MONOGRÀFICSVIVENDA I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

a destacarLA TAULA RODONAEls principals agents del sector públici privat analitzen l’actual situació de lavivenda a Catalunya

EL REQUISITEls edificis amb més de 45 anys d’antiguitat hauran de superar unainspecció tècnica a Catalunya

D D

catalunya construeix

Promoció de vivendes al carrer Molí de la Torre de Badalona.

El sector de la construcció ésel que ha rebut l’impactemés gran de la crisi econò-mica, i diverses evidènciesconfirmen aquest diagnòs-

tic. L’informe continu sobre la vivenda aCatalunya, elaborat per la Conselleria deMedi Ambient i Habitatge i actualitzat algener, remarca que ha acusat amb mol-ta més intensitat la fase recessiva del ci-cle, amb la taxa d’atur més elevada i unacaiguda de la producció del 20% (45%en el cas de la construcció de vivendes).Pel que fa a xifres concretes, les dadescorresponents a l’any 2009 indiquen quea Catalunya s’han iniciat 12.358 viven-des i se n’han finalitzat 37.871, un 55%i un 46% menys que el 2008 respecti-vament.

Però potser la dada que millor expli-ca la situació actual, en què els ciutadanshan decidit posar fre al ritme frenètic decompravenda de pisos que s’estava pro-duint durant el boom immobiliari, és quea Catalunya existeixen un total de 76.308vivendes sense vendre, segons un estu-di sobre l’estoc pendent elaborat per l’Associació de Promotors de Barcelona(APCE). No obstant, detecten algunssímptomes de millora que, almenys, in-jecten una mica d’optimisme al sector dela promoció immobiliària, que espera queaquest any es produeixi l’anhelada recu-peració una vegada produït, asseguren,l’ajust de preus.

DEMANDA EXISTENTDes de l’APCE admeten que les xifressón aclaparadores, ja que posen de ma-nifest els moments difícils que travessael sector de la construcció i la promocióimmobiliària. No obstant, asseguren quela demanda de vivenda continua existint,si bé ara és menys solvent. De fet, exis-teixen estudis que afirmen que a Cata-lunya es necessiten actualment una mit-jana de 45.000 pisos per atendre laformació de noves famílies. Encara que,actualment, topen amb un obstacle quesembla insalvable: el finançament. Elspromotors apunten que la restricció delcrèdit no només ha afectat particulars,sinó també les empreses, que han vistcom es perdia la liquiditat. Per tant, con-sideren que la reactivació de la cons-trucció de vivendes i l’absorció de l’es-toc pendent per vendre passa en granmesura perquè bancs i caixes obrin l’ai-xeta de nou.

Les dades de l’últim trimestre del 2009

indiquen un petit repunt. Les vivendes ini-ciades sumen més de 4.000, cosa querepresenta un increment intertrimestraldel 42%. Pel que fa a la demanda, el2009 es van vendre 20.500 vivendes denova construcció, xifra que suposa unacaiguda del 29% respecte al període an-terior. No obstant, en l’últim trimestre esdetecten signes de millora a les provín-cies de Lleida i Girona, així com a Bar-celona, on es van produir 1.112 tran-saccions de compravenda de vivendesnoves durant el mes de desembre, fetque va convertir aquest mes en el ter-cer de l’any amb més nombre de com-pravendes. A més, segons una estima-ció del comportament del mercat des delnovembre passat fins ara, la venda de pi-sos de primera residència s’ha reactivatentre un 5% i un 7% a les capitals es-panyoles.

Una lleugera millora que, tal com ex-pliquen des de l’APCE, segurament esdeu a les mesures anunciades pel Go-vern espanyol, com la pujada de l’IVA del7% al 8% prevista per a l’1 de juliol o els

canvis en la desgravació de la vivendaa partir del 2011. És a dir, que aquellsque estaven esperant per si es produïennoves retallades de preu han decidit queja havia arribat el moment de comprar.Per aquest motiu, els promotors consi-deren que el producte de qualitat, bendissenyat i ubicat en una bona zona difí-cilment tornarà a baixar. Una cosa que sípot continuar passant a les segones re-sidències ubicades especialment al llargde la costa.

En aquest sentit, l’APCE assegura quea les grans ciutats l’ajust de preus s’haacabat i que el mercat ha tornat al nivellde preus del 2004 o el 2005. Les dadesde l’Institut Nacional d’Estadística (INE)reflecteixen una caiguda interanual delspreus del 7% en l’últim trimestre del 2009,si bé ja havia augmentat en tres punts altancar l’exercici. Això significa que, des-prés de la caiguda contínua experimen-tada durant tot l’any, s’ha començat aproduir un canvi de tendència. Una afir-mació que, no obstant, s’haurà de con-firmar al llarg dels pròxims mesos.2

La construcció anhela recuperar-seEl sector és el que més ha acusat la crisi, amb un descens del 55% de vivendes iniciades a Catalunya

Els promotorsdetecten símptomesde millora en les dadesde finals del 2009

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

MENTRE LA VIVENDA lliure ha patit un fort retrocés durant el 2009, la vi-venda de protecció oficial s’ha sabut mantenir estable, amb uns númerosbastants similars als del període anterior, fins i tot superiors. En aquest sen-tit, aquest últim any s’han iniciat a Catalunya 10.696 pisos amb protecció,davant dels 10.542 del 2008. És a dir, que fins i tot creixen un 1,5%. Encaraaugmenta més la seva quota de mercat, que supera el 85% del total de vi-vendes iniciades. Una altra de les alternatives a la compra de vivenda ha es-tat el lloguer, que continua amb la tendència expansiva dels últims anys. Ai-xí, el nombre de contractes formalitzats el 2009 han estat gairebé 98.000contra els 80.000 del 2008. I, al mateix temps, s’ha produït un lleuger des-cens dels preus, situant el preu mitjà a Catalunya en els 852 euros, un 8%menys que en el període anterior. En el cas de Barcelona, la renda mitjanaés de 926 euros, un 7% menys.

La tercera alternativa a la construcció de vivendes noves passa per larehabilitació, un dels punts bàsics de les polítiques públiques de la Gene-ralitat. Segons assenyalen des de Medi Ambient i Habitatge, el 2009 s’haproduït un creixement important de vivendes rehabilitades gràcies a les sub-vencions públiques, tant de la Generalitat com del Govern.

l’alternativaAUGMENT DE LA QUOTA DE MERCAT FINS AL 85%

La VPO es manté estable

www.catalunyaconstruye.com

Taula rodona. LA VIVENDA DEL FUTUR. L’opinió dels experts

jarà, en la rehabilitació es moderaràamb un percentatge igualitari per atots els tipus d’obres”, un fet que sim-plificaria el tractament de les factures ifacilitaria l’activitat. Per la secretària deVivenda, la rehabilitació en aquests mo-ments és clau encara que el camp noestà exempt de problemes. “Aquí és onentra l’Administració amb subven-cions públiques per estimular aques-ta activitat”.

Lluís Hosta adverteix que “el tema dela rehabilitació passa a vegades perremodelar barris sencers amb pro-blemes que arriben a uns costos moltelevats”. Unes accions que requereixenl’aportació de diner públic per altres viesde finançament, com poden ser els plansde barris. “Crec que estem davant unparc de vivendes relativament enve-llit”, lamenta Gonzalo Marquès, un pro-blema que atribueix a l’absència d’unacultura de manteniment als edificis. “Partdel nostre esforç ha de ser transme-tre a l’usuari que els seus edificis es-tan vius, que s’han d’anar mantenint,i la rehabilitació haurà d’anar enaquest sentit”. Encara que pel repre-sentant d’Endesa, les actuacions a la pe-tita vivenda sens dubte són les més com-plicades: “Són llocs on no hi ha espaii és pràcticament impossible rehabi-litar”.

Quan a la taula apareix la ITE (inspec-ció tècnica d’edificis) i la seva futura apli-cació, la satisfacció dels presents és unà-nime encara que amb matisos. “Depèn

La vivenda del futur ha de sereficient, segura, industrialitza-da, comunitària i energètica-ment autosuficient. La viven-da del present només es

conforma a ser assequible. Amb un de-bat ric en idees de futur i seriós en l’anà-lisi del panorama actual, la seu de l’As-sociació de Promotors de Barcelona(APCE) va acollir la taula rodona organit-zada per EL PERIÓDICO. Una taula queva començar amb la notícia del milió.Concretament, la notícia del milió de vi-vendes sense vendre amb què les im-mobiliàries van tancar l’any passat. Elsciutadans, que segueixen demanant ac-cions per facilitar l’accés a la vivenda, estroben davant una falta de finançament ila por d’un important sector de la pobla-ció a llogar els seus pisos per falta de ga-ranties.

Carme Trilla, secretària de Vivenda dela Generalitat de Catalunya, ataca d’arrelel problema. “Hem treballat molt enl’ampliació de l’aval lloguer”, comen-ta en referència als sis mesos que escompromet a abonar la Generalitat a par-tir d’ara. “L’aval lloguer és una figuraque pretén donar tranquil·litat alspropietaris de vivenda o a promotors,i garantir que, si lloguen la vivenda iarriba una situació d’impagament queprocedeix al desnonament, la Gene-ralitat pagarà els mesos que el pro-

pietari té por de no cobrar”. Tot aixòa canvi que no demanin aquesta cober-tura a l’arrendatari, incapaç de poder ferfront als requisits d’entrada. “Des delprimer instant es va parlar dels sismesos –la mitjana que triguen els jutjatsa fer els desnonaments–, però el decretva sortir amb els cinc mesos per pro-var aquesta mesura”. Els númerosconstaten uns 18.000 contractes ambaval bancari en poc més d’un any, querepresenta el 18% dels contractes ques’han firmat.

“Tant com per ajudar a reduir l’es-toc d’edificis buits a Catalunya pot-ser no, però la mesura és bona i éspositiva”, respon Enric Reyna, presidentde l’APCE. “M’agradaria que això espogués complementar amb la segu-retat que els desnonaments no tri-garan més de sis mesos a produir-se”. Reyna considera necessari trobaralgun tipus d’assegurança perquè lesdestrosses que es puguin ocasionar enun pis quan se li torni al propietari tinguincobertura. “Aquesta seria la maneraperquè la gent que té reticències allogar veiés amb bons ulls aquestaopció”.

Des de l’Associació de Promotors Pú-blics de Vivenda i Sòl de Catalunya, LluísHosta aplaudeix tot allò que signifiqui“potenciar que la gent llogui les se-ves vivendes”. Un incentiu que no ésnecessari en les vivendes promogudesdes del sector públic, en què es dema-na un dipòsit o una garantia per assegu-

rar el cobrament. “Tot el que siguin me-sures que donin seguretat als pro-pietaris perquè comencin a mobilit-zar aquest parc de lloguer i puguemposar al mercat tota aquesta borsade vivendes em sembla fantàstic”,afirma Gonzalo Marquès, director tèc-nic de Vivenda de l’Incasòl.

Com a portaveu de les companyies deserveis, Eduardo Domingo, director deNova Construcció d’Endesa Catalunya,analitza un problema tradicional del pro-pietari: la reconnexió dels serveis, ja si-gui l’aigua, el telèfon, el gas o l’energiaelèctrica amb cada lloguer. Una despe-sa que, encara que no té l’envergadurade la resta dels pagaments en una vi-venda, també és un problema que mol-ta gent té al cap. “Si el propietari estàrecolzat per mesures com aquesta,jo crec que ens ajudarà a tots, i a no-saltres els primers”.

LA REHABILITACIÓ GUANYA TERRENY“La rehabilitació és una assignaturaque tenim pendent, i és molt impor-tant. És una de les poques sortidesque tenim per col·locar vivenda no-va al centre de les ciutats”, asseguraEnric Reyna. “No hi ha sòl edificable,per tant, l’única manera de col·locaruna vivenda en condicions és la re-habilitació”. Una acció que passa percanviar les ordenances municipals i la re-ducció de l’IVA. Carme Trilla és optimis-ta. “Sembla que anem per bon camí,en el sentit que encara que l’IVA pu-

VÍCTOR CORREALÀrea Monogràfics M

Els principals agents del sector públic i privat analitzen la situació actual del mercatimmobiliari a Catalunya i marquen el camí a seguir per edificar amb més eficiència

La vivenda només es pot arreglar entre tots

DPrevenir abans que curar hade ser la màxima que inspiri laITV dels edificis. S’ha d’actuarràpid abans que sigui massatard

DExisteix la creença generalque totes les vivendes estan aun bon nivell de manteniment,però la realitat demostra queno és així

DLa nova inspecció tècnicacol·locarà a sobre de la tau-la necessitats de rehabilita-ció que ara mateix estanamagades

MANTENIMENTPREVENTIU

“Els promotors públics hem de fer vivendessostenibles i edificisautosuficients”

Lluís

HOSTAVICEPRESIDENT ASSOC. PROMOTORSPÚBLICS DE VIVENDA I SÒL CATALUNYA

“El futur del sectorno és negre perquèCatalunya té unanecessitat importantde vivenda assequible”

Carme

TRILLASECRETÀRIA DE VIVENDADE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Hem de construir d’unaaltra manera, reduintcostos i terminis i,sobretot, augmentantqualitat i eficàcia”

Eduardo

DOMINGODIRECTOR DE NOVA CONSTRUCCIÓD’ENDESA CATALUNYA

“Hem fet massa vivenda. Hi ha llocson és molt difícil vendre i no tenen cap utilitat”

Enric

REYNAPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓDE PROMOTORS DE BARCELONA

“Hem d’estalviar energia. Vivim en un país on el primer que hem de fer és reduir el consum”

Gonzalo

MARQUÈSCAP DE COORDINACIÓ DE PROJECTESI SERVEIS DE L’INCASÒL

del que es comprovi no servirà deres. ¿Controlarà les zones estructu-rals? ¿Revisarà l’exterior de l’edifici?Mirarà els desaigües?”, pregunta En-ric Reyna. “Fer una revisió a fons del’estat d’un edifici no és ni senzill niràpid. Per tant, és molt costós”. PerCarme Trilla, la ITE és la successió lògi-ca als TEDI (test d’edificis), que es realit-zen des del 2005 en les obres de reha-bilitació que demanen una subvenciópública. “Aquí es posen en relleu lesdeficiències estructurals, que és elque ens preocupa més, l’estat de lesinstal·lacions, i l’habitabilitat de lesvivendes.” La nova inspecció col·loca-ria a sobre de la taula les necessitats derehabilitació que ara estan amagades.“La rehabilitació només es fa quanalgú la vol fer, però no hi ha un ins-trument públic que ho sol·liciti alsusuaris.”

EDIFICIS AUTOSUFICIENTSPer Hosta i Domingo el manteniment pre-ventiu no només estalvia diners, sinó queés absolutament fonamental per com-provar que les instal·lacions estiguin a unbon nivell i evitar així les actuacionsd’urgència a bombers o lampistes. La se-cretària conclou: “Haurem de priorit-zar les vivendes que la ITE digui queestiguin en pitjors condicions. L’anypassat vam invertir 112 milions d’eu-ros de subvencions a la famílies enrehabilitació. L’entrada de la ITE ensfarà focalitzar millor les ajudes en les

actuacions prioritàries”.La vivenda del futur “¡ha de partir de

les tres bes, bona, bonica i barata!”,fa broma Reyna. Encara que Lluís Hostadifereix en lletra i número. “S’ha de ba-sar en l’eficiència, en l’equitat, en l’e-cologia i en l’economia”. Pel promo-tor públic, els edificis nous han de serdiferents dels que s’han construït fins ara,totxo a totxo i formigó sobre formigó.“Hem de tendir a la industrialitzacióper millorar el producte. El primer ob-jectiu és eliminar les repassades i afi-nar les toleràncies d’execució decentímetres a dècimes de mil·líme-tre”. Segons Hosta, els edificis hauriende ser autosuficients energèticament. “Sipoguéssim generar l’energia en elmateix lloc de l’edifici ens estalviarí-em moltíssims problemes”.

Encara que sembli paradoxal, Eduar-do Domingo està totalment d’acord ambla proposta. “Estem molt interessatsen el que anomenem la generaciódistribuïda, que significa produir l’e-nergia on s’ha d’utilitzar”. En el trans-port des de les centrals hidroelèctriquesl’energia final per al consumidor té unapèrdua del 30%. A aquesta iniciativa, queencara té un camí llarg per recórrer, sen’hi afegeix una altra de caràcter més im-mediat, la substitució del comptador clàs-sic per un altre que proporciona més in-formació. “Està estudiat que amb lasubstitució del típic comptador de lavivenda per un altre que a més decomptar els quilowatts t’explica el

que consumeixes diàriament, l’estal-vi pot ser de fins a un 20%”.

Enric Reyna admet la necessitat d’efi-ciència, industrialització i eliminació derepassades però demana la metal·litza-ció dels industrials i de la mà d’obra perfer un treball ben fet. Així mateix, adver-teix que “quan parlem d’autosufi-ciència energètica hem d’anar ambcompte: el 50% de les plaques solarshan estat un fracàs absolut. Ens hanobligat a col·locar-les a tot arreu quanel seu manteniment no és l’adequat,tenen un difícil accés i ningú les ne-teja”. Segons el promotor, una inversiómassa important perquè ara no tinguinefectivitat.

SEGURETAT I CONTROL“Hem de tendir cap a les instal·la-cions comunitàries”. El director tècnicde Vivenda de l’Incasòl, Gonzalo Mar-quès, veu amb poca utilitat que cada fa-mília tingui el seu propi escalfador quanés molt més eficient escalfar més quan-titats i masses d’aigua. “Hem de cons-truir d’una altra manera, reduint cos-tos i terminis i augmentant qualitat ieficiència. És el moment d’apostarper una construcció basada en la se-guretat i el control”. Un tipus d’inno-vacions que no sempre s’haurien de fa-bricar als tallers, perquè hi ha projectesd’industrialització in situ que són potentsi responsables. Hosta persisteix en l’efi-ciència: “Els promotors públics hemd’escollir energies renovables i fer vi-

venda sostenible. La nostra utopia hade ser fer realitat els edificis autosu-ficients.”

Algunes de les conclusions advertei-xen que el futur passa per solucionar elproblema de la vivenda. Segons Reynaper dos motius: “Perquè hi ha una de-manda a la qual s’ha de donar les ei-nes perquè pugui adquirir una viven-da i perquè hi ha un estoc moltimportant sense vendre per falta definançament i perquè la gent no téconfiança en el futur per poder com-prar”. Un problema que no és únicamentdels promotors sinó de tothom, assumeixEduardo Domingo. “Ens queda l’as-signatura pendent de la rehabilitaciói molta feina per fer a l’interior de lesvivendes”.

El debat s’acaba amb un relat una mi-ca més optimista de Carme Trilla, que ob-serva el sector de la vivenda en un puntd’inflexió. “Ve d’una etapa molt ex-pansiva. Ha passat dos anys tre-mendament durs i ara encara el futuramb la perspectiva de la demanda”.Un futur que no pot ser negre perquè Ca-talunya té una necessitat important de vi-venda i, sobretot, de vivenda assequible.Si la inversió actual va destinada no no-més a millorar la qualitat, el rendiment iel comportament energètic, el fet de re-duir costos es veu com un fet impres-cindible.2

D’esquerra a dreta, Eduardo Domingo, Carme Trilla, Enric Reyna, Lluís Hosta i Gonzalo Marquès, participants en la taula rodona organitzada per EL PERIÓDICO a la seu de l’APCE.

DLA VIVENDA DEL FUTUR HA DE SEREFICIENT,SEGURAI SOSTENIBLE

DGENERAR ENERGIAAL MATEIX EDIFICIPERMETRIA ESTALVIARMOLTS PROBLEMES

DL’AUTOSUFICIÈNCIAENERGÈTICA DEL’IMMOBLE S’OBTÉAMB UN BON DISSENY

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

LEO FACCIO

Núria

PEDRALSDRA. GRAL. DE QUALITAT

DE L’EDIFICIACIÓ IREHABILITACIÓ DE

L’HABITATGE

La setmana passada va finalitzarel període d’informació públicadel projecte de decret que regu-

larà les inspeccions tècniques dels edi-ficis (ITE). El seu objectiu és establir unsistema d’inspecció tècnica obligatòriadels edificis de vivendes a partir dels 45anys d’antiguitat.

Un dels aspectes que encara no hemaconseguit assumir com a societat ésel fet de prestar atenció al mantenimentde les zones comunes dels nostres edi-ficis. Mentre una bona part dels ciuta-dans, en funció dels recursos econò-mics disponibles, han invertit en lesseves vivendes particulars quantitatsimportants destinades al seu manteni-ment i la seva millora, això no ha pas-sat de la mateixa manera a les parts co-munes de l’edifici, com són les façanes,les cobertes o les instal·lacions gene-rals, entre altres.

El Pla per al Dret a l’Habitatge 2009-2012 de la Generalitat de Catalunya, re-centment aprovat, consolida la rehabi-litació de les vivendes com un dels seuseixos prioritaris, en què s’erigeix comuna de les seves principals línies d’ac-

tuació. I dintre d’aquest programa, elconeixement del parc de vivendes mit-jançant inspeccions tècniques, que jaes van iniciar a l’anterior pla i que, enaquesta ocasió, s’amplien i s’estableixla seva obligatorietat a partir de l’apro-vació del decret. Aquest salt tan signi-ficatiu de passar de la voluntarietat al’obligatorietat a partir dels 45 anysd’antiguitat de la finca marca la di-ferència principal entre el pla anterior il’actual, vàlid per als pròxims tres anys.

El decret pretén, per la via de l’obli-gatorietat, introduir als edificis els pro-grames de manteniment i reparacionsal llarg de la seva vida, per evitar ha-ver d’encarar rehabilitacions costosesper culpa, en gran part, de la falta d’unmanteniment periòdic. Es tracta que elsedificis de vivendes siguin inspeccio-nats des de la perspectiva d’un tècniccapaç de detectar les insuficiències oles lesions que puguin aparèixer en ca-sos extrems.

L’informe no pretén ser complicat. Enaquest sentit, el tècnic responsable ins-peccionarà visualment l’estat dels ele-ments constructius que conformen l’e-difici i les instal·lacions, amb l’objectiuque les comunitats puguin establir unprojecte de reparacions, si cal, peraconseguir les condicions d’aptitud ne-cessàries.

En qualsevol cas, els ciutadans quehagin d’iniciar obres derivades dels in-formes d’inspecció tècniques podransol·licitar les ajudes corresponents a lesconvocatòries de rehabilitació queanualment convoca la Conselleria deMedi Ambient i Habitatge.2

la tribuna

PRESTARATENCIÓ A LES ZONESCOMUNES

Encara no hem assumit la importància que té unmanteniment periòdic

L’informe indicarà si la finca necessitaobres de reparacióo rehabilitació

Obres de rehabilitació finançades per la Generalitat en un bloc de vivendes del barri d’Arraona, a Sabadell.

Prevenir sempre és millor que es-perar que es produeixi un pro-blema greu per posar-se les pi-les. Sota aquesta premissa, el

Govern de la Generalitat està treballantper aprovar el decret sobre la inspec-ció tècnica dels edificis (ITE) de vivendesi el certificat d’aptitud, que ja ha passatel tràmit d’informació pública i actual-ment es troba en fase d’estudi de lesal·legacions presentades. Una futura nor-mativa que té com a objectiu la creaciód’un sistema de control periòdic de l’es-tat de les finques que porti a la pràcticaun procediment per verificar el deure quetenen els propietaris de conservar i re-habilitar els seus immobles. Una actua-ció fonamental per impedir la degrada-ció del parc immobiliari.

Portar a terme aquestes inspeccionspermetrà evitar situacions de risc, iden-tificar i quantificar les patologies exis-tents, per seguidament indicar la ne-cessitat d’actuació, proporcionar alsusuaris informació precisa que els per-meti orientar i prioritzar les seves inver-sions, fomentar la cultura del manteni-ment per allargar la vida útil dels edificisi, finalment, aportar informació a l’Ad-ministració sobre la situació real del parcde vivendes perquè d’aquesta manerapugui orientar i valorar correctament lespolítiques de rehabilitació.

El projecte preveu que s’hagin de sot-metre a la inspecció tècnica els edificisplurifamiliars de vivendes que tinguin unaantiguitat superior als 45 anys o més enel moment de l’entrada en vigor del de-cret, així com la resta de finques a me-sura que vagin arribant a aquesta anti-guitat. L’Administració també es reservael dret de prioritzar les ITE en el cas dedeficiències estructurals, constructiveso de les instal·lacions, en situacions derisc o bé en qualsevol altra causa degu-dament justificada.

INFORME TÈCNIC D’INSPECCIÓEl tècnic inclourà una descripció i foto-grafies de l’estat actual de les façanes,mitgeres, patis i cobertes; una descrip-ció de l’estructura vertical i horitzontal;una descripció de les instal·lacions co-munitàries, és a dir, del sanejament, ai-gua, gas i electricitat; les condicionsd’accessibilitat de l’edifici; les deficièn-cies detectades, la seva qualificació i eltermini per solucionar-les; i la qualifica-ció general de l’estat de l’edifici.

A nivell general, el dictamen del tècnicpodrà tenir diferents graus en funció deltipus, la gravetat i la generalització de lespossibles lesions detectades. Molt greu,si afecten greument l’estabilitat de l’edi-fici i representen un perill per a la segu-retat de les persones, o greu, quan exis-teixin lesions que han de ser arregladesen el termini indicat. El responsable dela ITE també pot determinar que l’edificipresenta deficiències lleus produïdes per

la falta de conservació i que, per tant, s’han de portar a terme treballs de man-teniment, o bé decretar que la finca estroba en un bon estat de conservació.

CERTIFICAT D’APTITUDDepenent de la qualificació determinadaper l’informe, la propietat de l’immoblehaurà de procedir a l’adopció de les me-sures correctores necessàries en el tempsmàxim imposat. Una vegada finalitzadesles obres s’haurà de sol·licitar el certifi-cat d’aptitud davant de l’Administració,que disposarà d’un termini de dos me-sos per determinar el certificat d’apte ono apte, vigent durant 10 anys.

En el programa per a l’estudi i el co-neixement del parc de vivendes del plaper al dret a la vivenda 2009-2012,aprovat el febrer passat, determina quela inspecció tècnica obligatòria sigui unrequisit per acollir-se a les ajudes per ala rehabilitació, en substitució del testde l’edifici que es necessitava fins ara.En aquest sentit, el pla preveu destinar264 milions per a la rehabilitació del parcprivat de vivendes, així com 152 milionsper finançar el manteniment del parcpúblic.2

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

Els edificis de més de 45 anyshauran de superar una inspecció La Generalitat ultima una normativa per garantir un parc de vivendes en condicions

la situació MÉS DE 27.000 DATEN DEL SEGLE XIX

Any de construcció dels immobles a les ciutats catalanes

16.646

10.420

12.258

10.263

22.887

39.631

112.105

4.512

1.543

1.554

1.796

3.743

6.315

19.463

3.779

1.530

1.555

1.646

2.452

4.854

15.816

2.208

771

926

1.287

1.972

2.759

9.923

27.145

14.264

16.293

14.992

31.054

53.559

157.307

Abans1900

19001920

19211940

19411950

19511960

19611970

Totaledificis

BARCELONA GIRONA TARRAGONA LLEIDA TOTAL

Vivenda de lloguer a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona.

Iquè passa després si els lloga-ters es neguen a pagar?” A mésa més d’aquesta por als desper-fectes a les vivendes, aquest és elprincipal temor que motiva que un

important nombre de propietaris deci-deixin no llogar les propietats que tenenbuides i de les quals podrien estar traientun rendiment. Tenint en compte la im-portància del mercat de lloguer en els mo-ments de crisi –ja que és l’única sortidaper a les famílies amb més dificultatseconòmiques–, aquest temor es conver-teix en un verdader problema social. Amés, la por als impagaments fa que mol-tes vegades el propietari demani als arren-dataris garanties molt superiors al quedetermina la llei.

En aquest context, el Govern català hadecidit reforçar l’avalloguer, una fórmulamitjançant la qual la Conselleria de Me-di Ambient i Habitatge avala els arrenda-taris i dóna garanties als propietaris, i que,des de la seva posada en marxa (el mesde setembre de l’any 2008), ha permèsllogar 18.254 vivendes a preu assequiblea Catalunya. En aquest període, l’avallo-guer ha representat gairebé el 17% deltotal dels contractes de lloguer formalit-zats a Catalunya.

El bon funcionament de la mesura i elbaix índex d’impagaments registrats du-rant aquests mesos han convençut el Go-vern català que era possible aprovar unamodificació del decret de l’avalloguer, queampliés de cinc a sis mesos la cobertu-ra per als propietaris d’una vivenda da-vant de possibles situacions d’impaga-ment del lloguer.

Amb l’avalloguer, i després de l’es-mentada reforma, la Generalitat paga finsa sis mesos de lloguer al propietari, sem-pre que aquest hagi instat i obtingut unasentència de desnonament per impaga-ment. El lloguer mensual de còmput ésel dipositat com a fiança obligatòria. Unavegada obtinguda la sentència, i presen-tada la documentació a l’Incasòl, l’arren-dador rep, en un termini de dos mesos,les mensualitats no cobrades des de l’i-nici de l’acció judicial.

ELS REQUISITSEls propietaris que es poden beneficiarde l’avalloguer han de complir les se-güents condicions:DQue la renda mensual no superi els1.500 euros a la ciutat de Barcelona; els1.200 euros a la resta de municipis de lazona A; els 1.000 euros a la zona B; els800 euros a la zona C i els 600 euros ala zona D. Els municipis que conté cadazona es poden consultar a la pàgina webde la Conselleria de Medi Ambient i Ha-bitatge (http://mediambient.gencat.cat).DNo haver exigit una fiança superior adues mensualitats de renda, ni cap altragarantia addicional per a la firma del con-

tracte d’arrendament.DHaver dipositat a l’Institut Català delSòl el contracte íntegre del lloguer, lafiança i un document de compromisosrelatiu a l’avalloguer.

Segons fonts de la conselleria, per evi-tar l’abús i les situacions de frau, l’ava-lloguer té certs límits. Per tant, “no s’a-bonaran les mensualitats en diversossupòsits. En primer lloc, quan en untermini de tres anys s’hagin dictattres sentències de desnonament perimpagaments en una mateixa viven-da. En segon lloc, si en el termini dedos anys s’ha dictat més d’unasentència de desnonament per im-pagament que condemni el mateixarrendador”.

Tampoc es farà efectiu l’avalloguer sil’Incasòl comprova que l’impagament deles rendes s’ha produït per la negativa del’arrendador a cobrar o perquè aquesthagi dificultat el pagament (si un llogateres troba amb alguna d’aquestes dues úl-times situacions pot acreditar aquestesdificultats pagant els lloguers pendentsen els organismes que tenen funcions dedipòsit o consignació, és a dir, els jutjatso la caixa general de dipòsits de la Ge-neralitat de Catalunya).

Amb la fórmula de l’avalloguer, l’Ad-ministració catalana dóna complimenta la resolució del Parlament de Catalu-nya del 24 de febrer sobre la situacióeconòmica i les mesures per afrontar-la,amb l’objectiu d’afavorir i fomentar la po-sada en el mercat de vivendes en règimde lloguer.2

Més de 18.000 contractes amb la garantia de l’avalloguer en 16 mesosLa Generalitat ha ampliat aquesta cobertura dels cinc als sis mesos pel baix nombre d’impagaments

Aquest sistema hapermès la posada al mercat de pisosdesocupats

DARÍO REINAÀrea Monogràfics M

EL NOMBRE de contractes de lloguer firmats a Cata-lunya durant el 2009 va ser gairebé de 100.000, segonsdades de la Secretària d’Habitatge. Concretament, s’ha passat dels 52.941 contractes que es van diposi-tar el 2005, als 97.818 firmats el 2009. Aquesta pro-gressió a l’alça en els últims anys ve motivada per la si-tuació econòmica i per les mesures de foment del lloguerimpulsades per la Generalitat. Així, en cinc anys, gaire-bé s’ha duplicat el nombre de contractes firmats.

Dels nous contractes de l’any passat, 32.177 van cor-respondre a la ciutat de Barcelona i 65.641 a la resta delterritori. L’augment a la ciutat de Barcelona, del 17,4%respecte a l’any 2008, va ser sensiblement inferior al del

global del territori, que va arribar al 22,1%. La variacióviscuda en l’àmbit metropolità va ser del 24,7%. L’aug-ment més important es va produir a les demarcacionsde Tarragona i Lleida, amb creixements del 41,4% i del39,4%, respectivament. Només a les comarques giro-nines l’augment va ser inferior a la mitjana, concreta-ment del 13,1%.

A finals del 2009, l’evolució del preu del lloguer a Ca-talunya va situar els preus un 6,4% per sota dels que hihavia a finals de l’any 2008. El lloguer mensual con-tractual es va situar el quart trimestre del 2009 en 850euros, cosa que és equiparable als preus existents amitjans del 2007.

les xifres

TARRAGONA ÉS LA PROVÍNCIA AMB MÉS FIRMES

Els contractes es dupliquen en cinc anys

IV/04 I/05 II/05 III/05 IV/05 I/06 II/06 III06 IV06 I/07 II/07 III/07 IV/07 I/08 II/08 III/08 IV/08 I/09 II/09 III/09 IV/09

32.000

24.000

16.000

8.000

0

1.200

900

600

300

0

Contractes

Contractes Lloguer mitjà (euros/mes)

Lloguer mitjà

Evolució del mercat de lloguer a Catalunya

RICCARDO CABBIA