CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT -...

28
PAÍS DE QUALITAT CATALUNYA,

Transcript of CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT -...

Page 1: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

PAÍS DE QUALITAT CATALUNYA,

Page 2: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

2

Page 3: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

1

Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua i una culturapròpies. Amb tradicions i festes mil·lenàries, un paisatge d’una gran diversitat iuna cuina prestigiosa. Un país plenament inserit en la contemporaneïtateuropea i amb grans oportunitats per encarar el futur amb il·lusió i confiança.

La llarga trajectòria de Catalunya com a destinació de sol i platja fàcilmentaccessible des de la resta d’Europa ha deixat en segon terme molts altresatractius del país. Tanmateix, els darrers anys, fenòmens com l’eclosióinternacional de la nostra cuina i els nostres vins, la transformació deBarcelona en una de les grans destinacions del turisme de ciutat, o l’èxit delscentenaris d’artistes com Antoni Gaudí o Salvador Dalí han donat lloc a unanova imatge del nostre país com a destinació turística amb un valor de qualitatafegit.

Com a responsable de la política turística del govern de Catalunya, consideroque cal posar en valor la rica oferta turística que tenim disseminada per tot elnostre territori; una oferta que és el reflex de la força de la nostra identitatcultural, que ens singularitza en un món com més va més globalitzat; unaoferta que és bandera de la qualitat de Catalunya com a destinació de referènciai de tota mena de serveis, i que estic segur que amb aquesta publicaciócomençareu a descobrir.

El gran atractiu de Catalunya és la qualitat de vida: la nostra indústria turísticafa temps que treballa, amb magnífics resultats, en aquest sentit, tant a casanostra com en moltes de les destinacions turístiques emergents. La nostracuina i restauració, per exemple, són reconegudes internacionalment per laseva categoria i innovació. Ara cal anar més enllà i convidar tothom acompartir el nostre patrimoni natural, cultural i d’oci.

Tenim parcs d’alta muntanya com el d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici,inusitades formacions geològiques com el massís de Montserrat, antigueszones volcàniques com la de la Garrotxa, parcs a tocar de mar com el del capde Creus, el dels aiguamolls de l’Empordà, el del delta de l’Ebre, i molts més.Conservem i estem recuperant rutes de la nostra història —la del romànicpirenaic, amb les esglésies de la Vall de Boí, o la del Cister, amb els gransmonestirs d’aquest orde a Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, ambles tombes dels reis de la dinastia catalana—; ciutats com la Tarragona romana;Girona i el seu call jueu; o rastres d’esdeveniments de repercussióinternacional, com la batalla de l’Ebre a la fi de la Guerra Civil espanyola, perposar-ne només uns exemples.

Aquestes rutes plenes de caràcter se sumen al ric patrimoni industrial quetenim, indicador de la modernitat del seu temps i que avui encara enssorprenen, rutes com la de les colònies tèxtils dels rius Llobregat o Ter, o la quefou la primera central hidroelèctrica que generà energia en plena revolucióindustrial a la capital del nostre país, Barcelona.

I què podem dir del patrimoni arquitectònic i urbanístic del país, on elmeravellós Eixample de Barcelona esdevé referència i model del modernismearquitectònic, que hi troba un lloc per desenvolupar-se. Un patrimoni que escompleta amb l’obra de grans artistes catalans com Dalí, Miró, Tàpies o Gaudíque ens han deixat les seves obres per tot el país: des del Museu Nacional d’Artde Catalunya fins al Museu Picasso de Barcelona o el Teatre-Museu Dalí deFigueres.

Aquesta publicació, per tant, pretén ser alhora aquell amic que us parla ambentusiasme d’un país que coneix i estima, i una invitació a visitar-nos, acomprovar i descobrir com es viu entre els catalans a Catalunya.

Us esperem amb els braços oberts!

Departament d’Empresa i Ocupació

CATALUNYA, UNA DESTINACIÓ AMB QUALITAT I CARÀCTER

Page 4: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

2

LA FORÇADE LA IDENTITAT

Catalunya és un país petit en dimensions, però gran i valuósper la seva història de més de mil anys, amb una cultura i unallengua pròpies que n’han anat configurant la personalitat.Els orígens de Catalunya com a unitat geogràfica, lingüística iterritorial remunten a l’alta edat mitjana.

Catalunya, un país d’EuropaSituada al nord-est de lapenínsula Ibèrica,Catalunya té més de setmilions d’habitants i ocupauna superfície de 31.980 km2,una extensió semblant a lade Bèlgica, els PaïsosBaixos o Suïssa.Al llarg dels segles, lanació catalana ha tingutdiversos graus desobirania emparats per lesinstitucions polítiques i lesformes de govern pròpiesde cada època.

Avui, les institucions depoder de Catalunya són laGeneralitat, instituciód’autogovern de Catalunya,que inclou el President, elGovern i el Parlament, undels més antics d’Europa.Aquestes institucions sónregides per un Estatutd’Autonomia icomparteixen el poderpolític amb les institucionsde l’Estat espanyol.

Cla

rabo

ya c

entr

al d

el P

alau

de

la M

úsic

a (B

arce

lona

)

Palau de la Generalitat de Catalunya

Page 5: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

3

La llengua, un senyal d’identitat

Catalunya, una història mil·lenària

La llengua pròpia deCatalunya és el català. Hoés des del segle XII. Amb larecuperació de lademocràcia el 1979, elcatalà i el castellà van serreconegudes com a llengüesoficials al territori. Elsorígens del català remuntena l’edat mitjana i, malgratque històricament ha sofertetapes de prohibició irepressió, avui ésmajoritàriament utilitzatpels catalans.

Catalunya té una històriamil·lenària que ha conegutl’arribada de diversospobles, com els ibers, elsceltes, els grecs –que hifundaren les colònies deRhode (Roses) i Empúries–,els romans –que establirenuna de les seves capitalsprovincials a Tarragona–,els visigots i els àrabs. Alsegle XII, la uniómatrimonial de la casacomtal de Barcelona i la

casa reial d’Aragóva donar lloc alregne de Catalunyai Aragó, que vaarribar a tenir unimperi marítim icomercial a laMediterràniamedieval. Lapersonalitatpolítica i jurídicade la corona

catalanoaragonesa es vamantenir fins a l’any 1714,amb l’arribada del rei Felip Val tron d’Espanya.Des d’aleshores, el poble deCatalunya ha lluitatpacíficament per recuperarels seus drets i les sevesllibertats. Un dels episodismés significatius va ser larecuperació de l’autogovernel 1979, quan les Cortsespanyoles van aprovarl’anterior Estatutd’Autonomia,posteriorment plebiscitatpel poble català.

Amfiteatre romà de Tarragona

Vestigis d’Empúries

Manifestació catalanista(1977)

Llibre dels feits, de Jaume I

Conquista de Mallorca (s. XIII, MNAC)

Page 6: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

4

CATALUNYA,PATRIMONI UNIVERSAL

A Catalunya hi ha un clar paral·lelisme entre els momentsde més projecció del país i la proximitat de les formesartístiques a les dominants a la resta d’Europa: l’artclàssic, quan la Tarraconense va esdevenir una de lesprovíncies més importants de l’imperi; l’art romànic, quanCatalunya neix com a nació; el gòtic i la gran literaturamedieval i prerenaixentista, coincidint amb el momentd’hegemonia catalana a la Mediterrània occidental; lacoincidència entre el Modernisme i el renaixementnacional i l’ascens de la burgesia industrial al final delsegle XIX i començament del XX; la impossibilitat d’explicarles avantguardes europees del primer terç i la segonameitat del segle XX sense les aportacions dels artistesplàstics catalans o formats a Catalunya, o l’eclosió deBarcelona com a referència de l’urbanisme i el dissenyd’ençà de la recuperació de la democràcia.

Quan Catalunya encara no era Catalunya

Del patrimoni prehistòric iantic del país cal remarcarles nombroses pinturesrupestres de l’arcmediterrani, declarades

per la Unesco Patrimoni dela Humanitat, i la fortaempremta de les culturesibera –amb el poblat ibèricd’Ullastret–, grega iromana –amb el jacimentgrecoromà d’Empúries ola Tarragona romana,declarada Patrimoni de laHumanitat per la Unesco,i nombrosos testimonisrecollits als museus

visigòtic, concentrat aTerrassa; mentre que lapresència musulmana esfa notar sobretot a Tortosai les Terres de l’Ebre i aLleida i la seva zonad’influència.

arqueològics, el mésimportant dels quals és elMuseu NacionalArqueològic de Tarragona.Més escàs és el llegat

Pan

tocr

átor

de

Sant

Clim

ent d

e Ta

üll

Page 7: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

5

Gaudí és, sens dubte,l’arquitecte més conegut

del movimentmodernista aCatalunya. Laseva obra,declarada enbona partPatrimoni de laHumanitat perla Unesco, atrauany rere anymilions devisitants,

fascinats per les estructuresòssies de la Casa Batlló, lesones de pedra de la CasaMilà (La Pedrera), el cànticvertical de la SagradaFamília o el paisatge somiatdel Parc Güell. Però el llegatmodernista va molt mésenllà de Gaudí, començantper Domènech i Montaner,autor del Palau de la MúsicaCatalana i l’Hospital de SantPau, o per l’obra singularde Puig i Cadafalch. Tot ique l’epicentre delmodernisme és Barcelona,s’estén a moltes altresciutats catalanes comGirona, Lleida, Reus,Tarragona, Canet de Mar oOlot, entre altres. I també al’arquitectura fabril i fins itot a l’àmbit rural, amb elscellers cooperatius de laConca de Barberà, el Priorato la Terra Alta.Dins el movimentmodernista, els pintorsCasas i Rusiñol obriren lasensibilitat plàstica a lainfluència parisenca, mentreque Verdaguer, Maragall,Guimerà, Rusiñol mateix imolts altres escriptorsreconstrueixen la literaturacatalana des de lapervivència de la llenguapopular i la memòria de lagran literatura medieval.

Les joies del modernisme

Sant Climent de Taüll

Casa Milà (La Pedrera) a Barcelona

catalana, és el romànic,fortament influït per l’estilllombard, que s’estén des deles valls pirinenques peruna bona part del país.Entre els més de dos miledificis d’aquest estil que esconserven a Catalunya caldestacar les esglésiesromàniques de la Vall deBoí, declarades Patrimonide la Humanitat per laUnesco, el monestir de SantPere de Rodes o la catedralde la Seu d’Urgell. Però elmés suggerent i inoblidabledel nostre romànic és elllegat pictòric i escultòricque es conserva al MuseuNacional d’Art de Catalunya(MNAC) de Barcelona, ambun dels fons d’art romànic igòtic més importants delmón, i els molt interessantsmuseus diocesans.

Les belleses del romànicUna bona part del millorpatrimoni monumental iartístic català remunta al’edat mitjana. L’art quecoincideix amb elnaixement i primerdesenvolupament deCatalunya, i amb laformació de la llengua

L’esplendordel gòticLa majoria de les granscatedrals medievals són delperíode del gòtic o unamica posteriors. Es tractad’emblemàtiques seus deles poderoses diòcesis queestructuraren una bona partdel territori de la Catalunyafeudal. Cal destacar-ne lesde Barcelona, Tarragona,Girona –d’una sola nau, lamés ampla del gòticeuropeu–, Lleida o Tortosa,com també l’esplèndidaesglésia de Santa Maria delMar de Barcelona, la qual,per l’exactitud i bellesamatemàtica de les sevesproporcions, és un veritableparadigma del gòtic català.També gòtics o de transicióal gòtic són elsespectaculars monestirscistercencs –Poblet, SantesCreus i Vallbona de lesMonges–, el de Sant Cugatdel Vallès o el barceloní dePedralbes. La baixa edat mitjana és elmoment d’eclosió de lagran pintura gòticacatalana, d’influènciaborgonyona, flamenca iitaliana, amb pintors comJaume Huguet, LluísBorrassà, Ferrer Bassa o elsgermans Serra. I també elde les grans cròniques(Jaume I, Muntaner,Desclot), els grans poetes

d’influènciapetrarquistacom el valenciàAusiàs Marc o denovel·les comCurial i Güelfa oTirant lo Blanc,que conformenels segles d’or dela literaturacatalana.Santa Maria del Mar

(Barcelona)

PatrimonicontemporaniAmb el movimentnoucentista, correntclassicista, europeista icultista del primer terç delsegle XX, sorgeix unareacció avantguardista quesintonitza amb elsmoviments europeus:Picasso i el cubisme, Miró iDalí i el surrealisme. Bonapart de l’obra i la presènciad’aquests artistes es troba aCatalunya, com també lad’altres creadors plàsticscontemporanis entre elsquals destaca Tàpies.La literatura catalanas’incorpora plenament, ambels poetes Foix i Carner,narradors com Josep Pla, onovel·listes com MercèRodoreda, als grans correntsdel moment, en unadinàmica sobtadamentestroncada per la GuerraCivil espanyola.D’ençà del retorn de lademocràcia, l’energia i lacreativitat del país s’hanreflectit sobretot en elscamps de l’urbanisme i eldisseny, el teatre i la música,a través de professionals derenom internacional id’edificis i institucionscom el Museu d’ArtContemporani deBarcelona, el Centre deCultura Contemporània deBarcelona, l’Auditori o elTeatre Nacional deCatalunya, entre altres.La poderosa indústriaeditorial catalana hapermès, d’altra banda, lanormalització de la literatura,que a hores d’ara presentatant en català com en castellàun magnífic ventall d’autors:Salvador Espriu, Juan

Marsé, QuimMonzó, JesúsMoncada,Gabriel Ferrater,Manuel VázquezMontalbán,Eduardo Mendoza,Maria MercèMarçal, entrealtres.

Teatre-Museu Dalí (Figueres)

Page 8: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

Renascut de les cendres després d’un incendianorreador, el Gran Teatre del Liceu, situat a laRambla de Barcelona, és un dels grans teatresd’òpera europeus, tant per la passió del públicafeccionat, com pels recursos tècnics d’últimageneració de què disposa i per l’encert de laseva programació d’òpera i ballet, que combinaels clàssics del belcantisme i el romanticismeitalià, la tradició wagneriana de la ciutat i elgust de les noves generacions per lesexpressions musicals dels segles XX i XXI.

La sàvia alternança de produccions pròpies i coproduccions ambaltres teatres europeus permet la presència damunt del seuescenari de les grans companyies d’òpera i ballet del moment, il’actuació d’una llarga sèrie de primeres figures que segueixen latradició de Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Joan Pons o JosepCarreras.

El Liceu: el ave fénix

CULTURA CATALANA,IDENTITAT I PRESTIGI

Per la seva història i la sevatradició, Catalunya compta ambun ric i atractiu teixit culturalque engloba totes les artsescèniques, des del teatre finsal cinema passant per la creaciómusical de tots els estils.Catalunya és també un punt dereferència per a larepresentació i interpretació,amb infraestructures de primerordre que combinen l’esplendorde la història amb la modernitattecnològica, i que són seuprivilegiada de les actuacions deprimeres figures mundials.

Representació operística al GranTeatre del Liceu

Sala

del

Gra

n Te

atre

del

Lic

eu

Page 9: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

7

Les manifestacions teatrals alpaís tenen una tradició quearrenca de l’edat mitjana.Grans autors i actors en llenguacatalana han prestigiat el teatrei els escenaris d’arreu del país.Catalunya ha estat pionera enl’experimentació i la renovacióde les manifestacions teatrals.Cal citar Comediants, ElsJoglars, Dagoll Dagom ol’innovador La Fura dels Baus,que han ultrapassat les nostresfronteres. Cada any tenen lloc al’estiu el festival del Teatre Grecde Montjuïc, a l’aire lliure, i laFira del Teatre al Carrer aTàrrega. Darrerament, laresurrecció del teatre de text hapermès l’aparició de nousdramaturgs amb projeccióinternacional, com Sergi Belbel.

Catalunya, amb Barcelona alcapdavant, té una sòlidatradició musical, simbolitzadapel Palau de la MúsicaCatalana (Patrimoni de laHumanitat segons la Unesco),obra del gran arquitectemodernista Lluís Domènech iMontaner, recentmentampliada pel cèlebrearquitecte Òscar Tusquets.Darrerament, l’oferta demúsica culta s’ha vistampliada amb l’Auditori, obrade Rafael Moneo, seu del’Orquestra Ciutat deBarcelona i Nacional deCatalunya i de l’EscolaSuperior de Música deCatalunya. A més de compositors demúsica culta com EnricGranados, Isaac Albéniz,Xavier Montsalvatge i RobertGerhard, i d’intèrprets com elvioloncel·lista Pau Casals o lacantant Victoria de losÁngeles, a Catalunya hi ha

també una forta tradicióflamenca, amb la figurasenyera de la bailaora CarmenAmaya i els cantants MiguelPoveda o Ginesa Ortega, ijazzística, amb intèrpretssensacionals, com elspianistes Tete Montoliu iAgustí Fernández, o elbaterista Jordi Rossy.

Les manifestacions teatrals

Tradició musical

Festivals internacionalsCatalunya compta també amb festivals de cinema, com el FestivalInternacional de Cinema de Sitges, i musicals, que se celebren enrecintes monumentals o en llocs d’especial interès artístic, com eldel castell de Peralada o el Grec de Barcelona. Així mateix, Catalunyaobre les seves portes a la música de fusió, al jazz, l’electrònica il’anomenada world music amb altres referències musicals com elSònar –festival de música avançada i art multimèdia–, fins a arribar aesdevenir una referència dels circuits europeus.

Festival Sònar de Barcelona, cita obligada per als amants de la música electrònica

Espectacle de La Fura dels Baus a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics deBarcelona, el 25 de juliol de 1992. La Mediterrània en fou protagonista.

Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo Palau de la Música (Barcelona)

Page 10: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

8

LA COSTA CATALANA, OBERTA A LA MEDITERRÀNIA

El delta de l’Ebre, el cap deCreus, els aiguamolls del’Empordà i les illes Medessón els principals parcsnaturals i espais protegitsque ofereix la costa catalana.La gran planura al·luvial deldelta de l’Ebre, d’uns 320 km2

de superfície, ha estatdeclarada parcialment parcnatural i constitueix un delshàbitats aquàtics mésimportants de la Mediterràniaoccidental. La vegetaciócaracterística –canyissars,jonqueres, bosc de ribera– igrans extensions d’arrossarsi horta conviuen amb unafauna extraordinàriament ricai variada, especialment enocells aquàtics i marins, finsal punt d’haver esdevingutuna referència per alsafeccionats a l’observaciód’ocells. El cap de Creus, a la

comarca de l’Alt Empordà,constitueix un espaimaritimoterrestre protegitque presenta una singularconfiguració geològica. Undels principals atractius delparc del cap de Creus és elmonestir de Sant Pere deRodes, construït als segles X-XII. També a l’Alt Empordàes pot trobar un altre parcnatural, el dels Aiguamollsde l’Empordà, una de lesgrans zones humides deCatalunya que acull un grannombre d’espècies vegetals ianimals adaptades a aquestmedi, també freqüentat pelsafeccionats a l’observaciód’ocells. Més al sud, davantde la costa de l’Estartit, hi hales illes Medes. El fons maríque les envolta és un delsgrans atractius per alsaficionats al submarinisme.

Els aproximadament580 quilòmetres decosta de Catalunyaconfereixen al paísuna condiciófonamentalmentmediterrània.Dins la gran riquesapaisatgística litoral–des de les recollidescales de la CostaBrava, al nord, fins ales llargues platgesde sorra fina de laCosta Daurada, alsud– Catalunyapresenta més de200 platges i 43 portsesportius.

Els parcs naturals del litoral

Observació d’ocells al delta de l’Ebre

La C

osta

Bra

va s

’est

én d

es d

el c

ap d

e C

reus

fins

a B

lane

s

Page 11: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

Al llarg de la Costa Brava, des del cap deCreus fins a Blanes, us sorprendran elsabruptes espadats que cauen directament almar, les cales protegides per roques i illots, ila vegetació arran d’aigua. La Costa Bravas’estén per un litoral de relleu accidentat acausa de les muntanyes, que sembla que esprecipitin al mar. Hi abunden penya-segatsrocallosos on les cales i platges es troben

amagades i protegides per pinedes que arribena tocar de l’aigua. Moltes poblacions sónantics pobles de pescadors esdevinguts avuiimportants centres turístics i culturals, comCadaqués, l’Escala, Calella de Palafrugell,Palamós, Begur, Tossa de Mar o Lloret de Mar.Més al sud, a la Costa de Barcelona i a laCosta Daurada hi predominen les platgesllargues sorrenques i assolellades. La majoriade les poblacions de la Costa de Barcelona,com Mataró, Arenys de Mar o Premià,disposen de port esportiu. Després de les

llargues platges de sorra fina deCastelldefels o Gavà, s’alça elmassís de Garraf, que creapetites cales fins a arribar aSitges, població pionera en elturisme i on se celebreninteressants festivals de cinemai teatre. La Costa Dauradatambé ofereix grans extensionsde platges de sorra fina i aigüesde poca fondària, com tambénuclis turístics com Salou,

Torredembarra,Altafulla iCambrils, o laciutat deTarragona,amb la sevaempremtaromana. La costade les Terres del’Ebre inclou eldelta, que formaun importantparc natural. Lespoblacionscostaneres mésimportants sónl’Ampolla,l’Ametlla de Mar,Sant Carles de laRàpita i les Cases

d’Alcanar, pobles de pescadorsque han sabut incorporar alsseus atractius naturals lesactivitats nàutiques i turístiques.

La Costa Brava, un delstresors de Catalunya

Martinet blanc al delta de l’Ebre

Gaudir del marLa vela, el surf de vela, elsubmarinisme, els creuers itotes les activitatsvinculades al mar permetengaudir durant el temps d’ocide la naturalesa i l’ofertaturística i recreativa de lesdiferents zones costaneresa través de les estacionsnàutiques. A hores d’aran’hi ha cinc enfuncionament: l’Estartit-IllesMedes, Palamós-SantAntoni de Calonge, SantaSusanna, Salou-Cambrils-Mont-roig/Miami Platja iVilanova i la Geltrú. Elsaficionats als esportsnàutics també poden gaudirdels 43 ports esportius quehi ha al llarg de la costacatalana.

La costa catalana, de nord a sud Port esportiu d’Aiguadolç

36 camps de golfCatalunya gaudeix d’unallarga tradició golfística i ahores d’ara és una de lesprincipals destinacionseuropees per a la pràcticad’aquest esport. El paísofereix 36 camps de golf i33 pitch-and-putt. Tot i quela major part es troben a lacosta o a la franja prelitoral,també n’hi ha terra endins ifins i tot al peu delsPirineus.

Catalunya, terra de golf

Sitges, aparador turístic de la costa de Garraf

Arenys de Mar

9

Page 12: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

10

UN PAÍS DE CONTRASTOS INTERIORS

L’orografia de Catalunyaofereix en un territorirelativament petit unagran diversitat depaisatges que permetpassar de l’alta muntanyapirinenca, amb cims de

més de 3.000 metres, a les intricadesserralades de clima i vegetació estrictamentmediterranis o a les planes de cereals, vinyes,oliveres i garriga de la Catalunya més eixuta.Aquesta diversitat d’hàbitats es corresponamb una flora rica i variada, i una faunacaracterística que tot sovint és objecte deprotecció, com és el cas del trencalòs (a lafotografia).

L’atracció deMontserratUn dels paisatges méssingulars de Catalunya ésla muntanya deMontserrat, parc naturalsituat al centre del país iamb una morfologiaexcepcional, constituïtper un mar de roques iagulles, potentsconglomerats erosionatsper l’aigua i el vent, i

formes fantàstiques. Muntanya sagrada des de tempsimmemorials, al segle XI s’hi fundà el monestir benedictíde Santa Maria, que ha perdurat fins avui com a centred’espiritualitat i de cultura. S’hi venera la imatge romànicade la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya,amb mans i cara de color bru, coneguda com la Moreneta.

Cat

alun

ya, u

n pa

ís d

e ne

u

Page 13: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

11

Les bellesesnaturals de l’interiorL’interior de Catalunya ésun territori altamenthumanitzat, posseïdor d’unric patrimoni natural, ambciutats de gran tradicióhistòrica, cultural imonumental, o de mercat.Un seguit de granscontrastos geogràfics iterritorials identificablesmitjançant diferentsmarques turístiques comTerres de l’Ebre, Val d’Aran,Terres de Lleida i CatalunyaCentral. També a l’interiordel país es troba unpaisatge conformat pelsecular treball agrícola delspagesos i per una estructurade propietat de la terracentrada en la masia, unitatde producció agrícolatradicional.

Els Pirineus dominen tot el nordde Catalunya i ocupen unafranja de més de 230 km, desdels cims de la Val d’Aran fins alcap de Creus, on s’enfonsen dinsla Mediterrània. Els aficionats al’excursionisme i la muntanyahi poden trobar cims de prop de3.000 metres, valls obertes perrius de muntanya, glaciars deneus perpètues, parcs naturals izones protegides, mentre que al’hivern són territori privilegiatper a la pràctica de l’esquí.

La diversitat delpatrimoni naturalEls parcs naturals i espaisprotegits de la Catalunyainterior són la millor mostrade l’extraordinària riquesapaisatgística del país. Lesserralades litoral i prelitorali les terres baixes que lesseparen, com també lesterres de la fossa de l’Ebreacullen des del Parc Naturaldel Montseny (reserva de laBiosfera) amb formacionsnaturals que van de l’estrictamediterraneïtat al modelprealpí, fins al Parc Naturaldel Montnegre i el Corredor,el Parc de la Muntanya deMontserrat, el Parc Naturalde Sant Llorenç i la serra del’Obac, el del Garraf, elParatge Natural de Poblet,el del Montsant i l’abrupteParc Natural dels Ports, quepresenten tota la varietat depossibilitats del paisatgemediterrani.

Un país balneariLa tradició termal éspresent a la cultura catalanades que els grecs, romans iàrabs la van portar a casanostra. Catalunyaactualment gaudeix d’unaàmplia oferta de balnearis,centres de talassoteràpia ispas. Les aigües naturals iriques en energia es trobenmajoritàriament en punts

privilegiats delterritori amb bonescomunicacions iuna atractiva ofertacomplementària id’oci que fan queCatalunya espugui considerardestinació dequalitat de l’ofertaanomenada Salut iBellesa.

Turisme actiuEl clima mediterrani, ambhiverns temperats i estiusno gaire calorosos, ésespecialment favorable aactivitats com el senderisme–amb una xarxa catalana desenders que supera els5.000 quilòmetres–; elcicloturisme, amb més de200 rutes per recórrer imés de 4.000 quilòmetresd’itineraris senyalitzats; elturisme eqüestre, i elsesports d’aventura, com eldescens en bot i caiac enrius d’aigües braves, lanavegació fluvial per l’Ebre,les immersions alsorprenent fons marí deles illes Medes, l’ala dependent, el piragüisme i elsvols en globus o avioneta.

Turisme ruralCatalunya disposa de mésde 1.700 establiments deturisme rural, amb prop de13.400 places. Aquestamodalitat d’allotjament,amb un gran èxit icreixement durant elsdarrers anys, permet untemps de descans enprofund contacte amb lanaturalesa i l’activitatagrícola, i estàhabitualment associada anoves formes de turismeactiu i un coneixement mésgran del país.

Els grans parcsnaturals deCatalunyaDins l’àmbit pirinenc iprepirinenc hi ha els gransparcs naturals de Catalunya,com el Parc Nacionald’Aigüestortes i l’Estany deSant Maurici, el Parc Naturalde l’Alt Pirineu, el del Cadí-Moixeró, el de la ZonaVolcànica de la Garrotxa, elParatge Natural de l’Albera iel Parc Natural del Cap deCreus. Des de la més altamuntanya (3.000 metres alsector més occidental) finsals penya-segats sobre laMediterrània, les bellesespaisatgístiques sóninnombrables.

Un país de neuCatalunya, amb 17 estacionsd’esquí, és la primeracomunitat autònoma del’Estat espanyol en oferta enturisme de neu. D’aquestes17 estacions, 11 són d’esquíalpí i 6 d’esquí de fons.L’oferta del col·lectiud’estacions és de 129 remuntadors mecànics,amb una capacitat detransport de més de 150.000 viatgers/hora, 640 quilòmetres de pistes iuna xarxa de neu artificialque en garanteix entre el82% i el 100% en 160 km depistes.

INTERIOR

PIRINEUS

Llac als Pirineus

Siurana, amb el Montsant al fons

La tradició termal té profundesarrels a Catalunya

Masia catalana

La Val d’Aran, al bell migdels Pirineus

Page 14: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

12

Distància en quilòmetresde Barcelona a:

Balaguer 143,5Berga 102,1Cervera 96,1Falset 136,4Figueres 138,2Gandesa 183,0Girona 102,5Jonquera, la 107,1Lleida 172,8Manresa 59,7Mataró 31,0Montblanc 113,9Palamós 112,9Puigcerdà 149,4Reus 108,2Ripoll 103,7Salou 111,2Seu d’Urgell, la 172,9Sitges 40,5Solsona 107,8Tarragona 95,1Terrassa 27,6Tortosa 180,3Tossa de Mar 85,8Vic 70,1Vielha 279,5Vilafranca del Penedès 54,1

Distància en quilòmetresde Lleida a:

Balaguer 31,3Barcelona 172,8Berga 150,2Cervera 57,8Falset 92,6Figueres 291,5Gandesa 83,2Girona 255,8Jonquera, la 260,3Manresa 110,5Mataró 199,6Montblanc 62,9Palamós 266,1Puigcerdà 181,2Reus 92,0Ripoll 188,1Salou 101,2Seu d’Urgell, la 133,6Sitges 140,0Solsona 108,7Tarragona 99,9Terrassa 169,4Tortosa 123,2Tossa de Mar 253,8Vic 158,0Vielha 162,1Vilafranca del Penedès117,8

Distància en quilòmetresde Tarragona a:

Balaguer 128,1Barcelona 95,1Berga 162,3Cervera 85,2Falset 42,2Figueres 229,3Gandesa 91,2Girona 193,6Jonquera, la 198,1Lleida 100,5Manresa 116,7Mataró 130,3Montblanc 35,6Palamós 203,9Puigcerdà 209,7Reus 14,0Ripoll 194,7Salou 11,5Seu d’Urgell, la 180,2Sitges 62,2Solsona 128,2Terrassa 107,2Tortosa 88,5Tossa de Mar 185,0Vic 161,1Vielha 260,6Vilafranca del Penedès 55,6

Distància en quilòmetresde Girona a:

Balaguer 228,6Barcelona 102,5Berga 178,7Cervera 181,2Falset 228,2Figueres 40,5Gandesa 274,8Jonquera, la 27,6Lleida 255,3Manresa 136,3Mataró 74,8Montblanc 196,3Palamós 44,2Puigcerdà 142,8Reus 200,0Ripoll 81,7Salou 203,0Seu d’Urgell, la 171,9Sitges 137,5Solsona 184,4Tarragona 186,9Terrassa 104,1Tortosa 272,1Tossa de Mar 39,5Vic 66,4Vielha 364,6Vilafranca del Penedès136,5

Page 15: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

13

Gran eix de comunicacions

Carretera principal

Carretera secundària

Aeroport

Aeròdrom

Patrimoni de la Humanitat

Parc natural o espai protegit

Estació d’esquí

Golf

Port esportiu

Page 16: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

14

CATALUNYA,UNA XARXA DE CIUTATS

Catalunya és un país amb ciutats d’una vitalitatindiscutible. Barcelona n’és la capital i una deles grans ciutats de la Mediterrània, queconcentra, juntament amb la seva àreametropolitana, pràcticament la meitat de lapoblació. Amb tot, els ciutadans de Catalunya

Tradicionalment Catalunya és unpaís industrialment actiu iemprenedor. La seva tradicióturística en fa, a més, unadestinació perfecta per a lestrobades de negocis i de treball.Equipada amb bones instal·lacionsfirals i centres de convencions,Catalunya ofereix a més tota laseva altra oferta turística per alsmoments de descans entre negocii negoci. Catalunya acull cada any

més de 400 fires tant d’àmbit internacional i estatal,com comarcal i local. I és que el país compta amb mésd’una vintena de recintes firals com Fira de Barcelona oel nou Centre de Convencions de la Zona Fòrum ambcapacitat per allotjar fins a 15.000 persones. Aixímateix, Barcelona és la seu d’esdevenimentsinternacionals com la 080 Barcelona Fashion, el SalóNàutic Internacional, Alimentaria i Construmat.

Darrerament, la creació denoves infraestructures,com ara el Palau deCongressos de Tarragona,han permès l’extensiód’aquest tipus de turisme aaltres capitals i ciutatscatalanes, que de mica enmica comencen a serreferents per a convencionsde dimensions mitjanes.La bona infraestructura detransports i comunicacionsha tingut una importànciacabdal en el desenvolupamenteconòmic del país. Lamoderna xarxa d'autopistesfa que el transport demercaderies i viatgers siguimolt elevat. El transport

per ferrocarril disposad'uns 1.600 km de vies quecomuniquen les principalspoblacions i que enllacenles línies espanyoles ambles franceses. Pel que fa alsports, cal destacar-ne el deBarcelona –el mésimportant de Catalunya,tant en transport demercaderies com depassatgers– i el deTarragona. Igualment calsumar a l’aeroportinternacional de Barcelonael de Girona-Costa Brava,el de Lleida i el de Reus,utilitzats sobretot per xàrtersturístics i companyiesaèries de baix cost.

Catalunya, activa i emprenedora

no es concentren solament a Barcelona,sinó també a les zones costaneres. Hi haforça ciutats importants, amb tradicióhistòrica i patrimoni monumental, que elsdarrers decennis han conegut uncreixement econòmic i demogràfic notable,com ara Girona, Tarragona, Lleida, Tortosa,Vic, Manresa, Reus, Figueres, Sabadell,Terrassa o Igualada.

Saló Nàutic Internacional deBarcelona

La R

ambl

a de

Bar

celo

na

Page 17: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

Barcelona, capital de Catalunya

Barcelona, capital deCatalunya, és una de lesciutats més importants de laMediterrània occidental.Fundada en època romana,amb períodes especialmentbrillants des del punt devista econòmic i cultural a

Nacional d’Art de Catalunya(MNAC), amb la millorcol·lecció mundial depintura romànica; laFundació Joan Miró, ambpintures, escultures itapissos de l’artista, iCaixaForum, un edificimodernista de Puig iCadafalch, amb una notablecol·lecció d’art modern.L’últim desenvolupamenturbanístic de Barcelona estàassociat a l’organització perla ciutat del Fòrum Universalde les Cultures 2004.

l’edat mitjana i a partir de laRevolució Industrial (segleXIX), conserva unextraordinari patrimonimonumental, especialmentd’art gòtic, modernisme(Gaudí) i avantguarda.A Barcelona hi ha un passeigextraordinari, ple d’animació,que reuneix i concentra ladiversitat ciutadana. És laRambla, un espai arbrat quedes de la plaça de Catalunyadesemboca a prop delmonument a Colom. Enaquest passeig urbà, se situenel Liceu, un dels mésprestigiosos teatres d’òperad’Europa, i el Mercat de laBoqueria.

També s’hi troben elspopulars quioscos depremsa, flors i animalsdomèstics. Als barris deCiutat Vella i de la Riberas’hi descobreixen els dosedificis religiosos mésimportants de Barcelona, lacatedral –d’època gòtica– i labasílica de Santa Maria delMar, un dels monumentsmés rellevants del gòticcatalà.Barcelona és la capitalindiscutible delmodernisme, amb un barri,l’Eixample, edificat ambuna arquitectura fidel aaquest corrent. I és sobretotal passeig de Gràcia on esconcentren les grans obresde Gaudí (Casa Batlló, LaPedrera), Puig i Cadafalch(Casa Amatller) i Domènechi Montaner (Casa LleóMorera).La muntanya de Montjuïc,recuperada com a anellaolímpica pels Jocs de 1992,acull tres museusbarcelonins de visitaineludible: el MuseuTemple de la Sagrada Família

L’ Àrea del Fòrum de les Cultures amb l’arribadade la Diagonal al mar

La muntanya de Montjuïc, un compendid’urbanisme, història i esport

Castell dels Tres Dragons

Ciutats amb personalitatA Catalunya hi ha altres ciutats amb tradició històrica ipatrimoni monumental. Al nord-est, el país té centresde gran tradició turística (Palamós, Sant Feliu deGuíxols, Lloret, Roses, Begur) i poblacions marineresamb la presència tradicional d’artistes de prestigiinternacional (Cadaqués, Tossa, el Port de la Selva).Belles localitats medievals (Pals, Peratallada) iimportants museus i monuments (Girona, Figueres). Al sud de Catalunya hi trobem grans nuclis turísticscom Tarragona, Reus o Salou, el sector de la ribera de

l’Ebre, les belles ciutats antiguesde Tortosa i Montblanc, o altresamb monestirs de gran tradicióhistòrica com Poblet i Santes Creus.Les terres interiors de Catalunyaacullen ciutats de gran tradicióhistòrica i monumental o de mercatcom Vic, Manresa, Cardona,Igualada, Terrassa, Sabadell,Granollers, i atractives zones demuntanya amb el Montseny, lesGuilleries i Montserrat. Lleida és lacapital de les comarques més al’occident del país, una zonaimportant des dels punts de vistamonumental i cultural, comercial,

centre agrícola,especialment fruiter i ambuna gastronomia de granprestigi. A la franjaseptentrional de Catalunya,els Pirineus acullen una partdel millor patrimoniromànic català, esportsd’hivern i parcs naturals. A l’extrem occidental delsPirineus catalans es troba laVal d’Aran, de llengua icultura occitanes, amb Vielha,important centre d’esportshivernals, per capital.

Entrada de la ciutat de Lleida

La Seu de Manresa

Girona, ciutat bimil·lenària

15

Page 18: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

16

UN PAÍS DE PEL·LÍCULA

La bellesa i diversitat del paisatge, la llum i el color de les ciutats, la singularplasticitat d’artistes com Gaudí, Dalí o Miró, i una privilegiada situació entreel sud del nord i el nord del sud, fan de Catalunya el país perfecte per aldesenvolupament d’una forta identitat cultural però immersa de ple en unmón com més va més interdependent. El gust per la bellesa, l’amor a lapoesia, una llarga tradició en la creació de productes culturals i la sòlidaformació estètica i tècnica dels músics, esriptors i treballadors del sectoraudiovisual català han transformat Catalunya en un dels escenaris mésatractius i sol·licitats pels creadors del segle XXI.

La sensibilitat musical del nou mil·lenniL’estranya superfície desèrtica descomposta pels efectes visualsdel videoclip de promoció de la cançó “Vertigo”, inclosa en el discHow to Dismantle an Atomic Bomb del grup irlandès U2, pertanya la punta del Fangar, una península de sorra de més de 400hectàrees al nord del delta de l’Ebre. Com en aquest cas un delsnostres paisatges, alguns personatges emblemàticamentcatalans han estat font d’inspiració d’obres d’un cert predicamenten la cultura popular. L’àlbum Gaudí (1987), del grup de rocksimfònic The Alan Parsons Project, amb cançons com “LaSagrada Familia” o “Paseo de Gracia”, inspirat en la vida i obra delgenial arquitecte, o el disc conceptual The Waking Hour (1984) delduet Dali’s Car, format per músics procedents dels grupsBauhaus i Japan (Tell me man, like or not / My time is short andsoon / I'll take your clock for Dali's car / Take you spinning in theroom, de la cançó “Dali’s Car”).Però la gran incidència de Catalunya en la música popular actualprocedeix de fenòmens com la Nova Cançó, de gran presència alspaïsos llatins i a Amèrica, sobretot gràcies a Joan Manuel Serrat,idolatrat als països del Con Sud; Lluís Llach o Raimon, visitants

assidus dels escenaris francesos i italians; Maria del Mar Bonet,una de les dives de la cançó mediterrània, etc. I, sobretot, de lavitalitat de l’escena musical barcelonina d’aquest començamentde segle, amb el grup Ojos de Brujo (flamenco-hip-hop-rumbacatalana-funk), Macaco, Dusminguet, etc. i experiènciesdiscogràfiques com Barcelona Raval Sessions (2003), esplèndidaantologia de la pulsió mestissa i multicultural de la ciutat.Un últim factor a tenir en compte és la predilecció de nombrososmúsics de renom internacional per residir durant llarguestemporades o definitivament a la nostra ciutat. L’ex-Mano NegraManu Chao, el brasiler Walter Pa, el cantautor nord-americàJackson Brown, el pianista Brad Meldhau (acompanyat durantmolts anys pel baterista català Jordi Rossy), l’organista de jazzLou Bennett o la cantant cubana Lucrecia.País en la frontissa entre el nord i el sud, obert a totes lesinfluències i capaç d’integrar-les en un discurs cultural propi,Catalunya és a hores d’ara un dels laboratoris on es prefigura lasensibilitat musical del nou mil·lenni.

Joan

Man

uel S

erra

t

Page 19: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

Catalunya com a espai literari

Ramon Llull (1232-1315),místic i filòsof, és el primergran escriptor en llenguacatalana i un dels méspresents en la culturaeuropea. Ja al s. XV, elvalencià Joanot Martorellescriu la gran novel·lacavalleresca Tirant lo Blanc,de gran influència, comreconeix Cervantes. Elmateix Cervantes triaCatalunya i Barcelona com aescenari literari de lesúltimes aventures delQuixot. Però la configuració deCatalunya com un espailiterari es deu, sobretot, alssegles XIX i XX. Laimaginació romàntica cantales seves muntanyes(Montserrat, muntanyasagrada relacionada amb elmite del Sant Graal, i elCanigó) o un llegendaripassat medieval (el comteArnau), evocats pel poetaJacint Verdaguer (1845-1902), i el teatre naturalistaprodueix drames com Terrabaixa, d’Àngel Guimerà(1845-1924), portat al’òpera per D’Albert(Tiefland) i al cinema perLeni Riefensthal.Altres paisatges de la

L’Empordà, paisatge clau deJosep Pla

Canigó i L’ Atlàntida, deJ. Verdaguer

Escena de Terra Baixa

La Fonda España, sovint escenaricinematogràfic

L’espoir de Malraux o Lepalace, de Claude Simon.Barcelona és escenari total,com en obres d’EduardoMendoza, Víctor Mora o RuizZafón. O ho són els seusbarris: Gràcia en MercèRodoreda; el carrer d’Aribauen Carmen Laforet; el Poblenou,en Xavier Benguerel; elGuinardó, en Juan Marsé; elRaval, en les novel·les deVázquez Montalbán, TerenciMoix i Maruja Torres.

literatura catalana són el del’Ebre, que centra l’obra deSebastià Juan Arbó o lanovel·la Camí de sirga de

Jesús Moncada;l’Empordà, territoriliterari del granprosista Josep Pla i deSolitud, novel·la cabdalde Víctor Català o elrecent èxit Soldados deSalamina, de JavierCercas; Vic, La ciutatdels sants, la novel·lade Miquel Llor; lamuntanyosa Garrotxa,

escenari de La punyalada, deMarià Vayreda.Tanmateix, el gran escenariliterari català és Barcelona, laciutat de l’Oda a Barcelona,gran poema de Joan Maragall,i de novel·les com La febred’or, de Narcís Oller (1846-1930) i de Vida Privada deJosep M. de Sagarra, o la

ciutat canalla delBarri Xino i elParal·lel, descrita perfrancesos com Carcó,Bourget, Pieyre deMandiargues o JeanGenet. La Barcelonarepublicana ésl’escenari d’Homenatgea Catalunya deGeorge Orwell,

Catalunya plató

El 1897, Fructuós Gelabert,pioner del cinema català,filmava “Sortida delstreballadors de la fàbricaEspanya Industrial”.Barcelona debutava com aplató cinematogràfic.Després de la Segona GuerraMundial, Hollywooddesembarca en la Costa Bravade la mà del director AlbertLewin, que roda Pandora andthe Flying Dutchman (1951),interpretada per Ava Gadner,James Mason i l’actor i torerocatalà Màrius Cabré. El 1959

es va rodar a Beguri a Pals bona part deSuddenly, LastSummer, dirigidaper Joseph L.Mankiewicz, ambElizabeth Taylor iMontgomery Clift.El Paral·lel i eldesaparegut barrigitano delSomorrostro vanser escenaris de LosTarantos (1963),pel·lícula de F. Rovira

Veleta protagonitzada perCarmen Amaya i AntonioGades, Oscar al millor film deparla no anglesa. El 1965,Orson Welles tria com un delsescenaris de Chimes atMidnight el castell de Cardona.

especialment a partir de lesOlimpíades del 1992. Pel·lículescom Land and Freedom (1995) deKen Loach, Todo sobre mi madre(1999) de Pedro Almodóvar, lescomèdies urbanes de Ventura Ponso el documental En construcción(2001), de José Luis Guerín, en sónuna mostra. Catalunya s'haconvertit en un atractiucinematogràfic per a moltscineastes de renom, entre ells, eldirector nord-americà Woody Allenque, complint la seva promesa derodar una pel·lícula a Barcelona, haconvertit la capital catalana enl'escenari d’un dels seus darrersfilms. Totes aquestes produccionscinematogràfiques fan que elpaisatge, la cultura, l'arquitectura ila societat catalanes esdevinguin

protagonistes de filmsque milersd'espectadors veuenarreu del món.

Ava Gardner a Tossa

Cardona, escenari de Chimes at Midnight

Rodatge cinematogràfic a la Barceloneta

Trobem la història més recenti la Guerra Civil, en escenariscom Gelida, a Las largasvacaciones del 36 (1976) deJaime Camino, o l'època enquè Barcelona va rebre elnom de “la rosa de fuego” enfilms com La ciutat cremada(1976) d'Antoni Ribas i Unhombre llamado Flor de Otoño(1978) de Pedro Olea.A hores d'ara Barcelona imolts indrets catalans hanesdevingut un sol·licitat platócinematogràfic i televisiu, unescenari idoni per als mésdiversos espots publicitaris,

17

Page 20: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

18

DE FESTAUN PAÍSLes festes popularstradicionals d’un país sónels elements que en fanmés palesa la identitat. Elcalendari festiu és ric iabraça tot l’any. Hi ha, amés, a Catalunya unaconsolidada tradició defestivitats cíviques, la méscelebrada de les quals ésla festa de Sant Jordi, el23 d’abril, reconeguda perla Unesco, que en va fer DiaInternacional del Llibre idurant la qual els carrerss’omplen de parades dellibres i flors. L’altra granfesta cívica catalana ésl’11 de Setembre, DiadaNacional. La Festa de laPatum de Berga també haestat declarada (2005)Patrimoni de la Humanitatper la Unesco.

Sota el lema «força, equilibri, valor i seny», des del segle XIX

s’apleguen colles de persones de totes les edats i condicionsper aixecar espectaculars torres humanes o castells, una

tradició que es manté molt viva avui.Els castellers s’identifiquenplenament amb el Camp deTarragona i el Penedès, tot i que elsdarrers anys s’han anat introduint ipopularitzant en un gran nombre delocalitats de la resta de Catalunya.

Torres humanes

Actuació castellera

La P

atum

de

Ber

ga, P

atri

mon

i de

la H

uman

itat

(Une

sco

2005

)

Page 21: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

19

Folklore i tradicióL’estiu és també el temps de les festesmajors, que compten entre els seusingredients indispensables amb lesballades de sardanes –la dansa méspopular de Catalunya– o de jotes–pròpies de les Terres de l’Ebre–, elsgegants –figures de més de tres metresd’alçada portades per persones que lessostenen mitjançant una estructura defusta– i els capgrossos, els castells defocs artificials i les revetlles animadesper la música de moda.

Els tradicionals gegants

El correfoc, festa de foc i pólvora

Ballada de sardanes, la dansa més popular deCatalunya

23 d’abril, festa de Sant Jordi

Festes amb identitatL’11 de Setembre se celebrala Diada Nacional deCatalunya, en record deltràgic final del setge deBarcelona l’any 1714 per lestropes del rei espanyol Felip V.Fou el darrer acte de laGuerra de Successió, que vacomportar la pèrdua de lesllibertats nacionalscatalanes.A la primavera, la gran festaés el dia de Sant Jordi, patróde Catalunya, consagrat alllibre i la rosa, regals ques’intercanvien amics ienamorats.Les festes del foc

Un dels signes d’identitatmés importants i més anticsés probablement el foc: lavigília de Sant Joan (24 dejuny) s’encenen gransfogueres a les places i elscarrers dels pobles i ciutats.Entre coets i focs artificials,al ritme de la música de larevetlla, els catalanscelebrem el solstici d’estiudurant tota la nit. El foc i lapólvora són presents enmolts dels actes festiuscatalans, i moltespoblacions inclouen en lesseves festes el correfoc, unadesfilada en què animalsfantàstics vomiten foc ipetards, conduïts pelsdiables. Una de les festesmés vinculades amb el focés la de la Patum de Berga,que se celebra en ocasió delCorpus Christi.

Catalunya exporta festaLa gran tradició festivacatalana no deixad’evolucionar i una bonapart dels grans grups deteatre de carrer i plaça handissenyat esdevenimentsfestius inclosos en les granstrobades internacionals delsdarrers anys. Comediants iLa Fura dels Baus són, ahores d’ara, els principalscreadors dels nousconceptes de festacol·lectiva. La festa és present al carrerLa Patum de Berga

Page 22: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

20

EL VALOR DE LAGASTRONOMIA

Denominació d’origenEntre les elaboracionsgastronòmiques típicamentcatalanes destaca en primerlloc el pa amb tomàquet,veritable tòpic culinari,acompanyat sovint delsexcel·lents embotits de porcque produeix el país. Altreselaboracions autòctones sónl’escudella i carn d’olla, un

contundent plat d‘hivern; elxató, amanida típica de lescomarques del sud; elscalçots, varietat de cebestendres banyades en una salsaanomenada salvitxada; elscaragols a la llauna, l’escalivadao la coca de recapte.

Al costat d’una cuina tradicional molt sòlida isaborosa, de caràcter mediterrani, els darrersanys excel·leixen molts cuiners catalans,autèntics investigadors de les primeresmatèries del país, que han sabut combinarperfectament cuina tradicional i cuinainnovadora. Les seves elaboracions han adquiritel màxim prestigi internacional.

Escu

della

i ca

rn d

’olla

Page 23: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

21

Embotits tradicionals

Productes tradicionalscuinats amb modernitat

El cuiner internacional Ferran Adrià

Catalunya, un país de vi

Pa amb tomàquet, tradicional de la cuina catalana

La gastronomia catalana,com tants altres aspectes delpaís, parteix de la saviesa i

la tradició populars.Segons la zonageogràfica es potparlar, a grans trets,de cuina demuntanya i del’interior, ambpredomini de carn iembotits, derivatslactis i productes del’hort i del corral,caça, bolets, i decuina marinera, ambpeix i marisc

acompanyat sovint d’arròs,verdures i hortalisses.Quant a les postres, hi hauna quantitat extraordinàriade pastisseries catalanes, id’una gran qualitat. Un delsplats més populars és lacrema catalana, amb sucrecremat i caramel. Cadapoblació presentaespecialitats autòctones i lespostres segueixen, engeneral, el calendari litúrgic:els torrons de Nadal, comels d’Agramunt, les monesde Pasqua, les coques deSant Joan, o els panellets iles castanyes de Tots Sants.

Cuina tradicional

Cuina i innovació

Vins i caves

Els panellets, dolços típics de la tardor

La cuina catalana viu un momenthistòric de la mà d’alguns delsrestauradors més prestigiosos delmón, segons les guies i els críticsinternacionals, com ara FerranAdrià, Joan Roca, CarmeRuscalleda, Santi Santamaria oCarles Gaig, autèntics genis de lacuina d’avantguarda. Catalunyatambé compta amb aulesgastronòmiques com la delMercat de la Boqueria aBarcelona o l’Aula Gastronòmicade l’Empordà, i amb espais derecerca com ara el Laboratori deCuina, el Centre Alícia(Alimentació i Ciència) de SantBenet de Bages, o la Càtedra SentSoví de la Universitat deBarcelona.La Fira de Barcelona és cada dosanys escenari d’Alimentària, undels grans salons europeus de laindústria agroalimentària i larestauració.

Un altre element decisiu enuna taula catalana és el vi.L’antiquíssim conreu de lavinya s’estén per tot el territorii dóna lloc a onzedenominacions d’origenterritorial i una del productecava. Aquest vi escumóselaborat segons el mètodetradicional s’elabora alPenedès, la Terra Alta o laConca de Barberà. És un delsprimers productesd’exportació del país. Laintroducció de les tècniquesenològiques més avançadesha posat en primera filaalguns vins catalans, com araels del Priorat i Montsant.

El cava, un producte català

Page 24: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

Parcs naturals i espais protegits

www.parcsdecatalunya.netwww.diba.cat/parcswww.valldenuria.cat

P. N. d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 973 624 036P. N. del Cadí-Moixeró i Pedraforca 938 244 151P. N. de la Zona Volcànica de la Garrotxa 972 266 012P. N. dels Aiguamolls de l’Empordà 972 454 222P. N. Alt Pirineu 973 622 335P. N. Serra del Montsant 977 827 310P. N. del Delta de l’Ebre 977 482 181P. N. de la Muntanya de Montserrat 938 777 777P. N. del Montseny 938 475 102

P. N. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 938 318 350P. N. de Garraf 935 971 819P. N. del Montnegre-Corredor 938 679 452P. N. del Cap de Creus 972 193 191P. N. dels Ports 977 504 012P. N. Montgrí, Illes Medes i Baix Ter 972 751 701P. N. de la Serra de Collserola 932 803 552P. C. del Castell de Montesquiu 938 529 234P. C. d’Olèrdola 935 971 819Paratge Natural de Poblet 977 871 732Paratge Natural de l’Albera 972 545 079Espai Protegit de la Vall de Núria 972 732 020Reserva Natural del Delta del Llobregat 934 793 201

Port Aventura-Vila-seca i Salou 902 202 220www.portaventura.es

Catalunya en Miniatura-Torrelles de Llobregat 936 890 960www.catalunyaenminiatura.com

Poble Espanyol-Barcelona 935 086 300www.poble-espanyol.com

Parc Zoològic de Barcelona 932 256 780www.zoobarcelona.com

Aquàrium de Barcelona 932 217 474www.aquariumbcn.com

Parc d'Atraccions Tibidabo-Barcelona 932 117 942www.tibidabo.cat

Parcs aquàtics, temàtics i d’atraccions

Aqua Brava-Roses 972 254 344www.aquabrava.com

Aquadiver-Platja d'Aro 972 828 283www.aquadiver.com

WaterWorld-Lloret de Mar 972 368 613www.waterworld.es

Illa Fantasia-Vilassar de Mar 937 514 553www.illafantasia.com

Aquapolis-La Pineda 902 345 011www.aquopolis.es

Marineland-Palafolls 937 654 802www.marineland.es

Aqualeón-Albinyana 977 687 656www.aqualeon.es

Club de Golf de Barcelona 937 728 800Club de Golf Can Bosch-Sant Feliu de Codines 938 663 096Club de Golf La Mola-Matadepera 937 300 516Club de Golf Montbrú-Moià 937 449 168Golf de Caldes-Caldes de Montbui 938 626 265Golf Sant Joan-Rubí 936 753 050Golf La Roqueta-Castellgalí 938 331 328Club de Golf Castellterçol 679 757 335Reial Club de Golf El Prat-Terrassa 937 281 000Golf La Garriga 938 612 751Club de Golf Taradell 938 126 678Club de Golf Vilalba 938 444 886

COSTA DE BARCELONACan Cuyàs Golf - Sant Feliu de Llobregat 936 855 566Club de Golf Llavaneres 937 926 227Club de Golf de Sant Vicenç de Montalt 937 914 949Club de Golf Terramar-Sitges 938 940 580

COSTA DAURADAClub de Golf Aigüesverds-Reus 977 752 725Club de Golf Bonmont -Mont-roig del Camp 977 818 140Club de Golf Costa Daurada-Tarragona 977 653 361Club de Golf la Graiera-Calafell 977 168 032Golf Portaventura-Vila-Seca 902 109 374

TERRES DE LLEIDARaimat Golf Club-Lleida 973 737 539

Camps de golf Federació Catalana de Golf 934 145 262www.catgolf.com

PIRINEUSClub de Golf Camprodon 972 130 125Reial Club de Golf de Cerdanya 972 141 408Club de Golf Fontanals de Cerdanya 972 144 374Aravell Golf. La Seu d’Urgell 973 360 066Club de Golf Ribera Salada–Solsona 973 299 282Golf Sant Marc. Puigcerdà 972 883 411

COSTA BRAVAClub de Golf d’Aro-Mas Nou de Platja d’Aro 972 826 900Club de Golf Costa Brava-Santa Cristina d’Aro 972 837 150Club de Golf Platja de Pals 972 667 739Club de Golf Girona-Sant Julià de Ramis 972 171 641Club de Golf l’Àngel de Lloret 972 368 533Empordà Golf Resort-Gualta 972 760 450Club de Golf Peralada 972 538 287Club de Golf Torremirona-Navata 972 553 737PGA Golf de Catalunya-Caldes de Malavella 972 472 577Golf Serres de Pals-Pals 972 637 375Golf Mas Pagès- Sant Esteve de Guialbes 972 561 001

CATALUNYA CENTRALClub de Golf Montanyà 938 840 170Club de Golf Vallromanes 935 729 064Club de Golf Sant Cugat 936 743 908

22

Page 25: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

La Ginesta www.portginesta.com 936 643 661Garraf www.clubnauticgarraf.com 936 320 013Aiguadolç www.portdesitges.com 938 942 600Vilanova i la Geltrú www.cnvilanova.cat 938 150 267

BARCELONÈSPort Olímpic www.pobasa.es 932 259 220Barcelona www.rcnb.com 932 216 521Barcelona www.maritimbarcelona.org 932 214 859Barcelona www.portvellbcn.com 933 176 135Badalona www.marinabadalona-sa.es 933 207 500Sant Adrià de Besòs www.portforum.com 933 562 725

COSTA DAURADAPort Segur www.portsegurcalafell.com 977 159 119Coma-ruga www.clubnautic.com 977 680 120Tarragona www.portesportiutarragona.com 977 213 100Torredembarra www.port-torredembarra.es 977 643 234Salou www.clubnauticsalou.com 977 382 166Cambrils www.clubnauticcambrils.com 977 360 531L’Hospitalet de l’Infant www.cnhv.net 977 823 004

TERRES DE L’EBREPort Calafat www.portcalafat.com 977 486 184L’Ametlla de Mar www.cnametllamar.com 977 456 180L’Ampolla www.nauticampolla.com 977 460 215Sant Carles de la Ràpita www.cnscr.com 977 741 103Les Cases d’Alcanar www.cncaportlescases.com 977 735 001Sant Jordi d’Alfama 977 486 189

Ports esportiusDirecció General de Transportsdel Departament de Territori iSostenibilitat 934 958 000www.gencat.cat/portsgeneralitat.com

COSTA BRAVAPortbou www.portdeportbou.cat 972 390 712Colera www.cnsmcolera.com 972 389 095Llançà www.cnllanca.cat 972 380 710El Port de la Selva www.cnps.es 972 387 000Roses www.portroses.com 972 154 412Santa Margarida 972 257 700Empuriabrava www.empuriaport.com 972 451 239L’Escala www.nauticescala.com 972 770 016L’Estartit www.cnestartit.es 972 751 402Aiguablava 972 623 161Llafranc www.nauticllafranc.net 972 300 754Marina Palamós www.lamarinapalamos.es 972 601 000Palamós www.cncostabrava.com 972 314 324Port d’Aro www.cnportdaro.net.com 972 818 929Sant Feliu de Guíxols www.clubnauticsantfeliu.com 972 321 700Cala Canyelles www.cncanyelles.com 972 368 818Blanes www.cvblanes.cat 972 330 552

COSTA DE BARCELONAArenys de Mar www.cnarenys.com 937 921 600El Balís www.cnelbalis.com 937 929 900Mataró www.portmataro.com 937 550 961Premià de Mar www.marinapremia.com 937 549 119El Masnou www.portmasnou.com 935 403 000

Turisme actiu i esports d’aventura

Ara Lleida-Patronat de Turisme Terres de Lleida www.lleidatur.com 973 245 408

Patronat de Turisme Costa Brava-Girona www.costabrava.org 972 208 401

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona www.costadaurada.info 977 230 312

Diputació de Barcelona-Turisme www.turismepropbarcelona.cat 934 022 970

Torisme Val d’Aran www.visitvaldaran.com 973 640 688

Estacions d’esquí

Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya (ACEM) 934 160 194www.catneu.net

Federació Catalana d’Esports d’Hivern 934 155 544www.fceh.cat

Esquí AlpíBaqueira Beret www.baqueira.cat 973 639 010Boí-Taüll Resort www.boitaullresort.com 902 406 640Gran Pallars. Espot Esquí www.granpallars.com 973 624 058La Molina www.lamolina.cat 972 892 031Masella www.masella.cat 972 144 000Gran Pallars. Port Ainé www.granpallars.com 902 190 192Port del Comte www.portdelcomte.net 973 492 301

Tavascan www.tavascan.net 973 623 079Vall de Núria www.valldenuria.cat 972 732 020Vallter 2000 www.vallter2000.com 972 136 057

Esqui de MuntanyaAransa www.aransaski.cat 973 293 051Bosc Viròs www.boscdeviros.com 973 622 201Guils Fontanera www.guils.com 972 197 047Lles www.lles.net 973 293 049Sant Joan de l’Erm www.santjoandelerm.com 973 298 015Tuixén-La Vansa www.tuixent-lavansa.com 973 370 030

23

Page 26: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

Oficines de turismeBARCELONA

Badalona934 832 990www.badalona.cat

Barcelona932 388 091www.catalunya.com

Barcelona932 853 834www.barcelonaturisme.cat

CATALUNYA CENTRAL

Calaf938 680 833www.calaf.cat

Caldes de Montbui938 654 140www.caldesmontbui.cat

Cardona938 692 798www.cardona.cat

Figaró-Montmany938 429 361www.elfigaro.net

Igualada938 051 585www.anoiaenviu.cat

Llinars del Vallès938 413 424www.barcelonaturisme.cat

Manlleu938 515 176www.manlleu.cat

Manresa938 784 090www.manresaturisme.cat

Moià938 301 418www.consorcidelmoianes.cat

Montserrat938 777 777www.montserratvisita.cat

Prats de Lluçanès938 560 732www.pratsdellucanes.cat

Prats de Rei, els938 680 366www.altaanoia.info

Roca del Vallès, la938 423 900www.larocavillage.com

Rubí935 872 760www.rubi.cat

Sant Cugat del Vallès936 759 952www.santcugat.cat

Sant Joan de Vilatorrada938 361 708www.elcardener.com

Seva938 125 712www.portesdelmontseny.com

Súria938 695 685www.suria.cat

Tavèrnoles938 887 308www.tavernoles.cat

Terrassa937 397 019www.visitaterrassa.cat

Vic938 862 091www.victurisme.cat938 851 715www.osonaturisme.cat

COSTA BRAVA

Arbúcies972 162 477www.arbucies.cat

Banyoles972 575 573www.banyoles.cat/turisme

Begur972 624 520www.visitbegur.cat

Bisbal d'Empordà, la 972 645 500www.visitlabisbal.cat

Blanes972 330 348www.blanes.cat

Cadaqués972 258 315www.cadaques.cat

Caldes de Malavella972 480 103www.caldesdemalavella.cat

Calella de Palafrugell972 614 475www.visitpalafrugell.cat

Castelló d’Empúries972 156 233www.castello.cat

Empuriabrava972 450 802www.castello.cat

Escala, l'972 770 603www.lescala.cat

Estartit, l'972 751 910www.visitestartit.com

Figueres972 503 155www.figueres.cat

Girona872 975 975www.catalunya.com

Hostalric902 196 446www.hostalric.cat

Llagostera972 805 468www.llagostera.cat/turisme

Llançà972 380 855/972 120 944www.llanca.cat

Lloret de Mar972 364 735 / 972 372 493 / 972 365 788www.lloretdemar.cat

Maçanet de Cabrenys972 544 297www.massanet.org

Palafrugell972 300 228/972 611 845 www.visitpalafrugell.cat

Palamós972 600 550 www.palamos.cat

Pals972 637 380www.pals.cat

Peralada972 538 840www.peralada.cat

Peratallada (Forallac)972 538 840www.forallac.cat

Platja d'Aro972 817 179www.platjadaro.cat

Portbou972 125 161www.portbou.cat

Port de la Selva, el 972 387 073www.elportadelaselva.cat

Roses 902 103 636www.roses.cat

Sant Antoni de Calonge972 661 714www.calonge.cat

Sant Feliu de Guíxols972 820 051www.guixols.cat

Sant Hilari Sacalm972 869 686www.turisme.santhilari.net

Sant Pere Pescador972 520 535www.santpere.cat

Santa Cristina d’Aro972 835 293www.santacristina.net/turisme

Sarrià de Ter972 213 262www.turismegirones.cat

Torroella de Montgrí972 755 180www.museudelamediterrania.org

Tossa de Mar972 340 108 www.infotossa.com

Vilabertran972 505 902www.vilabertran.cat

Vilobí d'Onyar (aeroport de Girona)972 942 955www.catalunya.com

COSTA DAURADA

Alcover977 846 452www.alcover.catAltafulla977 651 426www.altafulla.cat

Arboç, l’977 167 725www.arbocenc.org

Bisbal de Falset, la 977 819 012www.labisbaldefalset.org

Calafell977 699 141/977 699 141www.calafell.cat

Cambrils977 792 307www.turcambrils.info

Capafonts977 868 204www.capafonts.cat

Coma-ruga 977 680 010www.elvendrellturistic.com

Cornudella de Montsant977 821 000www.cornudella.altanet.org

Creixell977 138 132www.creixell.cat

Cunit977 674 777www.cunit.cat

Espluga de Francolí, l'977 871 220www.esplugadefrancoli.cat

Falset977 831 023www.turismepriorat.org

Hospitalet de l'Infant, l'977 823 328www.hospitalet-valldellors.cat

Margalef977 819 167www.margalef.org

Montblanc977 861733www.montblancmedieval.cat

Montmell, el977 169 137www.elmontmell.cat

Mont-roig del Camp977 179 468 www.mont-roig.cat

Morera de Montsant977 827 346www.morera.altanet.org

Nulles977 614 965www.nulles.altanet.org

Pineda, la (Vila-seca) 977 371 712www.lapinedaplatja.info

Poblet (Vimbodí)977 871 247www.concadebarbera.info

Prades977 868 302www.prades.es

Reus977 010 670/977 327 155 www.reus.cat/turismewww.turismebaixcamp.org

Reus (aeroport)977 772 204www.catalunya.com

Roda de Barà977 657 774www.rodadebara.cat

Salou977 350 102www.isalou.info

Santa Coloma de Queralt977 880 478www.stacqueralt.altanet.org

Santes Creus (Aigúamurcia)977 638 141www.altcamp.cat

Selva del Camp, la977 844 630www.laselvadelcamp.cat

Tarragona977 233 415/977 250 795www.catalunya.comwww.tarragonaturisme.cat

Torredembarra977 644 580www.turismetorredembarra.cat

Ulldemolins977 561 866www.ulldemolins.cat

Valls977 612 530www.valls.cat

Vendrell, el 977 665 872www.citvendrell.cat

Vila-seca (La Pineda)977 371 712www.lapinedaplatja.info

COSTA DE BARCELONA

Alella935 552 339www.alella.cat

Arenys de Mar937 922 601 www.arenysdemar.cat

Caldes d’Estrac937 910 588www.caldetes.cat

Calella937 690 559www.calellabarcelona.com

Canet de Mar937 940 898www.canetdemar.cat

Castelldefels936 352 727www.castelldefelsturisme.info

Collbató937 779 076www.viladecollbato.org

Cubelles938 952 500www.cubelles.cat

Gavà932 639 600www.gavaciutat.cat

Malgrat de Mar937 653 889www.turismemalgrat.com

Mataró937 582 968www.mataro.cat

Palafolls937 620 611www.palafolls.cat

Pineda de Mar937 623 490 www.pinedademar.cat

Prat de Llobregat, el (Aeroport)Terminal 1 934 784 704Terminal 2 934 780 565www.catalunya.com

Sant Pol de Mar937 604 547www.santpol.cat

Sant Sadurní d'Anoia938 913 188www.santsadurni.cat

Santa Susanna937 679 008www.stasusanna.cat

Sitges938 109 340www.sitgestur.cat

Vilafranca del Penedès938 920 358www.turismevilafranca.com

Vilanova i la Geltrú938 154 517 / 938 935 555www.vilanovaturisme.cat

PIRINEUS

Alp972 890 385www.alpturisme.cat

Bagà938 244 862www.baga.cat

Baix Pallars (Gerri de la Sal)669 180 448consorcigerri.blogspot.com

Bellver de Cerdanya973 510 229www.bellver.cat

Berga938 221 500www.elbergueda.cat938 211 384www.turismeberga.cat

Besalú972 591 240www.besalu.cat

Camprodon972 740 936/972 740 010www.valldecamprodon.orgwww.camprodon.cat

Castellar de n’Hug938 257 097www.ajcastellardenhug.cat

Cercs938 248 187www.mmcercs.cat

Coll de Nargó973 383 048collnargo.ddl.net

24

Page 27: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

Coma i la Pedra, la 973 492 378www.comapedra.cat

Esterri d’Àneu973 626 345www.esterrianeu.cat

Gironella938 380 093www.parcfluvial.org

Gósol973 370 016www.gosol.cat

Isona 973 665 062www.parc-cretaci.com

Lladorre (Tavascan)973 623 079www.tavascan.info

Llavorsí973 622 217llavorsi.ddl.net

Montagut i Oix972 287 804www.montagutioix.net

Montferrer973 298 135www.montferrecastellbo.ddl.net

Olot972 268 112/972 260 141www.parcsdecatalunya.netwww.olot.cat/turisme

Organyà973 382 002organya.ddl.net

Pobla de Lillet, la 938 236 146www.poblalillet.cat

Pobla de Segur, la973 680 257www.pobladesegur.cat

Pont de Suert, el 973 690 640www.elpontdesuert.cat

Puigcerdà972 880 542/972 140 665www.puigcerda.catwww.cerdanya.cat

Ribera de Cardós973 623 239www.riberadecardos.org

Ribes de Freser972 727 728www.vallderibes.cat

Ripoll972 702 351www.ripoll.cat

Saldes938 258 046www.saldes.cat

Sant Feliu de Pallerols972 444 474www.ddgi.cat/sfp

Sant Joan de les Abadesses972 720 599www.santjoandelesabadesses.cat

Sant Joan les Fonts972 290 507www.santjoanlesfonts.cat

Santa Pau972 680 349www.garrotxa.com/santapau

Seu d'Urgell, La 973 351 511www.turismeseu.com973 353 112www.ccau.cat

Solsona973 481 009/973 480 050www.ajsolsona.catwww.turismesolsones.com

Sort973 621 002www.pallarssobira.info

Tremp973 650 005www.ajuntamentdetremp.cat

Tuixent (Josa i Tuixén)973 370 030www.trementinaires.org

Vall d’en Bas, la972 692 177www.vallbas.cat

Vall de Boí, la973 694 000www.vallboi.cat

Vall de Cardós973 623 239www.valldecardos.org

Vallcebre626 696 976www.vallcebre.cat

TERRES DE L’EBRE

Aldea, l’977 450 012www.laldea.catAmetlla de Mar, l'977 456 477/977 456 329www.ametllademar.catAmpolla, l'977 593 011www.ampolla.catAmposta977 703 453www.turismeamposta.catAscó977 406 583www.asco.catBenifallet977 462 249www.benifallet.altanet.orgCamarles977 470 040www.camarles.catCases d'Alcanar, les 977 737 639www.alcanar.catDeltebre977 489 679/977 489 309www.deltebre.orgGalera, la977 718 339www.la-galera.catGandesa977 420 910/977 420 018www.gandesa.catwww.terra-alta.orgGodall977 380 018www.godall.catHorta de Sant Joan977 435 043www.hortadesantjoan.catPerelló, el 977 491 021www.elperello.catRasquera977 491 021www.rasquera.catSant Carles de la Ràpita977 744 624www.turismesantcarlesdelarapita.orgSant Jaume d’Enveja977 478 056www.santjaume.catSénia, la 977 713 000www.lasenia.catTivissa977 417 551www.tivissa.catTortosa977 449 648/977 445 308www.turismetortosa.comwww.baixebre.catUlldecona977 573 394www.ulldecona.catTERRES DE LLEIDA

Agramunt973 391 089www.agramunt.catAlguaire (Aeroport)973 032 700www.aeroportlleida.catArbeca973 160 008www.arbeca.cat

Balaguer973 445 194/638 683 177www.balaguer.catwww.trendelsllacas.cat

Baronia de Rialb, la973 460 234www.baroniarialb.cat

Bellpuig973 320 408www.bellpuig.cat

Borges Blanques, les 973 142 658www.turismegarrigues.com

Cervera973 531 303www.lasegarra.org

Guimerà973 303 525www.guimera.cat

Guissona973 551 414www.guissona.cat

Ivars d’Urgell671 577 055www.ivarsvilasana.cat

Lleida902 250 050/973 248 840www.turismedelleida.catwww.catalunya.com

Informació turística a Internet

Agència Catalana de Turisme www.catalunya.comDirecció General de Turisme www.gencat.cat/empresaiocupacióPalau Robert (Centre d'Informació de Catalunya) www.gencat.cat/probertTurisme de Barcelona www.barcelonaturisme.catPatronat de Turisme Terres de Lleida www.lleidatur.comPatronat de Turisme Girona-Costa Brava www.costabrava.orgPatronat de Turisme de la Diputació de Tarragona www.costadaurada.orgDiputació de Barcelona-Turisme www.turismepropdebarcelona.catInstitut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre www.terresdelebre.orgTorisme Val d’Aran www.visitvaldaran.com

Telèfons importantsInformació telefònica espanyola i internacional 11818 / 11825Mossos d’Esquadra 088Policia Nacional 091Guàrdia Urbana 092Barcelona Informació 010Telèfon únic d’urgències 112Informació sobre l’estat de les carreteres 900 123 505Direcció General de Turisme (Generalitat de Catalunya) 934 849 500Agència Catalana de Turisme 934 849 900Telèfon obert de la Generalitat 012

ComunicacionsAeroports internacionaslBarcelona 902 404 704Girona-Costa Brava 972 186 600Lleida-Alguaire 973 032 700

Reus 977 778 425

FerrocarrilsRenfe 902 240 202Ferrocarrils de la Generalitat 932 051 515

Estacions d’autobusosBarcelona (Estació del Nord) 902 260 606Girona 972 212 319Lleida 973 268 500Tarragona 977 229 126

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i Ocupació

Concepte i realització: Pauta Estratègies deComunicació

Disseny gràfic: Gruyere-bcn

Fotografies: Oriol Alamany, J. Altadill, Bedmar, AntoniBofill, Xavier Catalán, Joan Costa, Don Balón, Ferrocarrilsde la Generalitat de Catalunya, Francesc Gomà, Konic,Mario Krmpotic, Rafael López-Monné, Ramon Manent, J. Moragues, Jordi Pareto, Ricard Pla, Sebastià Plans, Jordi Play, Elisenda Pons/©Ediciones Primera Plana, S.A., Pere Pons, Rambol, Ros Ribas / Institut del Teatre, J. Serra /Barcelona Plató Film Commisson, Sònar, Tino Soriano,TAVISA, Francesc Tur, Toni Vidal i Pere Vivas

D.L.: B-36.391-2011 SYL, S.A.

Printed in EU

25

Mollerussa973 711 313/973 603 997www.plaurgell.catwww.canalsurgell.org

Sant Ramon973 524 018santramon.ddl.net

Seròs973 780 009www.birding.cat

Tàrrega973 500 707www.urgell.cat

Torres de Segre973 792 789www.utxesa.com

Vallbona de les Monges973 330 567www.vallbona.com

Verdú973 347 007www.verdu.cat

Vilanova de l’Aguda973 460 927vilanovaaguda.ddl.net

VAL D’ARAN

Les973 647 303www.turismoles.com

Naut Aran (Salardú)973 645 197www.torismearan.org

Vielha e Mijaran973 640 110www.torismearan.org

CENTRES D’ACOLLIDATURÍSTICA (CAT)Cervera 973 534 442Puigcerdà 972 880 816Ripoll 972 115 959Sallent 938 370 200Teià 935 559 977Tortosa 977 444 668Vilajuïga 972 530 977

www.turismecat.cat

Page 28: CATALUNYA, PAÍS DE QUALITAT - act.gencat.catact.gencat.cat/wp-content/uploads/2012/07/CatalunyaPaisQualitat.pdf · 1 Benvinguts a Catalunya, un país del segle XXI amb una llengua

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i Ocupació