Catalunya i Espanya

(1902-1939)

El declivi del torn pacífic (1898-1917)

ELS INICIS DELREGNAT D’ALFONS XIII

-Alfons XIII arribà a la majoria d’edat l’any 1902.

-Intentà mantenir el torn pacífic i al mateix temps regenerar la vida política.

-Els presidents Antonio Maura i José Canalejas (liberal) van intentar introduir reformes en la hisenda, la llei electoral, l’administració local i en la relació entre església i estat per acabar amb el caciquisme, però no va acabar de fundionar..

Antonio Maura

José Canalejas

Amb l’assassinat del president Canalejas (1912), s’inicià un període de inestabilitat política que desencadenà la crisi de 1917.

A Catalunya la situació política era diferent. El republicanisme i el catalanisme van acabar amb l’hegemonia dels partits monàrquics liberal i conservador.

Cal destacar el Partit Republicà Radical, liderat per Alejandro Lerroux. Aqiest era profundament anticlerical i espanyolista i tenia el suport d’una part dels obrers.

El partit catalanista més important va ser la Lliga Regionalista, al voltant de la qual s’organitzà una coalició de partits anomenada Solidaritat Catalana, que reclamava més autonomia per a Catalunya. El seu líder més important va ser Enric Prat de la Riba.

Alejandro Lerroux Enric Prat de la Riba

La guerra del Marroc

L’any 1906 va tenir lloc la conferència d’Algecires. El nord del Marroc (Rif) va quedar sota protectorat espanyol, però les tribus berbers (cabiles) s’oposaren.

-El nord del Marroc es convertí en un focus de guerra permanent. Cal destacar la derrota del barranc del Lobo (1909), on moriren molts soldats espanyols.

La Setmana Tràgica (1909)

L’any 1909 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular contra el reclutament de tropes per anar a la guerra del Marroc que es coneix com a Setmana Tràgica.

Aquesta revolta va tenir un marcat caràcter anticlerical. Molts convents i esglésies van ser cremats.

La revolta va ser durament reprimida pel govern. Un exemple va ser l’execució del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia.

Aquesta repressió va ser fortament criticada per l’opinió pública i provocà la dimissió d’Antoniio Maura, aleshores president del govern..

La Mancomunitat de Catalunya

L’any 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya a partir de la unió de les quatre diputacions catalanes. El seu primer president va ser Enric Prat de la Riba.

Es tractava del primer organ de govern específicament català des de 1714.

La Mancomunitat impulsà la creació de noves infraestructures , serveis públics i escoles i potencià la creació cultural en català.

Els darrers anys de la monarquia (1917-1931)

L’any 1917 va esclatar un fort moviment d’oposició als partits dinàstics.

A Catalunya es va crear l’Assemblea de Parlamentaris, que defensava la necessitat de convocar corts constituents.

Alguns militars crearen Juntes de Defensa i s’oposaren al govern.

L’UGT i la CNT van convocar una vaga general amb l’objectiu d’enderrocar el govern.

Amb la crisi de 1917 el torn pacífic arribà a la seva fi.

Entre 1917 i 1923 es van formar diversos governs de concentració formats per membres dels partits consevador i liberal i amb el suport amb la Lliga Regionalista, que reclamava un estatut d’autonomia per a Catalunya.

Eduardo Daato

Francesc Cambó

Durant aquest període també va créixer l’afiliació als sindicats obrers i les mobilitzacions en defensa de millors condicions laborals.

Cal destacar la vaga dels treballadors de la companyia elèctrica “La Canadenca” l’any 1919, que va paralitzar la ciutat de Barcelona durant 40 dies

- Com a conseqüència, el govern i la patronal van endurir la seva repressió contra el moviment obrer a partir de l’acció de pistolers que atemptaven contra líders obrers i sabotejaven vagues.

Salvador Seguí “El noi del sucre”

L’any 1921 l’exercit espanyol va patir una gran derrota a Annual, a mans dels rebels rifenys, que va provocar una forta crisi política . Es va elaborar un document “Expedient Picasso”, que implicava a militarsi i al mateix rei i que acabà amb un cop d’estat.

Abd el-krim

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

L’any 1923, el general Primo de Rivera va protagonitzar un cop d’estat que amb l’excusa de preservar l’ordre va donar pas a una dictadura militar.

Primo de Rivera va comptar amb el suport del rei Alfons XIII, la patronal i els grups polítics conservadors.

Va suspendre la constitució, va dissoldre el Parlament i els partits polítics i sindicats van quedar prohibits.

També va acabar amb la Mancomunitat de Catalunya i exercí una forta repressió contra el catalanisme i les organitzacions d’esquerres.

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

L’any 1925 va ternir lloc el desembarcament a Alhucemas, que posà fi a la guerra del Marroc.

Primo de Rivera va aconseguir mantenir l’ordre fins l’any 1929, però els efectes de la crisi ecdnòmica de 1929 van precipitar la seva fi.

De mica en mica va créixer l’oposició al dictador i l’any 1930, el rei Alfons XIII el va destituir, nomenant en el seu lloc el general Berenguer, amb el qual es preveia tornar a l’ordre constitucional.

De la monarquia a la República

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals que es van plantejar com un plebiscit entre la Monarquia i la República.

Els partits republicans, socialistes i nacionalistes d’esquerres van aconseguir la victòria a les principals ciutats i àrees industrials.

Molts ciutadans es van llençar al carrer per exigir la proclacmació de la República.

Alfons XIII va marxar a l’exili i la República va ser proclamada dos dies més tard

A continuació es va formar un govern provisional, format fonamentalment per republicans i socialistes. Aquest govern va aprovar una sèrie de mesures:

-Amnistia per als presos polítics.-Establiment d’un govern de la Generalitat provisional a Catalunya.

-Lleis socials adreçades a millorar les condicions de vida dels obrers i els jornalers.

-El mes de juny es van celebrar unes eleccions a Corts Constituents, guanyades per una coalició de republicans i socialistes que s’encarregà de redactar una nova constitució.

Els trets més importants de la constitució de 1931 són:

-Sufragi Universal masculí i femení.-Àmplies llibertats individual i col·lectives.-Espanya es convertí en un estat laic.-Reconeixia la possibilitat de crear governs autonòmics.-El poder legislatiu estava en mans de les Corts i l’executiu en mans del President de la República i el Consell de Ministres.

El primer president de la República va ser Niceto Alcalá Zamora i el primer president del govern va ser Manuel Azaña.

Niceto Alcalá Zamora Manuel Azaña

La Catalunya Republicana

A Catalunya les eleccions de 1931 van ser guanyades per Esquerra Republicana de Catalunya, que substituí la Lliga Regionalista com a partit hegemònic.

Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació Ibèrica.

També es va crear un govern provisional (Generalitat), l’objecitu del qual va ser l’elaboració d’un Estatu d’Autonomia.

Francesc Companys

Lluís Companys

L’Estatut de 1932

Es redactà a Núria i s’aprovà en referendum . No obstant això, va ser retallat a Madrid.Reconeixia a Catalunya com a regió autònoma.Els principals organs de govern eren el President de la Generalitat, el Parlament i el Consell Executiu (govern).Reconeixia el català i el castellà com a llengües oficials a Catalunya.

Les eleccions de 1932

-Les primeres eleccions al parlament van ser guanyades novament per ERC i Francesc Macià va ser escollit President de la Generalitat..

L’acció de govern de la Generalitat republicana

Va continuar la política econòmica i social iniciada per la Mancomunitat.

Cal destacar la seva labor pel que fa al suport a l’ensenyament i a la normalització lingüística de la llengua catalana.

Pompeu fabra

Les forces polítiques catalanes durant els anys 30

Durant els anys 30, aquestes eren les forces polítiques catalanes més importants:

Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià i Lluís Companys): nacionalisme d’esquerres.

Lliga Catalana (Francesc Cambó): catalanisme conservador.

Forces de centre: Unió democràtica de Catalunya i Acció Catalana Republicana.

Forces obreres: PSUC i POUM (marxisme) i CNT (anarquisme).

El Bienni Reformista (1931-33)

El govern de la República va intentar modernitzar l’economia i la societat espanyoles. Per aconseguir-ho va dur a terme una sèrie de reformes:

REFORMA DE L’EXERCIT: El govern pretenia modernitzar-lo i reduir la seva influència política. Es van jubilar molts comandaments i es va tancar l’Academia militar de Saragossa.

REFORMA RELIGIOSA I DE L’ENSENYAMENT:: Es buscava acabar amb la influència d’església en la societat. Es decretà la llibertat de culte, es prohibí l’ensenyament per part dels ordes religiosos. També es van introduir el matrimoni i l’enterrament civil i es legalitzà el divorci.

El Bienni Reformista (1931-33)

REFORMA TERRITORIAL: A més a més de Catalunya, el País Basc i Galícia van iniciar un procés autonòmic.

REFORMA AGRÀRIA: Volia acabar amb la situació de pobresa en què vivien els jornalers del sud d’Espanya. Es va aprovar una llei que preveia expropiar finques no conreades i repartir la terra entre famílies pageses pobres.

Hi va haver una forta oposició a les reformes del govern de la República.

Per part dels consevadors s’oposaven la jerarquia eclesiàstica, els grans propietaris agraris, les classes altes i una part de l’exercit.

L’any 1932 hi va haver un intent de cop d’estat encapçalat pel General Sanjurjo que va fracassar.

La dreta espanyola s’organitzà al voltant de José Maria Gil Robles i la CEDA (Confederacion Española de Derechas Autonomas.

També va sorgir un grup feixista espanyol : Falange Española, encapçalada per José Antonio Primo de Rivera.

José Maria Gil Robles, líder de la CEDA

José Antonio Primo de Rivera

La UGT i especialment els anarquistes de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) van protagonitzar aixecaments contra el govern de la República.

Van ser especialment significatives la revolta dels miners de l’Alt Llobregat l’any 1932 i sobretot la de Casas Viejas (Cadis, 1933), protagonitzada per jornalers i que va ser brutalment reprimida per les forces d’ordre públic, provocant una crisi de govern i una nova convocatòria d’eleccions.

El Bienni consevador i el Front Popular (1933-36)

Les eleccions de 1933 van ser guanyades pels partits de dretes i de centre. Alejandro Lerroux va ser nomenat president del govern amb el suport dels parlamentaris de la CEDA.

El nou govern va aturar i desmantellar les reformes del bienni anterior i amnistià els participants en el cop d’estat del general Sanjurjo..

L’any 1934, alguns ministres de la CEDA es van incorporar al govern, fet que va provocar l’esclat de revoltes a tot Espanya, especialment a Catalunya i a Astúries.

A Astúries, un comitè format per anarquistes, comunistes i socialistes van declarar la revolució social i ocuparen la conca minera.

Aquesta revolta va ser sufocada per l’exercit i durament reprimida.

A Catalunya, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Espanyola.. Aquesta rebel·lió va acabar amb la dissolució de la Generalitat, la suspensió de l’Estatut i l’empresonament del president companys i els membres del seu govern.

El Front Popular (1936)Els desacords entre membres del Partit Radical i de la CEDA i escàndols com el cas de l’estraperlo van provocar una nova convocatòria electrtoral el febrer de 1936.

Les forces d’esquerres es van agrupar en el Front Popular (a Catalunya Front d’Esquerres) .La CNT els va donar suport.

Exigien el retorn a les reformes del bienni d’esquerres i l’amnistia per a les persones empresonades des de 1934.

Els partits de dretes es van presentar de forma separada. Només a Catalunya es van unir en el Front Català d’Ordre, liderat per la Lliga Catalana.

Les eleccions van ser guanyades pel Front Popular

El Front Popular (1936)

Manuel Azaña es va convertir en el nou president de la República i Santiago Casares Quiroga va ser el nou president del govern.

Es van reiniciar les reformes del bienni d’esquerres i també es va reinstaurar la Generalitat de Catalunya.

La tensió i la violència entre dretes i esquerres va créixer molt en els mesos següents i les forces contràries a la República buscaran acabar amb la mateixa a través d’un aixecament militar.

José Calvo sotelo

La Guerra Civil espanyola (1936-1939)

El 17 de juliol un sector de l’exercit espanyol s’aixecà en armes contra el govern de la República a Ceuta Melilla i Tetuan.

L’endemà, la sublevació va continuar a la península.

Els militars van comptar amb el suport dels tradicionalistes i dels falangistes.

Alguns militars van restar fidels a la República i el dia 19, el govern va decidir fonar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular.

General Mola

General Franco

General Queipo de Llano

A Barcelona el cop d’estat va ser aturat per part de militars fidels a la República, membres de la Guàrdia Civil i la Gùàrdia d’Assalt i partidaris dels partits i sindicats d’esquerres després de lluitar durant dos dies als carrers de la ciutat.

El cop també va fracassar a Madrid, València, el nord d’Espanya i algunes parts de Castella, Andalusia i Extremadura.

La guerra civil espanyola va tenir un gran ressó internacional i va ser vista com un enfrontament entre la democràcia i el feixisme.

Els insurrectes (nacionals) van comptar amb el suport de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista.

El govern de la República va tenir dificultats per trobar suports a l’estranger. França i la Gran Bretanya van promoure una política de neutralitat (Comitè de no internvenció).

Només la Unió Soviètica va ajudar la República amb armes i assessors militars.

INTERVENCIÓ MILITAR ALEMANYA EN LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Tropes 17.000Tancs 120

Peces d’artilleria 600Avions 597

INTERVENCIÓ MILITAR ITALIANA EN LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Tropes 72.775Avions 759

INTERVENCIÓ MILITAR SOVIÈTICA EN LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Tropes 6.000Tancs 760

Peces d’artilleria 1.555Avions 1.087

Les brigades internacionals van lluitar al costat del bàndol republicà.

Estaven integrades per voluntaris procedents de molts països, que vingueren a Espanya a defensar la República i la democràcia.

LA ZONA REPUBLICANA

Els partits i sindicats d’esquerres van crear les seves pròpies milicies armades. A Catalunya es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes, controlat per la CNT-FAI.

També es van crear comitès obrers. Aquests van col·lectivitzar fàbriques i les terres dels latifundistes.

Va tenir lloc una forta onada de violència contra l’església i els seus representants i contra tot allò que es pogués considerar burgès o aristocràtic.

A partir del mes de setembre, el govern de la República va començar a recuperar el control de la situació.

El mes de novembre de 1936es va crear un goven de concentració encapçalat per Francisco Largo Caballero i format per republicans, socialistes, comunistes i anarquistes. El govern de la República es desplaçà de Madrid a València.

El nou govern va intentar frenar la violència descontrolada dels primers mesos i fusionar totes les forces armades en un Exercit Popular.

Francisco Largo Caballero

La Guerra Civil espanyola (1936-1939)

ELS FETS DE MAIG DE 1937

Van ser un enfrontament dins del bàndol republicà i van tenir lloc a Barcelona.

Els republicans, comunistes i socialistes defensaven que calia ajornar la revolució i guanyar primer la guerra.

Es van enfrontar ala anarquistes i trotskistes, que creien que la revolució i la victòria militar formaven part d’un mateix procés.

Com a conseqüència dels Fets de Maig es va produir un canvi en el govern de la República. Juan Negrín va substituir Francisco Largo Caballero.

Durant el seu govern es van aturar les col·lectivitzacions i es van dirigir tots els esforços a la guerra. Els comunistes van exercir una gran influència sobre el govern.

A través dels seus 13 punts va intentar arribar a una pau negociada amb Franco.

Juan Negrín

Andreu Nin, secretari general del POUM

LA ZONA NACIONAL

Els sublevats van dirigir tots els seus esforços a guanyar la guerra.

L’octubre de 1936, es va crear una Junta de Defensa que nomenà el general Franco Generalíssim i cap d’un estat que tindria la seva seu a Burgos.

Franco va unificar totes les forces polítiques partidàries del bàndol nacional en un únic partit: Falange Española Tracicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS).

El govern de Burgos s’inspirà en el feixisme i tingué un marcat caràcter conservafor i catòlic (nacionalcatolicisme)..

A la zona controlada pel bàndol franquista es va dur a terme una persecució sistemàtica de les organitzacions i representats del Front Popular, que eren detinguts, empresonats i fins i tot afusellats.

L’EVOLUCIÓ DE LA GUERRA

A l’inici de la guerra Espanya va quedar dividida en dues meitats: una controlada pel bàndol nacional i una altra pel bàndol republicà.

En un principi, els nacionals van intentar conquerir ràpidament Madrid, pèrò no ho van aconseguir.

El govern de la república es va traslladar a València.

Davant aquesta situació, l’exercit franquista va centrar els seus esforços en conquerir el nord d’espanya, cosa que va fer al llarg de l’any 1937.

Al llarg de la primera meitat de l’any 1937, l’exercit franquista arribà fins a la Mediterrània a través de l’Aragó i Castelló, aillant així Catalunya de la resta de la zona republicana.

Entre els mesos de juliol i novembre de 1938 va tenir lloc la batalla de l’Ebre, la més llarga i amb un major nombre de baixes de tota la guerra. La derrrota republicana va obrir les portes de Catalunya a l’exercit franquista.

Pablo Picasso

A finals del mes de genre de 1939, les tropes franquistes van ocupar Barcelona i al cap de pocs dies arribaven a la frontera francesa.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939)

-Després de la caiguda de Catalunya, un cop d’estat encapçalat pel genral Casado va acabar amb el govern de Negrín.

-El general Casado va intentar, sense èxit, negociar amb el general Franco, que acabaria ocupant la resta del territori que encara estava en mans de la República.

-La guerra es va acabar l’1 d’abril de 1939.

-Durant els darrers dies de la guerra molts refugiats espanyols van abandonar Espanya per dirigir-se fonamentalment a França, l’URSS i Amèrica Llatina.