Ceatsalumnyaar - Agència Catalana de Turisme –...
46
TURISME NÀUTIC Catalunya es mar Catalunya
Transcript of Ceatsalumnyaar - Agència Catalana de Turisme –...
T U R I S M E N À U T I C
Catalunya
esmarCatalunya
Generalitat de Catalunya
Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
Edita
Turisme de Catalunya
Concepte creatiu i disseny
Cirici Comunicació
Maquetació
Estudi Juste Calduch
Textos
César Barba, David Cirici
Traducció
Atona, SL
Impressió
FOTOGRAFIES
Portada, pàgines 6-7, 8-9, 14-15,
18-19, 20, 21, 22-23 i 26-27
Salvador Coll
Paper vegetal
D. Alomar
Pàgines 4-5, 6, 7
Rafael López-Monné
Pàgines 10, 10-11, 28, 36-37, 38, 38-39
Carmen Vila
Pàgina 10
Ignasi Rovira
Pàgina 11
I. Goldstein
Pàgines 11, 13, 24, 33, 35
Miguel Ángel Álvarez
Pàgina 16-17
PWA / Carter
Pàgina 24-25
Ignatius G
Pàgines 25, 39
Francesc Muntada
Pàgines 28-29, 30
Francisco Carrión
Pàgina 30-31
Johannes Franciscus Mous, Carta Mediterranea.
Cedida per la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat
Pàgina 32
Foto cedida per la Biblioteca Valenciana
Pàgines 32-33
Luis Prada
Pàgina 33
Michael Komm
Pàgina 34-35
Fotografia de la Galera Reial de Joan d’Àustria,
cedida pel Museu Marítim de Barcelona
Pàgina 34
Foto cedida pel Museu de la Pesca de Palamós,
Museu Marítim de Barcelona, Consorci El Far
Pàgina 35
Foto cedida per L'Aquàrium de Barcelona,
Museu de la Marina de Vilassar de Mar,
Museu de Nàutica del Masnou (Carme Saüch)
Ve les e vents han mos des igs comp l i r ,
f aen t cam ins dubtosos per l a mar .
Mest re i ponent cont ra d ’e l l s ve ig armar ;
xa loc , l l evant, l os deuen subven i r
ab l l u rs am ics lo grec e lo m ig jo rn ,
fen t hum i l s precs a l vent t ramuntana l
que en son bufar los s ia parc ia l
e que to ts c inc comp lesquen mon re torn .
Aus iàs March , seg le XV
TERRES DE L’EBRE
COSTA DAURADA
TERRES DE LLEIDA
VAL D’ARAN
CATALUNYA CENTRAL
COSTA DEL GARRAF
BARCELONA
COSTA DEL MARESME
COSTA BRAVA
PIRINEUS
M ARME DI TERRÀNI A
Í ndex
Cata lunya , un pa ís que m i ra a l mar .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Introducció al país des del punt de vista mariner
E l mar de ls navegants .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Facilitats per a la pràctica de la nàutica a vela i a motor
Lloguer de xàrter. Ports esportius de Catalunya i creuers
E l mar de l ’ aventura .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 5
Activitats nàutiques, windsurf i d’altres. Estacions nàutiques
E l mar de l s i l enc i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 9
Submarinisme. Zones recomanades i reserva de les illes Medes
E l mar de la t ranqu i l·l i ta t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 3
La nàutica i el turisme de descans
E l mar de la pesca .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Modalitats de pesca esportiva a Catalunya
E l mar de la h is tòr i a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 1
Un país mariner. Història i tradició. Els museus dedicats al mar
E l mar de la gas t ronom ia .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
La tradició mediterrània
Esdeven iments i adreces d ’ i n te rès .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Un pa ís que
m i ra al mar
5
El parad ís de les
vacances fami l iars
El gran valor afegit d’unes vacances nàutiques a Catalunya és, sens dubte,
el caràcter, la singularitat i la diversitat de la costa, que ofereix mil i una
possibilitats de lleure i de descans.
Al litoral català hi ha zones de gran tradició turística, com la Costa Brava,
la Costa Daurada o la Costa del Maresme, amb poblacions certificades
com a Destinacions de Turisme Familiar. Aquest segell d’especialització
és atorgat pel govern de Catalunya i només s’aconsegueix després de com-
plir uns criteris de valoració estrictes relacionats amb la seguretat, la
comunicació i l’adaptació dels serveis a les famílies, sobretot als infants.
Catalunya té una gran tradició en sol i platja i turisme familiar. Poblacions
com Salou, Santa Susanna, Calella de la Costa, Pineda de Mar, Calafell i
Blanes ja estan certificades, i d’altres com Cambrils, Malgrat de Mar, Tossa
de Mar, Palamós i Calonge es troben en procés d’estar-ho.
Benvinguts a Cata lunya!
So l i p l a t j a
Dels racons més
salvatges a les platges
més urbanes
Banderes blaves:
un bon senyal
A Catalunya, prop de 70 platges han estat guardonades amb la Bandera Blava, un reconeixement
homologat internacionalment a la qualitat de les aigües de bany, la seguretat i la gestió ambiental.
És molt significatiu que fins i tot les principals platges de la ciutat de Barcelona disposin d’aquest
reconeixement.
A Catalunya hi ha platges i caletes gairebé per des-
cobrir, a les quals cal arribar a peu, i platges urba-
nes, com les de Barcelona, on és possible anar a la
platja amb metro. Entremig, un gran ventall de pos-
sibilitats en un país obert al mar que ha sabut tenir
cura de preservar el seu entorn.
So l i p l a t j a
7
E l mar de ls
navegants
9
Fer-se a la mar
Gràcies a l’entorn, als règims de vents i al clima, navegar per la Mediterrània és
una experiència inoblidable. A Catalunya, a més, té el valor afegit d’una costa
plena de punts d’interès, amb alguns dels racons costaners més ben preservats
del continent europeu.
Al llarg dels seus gairebé 600 km, la costa catalana compta amb una completa
infraestructura. Hi destaquen 46 ports esportius que faciliten la pràctica de tota
mena d’activitats nàutiques.
L loguer i xàr ter d ’embarcac ions
Als por ts ca ta lans trobareu to ta mena
de fac i l i ta ts per a l l l oguer i e l xàr ter
d ’embarcac ions a ve la i a motor, l a manera
més còmoda de gaud i r de les vost res
vacances nàutiques .
Xàr ters , creuers i por ts espor t i us
1 1
De la vela l lat ina
al pat í de vela
Als anys 20 del segle passat, amb la popularització dels esports nàutics, Catalu-
nya va fer la seva petita aportació: la invenció del patí de vela o patí català, una
enginyosa embarcació lleugera que vira sense timó.
Per als amants de les tradicions, a Catalunya es practica encara, i s’ensenya en
moltes escoles nàutiques, l’antiga tècnica de navegació amb vela llatina, pròpia
de les embarcacions de pesca de tota l’àrea mediterrània.
Catalunya us ofereix, a més, totes les facilitats per a la pràctica de les diferents
modalitats de vela, des dels petits Optimist fins als velers de la classe 49er, pas-
sant pels catamarans, els 420, els 470 o els Tornado.
Barcelona, capita l
mediterrània dels creuers
La capital de Catalunya s’ha consolidat durant els darrers anys
com el primer port d’Europa i del conjunt del Mediterrani en
nombre de passatgers que hi arriben per mar. La històrica,
modernista, dinàmica i divertida Barcelona és un punt de parti-
da excel·lent per conèixer, també, la costa catalana.
Roses i Palamós, al nord, i Tarragona, porta de les dolces plat-
ges del sud i ciutat amb un magnífic patrimoni romà i medieval,
són també excel·lents ports d’acollida de creuers.
Xàr ters , creuers i por ts espor t i us
SitgesVilanova i la Geltrú
Torredembarra
Tarragona
SalouCambrils
L’Ametlla de Mar
Sant Carles de la Ràpita
Segur de Calafell
Les cases d’Alcanar
L’Ampolla, L'Aldea
Coma-ruga-El Vendrell
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
El Garraf
COSTA DEL GARRAF
COSTA DAURADA
TERRES DE L’EBRE
PIRINEUS
TERRES DE LLEIDA
CATALUNYA
VAL D’ARAN
Els principals vents de component nord que bufen a les costes catalanes són el
mestral (NO), la tramuntana (N) i el gregal (NE). El mestral es canalitza a través
dels Pirineus Occidentals i de la vall de l’Ebre. És el vent predominant entre el
cap de Salou i el delta de l’Ebre, al sud. La tramuntana és un vent fort, sec i fred
que arriba a les costes de l’Empordà des del nord, i bufa amb molta intensitat
entre el novembre i el març. La zona del Cap de Creus registra algunes de les
ràfegues més fortes, que poden passar dels 40 nusos. El gregal és el vent que
arriba amb freqüència després de la tramuntana, i pot portar pluja si té un com-
ponent est, o bé ser sec, i més fort, si ve del nord.
Com el mateix nom indica, el ponent és el vent de l’oest, que arriba sec a les cos-
tes catalanes i és més freqüent a l’hivern. El vent del sud-oest, el garbí, és d’o-
rigen tèrmic i produeix les marinades de la costa central i sud de Catalunya. És
un vent regular i constant, que cau a la posta de sol, quan comencen les contra-
marinades. El migjorn (S), el xaloc (SE) i el llevant (E), són vents humits asso-
ciats normalment a fronts càlids.
Durant l’estiu el més freqüent, a la Mediterrània catalana, és el domini de les
altes pressions, que provoquen un règim de brises constants prop de la costa. A
alta mar, en canvi, el vent va rotant d’acord amb la posició del sol: d’albada bufa
el gregal, passa a migjorn al migdia, i bufa el garbí a la posta.
E l Med i te r ran i dóna nom a un c l ima
d ’es t ius l l a rgs , secs i ca lo rosos , h iverns
suaus , amb p luges moderades , i més
de 300 d ies de so l a l ’ any . Però per a ls
navegants , tan impor tan t com un bon
c l ima , és un bon règ im de vents .
E l mar
del bon vent
Xàrters , creuers i por ts espor t i us
Mataró
Marina Port Vell
Port OlímpicReial Club Marítim
Reial Club Nàutic
. . . . . . . . . . . . . . . . . . P o r t s E s p o r t i u s
Castell-Platja d'Aro
Arenys de Mar
Premià de Mar
Roses
L’Estartit (Torroella de Montgrí)
Llafranc Palafrugell
Palamós
Sant Feliu de Guíxols
Lloret de Mar
Blanes
L’Escala
Portbou
El Port de la Selva
Llançà
El Masnou
Empuriabrava (Castelló d’Empúries)
Castelldefels
Sant Andreu de Llavaneres
Begur
Colera
Canals de Santa Margarida (Roses)
M A RM
E D I T ER
RÀ
NI A
COSTA BRAVA
BARCELONA
COSTA DEL MARESME
A CENTRAL
El mar dels bons
equipaments
«Repair & Ref i t» de super- iots
Navegar per les costes catalanes és una
experiència inoblidable. Per als amants dels
esports nàutics, Catalunya disposa de 46
ports esportius amb instal·lacions modernes
i bons serveis i equipaments. A les darreres
pàgines trobareu la relació dels webs amb
informació específica de les característiques,
la situació i els serveis de cadascun dels
ports i dàrsenes esportives.
Catalunya és també un país de referència per a l’estada, la reparació i la millora
de grans iots. Marina Barcelona 92, al port de Barcelona, compta amb unes ins-
tal·lacions úniques a la Mediterrània, amb una gran nau de pintura i més de
35.000 m2 de dic sec equipat amb un Syncrolift de 2.000 tones.
Xàr ters , creuers i por ts espor t i us
13
E l mar de
l ’aventura
15
A principis de l’Edat Mitjana, amb la vela llatina, situada longitudinalment a l’eix
de la barca, neix la vertadera navegació a vela, perquè ja permetia la navegació
amb el vent perpendicular a la nau. El llagut, l’embarcació tradicional catalana,
amb dos rems i vela llatina, va ser l’eina de treball dels pescadors fins al segle
XIX i, proveït de motor, fins ben entrat el segle XX, quan també es va convertir en
una embarcació molt apreciada per a la navegació d’esbarjo.
A Catalunya, el mar i el vent sempre són a l’abast. Per això és un bon país per al
windsurf i el flysurf. Les grans platges de Pals, a la Costa Brava; de Castellde-
fels, a tocar de Barcelona; del delta de l’Ebre i, especialment de la badia de
Roses, que acull cada any una de les proves més importants del campionat del
món de windsurf (PWA), són alguns dels paratges més adequats, per la geogra-
fia i pels seus vents generosos, per a les diferents modalitats de windsurf.
Catalunya és també un paradís per als qui fan esquí nàutic —pel clima i per les
característiques del mar—, i per als qui naveguen amb caiac per indrets tan
plens de coves naturals, espadats i racons insòlits com la Costa Brava, les illes
Medes o la costa del Montgrí.
Del l lagut a
la vela ol ímpica
A tot vent
El go l f de Roses compta amb l ’ ún ic
C lub M is t ra l de Cata lunya ,
i ns ta l·l ac ions que només es t roben
en l l ocs excepc iona ls per a l a
pràc t i ca de l w indsur f i e l k i tesur f .
Act iv i t a ts nàut iques
Badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge (Costa Brava)
L’Estartit - Illes Medes (Costa Brava)
Vilanova i la Geltrú (Costa del Garraf)
Salou - Cambrils - Mont-Roig/Miami Platja (Costa Daurada)
Santa Susanna (Costa del Maresme)
TARRAGONA
BARCELONA
GIRONA
CADAQUÉS
Associació catalana d’estacions nàutiques www.encatalunya.com. . . . . . . . . . . . . E s t a c i o n s N à u t i q u e s
Estacions nàutiques:
vacances sense parar
Si t’agrada el mar, no pararàs. Molts clubs i molts esportistes d’alt nivell trien el nostre país per a les seves
estades de preparació. Però també hi ha molts visitants que combinen les vacances de sol i de platja amb
activitats esportives relacionades amb el mar. Fan vela, surfing, windsurf, piragüisme, esquí nàutic, sub-
marinisme, o una mica de tot. I tenen, a l’abast, un país que ofereix moltíssimes altres possibilitats. Per
no parar.
Les cinc grans estacions nàutiques de Catalunya són els espais ideals per a unes vacances actives. Dis-
posen d’instal·lacions certificades i tota mena de serveis de qualitat. Ofereixen la possibilitat de practicar
qualsevol esport nàutic a tots els nivells —des de la iniciació a la vela fins a les immersions submarines—
i les complementen amb diverses modalitats d’allotjament, amb una oferta gastronòmica interessant i amb
propostes, sempre innovadores, que apropen el visitant al medi ambient, a l’entorn cultural o a la vida tra-
dicional del país.
Act iv i t a ts nàut iques
17
E l mar
del silenci
19
A Catalunya hi ha 115 clubs d’immersió o diving centers,
i un entorn submarí extraordinàriament variat.
Amb un clima privilegiat, que facilita les immersions en
qualsevol època de l’any, i una llarga tradició que va
començar a prendre força l’any 1952, amb la fundació del
primer club dedicat a la immersió, Catalunya ofereix pai-
satges submarins tan cèlebres com els de Cap de Creus
—entre Roses i el Port de la Selva—, els del massís de
Montgrí —els roquissars situats entre l’Estartit i l’Esca-
la—, les illes Medes, o les praderies de posidònia de la
costa del sud.
Cal destacar dos paisatges excepcionals: el Parc Suba-
quàtic de Tarragona (Costa Daurada), una superfície pro-
tegida i lliure del tràfic marítim, que inclou l’atractiu de
sis grans vaixells enfonsats; i la Reserva Marina de les
illes Medes (Costa Brava), un dels paradisos submarins
més reconeguts del Mediterrani.
Entre congres
i coral ls
Submerg i r-se a les ca les i roquers de la cos ta
med i te r ràn ia , en un s i l enc i b lau que només
t renca la pròp ia resp i rac ió , és una de les
exper iènc ies més in tenses i s ingu la rs que ens
ofere ix e l l i t o ra l ca ta là , que compta amb a lguns
para tges reconeguts mund ia lment per a l a
pràc t i ca de l submar in i sme .
Submar in i sme
Submar in i sme
El conjunt de les illes Medes treu el cap com una prolongació natural del mas-
sís de Montgrí. Està format per sis illots que emergeixen a menys d’una milla
de la població costanera de l’Estartit: el Medellot, la Meda Gran, la Meda Peti-
ta, les Ferrenelles, el Tascó Gros, el Tascó Petit i el Carall Bernat.
La singular geomorfologia d’aquests illots ha creat un paisatge submarí sor-
prenent: les cavitats que perforen la Meda Gran són tantes i tan profundes que
gairebé es pot dir que tota l’illa se sosté sobre columnes de pedra, com una
catedral de les profunditats. L’espectacularitat d’aquest fons marí i la biodi-
versitat que s’hi acull s’afegeixen al fet que, des de 1990, les Medes i el seu
entorn són un espai protegit i configuren una de les reserves de flora i fauna
marines més importants de la Mediterrània Occidental. Aquesta zona dispo-
sa d’un website especialitzat: www.enestartit.com
Les Medes:
la catedral submarina
Veure els grans meros o les misterioses morenes, descobrir grans
formacions de corall roig, estrictament protegit, són algunes de les
grans alegries dels submarinistes al nostre país.
El 1955 el «Calypso» va ancorar davant de les Medes, i l’equip que diri-
gia el comandant Cousteau va fer-hi un estudi exhaustiu de flora i
fauna. En va destacar l’abundància i la varietat dels camps de corall.
Des d’aleshores els estudis han inventariat un total de 1.345 espècies
vegetals i animals submarines, a més de les més de 60 espècies d’o-
cells que habiten als roquissars o els visiten.
Biod ivers i tat
21
E l mar de la
tranquil·l itat
23
Navegar
de cala en cala
Amb to ts e ls tons de verd i b lau ,
en t re murs de roca i de vegetac ió ,
l es ca les de la cos ta ca ta lana
fan un rosar i de pe t i t s oas is
per fone ja r l ’ embarcac ió i gaud i r
d ’un entorn de gran be l l esa na tura l .
Molts navegants es deixen portar per les marinades suaus i naveguen tranquil-
lament de cala en cala a les postes de sol. Les migdiades a la fresca, les capbus-
sades en aigües cristal·lines i el paisatge únic que ofereix la costa des del mar
són un privilegi reservat a les gavines i als navegants.
Per bé que a la Costa Brava, des de Colera fins a Blanes, s’hi concentren la
majoria de cales i caletes, i molt especialment al Cap de Creus i al voltant del
cap de Begur, amb racons tan pintorescos com Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna i
Aiguablava, també al sud del país, on predominen les grans platges de sorra dau-
rada, hi ha caletes encara verges, recollides entre pinedes i barrancs, com Cala
Fonda, Cala Moros o Cala Forn.
Tur isme de descans
Pobles blancs
i b laus
Finestres
obertes al mar
El mar i la llum són una qualitat més dels pobles mariners de Cata-
lunya. Murs emblanquinats i portes i finestres de blau mariner dia-
loguen amb l’esclat del blau i el blanc del mediterrani. Protegits al
fons de cales, i concentrats en un laberint de carrers estrets, al vol-
tant de l’església, el Port de la Selva, Cadaqués, l’Escala, Calella
de Palafrugell, Tossa, Sitges i tants d’altres, han sabut respondre
a les noves necessitats del turisme sense perdre la seva essència
i conservant en bona part la seva manera de viure.
En aquests pobles, integrats en l’entramat urbà, el visitant hi trobarà una gran varietat
d’allotjaments, que van des dels hotels de gran confort situats vora el mar fins als càmpings
més ben equipats, ben situats en l’entorn natural, a més d’una àmplia oferta per a la pràctica
de les activitats aquàtiques.
Tur isme de descans
25
E l mar
de la pesca
27
Quan e l ve l l o f i c i ha esdev ingut un espor t,
ha t roba t en e l nos t re l i t o ra l un ter r i to r i
amab le i un c l ima d ’enve ja que se sumen
a una gran d ivers i ta t d ’hàb i ta ts i
d ’espèc ies : to t un mar per a l a pesca .
Un esport amb
tradic ióEl Mediterrani és un mar d'una gran riquesa biològica, i l'activitat pesquera es
remunta a milers d'anys enrere, quan el mar era encara, més que un camí, una
frontera. A Catalunya hi ha testimonis arqueològics de la pesca des dels temps
dels ibers, entre els segles VI i I a C. Els romans van crear grans factories de salaó
de peix i centres de distribució de conserves salades que es transportaven en
àmfores per tot l'imperi.
Aleshores la pesca mediterrània era una pesca de poc recorregut, i les arts tra-
dicionals, com les nanses, els palangres o les xarxes, sempre s'han calat a prop
de la costa, en una geografia propera i ben coneguda, justament on se situen els
hàbitats marins més rics.
Pesca espor t iva
29
La pesca esportiva es va començar a desenvolupar paral·lelament al
turisme, fins a esdevenir una de les activitats nàutiques més popu-
lars de Catalunya, amb més de 30.000 federats, que representen un
30 % de les llicències de pesca esportiva de tot Espanya.
Els clubs i les associacions de pesca creen una xarxa ben consolida-
da que, afegida a les infraestructures, als equipaments, i a la gran
quantitat de paratges aptes per a la pesca, faciliten molt la pràctica
d’aquest esport.
Alguns dels ports marítims amb més tradició, i més ben dotats per a
la pesca, són els Roses, Palamós, Arenys de Mar, Sant Feliu de Guí-
xols, Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Tarragona o Sant Carles de la
Ràpita.
La costa catalana acull cada any prop de 1000 concursos de pesca
marítima recreativa, des de l’spinning fins a la pesca d’embarcació
fondejada, passant pel curricà d’altura, el brumeig o el curricà de
costa.
Recordeu que es tracta d’una activitat reglamentada i planificada pel govern de la comunitat autònoma
de Catalunya, la Generalitat, i que les federacions o associacions de pescadors vetllen per la sostenibili-
tat dels recursos i l’equilibri dels ecosistemes.
Els practicants de la pesca marítima han de disposar d’una llicència i ajustar-se a les normatives legals,
amb especificacions molt concretes per a cada temporada. Només és permesa la captura de peixos,
mol·luscs, cefalòpodes i garotes. Entre les captures més valorades cal destacar algunes peces de gran-
dàries importants, com la tonyina, algunes espècies de tauró i de peix espasa, a més del llobarro, el con-
gre, el bonítol i l’orada.
País de pescadors
Respectem el medi ambient
Pesca espor t iva
E l mar de la
història
3 1
La Med i te r ràn ia és una mar amb mo l ta
h is tòr i a , escenar i d ’ i n te rcanv is comerc ia l s
i cu l tu ra ls des de fa més de vu i t m i l anys .
Aquesta h is tòr i a ha de ixa t l a seva
empremta a les costes de Cata lunya .
H is tòr i a i t rad ic ió
Un gran país
mediterrani
Al segle XIII i principis del XIV,
els reis catalans estenen els
seus dominis, fins abarcar a més
de València i Mallorca, Sicília,
Sardenya i el regne de Nàpols.
A les darreries del segle XIV, les
normes jurídiques que regula-
ven el dret marítim català es van
compilar en el Llibre del Con-
solat de Mar, que va assolir una
difusió internacional i va ser
pres com a model de dret mer-
cantil arreu d’Europa.
Al segle VI a C els grecs van fundar la colònia d’Emporion. Cap a l’any
200 a C s’inicia el procés de romanització, que configura la personalitat
pròpia de la futura Catalunya. La zona arqueològica de Tarraco, l’actual
Tarragona, ha estat declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.
De les torres
de guaita als fars
Tradic ions marineres
Viure el mar és, també, deixar-se captivar per les tradicions d’aquest
país mariner. A la Costa Brava, durant l’estiu, de segur que tindreu oca-
sió d’assistir a alguna cantada d’havaneres. Aquestes cançons van ser
introduïdes pels mariners catalans que feien la ruta de Cuba, al segle XIX,
i, juntament amb el cremat (una beguda feta a base de rom cremat i aro-
matitzat amb canyella i llimona), hi han arrelat en la cultura popular fins
a convertir-se en part essencial de les nits d’estiu de la costa catalana.
Si en teniu ocasió, demaneu que us tradueixin les lletres: parlen de l’amor,
de l’enyor, dels temps de guerra, de la soledat a bord...
No us perdeu, tampoc, les festes i processons marineres que se celebren
en molts indrets de la costa el dia 29 de juny, Sant Pere, patró dels pes-
cadors, o el 16 de juliol, la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent de
mar.
A partir del segle XVI, les torres de guaita van esdevenir imprescindibles per defensar
la costa dels atacs de pirates i corsaris. Situades estratègicament als turons enfilats
sobre el mar, estaven unides per camins de ronda, molts dels quals segueixen itine-
raris de gran interès paisatgístic i s’han pogut recuperar com a espais de lleure.
Un altre element característic de les costes catalanes són els fars, actualment en pro-
cés de conversió a petits hotelets de turisme rural, molts dels quals se situen en
indrets tan salvatges com privilegiats.
H is tòr i a i t rad ic ió
33
Museus
E ls museus del marCatalunya us proposa un magnífic complement a les vostres activitats nàuti-
ques: la visita d’alguns dels museus mariners i centres d’informació, docu-
mentació o divulgació sobre el mar més interessants d’Europa.
Museu de la Pesca. Palamós. Costa BravaA través d’un pròleg audiovisual i de cinc àmbits, el visitant descobri-
rà el món de la pesca a Catalunya. Presentat en 5 idiomes.
El museu compta també amb material etnogràfic procedent de tribus
indígenes d’Amèrica del Sud, recollit per viatgers locals.
Moll Pesquer, s/n
17230 Palamós
T 972 600 424
www.museudelapesca.org
Museu Marítim de BarcelonaSituat a les Drassanes Reials, conjunt arquitectònic del gòtic civil cata-
là amb més de 700 anys d’història, aplega col·leccions de models de
vaixells, mascarons, cartografia i la rèplica de la Galera Reial de Joan
d’Àustria, que serveixen per explicar les relacions entre l’home i el mar
al llarg dels temps, centrant-se en l’àrea mediterrània.
El Museu té una extensió a l’aigua, el Santa Eulàlia, un pailebot de tres
pals de 1928, que es pot visitar al Moll de la Fusta, excepte quan navega.
Av. de les Drassanes s/n
08001 Barcelona
T 933 429 920
www.museumaritimbarcelona.com
Observatori del Litoral. Consorci El Far. BarcelonaCentre de recursos documental adreçat a professionals i a entitats
públiques i privades que treballen en l’àmbit de la promoció econòmi-
ca, social i cultural del litoral de Catalunya.
El centre disposa de la primera Escola de Navegació Tradicional al
nostre país.
Escar, 6-8
08039 Barcelona
T 93 221 74 57
www.elfar.diba.es
www.entfarbarcelona.org
L’Aquàrium de BarcelonaA més de la reproducció acurada dels hàbitats marins de la mediterrània i d’altres mars d’ar-
reu del món, hi podreu visitar l’espectacular Oceanari, únic a Europa. Un túnel transparent,
de 80 metres, el travessa per sota, i us permetrà veure orades, morenes, peixos lluna, raja-
des i dues classes de taurons, el gris i el solraig de sorra.
Si disposeu del títol d’immersió en vigor, podeu fer immersió amb taurons, una experiència
única i inoblidable.
Moll d’Espanya del Port Vell, s/n
08039 Barcelona
T 93 221 74 74
www.aquariumbcn.com
Museu de la Marina de Vilassar Museu local dedicat a la presentació de diferents arts de pesca, instruments nàutics, codis
de senyals al mar, etc.
Un dels temes que formen part de l’exposició i de les línies d’investigació del museu és el
comerç d’esclaus.
Av. Eduard Ferrés i Puig, 31
08340 Vilassar de Mar
T 93 750 21 21
www.vilassardemar.org
Museu de la Nàutica del MasnouUna aproximació interessant a la vida marinera del Masnou, amb àmbits dedicats a la pesca,
el comerç amb Amèrica i la construcció de vaixells a les drassanes locals.
El Museu acull una Escola de Maquetisme Naval.
Edifici Centre
C.Josep Pujadas Truch, nº1-A, 2a planta
08320 El Masnou
T 93 540 50 02
www.elmasnou.cat/museu
Museu del Port de TarragonaDedicat a la història del Port de Tarragona des dels romans fins a l’actualitat.
Com a extensió del museu, podeu visitar el Far de la Banya, un far del segle XIX que mostra
l’antic habitatge del torrer i diferents objectes relacionats amb el món dels senyals marítims.
Refugi 2, Moll de Costa
43004 Tarragona
T 977 259 442
www.porttarragona.es
Museus
35
E l mar de la
gastronomia
37
Peix que encara
bel luga
Compradors, intermediaris, turistes i gent de mar van
a rebre les caixes de lluç, roger, calamar, pop, sardi-
na, pagell, gamba, escamarlà, verat, orada, escòrpo-
ra, déntol, seitó i tota mena de peixos que encara
belluguen.
A la costa catalana hi ha 19 llotges on els pescadors
subhasten la pesca del dia, tal i com segles i segles
enrere, per assortir del millor peix fresc els fogons de
les cases i els restaurants del país.
A les llotges, comença la subhasta. En alguns indrets
encara es criden, de més a menys, a una velocitat
prodigiosa, els preus de cada caixa. El comprador fa
un gest, un crit, una ganyota, i el subhastador atura
el compte i anuncia l’adquisició. I amb l’arribada de
les noves tecnologies a les llotges, la compra del peix
continua sent tot un espectacle.
Cata lunya té una gran
trad ic ió com a pa ís pescador
i consum idor de pe ix , amb
una f lo ta cos tanera formada
ma jor i tà r i ament per pe ti tes
embarcac ions. Quan comença
a caure e l so l l es barques
tornen a por t i e l s mo l l s
comencen a an imar-se .
La t rad ic ió med i te r ràn ia
39
De sempre i d’ara
El mar del suquet de peix
Una recepta marinera
Molts pobles de la costa són coneguts per la qualitat dels seus productes mariners: les anxoves
de l’Escala, les gambes de Palamós, els llagostins de Sant Carles de la Ràpita o les ostres de l’Am-
polla. També hi ha plats representatius d’una comarca o d’una població concreta, com el xató del
Garraf i el Penedès, el peix blau ganxó del Baix Empordà, o el rossejats i el xapadillo del delta de
l’Ebre.
La gastronomia catalana combina les arrels i els senyals d’identitat
amb les noves idees dels cuiners i cuineres contemporanis, que han fet
de la nostra cuina una de les més prestigioses del món.
La cuina tradicional pren trets diferenciats segons la zona geogràfi-
ca. A la Costa Brava hi predomina la cuina marinera, amb els suquets
i guisats mariners com a protagonistes, però en molts pobles interiors
de l’Empordà comencen a barrejar-se els productes de mar i els de
muntanya. A Catalunya, aquesta combinació és força generalitzada.
Algunes de les nostres estrelles gastronòmiques són el pollastre amb
escamarlans i les mandonguilles amb sèpia. Cap al sud, país de bones
verdures, és més habitual afegir al peix els productes de l’horta. I no
cal dir que el delta de l’Ebre, zona de producció arrossera, és un país
d’excel·lents arrossos mariners.
A partir d’aquesta tradició, la nova generació de xefs també ha cons-
truït i deconstruït plats extraordinaris.
El suquet és una recepta tradicional, d’origen mariner. Una manera senzilla de preparar el peix
a bord mateix de l’embarcació. Per això, les receptes són molt variables. Aquesta n’és una de les
mil que hi ha.
Per a 4 personesIngredients: 4 grans d’all i una ceba. Ametlles. Oli i sal.
Julivert i una fulla de llorer. Una cua de rap o qualsevol
altra mena de peix blanc. 4 gambes. Peix de roca. 4 pata-
tes mitjanes.
En una cassola sofregim mig quilo de peix de roca. De
seguida cobrim el peix amb aigua, hi afegim sal, una ceba
i una fulla de llorer, i ho fem bullir mitja hora o més.
En una segona cassola, amb una mica d’oli, passem 4 gam-
bes i les apartem.
En l’oli de les gambes, fregim una picada d’ametlles i qua-
tre dents d’all, tot ben picat al morter. Hi afegim un got de
vi blanc.
Colem el brou de peix i l’afegim a la cassola. Deixem que
es redueixi. Salem, tastem i rectifiquem de sal. Ja hi podem
posar les patates, tallades en rodanxes. Hi ha d’haver prou
suc com per cobrir les patates, però més just que abundós.
Si en falta, hi afegim aigua. Deixem que cogui uns quinze
minuts. Quan estiguin gairebé cuites, hi afegim els talls de
rap. Amb un quart d’hora, més o menys, el peix serà cuit.
Hi afegim les gambes al final, evitant que bullin.
La t rad ic ió med i te r ràn ia
Institucions nàutiques
Federació Catalana d’activitats
subaquàtiques
T +34 93 330 44 72
www.fecdas.org
Federació Catalana d’Esquí Nàutic
T +34 93 330 47 24
www.esquinautic.org
Federació Catalana de Motonàutica
T +34 93 330 47 57
www.motonautica.org
Federació Catalana de Pesca Esportiva
T +34 93 289 33 00
www.fcpeic.cat
Federació Catalana de Piragüisme
T 973 23 03 14
www.fcpiraguisme.com
Federació Catalana de Rem
T +34 972 572 690
www.remcatalunya.org
Federació Catalana de Vela
T +34 93 224 39 00
www.fcv.cat
Associació Catalana de Ports Esportius
i Turístics
T +34 93 415 33 01
www.acpet.es
Associació Catalana d’Estacions
Nàutiques
T +34 972 750 699
www.encatalunya.info
Institucions turístiques
Turisme de Catalunya
T +34 93 484 99 00
www.catalunyaturisme.com
Patronat Turisme Costa Brava
Pirineu de Girona
T +34 972 20 84 01
www.costabrava.org
Patronat Turisme Costa Daurada
T +34 977 23 03 12
www.costadaurada.org
Turisme de Barcelona
T +34 93 368 97 42
www.barcelonaturisme.com
Diputació de Barcelona
T +34 93 402 29 66
www.turismetotal.org
Terres de l’Ebre
T +34 977 44 44 47
Patronat de Turisme de Lleida
T +34 973 24 54 08
www.lleidatur.es
Turisme Val D’Aran
T +34 973 64 06 88
www.aran.org
Consorci de Promoció Turística
de la Costa del Maresme
T + 34 93 741 11 61
www.costadelmaresme.org
Els nostres centres de promoció
MADRID
T +34 91 524 18 92/90
ALEMANYA
T +49 697 422 4873
ITÀLIA
T + 39 02 873 93 573
XINA
T + 86 108 4 86 82 84
BENELUX
T +32 26 406 151
REGNE UNIT / IRLANDA
T +44 2 075 838 855
FRANÇA
T +33 0 1 4046 9892 (París)
T +33 0 468 35 1714 (Perpinyà)
PAÏSOS NÒRDICS
T +358 969 692 169
PAÏSOS DE L’EST
T +74 95 135 30 20
MarçSetmana Olímpica de Vela de Barcelona (ISAF) Regata vela lleugera. www.bosw.org
MaigTrofeu Zegna. Regata de creuer: www.zegna.cyberland.es
Regata Freixenet. Regata de creuer: www.regatafreixenet.com
Trofeu Comte de Godó. Regata de creuer: www.trofeogodo.rcnb.com
JunyWindsurf. Costa Brava Surf a Vela (SWA), Super-X. www.pwaworldtour.com
DesembreChristmas Race. Regata vela lleugera. www.christmasrace.org
Esdeveniments nàut ics
internacionals a Cata lunya
Adreces d’ interès
Fruit de la gran passió per la nàutica, Catalunya té una participació destacada a les regates internacionals. Als Jocs Olímpics, la vela és l’esport que més medalles ha
fet guanyar a Espanya.
