7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

1/27

Catalunya

Coop

erac

i

Coop

erac

i

www.cgtcatalunya.catQ rgan dexpressi de la CGT de Catalunya Febrer 2007 nmero 83 0,50 euros www.revistacatalunya.cat

Foto:DdacSalau

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

2/27

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMIT CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 908003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALSFederacio Metallrgica de Catalunya

(FEMEC)Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i

Entitats de Crdit de CatalunyaFederaci Catalana dIndstries

Qumiques (FECIQ)Federaci de Sanitat de CatalunyaFederaci dEnsenyament de Catalunya

(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus

baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornell - cgtbaixll@cgt.esTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23,08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaa Cuba, 18, 2n08302 Matar - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34

Valls OrientalFrancesc Maci, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 8225002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 908003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumvallaci, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubColom, 3-508191 Rub - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUni, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis

08211 Castellar del Vallscgt.castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialAlternatives?, si ens hiposem sn possibles

Catalunya, publicaci de la CGT de Catalunya. 8a poca. DLB 36.887-92. Edici:Collectiu Catalunya: Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Patrcia Carles, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Joan Rosich, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart i scarPurqueras. Collaboren en aquest nmero: Vicent Martnez, Qui deu a qui, Ass. per un HabitatgeDigne Noelia Prez, Antonio Carretero, Contra-Infos, CGT Arag, Anna Campanera, Jordi Su,Repsol Mata, Sodepau, Juan I. Caldern, Plataforma per la Defensa del Montsec, Detinguts del KORKIII, Rescat, Alternativa Antimilitarista-MOC, Xavier Montany, Collectiu Zapatista El Caragol, Comisside Solidaritat amb Chiapas, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:Ddac Salau (portada), Mireia Bordonada, Joan R. Ferrandis, Gabriel Serra Pep Hernndez. Illus-tracions: Forti Baqus. Tirada: 10.000 exemplars. Informtica: Germn Mozzer. Redacci isubscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus.Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Collabo-racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Aquest nmero del Catalunyasha tancat el dissabte 20 degener del 2007.

Francesc Gelonch, Lo Bou de Juneda,

dins 7 haiks improbables

Arribat el moment,

un taur de les financs

obre una llauna de sardines.

Cmic - cido Crtico

nostra organitzaci. Veurecom es pot canviar la realitatde les lleis fins que aquestesdeixin de ser imprescindiblesper transformar la realitat.Mentrestant, la construccidalternatives socials, econ-miques i laborals s una de lesprioritats que haurem de tenir

com a classe, perqu les uto-pies no noms sn vlides persomiar-les o pensar-les a casaestant sin que han de ser ipoden ser camins que fem irecorrem fins a all a on ensdeixin els que ara ens explo-ten.

Si les nostres alternativesfossin tan generals que arri-bessin a crear una alternativasocial real, aleshores no enshaurem de preocupar per leslleis ni per les feines, esdevin-drem molt ms lliures que nopas ara. I per a aix nomsens falta fora, ganes i decisi.Si ens hi posem, s possible!!!

El tema central daquestCatalunya s el cooperativis-

me, una de les moltes alterna-tives al capitalisme que elmoviment obrer ha assajat alllarg de la seva histria. Sovinta la redacci ens arribencorreus, cartes, comunicats iarticles contra alguna cosa.B, ms que sovint, cada dia.En canvi, pocs articles, pro-postes o fotos sn a favor dal-guna cosa, escrits en positiu.s un exercici molt bo veure elpassat i mirar qu s el quecom a moviment social quesom hem aconseguit en posi-tiu i quines alternatives al capi-talisme com a sistema econ-mic hem tirat endavant al llargde la nostra histria que ens

hagin aportat camins nous perfer fora lesclavisme del treballassalariat. Que tamb hi hacoopertives que tenen treba-lladores i treballadors assala-riats? Doncs s, nhi ha, per

els principis del cooperativis-me recollits en la declaraci de

Rochale continuen sent tilsper mirar el futur, sempre con-venientment adequats en laseva lletra petita.

Si b sabem que som elsmillors reivindicant i lluitantpels drets que tenim i que leslleis recullen, hem de serconscients que aquestes lleis,al cap i a la fi, han estat fetesper qui ens explota, perqu lacorrelaci de forces en elsgoverns que les fa i en el spar-laments que les voten aEuropa Occidental en aquestsmoments no deixa lloc per aldubte. Sn lleis fetes des de ladreta econmica i, per tant, nosn lleis que ens defensin o

protegeixin sin lleis que hemde saber utilitzar per defensarel present, per que ens cacanviar en el futur. Com?Aquesta ser la feina de lesnostres organitzacions, de la

Foto:MireiaBordonada

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

3/27

Catalunya. Febrer de 2007

REPORTATGEEl cooperativisme s una alternativaal capitalisme que organitzal'economia d'una manera democrtica

COOPERATIVISME

Jordi Su Morales,historiador i ensenyant

Ja fa ms de 150 anys que unmoviment de base com s elcooperativisme experimentaalternatives a lactual sistema capi-

talista. Al llarg de la seva histriaels plantejaments dels cooperadorshan estat diversos. Aix, per exem-ple, a Catalunya tant podem trobarcooperatives fomentades per laMancomunitat de la dcada de1910 com per sindicats durant laguerra civil del 1936. Un movi-ment, en definitiva, promogut iqestionat pel moviment obrer ipags i en certs moments per les-glsia i ladministraci.

Comencem, en primer lloc, in-tentant definir qu s una cooperati-va: s una unitat econmica de pro-ducci, comercialitzaci o consumque pertany als mateixos usuaris

dels seus serveis. Es tracta dunauni de persones que collaborenper compartir compres o serveis. Inhi ha de molts tipus: sanitries, deconsum, de treballadors, agrcoles,

etc. Dels beneficis que en surtenanualment, una part es destina aampliar el capital de reserva perpoder fer compres ms grans, inver-sions i dipsits per obtenir interes-sos. I una altra part daquest excsde percepci es destina als socis.

Podem llegir a Viquipdia que lescooperatives sn empreses gestio-nades democrticament pels seussocis, per als quals ladhesi volun-tria a la cooperativa implica uncomproms de participaci activa.

En segon lloc, cal veure quan sor-geixen les primeres cooperatives.Es tracta de lpoca en qu siniciala industrialitzaci i els vells esque-mes de lantic rgim desapareixen.Es produeixen grans transforma-cions agrries i difonen noves idees.Ms enll dels termes estrictamenteconmics, en el camp de lassocia-cionisme les confraries i els gremiscomencen a donar a pas a entitats

que uneixen a ciutadans que bus-quen en lajuda mtua una via perpoder millorar les dures condicions

3

Una cooperativa suna uni de personesque comparteixen lescompres o els serveis

Si la cooperaci no s ms que un negoci, resulta un mal negoci. Charles Gide

La histria duna alternativa

continua a la pgina 4 >

Vicent Martnez

El cooperativisme naix com una

resposta democrtica a un siste-

ma econmic que concentra en la

m del capitalista (de qui posa el

capital inicial) tot el poder a l'hora

de quedar-se els beneficis, de de-

cidir sobre el futur i l'activitat eco-

nmica de l'empresa i sobre l'or-

ganitzaci del treball. El

cooperativisme s, almenys des

d'un punt de vista teric, una al-ternativa al capitalisme que orga-

nitza l'economia d'una manera

democrtica en qu els treballa-

dors i els usuaris (consu-

midors en el capitalisme)

tenen alguna cosa a dir en

l'organitzaci de l'activitat

econmica. Poden dir que

necessiten i que no i esta-

bleix una relaci directa i

honesta entre oferta i de-

manda, per contra, de la

que fa el capitalisme que

basa el seu funcionament

en el lucre, el creixement

permanent i la persuasi i

en la creaci de noves ne-

cessitats (irreals) per se-

guir creixent, venent i lu-

crant a una minoria (els

capitalistes). Una minoria,en fun-

ci de posar el capital inicial, s'a-

propia del que produeixen els tre-

balladors i decideix quines sn

les necessitats dels altres. L'em-

presa, cal recordar-ho, s dels

pocs espais, juntament amb l'es-

glsia, en qu no s'exigeix, al-

menys formalment, un funciona-

ment democrtic basat en la

igualtat de drets que s el que re-

presenten les cooperatives.

Als principis del moviment

obrer sorgits quan es va iniciar el

capitalisme, al segle XIX, l'asso-ciacionisme obrer democrtic era

la base de la seua lluita: el sindi-

calisme revolucionari, els ate-

neus populars (per donar forma-

ci i educaci a la classe treballa-

dora) i les cooperatives (per ator-

gar un funcionament democrtic

a l'economia) eren la base d'un

mn nou,just i igualitari.Les coo-

peratives, de fet, sn una part del

moviment obrer ms llibertari i

tenen vinculacions clares amb

l'anarquisme. Durant la Guerra

Civil, a les socialitzacions que es

van produir arreu de l'Estat mol-

tes tenien forma de cooperativa id'autogesti, i van anar autoorga-

nitzant-se per rams de producci

en una economia de guerra. En

aquestes socialitzacions, el

paper i el poder dels treballadors

a partir de la democrcia directa

tenien una inspiraci anarquista.

De fet, va ser el comunisme i el

socialisme les tendncies dins

del moviment obrer que van

optar, ms que per un moviment

obrer fet des de la base i des de

l'associacionisme democrtic,

per la conquesta del poder pol-

tic: via cop d'estat o revolta social

per uns o via eleccions per als al-

tres. El cooperativisme, amb

aquests corrents obrers, va per-dre el paper central que havia tin-

gut fins llavors.

Actualment, el cooperativisme

t un cert pes econmic i social,

sense ser majoritari est present

arreu de la nostra societat i eco-

nomia. A Catalunya n'hi ha 11.000

cooperatives que creen ms de

40.000 llocs de treball, i existei-

xen aliances internacionals d'a-

quest tipus d'empresa.

Amb tot, el capitalisme permet

les cooperatives i, tamb,en per-

met distorsions. Cooperatives

creades per rebre beneficis fis-

cals o subvenciones que enco-breixen fraus, empreses, fraudu-

lentes creades com a

cooperatives (entre els socis ca-

pitalistes) que subcon-

tracten altres empreses o

autnoms. El problema

principal, per, s que la

legislaci actual permet

distorsions del concepte

inicial cooperatiu o d'au-

togesti: la llei ha trencat

el principi d'una persona,

un vot. Algunes lleis, com

la catalana,permeten tenir

vots ponderats en funci

del capital aportat o obte-

nir beneficis en funci d'a-

quest: s a dir,una estruc-

tura tendent a la

capitalista. Aquestes opcions, a

les que les lleis per al sector

donen cada cop major cabuda,

desnaturalitzen el projecte coo-

peratiu i els seus principis perillo-

sament.

El llibre El mito de Mondra-

gn. Cooperativas en una ciudad

del Pas Vasco, de Sharryn Kas-

mir, en la editorial Txalaparta i del

1999, adverteix d'aquests perills

amb una crtica, ferotge, a aques-

ta possibilitat i a entitats com la

Corporaci Cooperativa de Mon-

dragn.

Malgrat tot, malgrat els perills,el cooperativisme i l'autogesti

no deixen de ser eines de trans-

formaci.

El cooperativisme, una eina de transformaci

Actualment, elcooperativisme t uncert pes econmic i

social, sense sermajoritari est present

arreu de la nostra socie-

tat i economia

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

4/27

Catalunya. Febrer de 20074

REPORTATGE

de vida. Les primeres reaccions a lanova situaci social, per, va provo-car episodis violents dels quals elms conegut s el ludisme, que ba-sava la seva acci en la destrucci

de mquines i fbriques. Desprsvan venir les societats obreres, lesvagues i les negociacions. Lesnoves xarxes associatives es des-vinculen majoritriament de les-glsia creant els seus propis centresrecreatius.

A Anglaterra i a Frana van sor-gir les primeres experincies coo-peratives. El 1827, William Kingencapalava un dels primers intentsconeguts a Anglaterra. La creacide la cooperativa de consum deRochdale (1844) va suposar unabans i un desprs en el moviment.El motiu va ser que va funcionaramb una srie normes bsiques que,posteriorment, van ser conegudescom els Principis de Rochdale, ique van ser assumides pel conjuntdel cooperativisme internacional.Seran les caracterstiques que defi-niran el cooperativisme a partir dellavors. Aquests principis sn elssegents: nombre illimitat de socis,percentatge dels beneficis destinatal foment de la cultura, funciona-ment democrtic, adhesi lliure, au-tonomia respecte els partits polticsi les creences religioses, igualtat dedrets entre els socis i repartiment delexcs de percepci entre els socis.La influncia dels socialistes ut-pics (Fourier, Owen, etc.) sn evi-dents en les primers passes del mo-

viment.Una de les primeres associacionsobreres que coneixem s lAssocia-ci de Teixidors de Barcelona(1842) que oferia als seus socisajuda i solidaritat en cas de malal-tia. El concepte de socors mutus potcostar dentendre avui en dia quegaudim, en major o menor mesura,duna seguretat social que garanteixuna paga quan estem malalts o unaassistncia sanitria quan ensconv. Llavors aquests serveis no hieren. Les entitats de socors mutuscobraven una petita quota entre elsseus associats i garantien una petitapaga als socis que emmalaltien.Aquest servei es va popularitzar i

va ser ofert per entitats de tot tipus,com ara algunes corals vinculadesals cors Clav.

Tornant al fil cronolgic, a la d-cada de 1840 neixen les primeressocietats de resistncia. El 1841neix la primera federaci de socie-tats obreres a lEstat. Veient la foraque prenien aquestes entitats lEstati la patronal van optar per reprimir-les durament. Durant el bienni1854-1856 es van arribar a prohibirles societats obreres. Llavors es vainiciar una lluita pel dret a associar-se sense precedents a lEstat espan-yol. Es fan les primeres vagues i esvan recollir milers de signatures.

Durant la segona meitat de segleXIX es va anar aconseguint unacerta permissivitat (Llei dassocia-cions de 1887) i una mnima lliber-tat de premsa que va permetre crear

moltes entitats i difondre les novesidees que arribaven de fora (Proud-hon) a travs de Fernando Garri-do, Pi i Margall, Abd Terrades,Narcs Monturiol i altres. El Obre-ro (1864), publicaci dirigida perAntonio Gusart, i La Asociacin(1866), de Roca i Gals, que vanajudar a difondre les idees coopera-tivistes.

Les primeres cooperatives catala-nes van ser LObrera Mataronense1864, de filats i teixits, LEconmi-ca de Palafrugell (1865), de con-sum, i la de Canet de Mar (1865),tamb de consum. Desprs aparei-xerien moltes ms com La Fraterni-tat de la Barceloneta (1879), lAn-dresense de Sant Andreu (1879), LaFlor de Maig del Poble Nou (1890),etc.

Els primers intents per federar lescooperatives de consum catalanesdaten de finals de segle XIX i prin-

cipis del XX. El 1898, es va fer laprimera assemblea a nivell de Cata-lunya. Eren unes 110. Tot i el seuapoliticisme declarat, els historia-dors remarquen la influncia de lesidees socialistes. Lany 1913, es vafer la primera assemblea a nivelldEstat espanyol. A nivell mundial,lAliana Cooperativa Internacio-nal (ACI) va nixer el 1895 a Lon-dres. El cooperativisme catal es vaadherir a lACI el 1902.

Les cooperatives catalanes vanviure dos grans moments dexpan-si. El primer va ser sota limpulsde la Mancomunitat de Catalunya iel segon durant la II Repblica. Vaser durant aquest perode quan hi va

haver una legislaci ms concreta ique afavoria el sector. Es va aprovarla Llei de Cooperatives (1931), lesBases de Cooperaci (1934) i laLlei de Mutualitats (1934), la Lleide Sindicats Agrcoles (1936). etc.

El cooperativisme de consum esva consolidar amb una federaciforta, un mitj de comunicacipropi (Accin Cooperatista), unacentral de compres, un cooperativade sab i una de pastes de sopa im-pulsades per la mateixa Federaci,etc.

Durant la guerra van patir per ladificultat de garantir els prove-ments, per laugment de la deman-

da i pels intents de collectivitzaci.Malgrat tot, van esdevenir una einaimprescindible a la reraguarda, amolts pobles i ciutats es va produirla uni de les cooperatives i les di-

ferents federacions de cooperativeses van aplegar en una sola Confede-raci.

Desprs de la guerra, el franquis-

me va aprovar la Ley de Coopera-cin (1942) per controlar aquestesentitats econmiques per no persuprimir-les. Sincorporaven a lO-

bra Sindical de Cooperacin delMovimiento, la qual podia arribar avetar la tria de membres de les jun-tes gestores. Segons Eliseu Solerlactivitat cooperativa estava fisca-litzada per lorganitzaci sindicaldel rgim () i la relaci amblAdministraci de lEstat sesta-blia a travs de lorganitzaci sindi-cal oficial.

El cooperativisme va patir la re-pressi i lexili per va sobreviure iavui en dia hi ha una gran varietatde cooperatives agrcoles, de tre-ball, de serveis, de transport i algu-nes de consum. Actualment, les co-operatives catalanes sn unes11.000, amb ms de 40.000 treba-lladors, i es coordinen a travs de laC o n f e d e r a c i (www.observatori.coop). Estan encontacte amb lAliana Cooperati-va Internacional (www.ica.coop),que t 222 membres de 91 pasos.

Les cooperatives catalanes han deseguir els principis cooperatius pro-clamats per lAliana CooperativaInternacional lany 1995. A lEstatEspanyol els treballadors de les co-operatives representen el 4,58% delmercat laboral. Aproximadament,aglutinen, entre treballadors i socis,un mili de persones. Segons lesdades que ha publicat la Uni Euro-pea les cooperatives aporten el 7%del Producte Interior Brut (PIB). ACatalunya, cal destacar lexistnciaduna escola de cooperativisme(www.aposta.coop) que organitzaperidicament cursos i seminaris.

> ve de la pgina 3

A lesquerra, els pioners de la cooperativa de Rochdale, que establiren els principis del moviment; al centre, Pi i Margall, un dels impulsors de la implantaci delcooperativisme als Pasos Catalans i la resta de lEstat; i a lesquerra, Robert Owen.

Alguns lders cooperativistes catalans-Joan Ventosa i i Roig (1883-1961) va ser president de la Federaci deCooperatives de Catalunya (1922-1934) i va col.laborar amb la redaccide les lleis de cooperatives del 1931 i 1934.

-Joan Salas i Anton (1854-1931) va ser impulsor de la Cmera Regio-nal de Cooperatives Catalano-Balear i president dHonor del PrimerCongrs de Cooperatives dEspanya.

-Eladi Gard i Ferrer (1875-1958) va ser president de la Federaci deCooperatives de Catalunya (1920) i un dels fundadors de lAteneu Enci-clopdic Popular.

-Antoni Farbra Ribas (1879-1958) va ser un socialista divulgador delcooperativisme a lEstat i a lexili americ.

-Josep Maria Rend i Ventosa (1876-1925)va impulsar el cooperativisme agrari, les caixes rurals i els cellers.

Va dirigir el Servei dAcci Social Agrria de la Mancomunitat.

-Jacint Duny i Clar (1924 - 1982) va ser historiador, periodista i cooperativista. Va ser membre del Patronatde la Fundaci Roca i Gals i el primer Director de la revista Cooperaci Catalana.

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

5/27

Catalunya. Febrer de 2007 5

REPORTATGE

Un reps a labibliografia

Jordi Su Morales

Sn diversos els treballs que hi

ha sobre la histria del coope-rativisme. Comencem aquest viat-ge per Eladio Gard Ferrer Lacooperacin catalana. Recopila-cin histrica. 1898-1926, un lli-bre de colleccionista que es potconsultar a biblioteques especialit-zades. Saltem seguidament a lasrie darticles i llibres dAlbertPrez Bar del qual destacaria laHistria de les cooperatives deCatalunya publicat per EditorialCrtica lany 1989.

Un llibre bsic en cas diniciaruna recerca s el de Rafael CeladaAproximaci a latles cooperatiude Catalunya fins 1936 de lInsti-tut per a la Promoci i la Formacide Cooperatives del Departamentde Treball de la Generalitat de Ca-talunya el 1987. En el mateix sen-tit, cal consultar lexhaustiu Lesmonedes de les cooperatives cata-lanes, de lAntoni Lpez i Llucheditat per la Generalitat lany 1983.Lobra dAntoni Gavald i Torrentsen aquest camp s una refernciaper a tots els historiadors. En desta-ca Lassociacionisme agrari a Ca-talunya (El model de la SocietatAgrcola de Valls, 1888-1988)editat per Estudis Vallencs lany1989. El mateix podem dir amblobra dAndreu Mayayo De pa-gesos a ciutadans. Cent any de sin-

dicalisme i cooperativisme agrarisa Catalunya 1893-1994.I fem, finalment, un reps a les

obres de cooperatives locals degran inters per entendre la impor-tncia daquest tipus dassociacio-nisme abans la guerra i el patrimo-ni que la societat actual ha heretatdaquells vells lluitadors: La Coo-perativa Obrera Tarraconense(Consum, treball i lleure a Tarrago-na (1904-1965) de la historiadoraMontserrat Duch Tarragona; CasaOberta. Un segle de CooperativaObrera Tarraconense (1904-2004)del periodista Agust Gutirrez; ElCentre Obrer de Mont-roig deFrancesc i Mart Rom, Viticultura

i associacionisme a Catalunya. Elscellers cooperatius del Peneds(1900-1936) dAntoni SaumellSoler; larticle Notes sobre la fun-daci del Celler Cooperatiu de laCanonja. Lany 1961 dEliseu-ASoler lvarez; El cooperativismeagrari a Vila-rodona (1893-1939)de Josep Santesmases; etc.

A nivell de biografies, cal desta-car la iniciativa de la FundaciRoca i Gals (www.rocagales.org)que ha iniciat la Collecci Coope-rativistes Catalans i que ja ha publi-cat sis volums. El primer, escrit perAntoni Gavald, est dedicat aJosep M. Rend i Ventosa; el

segon, del reusenc Pere Anguera,s sobre Antoni Fabra i Ribas; i eltercer s la biografia de JosepLlad i Quintana, de Josep Casano-vas.

Jordi Su Morales, es autor dellibre Miquel Mestre Aviny i el

cooperativisme a Torredembarra,maig de 2005, Patronat Municipal

de Cultura.

M iquel Mestre s da-quells personatges que,tot i el seu importantpaper en els esdeveniments hist-rics del nostre passat ms proper,han caigut en loblit general. Perser fidels a la realitat, cal destacarpositivament la feina de divulgacirealitzada per Albert Prez Bar, elqual havia publicat una nota bio-grfica al diari Avui, que mstard va incloure en lapndix dundels seus llibres ms coneguts:Histria de les cooperatives deCatalunya (Barcelona, EditorialCrtica, 1989).

Mestre, nascut a Mont-roig el1890, provenia del movimentobrer. Havia estat lder de les diver-ses vagues que es van desenvolu-par a Reus als anys 10 del segleXX. Per aquest motiu va ser em-presonat en diverses ocasions i re-presaliat fins al punt que els em-presaris li van dictar un pacte defam que el deixaria sense feina nipossibilitat de trobar-ne. Desprs

dun temps de fer de drapaire,lany 1918, els seus companys dela Cooperativa Obrera de Pratdip(Baix Camp) li van oferir la feinade secretari de lAjuntament. Nocal dir que aquest fill de carboner iorfe de mare des de petit no teniaestudis. Malgrat tot, la seva tenaci-tat autodidacta el van portar a ac-ceptar la feina i a realitzar-la co-rrectament. Daquesta maneraarribaria a Torredembarra lany1923, suplint la plaa vacant de se-cretari. I shi va estar fins el 1936,quan marxaria a treballar a Corne-ll.

Quan va arribar a Torredembarraja duia a lesquena molts anys de

divulgaci, tant didees poltiques,sempre al voltant del socialisme,com dorganitzaci cooperativista.Als anys 20 va arribar a presidir laFederaci de Cooperatives de Ta-rragona. De mica en mica va anarguanyant prestigi dins el movimentcooperatiu i era cridat molt sovint adonar conferncies a molts poblesde Catalunya i a participar com aponent a les diverses assemblees.Entre les seves activitats van desta-car les que tenien un vessant peda-ggic i de divulgaci. Es pot dirque no era un teric, que era unhome dacci i dorganitzaci. Vapassar per Manresa, Matar, Bada-

lona, Tivissa, Sants, Reus, la Ca-nonja, etc. Va assistir a assembleesa Blgica, Madrid, Barcelona, Pa-lams, Bilbao, etc. Malgrat aixtamb es podien llegir les seves

opinions a La Justcia Social(Reus), Accin Cooperatista(Barcelona) o a El Cooperador(Madrid), segons lpoca.

Sempre va ser un defensor delcooperativisme ents com una al-ternativa al capitalisme, per tant,qestionava darrel lapoliticismedel moviment: Si la poltica slacci que hom realitza per a go-vernar els pobles, no est prou bals cooperadors dir-nos apoltics,per tal com nosaltres treballem perabsorbir leconomia capitalista,per passar-la a mans dels propisconsumidors per tal que aquests si-guin els qui utilitzant llurs propisrecursos, arribin a prescindir detota mena dintermediaris, sempreonerosos i, per tant, capitalistes.(Fragment del discurs pronunciat aRdio Associaci de Catalunya,

labril del 1936).Als anys 30, va impulsar la Coo-

perativa Popular la Veritable de To-rredembarra i posteriorment laseva uni amb la histrica Coope-

rativa La Martima, de la mateixapoblaci, sota el nom de la Uni deCooperadors. Com a representantdels cooperadors torrencs partici-

pava de les reunions de lexecutivade la Federacin Nacional de Coo-perativas de Espaa i de la Federa-ci de Cooperatives de Catalunya.Quan Joan Ventosa i Roig va haverde dimitir, lany 1934, Mestre vaocupar, primer provisionalment idesprs per elecci, la presidnciade les dues federacions. Va ser pre-sent, com a tal, a les reunions delAliana Cooperativa Internacio-nal.

Lesclat de la guerra civil es pro-dueix en un moment en qu Mi-quel Mestre s, doncs, el lder delcooperativisme a nivell de tot lEs-tat. Per aix va ser nomenat vocalal Consell dEconomia de la Gene-

ralitat. A Catalunya, el cooperati-visme, malgrat els atacs rebuts peralgun sector descontrolat dins lesfiles antifeixistes, va seguir avan-ant i ocupant un paper central en

leconomia de la reraguarda. Enaquest sentit, a nivell organitzatiu,cal destacar la creaci de la Confe-deraci de Cooperatives de Cata-lunya. Aquest ens va agrupar totesles federacions de cooperatives: deconsum, de producci i treball,agrcoles, etc. La presidncia de laConfederaci va recaure damunt lafigura de Miquel Mestre.

Lany 1937, Mestre tamb va sernomenat pel president Llus Co-mapanys director general de Pro-vements de la Generalitat de Cata-lunya. I lany segent va passar aser adjunt del director general deProvements de la Repblica, Tri-fn Gmez. Tamb va ser presi-dent del Consell Superior de la Co-operaci, a partir de labril de1938. Finalment, com a represen-tant daquest Consell, va ser nome-nat membre del Consell Directiude la Caixa de Crdit Industrial deCatalunya. No cal dir que amb lasituaci que es vivia, en motiu dela guerra, la seva tasca no es vapoder desenvolupar mai amb nor-malitat.

El franquisme el condemn amort per salv la vida grcies ales declaracions de diversos perso-

natges. Una vegada va poder sortirde la pres va trobar-se amb unmoviment cooperatiu afeblit i ambuna legislaci que desvirtuava elsprincipis bsics de Rochdale. Vahaver dobrir una espardenyeria aBarcelona per poder subsistir.Tamb va treballar a hores a laUnin Cooperatista de Barcelona.Enmig daquesta imatge dedesillusi, la llosa que va acabardenfonsar a Mestre va ser lafuse-llament, lany 1949, del seu fillNumen, que havia participat acti-vament al maquis i a la guerrillaurbana del PSUC. En el mateixafusellament moriren altres trescompanys de Numen. Un dells,

Joaquim Puig i Pidemunt, haviaestat company de Miquel Mestre alConsell dEconomia i un impor-tant cooperador. Tots ells formavenpart del grup dels 80 activistes quevan caure lany 1947 a Barcelona.

Miquel Mestre va morir el 1976vctima dun cncer a la Quinta deSalut LAliana.

En un article escrit per CelestVentura Raball es deixava cons-tncia que: En Mestre t sempreuna influncia extraordinria queha contagiat la moral dels altrescompanys que han actuat amb ell.

Aquesta s la seva visi dels pro-blemes econmics i socials. La

convicci de les idees i loptimis-me sense utopies irrealitzables deles obres que ofereixen possibili-tats reals ().(Publicat el juliol de1936 a Acci Cooperatista).

Miquel Mestre Avi, un

lder del cooperativisme

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

6/27

TREBALL-ECONOMIALa repressi contra qui lluita no es faesperar i els ms combatius sn atacats perles empreses per estalviar-se problemes

Secci Sindical CGT CorreosBarcelona

L a CGT vam convocar vagaper a les tres ltimes horesde la jornada (11 hores a14 hores) del divendres 12 degener als 105 treballadors de repar-timent del correu i d'urgents en laciutat de Sabadell. La convocatriava ser un xit i va seguir la vaga el80 % de la plantilla, que va exigirla dimissi del cap de carteria i lareadmissi d'una treballadora.

Els motius de la vaga eren l'aco-miadament d'una treballadora il'ambient hostil que el cap de carte-ria aplica contra tots els treballa-dors i treballadores i en especialcontra el personal laboral eventual.

El que va omplir la pacinciadels treballadors, va ser l'informenegatiu del cap de carteria sobreuna treballadora eventual que vaimpedir que passs el perode deprova provocant el seu acomiada-ment. Tota la plantilla en assem-

blea general va decidir convocarmobilitzacions, defensant com rea-litza el seu treball la companyaacomiadada.

Aquest mateix cap, l'any 2001,era el responsable en Correus deTerrassa, i per actituds semblants,la plantilla de carteria mitjanantsignatures va aconseguir el seucessament en la direcci de la po-blaci. La soluci de Correus vaser traslladar-lo a Sant Cugat delValls i posteriorment com a cap aSabadell, seguint la poltica del'empresa que consisteix a traslla-dar el problema d'una poblaci auna altra i no de solucionar-lo.

Des de CGT es pensa que el Sin-dicat UGT hauria de prendre me-sures internes en contra d'un capque histricament se situa en laseva rbita i que no obstant est en-frontat a la plantilla per actuacionsautoritries.

La CGT, en la reuni que vamantenir el 16 de gener amb el nouresponsable territorial de Correus aCatalunya, li va proposar, entre al-tres coses, que acabi amb lhostili-tat laboral que practiquen algunscaps de Correos que juguen a ser

du, en fer informes negatius detreballadors sense haver daportarcap prova. Lnic criteri que comp-ta s la seva valoraci personal, eltreballador no t cap oportunitat dedefensar-se ja que en cap momentlempresa el crida per a conixer laseva versi abans dacomiadar-lo ieliminar-lo de les bosses de con-tractaci. Als sindicats tampoc elsdonen els informes ni els motiusdels cessament.

La CGT no va signar la normati-va de contractaci, (s que ho van

fer CCOO, UGT i CSIF), entre al-tres motius perqu preveien quesanaven a donar situacions din-defensi i de conflicte com el queshan donat ara. Que alguns capsno podrien resistir la temptaci iimplantarien un sistema dabs depoder creant-se a l'empresa unclima dhostilitat i de conflictivitatlaboral del qual en surten perjudi-cats tant els treballadors com elsusuaris.

La CGT sempre ha defensat laclaredat en la contractaci, els cri-teris per contractar han de ser p-blics, igual que els motius pelsquals lempresa decideix cessar untreballador, consideren arbitraridir-li a alg, No vinguis dem,basant-es noms en el criteri delcap sense res ms per a recolzaruna decisi en qu es qestiona siuna persona val o no. Consideremmolt greu que s pugui privar delDret Constitucional al Treball, perla simple opini dun cap i sensenecessitat de ser avalada per res

tangible. Aquestes actituds de ca-cics dalguns caps de Correos pro-voquen un gran perjudici al bonfuncionament del servei ja quedesmotiven a la plantilla i fan fugirels qui podriwn entrar a formar-nepart.

Des de CGT sespera que el nouresponsable territorial de Correosprengui cartes a l'assumpte i recti-fiqui les decisions totalment injus-tes i arbitrries del cap de Sabadell,readmeti la treballadora injusta-ment acomiadada i procedeixi alcessament de aquest cap sensdubte incapa de gestionar els tre-balladors i les treballadores.

Per la solidartatfar que problemesque es volienestalviar floreixin

Correos de Sabadellcontra el despotismeAlerten demobbing al'Ajuntament deSanta Colomade Gramenet

Collectiu Catalunya

Dos dels tres sindicats amb pre-sncia a l'Ajuntament deSanta Coloma, CGT i CCOO, hanadms conixer vint casos d'asset-

jament laboral de treballadorsi tre-balladores. Segons representantsdels sindicats, les queixes s'hanprodut sempre de manera annimala major part a travs de la plata-forma d'afectats creada el 2005.

La Secci Sindical de CGT tconstncia de l'existncia d'assetja-ment laboral a uns quinze funcio-naris municipals i denuncia queentre els professionals presumpta-ment pressionats hi ha molta por.Tanta que els afectats mai no hanvolgut donar la cara. Aix ha portatla CGT a actuar d'intermediaris iels envien els seus comunicats desdels correus electrnics del sindi-cat.

A finals del 2005, es va consti-tuir una plataforma d'afectats per

assetjament laboral que ha denun-ciat amb comunicats annims unreiterat assetjament verbal i unamarginaci manifesta des dels c-rrecs superiors. La Secci Sindicalde CGT denuncia que ni el Comitd'Empresa ni els caps de RecursosHumans han fet res per resoldre lasituaci i tamb lamenten la passi-vitats de tots els grups municipals.

Festes laboralsdel 2007

En el DOGC 4.690 del 3 dgostdel 2006 es va publicar el ca-lendari de festes laborals a Catalun-

ya durant l'any 2007. Aquestes fes-tes snles segents: 1 de gener(Cap d'Any), 6 de gener (Reis), 6d'abril (Divendres Sant), 9 d'abril(Dilluns de Pasqua), 1 de maig(Festa del Treball), 15 d'agost(L'Assumpci), 11 de setembre(Diada de Catalunya), 12 d'octubre(Hispanitat), 1 de novembre (TotsSants), 6 de desembre (Constitu-ci), 8 de desembre (Immaculada),25 de desembre (Nadal) i 26 dedesembre (Sant Esteve).

De les tretze festes esmen-tades, el dia 6 de gener(Reis) tindr el carcter de re-cuperable. Les altres dotze seran de

carcter retribut i no recuperable.A ms de les esmentades, seranfixades mitjanant una ordre delconseller dues festes locals, retri-budes i no recuperables.

Catalunya. Febrer de 20076

Correos Barcelona: l'estafa de la consolidaci i el concurs

Secci Sindical de CGT CorreosBarcelona

E l passat 10 de gener, la CGTva convocar una concentracia la porta de l'oficina principal deCorreos a Barcelona, davant lanova enganyifa que l'empresa i elssindicats CCOO, CSIF i UGT hanportat a terme amb la convocatriadels concurs de trasllats i la presade possessi dels laborals de nouingrs.

Aquests sn els motius de la

convocatria de CGT:-Tot el personal consolidat el no-vembre i desembre de 2006: ab-sncia de llistes de vacants i sensetreure totes les vacants.

-Personal laboral consolidat eldesembre de 2006: la mateixa his-tria per ms bstia. Als no moto-ritzats se'ls ha assignat exclussiva-ment Sagrera i CAM-2. s que nohi havia places el novembre? Nopoden participar en el concurs. Lesseves destinacions a Barcelona sncom a mnim per un any. Hi ha pla-ces de repartiment sense cobrir a laprovncia i no les han ofertat.

-Treballadors traslladats foro-sos (Sant Cugat i Aeroport): nose'ls ha perms tornar a Barcelona

com agent/classificaci i ni tansols canviar de torn. I es quedensense els dos punts per trasllat for-s. Ara les possibles places deBarcelona queden ocupades.

-Concurs de trasllat obscur: nohi ha llista de vacants. "L'assigna-ci ser continuada en funci deles necessitats de l'empresa durantun any (9 assignacions)". El 2006,hi ha hagut vacants amb peticiona-ris no adjudicades i, per suposat,les ocuparan com vulguin.

Les conseqncies de tot aix:centenars de companys de poblesobligats a anar als mateixos pave-llons de Barcelona als quals nopoden tornar els traslladats foro-sos. Milers de treballadors estafats

de nou grcies al sistema de con-curs permanent de trasllats recollitdes del primer Conveni Collectiu iestatut signats per CCOO, UGT iCSIF (Acord General de desembre

2002) i grcies a un sistema d'in-grs a Correos caracteritzat pel seuobscurantisme.

Van enganyar els treballadors iles treballadores que van anar aSant Cugat (acord sobre trasllatsforosos per automatitzaci recol-zat per CCOO, UGT i CSIF). Vanenganyar-los sobre les bondats delnou sistema de concurs de trasllats(treient-nos de pas els 30 dies pertrasllat). I tornaran a enganyar-nosquan donin la culpa exclusivamenta l'empresa obviant que ells porten

anys donant suport a les poltiquesde la Direcci de Correos.Per denunciar aquesta situaci

es va convocar aquesta mobilitza-ci del 10 de gener.

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

7/27

Catalunya. Febrer de 2007 7

TREBALL-ECONOMIA

Barcelona i el

QuixotEmili Cortavitarte Carral

No fa gaire, se celebrava elquart centenari de la publica-ci del Don Quijote de la Man-cha de Miguel de Cervantes. Undels aspectes de lobra tractat va serla relaci del Quixot amb Barcelo-na, ciutat que visit en el segonvolum i a la qual entr entre msi-ques i aplaudiments, acompanyatpels cavallers del bndol dels nyer-ros, i reb hospitalitat en una granmansi.

Quatre-cents anys i escaig mstard, els Fills de Don Quixot,acompanyats per representants demoviments socials pel dret a un ha-bitatge digne i pels drets socials, nohan pogut acampar durant uneshores a la plaa de Sant Jaume(prviament regada) i, en comptesde msiques i aclamacions, shantrobat el pas barrat per desenes da-gents de la Gurdia Urbana i delsMossos dEsquadra.

Sembla que no es tracta que Bar-celona hagi deixat de ser una ciutathospitalria. Si passegeu pels ca-rrers de lantiga ciutat medieval, onvan transcrrer els dies del Quixot iSantxo, obtindreu una impressicontrria. Es tracta ms b dun ex-

tens parc temtic ple de gents dal-tres contrades i de continuats re-clams consumistes.

El que a les autoritats i altres per-sones de b de la Ciutat Comtal noels ha agradat s que una srie de

joves estrangers (sense gaire capa-citat adquisitiva, per cert) reivindi-quessin a Barcelona all que potestar justificat a Pars, per no alnostre cap i casal.

Si Barcelona encapala la llistade ciutats ms cares per adquirir unpis de lEstat espanyol, si el preumitj s de 4.192 euros el metrequadrat, si excepte Horta-Guinar-d, Nou Barris i Sant Andreu, laresta de barris superen fins i tot

aquest preu, si les hipoteques vanregistrar en 2006 la major pujadades de la creaci de lndex Euri-bor, si els lloguers tamb van pujarper sobre del 10%,... s perqu,com va dir lanterior alcalde i araministre, la Ciutat Comtal s unaciutat rica (en un pas i en un estattamb rics, afegeixo jo)

Els fills de Don Quixot shanequivocat de mig en mig en cercarhospitalitat a la ciutat postmodernai fashionper excellncia.

Els fills de Don Quixot shanequivocat de mig en mig perququi sn benvinguts sn els fills deSantxo Pantxa: especuladors im-

mobiliaris, inversors passavolants,constructors compulsius, turistesrics ocasionals, empresaris globa-litzats, bons bevedors de cervesa isangria, hooligans futbolstics,...

Secci Sindical de CGT a Honeywell

La plantilla vol informacii transparncia

E N T R E V I S T A

Josep Gargant

-Qu produeix Honeywell, quan-

ta gent t a la plantila i com sini-

cia la Secci Sindical de CGT a

lempresa?

-Honeywell s una de les multina-cionals ms grans del mn, estroba entre les deu primeres. Ho-neywell Materials de Fricci SLBarcelona es dedica a la fabricacide material de fricci, s a dir, pas-tilles de fre d'autombil. Els princi-pals clients sn Mercedes, BMW,Volvo, Porsche, Volkswagen, To-yota, Onda, Mazda, Audi, etc. L'o-rigen d'aquesta empresa es remun-ta als anys 60, formada per unafamlia de Barcelona, per passarms tard al municipi del Prat deLlobregat, sota el nom de FrenosJurid SA.

En aquesta empresa sempre haexistit un nic sindicat, que eraCCOO; a partir de finals dels 90,entra el sindicat UGT; i desprs demolts anys amb problemes amb el

Comit de la vella escola, s'intentaentrar amb gent jove per canviar elritme que estava duent en aquelsmoments el Comit, amb el resul-tat que no deixen entrar ning, per-qu no els trequin els negocis quehavien creat (per exemple, ladmi-nistraci de les mquines de caf iles comissions amb les empresesdistribudores de caf). Un delsnostres porta a l'empresa la CGT,amb el suport en aquell moment dela CGT de Barcelona.

En les primeres eleccions vansortir quatre membres del Comitms un delegat LOLS: AntonioMartino, Benedicto Martino, Nico-las Martino, Jos Lus Gmez

Aranda, Cristian Quirante (LOLS).Legalment, la Secci Sindical esforma a l'octubre de l'any 2002.Actualment, la planta de Barcelonat una plantilla de 405 treballadors,inclosos personal d'oficines i decontracte (40 treballadors).-Qines sn les demandes ms

sentides per la plantilla i quins

sn els reptes laborals als quals

us enfronteu en el futur?

-La plantilla el que vol s un comi-t sencer i que lluiti sempre en be-nefici del treballador, i no veure elsenfrontaments directes entre CGT iels mateixos de sempre (CCOO iUGT) o viceversa. Volen, abans de

res, informaci, ja sigui desprs decada reuni amb l'empresa o delComit. Volen transparncia, s adir no ens agrada que es negocidesquena a nosaltres, ni que se

signi qualsevol pacte sense comp-tar amb nosaltres.

El futur ser una constant lluitacontra la direcci de l'empresa i,lamentablement, CCOO i UGT.Aix vol dir que hi ha una guerraoberta, sobretot amb el Departa-ment de RRHH, que no vol dialo-gar amb qui no ens donem per ven-uts i no volem vendre ni la salut niels drets dels treballadors.-Fa poc van acomiadar dos com-

panys, com ha anat aquesttema?

-Tot aix desprs que hagin san-cionat els membres del ComitdEmpresa Nicols Martino i Be-nedicto Martino per demanar uninforme mdic sobre un treballadorque va tenir un accident i a l'ende-m se li acabava el contracte.LATS, fent funcions de metge, nova voler donar els informes a l'ac-cidentat i la dona es va posar ner-viosa i va cridar al responsable deSeguretat i Higiene. Aquest fins fauns anys era el president de CCOOi en l'actualitat encara no quedamolt clara la seva posici, exerceix

pel que sembla com a adjunt de Se-guretat i Higiene.Aix, van sancionar, sense tenir

culpa de res, Nicols Martino ambfalta greu i 20 dies de sanci d'ocu-

paci i sou, i Benedicto Martino,amb falta greu i dos dies de sancid'ocupaci i sou. Aix es tradueixen el fet que l'empresa no vol quening posi la m a la infermeria.Per qu? Qu amaguen?

Ms tard, Benedicto Martino ssancionat amb falta molt greu amb60 dies d'ocupaci i sou per teniruna discussi amb un company, onla paraula mes fort va ser xim-ple. Desprs de la sanci de 60

dies, l'empresa (passat 20 dies de lasanci) comenta que reconsiderarla sanci. El temps anava passant ino deien res i, davant la falta dedileg per part de la direccio, laSecci va decidir efectuar una sriede concentracions a la porta de lafbrica amb ajuda dels companysde la CGT de Barcelona i de laCGT el Baix Llobregat.

En una d'aquestes concentra-cions, van aparixer unes pintadesen els exteriors de la fbrica, ambfrases en contra de l'empresa,CCOO i UGT. L'empresa sancionava sancionar els dos germans Mar-tino amb l'acomiadament, acusant-

los de ser els responsables de lespintades, i la resta del Comit(CCOO i UGT) celebren la notciai no fan res per intentar per solu-cionar el tema. En la resoluci

final, el jutge no els dna la ra encap punt i, a ms, l'advocat de l'em-presa (deien que d'un dels millorsgabinets d'advocats de Madrid) vaperdre els papers en veure el nostreadvocat, Leopoldo Quinteiro, fins

al punt que va acabar posant-seamb Merche Snchez, secretriageneral de Catalunya.

Lacomiadament va ser declaratimprocedent i lempresa va sercondemnada a pagar totes les men-sualitats i tornar al lloc de treballd'abans de la sanci. L'empresa,com sempre, va recrrer la sanci ideixa els diners d'aval en el jutjat,tot esperant Tribunal Superior.A part de tot aix, als membres deCGT ens han obert expedients iens han descomptat diners de lesnmines per passar-nos, terica-ment, d'hores en perode de nego-ciaci de Conveni.-Fa poc heu tingut Eleccions Sin-

dicals a lempresa. Quins hanestat els resultats i quina valora-

ci en feu? Daltra banda, quina

s la vostra manera de treballar

a la Seccio Sindical?

-El 15 de desembre, es van cele-brar Eleccions Sindicals a Honey-well Barcelona, tenem una malapapereta des d'inici, amb ms demitja empresa en contra nostra, acausa de la campanya destructivaque RRHH, CCOO i UGT. Deienque si ens votaven a nosaltreslempresa tancaria, per exemple,tot i que tots sabem que els nicsque tanquen empreses sn precisa-ment ells, CCOO i UGT.

A pesar de totes les traves, CGTHoneywell va obtenir el majornombre de vots del collegi obrer.CGT va conseguir 89 vots; UGT,86; i CCOO, 68.

LA MIRADA

INDISCRETA

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

8/27

Collectiu Catalunya

L '1 de gener, l'estaci de tren deReus va deixar de tenir serveide venda de bitllets i d'informacial viatger atesos per personal entreles deu de la nit i les sis del mat.L'Administrador d'InfraestructuresFerroviries (Adif) assegurava quehavia fet aquesta retallada per lacoincidncia de tres baixes labo-

rals a la plantilla que cobreix la ter-minal, per la CGT ho atribueix aun nou greuge contra el ferrocarrilconvencional en favor de l'alta ve-

locitat (TAV), com la supressi deltren dirn a Madrid.

El Sindicat Federal Ferroviari dela CGT va denunciar la supressidel torn de nit a l'estaci de Reusmitjanant una decisi unilateralde la direcci executiva d'Esta-cions d'Adif, que es va fer efectiva,segons va admetre la mateixa em-presa pblica, el passat 1 de gener.Des d'aleshores, els passatgers que

han d'utilitzar l'estaci de nit nopoden comprar-hi els bitllets nitenir accs a informaci de primeram, ja que tamb va quedar supri-

mit el servei de megafonia. La me-sura afecta dos trens de llarg reco-rregut, els que van a Bilbao (23.14h) i Madrid (23.56 h), i tamb elprimer tren amb destinaci Tarra-gona-Barcelona (05.01h) i el pri-mer regional (5.37h). En aquestltim cas s el revisor o el personaldel tren els que expedeixen directa-ment els bitllets, mentre que perpujar als altres tres combois s'hau-

ran d'haver comprat els bitllets demanera anticipada. A l'estaci,entre les 22 h i les sis del mat,noms hi haur personal de segure-

tat. La CGT, d'un costat, ha denun-ciat Adif a la Inspecci de Treballper haver modificat el grfic vigentd'horaris pactat amb els sindicats,per sobretot lamenta que s'estiguiprivant Reus d'uns serveis de quali-tat per facilitar la seva mobilitat. Elsindicat, que ja va dur les sevesqueixes a la inauguraci de la lniadel TAV i de l'estaci del Camp deTarragona, aprofundeix en els ma-

teixos arguments: des dels poderspblics, es potencia l'alta velocitat iel ferrocarril convencional quedaen un segon pla.

Catalunya. Febrer de 20078

TREBALL-ECONOMIA

Text: SFF-CGT; foto: JoanRamon Ferran

Tots els Sindicats presentsen el Comit Generald'Empresa de Renfe-Ope-radora, van convocar cinc dies devaga per a tots els serveis d'AltaVelocitat, els dies 15, 16, 17, 19 i20 de desembre, per als collectiusde treballadors i treballadores deles categories de Maquinista AVE-Cap del Tren i Supervisor de Ser-veis a bord-AVE, com a conse-qncia dels incompliments quemant l'empresa i que influeixennegativament en les seves condi-cions laborals. CGT va defensar laconvocatria de vaga demanada enles assemblees de treballadors ique va tenir el suport de tots elsSindicats del CGE de Renfe-Ope-radora.

Era la primera vegada des defeia ms de 25 anys que el CGE deRenfe convocava vagues de 24hores durant cinc dies -prctica-ment seguits- i aix noms podiaser com a conseqncia de la faltade ra, el despotisme i la prepotn-cia de la Direcci de l'empresa que,des de fa ms d'un any consumauna deterioraci de les condicions

laborals, referent als torns de tre-ball.s necessari assenyalar que en

l'ltim any, en tota l'empresaRenfe-Operadora, s'han produtms de cent ascensos a llocs direc-tius -amb el seu consegent aug-ment de retribucions- i per contra,en els dos anys transcorreguts desde la segregaci de l'antiga Renfe,la resta de collectius, com els tre-balladors d'Alta Velocitat, han vistcom se'ls negaven els seus dretsms elementals.

En l'Acord s'estableix:

1-L'Empresa assumeix que els

Torns del Personal pertanyent aambds Collectius siguin rotatiusen les seves respectives Residn-

cies i Categories, que estiguin in-closos en el calendari laboral i, pera aix, es compromet a elaborar unCalendari de Formaci en el quales fixar tant la periodicitat, assis-tents i continguts dels cursos abansdel 15 de gener de 2007. Aix ma-teix, s'acorda que a tots els treballa-dors que ostenten les dos Catego-ries abans esmentades se'lsrealitzaran els cursos de formacinecessaris dels vehicles adscrits aAVE (sries 102, 103 i 104).

2-S'acorda garantir i millorar elsistema de menjars i llocs de per-

noctaci dels treballadors. A ms,es crea una Comissi Mixta ambcompetncies per a vetllar pel

manteniment dels serveis contrac-tats i per a la modificaci dels esta-bliments per prdua de qualitat odeficincies en els seus serveis.

3-Es garanteix per part de l'Em-presa el compliment i abonamentdel component Variable de l'any2006 en el seu valor mxim i entots els seus parmetres.

4.L'Empresa es compromet a ne-gociar el desenvolupament d'unmarc funcional de l'Interventor-AVE Supervisor de Serveis a bord,en una taula especifica amb un pe-riodicitat d'almenys una reuni almes com a mnim, iniciant-se lesreunions abans del 21 de desembrede 2006.

5-L'Empresa es compromet a laresoluci dels problemes i riscosque suposen per a la Seguretat iSalut dels Treballadors, comenantamb el correcte manteniment deles installacions, especialmentquant a la seva lluminositat, clima-titzaci i a l'accessibilitat als trens.

Des de CGT, es va considerarque amb aquest Acord es contem-plava gaireb la totalitat de les rei-vindicacions que shavien discutit iaprovat en les assemblees realitza-des i que van ser el motiu del con-flicte plantejat mitjanant la con-

vocatria de vaga. CGT es mostrasatisfeta amb aquest Acord, i vet-llar pel seu estricte compliment.

Desconvocada finalment

la vaga de l'AVE

Desmemriahistrica (i IV)

Pepe Berlanga

En els lliuraments anteriors hemanat presentant les atrocitatsque el rgim feixista sorgit del copd'estat militar de 1936 va cometre,tant en el transcurs de la contesacom en els anys posteriors, hemanat donat llum a dades que farienestremir de rbia i impotncia aqualsevol sser hum pel sol fet deconixer-les. No obstant aix, tresdcades de l'arribada daix que al-guns anomenen democrcia encaraprodueix por, entre qui ho va viure,parlar de la guerra civil i de la des-mesurada repressi que la vaacompanyar.

A hores d'ara i a la vista de lesdades que s'han anat exposant hi haqui nega que allo succes o, en elmillor dels casos, engeguen el ven-tilador per afegir-hi: i tu ms.

Pretenen decretar la desmemo-ria ms absoluta, com si parlar delsuccet fos obrir la caixa de Pando-ra dels nostres dimonis ms ocults.Obvien referir-se interessadamentque es van cometre crims atroosque han quedat impunes; pretendrecastigar els responsables, aclarir elsfets o reparar les vctimes satemptar contra la reconciliacisorgida de la desmemoria estimula-

da per la modlica transici.No volen entendre que a horesd'ara els familiars d'aquells penats,maltractats o afusellats (assassinatsseria el terme ms ajustat a la reali-tat) exigeixin l'anullaci de les far-ses judicials realitzades sense lamnima garantia judicial. Algunacosa tan senzilla com recuperar ladignitat humana s considerada re-vanxisme.

Voler exhumar els cossos espar-gits en ingents fosses comunes quees troben disseminades per tots elsracons d'aquesta pell de toro o pre-tendre saber en quina cuneta va serassassinat un familiar, es consideraun crim de lesa humanitat, defu-

gint, interessadament, l'assassinat,lexterminaci, l'esclavitud, la de-portaci i altres actes inhumansque es van cometre contra gran partde la poblaci, volent consumaramb aix el desvergonyiment decomparar les vctimes amb els seusbotxins, deixant impunes els crimscomesos en nom de la sacrosantacreuada.

Si hi va haver alguna vegada unamnima esperana que arribs eldia que totes aquestes calamitatsserien superades, que les adminis-tracions collaborarien per asclarirel succet, la llei que el govern so-cialista ha presentat en el Parla-

ment aconsegueix tot el contrari,provocant que unnimement totesles organitzacions que defensen larecuperaci de la memria histri-ca shi posicionin en contra.

L'estaci de tren de Reus es queda sense servei de personal a la nit

Collectiu Catalunya

Les empreses i entitats que tin-guin cmeres vigilant espaispblics, tant oberts com tancats,hauran de collocar cartells adver-tint els ciutadans o empleats que laseva imatge s'est gravant. Unainstrucci de lAgencia de Protec-

cin de Datos, en vigor des del di-mecres 12 de desembre, restrin-geix l's de cmeres devideovigilncia a aquells casos enqu la vigilncia "no pueda obte-

nerse por otros medios menos in-trusivos para la intimidad de laspersonas".

La instrucci persegueix "garan-tizar los derechos de las personascuyas imgenes son tratadas pormedio de sistemas de cmaras y vi-deocmaras con fines de vigilan-

cia", com a conseqncia de lin-cremento que estnexperimentando las instalacionesde estos dispositivos", segons laAgencia. Aquesta explica que

"slo se considerar admisible lainstalacin de cmaras o videoc-maras cuando la finalidad de vigi-lancia no pueda obtenerse median-te otros medios que, sin exigiresfuerzos desproporcionados, re-sulten menos intrusivos para la in-timidad de las personas y para su

derecho a la proteccin de datos decarcter personal".La instrucci afig que la

installaci de videocmeres nopodr ser, en cap cas, la primera

opci per a assegurar la vigilncia iel control d'una zona o installaci.No obstant aix, milers de cmeresde vigilncia d'edificis, i espaistancats d'empreses i organismespblics capten milions d'imatgesde ciutadans que ignoren que estansent gravats.

Podeu consultar el text completa ladrea del Boe:http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/21648

Les empreses amb cmeres hauran dinformar don es troben

LALTRA REALITAT

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

9/27

Catalunya. Febrer de 2007 9

TREBALL-ECONOMIA

Es crea laCoordinadorade MaterialFerroviari de

CGTFederaci de Transports i

Comunicacions de CGT

A partir de seccions sindicals deCGT en empreses de mante-niment i fabricaci de material fe-rroviari (en concret companys deAlstom i Renfe) s'ha acordat crearla Coordinadora de Material Ferro-viari de CGT(COMAFE-CGT) pertal de coordinar accions sindicalsque plantin cara a les poltiques ne-oliberals de les patronals del sector,basades en l'augment de la preca-rietat a travs de la creaci d'em-preses mixtes o subcontractantmultitud de treballs.

Els representants sindicals deCGT en les empreses AlstomTransportis i Renfe, veuen la ne-cessitat que les diferents empresesque intervenen en el manteniment ifabricaci de material ferroviari escoordinin, i han proposat coordi-nar-se a les seccions sindicals deCGT presents en les empreses ambprocessos productius inclosos enaquest sector de manteniment i fa-bricaci de material ferroviari.

Per a aix es va convocar unareuni el 16 de gener a Madrid a laqual es va convidar a les seccionssindicals dAlstom Transporte

(Madrid-Toledo-Barcelona), RenfeOperadora (Integria), Grupo Alba-tros (Fuencarral), Vossloh (Valn-cia), CAF (Saragossa) i Eulen(Barcelona).

Curs dePrevenci deRiscos Laborals

Curs a distncia 2007 delINSHT "Prevenci de Ris-cos Laborals. Curs dEnsenyamenta distncia dirigit a delegats de Pre-vencin i membres de Comits deSeguretat i Salut", dirigit a delegats

de prevenci i a membres de comi-ts de seguretat i salut en el treball(siguins delegats de prevenci o re-presentants de lempresari).

La durada del curs s de quatremesos de mar a junyi a Barcelonael far el Centro Nacional de Con-diciones de Trabajo.

Les sollicituds inclouran les si-gents dades: nom i cognoms, tel-fons i lloc de residncia, empresa isindicato al qual pertany. El contac-te es pot fer per correu electrnic asp-saludlaboral@cgt.es posantAssumpte: Curs Salut Laboral2007, per fax al 91 445 31 32 ambel mateix assumpte, per correu or-

dinari, amb el mateix assumpte, aCGT, Salut Laboral, c/ Sagunto,15, 1r, 28010-Madrid. Informacial telfon (pregunteu per Pulido) 91447 05 72.

Text: Federaci Intercomarcalde Tarragona CGT, foto: Pep

Hernndez

L a CGT va convocar vagaen la factoria de la multina-cional sussa Clariant, si-tuada en el polgon petroqumic deTarragona, els dies 15, 22 i 29 degener i 5 de febrer, en torn de mati tarda. La convocatria de quatrehores de vaga afectava la totalitatdels treballadors i treballadors dela plantilla.

Aquesta vaga ve motivada perl'acomiadament del secretari gene-ral de la Secci Sindical de CGT iactual membre del Comit d'Em-presa, i la negativa rotunda de l'em-presa d'establir qualsevol tipus denegociaci i dileg encaminat a laseva reincorporaci amb la nostrasecci sindical. El motiu que vaallegar la Direcci de Clariantpara acomiadar-lo s el de no haverseguit la instruccions adequades enla barreges dels productes.

Altres motius, per, tamb sa-punten, com la persecuci sindicalque l'empresa exerceix sistemti-cament sobre la resta d'afiliats isimpatitzants de la Secci Sindical,

siguin representants o no. En con-cret, a altres dos afiliats de CGT elshan imposat sancions de suspensid'ocupaci i sou, de 15 i 60 diasrespectivament.

En aquests moments, Clariantno ha pogut establir que les barre-ges fossin imputable als treballa-dors acomiadats i sancionats, jaque sembla ser que hi havia uncomponent en un tanc que no sesap per qu estava en aquest tanci tampoc se sap qui lhavia posato que senzillament no s'havia ne-tejat per a l'inici de la segent fa-bricaci.

I el tercer motiu ve donat per laconsideraci per part de CGT que

les mesures sancionadores de l'em-presa, tant sobre el delegat de la-narcosindicat, com sobre la restade sancionats han estat del tot des-proporcionades.

Clariant viu moments delicats ino vol CGT a la mesa de negocia-ci de lERO que tothom es temque shi tirar endavant, perqusaben que CGT no el signar.Aquesta tardor, Clariant va anun-ciar la supressi de 2.200 llocs detreball a les plantes europees, perencara no ha concretat si afectaranla de Vila-seca i el Prat de Llobre-gat. La CGT ha denunciat cosescom ara la presncia de treballa-dors dETT a planta, prohibida per

la perillositat bacteriolgica. Undels acomiadats era el responsablede salut i riscos laborals i ara li pas-sen la factura.

La Direcci de Clariant, pretn

escapar la CGT tant al centre delPrat com al centre de Tarragona, iaquesta exercint tot tipus de repres-si i persecuci sindical, principal-ment als companys del Comit,seccions sindicals i afiliats. Davantels intents de negociaci per partde la CGT, la Direcci de Clariantes va negar a establir-ne per solu-cionar el conflicte. Per aix, no vaquedar altre remei que convocaraquesta vaga, l'objectiu de la quals arribar a un acord per a la read-missi del company acomiadat il'anullaci dels expedients sancio-nadors.

En el primer dia de vaga, el 15de gener, uns 150 sindicalistes deCGT es van concentrar durant di-verses hores en les portes de la fac-toria bloquejant les portes d'entra-da i impedint la circulaci decamions. Per les altres jornades devaga tamb estaven previstos pi-quets informatius i concentracionsa les portes de l'empresa.

Des de la Secci Sindical deCGT es va trobar a faltar la partici-paci massiva dels companys de lafactoria, per s comprensible lapor i pressi que l'empresa directa-ment i indirectament ha establert

sobre el personal durant els ltimsanys.Ms informaci al web de la

Secci Sindical de Clariant:www.cgtclariant.com

Vaga a Clariant Tarragona

per persecuci a CGT

Antonio Carretero (secretarid'Acci Social Comit Confederal

CGT)

"Lluita contra la pobresa", ensdiuen. "Apadrina un nen",ens venen. "Compra.. tu guanyes siet toca... ells guanyen sempre", ens

insulten El Pas i la UNICEF.La creixent degradaci de les Na-cions Unides i dels seus organis-mes s tal que l'nic objectiu sconvncer al mn (ric i pobre) quela millor soluci per a les injust-cies i la desigualtat, fruit de l'ex-plotaci i el domini dels estats i lesmultinacionals (generadors de lapobresa real de milions de perso-nes en el planeta), s reconvertir lasolidaritat i la igualtat en les rela-cions internaciones en una fira d'a-postes de loteria, en una immensasocietat annima de les conscin-cies tranquilles.

Ara fins i tot financien imagina-

tius gabinets de mrqueting per aaconseguir un major efecte medi-tic i, a ihhmitaci del gaireb extin-git moviment antiglobalitzaci,convoquen manifestacions interna-

cionals en les grans capitals delplaneta per a -asseguren- pressio-nar els governs per tal que es mu-llin en la seva lluita contra la po-bresa.

O es premia als grans multimi-lionaris per les seves obres filantr-piques, a les quals es poden dedi-

car perqu prviament hanmonopolitzat el mercat i explotatsense miraments al medi ambient ia centenars de milers de treballa-dors (com Bill Gates posem percas).

O s'enalteixen les alternativesdel suposat capitalisme "humanita-ri", com la banca dels microcrdits,la millor manera de mostrar que elcapitalisme s viable sempre que lacobdcia no sigui la seva guia.

El missatge s senzill: compra elque se't ven i obtindrs el valor afe-git d'estar ajudant a l'anomenatmn en desenvolupament, a travsde les noves multinacionals de les

conscincies tranquilles que snles mltiples ONG de tot tipus i pe-latge. Per la simplesa del missat-ge n'amaga un altre de subliminal,com gaireb sempre en l'enginye-

ria publicitria: pressionar els po-ders pblics perqu dediquin unamica ms dels seus pressupostos(s a dir, els de tots) en la "ajuda aldesenvolupament" (instrumentfantstic que amaga sempre inte-ressos poltics i comercials entreels pasos) s suficient per palliar

l'estat de misria en que es trobal'altra meitat del planeta.

D'aquesta manera, no cal denun-ciar l'estat ni el capital, no cal llui-tar contra la classe poltica ni con-tra els capitalistes, no cal impugnarels mltiples desastres (ecolgics,socials, econmics i humans) pro-vocats per les multinacionals. Perque al cap i a la fi la globalitzacis un b preuat que a la llarga ge-nerar benestar a tot el mn i a totsels racons. I la pobresa s nomsuna transitria situaci que pot serpalliada sempre que els fons ques'hi destinin estiguin gestionats perles corporacions que saben fer-ho,

com el Fons Monetari Internacio-nal o el Banc Mundial, o qualsevolaltra "benintencionada" ONG deles finances transnacionals.Lluitar contra la pobresa no s llui-

tar contra les causes que la gene-ren, si no endolcir-la i fer de la po-bresa una cosa honorosament so-portable, si s'aconsegueixeliminar-ne (o amagar) les conse-qncia ms nefastes: les malaltiesper desnutrici, la mort per fam oper falta d'higiene.

Que els i les pobres mostrin lesseves cares somrients, aix s elque cal aconseguir, amb aix s su-ficient, encara que els somriures si-guin de paper pintat i segueixinsotmesos a la por, a la repressi, ala falta de llibertats, a la tirania delspoderosos dels diners i dels go-verns, al treball a preu fet, malpagat, sense llibertat per a expres-sar el que es pensa, el que se som-nia o el que es desitja.

I sobretot, que no vinguin enramat a buscar-se la vida al mnque no els ha tocat en fortuna.Aquesta s la pobresa dels hipcri-tes. Aquesta s la pobresa de les

Nacions Unides, que davant la sevaincapacitat estructural i crnica,vol fer-nos a totes i tots cmplicesde la seva prpia impostura.

OPINI: La pobresa dels hipcrites

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

10/27

10 Catalunya. Febrer de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Alternativa Antimilitarista-MOC

Observant els Pressupostosde l'Estat espanyol pel2007, veiem uns pressu-postos que, disfressats de propostaprogressista, ens mostren el rostrede la mort en forma de despesa mi-litar.

Lluny de constituir objecte dedebat pblic, una vegada ms elsdirigents de l'Estat usurpen a la so-cietat civil la potestat de decidir ques fa amb els seus diners, la qualcosa no s sin una conseqnciade la imposici d'un determinatmodel de defensa que, segons ells,no es pot qestionar. Com a antimi-litaristes, el nostre qestionament idenncia dels exrcits comenaamb la denncia de la preparaci dela guerra.

Les dadesemmascarades

En els Pressupostos Generals del'Estat del 2007 es destina a despesamilitar 23.052 milions d'euros, la

qual cosa equival a ms de 3,7 bi-lions de pessetes (amb B", debomba).

Com s costum, la partida per alMinisteri de Defensa s poc msque la tercera part d'aquesta quanti-tat: tamb cal tenir en compte lesclasses passives, els organismes au-

tnoms del Ministeri de Defensa,les partides militars d'Interior, elCentre Nacional d'Intelligncia i

els programes d'Investigaci Mili-tar, que van inclosos en la partidadel Ministeri d'Indstria, Turisme iComer.

El fet que el Govern de lEstatamagui la despesa militar resultarevelador de la nocivitat del que esvol ocultar.

La guerra no sinevitable. Els exrcitsno sn necessaris

Malgrat el que ens diuen, sabemque la guerra no s inevitable.Lluny de constituir una fatalitat deldest o de sorgir de forma imprevis-ta com maduixes silvestres, les gue-rres sn decisions poltiques, l'ori-gen de les quals cal buscar-lo en elsinteressos econmics dels pasos

enriquits, als quals hem vist enviarhipcritament cascos blaus com aautntics bombers pirmans. Advo-

quem per la resoluci dialogadadels conflictes i l'abolici dels exr-cits.

Crida al seny: crida a ladesobedincia

Des d'Alternativa Antimilitarista-

MOC fem una crida al seny i a ladesobedincia per acabar amb labogeria militar des del seu mateixorigen: evitant la preparaci de laguerra. Seguirem, aix mateix, exi-gint que les installacions militarspassin a utilitzar-se per a finalitatssocials. Instem la societat civil a ferObjecci Fiscal a les despeses mili-tars, com fan milers d'objectors iobjectores fiscals que es neguen apagar impostos per a la guerra. Exi-gim que els 23.052 milions de des-pesa militar es converteixin en23.052 milions de despesa social.L'nica manera d'acabar d'arrelamb la guerra s acabar amb la sevapreparaci. Ho tenim molt clar: sivols la pau, prepara la pau.

Algunes peculiaritatsdels Pressupostos

1) La despesa militar representa un2,9% del Producte Interior Brut i un12,6% dels Pressupostos Generalsde lEstat.2) 1.586 milions d'euros es destinena Investigaci i Desenvolupament

de material militar; d'ells, 1.225 escamuflen en partides del Ministerid'Indstria.3) El fons de contingncia per a fi-nanar missions militars en l'estran-ger est camuflat en les partides delMinisteri d'Hisenda, i s'estima en566 milions d'euros.

Es destinen 23.052 milions d'euros a lExrcit, alguns dells dissimulats

Pressupostos 2007 de lEstat:pressupostos per matar

Pel manteniment del poder adquisitiu ara que no sels reconeix la clusula de revisi salarial

Mobilitzacions a l'AGE davant les delegacions de la Seguretat Social

FETAP-CGT

Continuant en la lnia de les mo-

bilitzacions portades a termeen ens ltims mesos, la FederaciEstatal de Treballadors de l'Admi-nistraci Pblica de la CGT va rea-litzar una nova crida als treballa-dors i les treballadores del'Administraci General de l'Estatper tal que el 30 de gener realitzes-sin, a les capitals de demarcaci detot l'Estat, concentracions en lesportes les seus de la Seguretat So-cial per protestar per l'incompli-ment de les promeses electoralsamb els empleats pblics fetes pelPSOE.

No s per molestar, per malgratels esforos desplegats tant pel go-

vern com pels sindicats que lidonen suport amb la finalitat deconvncer-los que les nostres retri-bucions, encara que no tinguin laclusula de revisi salarial, estan en

procs de franca recuperaci, les xi-fres malden per contradir aquestesafirmacions que ms que declara-

cions es vol que siguin actes de fe.I no s per molestar, per si de

deb es creuen el que declaren i,efectivament amb trucs, enganyifesi productivitats vries es compensal'absncia de la clusula de revisisalarial, quina ra existeix per noinstituir-la una vegada per sempre?

A ning pot molestar que uncollectiu com el nostre, maltractatper diferents governs des de fa jamassa anys, reivindiqui alguna cosatan bsica com mantenir el seupoder adquisitiu i comenar a recu-perar progressivament el perdut.

Sense que ning es molesti, caltornar a recordar que ha estat preci-

sament el partit que sustenta el go-vern actual, qui ens va prometre dura bon port aquestes dues reivindica-cions. Comena a molestar tants in-compliments, tant electoralisme,

tanta faula, i molesta, encara ms,quan es mostra que les xifres pbli-ques han arribat al supervit, a

costa d'estalviar justament on vanprometre que mai ho farien, s a dir,en el fianament de l'estat del be-nestar del que el nostre collectiu spart fonamental. Un altre incompli-ment electoral ms.

L'Estatut de la Funci Pblicaest en ple procs parlamentari araen el Senat-, s'han introdut algunesmodificacions al text original isense menysprear-ne cap i reconei-xent l'especial significat d'algunad'elles, tals com el reconeixementcom falta molt greu de l'assetjamentlaboral i el moral, alleujar persense suprimir la figura del trasllatfors, alleugerir uns grams el pes

de l'avaluaci de l'acompliment,una tmida obertura cap a la jubila-ci parcial i poc ms, no se'ns ocul-ta que estem davant una mera ma-niobra electoralista que busca amb

uns tocs de maquillatge ocultar queles principals reivindicacions delpersonal segueixin dormint en un

llimb injust.Reconeixem els avanos, per

sn tan escassos, tant de cost zero,que ja o pot enganyar a ning. Unaaltra cosa s constatar l'alegria de laqual fan gala els sindicats signants,tant amb l'esborrany inicial comamb els successius, tant amb les es-menes introdudes pels grups parla-mentaris del Congrs, com, imagi-nem, amb les que es puguinintroduir en el Senat, i s que s'a-provi el que s'aprovi ells sempreguanyen, ells sempre estaran con-tents, sn gent positiva per a ungovern feli i sense oposici.

Cal estar convenut de continuar

les mobilitzacions perqu res no hacanviat, els matisos no poden ocul-tar la substncia i aquesta es trobaen la clusula de revisi salarial, enla recuperaci del poder adquisitiu

perdut, en la jubilaci anticipadavoluntria als 60 anys amb 30 decotitzaci, en la defensa de locupa-

ci com a pblica i de qualitat, enl'elaboraci de RPTs que escurcinels nivells per grup, defineixin lesfuncions de cada lloc, reconeguin eltreball que realment realitzen i esguin pel principi d'igual treball,igual salari, una taxa de reposicique parteixi del 100% i que es diri-geixi especialment a cobrir les pla-ces ms necessries per a la gesti,aix s, les d'atenci al pblic, ges-ti, etc.

Ja n'hi ha prou d'amortitzar pla-ces i, sobretot, en el convencimentque noms amb la participacipodem aconseguir fer realitat el queara noms sn aspiracions. Des de

CGT saposta per continuar la mo-bilitzaci i per aix el 30 de genervan convocar els treballadors i lestreballadores a concentrar-se durant15 minuts.

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

11/27

Catalunya. Febrer de 2007 11

TREBALL-ECONOMIA

Que privatitzenl'esglsia!!!

Vicent Martnez

No solc ser favorable que esprivatitzen coses, per per mila religi ha de ser una cosa de laprivacitat i que no ha de viure deldiner pblic.

En primer lloc, no finanaria,ms enll dels ajuts puntuals quetenen totes les organitzacions, al'Esglsia Catlica, ni a cap religi.Si jo em vull muntar una associacid'ateus m'he d'ajuntar amb altrescom jo, fer una associaci, posaruna quota i buscar finanament(amb activitats, samarretes, con-certs, etc). El mateix haurien de ferels catlics. El catlic que vulgatenir un guia espiritual i una esgl-sia que s'associe es pose una quota ique el pague (i no com ara que li'lpaguem tots). El mateix que he defer jo si vull muntar un sindicat itenir un, per exemple, guia laboral(advocat), pagar-me'l. De fet, l'ni-ca religi que t aquest privilegi sla catlica que est totalment finan-ada (directament del pressupostde l'Estat, la reforma que ha fet elGovern de Zapatero no ha canviataix).

Els protestants, els altres cris-tians, els budistes, els hinds o elsmusulmans han de seguir aquestmateix cam que assenyale: asso-

ciar-se, crixer i proveir-se de ser-veis sense ajuts de l'estat. Per quels catlics no? per qu aquest pri-vilegi? Per tant, els diners que ararep l'esglsia no haurien d'anar-lidestinats sin que s'hauria de redi-reccionar al benestar social, i des-prs, fora dels impostos i dels pres-supostos estatals, cada creient de laseua butxaca (com fem els ateus,els sindicalistes, els veins, els gais,els ecologistes, els feministes, etc)haurien d'associar-se i buscar fi-nanament autnom.

L'altre element discriminatori sque l'esglsia t els temples en pro-pietat (com una resta, encara, delque passava amb el rgim feudal

eren encara propietat seua). Els al-tres (sindicalistes, ateus, ecologis-tes, i altres religions) hem de pagarun lloguer d'un local o, si tenimfons, comprar-ne un com a seu. Defet, temples en sobren i esglsiesbuides n'hi ha massa, noms cal re-partir-los una mica millor entre lesreligions. Hi ha massa esglsies pera tant poc feligrs i massa cura de-ficitari per a la parrquia i els se-guidors que tenen. Privatitzem-lesdoncs, mantinguem noms aque-lles que siguen rendibles (s a diraquelles en qu els creients esti-guen disposats a pagar-les), la restaque es reparteixen entre les dife-

rents religions, en les mateixescondicions, i si en sobren, que ensobraran, per a altres usos. I aix notindrem problemes per fer mesqui-tes o nous temples.

Se signa l'acord del 2007 a

Autobusos de BarcelonaSecci Sindical CGT Autobusosde Barcelona

Aquest acord inclou la con-tractaci de ms conduc-tors i la garantia per fertotes les llanadores, i s d'aplica-ci per a tots els treballadors i tre-balladores de Transports de Barce-lona. Tots els sindicats presents el27 de desembre van posar la sevasignatura en un document que, en-cara que es queda curt, millora elsacords estiuencs d'anys anteriors.

Per a CGT queda molt per fer,per aix, no pretenen vendreaquest acord. La seva intenci al'hora de negociar-lo ha estat asse-gurar l'explotaci de les llanado-res del Metro per a TB i que del re-sultat de la negociaci poguessinbeneficiar-se tots els treballadors itrballadores d'autobusos. Com s

ja costum, CGT s'ha quedat sola enla negociaci a l'hora de fer pro-postes noves i noms hem aconse-guit treure endavant una part delsnostres objectius, malgrat la qualcosa han decidit signar.

L'acord de 2007 millora el de2006, que ja vam signar al juny, iaclareix els aspectes d'interpretacidubtosa. Ara tot el mn que accep-

ti els termes de l'acord coneixercom se li aplicar en la prctica.Amb la signatura d'aquest acord nose soluciona l'actual sistema de tre-ball dels conductors de TB ja queseguiran patint, entre moltes altrespenalitats: jornades de volant quearriben a les 8 hores, treballant sisdies a la setmana, malgrat la qual

cosa entenem que amb aquestpacte s'obre una porta per on potarribar la reducci de jornada il'augment de descansos en prxi-mes negociacions.

Una altra forma denegociaci

Fa uns mesos els delegats dels co-mandaments de SIT, CCOO i UGTvan sorprendre tota la plantilla sig-nant un acord amb l'empresa enqu es fixaven uns nous plusos, almarge de Conveni, d'aplicaci ex-clusiva per al collectiu de coman-daments.

Paradoxalment, aquest any, gr-cies a l'acord signat pels conduc-tors, es va aconseguir l'objectiu deTMB d'augmentar i consolidar elservei, tant en poca estiuenca comen caps de setmana i curiosament,a causa de lacord de comanda-ments, seran noms els membresd'aquest collectiuqui cobri en el

mes de febrer un plus per aix (perobjectius). Uns comandaments queamb efectes retroactius de generdel 2006 cobren ja 100 euros msen la nmina, a part de Conveni,que corresponen a un augment decategoria camuflat en la VPT (Va-loraci del Lloc de treball) i totaix grcies, com diem, a un acord,signat al marge del Comit d'Em-presa, pels comandaments delSUC.

Alguns apunts del'acord

-Es contractaran ms conductors,

necessitat generada per l'augmentde servei previst i de l'augment dedies de descans que van a gaudirels conductors que optin per aques-ta possibilitat.

-Es redueix la jornada real delsconductors que optin per traslladarvoluntriament el seu descans es-tiuenc a fora de tanda (per cada dia

traslladat, a partir de la segona set-mana es genera 1.33 dies de des-cans).

-Es garanteix la realitzaci perpart de TB de totes les llanadoresque s'hagi de fer per motiu de lesobres en la xarxa ferroviria delMetro.

-L'acord s'estn a tots els treba-lladors i treballadores de TB. Elsplusos que es pacten per als con-ductors tamb sn d'aplicaci a laresta de collectius que canvin vo-luntriament els seus descansos i/ovacances.

-S'avana la contractaci a jor-nada completa de 40 conductors dela borsa pendent de l'estiu 2006.Avancen el seu ingrs ms de 4mesos i amb aix la resta delcollectiu entrar abans de la datapactada (juny 2007).

-Trasllat de descans de dissabteo diumenge a laborables.

-L'acord vria el preu delcanvi segons la quantitat de can-vis que es facin: del 1r al 8 canvide descans Segons conveni; del 9al 15 canvi de descans 110 euros;del 16 al 21 canvi de descans115 euros; i del 22 canvi des d'ara120 euros.

-En cap cas s'accepten canvis

que signifiquin haver de treballar10 o ms dies seguits.-Els canvis que es realitzin en el

mes d'agost es compensaran amb20 euros addicionals i els canvisque es realitzin durant la resta delperode estival -21 juny a 31 juliol idel 1 al 11 setembre- es compensa-ran amb 10 euros addicionals.

OPINI: Govern de propaganda i monoparentalitat

Anna Campanera Reig, Lleida,mestra, Ppsicopedagoga i mare

soltera

Fa nou mesos vaig comenar apreparar-me davant el meu

embars, tot coneixent les dificul-tats que tindria en decidir tirar en-davant sola amb la maternitat. Vaigvoler informar-me des del primerdia de les ajudes i prestacions ambles que comptem les famlies mo-noparentals. Doncs fa temps quesanuncia que es vol equiparar elsdrets daquestes famlies amb elsde les famlies nombroses.

Mimaginava que la recerca sa-cabaria en poc temps, doncs perqestions laborals, fa ms de deuanys que conec que la UE no parade cridar latenci a lestat espan-

yol -que va per darrera de pasoscom Portugal, Grcia, Itlia...- itamb a Catalunya de la deixadesade les institucions respecte la situa-ci daquestes famlies. No noms

pel que fa a la manca de suport i re-cursos, sin tamb per la inexistn-cia destudis i investigacions quecomptabilitzin i posin una mica de

llum aquesta ja no tant nova reali-tat familiar emergent.

El fet s que nicament comp-tem amb aquests irrisoris 600euros anuals que Benestar i Fam-lia dna des de fa ben poc, i que encas de monoparentalitat sallargafins que l'infant t 6 anys (enllocdels 3 anys d'abans).

Els mitjans de comunicaciper, feia temps que anunciavenms ajudes especfiques per aquesttipus de famlies, que cada copsom ms nombroses ms de 2000a Catalunya- i amb unes despesesconsiderables tenint en compte quenoms entra un sou a la llar.

Un dels nous ajuts divulgats, almes de novembre, es referia a lapossibilitat de poder accedir coma treballadora de la Generalitat- alperms de quatre setmanes de pa-

ternitat exclusiu per als homes, ique en cas de vidutat, separaci, oser mare soltera les mares podremgaudir-ne.

Per avui dia, quan minformode com fer efectiu aquest perms,em trobo que aquest, tot i haverestat tant difs pel mitjans depremsa, televisi i rdio i tambpublicat revistes internes de la Ge-neralitat de lany 2005 i en la Nor-mativa de la Funci Pblica de laGeneralitat, encara no es pot apli-car perqu no ha estat aprovat deltot.

I no sacaba aqu, doncs hi ha al-tres mesures anunciades i celebra-des pel nostre govern desquerresi progressista que esbomba perdesprs tampoc no fa efectives;com per exemple, lassignaci de

major puntuaci per accedir a lesescoles bressol per part de famliesmonoparentals, igualant-les a lapuntuaci concedida a les famliesnombroses, un anunci de fa mesos

i mesos. O lajut per a laccs a lesvivendes de protecci oficial, onencara tampoc es contempla la si-tuaci de famlia monoparental

com a factor de risc dexclussieconmica i/o social.

Observo, indignada, com el go-vern noms diu i parla de fets da-munt la palestra per que, en reali-tat, no fa ni aplica ni la meitat de lapropaganda que distribueix. Ja sesap, les eleccions sapropen icompta ms el que sembla o el quees diu que la prpia realitat delsfets. Per molt que facin mrque-ting, la ciutadania veu quins sn iquins haurien de ser els canvis quetothom tant esperava en aquesta le-gislatura.

I si lanterior govern passar a lahistria com el govern del clienta-

lisme, la corrupci i el tot est envenda, aquest est fent moltspunts per ser catalogat el govern dela propaganda i lautobombo.

QUI PAGA, MANA

7/31/2019 Catalunya CGT n 83 Febrer 2007

12/27

Catalunya. Febrer de 200712

TREBALL-ECONOMIA

Noelia Prez, Barcelona

S egons un estudi de la UniEuropea, 25 milions de per-sones a Europa treballaranen el 2008 a casa seva i no en elcentre de treball, enfront dels 5,1milions el 1998. Per als empleatsque treballen almenys un dia a lasetmana, s'estima que nmeroscreixin dels 1,63 milions en 1998als 10,17 milions en el 2008.

Empreses com Intel Espanya,Microsoft Iberica o Dow Jones aEspanya ja estan aplicant el teletre-ball. A Frana, la Renault, ambl'objectiu de retallar despeses d'onsigui, ha comenat pels costos im-mobiliaris. Per aconseguir-ho, la di-recci de l'empresa ha proposat alssindicats un pla per promoure el te-letreball des del domicili particular.L'empresa pretn amortitzar 2.000llocs de treball a Pars. Segons unestudi de la consultoria Fiqui GroupWhite Paper, les companyies quevan donar la mobilitat proveint elsseus treballadors de porttils, vanguanyar una mitjana de set hores

setmanals de treball per empleatrespecte als mateixos treballadors al'oficina. Aquests exemples consti-tueixen l'avantguarda del que enspot esperar en el futur. Hem d'estarpreparats i preparades i plantejarrespostes a aquesta estratgia.

El teletreball es presenta com unanova modalitat de treball, una novamanera d'organitzaci de la produc-ci. A primera vista, es defineix perdos components; el primer s ladeslocalitzaci del lloc de treball deles oficines centrals o la fbrica; elsegon, l's de tecnologies de la in-formaci i comunicaci (Internet icorreu electrnic).

Obeeix a l'estratgia general del

capitalisme per retallar costos ex-plotant d'aquesta manera ms elstraballadors i les treballadores. Lesempreses utilitzen una srie dementides perqu aquesta mesurasigui simptica i fins i tot guaientre els traballadors i les treballa-dores.

Amb quins arguments ens venenles multinacionals aquesta organit-zaci del treball? Els avantatgesque les empreses esgrimeixen perimplantar el teletreball es basen, enprimer lloc, en la flexibilitat d'ho-raris que milloraria, segons l'em-presa, la qualitat de vida del traba-lador o treballador i la possibilitat

de conciliar la vida laboral i fami-liar.Es donaria suport a la parella i la

famlia, segons l'empresa, a travsde la flexibilitat i sense reduir la

productivitat del negoci. S'estalvia-rien els recursos econmics que eltraballador o la treballadora empraen la cura dels fills i guanyariatemps i qualitat per a la famlia.S'estalviaria en roba (ja que en estara casa es pot treballar en bat i pija-ma); i, en definitiva, es podria gau-dir de l'entorn de l'habitatge, ja que,desprs de tot, per a aix es paga lahipoteca. Uns altres dels avantat-ges que les empreses aporten sque en gastar menys temps i dinersa anar i venir del treball, es disposade ms temps productiu i ms capa-citat d'oci. A ms, es reduirien elsnivells d'estrs evitant l'hora puntadels embusos del trnsit.

Tots aquests arguments i supo-sats avantatges que ens venen coma nous i que si-mulen un equili-bri entre interes-s o s(treballadors/em-presa) no sn resms que una re-gressi als inicisdel capitalisme i

a una de les for-mes d'explotacims descarada.El putting outsystem era unaorganitzaci deltreball del segleXIX en qu lesfamlies erensubcontratadasper la manufac-tura. Tenien unteler o un petit ta-ller en el seu ha-bitatge i hi treba-llava tota la unitat familiar peraconseguir els objectius marcats pelpatr. Aquesta manera de retribuci

anomenada a estall va ser reempla-ada per la jornada de treball ahores que el moviment obrer en elsistema fabril va aconseguir permitj de moltes lluites. Si es pot dirque la jornada laboral va significarun dels majors assoli