A r t i c l e s 2 5

article revisarem, però, un altre aspecte del personatge: el conjunt de llegendes que envolten la seva biografia, que constitueixen un engranatge perfecte per acostar Llull a la gent del carrer, per fer-lo entenedor i estimat més enllà dels cercles cultes. Creiem que –mitjançant el seu llegendari– és possible acostar Llull als joves d’avui, com una possibi-litat d’aproximació a la seva personalitat i a la seva obra. Entorn de Ramon Llull graviten llegendes que modulen la seva projecció sobre la gent del carrer, que il · luminen la dimensió popular del personatge. D’una banda, les llegen-des vinculades a la conversió es correspondrien amb les pròpies del pecador penedit, n’hi ha un segon grup que des-envolupen el personatge del savi, escriptor i alquimista, i, finalment, les llegendes de caràcter hagiogràfic es corres-ponen amb l’arquetip del sant.

La conversió

Les llegendes sobre la conversió inclouen dos relats de caràcter llegendari: el del santcrist que parlà a Ramon Llull mentre ell escrivia un poema profà i l’encaminà cap a la vida religiosa i el de la dama amb el pit damnat pel càncer. Se-gons aquesta llegenda, Llull gosà entrar a cavall a l’esglé-

El 2016 es commemora el 700 aniversari de la mort de Ra-mon Llull (1232-1316), un dels grans savis de la cultura ca-talana. La seva vida va ser llarga, singular i especialment prolífica, atès que va escriure més de dues-centes quaran-ta obres de gèneres diversos i de qualitat excepcional. De formació cortesana, als trenta anys va tenir una il · lumina-ció que el va fer canviar radicalment de vida. Aleshores es decidí a deixar els plaers mundans i dedicar-se a tres objec-tius fonamentals: escriure el millor llibre del món per com-batre les idees errònies sobre Déu, evangelitzar els infidels i buscar els recursos necessaris per fundar escoles on els frares missioners aprenguessin les llengües de les gents a qui havien d’anar a convertir. La seva dimensió espiritual, fi-losòfica i literària és extraordinària i constitueix un punt de referència intel·lectual universal. Llull era conscient de la necessitat dels exemples i les paràboles per fer entenedor el seu missatge, i aquesta és la base del seu conegut Llibre de les bèsties, un text breu d’arrel popular que sovint s’ha posat en mans dels joves lectors perquè uneix atractiu lite-rari i un dens ensenyament moral. A més, la formació dels infants va ser una de les preocupacions de mestre Ramon; una bona mostra n’és la seva Doctrina pueril, una simbiosi de catecisme i tractat de pedagogia que explica com hauria de ser l’educació entre els vuit i els dotze anys. En aquest

Ramon Llull, una vida de llegenda

Caterina Valriu. Universitat de les Illes Balears

Il·lustració de Sebastià Serra. Ramon Llull.Pub. Abadia de Montserrat

sola vegada, sinó que s’esdevé fins a cinc cops, de ma-nera que es remarca també la força amb què Ramon es vincula als aspectes mundans i com el fet de ser guanyat per a la causa de Déu no és una tasca que s’assoleixi fàcilment.

La saviesa

El llegendari sobre el Ramon Llull alquimista no el trac-tarem pel fet de ser unes llegendes que no es troben en la tradició oral, atès que el seu origen i desenvolupament pertany clarament a la literatura escrita. Volem remar-car, però, que les llegendes que vinculen Llull a l’alquímia subratllen la dimensió sàvia del personatge, que es fa pa-

lesa en el domini de les substàncies químiques.La llegenda de la mata escrita del puig de Ran-da està documentada des de 1612. No és ben bé una llegenda, sinó una tradició de caràc-ter llegendari segons la qual una planta que sembla tenir les fulles escrites es relaciona amb la presència de Ramon Llull al massís de Randa (Mallorca). Hi ha diversos aspec-tes que cal subratllar: la veneració popular vers aquesta planta (sabem que les fulles de la mata foren usades per a la curació de malalts), la consideració tradicio-nal del fenomen botànic natural com un prodigi o miracle, el fet que en temps passat aquestes mates fossin tingudes per úniques al món, el fet d’identificar les mar-ques a les fulles com a lletres hebrees o d’al-fabets desconeguts, o interpretar que són gra-fies que reprodueixen el nom de Crist i de Maria. En les versions moder-

nes de la llegenda es diu que Ramon Llull escrivia a les fulles de la planta i per això quedaren escrites, però a la documentació més antiga això no s’explicita: es vincula la planta a Llull i a la proximitat al lloc on va ser il · luminat i on resava i habitava, però no es diu que ell directament es-crivís sobre les fulles. Fins i tot alguns textos poden donar a entendre que no va ser ell l’autor dels escrits, sinó que Déu escriví a la mata i Llull el que feia era llegir-la. De fet, la mata escrita és una mata parasitada per un fong, que provoca que les fulles presentin unes ratlles que semblen lletres orientals, un fenomen botànic descrit i estudiat, tot i la seva excepcionalitat.

sia de Santa Eulàlia de Ciutat de Mallorca tot perseguint apassionadament una dama, la qual es descordà el brial i li mostrà el pit rosegat pel càncer, al mateix temps que l’instava a dedicar-se a Déu i no a les passions carnals. Són dos relats que responen a l’objectiu de fonamentar i il · lustrar el canvi d’actitud de Llull vers la vida i mar-car de manera simbòlica el punt d’inici del seu itinerari espiritual. La llegenda de la dama malalta és un episodi ignorat pels biògrafs moderns de Llull, però en canvi molt reiterat pels qui s’acosten a Llull des d’una perspectiva essencialment literària. La Vida coetània ens presenta un Llull mundà i apassionat que compon trobes profanes d’amor a una dama, però altres fonts ens mostren un Llull que escriu el seu desesper i desànim davant la constatació que allò que el tenia enamorat i apassionat era una il · lu-sió. D’aquí se’n deriva una major predisposició a sentir-se abocat a la conversió, representa-da per les paraules que li adreçà el crucifix. El tema no és nou; es trac-ta d’un tòpic a basta-ment reiterat en la lite-ratura medieval i també en la barroca. La llegen-da encaixa amb la ideo-logia lul · liana: allò veri-tablement important és la vida espiritual, que es vincula a l’eternitat, i no la corporal, que s’abo-ca irremeiablement cap a la mort. Si es tracta d’un passatge biogrà-fic o d’una invenció llegendària és un tema secundari. Així, la be-lla llegenda de la dama malalta perviu perquè remarca la vehemència de Llull. Ramon lo Foll destacà per la passió dels seus actes i pel fet d’extreure una reflexió lúcida d’aquesta passió, que l’impulsà sovint a actuar de manera que podia semblar foras-senyada. El Llull seduc-tor i sacríleg esdevé el Llull espiritual per mor del seny, que dóna forma i sentit a la rauxa. Realitat i llegenda encaixen per enaltir el personatge.Pel que fa al crucifix que li parla, també ens trobem da-vant un motiu narratiu molt habitual en les biografies de sants. La corporització del missatge espiritual que la di-vinitat ha de transmetre a l’elegit és una manera plàstica d’explicar com es produeix un gir psicològic que li canvia l’orientació vital : abandona els aspectes mundans per abraçar una vida nova. A l’inici de la biografia lul · liana trobem que el crucifix actua en el moment que el jove i apassionat Ramon escriu una composició amorosa per a la dama. Així, tant una acció com l’altra –l’aparició divi-na i l’impuls sensual– es potencien mútuament, atès que l’escena guanya en intensitat. A més, no succeeix una

A r t i c l e s2 6

Il·lustració (autor desconegut) del llibre L’Arbre de la ciència, edició de 1505 i imprès a Barcelona

A r t i c l e s 2 7

La santedat

En els segles posteriors a la vida de Ramon Llull la percep-ció popular del personatge com un sant cristal·litzà, i el seu culte va ser objecte de controvèrsies. Avui, per a l’Església, Llull és un beat, i el seu procés de canonització és obert. En les seves biografies sovint s’hi intercalen elements pro-pis de les hagiografies; el culte a les despulles i a objectes vinculats a la seva persona són els que trobem en relació amb els sants. El mateix succeeix amb la iconografia: se’l representa amb els atributs propis de la santedat, entre els qual sol destacar la il · luminació divina i el martiri.Una de les tradicions que enalteixen i mitifiquen la figura de Llull és la de la seva naixença després d’anys d’esterilitat de la mare. Aquest tòpic literari –les dificultats que envolten la concepció del personatge– és a la base de la naixença de molts d’herois mítics, de sants i figures bíbliques, i subratlla la singularitat i la importància de qui neix després de ser molt esperat, signe d’excepcionalitat i premonició de les grans proeses a què està destinat el personatge.Un altre indici d’excepcionalitat és la correlació de la bio-grafia amb dates significatives del calendari o del cicle de l’any. La tradició fa coincidir el dia de l’abandonament de la vida mundana i la conversió a la vida espiritual, i també el dia de la seva mort, amb el 25 de gener, una data que no té fonamentació històrica però sí simbòlica, atès que aquest dia l’Església commemora la conversió de sant Pau, apòs-tol que els devots han relacionat amb Llull, tant per la seva conversió com pel fet que es dediqués a la predicació. El fet que els cossos d’alguns personatges del món religiós o els espais que han habitat desprenen una fragància es-pecial i molt agradable apareix en les biografies de sants, i també s’atribueix a Llull. Una tradició llegendària que re-laciona Llull i la naturalesa és la que diu que en un bosc de Miramar –lloc on Ramon Llull fundà l’escola de llengües orientals– hi ha una cova on se solia retirar a resar. Aquesta cova, des de sempre, ha estat respectada pels animals, que mai no hi han entrat ni per voluntat, ni per accident ni per aixoplugar-se de les inclemències del temps, com un senyal de respecte al savi eremita.Un altre motiu llegendari repetit en la biografia d’un gran nombre de sants és aquell que explica que, en arribar les despulles o relíquies o bé la imatge d’un sant determinat a un indret, generalment un port, l’embarcació que el transpor-ta no es pot moure del lloc per reprendre la seva travessia. Aquest fet s’interpreta com la voluntat de romandre en aquell indret i ser venerat allà. Aquest és un dels motius que justifiquen la presència de despulles, relíquies i imatges en un lloc determinat. Aquest fet es conta del cos de Ramon Llull, i explica així que –malgrat haver mort fora de Mallorca– sigui precisament a la seva illa on se’n conservin els ossos. Igualment, podem considerar tradicions de caràcter lle-gendari els aspectes relacionats amb miracles, curacions i domini dels elements atmosfèrics. Ja en el segle xvii la gent prenia oli de les llànties que cremaven en el seu sepulcre convençuda que tenia virtuts curatives, i el mateix succeïa amb les fulles de la mata escrita. També eren habituals les processons i rogatives per demanar la intercessió del beat en ocasió de sequeres. Cal destacar igualment el culte a les relíquies vinculades al cos de Llull, a les quals s’atribuïen virtuts i poders singulars i efectius; en concret, la mandíbu-la inferior del cos del beat es treia en processó o bé es por-tava a casa dels malalts que la demanaven. Un altre objecte de devoció era una estella de la creu del crucifix que obrà la conversió lul· liana.

Miniatures del facsímil manuscrit St. Peter (Biblioteca de Karlsruhe), feta per Thomas Le Myésier al segle xv. Imatge superior: Llull agredit a BejaïaImatge inferior: Il·luminació de Randa i professor a la Sorbona

Cova del Beat Ramon. Randa (Mallorca), 1914

A r t i c l e s2 82 8

divinitat, pel seny d’un filòsof, per l’ascetisme d’un ermità, per la saviesa il · limitada d’un pensador, per l’expressivitat d’un escriptor, per la rauxa d’un home apassionat, insubor-nable i incansable. En definitiva, les llegendes expressen, com un mosaic popular, la riquesa de l’univers lul· lià.

La lapidació

Una vida tan singular i portentosa com la de Ramon Llull demana una mort que sigui el colofó adient a la magnitud de la seva obra, a la profunditat del seu pensament filosòfic, a la força de la seva fe, als perills que va córrer per divulgar la religió cristiana, a l’obra missional que desplegà d’un cap a l’altre de la Mediterrània. Per a una vida de santedat el final més valorat és el martiri. No és gens estrany que des de fa segles s’hagi difós que Llull morí a causa de les feri-des provocades per les pedrades dels musulmans, enfurits per la seva predicació. La llegenda de la lapidació tanca de manera colpidora una biografia excepcional i és el resul-tat del procés segons el qual la mentalitat popular adapta la realitat històrica d’un personatge al model arquetípic prefixat dins el qual el categoritza. Així, la figura de Ramon Llull, en la tradició popular, es va ajustant a l’arquetip de sant, es va emmotllant al perfil genèric d’aquesta tipologia de personatges, i per tant se li atribueixen qualitats, ca-racterístiques o fets que s’hi corresponen. És des d’aquest punt de vista, doncs, que hem d’entendre la divulgació i l’acceptació general del relat de la lapidació de Ramon Llull com a causa de la seva mort, un episodi no documentat his-tòricament però present en textos literaris diversos, i molt especialment en la iconografia del beat.El corpus llegendari lul· lià és una baula més per mostrar la immensitat, singularitat i riquesa intel·lectual i espiritual d’un dels personatges més valuosos de la cultura occiden-tal. Les llegendes són una manera popular d’apropiar-se del personatge, de donar-li una dimensió més entenedora. El llegendari lul· lià mostra l’hagiografia d’un sant, però també la perplexitat davant els poders d’un alquimista, l’empatia amb un cavaller enamorat, la fascinació per un elegit de la

Us convidem a enviar anuncis per paraules al CLIJCAT (clijcat@clijcat.cat)

A càrrec de diversos col·laboradors

Els classificatsdeFaristol

Es busca el mag capaç de repartir

dosis suficients d’humilitat

per mostrar el fair-play amb el

qual s’ha d’acollir una crítica.

Es busca bruixa especialitzada en encanteris per aconseguir que la majoria dels mitjans de comunica-ció d’aquest país deixin d’ignorar la literatura infantil i juvenil.

Recordem a qui pertoqui que és imprescindible promoure la LIJ i fomentar el gust per la lectura entre els més petits si volem un futur millor, més crític i més lliure.

Gravat de Ramon Llull (s. xviii)

Es busca mecenes per donar

al Faristolel color que es mereix.