Catalunya, la fàbrica d'Espanya

22
Mercè Franco / www.cronos.cat

Transcript of Catalunya, la fàbrica d'Espanya

Page 1: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

Mercè Franco / www.cronos.cat  

Page 2: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

La  població  a  Catalunya  i  a  Espanya  

www.cronos.cat  

Page 3: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 4: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 5: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 6: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 7: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 8: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 9: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

Hispano-­‐Suiza  fou  una  empresa  d'automoció  i  enginyeria  catalana  que  destacà  en  la  producció  d'automòbils  de  luxe  i  competició,  així  com  motors  d'aviació,  durant  el  periode  anterior  a  la  Segona  Guerra  Mundial.  

www.cronos.cat  

Page 10: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

La  Maquinista  Terrestre  i  Marítima  fou  una  empresa  fundada  al  1855  de  la  fusió  entre  el  taller  metal·∙lúrgic  Esparó  i  Girarlt  i  la  societat  La  Barcelonesa  fundada  en  1838  

www.cronos.cat  

Page 11: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

La  Compañía  Anónima  Hilaturas  de  Fabra  y  Coats  fou  fundada  el  1903,    fusió  de  la  Societat  anònima  succesora  de  Fabra  i  Portabella  amb  el  grup  britànic  J&P  Coats  Ltd.  Va  ser  la  primera  inversió  estrangera  en  l'economia  industrial  catalana.    

www.cronos.cat  

Page 12: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

La  Fàbrica  Casaramona  és  un  antic  edifici  d'estil  modernista  1909-­‐1912.  Actual  seu  del  CaixaForum  Barcelona  des  del  2002.  

La  fàbrica  era  d’un  industrial  cotoner,  especialitzat  en  la  confecció  de  mantes  i  tovalloles.    Casaramona  va  encarregar  el  projecte  a  Josep  Puig  i  Cadafalch  dins  del  modernisme  català.    Era  un  conjunt  de  naus  d'una  sola  planta,  amb  un  sistema  de  carrers  interns  que  servien  de  tallafocs.  de  la  construcció  només  sobresortien  dues  torres,  que  eren  dipòsits  d'aigua  que  constituïen  un  sistema  de  protecció  contra  incendis  dels  més  moderns  a  l'època.  Funcionava  amb  energia  elèctrica  i  es  va  tenir  especial  cura  de  la  il·∙luminació,  vetllant  per  les  condicions  higièniques  dels  treballadors:  es  van  obrir  finestrals  i  es  van  alçar  els  sostres  per  inundar  de  llum,  de  sol  i  d'aire  les  instal·∙lacions,  on  havien  de  passar  moltes  hores  els  obrers.  

El  negoci  va  tenir  una  vida  molt  curta.  Després  de  la  vaga  general,  l'empresa  va  fer  fallida  i  el  1920  ja  era  tancada.  Les  seves  naus  van  servir  com  a  magatzems  de  l’Exposició  Internacional  de  1929.  Entre  1940-­‐1992  l'edifici  va  allotjar  les  cavallerisses  i  el  parc  mòbil  de  la  policia  nacional.  L'any  1976  l'antiga  fàbrica  Casaramona  va  ser  declarada  Monument  Històric  d'interès  Nacional.  Està  considerada  un  dels  més  importants  conjunts  del  Modernisme  industrial  a  Catalunya.  Té  la  consideració  de  Bé  Cultural  d’Interés  Nacional.  

www.cronos.cat  

Page 13: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

 Josep  Puig  i  Cadafalch  (Mataró,  1867-­‐  Barcelona,  1956)    Josep  Puig  i  Cadafalch  (Mataró,  1867-­‐  Barcelona,  1956)  fou  un  arquitecte  modernista,  historiador  de  l'art  i  polític  català.  Va  ser  un  gran  defensor  d'un  ideari  de  país  i  la  il·∙lusió  de  tornar-­‐lo  a  veure  plenament  recuperat  en  tots  els  terrenys.  Des  del  vessant  cultural  i  polític  va  aportar  recursos  per  a  fonamentar  aquest  pensament  mitjançant  els  seus  estudis  de  la  llengua,  l'ordenació  jurídica  o  l'organització  política  dels  segles  XI-­‐XII,  i  també  va  aportar  arguments  sobre  l'encaix  de  Catalunya  en  un  món  hispànic  alhora  que  amb  vocació  mediterrània.  Entre  les  seves  obres  més  conegudes  figuren  la  Casa  Amatller  i  la  Casa  de  les  Punxes  a  Barcelona.  Fou  especialista  en  art  romànic  de  fama  internacional  amb  múltiples  obres  publicades  sobre  aquesta  matèria  i  promotor  de  les  excavacions  d'Empúries  a  partir  del  1908.  

Page 14: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

Fortament liderat pel cotó (55% dels obrers industrials i 53% de la producció, davant el 16’5% i el 10% de la llana).

Ocupava gairebé tot el mercat espanyol, i era molt proteccionista.

Es concentrava al litoral i als marges dels rius (Llobregat, Ter ...).

Va donar lloc a una forma característica: la colònia industrial, on al voltant de la fàbrica, normalment aïllada, es construïen habitatges i altres serveis.

Progressiu procés de concentració empresarial.

TRETS CARACTERÍSTICS DEL TÈXTIL CATALÀ

El desenvolupament del sector tèxtil a Catalunya Els antecedents Tradició en el sector del cotó des del segle XVIII (les “indianes”)

Retard relatiu en la mecanització en relació a l’Europa occidental.

Segona meitat del segle XIX

Progressiu i accelerat creixement de la producció tèxtil.

Arribada de cotó americà amb preus més barats.

Forta baixada dels preus dels productes tèxtils.

Els industrials catalans van reclamar al govern de Madrid una política PROTECCIONISTA.

1875 – LA FEBRE D’OR Exclusiva del mercat colonial que provocà un cicle expansiu de la indústria catalana, fins 1898.

PROTECCIONISME – Dificulta l’entrada de les importacions per afavorir la producció nacional, limitant la competència mitjançant polítiques aranzelàries.

www.cronos.cat  

Page 15: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

Catalunya, al llarg del segle XIX, va assolir ...

Inversió per augmentar la producció i la productivitat Eines tecnològiques i fonts d’energia a l’abast Un mercat estable i consolidat (consum i beneficis)

Primera meitat del

segle XIX

Capitals individuals procedents de l’agricultura (inversió en negocis a la ciutat)

El Govern incentivà la creació de bancs. 1856 – Banco de España

EL PROBLEMA DE L’ENERGIA

El carbó va esdevenir a tota Europa la principal font d’energia per a la indústria.

Espanya era molt deficitària en carbó (de baixa qualitat). Extracció centrada a Astúries i Lleó.

A Catalunya Substitució del carbó per l’energia hidràulica (la força dels corrents dels rius).

Dependència del carbó britànic.

Gran desenvolupament de l’energia hidroelèctrica a Catalunya a partir de l’últim quart del segle XIX.

Construcció de centrals de producció als Pirineus i Prepirineus.

Al 1882, s’il·luminen els primers carrers de Barcelona amb energia elèctrica.

A ESPANYA

www.cronos.cat  

Page 16: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 17: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 18: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

Les  colònies  industrials  estaven  concebudes  com  una  organització  socioeconòmica  que  tenia  com  a  finalitat  primera  la  producció  industrial.  La  fàbrica  ocupava  la  major  part  del  temps  dels  homes  i  dones  de  la  Colònia,  per  a  ells  i  elles  era  la  garantia  de  tenir  un  salari  regular  en  uns  temps  de  precarietat  econòmica.  

L’  interès  per  allunyar-­‐se  dels  conflictes  socials  

existents  a  la  ciutat  va  fer  que  la  nova  indústria  es  

plantegés  en  el  marc  d'una  Colònia  industrial;  

amb  les  cases  dels  obrers  al  costat  de  la  fàbrica,  

integrades  en  la  mateixa  propietat,  consDtuint  un  

nucli  urbà  amb  personalitat  pròpia  i  amb  la  seva  

vida  social  i  econòmica  tutelada  per  l'empresa.  

Page 19: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

A  diferència  de  la  gran  majoria  de  colònies  industrials  de  Catalunya,  Eusebi  Güell  va  procurar  millores  socials  per  als  treballadors  i  va  aplicar  la  seva  condició  de  mecenes  de  la  cultura.  Així  doncs,  va  dotar  a  la  Colònia  Güell  d'equipaments  culturals  i  religiosos  i  va  incorporar  el  corrent  modernista  a  les  noves  construccions,  encarregant  projectes  a  diversos  arquitectes,  i  singularment  a  Antoni  Gaudí  la  construcció  de  l'església.  

El  desenvolupament  de  la  Colònia  Güell  es  va  iniciar  l'any  1.890  a  iniciativa  de  l'empresari  Eusebi  Güell,  situada  en  el  terme  municipal  de  Santa  Coloma  de  Cervelló,  actual  Comarca  del  Baix  Llobregat.  

Page 20: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 21: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat  

Page 22: Catalunya, la fàbrica d'Espanya

www.cronos.cat