7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

1/27

Catalunyawww.cgtcatalunya.catZ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Novembre 2009 nmero 111 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

Disseny:ad

aptacidelcartelldelesjornadesendefensadel'espaipblicdeSevilla

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

2/27

Aquesta crisi la viem venir. Laclasse poltica, els sectors fi-nancers i patronals i els mit-

jans de comunicaci semblen es-candalitzar-se davant lactual crisi

socioeconmica. Malgrat aix, elstreballadors i ciutadans patim en lanostra carn aquesta crisi des de faanys en forma de contractes es-combraria, estancament i caigudade salaris, augment del cost de lavida, impossibilitat daccedir a unavivenda, atur, retallades de drets iun llarg etctera. No s una crisicasual ni passatgera, s lesgota-ment i el colapse del sistema capi-talista.Els responsables daquesta crisino cal buscar gaire lluny. Podemrastrejar els seus noms en els go-verns dels ltims 25 anys, en elsmembres de la CEOE i dels gransbancs i empreses, i tamb en les

direccions de CCOO i UGT que

han estat copartceps daquest re-trocs de les condicions de vida itreball de la poblaci. Tots ells snresponsables dun model econ-mic que ha precaritzat locupaci,

que ha promogut lendeutamentdesorbitat, que ha retallat les des-peses en poltica social, que des-trueix el medi ambinent, que priva-titza els serveis pblics i permetque els bancs i les grans empresessenriqueixin com mai.No s gens un tema de races ni denacionalitats, s una quesito declasse. Lluny de la propagandameditica i les declaracions irres-ponsables de la classe poltica,sabem que els treballadors immi-grants sn una de les principalsvctimes daquesta crisi. La repres-si policial, les lleis destrangeria,la Directiva de la Vergonya, elscentres dinternament i la falta

descrpols dels empresaris els

condemnen a la invisibilitat i la faltade drets. Conv saber que els tre-balladors autctons i els immi-grants tenim una lluita conjuntacontra els empresaris.

La crisi obre pas a mesures de-mergncia. Els treballadors hemaprs que quan la patronal i elsmembres del govern parlen decrisi ens hem de posar a tremolar:crisi s la paraula mgica queells utilitzen per a justificar retalla-des de drets i salaris, acomiada-ments i disminuci de la despesasocial. Ens parlen de que no hi hadiners per a locupaci i la vivendai injecten milions deuros en elscomptes dels ms rics. Ens parlende cultura i innovaci i ens crimina-litzen per compartir arxius a travsdinternet. Ens parlen deducaci iposen en marxa el Pla Bolonyaque lnic que fa s privatitzar i in-

troduir la lgica empresarial a les

universitats. Ens parlen de multi-culturalitat i integraci i ens volenportar a una guerra de pobres con-tra pobres.s el moment de perdre la por i

lluitar pels postres drets. Quan elgovern noms defensa linters debanquers i empresaris, quan elsgrans sindicats miren cap a unaltre costat i segueixen pactant ales nostres esquenes, quan els po-ltics es mostren incapaos de de-fensar els nostres drets, hem deposar en marxa un procs de mo-bilitzaci conjunta entre treballa-dors autctons i immigrants, atu-rats, afectats pel problema de lavivenda, estudiants i totes aquellespersones que no estem disposa-des a aceptar aquesta situaci in-sostenible. Aquesta crisi no lhemde pagar nosaltres, lhan de pagarels que shan enriquit a costa nos-

tra.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya.Novembre de 20092

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALSFederaci Metallrgica de Catalunya

(FEMEC)Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de CatalunyaFederaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ)Federaci de Sanitat de CatalunyaFederaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/Priorat

Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Comer, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr -cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 93 893 42 61

Maresme

Plaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 2, 825002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del Valls

Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallscgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

EditorialShan enriquit com mai ivolen que seguim pagantels i les de sempre

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:

Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia

Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals i Jordi Mart. Collaboradors:

Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume

Fortuo, Carlus Jov, Agurrelj i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exem-

plars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n.

43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collaboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat

No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dillluns 16 doctubrede 2009.

'El revolucionari', dins "Fum de fbrica",

de Joan Salvat-Papasseit

No s tampoc molt s el tracte o

amistat amb gent de diners, amb

gent de fortuna material; ja que

desprs un pensa ms que en all

necessari en all superflu

Agurrelj

Drets dels subscriptors:D'acord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores snincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agncia de Protecci de Dades, el titular del qual s el Secretariat Permanent de la CGT i la seva nica fi-nalitat s l'enviament d'aquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitaten el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a al Catalunya podr exercir el seus drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractamentde les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laieta-na 18, 9 de Barcelona.

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

3/27

Catalunya.Novembre de 2009

REPORTATGELa primera vctima de laprecaritzaci profunda en lesrelacions laborals s limmigrant

La vidaen negre

3

Treballar en negresignifica viure en unestat permanentdinseguretat

En un any, un mili

de persones han passatal mercat laboral informal

F. Javier Aguayo (*)

Amb la crisi econmica, el

nombre de persones que es

troben el cercle vicis del

treball en negre no deixa de crixer.

Joves precaris, dones dedicades a

les cures i "sense papers" sn els

principals afectats.

Si deconomia submergida es trac-

ta, noms Itlia supera lEstat es-

panyol entre els pasos que formenpart de lOCDE. A lEstat espanyol,

ms dun mili de persones shan

passat a leconomia informal en l-

ltim any, segons les dades de lEn-

questa de Poblaci Activa i la Segu-

retat Social. Treballar en negre

significa viure en un estat perma-

nent dinseguretat, al albur del que

vulgui decidir lempresari i, en de-

finitiva, s una forma ms de des-

pullar de drets les classes treballa-

dores i daprofondir en la

precarietat ja existent, afirma Jos

Luis Carretero, professor de For-

maci i Orientaci Laboral.

Multitud dempreses han aprofitat

la situaci de dificultat econmica

actual per a fomentar aquest tipus

de relaci laboral de dubtosa legali-

tat. Es genera una relaci civil i,

com a tal, el treballador manca de la

ms mnima cobertura legal i perd

tots els drets propis dun empleat

per compte ali. Davant aix, el tre-

ballador se sol trobar indefens,

doncs encara que podria denunciar,

resulta molt complicat demostrar

que hi ha hagut una relaci laboral

entre ambdues parts, apunta Diego

de las Barreras, advocat laboralista

i membre del sindicat CGT. En un

any, moltes empreses han acomia-

dat a treballadors als quals, a fi de-

vitar pagar-los la cotitzaci a la Se-

guretat Social, tornaven a

contractar sota corda. Fins i tot els

contracten com falsos autnoms,

amb el que s el propi treballador el

que acaba pagant les seves prpies

cotitzacions i es despulla de mlti-

ples drets laborals, sentncia Ca-

rretero al referir-se a un fenomen

que sorgeix de la reforma de lEsta-

tut del Treballador Autnom de

1999.

Prdua de drets

Els 240.000 milions deuros a que

arriba a leconomia submergida en

lEstat espanyol justifiquen per si

sols la massiva implantaci del tre-

ball informal. A ms de centenars

de milers de treballadors precaris

en negre, dones dedicades a treballs

de cures o immigrants "sense pa-

pers", les activitats delictives com

el trfic darmes o drogues ocupen

un paper preponderant en el mercat

informal, sobretot en el volum de

diners mobilitzats.

Per el mercat negre no explica per

si solament el repunt de les rela-

cions laborals informals. LAsso-

ciaci de Treballadors Autnoms

adverteix que un 60% del mili de

persones que treballen sense cap

tipus de contracte sn assalariats

que han perdut la seva ocupaci,

mentre un 20% dels mateixos se-

rien aquells que completen els seus

ingressos "legals" en leconomia

submergida. Viure en aquesta situa-

ci suposa la prdua de drets labo-

rals, doncs impossibilita accedir a

vacances remunerades, augments

salarials o baixes per malaltia, entre

una llarga llista de problemes afe-

gits per a la gent que es veu obliga-

da a treballar en negre.

Sest plantant una llavor molt

fosca per al futur del treballador, els

joves ho tindran molt difcil accedir

a una pensi, doncs sincorporen

cada vegada ms tard al mercat i

fins i tot haur cada vegada ms

gent que no arribi a cotitzar el

mnim de 15 anys, afirma lecono-

mista Pedro Montes. En lactualitat,

una persona amb una pensi no

contributiva, el que significa que ha

cotitzat menys de 15 anys a la Se-

guretat Social, rep menys de 400

euros al mes. Desgravaments fis-

cals per ladquisici dun habitatge,

ajudes al lloguer o beques destudi

als fills menors sn noms algunes

de les subvencions a les quals el tre-

ballador que "no existeix" no pot

accedir.

Sense contractes

No obstant aix, determinats sec-

tors patiran amb ms intensitat

aquesta situaci. La primera vcti-

ma de la precaritzaci ms profun-

da en les relacions laborals s lim-

migrant, perqu el que no t papers

es veu expulsat del seu lloc de tre-

ball i li resulta impossible aconse-

guir la residncia legal per via de

larrelament social, assenyala Fe-

derico Pacheco, membre del Sindi-

cato de Obreros del Campo (SOC-

SAT) dAlmera. Al temps, aquells

immigrants que han de renovar la

seva residncia requereixen treba-

llar almenys la meitat dels dos per-

odes consecutius de dos anys exi-gits per a quedar-se de forma

permanent en el pas, i de no fer-lo

tornarien a la irregularitat. Lem-

presari no fa contracte, pel que es

genera una mfia dempresaris,

gestories i poltics locals que venen

els contractes a preus altssims,

conclou Pacheco. En un clima de

repressi, i amb almenys mig mili

dimmigrants en leconomia infor-

mal, el fet de tenir una ordre dex-

pulsi fa impossible la legalitzaci

per mitj de larrelament, el cam

ms habitual utilitzat per les perso-

nes sense papers.

Mentre alguns experts vaticinen

que a la fi de 2009 sarribar a la

xifra de cinc milions de desocupats,

els ecos de la ineficcia dels insti-

tuts regionals docupaci no paren

daugmentar. La idea de trobar

una alternativa privada a lINEM

circula per la UE des que lany pas-

sat es va aprovar una directiva en la

qual es donava de termini fins a

2011 per a revisar les prohibicions

dels Estats membres a aquest tipus

dempreses, per a veure si sn ra-

cionals des dun punt de vista neoli-

beral, apunta Jos Luis Carretero.

Segons aquest professor, es tracta-

ria de demostrar que els serveis p-

blics sn poc eficients i de dinamit-

zar el mercat de recerca docupaci

per mitj de les empreses de treball

temporal.

(*) Articles extrets del nm. 104 de

la revista Diagonal.

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

4/27

F. Javier Aguayo (*)

La comparana entre els ms de20 milions de persones que, se-gons lEnquesta de Poblaci Activa

(EPA), estaven ocupats a la fi de

2008, i els 19,11 milions que cotit-zaven a temps complet a la Tresore-

ria Pblica al desembre daquest

mateix any, suposa que gaireb un

mili de persones estan ocupades

en leconomia submergida. Ms de

quatre milions de desocupats,

500.000 famlies amb tots els seus

membres en atur i sense rebre cap

mena de subsidi, i un 30% de con-

tractes temporals, el doble que en la

zona euro, sn el brou de cultiu

ideal perqu els soterranis de leco-

nomia espanyola no parin de cri-

xer. Amolta gent que tenia un sou

acceptable, al caure en latur, en

una situaci que cada vegada sas-

sembla ms a lexclusi social, no

els ha quedat ms remei que rec-

rrer al mercat negre del treball,

afirma Jos Luis Carretero, profes-

sor de Formaci i Orientaci Labo-

ral.

No obstant aix, la crisi que estem

patint tamb ha servit per a reforar

unes velles relacions laborals que,

en la frontera del legal, precaritzen

fins a lextrem la situaci de molts

treballadors que noms aix han

pogut evitar passar-se al costat in-

formal de leconomia. En aquesta

lnia, lEstat espanyol sha convertit

en el gran mercat de becaris euro-

peu, en un context en el qual sha

arribat a un 34% datur juvenil.

Amb unes jornades similars a les

dels seus companys contractats, el

becari no cotitza a la Seguretat So-

cial, no t dret a atur ni, en moltes

ocasions, pot estar treballant en

altre lloc, doncs se li exigeix exclu-

sivitat amb salaris que oscillen

entre els 300 i 600 euros. A ms,

encara que una vegada finalitzats

els estudis universitaris la llei con-

templa aquest tipus de contractaci

per un mxim de quatre anys, s ha-

bitual deixar assignatures per a

allargar la vida de becari per pero-

des encara majors. En sectors com

la premsa, algunes empreses comp-

ten amb plantilles amb un 70% de

becaris. Si comparem aquesta si-

tuaci amb la daltres pasos de la

UE, on tots els representants del

collectiu de becaris estan inclosos

en els rgims laborals, es fa pals

que a Espanya la figura del becari

est subjecta a la precarietat i ines-

tabilitat laboral, afirmen des de

lassociaci de becaris investiga-

dors, D-Recerca, un sector en el

qual diverses associacions porten

ms de cinc anys exigint que encara

que es trobin en perode de forma-

ci han de ser considerats com tre-

balladors.

Segons lAssociaci de Treballa-

dors Autnoms, com a conseqn-

cia de la crisi econmica actual un

8% de cotitzadors en rgim daut-

noms shan passat a leconomia in-

formal al ser incapaos de plantar

cara a les seves obligacions amb la

Tresoreria Pblica. No obstant

aix, aquest fenomen no ha impedit

que siguin molts els treballadors

per compte ali que, dhuc treba-

llant per a un nic empleador, shan

vist obligats a cotitzar en rgim

dautnoms. Lltima reforma de

lEstatut del Treballador Autnom

fa una diferenciaci entre el treba-

llador autnom i el treballador au-

tnom depenent, definint aquest

ltim com aquell que realitza ms

dun 75% del seu treball amb la

mateixa empresa, confirma Carre-

tero. Aquest mtode suposa que

aquest treballador, que en realitat

treballa per a un nic empleador, es

vegi privat duna srie de drets pro-

pis de lempleat per compte ali, a

pesar destar realitzant la mateixa

labor que aquest. El que passa s

que estem movent-nos en el que es

diu les zones grises del dret del tre-

ball. Est clar que aquesta persona

t una clarssima dependncia da-

questa empresa, per manca de va-

cances pagades i, al ser autnom, se

li contracta per a un servei concret,

i quan sacaba aquest treball, doncs

sen va i no li indemnitzen. La pr-

dua de drets i el benefici per a lem-

presa s evident, continua expli-

cant el professor Carretero.

Aquestes formes de contractaci en

el lmit del legal posen en dubte qu

s all que realment pot ser consi-

derat economia submergida. Hi ha

determinats sectors de leconomia,

com la construcci o la neteja, on

els processos de descentralitzaci

productiva, amb privatitzaci i sub-

contractaci, impedeixen conixer

qui s el teu empresari i, en conse-

qncia, aboca a una prdua de

drets laborals, conclou Jos Luis

Carretero.

Catalunya.Novembre de 20094

REPORTATGE

Els problemes detreballar en negre

Seguretat en el treball

Els qui es veuen obligats a acceptar

una relaci en negre estan exposats

a patir accidents laborals amb msfreqncia que els qui tenen un

contracte regulat. Les seves condi-

cions de seguretat no superen les-

tndard mnim duna inspecci de

treball. A ms, la dificultat per a

justificar la relaci fa gaireb im-

possible la denncia en cas dacci-

dent.

Baixes per malaltia

El model precari est implantat ab-

solutament en el mercat informal: si

alg est malalt i no treballa, no

cobra, i pot ser que mai no recuperi

locupaci. A aix suneix lassetja-

ment laboral, ms freqent encara

en aquest camp.

Atur, Seguretat Social, Jubilaci

Els treballadors daquest mercat notenen dret al subsidi datur i engros-

seixen les llistes de beneficiaris de

la Seguretat Social. Si, al llarg de la

seva vida, una persona no cotitza

15 anys en qualsevol rgim de la

Seguretat Social noms t dret a

una pensi de 400 euros.

Accs a lhabitatge

Ajudes com la que va impulsar el

Govern de Zapatero de 400 euros

per al lloguer estan fora de labast

daquest sector. De la mateixa ma-

nera, en negre s gaireb impossi-

ble complir els requisits exigits pels

propietaris per a llogar un pis.

I si damunt no tenspapers...

Requisits per a la residncia

Per a justificar larrelament davant

lautoritat, les persones immigrants

han de treballar amb contracte sis

mesos a lany durant un mnim de

quatre anys. Malgrat que en teoria

laccs a la salut i leducaci est

reconeguts per als "sense papers",

no sn pocs els que eviten utilitzar

aquests serveis per por de ser ex-

pulsats.

Controls didentitat

Des de mar de 2008 shan multi-

plicat els controls didentitat en ca-

rrers, places, intercanviadors de

transport Lobertura dels trmits

dexpulsi suposen un obstacle ms

per a aconseguir els papers per arre-

lament i una font contnua de porper als "sense papers". No tenir pa-

pers dificulta enormement la possi-

bilitat daccedir a un habitatge en

lloguer.

Activitat penal equival a expulsi

Al no poder treballar en leconomia

formal, molts "sense papers" es

veuen obligats a treure diners dac-

tivitats illegals, com el top manta o

la venda de drogues, que poden

comportar una ordre dexpulsi si

la quantitat de droga converteix la

tinena en un delicte penal. Treballs

vinculats a la immigraci com la

venda de cpies pirata poden supo-

sar, amb lactual Codi, penes de

fins a dos anys de pres.

Persecuci de lempadronamentsolidari

SOS Racisme denuncia que amb

la disculpa de perseguir a les m-

fies sha creat larticle 53c de la-

vantprojecte de reforma de la Llei

dEstrangeria, que penalitza amb

multes de fins a 10.000 euros a qui

afavoreixi la permanncia de perso-

nes immigrants mitjanant lano-

menat empadronament solidari

de "sense papers", una altra volta de

rosca que dificulta el seu accs al

treball legal.

Treballant (en latur)Joves precaris: lEstat espanyol es converteix en el viver europeu de becaris

Joves -i no tan joves- precaris que treballen en lhostaleria,en la construcci, serveixen de becaris o de falsos autnoms

La vida en negre allunya daquest sector de la poblaci nombrosos drets

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

5/27

Catalunya.Novembre de 2009 5

REPORTATGE

F. Javier Aguayo (*)

Si hi ha un sector on la fronte-

ra entre el treball formal i in-

formal es mant en una nebu-

losa impossible de definir, aquest s

el de la denominada economia de la

cura i el treball domstic. Segons

lestudi de lInstitut de la DonaCures a persones depenents. Valo-

raci econmica, aproximadament

5,3 milions de dones es dediquen a

la cura informal prestat a persones

depenents, el que suposa el 9,05%

de locupaci en lEstat espanyol i

el 4,2% del producte interior brut,

sense que per aix rebin cap tipus

de remuneraci.

No obstant aix, aquest sector sha

convertit tamb en porta dentrada

al mercat laboral de la dona immi-

grant, el que ho ha convertit en un

gran nnxol de treball en negre. Des

de 1997, sha produt un augment

anual del 30% en el nombre de per-

sones que sincorporaven a leco-

nomia de les cures rebent algun

tipus de remuneraci. Els pasos

mediterranis sn un exemple decom la immigraci, particularment

la femenina, "ajuda" a suplir les

mancances. Les dones immigrants

provexen els serveis datenci que

lEstat no ofereix i a un preu infe-

rior al de la provisi realitzada per

empreses privades, ats que gene-

ralment es veuen obligades a accep-

tar salaris baixos en condicions de

treball precries i informals, afir-

ma Isabel Pla Julin, directora de la

Unitat dEconomia i Gnere de la

Universitat de Valncia. Segons

aquesta professora, la realitat actual

s que la dona immigrant ha vingut

a cobrir el buit deixat en la llar per

la dona autctona, a lincorporar-se

aquesta al mercat laboral en llti-

ma dcada. No obstant aix, la crisi

tamb ha arribat al sector domstic,ja que en lltim any el temps mig

despera per a trobar treball ha pas-

sat de tres a sis mesos.

Doble precarietat

La legislaci actual permet realitzar

contractes verbals entre empleador

i treballador, sense que el primer

hagi de fer-se crrec de les cotitza-

cions daquest a la Seguretat Social,

excepte quan el 80% de lactivitat

de lempleat es fa amb una sola per-

sona. En la prctica, aix noms

succeex quan es tracta de treballa-

dores internes o empleades de la

llar de les grans fortunes. Quan el

treball es realitza a travs de lAd-

ministraci, la precarietat es multi-

plica. Fins a fa deu anys les perso-nes dedicades a les cures formaven

part de la plantilla dels Ajunta-

ments. Per a poc a poc shan anat

externalitzant aquests serveis, con-

tractant empreses privades i reduint

al mxim aquestes despeses socials.

Aix ha dut a carregar de treball a

les persones cuidadores i empitjorar

el servei que es dna, especialment,

a persones majors, que necessiten

dun gran suport psicolgic que ara

no hi ha temps doferir, afirma

Carme Alemany, sociloga i direc-

tora dInvestigaci del Centre dEs-

tudis Dona i Societat.

La incorporaci de la dona immi-

grant ha agreujat encara ms la pre-

carietat del sector. Les dones im-

migrants cobren menys que les

espanyoles, mai ms de set euroslhora, i ho fan sense Seguretat So-

cial. La inestabilitat s terrible,

doncs en la neteja depens que dem

la senyora pugui dir-te que no tornis

ms. I quan es tracta duna persona

major solen viure en la casa, sense

cap regulaci, sense horari ni va-

cances, i depenent que aquesta per-

sona es mori i sacabi el treball dun

dia per a un altre, conclou Ale-

many.

8.000 euros per un contracte

F. Javier Aguayo (*)

Un dels sectors ms afectats perlaugment del treball informalderivat de la crisi econmica s el

dels immigrants. La Llei dEstran-

geria obliga els residents estrangers

en situaci legal a tenir un contracte

de treball almenys la meitat dels

primers cinc anys de residncia

legal, una barrera gaireb insalva-

ble per a gran part dells en una si-

tuaci com lactual. Aix ha donat

lloc a laparici de mfies dempre-

saris i gestors que venen contractes

per 2.000, 3.000 i fins a 8.000

euros, perqu lAdministraci no et

rebutgi la renovaci per no haver

treballat lexigit de manera legal,

afirma Yousef Ben Iznair, membre

de lassociaci dimmigrants rabs

Horizontes.

Es calcula que ms de mig mili de

treballadors immigrants shan pas-

sat a leconomia submergida des de

finals de 2008. Si lEnquesta de Po-

blaci Activa parla que hi ha

1.057.600 estrangers desocupats i

en lInstitut Nacional dOcupaci

hi ha inscrits 500.017, aix suposa

que aquest mig mili de diferncia

est vivint del mercat negre. Leco-

nomia submergida se situa actual-

ment en els mateixos nivells previs

a la regularitzaci extraordinria de

lany 2005, per a la qual ms de

700.000 persones van arribar a pre-

sentar la seva sollicitud. En aques-

tes condicions es fa molt difcil que

un treballador digui que no al seu

cap i molt fcil que faci hores extra

sense cobrar. Els empresaris sestan

aprofitant de la crisi per a guanyar

ms. Amb dir que no hi ha treball i

cobren poc, cal fer el que ells vul-

guin, afirma Ben Iznair.

Campanya de laintimidaci

Fins al moment, la resposta que ha

posat sobre la taula lAdministraci

enfront de la crisi econmica ha

estat reforar els controls als immi-

grants en situaci irregular. El

missatge s molt clar, sobra gent

que cal llevar-se del mig. La policia

es posa un objectiu de tantes expul-

sions en un perode i, sobretot, es fa

duna manera molt violenta i indis-

criminada, fins i tot amb els que ja

tenen papers i estan treballant. La

idea s dir-li al treballador immi-

grant "o b et sotmets al que hi ha i

acceptes treballar en negre i en si-

tuaci de precarietat o et vas al teu

pas, perqu si no, no tindria sentit

aquesta radicalitzaci de la violn-

cia, afirma Federico Pacheco al

parlar de lltima redada policial a

El Ejido, centrada en la poblaci

marroquina, que s la ms fcil

dexpulsar per la proximitat amb el

seu pas, desprs daquesta redada,

molts van acabar en lhospital,

conclou Pacheco. En la mateixa

lnia sexpressa Ben Iznair: La

gent viu en situaci de terror per-

manent. Alguns tenen fins a dos or-

dres dexpulsi, el que significa que

legalment ja no podran obtenir la

residncia a Espanya. Es pot afir-

mar que, literalment, el que no ha

estat caat en un control policial s

perqu no surt de casa.

Un dels grans nnxols de m dobra

immigrant en situaci irregular s

el de lagricultura intensiva, una

cosa especialment cridanera en el

ponent andals. En aquests sectors

sempre hi ha hagut molt treball en

negre, era on acudien res ms arri-

bar els sense papers i, una vegada

els aconseguien per arrelament so-

cial, es marxaven a la construcci,

diu Federico Pacheco. No obstant

aix, el retorn de la poblaci autc-

tona i els immigrants amb papers

han generat tensions en el sector.

Aquest fenomen de competncia

ha estat potenciat per lAdministra-

ci, parlant de tornada voluntria,

expulsi i deixant veure que lim-

migrant sobra, quan en realitat s la

primera vctima de la precaritzaci

ms profunda en les relacions labo-

rals, mentre que al no tenir papers

es veu expulsat del seu lloc de tre-

ball i li s impossible aconseguir

papers, pel tema de larrelament,

conclou.

5,3 milions de donesdedicades a les cures

Dependncia: la competncia per treballs de cures deteriora els drets laborals

El 9,05% de locupaci correspon a la cura informalde persones depenents realitzat per dones

Sense papers: la crisi llana mig mili de sense papers a la informalitat

Li diuen al treballador immigrant: o et sotmets al que hi ha i acceptes treballar en negre o ten vas al teu pas

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

6/27

Collectiu Catalunyai Secci sindical CGT Nissan

Els sindicats UGT i CCOOvan arribar a un acord el 30de setembre amb la direccidel grup automobilstic Nissan pertirar endavant lexpedient de regu-laci docupaci (ERO) temporalque havia presentat la companyia ique afecta 1.948 treballadors de les

plantes de Barcelona i Montcada iReixac. Els sindicats USOC i CGTshan oposat a aquest acord perquno consideren que lERO sigui ne-cessari ateses les crregues de tre-

ball futures. LERO ser efectiu del1 doctubre al 31 de mar, i enqueden exclosos els treballadorsms grans de 53 anys.

Nissan complementar el sou delstreballadors afectats fins al 90% ifins al 100% en el cas de les dues

pagues extres pendents i el com-plement de lestiu, segons fontssindicals. Lempresa sha compro-ms tamb a realitzar una formacimnima de 15.000 hores a unmnim de mil treballadors, per l-haur de concretar abans del 10doctubre.

Informe de la SecciSindical de CGT Nissansobre la 4 REUNI DELPERODE DE CONSULTESFINAL

El 30 de setembre va tenir lloc, la4 reuni del perode de consultesde lERO de suspensi de contrac-tes presentat per NISSAN, (expe-dient 2375/09). Des de la primerafins a lltima reuni des daquestsindicat, hem reclamat argumentsslids, que demostressin la neces-sitat daplicar o no, dies de no pro-ducci. Que en cap moment shan

presentat.En aquest perode de consultes, encap moment per part dels sindicatssignants daquest expedient(CCOO i UGT), sha posat endubte la necessitat daquesta regu-laci. Lenfocament daquesta ne-gociaci sha basat nicament a re-

presentar un circ, per a fer creureuna lluita, falsa, per a fingir millo-rar les condicions daquest ERO,amb la simple intenci de justificarla ratificaci daquest expedient.Per aquest motiu han arribat a unacord en els segents termes:

Acordar un ERO temporal per alafectaci de 53.596 jornades detreball persones 428.768 (hores) Realitzar una formaci per a unmnim de 1.000 treballadors de nomenys de 15.000 (hores) Les condicions econmiquesseran les mateixes que en els 2ERO anteriors amb labonamentntegre de les prximes pagues ex-traordinries i borsa destiu.Tamb "sacorda" convocar a la re-

presentaci dels treballadors per atractar els temes de modificacidequilibrat (X-83) i hores extraor-dinries. Mxim de 38 jornades deregulaci per als treballadors de l-nies conjuntes i X-83 i 30 dies perals treballadors de les lnies de X61i X11M. No es regular als treba-lladors de 53 anys o ms. Sinfor-mar prviament al Comit dEm-

presa de la programaci setmanal ia cada treballador per escrit de laseva afectaci individual.s vergonys, que des dels defen-sors dels treballadors existeixin,

postures que en lloc de representari defensar als que els han triat, aca-tin les postures de la multinacionali permetin una nova volta de rosca

en base de reduir els costos sala-rials de lempresa a costa de laturdels afectats.Fa un any que els treballadors de

NISSAN, suportem un ERO des-prs dun altre, 3 temporals i 3 da-comiadaments, amb una reduccide plantilla que ms aviat semblauna desmantellament que unaaposta de futur.Aquest ltim ERO no s ms quela permisibilitat a la Direcci detenir una nova mesura de flexibili-tat, barata per a lempresa i cara perals treballadors, que disposar delsdies acordats per a no pagar el sala-ri dels seus empleats.Tenim un futur amb un ERO asse-gurat, aix si: No shan comproms a que no esvagin a realitzar hores extraordin-ries. No shan comproms a realitzarformaci a tota la plantilla. No shan comproms a garantirque es gaudeixin els dies de des-cans per productivitat i floting.Ara es formar la taula de segui-ment del Pla Industrial per 3 sindi-cats (CGT nest exclosa). Quinser el seu objectiu?

TREBALL-ECONOMIAAquesta negociaci sha basat a representarun circ, per fer creure una lluita, falsa, per afingir millorar les condicions daquest ERO

Oposici a laugmentde ritmes de treball i avendre, per diners, lasalut dels treballadors

Nissan tira endavantlexpedient temporal que

afecta 1948 llocs de treball

Catalunya.Novembre de 20096

Continuen lesmobilitzacionscontralExpedient deRegulacidOcupaci deRoca

Collectiu Catalunya

Els sindicats presents a Roca(CGT, CCOO, UGT) seguei-xen mobilitzant-se en contra delexpedient de regulaci docupa-

ci presentat per la companyia atravs del qual vol acomiadar 713treballadors, dels quals 341 sn dela planta catalana de Gav.La CGTiniciava en solitari el 28 desetembre un bloqueig de vehicles alentrada de la factoria de Gav. Perla tarda es realitzava una concentra-ci davant del Departament de Tre-

ball a Barcelona. Els Mossos dEs-quadra desallotjaven el bloqueig delentrada de Roca al dia segent.El 13 dOctubre, es va realitzar unaconcentraci en laccs a les reu-nions amb lempresa i el 14 doctu-

bre una concentraci a lestaci deRENFE de Gav, per anar a visi-tar a membres de la famlia Roca.

Les Federacions dAssociacions deVeins de Gav i Viladecans, amb elsuport de CGT, UGT, CCOO i di-versos partits poltics, van convo-car el 15 doctubre una manifesta-ci contra l ERO presentat perRoca. Centenars de persones esmanifesten des de lAjuntament deGav fins lentrada principal delempresa.Manifestaci, el 22 doctubre desde la plaa Pasos Catalans de Bar-celona (estaci de Sants) fins a laDiagonal n 513 (seu de Roca) ambsortida prvia des de lestaci deRenfe de Gav. El mateix dia es fauna convocatria de vaga de 8hores per torn a tots els centres detreball de lEmpresa: Gava-Vilade-cans, Alcal de Henares (Madrid),Alcal de Guadaira (Sevilla) i a lesOficines Centrals de Barcelona.Des de linici de la negociaci delERO dextinci de contractes,shan efectuat diverses reunionssense assolir avanos significatiusen la mateixa. Apesar de tots els in-tents efectuats per la representacidels treballadors, presentant dife-rents frmules que permetin des-

bloquejar la negociaci. A horesdara la Direcci no ha realitzat

propostes que ajudin a donar unasoluci no traumtica de lERO,mantenint una posici dintransi-gncia, dilatria i de permanent

bloqueig, impedint amb aquestapostura la negociaci de lERO.Ms informaci a:

www.cgt-roca.com

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

7/27

Catalunya.Novembre de 2009 7

TREBALL-ECONOMIA

El sector metallrgic per una vaga general contra els empresaris i la dreta econmicaFESIM-CGT

El Ple de sindicats de la FESIMrealitzat a Ruesta el 25 i 26 desetembre va acordar iniciar mobilit-zacions en tot el sector metalrgicen el cam cap a la vaga generalacordada per CGTa Mlaga el pas-sat mes de juny.Per a aix es convocar a tots elssindicats en Plenria estatal per aacordar les mesures concretes demobilitzaci, desprs del correspo-nent debat entre lafiliaci. Enaquest Ple ha estat triat un nou SPamb Javier Lengo, de Sevilla, coma Secretari General i sha aprofun-dit i millorat en lorganitzaci inter-na de la Federaci, per reforar eltreball cap a les mobilitzacions quees preveuen en els prxims mesos.Per a la FESIM, sest donant unareconversi industrial aprofitantuna crisi, creada pels propis capita-listes per mantenir els seus grans

beneficis a costa de rebaixar lescondicions i drets dels treballadors.Denunciem limmobilisme dels

sindicats majoritaris i rebutgem queuna vaga general es faci nomscontra els Governs.Davant la demostraci que aquestacrisi s una conseqncia del siste-ma capitalista, la FESIM-CGT

planteja una vaga general contra elsempresaris i la dreta econmica,mxims responsables de lespecu-laci i acaparament de beneficis acosta de lempobriment de les clas-ses populars. Es planteja un marcreivindicatiu per al repartiment dela riquesa amb mesures com:- Rebuig frontal als ERO per estarconvertint-se en el lliurament de di-ners pblics als empresaris, moltesvegades per a pagar els acomiada-ments i la reconversi industrial.- Oposici als augments de ritmesde treball i en particular a vendre,

per diners, la salut dels treballa-dors/es.- Plantegem lautogesti de les em-

preses que tanquen, per a aconse-guir el control obrer de les matei-xes.- 35 hores, sense reducci de salari,

com primer pas per a seguir con-quistant les reivindicacions cap alrepartiment real del treball i la ri-quesa.- Mentre el sistema capitalista, i elsempresaris del metall en particular,no assegurin locupaci, exigim la

prestaci datur indefinida fins alobtenci dun lloc de treball encondicions dignes.Cridem als treballadors/es a orga-nitzar-nos en la CGTper a treballar,al costat de tots els collectius i mo-viments socials que lluiten diria-ment. Tamb per a organitzar-nosen les empreses, contra latur i con-tra lexclusi social que provoca lacrisi.Davant la dimensi global quetenen les multinacionals en el sec-tor metallrgic, ampliarem aquestasolidaritat i suport mutu a nivell in-ternacional per a disputar la riquesaconjuntament amb els milers de tre-

balladors daltres pasos que sopo-sen que la crisi la paguem nosaltres.Que la crisi la paguin els rics, quehan estat els que lhan provocat.

SFF-CGT

Davant la nulla voluntat delempresa a negociar unasortida a la problemticadaquest conflicte iniciat el 26doctubre del 2007, ens veiem enlobligaci de continuar convocantaturades per a tot el personal din-formaci, venda i atenci al clientde la Direcci Executiva dEsta-cions dADIF, sent les ltimes lesrealitzades els diumenges 13 i 27 deSetembre i els divendres 9 i 30doctubre. Les properes estan pre-vistes pels divendres 4 i 25 de des-

embre.En aquests temps de greu crisi, ambms de 4,5 milions de treballadors alatur, la Direcci Corporativa dA-dif en total connivncia i complici-tat amb els directius de les empre-ses CCOO i UGT, fan gala dunagesti nefasta deteriorant gradual-ment els serveis pblics. I a costade les arques pbliques entreguenquantitats milionries a empreses

privades que es fan crrec dunsserveis que prompte converteixenen negoci, sense importar-los el seudeteriorament. Firmen i pacten aco-miadaments collectius per mitjdERO, el tancament destacions idependncies i el trasps a empre-

ses privades dels treballs.Es gastaran en un any de crisi 5.300milions deuros en licitacions. Lesltimes publicades en BOE nm.137 de 30 de juny, corresponen a larenovaci dels lots ja privatitzats afinals de lany passat desprs delacord entre UGT CCOO i lem-

presa, pel qual es van privatitzar,

entre altres, els serveis de la vendade bitllets de rodalia i mitja distn-cia a Barcelona Passeig de Grcia(import net 242.804,89), Tarrago-na (209.894,05), mitja distnciaen Lleida (238.022,40) i venda de

bitllets amb reserva de plaa enmbit nacional o amb reserva osense de plaa en mbit internacio-nal a Barcelona estaci de Frana(153.774,72 ). Limport total s de844.496,06, que sumat amb lIVA(135.119,37) signifiquen un im-

port en brut de 979.615,43 , quesen van a eliminar les nostres c-rregues de treball en benefici de lesempreses privades.

Un dels efectes nocius daquestesprivatitzacions s la reducci delnmero de llocs de treball per a en-riquiment daquestes empreses i

bancs privats, que no samaguen alhora dagafar les subvencions perla prestaci duns serveis que estandegradant, o negociar amb la priva-titzaci dels plans de pensions,

causa pendent per la que ens tenensegrestat el 0,5% de la nostra massasalarial.Sn ms de 300 els llocs de treballvacants noms en la Direcci Exe-cutiva dEstacions dADIF, realit-zant-se milers dhores extres totsels anys en lempresa (1.600.000Hores Extres en el 2008 equiva-lents a 900 llocs de treball. En el2009 es continuen fent igualment).

No sols es neguen a traure les va-cants a concurs pblic per mitjdOfertes Pbliques dOcupaci,sin que continuen amb els seus

plans i negociacions, per a desfer-sedels treballadors i serveis que enca-

ra queden.Seguim sense tindre clar quin serel futur professional daquestcollectiu, que desprs de la particide lantiga RENFE va quedar divi-dit a la meitat en les dos empresesresultants ADIF I Renfe Operadora.Amb lnic objectiu dequilibrar elnmero de treballadors amb els que

cada una es quedava.Aix, hi ha estacions en qu RenfeO. presta aquests serveis amb el seu

propi personal, com per exempleels de Rodalia, i en altres denomi-nades Estacions de Viatgers, elstreballadors sn dAdif. Incls sentel canal de venda amb les seves c-rregues de treball i sistemes infor-mtics de Renfe Operadora. Enmoltes altres ja shan privatitzat oexternalitzat a empreses privades,contractes i subcontractes.En lactualitat desprs dassegurar-nos el President de lADIF, que eldebat sobre el dest dels treballa-

dors havia finalitzat, per a prendrela decisi que continuaren prestantels seus serveis en ADIF aix comla internalitzaci de crregues detreball veiem com contrriamentcontinuen renovant les licitacionsde les estacions privatitzades el

passat any. Que van afectar 190llocs de treball, que segons acordUGT-CCOO i empresa seriennoms pel perode dun any. Elsfets ens mostren que tant ADIF,com RENFE OPERADORA, notenen cap intenci de seguir fent-secrrec aquests serveis.Des de CGT continuem intentantreobrir les negociacions per a unarpida sortida del conflicte, per

mentre no sasseguri i aclareixi elfutur del collectiu dEstacions isatenguin a les seves justes reivin-dicacions, mantindrem vives lesmobilitzacions. Els treballadors de-manden fets i no ms falses decla-racions i acords incomplerts per

part de la Direcci de lEmpresa,com aix ho han manifestat amb

tota fermesa per a continuar ambles mobilitzacions.s la Direcci dADIF aix com elsmal anomenats sindicats majori-taris, els responsables del deteriora-ment del servici oferit als usuaris ide lenquistament deste conflictellarg en el temps.Aix les causes que motiven la con-vocatria destes parades sn lessegents:1. - Falta de personal i progressivareducci i privatitzaci de llocs detreball, que incideixen negativa-ment tant en la qualitat del servei alusuari/a del ferrocarril com en les

condicions de treball del personaldestacions. Exigim la contractacide personal suficient que garanteixiun servei de qualitat, per mitj do-ferta pblica docupaci en ADIF, ams de la paralitzaci de les priva-titzacions i la recuperaci per partdADIF de les crregues de treballexternalitzades.2. - Millora de les condicions ac-tuals de treball, seguretat i salutdels treballadors, valoraci del tre-

ball a torns i del treball en diumen-ges i festius, a ms de no estar regu-lat el menyscapte de diners, la qualcosa produex que els treballadorshagin de reposar el que falta encaixa de la seva butxaca baix ame-

naa dexpedients disciplinaris.A la CGT lamentem haver hagutdarribar a la necessitat de conti-nuar amb les aturades i demanemcomprensi i suport als usuaris delferrocarril, ja que un dels objectiusfonamentals destes mobilitzacionss aconseguir un servei pblic fe-rroviari de qualitat.

Noves convocatries de vaga

a les estacions dAdif

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

8/27

Catalunya.Novembre de 20098

TREBALL-ECONOMIA

Secci Sindical CGT UAB

Tots els rgans de representa-

ci del personal dadminis-

traci i serveis i personal

docent investigador, aix com totes

les seccions sindicals de la Univer-

sitat Autnoma de Barcelona de-

nuncien en un comunicat conjunt

el carcter autoritari de la poltica

laboral, dobstaculitzaci del drets

sindicals i a la participaci -tamb

envers lestudiantat de lactualEquip de Govern, liderat per lAn-

na Ripoll.

En un context de creixent malestar

per les propostes dhores extres per

al professorat davant la manca de

recursos i ladaptaci ultrasnica a

la LOU-EEES i per lacomiada-

ment sense precedents de sis treba-

lladores de la concessionria de re-

prografia (OCE) amb el vist-i-plau

de lEquip de Govern liderat per

lAnna Ripoll el comenament de

curs queda lluny de la pretesa nor-

malitat i excellncia predicada

pels Deganats ms afectats per les

mobilitzacions del curs passat: la

Facultat de Comunicaci governa-

da per una gestora; el Deganat deLletres esborrant els darrers indicis

dun passat antimilitarista compro-

ms o el Deganat de Poltiques i

Sociologia, sota el comandament

del conciliador den Maese Car-

ds.

Cal recordar que molts dels efectes

autoritaris daquest manifest ja ha-

vien estat assenyalats des de feia

messos per part del CAU, la CGT i

les assemblees destudiants i que a

les eleccions al rectorat, la Ripoll

va representar el continuisme res-

pecte als darrers temps del tndem

Ferrer-Grasa.

El manifest va ser llegit a la inau-

guraci oficial del curs acadmic

amb una pancarta Prou autorita-

risme. A continuaci reprodum

ntegrament el comunicat. Sobren

les paraules.

Construm la UAB desde la participaci i ladiferencia. Aturemlautoritarisme delEquip de Govern

A tota la comunitat universitria

A lopini pblica

Companyes i companys,

Fa 8 mesos que la Rectora va pren-

dre possessi i ara encetem un nou

curs que pot ser decisiu per decidir

quin model duniversitat volem per

la UAB. Levoluci daquests

mesos ha fet disparar les alarmes

en molts sectors de la nostra uni-

versitat i nosaltres, com a represen-

tants dels treballadors i treballado-

res, volem fer pals la necessitat de

canviar el rumb.

Les primeres actuacions daquest

equip han estat estat marcades per

una autentica ofensiva anti-sindi-

cal. Fer callar les veus crtiquescom a element cabdal duna insti-

tuci democrtica i participativa,

ha estat lobjectiu de lactuaci

daquest equip. En una conjuntura

de crisi econmica on caldria ms

que mai buscar consensos i com-

plicitats sha optat per tot el contra-

ri. No noms no sha encetat cap

negociaci real sobre les condi-

cions laborals dels treballadors, ni

PDI ni PAS, sin que shan negat a

complir els acords fets amb ante-

riors equips, fins i tot alguns sig-

nats per la actual Rectora quan era

vicerectora de professorat. Conti-

nua la manca de compromisos

ferms per acabar amb la precarietat

a la UAB, tan pel que fa al PAS

com al PDI; i per donar solucions

viables a problemes com ara les

substitucions de professorat o la-

nlisi de plantilla del PAS; al ma-

teix temps que es mantenen pro-

postes com la de introduir les hores

extres per al PDI, a laplicaci de

mesures decidides unilateralment

pel personal de biblioteques.

Per impedir lactuaci dels repre-

sentants dels treballadors, sels ha

restringit el dret a la informaci i a

la comunicaci, sels ha foragitat

de quasi totes les comissions del

Consell de Govern on participaven

des de feia 14 anys i sha fet servir

aquest Consell com la drecera per a

que lEquip de Govern imposi els

seus criteris sense cap negociaci.

Aquesta lnia fins i tot sha ests a

activitats fonamentals pels estu-

diants com la supressi de la festa

major sense cap dileg que possibi-

lits una decisi consensuada, en

un exemple mes de la negaci a re-

conixer als estudiants el seu rol de

interlocutors vlids, eliminant es-

pais de participaci, donant passos

per transformar-los en clients enlloc dagents de la vida universit-

ria.

Guanyar unes eleccions no dona

dret a considerar les institucions

com un bot conquerit i lautorita-

risme no comporta ms eficcia,

sin ms crispaci i enfrontament.

Demanem a lequip de govern la

rectificaci complerta i sense con-

dicions de totes les mesures de res-

tricci dels drets dels representants

dels treballadors i treballadores, el

respecte als mbits de negociaci

com a pas previ per a adoptar deci-

sions que afectin a les condicions

laborals del treballadors de la

UAB, el compliment escrupols

dels acords pactats amb els ante-

riors equips mentre no siguin mo-

dificats de mutu acord i linici de

les negociacions laborals aturades

en tots els mbit amb un calendari

de temes pactats amb les juntes i

comits.

Sabem que les veus discrepants

amb les formes i continguts da-

quest Equip arriben molt ms llunydels representants sindicals i que

els treballadors no podran aguantar

ms temps aquesta situaci datu-

rada i retrocs en les seves condi-

cions de treball. Fem una crida a

tota la comunitat universitria a

implicar-shi activament en la de-

fensa dun model de UAB partici-

patiu i democrtic. Esperem que

lEquip de Govern reflexioni i rec-

tifiqui, per per assegurar-ho cal la

implicaci de tothom.

Portarem aquest aquest missatge a

lacte dinauguraci del nou curs i

reclamarem el nostre dret a fer-nos

presents i a llegir aquest comunicat

davant de tothom que hi assisteixi.

Fem recaure sobre lEquip de Go-vern qualsevol incidncia que es

pugui produir si sintenta privar-

nos de ls de la paraula.

Ben cordialment,

Junta de Personal Docent i Investi-

gador, Comit dEmpresa del Per-

sonal Docent i Investigador Labo-

ral Junta de Personal

dAdministraci i Serveis Funcio-

nari, Comit dEmpresa del Perso-

nal dAdministraci i Serveis La-

boral. Seccions sindicals de CAU,

CCOO, CGT i UGT de la Univer-

sitat Autnoma de Barcelona

Tots els sindicats de la

UAB denuncien la direcciautoritria de la UAB

Els treballadorsdel transporturb de lEstat

espanyol fansentir la sevaveu a laTrobada de laPatronal aTarragona

Comit de Conveni

Autobusos TMB

El divendres 30 doctubre uns150 treballadors i treballadoresdel sector del transport urb es van

concentrar a les portes del Palau

Firal de Tarragona per tal de donar

la benvinguda als diversos mem-bres de la patronal del sector ATUC

(Associaci del Transport Urb

Collectiu) que celebraven el seu

congrs anual, una patronal que

agrupa les principals empreses p-

bliques i privades dautobusos,

Metro, FFCC, i tramvies que ope-

ren en el sector.

Els treballadors arribats de pobla-

cions de tot lEstat espanyol porta-

ven pancartes en les qu shi podia

llegir eslgans com ara menys di-

rectius i ms treballadors. All ma-

teix van fer un passads hum per

on van haver daccedir, un rere lal-

tre i protegits pels mossos desqua-

dra, els membres de la patronal que

van acudir al congrs.Durant quasi dues hores, els treba-

lladors/es, vigilats per un ampli

desplegament del mossos, van llan-

ar potents petards a les installa-

cions del Palau i van fer escoltar la

seva veu contra la privatitzaci del

sector, contra els directius i poltics

que las patrocinen, en defensa del

transport pblic de qualitat a la ve-

gada que reclamaven millores labo-

rals pel sector: 35 hores, dos dies de

descans setmanal

Una vegada que els treballadors/es

van donar per acabada la concen-

traci van acudir a la seu de la Coo-

perativa Obrera de Tarragona on

van celebrar el Primer encontre de

treballadors/es del transport urb.

All treballadors/es de les empreses

EMT-Tarragona, TMB-Barcelona,

EMT-Madrid, EMT-Valencia,

EMT-Mlaga, TUSAM-Sevilla,

Portillo-Marbella, TCC -Pamplona,

SMAUB-Burgos ALSINA-Mlaga

i dels sindicats: CGT, CoBas, COG,

ATUB, ATTU, Corriente Sindical i

PSAB, van debatre sobre els temes

relacionats amb el sector i van

prendre diferents acords relacionats

amb la defensa del sector pblic, la

solidaritat amb els que lluiten, les

millores laborals en el sector

Els assistents van acabar lacte

aprovant celebrar un segon encon-

tre sempre coincidint amb el de la

Patronal.

Per conixer les resolucions i mani-

festos de la Trobada: www.cgtcata-

lunya.cat/spip.php?article3318

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

9/27

Catalunya.Novembre de 2009 9

TREBALL-ECONOMIA

Aturada i assemblea

massiva als autobusosde TMB el 7 doctubreComit de Conveni

Autobusos TMB

El dimecres 7 doctubre elstreballadors/es dautobusosde TMB van tornar a dir alt iclar que no volen la imposici for-ada de la Direcci dun convenicollectiu que afecta als propis tre-

balladors/es.Daquesta manera, el 85% dels tre-

balladors/es van secundar la con-

vocatri de vaga de 4 hores i uns1500 es van ajuntar a lAssembleade Cotxeres de Sants. En aquestaassemblea es va decidir:- Demanar una auditoria pblicadel nombre de directius i els seussous que integren TMB.- Continuar defensant la consecu-ci de 2 dies de descans setmanalsense perduda econmica, ni aug-ment de la jornada diria. No ac-ceptar la imposici del Art.41 quela Direcci vol tirar endavant.- Comenar una vaga indefinida a

principis de gener si finalment laDirecci no accepta arribar unacord entre les dues parts.Finalment, els treballadors/es es

van manifestar per carretera deSants fins a Plaa Espanya ambdues pancartes que assenyalaven lasituaci del conflicte: "Ni imposi-cions, ni sancions, Volem un bonconveni" i "TMB va en una direc-ci i la DEMOCRACIA va en ladirecci contraria"Desprs de fer dues aturades (aldesembre de 2008 i al juny de2009) i acordar seguir intentant ne-gociar amb la Direcci de TMB,les coses encara estan pitjor que al

principi. Calia doncs aquesta novaaturada del 7 doctubre.La Direcci de TMB ha mostrat laseva voluntat de imposar una part

del conveni de manera unilateral isense arribar a cap acord amb capsindicat.

Daquesta manera la Direcci se-gueix dient de cara a la galeria queest per negociar i, mentrestant,envia 3.800 burofax als treballa-dors on els informa del que pensaimposar en matria de condicionslaborals. De la mateixa manera laDirecci promociona la creaci de600 nous llocs de treball als mit-

jans de comunicaci i quan se liconsulta a la taula de negociaci deconveni com seran aquests con-tractes (temporals o fixos, a jorna-da completa o noms per caps desetmana) diu als representants delstreballadors que ja contestar msendavant. I com no, marxa de va-

cances dagost i encara es continuasense reunirDesprs de comenar a negociar el

proper conveni collectiu el passat6 de maig de 2008, les negocia-cions sn una pura farsa on la Di-recci es nega a posar pressupost

per les millores laborals i quan lajugada no li surt anuncia que hoimposar els hi agradi o no als tre-

balladors/es. La plantilla dautobu-sos de TMB, front a la situaci decrisi, estima que amb la seva pro-

posta es crearien 500 nous llocs detreball fixes i a jornada completa i,

per tant, es podria posar un granetde sorra per sortir daquest panora-ma de destrucci de feina.Per acabar de crispar ms la situa-ci, la Direcci de TMB ha conti-

nuat amb lobertura dexpedientssancionadors i les denncies contratreballadors/es, fins i tot penals. En

tots els casos del Comit de conve-ni.Daquesta manera, es cada dia msevident que mentre, en la teoria,des de lAjuntament del PSC-ICV,que sanomenen desquerres, diuenque els treballadors/es no hem de

pagar la crisi, en la practica estantractant dimposar a Autobusos deTMB la congelaci de les condi-cions laborals que els seus amicssindicals de la UGT han dut aterme a la SEAT.

Ms informaci:

www.comitedescansos.blogspot.com

Secci SindicalCGU Unipost

El passat 16 doctubre lEmpre-sa va presentar tota la docu-mentaci al President del ComitIntercentres, amb referncia a la

presentaci de lERO al Ministeride Treball, trmit que lEmpresatamb va realitzar el mateix dia.Aix mateix lEmpresa va tornar a

plantejar la renegociaci de la pu-jada salarial pactada per a 2010.En la reuni, lEmpresa no va afe-gir res nou al que ja havem expli-cat en les assemblees realitzades, ia la informaci que la secci sindi-cal de CGT havia donat en lescritde la reuni mantinguda amb la Di-

recci el passat 7 doctubre.La documentaci aportada perlEmpresa, la CGT lhem lliurat alsnostres serveis jurdics per al seuestudi i valoraci.CGT va demanar la retirada delERO per poder negociar des dunaltre marc altres possibilitats i al-tres sortides als temes que lEm-

presa planteja. LEmpresa es vanegar a retirar lERO.Cal afegir que la secci sindical deCGT entrar a negociar lEROnoms amb lobjectiu final de queno hi hagi ni un sol acomiadament.Si la pretensi final dUnipost sacomiadar un sol company la CGTno signarem cap acord.

Els exectius i laseva utilitat

Vicent Martnez

Molts cops ens podem pregun-tar perqu serveixen elsexectius. No es tracta que no calguiun lideratge o una coordinaci deles tasques, o alg que se'n faa res-

ponsable, per en moltes ocasionsels exectius sn gent dedicada msa controlar el que fas que una per-sona que lidera o que vulga moti-var. Els executius sn els guardiansde l'empresari i els garants de l'ex-

plotaci dels treballadors. No enva, en les escoles d'adminitracid'empresa no els ensenyen a gestio-nar persones, sin a entendre de n-

meros i a demanar ms i ms alstreballadors. I cobren uns salarisexorbitats per a la seua responsabi-litat. Si a la resta de pasos de laUni Europea (exeptuant els pasosde l'est) la proporci entre treballa-dors i executius sol ser 1 a 5, al nos-tre pot arribar a la relaci d'1 a 10.

Ni cal dir que aix s aix per quels salaris dels treballadors sn ex-tremedament baixos. Es pot arribara entendre una diferncia salarial

b perqu es fa ms feina, b per-qu es t ms responsabilitat, per,ha de ser aquesta diferncia de finsa 10 cops ms que la d'un assala-riat? Quines meravelles fa que jus-tifica aquesta desproporci tan ele-

vada? Doncs ser fidels servidors delempresari en contra dels treballa-dors: aprentant-los per produirms, etc. Noms cal veure com ac-tuen els directius de l'empresaTMB, per posar un exemple. Moti-ven als treballadors o en garantei-xen l'explotaci? Com usen i abu-sen dels recursos de l'empresa perfer agressives campanyes en contradels conductors d'autobusos va-guistes?

No es tracta de negar la necessitatde coordinaci o de que alg lideriles empreses, per: calen unes dife-rncies salarials tan injustificades iabismals (fins i tot comparat amb elnostre entorn)? Sincerament, nocrec ni que s'hagus de doblar el sa-lari d'un treballador mitj. Cal laformaci que tenen? s a dir, no

poden rebre tamb formaci decom gestionar equips humans i nonoms nmeros? I tercera, moltscops el capitalisme s'ha preguntatcom implicar al treballador emo-cionalment perqu faci l'empresaseva i es motive, no seria el coope-rativisme una soluci?Democratit-za el mn de l'empresa i, en segon,

perqu permet que el treballadorfaci l'empresa seva perque, efecti-vament, s seva, i perque rebrientamb els beneficis de la seua feinai fins i tot podrien decidir com esgoverna l'empresa. Vivim en unmoment de crisi del capitalisme perfalta d'tica dels executius, no seriamillor destronar-los del seu poderabsolut?

QUI PAGA MANA

Unipost presenta oficialment lERO i es reafirma en la renegociacide la pujada salarial per a 2010

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

10/27

Catalunya.Novembre de 200910

Comit de ConveniAutobusos TMB

La Direcci de TMB vol im-posar una ModificaciSubstancial de les Condi-cions de Treball (Art.41 de lestatutdels treballadors) als seus conduc-tors/es dautobus. Aquesta imposi-ci, que significa lintent de aplicarunilateralment la proposta de con-veni de la Direcci, sense arribar a

cap acord amb cap sindicat i que hasigut massivament rebutjada pelstreballadors/es de lempresa, nonoms perjudicar a la plantilla,sino que tamb comportar la re-ducci del servei dautobusos a

partir de la seva aplicaci al generdel 2010.Front aquesta situaci els treballa-dors/es ja van realitzar una vaga el

passat 7 doctubre, van denunciarla imposici i esperen la sentenciadel judici que es va celebrar el pas-sat dimecres 14 doctubre i prepa-ren una vaga indefinida a partir delgener de lany que ve.Amb aquesta poltica empresarialautoritria, la Direcci de TMB in-

tentar seguir reduint el serveidautobusos. Ja va realitzar una re-ducci al setembre de 2008 de 586,31 hores de servei prestat en labo-rable, un 4,29% sobre el servei quees realitzava el mateix mes de

2007. Aquesta retallada va ser deunciada pblicament pels treballa-dors/es, mitjanant cartells, octave-tes, adhesius, pintades i amb duesvages. Amb la imposici actual quevol tirar endavant la Direcci volenreduir encara ms un 4,35% en la-

borable, un 7,38% en dissabte i un

3,27% en festiu. Aquesta s la carareal de la promoci del transport

pblic que fa TMB i lAlcalde,Jordi Hereu.Amb aquesta nova reducci que esvol dur a terme desapareixen les l-

nies 159 i 153. Tamb patir unaconsiderable reducci la lnia 43,que ha passat de 280 hores de ser-vei al 2007 a 269 que realitza enlactualitat i que si es dur a terme laimposici es reduir encara ms a257 hores al gener del 2010. Lalnia 74 va passar respectivament

de 316 hores a 291 a lactualitat a275 hores al gener de 2010 en ho-rari laborable. Algunes lnies posenen evidncia la falta de previsi dela Direcci dautobusos com la 64que va passar de 267 hores de ser-

vei al 2007 a 252 a lactualitat perpassar al gener de 2010 tornar a les267 hores de servei que realitzavaal 2007.Adjuntem les comparatives del ser-vei del 2007, 2008 i 2010 i els gr-fics a:http://comitedescansos.blogspot.co

m/2009/10/comparativa-de-la-re-duccion-de-servicio.html

Ms informaci:

www.comitedescansos.blogspot.com

TMB perjudica a la

plantilla i retalla el serveidautobusos a la ciutat

TREBALL-ECONOMIA

Concentracipels acomiadatsdICMA a Rub

CGT Rub

L 1 doctubre ms de 100 treba-lladors solidaris amb els com-panys acomiadats dICMAens vamconcentrar a les portes de lempresaRuffini de Rub, en un ambient rei-vindicatiu i denunciant lactitud

prepotent i feixista de la Direccidel "Grup Ruffini", que no va tenirla vergonya de rebre als companysacomiadats. Es va impedir la sorti-da de camions de lempresa durantla concentraci. Una hora desprses rebia una trucada de ladvocadadels companys comunicant quelempresa els abonaria els salarisque tenien pendents fins a la data de

lacomiadament (25 de juliol); ique el 5 doctubre estaven citatsempresa i treballadors al Departa-ment de Treball.La Secci Sindical de la CGT aICMA vol agrair les mostres de so-lidaritat rebudes en la concentracienfront de les portes de Ruffini aixcom el suport econmic rebut detota la CGT.El 5 d'octubre es va treure un com-

proms per part de l'Administracicom mediadora davant l'INEM per-qu agilits el cobrament de les

prestacions per atur, desprs de gai-reb quatre mesos sense percebre-les. Encara que hem de lamentar lafalta de responsabilitat i d'exercici

impositiu per part del Departamentde Treball davant una empresa queha jugat fora de la legislaci labo-ral, rentant-se les mans i deixant lanostra causa en poder d'una resolu-ci judicial desprs d'acceptar elseu greu error en el procs delERO 1698-09. Aportant i demos-trant a l'Administraci en la taulaconciliadora que l'empresa no es va

basar en criteris objectius en l'exe-cuci dels acomiadaments, sinms aviat en ideolgics.Ja que no va ser capa de presentarun pla de viabilitat, i determinarcom quedarien les seccions desprsd'acomiadar al seu personal qualifi-cat, sostenint com sindicat que

podem trobar-nos davant un supsitde frau de llei, en el qual, per mitjde les referides sollicituds s'estiguiduent una reordenaci i reestructu-raci empresarial, a crrec dels afi-liats de CGT. Al'igual entenem quees pot estar produint un frau de lleien les allegacions sostinguda perl'empresa, aix com respecte a lafalta d'informaci objectiva lliuradaa les diferents representacions delstreballadors i del propi perode denegociaci i de les causes dels ex-

pedients de regulaci temporal d'o-cupaci. No obstant aix va quedar

pals que aquestes allegacions queaportem davant la taula i les que se-gurament podrem aportar perqul'Administraci obrs a favor delsafectats han caigut en sac trencat jaque sn incapaos de gestionar idonar soluci al problema.

Pep Jurez, Secretari dAcciSindical CGT-Balears

El nostre company DIEGOMOY ha estat acomiadat peral direcci de KALISE MENOR-QUINA, empresa de gelats, en laque treballava des de feia ms dequinze anys. En els temps que co-rren, podrem considerar aquestcom un acomiadament ms, perno s aix. Perqu en Diego no haestat acomiadat per incomplimentde les seves obligacions, ni perficar la m al calaix, ni per cap altrafalta o violaci de la llei. A Diegol'han engegat aplicant-li un "aco-miadament objectiu", basant-se enlart. 52.c de l'Estatut dels (o contraels) Treballadors, per una "inepti-tud sobrevinguda". Eufemismesamb els quals se solen dissimularsegons quines actuacions.Els fets sn: Diego va sofrir un in-fart de cor, del qual afortunada-ment es troba recuperat, segons elsinformes de la Seguretat Social.Per com el servei de prevenci del'empresa informa que "la realiza-cin del desarrollo del trabajo habi-

tual desempeado actualmentepuede entraar riesgos propios opara terceras personas", li declara"APTO CONDICIONADO", iKALISE MENORQUINA aprofitaaquesta circumstncia per acomia-dar-lo sense ms, amb la indemnit-zaci de vint dies de salari per anyde feina, la ms barata.A ms, ho fa d'una manera cruel icnica. Si Diego t un problema desalut (fet que, fins i tot, est encara

per determinar), l'empresa, en llocd'ajudar-li a superar-lo (o si ms no

permetre-li que es pugui acollir, totesperant recuperaci, als protocolsde baixes ILT de la Seguretat So-cial, que per aix pagam les quotesels treballadors), li treu el seu nic

patrimoni, el lloc de feina. I da-munt, volen fer creure que ho fanen funci de "la obligacin que laEmpresa tiene de vigilar y velar

por la salud de los trabajado-res"(sic), com s'expressa en la ma-teixa carta d'acomiadament. Osigui, que la millor manera que tKALISE MENORQUINA d'evi-tar-li a Diego riscs en el treball, sdeixar-lo sense treball.

Per totes aquestes misries no enshan d'impedir tenir ben clares lesveritables causes per les quals enDiego, una persona ntegra i lluita-dora, ha estat acomiadat. Ell haestat, al llarg de tots aquests anys,

potser la persona ms compromesaen la defensa dels drets collectiusdels treballadors de LA MENOR-QUINA. Ell ha dut el pes de la rei-vindicaci, de les nombroses de-nncies davant la Inspecci deTreball i el Jutjat del Social, i ha fetmillorar de manera substancial lescondicions de feina, fa un tempstercermundistes, al si d'aquesta em-

presa.Ell ha representat a la CGT en KA-LISE MENORQUINA, i ha estatla persona decisiva per consolidar,amb molts d'esforos i lluita, laSecci Sindical de la CGT. Fins al

punt que, a pesar de tots els entre-bancs i joc brut duts a terme per laDirecci de KALISE MENOR-QUINA, els treballadors ens handonat la confiana i la majoria delComit d'Empresa, en les darrereseleccions sindicals. Per tot aix novolen en Diego. Aquestes sn real-

ment les causes del seu acomiada-ment.Per descomptat, el nostre company

ja ha interposat la corresponent de-manda davant el Jutjat, contraaquesta cacicada. Per, indepen-dentment del procs judicial, a totsnosaltres ens correspon la tasca defer efectiva la solidaritat necess-ria, per a aconseguir que en Diegotorni al seu lloc de treball, fins i totsense haver de menester passar perdavant dels jutges.Aquest acomiadament no nomsafecta en Diego, no noms a la

plantilla de KALISE MENOR-QUINA, no noms a la CGT.Aquest acomiadament afecta a totsels treballadors, i a tota la societat.

No podem consentir que Diego, nicap altre treballador o treballadora,es vegi en el carrer per aquests mo-tius. Aquesta histria fa palesa lamanca dtica i descrpols de

bona part (per desgrcia, no snpocs) del mn empresarial. EnDiego ha de tornar a la seva feina, iens jugam molt amb aix. Diegono estar tot sol. Diego som tots itotes.

OPINI: Kalise-Menorquina: Gelats calents

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

11/27

Catalunya.Novembre de 2009 11

La injustcia social de

lEstat espanyol en xifresSecretariat PermanentComit Confederal CGTL

Estructura Salarial i la Pol-

tica dImpostos reflecteixen

la desigualtat i injustcia so-

cial que existeix com a conseqn-

cia de la classe social, del gnere,

del pas dorigen o don es treballa.

Lenquesta de lInstitut Nacional

dEstadstica (INE) sobre lestruc-

tura salarial a lEstat espanyol,

mostra les greus desigualtats que

les treballadores i treballadors

patim, depenent de:

1. La posici que socupa en les-

cala social i en lempresa. Els di-rectius de les empreses de ms de

10 treballadors guanyen

61.660,60, tres vegades ms que

el salari mig (20.390,35).

2. Ser home o dona. El guany mig

anual se situa en 20.390,35. Els

homes tenen un guany mig de

22.780,29 i les dones de

16.943,89. A ms, aquesta des-

igualtat es pateix en totes les fran-

ges salarials (en la franja alta les re-

muneracions de la dona sn

menors en un 50%; en la franja

mitja sn significativament me-

nors; i en la franja baixa, les dones

que perceben el SMI suposen gai-

reb 3 vegades la dels homes).

3. La nacionalitat: Un assalariat na-cional (mitjana dambds sexes),

percep 20.390. Si s dalgun pas

europeu no pertanyent a la UE,

percep 12.630 i si s dalgun pas

dAmrica Llatina percep 13.494.

4. Lloc de residncia. Mentre una

persona assalariada que resideix a

Madrid percep 24.242,08, una

altra que treballa a Extremadura,

sha de conformar amb

16.298,30. La desigualtat entre

lextrem alt i el baix, suposen

8.000, s a dir perceben un 33%

menys.

5. El tipus de contracte laboral. Si

la persona assalariada t un con-

tracte temporal (+ de 5 milions), el

seu guany mig anual disminuex en

un 31,4% pel que fa a la duna per-

sona assalariada amb contracte in-

definit.

6. El sector laboral. En el sector fi-nancer, el salari mig s de

38.870,30, mentre que en el sec-

tor dhostaleria el seu salari es

queda en 14.000,12.

Aquesta desigualtat social reflecti-

da en lestructura salarial augmen-

ta o disminuex segons les polti-

ques fiscals que sapliquin, podent

servir de correcci o dagreujant

daquesta desigualtat. Les polti-

ques fiscals progressives, redistri-

buxen la renda ja que contribuxen

ms qui perceben ms rendes men-

tre que amb les poltiques fiscals

regressives, qui menys perceben,

que som la majoria, financem les

rendes i patrimonis de la minoria

rica.

Les poltiques fiscals, des de len-

trada en vigor del Tractat de Maas-

tricht (1993) dels diferents governs

de lEstat espanyol, shan posat alservei dels rics, poderosos, finan-

cers i multinacionals. Tots han le-

gislat per a limitar el dficit de

lEstat al 3% i que el deute no so-

brepassi el 60%, actuant sobre les

despeses i reduint sensiblement les

despeses socials (la sanitat pblica

en regressi; els subsidis datur no

garanteixen ni en quantia ni en

temps la possibilitat duna vida

digna; les pensions segueixen

sense cobrir les necessitats vitals

per a arribar a la suficincia; no

existeixen escoles infantils pbli-

ques suficients; no es protegeix a

les persones amb dependncia; la

pobresa relativa i absoluta o lex-

clusi agarra cada vegada a ms

persones).

La mesura fiscal de pujar lIVA,

adoptada en la proposta de PGE

per al 2010, no noms s una estafa

per requerir, de la immensa majo-

ria de la poblaci, que transferim

les nostres escasses rendes salarials

(el 63% de la poblaci assalariada

percep menys de 1.100 euros) i les

nostres minses prestacions datur

(mitjanes de 833 euros) i/o pen-sions (mitjanes de 735 euros), a les

arques pbliques, a travs del IVA

general en el consum vital (alimen-

taci, transport, energia), sin que,

a ms, actua en el sentit contrari de

lequitat, doncs el sistema financer,

segueix amb els avals i fons de re-

serva garantits amb diners pblics,

els empresaris que sn qui des-

truexen ocupaci i acomiaden a

milers i milers de persones, seguei-

xen percebent de les arques pbli-

ques ms de 10.000 milions deu-

ros per mitj de poltiques

denominades foment docupaci

i reduccions significatives dels

seus impostos (b de rendes de ca-

pital, b dimpostos de societats).No existeixen poltiques diferen-

ciades en cap fora poltica.

Totes persegueixen el mateix: asse-

gurar el mercat privat, el sistema

capitalista i la taxa de guany dels

rics, patronal, directius, alts c-

rrecs. Per a la CGT, noms la rup-

tura amb aquest model, ens donar

una possibilitat a les persones i al

planeta, per a poder tenir una vida

digna basada en la justcia social

per a tots i totes.

TREBALL-ECONOMIA

CGT Balears

Continuen les amenaces davantla passivitat i/o complaenatant dels responsables de lIB-Salut

com de la gerncia de lHospital.

A mitjans del mes doctubre vam

ser convocades pel director Gene-

ral del IB-Salut, Josep M. Pomar,

per tal de mantenir una reuni per

a solucionar el problema per la via

extrajudicial, de manera que fins i

tot els afectat per les amenaces es-

tven disposats a negociar. En

aquesta reuni, el nostre interlocu-

tor ens va donar a entendre, de

forma tcita i des del primer mo-

ment, que estava del costat dels

presumptes agressors, aix s dels

directius o Caps de servei de l'Hos-

pital. En la reuni, el Sr. Pomar va

mantenir una postura totalment

prepotent i arrogant. Al mateix

temps, li va restar importncia als

insults masclistes abocats contra

nosaltres.

Sobre la base de que el Sr. Pomar

s un alt crrec de l'actual govern,

conv a aquesta part fer pblic el

tracte rebut per una persona l'obli-

gaci de la qual s vetllar pel res-

pecte dels drets i la salut dels treba-

lladors i treballadores i de la

ciutadania, i el sou de la qual surt

de les arques pbliques. Que des de

l'Hospital segueix l'assetjament o

fustigaci cap a nosaltres, en forma

d'amenaces, ja que el propi Direc-

tor de Recursos Humans, Ramon

Puig Rigus (un antic advocat la-

boralista, qui ho havia de dir), ha

rems una missiva als querellants,

en la qual, entre altres valoracions

desqualificatries, refereix que si la

querella no prospera incoaran pro-

cediments disciplinaris contra els

agredits, la qual cosa resulta sens

dubte inadmissible.

Que, en la mateixa lnia de conduc-

ta amenaadora i intimidatria, el

passat 7 d'octubre, el Director Ge-

rent de la Fundaci Hospital de

Manacor, Francisco Mar, ens va

remetre una carta a totes les perso-

nes que hem exercit el dret fona-

mental d'acudir a la Justcia, per

aquest cas, comunicant-nos l'ober-

tura d'un Expedient Disciplinari

en contra de cadascuna de nosal-

tres, fet aquest que, a part de la nos-

tra intenci d'impugnar-lo davant

la justcia, suposa un alineament

clar amb els interessos dels supo-

sats agressors, i un acte d'intimida-

ci ms que s'afegeix al quadre

d'assetjament constant que venim

patint durant anys, tamb amb la

consegent repercussi en la nostra

salut.

Mentrestant, el mateix Director

Gerent Francisco Mar pretn obrir

una negociaci condicionada a la

retirada de la querella. Est clar

que, per a aquest senyor, el proble-

ma no s que directius sota el seu

comandament hagin tingut com-

portaments suposadament delic-

tius, sin que les vctimes d'aquests

abusos hagin decidit exercir un dret

fonamental, com s denunciar els

fets davant els Tribunals de Just-

cia.

La querella ha estat admesa a tr-

mit pel jutge. Per mentrestant la

Conselleria de Salut i Consum com

la prpia Gerncia de l'Hospital, no

nicament estan mantenint una ac-

titud de passivitat, sin que s'ha

bolcat en favor dels presumptes

agressors i en contra de les treba-

lladores, sostenint com si fos all

ms natural que s normal que en

el treball s'aboquin insults masclis-

tes, que s normal la intromissi

illegtima en la intimitat, i tamb

l'assetjament.

Querella per assetjament contra directius de l'Hospital de Manacor

Ms de 607.000personesaturades a

Catalunya i162.400famlies en quning treballa

Collectiu Catalunya

Segons les dades de lEnquestade Poblaci Activa (EPA) fetespbliques el 23 doctubre, el nom-

bre de famlies en qu tots els seus

membres sn a latur ha augmentat

a Catalunya fins a 162.400 en el

tercer trimestre del 2009, fet que

suposa un creixement del 113%

respecte a ara fa un any, segons les

dades que va anunciar lenquestade poblaci activa (EPA).

En el conjunt de lEstat espanyol

tamb sha produt un gran aug-

ment, per inferior a Catalunya:

sn 1.136.500 famlies, un 78,11%

ms que fa un any. A Catalunya, en

els darrers tres mesos la poblaci

activa ha augmentat en 149.000

persones i daquestes, un 36% ha

anat directament a latur, mentre

que el 64% han trobat una feina.

Respecte al trimestres anterior, ha

augmentat la poblaci ocupada

amb contracte temporal en 22.400

persones, amb una taxa de tempo-

ralitat del 19%.

Del total de les 162.400 famlies

sense cap membre que treballi,114.600 corresponen a la demarca-

ci de Barcelona, 22.600 a la de Gi-

rona, 17.600 a la de Tarragona i

7.600 a la de Lleida. El nombre

sha incrementat en ms del 100%

respecte a fa un any i supera en

4.000 el segon trimestre (158.200).

A Catalunya, el nombre docupats

sha situat en el tercer trimestre en

3.199.200 persones, 296.000

menys que fa un any. Per contra, en

el conjunt de lEstat, latur ha bai-

xat en 14.100 persones entre juliol i

setembre daquest any, fins als

4.123.300 desocupats.

La poblaci desocupada a Catalun-

ya sha situat en 607.200 persones,

un 77% ms que fa un any, mentre

que la taxa datur sha situat en un

15,95%, 7 punts percentuals ms

que en el mateix trimestre de lany

anterior (9%).

Pel que fa a les demarcacions, Gi-

rona t la taxa datur ms elevada

(16,93%). I pel que fa als sectors,

on ms ocupaci sha destrut ha

estat en maquinria, material elc-

tric i de transport, alimentaci, tx-

til, fusta, paper, arts grfiques i les

activitats immobiliries. Pel que fa

a la poblaci jove, s el sector en el

qual sha disparat la taxa de tempo-

ralitat en situar-se en un 50,9%, 7,2

punts que fa un any. En aquest tri-

mestre, la poblaci desocupada es-

trangera ha disminut en 12.500

persones, mentre que per sexes, la

taxa docupaci masculina sha si-

tuat en un 58,7%.

7/31/2019 Catalunya CGT N 111 Novembre 2009

12/27

412

TREBALL-ECONOMIA

Nova sanci contralInstitut Municipal deParcs i Jardins deBarcelona

La Direcci General de Relacions

Laborals del Departament de Tre-

ball ha confirmat la sanci imposa-

da a lInstitut Municipal de Parcs i

Jardins de Barcelona per lInspec-

ci de Treball de 6250 per no in-

formar a la representaci sindical

des de lany 2007 de les hores ex-

traordinries realitzades.

La resoluci del Departament de

Treball desestima les allegacions

formulades per lInstitut Municipal

de Parcs i Jardins i confirma lacte

dinfracci que es qualificada de

greu i saprecien en grau mxim en

atenci a les circumstancies concu-rrents i dacord amb el que esta-

bleixen els articles 7.5, 39.1 i 40

del Reial decret legislatiu 5/2000

de 21 de setembre, de jornades es-

pecials de treball

Amb aquesta nova sanci, i a pesar

del dificults que ladministraci

sancioni a empreses de ladminis-

traci pblica, en lo que va dany

son quatre les sancions confirma-

des per el Departament de Treball

o per els Jutjats a lInstitut Munici-

pal de Parcs i Jardins de lAjunta-

ment de Barcelona amb un import

total de 2359652

Sancions confirmades per el De-

partament de Treball o per els jut-

jats de lo Contencis-Administra-tiu en el 2009:

- Sanci de 2046 per incompli-

ment de les mesures de seguretat

- Sanci de 3300.52 per irregula-

ritat en la cotitzaci a la Seguretat

Social

- Sanci de 12000 per fer cas

oms a un treballador que sollicita-

va una adaptaci del seu lloc de

treball per motius de salut.

Imma Mayol podria serjutjada per un delictecontra els dretssindicals

Imma Mayol (ICV), presidenta de

lInstitut Municipal de Parcs i Jar-

dins de Barcelona, podria seure al

banc dels acusats per diversos de-

lictes contra la llibertat sindical i

contra la tasca dels encarregats de

prevenci ja que lAudincia Pro-

vincial ordena reobrir la causa pr-

viament arxivada. Aquests delic-

tes, segons ladvocat dels

treballadors Hibai Arbide, van

molt ms enll del conflicte labo-

ral, ja que es tracta de drets b-

sics. Lauto de lAudincia de

Barcelona que reobre el cas ini-

cialment arxivat per la jutgessa del

jutjat dinstrucci nmero 17

obligar la presidenta de lempresa

municipal Parcs i Jardins a anar a

declarar, juntament amb altres di-

rectius de lempresa, per la coacci

sindical que ha dut a terme els da-

rrers mesos segons els denun-

ciants a travs del tapiat illegal

del local sindical i impedint lacti-

vitat dels delegats de seguretat.Podeu llegir larticle complet pu-

blicat pel Setmanari Directa anant

al web:

www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf_1

57DIRECTA_008.pdf

TMB aprofundeixlextorsi i la coaccicontra els seus propistreballadors/es

La Direcci de TMB segueix apro-

fundint la dinmica dextorsi i co-

acci contra la plantilla dautobu-

sos de TMB i, especialment, contra

la majoria del Comit dempresa

(ACTUB, CGT i PS).En primer lloc, va denunciar la l-

tima vaga del passat 7 doctubre

com a illegal i demana als 12

membres del Comit de vaga

225.000 euros de sanci econmi-

ca. Jordi Maset, directiu de TMB,

regidor del PSC al Masnou i exdi-

rigent de la UGT, encapala la de-

nuncia per part de TMB i ens

acusa, amb molt mala fe, de fer

vaga per realitzar una Assemblea,

sembla que el directiu de TMB

tamb oblida que en altres oca-

sions els treballadors/es hem fet

Assemblees sense fer vaga i, a ms

a ms, quan els treballadors/es fem

vaga aprofitem el temps per realit-

zar manifestacions, piquets o as-

semblees. La Direcci de TMB

tamb denunciar a la consellera