Catalunya Nº 83 CGT

CatalunyaCooperació

Cooperació

www.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Febrer 2007 • número 83 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Foto

:D

ídac

Sal

au

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Febrer de 20072

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected] Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected] / [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]ès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected]. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialAlternatives?, si ens hiposem són possibles

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia

Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Joan Rosich, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar

Purqueras. Col·laboren en aquest número: Vicent Martínez, Qui deu a qui, Ass. per un Habitatge

Digne Noelia Pérez, Antonio Carretero, Contra-Infos, CGT Aragó, Anna Campanera, Jordi Suñé,

Repsol Mata, Sodepau, Juan I. Calderón, Plataforma per la Defensa del Montsec, Detinguts del KORK

III, Rescat, Alternativa Antimilitarista-MOC, Xavier Montanyà, Col·lectiu Zapatista El Caragol, Comissió

de Solidaritat amb Chiapas, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:Dídac Salau (portada), Mireia Bordonada, Joan R. Ferrandis, Gabriel Serra Pep Hernández. Il·lus-tracions: Fortià Baqués. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció isubscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo-racions a: [email protected] i (cronologia) [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20 de

gener del 2007.

Francesc Gelonch, Lo Bou de Juneda,

dins “7 haikús improbables”

“Arribat el moment,

un tauró de les financs

obre una llauna de sardines.”

Còmic - Ácido Crítico

nostra organització. V eurecom es pot canviar la realit atde les lleis fins que aquestesdeixin de ser imprescindiblesper transformar la realit at.Mentrest ant, la construcciód’alternatives socials, econò -miques i laborals és una de lespriorit at s que hauríem de tenircom a classe, perquè les uto -pies no només són vàlides persomiar-les o pensar-les a casaest ant sinó que han de ser ipoden ser camins que fem irecorrem fins a allà a on ensdeixin els que ara ens explo -ten.

Si les nostres alternativesfossin t an generals que arri -bessin a crear una alternativasocial real, aleshores no enshauríem de preocup ar per leslleis ni per les feines, esdevin -dríem molt més lliures que nopas ara. I per a això nomésens falt a força, ganes i decisió.Si ens hi posem, és possible!!!

El tema central d’aquest“Cat alunya” és el cooperativis -me, una de les moltes alterna -tives al capit alisme que elmoviment obrer ha assajat alllarg de la seva història. Sovinta la redacció ens arribencorreus, cartes, comunicat s iarticles contra alguna cosa.Bé, més que sovint, cada dia.En canvi, pocs articles, pro -postes o fotos són a favor d’al -guna cosa, escrit s en positiu.És un exercici molt bo veure elpassat i mirar què és el quecom a moviment social quesom hem aconseguit en posi -tiu i quines alternatives al capi -talisme com a sistema econò -mic hem tirat endavant al llargde la nostra història que enshagin aport at camins nous perfer fora l’esclavisme del treballassalariat. Que t ambé hi hacoopertives que tenen treba -lladores i treballadors assala -riat s? Doncs sí, n’hi ha, però

els principis del cooperativis -me recollit s en la declaració deRochale continuen sent útilsper mirar el futur , sempre con -venientment adequat s en laseva lletra petit a.

Si bé sabem que som elsmillors reivindicant i lluit antpels dret s que tenim i que leslleis recullen, hem de serconscient s que aquestes lleis,al cap i a la fi, han est at fetesper qui ens explot a, perquè lacorrelació de forces en elsgoverns que les fa i en el sp ar -lament s que les voten aEurop a Occident al en aquest smoments no deixa lloc per aldubte. Són lleis fetes des de ladret a econòmica i, per t ant, nosón lleis que ens defensin oprotegeixin sinó lleis que hemde saber utilitzar per defensarel present, però que ens cacanviar en el futur . Com?Aquest a serà la feina de lesnostres organitzacions, de la

Foto

:M

irei

a B

ord

on

ada


REPORTATGEEl cooperativisme és una alternativaal capitalisme que organitzal'economia d'una manera democràtica

COOPERATIVISME

Jordi Suñé Morales,historiador i ensenyant

Ja fa més de 150 anys que unmoviment de base com és elcooperativisme experimenta

alternatives a l’actual sistema capi-talista. Al llarg de la seva històriaels plantejaments dels cooperadorshan estat diversos. Així, per exem-ple, a Catalunya tant podem trobarcooperatives fomentades per laMancomunitat de la dècada de1910 com per sindicats durant laguerra civil del 1936. Un movi-ment, en definitiva, promogut iqüestionat pel moviment obrer ipagès i en certs moments per l’es-glésia i l’administració.

Comencem, en primer lloc, in-tentant definir què és una cooperati-va: és una unitat econòmica de pro-ducció, comercialització o consumque pertany als mateixos usuarisdels seus serveis. Es tracta d’unaunió de persones que col·laborenper compartir compres o serveis. In’hi ha de molts tipus: sanitàries, deconsum, de treballadors, agrícoles,

etc. Dels beneficis que en surtenanualment, una part es destina aampliar el capital de reserva perpoder fer compres més grans, inver-sions i dipòsits per obtenir interes-sos. I una altra part d’aquest excésde percepció es destina als socis.Podem llegir a Viquipèdia que lescooperatives són “empreses gestio-nades democràticament pels seussocis, per als quals l’adhesió volun-tària a la cooperativa implica uncompromís de participació activa.”

En segon lloc, cal veure quan sor-geixen les primeres cooperatives.Es tracta de l’època en què s’iniciala industrialització i els vells esque-mes de l’antic règim desapareixen.Es produeixen grans transforma-cions agràries i difonen noves idees.Més enllà dels termes estrictamenteconòmics, en el camp de l’associa-cionisme les confraries i els gremiscomencen a donar a pas a entitatsque uneixen a ciutadans que bus-quen en l’ajuda mútua una via perpoder millorar les dures condicions

3

Una cooperativa ésuna unió de personesque comparteixen lescompres o els serveis

“Si la cooperació no és més que un negoci, resulta un mal negoci”. Charles Gide

La història d’una alternativa

continua a la pàgina 4 >

Vicent MartínezEl cooperativisme naix com unaresposta democràtica a un siste-ma econòmic que concentra en lamà del capitalista (de qui posa elcapital inicial) tot el poder a l'horade quedar-se els beneficis, de de-cidir sobre el futur i l'activitat eco-nòmica de l'empresa i sobre l'or-ganització del treball. Elcooperativisme és, almenys desd'un punt de vista teòric, una al-ternativa al capitalisme que orga-nitza l'economia d'una manerademocràtica en què els treballa-dors i els usuaris (consu-midors en el capitalisme)tenen alguna cosa a dir enl'organització de l'activitateconòmica. Poden dir quenecessiten i que no i esta-bleix una relació directa ihonesta entre oferta i de-manda, per contra, de laque fa el capitalisme quebasa el seu funcionamenten el lucre, el creixementpermanent i la persuasió ien la creació de noves ne-cessitats (irreals) per se-guir creixent, venent i lu-crant a una minoria (elscapitalistes). Una minoria, en fun-ció de posar el capital inicial, s'a-propia del que produeixen els tre-balladors i decideix quines sónles necessitats dels altres. L'em-presa, cal recordar-ho, és delspocs espais, juntament amb l'es-glésia, en què no s'exigeix, al-menys formalment, un funciona-ment democràtic basat en laigualtat de drets que és el que re-presenten les cooperatives.

Als principis del movimentobrer sorgits quan es va iniciar elcapitalisme, al segle XIX, l'asso-ciacionisme obrer democràtic erala base de la seua lluita: el sindi-calisme revolucionari, els ate-

neus populars (per donar forma-ció i educació a la classe treballa-dora) i les cooperatives (per ator-gar un funcionament democràtica l'economia) eren la base d'unmón nou, just i igualitari. Les coo-peratives, de fet, són una part delmoviment obrer més llibertari itenen vinculacions clares ambl'anarquisme. Durant la GuerraCivil, a les socialitzacions que esvan produir arreu de l'Estat mol-tes tenien forma de cooperativa id'autogestió, i van anar autoorga-nitzant-se per rams de produccióen una economia de guerra. En

aquestes socialitzacions, elpaper i el poder dels treballadorsa partir de la democràcia directatenien una inspiració anarquista.

De fet, va ser el comunisme i elsocialisme les tendències dinsdel moviment obrer que vanoptar, més que per un movimentobrer fet des de la base i des del'associacionisme democràtic,per la conquesta del poder polí-tic: via cop d'estat o revolta socialper uns o via eleccions per als al-tres. El cooperativisme, ambaquests corrents obrers, va per-dre el paper central que havia tin-gut fins llavors.

Actualment, el cooperativisme

té un cert pes econòmic i social,sense ser majoritari està presentarreu de la nostra societat i eco-nomia. A Catalunya n'hi ha 11.000cooperatives que creen més de40.000 llocs de treball, i existei-xen aliances internacionals d'a-quest tipus d'empresa.

Amb tot, el capitalisme permetles cooperatives i, també, en per-met distorsions. Cooperativescreades per rebre beneficis fis-cals o subvenciones que enco-breixen fraus, empreses, fraudu-lentes creades com acooperatives (entre els socis ca-

pitalistes) que subcon-tracten altres empreses oautònoms. El problemaprincipal, però, és que lalegislació actual permetdistorsions del concepteinicial cooperatiu o d'au-togestió: la llei ha trencatel principi d'una persona,un vot. Algunes lleis, comla catalana, permeten tenirvots ponderats en funciódel capital aportat o obte-nir beneficis en funció d'a-quest: és a dir, una estruc-tura tendent a la

capitalista. Aquestes opcions, ales que les lleis per al sectordonen cada cop major cabuda,desnaturalitzen el projecte coo-peratiu i els seus principis perillo-sament.

El llibre “El mito de Mondra-gón. Cooperativas en una ciudaddel País Vasco”, de Sharryn Kas-mir, en la editorial Txalaparta i del1999, adverteix d'aquests perillsamb una crítica, ferotge, a aques-ta possibilitat i a entitats com laCorporació Cooperativa de Mon-dragón.

Malgrat tot, malgrat els perills,el cooperativisme i l'autogestióno deixen de ser eines de trans-formació.

El cooperativisme, una eina de transformació

“Actualment, elcooperativisme té uncert pes econòmic i

social, sense sermajoritari està present

arreu de la nostra socie-tat i economia”


REPORTATGE

de vida. Les primeres reaccions a lanova situació social, però, va provo-car episodis violents dels quals elmés conegut és el ludisme, que ba-sava la seva acció en la destruccióde màquines i fàbriques. Desprésvan venir les societats obreres, lesvagues i les negociacions. Lesnoves xarxes associatives es des-vinculen majoritàriament de l’es-glésia creant els seus propis centresrecreatius.

A Anglaterra i a França van sor-gir les primeres experiències coo-peratives. El 1827, William Kingencapçalava un dels primers intentsconeguts a Anglaterra. La creacióde la cooperativa de consum deRochdale (1844) va suposar unabans i un després en el moviment.El motiu va ser que va funcionaramb una sèrie normes bàsiques que,posteriorment, van ser conegudescom els Principis de Rochdale, ique van ser assumides pel conjuntdel cooperativisme internacional.Seran les característiques que defi-niran el cooperativisme a partir dellavors. Aquests principis són elssegüents: nombre il·limitat de socis,percentatge dels beneficis destinatal foment de la cultura, funciona-ment democràtic, adhesió lliure, au-tonomia respecte els partits políticsi les creences religioses, igualtat dedrets entre els socis i repartiment del’excés de percepció entre els socis.La influència dels socialistes utò-pics (Fourier, Owen, etc.) són evi-dents en les primers passes del mo-viment.

Una de les primeres associacionsobreres que coneixem és l’Associa-ció de Teixidors de Barcelona(1842) que oferia als seus socisajuda i solidaritat en cas de malal-tia. El concepte de socors mutus potcostar d’entendre avui en dia quegaudim, en major o menor mesura,d’una seguretat social que garanteixuna paga quan estem malalts o unaassistència sanitària quan ensconvé. Llavors aquests serveis no hieren. Les entitats de socors mutuscobraven una petita quota entre elsseus associats i garantien una petitapaga als socis que emmalaltien.Aquest servei es va popularitzar iva ser ofert per entitats de tot tipus,com ara algunes corals vinculadesals cors Clavé.

Tornant al fil cronològic, a la dè-cada de 1840 neixen les primeressocietats de resistència. El 1841neix la primera federació de socie-tats obreres a l’Estat. Veient la forçaque prenien aquestes entitats l’Estati la patronal van optar per reprimir-les durament. Durant el bienni1854-1856 es van arribar a prohibirles societats obreres. Llavors es vainiciar una lluita pel dret a associar-se sense precedents a l’Estat espan-yol. Es fan les primeres vagues i esvan recollir milers de signatures.

Durant la segona meitat de segleXIX es va anar aconseguint unacerta permissivitat (Llei d’associa-cions de 1887) i una mínima lliber-tat de premsa que va permetre crear

moltes entitats i difondre les novesidees que arribaven de fora (Proud-hon…) a través de Fernando Garri-do, Pi i Margall, Abdó Terrades,Narcís Monturiol i altres. “El Obre-ro” (1864), publicació dirigida perAntonio Gusart, i “La Asociación”(1866), de Roca i Galés, que vanajudar a difondre les idees coopera-tivistes.

Les primeres cooperatives catala-nes van ser L’Obrera Mataronense1864, de filats i teixits, L’Econòmi-ca de Palafrugell (1865), de con-sum, i la de Canet de Mar (1865),també de consum. Després aparei-xerien moltes més com La Fraterni-tat de la Barceloneta (1879), l’An-dresense de Sant Andreu (1879), LaFlor de Maig del Poble Nou (1890),etc.

Els primers intents per federar lescooperatives de consum catalanesdaten de finals de segle XIX i prin-cipis del XX. El 1898, es va fer laprimera assemblea a nivell de Cata-lunya. Eren unes 110. Tot i el seuapoliticisme declarat, els historia-dors remarquen la influència de lesidees socialistes. L’any 1913, es vafer la primera assemblea a nivelld’Estat espanyol. A nivell mundial,l’Aliança Cooperativa Internacio-nal (ACI) va néixer el 1895 a Lon-dres. El cooperativisme català es vaadherir a l’ACI el 1902.

Les cooperatives catalanes vanviure dos grans moments d’expan-sió. El primer va ser sota l’impulsde la Mancomunitat de Catalunya iel segon durant la II República. Vaser durant aquest període quan hi vahaver una legislació més concreta ique afavoria el sector. Es va aprovarla Llei de Cooperatives (1931), lesBases de Cooperació (1934) i laLlei de Mutualitats (1934), la Lleide Sindicats Agrícoles (1936). etc.

El cooperativisme de consum esva consolidar amb una federacióforta, un mitjà de comunicaciópropi (“Acción Cooperatista”), unacentral de compres, un cooperativade sabó i una de pastes de sopa im-pulsades per la mateixa Federació,etc.

Durant la guerra van patir per ladificultat de garantir els proveï-ments, per l’augment de la deman-da i pels intents de col·lectivització.Malgrat tot, van esdevenir una einaimprescindible a la reraguarda, amolts pobles i ciutats es va produirla unió de les cooperatives i les di-

ferents federacions de cooperativeses van aplegar en una sola Confede-ració.

Després de la guerra, el franquis-

me va aprovar la Ley de Coopera-ción (1942) per controlar aquestesentitats econòmiques però no persuprimir-les. S’incorporaven a l’O-

bra Sindical de Cooperación delMovimiento, la qual podia arribar avetar la tria de membres de les jun-tes gestores. Segons Eliseu Soler“l’activitat cooperativa estava fisca-litzada per l’organització sindicaldel règim (…) i la relació ambl’Administració de l’Estat s’esta-blia a través de l’organització sindi-cal oficial”.

El cooperativisme va patir la re-pressió i l’exili però va sobreviure iavui en dia hi ha una gran varietatde cooperatives agrícoles, de tre-ball, de serveis, de transport i algu-nes de consum. Actualment, les co-operatives catalanes són unes11.000, amb més de 40.000 treba-lladors, i es coordinen a través de laC o n f e d e r a c i ó(www.observatori.coop). Estan encontacte amb l’Aliança Cooperati-va Internacional (www.ica.coop),que té 222 membres de 91 països.Les cooperatives catalanes han deseguir els principis cooperatius pro-clamats per l’Aliança CooperativaInternacional l’any 1995. A l’EstatEspanyol els treballadors de les co-operatives representen el 4,58% delmercat laboral. Aproximadament,aglutinen, entre treballadors i socis,un milió de persones. Segons lesdades que ha publicat la Unió Euro-pea les cooperatives aporten el 7%del Producte Interior Brut (PIB). ACatalunya, cal destacar l’existènciad’una escola de cooperativisme(www.aposta.coop) que organitzaperiòdicament cursos i seminaris.

> ve de la pàgina 3

A l’esquerra, els pioners de la cooperativa de Rochdale, que establiren els principis del moviment; al centre, Pi i Margall, un dels impulsors de la implantació delcooperativisme als Països Catalans i la resta de l’Estat; i a l’esquerra, Robert Owen.

Alguns líders cooperativistes catalans-Joan Ventosa i i Roig (1883-1961) va ser president de la Federació deCooperatives de Catalunya (1922-1934) i va col.laborar amb la redaccióde les lleis de cooperatives del 1931 i 1934.

-Joan Salas i Anton (1854-1931) va ser impulsor de la Càmera Regio-nal de Cooperatives Catalano-Balear i president d’Honor del PrimerCongrés de Cooperatives d’Espanya.

-Eladi Gardó i Ferrer (1875-1958) va ser president de la Federació deCooperatives de Catalunya (1920) i un dels fundadors de l’Ateneu Enci-clopèdic Popular.

-Antoni Farbra Ribas (1879-1958) va ser un socialista divulgador delcooperativisme a l’Estat i a l’exili americà.

-Josep Maria Rendé i Ventosa (1876-1925) va impulsar el cooperativisme agrari, les caixes rurals i els cellers.Va dirigir el Servei d’Acció Social Agrària de la Mancomunitat.

-Jacint Dunyó i Clarà (1924 - 1982) va ser historiador, periodista i cooperativista. Va ser membre del Patronatde la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.

Catalunya. Febrer de 2007 5

REPORTATGE

Un repàs a labibliografia

Jordi Suñé Morales

Són diversos els treballs que hiha sobre la història del coope-

rativisme. Comencem aquest viat-ge per “Eladio Gardó Ferrer ‘Lacooperación catalana’. Recopila-ción histórica. 1898-1926”, un lli-bre de col·leccionista que es potconsultar a biblioteques especialit-zades. Saltem seguidament a lasèrie d’articles i llibres d’AlbertPérez Baró del qual destacaria la“Història de les cooperatives deCatalunya” publicat per EditorialCrítica l’any 1989.

Un llibre bàsic en cas d’iniciaruna recerca és el de Rafael Celada“Aproximació a l’atles cooperatiude Catalunya fins 1936” de l’Insti-tut per a la Promoció i la Formacióde Cooperatives del Departamentde Treball de la Generalitat de Ca-talunya el 1987. En el mateix sen-tit, cal consultar l’exhaustiu “Lesmonedes de les cooperatives cata-lanes”, de l’Antoni López i Llucheditat per la Generalitat l’any 1983.L’obra d’Antoni Gavaldà i Torrentsen aquest camp és una referènciaper a tots els historiadors. En desta-ca “L’associacionisme agrari a Ca-talunya (El model de la SocietatAgrícola de Valls, 1888-1988)”editat per Estudis Vallencs l’any1989. El mateix podem dir ambl’obra d’Andreu Mayayo “De pa-gesos a ciutadans. Cent any de sin-dicalisme i cooperativisme agrarisa Catalunya 1893-1994”.

I fem, finalment, un repàs a lesobres de cooperatives locals degran interès per entendre la impor-tància d’aquest tipus d’associacio-nisme abans la guerra i el patrimo-ni que la societat actual ha heretatd’aquells vells lluitadors: “La Coo-perativa Obrera Tarraconense(Consum, treball i lleure a Tarrago-na (1904-1965)” de la historiadoraMontserrat Duch “Tarragona; CasaOberta. Un segle de CooperativaObrera Tarraconense” (1904-2004)del periodista Agustí Gutiérrez; “ElCentre Obrer de Mont-roig” deFrancesc i Martí Rom, “Viticulturai associacionisme a Catalunya. Elscellers cooperatius del Penedès”(1900-1936) d’Antoni SaumellSoler; l’article “Notes sobre la fun-dació del Celler Cooperatiu de laCanonja. L’any 1961” d’Eliseu-ASoler Àlvarez; “El cooperativismeagrari a Vila-rodona (1893-1939)”de Josep Santesmases; etc.

A nivell de biografies, cal desta-car la iniciativa de la FundacióRoca i Galés (www.rocagales.org)que ha iniciat la Col·lecció Coope-rativistes Catalans i que ja ha publi-cat sis volums. El primer, escrit perAntoni Gavaldà, està dedicat aJosep M. Rendé i Ventosa; elsegon, del reusenc Pere Anguera,és sobre Antoni Fabra i Ribas; i eltercer és la biografia de JosepLladó i Quintana, de Josep Casano-vas.

Jordi Suñé Morales, es autor dellibre “Miquel Mestre Avinyó i el

cooperativisme a Torredembarra”,maig de 2005, Patronat Municipal

de Cultura.

M iquel Mestre és d’a-quells personatges que,tot i el seu important

paper en els esdeveniments histò-rics del nostre passat més proper,han caigut en l’oblit general. Perser fidels a la realitat, cal destacarpositivament la feina de divulgaciórealitzada per Albert Pérez Baró, elqual havia publicat una nota bio-gràfica al diari “Avui”, que méstard va incloure en l’apèndix d’undels seus llibres més coneguts:“Història de les cooperatives deCatalunya” (Barcelona, EditorialCrítica, 1989).

Mestre, nascut a Mont-roig el1890, provenia del movimentobrer. Havia estat líder de les diver-ses vagues que es van desenvolu-par a Reus als anys 10 del segleXX. Per aquest motiu va ser em-presonat en diverses ocasions i re-presaliat fins al punt que els em-presaris li van dictar un “pacte defam” que el deixaria sense feina nipossibilitat de trobar-ne. Desprésd’un temps de fer de drapaire,l’any 1918, els seus companys dela Cooperativa Obrera de Pratdip(Baix Camp) li van oferir la feinade secretari de l’Ajuntament. Nocal dir que aquest fill de carboner iorfe de mare des de petit no teniaestudis. Malgrat tot, la seva tenaci-tat autodidacta el van portar a ac-ceptar la feina i a realitzar-la co-rrectament. D’aquesta maneraarribaria a Torredembarra l’any1923, suplint la plaça vacant de se-cretari. I s’hi va estar fins el 1936,quan marxaria a treballar a Corne-llà.

Quan va arribar a Torredembarraja duia a l’esquena molts anys dedivulgació, tant d’idees polítiques,sempre al voltant del socialisme,com d’organització cooperativista.Als anys 20 va arribar a presidir laFederació de Cooperatives de Ta-rragona. De mica en mica va anarguanyant prestigi dins el movimentcooperatiu i era cridat molt sovint adonar conferències a molts poblesde Catalunya i a participar com aponent a les diverses assemblees.Entre les seves activitats van desta-car les que tenien un vessant peda-gògic i de divulgació. Es pot dirque no era un teòric, que era unhome d’acció i d’organització. Vapassar per Manresa, Mataró, Bada-lona, Tivissa, Sants, Reus, la Ca-nonja, etc. Va assistir a assembleesa Bèlgica, Madrid, Barcelona, Pa-lamós, Bilbao, etc. Malgrat aixòtambé es podien llegir les seves

opinions a “La Justícia Social”(Reus), “Acción Cooperatista”(Barcelona) o a “El Cooperador”(Madrid), segons l’època.

Sempre va ser un defensor delcooperativisme entès com una al-ternativa al capitalisme, per tant,qüestionava d’arrel l’apoliticismedel moviment: “Si la política ésl’acció que hom realitza per a go-vernar els pobles, no està prou béals cooperadors dir-nos apolítics,per tal com nosaltres treballem perabsorbir l’economia capitalista,per passar-la a mans dels propisconsumidors per tal que aquests si-guin els qui utilitzant llurs propisrecursos, arribin a prescindir detota mena d’intermediaris, sempreonerosos i, per tant, capitalistes.”(Fragment del discurs pronunciat aRàdio Associació de Catalunya,l’abril del 1936).

Als anys 30, va impulsar la Coo-perativa Popular la Veritable de To-rredembarra i posteriorment laseva unió amb la històrica Coope-

rativa La Marítima, de la mateixapoblació, sota el nom de la Unió deCooperadors. Com a representantdels cooperadors torrencs partici-pava de les reunions de l’executivade la Federación Nacional de Coo-perativas de España i de la Federa-ció de Cooperatives de Catalunya.Quan Joan Ventosa i Roig va haverde dimitir, l’any 1934, Mestre vaocupar, primer provisionalment idesprés per elecció, la presidènciade les dues federacions. Va ser pre-sent, com a tal, a les reunions del’Aliança Cooperativa Internacio-nal.

L’esclat de la guerra civil es pro-dueix en un moment en què Mi-quel Mestre és, doncs, el líder delcooperativisme a nivell de tot l’Es-tat. Per això va ser nomenat vocalal Consell d’Economia de la Gene-ralitat. A Catalunya, el cooperati-visme, malgrat els atacs rebuts peralgun sector descontrolat dins lesfiles antifeixistes, va seguir avan-çant i ocupant un paper central en

l’economia de la reraguarda. Enaquest sentit, a nivell organitzatiu,cal destacar la creació de la Confe-deració de Cooperatives de Cata-lunya. Aquest ens va agrupar totesles federacions de cooperatives: deconsum, de producció i treball,agrícoles, etc. La presidència de laConfederació va recaure damunt lafigura de Miquel Mestre.

L’any 1937, Mestre també va sernomenat pel president Lluís Co-mapanys director general de Pro-veïments de la Generalitat de Cata-lunya. I l’any següent va passar aser adjunt del director general deProveïments de la República, Tri-fón Gómez. També va ser presi-dent del Consell Superior de la Co-operació, a partir de l’abril de1938. Finalment, com a represen-tant d’aquest Consell, va ser nome-nat membre del Consell Directiude la Caixa de Crèdit Industrial deCatalunya. No cal dir que amb lasituació que es vivia, en motiu dela guerra, la seva tasca no es vapoder desenvolupar mai amb nor-malitat.

El franquisme el condemnà amort però salvà la vida gràcies ales declaracions de diversos perso-natges. Una vegada va poder sortirde la presó va trobar-se amb unmoviment cooperatiu afeblit i ambuna legislació que desvirtuava elsprincipis bàsics de Rochdale. Vahaver d’obrir una espardenyeria aBarcelona per poder subsistir.També va treballar a hores a laUnión Cooperatista de Barcelona.Enmig d’aquesta imatge dedesil·lusió, la llosa que va acabard’enfonsar a Mestre va ser l’afuse-llament, l’any 1949, del seu fillNumen, que havia participat acti-vament al maquis i a la guerrillaurbana del PSUC. En el mateixafusellament moriren altres trescompanys de Numen. Un d’ells,Joaquim Puig i Pidemunt, haviaestat company de Miquel Mestre alConsell d’Economia i un impor-tant cooperador. Tots ells formavenpart del grup dels 80 activistes quevan caure l’any 1947 a Barcelona.

Miquel Mestre va morir el 1976víctima d’un càncer a la Quinta deSalut L’Aliança.

En un article escrit per CelestíVentura Raballí es deixava cons-tància que: “En Mestre té sempreuna influència extraordinària queha contagiat la moral dels altrescompanys que han actuat amb ell.

Aquesta és la seva visió dels pro-blemes econòmics i socials. Laconvicció de les idees i l’optimis-me sense utopies irrealitzables deles obres que ofereixen possibili-tats reals (…).”(Publicat el juliol de1936 a “Acció Cooperatista”).

Miquel Mestre Aviñó, unlíder del cooperativisme

TREBALL-ECONOMIALa repressió contra qui lluita no es faesperar i els més combatius són atacats perles empreses per estalviar-se problemes

Secció Sindical CGT CorreosBarcelona

L a CGT vam convocar vagaper a les tres últimes horesde la jornada (11 hores a

14 hores) del divendres 12 degener als 105 treballadors de repar-timent del correu i d'urgents en laciutat de Sabadell. La convocatòriava ser un èxit i va seguir la vaga el80 % de la plantilla, que va exigirla dimissió del cap de carteria i lareadmissió d'una treballadora.

Els motius de la vaga eren l'aco-miadament d'una treballadora il'ambient hostil que el cap de carte-ria aplica contra tots els treballa-dors i treballadores i en especialcontra el personal laboral eventual.

El que va omplir la paciènciadels treballadors, va ser l'informenegatiu del cap de carteria sobreuna treballadora eventual que vaimpedir que passés el període deprova provocant el seu acomiada-ment. Tota la plantilla en assem-blea general va decidir convocarmobilitzacions, defensant com rea-litza el seu treball la companyaacomiadada.

Aquest mateix cap, l'any 2001,era el responsable en Correus deTerrassa, i per actituds semblants,la plantilla de carteria mitjançantsignatures va aconseguir el seucessament en la direcció de la po-blació. La solució de Correus vaser traslladar-lo a Sant Cugat delVallès i posteriorment com a cap aSabadell, seguint la política del'empresa que consisteix a traslla-dar el problema d'una població auna altra i no de solucionar-lo.

Des de CGT es pensa que el Sin-dicat UGT hauria de prendre me-sures internes en contra d'un capque històricament se situa en laseva òrbita i que no obstant està en-frontat a la plantilla per actuacionsautoritàries.

La CGT, en la reunió que vamantenir el 16 de gener amb el nouresponsable territorial de Correus aCatalunya, li va proposar, entre al-tres coses, que acabi amb l’hostili-tat laboral que practiquen algunscaps de Correos que “juguen a ser

déu”, en fer informes negatius detreballadors sense haver d’aportarcap prova. L’únic criteri que comp-ta és la seva valoració personal, eltreballador no té cap oportunitat dedefensar-se ja que en cap momentl’empresa el crida per a conèixer laseva versió abans d’acomiadar-lo ieliminar-lo de les bosses de con-tractació. Als sindicats tampoc elsdonen els informes ni els motiusdels cessament.

La CGT no va signar la normati-va de contractació, (sí que ho van

fer CCOO, UGT i CSIF), entre al-tres motius perquè preveien ques’anaven a donar situacions d’in-defensió i de conflicte com el ques’han donat ara. Que alguns capsno podrien resistir la temptació iimplantarien un sistema d’abús depoder creant-se a l'empresa unclima d’hostilitat i de conflictivitatlaboral del qual en surten perjudi-cats tant els treballadors com elsusuaris.

La CGT sempre ha defensat laclaredat en la contractació, els cri-teris per contractar han de ser pú-blics, igual que els motius pelsquals l’empresa decideix cessar untreballador, consideren arbitraridir-li a algú, “No vinguis demà”,basant-es només en el criteri delcap sense res més per a recolzaruna decisió en què es qüestiona siuna persona val o no. Consideremmolt greu que és pugui privar delDret Constitucional al Treball, perla simple opinió d’un cap i sensenecessitat de ser avalada per restangible. Aquestes actituds de ca-cics d’alguns caps de Correos pro-voquen un gran perjudici al bonfuncionament del servei ja quedesmotiven a la plantilla i fan fugirels qui podriwn entrar a formar-nepart.

Des de CGT s’espera que el nouresponsable territorial de Correosprengui cartes a l'assumpte i recti-fiqui les decisions totalment injus-tes i arbitràries del cap de Sabadell,readmeti la treballadora injusta-ment acomiadada i procedeixi alcessament de aquest cap sensdubte incapaç de gestionar els tre-balladors i les treballadores.

Però la solidartatfarà que problemesque es volienestalviar floreixin

Correos de Sabadellcontra el despotisme

Alerten de‘mobbing’ al'Ajuntament deSanta Colomade Gramenet

Col·lectiu Catalunya

Dos dels tres sindicats amb pre-sència a l'Ajuntament de

Santa Coloma, CGT i CCOO, hanadmès conèixer vint casos d'asset-jament laboral de treballadorsi tre-balladores. Segons representantsdels sindicats, les queixes s'hanproduït sempre de manera anònima–la major part a través de la plata-forma d'afectats creada el 2005.

La Secció Sindical de CGT téconstància de l'existència d'assetja-ment laboral a uns quinze funcio-naris municipals i denuncia queentre els professionals presumpta-ment pressionats hi ha molta por.Tanta que els afectats mai no hanvolgut donar la cara. Això ha portatla CGT a actuar d'intermediaris iels envien els seus comunicats desdels correus electrònics del sindi-cat.

A finals del 2005, es va consti-tuir una plataforma d'afectats perassetjament laboral que ha denun-ciat amb comunicats anònims unreiterat assetjament verbal i unamarginació manifesta des dels cà-rrecs superiors. La Secció Sindicalde CGT denuncia que ni el Comitèd'Empresa ni els caps de RecursosHumans han fet res per resoldre lasituació i també lamenten la passi-vitats de tots els grups municipals.

Festes laboralsdel 2007

En el DOGC 4.690 del 3 d’gostdel 2006 es va publicar el ca-

lendari de festes laborals a Catalun-ya durant l'any 2007. Aquestes fes-tes sónles següents: 1 de gener(Cap d'Any), 6 de gener (Reis), 6d'abril (Divendres Sant), 9 d'abril(Dilluns de Pasqua), 1 de maig(Festa del Treball), 15 d'agost(L'Assumpció), 11 de setembre(Diada de Catalunya), 12 d'octubre(Hispanitat), 1 de novembre (TotsSants), 6 de desembre (Constitu-ció), 8 de desembre (Immaculada),25 de desembre (Nadal) i 26 dedesembre (Sant Esteve).

De les tretze festes esmen-tades, el dia 6 de gener(Reis) tindrà el caràcter de re-cuperable. Les altres dotze seran decaràcter retribuït i no recuperable.

A més de les esmentades, seranfixades mitjançant una ordre delconseller dues festes locals, retri-buïdes i no recuperables.


Correos Barcelona: l'estafa de la consolidació i el concurs

Secció Sindical de CGT CorreosBarcelona

E l passat 10 de gener, la CGTva convocar una concentració

a la porta de l'oficina principal deCorreos a Barcelona, davant lanova enganyifa que l'empresa i elssindicats CCOO, CSIF i UGT hanportat a terme amb la convocatòriadels concurs de trasllats i la presade possessió dels laborals de nouingrés.

Aquests són els motius de laconvocatòria de CGT:

-Tot el personal consolidat el no-vembre i desembre de 2006: ab-sència de llistes de vacants i sensetreure totes les vacants.

-Personal laboral consolidat eldesembre de 2006: la mateixa his-tòria però més bèstia. Als no moto-ritzats se'ls ha assignat exclussiva-ment Sagrera i CAM-2. És que nohi havia places el novembre? Nopoden participar en el concurs. Lesseves destinacions a Barcelona sóncom a mínim per un any. Hi ha pla-ces de repartiment sense cobrir a laprovíncia i no les han ofertat.

-Treballadors traslladats forço-sos (Sant Cugat i Aeroport): nose'ls ha permès tornar a Barcelonacom agent/classificació i ni tansols canviar de torn. I es quedensense els dos punts per trasllat for-çós. Ara les possibles places deBarcelona queden ocupades.

-Concurs de trasllat obscur: nohi ha llista de vacants. "L'assigna-ció serà continuada en funció deles necessitats de l'empresa durantun any (9 assignacions)". El 2006,hi ha hagut vacants amb peticiona-ris no adjudicades i, per suposat,les ocuparan com vulguin.

Les conseqüències de tot això:centenars de companys de poblesobligats a anar als mateixos pave-llons de Barcelona als quals nopoden tornar els traslladats forço-sos. Milers de treballadors estafatsde nou gràcies al sistema de con-curs permanent de trasllats recollitdes del primer Conveni Col·lectiu iestatut signats per CCOO, UGT iCSIF (Acord General de desembre

2002) i gràcies a un sistema d'in-grés a Correos caracteritzat pel seuobscurantisme.

Van enganyar els treballadors iles treballadores que van anar aSant Cugat (acord sobre trasllatsforçosos per automatització recol-zat per CCOO, UGT i CSIF). Vanenganyar-los sobre les bondats delnou sistema de concurs de trasllats(treient-nos de pas els 30 dies pertrasllat). I tornaran a enganyar-nosquan donin la culpa exclusivamenta l'empresa obviant que ells portenanys donant suport a les polítiquesde la Direcció de Correos.

Per denunciar aquesta situacióes va convocar aquesta mobilitza-ció del 10 de gener.


TREBALL-ECONOMIA

Barcelona i elQuixot

Emili Cortavitarte Carral

No fa gaire, se celebrava elquart centenari de la publica-

ció del “Don Quijote de la Man-cha” de Miguel de Cervantes. Undels aspectes de l’obra tractat va serla relació del Quixot amb Barcelo-na, ciutat que visità en el segonvolum i a la qual entrà entre músi-ques i aplaudiments, acompanyatpels cavallers del bàndol dels nyer-ros, i rebé hospitalitat en una granmansió.

Quatre-cents anys i escaig méstard, els Fills de Don Quixot,acompanyats per representants demoviments socials pel dret a un ha-bitatge digne i pels drets socials, nohan pogut acampar durant uneshores a la plaça de Sant Jaume(prèviament regada) i, en comptesde músiques i aclamacions, s’hantrobat el pas barrat per desenes d’a-gents de la Guàrdia Urbana i delsMossos d’Esquadra.

Sembla que no es tracta que Bar-celona hagi deixat de ser una ciutathospitalària. Si passegeu pels ca-rrers de l’antiga ciutat medieval, onvan transcórrer els dies del Quixot iSantxo, obtindreu una impressiócontrària. Es tracta més bé d’un ex-tens parc temàtic ple de gents d’al-tres contrades i de continuats re-clams consumistes.

El que a les autoritats i altres per-sones de bé de la Ciutat Comtal noels ha agradat és que una sèrie dejoves estrangers (sense gaire capa-citat adquisitiva, per cert) reivindi-quessin a Barcelona allò que potestar justificat a París, però no alnostre cap i casal.

Si Barcelona encapçala la llistade ciutats més cares per adquirir unpis de l’Estat espanyol, si el preumitjà és de 4.192 euros el metrequadrat, si excepte Horta-Guinar-dó, Nou Barris i Sant Andreu, laresta de barris superen fins i totaquest preu, si les hipoteques vanregistrar en 2006 la major pujadades de la creació de l’índex Euri-bor, si els lloguers també van pujarper sobre del 10%,... és perquè,com va dir l’anterior alcalde i araministre, la Ciutat Comtal és unaciutat rica (en un país i en un estattambé rics, afegeixo jo)

Els fills de Don Quixot s’hanequivocat de mig en mig en cercarhospitalitat a la ciutat postmodernai ‘fashion’ per excel·lència.

Els fills de Don Quixot s’hanequivocat de mig en mig perquèqui són benvinguts són els fills deSantxo Pantxa: especuladors im-mobiliaris, inversors passavolants,constructors compulsius, turistesrics ocasionals, empresaris globa-litzats, bons bevedors de cervesa isangria, hooligans futbolístics,...

Secció Sindical de CGT a Honeywell

‘La plantilla vol informaciói transparència’

E N T R E V I S T A

Josep Garganté-Què produeix Honeywell, quan-

ta gent té a la plantila i com s’ini-

cia la Secció Sindical de CGT a

l’empresa?

-Honeywell és una de les multina-cionals més grans del món, estroba entre les deu primeres. Ho-neywell Materials de Fricció SLBarcelona es dedica a la fabricacióde material de fricció, és a dir, pas-tilles de fre d'automòbil. Els princi-pals clients són Mercedes, BMW,Volvo, Porsche, Volkswagen, To-yota, Onda, Mazda, Audi, etc. L'o-rigen d'aquesta empresa es remun-ta als anys 60, formada per unafamília de Barcelona, per passarmés tard al municipi del Prat deLlobregat, sota el nom de FrenosJurid SA.

En aquesta empresa sempre haexistit un únic sindicat, que eraCCOO; a partir de finals dels 90,entra el sindicat UGT; i després demolts anys amb problemes amb elComitè de la vella escola, s'intentaentrar amb gent jove per canviar elritme que estava duent en aquelsmoments el Comitè, amb el resul-tat que no deixen entrar ningú, per-què no els trequin els negocis quehavien creat (per exemple, l’admi-nistració de les màquines de cafè iles comissions amb les empresesdistribuïdores de cafè). Un delsnostres porta a l'empresa la CGT,amb el suport en aquell moment dela CGT de Barcelona.

En les primeres eleccions vansortir quatre membres del Comitèmés un delegat LOLS: AntonioMartino, Benedicto Martino, Nico-las Martino, José Luís GómezAranda, Cristian Quirante (LOLS).Legalment, la Secció Sindical esforma a l'octubre de l'any 2002.Actualment, la planta de Barcelonaté una plantilla de 405 treballadors,inclosos personal d'oficines i decontracte (40 treballadors).-Qines són les demandes més

sentides per la plantilla i quins

són els reptes laborals als quals

us enfronteu en el futur?

-La plantilla el que vol és un comi-tè sencer i que lluiti sempre en be-nefici del treballador, i no veure elsenfrontaments directes entre CGT iels mateixos de sempre (CCOO iUGT) o viceversa. Volen, abans deres, informació, ja sigui després decada reunió amb l'empresa o delComitè. Volen transparència, és adir no ens agrada que es negociïd’esquena a nosaltres, ni que se

signi qualsevol pacte sense comp-tar amb nosaltres.

El futur serà una constant lluitacontra la direcció de l'empresa i,lamentablement, CCOO i UGT.Això vol dir que hi ha una guerraoberta, sobretot amb el Departa-ment de RRHH, que no vol dialo-gar amb qui no ens donem per ven-çuts i no volem vendre ni la salut niels drets dels treballadors.-Fa poc van acomiadar dos com-

panys, com ha anat aquest

tema?

-Tot això després que hagin san-cionat els membres del Comitèd’Empresa Nicolás Martino i Be-nedicto Martino per demanar uninforme mèdic sobre un treballadorque va tenir un accident i a l'ende-mà se li acabava el contracte.L’ATS, fent funcions de metge, nova voler donar els informes a l'ac-cidentat i la dona es va posar ner-viosa i va cridar al responsable deSeguretat i Higiene. Aquest fins fauns anys era el president de CCOOi en l'actualitat encara no quedamolt clara la seva posició, exerceixpel que sembla com a adjunt de Se-guretat i Higiene.

Així, van sancionar, sense tenirculpa de res, Nicolás Martino ambfalta greu i 20 dies de sanció d'ocu-

pació i sou, i Benedicto Martino,amb falta greu i dos dies de sanciód'ocupació i sou. Això es tradueixen el fet que l'empresa no vol queningú posi la mà a la infermeria.Per què? Què amaguen?

Més tard, Benedicto Martino éssancionat amb falta molt greu amb60 dies d'ocupació i sou per teniruna discussió amb un company, onla paraula mes fort va ser “xim-ple”. Després de la sanció de 60dies, l'empresa (passat 20 dies de lasanció) comenta que reconsideraràla sanció. El temps anava passant ino deien res i, davant la falta dediàleg per part de la direccio, laSecció va decidir efectuar una sèriede concentracions a la porta de lafàbrica amb ajuda dels companysde la CGT de Barcelona i de laCGT el Baix Llobregat.

En una d'aquestes concentra-cions, van aparèixer unes pintadesen els exteriors de la fàbrica, ambfrases en contra de l'empresa,CCOO i UGT. L'empresa sancionava sancionar els dos germans Mar-tino amb l'acomiadament, acusant-los de ser els responsables de lespintades, i la resta del Comitè(CCOO i UGT) celebren la notíciai no fan res per intentar per solu-cionar el tema. En la resolució

final, el jutge no els dóna la raó encap punt i, a més, l'advocat de l'em-presa (deien que d'un dels millorsgabinets d'advocats de Madrid) vaperdre els papers en veure el nostreadvocat, Leopoldo Quinteiro, finsal punt que va acabar posant-seamb Merche Sánchez, secretàriageneral de Catalunya.

L’acomiadament va ser declaratimprocedent i l’empresa va sercondemnada a pagar totes les men-sualitats i tornar al lloc de treballd'abans de la sanció. L'empresa,com sempre, va recórrer la sanció ideixa els diners d'aval en el jutjat,tot esperant Tribunal Superior.A part de tot això, als membres deCGT ens han obert expedients iens han descomptat diners de lesnòmines per passar-nos, teòrica-ment, d'hores en període de nego-ciació de Conveni.-Fa poc heu tingut Eleccions Sin-

dicals a l’empresa. Quins han

estat els resultats i quina valora-

ció en feu? D’altra banda, quina

és la vostra manera de treballar

a la Seccio Sindical?

-El 15 de desembre, es van cele-brar Eleccions Sindicals a Honey-well Barcelona, teníem una malapapereta des d'inici, amb més demitja empresa en contra nostra, acausa de la campanya destructivaque RRHH, CCOO i UGT. Deienque si ens votaven a nosaltresl’empresa tancaria, per exemple,tot i que tots sabem que els únicsque tanquen empreses són precisa-ment ells, CCOO i UGT.

A pesar de totes les traves, CGTHoneywell va obtenir el majornombre de vots del col·legi obrer.CGT va conseguir 89 vots; UGT,86; i CCOO, 68.

LA MIRADAINDISCRETA


L '1 de gener, l'estació de tren deReus va deixar de tenir servei

de venda de bitllets i d'informacióal viatger atesos per personal entreles deu de la nit i les sis del matí.L'Administrador d'InfraestructuresFerroviàries (Adif) assegurava quehavia fet aquesta retallada per lacoincidència de tres baixes labo-rals a la plantilla que cobreix la ter-minal, però la CGT ho atribueix aun nou greuge contra el ferrocarrilconvencional en favor de l'alta ve-

locitat (TAV), com la supressió deltren diürn a Madrid.

El Sindicat Federal Ferroviari dela CGT va denunciar la supressiódel torn de nit a l'estació de Reusmitjançant una decisió unilateralde la direcció executiva d'Esta-cions d'Adif, que es va fer efectiva,segons va admetre la mateixa em-presa pública, el passat 1 de gener.Des d'aleshores, els passatgers quehan d'utilitzar l'estació de nit nopoden comprar-hi els bitllets nitenir accés a informació de primeramà, ja que també va quedar supri-

mit el servei de megafonia. La me-sura afecta dos trens de llarg reco-rregut, els que van a Bilbao (23.14h) i Madrid (23.56 h), i també elprimer tren amb destinació Tarra-gona-Barcelona (05.01h) i el pri-mer regional (5.37h). En aquestúltim cas és el revisor o el personaldel tren els que expedeixen directa-ment els bitllets, mentre que perpujar als altres tres combois s'hau-ran d'haver comprat els bitllets demanera anticipada. A l'estació,entre les 22 h i les sis del matí,només hi haurà personal de segure-

tat. La CGT, d'un costat, ha denun-ciat Adif a la Inspecció de Treballper haver modificat el gràfic vigentd'horaris pactat amb els sindicats,però sobretot lamenta que s'estiguiprivant Reus d'uns serveis de quali-tat per facilitar la seva mobilitat. Elsindicat, que ja va dur les sevesqueixes a la inauguració de la líniadel TAV i de l'estació del Camp deTarragona, aprofundeix en els ma-teixos arguments: des dels poderspúblics, es potencia l'alta velocitat iel ferrocarril convencional quedaen un segon pla.


TREBALL-ECONOMIA

Text: SFF-CGT; foto: JoanRamon Ferran

T ots els Sindicats presentsen el Comitè Generald'Empresa de Renfe-Ope-

radora, van convocar cinc dies devaga per a tots els serveis d'AltaVelocitat, els dies 15, 16, 17, 19 i20 de desembre, per als col·lectiusde treballadors i treballadores deles categories de Maquinista AVE-Cap del Tren i Supervisor de Ser-veis a bord-AVE, com a conse-qüència dels incompliments quemanté l'empresa i que influeixennegativament en les seves condi-cions laborals. CGT va defensar laconvocatòria de vaga demanada enles assemblees de treballadors ique va tenir el suport de tots elsSindicats del CGE de Renfe-Ope-radora.

Era la primera vegada des defeia més de 25 anys que el CGE deRenfe convocava vagues de 24hores durant cinc dies -pràctica-ment seguits- i això només podiaser com a conseqüència de la faltade raó, el despotisme i la prepotèn-cia de la Direcció de l'empresa que,des de fa més d'un any consumauna deterioració de les condicionslaborals, referent als torns de tre-ball.

És necessari assenyalar que en

l'últim any, en tota l'empresaRenfe-Operadora, s'han produïtmés de cent ascensos a llocs direc-tius -amb el seu consegüent aug-ment de retribucions- i per contra,en els dos anys transcorreguts desde la segregació de l'antiga Renfe,la resta de col·lectius, com els tre-balladors d'Alta Velocitat, han vistcom se'ls negaven els seus dretsmés elementals.

En l'Acord s'estableix:

1-L'Empresa assumeix que elsTorns del Personal pertanyent aambdós Col·lectius siguin rotatiusen les seves respectives Residèn-

cies i Categories, que estiguin in-closos en el calendari laboral i, pera això, es compromet a elaborar unCalendari de Formació en el quales fixarà tant la periodicitat, assis-tents i continguts dels cursos abansdel 15 de gener de 2007. Així ma-teix, s'acorda que a tots els treballa-dors que ostenten les dos Catego-ries abans esmentades se'lsrealitzaran els cursos de formaciónecessaris dels vehicles adscrits aAVE (sèries 102, 103 i 104).

2-S'acorda garantir i millorar elsistema de menjars i llocs de per-noctació dels treballadors. A més,es crea una Comissió Mixta ambcompetències per a vetllar pel

manteniment dels serveis contrac-tats i per a la modificació dels esta-bliments per pèrdua de qualitat odeficiències en els seus serveis.

3-Es garanteix per part de l'Em-presa el compliment i abonamentdel component Variable de l'any2006 en el seu valor màxim i entots els seus paràmetres.

4.L'Empresa es compromet a ne-gociar el desenvolupament d'unmarc funcional de l'Interventor-AVE Supervisor de Serveis a bord,en una taula especifica amb un pe-riodicitat d'almenys una reunió almes com a mínim, iniciant-se lesreunions abans del 21 de desembrede 2006.

5-L'Empresa es compromet a laresolució dels problemes i riscosque suposen per a la Seguretat iSalut dels Treballadors, començantamb el correcte manteniment deles instal·lacions, especialmentquant a la seva lluminositat, clima-tització i a l'accessibilitat als trens.

Des de CGT, es va considerarque amb aquest Acord es contem-plava gairebé la totalitat de les rei-vindicacions que s’havien discutit iaprovat en les assemblees realitza-des i que van ser el motiu del con-flicte plantejat mitjançant la con-vocatòria de vaga. CGT es mostrasatisfeta amb aquest Acord, i vet-llarà pel seu estricte compliment.

Desconvocada finalmentla vaga de l'AVE

Desmemòriahistòrica (i IV)

Pepe Berlanga

En els lliuraments anteriors hemanat presentant les atrocitats

que el règim feixista sorgit del copd'estat militar de 1936 va cometre,tant en el transcurs de la contesacom en els anys posteriors, hemanat donat llum a dades que farienestremir de ràbia i impotència aqualsevol ésser humà pel sol fet deconèixer-les. No obstant això, tresdècades de l'arribada d’això que al-guns anomenen democràcia encaraprodueix por, entre qui ho va viure,parlar de la guerra civil i de la des-mesurada repressió que la vaacompanyar.

A hores d'ara i a la vista de lesdades que s'han anat exposant hi haqui nega que allo succeís o, en elmillor dels casos, engeguen el ven-tilador per afegir-hi: “…i tu més”.

Pretenen decretar la “desmemo-ria” més absoluta, com si parlar delsucceït fos obrir la caixa de Pando-ra dels nostres dimonis més ocults.Obvien referir-se interessadamentque es van cometre crims atroçosque han quedat impunes; pretendrecastigar els responsables, aclarir elsfets o reparar les víctimes ésatemptar contra “la reconciliació”sorgida de la desmemoria estimula-da per la “modèlica transició”.

No volen entendre que a horesd'ara els familiars d'aquells penats,maltractats o afusellats (assassinatsseria el terme més ajustat a la reali-tat) exigeixin l'anul·lació de les far-ses judicials realitzades sense lamínima garantia judicial. Algunacosa tan senzilla com recuperar ladignitat humana és considerada re-vanxisme.

Voler exhumar els cossos espar-gits en ingents fosses comunes quees troben disseminades per tots elsracons d'aquesta pell de toro o pre-tendre saber en quina cuneta va serassassinat un familiar, es consideraun crim de lesa humanitat, defu-gint, interessadament, l'assassinat,l’exterminació, l'esclavitud, la de-portació i altres actes inhumansque es van cometre contra gran partde la població, volent consumaramb això el desvergonyiment decomparar les víctimes amb els seusbotxins, deixant impunes els crimscomesos en nom de la sacrosantacreuada.

Si hi va haver alguna vegada unamínima esperança que arribés eldia que totes aquestes calamitatsserien superades, que les adminis-tracions col·laborarien per asclarirel succeït, la llei que el govern so-cialista ha presentat en el Parla-ment aconsegueix tot el contrari,provocant que unànimement totesles organitzacions que defensen larecuperació de la memòria històri-ca s’hi posicionin en contra.

L'estació de tren de Reus es queda sense servei de personal a la nit

Col·lectiu CatalunyaLes empreses i entitats que tin-

guin càmeres vigilant espaispúblics, tant oberts com tancats,hauran de col·locar cartells adver-tint els ciutadans o empleats que laseva imatge s'està gravant. Unainstrucció de l’Agencia de Protec-ción de Datos, en vigor des del di-mecres 12 de desembre, restrin-geix l'ús de càmeres devideovigilància a aquells casos enquè la vigilància "no pueda obte-

nerse por otros medios menos in-trusivos para la intimidad de laspersonas".

La instrucció persegueix "garan-tizar los derechos de las personascuyas imágenes son tratadas pormedio de sistemas de cámaras y vi-deocámaras con fines de vigilan-cia", com a conseqüència de l’”in-cremento que estánexperimentando las instalacionesde estos dispositivos", segons laAgencia. Aquesta explica que

"sólo se considerará admisible lainstalación de cámaras o videocá-maras cuando la finalidad de vigi-lancia no pueda obtenerse median-te otros medios que, sin exigiresfuerzos desproporcionados, re-sulten menos intrusivos para la in-timidad de las personas y para suderecho a la protección de datos decarácter personal".

La instrucció afig que lainstal·lació de videocàmeres nopodrà ser, en cap cas, la primera

opció per a assegurar la vigilància iel control d'una zona o instal·lació.No obstant això, milers de càmeresde vigilància d'edificis, i espaistancats d'empreses i organismespúblics capten milions d'imatgesde ciutadans que ignoren que estansent gravats.

Podeu consultar el text completa l’adreça del Boe:http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/21648

Les empreses amb càmeres hauran d’informar d’on es troben

L’ALTRA REALITAT


TREBALL-ECONOMIA

Es crea laCoordinadorade MaterialFerroviari deCGT

Federació de Transports iComunicacions de CGT

A partir de seccions sindicals deCGT en empreses de mante-

niment i fabricació de material fe-rroviari (en concret companys deAlstom i Renfe) s'ha acordat crearla Coordinadora de Material Ferro-viari de CGT(COMAFE-CGT) pertal de coordinar accions sindicalsque plantin cara a les polítiques ne-oliberals de les patronals del sector,basades en l'augment de la preca-rietat a través de la creació d'em-preses mixtes o subcontractantmultitud de treballs.

Els representants sindicals deCGT en les empreses AlstomTransportis i Renfe, veuen la ne-cessitat que les diferents empresesque intervenen en el manteniment ifabricació de material ferroviari escoordinin, i han proposat coordi-nar-se a les seccions sindicals deCGT presents en les empreses ambprocessos productius inclosos enaquest sector de manteniment i fa-bricació de material ferroviari.

Per a això es va convocar unareunió el 16 de gener a Madrid a laqual es va convidar a les seccionssindicals d’Alstom Transporte(Madrid-Toledo-Barcelona), RenfeOperadora (Integria), Grupo Alba-tros (Fuencarral), Vossloh (Valèn-cia), CAF (Saragossa) i Eulen(Barcelona).

Curs dePrevenció deRiscos Laborals

Curs a distància 2007 del’INSHT "Prevenció de Ris-

cos Laborals. Curs d’Ensenyamenta distància dirigit a delegats de Pre-vención i membres de Comitès deSeguretat i Salut", dirigit a delegatsde prevenció i a membres de comi-tès de seguretat i salut en el treball(siguins delegats de prevenció o re-presentants de l’empresari).

La durada del curs és de quatremesos de març a junyi a Barcelonael farà el Centro Nacional de Con-diciones de Trabajo.

Les sol·licituds inclouran les si-güents dades: nom i cognoms, telè-fons i lloc de residència, empresa isindicato al qual pertany. El contac-te es pot fer per correu electrònic [email protected] posant“Assumpte: Curs Salut Laboral2007”, per fax al 91 445 31 32 ambel mateix assumpte, per correu or-dinari, amb el mateix assumpte, aCGT, Salut Laboral, c/ Sagunto,15, 1r, 28010-Madrid. Informacióal telèfon (pregunteu per Pulido) 91447 05 72.

Text: Federació Intercomarcalde Tarragona CGT, foto: PepHernández

L a CGT va convocar vagaen la factoria de la multina-cional suïssa Clariant, si-

tuada en el polígon petroquímic deTarragona, els dies 15, 22 i 29 degener i 5 de febrer, en torn de matíi tarda. La convocatòria de quatrehores de vaga afectava la totalitatdels treballadors i treballadors dela plantilla.

Aquesta vaga ve motivada perl'acomiadament del secretari gene-ral de la Secció Sindical de CGT iactual membre del Comitè d'Em-presa, i la negativa rotunda de l'em-presa d'establir qualsevol tipus denegociació i diàleg encaminat a laseva reincorporació amb la nostrasecció sindical. El motiu que vaal·legar la Direcció de Clariantpara acomiadar-lo és el de no haverseguit la instruccions adequades enla barreges dels productes.

Altres motius, però, també s’a-punten, com la persecució sindicalque l'empresa exerceix sistemàti-cament sobre la resta d'afiliats isimpatitzants de la Secció Sindical,siguin representants o no. En con-cret, a altres dos afiliats de CGT elshan imposat sancions de suspensiód'ocupació i sou, de 15 i 60 diasrespectivament.

En aquests moments, Clariantno ha pogut establir que les barre-ges fossin imputable als treballa-dors acomiadats i sancionats, jaque sembla ser que hi havia uncomponent en un tanc que no sesap “per què estava en aquest tanc”i “tampoc se sap qui l’havia posat”o que senzillament “no s'havia ne-tejat per a l'inici de la següent fa-bricació”.

I el tercer motiu ve donat per laconsideració per part de CGT queles mesures sancionadores de l'em-presa, tant sobre el delegat de l’a-narcosindicat, com sobre la restade sancionats han estat del tot des-proporcionades.

Clariant viu moments delicats ino vol CGT a la mesa de negocia-ció de l’ERO que tothom es temque s’hi tirar endavant, perquèsaben que CGT no el signarà.Aquesta tardor, Clariant va anun-ciar la supressió de 2.200 llocs detreball a les plantes europees, peròencara no ha concretat si afectaranla de Vila-seca i el Prat de Llobre-gat. La CGT ha denunciat cosescom ara la presència de treballa-dors d’ETT a planta, prohibida perla perillositat bacteriològica. Undels acomiadats era el responsablede salut i riscos laborals i ara li pas-sen la factura.

La Direcció de Clariant, pretén

escapçar la CGT tant al centre delPrat com al centre de Tarragona, iaquesta exercint tot tipus de repres-sió i persecució sindical, principal-ment als companys del Comitè,seccions sindicals i afiliats. Davantels intents de negociació per partde la CGT, la Direcció de Clariantes va negar a establir-ne per solu-cionar el conflicte. Per això, no vaquedar altre remei que convocaraquesta vaga, l'objectiu de la qualés arribar a un acord per a la read-missió del company acomiadat il'anul·lació dels expedients sancio-nadors.

En el primer dia de vaga, el 15de gener, uns 150 sindicalistes deCGT es van concentrar durant di-verses hores en les portes de la fac-toria bloquejant les portes d'entra-da i impedint la circulació decamions. Per les altres jornades devaga també estaven previstos pi-quets informatius i concentracionsa les portes de l'empresa.

Des de la Secció Sindical deCGT es va trobar a faltar la partici-pació massiva dels companys de lafactoria, però és comprensible lapor i pressió que l'empresa directa-ment i indirectament ha establertsobre el personal durant els últimsanys.

Més informació al web de laSecció Sindical de Clariant:www.cgtclariant.com

Vaga a Clariant Tarragonaper persecució a CGT

Antonio Carretero (secretarid'Acció Social Comitè Confederal

CGT)

"L luita contra la pobresa", ensdiuen. "Apadrina un nen",

ens venen. "Compra.. tu guanyes siet toca... ells guanyen sempre", ensinsulten El País i la UNICEF. La creixent degradació de les Na-cions Unides i dels seus organis-mes és tal que l'únic objectiu ésconvèncer al món (ric i pobre) quela millor solució per a les injustí-cies i la desigualtat, fruit de l'ex-plotació i el domini dels estats i lesmultinacionals (generadors de lapobresa real de milions de perso-nes en el planeta), és reconvertir lasolidaritat i la igualtat en les rela-cions internaciones en una fira d'a-postes de loteria, en una immensasocietat anònima de les conscièn-cies tranquil·les.

Ara fins i tot financien imagina-tius gabinets de màrqueting per aaconseguir un major efecte medià-tic i, a ihhmitació del gairebé extin-git moviment antiglobalització,convoquen manifestacions interna-

cionals en les grans capitals delplaneta per a -asseguren- pressio-nar els governs per tal que es mu-llin en la seva lluita contra la po-bresa.

O es premia als grans multimi-lionaris per les seves obres filantrò-piques, a les quals es poden dedi-car perquè prèviament hanmonopolitzat el mercat i explotatsense miraments al medi ambient ia centenars de milers de treballa-dors (com Bill Gates posem percas).

O s'enalteixen les alternativesdel suposat capitalisme "humanita-ri", com la banca dels microcrèdits,la millor manera de mostrar que elcapitalisme és viable sempre que lacobdícia no sigui la seva guia.

El missatge és senzill: compra elque se't ven i obtindràs el valor afe-git d'estar ajudant a l'anomenatmón en desenvolupament, a travésde les noves multinacionals de lesconsciències tranquil•les que sónles múltiples ONG de tot tipus i pe-latge. Però la simplesa del missat-ge n'amaga un altre de subliminal,com gairebé sempre en l'enginye-

ria publicitària: pressionar els po-ders públics perquè dediquin unamica més dels seus pressupostos(és a dir, els de tots) en la "ajuda aldesenvolupament" (instrumentfantàstic que amaga sempre inte-ressos polítics i comercials entreels països) és suficient per pal•liarl'estat de misèria en que es trobal'altra meitat del planeta.

D'aquesta manera, no cal denun-ciar l'estat ni el capital, no cal llui-tar contra la classe política ni con-tra els capitalistes, no cal impugnarels múltiples desastres (ecològics,socials, econòmics i humans) pro-vocats per les multinacionals. Perque al cap i a la fi la globalitzacióés un bé preuat que a la llarga ge-nerarà benestar a tot el món i a totsels racons. I la pobresa és nomésuna transitòria situació que pot serpal•liada sempre que els fons ques'hi destinin estiguin gestionats perles corporacions que saben fer-ho,com el Fons Monetari Internacio-nal o el Banc Mundial, o qualsevolaltra "benintencionada" ONG deles finances transnacionals. Lluitar contra la pobresa no és llui-

tar contra les causes que la gene-ren, si no endolcir-la i fer de la po-bresa una cosa honorosament so-portable, si s'aconsegueixeliminar-ne (o amagar) les conse-qüència més nefastes: les malaltiesper desnutrició, la mort per fam oper falta d'higiene.

Que els i les pobres mostrin lesseves cares somrients, això és elque cal aconseguir, amb això és su-ficient, encara que els somriures si-guin de paper pintat i segueixinsotmesos a la por, a la repressió, ala falta de llibertats, a la tirania delspoderosos dels diners i dels go-verns, al treball a preu fet, malpagat, sense llibertat per a expres-sar el que es pensa, el que se som-nia o el que es desitja.

I sobretot, que no vinguin enramat a buscar-se la vida al mónque no els ha tocat en fortuna.Aquesta és la pobresa dels hipòcri-tes. Aquesta és la pobresa de lesNacions Unides, que davant la sevaincapacitat estructural i crònica,vol fer-nos a totes i tots còmplicesde la seva pròpia impostura.

OPINIÓ: La pobresa dels hipòcrites

10 Catalunya. Febrer de 2007

TREBALL-ECONOMIA

Alternativa Antimilitarista-MOC

O bservant els Pressupostosde l'Estat espanyol pel2007, veiem uns pressu-

postos que, disfressats de propostaprogressista, ens mostren el rostrede la mort en forma de despesa mi-litar.

Lluny de constituir objecte dedebat públic, una vegada més elsdirigents de l'Estat usurpen a la so-cietat civil la potestat de decidir quèes fa amb els seus diners, la qualcosa no és sinó una conseqüènciade la imposició d'un determinatmodel de defensa que, segons ells,no es pot qüestionar. Com a antimi-litaristes, el nostre qüestionament idenúncia dels exèrcits començaamb la denúncia de la preparació dela guerra.

Les dadesemmascarades

En els Pressupostos Generals del'Estat del 2007 es destina a despesamilitar 23.052 milions d'euros, laqual cosa equival a més de 3,7 bi-lions de pessetes (amb “B", debomba).

Com és costum, la partida per alMinisteri de Defensa és poc mésque la tercera part d'aquesta quanti-tat: també cal tenir en compte lesclasses passives, els organismes au-

tònoms del Ministeri de Defensa,les partides militars d'Interior, elCentre Nacional d'Intel·ligència iels programes d'Investigació Mili-tar, que van inclosos en la partidadel Ministeri d'Indústria, Turisme iComerç.

El fet que el Govern de l’Estatamagui la despesa militar resultarevelador de la nocivitat del que esvol ocultar.

La guerra no ésinevitable. Els exèrcitsno són necessarisMalgrat el que ens diuen, sabemque la guerra no és inevitable.Lluny de constituir una fatalitat deldestí o de sorgir de forma imprevis-ta com maduixes silvestres, les gue-rres són decisions polítiques, l'ori-gen de les quals cal buscar-lo en elsinteressos econòmics dels països

enriquits, als quals hem vist enviarhipòcritament cascos blaus com aautèntics bombers piròmans. Advo-quem per la resolució dialogadadels conflictes i l'abolició dels exèr-cits.

Crida al seny: crida a ladesobediència

Des d'Alternativa Antimilitarista-

MOC fem una crida al seny i a ladesobediència per acabar amb labogeria militar des del seu mateixorigen: evitant la preparació de laguerra. Seguirem, així mateix, exi-gint que les instal·lacions militarspassin a utilitzar-se per a finalitatssocials. Instem la societat civil a ferObjecció Fiscal a les despeses mili-tars, com fan milers d'objectors iobjectores fiscals que es neguen apagar impostos per a la guerra. Exi-gim que els 23.052 milions de des-pesa militar es converteixin en23.052 milions de despesa social.L'única manera d'acabar d'arrelamb la guerra és acabar amb la sevapreparació. Ho tenim molt clar: sivols la pau, prepara la pau.

Algunes peculiaritatsdels Pressupostos

1) La despesa militar representa un2,9% del Producte Interior Brut i un12,6% dels Pressupostos Generalsde l’Estat.2) 1.586 milions d'euros es destinena Investigació i Desenvolupamentde material militar; d'ells, 1.225 escamuflen en partides del Ministerid'Indústria.3) El fons de contingència per a fi-nançar missions militars en l'estran-ger està camuflat en les partides delMinisteri d'Hisenda, i s'estima en566 milions d'euros.

Es destinen 23.052 milions d'euros a l’Exèrcit, alguns d’ells dissimulats

Pressupostos 2007 de l’Estat:pressupostos per matar

Pel manteniment del poder adquisitiu ara que no se’ls reconeix la clàusula de revisió salarial

Mobilitzacions a l'AGE davant les delegacions de la Seguretat Social

FETAP-CGT

Continuant en la línia de les mo-bilitzacions portades a terme

en ens últims mesos, la FederacióEstatal de Treballadors de l'Admi-nistració Pública de la CGT va rea-litzar una nova crida als treballa-dors i les treballadores del'Administració General de l'Estatper tal que el 30 de gener realitzes-sin, a les capitals de demarcació detot l'Estat, concentracions en lesportes les seus de la Seguretat So-cial per protestar per l'incompli-ment de les promeses electoralsamb els empleats públics fetes pelPSOE.

No és per molestar, però malgratels esforços desplegats tant pel go-vern com pels sindicats que lidonen suport amb la finalitat deconvèncer-los que les nostres retri-bucions, encara que no tinguin laclàusula de revisió salarial, estan en

procés de franca recuperació, les xi-fres malden per contradir aquestesafirmacions que més que declara-cions es vol que siguin actes de fe.

I no és per molestar, però si dedebò es creuen el que declaren i,efectivament amb trucs, enganyifesi productivitats vàries es compensal'absència de la clàusula de revisiósalarial, quina raó existeix per noinstituir-la una vegada per sempre?

A ningú pot molestar que uncol·lectiu com el nostre, maltractatper diferents governs des de fa jamassa anys, reivindiqui alguna cosatan bàsica com mantenir el seupoder adquisitiu i començar a recu-perar progressivament el perdut.

Sense que ningú es molesti, caltornar a recordar que ha estat preci-sament el partit que sustenta el go-vern actual, qui ens va prometre dura bon port aquestes dues reivindica-cions. Comença a molestar tants in-compliments, tant electoralisme,

tanta faula, i molesta, encara més,quan es mostra que les xifres públi-ques han arribat al superàvit, acosta d'estalviar justament on vanprometre que mai ho farien, és a dir,en el fiançament de l'estat del be-nestar del que el nostre col·lectiu éspart fonamental. Un altre incompli-ment electoral més.

L'Estatut de la Funció Públicaestà en ple procés parlamentari –araen el Senat-, s'han introduït algunesmodificacions al text original isense menysprear-ne cap i reconei-xent l'especial significat d'algunad'elles, tals com el reconeixementcom falta molt greu de l'assetjamentlaboral i el moral, alleujar peròsense suprimir la figura del trasllatforçós, alleugerir uns grams el pesde l'avaluació de l'acompliment,una tímida obertura cap a la jubila-ció parcial i poc més, no se'ns ocul-ta que estem davant una mera ma-niobra electoralista que busca amb

uns tocs de maquillatge ocultar queles principals reivindicacions delpersonal segueixin dormint en unllimb injust.

Reconeixem els avanços, peròsón tan escassos, tant de cost zero,que ja o pot enganyar a ningú. Unaaltra cosa és constatar l'alegria de laqual fan gala els sindicats signants,tant amb l'esborrany inicial comamb els successius, tant amb les es-menes introduïdes pels grups parla-mentaris del Congrés, com, imagi-nem, amb les que es puguinintroduir en el Senat, i és que s'a-provi el que s'aprovi ells sempreguanyen, ells sempre estaran con-tents, són “gent positiva” per a ungovern feliç i sense oposició.

Cal estar convençut de continuarles mobilitzacions perquè res no hacanviat, els matisos no poden ocul-tar la substància i aquesta es trobaen la clàusula de revisió salarial, enla recuperació del poder adquisitiu

perdut, en la jubilació anticipadavoluntària als 60 anys amb 30 decotització, en la defensa de l’ocupa-ció com a pública i de qualitat, enl'elaboració de RPTs que escurcinels nivells per grup, defineixin lesfuncions de cada lloc, reconeguin eltreball que realment realitzen i esguiïn pel principi d'”igual treball,igual salari”, una taxa de reposicióque parteixi del 100% i que es diri-geixi especialment a cobrir les pla-ces més necessàries per a la gestió,això és, les d'atenció al públic, ges-tió, etc.

Ja n'hi ha prou d'amortitzar pla-ces i, sobretot, en el convencimentque només amb la participaciópodem aconseguir fer realitat el queara només són aspiracions. Des deCGT s’aposta per continuar la mo-bilització i per això el 30 de genervan convocar els treballadors i lestreballadores a concentrar-se durant15 minuts.


TREBALL-ECONOMIA

Que privatitzenl'església!!!

Vicent Martínez

No solc ser favorable que esprivatitzen coses, però per mi

la religió ha de ser una cosa de laprivacitat i que no ha de viure deldiner públic.

En primer lloc, no finançaria,més enllà dels ajuts puntuals quetenen totes les organitzacions, al'Església Católica, ni a cap religió.Si jo em vull muntar una associaciód'ateus m'he d'ajuntar amb altrescom jo, fer una associació, posaruna quota i buscar finançament(amb activitats, samarretes, con-certs, etc). El mateix haurien de ferels catòlics. El catòlic que vulgatenir un guia espiritual i una esglé-sia que s'associe es pose una quota ique el pague (i no com ara que li'lpaguem tots). El mateix que he defer jo si vull muntar un sindicat itenir un, per exemple, guia laboral(advocat), pagar-me'l. De fet, l'úni-ca religió que té aquest privilegi ésla catòlica que està totalment finan-çada (directament del pressupostde l'Estat, la reforma que ha fet elGovern de Zapatero no ha canviataixò).

Els protestants, els altres cris-tians, els budistes, els hindús o elsmusulmans han de seguir aquestmateix camí que assenyale: asso-ciar-se, créixer i proveir-se de ser-veis sense ajuts de l'estat. Per quèels catòlics no? per què aquest pri-vilegi? Per tant, els diners que ararep l'església no haurien d'anar-lidestinats sinó que s'hauria de redi-reccionar al benestar social, i des-prés, fora dels impostos i dels pres-supostos estatals, cada creient de laseua butxaca (com fem els ateus,els sindicalistes, els veins, els gais,els ecologistes, els feministes, etc)haurien d'associar-se i buscar fi-nançament autònom.

L'altre element discriminatori ésque l'església té els temples en pro-pietat (com una resta, encara, delque passava amb el règim feudaleren encara propietat seua). Els al-tres (sindicalistes, ateus, ecologis-tes, i altres religions) hem de pagarun lloguer d'un local o, si tenimfons, comprar-ne un com a seu. Defet, temples en sobren i esglésiesbuides n'hi ha massa, només cal re-partir-los una mica millor entre lesreligions. Hi ha massa esglésies pera tant poc feligrés i massa cura de-ficitari per a la parròquia i els se-guidors que tenen. Privatitzem-lesdoncs, mantinguem només aque-lles que siguen rendibles (és a diraquelles en què els creients esti-guen disposats a pagar-les), la restaque es reparteixen entre les dife-rents religions, en les mateixescondicions, i si en sobren, que ensobraran, per a altres usos. I així notindríem problemes per fer mesqui-tes o nous temples.

Se signa l'acord del 2007 aAutobusos de Barcelona

Secció Sindical CGT Autobusosde Barcelona

Aquest acord inclou la con-tractació de més conduc-tors i la garantia per fer

totes les llançadores, i és d'aplica-ció per a tots els treballadors i tre-balladores de Transports de Barce-lona. Tots els sindicats presents el27 de desembre van posar la sevasignatura en un document que, en-cara que es queda curt, millora elsacords estiuencs d'anys anteriors.

Per a CGT queda molt per fer,per això, no pretenen vendreaquest acord. La seva intenció al'hora de negociar-lo ha estat asse-gurar l'explotació de les llançado-res del Metro per a TB i que del re-sultat de la negociació poguessinbeneficiar-se tots els treballadors itrballadores d'autobusos. Com ésja costum, CGT s'ha quedat sola enla negociació a l'hora de fer pro-postes noves i només hem aconse-guit treure endavant una part delsnostres objectius, malgrat la qualcosa han decidit signar.

L'acord de 2007 millora el de2006, que ja vam signar al juny, iaclareix els aspectes d'interpretaciódubtosa. Ara tot el món que accep-ti els termes de l'acord coneixeràcom se li aplicarà en la pràctica.Amb la signatura d'aquest acord nose soluciona l'actual sistema de tre-ball dels conductors de TB ja queseguiran patint, entre moltes altrespenalitats: jornades de volant quearriben a les 8 hores, treballant sisdies a la setmana, malgrat la qual

cosa entenem que amb aquestpacte s'obre una porta per on potarribar la reducció de jornada il'augment de descansos en pròxi-mes negociacions.

Una altra forma denegociació

Fa uns mesos els delegats dels co-mandaments de SIT, CCOO i UGTvan sorprendre tota la plantilla sig-nant un acord amb l'empresa enquè es fixaven uns nous plusos, almarge de Conveni, d'aplicació ex-clusiva per al col·lectiu de coman-daments.

Paradoxalment, aquest any, grà-cies a l'acord signat pels conduc-tors, es va aconseguir l'objectiu deTMB d'augmentar i consolidar elservei, tant en època estiuenca comen caps de setmana i curiosament,a causa de l’acord de comanda-ments, seran només els membresd'aquest col·lectiuqui cobri en el

mes de febrer un plus per això (perobjectius). Uns comandaments queamb efectes retroactius de generdel 2006 cobren ja 100 euros mésen la nòmina, a part de Conveni,que corresponen a un augment decategoria camuflat en la VPT (Va-loració del Lloc de treball) i totaixò gràcies, com diem, a un acord,signat al marge del Comitè d'Em-presa, pels comandaments delSUC.

Alguns apunts del'acord

-Es contractaran més conductors,necessitat generada per l'augmentde servei previst i de l'augment dedies de descans que van a gaudirels conductors que optin per aques-ta possibilitat.

-Es redueix la jornada real delsconductors que optin per traslladarvoluntàriament el seu descans es-tiuenc a fora de tanda (per cada dia

traslladat, a partir de la segona set-mana es genera 1.33 dies de des-cans).

-Es garanteix la realització perpart de TB de totes les llançadoresque s'hagi de fer per motiu de lesobres en la xarxa ferroviària delMetro.

-L'acord s'estén a tots els treba-lladors i treballadores de TB. Elsplusos que es pacten per als con-ductors també són d'aplicació a laresta de col·lectius que canviïn vo-luntàriament els seus descansos i/ovacances.

-S'avança la contractació a jor-nada completa de 40 conductors dela borsa pendent de l'estiu 2006.Avancen el seu ingrés més de 4mesos i amb això la resta delcol·lectiu entrarà abans de la datapactada (juny 2007).

-Trasllat de descans de dissabteo diumenge a laborables.

-L'acord vària el “preu delcanvi” segons la quantitat de can-vis que es facin: del 1r al 8è canvide descans Segons conveni; del 9èal 15è canvi de descans 110 euros;del 16è al 21è canvi de descans115 euros; i del 22è canvi des d'ara120 euros.

-En cap cas s'accepten canvisque signifiquin haver de treballar10 o més dies seguits.

-Els canvis que es realitzin en elmes d'agost es compensaran amb20 euros addicionals i els canvisque es realitzin durant la resta delperíode estival -21 juny a 31 juliol idel 1 al 11 setembre- es compensa-ran amb 10 euros addicionals.

OPINIÓ: Govern de propaganda i monoparentalitat

Anna Campanera Reig, Lleida,mestra, Ppsicopedagoga i mare

soltera

Fa nou mesos vaig començar apreparar-me davant el meu

embaràs, tot coneixent les dificul-tats que tindria en decidir tirar en-davant sola amb la maternitat. Vaigvoler informar-me des del primerdia de les ajudes i prestacions ambles que comptem les famílies mo-noparentals. Doncs fa temps ques’anuncia que es vol equiparar elsdrets d’aquestes famílies amb elsde les famílies nombroses.

M’imaginava que la recerca s’a-cabaria en poc temps, doncs perqüestions laborals, fa més de deuanys que conec que la UE no parade cridar l’atenció a l’estat espan-yol -que va per darrera de païsoscom Portugal, Grècia, Itàlia...- itambé a Catalunya de la deixadesade les institucions respecte la situa-ció d’aquestes famílies. No només

pel que fa a la manca de suport i re-cursos, sinó també per la inexistèn-cia d’estudis i investigacions quecomptabilitzin i posin una mica dellum aquesta ja no tant nova reali-tat familiar emergent.

El fet és que únicament comp-tem amb aquests irrisoris 600euros anuals que Benestar i Famí-lia dóna des de fa ben poc, i que encas de monoparentalitat s’allargafins que l'infant té 6 anys (enllocdels 3 anys d'abans).

Els mitjans de comunicacióperò, feia temps que anunciavenmés ajudes específiques per aquesttipus de famílies, que cada copsom més nombroses –més de 2000a Catalunya- i amb unes despesesconsiderables tenint en compte quenomés entra un sou a la llar.

Un dels nous ajuts divulgats, almes de novembre, es referia a lapossibilitat de poder accedir –coma treballadora de la Generalitat- alpermís de quatre setmanes de pa-

ternitat exclusiu per als homes, ique en cas de viduïtat, separació, oser mare soltera les mares podríemgaudir-ne.

Però avui dia, quan m’informode com fer efectiu aquest permís,em trobo que aquest, tot i haverestat tant difós pel mitjans depremsa, televisió i ràdio i tambépublicat revistes internes de la Ge-neralitat de l’any 2005 i en la Nor-mativa de la Funció Pública de laGeneralitat, encara no es pot apli-car perquè no ha estat aprovat deltot.

I no s’acaba aquí, doncs hi ha al-tres mesures anunciades i celebra-des pel nostre govern “d’esquerresi progressista” que esbomba peròdesprés tampoc no fa efectives;com per exemple, l’assignació demajor puntuació per accedir a lesescoles bressol per part de famíliesmonoparentals, igualant-les a lapuntuació concedida a les famíliesnombroses, un anunci de fa mesos

i mesos. O l’ajut per a l’accés a lesvivendes de protecció oficial, onencara tampoc es contempla la si-tuació de família monoparentalcom a factor de risc d’exclussióeconòmica i/o social.

Observo, indignada, com el go-vern només diu i parla de fets da-munt la palestra però que, en reali-tat, no fa ni aplica ni la meitat de lapropaganda que distribueix. Ja sesap, les eleccions s’apropen icompta més el que sembla o el quees diu que la pròpia realitat delsfets. Per molt que facin màrque-ting, la ciutadania veu quins són iquins haurien de ser els canvis quetothom tant esperava en aquesta le-gislatura.

I si l’anterior govern passarà a lahistòria com el govern del clienta-lisme, la corrupció i el “tot està envenda”, aquest està fent moltspunts per ser catalogat el govern dela propaganda i “l’autobombo”.

QUI PAGA, MANA


TREBALL-ECONOMIA

Noelia Pérez, Barcelona

S egons un estudi de la UnióEuropea, 25 milions de per-sones a Europa treballaran

en el 2008 a casa seva i no en elcentre de treball, enfront dels 5,1milions el 1998. Per als empleatsque treballen almenys un dia a lasetmana, s'estima que númeroscreixin dels 1,63 milions en 1998als 10,17 milions en el 2008.

Empreses com Intel Espanya,Microsoft Iberica o Dow Jones aEspanya ja estan aplicant el teletre-ball. A França, la Renault, ambl'objectiu de retallar despeses d'onsigui, ha començat pels costos im-mobiliaris. Per aconseguir-ho, la di-recció de l'empresa ha proposat alssindicats un pla per promoure el te-letreball des del domicili particular.L'empresa pretén amortitzar 2.000llocs de treball a París. Segons unestudi de la consultoria Fiqui GroupWhite Paper, les companyies quevan donar la mobilitat proveint elsseus treballadors de portàtils, vanguanyar una mitjana de set horessetmanals de treball per empleatrespecte als mateixos treballadors al'oficina. Aquests exemples consti-tueixen l'avantguarda del que enspot esperar en el futur. Hem d'estarpreparats i preparades i plantejarrespostes a aquesta estratègia.

El teletreball es presenta com unanova modalitat de treball, una novamanera d'organització de la produc-ció. A primera vista, es defineix perdos components; el primer és ladeslocalització del lloc de treball deles oficines centrals o la fàbrica; elsegon, l'ús de tecnologies de la in-formació i comunicació (Internet icorreu electrònic).

Obeeix a l'estratègia general delcapitalisme per retallar costos ex-plotant d'aquesta manera més elstraballadors i les treballadores. Lesempreses utilitzen una sèrie dementides perquè aquesta mesurasigui “simpàtica” i fins i tot “guai”entre els traballadors i les treballa-dores.

Amb quins arguments ens venenles multinacionals aquesta organit-zació del treball? Els “avantatges”que les empreses esgrimeixen perimplantar el teletreball es basen, enprimer lloc, en “la flexibilitat d'ho-raris” que milloraria, segons l'em-presa, la qualitat de vida del traba-lador o treballador i la possibilitatde conciliar la vida laboral i fami-liar.

Es donaria suport a la parella i lafamília, segons l'empresa, a travésde la flexibilitat i sense reduir la

productivitat del negoci. S'estalvia-rien els recursos econòmics que eltraballador o la treballadora empraen la cura dels fills i guanyariatemps i qualitat per a la família.S'estalviaria en roba (ja que en estara casa es pot treballar en batí i pija-ma); i, en definitiva, es podria gau-dir de l'entorn de l'habitatge, ja que,després de tot, per a això es paga lahipoteca. Uns altres dels “avantat-ges” que les empreses aporten ésque en gastar menys temps i dinersa anar i venir del treball, es disposade més temps productiu i més capa-citat d'oci. A més, es reduirien elsnivells d'estrès evitant l'hora puntadels embusos del trànsit.

Tots aquests arguments i supo-sats avantatges que ens venen coma nous i que si-mulen un equili-bri entre interes-s o s(treballadors/em-presa) no són resmés que una re-gressió als inicisdel capitalisme ia una de les for-mes d'explotaciómés descarada.El ‘putting outsystem’ era unaorganització deltreball del segleXIX en què lesfamílies erensubcontratadasper la manufac-tura. Tenien unteler o un petit ta-ller en el seu ha-bitatge i hi treba-llava tota la unitat familiar peraconseguir els objectius marcats pelpatró. Aquesta manera de retribucióanomenada a estall va ser reempla-çada per la jornada de treball ahores que el moviment obrer en elsistema fabril va aconseguir permitjà de moltes lluites. Si es pot dirque la jornada laboral va significarun dels majors assoliments del mo-viment obrer al llarg del segle XIX iprincipis del XX, no podem obviarque diferents tipus de ‘putting outsystems’ han conviscut residual-ment en les economies domèsti-ques. Moltes recordem com lesnostres àvies o les nostres marestreballaven amb la màquina decosir o fent peces a estll. Els nostres‘pc’ o portàtils no deixen de sertambé les màquines de cosir de lesnostres mares o les nostres àvies.

El teletreball, lluny d'oferir capavantatge, suposa molts inconve-nients i sobretot suposa una desca-

pitalització de l'empresa, més fàcilde deslocalizar en el mercat globalen el qual ens movem. El capitalpassiu de l'empresa queda reduït a0. No hi ha cap tipus d'inversió perpart de l'empresa reduint-se tot adespeses.

L'ordinador probablement siguiun ‘leasing’, la connexió adsl, en elcas que la pagui l'empresa, tambéés una despesa, no una inversió. Nooblidem que totes les despeses des-graven a Hisenda i les inversionss'han d'amortitzar. En aqueststemps de globalització, on els filatsnomés existeixen per a les personesi no per als diners ni les mercade-ries, és més fàcil dur-se un òbol queuna roca. El teletreball incrementael poder d'amenaça de les empreses

sota l'argument que es poden endurel treball a un altre lloc amb el sim-ple fet d'obrir un nou compte de co-rreu.

Des d'una perspectiva de gènere,ens venen el teletreball com unaforma de “conciliar la vida familiari laboral”. És evident que això ésuna estratègia empresarial (avaladaper les polítiques dels nostres go-verns d'”esquerres” i els sindicatsorgànics) per justificar la “flexibili-tat” laboral que acaba amagant ladoble jornada de treball de la dona(com a mare-treballadora) i acabaper justificar polítiques neoliberalsde retallades de serveis públics(llars d’infants, etc.).

En aquest sentit, amb la novaLlei de Dependència, buscant com-plir les exigències en retallades pú-bliques, es recomana impulsar el te-letreball entre els “discapacitats”,evitant així fer-se càrrec de la mobi-litat d’aquests treballadors, dissen-

yant-los una vida sota arrest domi-ciliari.

Lluny de ser una organització“guai” del treball, el teletreball pre-cariza i explota més els trabajadorsi les treballadores en tres aspectes:

1) Aspectesquantificables

Estem posant els nostres propismitjans de producció i les nostreseines de treball. Els equips i eineshan de ser aportats per l'empresaaixí com el seu manteniment. L'em-presa es desentén d'assumir tot elcost de convertir una habitació (enel cas que el faig) en oficina amb totel que això implica de mobiliari:cadira adequada, taula, impressora,

material fungible(paper, boli,etc.), focus ade-quat.... L'empre-sa amb el teletre-ball s'oblida detota responsabili-tat en salut labo-ral. A més, s'es-talvia totes lesdespeses dellum, aigua, elec-tricitat, gas, nete-ja, etc, durant leshores de treball.Així mateix,mentre queestem ocupantun espai del nos-tre habitatge pera ús laboral,l'empresa nopaga una partproporcional per

a l'ús d'aquest espai en concepte d'-hipoteca o lloguer.

En estar el lloc de treball desloca-litzat de les oficines centrals o la fà-brica, el control de la producció ad-quireix característiques diferents alcontrol directe i presencial que s'e-xerceix en la modalitat “tradicio-nal” de treball. En no haver-hi uncontrol presencial no hi ha horaris il'única forma de controlar és perobjectius. Se suposa que el teletra-bajador ha d'organitzar la seva jor-nada per respondre al complimentdels objectius establerts per l'em-presa.

Això es materialitza en jornadeslaborals intenses, i en la majoriadels casos, no hi ha diferenciacióentre dies de setmana i caps de set-mana. El principal problema estroba en no poder posar un tall aldia de treball i a supeditar, fins i totles necessitats fisiològiques, alritme de treball.

2) Aspectes noquantificables

Cal constatar, a més, la dificultatd'organització laboral en no haver-hi separació entre l'espai públici elprivat, haver-hi major control perpart de l'empresa (s'està sempre lo-calitzable), perdre intimitat, perdreelements de sociabilització i seden-tarisme.

Les conseqüències per a l'orga-nització dels traballadors d'aquestaforma de dominació empresarial ila tècnica de disciplinament que esdesprèn d'ella és brutal: com fasuna assemblea?, com coneixes lesteves pròpies companyes? El cobra-ment per objectius, a més, creacompetència entre els traballadors illastra la possible solidaritat entreells així com la seva força i la sevacapacitat de lluita

3) Aspectes legals

Existeix un buit legal per a aquestcol·lectiu de traballadors. La faltade legislació posa en relleu la sevadesprotecció. Hi ha diferents sen-tències de la Sala social del Tribu-nal Suprem respecte al teletreball iexisteix un Acord Marc Europeusobre Teletreball. Tot això és papermullat. Suposadament, s'assegurael caràcter voluntari per al treballa-dor de l'acceptació del treball acasa. És a dir, ni la decisió unilate-ral de l'empresa ni tan sols el Con-veni Col·lectiu o Acord d'Empresapoden imposar als treballadors lanecessitat d'acceptar un sistema deteletreball. Però: primer, és moltdiscutible el fet que no et puguinobligar (hi ha moltes maneres depressionar, tots les coneixem o leshem sofert d'una o altra manera).Segon, els nous contractes podenvenir ja sota aquesta fórmula: o hoagafes o et quedes sense treball.

Els treballadors i letreballadoresque plantem cara a aquesta nova or-ganització del treball hem de de-nunciar en les assemblees i discutiramb els companys que el teletreballés una forma d'incrementar l'explo-tació i la precarietat. És necessarianalitzar experiències concretes deteletreball, col·lectivizar-les i orga-nitzar-se. El teletreball no és unaproposta ni inofensiva ni “guai” quenomés ens afecta individualment:les seves conseqüències són negati-ves per al conjunt de treballadors.Hem de frenar col·lectivament laimplantació de noves formes d'ex-plotació i lluitar per no empitjorarles nostres condicions de vida i tre-ball.

Una altra forma de més explotació

El teletreball, deslocalització itecnologies de la informació



EL 21 DE GENER, CONTRA LA PRECARIETAT, ELS ACOMIADAMENTS I EL TERRORISME EMPRESARIAL

Manifestació a Barcelona, el 21de gener, d’empreses en conflicte

Tema del mes

Text: Col·lectiu Catalunya; fotos:J. R. Ferrandis i Gabriel Serra

El 21 de gener, treballaodres i tre-balladors de diverses empresescatalanes en conflicte (Seat,

Mercadona, La Vanguardia, Codex,Parcs i Jardins, Iberia, Bocatta,...) vanconvocar una manifestació a Barcelonaamb el lema "Contra la precarietat, elsacomiadaments i el terrorisme patronal:per una solució justa als conflictes labo-rals", amb el suport de CGT, CNT,CO.BAS, CISA, IAC, SU i Xarxa con-tra els Tancaments i la Precarietat.

A la manifestació, que va començara la plaça Universitat i va acabar a laplaça de Sant Jaume, hi van participaruns 1.200 treballadors i treballadores.En passar per Via Laietana, enfront lesseus de CCOO i UGT, la manifestacióes va aturar per denunciar la seva com-plicitat amb la patronal en tots els con-flictes oberts a Catalunya, i en la restaque s'han tancat en els darrers anys. Fi-nalment, a plaça de Sant Jaume es vallegir de forma conjunta entre un mem-bre de cada empresa en conflicte el co-municat que s'havia de lliurar al presi-dent de la Generalitat de Catalunya.

Les agressions de la patronal a les

condicions de treball i als drets bàsicsde la classe treballadora a Catalunya sesucceeixen sense parar. La precarietatlaboral es manté en uns percentatgestercermundistes i afecta especialmentjoves, dones i persones immigrades.

Els acomiadaments massius com elsde Seat, les reestructuracions salvatgescom la d’Iberia, les segregacions quetenen com a objectiu abaratir l’ocupa-ció com a La Vanguardia, la repressiópatronal amb acomiadaments, sancionsi pallisses com a Mercadona, els pro-cessos de privatització de serveis pú-blics que afecten Parcs i Jardins, eltransport ferroviari i la sanitat, els tan-

caments i les deslocalitzacions d’em-preses com Miniwatt, Braun, etc, s’hanproduït davant de la passivitat, quan nodavant de la complicitat, de les institu-cions i del Govern de la Generalitat.

Els treballadors i les treballadores deSeat, Iberia, Mercadona, La Vanguar-dia, Parcs i Jardins, etc. s'han mobilitzatcontra cada una d’aquestes agressions.És més, la lluita dels acomiadats i aco-miadades de Seat, dels vaguistes deMercadona, dels treballadors de LaVanguardia, dels treballadors de Parcs iJardins s’ha mantingut viva en conflic-tes de llarga durada, conscients que laresistència, junt a la solidaritat, són con-

dicions necessàries per obtenir les nos-tres reinvindicacions.

Tot i que gràcies a la lluita i a les de-mandes davant dels tribunals s’hanaconseguit algunes victòries parcials,tal i com s’ha evidenciat en sentènciesdel Tribunal Superior de Justícia de Ca-talunya, que ha declarat nuls els aco-miadaments de diversos treballadors deSeat, encara queda molt de camí peraconseguir una solució justa per a totsels conflictes laborals que es van acu-mulant.

L’acusació de sedició contra 78 tre-balladors d’Iberia (que en cas de pros-perar pot comportar penes d’entre 4 i 10anys de presó) per haver ocupat les pis-tes (acció que qualsevol treballador ha-guéssim realitzat en les mateixes cir-cumstàncies), les querelles criminals iamenaces de sanció contra treballadorsde Parcs i Jardins en l’exercici dels seusdrets, etc., són una expressió de l’acti-tud cada vegada més autoritària i re-pressiva del sistema capitalista, i delsgoverns i administracions al seu servei,contra la classe treballadora. Mentre elsempresaris, directius, governants res-ponsables dels tancaments, deslocalit-zacions, acomiadaments, fraus massiussegueixen en la completa impunitat, o

inclús se’ls condecora amb la Creu deSant Jordi, els treballadors i les treballa-dores som amenaçats, reprimits, aco-miadats, per exercir els nostres drets endefensa d’un treball digne, d’un serveipúblic de qualitat, etc.

Només la unitat en la lluita, la solida-ritat, ens permetrà avançar cap a una so-lució justa de tots els conflictes laboralsque es van acumulant: Seat, Iberia,Mercadona, Parcs i Jardins, La Van-guardia, Codex, etc. Només la mobilit-zació de la classe treballadora i de laciutadania solidària podrà acabar ambla lacra dels acomiadaments, tanca-ments d’empreses i precarietat, conque-rint el dret al treball en condicions dig-nes; només amb la lluita podremrestablir uns serveis públics de qualitat;només amb l’acció col•lectiva podremdefensar les llibertats i els drets sindi-cals cada cop més amenaçats.

En els darrers anys han estat acomia-dats milers de treballadors i treballado-res a Catalunya. És hora d’exigir al Go-vern d’Entesa de la Generalitat quegoverni a favor dels treballadors i lestreballadores, que són precisament elsque, majoritàriament, els han votat, irespongui positivament a les reivindica-cions obreres.

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTACronologiaFINS AL 15 DE GENER

t

DISSABTE 16 DE DESEMBRE

JORNADA DE FORMACIÓ en immi-

gració a Lleida, organitzada per la Se-

cretaria d'Acció Social de la CGT de

Catalunya i la CGT de Ponent.

MANIFESTACIÓ en suport als vaguis-

tes de Mercadona, a la Selva de Mar

de Barcelona. (CI)

MANIFESTACIÓ de rebuig al desallot-

jament del centre social La Makabra

pel centre de la ciutat de Barcelona,

amb la participació d'unes 500 perso-

nes. (CI)

NOVA OCUPACIÓ a Terrassa, poc

després del desallotjament del centre

social ocupat La Impremta. Es tracta

d'una fàbrica que portava 10 anys

abandonada, prop de la plaça on es

trobava el desallotjat CSO La Imprem-

ta. (CI)

DILLUNS 18 DE DESEMBRE

CONCENTRACIÓ organitzada per

CGT a la inauguració de la nova esta-

ció de l'AVE al Camp de Tarragona per

protestar per la deixadesa amb la

xarxa ferroviària convencional.

DESALLOTJAMENT de l'històric cen-

tre social ocupat La Lokeria de l'Hospi-

talet. Al vespre es realitzà una concen-

tració de protesta davant l'ajuntament

de l'Hospitalet per reivindicar els usos

socils que tenia l’edifici ocupat. (CI)

L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS del barri de

Poble Nou de Barcelona fa pública la

seva postura crítica contra la nova divi-

sió en barris imposada per l'ajunta-

ment de la ciutat, on es divideix aquest

històric barri en cinc de nous, plante-

jant-se si aquesta nova divisió pot

crear enfrontaments i tensió entre les

entitats d'una manera artificial. (CI)

DIMARTS 19 DE DESEMBRE

DESALLOTJAMENT del Centre So-

cial Calamarsa de Sabadell. Durant el

mateix es produiren moments de ten-

sió amb els Mossos d'Esquadra, pro-

duint-se dues càrregues policíaques.

Al vespre, es realitzà una concentració

de protesta davant de l'ajuntament de

la ciutat. (CI)

CICLE DE CINEMA solidari a Reus,

amb el suport de CGT: projecció del

film “China Blue”, al Centre de Lectura

de la ciutat.

DIMECRES 20 DE DESEMBRE

GRAN OPERATIU POLICÍAC al barri

del Raval de Barcelona, tallant el tràn-

sit del carrer Robadors, es practiquen

400 registres i una trentena de deten-

cions. (CI)

"NI MULTES NI SANCIONS, tombem

l'ordenança". Amb aquesta pancarta

quinze persones van interrompre el ple

de l'Ajuntament de Berga i van fer en-

trega a l'alcalde de 500 euros falsos

(amb la cara de l'alcalde). (CI)

UN GRUP DE TREBALLADORSprova d'entrar amb palanques i fins i tot

amb una grua al centre social ocupat

feia quatre dies a Terrassa. (CI)

DIJOUS 21 DE DESEMBRE

DETENCIÓ A GIRONA d'un jove lli-

bertari. Es dóna el cas que aquesta de-

tenció havia estat sol·licitada per Itàlia.

(IU)

DIVENDRES 22 DE DESEMBRE

MANIFESTACIÓ a Barcelona en soli-

daritat amb el poble d'Oaxaca, Atenco i

contra la impunitat que es viu a Méxic,

en el marc d'una jornada internacional

convocada per l'EZLN i l'APPO. La

marxa de torxes aplegà unes 200 per-

sones que recorregueren el centre de

Barcelona.

MANIFESTACIÓ contra la sentència

del cas Roger, a Barcelona, amb la

participació d'unes 600 persones. Co-

mençà a la Plaça Catalunya i es dirigí

Passeig de Gràcia amunt. Un cop fina-

litzada es produïren diversos incidents

amb crema de contenidors, i tres de-

tencions. (IU)

PARES DE DOS JOVES denuncien

maltractament i agressió contra un

grup de mossos d'esquadra que va re-

tindre quatre menors a la plaça Joanic

de Barcelona, poc després de la mani-

festació contra la sentència del cas

Roger. (CI)

NOVA OCUPACIÓ a Sabadell. Es trac-

ta d'una casa de dos pisos situada al

carrer Joan Plans, 42.

V DE VIVENDA prova d'entregar al

nen Jesús del pessebre de la plaça de

sant Jaume de Barcelona un kit de su-

pervivència per quan sigui desallotjat

del pessebre allà on viu. Va ser evitat

per la guardia urbana. (CI)


DURANT TOT EL CAP DE SETMANAes celebren diverses marxes de torxes

arreu del Principat demanant el retorn

dels presos polítics catalans a casa.

MANIFESTACIÓ pel dret a la vivenda

a Barcelona, amb la participació d'en-

tre 7.000 i 15.000 persones, segons

les fonts. Malgrat el mal dia en què es

va convocar, la lluita no perd pistonada

sinó tot el contrari, esdevenint la mani-

festació més important de les realitza-

des fins ara.

DIJOUS 28 DE DESEMBRE

DIVERSES CONCENTRACIONS (da-

vant del Parlament, de la Delegació del

Govern i del CIRE) a Barcelona per de-

manar l'absolució d'en Ruben i Ignasi -

davant del seu proper judici-, acusats

de cremar un caixer de la Caixa de Sa-

badell i la seu del CIRE (centre de rein-

serció de presos) de Gràcia. Varen ser

detinguts el febrer de l'any passat per

aquests fets i passaren dos i cinc

mesos en presó provisional. (CI)

DIVENDRES 29 DE DESEMBRE

NOVA CONCENTRACIÓ a tres llocs

de Barcelona per demanar l'absolució

d'en Ruben i Ignasi. A la concentració

que es celebrava davant del Parlament

es va identificar tots els assistents per

part dels mossos d'esquadra. (CI)


PROTESTA contra la nova ordenança

cívica de Berga. Entre cent i centcin-

quanta persones s'han concentrat a la

plaça de Sant Pere per tal de protestar

contra la nova ordenança del civisme,

a les multes que s'han posat per mitjà

de l'ordenança als participants en un

acte cultural el passat 30 de setembre i

a la multa que ha patit l'Ateneu Anar-

quista Columna Terra i Llibertat. (IU)

ELS MOSSOS D'ESQUADRA dete-

nen dues persones que es dirigien a la

jornada de portes obertes del nou cen-

tre social ocupat de Terrassa (conegut

com La Inevitable). Poc després van

ser alliberats, però acusats d'usurpa-

ció. (CI)

DIUMENGE 31 DE DESEMBRE

MARXES contra les presons a Barce-

lona, per desè any consecutiu: al matí

a Wad-Ras, a la tarda contra el centre

d'internament d'immigrants de la Zona

Franca i al vespre a la Model. (CI)

DILLUNS 1 DE GENER

NOVA AGRESSIÓ feixista a Castellar

del Vallès. Un jove de 16 anys va rebre

una ganivetada. La Plataforma Ciuta-

dana Castellar contra el Feixisme de-

nuncia l'agressió i la passivitat de l'a-

juntament davant de la qüestió. (CI)

ENTITATS EN DEFENSA del Prat del

Llobregat denuncien la desaparició

sota el mar d'un 30% del nou moll Prat

en construcció al port de Barcelona. Es

tracta d'un tram de blocs de formigó de

500 metres de llargària. (CI)

DIMECRES 3 DE GENER

DURANT LA MATINADA del 2 al 3 de

gener, un grup de joves de Badalona

ocupà un nou espai al carrer Roger de

Flor de la ciutat, per crear l'Ateneu Po-

pular El Progrés. L'espai va ser des-

allotjat el mateix dia tres al vespre. Du-

rant el desallotjament van ser detinguts

dos joves, fent-se una concentració de

protesta amb la participació d'unes 60

persones. Els dos joves van ser posats

en llibertat posteriorment, acusats de

robatori amb força. (CI)

EL MATEIX DIA els Mossos d'Esqua-

dra van desallotjar 71 persones, entre

elles vint menors, que ocupaven una

vintena de cases abandonades al ca-

rrer Segre del barri de Sant Andreu de

Barcelona. (CI)

DIJOUS 4 DE GENER

CONCENTRACIÓ per demanar l'ab-

solució d'en Rubén i de l'Ignasi, a la

plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Amb la participació d'un centenar de

persones. (CI)

DIVENDRES 5 DE GENER

NOVA OCUPACIÓ al barri de Gràcia

de Barcelona. Es tracta d'un forn situat

al carrer Planeta. (CI)

DISSABTE 6 DE GENER

NOU VESSAMENT de Repsol al port

de Tarragona. Es tracta d'una taca de

petroli. L'organització ambientalista

Gepec critica el servilisme de l'ajunta-

ment de la ciutat vers Repsol. (CI)

DIUMENGE 7 DE GENER

MANIFESTACIÓ per salvar els Mun-

tanyans, amb la participació d'unes

300 persones. L'Assemblea de Joves

del Baix Gaià (Torredembarra) convo-

ca una mobilització popular contra el

pla parcial Muntanyans II que preveu la

construcció de 550 habitatges en una

zona que, segons els convocants, està

en greu perill d'inundació i a més amb

la seva construcció s'aïllaria la quarta

zona humida més important del Princi-

pat. (CI)

PARAULES PER LA PAU a la plaça

de la Font de Tarragona. Com cada pri-

mer diumenge de mes, concentració i

acte cultural contra la presència de vai-

xells de guerra.

DILLUNS 8 DE GENER

DESALLOTJAMENT del centre social

ocupat per dones Mambo, de Barcelo-

na. El mateix dia es produí una con-

centració espontània de protesta a la

Rambla del Raval que aplegà 200 per-

sones. El mateix dia es va produir un

estrany moviment de furgonetes de

Mossos al voltant del nou centre social

de Gràcia del carrer Planeta, que va fer

pensar en un desallotjament-exprès

que finalment no es produí. (CI)

DIMARTS 9 DE GENER

DURANT EL MATÍ es produïren diver-

ses accions solidàries amb el centre

social ocupat 'Els Tòxics' de Cornellà,

tals com repartiment d'octavetes a les

portes de l'Eroski, tallar el tràfic de di-

versos mitjans de transport, etc. (IU)

DIMECRES 10 DE GENER

JUDICI (després de quatre ajorna-

ments) contra Sergio L. D., acusat de

diversos danys produïts en la manifes-

tació contra la cimera de Barcelona

(ara fa 4 anys i mig). (IU)

DESALLOTJAMENT per sorpresa de

l'històric centre social (deu anys ocu-

pat) Kan Mireia, del barri de la Trinitat

de Barcelona.

DIJOUS 11 DE GENER

ASSEMBLEA DE TREBALLADORSd'empreses en lluita als locals del co-

mitè d'empresa de Telefónica de Bar-

celona. Es decideix convocar una gran

manifestació unitària que reculli les di-

verses lluites d'empreses que tenen si-

tuacions conflictives a l'actualitat.

PROJECCIÓ de la pel·lícula "La estra-

tegia del caracol" al Casal Sageta de

Foc de Tarragona. Amb la participació

d'un membre de l'Assemblea Popular

per un Habitatge Digne de Barcelona.

JUDICI contra els joves Ruben i Ignasi,

amb concentració a la porta dels jutjats

de Barcelona per tal de demanar la

seva absolució. Finalment el judici va

ser suspés fins el proper 8 de febrer.

(CI)

DIVENDRES 12 DE GENER

MANIFESTACIÓ a Barcelona contra el

desallotjament del centre social ocupat

per dones Mambo, amb la participació

d'unes 500 persones. (CI)

DISSABTE 13 DE GENER

MANIFESTACIÓ en suport a Kan Mi-

reia a la plaça de la Trinitat de Barcelo-

na, amb la participació de centenars

de persones. Mentre es provava de ta-

llar la Ronda de Dalt, els mossos van

carregar molt durament, fent servir pi-

lotes de goma, causant vuit ferits de di-

versa consideració. (IU)

L'ALCALDE HEREU impedeix l'acam-

pada testimonial del col·lectiu francès

"Fills de don Quixot" (amb el suport de

col·lectius de Barcelona) a la plaça de

Sant Jaume. Finalment, després de ser

registrats i un cop requisat l'equip per

muntar l'acampada, es pactà que al-

menys es deixés fer una concentració

de protesta.

DILLUNS 15 DE GENER

LA SECCIÓ SINDICAL de CGT a

l'empresa Clariant de Tarragona con-

voca una vaga per l'acomiadament del

membre del Comitè d'Empresa i actual

secretari general de la Secció Sindical

de la CGT a l’empresa. Es realitzà una

concentració a les portes de l'empresa,

arribant via caravana de cotxes des de

Tarragona.

PRESENTACIÓ de quatre demandes

judicials contra el cos dels Mossos

d'Esquadra als jutjats de Sabadell (per

agressions i una per robatori) pels fets

ocorreguts durant el desallotjament del

cso Can Calamarsa el desembre pas-

sat. (IU)

CONCENTRACIÓ SOLIDÀRIA amb

Kan Mireia, a la plaça de la Trinitat de

Barcelona. (IU)

JOVES D'OLOT denuncien dos regis-

tres practicats pels mossos d'esquadra

contra dos bars de la ciutat, retenint

durant més de dues hores als joves

que estaven als bars. (IU)

Contra el cementirinuclear a terrestarragonines

Contra-Infos

Lluny d'abandonar l'energia nuclear, elgovern tripartit català i el govern centralestan movent els fils per incrementar-lai ara per construir un cementiri per alsresidus radiactius, dipositats actual-ment a les piscines de les centrals nu-clears de l’Estat espanyol; com sempreserien les comarques que semprereben la merda urbana les candidates aaquesta nova infraestructura nociva.Amb un estudi que s'havia mantinguten secret fins ara des del govern (Enre-sa) i els autors s'assenyala a Vandellòs il'Hospitalet de l'Infant com a candidatsper a la ubicació del cementiri nuclear,com a la millor opció "tècnica".

Aquest estudi que data del juny del2006 porta el títol: "Avantprojecte d'unMagatzem Temporal Centralitzat de re-sidus radioactius d'alta activitat i decombustible irradiat a Espanya". Haestat tutoritzat per l'enginyer industrialde la ETSEIB (UPC) Carlos Tapia Fer-nández que ha intervingut com a tècnicals debats organtizats per l'AMAC (mu-nicipis pronuclears). En l'apartat delsagraïments que fa l'autor del projecte-estudi s'esmenten a Julio Barceló(membre encara però cessant del CSN,vinculat als interessos de les centralsnuclears d'Enresa i conseller en temesnuclears de l'ajuntament de Vandellòs il'Hospitalet de l'Infant) i a Alejandro Ro-driguez (alt càrrec d'Enresa).

Des del novembre passat els munici-pis pronuclears han organitzat un se-guit de xerrades sectorials a: Montbriódel Camp, Mora d'Ebre,Vandellós,Tivis-sa i Ascó, per intentar convèncer per aque s'accepti el futur Cementiri de Resi-dus Radiactius de totes les centrals nu-clears de l'Estat espanyol.

Des de la Coordinadora AnticementiriNuclear de Catalunya (CANC) es denun-cia la perversitat dels estaments nucle-ars per muntar una pantomima mediàti-ca fent veure que engeguen un "procésinformatiu democràtic totalment trans-parent i participatiu", el secretisme d'unprocés amb difícil acceptació social il'oferta de diners i la compra de volun-tats.

La Coordinadora Anticementiri de-nuncia la farsa mediàtica i impulsarànoves accions. A finals de desembre, hihavia un munt d'ajuntaments, consellscomarcals, grups socilas i pagesos quehavien aprovat mocions en contra delcementiri nuclear.

La coordinadora intensificarà elsactes de rebuig, treballant per no hipo-tecar més el territori i vetllar per la salutde les futures generacions.

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected] - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. ([email protected], sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Febrer de 200714 Catalunya. Febrer de 2007 15

25.000 PERSONES ES

MANIFESTEN A BARCELONA

Per Nadal, una altravegada V de Victòriai de la lluita perl’habitatge digne

Assemblea Popular per un HabitatgeDigne (bcn.vdevivienda.net [email protected])Com que no tenim casa, per Nadal vamtornar a sortir al carrer! El dissabte 23de desembre, unes 25 mil persones vanomplir els carrers del centre de Barcelo-na per exigir que es faci efectiu el dret al’habitatge. Recordem que el passat 30de setembre unes 15 mil persones ja esvan manifestar amb la mateixa reivindi-cació. Malgrat les dates nadalenques,avui molta més gent s’ha sumat a la ma-nifestació:

Des del passat 14 de maig, el movi-ment per un habitatge digne no ha paratde créixer. Malgrat que els primersmesos alguns mitjans de comunicació,partits i institucions van intentar silen-ciar aquesta reivindicació ciutadana,cada dia són més els ciutadans dispo-sats a sortir al carrer per fer crèixer labombolla anti-especulativa.

Gent de totes les edats, pares ambels seus fills, veïns assetjats pel ‘mob-bing’, precaris que no arriben a finalsde mes, okupes, hipotecats… van om-plir tot el tram de Via Laietana comprèsentre plaça Urquinaona i Jaume I. Unamarea de globus grocs, simbolitzant labombolla immobiliària, acompanyatsper música, batucades, pancartes, cas-tellers, un vaixell amb els reis mags itota mena d’elements reivindicatius vanresponde a la convocatòria anònima re-alitzada a través d’internet.

A la capçalera, una gran pancartadèia: “La llei no toca el mercat, la llei éspaper mullat” en refèrencia a la novaproposta de Llei de l’habitatge del Par-lament de Catalunya, destacant la sevaclara insuficiència. Diverses pancartes ilemes exigien mesures contundents,immediates i estructurals per fer efectiuel dret a l’habitatge sense més excusesni bones paraules.

A més, aquesta convocatòria tambéva tenir resposta a més de 20 ciutats del’Estat espanyol destacant Madrid i Va-lència. A la resta de Catalunya, cente-nars de persones van participar a mani-festacions i concentracions a lesciutats de: Lleida, Girona, Tarragona,Gavà, Sabadell i Vic.

I això no acaba aquí: fins que no esfaci efectiu el dret a l’habitatge, no para-rem. La propera convocatòria serà a fi-nals de març.

Sisè aniversari de la creació de Barcelona Indymedia

Xavi RoijalsIndymedia neix l'any 1999 a Seat-tle, en el marc de les protestes con-tra la cimera de l'OMC que és cele-braven en aquella ciutatnord-americana. Els seus objec-tius eren permetre informar ràpida-ment als participants a les protes-tes (via la columna dreta de lliurepublicació), i esdevenir una font al-ternativa d'informació a les agèn-cies oficials. L'experiència neixia, amés, lligada al programari lliureque permetia muntar aquesteseines sense haver de pagar unduro pel software i sent gestionatpels propis col·lectius que el mun-taven.

L'experiència va reeixir tan béque, ahores d'ara, la xarxa indyme-dia compta amb aproximadament150 nodes informatius arreu del

món, creats sovint durant les pro-testes contra la celebració de di-verses cimeres (de l'OMC, del BancMondial, del G8, etc). Esdevenintsovint l’única font d'informació và-lida no manipulada i, per tant, peri-llosa pel poder. Membres d'Indy-media han patit diversesagressions durant tota la històriad'aquesta xarxa, amb dos morts: el29 de novembre de 2004, Lenin CaliNájera, membre fundador d'Indy-media Guayaquil (Equador) va ser

assassinat a l'edat de 23 anys; el27 d'octubre de 2006 va caure as-sassinat per paramilitars Brad Will,mentre cobria les protestes d'Oa-xaca (Méxic), a l'edat de 36 anys.

El nodebarcelona.indymedia.org neix l'any2000 a Barcelona, en un curt mo-ment inicial molt lligat a col·lectiusartivistes com Las Agencias, tor-nant-se posteriorment una estruc-tura permanent que va contribuir auna transformació dels discursos imètodes comunicatius dels movi-ments socials, allunyant-se d'aque-lla primera àrea artivista i del ciclede protestes anti-cimeres i apro-pant-se posteriorment a les diver-ses lluites de la ciutat i voltants,amb una vocació de permanència.Gestionat per un col·lectiu obert, sibé auster, anònim i desconegut,ens trobem davant d'una pàgina

web que amb molts pocs recursoscomunica i vehicula el 90% de lainformació generada pels movi-ments i per les lluites de la ciutat.Aquest èxit inqüestionable no evitaalgunes disfuncions tècniques -degudes a la manca crònica de re-cursos- i controvèrsies polítiques -causades per la composicióabsolutament heterogènia del mo-viment barcelonès; i pel mal ús dela pàgina per partd'alguns usuarismalintencionats.

Per tal de celebrar aquest sisèaniversari, membres del col·lectiuque gestiona el node barcelonèsvan muntar una jornada a la casaocupada d'Esplugues de LlobregatKan Kadena, amb tot un seguitd'activitats, que sent com era unsisè aniversari, vananar de les sisdel vespre fins les sis del matí se-güent.

> CONVOCATÒRIES



CGT Aragó

El Ministeri de Defensa de

l’Estat espanyol ha proposat

Saragossa com a candidata

en la cursa per la consecució de la

nova Base de l'OTAN. Aquesta

base logística i d'espionatge per-

metrà dirigir els atacs de les gue-

rres en que aquesta organització

criminal estigui immersa.

El Govern de l'Estat espanyol, a

través del Ministeri de Defensa,

està competint amb Alemanya, Ità-

lia i Polònia per aconseguir portar a

aquest territori la Base Principal de

l'OTAN de logística i espionatge a

Europa, amb el Sistema Aliat de Vi-

gilància sobre el Terreny (Alliance

Ground Surveillance AGS). Quant

a espionatge, aquest innovador

sistema permet als comandaments

militars obtenir imatges en temps

real de qualsevol punt del planeta i

fer seguiment d'objectes mòbils.

Això suposa que des d'aquesta

base es dirigiran i llançaran les

agressions als pobles que tinguin

interès geoestratègic per a EUA i

altres potències capitalistes.

L'emplaçament triat dintre de

l'Estat espanyol és la ciutat de Sa-

ragossa. Saragossa és la candida-

tura més sòlida de totes les que

pugnen per la base. La candidatura

de la ciutat de Saragossa, el 33%

del terreny de la qual municipal

està ocupat per terrenys militars,

es troba avui davant aquesta situa-

ció:

-Tenim la millor nota de l'informe

tècnic: la localització geoestratègi-

ca de Saragossa és la millor per la

presència propera del camp de tir

amb foc real de Las Bárdenas (el

polígon de tir amb foc real més

gran d'Europa i que ja és utilitzat

per l'OTAN) i del camp de manio-

bres de San Gregorio (el més gran

de l’Estat espanyol), per la seva lo-

calització al sud dels Alps i la seva

proximitat a Orient Mitjà.

-L'OTAN està desenvolupant les

polítiques de guerra preventiva i de

guerra contra el terrorisme, impul-

sades pel neocolonialisme d'EUA.$

-Els informes i els mitjans de co-

municació al·ludeixen al rebuig so-

cial com a única trava d’aquesta

candidatura. Una trava que s’ha

ofert amb la presència de persons

protestant en els carrers i en els

plens municipals.

Com resposta, CGT Aragó, que

participa activament en la Platafor-

ma contra la Base de l'OTAN a Sa-

ragossa, va promoure una resolu-

ció en l'últim Ple Confederal de la

CGT. Aquesta resolució donava su-

port la iniciativa d'Aragó d'una ma-

nifestació estatal contra les bases

de l'OTAN en l'Estat espanyol i en

contra de la possible instal·lació de

la base de l'OTAN a Saragossa.

Aquesta manifestació, convoca-

da per la Plataforma contra la Base

de l'OTAN, va tenir lloc el diumenge

21 de gener a Saragossa, amb un

recorregut des de la Diputació Ge-

neral d'Aragó fins a la Delegació

del Govern, i va registrar una parti-

cipació multitudinària: unes 20.000

persones. La campanya continuarà

amb més força a partir d'ara.

Manifestació estatala Valladolid endefensa del sectorde l’auto

La Coordinadora de l'auto de CGT, reu-nida l’1 de desembre a la FederacióLocal de Saragossa van decidir convo-car una gran manifestació pel 27 degener del 2007 a Valladolid, que s’haviade realitzar en el moment de tancaraquest “Catalunya”, davant la situacióque s'està vivint en aquesta província iPalència i els plans de reestructuracióde plantilles que la multinacional Re-nault està plantejant.

Novament ens trobem davant un actede pur xantatge als treballadors i lestreballadores, en plantejar la pèrdua dellocs de treball i de drets dels que que-den en plantilla a canvi de promeses fu-tures que sabem, amb total seguretatque són pa per a avui i fam per a demà.Mai la cessió de drets ha conduït a unamillor situació laboral en cap lloc, i moltmenys en el sector de l'auto i en elscomponents.

Els plans de l'empresa estan d'acordamb els plantejaments de la patronalde l'auto a tot l'Estat i amb les políti-ques de maximització de la productivi-tat i beneficis destruint ocupacions icondicions de treball com hem pogutcomprovar en Opel a Saragossa, VW aNavarra, Seat a Barcelona, Delphi,Valeo, PSA a Madrid, etc. Aquestes po-lítiques no sols afecten milers de llocsdirectes, sinó que a més incideixen enles condicions de molts més treballa-dors i treballadores i empreses de com-ponents que es veuen afectats en nonecessitar tanta mà d'obra.

Nova manifestaciócontra l'especulacióa Torredembarra

Més de 300 persones van sortir de nouel 7 de gener als carrers de Torredem-barra (al Baix Gaià) contra la construc-ció del Pla Parcial Muntanyans II i l'es-peculació.

L'acte havia estat convocat per l'As-semblea de Joves del Baix Gaià, i esta-va emmarcat dintre de la campanyacontra l'especulació.

Amb aquesta manifestació, es va exi-gir una vegada més un posicionamentclar i rotund de les forces polítiquesmunicipals i catalanes per la defensadel medi ambient.

Contra la nova basede l’Otan a Saragossa

Per tercer any consecutiu, Ciu-

dad de Mujeres convoca l’Expo-

sició virtual “Dones vistes per

dones: una mirada de gènere”

amb motiu del Dia Internacional

de la Dona.

Quan van iniciar aquest pro-

jecte amb l’objectiu de mostrar,

mitjançant una sèrie d’imatges

fotogràfiques captades per les

dones, la visió que aquestes

tenen del seu gènere, del seu ser

i estar dones, no imaginaven que

l’acollida ni l’entusiasme demos-

trat seria el que ha sigut ni que

d’un any per un altre la participa-

ció es duplicaria.

Per tothom que no hagi tingut

l’oportunitat de conèixer el treball

realitzar per aquestes dones, os

deixem l’enllaç a les exposicions

de 2005 y 2006 i invitem a que

totes les dones s’afegeixen amb

les seves instantànies a l’edició

de 2007 per tal que aquesta mi-

rada de gènere sigui cada cop

més amplia i mes diversa.

Amb aquest desig, es presen-

ten les Bases d’aquesta nova con-

vocatòria a la xarxa.

http://www.ciudaddemujeres.com/

Exposicion/Bases.htm

Mireu també:http://www.ciudaddemujeres.co

m / E x p o s i c i o n /

http://www.ciudaddemujeres.co

m/Matriz/Index.htm

III exposició ‘Dones vistes perdones: una mirada de gènere’

L'any comença amb múltiples

mobilitzacions socials i sindicals,

que toquen diferents línies d'inter-

venció: antimilitarisme (Saragos-

sa-Valladolid-Sevilla, campanya

Objecció Fiscal), antinuclears,

habitatge, immigració (Barcelo-

na), precarietat....

A més seguim desenvolupant

presentacions de la Guia Jurídica

d'Immigració i de la revista “LP-

LletraA- Ecologista” sobre Drets

Socials, en breu sortirà el “Ma-

nual de Drets”, estan previstos

pannells explicatius i reivindica-

tius sobre habitatge i urbanisme,

mobilitzacions entorn de l'habitat-

ge i drets de les persones immi-

grants... i a més cal omplir de

contingut el pròxim Tinto de Vera-

no, com Escola d'Estiu de Mili-

tants de la CGT i dels moviments

socials.

En fi, molt a fer i bastant que

discutir i pensar en col·lectiu i a

nivell confederal.

Seguint la tònica de l'anterior

Trobada Confederal d'Acció So-

cial i Immigració, ens reunim el

mateix dia per a tractar d'Acció

Social al matí, i de l'Àrea d'Immi-

gració a la tarda.

La trobada tindrà lloc el dissab-

te 3 de febrer, a les 10.30 hores a

Madrid, c/ Sagunto, 15, amb el

següent ordre de dia:

1-Informació breu de l'acció so-

cial en els territoris.

2-Mobilitzacions anti-OTAN.

Avaluació i perspectives. Objec-

ció Fiscal.

3-Drets Socials i moviment pro

habitatge. Materials nous.

4-Organització del V Tinto de

Verano 2007.

5-Àrea Confederal d'Immigra-

ció:

- Materials confederals: Guia

Jurídica, Manual de Drets, Fullet.

-Mobilitzacions i situació Xarxa

Estatal.

6-Varis.

DISSABTE 3 DE FEBRER A MADRID

Trobada confederal d’Acció Social i Immigració

Què és?Acció vol ser una mostra de mo-

dels de resistència a la violència

policial, política, econòmica i so-

cial. Vol mostrar com són les ac-

cions directes de

desobediència. Vol veure quines

són les diferents accions, les for-

mes... però també per què s’ac-

tua així...

D’on surt?Aquesta mostra surt de la volun-

tat de les persones que des de fa

15 anys s’oposen al Pla Caufec

(ara Porta Barcelona). Aquesta

gent, des de fa tres anys ha

pres com a propi, un model d’ac-

ció directa popular i col·lectiva fo-

namentada en la desobediència.

I per fer-ho ha tingut com a refe-

rent altres experiències de

resistència popular similars.

Contacte:[email protected] i te-

lèfo 685 269 787. Més informa-

ció: www.mostravideoactiu.org i

www.noalplacaufec.net

A http://arxiu.noalplacaufec.net

teniu tot el material gràfic de la

mostra (arxiu no al pla caufec: ví-

deos, programes ràdio, cartells,

documents, etc.)

EL 3 DE FEBRER 2007 A ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Acció, primera mostra deVideoActius i de desobediència


SENSE FRONTERESEls zapatistes fan una crida a la restade la humanitat per emprendre un camíplegats en lluita contra el neoliberalisme

Continua la lluitacontra l’ocupaciómarroquina alSàhara

Retorn alsterritorisocupatsd’AminatouHaidar

Redacció

Després del seu periple per dife-rents continents, que l'ha dut a

recórrer durant sis mesos païsoscom Suècia, l’Estat espanyol, Bèl-gica, Itàlia, Sud-àfrica, EUA, Fran-ça, Suïssa i Holanda, la defensoradels Drets Humans, Akinetotu Hai-dar va tornar, el dia 15 de novem-bre, a la ciutat ocupada del Aaiún.Una vegada aterrat l'avió, els pas-satgers van rebre a través dels alta-veus, l'ordre de baixar de l'avió.

Ja en el hall de l'aeroport, Ami-netou Haidar va ser rebuda per laseva família i per desenes de mili-tants de Drets Humans que vanacudir al lloc per rebre i elogiar lagran defensora dels Drets Humansdel poble saharaui. Aminetou, som-rient però alçada i amb expressióde desafiament, va passar tots elscontrols aeroportuarios i va saludartots els saharauis que allí es troba-ven amb l'insígnia de la victòria. Jade camí cap a la seva casa i acom-panyada per una caravana de vehi-cles, la policia va detenir un delsautomòbils que l'acompanyaven enel trajecte i la Aminetou Haidarbaixant del seu cotxe va exigir quefos alliberat. Ja arribant a la sevacasa, va ser rebuda pels tradicionals“iu-iu” de les dones, per eslògans ibanderes saharauis, que sosteniencentenars de persones arribats desdels barris de la ciutat de l’Aaiún id'altres ciutats com Smara, Tan-tan, Assa, Goulimin, Bojador,Dajla. A pesar del desplegamentpolicial i del rebuig de les forces deseguretat marroquines, el flux devisitants, seguidors, familiars,amics i veïns que intentaven visi-tar-la en la seva casa al llarg de lanit d'ahir i del dia d'avui, no ha ces-sat. La gran acollida mostrada pelsciutadans saharauis en la cerimòniade recepció brindada a AminetouHaidar pel seu retorn als territorisocupats, ha provocat també mani-festacions paral·leles a favor seu,en els barris de Matal-la, MulayRachid i el carrer Magrib Àrab,amb desenes de joves saharauis.


E l passat 2 d'octubre,l'EZLN (Exèrcit Zapatistad’Alliberament Nacional)

emetia des de Chiapas la convoca-tòria “Als pobles del món i als ad-herents a la Sisena Internacionaldels 5 continents”, a través de laseva Comisión Intergaláctica i laComisión Sexta, per a les Trobadesdels Pobles Zapatistes amb els Po-bles del Món, que es realitzaran aChiapas (Mèxic).

La primera trobada va tenir llocdel 30 de desembre de 2006 al 2 degener de 2007 en el Caragol d'O-ventik i, la segona tindrà lloc del21 al 31 de juliol de 2007 en elscinc caragols zapatistes. La Co-missió de Solidaritat amb Chiapasde la CGT (www.cgtchiapas.org) iper extensió tota la Confederació,ha estat convidada per l'EZLN aparticipar en les trobades.

A continuació el text de la invi-tació de la Comisión Intergalácticadel EZLN que ha rebut la CGT:-Germans i germanes de la Comis-sió Confederal de Solidaritat ambChiapas i la CGT,

En aquesta Trobada els pobleszapatistes els explicarem la nostraexperiència d'aquests anys delsnostres governs autònoms; els rep-tes i els problemes que enfrontemper construir aquesta proposta anti-capitalista i tractarem, amb humili-tat i respecte, de respondre, ‘plati-car’, intercanviar i, sobretot,compartir els nostres errors i enso-pegades i també els nostres petitsassoliments.

Els homes, dones, infants i an-cians de les comunitats indígeneszapatistes, han organitzat aquestesnoves trobades entre els pobles za-patistes i els pobles del món, perexplicar la seva experiència d'a-quests anys de governs autònoms;

els reptes i els problemes que en-fronten per a construir aquesta pro-posta anticapitalista i tractar, ambhumilitat i respecte, de respondre,‘platicar’, intercanviar i, sobretot,compartir els seus errors i ensope-gades i també els seus petits assoli-ments.

La salut, l'educació, el comerç,la terra, les dones i la justícia enl'autonomia i en la resistència, sónalguns dels temes dels quals trac-tar. La nostra pràctica de tots elsdies sense seguir un llibre que ensdigui com fer-ho, amb equivoca-cions i dificultats, però amb moltaconvicció de seguir el camí correc-te, el que ens diuen els nostres po-bles.

Volem com a pobles escoltar laparaula de vostès. Volem conèixer-los. A alguns i algunes ja els hemvist perquè ens han vingut a veure,però a molts solament ens els ima-ginem. Els i les zapatistes estemsegurs que tenim molt per aprendrede les seves lluites contra el neoli-beralisme i per la humanitat. Elsconvidem, doncs, a conèixer-los ique ens coneguin. I si ja ens conei-xem, doncs a tornar-nos a veure,

establir una comunicació directa isaber què estem fent.

També parlarem dels nostresmorts i dels nostres presos polítics,ja que no oblidem als companyspresos de San Salvador Atenco i deLa Otra Campaña, i és el nostrecompromís continuar lluitant per laseva llibertat.

Alguns i algunes ens han escritdient-nos que estan confosos ambaquestes trobades de desembre-gener i de juliol i amb l’EncuentroIntergaláctico. Els diem que elsdos primers són per a intercanviarexperiències entre els pobles delmón amb els nostres comandants icomandantes, amb les cinc Juntesde Bon Govern, amb els consellsdels municipis autònoms, amb pro-motors de salut, d'educació, etcète-ra.

Pensem que necessitem veure'nscara a cara, o sigui personalment,per així ‘platicar’ millor com ésque ens ataca a la vegada el capita-lisme i el neoliberalisme. Sabem,companys i companyes, que l'ene-mic que ens ataca és el mateix, en-cara que de vegades hi hagi dife-rències entre cada poble i

continent.Aquestes primeres trobades són

també perquè entre tots ens cone-guem i ens comuniquem directa-ment, sense intermediaris, per en-coratjar altres lluites que hi ha en elplaneta i, també, nosaltres lesveiem com un altre pas per seguirorganitzant-nos cap a l’EncuentroIntergaláctico, o sigui per seguir-loplanejant amb més companys icompanyes.

Les propostes que es donin enaquestes dues trobades les suma-rem a les de la consulta cibernèticaque continuem fent en la pàgina dela Sexta Internacional, així com alsacords i propostes de les trobadesprèvies que s'han realitzat en mol-tes parts del món.

Vinga companys i companyes!És temps d'organitzar-nos i veurecom passem a enfrontar juntsaquest mal que és el sistema delneoliberalisme i que ataca la hu-manitat.

Més informació a:

Comisión Intergaláctica del EZLN([email protected] iwww.zeztainternazional.org)

Festa i concert zapatista en les Jornades Llibertàries de ValènciaCol.lectiu Zapatista El Caragol iComissió Chiapas de la CGT

En la nit del 15 de desembre vatenir lloc a València una festa-con-cert zapatista en el marc de les VIIIJornades Libertàrias de la CGT.Aquest any les jornades han estatdedicades a recollir el que va ocó-rrer fa 70 anys durant la RevolucióLlibertària a l'Estat espa-nyol...

En el concert es va parlar sobrequina és la situació de resistència

popular a l'estat de Oaxaca(Mèxic) i els intents d'asfíxiaparal·lels per part del govern deMèxic mitjançant la intervenció dela policia federal preventiva, l'exèr-cit i els diferents grups de pressióantidisidente. Pressió i repressióque comporta últimament la gosa-dia de tenir com un dels principalsobjectius l'eliminar físicament mit-jançant la deportació al seu país deorigen els brigadistas i observadorsinternacionals dels drets humans.

A l'Estat espanyol ja portem trescompanys deportats (dues catala-nes, violades i tortures el 3 i 4 demaig en Atenco, i recentment unvalencià provinent del conflicte deOaxaca). D'aquesta manera, vaminiciar un nova fase en la nostra di-fusió i denúncia incloent i subrat-llant que a aquestes deportacionsse'ls reforça en la seva impunitatmentre que, en el nostre cas el go-vern socialista de Rodríguez Zapa-tero, mira cap a un altre costat

quan en té coneixement. I nonomés això, la màxima instituciórepresentativa de l'Estat espanyol,la monarquia, en el nom de la qualva assistir el príncep Felipe, hereude la corona, va anar personalmenta entrevistar-se després de la presade possessió amb Felipe Calderón,nou màxim representant de Mèxic.Podeu seguir alguna de les activi-tats de solidaritat a http://video.go-og le . e s /v ideop lay?doc id=-3649530589308152024&hl=es

Els pobles zapatistes i elspobles del Món a Chiapas

SOCIALLa policia de Saura mostra tota la sevabrutalitat en la repressió de les manifestacionscontra el desallotjament de Kan Mireia


D os destacats centres so-cials okupats van ser des-allotjats a finals del mes

de desembre. És aquest el nou ta-ranna de la Conselleria d'Interiorcomandada per Saura i IC-V?

Els Mossos d'Esquadra van exe-cutar a primera hora del matí del18 de desembre, l'ordre de des-allotjament del Centre Social Oku-pat La Lokeria a l'Hospitalet deLlobregat. El centre social ubicat al'antic edifici de l'Institut Nacionalde Seguretat Social, s'havia okupatfeia gairebé deu anys com a res-posta, en aquell moment, al des-allotjament de la històrica Vakeria.El mateix dia 18, es va celebrar unaconcentració de rebuig al desallot-jament davant l'Ajuntament de l'-

Hospitalet.Per altra banda, a Sabadell, el 19

de desembre i també a primerahora del dia va ser desallotjat el

CSA Calamarsa, que havia estatokupat a l'abril i integrava les acti-vitats de diversos col·lectius. ElsMossos d'Esquadra van carregar

dues vegades contra una cinquan-tena de joves concentrats.

L'Assemblea del centre va con-vocar una concentració el mateix19 davant de l'Ajuntament de Sa-badell.

Aquests desallotjaments es vanproduir coincidint en el temps enuna ofensiva orquestrada per diver-sos mitjans de comunicació, ambla benedicció de la classe política,els especuladors immobiliaris i elscossos policials, tots ells afanyats asilenciar, criminalitzar, banalitzar,menysprear i reprimir les propos-tes, activitats i projectes dels cen-tres socials okupats, experiènciesbasades en l’autogestió, l’autono-mia, l’acció directa, la cultura po-pular i la desobediència vers unsistema que ens ofega.

El tripartitcontinua la sevamala còpia depolítiques de dreta

La policia desallotja elCalamarsa i la Lokeria

Qui prodest?Adolfo Montoliu (AssembleaAntimilitarista de Catalunya)

Si bé es cert que la vida de qual-sevol persona té el mateix

valor, si més no des d’un punt devista moral, no podem negar que ladesaparició d’una en concret enscolpeix, de vegades, d’una formaespecialment punyent. I si la causade la mort és un assassinat, hemd’afegir al dolor de la pèrdua laràbia que ens produeix la sospitaracional sobre quins han estat elsmotius que han accionat la mà exe-cutora del crim.

Les llàgrimes de cocodril vessa-des per Putin en condemnar la mésque evident execució d’Anna Polit-kóvskaya, al mateix temps quemenyspreava la seva obra periodís-tica tot declarant que la seva veu notenia repercussió en l’opinió públi-ca de Rússia, són alguna cosa mésque l’última demostració de cinis-me del totpoderós tsar. La dona ques’havia entestat en conèixer (i ferconèixer) els crims comesos perl’exèrcit d’ocupació a Txetxènia,que havia denunciat els enriqui-ments produïts sota l’excusa (unavegada més...) de la defensa de lapàtria, que s’havia preocupat perles condicions dels soldats de llevaque són enviats com a carn de canóa la guerra caucàsica i que, a més,són sovint vexats (i, fins i tot, assas-sinats) pels seus mateixos coman-daments, havia acabat amb l’escas-sa paciència de l’antic espiaesdevingut pare protector de la po-ruga societat exsoviètica.

La muntanya de mentides en quèes va enfilar Putin per assolir, i des-prés mantenir, el poder, corria elrisc de ser foradada pel corcó insis-tent, basat en la investigació i en ladenúncia insubornables, que supo-sava Politkóvskaya. Qui prodest? Aqui beneficia la seva mort? No calafegir res més.

En tot cas, sí que m’agradaria ferunes consideracions finals:-L’espectacle grotesc del líders eu-ropeus rient les putes gràcies d’enPutin a l’última cimera europea,encara calent els cos de la periodis-ta i, això sí, signant tota mena decontractes que assegurin el gas rusper a les nostres economies.-Alguna vegada algú ens hauràd’explicar de forma convincentperquè les poblacions s’estimentant tenir líders forts.-La ineludible necessitat que indi-vidus com ara Politkóvskaya conti-nuïn la seva tasca criminalmenttruncada i denunciïn les mentides,els crim i les opressions.

Descansa en pau, Anna.


BALA PERDUDA

Contra-Infos

E l 10 de gener, sis furgonetesdels Mossos d'Esquadra

acompanyats d'una ambulància iun munt de secretes, van desallot-jar el CSO Kan Mireia al barri dela Trinitat Vella de Barcelona. Elsantiavalots van arribar per sorpre-sa per evitar que la gent de la casapogues resistir. A l'interior de l'im-moble van trobar quatre personesa les quals van tancar a una habita-ció mentre policies de la Brigadad'Informació encaputxats regira-ven i robaven coses personals dela gent com targetes de memòria,fotografies, documents, etc.

L'edifici de Kan Mireia, okupatper un nombrós col·lectiu de jovesde la Trinitat Vella el mes de se-tembre de l'any 1996, s'havia con-vertit en un espai de referència albarri. Kan Mireia portava més detrenta anys abandonat.

La interlocutòria signada perdesallotjar el dia 10 i no comuni-cada a les parts no va ser fruitd'una decisió judicial, sinó depressions exercides des de la Con-selleria d'Interior. El 20 de desem-bre, la jutgessa de primera instàn-cia 31 de Barcelona va rebre unatrucada des d'Interior. Segonsconsta a l'expedient des de la Conselleria de Joan Saura es va"sugerir" un avançament del dia

de desallotjament previst el 15 degener. També es va demanar queno fos comunicada a les parts lanova ordre. Literalment, es faconstar que aquesta decisió es volque es prengui des d'Interior peraixí evitar les mobilitzacions iprotestes convocades per Kan Mi-reia entre els dies 13 i 15 de gener.A l'expedient no s'explica "qui vafer la trucada" i si això és unapràctica habitual o un procedi-ment reglamentari. La nova inter-locutòria fou signada el 4 degener, però va ser comunicada ales parts fins el matí del dia 10,quan el desallotjament ja s'haviaexecutat.

Després del desallotjament deKan Mireia, a la Trinitat Vella, unaquarentena de persones es vanconcentrar a la plaça de SantJaume. Des dels mitjans de comu-nicació, es va criminalitzar de ma-nera flagrant a la gent de Kan Mi-reia titllant-los de violents imostrant imatges manipulades del'interior de l'edifici. El dissabte 13de gener, prop de 1.000 personesvan recórrer els carrers de la Trini-tat. En un moment de l amarxa, elsMossos van carregar contra lagent d'una forma brutal i despro-porcionada, disparant pilotes iapallissant gent amb les seves po-rres. Almenys vuit persones vanquedar ferides.

Els Mossos demostren la seva brutalitat

Desalloten per sorpresaKan Mireia a Trinitat VellaAssemblea de detinguts/desdel KORK III([email protected]) i Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa([email protected])

La setmana del 12 al 16 delmes de febrer del 2007, el jut-

jat penal 2 de Terrassa vol celebrarun judici contra 32 joves que vanser detinguts durant el desallotja-ment del centre social okupatKORK III el 17 de juny del 1999.

El desallotjament el va executarmés d’un centenar d’agents anti-disturbis de la Policia Nacional.Es va produir a quarts de set delmatí i el van realitzar amb unaviolència totalment desproporcio-nada, utilitzant malls per rebentarportes i parets, escopetes disparantpilotes de goma i amb les porres ales mans. Aquests fets van provo-car que els detinguts presentessin32 denúncies per maltractaments iagressions durant la detenció.

Als 32 joves se’ls acusa dels de-lictes d’usurpació, desordres,atemptat a l’autoritat, danys i unafalta a l’ordre públic pels qualsse’ls demana un total de fins acinc anys de presó per persona. Amés, demanen una fiança de 3.000euros abans de començar el judici.

El KORK III es va okupar el se-tembre del 98. Era un edifici situatal carrer de Puignovell, al centrede Terrassa i portava més de 20anys abandonat. Durant els nou

mesos d’okupació es va rehabili-tar i se li va donar vida. Es van re-alitzar nombroses activitats i vaservir de punt de trobada per mol-tes persones i col·lectius. Actual-ment, porta set anys sent un solarple de pols, brutícia i herbes.

És injust i desproporcionat queel fet d’exercir el dret a un habitat-ge digne i a la llibertat d’expressióés castigui amb cinc anys depresó. S’okupen cases perquè elspreu són elevadíssims quan alhorahi ha una enorme quantitat d’es-pais abandonats. I sobretot s’oku-pen per denunciar aquest sistemaque genera pobresa i desigualtats ique permet que unes personess’enriqueixin especulant mentremoltes altres no poden ni pagar-seun pis, o no poden ni pagar res.

I és per això que els reprimei-xen, per oferir una alternativa alproblema de l’habitatge okupantespais abandonats, moltes vegadesmunicipals, qüestionant l’Estat il’actual sistema. I és per això queens agredeixen, ens detenen, ensjutgen i a vegades ens empreso-nen.

Els actes que ja hi ha convocatssón :

-Manifestació: diumenge 11 defebrer a les 12h a l’estació deRenfe de Terrassa.

-Concentració al judici: a partirde les 10 del matí del 12 al 16 defebrer del 2007 davant dels jutjatsde Terrassa.

Campanya per l’absolució detrenta-dos okupes de Terrassa


Campanya Qui deu a qui

El PSOE no ha demostrat vo-luntat política per incorpo-rar en la Llei temes claus

per als pobles del Sud. Després demés d'un any i mig de tràmit parla-mentari, el dijous 23 de novembrede 2006 es va aprovar en el Con-grés dels Diputats el text definitiude la Llei Reguladora de la Gestiódel Deute Extern.

Des de la Campanya “Qui deu aqui?” valorem que aquesta Llei nosatisfà les aspiracions dels poblesempobrits del Sud. A pesar que laLlei incorpora algunes de les de-mandes de la societat civil, hi haquatre grans llacunes que no hacontemplat el text final.

Cap responsabilitat

La primera d'elles és que no consi-dera que existeixi cap responsabili-tat de l'Administració espanyola enl'origen de l'endeutament dels paï-sos del Sud. En conseqüència, noanul·la deutes que van ser contretesper vendre armes espanyoles a dic-tadors corruptes, com és el cas delsdeutes de Somàlia o Angola; o perfinançar projectes fracassats, queno pretenien buscar el benefici dela població sinó el lucre d'uns pocs,com és el cas de la paperera Celgu-sa a Guatemala; o per a la vendafraudulenta de material sanitarique mai va existir en el cas de Ma-lawi, assegurat per un crèdit a l'ex-portació de la companyia espanyo-la CESCE, per citar algunsexemples.

En segon lloc, si bé és cert que laLlei compromet al Govern a pre-

sentar un Projecte de Llei per regu-lar el FAD (Fons d'Ajuda al Desen-volupament) i un altre per aCESCE (Companyia Espanyolad'Assegurances de Crèdit a l'Ex-portació) abans de finalitzar aques-ta legislatura, aquesta no contem-pla el contingut bàsic quecontindran aquestes normatives.Les actuals polítiques geoestratègi-ques del Govern espanyol en l'es-cenari internacional ens fan témerque el contingut d'aquestes lleis no

serà favorable als interessos delspobles empobrits. Al contrari, ésaltament probable que segueixinpotenciant interessos puramenteconòmics i desconeixent les greusviolacions de Drets Humans, lacrisi ecològica mundial, els con-flictes armats i la pobresa que pa-teix la major part de la poblaciómundial, afavorint que es puguincontinuar generant deutes il·legí-tims. I el que és més greu, es dotaal FAD de més de 500 milionsd'euros “frescos”, el que minva laqualitat de l'Ajuda Oficial al Des-envolupament (AOD). L'augmentdel FAD és inacceptable i contra-dictori amb la pròpia Llei de DeuteExtern que preveu revisar aquestmecanisme de generació de Deute.L'oposició a l'increment dels fonscanalitzats a través del FAD nohauria de no obstant això, impedirel creixement de la AOD en gene-ral.

Nul·la participació de lasocietat civil

En tercer lloc, pel que fa a la parti-

cipació de la societat civil del Nordi del Sud en la gestió del deute ex-tern, la Llei només “propiciarà”vagament la participació, però norecull la creació d'una ComissióParlamentària Permanent sobre eldeute extern, la funció del qualseria establir responsabilitats sobrela concessió de crèdits il·legítims,així com la seva posterioranul·lació, tal com exigia la nostraCampanya des del principi. Peraixò fem una crida al Consell deCooperació que tingui un paperactiu en el seguiment del compli-ment d'aquesta Llei i que sol·licititota la informació a la qual pot ac-cedir segons la mateixa.

En últim lloc, la Llei aprovadadiu que una vegada arribat el 0,7%del PIB el Govern presentarà da-vant els Organismes Internacionalsles iniciatives oportunes per a dei-xar de comptabilitzar les opera-cions de deute com AOD. Aixòqueda molt per darrere del política-ment possible. Països com Norue-ga ja ho estan fent. Això evidenciaque l'actual augment de la AODper part de Govern no s'entén sensela comptabilització del deute.

Una vegada aprovada la Llei, lanostra lluita per l'abolició delDeute Extern segueix. Des de “Quideu a qui?” animem a mobilitzar-nos per a continuar reclamant i exi-gint el reconeixement de la cores-ponsabilitat de l'Estat espanyol enla generació del deute en els païsosdel Sud. Amb l'esperança que s'a-cabi amb la impunitat i que aviatpesi més la voluntat de restituir lajustícia que el cobrament de deutesde molt dubtós caràcter legítim.Més informació a: www.quideua-

qui.org

OPINIÓ. No s’han incorporat a la Llei temes claus per als pobles del sud

La Llei de Deute Extern deles Corts és insuficient

SOCIAL-OPINIÓ

Benvinguts(barra des) aCatalunya

Josep Cara Rincón (Berga)

S í, benvinguts i bona compra.Les ciutats i pobles de Catalun-

ya han estat perfectament dissen-yats (barra des) perquè vostè sen-yor, amb la SEVA dona i la SEVAfamília, puguin comprar de tot.Aquí ho trobarà tot, compri senseremordiments, consumeixi sensefre, nosaltres vigilem que no hihagi cap interrupció indesitjada du-rant la seva enorme afartadissa. Ésper tot això que també cal que latendra joventut catalana escolti lesnostres dolces paraules: “faci’sMosso (barra, molta barra, a) d’Es-quadra”. Per cert, si ve sol, no s’a-moïni perquè Catalunya, ara mésque mai, és una gran casa de putes.

Els barris de Barcelona s’estanacabant de barcelonitzar igual quela resta de Catalunya que va cap almodel de Barcelona o Puigcerdà:ciutats i pobles per visitar, comprari passejar, res de viure. Viure ambtotes les seves conseqüències ésimpossible i està explícitament iimplícita prohibit. Catalunya estàesdevenint un gran parc temàtic ti-tulat Catalunya, sí, com aquestamateixa revista de radicals i ves asaber què més. Somni que és elmalson de totes nosaltres, tot i quela majoria encara ens creiem quetenim malsons per culpa nostra. In-nocents. Però què volem més:vivim en una democràcia capitalis-ta que es veu que és el sistema polí-tic menys dolent, a més governal’esquerra. Fins i tot l’esquerraverda i la que és alternativa i la re-publicana. Només cal veure elsMossos que lluny d’estar en mansdel pitjor stalinisme, com seriacapaç de dir algun àcrata ranci comel que escriu aquestes línies, està enmans de l’esquerra transformadorai guai del Paraguai. Ens queixemper vici i perquè som una colla demarginals i m’atreviria a dir que demalparides.

I si et queixes: multa! Per incívi-ca. I si insisteixes l’antiterrorista isant s’acabó que això és una demo-cràcia! Collons! Sí, sí perquèaquest sistema és un sistema d’ho-mes i de collons, ens manen elshomes, fins i tot les dones que ensmanen són en realitat homes. I comque tenim més cara que esquenaaquests demòcrates que fem totaixò farem propaganda política ba-sada en actuacions de ciència-fic-ció de comunistes i republicans,sota el títol de memorial democrà-tic. La resta sou incívics, terroris-tes, antisistema o vés a saber què,com fa 70 anys eren incontrolats imés tard bandolers, atracadors i,sempre: pecadors. Vaig a “arrojar”però, si pot, que neixi i visqui l’a-narquia!

SALUT I ANARQUISMES

Cinquenes Jornades de Comerç Just i Consum Responsable aBarcelona en defensa de la sobirania alimentària

Sodepau

Sota el lema de "Sobirania ali-mentària i consum: és l'hora de

començar a caminar" estaven con-vocades el 26 i 27 de gener al Cen-tre Cívic Convent de Sant Agustíde Barcelona les 5es Jornades deComerç Just i Consum Responsa-ble.

Aquest any, les Jornades de Co-merç Just i Consum Responsableorganitzades per Sodepau, amb lacol·laboració de la Xarxa de Con-sum Solidari, la Campanya No etmengis el món, la COAG i l'Espaiper un Comerç Just, tenien per ob-jectiu aprofundir en tres eixos que

es consideren prioritaris des de lesorganitzacions que treballen en elcomerç just i el consum crític i res-ponsable.

En primer lloc, plantejar l'im-pacte de les grans cadenes de dis-tribució comercial en l'àmbit agrí-cola, del consum, dels dretslaborals, del medi ambient... i di-buixar un mapa de les resistènciesa les mateixes.

Per a fer-ho van convidar repre-sentants de campanyes de GranBretanya i Mèxic contra dues deles principals cadenes de distribu-ció a nivell mundial: Tesco i Wal-Mart. Al mateix temps que presen-tar la campanya “Grans cadenes de

distribució, no gràcies” impulsadaper Plataforma Rural i un ampliventall d'organitzacions socials, i elllibre “Supermercats, no gràcies”.

En segon lloc, fer especial èmfa-si en el model d'agricultura de res-ponsabilitat compartida entre agri-cultors i consumidors, unaestratègia impulsada per la COAGen l'Estat espanyol i que és pioneraen els seus plantejaments. Alhora,analitzar en què consisteixen elssistemes de certificació participa-tius i com signifiquen una alterna-tiva als segells de certificació d'or-ganismes externs com el CCPAE iel segell FLO.

A més, de posar damunt de la

taula els models de circuits curtsque s'estan desenvolupant a nivellcatalà i els principals debats que esplantegen.

Finalment, centrar-se en elmodel de cooperació al desenvolu-pament que es pot portar a termeen el context de la globalització ca-pitalista actual.

Quin paper ha de jugar la coope-ració en aquest escenari? Com vin-culem cooperació al desenvolupa-ment i sobirania alimentària?Comerç just, circuits curts i pro-ductes transformats: punts de tro-bada d'un moviment.

Més informació al web de Sode-pau: www.sodepau.org


OPINIÓ-SOCIAL

Endesa hi vol construir una nova central hidràulica, de 33 metres d’alçada de presa

Contra la construcció d'una presaal Congost de Mont-rebei

Plataforma per la Defensa delMontsec

El Congost de Montrebei, si-tuat al PrePirineu de Lleida,és un espai d'interés natural

que és patrimoni de tothom. Ara,però, es veu amenaçat pel projectede construcció per part d’Endesad’una nova central hidràulica, de 33metres d’alçada de presa, a l’entra-da del Congost de Montrebei pelvessant nord, als municipis de SantEsteve de la Sarga, al Pallars Jussà iViacamp, a la Baixa Ribagorça.Aquest projecte va ser presentat elpassat mes d'agost a la Delegacióde la Generalitat a Lleida.

El congost de Montrebei és undels indrets més importants del pa-trimoni natural paisatgístic i histò-ric del Prepirineu, i la seva extraor-dinària importància queda benreflectida amb els grans reconeixe-ments i figures de protecció que té:és Reserva Natural, està inclòs alPEIN de la Serra del Montsec iforma part de la Xarxa Natura2000, la xarxa d’espais protegits dela Unió Europea, com ZEPA (Zonaespecial de conservació d’aus) il’actualitat s’estan fent els estudisde base per a la seva declaració coma Parc Natural. A més, també estàproposat com a patrimoni de la hu-manitat a la Unesco. A banda, és undels espais més apreciats pel mónde l’excursionisme, amb una belle-sa paisatgística inqüestionable queofereix grans contrastos de vegeta-ció, presència d’aigua i, especial-ment, un relleu imponent que noestà malmès per infrastructures.Aquest és l’únic gran congost verge

dels grans rius dels Prepirineus.El projecte de presa i central hi-

droelèctrica que Endesa vol cons-truir al congost de Montrebei com-portarà la realització de gransmoviments de terres i altres greusimpactes durant la fase de construc-ció i uns impactes irreversibles, uncop estigui en funcionament, sobrela dinàmica hidrològica, sobre lafauna i, especialment, sobre els atri-buts i la fisonomia del congost deMont-rebei, precisament allò quemés el caracteritza.

Falsa millora ambiental

Endesa ha presentat aquest projecteenganyosament com una milloraambiental i social ja que la presapermetrà crear una làmina d’aiguapermanent aigües amunt de Mont-rebei que farà possible, segonsl’empresa, l’ús turístic i la dinamit-zació del territori. L’empresa no va-lora, però l’impacte aigües avallsobre la dinàmica dels sistema na-tural fluvial i el paisatge, ni l’actual

ús turístic i recreatiu del congost deMont-rebei que cada any rep uns30.000 visitants, amb el que aixòrepresenta per l’economia local (tu-risme rural i de qualitat) i per la per-manència de la gent del territori.L’únic que persegueix de veritatEndesa no es altra cosa que la cons-trucció de la presa per turbinar duesvegades l’aigua de la central dePont de Muntanyana, que amb uns35 metres cúbics per segon, produi-ria 38 MW/any, aconseguint quan-tiosos guanys econòmics: aquestaés la seva fita, i es prioritzarà persobre de la conservació de Montre-bei.

El congost de Mont-rebei és elque queda d’una gran terra que vaser sacrificada en nom del progrés.Molts poblets: Finestres, Blanca-fort, Fet, etc. van haver de ser aban-

donats i les veus de la seva gest esvan perdre per sempre. Aquestes te-rres, on es reflectia la unió de Cata-lunya i Aragó parlant la mateixallengua, van quedar despobladesper sempre i així, es perdé un trosde la nostra història.

Autoritats lamentables

Resulta si més no lamentable queles autoritats catalanes, per veu delconseller d’Obres Públiques, i lesaragoneses, per veu del vicepresi-dent de la Diputació d’Osca, s’ha-gin manifestat a favor de la presa,sense esperar l’opinió de les autori-tats ambientals competents i elsseus tràmits. Una actitud poc res-ponsable i gens democràtica.

Per tot això, i més, la Plataformaper la Defensa del Montsec estem

portant a terme la campanya “ElCongost de Mont-rebei, Patrimonide Tothom–No a la construcciód’una presa al Congost de Montre-bei per part d’Endesa”, amb els ob-jectius d’informar a la ciutadaniasobre l’impacte ambiental i socialde la presa que Endesa vol construiral Congost de Mont-rebei, de pres-sionar a les administracions i, final-ment, aturar el projecte. El congostde Mont Rebei ha de ser i protegitintegralment dins del futur Parc Na-tural del Montsec, que ha de servirper gestionar la conservació delsvalors ambientals i el desenvolupa-ment socioeconòmic i cultural sos-tenible de les poblacions situades al’àrea de influència del parc natural.Cal remarcar que la lluita per Mont-rebei ja ve de lluny. L’any 1985 elsmoviments ecologista, excursionis-ta i social van lluitar per evitar queel tram de l’eix occidental catalàpassés pel congost de Mont-rebei, iho vàrem aconseguir. Ara, assumimde nou el nostre compromís d’uniresforços per evitar la construcció dela presa, aturar la primacia dels in-teressos econòmics i aconseguirsalvaguardar el congost de Montre-bei, que és patrimoni de tothom.Per a més informació: [email protected] o [email protected]

Si voleu fer una aportació econò-mica per col·laborar amb la cam-panya podeu fer-ho a través del nú-mero de compte de Caixa Manresa2041 0100190000015359, infor-mant-ne a Ipcena, enviant el fulld'ingrés a la plaça Gramàtics, 2,baixos, 25002 Lleida, o bé a travésdels correus electrònics anteriors.

Posicionament de CGT després de l'atemptat d'ETA a Barajas

Comitè Confederal de la CGT

L'evidència sempre brutal de lamort, utilitzada de manera delibera-da com a exhibició de força, condi-ciona una vegada més la voluntat iel debat a la nostra societat.

L'atemptat d'ETA del passat 30de desembre a l'aeroport de Barajas(Madrid) implica la vigència d'unaestratègia que reprodueix en si ma-teixa alguns dels caràcters més dursi odiosos del poder, contribuint aenfortir-los.

La Confederació General delTreball (CG)T, ferma lluitadorapels drets i les llibertats a nivell in-dividual i col·lectiu, i convençudaque les finalitats estan implícites en

els mitjans, vol mostrar el seu re-buig cap aquest atemptat que enstorna a un escenari condicionat peldebat sobre la utilització de la vio-lència alhora que relativitza la pro-funditat dels problemes que pateixla societat.

La brutalitat d'aquestes morts noens fa oblidar no obstant la vigènciade la resta d'altres comportaments iactes que condicionen de maneraigualment brutal el nostre present.En aquest sentit, el nostre rebuig i lanostra denúncia han d'estendre'scap a l'actuació d'una dreta en simateixa extrema que pretén, des dela seva superba autoritària, retrògra-da i capitalista, soterrar la veritatdels milers d'empresonats, exiliats i

assassinats per una dictadura de dè-cades els responsables de la qualcontinuen exercint el poder. La in-eficàcia interessada d'una esquerraque es refugia en la gestió adminis-trativa de l'Estat, completamentallunyada de la realitat diària de lamajoria social. El cinisme d'unsagents socials que es beneficien es-tructuralment de la seva autodecidi-da passivitat i complaença. La res-ponsabilitat d'uns mitjans decomunicació exclusivament al ser-vei dels interessos del capital queels sosté. La injustícia d'un sistemaque s'alimenta de la brutalitat del'explotació i de la repressió; delsmilers de persones que moren cadadia als centres de treball, als filats

de les fronteres, als camps de refu-giats..., per culpa de l'ambició insa-ciable del capital, de la violènciamasclista, de l'autoritarisme...

La constatació de la nostra con-demna a l'atemptat a Madrid nooblida ni eludeix la constatació delconjunt de responsabilitats que con-corren en els profunds problemesde què quotidianament som vícti-mes tots els treballadors i treballa-dores.

La coincidència sinistra que lesvíctimes siguen dos treballadorsd'origen indígena a milers de quilò-metres de la seva terra natal posaaixí mateix de manifest totes i cadauna de les brutalitats i complicitatsdenunciades.

En funció de tot això volem con-vertir el nostre rebuig a l'atemptaten una aposta, més enllà de dates icircumstàncies, per una societatmés lliure i igualitària en la qual laburocràcia sigui substituïda per laparticipació, el control de la infor-mació per un debat sense condi-cions, l'explotació pel repartimentde la riquesa, l'oblit intencionat perla memòria i la dignitat de totes lesvíctimes.

Una societat en la qual poderexercir i desenvolupar de maneracompatible els drets i llibertats indi-viduals amb els drets i llibertatscol·lectius.

Sense coaccions ni violències decap tipus.


OPINIÓ

Descentralitzar-ho tot, la vidatambé

Carlus Jové([email protected])

Un dels objectius més interes-sants plantejats pels movi-

ments socials, especialment aquellssorgits a partir de l’explosió delmoviment de moviments, és la ten-dència a descentralitzar l’activitatpolítica, intentant transcendir elsespais tradicionalment associats ala militància, és a dir, partits i sindi-cats. Tot i que no comparteixo elrebuig frontal que alguns sectorsactivistes fan d’aquests espais, ésinnegable que aquesta tendència haresultat positiva no només pels mo-viments en sí, sinó també per a lespròpies organitzacions, que hanhagut d’adaptar les seves propostesi formes de funcionament a lesnoves exigències de la que podriemanomenar la seva base social po-tencial –tot i que aquesta afirmacióens situaria de nou en la lògica cen-tralista que sobrevalora els espaisformals en detriment dels no-for-mals o informals. El que resultaevident, és que aquelles organtiza-cions que han sabut adaptar-se a lanova realitat activista han vist laseva base social augmentada, men-tres que les que no ho han fet hanperdut, com a mínim, la credibilitatdel seu discurs.

Si bé la descentralització en ter-mes organitzatius s’ha materialitzaten gran part de les campanyes illuites dels últims anys, la descen-tralització territorial encara es trobaen vies de gestació. El conegut malde la “barcelonitis” és ben real, i espercep no tan sols quan s’engegauna campanya, sinó també en lavida diària de quasi bé tot movi-ment i organització. El centre se-gueix sent el nucli decisori, i la cir-cumferència tendeix a adpatar-se ales directrius marcades per aquest,si bé a vegades també pren inciati-ves pròpies.

En una societat capitalista, on latendència a l’acumulació i, per tant,a la centralizació, és un dels tretscaracterístics, resulta si més nocomprensible que també els movi-ments antagonistes tendeixin aaquesta centralització, doncs és alcentre, és a dir, als grans nuclis ur-bans, on s’acumula la major part dela vida política, econòmica i socialdel país. No obstant això, no caloblidar que la raó de ser d’un cen-tre és la circumferència; per si sol,el centre no és res.

La descentralizació política, desd’una perspectiva militant, no esproduirà tan sols amb una redistri-bució dels efectius sinó, sobretot,amb un canvi de perspectiva, tambévital, que tendeixi a donar més im-portància a la circumferència i notanta al centre.

OPINIÓ: No és la solució per a res però donarà molts guanys

Les vergonyes del Quart Cinturó

Juan I. Calderón(ADENC-Sabadell)

El Quart Cinturó o autoviaorbital és un projecte perunir l’Alt Penedès amb

l’extrem nord-est del Vallès Orien-tal, i constituiria la pitjor agressiópossible als importants espais na-turals dels peus de la serralada pre-litoral.

Els nostres interlocutors adme-ten que no és la solució, però diuenque no poden deixar perdre la in-versió.

Amb una traça paral·lela i moltpròxima a l’AP7, la seva construc-ció constituiria la pitjor agressiópossible als importants espais na-turals dels peus de la serralada pre-litoral. No solament per la destros-sa directa que significaria, sinó perla dinàmica urbanitzadora que ge-neraria al vell mig del paisatgesmés genuïnament vallesans. Defet, el QC no és l’única autoviaprevista que ha de travessar el Va-llès, ja que el recent Pla d’infraes-tructures del transport de Catalun-ya (PITC) preveu, entre d’altres,l’autovia del marge esquerre delBesòs, l’autovia del Tenes i la in-terpolar sud. Aquesta planificació‘desarollista’negligeix els compro-misos del Protocol de Kyoto i ig-nora els preocupants índexs decontaminació atmosfèrica a alregió metropolitana.

Molts dels principals problemes

ambientals (contaminació atmos-fèrica i acústica, destrucció d’es-pais naturals) tenen origen en elmodel d’infraestructures amb elqual es vol servir la gran mobilitatcaracterística de la nostra societat.

Aquesta podria ser ambientalmentmenys perniciosa amb un modestbasat en el transport públic, sobre-tot ferroviari. Malauradament, evo-luciona just en sentit contrari. Nosolament la xarxa ferroviària ésmolt insuficient i mal gestionada,sinó que les previsions del PITCsón que seguirà així durant moltsanys. En canvi, la dispersió urba-nística i la sobrevaloració de la cul-tura de l’automòbil posen cada diaa la carretera, en hores i itinerariscoincidents, centenars de milersd’automòbils.

Al Vallès, els principals proble-mes de trànsit no són en sentit est-oest a l’AP7 (que suposadament el

QC ajudaria a pal·liar), sinó en sen-tit nord-sud: fonamentalment, lacomunicació entre Barcelona i elVallès per la C58, en l’enllaç entrel’A7 i la C58, i en determinats ac-cessos, rondes i carreteres locals i

comarcals. Sovint, els dèficits d’a-queta xarxa secundària acaben pro-vocant, en una mena d’efecte do-minó, el col.lapse a l’autopista enno poder distribuir apropiadamentl’allau de vehicles provinent del’autopista.

Els peatges no fan sinó limitarles possibilitats de la xarxa d’auto-pistes, de manera que provoquengreus disfuncions en sobrecarregarla xarxa secundària i augmentenels problemes generals del sistema.El QC, que no és sinó una via ràpi-da de pas en l’eix est-oest, no solu-cionaria els problemes reals, sinóque fins i tot, atesa la retroalimen-tació entre noves carreteres, dis-

persió urbanística i transport pri-vat, estimularia encara més elcol.lapse intrínsec de model detrànsit actual. Malgrat tot, es conti-nua parlant del QC com d’unamena de talismà per solucionanttots els problemes del trànsit.

El cert és que tant públicamentcom en nombroses entrevistesmantingudes amb diferents repre-sentats d’administracions i cam-bres de comerç s’admet que el QCno solucionaria els problemes detrànsit; però a continuació s’ad-dueix que és una inversió que no espot deixar de perdre. Quin país, elnostre! Tenim tants diners de so-bres, que no cal racionalitzar lesdepeses? Ja no calen més hospitalsni escoles? Fins i tot en l’àmbitdels transports, com és que no esdediquen aquests diners al rescatdels peatges? Perquè no es podenestablir noves línies de trens o mi-llorar les actuals? No és una ver-gonya que no passi setmana senseque la xarxa de trens de rodaliespateixi algun incident greu? I lavergonya diària de trens saturats ique fan tard?

Només una dada: els 15 km deltram Abrera-Terrassa del QC re-presenten quasi els mateixos dinersque el pla de xoc de Fomento perals pròxims dos anys per a total laxarxa de rodalia. És clar, potser elQC serveis per fer veure que es fancoses, per tapar totes aquestes ver-gonyes.

Benvinguda crisi energètica

Campanya Repsol MataDonat que:

1. L’adicció a un consum energètics’ha desbordat a un nivell insoste-nible on el petroli és la droga durade la societat global capitalista.2. Que aquest consum comportadanys irreparables sobre la biosfe-ra i empeny al planeta a un colapseclimàtic que condemna a léxtincióa moltes formes de vida, entre ellesporbablement léspècie humana.3. Que la producció i comerç decombustibles fòssils agreuja lesdesigualtats socials, manté règimsdictatorials i encèn conflictes bè-lics arreu del planeta.4.Que el petroli és principalmentusat per assegurar l'incessant fluxde mercaderies a nivell mundial,drenant les venes del capitalisme.5. Que les corporacions petroleressón conglomerats financers anò-

nims, escuts legals d’especuladorsque actuen amb impunitat, evadintprocessos penals als responsablesde crims demostrats de lesa huma-nitat.6. Que els beneficis dáquestescompanyies creixen a mesura quesotmeten a la humanitat a la petro-dependència, amb estratègies opa-ques com el bombardei publicitari,el retat verd i la corrupció política.

Decidim:

7. Eradicar tota publicitat (explíci-ta o subliminal) de companyiesque s'enriqueixen generant canviclimàtic (petrolieres, automobilís-tiques, aerolínies, elèctriques, etc.). 8. Iniciar processos penals contraes presidents i membres dels con-sells directius de les corporacionspetroleres. Els repetits accidentsmortals, vessaments de petroli,violacions dels drets humans, inva-

sions de territoris indígenes, sóncrims demostrats que han de serjutjats per evitar que es repeteixin.9. Investigar la responsabilitat delíndústria petroquímica amb elsimpactes a la salut de tots els seussubproductes cancerigens. Que si-guin aquestes empreses les quecostein els costos sanitaris dels ma-lalts, així com també la estió delsresidus plàstics.10. Enfortir llaços de solidaritat ac-tiva amb les víctimes locals de lesactivitats petroleres, fent dáltaveude les denúncies silenciades pelsmitjans massius de comunicació,comprats als interessos corpora-tius.11. Iniciar els camí cap a láutono-mia energètica individual i col·lec-tiva, adoptant i practicant mesuresdiaries déstalvi energètic i arren-cant projectes comunitaris d’ob-tenció dénergia solar i eòlica a es-cala humana.

12. Lluitar per un transport públicde qualitat i accessible, tancant elsaeroports, paralitzant la construc-ció de noves carreteres i vies d’altavelocitat, recuperant elscarrers deles ciutats per ús exclusiu de via-nants, autobusos i bicicletes.13. Impulsar una moratòria mun-dial de construcció de cotxes i per-foració de nous pous petrolers. S'-haurien de fondre els milions decotxes i camions que hi ha al pla-neta per detenir l'industria extracti-va i reaprofitar mels metalls perconstruir trens, velers i bicicletes.14. Detenir el flux mundial de mer-caderies, modificant radicalment elmode de vida i consum.15. Promoure i accelerar la transi-ció enerètica cap un model de vida post-petroler, acompanyada dúndecreixement econòmic necessariper resituar l’espècie humana dinsels límits físics i ecològics del pla-neta terra.

ALGUNA COSA ES MOU


Dinamita de cervell


L’AUTOR APOSTA PER CELEBRAR UNA DERROTA MÉS

L’any 2007 serà l’any de la RevolucióLa Generalitat ha decidit commemorar la transició durant tot aquest any

Xavier Montanyà([email protected]), dewww.vilaweb.cat, amb permís de

l’autor

L’any 2007, la Generalitat des-

tina 1,3 milions a commemo-

rar la transició. Per què? Per

matemàtiques. Perquè se celebra

el trentè aniversari de les primeres

eleccions democràtiques. I olé!

L’esquerreta-i-els-verds dedicaran

l’any a repartir calers per comme-

morar allò que cada any, des d'en

fa trenta, es commemora apassio-

nadament: la Santa Transició Into-

cable, la Reina Mare, la deessa

dels límits de la realitat passada,

present i futura, la bombolla vital

que ens nodreix, el líquid amniòtic

del fetus consensuat, el mur que

ens aïlla de pecats i temptacions

crítiques. La tanca del convent. El

relat. M'imagino que un equip de

TV3 rebrà subvenció per a “investi-

gar en profunditat” el Canet Roc, o

elaborar un macrodocumental en

3-D sobre l’Onze de Setembre del

77 que es pugui vendre a tot el

món, i situï, per fi, la indústria au-

diovisual catalana on li pertoca: a

Hollywood, fita que no s’ha pogut

assolir amb “Salvador”.

Personalment, i fidel a l'autèntica

tradició catalana, la de celebrar

derrotes, decideixo de declarar

aquest 2007 any de la revolució.

Per què? Per matemàtiques. Per-

què el mes de maig farà setanta

anys dels fets de Maig del 1937,

quan el consens polític republicà-

comunista (el d’aleshores, és clar)

va posar fir a la revolució anarco-

sindicalista. Santa Innocència! Pot-

ser sí. Però l'explosió revolucionà-

ria no va ser un caprici del

moment, ni una excusa per a robar

i matar capellans, sinó un procés

polític, que venia del segle XIX, de

lluita i reivindicació dels drets dels

sectors obrers més precaris contra

l’explotació, marginació i misèria a

què els havia condemnats la bur-

gesia, sempre abonada obscena-

ment per l’església i pels poders

fàctics. El període que va del 18 de

juliol del 36 al maig del 37, i els

seus antecedents, és encara molt

desconegut, fora dels àmbits aca-

dèmics i historiogràfics. A Catalun-

ya i a l’Aragó es va viure una expe-

riència revolucionària nova,

imaginativa i plena d’errors, això sí,

perquè es feia fent-se, sense plani-

ficació prèvia, ni seguint les pre-

misses de cap partit. Fins i tot po-

dríem dir que els fets van

ultrapassar les estratègies d’alguns

sectors de la cúpula de la CNT-FAI,

que també van contribuir a ofegar

l’energia revolucionària.

Ens cal conèixer la realitat social

de la Barcelona i de la Catalunya

del primer terç del segle per enten-

dre aquella revolució, en la base de

la qual hi havia reivindicacions clau

de lluita política que no han perdut

ni perdran mai vigència. Si estem

d’acord que algunes de les claus

del present són en el passat, és

vital de conèixer a fons aquella re-

volució. Prou desconeguda i farcida

de tòpics i de desqualificacions hà-

bilment i rutinàriament elaborades,

des de fa setanta anys, pel discurs

historiogràfic majoritari. Un dels

seus valors és que va atraure molts

dels millors intel·lectuals d’esque-

rres i revolucionaris del moment:

com George Orwell, Emma Gold-

man, Michael i Margaret Michaelis,

Carl Einstein o Camilo Berneri, per

dir-ne alguns. I que encara avui és

objecte d’anàlisi i de reivindicació

per gent com Noam Chomsky. A

més, conèixer aquell context és en-

tendre la literatura, l’art, l’arquitec-

tura i les experiències d’avantguar-

da artística i contracultural d’a-

quells anys, indestriables de l’aire

de revolta que es respirava en la

lluita contra la realitat imposada.

Vull recomanar tres llibres

excel·lents per començar l’any de

la revolució. “La lucha por Barcelo-

na. Clase, cultura y conflicto 1898-

1937”, de Chris Ealham, prologat

per Paul Preston, publicat per

Alianza Editorial. Un estudi rigorós i

lluminós sobre aquells anys, vist

amb intel·ligent perspectiva, que

aporta punts de reflexió innovadors

i dades poc valorades. Per l’autor,

després del 18 de juliol es produeix

“el major festival revolucionari de la

història contemporània europea”.

Llegint el llibre i coneixent la misè-

ria i les lluites socials des del 1898,

i la immoralitat repressora burgesa,

és un esclat lògic, necessari, desit-

jat, de justícia social. L’autor el

compara, com a fenomen d’insu-

rrecció urbana dels barris de Bar-

celona amb la intifada dels pales-

tins dels camps de refugiats.

Ealham no dubta a subratllar el ra-

cisme i el menyspreu dels obrers

murcians que destil·len els repor-

tatges de Carles Sentís, el qual, en

coincidència amb alguns sectors

de l’ERC de l’època, tenia una visió

de superioritat colonialista sobre

els immigrants. Segons l’excels

Carcanada Erecta, lloat mestre de

periodistes, els murcians eren mo-

ralment inferiors i venien a “robar el

pa dels nostres nens catalans”. Us

sona la cantarella?

El segon és “Barcelona, mayo

1937. Testimonios desde las barri-

cadas” de C. Garcia, H. Piotrowski i

Sergi Rosés, publicat per Alikornio

Ediciones, un recull de textos, in-

èdits a Espanya, de militants revo-

lucionaris estrangers que van parti-

cipar en els Fets de Maig.

Imprescindible per a descobrir l’im-

mens interès que el procés va sus-

citar a tot arreu del món, i per a

saber els noms de molts estran-

gers que tan generosament van

lluitar a les barricades catalanes. I

“L’objectivitat i el pensament liberal.

Els intel·lectuals d’esquerres da-

vant la guerra del Vietnam i la Gue-

rra Civil espanyola” de Noam

Chomsky, publicat per Empúries,

en què es rescata un text de l’autor

censurat pel franquisme, crític amb

el relat de Gabriel Jackson, i molt

útil per a posar en dubte uns

quants aspectes del consens histo-

riogràfic majoritari, consens sobre

aquells fets i sobre determinats va-

lors polítics i socials que són la

base de la nostra Verge Immacula-

da Transició, que enguany, ger-

mans en Crist, commemorem.

Poseu-vos drets!... “Se sienten,

coño!”

> EL FAR

1) Romanticismerevolucionari

Ferran Aisa

El moviment d’avantguarda apareix his-tòricament com el fruit madur de l’espe-rit insurreccional dels artistes revolu-cionaris. Alguns dels artistes quehavien fugit de la guerra europea de1914 trobaren refugi a Suïssa i, des d’a-llà, van començar a realitzar la seva uto-pia artística. Tristan Tzara, pseudònimdel poeta romanès Sami Rosenstock,arribà a Zuric, procedent de París, l’es-tiu de 1916. Junt a Tzara trobem a HansArp, Sophie Taeuber, Hugo Ball i la sevacompanya la ballarina Emmy Hennings,Hans Richter, Max Bill, Richard Huel-senbeck, el pintor Marcel Janco i elpoeta futurista italià Francesco Cangiu-llo. Tots ells col·laboraran en la revista“Cabaret Voltaire”, que dirigia Ball. Elprimer número portava un dibuix a laportada d’Arp i, en el sumari, s’anuncia-va els col·laboradors següents: Apolli-naire, Cendras, Jacob van Hoddis, Kan-dinsky, Marinetti, Modigliani, Picasso,Oppenheimer,Van Rees i Slodki.

Hugo Ball i Emmy Hennyngs obririenaviat un cafè a Zuric, que seria batejatamb el nom de Cabaret Voltaire. En elcafè hi havia un piano i un petit escena-ri des d’on artistes dadaistes cantaven,recitaven i oferien al públic els seus‘perfomances’. Tristan Tzara i els seuscompanys dadaistes hi feien recitals si-multanis i aleshores organitzaven so-rolls de tot tipus. Aquests ‘perfoman-ces’ es distingien per la seva gosadia,agressivitat i provocació. Els artistesimprovisaven espectacles i llegien poe-mes de producció pròpia i d’altres au-tors: Apollinaire, Reverdy, Rimbaud,Jacob, Salmon, Lautréamon, Jarry iBaudelaire. A partir de 1916, els espec-tacles dadà esdevenen manifestacionscontra l’imperialisme alemany. Tzaraposseïa un esperit revolucionari i eraun enemic declarat dels “bons cos-tums” de la burgesia, per això no des-aprofitava cap ocasió per atacar-la mor-daçment amb la seva acció literària. Al’escena del Cabaret Voltaire es colpeja-ven claus i caixes per fer música finsque el públic embogit protestava. Totera espontani, una veu sota un gran ba-rret de copa recitava desmesuradamenten veu alta els poemes d’Arp; Huelsen-beck grunyia els seus versos, mentreTzara feia tota mena de sorolls. Jancodissenyava vestits de paper de totaclasse de colors i el pacifista Ball deiaels seus poemes musicals escrits en unllenguatge inventa.”

Per la mateixa època i en el mateixcarrer del Cabaret Voltaire hi vivia unrus, es tractava d’Ilych Ulianov amb laseva esposa Kroupskaia. El rus serà co-negut molt aviat pel nom de guerra ambquè signà, clandestinament, els seusarticles a Iskra: Lenin. El revolucionarirus esdevindrà un mite en el món sen-cer. Lenin, que viu al número 12 deSpielgase, al damunt del Restaurant Ja-cobsbrunnen, sol anar-hi a donar untomb pels cafès i tavernes del seu en-torn, el Cafè Terrase i la Taverna Meirei.Vladimir Ilich Lenin i Tristan Tzara es co-neixeran a la Taverna Meirei.



El Casal Popular Sagetade Foc de Tarragona

El Casal Popular Panxampla de Tortosa inaugura el seu local

Casal Popular PanxamplaDesprés de tres anys donant pas-

sets, el dissabte 20 de gener vam

començar a caminar. Durant tota

la tarda i fins la nit van haver-hi

moltes activitats, i va ser molta la

gent que va vindre a recolzar i a

conèixer el Casal Popular Pan-

xampla. Al carrer del casal es van

ballar jotes amb el grup Paracota i

es van fer jocs tradicionals amb

Polet; a l'interior, altres persones

podien vore l'exposició que es va

instal·lar amb totes les activitats

fetes durant els darrers anys,

també diverses imatges del pro-

cés de rehabilitació del Casal, o

descobrir el local (amb la bibliote-

ca, sala de reunions...). Paral·lela-

ment també es va realitzar un

mural fet amb la col·laboració de

moltes persones i gràcies a Maria

José. Seguidament diverses

membres del Casal van explicar

quins eren els objectius del casal i

quins projectes s'estaven duent a

terme. Després del sopar va co-

mençar la festa, amb els grallers i

les gralleres de Jesús (que durant

tota la tarda ens van acompanyar

amb la mateixa música que va

sonar a tantes manifestacions) i el

grup Pepet i Marieta que va aca-

bar d'arredonir un dia en què mol-

tes persones, d'edats i orígens

ben diferents, vam compartir festa

i compromís, fent palès que com

diu el poema de l'Estellés: "...no

podran res davant d'un poble unit,

alegre i combatiu..."

A més, l’11 de gener vam pre-

sentar la revista “Panxampla”, re-

vista sobre moviments socials i al-

ternatives editada pel Casal

Popular Panxampla, amb el pri-

mer número ja imprès i amb l'ob-

jectiu de ser de periodicitat se-

mestral. La revista comença amb

un monogràfic "Quin progrés i a

quin cost?", en el qual es posen

sobre la taula les principals agres-

sions al territori i després hi ha di-

ferents seccions com: Memòria

Històrica, Opinió, Entrevista, Paï-

sos Catalans, Internacional, Cul-

tura, Expressió Lliure i Lo Racó

de Panxampla, al sumari també

podreu vore les diferents perso-

nes i col·lectius.

La revista vol ser un altaveu de

l'esquerra social a les Terres de

l’Ebre.

Info: www.panxampla.org

Després de més d’un any de

treball intens, de superar

esculls i de molta persistèn-

cia, el Casal Popular Sageta de

Foc de Tarragona ha obert les

seves portes i ara presenta la seva

programació per als dos primers

mesos del 2007.

La iniciativa s’ha pogut realitzar

amb l’esforç d’una assemblea jove,

formada per pesones a títol indivi-

dual i els col·lectius Endavant-As-

semblea del Tarragonès, Cercle

d’Estudis Marxistes, Assemblea de

Joves deTarragona i Confederació

General del Treball, així com un

ampli nombre de perones que par-

ticipen el Casal a títol personal.

Situat a a Part Alta de Tarrago-

na, al carrer Trinquet Vell, 15, el

Casal s’organitza assembleària-

ment en assemblees que tenen

lloc cada divendres, i es proposa

donar espai als moviments socials

de la ciutat.

Aqust mes de ger, ha començat

les seves actvitats de cara a la ciu-

tat.

Programació degener-febrer

Dijous 11 de gener, a les 19hProjecció de la pel·lícula “La estra-

tegia del caracol”, dirigida per Ser-

gio Cabrera, 1994, Colòmbia.

Diumenge 21 de gener, 16.30hCicle Ken LoachProjecció de la pel·lícula "Terra i lli-

bertat" ("Land and freedom"),

1994. Inspirada en el llibre “Home-

natge a Catalunya” de George Or-

well, ens explica la lluita internacio-

nalista d’un socialista britànic en la

revolució de 1936 al costat del

POUM i els grups anarquistes del

moment.

Organitza: Assemblea de Joves de

Tarragona.

Dijous 25 de gener, a les 19h“Escamot Dixan”, com l’Esat i els

mitjans de desinformació s’inven-

ten una suposada trama d’”islamis-

me radical”, posen a la presó tres

persones durant dies, setmanes,

meso i anys i finalment els han de

deixar anar perquè, tal com quan

els van detenir, els acusats ere in-

nocents. A càrrec de Sebastià Sa-

lelles, un dels advocats del cas.

Organitza: Casal Sageta de Foc.

Dijous 8 febrer, a les 19hProjecció de la pel·lícula “Fasin-

pat”, dirigida per Daniele Incalterra,

2004, Itàlia. L'amo de l’empresa

Zanón va decidir deixar sense tre-

ball a més de la meitat dels seus

treballadors amb l'argument de

sempre: la crisi del país. Els obrers

de Zanón van prendre la decisió de

continuar produint sense patró. Els

resultats econòmics van ser exito-

sos. Exposició de material d’em-

preses sense patró a l’entrada del

Casalels dies previs a la projecció.

Organitzen: Casal Sageta de Foc i

CGT.

Diumenge 18 de febrer, 16.30hCicle Ken LoachProjecció de la Pel·lícula "La cançó

de la Carla"("Carla's song"), 1996.

La vida d’un conductor d’autobús

canvia completament quan coneix

a Carla, una dona sandinista amb

qui torna a Nicaragua i amb qui

descobreix quina és l’obra benèfica

dels EUA davant la revolució que

vivia el país centreamericà.

Dijous 22 de febrer, a les 19hPresentació del llibre “Joan Salvat-

Papasseit: l’home entusiasta”. A

càrrec dels seus autors Ferran

Aisa i Remei Morros. Publicat per

Virus Editorial, el llibre és una bio-

grafia sobre l’autor del poema que

dón nom al Casal Popular de Tarra-

gona Sagetde Foc, un poeta, so-

cialista, anarquista, independentis-

ta i, sobretot,vitalista i entudsiasta.

Organitza: Casal Sageta de Foc i

Col·lectiu Catalunya de CGT.

> CONTRA-HISTÒRIA

Transició/Transacció (30 anys després)

Joan Zambrana, historiador

Fa poc mes de trenta anys que va morir“el Dictador” (Franco li deien...) i moltsdels que van patir la dictadura i altresque no la volíem, ens vam fer il·lusionsenvers una nova societat que fos totmenys el que posteriorment es va aca-bar imposant: una “democràcia” de“cartró-pedra” (formalisme sense subs-tància...), pedra damunt de la carn...Amanit, això sí, amb un bon grapat dedirigents franquistes “reciclats” a lanova causa del cartró-pedra que encaraavui segueixen posant “pals a lesrodes” als que volen fer memòria de labarbàrie feixista de “la llarga nit”.

Al procés d’anar-se fent aquest “nourègim” polític, se li va dir “transició” i/o“postfranquisme”. Altres analistes polí-tics i socials, més subtils, han trobat unaltre adjectiu que complementa forçabé el resultat definitiu d’aquell procés:“transacció”.

Perquè a la fi això va ser el que vaacabar imposant-se: una “transacció”en la qual els poders econòmics del ca-pitalisme van continuar exercint la sevadominant influència per ser els amos dela “pell de brau”, tal com abans ho ha-vien estat durant els quaranta anys dedictadura franquista.

Mentrestant, i és un exemple que noés gens demagògic, molts d’aquells tre-balladors que van jugar-se-la en la sevalluita contra el franquisme i també a latransició van patir l’acomiadament, elposterior desencant i finalment la des-esperança o el cinisme...

Perquè per dir-ho clar, quasi fins aramateix, ningú se n’ha recordat d’aquellsi aquelles que van morir al carrer perreivindicar drets tan bàsics com el demanifestar-se o el d’amnistia. (Vitòria-1976 seria l’exemple més paradigmàticd’aquesta repressió estatal). Aqueststràgics fets continuen estant fora delguió i alguns continuen pensant que“embruten” la narració idíl·lica de latransició...

Certament, al final del procés hi haviala “transacció” com a final del nou/vell‘happy end’ mercantil. Ara bé, seria bono oblidar que durant els primers anyspostfranquistes hi va haver un poten-cial de lluita i de crítica que es va mani-festar de forma massiva en fàbriques,barris i universitats i que tenien un altreguió radicalment diferent...

Alguns el van anomenar “ruptura”,perquè tenia com a eix definidor la sevavoluntat de fer taula rasa del franquis-me i arribar a allò que se’n diu un règimde “llibertats democràtiques”.

Altres, en canvi, ni volien els excre-ments del règim franquista, ni tampocel model de democràcia de “cartró-pedra” que el capitalisme podia sercapaç d’aceptar.

A aquest últims, als llibertaris galàc-tics, antiautoritaris i autònoms, als quevolien “que qualsevol nit pogués sortirel sol” i que, repeteixo, no eren quatrearreplegats, van dedicades especial-ment aquestes quatre ratlles.

Maria Àngels Rodríguez,historiadora i membre de laFundació Salvador Seguí;traducció: Núria Rimbau

Dones Lliures és, en el seu inici,

el nom d’una revista que neix

al maig de l936, que deixa

d’imprimir-se a la tardor de 1938 i que

aglutina uns interessos determinats.

És l’expressió, dintre de l'ideari lliber-

tari, de com la dona pot i ha d’arribar

a la seva pròpia personalitat. Objectiu

difícil atès que el seu entorn és el

d’una organització masclista, que no

l’entendrà i que es negarà a concedir-

li una equiparació d’organització lli-

bertària en igualtat de condicions.

Les metes que s’han proposat

aconseguir són:

“-Paritat de deures, paritat de res-

ponsabilitats i paritat de drets sense

predomini del baró en cap àrea.

-Que es reconegui i accepti la vo-

luntat de la dona, la seva capacitat de

decisió i dret a decidir.

-Aconseguir l’oportunitat d’estudis

superiors i ocupacions i a igual treball,

igual salari.

-Que la dona, la vocació de la qual

no fos domèstica, i la seva àmplia rea-

lització, la maternitat, tingués les ma-

teixa facilitats que l’home per buscar i

obtenir altres oportunitats que li per-

metin aconseguir el seu alliberament

econòmic.

-Completa igualtat davant les lleis,

pàtria potestat dels fills compartida,

dret a disposar dels seus béns, igual

càstig en cas d’adulteri.

-Entenent l’alliberament femení no

com una relació de lluita o competèn-

cia amb el varó, sinó més aviat com

una relació de complementació (1)”

Aquestes aspiracions només seran

ben rebudes per una minoria dels

homes que militen i dirigeixen les dife-

rents organitzacions del món llibertari.

Les postures respecte a la dona no

han canviat i per emmarcar-ho sola-

ment cal llegir els acords del Congrés

de la CNT a Saragossa el maig del

1936 (2). Aquests acords, malgrat

haver passat a la història com una

apologia de la llibertat o de l’amor lliu-

re, són la reproducció d’unes idees

una miqueta ‘peccatas’, que intenten

ordenar com s’han de solucionar els

conflictes que originen les relacions

considerades íntimes o de l'entorn

privat. Entre aquests, podem destacar

els que ocasionen els problemes se-

xuals quan afecten les relacions en

les comunitats que per als anarcosin-

dicalistes són el màxim exponent de

la vida societària en el canvi i la revo-

lució que propugnaven: les col·lectivi-

tats.

Les conclusions que presenta el

Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona

parlen per si mateixes. Quan tracten

dels problemes sexuals, el text diu

aixó:

“Els problemes sexuals han de

tenir un regulador moral... La llibertat

sexual, tot i que no hauria d’existir

pena de cap classe per als casos d’in-

versió (llegeixi's homosexualitat) ha

de ser regulada per un concepte

moral superior tendent a considerar el

fet sexual com a derivat de la funció

reproductora de l’espècie” (3).

Dones Lliures va intentar, des del

maig al juliol del 1936, aconseguir un

reconeixement per part del sindicat i

ocupar-se d’aglutinar dones (4) de la

CNT utilitzant els canals sindicals. No

obstant això, en produir-se l’aixeca-

ment militar el 16 de juliol, el procés

va patir una acceleració i un canvi ra-

dical.

L’Agrupació de Dones Lliures (5) es

planteja ràpidament canvis en les

seves accions, passa a considerar

primordial la línia d’actuació de parti-

cipar i ajudar la causa de l’antifeixis-

me i perseguir la pròpia emancipació,

ja que tenen un punt en comú amb

tots els llibertaris: fer la Revolució (6).

Durant aquests primers mesos es

formarà la Federació Nacional de

Dones Lliures, que s’estén ràpida-

ment per tota la Confederació (7).

Les dones estaven en una petita

minoria en els sindicats, però l’acció

revolucionària fa que s’incorporin en

major nombre als diferents sindicats

en la reraguarda i al mateix temps,

van perfilant l'Agrupació de Dones

Lliures, que s’estructura com una or-

ganització autònoma en comitès i

subcomitès com el de Treball, Solida-

ritat Pro”Dones Lliures” i Auxili Moral

al Front.

Es creen institucions com El Casal

de la Dona Treballadora, l'Institut de

Dones Lliures, Granges-escoles, es

treballa en els Alliberados de Prostitu-

ció (8), la Solidaritat Internacional An-

tifeixista (SIA), i la Federació Nacional

de Dones es farà càrrec d’una de les

quatre conselleries. Es duu endavant

una irresistible i efervescent activitat

lligada al període convuls que s’esta-

va vivint. Se celebren, entre moltes al-

tres, reunions de propaganda i afilia-

ció. Un Congrés Nacional a València

l’agost del 1937 (9), un Ple Regional a

Catalunya el setembre de l938 en què

es tria Maria Claramunt d’Igualada

com a secretària regional (10) que

partirà al front(11).

Malgrat els seus esforços per ser

reconegudes per la resta del Movi-

ment Llibertari integrat per la Confe-

deració Nacional del Treball, la Fede-

ració Anarquista Ibèrica i les

Joventuts Llibertàries com un orga-

nisme autònom, no ho aconseguei-

xen. Les rebutgen (12) adduint que no

havia d’existir una branca femenina

del moviment, refusant el que la resta

de les forces antifeixistes creaven i al-

çaven en aquells moments (13).

Encara que la redacció dels seus

estatuts havia deixat clar que distaven

molt de ser aquesta branca femenina,

tal com queda reflectit en el seu arti-

culat:

Article 1a) Crear una força femenina cons-

cient i responsable que actuï com a

avantguarda de progrés.

b) Establir, a aquest efecte, esco-

les, instituts, cicles de conferències,

etc. tendents a capacitar la dona i a

emancipar-la de la triple esclavitud a

què ha estat i cntinua sotmesa: escla-

vitud d’ignorància, esclavitud de dona

i esclavitud productora.

Article 2Per a l’assoliment d’aquests objectius

actuarà com a organització política

identificada amb les finalitats generals

de la CNT i la FAI, ja que la seva aspi-

ració d’emancipació femenina té com

a objectiu suprem que la dona pugui

intervenir en l’emancipació humana

coadjuvant amb els coneixements ad-

quirits enriquits amb les seves carac-

terístiques pròpies a l’estructura del

nou ordre social.

L'Agrupació de Dones Lliures va

rebre un dur cop pel rebuig dels com-

panys del Moviment Llibertari (14) el

1938, però van continuar participant

en tots els fronts mantenint totes les

seves activitats i defensant el seu ide-

ari respecte a la qüestió sexual, l’edu-

cació dels infants, la seva preparació

com a productores i la participació

d’acord al seu rol com a dona, així

com les diferències de criteris amb les

línies oficialistes de l’organització sin-

dical, en diferents temes, com queda

reflectit en les seves publicacions

(15).

Com a organització (16) va quedar

dissolta a partir de febrer de 1939 i els

seus integrants van quedar a l'exili in-

terior i exterior o van desaparèixer en

la voràgine de la derrota.

En femení?Durant el període de 1936 a 1939,

l’excepcionalitat de l’enfrontament

bèl·lic amb les forces rebels feixistes

va dur la Confederació Nacional del

Treball a participar en organismes go-

vernamentals en diferents nivells de

responsabilitat. Primer va formar part

del Consell de la Generalitat de Cata-

lunya (setembre de 1936) i més tard i

per pocs mesos va participar en el

Govern de la República que presidia

Largo Caballero ocupant quatre car-

teres ministerials.

Una d’aquestes col·laboracions la

portarà a terme una dona, Federica

Montseny (17), que és representant

de la CNT per la seva vinculació amb

els grups anarquistes que formen part

del moviment llibertari. El Ministeri

que se li adjudica és el de Sanitat i en

ell desenvoluparà la seva labor políti-

ca fins als fets de maig de 1937 quan

l’organització abandonarà la seva

participació en el govern de la II Re-

pública.

Els canvis més destacats que



Una història sense argument (4)Dones a CNT: 1936-1939

Les postures respecte a la dona no hancanviat i per emmarcar-ho solament calllegir els acords del Congrés de la CNT aSaragossa el maig del 1936.

Aquests acords a què ens reerim, mal-grat haver passat a la història com unaapologia de la llibertat o de l’amor lliure,són la reproducció d’unes idees una mi-

queta ‘peccatas’, que intenten ordenarcom s’han de solucionar els conflictes queoriginen les relacions considerades íntimeso de l'entorn privat.

A dalt, Frederica Montseny, dona, anarquistai publicista de les idees que, un cop al

poder, va aplicar des del Ministeri de Sanitaten relació, bàsicament, a l’emancipació de

la dona. Feminista tot i que a ella no liagradava la paraula.



aquests membres de la CNT van pro-

piciar, com la legalització de l’avorta-

ment, el reconeixement del divorci,

millores en l’equiparació salarial o al-

gunes millores en les institucions pe-

nitenciàries, entre altres, van ser me-

sures que beneficiaven i milloraven la

situació de la dona d’acord amb els

objectius generals, la finalitat dels

quals era afavorir el canvi social revo-

lucionari.

La derrota de 1939:l’exili i la repressió

La pèrdua de la guerra significarà el

retorn als pitjors temps per a tots els

que havien posat les seves esperan-

ces en els canvis que s’intentaven in-

troduir en aquest país des d’abans de

la proclamació de la II República, el

1931.

L’Espanya de 1939, com s’ha dit en

moltes ocasions, es va convertir en

una immensa presó. L’interior tenia

unes muralles definides, l’exterior les

tenien indefinides, però presents

constantment.La repressió a l’interior

del país va caure sobre totes les

dones que d’alguna forma tenien rela-

ció amb la CNT, fossin militants, afilia-

des, companyes, filles, mares. Unes

van ser executades en qualsevol lloc

sense importar l’edat ni la situació:

joves, velles, solteres, casades, em-

barassades, lactants. Altres es van

lliurar de la mort i van ser tancades en

presons on van sofrir tota classe de

tortures físiques i psíquiques (18).

La societat espanyola ha reconegut fa

molt poc la brutalitat dels avortaments

provocats, les violacions, els segres-

tos per part de les autoritats franquis-

tes dels fills d’aquelles dones que, en

ser considerades vençudes, van

pagar una doble condemna: la que

van sofrir per les seves idees i a la

que van ser sotmeses per la seva

condició de dona (19).

Les històries de les dones que es

van haver d’exiliar són desgraciada-

ment semblants. Es repeteixen el

dolor de la fugida, la impotència da-

vant la falta de mitjans, els intents de

reorganitzar la desbandada, la solitud

i la força per pal·liar, en la mesura del

possible, la reacció del govern de

Vichy (20) que les tanca en camps de

concentració i les deixa indefenses

davant les tropes ocupants de Hitler,

aliat del govern feixista del general

Franco.

No va haver-hi distinció per la re-

pressió. No importava la vinculació

que s’hagués tingut amb la CNT i gai-

rebé sempre va prevaler per sobre de

tot la seva situació com a dones a

més de la seva militància política. L’o-

dissea de Federica Montseny es va

duplicar perquè va haver d’atendre

els seus deures de mare i de filla i or-

ganitzar el suport i la fugida dels és-

sers al seu càrrec i, al mateix temps,

les seves responsabilitats com a polí-

tica que havia de fugir dels nazis, que

seguien el seu rastre per retornar-la al

govern franquista que al final va

poder evitar per raons de la seva prò-

xima maternitat (21).

Les dones continuaran, no obstant

això, participant en la clandestinitat

en diferents missions i activitats al vol-

tant de la CNT. D’això n’ha quedat

constància en els testimoniatges que

han deixat, encara que siguin de nou

molt poc coneguts. Es repetiran noms

que ja han aparegut com a actives mi-

litants: Lola Iturbe, Sara Berenguer,

Benigna Calve, Casilda Méndez,

Maria Bruguera, Julia Mirabe, Gracia

Ventura, Juaquina Dorado, Montse-

rrat Elías, Pepita Subirats, Esperanza

Moreno, Maria Tomas o Paquita

Manso, entre moltes altres (22).

Són aquests noms els que dintre i

fora d’Espanya mantenen la seva vin-

culació amb la CNT realitzant dife-

rents activitats, des de càrrecs confe-

derals a enllaços. Són els casos de

Benita Barrena o Mercedes de la

Cruz, per citar-ne només algunes.

Durant els llargs anys fins a l’arriba-

da de la democràcia el l977, les

dones van continuar participant en el

moviment llibertari i en les diferents

organitzacions en què es va fraccio-

nar l'Organització.

A l'exterior, algunes de les antigues

militants de Dones Lliures comencen

cap a finals dels anys 60 i inicis dels

70 (23) del passat segle a mobilitzar-

se i des d'un nucli situat a França i An-

glaterra posen de nou en marxa la re-

vista de Dones Lliures, facsímil que

es compon d’uns fulls de ciclostil, en

què es tornen a reprendre les idees i

actituds posposades feia ja uns 30

anys.

Els textos barregen la nostàlgia

pels temps passats, les històries de

les experiències viscudes, les valora-

cions de l’evolució del món que les

envolta i algunes referències a temes

exclusivament femenins: sexe, deter-

minació dels embarassos, coneixe-

ment del cos femení, millores peda-

gògiques, sense que falti la inclinació

literària o la poètica.

No deixen de ser remarcables les

diferències existents entre els textos

que provenen de l’interior i l’exterior.

Els primers traspuen una amargor

molt realista sobre les inexistents pos-

sibilitats de canvis, parlen del terror, la

por i el silenci que aquests anys han

sumit els qui podien dir alguna cosa i

la falta de coneixement per part de les

generacions joves del fet succeït.

Els textos dels residents a l’exterior

fan referència al fet que és possible

arribar i convèncer, en un temps no

molt llarg, els habitants d'Espanya

que les coses es poden reprendre

allà on s’havien deixat. De vegades,

sembla que la llunyania del país els

ha mantingut en una urna a la qual el

pas del temps no ha afectat.

En la labor de recuperació de l'As-

sociació de Dones Lliures es distin-

geixen Sara Berenguer o Guillén (24),

Soledad Portales, Mery Stevenson,

Tina Mora, Pepita Carnicer, Gracia

Ventura Hortensia.

El relat de la situació de la dona a

Espanya des de l939 fins ben bé en-

trats els anys 70 és la suma de la re-

pressió ideològica del franquisme, les

idees de la burgesia reaccionària i es

remata amb la participació de la de-

magògica Església Catòlica espanyo-

la. Han estat anys en què s’ha tallat

d’arrel qualsevol intent de denunciar

la situació de submissió de la dona o

de sortir-se de la norma.

Les llibertats legals queden reduï-

des a la pèrdua de tots els trets d’indi-

vidualitat femenina. La dona casada

no pot tenir passaport sense autorit-

zació del marit, l’adulteri és un delicte

penal, l’abandonament de la llar

també, no existeixen les denúncies

per maltractaments, s’ha perdut la pà-

tria potestat sobre els fills, l’abús

sobre els salaris desiguals és permès

per llei i, evidentment, no existeix el

divorci i avortar condueix sota qualse-

vol supòsit, a la presó.

Algunes dones de les classes altes

i intel·lectuals intenten anar aixecant

la veu i mitjançant les seves aporta-

cions a la premsa, a la literatura o al

cinema. Volen trencar el silenci a què

totes són sotmeses. No obstant això,

l’afirmació que fa Lidia Falcón que diu

“el 1945 la població femenina espan-

yola és la més ignorant, la més ho-

nesta i la menys activa d’Europa (25)”

es pot perllongar fins ben bé entrats

els anys seixanta.

Durant aquests anys hi ha un des-

cobriment mèdic, la píndola anticon-

ceptiva (26), que modificarà l’actitud

de la dona en molts nivells. El control

del cos pel que fa a l’embaràs es con-

vertirà en un element revolucionari

espectacular. Encara que lentament,

la inserció de la dona en el món labo-

ral ha introduït millores i, a una escala

reduïda, ha ajudat a la independència

econòmica d’un sector minoritari.

També s’ha avançat en el camp de la

legislació, en el reconeixement de la

igualtat en l’accés a l’educació, en la

participació política, etc.

Notes:(1) Ídem Mujeres Libres (1999) Pàg.

36.

(2) Ídem Iturbe, Lola ( 1974) Pàg.

92-93.

(3) En el fons no s’ha avançat molt

des dels acords de la Internacional,

encara que ara com a mínim es trac-

ten temes relacionats amb qüestions

sexuals.

(4) Ídem Nash, Mary (1975)Pàg. 21

“La mujer anarquista más conocida

de este periodo es Federica Mont-

seny, era contraria a la Agrupación,

su ideario al respecto se situó toda

su vida en las que consideraban “que

no existía un problema especifico de

la mujer sino un problema general: la

liberación del Hombre, como persona

humana. De hecho discrepo con Mu-

jeres Libres y lo que significaba”.

(5) Ídem Nash, Mary (1975) Pàg.

14 “Esta organización llegó a tener

147 agrupaciones y 20.000 afiliadas”.

(6) Ídem Mujeres Libres. (1999)

Pàg. 43.

(7)Ídem Mujeres Libres (1999).

Pàg. 97. Llevant, Centro, Andalucia,

poblacions com Uriel, Elche, Almeria,

Guadalajara, Saragossa.

(8) Llocs on es plantejava resoldre

el problema que plantejava l’abolició

de la prostitució respecte a las dones

implicades.

(9) Idem Nasch,Nary (1975). Pàg.

15

(10) Ídem Mujeres Libres.(1999).

Altres càrrecs seran Vicesecretaria:

Felicita Díaz, Igualada, Sección de

Trabajo: Pepita Carpena y Águeda

Abas, de Barcelona, Propaganda

Sara Berenguer, de Barcelona Soli-

daridad: Aulita Colaborans de Grano-

llers, Amparo Ecarceller de Terrassa.

(11) La CNT com a organització

mai va acceptar a les seves columnes

les dones. El “mite” de la miliciana co-

rrespon a les accions individuals de

les dones en els primers mesos.

Quan s’estabilitzen i concreten les

columnes, Buenaventura Durruti va

fer tornar a totes les dones del Front,

sense distinció. A diferència del que

ocorre a les files comunistes, no van

tenir cap reconeixement per les accio-

nes bèl·liques. La seva participació

reconeguda serà en els anomenats

“trens de rentat i planxat” així com en

la labor com a infermeres , sanitàries

o secretàries, cas de Pilar Balduque

que ho va ser del mateix Durruti.

(12) Ídem, Mujeres Libres.(1999)

Pàg. 149Ple del Moviment Llibertari

de 16-30 octubre 1938. No se les va

deixar ni participar i el seu informe d’

incorporació va ser rebutjat.

(13) Ídem Nash Mary (1975) /Itur-

be, Lola (1974). Asociación de Muje-

res Antifascista. Agrupación de Muje-

res Socialistas Mujeres Libres.

Luchadoras Libertarias.

(14) Ídem Nash. Mary (1975).

Pàg. 19

(15) Ídem Nasch, Mary (1975)

(16) Ídem Mujeres Libres (1999)/

ídem Iturbe,Lola (1974)/ Berenguer,

Sara. Entre el de sol y la tormenta.

Treinta dos meses guerra (1936-39)

Ed Seuba. Barcelona. 1988. Hi va

haver una aportació de dones d’altres

països que van acudir durant aquest

període i recolzaren les causes de la

revolució com Margarida Jove, Mis-

tress Fiel Mistres Hemminway, Msi-

tres Marion Hay,Colette Audit.,Gio-

vanna i Maria Berniri, Berthe Faber,

Eta Federm, Emiliane Morin, entre al-

tres.

(17) Alcalde, Carmen, Federica

Montseny Ed. Argos Vergara.Barcelo-

na 1983/Montseny, Frederica. Cent

dies de la vida d’ una dona (1939-40)

Ed. Galba. Barcelona 1977.

(18) Ídem Iturbe Lola (1974)

Pàg.173.

(19) Ídem Iturbe, Lola (1974)

Pàg.174-183.En este texto quedan

reflejadas las brutalidades, las agre-

siones, el número de las mujeres en

prisión y los múltiples centros peni-

tenciarios donde cumplieron conde-

na.

(20) Hi va haver una part de França

que va acceptar la invasió nazi i va

col·laborar amb ells en les seves la-

bors de repressió.

(21) Ídem Montseny, Frederica

(1977).

(22) Ídem Iturbe, Lola (1974) /Ídem

Berenguer, Sara (1988).

(23) La Fundació Salvador Seguí

disposa d’exemplars d’aquesta revis-

ta (de 1972 a 1975).

(24) És Sara Berenguer pel seu

cognom a Espanya i Sara Guillén a

França ja que el sistema legal i la tra-

dició en aquell país fan que la dona

casada perdi el seu cognom per

adoptar el del seu marit, en el seu

cas, Jesús Guillén.

(25) Ídem Iturbe, Lola (1974) Pàg.

202

(26) Duran, Mª Ángeles (1977)

Pàg. 92, 93.

Sara Berenguer, que darrerament hapublicat les seves memòries.


Editen el segon CD de‘Los ritmos de espejo’> CONTRAINFORMACIÓ

Es crea el ClubExcursionista CGTBus de TMB aBarcelona

El passatd i s s a b t e21 d’octu-bre, diver-sos com-panys ic o m p a n -yes d’au-tousos deBarcelona

van sortir d’excursió al Puigmal.Com que l’experiència de sortir a la

muntanya i desconnectar de la ciutatels va semblar molt positiva, la SeccióSindical d’Autobusos e Barcekona de laCGT ha decidit crear el Club Excursio-nista CGT Bus de TMB.

D’aquesta manera, aniran realitzantsortides a la muntanya de forma regu-lar. Com la resta de les seves activitats,aquestes sortides seran abertes a tot elmón, sigui treballador o treballadora deTMB o no, sigui o no sigui afiliat o afilia-da a CGT.

Per a més informació sobre aquesttema, properes sortides, etc: 676 705062

ÉS OBRA DE STUART CHRISTIE,

L'ESCOCÈS QUE VA INTENTAR

MATAR FRANCO ELS ANYS

SEIXANTA

Una pàgina webaplega films detemàtica anarquista

www.vilaweb.cat

“Hollywood i la indústria cinematogràfi-ca tendeixen a representar els anar-quistes com uns personatges tous, ob-sessius, rabiosos, demoníacs”, afirmaStuart Christie, creador de l'AnarchistFilm Channel, una pàgina especialitza-da en films de tema anarquista i antiau-toritari. La intenció que el mou és decanviar la imatge estereotipada de l'a-narquisme, un ideari que ell mateix pro-fessa. Films com “L'agent secret” i “Theman that knew too much”, tots dos d'Al-fred Hitchcock, desacrediten la figurade l'anarquista, opina Christie.

Aquest canal virtual conté documen-tals i films en català, espanyol, italià irus, però no difon productes comercialsper no violar drets d'autor. Un dels filmspreferits de Christie és “La lengua delas mariposas” de José Luis Cuerda,inspirat en el mestre i anarquista catalàFrancesc Ferrer i Guàrdia, assassinat el1909 a Barcelona. Christie està conven-çut que internet és una plataforma idealper difondre vídeos i que en un futur hihaurà una televisió global a la xarxa:“Sifos Toni Blair, Rupert Murdoch o TedTurner, em començaria a preocupar”.

Stuart Christie va passar uns quantsanys a la presó per haver participat enun complot per a matar Franco els anysseixanta del segle passat.

Nova edició conjunta ‘Libre Pensamiento’, ‘La Lletra A’ i ‘Ecologista’

Col·lectiu CatalunyaUn nou repte, nous camins, és el

que suposa la nova revista que

sota la denominació de "Vivir dig-

namente es un derecho. Creando

alternativas" han editat conjunta-

ment les revistes “Libre Pensa-

miento” (revista de debat de la

CGT), “La Lletra A” (revista lliber-

tària editada per Baladre) i “Eco-

logista” (revista editada per Ecolo-

gistas en Acción).

Una nova revista-eina, una

nova recerca de confluències,

una incitació al moviment, a l'ac-

ció social i a la lluita pels drets,

drets que massa sovint acaben

petrificats en formulacions legals,

restrictives i buides. Drets que,

quasi sempre, o mai, són consi-

derats com a tals per part dels po-

ders, i que en massa ocasions ni

tan sols són "coneguts" com a

propis per les persones que en

pateixen la seva mancança. Drets

que només seran reconeguts si

són constantment reivindicats,

exigits, exercitats, apropiats, auto-

gestionats per tots i totes.

Aquesta revista se centra en

tres conjunts de drets: el dret a un

habitatge digne i a un urbanisme

sostenible; el dret a la mobilitat i a

la proximitat; i el dret a desobeir.

Tots ells, com altres drets socials

que podem considerar bàsics o

fonamentals, necessiten ser rea-

propiats i redefinits per part dels

actors socials que en pateixen la

seva falta o veuen greument limi-

tats el seu desenvolupament i

exercici. Els textos d'aquesta re-

vista estan destinats a afavorir

aquesta reapropiació i redefinició.

S’ha escollit la temàtica sobre

habitatge i urbanisme, i sobre mo-

bilitat/proximitat per considerar-

los eixos centrals de les actuals

problemàtiques locals i globals.

Pel que fa al tema de la desobe-

diència, es considerada una eina

fonamental (encara que no l’úni-

ca) per conquistar drets.

La revista també té un planteja-

ment d'alternatives, de treure a la

llum com des dels moviments so-

cials estem potenciant la lluita per

la satisfacció de les necessitats

bàsiques de les persones.

Baladre, Ecologistas en Acción

i CGT estem implicats en servir

d'instruments de debat, reflexió i

intervenció al voltant de la lluita,

sempre inacabada, pels drets.

Aquesta revista vol ser una petita

aportació per tal que la societat

assumeixi com a imprescindible

la defensa del dret a tenir drets.

Es continuaran plantejant propos-

tes, alternatives i experiències

que, partint de la crua realitat d’un

capitalisme sempre inhumà i de-

predador, lluitin per una transfor-

mació de les mentalitats, de les

estructures socioeconòmiques

dominants i de la vida quotidiana.

Sempre amb el somni i l’esforç

posats en un món de màxima lli-

bertat, d'igualtat real, de solidari-

tat efectiva i de convivència har-

mònica amb el medi ambient.


Comissió Confederal deSolidaritat amb Chiapas

Aquest CD, que es ven a 10

euros i els beneficis del

qual aniran destinats a pro-

jectes solidaris a Chiapas (Mèxic),

inclou 18 temes de grups i artistes

diversos: Fermín Muguruza, FM de

la Calle, BKC, Deshechos, Ampa-

ranoia, La Kermés, Raly Barrionue-

vo, Cifu & La Calaña Sound, Los

de Abajo, Ojos de Brujo, El Cabre-

ro, Ea!, Nomhadas, Javier Ruibal,

Boicot, Los Músicos de José, San

Pascualito Rey i Jump’n Jawah

Sound System con Juglares.

El CD, produït per la CGT, inclou

dibuixos de Juan Kalvellido, una

presentació de Patxi Irurzun, i infor-

mació dels projectes i activitats de

la Comissió Confederal de Solidari-

tat amb Chiapas, així com la desti-

nació que tindran els beneficis que

s'obtinguin amb la seva venda.

Solidaritat amb laDignitat Rebel

”Los Ritmos del Espejo II”, com ja

va passar amb el primer CD editat,

no és simplement un disc (o no so-

lament), sinó que és més que un

disc... ja que és, al seu torn, senti-

ment, complicitat i denúncia que,

des de diverses barricades o trin-

xeres a baix a l'esquerra, reclamen

un “Tot per a Totes i Tots”, amb el

convenciment que treball, terra,

sostre, alimentació, salut, educa-

ció, democràcia, justícia, indepen-

dència i el dret a la informació, la

cultura i la pau, són objectius uni-

versals que a tots i totes ens in-

cumbeixen i corresponen, sense

que hagi d'existir un sol ésser

humà exclòs dels mateixos... i és,

també, una abraçada germana de

paraules, sentiments, sons i mur-

muris, que surten del cor per des-

pertar voluntats i aglutinar esforços

que burlin fronteres i guerres, com

a pont sense tornada ni amb una

altra destinació que un món nou on

càpiguen molts móns, en el qual

regni la igualtat des de la diferència

i qui mani ho faci obeint (al poble)...

i és, en fi, una crida vital a les cons-

ciències i la memòria, escrita amb

notes de respecte, tolerància, mes-

tissatge, inclusió, solidaritat i com-

promís, en el pentagrama multico-

lor de tots els pobles i les seves

gents del planeta, fent-se eco d'al-

tres veus i lluites que ens empe-

nyen i obliguen per a entre tots i

totes seguir construint la utopia.

Al març de 2000, amb la genero-

sa col·laboració de diversa gent de

la cultura (especialment de la músi-

ca), es fa i surt al carrer el CD-reco-

pilatori “Chiapas. Los Ritmos del

Espejo” editat per aquesta mateixa

Comissió, amb successives reedi-

cions fins als 6.000 discos. Les

seves vendes van molt bé, així com

les activitats paral·leles que s’orga-

nitzen, amb la consegüent difusió

de la causa, raó i lluita zapatista a

Mèxic, així com a Chiapas intentar

cobrir part del finançament per a

diferents projectes d'autonomia,

autogestió i desenvolupament de

les comunitats indígenes en

rebel·lia, basats en les àrees d'edu-

cació, sanitat, comunicacions o al-

tres possibles emergències.

Amb aquest precedent, encara

que explicat amb unes petites pin-

zellades de la seva realitat comple-

ta, a manera de ròssec, sota sem-

blants premisses i al costat de la

inapreciable solidaritat de qui en

això han participat, cinc anys des-

prés se'ns passa pel cap una nova

il·lusió del que podria ser “Los rit-

mos del espejo II”... i el seu resultat

ja està aquí.

En aquesta ocasió, els beneficis

econòmics que s'obtinguin aniran

destinats a continuar col·laborant

en la construcció i funcionament

d'un hospital o Clínica Central de

Segon Nivell en el ‘ejido’ de La Cu-

lebra, actual seu del Municipi Autò-

nom i Rebel Ricardo Flores

Magón, com a part del projecte ge-

neral del Sistema de Salut Autò-

nom i la Infraestructura de Salut en

la Regió Indígena, que al seu torn

forma part del Caracol de Resis-

tencia Hacia un Nuevo Amanecer

de la Zona Selva Tzeltal de Chia-

pas (Mèxic). Així mateix, amb

aquest primer Hospital i fins a

aconseguir els tres previstos, es

pretén donar servei sanitari a les

112 comunitats en resistència que

conformen dit Municipi Autònom,

constituït a l'abril de 1998 i ager-

manat amb la CGT de l'Estat es-

panyol des de juliol del mateix any.

I amb tot, un propòsit afegit està

en poder demostrar –i demostrar-

nos- una vegada més, que els i les

‘compas’ i germans i germanes za-

patistes no estan sols!!! ...i això,

sota la consigna i pràctica del su-

port mutu, mai per caritat ni assis-

tencialisme, és a dir, com iguals

des de la diferència, units en una

causa i lluita que no és aliena, sinó

comuna, per la Humanitat i contra

el Neoliberalisme, cap al món nou

que duem en els nostres cors (com

ja digué el nostre company anar-

quista Buenaventura Durruti).

Mésinformació:[email protected]

i www.cgtchiapas.org/ Per a co-

mandes: [email protected] o al

fax del Comitè Confederal de la

CGT 91 445 31 32.

Compte Corrent de la Comisión

de Solidaridad con Chiapas de la

CGT: 0049-0001-53-2110066664

del SCH

> IMATGES QUE PARLEN

“La tempestuosamar blava. Unaaproximació alsconflictes de laMediterrània”

RAMON USALLOnada Edicions 2006

Joan

L'espai geogràfic mediterrani és,

actualment, una de les zones geo-

políticament parlant més impor-

tants del planeta. Un cop d'ull al

passat de la Mediterrània ens de-

mostra que aquest territori ha estat

sempre cobejat. La successió de

conquestes que històricament ha

viscut evidencien la importància

geopolítica del'espai mediterrani.

De fet, la Mediterrània és i ha

estat escenari d'alguns dels princi-

palsconflictes que ha viscut darre-

rament la humanitat. A l'etern con-

flicte araboisraelià i les guerres

dels Balcans, podríem afegir-hi

l'auge de l'islamisme, especialment

cruent a Algèria, les lluites d'allibe-

rament nacional i les tensions ge-

nerades com a conseqüència de la

profunda divisió existententre les ri-

beres sud i nord de la Mediterrània.

Amb aquest llibre, que ha estat

guardonat amb el premi Abu Bakr

de l'Ajuntament de Tortosa, Ramon

Usall, llicenciat en sociologia per la

Universitat Autònoma de Barcelo-

na i doctorand en història a la Uni-

versitat de Lleida, pretén aproxi-

mar-nos als principals conflictes

que afronten les societatsmedite-

rrànies a principis del segle XXI.

“El MIL i PuigAntich”ANTONIO TÉLLEZ SOLÀEditorial Virus


El Moviment Ibèric d'Alliberament

(MIL) és un grup atípic que sorgeix

a principis dels anys setanta, for-

mat per militants procedents de

l'esquerra autónoma, de formació

marxista heteròdoxa, que s'identifi-

ca amb el consellisme, amb la tra-

dició anarquista i el maquis lliberta-

ri, i que rep influències del Maig

francès i del situacionisme.

Nascuts amb la intenció de no

perdurar com a organització, els

eixos de la seva estratègia política

són el recolzament de les lluites

obreres i l'edició de textos propis o

traduïts amb què donar soport teò-

ric a aquestes lluites, i criticar el bu-

rocratisme, l'autoratisme i l'avant-

guardisme dels sindicats i partits

d'esquerra. Per poder portar a

terme aquests dos objectius, reco-

rreran a l'acció directa, mitjançant

atracaments -"expropiacions"- a

entitats bancàries per donar soport

a les caixes de resistència dels va-

guistes i per finançar la publicació

de la revista CIA i altres i dels lli-

bres d'Ediciones-Mayo 37.

El seu discurs clarament antica-

pitalista i no merament antifran-

quista, així com les crítiques ferot-

ges a les "forces democràtiques"

que preparaven el Pacte de la Tran-

sició van provocar-ne l'aïllament

polític i lapersecució ferotge.



Llibres

La magnificènciad’Ermanno Olmi

Josep Estivill

Si existeix un director italià amb filmsde gran qualitat i compromís socialperò sense la celebritat dels seus coe-tanis com Rossellini, de Sica, Fellini,etc., aquest seria Ermanno Olmi. És unallàstima, perquè es un dels que millorha copsat tots els matisos de la classetreballadora i la pagesia.

A “Il Posto” (El puesto) (1961) un noid'una família humil es presenta a unaconvocatòria de treball.Veiem el funcio-nament laboral d'una empresa (i unasocietat) ja capitalista, amb les seves je-rarquies, les enveges, les monotonies,l'explotació laboral. Petits i grans de-talls per tot arreu: la festa -obligatòria itrista- de l'insofrible sopar de cap d'any,les disputes -patètiques- per ocuparuna taula que està més ben il·luminada.És una pel·lícula grandiosa, per a laqual no passen els anys. Absolutamentrecomanable.

Una altra obra mestra d'Olmi va rebrela Palma d'Or al Festival de Cannes el1978, “L'albero degli zoccoli” (El árbolde los zuecos), és una pel·lícula coralsobre unes famílies de pagesos a l'Itàliarural de finals del segle XIX. La recrea-ció històrica és de tanta minuciositat enels detalls que més aviat sembla obrad'un antropòleg: els vestits, els habitat-ges, els dialègs, les situacions, tot ple-gat sembla transportar-nos efectiva-ment a una vida viscuda. Assistim a lesformes de treball duríssimes d'un esta-ment de la societat -el pagesos pobres-oprimit pels terratinents, però sensecap consciència de classe ni cap capa-citat de lluita. Només ignorància i po-bresa. Una vida de la pagesia que ambtota seguretat podríem extrapolar amoltes comarques del nostre país a lamateixa època.

Finalment, per citar un dels darrers igloriosos títols d'Olmi, destacaríem “Ilmestiere delle armi” (El maestro dearmas) (2001), una recreació biogràficadels darrers moments de Giovanni delleBande Nere, capità de l'exèrcit papalcontra les tropes de l'emperador CarlesV en la seva campanya per terres italia-nes al segle XVI. La capacitat per re-construir la història és, novament, su-perba: el vestuari, les llums, elsinteriors, la psicologia, les relacions depoder, les mentalitats... Tot es conver-teix en un fresc meravellós de la histò-ria d'Europa.

Si voleu conèixer la vida dels obrers iels pagesos, si voleu gaudir amb el ci-nema i amb la història, endinseu-vosen la filmografia d'Olmi, el gran directorque va sortir de la pedrera del nou cine-ma italià a començament dels seixanta.

CIERZO LIBERTARIOÒrgan trimestral d'expressió de laCGT d'Aragó, actualitat sindical isocial, c/Coso 157, local, 50001Saragossa.

Revistes

EL NOTICATButlletí entre la plantilla de la Sec-ció Sindical de CGT-CAT a la Tre-soreria General de la SeguretatSocial de Barcelona.

MATERIALS DE TREBALLButlletí del Centre d'Estudis per laPau JM Delàs, Justicia i Pau,Rivadeneyra 6, 10è, 08002 Barce-lona.

LMSKA CEGETERAEditat per la Secció Sindical deCGT a Telefònica València,[email protected]

Convoquen el primer Premi Literari Pablo Díez

Per a escrits que no superin els 5

folis d'extensió, convocat per la

Plataforma Pablo Díez.

En record de Pablo Díez Cues-

ta, conductor d'autobús de TMB

(Transports Metropolitans de Bar-

celona) que es va suïcidar al ser

acomiadat per l'empresa després

de ser acusat sense proves de

quedar-se amb l'import d'un bitllet

(1,10 €), la Plataf orma Pablo Díez

convoca aquest premi literari que

duu el seu nom, que es lliurarà

tots els anys coincidint amb l'ani-

versari de la seva mort i que es

regirà per les següents bases:

- Primera. Podran participar

quantes persones ho desitgin,

qualsevol que sigui la seva proce-

dència. Només s'admetrà un tre-

ball per autor.

- Segona. Els originals haurien

de ser inèdits i estar escrits en

llengua castellana o catalana.

- Tercera. S'estableixen els se-

güents premis:

· Un premi de 400 € i diploma a un

treball en prosa sobre el cas

Pablo Díez.


treball en prosa sobre el tema de

l'assetjament laboral o l'abús de

poder.


treball en prosa sobre qualsevol

dels temes anteriors escrit per un

treballador de TMB.

- Quarta. Els originals es presen-

taran en triple versió, en folis me-

canografiats a doble espai, gran-

dària DIN-A4, escrits per una sola

cara, i degudament numerats i

engrapats. Tindran una extensió

màxima de 5 folis.

- Cinquena. Els treballs es pre-

sentaran signats amb pseudò-

nim. Les dades de l'autor (nom,

cognoms, domicili, telèfon i correu

electrònic) s'inclouran en un

sobre tancat en l'exterior del qual

figurarà el pseudònim, el premi al

que concorre i, si escau, indicació

que és treballador de TMB.

- Sisena. El termini d'admissió de

treballs finalitzarà el 28 de febrer

de 2007. Les obres s'enviaran a

Plataforma Pablo Díez, Apartat

de Correus 22.269, 08080 Barce-

lona. S'indicarà en el sobre “Per al

I Premi Literari Pablo Díez”.

- Setena. Els interessats poden

sol·licitar les bases completes de

la convocatòria a: plataformapa-

[email protected]. Es pot ob-

tenir més informació sobre el cas

Pablo Díez en

www.pablodiez.com.

- Vuitena. El lliurament de premis

tindrà lloc el dia 29 de març a les

7 de la tarda en el local de la

FAVB, c/ Obradors, 6, Barcelona.

Serà imprescindible la presència

dels autors premiats en aquest

acte.

Text: Carlus Jové;fotos: Pau Jubillà

Ferran Aisa és un autor prolífic,capaç de publicar diversos lli-bres en un sol any. Entre elsseus últims treballs publicats hitrobem “El Raval, un espai almarge” (Base), escrit conjunta-ment amb Mei Vidal, “Joan Sal-vat-Papasseit, l’home entusias-ta”, amb Remei Morros (VirusEditorial), “Una història de Bar-celona. L’Atenu EnciclopèdicPo-pular” (Virus Editorial), “Caminsutòpics” (Edicions 1984), “El la-berint roig” (Pagès Editors) o “Lacultura anarquista a Catalunya”(Edicions de 1984) .

És precisament en motiu de lapublicació d’aquest darrer que larevista “Catalunya” va aprofitarper entrevistar-lo en la seva vis-tita al II Festival Desviat a Cama-llera. L’obra d’Aisa inclou diver-sos estudis al voltant del temallibertari, com “Joan Salvat-Pa-paseït, l’home entusiasta”(Virus, 2002) o “Una història deBarcelona: l’Ateneu Enciclopè-dic Popular” (1902-1999) (Virus,2000), llibre pel qual el 2001 rebéel premi Ciutat de Barcelona. Haparticipat en diverses obresconjuntes, i també és autor d’al-guns guions de documentals decaire històric.

“La cultura anarquista a Cata-lunya” sintetitza la història d’unmoviment polític de masses enel seu vessant més social i cul-tural, mostrant que l’arrelamentde les organitzacions llibertàriesno tan sols es produí en el te-rreny del conflicte social o sindi-cal, sinó també en els aspectesmés quotidians de la vida, així

com també en els més elevats,que fins a aleshores havien que-dat limitats a l’abast d’uns pocsprivilegiats.

-Per què has escrit un llibre comaquest amb el títol de “La cutluraanarquista a Calunya”?-Doncs perquè considero que és

un tema que no ha estat prou trac-

tat, ja que la majoria d’estudis

sobre anarquisme són o bé molt

genèrics, o bé molt concrets sobre

naturisme, urbanisme o altres

temes. Però un llibre amb una visió

global de la cultura anarquista, que

en un sol volum oferís una panorà-

mica del que va representar aquest

moviment, crec que no existia.

-En els últims mesos hi ha hagutun “boom” de la memòria histò-rica. S’està fent justícia amb elmoviment llibertari?-No del tot. Per exemple, es fa una

memòria molt global de la Guerra

Civil o la República, però el pes tan

important que va tenir l’anarquisme

en aquells moments no queda ben

reflectit. Sobretot, queda molt ama-

gada la tasca cultural i pedagògica

de l’anarquisme a principis del

segle XX, la qual va ser molt impor-

tant.

-Al final del llibre fas una afirma-ció molt contundent: “L’oblit vacaure com una llosa sobre lacultura llibertàira, les seves rea-litzacions van ser esborradesper la història dels vencedors itambé pels histoiradors marxis-tes. (...) Els vencedors sabienque eliminant l’anarquisme janingú parlaria de l’emancipacióhumana.”

-És una de les realitats del movi-

ment llibertari, la història del qual

ha estat tergiversada, silenciada,

amagada; les seves realitzacions

durant la guerra, com les col·lecti-

vitzacions, són quelcom del qual

gairebé no se’n parla, o la seva tra-

jectòria pedagògica a través de

l’escola racionalista i els ateneus.

En canvi si que es parla de coses

que no hi tenen masa a veure. Tot

el moviment associatiu de coope-

ratives, ateneus és quelcom bas-

tant desconegut.

-Un dels elements interessantdel llibre és que destapes quemolts dels artistes d’avantguar-da a Catalunya havien flirteigatamb l’anarquisme...

-Les avantguardes tenien un

component revolucionari, i entre

els seus membres alguns van tenir

tendència marxista, trotskista, però

també una part important d’aques-

ta avantguarda va tenir aquesta re-

lació amb l’anarquisme. A principis

de segle, per exemple, el moviment

dadaista, va tenir una tendència

molt llibertària, mentre que el su-

rrealisme fou sempre més vinculat

al marxisme i, posteriorment, al

trotskisme, referint-nos sempre als

seus components.Tot aquest movi-

ment genera una vinculació de la

gent de les lletres i l’art amb el que

anomenaven “la causa popular”,

que era la revolució, i aquesta rela-

ció es prolonga fins a 1939 d’una

manera molt clara.

-En els nostres dies, podem en-cara percebre l’herència d’a-quest moviment tan important?-La cultura anarquista ha quedat

molt difuminada dins la societat, i

en podem trobar elements a movi-

ments feministes, ecologistes, si-

tuacionsites o el mateix moviment

okupa, tot i que no sempre es de-

clarin llibertaris. Però són elements

que han quedat en aquests movi-

ments.

El moviment cultural específic,

de massa, ha quedat endarrerit

com a conseüència de la situació

política que tenim i també per l’es-

tat del propi moviment anarquista,

que ha quedat en un segon terme.

No obstant això, té un paper molt

important a jugar en el món actual,

perquè de la manera com avança

la societat, el llibertari és un pensa-

ment (el considero un pensament i

no tant una ideologia) que aporta

forts elements contraculturals. Als

60, per exemple, és un moment en

què reapareix el pensament lliber-

tari.

A través del maig francès, del

món dels hippies i la música pop,

s’origina la idea de llibertat total,

sense límits, i això genera una con-

tracultura. Aquesta contracultura

pot tornar a sorgir, ja que l’ésser

humà sempre tornarà a somiar en

crear noves societats; és el somni

igualitari. Cal crear un pensament

utòpic davant el pensament únic, i

aquí pot tornar a resorgir un pensa-

ment llibertari.

-Tu formes part de l’Ateneu Enci-clopèdic Popular, una de les en-titats vinculades a l’anarquismeamb més història. Quina tascadueu a terme?-La seva missió continua essent la

que ha tingut sempre: divulgar la

història i la cultura i posar-la a l’a-

bast de la gent.

Des de la seva fundació s’ha

preocupat per expandir la història i

la cultura, que no quedés recluida

en quatre parets, i això es fa a tra-

vés de publicacions, xerrades i al-

tres medis.

És el que ha fet i el que continua-

rà fent. donar a conèixer la història

del poble, el seu poble.


Aisa és l’autor, entre d’altres, del llibre “La cultura anarquista a Catalunya”

FERRAN AISA, HISTORIADORDéu/Déus

Jordi Martí Font([email protected])

Vaig matar Déu fa anys. I em vaig que-dar descansat. De fet, mai no m’haviacregut massa tot això d’un ésser su-prem que ens havia creat, d’un «nostresenyor», com deien a missa, que era ivolien pastor del nostre ramat. Jo nom’he considerat mai un corder i no en-tenia com hi havia gent que es trobavabé en el paper de be. Parlo, evident-ment, del Déu cristià, que era el Déuque vaig conèixer a la infantesa, i del’església catòlica, que era qui gestio-nava el personatge en forma de mono-poli en la part de món on jo visc.

Quan, a més, el rodar món i les lectu-res m’han portat a conèixer que aquestDéu d’aquí no és l’únic sinó que la hu-manitat se n’ha inventat milers i milers,de formes i tipologies completamentdiferents i diverses, aleshores sí quem’ho vaig mirar tot de forma diferent,relativitzant fins i tot els dogmes delsaltres que no tocava per aquella falsapor anomenada respecte. Déu nonomés no existeix sinó que a més, his-tòricament, és una presa de pèl.

Ara bé, el fet que jo negui el que con-sidero supersticions em dóna el dret anegar a altres persones l’assumpciód’aquestes supersticions? Crec queno, sempre que aquesta assumpció noatempti contra els principis bàsics deconvivència, no esdevingui una obliga-ció per a ningú i no comporti obliga-cions de cap tipus per a ningú mésque els creients. És per això que pensoque l’única forma de conviure religionsdiverses, ateus i agnòstics en un espaipúblic que ha de ser comú és l’espaipúblic laic. Això comporta l’allunya-ment de la vida pública de la religió, laseparació estricta entre càrrecs pú-blics de la mena que siguin i esdeveni-ments religiosos, a no ser que explíci-tament i diàfana hi participin a nivellindividual. I també, una reconstrucciócrítica del calendari festiu, reanomenaralgunes celebracions i esdeveniroberts a entendre qualsevol altra su-perstició que no sigui la nostra. I dic lanostra perquè alguns anarquistes, al-gunes llibertàries i alguns esquerranstambé en tenim de Déu, de paradís i detranscendència religiosa. I els dogmesque prefessem resulten intocables i,des del seu període fundacional (36-39) han creat tantes supersticions comen els catòlics o musulmans la segure-tat que Jesucrist o Al·là són represen-tants de la franquícia Déu a la Terra, uncom a fill i l’altre com a profeta.

Així doncs, alliberem-nos de supers-ticions i esdevenim lliures de crea-dors, pares omnipotents, pastors imites que ens demanen fe i no raó. Iquan ens trobem les grans preguntesque la humanitat s’ha fet al llarg delssegles, llegim, parlem-ne, esdevin-guem esponges amarades de saber iamb ganes de saber encara més, cone-guem les tradicions diverses... i cre-guem-nos allò que bonament puguem,i tan poc dogmàtic com sigui possible,tan poc producte de la fantasia dels in-tegristes de fa segles com la nostrapor ens deixi.

“La història delmoviment llibertari haestat tergiversada,silenciada, amagada”.

“L’Ateneu Enciclopèdic Popular, a Barcelona, divulga la història i la cultura i la posar a l’abast de la gent”.

‘El pensament utòpicdavant el pensament únic’> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...

Catalunya Nº 83 CGT

Documents

Transcript of Catalunya Nº 83 CGT