari i econòmic basaten els transgènics. Mitjançant el redac-tat proposat a la ILP és vols aconseguiraturar el cultiu i desenvolupament d'ali-ments transgènics en l'àmbit territorialcatalà, així com garantir un etiquetatgeexhaustiu dels productes que en conte-nen matèries primeres, moratòria aldesenvolupament de transgènics a lesnostres terres i investigació dels seusefectes. La sensibilització es farà mit-jançant xerrades, concentracions, ex-posicions i altres actes.

Animem tota l'afiliació a la CGT a ferseva la campanya, tant amb la seva sig-natura com participant als actes, do-nant a conèixer la campanya, etc. A laseu del Comitè Confederal (Secretariad'Organització), així com a les Federa-cions de Baix-Camp Priorat, Lleida, Gi-rona... podeu obtenir material de laCampanya, així com fulls de signatures.Per a més informació poseu-vos encontacte amb les Secretaries d'AccióSocial (accio.social@cgtcatalunya.cat -692 057 591), Organització (s-org@cgtcatalunya.cat - 692 057 890) i alweb www.somloquesembrem.org.

Plataforma Transgènics Fora1.- Perquè no apareixen per neces-sitats plantejades pel món pagès niper la manca d’aliments, sinó quesón el resultat del procés de conso-lidació de l’economia global capita-lista que es manifesta en:a) la crisi social i ambiental provo-cada per la revolució verda i les ne-cessitats de l’agroindústria d’incre-mentar el domini sobre l’agriculturai l’alimentaciób) el desenvolupament de lesnoves tecnologies i en concret lesde la manipulació genètica) elsprocessos de fusió i concentracióde les indústries vinculades ambl’agroalimentació i la formació deles indústries de les “ciències de lavida”.2.- Perquè existeix una diferènciafonamental entre la millora genèti-ca tradicional i les noves biotecno-logies de manipulació genètica.Mentre que en la genètica tradicio-nal es barreja i selecciona diferentsvarietats d’una mateixa espèciedins del propi entorn, la manipula-ció genètica recombina en el labo-ratori, segments d’ADN de dife-rents espècies i crea novesvarietats que no han estat compro-vades per l’activitat agrícola provo-cant resultats negatius inesperats.

Aquestes noves biotecnologieses regeixen per una visió reduccio-nista i determinista del funciona-ment dels gens i la seva relacióamb el medi.3.- Perquè les seves repercussionseconòmiques i socials són enor-mes:Creixent dependència de pagesos iconsumidors del Sud i del Nord deles multinacionals mitjançant lespatents sobre la vida i multitud d’a-cords comercials imposats que ge-nera una pèrdua substancial de la

sobirania i seguretat alimentàries.Experiències com la Índia, Argenti-na i Àfrica on existeixen importantsextensions de conreus transgènicso s’han introduït com a “ajuda ali-mentària” mostren una misèria enaugment dels pagesos amb casosfins i tot de suïcidi, abandonamentde terres de conreus tradicionals itot en benefici de les grans multina-cionals biotecnològiques i la com-plicitat dels governs nacionals. AEuropa les coses no són gaire dife-rents i les multinacionals i elslobbys pressionen per aixecar lamoratòria per comercialitzar novesvarietats transgèniques i estendre-les per tot el continent.4.- Perquè els transgènics per lesseves característiques són moltagressius i contaminen de manerairreversible el medi, posant en perillla supervivència de tots els siste-mes agrícoles especialment els dela naturalesa ecològica. Als EUAmés de meitat dels conreus estan

contaminats, a Mèxic s’han conta-minat reserves genètiques de blatde moro i a Navarra i a Catalunyas’han detectat casos de contami-nació genètica en producció ecolò-gica. Els transgènics constitueixenun atac directe a la biodiversitat ve-getal i impedeixen que pagesos iconsumidors decidim el que men-gen i cultivem.5.- Perquè existeixen evidències dela inseguretat i perillositat per lasalut dels transgènics a causa dela inestabilitat del transgen queobra la porta a noves recombina-cions de material genètic de con-seqüències imprevisibles, per altrabanda els conreus BT provoquenresistència als antibiòtics i la pròpiaUE ha prohibit l’ús del blat de moro176 de Syngenta a partir del 31 dedesembre del 2004 encara que amolts països de la UE si ho està,mentre que al estat espanyol n’hiha més de 30.000 hectàrees !!!També s’han detectat casos de

transferència horitzontal de gensentre espècies emparentades o no,que poden generar nous virus inoves malalties.6.- Perquè les millores pels page-sos i pel medi ambient defensadesper les companyies biotecnològi-ques no s´han produït i l’experièn-cia de molts pagesos que han utilit-zat llavors transgèniques mostraque són més cares, no incremen-ten la producció i fins i tot ha aug-mentat l’aplicació d’herbicides i in-secticides.7.- Perquè Catalunya com el con-junt de l’Estat espanyol són un pa-radís per les multinacionals biotec-nològiques i l’únic estat de la UnióEuropea on es cultiven milers d’-hectàrees transgènics i on es prac-tiquen desenes d’experiments enespais oberts sense protecció i l’o-bligatòria informació pública.Aquesta situació és possible grà-cies al suport i la col·laboració deles administracions públiques i lesinstitucions científiques i università-ries que eviten el debat públicsobre les conseqüències de latransgènia i oculten i tergiversenels informes, les opinions crítiques iles accions reivindicatives dels quiens oposem als transgènics.8.- Perquè en definitiva els transgè-nics representen l’última i més ne-fasta proposta de l’agricultura in-dustrial; un model productiuextraordinàriament nociu tant so-cialment com ecològicament, elqual ara, amb la seva versió trans-gènica imposa més dependènciadel mercat i de les multinacionals apagesos i consumidors i més de-gradació ambiental al planeta ambbenefici exclusiu de les multinacio-nals biotecnològiques. ¡ Ni alsplats, ni als camps ni en experi-ments ! ! Transgènics Fora de Ca-talunya i del planeta !

> OPINIÓ

Jordi Martí Font

Actualment, es poden patentar or-ganismes sencers, cèl·lules, cro-mosomes i inclús gens. Les empre-ses que els “inventen” tenen el dretde patentar-los i passar a ser pro-pietàries de bona part de la pro-ducció mundial de llavors, unes lla-vors que generaran plantes queacabaran, per diversos mitjans,amb la competència tradicional iampliaran, així, el mercat per a lesmultinacionals ames de la vida.No parlem d’uns conreus anecdò-tics, ja que al 2002, segons el Ser-

vice for the Acquisition of Agri-bio-tech Applications (ISAAA), ja ocu-paven 59 milions d’hectàrees, ambun creixement anual del 12%.

No parlem d’una possibilitat quepoden escollir els qui decideixenmenjar transgènics.No parlem d’una millora de la biodi-versitat.

Parlem del control total sobre lavida de les persones i el desenvo-lupament dels pobles, parlemsobre la impossibilitat propera demenjar res que no estigui contami-nat, parlem de la fam promociona-da des de les multinacionals com a

forma de lucre, parlem d’un delsprincipals reptes dels propersanys...

És per això que s'ha constituït laPlataforma Som lo que Sembrem,encarregada d'impulsar una Inicia-tiva Legislativa Popular (ILP) peruna agricultura i una alimentaciósense transgènics.

En el pla europeu, són cada copmés els estats i les regions quetracten d'eliminar els cultius i ali-ments transgènics per protegir lasalut de la població i la biodiversi-tat. Mentrestant, a casa nostra,l'Administració continua sense

donar resposta a les reiterades re-clamacions de la societat civil peraturar-los. I al contrari, hem deveure com es sanciona els qui de-nuncien les irregularitats i les con-seqüències d'aquests cultius.

L’aposta és clara: una Llei al Par-lament de Catalunya que declari elPrincipat lliure de transgènics. Perfer-ho, és necessari, entre altrescoses, recollir més de 50.000 sig-natures.

Així que si decidiu decidir enl’àmbit de l’alimentació, cal que sig-neu a http://www.somloquesem-brem.org

OPINIÓ: Per una terra lliure de transgènics, signem per la ILP

Text: Pau Juvillà

Josep Manel Busqueta és pastis-

ser i economista sense que

sigui necessàriament en aquest

ordre. El seu currículum es extens i

per no avorrir unes pinzellades: és

membre del Seminari d'Economia Crí-

tica Taifa, coautor de diversos llibres,

entre d'altres " La Constitució de l'Eu-

ropa del Capital", es membre del Cen-

tre Social Autogestionat de Lleida "La

Maranya", ha estat assessor econò-

mic del govern veneçolà d'Hugo Chà-

vez... en fi, moltes coses de les que

potser caldria destacar que el Josep

Manel, conjuntament amb el col·lectiu

Taifa, són una d'aquelles peces claus

necessàries en la creació d'un model

alternatiu al capitalisme, el seu anàlisi

acurat del model econòmic imperant i

les seves propostes per subvertir-lo

son eina necessària per tots els que

encara ens creiem que un altre món

es possible.

-Podem parlar en l'actualitat d'unmodel alternatiu al capitalisme ambpossibilitats reals de reeixir?

-Des de la meva perspectiva no. El quejo penso es que en l'actualitat no existeixun plantejament polític que pugi plante-jar un alternativa al capitalisme, però noperquè teòricament no es pugi plantejaro no sigui plausible sinó pel fet de que noexisteix la força política per portar-lo en-davant, no es un qüestió de raó sinó deforça.

-El que s'està duent a terme a païsoscom Veneçuela, Bolívia o Cuba no ésun exemple?

-El que en aquests països està succeintés que alguns aspectes de la seva socie-tat s'estan duent a terme de manera dife-rent a la pròpia del capitalisme. Perexemple, en el cas de Cuba existeix unmodel de redistribució de la riquesa mésjust i la societat està dotada de formesde participació diferents a les pròpies del

capitalisme, en aquesta direcció tambéavança Veneçuela.

No obstant, pensar que un d'aquestspaïsos pugi dur a terme models comple-tament diferents al capitalisme és impos-sible perquè estan inserits en una eco-nomia-món capitalista i per tant depenende les relacions econòmiques interna-cionals dominades per les estructures iinstitucions capitalistes.

És impossible l'alternativa en un solpaís, la implantació de qualsevol model,diferent al capitalisme, en l'actualitat hau-ria d'implicar un canvi de model global.En aquest sentit tant Cuba com Vene-çuela ho tenen molt clar quan parlen d'a-vançar cap a l'ALBA.

-La situació que pintes és força pessi-mista, no hi ha res a fer?

-El que considero, parafrasejant aGramsci, és que davant "el pessimismede la realitat cal pensar en les possibili-tats que dóna l'optimisme de la voluntat".Seria ingenu intentar bandejar la força

de dominació que en aquests momentstenen les estructures del capitalisme entots els nivells, des de l'econòmic, el mili-tar, o en el nivell simbòlic mitjançant els‘mass-media’ i la publicitat amb totes lespossibilitats de creació de subjectivitatque això comporta. Si bé aquesta és larealitat, també és cert que estem en unmoment de desenvolupament del capita-lisme en què si hem de pensar en la pos-sibilitat de vida humana futura en el pla-neta, la societat s'haurà de replantejardirigir-se cap a models més o menys co-munistes, i això ho argumentaria des dela següent perspectiva: actualment elque representa els límits ecològics delplaneta, l'escassedat de recursos com

aigua, petroli i aire, ens deixen clar que sien el futur no s'assumeix per part de lahumanitat la necessitat de socialitzaraquests recursos i de planificar de ma-nera cooperativa els usos més adequatsd'aquests ens encaminen cap a un mónon serà impossible la vigència de la hu-manitat com a concepte col·lectiu. Emrefereixo al fet que serà impossible poderdesenvolupar la vida humana en condi-cions acceptables d'harmonia social. Elmateix succeeix amb la producció, si noens encaminem cap mecanismes de dis-tribució de la riquesa més justos, ens di-rigirem cap a un món molt polaritzat idualitzat on el que s'imposaran seranmecanismes de seguretat i protecció

dels avantatges dels rics, davant d'unaimmensa majoria de la humanitat des-posseïda. En definitiva, el que diria ésque en el futur, el plantejament de mo-dels més o menys comunistes no és unaesperança sinó una necessitat. Ara bé elque està clar és que la racionalitat pròpiadel capitalisme, basada en l'obtenció delmàxim benefici, no evolucionarà enaquesta direcció, l'única possibilitat estroba en la capacitat d'organització de lapart de la societat amb una consciènciacrítica antagonista.

-En tot moment parles de models co-munistes. Et refereixes a un comunis-me de caire clàssic o a una barreja d'i-

dees on també hi tindria cabuda, perexemple, l'anarquisme?

-Quan parlo de comunisme penso enformes d'organització de la societat enles que l'essència seria la cooperació so-lidària entre els éssers humans per tald'aconseguir formes de vida més iguali-tàries, ecològicament viables i agrada-bles. En aquest sentit des de la mevaperspectiva, entenc el comunisme comuna idea transversal en la que hi tenencabuda molts dels plantejaments propisdels diferents corrents alternatives al ca-pitalisme que inclouen diferents modelsde cooperació entre éssers humansorientats per les idees de justícia, igual-

tat i llibertat. No em sembla ni adequat ninecessari partir de les idees polítiquescom a dogmes o doctrines, avui la reali-tat requereix un esforç d'imaginació i so-bretot comprensió de l'altre en la cons-trucció d'un imaginari col·lectiu vàlid perafrontar els reptes propis del capitalismedel segle XXI i de la seva transformació.En aquesta tasca ens podem inspirar enmoltes idees que formen part de la cultu-ra antagonista més diversa, però hem deser capaços d'entendre que el que enscal és engegar processos pràctics, reals,de transformació que comprenguin unmínim comú denominador. No enspodem quedar només discutint teories nicreant-nos enemics per qüestions dematisos, penso que veient la realitat queens envolta i si realment volem canviarquelcom, ens cal ser més responsablesamb la tasca que tenim entre mans.

-Qui seran els agents d'aquest canvi?

-Des de la meva perspectiva, la societatcapitalista és una societat en permanentconflicte i que en raó d'aquest conflicteevoluciona. Els subjectes d'aquestatransformació social serien totes aque-lles persones afectades pel desplega-ment del capitalisme actual que vulguinorganitzar-se per transformar-lo i aban-donar per tant la seva condició de vícti-mes. Aquí jo hi inclouria des dels treba-lladors i treballadores precaritzats iprecaritzades, el col·lectiu d'immigrantssense papers que intenten millorar lesseves condicions de vida en els païsosoccidentals i en els seus propis d'origen,aquelles persones que senten la sevaidentitat com a poble amenaçada pelpensament únic i en definitiva, aquellespersones que es veuen afectades peldesplegament del capitalisme sobre elterritori i per tant es troben en la impossi-bilitat de poder continuar amb la sevaforma tradicional de vida (petita pagesia,pobles indígenes afectats per les gransinfraestructures necessàries pel capita-lisme global...). Des de meva perspecti-va, existeix un subjecte ampli que seriael subjecte que hauria de protagonitzarel conflicte cap a la superació del modelactual capitalista. Aquí és on hi ha unade les tasques polítiques més importantsque han d'assumir totes aquelles perso-nes involucrades en la transformació so-cial, que no és altra que el fet de trobaraquella forma organitzativa adequadaper poder convertir tota aquesta potèn-cia en consciència de classe i per tant enorganització i lluita.

-Així doncs, el que en models ante-riors es va definir com a classe prole-tària que havia de ser el motor d'a-quest canvi, en l'actualitat s'hasubstituït per un concepte més amplii més heterogeni que no respon a unconcepte únicament econòmic de re-lacions de producció?

-Al meu entendre el que ha succeït ésque el capitalisme ha canviat, sobretotha canviat la forma en que produeix i pertant explota a les persones. El capitalis-me d'avui ha introduït en la seva funciód'obtenció de beneficis a la totalitat de lasocietat, el conjunt del planeta i tot eltemps de vida de les persones

D'acord a aquesta evolució el subjecteque avui participa en la creació de valorcapitalista ja no és només el treballadorassalariat, protagonista del proletariathistòric. Avui tots els actes de la nostravida quotidiana els podem entendre coma diferents moments de la producció devalor capitalista.

Quan estudiem ho fem per preparar-nos pel mercat de treball, els nostre ociavui significa consum, el conjunt de dretssocials universals estan en retrocéscada cop més amenaçat per la mercan-tilització etc.. Avui tots som treballadorsen la fàbrica de creació de beneficis pri-vats en que el capitalisme ha convertit ala nostra societat.

-Què ens queda per fer?

-Ens queda tot per fer i tot és possible.Sobretot penso que ens cal avançar entres fronts. Primer, hem de ser capaçosd'analitzar críticament la realitat que ensenvolta, hem de saber a què ens enfron-tem i de quina manera hem de plantejarel conflicte. Un segon front és el d'anarcercant les formes organitzatives queens permetin aglutinar la màxima forçapossible i ens permetin reconèixer-noscol·lectivament com a classe social quelluita per alliberar-se de l'explotació capi-talista i sobretot, en l'estadi actual en elque ens trobem, ens permetin resistirdavant les diferents formes d'agressió ales que quotidianament ens sotmet elcapitalisme. I com a tercer front, esdevéimprescindible recuperar una forma decultura antagonista, això significa anarfent créixer els espais on les formes derelació social, en tots els seus aspectes,es vagin alliberant de l'explotació i la do-minació capitalista i mostrin a nivell pràc-tic que existeixen formes més justes,agradables i alegres d'organitzar la vida.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Catalunya. Abril de 200814 Catalunya. Abril de 2008 15

> LES FRASES...

És impossiblel'alternativa enun sol país, la

implantació dequalsevol model,diferent alcapitalisme, enl'actualitat hauriad'implicar un canvi demodel global”.

“Estem en un momentde desenvolupamentdel capitalisme enque si hem de pensaren la possibilitat devida humana futura enel planeta, la societats'haurà de replantejardirigir-se cap amodels més o menyscomunistes”.

“El capitalisme d'avuiha introduït en la sevafunció d'obtenció debeneficis la totalitatde la societat

‘‘

‘‘

“Serà impossible poder desenvolupar la vida humana en condicionsacceptables d'harmonia social. El mateix succeeix amb la producció, si no

ens encaminem cap mecanismes de distribució de la riquesa més just”

JOSEP MANEL BUSQUETA‘La societat capitalista és una societat en permanent conflicte’“El que ens cal és endegar processos pràctics, reals, de transformació que comprenguin un mínim comú denominador. No ens podem quedar només discutint teories ni creant-nos enemics per qüestions de matisos”

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Abril de 200816

Del 28 de febrer al 2 de març,va tenir lloc a Bilbao la Con-ferència Sindical de la Con-

federació General del Treball ambl'assistència de més de dos-centsdelegats i delegades en represen-tació de 100 sindicats de la CGT.Entre els temes a tractar en aques-ta Conferència Sindical destacavendues grans línies: la descentralitza-ció productiva i les deslocalitza-cions, que tenen com resultat aco-miadaments massius, i la Lleid'Igualtat i la lluita contra la discri-minació.

Els cinc punts de l'ordre del diatractaven dels següents temes:Eleccions sindicals; Acció sindicalsectorial; Directiva Bolkestein i de-fensa dels serveis públics; Actualit-zació d'aspectes de la negociaciócol·lectiva; i ILP per la derogaciódels articles 52 i 56 de l'Estatutdels Treballadors.

En el transcurs de la Conferèn-cia van haver-hi diverses interven-cions d'invitats, com les del com-pany Lucio Urtubia, que va explicaralgunes de les seves experiències iles seves impressions, molt positi-ves, dels projectes autogestionarisa Amèrica del Sud; i d'Ernesto Le-desma, company zapatista que vainformar sobre la recent escaladaen la repressió que pateixen les co-munitats indígenes a Mèxic.

Jacinto Ceacero, nousecretari general

estatalEl divendres 29 de febrer, en elmarc de la Conferència Sindical, vatenir lloc el Congrés Extraordinaride la CGT confederal, en el qualvan ser renovats diversos càrrecsdel Secretariat Permanent, entreells la Secretaria General. La res-ponsabilitat de representar a l'orga-nització ha recaigut en el companyJacinto Ceacero, del Sindicat d'Ofi-cis Varis d'Úbeda. Els altres cà-rrecs confederals renovats hanestat: Secretaria d'Organització(Jorge Rubio), Secretaria d'AccióSindical (Ángel Luis García) i Se-

cretaria de Jurídica (José ManuelMuñoz Póliz), tots ells han estattriats amb un ampli consens.

El nou secretari general, en laseva primera intervenció com a tal,insistia que l'organització és moltmés que el Comitè Confederal, fentèmfasi que la CGT és una multitudde projectes, duts endavant pelsseus militants, i als quals les es-tructures han de donar suport. Ce-acero destacava com a objectiusprincipals durant el seu mandat mi-llorar les relacions a nivell humàdintre de l'organització (una cosaque considerava fonamental, ente-

nent l'organització com conjunt depersones) i potenciar la participa-ció. En aquest sentit, el companydonava rellevància a la necessitade passar d'"afiliació" a "militància".I aquí considera primordial la for-mació, com a garantia que aquestobjectiu es pugui complir. En elCongrés també va ser aprovat l'in-forme de gestió de l'anterior secre-tari general, Eladio Villanueva.

Podeu veure una àmplia galeriafotogràfica a:http://www.rojoynegro.info/2004/spip.php?article21288

Nous cursos deformació contínua2008 del Centred'EstudisSociolaborals

Edició i PostproduccióAudiovisual, 60 h

Gravació de vídeo, edició de vídeo iaudio, coneixement i desenvolupamentde les eines Final Cut Pro, Avid i aplica-cions d'audio. Postproducció: coneixe-ment i desenvolupament de les einesAfter Effects i Combustion, Photoshop,Flash. Tècniques de Streaming Media.Creació i edició de DVD: diverses apli-cacions. Presentació dels projectes on-line a través del servidor del CESL.

Comunicació Multimèdia:disseny gràfic i web, 60 h

Tractament de la imatge, disseny i ges-tió gràfica, maquetació, creació i dis-seny de pàgines web, creació de por-tals. Coneixement de les einesinformàtiques Adobe CS3 (Adobe Pho-toshop, Adoble Illustrator, Adobe InDe-sign, Adobe Dreamweaver, AdobeFlash, PageMaker), Passport QuarkX-press, Joomla, Wordpress, OS Com-merce. Presentació dels projectes onli-ne a través del servidor del CESL.

Informació i inscripcions fins el 18 d'a-bril de 2008www.ceslbcn.orgTel. 93 295 42 25 i info@ceslbcn.org

Conferència Sindical iCongrés Extraordinaride la CGT a Bilbao

Conferència de delegats i delegades de la CGT de Catalunya sobre laLlei d'Igualtat al Centre Cívic Ateneu Fortpienc de Barcelona

Secretariat Permanent CGTCatalunya

El 13 de març, es va realitzar enel Centre Cívic Ateneu Fort Piencde Barcelona, la Conferència dedelegats i delegades de la CGTde Catalunya, organitzada desdel del Secretariat Permanent perTomás Díaz, responsable de laSecretaria de Jurídica, amb lacol·laboració de l'advocat ManuelCárdenas.Va moderar l'acte JuanAntonio Sánchez, responsable dela Secretaria d'Acció Sindical.

La Conferència va tractar sobrela Llei d'Igualtat. Encara quetambé s'hauria d'haver abordat laLlei de protecció de dades, no vahaver-hi temps i va quedar per auna futura convocatòria. Van as-sistir a la Conferència 122 dele-gats i delegades.

La Conferència a començaramb la presentació a càrrec deTomás Díaz, va seguir el secretari

general Bruno Valtueña amb unaopinió crítica sobre la Llei, consi-derant-la de maquillatge de l'estatdel benestar, gens innovadora en

el seu contingut i continuista en elrol que l'Estat dóna a la dona. Vaaportar les dades de la situaciósocial que el 6 de març va lliurar

el Consell de Treball en una jorna-da d'ocupació i de seguretat de ladona a Catalunya.

També es va fer referència altreball que des de la Secretariade la Dona es va presentar en laConferència de Bilbao, sent útilper a la Negociació Col·lectiva iels Plans d'Igualtat. A continuació,Manuel Cárdenas va fer una deta-llada anàlisi dels articles de laLlei, quedant clar que les lleis nocanvien les situacions i que conti-nua snt més important allò quecanviem les persones en les acti-tuds en el dia a dia.

Es va obrir un torn de paraulesi es va acordar que es fes una re-solució de la Conferència en su-port de la reivindicació i lluita delstreballadors de TMB, per acons-guir els 2 dies de descans setma-nals.També es va recordar que el29 de març hi havia una manifes-tació a Barcelona convocada perla FESIM-CGT.

Trobada d'Ateneusllibertaris iindividualitats aValènciaEls dies 4, 5 i 6 d'abril està convocada aValència, una trobada d'ateneus i com-panys, per a debatre i construir la cultu-ra obrera i llibertària, continuant ambels debats i les propostes ja realitzadesen l'anterior trobada a Granada. En latrobada de València, a realitzar a la bi-blioteca llibertària del local de la CGT aValència i organitzada pel col·lectiu deJoves Anarcosindicalistes, es portarana terme debats, exposicions, xerrades iun recorregut per paisatges naturalsdel País Valencià. Més informació:nietosdelpueblo@gmail.com

Catalunya. Abril de 2008 17

SENSE FRONTERESTurquia ataca el poble kurd i la comunitatinternacional no gosa dir res al seu soci turcper tal de no esvalotar més el galliner

La pena de mortés, també als EUA,un càstig políticper als dissidents

Free Mumia(enfront del'últimasentència)

Coordinadora contra els abusosde poder

La Coordinadora Contra elsAbusos de Poder de Barcelona,

a la vista de la sentència de 27 demarç del 2008 corresponent al judi-ci realitzat el passat 17 de maig del2007 davant del Tribunal Supremde Pennsylvania, manifesta el se-güent:

1.- Denunciem la falta de realisme iprofessionalitat que han demostratdos dels membres del tribunal quehan votat en contra de fer un noujudici pel Mumia que revisés total-ment el seu cas.2.- Compartim la positiva valoracióque fa l'advocat del Mumia, RobertBrian, sobre el vot particular deltercer magistrat, el Sr. Ambro, queencara que ha quedat en minoria iha perdut la votació s'ha atrevit areconèixer el tractament racista deque s'ha fet víctima al Mumia desde 1981 fins ara.3.- Ens interessa alertar a tothomque en els propers sis mesos la fis-calia de Philadelphia pot tornar aconvocar judici amb jurat popularper decidir si es manté la pena demort o si se substitueix per cadenaperpètua.4.- Compartim també la indignacióque ja ha manifestat el cololectiude solidaritat amb Mumia de NovaYork i de la República Federal Ale-manya, que estan cridant a tothoma movilitzar-se per continuar sal-vant la vida de Mumia Abu-Jamal.5.- També denunciem al diari ThePhiladelphia Inquirer per les co-lumnes d'opinió que ha publicatavui i ahir. Els columnistes -la co-lolaboració dels quals amb la poli-cia és de domini públic- rivalitzenentre si, demanant duresa contraMumia.

Els més "moderats" considerenque ja està bé que es pudreixi a lapresó, els demés demanen directa-ment la injecció letal, i sense mésdilació, pel Mumia.

Laia Altarriba

M ai havia vist un embúscom a aquest a Diyarba-kir. No és que a la ciutat

no hi hagi cotxes, però la veritat ésque normalment els he vist circularsense massa problemes i no haviavist encara cap embús. Així quehaver de fer cua com avui pels ca-rrers de la ciutat em sembla un fetinsòlit. La majoria de vehicles vanatapeïts fins dalt de tot de gent. Al-guns són camions amb la part deldarrere destapada i plens de perso-nes que s'hi mantenen de peu grà-cies a la pressió entre uns i altres.També hi ha molts cotxes que por-ten tants passatgers que als PaïsosCatalans qui els conduís perdria deben segur els 12 punts del carnet decop. Moltes altres persones es des-placen cap al punt de celebració apeu. Famílies numeroses senceres,grups de joves, dones amb criatu-res, homes amb els pantalons tradi-cionals, d'altres a la manera occi-dental...

És Newroz, el dia nacional mésimportant pel poble kurd, i sónpocs a Diyarbakir que s'ho volendeixar perdre. Els que tampoc s'hoperdran són els centenars de poli-cies i soldats desplegats per la ciu-tat i per l'àrea on se celebren elsconcerts i els mítings. Perquèningú se n'oblidi, durant tot el diahelicopters militars i avions a reac-ció voleiaran incansablement laciutat.

A mesura que avancem, cadacop el camí és més ple de gent icotxes. Al principi veiem poquesbanderes amb els tres colors identi-ficatius del poble kurd: el verd, elgroc i el vermell. Però a mesuraque avancem cada cop la gent lesexhibeix més obertament. Tot iaixò, un cop trobem aparcament ibaixem del cotxe, la corrua forma-da per diverses desenes de policiesque flanquegen el camí fa que lamajoria torni a amagar els moca-dors. Un cop deixem enrere elsuniformats tornen a aparèixer pertot arreu els tres colors.

La gent està eufòrica. Estem ales afores de la ciutat. Ja hem dei-xat enrere els últims edificis de laciutat (un tall brusc de la ciutat,com ja he vist en altres països peròque és força sorprenent en el nos-tre: de sobte passes dels carrers as-faltats i alts edificis a camps sensecap rastre d'urbanització) i atreves-sem diversos camps en direcciócap un descampat que queda a di-

versos centenars de metres al fons.Ens arriba la música que fa estonaque ja sona sobre l'escenari i javeiem onejar les banderes amb elscolors prohibits. De lluny es veuuna gran massa de gent, difícil decomptabilitzar. El nombre aniràcreixent i disminuint durant tot eldia, ja que milers de persones ani-ran arribant i marxant de la cele-bració. Per això és tant difícil decomptabilitzar quanta gent hi ha.Tothom em diu durant el dia itambé els dies següents que s'hihan reunit al voltant d'un milió dekurds vinguts tant de Diyarbakir ide les localitats properes com d'al-tres ciutats kurdes, i també de lesmetròpolis turques i fins i tot d'Eu-ropa. Com podria contradir-los? Elque em veig amb cor d'assegurar ésque hi van passar centenars de mi-lers de persones.

El descampat que acull la cele-bració quan hi arribem és un marimmens de banderes vermelles,verdes i grogues. També onegenbanderes amb la cara del líder kurdempresonat Abdullah Ocalan (ano-menat carinyosament pels kurdscom a Apo, tiet en kurd). Avui lapolicia i l'exèrcit no actuaran perevitar-ho. Imagino que no els inte-ressa crear incidents en una ciutatde Diyarbakir després d'haver sor-tit tant poc gloriosos de l'operaciómilitar terrestre de fa poques set-manes contra els campaments delPKK al Kurdistan sud.

Al ritme de la música es formencorrues on la gent balla sense pararcançons tradicionals i també denoves. M'expliquen que una de lescançons més aplaudides critica,precisament, l'operació turca con-tra el PKK. Els dos presentadorsque des de l'escenari donen pas alsgrups de música i després anuncia-ran els diversos polítics que inter-vindran conviden tothom a com-

prar un CD que alguns venedorsambulants ofereixen: l'intèrpret esdiu Delila, era una jove cantautorade la guerrilla que fa vuit mesos vaser assassinada amb armes quími-ques per l'exèrcit turc amb deucompanys més. Tothom se sap lesseves cançons.

Moltes dones llueixen vestitstradicionals. D'altres s'han guarnitamb cintes dels tres colors prohi-bits. Les més grans porten el captapat amb el mocador blanc fi tra-dicional de les dones de camp kur-des. Com que més de tres milions imig de kurds van ser forçats aabandonar casa seva per l'exèrcitturc durant els anys noranta (l'exèr-cit va evacuar i cremar més de4.000 pobles que es van negar aajudar l'Estat turc a lluitar contra laguerrilla del PKK), aquelles page-ses i ramaderes ara viuen a les ciu-tats kurdes i turques, però no hanabandonat els seus mocadors quevan aprendre a portar de les sevesmares i àvies. La gran majoria deles dones joves, però, porten el ca-bell descobert.

A mig matí arriba per fi el tornd'encendre la pira que està col·lo-cada al mig del descampat. És undels rituals imprescindibles delNewroz. Al mateix moment que elfoc s'encén, centenars de braçoss'alcen amb el mòbil a la mà per re-tratar la imatge. Voleu millor com-binació entre tradició i noves tec-nologies?

I quan el foc ja crema fa una es-tona, arriba el torn dels parlamentsdels dirigents del DTP (el partit po-lític dels kurds a Turquia), que ésqui convoca la celebració. Tots elsque parlen critiquen el governd'Ankara, perquè diuen que el pri-mer ministre Erdogan va assegurarque treballaria per millora les con-dicions de vida de la poblaciókurda (que majoritàriament forma

part dels més pobres de Turquia) iper trobar una solució al conflicteque pateix aquest poble, però queno ha fet cap gest que permetiavançar.

Especialment emocionant és laintervenció de Leyla Zana (líderkurda que va entrar com a diputadaal Parlament d'Ankara el 1991,però al cap de poc la van portar ajudici per haver dit en llenguakurda que volia l'agermanamententre els kurds i els turcs. Va passardeu anys a la presó). "La vostra veués la veu dels màrtirs", asseguraZana als centenars de milers que sel'escolten, "i qui ho negui és que éscec o sord. Els kurds sabem d'onvenim. Si avui podem afirmar quesom kurds és gràcies als nostresherois", conclou. La gent respon alcrit de: "el PKK és el poble, elpoble és el PKK".

Molts s'emocionen quan els pre-sentadors llegeixen la carta queenvia Ocalan des de la presó d'Im-rali: "Vodria ser avui amb vosaltrescelebrant el Newroz". Desenes demilers de persones responen: "BijiSerok Apo" ("Visca el presidentApo).

I continua la música, i les dan-ses. I entremig van passant desenesde venedors d'aigua, iogur líquid,pintxos i altres productes per satis-fer la gana i la set.

Sembla que la pluja ha estat cle-ment amb el Newroz enguany. Undia ennuvolat des de primera horadel matí amenaçava de deslluir lacelebració. Però no han començata caure gotes fins que els parla-ments dels diputats i líders kurdshan conclòs. Moltes persones co-mencen a marxar. Però per enormeque sigui la riuada dels que mar-xen, l'esplanada continua plena degent que no vol marxar fins queacabin d'actuar tots els grups. Elsactes han començat a les 10 delmatí i molts no abandonen l'indretfins que sona l'última nota a les 5de la tarda.

Ens queda un llarg camí de re-torn, primer travessant els camps,després fins el cotxe, i finalmentsuperar de nou un embús inèdit enaquesta ciutat abans que ens deixinde nou a l'hotel. Durant el recorre-gut de tornada més càntics que noparen a favor d'Ocalan i també dela guerrilla del PKK, que s'acabenquan entrem de nou a la ciutat,com també es fan fonedissos moltsdels mocadors amb els tres colorsprohibits. La riuada de gent es vadiluint pels carrers.

OPINIÓEl Govern turc nega lapau al poble kurd

SOCIALEls partits abans antitransvasistes, des del poderara, proposen transvasaments amb altres noms imostren la seva ineficàcia davant la sequera

Pel dret al’avortament lliurei gratuït i senserestriccions

Per una NovaCultura de l’Aigua,

no als transvasaments!!!

Tot matant elpedagog

Toni Álvarez

L’any vinent farà cent anys quevan afusellar el pedagog lliber-

tari català Francesc Ferrer i Guàr-dia, precursor al nostre país de l’e-ducació conjunta de nens i nenes,de formar-los amb esperit crític illiure, d’ensenyar objectius i con-tinguts amb la realitat palpable i noamb la que s’imposava des de l’es-glésia i la societat benestant, úni-ques patrones de l’ensenyament del’època. Us preguntareu què va feraquest home perquè l’ afusellessin.Els càrrecs ja els he enumerat, ob-jectivament no va fer res pitjor quela feina pedagògica anomenada.

Fa cent anys ja tenien clar quecondemnar algú amb aquests cà-rrecs era del tot immoral, ignomi-niós i impossible de justificar da-vant la societat, per això el Poderva fer allò que tant li agrada: mun-tar una trama i trobar una bona ex-cusa per inculpar el perillós peda-gog. Ferrer i Guàrdia ja havia sigutjutjat i absolt tres anys abans perestar vinculat a l’intent d’assassinatd’Alfons XIII que Mateo Morral,exbibliotecari de la seva escola, vafer a Madrid. En aquell cas vapoder demostrar la seva innocèn-cia, tot i que el poderosos van acon-seguir tancar la seva Escola Moder-na a Barcelona.

Però el 1909 va ser jutjat i con-demnat a mort per ser instigador dela Setmana Tràgica a Barcelona,una revolta popular que es va fergeneral arrel de la mobilització dereservistes per la guerra del Marroci el seu embarcament al port deBarcelona. Una revolta antimilita-rista portada a terme per una pobla-ció farta de les guerres colonials.Barcelona es va aixecar i durantuna setmana les barricades vantapar els carrers, les esglésies vancremar i el poble va fer sentir laseva veu. Per al Poder, Ferrer iGuàrdia va ser el culpable perfecteper pagar les ànsies revolucionariesi antimilitaristes del poble. De resno van servir les protestes popularsi internacionals demanant la sevallibertat, en el que era un cap clarde revenja política i social. El da-rrer càrrec del pedagog va ser in-tentar impedir el reclutament dequintos a la guerra del Marroc.D’això fa 99 anys.

Molt a prop d’on van afusellar aFerrer i Guàrdia, el Departamentd’Educació ha coordinat una firad’ensenyament on hi ha un estandque espera públic juvenil per om-plir els forats que les actuals gue-rres colonials necessiten.

Catalunya. Abril de 200818

BALA PERDUDA

OPINIÓ: Prepareu la sal que els transvasistes tornen amb cares noves

Josep Llunas i Pujals

Les Eleccions espanyoles handeixat un regust de pols en el

meu paladar. Pols d’assistir eldebat de qui la deia més grossa iqui regalava més cabassos d’euros,qui repartia més xecs entre l’elec-torat o qui donava més aigua entreels que es pensava que el votarien.L’aigua ha entrat en campanayacom ja havia passat en altres oca-sions, però aquest cop ho ha fetenmig d’una realitat que fa mal deveure i més encara de dir.

Mentre el PP oferia aigua a Ala-

cant i a Múrcia per tal que l’econo-mia de l’urbanisme del totxo desecà no s’aturi, el PSC-PSOE de-fensava la seva oposició a enviaraigua de l’Ebre a Barcelona i CiUdeia que ells diuen i diran que no altransvasament.

Els primers no tenen nom i dei-xem-los de banda, perquè la collad’atracadors de la paraula delRajoy i companyia són ja, només,un apèndix de la dreta extrema quecomanden Losantos i companyia; ia l’extrema dreta, ni aigua, i a ladreta extrema, tampoc.

Els segons deien el que deien

mentre venien l’aigua dels pous deTarragona a Barcelona, aigua queno necessiten perquè ja els arriba ladel minitransvasament; és a dir quel’aigua sobrera d’una zona defici-tària (qui ho entengui que m’ho ex-pliqui) se n’anirà cap a la capital deCatalunya perquè el dèficit ja l’a-paga la canonada que xucla de l’E-bre.

I dels tercers, de la colla del xe-nòfob Duran i del neoliberal Mas,què us en diré? Que si algú enaquest país no té vergonya segurque és dirigent de Convergència...o d’Unió. Els primers defensors

del transvasament han hagut detocar terra després que el país elsdigués que per allí no passava, peròcontinuen veient les mateixes solu-cions d’abans a un problema com-plex com el de l’aigua, transvasar(del Roine) i folrar-se.

Haurem de tornar a comprar pin-tura blava, tornar a polir els argu-ments de sempre, tornar a acumu-lar paquets de sal, treure la pols axiulets, esprais, ordinadors i pape-ram divers... per tornar a dir-los elmateix de sempre. I és que Raimontenia raó: “Quan penses que s’aca-ba, torna a començar”.

Plataforma en Defensa de l’Ebre

El govern català està aprofi-tant l’actual situació de se-quera per impulsar els

transvasaments i les interconne-xions de xarxes que fins fa poc as-segurava que amb la “nova” gestióde l’aigua mai es farien.

Ens ha sorprès que a tres setma-nes de la finalització de la campan-ya electoral , on tots els partits ca-talans, menys el PP, s’han passejatper les Terres de l’Ebre anunciantque si guanyaven les eleccions en-terrarien definitivament els trans-vasaments, el govern català es pre-senti el transvasament del Segre al’àrea metropolitana de Barcelona.

Això, juntament amb la inter-connexió de xarxes, la prolongació

del minitransvasament de Tarrago-na i els canals Segarra-Garrigues iel Xerta- Castelló són obres ja pre-vistes i/o proposades pels anteriorsgoverns de CiU i PP i àmpliamentrebutjades per la societat ebrenca,ja que de fer-se suposaria la liqui-dació del Riu i acceleraria la des-aparició del Delta de l’Ebre.

Per tant, l’actual govern estàexecutant, i amb prepotència,elque quan estava a l’oposició “s’o-posava fèrriament”. Tristament, esconfirma l’acudit tòpic sobre l’èti-ca de determinades formes de ferpolítica.

El transvasament del Segre afec-ta greument a la qüal.litat i la quan-titat de les aigües necessàries per amantenir el bon estat del tram finalde l’Ebre i el Delta, profunditza el

desequilibri territorial i no te caputilitat ni eficàcia real per apal·liarla situació actual.

El govern català no està gestio-nant la sequera amb honestedat : elmateix dia que anuncia el transva-sament del Segre/Ebre, aprova eldesenvolupament de nous rega-dius. Això , és una gran contradic-ció que fa molt poc creïble la“bona “ intenció del nostre governal qual declarem transvasista.

Per tant la Plataforma en Defen-sa de l’Ebre denunciem que aques-ta política de transvasaments, ca-nals i interconnexions de xarxes note res que veure amb l’actual se-quera i suposa una confrontacióamb la gent de les Terres de l’Ebreque estimem i defensem la necessi-tat de mantenir uns rius vius i nets

lluny de les especulacions i mer-cantilismes a les quals s’ha plegatl’actual govern.

Demanem a la població de Cata-lunya l’ajut necessari per a evitar,una vegada mes, que per afavorirgrans interessos financers i politicses sacrifiqui una part del territori,que encara que estigui menys des-envolupada, també forma part d’a-quest gran país que s’anomena Ca-talunya.

I a la gent de l’Ebre li diem queara és l’hora d’aturar la segonaonada transvasista.

Lo Riu és VidaNo als transvasamentsVisca les Terres de l’Ebre !

26 de març 2008

Catalunya. Abril de 2008 19

Federació Local CGT Tarragona iFederació Comarcal CGT BaixCamp-Priorat

ATarragona, com a la restade l'Estat espanyol, s'estàportant a terme una cam-

panya contra la criminalització del'avortament, en suport a les perso-nes encausades recentment peraquest tema i per reclamar l'avorta-ment lliure i gratuït.

Diversos col·lectius del Camp deTarragona van realitzar una cam-panya d'autoinculpacions d'haveravortat o d'haver acompanyat algúa fer-ho, que va recollir 170 autoin-culpacions, que el 28 de febrer vanser entregades als jutjats de Tarra-gona al temps que es realitzava unaconcentració davant l'edifici delsJutjats. Des de la CGT de Tarrago-na i de Reus es va donar suport a lacampanya i diversos afiliats i afilia-des de la CGT van presentar au-toinculpacions.

Ara, diverses persones que vanpresentar autoinculpacions estansent citades a declarar, les primerescitacions van ser pel dia 28 demarç i n'hi ha de previstes de mo-ment fins al 24 d'abril. De momenthan estat citades a declarar unavintena de persones, però és possi-ble que hi hagi més citacions.Entre les persones citades a decla-rar hi ha membres dels secretariatsde la Federació Local de Tarragonai de la Federació Comarcal delBaix Camp-Priorat de la CGT. Enaquest sentit, els secretaris d'acciósindical i d'acció social de la Fede-ració Local de Tarragona de laCGT han declarat avui, dimecres 2d'abril.

Es dóna el cas que a la majoria deciutats de l'Estat espanyol, perexemple Barcelona, on es van pre-sentar 2.400 autoinculpacions, lesautoinculpacions presentades alsjutjats han estat arxivades. A Tarra-gona però, la titular del Jutjat on esvan presentar ha decidit citar-los adeclarar com a testimonis, la qualcosa obliga a declarar a les perso-nes citades. Ara caldrà veure sidesprés de declarar s'arxiven lesautoinculpacions o continua el pro-cés judicial.

Davant d'això ja s'ha començat aorganitzar una campanya de suporti denúncia, acompanyant en grup ales persones citades a declarar iconvocant per ahir, dimarts 1 d'a-bril, una concentració de protestadavant els jutjats de Tarragona.

A Tarragona, els jutgescontra la campanya pel

dret a l’avortament

SOCIAL

Solidarisanònims versusvedets del rotllo

Pep Cara (Berga)

Parlant amb companyes delsllocs i les tendències llibertà-

ries més diverses m'adono que sommoltes les que pensem que la vagaals busos de TMB és realment moltimportant. Passi el que passi ja haestat un exemple de compromís, delluita i de dignitat. També ha estatun exemple de respecte per part dela CGT i Actub a l'assemblea detreballadores i un exemple de soli-daritat de moviments diversos capa aquesta lluita. Mentre escric aixòestà anunciada una vaga indefinidaa partir del dia 15 d'abril i TMB hadenunciat els sindicats convocantsper considerar la vaga il·legal, en-lloc de d'intentar negociar. El resul-tat del conflicte crec que serà deter-minant de cara al futur.

Com que no només vull tirarflors, parlaré també de personesmediàtiques que sovint se'ls buscaperquè és “solidaritzin” de foto,amb alguna lluita —en aquestavaga vam veure uns quants al pe-riòdic pels dos dies, una gran ini-ciativa d'altra banda. Hi ha gent detot, està clar, però el que jo criticoés la manera que tenim de repro-duir el fenomen autoritari de buscarpadrins per a les lluites. Padrinsque normalment no se solidaritzenen funció de les seves possibilitatssinó que simplement donen el seunom per a donar suport moral i/oper quedar bé amb el seu públic omercat. I després de ‘rajar’ mala-ment d'aquestes vedets, ja posat,també ho faig dels militants que“floten” o sigui dels ‘jefes indios’que algun dia van militar, o no, ique polulen pels locals on hi habarra alimentant la seva avantatjosaposició dins del guetho. M'he que-dat a gust..., i es que estic empre-nyat perquè a Berga els polítics del'Ajuntafems—tots, també els en-rotllats de la CUP— ens han apro-vat un altre cop l'ordenança de ci-visme que patíem, ara canviant-li elnom i quatre falòrnies decoratives.Però som moltes les que ens hi se-guim oposant i el 19 d'abril reivin-dicarem un carrer lliure d'ordenan-ces mentre fem cultura popular.

I sí: ara tiraré flors a les compa-nyes que militen fent feines pesa-des, avorrides, arriscades, també dedivertides, amb compromís i, nor-malment, de manera invisible. Icom que avui va de vaga del bus,doncs concreto el tema “flors” perals que actualitzen webs, envien co-rreus electrònics, tenen el telèfonactiu les 24 hores, fan sabotatges imolt més. Segurament no els po-dries asseure en la mateixa taula, opotser sí, unes són “insus” i criden“abajo el trabajo”, altres són del“sindicat”, de l'Ateneu, la ràdio, etc.

Comitè Confederal CGT

Des de la Confederal Generaldel Treball volem manifestar

la nostra més absoluta indigmació irebui a la campanya de criminalit-zació que s'està portant a termecontra les dones que han exercit elseu dret a avortar i contra les i elsprofessionals sanitaris que els hanajudat a exercir el seu dret.

Aquesta campanya obeïx al fetque avortar avui dia en l'estat es-panyol no és un dret ple. Continuaestant penalitzat, ja que en 1985

només es va efectuar una despena-lització parcial de l'avortament,obeint a una mesura hipòcrita queva voler acontentar als sectors mésconservadors i reaccionaris, situanta les dones i a les clíniques on s'e-xerceix en una absoluta inseguretatjurídica.

No és la primera vegada ques'intenta criminalitzar l'avortament.Enfront d'això, des de la Confede-ració General del Treball exigim ales institucions la seva absolutadespenalització, reconeixent-lo ex-pressament com un dret, això és:

1r- La decisió de la maternitat ésun dret personal i íntim de totadona, amb independència de laseva edat, estat civil o nacionalitat.La interrupció lliure i voluntària-ment decidida de l'embaràs és undret que tota dona té, és un dret in-alienable a decidir sobre el seupropi cos.

2n- L'Estat ha de garantir l'exer-cici d'aquest dret de forma gratuïtaen la xarxa sanitària pública, per atotes les dones, garantint a totes laseva intimitat sota el més absolutsecret professional.

L'educació sexual no sexista enels centres escolars, així com l'ac-cés als mètodes anticonceptius i laanticoncepció d'emergència perpart de tota la població de formagratuïta ha d'estar garantida ambtots els mitjans i recursos necessa-ris.

Des de la Confederació Generaldel Treball, exigim que cessi lapersecució i criminalització de lesdones i dels i les professionals sa-nitaris, que l'avortament sigui reco-negut com un dret ple, garantit,lliure i gratuït.

OPINIÓ: Denunciem la campanya de criminalització de l'avortament

SALUT I ANARQUISMESDiverses persones imputades als jutjats de la capital del Camp

Catalunya. Abril de 200820

OPINIÓ-SOCIAL

Plataforma d'Afectats enDefensa de la Barceloneta

El passat 7 de març, prop desis-cents veïns i veïnes de laBaceloneta van sortir al ca-

rrer per oposar-se al “pla dels as-censors” i aturar l’especulació albarri. La manifestació va començaramb una cassolada per dintre delbarri, assenyalant algunes de les 14noves immobiliàries que han apare-gut en el barri després de l'aprova-ció del “pla”. El “pla dels ascen-sors” continua vigent i preveul'expulsió de milers de veïns delbarri, l'eliminació d'habitatges per aposar ascensors i suposarà la des-trucció del patrimoni històric que ésla Barceloneta, amb els seus edifi-cis, els seus veïns i la seva forma devida.

Durant la manifestació, a les im-mobiliàries i agències d'aparta-ments turístics, cassola en mà, elsveïns els van animar a marxar delbarri sota el crit “especuladors, foradel barri”. A la plaça de la Barcelo-neta, alguns dels veïns que estanpatint mobbing o als quals no els re-noven el contracte van exposar pú-blicament els seus casos. Posterior-ment, es van dirigir cap a la plaçade Sant Jaume, on van llegir un ma-nifest en el qual s'explicava que laBarceloneta està actualment asset-jada per la construcció de l'HotelVetlla, els inversors estrangers, elsapartaments turístics; sense que en-front d'això l'Ajuntament hagi prescap mesura concreta ni compromísreal per frenar aquesta expulsió in-directa de veïns que fa mesos queha començat.

Fins a fa pocs anys, ningú novolia venir a viure a la Barceloneta,ni saber res d'aquest barri mariner.A poc a poc, es va millorar el barri i

els veïns estaven contents de man-tenir la seva forma de vida, de per-tànyer a aquest barri.

Però en poc temps, es va anarconvertint en un pastís per a l'espe-culació. Fa un any, amb l'aprovaciódel "pla dels ascensors", l'Ajunta-ment va posar la ciereta al pastísque ell mateix havia començat acuinar, per no posar fre a l'especula-ció i fomentar un model de turismeinsostenible.

Ara, les immobiliàries i els gransinversors estan començant a men-jar-se el seu tros de pastís, i sabenque per poder acabar-se aquest pas-tís els veïns del barri són molests:no són econòmicament rendibles.

Tots i totes coneixem cada dianous casos de veïns que estan so-frint mobbing (assetjament immo-biliari) o que no els renoven el con-tracte. I cada dia hi ha veïns i veïnesde tota la vida que es veuen obligats

obligades a marxar d'un barri queha estat la seva casa.

La inexistència d'un procés departicipació amb els veïns de LaBarceloneta ha propiciat que l'A-juntament aprovés un pla amb el su-port del port que fins al momentnomés ha beneficiat els inversors.Per això, els veïns de la Barcelonetacontinuen exigint:

-l'anul·lació del “pla dels ascen-sors” i l'impuls d'un procés de parti-cipació real;

-un política contundent contra elmobbing immobiliari i aquells queho exerceixen:

-que cap veí hagi de marxar delbarri, ni pel “pla dels ascensors”, niper no poder pagar un lloguer alt

Més informació:

http://labarcelonetaambelaiguaal-coll.blogspot.com/pdefensabarceloneta@yahoo.es

La Barceloneta, contra l'especulaciói el ‘pla dels ascensors’

OPINIÓ: El Departament de Medi Ambient renuncia a una protecció real de Collserola

Plataforma Cívica per la Defensade Collserola

Atenent a l'acord entre el Depar-tament de Medi Ambient i Ha-

bitatge (DMAH) de la Generalitatde Catalunya i l'Ajuntament deBarcelona que han formalitzat re-centment, queda clar que el governrenuncia a garantir la preservacióde la serra Collserola com a espainatural ja que no hi ha voluntat dedesclassificar infraestructures ivials i sí que n'hi ha de promouremés equipaments dins del parc.

El DMAH i l'Ajuntament de Bar-celona afirmen que el futur ParcNatural de Collserola guanya 51 haamb l'acord a què han arribat, i que

això no implica que desapareguinels vials programats al Pla generalmetropolità (PGM, del 1976).

La Plataforma Cívica per la De-fensa de Collserola vol posar demanifest que en aquesta definicióde límits, s'han esborrat els espaisprotegits de l'actual Parc: els del Plaespecial de protecció i ordenaciódel Parc de Collserola (PEPCo),més ampli que els de Xarxa Natura2000 i els del Pla d'espais d'interèsnatural (PEIN) (límits sobre els quehan treballat amb aquest acord).

Encara menys s'ha assolit la pro-posta inicial del DMAH, Estudi demesures addicionals de proteccióde Collserola de 2005, en què pro-posava l'ampliació de l'esmentat

PEPC o protegint encara més elsespais de transició amb les zonesurbanitzades.

Per tant, el Parc no guanya 51hectàrees, sinó que en perd moltesmés que encara no podem quantifi-car per la raó que no s'ha informat aaquesta Plataforma sobre aquestpacte.

No es desprogramen ni els sòlsurbanitzables ni les infraestructurespendents (el vial de Cornisa, eltúnel d'Horta, el túnel Central),sobre els quals l'esmentat Estudi demesures addicionals també en reco-manava la no execució.

Pel que fa a la nova figura delsEspais periurbans de regulació es-pecial (EPRE), considerem que

s'adjudiquen als ajuntaments deter-minats espais fins ara protegits coma PEIN, amb l'enganyosa afirmacióque són espais urbans guanyats peral Parc, quan en realitat ja hi erendins. Aquest acord pot suposar unperillós precedent que permeti laresta d'ajuntaments demanar el ma-teix tracte de favor que ha rebut l'a-juntament de Barcelona per part dela DMAH.

La realitat és que es reservenzones dins del futur Parc Naturalper construir equipaments públics oprivats, que segur que necessitaranvials d'accés que malmetran encaramés aquest valuós espai natural.

Per totes aquestes raons, rebut-gem l'acord presentat per l'Ajunta-

ment de Barcelona i el DMAH iexigim que es declari Collserolacom a Parc Natural per llei i amb laprotecció real i necessària que pre-cisa un espai tant valuós i parado-xalment tant amenaçat com aquest.

Vista la renúncia definitiva delgovern a garantir una protecció realde l'espai natural que queda deCollserola, la PCDC ha engegatuna campanya en defensa de laserra que s'iniciava el mes de febreramb una recollida de firmes, i queculminarà l'abril amb tot un seguitd'actes públics.

Més informació:

http://www.collserola.org/salve-melparcnatural/index.html

Manifest llegir pels veïns i veïnes duran la

manifestació

OPINIÓ: La Barceloneta esrebel·la

Plataforma d'Afectats enDefensa de la Barceloneta

Avui som aquí perquè no po-díem deixar de fer-ho. Som

veïns, veïnes i amics de la Barce-loneta. El nostre barri està asset-jat: la tàctica d'assalt és un pla ur-banístic que ha obert les portes aun atac de termites larvades.

Ja fa un any de l'aprovació delpla urbanístic que amenaça elbarri. Lluny d'estar parat, els efec-tes del pla dels ascensors no s'hanfet esperar: cada cop apareixenmés casos de mòbbing, sobretotcontra veïns de renda antiga; cadadia hi ha més contractes que no esrenoven o que disparen el preu iresulten impagables. Així, tenimedificis sencers que s'estan bui-dant, incomptables veïns que hand'abandonar casa seva. La manio-bra especulativa és clara: a les im-mobiliàries i altres propietarissense escrúpols no els ha passatper alt que és més rentable ende-rrocar vivendes si primer es treuende sobre els seus habitants, per nohaver de pagar indemnitzacions nireallotjaments. Després de les re-formes, ja podran vendre o llogarper un ull de la cara al millor pos-tor; aleshores la Barceloneta ja noserà per als que hi vivim.

Mentrestant, l'Ajuntament noha pres cap mesura concreta peraturar l'especulació i el mòbbinggalopants que ell mateix ha des-

fermat amb l'aprovació d'un pladictat des de dalt a baix, des dedespatxos en torres d'ivori queimposen a toc de firma i de bitlletel futur de la nostra vida al barri.Davant de les protestes contraaquesta imposició, l'Ajuntament,com un encantador de serps, hapromès un pla participatiu quemai no arriba, mentre mareja laperdiu amb "PAD's" i "lleis debarri" que semblen escombrar elpla dels ascensors sota la catifa.Mentrestant, les immobiliàries ialtres rapinyaires van tirant milles.Qui aturarà aquest canibalisme?

Estem parlant d'un pla que pre-veu eliminar milers de vivendes,que pretén desplaçar milers deveïns fora del seu barri contra laseva voluntat. Implica l'enderrocdel patrimoni arquitectònic i l'es-ventrament del teixit social, fins aesborrar la Barceloneta que conei-xem i estimem.

Com ho hem de permetre? Aixícom els nostres avis i els nostrespares i mares van lluitar en el seumoment per la Barceloneta, perdefensar plegats allò que no es pottocar -la casa, els carrers, elsveïns, el mar, la llibertat...-, araens toca a nosaltres decidir el barrique volem viure. Perquè no volemun barri imposat. Perquè aquestpla es pot parar. Perquè un altrepla és possible i necessari. Perquèla lluita per la Barceloneta no estàdecidida!

Catalunya. Abril de 2008 21

SOCIAL-OPINIÓ

La Colomera,amenaçats dedesallotjament

CSA La Colomera i Col·lectiuCatalunya

El Centre Social Ocupat i Auto-gestionat La Colomera va obrir

les seves portes el 9 de febrer de2008, després d'un temps de dedi-cació a tota una sèrie de tasques deneteja i condicionament, atès l'estatd'abandonament de l'edifici.

El CSOA La Colomera va néixeramb vocació d'esdevenir una ini-ciativa que qüestiona models devida i de relació imposats, alhoraque permet plantejar alternativescol·lectives al sistema econòmic icultural dominant.

El CSOA La Colomera vol serun espai i un projecte que hauria depossibilitar la convivència de dife-rents inquietuds, sensibilitats, ne-cessitats, implicacions i projectes.Per aquest motiu és obert a totes lespersones i col·lectius que compar-teixin aquesta idea i vulguin parti-cipar-ne (en tots els seus aspecteso, simplement, utilitzant-lo perdesenvolupar activitats). Comptaamb espais en el quals treballar pertirar endavant el projecte personalde cadascun/a; intercanviar conei-xements de tot tipus, pel gust de l'a-prenentatge col·lectiu i l'intercanvi,sense els diners com a motor per afer-ho. Des de la inauguració jas'han engegat activitats com passisde vídeo, xerrades, cafeta, menja-des vegetarianes i veganes, actua-cions musicals... S'ha engegat untaller de malabars i se n'estan pre-parant de fotografia, ràdio, sabó,contrainformació... S'està prepa-rant activitats per a nens i nenes...S'ha acollit activitats d'altrescol·lectius relacionats amb el de-creixement, la sostenibilitat, la lli-bertat sexual, la cultura o la lluitacontra l'especulació...

Malgrat la riquesa del projecte,en aquest moment està greumentamenaçat. El Jutjat de 1a instàncianúm. 6, a partir de la denúncia delpropietari, va citar, amb una celeri-tat inaudita, les ocupants, i el passat4 de març, a les 9 del matí, es va ferel judici. En el cas que no es pre-sentés ningú, el judici es faria iguali, fins i tot, hi havia data previstapel desallotjament.

Malgrat les dificultats perquè lagent encausada tingui advocat, pro-curador, etc., mitjançant la justíciagratuïta, i el tracte, pressuposant laculpabilitat, que reben cada copque han de realitzar alguna gestió,el judici es va celebrar igual.

Per tot això, des de la CGT s’hamostrat tot el suport possible aaquesta lluita.

Plataforma Aturem la Guerra

El 15 de març, 3.000 perso-nes es manifestaven a Bar-celona convocades per la

Plataforma Aturem la Guerra, perla retirada de les tropes de l’Iraq id’Afganistan, contra qualsevolatac a l’Iran, per la justícia per Pa-lestina, així com contra la perillosaescalada armamentística represen-tada pel pla nord-americà d’escutsantimíssils. Aquesta manifestacióestava inclosa en el marc d'unaconvocatòria internacional de mo-bilitzacions en la que es van portara terme manifestacions en ciutatsde tot el planeta, seguint la CridaInternacional de la Conferència "ElMón contra la Guerra".

Fa 5 anys, milions de personesarreu del món van aixecar la sevaveu contra l’amenaça de guerracontra l’Iraq. Ens van dir que l’Iraqtenia armes de destrucció massiva,que promovia grups terroristes, imoltes mentides més.Ara, és evi-dent que la guerra només ha empit-jorat la situació a la regió.

A l’Iraq, milions de personessón refugiades; desenes de milers

de iraquians són presoners delsocupants; i els sistemes sanitari ieducatiu estan destruïts. L’any pas-sat a l’Afganistan, hi va haver méscombats que en qualsevol momentdes de l’inici de l’ocupació el2001, perquè cada cop més campe-rols afganesos es resisteixen da-vant els abusos i els bombardejosindiscriminats de les tropes estran-geres. A Palestina, la població pa-teix els efectes del boicot econò-mic i dels atacs israelians, duts a

terme amb el suport dels governsd’EUA i Europa.

Arreu del món, els atacs als dretshumans s’estenen cada cop més; fapoc s’ha complert el 6è aniversaride la presó il·legal de Guantánamo.La recent gira de Bush per la regióes va presentar com un intent d’im-pulsar un procés de pau a Palesti-na, però el motiu real va ser buscaraliances a favor d’atacar l’Iran.

Les mentides ara són les matei-xes que fa 5 anys. I igual que fa 5

anys, no cal ser partidari del go-vern amenaçat per oposars’hi; quipagaria el preu d’un atac són des-enes de milers de persones inno-cents. Les manifestacions de 2003no van impedir la guerra però sívan tenir efectes molt importants.Aznar i Blair van perdre el poder iBush està totalment desprestigiatal seu propi país, gràcies a l’oposi-ció a la guerra. Més important, lagent a l’Orient mitjà que pateix lesbombes occidentals pot veure queno és un “xoc de civilitzacions”, niun conflicte entre religions, perquèsap que la gran majoria de les po-blacions occidentals s’oposa a laguerra.

Amb les nostres protestes, con-tribuïm a superar l’odi produït perla guerra. Contribuïm a fer del mónun lloc millor i més pacífic. Per totaixò, es va organitzar aquesta jor-nada internacional de manifesta-cions el 15 de març de 2008. Lesguerres i les ocupacions continuen.Les protestes també. Tantes vega-des com faci falta, tornarem a cri-dar… No a la guerra!

Més informació:

www.aturemlaguerra.org

Ara, com fa cinc anys… No a la guerra!

Tenim Dret a Tenir Drets. Ni Exclusió Ni Discriminació

Associació Papers i Drets per aTothom

A l’Estat espanyol, la poblacióimmigrada es troba sotmesa a

la Llei d’Estrangeria, una llei dis-criminatòria, diferent a les de laresta de la ciutadania.

Mentre les condicions de vidadels i les immigrants són cada ve-gada més difícils, les administra-cions prioritzen les polítiques decontrol enfront de la despesa so-cial. S’endureixen els requisits pera la residència legal, tant a travésde la privació de drets com de l’as-setjament policial: controls de do-cumentació, detencions arbitràries,internament i expulsions.

Administració i partits políticstracten a la immigració com màd’obra barata, o com “problema”.Es titlla a l’immigrant d’enemic,probable terrorista, invasor,… pro-vocant por i inseguretat. El racismeinstitucional, contribueix al racis-me social.

S’obliden així les desigualtatseconòmiques, injustícies socials,fams i guerres que causen els ac-tuals processos migratoris. Es negaaixí a milions de persones el drethumà elemental de buscar una vidadigna independentment del lloc delseu naixement.

Aquesta política degrada al con-junt de la societat. Per això, des dela convicció de la universalitat delsdrets humans i la igualtat de lespersones, exigim l’adopció de

12 Mesures Urgentsper la Dignitat dels iles immigrants

a) Regularització, garanties a la

residència i vida familiar

1.- Nou Procés de Regularització,sense condicionar-lo a un contractede treball previ.2.- Adaptació a la realitat dels re-quisits per acollir-se a l’arrelament

social.3.- Arrelament laboral per a totapersona que acrediti una o vàriesrelacions laborals.4.- Flexibilització dels requisits pera la tramitació del reagrupamentfamiliar.5.- Paralització de les polítiques decontractació en origen de treballa-dors temporers.6.- Augment significatiu dels re-cursos per a garantir l’accés a la in-formació.

b) Prou de repressió i abús poli-

cial.No a la xenofòbia

7.- Tancament dels Centres d’In-

ternament per a Estrangers.8.- Derogació del Protocol d’ac-tuació per a les expulsions aprovatel Setembre de 2.007.9.- Cesament de controls de docu-ments, detencions, segrest de pasa-ports i expulsions.10.- Retirada de la Proposició deLlei de Mesures de Lluita Contrala Immigració Clandestina.

c) Igualtat plena de drets

11.- Compliment acords interna-cionals en asil i dret de treballadorsimmigrants.12.- Dret a sufragi actiu i passiu, itots els drets laborals, civils i cultu-rals.

Per defensar aquestes reivindica-cions i convençuts que solament lamobilització social podrà arribar aaquestes mesures, vam convocar ales persones i col·lectius compro-mesos amb la defensa de la igualtatde drets a una manifestació a Bar-celona el 23 de febrer, en el marcde la jornada estatal de lluita acor-dada en la III Trobada de la XarxaEstatal pels Drets dels Immigrants(REDI) realitzada a Madrid el pas-sat mes de novembre sota el lema"Tenim dret a tenir drets". Més de1.000 persones van participar en lamanifestació de Barcelona.

[NOTA: Aquest text és elcapítol cinquè de Knowledgeof language: its nature,origin, and use publicat el1986. Malgrat els anys quehan passat i els exemplesconcrets que comenta,l'anàlisi que fa Chomskycontinua essent vàlida. Amés, per analogia, es potaplicar a conflictes políticsmés propers a la nostrarealitat política i personal.En aquest sentit, creiem queés un text actual isuggeridor.]

Noam Chomsky (traducció decontrastant.net)

El maig de 1983 va tenir llocun fet remarcable a Moscou.Vladimir Danchev, un audaç

locutor, va denunciar la guerrarussa a l'Afganistan a la ràdio mos-covita en cinc programes emesosdurant una setmana, i va incitar elsrebels a "no abandonar les armes"i a lluitar contra la "invasió" sovièti-ca del seu país. La premsa occi-dental es va admirar per la sevasorprenent desviació de "la líniaoficial de la propaganda soviètica".Al New York Times un comentaristava escriure que Danchev "s'haviarebel·lat contra les normes de ladoble moral del discurs periodístic".A París es va crear un premi enhonor seu per "als periodistes quelluitin pel dret a la informació". Eldesembre, Danchev es va reincor-porar a la feina després d'un tracta-ment psiquiàtric. Un funcionari so-viètic va afirmar: "No ha estatcastigat, perquè un home malalt nopot ser castigat."

Es va considerar que el fet eraun indici del món de 1984 i l'acte deDanchev es va veure justamentcom un triomf de l'esperit humà, unrebuig a deixar-se intimidar per laviolència totalitària.

De l'acció de Danchev el més re-marcable no era la protesta, sinó elfet que es referís a la invasió soviè-tica de l'Afganistan com "una inva-sió". En la teologia soviètica noexisteix res de semblant a "la inva-sió russa de l'Afganistan". Mésaviat existeix "la defensa sovièticade l'Afganistan" contra els terroris-tes que reben ajut de l'exterior.

Com en la majoria dels sistemespropagandístics, en aquest discurstambé hi ha una part de veritatoculta dins una gran mentida. Els‘mujahidins’ actuen des de "santua-ris" situats al Pakistan, on la CIA iels agents xinesos controlen el trà-fic d'armes, han destruït -segonsfonts russes- escoles i hospitals ihan comès molts altres actes con-siderats com a "atrocitats" pels in-vasors, que han afirmat que es reti-raran quan l'Afganistan estiguiprotegit dels atacs provinents delPakistan. Aquesta posició és de-nunciada a Occident d'acord ambel criteri correcte que els agressorshan de retirar-se sense condicions,tal com va insistir el Consell de Se-guretat de l'ONU, amb el suport hi-pòcrita dels EUA, suport que vanretirar ràpidament quan Israel vaenvair el Líban el 1982. Occidentes va mostrar també justament in-dignat quan els soviètics van de-nunciar cínicament el "terrorisme"de la resistència o quan, de mane-ra absurda, van afirmar que esta-ven defensant l'Afganistan de ban-dits que mataven innocents, o quanels més menyspreables gasetillersdel Partit van advertir de la violèn-cia i de la repressió que es produi-rien, com així fou, si la Unió Soviè-tica "renunciava a les sevesresponsabilitats" i abandonava elsafganesos a la seva sort a mansdels rebels.

La Unió Soviètica al·lega en tode protesta que havia estat convi-dada a intervenir, però, com grandi-loqüentment va proclamar l'Econo-mist londinenc, "un invasor és uninvasor, llevat que sigui convidat

per un govern amb alguna aparen-ça de legitimitat". Només en unllenguatge periodístic orwellià espot caracteritzar aquesta agressiócom "una defensa contra el terro-risme que rep suport de l'exterior".

1984 d'Orwell es va inspirar enbona mesura en les pràctiques dela societat soviètica del moment,que ha estat retratada amb granprecisió per Maximov, Souvarine,Beck, Hodin i molts d'altres. Nomésen reductes culturals com París esvan negar durant molt de temps elsfets, de manera que les declara-cions de Kruschev i, posteriorment,el gràfic relat de Solzhenitsyn de laseva història familiar, van irromprecom una revelació, en un momenten què la intelligentsia estava dele-rosa per fer un canvi de rumb. Elmés sorprenent de la visió d'Orwellno fou el retrat del totalitarismeexistent, sinó l'advertència que allòpodria passar aquí.

De moment no ha arribat a suc-ceir. Les societats del capitalismeindustrial s'assemblen poc a l'Oce-ania d'Orwell, encara que els rè-gims de terror i tortura que han im-posat i que han mantingut a totarreu assoleixen uns nivells de sal-vatgisme que Orwell mai no va es-bossar. Amèrica Central nomésn'és l'exemple actual més evident.

Implícit en el tractament perio-dístic de l'assumpte de Danchev hihavia un toc d'autocomplaença:això no pot succeir aquí. Aquí nocal gaire coratge per desafiar el go-vern en algun punt de la seva doc-trina. Certament, aquí no s'ha en-viat a cap hospital psiquiàtric capDanchev per anomenar "invasió"

una invasió. Mirem d'anar mésenllà i esbrinem per què passaaixò. Una possibilitat és que laqüestió no es plantegi perquè, almarge d'errors estadístics, simple-ment no hi ha cap Danchev: els pe-riodistes i altres intel·lectuals sóntan servils amb el sistema doctri-nal, que ni tan sols s'adonen, quanels invasors són els EUA, que "uninvasor és un invasor, llevat quesigui convidat per un govern ambalguna aparença de legitimitat".Això se situaria un estadi més enllàdel que havia imaginat Orwell, unestadi més enllà del que va acon-seguir el totalitarisme soviètic. Estracta només d'una possibilitat abs-tracta o és una valoració del nostremón inquietantment propera?

Considerem els fets següents. El1962 la força aèria dels EUA va ini-ciar els atacs directes contra la po-blació camperola del Vietman delSud mitjançant intensos bombar-deigs i defoliacions que formavenpart d'un programa l'objectiu delqual era conduir milions de perso-nes a determinats camps on, en-voltats de filferrats i de guàrdies ar-mats, serien "protegits" de lesguerrilles a las quals donaven su-port, el Vietcong, la branca sud del'antiga resistència antifrancesa (elVietminh). Això és el que anome-nem "agressió", "una invasió",quan la du a terme algun enemicoficial. Els funcionaris i els analis-tes nord-americanes van reconèi-xer que el govern instal·lat al sudpels EUA (el GNV) no tenia cap le-gitimitat i poc suport popular i, defet, la seva direcció era regular-ment derrocada mitjançant cops

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Abril de 200822

> EL FARÀCRATES I POETES:

Josep Llunas iPujals

Ferran Aisa

Josep Llunas i Pujals va néixer a Reusl’any 1852, però quan tenia 10 anys esva traslladar a viure a Barcelona. De benjove va aprendre l’ofici de tipògraf, in-troduint-se en els ambients republicansde Barcelona. Llunas es va afeccionarde jove a la música, al cant, a la poesia,a l’acrobàcia i a la gimnàstica. Va fre-qüentar les aules de l’Ateneu Català dela Classe Obrera, entitat de la qual seriasecretari uns anys més tard. A l’Ateneuentraria en contacte amb els principalslíders de la classe obrera barcelonina.L’any 1870 va participar en el Congrésconstitutiu de la FRE de l’AIT, en repre-sentació de la societat del Neògrafs ad-herida a la Federació Local de les So-cietats Obreres. L’any 1879 va fundar,conjuntament amb Farga Pellicer, la So-cietat de Tipògrafs. Llunas i Pujals, de-cantat cap a l’anarquisme i el lliurepen-sament, va dedicar la seva vida apromoure els seus ideals. L’any 1881 eltrobem novament com inductor de la re-construcció de la Internacional. Una deles seves principals obres fou la crea-ció de La Tramontana, un periòdic ano-menat satíric i vermell, que era escrit ín-tegrament en català. Llunas i Pujals vaformar part del moviment laicista i lliu-repensador de Barcelona. Sovintejà ter-túlies, conferències i mítings al costatde Rossend Arús, Emili Guanyavents,Eudald Canibell, Cels Gomis, CristobalLitrán, Anselmo Lorenzo, Tarrida delMármol, Odón de Buen... Els quals pro-clamaven la llibertat de consciència, lesescoles laiques i la no violència. JosepLlunas i Pujals va participar en el Certa-men Socialista de Reus de 1885, amb eltreball “Organización y Aspiraciones dela Federación de Trabajadores de la Re-gión Española”, on donava a conèixerla seva tesi partidària del col·lectivisme.Hi va escriure diversos opuscles socio-lògics: Estudios filosóficos-sociales(1882), El ariete socialista internacional(1887), Qüestions socials (1891).

Com a poeta va publicar La Revolu-ció, poema en tres cants (1886), un frag-ment d’aquest poema èpic diu: “La lli-bertat ja naix en la persona / com el solexisteix en la Natura / (...) I si la llibertatés llum de vida / per l’avenç infinit d’hu-mana raça, / la Igualtat és l’oreig que enenvalida / per sofrir els tirans nova mor-dassa / (...) Quan el dret al deure igualne sia, / quan gosem Llibertat mai false-jada / i cap jou de malvada tirania / im-peri en societat civilizada, / ja Marthaurà acabat el seu últim dia / i Minervaen la pau sols serà estimada, / i el Llibreproclamat serà en la terra / del Fusellvencedor en noble guerra”.

Malgrat el seu pacifisme, va ser em-presonat el 1893 durant la repressióque va seguir als atemptats individua-listes. Quan va sortir de la presó fundà idirigí Los Deportes, la qual tenia la re-dacció al Gimnàs Solé del carrer Mont-juïc del Carme, on Hans Gamper va fun-dar l’any 1899 el F. C. Barcelona. Llunasi Pujals va morir l’any 1905 a Barcelona.

Notes sobre el problemad'Orwell o com ensenganyen tan fàcilment

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Abril de 2008 23

que tenien el suport dels EUA, quanes temia que no tinguessin l'entusias-me adequat vers l'agressió creixentdels EUA, i que fins i tot poguessinarribar a un acord amb l'enemic sud-vietnamita. El 1962 ja s'havia assassi-nat prop de 70.000 vietcong en unacampanya de terror dirigida pels EUAabans de la invasió definitiva estadou-nidenca, i potser més del doble el1965, quan va començar la invasió te-rritorial estadounidenca a gran esca-la, juntament amb el bombardeig sis-temàtic i intensiu del sud i del nord -aun nivell tres vegades inferior. Des-prés de 1962, els invasors estadouni-dencs van continuar bloquejant totsels intents d'acord polític i de neutralit-zació del Vietnam del Sud, i el 1964van començar els preparatius per al'escalada massiva de la guerra con-tra el sud, que es dugué a terme aprincipis de 1965, combinada amb unatac al Vietnam del Nord, a Laos i,posteriorment, a Cambodja.

En els darrers vint-i-dos anys hebuscat en va en el periodisme o enl'assaig estadounidencs convencio-nals la més mínima referència a "la in-vasió del Vietnam del Sud pels EUA"o a l'"agressió" dels EUA al Vietnamdel Sud. En el sistema doctrinal delsEUA no existeix res de semblant. Nohi ha cap Danchev, encara que enaquest cas no feia falta valor per dir laveritat, únicament honestedat. Fins itot en el punt àlgid de l'oposició a laguerra estadounidenca, només unaporció minúscula de la intel·lectualitatorganitzada s'oposava a la guerra perprincipi -que l'agressió és dolenta-,mentre que la majoria va arribar aoposar-s'hi, després que ho fessin elscercles capdavanters de l'economia,pel criteri "pragmàtic" que els costoseren massa elevats. Les actituds de lagent eren més aviat diferents. Encarael 1982, més del 70 per cent de la po-blació (però molts pocs dels "lídersd'opinió") consideraven la guerra nonomés un error, sinó "fonamental-ment injusta i immoral", un problemaque es coneix com "la síndrome delVietnam" en el discurs polític esta-dounidenc.

Aquests fets ens haurien de ferpensar. Com es va poder arribar a unservilisme tan sorprenent respectedel sistema doctrinal? No és que fosimpossible conèixer els fets. Si bé,certament, els atacs dels EUA contraLaos i Cambodja foren silenciats pelsmèdia durant un llarg període detemps -un fet que continua silenciatavui dia-, la guerra dels EUA contra elVietnam del Sud fou explicada ambuna correcció raonable des del co-mençament, si bé no es descrivia d'a-cord amb l'evidència dels fets, sinómés aviat com una defensa del Viet-nam del Sud contra els terroristes querebien ajut de l'exterior. Arthur Schle-singer, en una història de l'administra-ció Kennedy, va arribar a escriure queel 1962 -l'any que va començar l'a-gressió directa estadounidenca con-tra el sud-, "no fou un mal any", ja que"s'havia aturat l'agressió al Vietnam".Els assaigs, els llibres de text i elsmèdia, amb molt poques excepcions,van adoptar el supòsit que la posturadels EUA era defensiva, una reacció,potser imprudent, davant "una agres-sió secundada pels soviètics" o da-vant "una agressió interna", com Adlai

Stevenson va qualificar l'"agressió" dela població indígena contra l'invasorestranger i els seus col·laboradors lo-cals.

Podem començar a entendre elsmecanismes d'adoctrinament si exa-minem més de prop la polèmica quefinalment es va desenvolupar en elscercles més influents, quan les cosesvan començar a anar de mal borràs.La polèmica enfrontava els "falcons"amb els "coloms". Els falcons eren elsque, com el periodista Joseph Alsop,pensaven que amb una dedicació su-ficient es podria guanyar la guerra.Els coloms estaven d'acord amb Ar-thur Schlesinger que, probablement,no es podria guanyar la guerra encaraque, com ell, tots donaven per des-comptat que "resem perquè el Sr.Alsop tingui raó" -tots resem, ras icurt, perquè els EUA tinguin èxit en laseva agressió i la seva massacre; i sino en té, tal com va escriure Schlesin-ger en un llibre que li va crear la repu-tació de "líder antibel·licista" (LeslieGelb) als ulls dels comentaristes mésinfluents, "podem celebrar tots la cla-rividència i el sentit d'Estat del governestadounidenc en la conducció d'unaguerra que estava convertint el Viet-nam en una "terra arruïnada i destruï-da". La mateixa posició es reitera ha-bitualment avui dia [1986] respectedel suport estadounidenc a diferents

criminals i carnissers a l'AmèricaCentral i respecte de la seva guerracontra Nicaragua. La guerra estadou-nidenca a Indoxina fou consideradapels coloms com "una causa perdu-da", com el crític Anthony Lake va ob-servar a començaments de 1984.Existeix un ampli acord que la guerrafou "una croada errònia" iniciada permotius que eren "nobles" encara que"il·lusoris" i amb "les intencions méssublims", segons paraules de StanleyKarnow en un llibre recent, èxit devendes, que resumeix la sèrie de tele-visió oferta per la PBS, molt ben con-siderada per la seva franquesa crítica.

Sorprenentment, queda al margedel debat el punt de vista que els EUApodrien haver guanyat, però que hau-ria estat malament permetre quetriomfessin l'agressió i la massacre.Aquesta fou la posició d'una bonapart del poble estadounidenc i de l'au-tèntic moviment pacifista (si la guerraera una "causa perduda", per quèmolestar-se a protestar i desbaratarl'esforç bèl·lic, per què patir les conse-qüències d'aquesta protesta, que so-vint eren dures, particularment per alsjoves que eren al capdavant del movi-ment antibel·licista?). És una posició,però, que s'exclou en el debat entrefalcons i coloms.

Aquest comentari tan típic il·lustral'habilitat dels sistemes democràtics

de control del pensament. En un sis-tema basat en la violència només s'e-xigeix que s'obeeixi la doctrina oficial.Es pot identificar fàcilment la propa-ganda: el seu origen és un il·lustre Mi-nistre de la Veritat i hom pot creure-lao no mentre hom no la rebutgi públi-cament. Els càstigs per la dissidènciavarien segons el grau de compromísde l'estat amb la violència: avui dia[1986], a la Unió Soviètica, pot signifi-car l'exili intern o la presó en horriblescondicions; a les osseres a les qualsdóna suport els EUA, com El Salva-dor o Guatemala, és probable que elsdissidents "desapareguin" o se'ls trobidecapitats en una rasa després d'ha-ver estat horriblement torturats.

Els sistemes democràtics de con-trol del pensament tenen una natura-lesa totalment diferent. La violència ésrara, si més no contra els sectors mésprivilegiats, però s'exigeix una formamolt més profunda d'obediència. Non'hi ha prou d'obeir la doctrina estatal.Es considera que cal assumir el con-trol tots els aspectes de la discussió:cap pensament no pot existir fora dela Línia del partit. Sovint no s'enun-cien les doctrines de la religió estatal,sinó que més aviat es pressuposencom a marc de la discussió entre lagent benpensant, una tècnica de con-trol del pensament molt més efectiva.Per tant, hi haurà un debat entre els

"coloms" i els "falcons", entre elsSchelesinger i els Alsop. La posicióque els EUA estan implicats en unaagressió, i que aquesta agressió ésincorrecta, no es pot pensar ni es potexpressar en relació als sagrats Es-tats Units. Els "crítics responsables"fan una contribució estimable a lacausa, per la qual cosa són tolerats,fins i tot respectats. Si fins i tot els crí-tics adopten tàcitament les doctrinesde la religió estatal, llavors qui potqüestionar-les de forma raonable?

La naturalesa dels sistemes occi-dentals d'adoctrinament no fou perce-buda per Orwell i no és mai compresapels dictadors, que no són capaçosde captar la utilitat propagandísticad'una posició crítica que incorpori elssupòsits bàsics de la doctrina oficial ique, d’aquesta manera, margini l'au-tèntic i racional qüestionament crític,que ha de quedar neutralitzat. Poquesvegades es produeixen desviacionsrespecte d'aquest model. Potser elcrític més agut de la guerra estadou-nidenca, dins del periodisme conven-cional, fou Anthony Lewis, del New

York Times, que argumentava que laimplicació estadounidenca va comen-çar amb "esforços barroers per fer-hobé", encara que el 1969 -el 1969!- jaera clar que es tractava d'"un errordesastrós". Pocs estudiosos acadè-mics foren més crítics amb la políticaestadounidenca que John King Fair-bank, de la Universitat de Harvard,que va afirmar en el seu missatgepresidencial de desembre de 1968 ala Societat Històrica d'Amèrica -pro-nunciat un any després que l'ofensivadel Tet hagués aconseguit convèncerels cercles de l'elit que s'havia d'aban-donar l'esforç de sotmetre el Vietnamdel Sud- que havíem entrat en la gue-rra per un "excés de generositat i debenevolença desinteressada", peròque havia estat un error haver-ho fet,com els esdeveniments han demos-trat. Pocs dictadors poden enorgullir-se d’aconseguir una conformitat tangeneralitzada amb les Veritats Supre-mes.

Els mecanismes utilitzats per asse-gurar aquesta obediència són efec-tius, però no són del tot subtils. Consi-derem, per exemple, el queuniversalment s'anomena el "procésde pau" a l'Orient Mitjà, que va culmi-nar en els acords de Camp David de1978-1979. Pocs es pregunten perquè els habitants del territoris sotaocupació israeliana rebutgen el "pro-cés de pau" amb una unanimitatquasi absoluta i el consideren perjudi-cial per als seus interessos. Noméscal aturar-se un moment a pensar perdescobrir-ne la raó. Com era obvi desdel primer moment, el "procés depau" va servir per apartar Egipte delconflicte de manera que Israel que-dés lliure, amb un suport material i di-plomàtic estadounidenc molt impor-tant, per ampliar els assentaments i larepressió sobre els territoris ocupats, iatacar el Líban, que és exactament elque ha estat fet des d'aleshores.Aquestes observacions elementals,però, van ser excloses del debat con-siderat responsable en aquell mo-ment, i encara continuen sent exclo-ses, tot i que els fets, prou clars en totmoment, esdevenen diàfans vistos re-

continua a la pàgina 24 >

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Abril de 200824

trospectivament. Els EUA estan com-promesos en la creació d'un Israel po-derós i expansionista, ja que això ésun "avantatge estratègic". Qualsevolcosa que contribueixi a aquesta finali-tat forma part, per definició, del "pro-cés de pau". El mateix terme eliminaqualsevol discussió addicional: qui potestar en contra de la pau?

Hi ha centenars d'exemples sem-blants. Els marines estadounidencs alLíban eren "la força preservadora dela pau" i les accions que s'hi feien encontra seva eren "terrorisme". Molts li-banesos el que veien era, simple-ment, que aquests marines, amb elseu "nou ordre", consumaven la inva-sió israeliana: el domini dels cristiansde dreta i de sectors musulmans privi-legiats sobre els pobres i desvalguts,el "terrorisme" dels quals, a ulls d'ellsmateixos, és resistència -un punt devista que aquí queda exclòs de la dis-cussió. De manera semblant, les refe-rències israelianes als "vilatans terro-ristes" que ataquen les forcesd'ocupació israelianes, són aquí ex-posades d'esquitllentes, sense co-mentaris -i sense memòria històricad’utilitzacions semblants en el passat.Quan Israel bombardeja els poblesdel costat de Baalbek i causa 500 víc-times, en gran part civils, inclosos 150escolars, com va passar a principis degener de 1984, o quan assalta vai-xells en aigües internacionals i en se-gresta els passatgers (com va fer so-vint abans i després), no es tracta de"terrorisme", sinó de "represàlies" -opotser d’"accions legítimes de preven-ció"-, i aquí no mereix cap comentarini censura: com que ha estat clientdels EUA, Israel hereta el dret a la vio-lència, al terrorisme i a l'agressió. So-vint, simplement s'eliminen els fetsdesagradables. Com hem fem notaranteriorment, els "bombardeigs se-crets" de Laos o Cambodja foren se-crets perquè els mitjans de difusió esvan negar a informar de les abun-dants evidències de què disposaven.L'agressió indonèsia a Timor, que repel suport dels EUA, i que ha produït lamort de potser 200.000 persones iuna fam semblant a la de Biafra, fougairebé silenciada durant quatreanys. Un estudi de Brian Jenkis, de laRand Corporation, fet el 1983, afirma:"Des de 1975 hi ha hagut dotze con-flictes que han implicat participaciósubstancial de forces convencionals;la invasió de Timor oriental, amb su-port dels EUA, que va començar el1975, no es troba entre les conflictesesmentats, encara que la participacióde tropes indonèsies ha estat -i conti-nua sent-ho- "substancial”, com ho haestat el flux d'armes estadouniden-ques enviades amb la certesa que se-rien utilitzades per dur a terme lamassacre. Avui dia gairebé no s'infor-ma de les contínues atrocitats, i quanse'n fa algun comentari, després demolts anys de silenci, s'ignora inten-cionadament la participació decisiva itotalment intencionada dels EUA.

Els mèdia poden esdevenir unaforça imponent quan es mobilitzen ensuport del sistema de propaganda es-tatal. Un dels triomfs més espectacu-lars de les relacions públiques en lahistòria recent es va produir amb oca-sió de l'abatiment del KAL 007 per l'a-

viació soviètica l'1 de setembre de1983, la prova certa que els sovièticssón els dimonis més salvatges desd'Atila, de manera que no ens quedamés remei que desenvolupar el míssilMX, instal·lar els míssils Pershing II aAlemanya i fer la guerra a Nicaragua.Alhora, com va assenyalar molt afor-tunadament un analista de la indústriaaeroespacial al New York Times, "l'in-cident de l'avió de línia coreà ha estatun incentiu per al rellançament de laindústria de guerra i pràcticaments'han venut tots els estocs existents".Pocs esdeveniments han provocattanta indignació i poques històrieshan rebut una cobertura tan gran a lapremsa estadounidenca. El densís-sim índex del New York Times dedicaset pàgines senceres a l'atrocitatnomés el setembre de 1983. La versióde l'administració es va esfondrarposteriorment, i es va reconèixer queels militars soviètics probablement nosabien que l'avió era civil, però jas'havien assolit els objectius.

En l'espai de pocs mesos s'hanplantejat unes quantes qüestionssobre el vol del KAL 007. Un articlepublicat a Defense Attaché, la revistade l'exèrcit britànic (núm. 3, 1984),presenta dades que suggereixen quela penetració en l'espai aeri sovièticsensible del vol KAL pot haver estatcalculada per permetre que els vehi-cles espacials estadounidencs po-guessin controlar la resposta sovièti-ca, i esmenta exemples anteriorsd’aquesta tàctica. L'autor va observarque "Si s'ha produït un error a Occi-dent ha estat per part del periodismed'investigació, que no ha continuat larecerca amb l’energia que era d’espe-rar"; va assenyalar que "és als EUAon la premsa lliure hauria d’acceptaraquest repte". Des que es va escriurel'article (setembre de 1984), aquestrepte no ha estat acceptat. El New

York Times ni tan sols va informar de

les acusacions, si exceptuem una re-ferència de passada al desmentit delgovern estadounidenc algunes set-manes més tard i unes quantes afir-macions que indicaven que aquestesacusacions eren "una provocació dela Unió Soviètica", una manera fàcilde desqualificar-les. Mesos després,David Pearson va proporcionar pro-ves que el govern estadounidencsabia perfectament que el KAL 007era molt lluny del seu rumb i “que esdirigia cap a territori soviètic, en unmoment en què els soviètics estavenfent importants proves de míssils i,per tant, l'aeronau es trobava en greuperill" i que els organismes estadouni-dencs "van tenir temps i mitjans percomunicar-se amb el KAL 007 i corre-gir-ne el rumb, però cap d'ells no hova fer". Es pot suposar, argüeix, que laCasa Blanca i el Pentàgon també vantenir informació detallada i l'oportuni-tat "de donar instruccions a les autori-tats civils que controlen el tràfic aeriper tal de corregir el rumb de l'avió,però no ho van fer." L'exdiplomàtic es-tadounidenc John Keppel, que va par-ticipar en l'intent d'amagar l'incidentdel U-2 el 1960, va afirmar que "laseva investigació de l'abatiment del'avió de les línies aèries coreanespels soviètics l'havia convençut queels EUA havien fet desaparèixer pro-ves que indicaven que l'avió estavafent una missió d'espionatge" i va exi-gir-ne una investigació del Congrés.

Aquestes acusacions i la informa-ció que els dóna suport sembla quemereixen atenció. En gran part, hanestat silenciades, llevat de les infor-macions ocasionals sobre els des-mentits oficials, en concret l'afirmacióque "cap organisme oficial del governdels EUA no va saber mai que l'aviós'havia desviat del seu rumb i que estrobava en dificultats abans que fosabatut" i que "la tripulació del RC135[l'avió espia estadounidenc equipat

amb la tecnologia més avançada queva passar a prop de l'aeronau corea-na] desconeixia completament" lapresència de l'avió -i tot plegat en unaàrea particularment sensible subjectaa una intensa vigilància estadouni-denca, que havia estat augmentadajust en aquells moments, a causa deles imminents proves de míssils so-viètiques. Aquells que creuen els des-mentits oficials, haurien d’exigir unad'investigació diferent per part delCongrés, és a dir, una investigaciósobre la sorprenent incompetènciadels serveis d'intel·ligència i dels sis-temes de vigilància dels EUA.

Hi ha d'altres aspectes intrigants entot aquest succés. És de remarcarque, enmig de la indignació suscitadaper l'atrocitat soviètica, UNITA, els"lluitadors de la llibertat" que tenen elsuport dels EUA i de Sudàfrica, reivin-dicarà l'autoria de l'abatiment d'unavió angolès que va provocar 126morts. En aquest cas no hi havia am-bigüitat, l'aeronau no era fora del seurumb ni volava sobre instal·lacionsque estaven en alerta ni hi havia capavió de reconeixement estadouni-denc que provoqués confusió. Sim-plement, fou un assassinat premedi-tat, anunciat amb alegria pels nostresherois. L'incident va merèixer 100 pa-raules al New York Times i, pel quesembla, cap comentari en cap altremèdia. La posterior reivindicació d'U-NITA, segons la qual el febrer de 1984havia abatut un avió civil angolès queva provocar 100 morts, no va merèi-xer pràcticament cap esment; pel quesé, no s’hi va dedicar ni un sol articlea la premsa estadounidenca.

Aquells que tinguin bona memòriaen recordaran més casos. L'octubrede 1976 un avió de les línies cubanesfou volat per terroristes amb conne-xions permanents amb la CIA i vanser assassinats 73 civils. Era l'èpocaque la campanya de terrorisme inter-nacional contra Cuba que durà vintanys assolia el seu clímax. El 1973 Is-rael va abatre un avió civil, que s'ha-via perdut en una tempesta de sorraal Canal de Suez, quan es trobava ados minuts de vol d'El Caire, ciutatcap a on es dirigia, amb el resultat de120 morts. Hi hagué poques protes-tes, només un comentari editorial se-gons el qual "no té pràcticament caputilitat un debat amarg sobre l'assig-nació de responsabilitats" (New York

Times). Quatre dies més tard, la pri-mera ministra Golda Meir va visitar elsEUA, on li van fer poques preguntesmolestes, i va tornar amb nous regalscom ara avions militars. En contra d'a-firmacions recents, fent un esforç perdistingir aquest cas de l'atrocitat so-

viètica, Israel es va negar a pagarcompensacions o a acceptar respon-sabilitats de cap mena; només va ofe-rir pagaments ex gratia, proporcionatsper l'habitual donant generós de l’ex-terior. El 1955, un avió de les líniesaèries índies que conduïa la delega-ció xinesa a la conferència de Ban-dung va esclatar a l'aire en el que lapolicia de Hong Kong va anomenar"assassinat en massa curosamentplanejat". Un desertor estadounidencva afirmar posteriorment que haviaestat ell qui havia posat la bomba enuna acció planejada per la CIA. Capd'aquests incidents no fou una de-mostració de "barbàrie" i tots s'oblida-ren amb rapidesa. Cap no fou qualifi-cat com "un dels actes més infames ireprovables de la història", per utilitzarels termes de la resolució en què elCongrés va denunciar unànimementl'atrocitat soviètica, resolució que vaconduir el senador Maynihan a exaltar"el concepte més important en l'evolu-ció del concepte de crim des de laConvenció de Ginebra".

Es pot oferir una llarga llista d'e-xemples d'aquesta mena, que de-mostren que la història es conformaals interessos dels que tenen privile-gis i poder.

Tot això se situa sota l'etiqueta delque Walter Lippman, el 1921, va ano-menar "la fabricació del consens", unart que és "capaç de grans refina-ments" i que conduirà a una "revolu-ció" en "la pràctica de la democràcia".En les ciències socials s'admira moltaquest art. El conegut científic políticestadounidenc Harold Lasswell va es-criure el 1933 que hem d'evitar els"dogmatismes democràtics", tal comla creença que les persones són "elsmillors jutges dels seus interessos".La democràcia permet que s'escolti laveu del poble, i la tasca de l’intel·lec-tual consisteix a assegurar-se queaquesta veu coincideix amb el que elslíders assenyalen que ha de ser elrumb correcte. La propaganda és pera la democràcia el que la violència ésper al totalitarisme. Les tècniquess'han convertit en un gran art, moltmés enllà del que Orwell va imaginar.El mecanisme de la discrepànciaaparent, que incorpora les doctrinesde la religió estatal i que elimina ladiscussió racional, és un dels mitjansmés subtils, encara que la simplementida i l'ocultació dels fets i altrestècniques ordinàries també són co-munament utilitzades i són molt efica-ces per protegir-nos del coneixementi la comprensió del món en què vivim.

S’ha d’assenyalar que el controlideològic (Agitprop) és molt més im-portant en les democràcies que en elsestats governats mitjançant la violèn-cia i, per tant, és més refinat i moltprobablement més efectiu. Hi ha pocsDanchev aquí, excepte en els margesremots del debat polític.

Per a aquells que busquen la veritatamb tenacitat no pot haver-hi tascamés urgent que arribar a entendre elsmecanismes i les pràctiques d’adoc-trinament. Aquests mecanismes iaquestes pràctiques són fàcils de per-cebre en les societats totalitàries,però molt menys en el sistema de“rentat de cervell en llibertat” al qualtots estem sotmesos i al qual massasovint servim com a instruments vo-luntaris o inconscients.

> ve de la pàgina 23

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Abril de 2008 25

Elogi del vaguista

Carlus Jové

Dubto que en els darrers anys un con-flicte laboral a Catalunya hagi fet vessartanta tinta i omplert tants de píxels comel dels conductors de TMB pels dosdies de descans setmanal. Els buserosmantenen un mínim de quatre webs i di-verses publicacions en paper perdonar a conèixer no només les sevesdemandes, sinó també tots els seusmoviments i els de l’empresa. Per laseva banda, TMB ha publicat diversosanuncis en premsa per defensar la sevaimatge (i de pas atacar la dels vaguis-tes) i disposa d’un web on diu estar afavor dels dos dies. No pretenc fer unrecompte sinó evidenciar la vergonyo-sa i contradictòria postura de TMB, queper una banda afirma estar a favor de lademanda dels dos dies (web), per l’altradiu que ja en disposen (“El Periódico”,31.12.07) i encara per una altra es pre-senta com a vícitma d’uns quants con-ductors (posem pel cas... 1.500) queamaguen obscurs objectius com “fer larevolució” (D. Pestaña, vicepresident).

Si cito els webs i publicacions impre-ses és per posar en primer pla que lapropaganda està jugant un paper moltimportant en el conflicte. En la mevaopinió, això és per dos motius: 1) Elsvaguistes estan demostrant ser supe-riors en força a l’empresa, 2) L’únic camíque té TMB és la difamació i la genera-ció d’opinió.

Els conductors estan en contacte di-recte amb els usuaris. Cada dia tenenocasió de conversar-hi i discutir-hi, si fafalta, sobre qualsevol aspecte relacio-nat amb el servei. Durant la vaga, aixòno ha canviat. Sense voler promocio-nar-me, en un documental que he editaton es plasmen converses de buserosamb usuaris a la plaça de Sant Jaume,aquests en general es mostren partida-ris de la demanda quan són deguda-ment informats. L’empresa, per la sevabanda, no es relaciona amb els usuarisexcepte per dir-los o que tot va molt bé ique el servei és fenomenal (ho fa duranttot l’any), o que els vaguistes són unsmalaguanyats i interessats i que, a més,no tenen raons per queixar-se. Això ésel que ha estat fent tots aquests dies.

El mitjans econòmics de l’empresasón superiors, i ha pogut disposard’uns quants anuncis de mitja plana enla premsa diària. Els buseros, per laseva banda, no fan curt i ja disposen dediversos blocs que l’usuari que real-ment vulgui estar informat hauria de vi-sitar () i fins i tot d’un diari gratuït queproperament editarà un segon número.

Amb la raó i la força de la banda delsconductors, és clar que la victòria esdecidirà en el camp de l’opinió.

> DES CARTES MAUDITES

Ramon Gras Alomà

El primer terç del segle XX vaser notablement prolífic pelque fa al naixement de per-

sones que, al calor dels avençoscientífics i tecnològics i alentats perl’efervescència social, artística, enel camp de les idees i en tots elsordres de la cultura que bullia enles societats occidentals, esdevin-dran genuines portadores de laflama de la llibertat humana –entotes les seves facetes-, de maneraconscient, idealista, generosa icompromesa abans que la SegonaGuerra Mundial imposés el cinis-me, el possibilisme i l’estèril bipola-rització entre el capitalisme i elmarxisme-leninisme.

Josep Maria Alomà fou una d’a-questes persones. Nascut al muni-cipi del Catllar el 1909, restà orfede pare des dels 6 anys i hagué detraslladar-se a la ciutat de Tarrago-na, on als 9 anys d’edat ja treballa-va com a manobre. Les seves in-quietuts intel·lectuals el portaren aformar-se de manera autodidacta ales biblioteques públiques, i a inte-grar-se en la vida cultural de la ciu-tat mitjançant l’esport, ja que prac-ticà l’atletisme, el futbol, la natació,la lluita greco-romana, el ciclisme,la boxa… fets que li facilitaren unalt grau de popularitat entre el jo-vent de Tarragona, especialmententre els fills de la burgesia local.

La lectura dels clàssics greco-llatins, de les teories de Kant i santAgustí, dels textos científics i delsclàssics literaris universals anavaacompanyada d’una progressivaintegració en el moviment anarco-sindicalista, molt influit pels postu-lats pedagògics de Ferrer i Guàrdiai les teories federalistes de Pi i Mar-gall, i fou llavors quan esdevinguéun entusiasta propagador de lesidees llibertàries, de gran tradició almoviment obrer català ja des delsegle XIX.

Alomà, dotat d’ una personalitat

carismàtica i de gran bondat decor, anirà agafant protagonisme enel si de l’organització sindical i entots els ordres de la vida associati-va de la ciutat de Tarragona.

És de remarcar que durant laseva estada a Saragossa el 1931, imentre duia a terme el servei mili-tar, va ser premiat el “Día de laRaza”, pel seu exemplar comporta-ment en unes maniobres efectua-des al riu Ebre, així com per la sevaabnegada actuació en el salva-ment de vides durant una de lescrescudes i inundacions del riu.

L’esclafament del sollevamentmilitar-feixista de juliol de 1936 ales grans ciutats espanyoles, dona-rà pas a una dura guerra civil, i enel bàndol republicà, suposarà l inicid’un procés de revolució social in-èdit a la península. La incorporacióde membres de la CNT als Comi-tès Antifeixites, que substituiran elsajuntaments republicans, compor-tarà l’accés d’ Alomà a la secretariade la Conselleria de Cultura.

És remarcable la tasca desenvo-lupada en referència a la promocióde la cultura entre les classes po-pulars i obreres per mitjà de la pro-moció del cinema, del teatre, de l’art (l’Escola de Pintura i Esculturade la Generalitat), dels esdeveni-ments esportius, etc.

Així mateix, esdevindrà el direc-tor del “Diari de Tarragona” –re-centment incautat-, i com a delegatde l’Escola Nova Unificada resol-drà el problema escolar, dotant unamajoria d’alumnes d’una formacióracionalista, laica i en català, totevitant sectarismes.

Serà un dels promotors de l’exi-tosa cooperativa de Sant Joan, or-ganitzarà l’atenció als refugiats, re-alitzarà crides al treball, participaràde l’organització de les col·lectivit-zacions agràries i industrials, i aco-llirà a casa seva molts nens senserecursos, alhora que combatrà l’a-nalfabetisme present a les classesmés desprotegides.

Fundarà i presidirà l’ Ateneu Lli-bertari, que constituirà una bibliote-ca i serà un dels més exitosos difu-sors de l’ideari anarquista i de lacultura en els dies de 1936 i 37.

Igualment, participarà de la con-servació del patrimoni monumentali artístic de la província –on caldestacar que evità el saqueig de laCatedral de Tarragona- així comque propicià la salvació de vides demoltes persones sospitoses de serd’idees conservadores.

Els tràgics Fets de Maig de 1937comportaran la marxa d’Alomà alfront de Granada, on serà comis-sari de Companyia i cap de Propa-ganda de l’Exèrcit del Sud, a l’Estat Major d’Andalusia, des d’oncombatrà el PCE i protegirà moltespersones del sectarisme i l’arbitra-rietat imperants.

Finalitzada la guerra, i haventpassat per sengles camps de con-centració a Alacant i València, seràcondemnat a mort, commutada per30 anys a instàncies de les in-comptables gestions en les altesesferes del funcionariat franquistaque va fer la seva dona, la mestraÁngeles Canelo. Després de mésde tres anys i mig de presó, seràdesterrat de Catalunya, perdenttotes les seves propietats i iniciantuna odissea que el durà successi-vament a treballar a Osca, Madrid,Huelva, Màlaga, Còrdova, Lorca…abans de retornar el 1965 a Tarra-gona.

Durant aquest període, seguiràen contacte amb la CNT lluitant perl’alliberament de presos, en con-tacte amb el maquis, promoventl’esport, fundant biblioteques… Enaquesta línia cal recordar les ses-sions de cinema i teatre a l’aire lliu-re, auspiciades des del seu càrrecde president del Centro Social deEntrevías, a instàncies del ForeignOffice nord-americà, en el marc delPla Marshall, així com la construc-ció desinteressada de vivendes perals més desfavorits, a les barriades

del sud de Madrid, ciutat on residídurant set anys.

Un cop iniciada la Trancisió, i ha-vent retornat a Tarragona, Alomàserà rehabilitat per les autoritats iocuparà, com a antic conseller deCultura, un lloc fix a les processonsde Setmana Santa. Finançarà ellloguer del local del sindicat i conti-nuarà la lluita per les llibertats.

Les reunions, conferències i sim-pòsiums a la universitat a les aca-balles dels 70 i principis dels 80,van propiciar el retorn d’Alomà alprimer pla del teixit associatiu i cul-tural de la ciutat de Tarragona, enplena trancisió democràtica. Seràfreqüent veure’l en presentacionsde llibres, promovent exposicions,en viatges culturals per tota Europai participant del Casal Barcelonista.

El 1989, encara amb gran vitali-tat, serà un dels màxims impulsorsd’ una nova branca cultural de laciutat, l’Ateneu de Tarragona, quenomés quatre anys més tardcomptarà amb més de mil socis.

El 1993, als 83 anys d’edat, idesprés d’una vida marcada pelsgrans esdeveniments i notables vi-cissituts, mor havent rebut elsSants Sagraments i la BenediccióApostòlica.

Pocs dies més tard, el “Diari deTarragona” recollia la notícia del’assistència massiva de familiars iamics al funeral oficiat a l’Esglésiade Sant Joan, i destacava les pa-raules d’Antoni Panadès, presidentde l’Ateneu, en el seu article, “El SrAlomà”: “Per damunt de tot, barce-lonista, cenetista, ateneista, tarra-goní, etc., el Sr Alomà era… unabona persona”.

En aquesta línia, cal remarcarles paraules que pronuncià del titu-lar de la parròquia, mossèn Daniel:

“La figura de Josep Maria Alomàserà recordada per tots els homesde bé, i en aquesta línia cal citar l’exemple del Dr. Mn. Pere Batlle,que durant tota la vida guardà unagran amistat amb qui li salvà la vida.”

APROXIMACIÓ A L’ANARQUISME EN CONVIVENCIA

Josep M. Alomà: viurel’anarquia a Tarragona

Josep Maria Alomà destacà la seva passió per la cultura i l’esport. A la dreta, en una cursa en què se’l distingeix per la seva alçada.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

26

Primer el paper, desprésInternet i ara, una tele...La Fundació

Salvador Seguírenova le seu web

La FundacióS a l v a d o rSeguí renovala seva web,el nou webpermet cercar"on line" enuna part del

fons catalogat fins ara, biblioteca, he-meroteca i també incorpora un arxiugrafic virtual.Fundació Salvador SeguíVia Laietana, 18 10º 08003 BarcelonaTel. 932 684 552Horari d'atenció al públic: dimarts de16.00 a 20.00fss.cat@fundacionssegui.orghttp://www.fundacionssegui.org

Pàgines web

Col·lectiu Catalunya

T enim una bona notícia. És apunt d'acabar-se la margi-nació que pateix la CGT als

mitjans de comunicació. Està enmarxa un nou projecte del Col·lec-tiu Catalunya per arribar als treba-lladors i les treballadores sense elsintermediaris dels grups mediàticsni les quotes imposades que enshan impedit sovint fer arribar lesnostres veus i les nostres lluitesmés enllà del cercle d'afiliats. Arri-ba el Canal CGT TV, la televisió ala carta en format ‘streaming’ quepermet visualitzar en el momentels programes que estan penjats ala xarxa, sense haver-los de desca-

rregar a l'ordinador o haver-sed'esperar durant hores.

El Canal CGT TV inclou ja al-guns documentals, com els dedi-cats a Durruti o sobre l'exposiciócommemorativa del 70è aniversaride la Revolució i reportatges d'ac-tualitat que recullen les mobilitza-ciones sindicals. L'objectiu d'a-quest canal és clar: trencar elmonopoli del discurs informatiuque fins ara estava en mans del'estat o de les gran corporacionsempresarials i que ara passa pos-sibilitarà l'existència d'un discurs al-ternatiu. I nosaltres afegim... ja erahora! Anirem informant.

Podeu sintonitzar-lo a: http://ca-nalcgt.blip.tv

> PASSA ARREU

Cicle sobre cinemalaboral a Can Vies

El col·lectiu NegresTempestes organit-za el cicle sobre ci-nema i treball "Pre-parant el 1er deMaig" durant elqual projectaranpel·lícules que fanreferència a la si-

nistralitat laboral, l'organització a lafeina per aconseguir millores laborals iles conseqüències de la privatitzaciódels serveis públics.

Amb aquest cicle Negres Tempestesvol posar el seu gra de sorra perquè elPrimer de Maig recuperi l'esperit reivin-dicatiu.

Les pel·lícules seleccionades peraquest cicle són Recursos Humanos(diumenge, 6 d'abril), ¡Qué verde era mivalle! (diumenge, 13 d'abril), La suertedormida (diumenge, 20 d'abril) i La Cua-drilla (diumenge 27 d'abril).nTotes lesprojeccions es faran al CSA Can Vies (c/Jocs Florals 42) a les 18.30.

Homenatge aSalvador Seguí alRaval

El passat 10 demarç, Sindica-listes x la Sobi-rania van fer unhomenatge aSalvador Seguí(el Noi delSucre). Seguífou víctima dela seva gran ca-

pacitat del seu coratge i de la seva flexi-bilitat, segons l'historiador Oriol Jun-queras, que va participar enl'homenatge que al carrer de la Cadenadel Raval barceloní, on fou abatut a tretsper pistolers del Sindicat Lliure de lapatronal catalana. A l’acte també hi vaontervenoir Moisès Rial, de la CGT dePirelli i membre de Sindicalistes per laSobirania.

Més informació a: http://sindicalistes-perlasobirania.blogspot.com

ROJO Y NEGROVersió digital del diari de la CGT espanyola “Rojo y Negro”, amb l'aplec detots els articles, notícies i comentaris.http://www.rojoynegro.info/2004/

REVISTA CATALUNYALa històrica capçalera de la CGT de Catalunya que enguany compleix 71anys. Permet consultar els números dels darrers anys en pdf.http://revistacatalunya.cat/index.htm

Catalunya. Abril de 2008

Els treballadors i les treballadores de TMB van repartir seixanta mil exemplars de “Dos dies”, la publicació conjunta entre “L’Accent”, la “Directa” i el “Catalunya” .

Fot

o:Jo

an R

amo

n F

erra

nd

is

> IMATGES QUE PARLEN

“El Caso Scala.Terrorismo deEstado y algomás”

XAVIER CAÑADAS

Col·lectiu Catalunya

El 15 de gener de 1978 a un quartde dues del migdia, un incendi degrans dimensions destruïa la salade festes Scala de Barcelona, pro-vocant la mort de quatre treballa-dors.

En 48 hores, la policia localitzaels presumptes autors de l'atemp-tat, els identifica entre els 10.000manifestants que acabaven de par-ticipar en la manifestació convoca-da per CNT contra els Pactes de laMoncloa. Aquests Pactes —sig-nats pel PSOE i el PCE a l'octubrede 1977, amb el beneplàcit d'UGT iCCOO—marcarien un abans i undesprés en la capacitat de la clas-se treballadora de l’Estat per plan-tar cara a la flexibilització i precarit-zació capitalista del mercat detreball que necessitava la reformaeconòmica neoliberal.

Xavier Cañadas, militant de laCNT en aquells moments, va seruna de les cinc persones encausa-des i condemnades per l'anomenat"Cas Scala". Condemnat a 17 anysde presó, va sortir en llibertat con-dicional després de complir-ne vuit.

En el seu relat explica quina vaser la participació i responsabilitatreal en els fets de les personescondemnades; com va transcórrerel judici plagat d'irregularitats; i comes va preparar la destrucció de lasala Scala i el muntatge policial,vertebrat entorn de la figura delconfident policial Joaquín Hernán-dez —alies «el Grillo» o «el ViejoAnarquista»—, un delinqüentcomú convertit, per obra i gràciadels serveis d'intel·ligència, en unveterà i repressaliat militant anar-quista.

Amb aquest atemptat i la repres-sió posterior contra el conjunt delmoviment llibertari, el Govern neo-franquista de la UCD i el llavors mi-nistre de l'Interior Martín Vila per-seguien erosionar la imatgepública de la CNT —i de tot el mo-viment llibertari—, que en aquelltemps, amb els seus 100.000 afi-liats només a Catalunya, constituïauna seriosa amenaça per als pac-tes, consensos i "tejemanejes" delsquals l'esquerra institucional i la cú-pula política i empresarial franquis-ta van ser protagonistes durant l'a-nomenada Transició.

El Cas Scala va marcar la fi delcreixement espectacular de la CNTi del moviment llibertari, i l'inici de laseva decadència accelerada.

La lectura del llibre serveix,doncs, per recordar un episodi dela història recent del moviment lli-bertari però alhora per omplir-nosd’interrogants sobre l’actualitat,entre ells una pregunta que nopodem deixar de fer-nos: quan tin-guem força suficient per canviar lescoses, com ens desarticularà elpoder? Serem capaços de fer-lifront? Segurament, cal començarja ara a respondre aquestes pre-guntes i llegir el llibre és una bonaforma de fer-ho

“Miedo a lamemoriaHistoriade la Ley de‘reconciliación y

concordia’”

OCTAVIO ALBEROLA i FÈLIX VI-LLAGRASAEditorial Flor del Viento

Col·lectiu Catalunya

Com assenyalen els autors, la his-tòria ens ensenya que “apoderar-se de la memòria i de l’oblit és unade les màximes preocupacions deles classes, dels grups, dels indivi-dus que han dominat i dominen lessocietats històriques”. D’ací que lamemòria institucionalitzada pelPoder sigui “sempre aquella quemés serveix els interessos de ladominació” i que els que dominen“tinguin la pretensió de decretar elque s’ha de recordar i el que hemd’oblidar”. Un “oblit” que permet alPoder “reelaborar el passat i insti-tuir la memòria en Història” perconvertir la “amnèsia històrica insti-tucional” en “amnèsia col·lectiva”.

Lluitar contra aquesta “amnèsia”imposada per la Transició i aconse-guir la rehabilitació de tots els vanque patir repressió per haver com-batut la dictadura franquista va serl’objectiu dels col·lectius que, a fi-nals dels anys noranta, van co-mençar a exigir la revisió de lessentències franquistes. I també hova ser dels que, al començamentdel 2000, van començar a buscar iobrir fosses comunes on havienestat sepultades anònimament mi-

lers de persones afusellades pelsmilitars facciosos durant la guerracivil.

A partir d’aquest moment, la re-cuperació de la memòria històrica ila rehabilitació de les víctimes de larepressió franquista es va convertirtambé en un objectiu per a tots elspartits menys el PP; però no va serfins al 28 de desembre del 2007que, després de publicar-se en elBOE, va entrar en vigor la Llei52/2007, de 26 de desembre, “porla que se reconocen y amplían de-rechos y se establecen medidas enfavor de quienes padecieron perse-cución o violencia durante la gue-rra civil y la dictadura”.

Aquesta Llei, promulgada per unGovern socialista, va ser finalmentel resultat d’un compromís de mí-nims (entre PSOE i IU-ICV) i no vasatisfer pràcticament ningú: ni elsque van lluitar per ella ni els que nola volien. A més, en mantenir l’es-candalosa vergonya d’una Demo-cràcia que no s’atreveix a rehabili-tar jurídicament les víctimes de larepressió franquista, la insatisfac-ció dels col·lectius de víctimes i dememòria històrica és profunda.D’ací que ERC i la pròpia IU-ICVtinguin la intenció de millorar-la enla pròxima Legislatura perquè lesvíctimes del franquisme no haginde conformar-se amb una “rehabili-tació” únicament moral.

Per a aquesta tímida “rehabilita-ció” han hagut de passar més de30 anys després de la mort deFranco. La redacció del text de Lleiha tardat quasi el mateix, sent ob-jecte de tenses i fosques transac-cions entre el PSOE i els altres par-tits. Per què aquesta Llei tantardana i per què tan tímida? Perquè el PSOE es va acovardir i vaacabar cedint a les pressions delPP que, des del principi, es va opo-sar a ella en nom de la "reconcilia-ció" i la "concòrdia"?

Al llibre "Miedo a la memoria",Octavio Alberola i Fèlix Villagrasaaporten una abundant i valuosa in-formació per a respondre aquestespreguntes.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Abril de 2008 27

Llibres

‘Les croix de bois’ il’horror de la guerra

Josep Estivill

“Les croix de bois” és una autènticaobra mestra del gairebé desconegut di-rector francès Raymond Bernard, autorde films en què es barreja el drama per-sonal amb l'èpica col·lectiva, com en laque molts crítics consideren la millorversió dels Miserables.

Al 1931, Bernard construeix un delsmés impressionants -i crítics- al·legatssobre (i contra) la violència i els horrorsde la guerra.

L'escenari de l'acció són les trinxeresde la I Guerra Mundial, convertides enveritables escorxadors on els jovesanaven a morir per la defensa dels inte-ressos de les classes dirigents. Lescreus de fusta del títol fa referència ales creus que es posava en els cementi-ris a sobre de les fosses dels soldatsmorts. Als vencedors, una creu de ferroa la jaqueta i als perdedors, una creu defusta.

L'absurditat de la Gran Guerra és el‘leit-motiv’ de l'argument. Una sèrie dejoves il·lusionats i excitats davant l'a-ventura de la guerra que els esperaconfraternitzen i fan amistat durant eltemps que passen junts, però quan en-tren en campanya descobreixen que laseva missió es la defensa d'un poble enruïna que se suposa que té un alt valorestratègic i que l'enemic també vol ocu-par. I llavors assistim a una seqüènciaque dura mitja pel·lícula de lluita cons-tant entre els combatents d'un bàndol il'altre, amb bombes i trets que explosio-nen per tot arreu, amb soldats que sónmorts o malferits; fum, foscor, foc... Ésel dia del judici final. Un horror cons-tant, sense aturador. Un horror perma-nent, com mai no s'havia reflectit a lagran pantalla, sense parar.

Compta amb uns efectes especialsal·lucinants, un recreació del so am-bient increïble (sobretot tenint encompte que estem en els orígens del ci-nema sonor); uns moviments de càme-ra moderns, inèdits, que cap altre direc-tor no emprava... És espectacular.Modern també el guió i la direcció delsactors: els personatges desapareixendiscretament; són anònimes víctimesde la guerra. Una altra escena increïble:un dels companys, moribund, plora. Maien la història del cinema, un directorhavia gosat ensenyar tanta fragilitat enun personatge masculí. Film avançattambé en aquest aspecte.

L'artífex d'aquesta meravella és Ray-mond Bernard, que la va fer al 1931, enple auge del cinema pacifista, però perl'espectacularitat de les imatges i perl'estructura dramàtica sembla més aviatuna estrena de la cartellera recent.

PARAULES PER LA PAUSurt cada primer diumenge de mes ies reparteix a l’acte mensual a laplaça de la Font de Tarragona.http://usuaris.tinet.org/tgnapau/

Revistes

LA ROSA DELS VENTSPublicació de debat llibertari als Paï-sos Catalans, CSA Can Vies, JocsFlorals 42, 08014 Barcelona, rosa-delsvents@gmail.com

LA GATETAButlletí informatiu de la Secció Sindi-cal de la Confederació General delTreball al Pius Hospital de Valls, ga-teta@piushospital.org

ROJO Y NEGROPeriòdic mensual de la CGT a nivelld'Estat espanyol, actualitat sindical,social i internacional, prensa@rojoy-negro.info

Text. Josep Llunas; fotos:Josep M. Yago

Josep Maria Yago és membre i

actua a vegades de portaveu de la

Coordinadora Tarragona Patrimoni

de la Pau.

La coordinadora ha esdevingut

un dels referents antimilitaristes a

nivell de Catalunya en els darrers

anys com a conseqüencia de l’a-

bandonament d’aquest camp per

part de molts dels activistes que

havien participat en les lluites d’in-

submissió i d’objecció de conscièn-

cia un cop es va abolir el servei mi-

litar obligatori, alhora que com a

mèrit propi per la constància i un

discurs i unes pràctiques que lli-

guem un amb les altres. Des de fa

set anys, cada primer diumenge de

mes, celebren a la plaça de la Font

de Tarragona Paraules per la Pau,

però les seves activitats són moltes

altres i d’elles en parlem.

-Com neix la Tarragona Patrimo-ni de la Pau i quins eren els seusobjectius en aquell moment?-La Coordinadora Tarragona Patri-moni de la Pau va néixer l’any 1998arran de l’arribada a Tarragona delportaavions JFK, de la VI Flota delsEUA, i de la campanya militaristaque, a partir d’aquest fet, van enge-gar l’equip de govern de l’Ajunta-ment de Tarragona (CiU i PSC) il’Autoritat Portuària amb Joan Mi-quel Nadal i Lluís Badia, ambdósde Convergència i Unió, al capda-vant.-Com ha evolucionat i quins sónels seus objectius actuals?-Quasi des del primer moment vamveure que els vaixells de guerra noeren més que una de les manifes-tacions del militarisme i ben aviat

vam començar a donar cabuda enel nostre discurs a la solidaritatamb les víctimes dels conflictes(Afganistan, Iraq, Palestina i altresllocs, sense oblidar els “conflictesoblidats” que no per no aparèixerenels titulars dels mitjans de comuni-cació són menys dolorosos) i, apartir d’això, a incloure-hi el milita-risme en tots els seus vessants, elcomerç d’armes o, força important,l’objecció fiscal a laes despesesmilitars.-Tot i que el vostre àmbit imme-diat és Tarragona, darreramentheu esdevingut referent antimili-tatista arreu de Catalunya. Coms’ha esdevingut això?-Jo crec que som un referent anti-militarista a Tarragona i, possible-ment, si fem cas al que diuen com-panys d’arreu de Catalunya, a mésllocs.

Personalment, crec que, si éscert, es deu al fet que hem intentatlligar allò de “pensa globalment,actua localment” i hem intentataprofundir en el nostre discurs in-cloent qüestions com, per exemple,la situació de guerra permanent as-sociada al sistema econòmic capi-talista.

La persistència d’accions com laconcentració Paraules per la Pau,que fem ininterrompudament cadaprimer diumenge de mes des de famés de set anys, també hi ha con-tribuït i no podem oblidar aspectescom una voluntat d’independènciaenvers partits polítics i institucions(la qual cosa ens fa ser molt críticsamb les polítiques de la Generalitatcreant l’Institut Català Internacionalde la Pau o l’Oficina per a la pro-moció de la pau i els drets humansmentre alhora invita l’exèrcit i elsmossos d’esquadra al Saló de l’en-

senyament o impulsa la instal·lacióa Catalunya d’indústries relaciona-des amb l’armamentisme) depedra picada.

Lamentablement, les dificultatsdel moviment per la pau en el seuconjunt per afrontar el dia a diatambé influeixen.-Quines campanyes coordineuara i en quines participeu?-Som conscients que el movimentper la pau ha cobrat importànciaquan ha anat de la mà amb el quepodríem anomenar moviment al-termundialista i, per aquest motiu,hem estat presents a l’FSCAT i pro-curem participar i oferir suport a ini-ciatives com el CSOA La Colome-ra, l’Ateneu Alomà, la Marxa pelDecreixement o la Plataforma Sal-vem la Platja Llarga per posar-nealguns exemples.

Ara, una de les campanyes queens estimem especialment i queestà a punt de començar és la del’objecció fiscal a les despeses mili-tars que gira al voltant de la idea deno voler contribuir a la guerra i almilitarisme amb els nostres impos-tos.

És una forma de desobediènciacivil, si més no això ens agradaria,consistent en fer una deducció(que no existeix legalment) en ladeclaració de la renda i desviar elsdiners deduïts a projectes alterna-tius relacionats amb l’antimilitaris-me i el foment de la cultura de pau.-Set anys de Paraules per laPau... què és aquest acte i quèrepresenta a Tarragona?-Paraules per la Pau es una con-centració antimilitarista en la queintentem crear espais de pau i artamb la col·laboració d’artistes dediferents disciplines. Es va dissen-yar, fa set anys, com un fil conduc-

tor que, sense massa esforç, enspermetés veure’ns sovint i, així,poder articular accions i campa-nyes.

Sense voler ha anat agafant im-portància i ha esdevingut un feno-men important que ens permet es-devenir un col·lectiu amb unprestigi important pel que fa a lapersistència i coherència en lesnostres accions.-Acabar amb els exèrcits i el mili-tarisme hi ha qui ho qualificad’utòpic, què els podeu dir alrespecte?-Com a Coordinadora crec que to-thom coincidiria en afirmar la ne-cessitat de la utopia és el motor deles nostres accions. A més, si lagent que governa i que, en el seudia, també va lluitar per la utopia,compartís aquesta idea segur queno ens trobaríem en aquesta so-cietat tan grisa i conformista en laque vivim.

Jo, particularment, tinc clar queés possible que les nostres accionsno serveixin massa per assolir unmón més just i més humà, però ne-cessito compartir i fer coses opo-sant-m’hi, perquè em plau i em fasentir, justament, això: un ésserhumà i crec que, en la mesura quefaig coses perquè em plau, si coin-cideixo amb més gent que tambéfa coses, perquè li plau, i a més lesfem amb amor i alegria, potser ser-veix més del que penso.

Per altra banda, i per acabarl’entrevista, m’agradaria recordaruna frase d’Albert Camús que deia“hem de comprendre que nopodem escapar del dolor comú ique la nostra justificació, si n’hi haalguna, és la de parlar, mentre pu-guem, en nom dels qui no hopoden fer”.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

"El moviment per la pau ha cobrat importància quan ha anat de la mà de l’altermundista”

JOSEP MARIA YAGO, MEMBRE DE TARRAGONA PATRIMONI DE LA PAURiquesa

Jordi Martí Font

Mentre els diaris obliden parlar per a lagent i es refugien en els tecnicismesde l'economia per fer-nos adonar quequi res no té res no val, nosaltres con-tinuem amb el cap dur. No ens elscreiem. No ens ho empassem, sobretotperquè les nostres vides les tenimaquí, les notem, i les dels amos nomésles veiem en paper car i, tot i que elsdeixen sempre molt bé, n'estem se-gurs que no hi estan, només faltaria.

Els diaris, els telenotícies i els men-tiders professionals (tingueu clemèn-cia dels lladres i assassins -deia el capdels cristians- perquè no saben el quefan) ens volen fer creure que l'econo-mia bé però és permanentment en pe-rill; crisi en diuen d'això. I com que jaabans ens han convençut que res a lanostra vida s'escapa d'aquesta infec-ció que ells anomenen "economia", te-òricament hem de creure'ns que lacrisi és total, que tot s'aguanta ambquatre fils i que el sol fet de bellugar-se-o respirar- ja ens pot portar al desas-tre global. Els fonamentalistes dels di-ners, els especuladors de la borsa, elslladres amb corbata, ens volen con-vèncer que l'aturada del "creixement"(econòmic, només faltaria) és tan do-lenta per a totes i tots que aviat enshaurem de tirar al mar, de cap i ambuna pedra lligada al coll. I nosaltressomriem, ens mirem amb complicitat...i murmurem que potser per fi aconse-guirem aturar la destrucció del plane-ta?, que en definitiva és la principalconseqüència d'aquest "creixement"...

El que no saben és que aquelles iaquells que treiem els diners necessa-ris per sobreviure del nostre treball,sabem que l'especulació sempre haestat una forma fàcil d'estafa, un arapujo i ara no tant, i per tant no ens es-tranya que de tant en tant els especula-dors no facin tants diners com fan nor-malment.

Resumint, que no ens creiem que lanostra vida pugui ser comptada en ter-mes econòmics, ni ara ni mai. Quantval una emoció?, quant val una mira-da?, quant val el cos encès?, quantvalen? Així que aneu-vos preparant acrear una altra mentida mediàtica perjustificar davant de la comunitat lesvostres artimanyes, perquè -tal comdeia el lema anarquista- "No ens creu-rem la crisi fins que els rics es comen-cin a suïcidar en massa".

Alegria (2)

Li petaven les dents. Deixava que laratlla de la seva boca es malmetéssense pressa i la línia recta esdeveniairregular. Tremolava. Dibuixava, així,,un somriure que il·luminava la sevacara, malgrat la neu l’estigués tapant,malgrat sabés que més aviat que tardel fred d’aquell estiu irregular l’acaba-ria xuclant del tot i la neu que haviacaigut se l’empassaria. El fred haviavingut a robar-li l’alegria i s’hi negavarotundament. Estigueu segurs que hova aconseguir perquè així ho volia.Alegria (sona el tema d’Antònia Font).

“Una campanya queens estimem i queestà a punt decomençar és lad’objecció fiscal”

“Hem intentat aprofundir en el nostre discurs incloent qüestions com la situació de guerra permanent associada al sistema econòmic capitalista”

'La utopia és el motorde les nostres accions'

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...