Catalunya i Espanya 1899-1939

8/12/2019 Catalunya i Espanya 1899-1939

http://slidepdf.com/reader/full/catalunya-i-espanya-1899-1939 1/31

Catalunya i Espanya 1899-1939



1.- LA CRISIS DEL TORN DINÀSTIC1898-1917.

1.1.- EL REFORMISME DINÀSTIC. Als inicis del s.XX, Catalunya va iniciar una dinàmica

política diferent a la resta d’Espanya, perquè els partitsdinàstics (conservadors-liberals) van perdrel’hegemonia en benefici de dues forces: el

republicanisme i el catalanisme. El 1902 Alfons XIII, major d’edat inaugura el seu regnat,

amb l’objectiu de mantenir el torn pacífic i de“regenerar” la vida política.

El presindent conservador Antoni Maura va dur aterme, fins 1909, algunes reformes: de la hisenda, del’administració i la llei electoral, per regenerar la vidapolítica i evitar la corrupció.

Però no va desaparèixer el caciquisme ni la corrupciópolítica i electoral.



El 1903 Espanya va emprendre una nova campanyacolonial, cap a la zona del Marroc.

Espanya va obtenir una franja al Nord el 1906.

El govern de Maura vol incrementar el nombre desoldats i enviar les tropes integrades pels reservistescatalans, molts ja casats i amb fills. Això serà la guspira queprovocar una important protesta popular a Barcelona.

Aquesta protesta va contar amb el suport derepublicans, socialistes i anarquistes, que van fer una cridaa la vaga general.

La vaga es va convertir en una revolta urbana, ambcrema d’esglèsies es va estendre per fora de Barcelona.

L’aixecament fou reprimit amb contundència i la repressió

desproporcionada amb afusellament del pedagog Ferrer iGuàrdia.

Aquests fets van provocar la dimissió del president Antoni

Maura.



A partir de 1910 els liberals de Jose Canalejas vanintentar reformar el poder civil de l’Estat davant lainfluència de i la descentralització de l’Estat.

Però el seu assassinat pels anarquistes al 1912 va obrir unperíode d’inestabilitat política que va conduir a la crisis de1917.

1.2.- MOVIMENT OBRER. Durant els primers anys del s. XX, a Catalunya va

aparèixer un nou grup d’ideologia republicana creat perAlejandro Lerroux, Partit Radical. Aquest partit tenia un discurs obrerista, revolucionari,

anticlerical i un fort component espanyolista, en oposicióal corrent catalanista. Lerroux vinculava el catalanisme

amb els interessos de la burgesia i l’Esglèsia, sectorcontrari als obrers. Però és l’anarquisme la força hegemònica dins

l’obrerisme català i l’any 1910 es va fundar laConfederació Nacional del Treball (CNT).



1.3.- EL CATALANISME I SOLIDARITAT CATALANA.

La Lliga Regionalista s’havia afermat com el partit hegemònicdins el catalanisme.

L’any 1907 s’agrupen totes les forces polítiques de Catalunya,excepte Lerroux i els partits dinàstics, en una coalició electora anomenada Solidaritat Catalana.

Aquesta coalició té un programa que reclama l’autogovern deCatalunya i aconsegueix guanyar les eleccions 1907 i el

president Enric Prat de la Riba va ser nomenat president de laDiputació de Barcelona.

1.4.- LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA.

A partir de 1910 amb els governs liberals es va iniciar un procésde descentralització de l’Estat.

El 1914 es va crear una institució de govern per a Catalunya,la Mancomunitat, que agrupava les quatre diputacions catalanes ique va ser presidida per Enric Prat de la Riba.

La seva tasca va ser la creació d’infraestructures i serveispúblics i posar en marxa un projecte cultural i educatiu.



II.- ELS ÚLTIMS ANYS DE LAMONARQUIA. 1917-1931

2.1.- LA CRISIS DE 1917. La conjuntura econòmica derivada de la Primera Guerra Mundial, va

comportar un augment dels beneficis empresarials i ladisminució de la capacitat adquisitiva dels assalariats, això vacontribuir a acentuar les diferències socials i a crear un clima

de tensió. La tensió va esclatar l’any 1917 quan es va produir una greu crisi

en la que van confluir problemes militars, polítics i socials.

1. Crisis política: les forces polítiques d’oposició a Catalunya es van

reunir en l’Assamblea de Parlamentaris i van exigir al govern una

convocatoria a Corts Constituients.2. Crisis militar: Grups militars organitzats en juntes de defensa

s’enfronten al govern demanant millores.

3. Crisis social: Els sindicats CNT i UGT van convocar una vagageneral per acabar amb el govern. Derivarà en el Pistolerisme.



2.2.- LA INESTABILITAT POLÍTICA I DESASTRED’ANNUAL.

El govern va aconseguir reprimir les vagues i pactaramb els militars i polítics, es va fer evident la crisis delsistema.

Entre 1917 i el 1923 va tenir lloc un moment deinestabilitat polítca amb tretze governs.

La derrota d’ Annual: l’any 1921 l’exèrcit espanyol vapatir una derrota militar al Rif marroquí amb 12.000soldats morts. L’oposició va demanar responsabilitats i esva investigar = expedient Picasso. On s’acusava a

comandaments militars i a Alfons XIII. Per aturar lapresentació de l’informe a les Corts, es va propiciar desde l’exèrcit un cop d’Estat.



2.3.- LA DICTADURA DE PRIMO DERIVERA.1923-1931.

El 1923, Miguel Primo de Rivera, amb el consentiment

d’Alfons XIII, de grans empresaris i dels grups políticsconservadors , va fer un cop d’Estat que va donar lloc auna dictadura militar similar a la feixista.

La justificació del cop era: que el sistema parlamentari iconstitucional estava desprestigiat i estava incapacitat per

frenar la revolució social que s’acostava. Les mesures del nou règim van ser:1. Suspensió de la Constitució i dissolució del Parlament.2. Prohibició dels partits polítics i dels sindicats.3. Destitució de tots els càrrecs polítics.4. Rígida censura de premsa.5. Supressió de la Mancomunitat i de totes les

expressions públiques de catalanisme.6. Repressió sobre intel·lectuals, professors i

organitzacions d’esquerres.



La dictadura es va mantenir per la bona situacióeconòmica internacional, per el fi del conflictemarroquí , però amb el crac de 1929, es va començar a

resentir l’economia i l’oposició va augmentar. Sense suports, el dictador va dimitir 1930. Alfons XIII

nomenar cap del govern al general Dàmaso Berenguer.

L’oposició antimonàrquica republicans, socialistes i elcatalanisme d’esquerres van començar a organitzar i van

signar el Pacte de Sant Sebastià (agost del 1930) que haviad’afavorir l’arribada de la República i el reconeixementde l’autonomia per Catalunya, País Basc i Galícia.



III.-DE LA MONARQUIA A LAREPÚBLICA.

3.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA. El 12 abril de 1931 es convoquen eleccions municipals, que

es van veure com una consulta entre monarquia o república.

L’oposició els signants del Pacte de Sant Sebastian es vanpresentar a les eleccions com una coalició, mentre els partitsdinàstics dividits.

Els resultats de les eleccions es de majoria de regidorsmonàrquics, però a les grans ciutats i zones industrials vanguanyar les republicanosocialistes.

La reacció dels ciutadans als resultats va ser la sortida al carrerper demanar la proclamació de la República.

Davant això Alfons XIII va abandonar el país i es va exiliar .

El 14 abril 1931 es va proclamar la Segona RepúblicaEspanyola.



3.2.- LA CONSTITUCIÓ DE 1931. El juny de 1931 es va convocar eleccions a Corts

Constituents, el resultat va ser la victoria de la coalició. Laseva primera tasca serà la creació de la Constitució de

1931, que té com a característiques :1. L’acceptació de l’Estat de constituir-se governs

autonòmics en algunes regions.2. Poder legislatiu resideix en les Corts d’una sola cambra, el

poder executiu, en el Consell de Ministres i el judicial era independent.

3. S’establia per primera vegada el sufragi universal masculíi femení.

4. Estat aconfessional= separació entre Esglèsia i Estat.

5. Reconeixement de drets individuals i ampliació de lesllibertats. El nou president de la República va ser Aniceto Alcalà

Zamora i Manuel Azaña el president del govern formatper la coalició.



IV.-EL BIENNI REFORMISTA1931-1933

4.1.- LES REFORMES REPUBLICANES.

El nou govern de la República va emprendre, la feina dereformar el país en un sentit democràtic, laic idescentralitzat.

El seu objectiu modernitzar l’economia i la societat espanyola. Reformes són:1. R. Exèrcit: reducció de comandaments per fer-lo més

modern i fidel a la República.2. R. Religiosa: disminuir el pes de l’Esglèsia a la societat i la

seva influència en l’educació. 3. R. Educativa: promovia una educació laica, obligatòria i

gratuïta. L’Estat es feia càrrec de l’escola pública. 4.

R. Territorial: una descentralització de l’Estat. Això vapermetre la creació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunyade 1932, on es reconeixia a Catalunya com una autonomia dinsl’Estat Espanyol i les institucions autonòmiques.

5. R. Agrària: volia posar fi al latifundisme, l’atur dels jornalers imodernitzar l’agricultura. Serà un procès lent per laresistència dels propietaris.



4.2.- LA OPOSICIÓ A LES REFORMES. El reformisme republicà va haver d’enfrontar -se a

l’oposició dels grans propietaris agraris, l’Esglèsia catòlica,

una part de l’exèrcit i amplis sectors de les classes altes imitjanes; perquè veien amenaçades les seves propietats iel seu poder.

Les forces de la dreta es van reagrupar en :

1. La Confederación Española de Derechas Autónomas(CEDA) dirigida per José María Gil Robles.

2. Aparició 1933 d’un grup de caràcter feixista, La FalangeEspañola (FE), dirigit per José Antonio Primo de Rivera(fill del dictador).

3. Els monàrquics de Renovació Española dirigits per JoséCalvo Sotelo.

4. Carlins també s’uniran a aquesta oposició als republicans i

van fundar la Comunió Tradicionalista.



Des de l’obrerisme la reacció davant la lentitudd’algunes reformes com l’agrària, va ser l’exaltació d’obrers

i jornales.

Tant el sector de l’UGT, com dels anarquistes vanradicalitzar la seva postura i sobretot els vinculats a la FAI(Federació anarquista ibèrica), van protagonitzarinsurreccions armades com: 1932 els obrers a l’AltLlobregat i els pagesos a Casas Viejas. La dura repressió

d’aquest aixecaments va desprestigiar el govern.



V.-EL BIENNI CONSEVADOR1933-1936

5.1.- EL GOVERN DE DRETES. La dura repressió dels fets de Casas Viejas va provocar

una crisis de govern, i el president de la República, NicetoAlcalá Zamora, va convocar eleccions novembre del1933.

Les eleccions van guanyar els partits de dretes amb un40% dels vots i els partits de centre amb un 21%. Enconseqüència Alejandro Lerroux, del Partit Radical(centrista) amb el suport de la CEDA, va ser elegit com anou president del govern.

El nou govern va desmantellar l’obra reformista delbienni anterior: va paralitzar la reforma agrària imilitar , va modificar la política religiosa i educativa iva amnistiar els rebels del cop de Sanjurjo.

Aquesta actuació va radicalitzar els partits d’esquerres.



5.2.- LES REVOLTES DE 1934. A Catalunya, quan els tribunals de Madrid van anul·lar la

Llei de Contractes, votada pel Parlament català i que la va

tornar a aprovar. Llei permetia als pagesos accedir a lapropietat de les terres, pagant als propietaris uns preustaxats.

Però l’enfrontament més important de la Generalitatamb el govern és quan el president Companys proclama a

l’octubre de 1934 l’Estat Català dins la RepúblicaEspanyola. La rebel·lio va ser sufocada , es va dissoldre alGeneralitat, es va anul·lar l’Estatut i empresonar algovern.

A Àsturies, es va donar una revolta social. Militantssocialistes, comunistes i anarquistes van ocupar laconca minera. La revolta va ser reduïda per l’exèrcit iuna dura repressió.



5.3.- EL FRONT POPULAR. Les desavinences entre els partits del govern CEDA i

Partit Radical i els casos de corrupció d’alguns polítics vanportar a la convocatoria d’eleccions al febrer de 1936.

Les forces de centreesquerra es van presentar agrupadesen la formació Front Popular(Front d’Esquerres aCatalunya). El seu programa consistia en la recuperació deles reformes del bienni republicà i amnistia per elsrepresaliats del 1934.

Els partits de dretes es presentaven per separats(Bloque Nacional de Calvo Sotelo, CEDA, FalangeEspañola) i amb un programa consevador, a Catalunya esvan aplegar en el Front Català d’Ordre, dirigit per la Lliga.

Els resultats encara que molt ajustats li van donar la victoriaal Front Popular. President de la República ManuelAzaña i del govern Santiago Casares Quiroga.

La coalició d’esquerres va continuar les reformesfrenades i reinstaurar la Generalitat de Catalunya il’Estatut.Reiniciar el procés autonòmic al País Basc i

Galícia



VI.-LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA1936-1939

6.1.- PREPARACIÓ DEL COP D’ESTAT. La divisió entre les dretes i les esquerres va radicalitzar.

Els sectors més radicals d’esquerres volien dur a termeuna revolució social i els sectors més extrems de dretes,

que tenien el suport d’una part de l’exèrcit, defensaven lanecessitat d’acabar amb el govern amb un cop d’Estat.

L’assassinat del diputat de dretes José Calvo Sotelo,es fa en represàlia per la mort del socialista José Castillo,va portar la tensió a l’extrem.

Això va servir per als militars colpistes de pretext perinterrompre per les armes els procés reformista.



6.2.- L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL. El 17 de juliol de 1936, a les Canàries i a algunes ciutats

africanes com Ceuta, Melilla i Tetuan i el 18 de juliol a laPenínsula, un sector important de l’exèrcit ; els generals Franco,

Mola, Sanjurjo, Queipo del Llano… van encetar un copd’Estat. Van donar suport al cop les classes contraries a la república i

les organitzacions antirepublicanes com falangistes, carlins,alfonsins….

El 19 de juliol, davant el clamor popular, el govern va donararmes a les milícies dels sindicats i dels partits del FrontPopular, per aturar el cop.

El cop va triomfa a les zones agrícoles i va fracassar a lesciutats i regions industrials.

A finals de juliol els sublevats controlaven : Canàries, part d’Andalusia,

Castella i Lleó, Navarra, Galícia, les Balears(excepte Menorca) i partd’Aragó i d’Extremadura.

Els republicans controlaven: Cantabria, Astúries, Catalunya, tot elLlevant, Madrid, Castella la Manxa i major part de País Basc id’Andalusia.



6.3.- LA INTERNACIONALITZACIÓ DELCONFLICTE.

Des del primer moment, la Guerra Civil Espanyola es vaveure com una confrontació entre les forcesdemocràtiques i els règims fexistes. El precedent del queseria després la Segona Guerra Mundial.

Els militar sublevats van comptar amb el suport des delprincipi d’Alemanya, amb legió Còndor, artilleria, carros iequips de transmissió i Itàlia i Portugal amb tropes de

voluntaris. França i Gran Bretanya van tenir una política de

neutralitat i de no-ingerència en la guerra. La nointervenció va perjudicar a la República, que es va trobar senseajuda. Davant això, l’URSS es va convertir en el seu únic

suport militar, en armes i assessors. Tot i la posició dels governs es va donar una onada de

solidaritat internacional amb el bàndol republicà imilers de voluntaris de diversos països van arribar a Espanyaper combatre, eren les Brigades Internacionals.



6.4.- LES DUES ZONES ENFRONTADES. ZONA REPUBLICANA: GUERRA I REVOLUCIÓ. Els primers dies de la guerra, les partits i els sindicats

d’esquerres van organitzar comités obrers amb lavoluntat de dirigir l’esforç bèl·lic i la vida civil a lareraguarda. Com:

1. Per això van col·lectivitzar les fàbriques i confiscar lesterres latifundistes per repartir-les entre col·lectius de

pagesos.2. Es va desfermar l’anticlericarisme; els capellans van ser

persseguirs i les manifestacions religioses prohibides.Qualsevol signe aristocràtic, burgès o religiós va seconsiderat enemic i era causa d’empresonament o de

mort. Al setembre de 1936 s’inicia un procés de

restabliment de l’etructura estatal per intentarcontrolar la situació. També es va dissoldre les milíciesper integrar-les totes en un Exèrcit Popular sota un

comandament unificat.



Els fracasos militars de la República van propiciar la divisiódintre de les forces republicanes.

1. Els republicans, els comunistes i una part dels

socialistes defensaven la necessitat de donar prioritata la guerra i paralitzar el procés revolucionari.

2. Els anarquistes i els trostkistes ( Partit Obrerd’Unificació Marxista, POUM) es van oposar a algunesmesures del govern i el maig de 1937 es dona unenfrontament armat a Barcelona.

Resultat de l’enfrontament va ser la formació per part de Juan Negrín d’un nou govern, sense presènciaanarquista i una forta influència comunista.

Negrín va proclamar una política de resistènciaextrema basada en un enfortiment de les institucions del’Estat i en la potenciació de l’Exèrcit Popular .



ZONA SUBLEVADA: DICTADURA MILITAR.

Zona controlada pels rebles, tots els esforços anavendirigits a guanyar la guerra i per això es va establir un

poder militar únic. El primer órgan de poder va ser la Junta de Defensa, que

des de 1 octubre de 1936, va anomenar a FranciscoFranco generalísim i cap de govern, alhora que li atorgavapoders plens.

A l’abril 1937 es va decretar la unificació de totes lesforces polítiques en un partit únic, La Falange EspañolaTradicionalista y de las Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista(FET y de les JONS)

Un any després es forma el primer govern franquista aBurgos, amb inspiració en el fexisme= obediència cega allider, menyspreu pel liberalisme i per la democràcia, exaltacióde la violència…i defensava un model social conservador i

basat en el catolicisme.



D’acord amb això, es van abolir tota la legislació laboral isocial, la reforma agrària, la llibertat religiosa, elsestatuts d’autonomia i es van prohibir tots els partitspolítics i sindicats.

A les zones controlades es va dur a terme una persecuciósistemàtica de les organitzacions del Front Popular.

La repressió va afectar a tothom que havia fet costat ala República o a aquells que no manifestaven la seva

adhesió al nou règim. Volien així aterroritzar a la població ievitar qualsevol oposició al nou Estat.



6.5.- LES FASES DE LA GUERRA. PRIMERA FASE (juliol 1936- març 1937): L’estrategia

dels sublevats era anar del sud cap a Madrid i pendre la

capital el més ràpid possible. El govern de la República en previsió d’un atac es

trasllada a València i més tard les forces republicanes vanpoder aturar l’ofensiva franquista.

Tot i així van ocupar Badajoz, Toledo i Màlaga.

SEGONA FASE (abril 1937- novembre 1937) : Elssublevats van aconseguir el control de la franjacantàbrica , (bombardeig de Gernika) i les zonesindustrials i mineres de Bilbao.

L’exèrcit republicà va fracassar en el seu intent peralliberar Saragossa a la batalla de Belchite, o a Bruneteper reduir la pressió al nord. Tampoc van poder evitar lacaiguda de Santander i Astúries.



TERCERA FASE (desembre 1937- novembre 1938): El1938 els sublevats avancen sobre Aragó i van arribaral Mediterrani per Catelló. Així Catalunya resta aïlladadel territori republicà.

Per impedir l’avenç els republicans creuen el riu Ebre iiniciar la batalla de l’Ebre, que va durar tres mesos i vasuposar la retirada de les tropes republicanes a l’altrariba de l’Ebre.

Després d’això l’avenç franquista va ser imparable. QUARTA FASE ( desembre 1938 – març 1939):

L’exèrcit franquista va ocupar Catalunya (gener 1939 cauBarcelona) i Madrid el 28 març de 1939. La guerra va

acabar 1 abril 1939.



6.6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA. Pèrdues demogràfiques i econòmiques: morts sobre uns

550.000 persones.

A això hem d’afeigir els exiliats, uns 470.000. Tot i que partd’aquest que van creuar la frontera francesa van tornar a

Espanya al voltant de la meitat.

Destrucció d’infraestructures i de vies de comunciació.

La producció agrícola i industrial va disminuirconsiderablement.

Pèrdua de la democràcia i de les llibertats polítiques:s’imposa una dictadura.

Ruptura de convivència: l’enfrontament va deixar unes

ferides a la societat que amb la repressió,empressonaments, les depuracions i les penes de mortvan fer durar a la posguerra.

Catalunya i Espanya 1899-1939

Documents

Transcript of Catalunya i Espanya 1899-1939