� Entrevista a Gabriel Ferraté, guardonat amb el Reconeixement Cecot 2005 � Propostes per optimitzar la fiscalitat d'aquest any� El coaching, una eina poderosa que capacita el canvi

ce otnòmiccNúm. 21 novembre/desembre 2005

Absentisme laboralAbsentisme laboral

Butlletí informatiu bimestral de la CECOTEdita: CECOT Adreça: c. Sant Pau, 6, 08221 Terrassa Tel: 93 736 11 00. Fax: 93 783 67 29 Web: www.cecotnomic.cecot.net

Serveis editorials, comercials i administratius:Grupo Quarck SL, c.Tenor Viñas, 1, 2n, 08021 BarcelonaTel: 93 200 36 77. Fax: 93 200 76 19 E-mail: quarck@grupoquarck.com

Editor: CECOTDirector: L. Miravitlles Col·laboradors: J. I. Gras, S. Jover, C. Pérez, J. C. Zúñiga,Yolanda Crochet, Xavier López-AtalayaDirecció comercial: QuarckCorrecció: TreelocDisseny i maquetació: J. V. IzquierdoImpressió: Litografia SADipòsit legal: B-41861-01ISSN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editorarespecta les opinions expressades per mitjà dels articlesdels seus col·laboradors, però no les comparteixnecessàriament, i només fa seus els continguts difosos permitjà de l’editorial.

Tiratge d’aquest número: 8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre elsassociats a CECOT, administracions públiques i patronals.

Darrerament ho hem fet en diverses oca-sions, però crec que n'hem de tornar a

parlar. I tots plegats. Em refereixo a la respon-sabilitat social, encara que, en aquest cas, enshi encaixaria millor el terme "irresponsabilitat".Com ja hem dit moltes vegades des de laCecot, les PIMES no podrem assolir els reptesde la responsabilitat social si no s'hi involucrentots els seus "stakeholders",és a dir,tots aquellsque hi tenen interessos. I des d'aquest punt devista,vull referir-me a la importància que tenendos elements clau per a la competitivitat de lesnostres empreses.El primer és l'absentisme.Tant en el cas de laindústria com en el dels serveis, per a què lanostra oferta sigui realment competitiva,hem d'aconseguir compensar els alts salarisque paguem a Catalunya amb una major pro-ductivitat respecte a la dels nostres compe-tidors amb salaris inferiors. En la pràctica,però, els empresaris catalans tenim un fortinconvenient que ens està impedint ser méscompetitius. Aquest problema és l'absen-tisme, des d'un ampli punt de vista. I aquí, laresponsabilitat o, millor dit, la irresponsabi-litat és doble.Per una banda,per part dels treballadors i delsseus representants. Estic convençut que tots,absolutament tots, som conscients i coneixe-dors del fet que hi ha una cultura molt "estesa"al nostre país "d'anar a buscar la baixa" en lloc"d'anar al metge per veure si estic malalt" (siem curo).També sembla que el fet de ser fu-madors ens dóna el dret de deixar la feina tan-tes vegades com vulguem per a fer el cigarret.Un aspecte molt preocupant si tenim encompte que a partir del 2006 això ens obligaràa sortir al carrer i perdre encara més tempsque ara.Algú pot pensar que exagero, però disposemde xifres que indiquen que l'absentisme a Ca-talunya és,en el millor dels casos,el doble quela mitjana espanyola. L'altra irresponsabilitat

en aquest tema és de l'administració pública.Sembla quasi inimaginable per a algú que a diad'avui un metge s'atreveixi a "no donar" unabaixa a un treballador que la demana, inde-pendentment del seu diagnòstic i, per altrabanda, les inspeccions són gairebé inexistents,fins i tot en els casos en els què les empreseshan denunciat els fets.Per cloure el tema de l'absentisme, un darrerapunt.Sembla que hem acceptat com a fet irre-meiable que, a determinades hores que ano-menem "punta",centenars de milers de treba-lladors passin, en molts casos, un percentatgemolt significatiu de la seva jornada aturats enun embós,això sí,a càrrec de l'empresa.El quel'administració pública no inverteixi en carre-teres o, alternativament, en transport públic,fa que en el conjunt,la nostra sigui menys com-petitiva.Hi ha un segon tema que en les darreres set-manes hem tornat a posar en relleu des deCecot.Encara que no ens agradi sentir-ho,apli-car més impostos,en aquest cas l'IAE,a les em-preses més competitives és socialment irres-ponsable, perquè penalitza a aquells que méspossibilitats tenen de donar estabilitat als llocsde treball. ¿Que els ajuntaments necessiten fi-nançament? Doncs parlem-ne.Però el que nopodem fer és perpetuar una cosa tan injustacom l'IAE perquè no saben d'on treure els di-ners.Arriba Nadal i és un excel·lent moment perparlar de responsabilitat social. Nosaltres fatemps que ho fem. Fa unes setmanes, senseanar més lluny, la nostra guia de la RSP ha arri-bat a una subcomissió del Congrés dels Dipu-tats,per a què serveixi de referència en el temaa nivell estatal.Però,com deia al principi,la res-ponsabilitat social és cosa de tots i les PIMESa soles no podrem assolir-ne tots els reptes.Espero que aquestes línies serveixin per a lareflexió i en qualsevol cas,voldria desitjar a tot-hom unes "Bones festes".

L'absentisme i certs impostos,una "irresponsabilitat social"

C A R T A D E L P R E S I D E N T

ce otnòmicc

FINANCES 4El dies que queden fins al final de l'anypoden ser clau per pagar menysimpostos

OPINIÓ 13Manuel Luque,associat deCuatrecasas Abogados i professortitular de Dret del Treball i de laSeguretat Social,ens parla del'absentisme laboral i l'empresa

CECOT 14L'absentisme laboral preocupa i molt,donat el seu augment els últims anys.La Cecot presenta diverses propostessobre la Incapacitat LaboralTransitòria

INDICADORS 16Les principals dades econòmiques delpassat trimestre valorades

CINC CÈNTIMS 17Notícies del món econòmic,empresarial i tecnològic

RECURSOS HUMANS 18El coaching,que parteix de que lapersona té capacitat de canvi i millora.

FLASH CECOT 21Algunes de les notícies mésinteressants protagonitzades per laCecot les últimes setmanes

MANAGEMENT 22El 2006 és aquí:hem recollit algunesde les perspectives econòmiques de lazona euro per al proper any

ENTREVISTA 24Gabriel Ferraté,fins ara rector de laUOC,ha rebut el ReconeixementCecot 2005 al Progrés Empresarial.Amb ell parlem de la relació entreuniversitat i empresa.

Ant

oni

Aba

d i P

ous

pres

iden

t de

la C

ecot

El dies que queden fins al final de l'anypoden ser clau per pagar menys im-

postos. Una bona estratègia en aquestmoment li evitarà ensurts desagradablesdurant el 2006,quan hagi de passar comp-tes amb Hisenda. En molts casos, una ve-gada hagi reunit la documentació ne-cessària i fet els números pertinents,potser vostè sol podrà prendre les deci-sions adequades. En d'altres haurà deposar-se a les mans de l'assessor fiscal pertal de dissenyar una bona planificació.

Aquest,sens dubte, i en funció de les sevasituació fiscal, li exposarà totes les possi-bilitats que tingui per optimitzar la seva fis-calitat. Són variats i en aquestes pàginesn'expliquem uns quants.N'hi ha dos,però,que semblen els més 'atractius' a primera

vista: els plans de pensions i la comprad'habitatge.

tatges. Primer els immediats: per cada1.000 euros d'aportació, s'assoleixen, enfunció de la situació fiscal del contribuent,estalvis fiscals que poden oscil·lar entre els10 euros i els 450, gràcies a què aquestessubscripcions redueixen directament labase imposable sobre la que es calculenels impostos a pagar. Com més baix és eltipus impositiu del particular,menors sónels beneficis tributaris, i l'estalvi fiscal ésmés gran quan més ho és el tipus.

Pel que fa als avantatges a llarg termini, lanormativa actual assenyala que si un plade pensions es recupera (sempre quehagin transcorregut més de dos anys dela seva contractació) en forma de capital,el seu import total es reduirà en un 40%a l'hora d'incloure'l en la corresponentdeclaració de renda com a rendiment deltreball.

Si s'opta pel rescat en forma de renda pe-riòdica, aquesta reducció no s'aplica. Es-collir una possibilitat o l'altra dependrà delvolum de rendes actuals, de les possiblesrendes futures i de si l'estalvi fiscal és o nosuperior al pagament fiscal en qualsevol deles dues modalitats de cobrament.

Tots els plans de pensions són iguals desdel punt de vista fiscal.Així doncs,què enspot fer decidir per l'un o l'altre? Són tresels factors que haurien de tenir-se encompte a l'hora de prendre una decisió:la rendibilitat financera efectiva i sostin-

R A S I C U R Tfinances

A la recerca de l'estalvifiscal pel 2006

PLANS DE PENSIONSCada any,durant els mesos d'octubre,no-vembre i desembre, les entitats finance-res fan un desplegament publicitari a favordels plans de pensions que és inusual du-rant la resta de l'any. De fet, el 70% de lainversió total en aquests productes esconcentra en aquesta època de l'any, se-gons l'últim perfil del partícip de plans depensions elaborat pel Banc de Sabadell.

Durant aquests dies ens cansem de llegir,en els anuncis que ocupen tota una pàginaa la premsa o a les cartes que ens enviendirectament les entitats financeres, o desentir (no necessàriament d'escoltar) alsanuncis radiofònics o televisius, la neces-sitat d'estalviar a llarg termini pensant enla jubilació alhora que s'expliquen mera-velles dels avantatges fiscals que suposasubscriure un pla de pensions privat.

Subscriure un pla de pensions té avantat-ges tributaris tant a curt com a llarg ter-mini. En un article a part poden seguir els

límits i les particularitats d'aquesta in-versió, però ara voldríem

esmentar-ne elsa v a n -

5

El més freqüent és començar a pensar en la de-claració de renda cap al més d'abril, però no hi hacap mena de dubte que el moment més oportú ésa finals d'any, quan encara hi ha temps per a fer

els últims ajustaments. Un primer consell és, d'en-trada, recollir tota la documentació necessària ifer un primer càlcul per, en definitiva, procurarpagar menys.

El desembre és un mes minvat per lesfestes de la Immaculada, la Constitu-

ció i les de Nadal, amb la qual cosa eltemps per a dur a terme alguna acció en-carada a disminuir el pagament de laRenda de les Persones Físiques de l'exer-cici 2005, s'està acabant, perquè el 31 de

desembre és l'últim dia de l'any i el darreren el que podrem dur a terme aquestesaccions que hem esmentat.

La legislació que afecta la Renda de lesPersones Físiques per a l'exercici 2005 noha variat,en essència,en comparació ambla dels anys anteriors, però sempre estàbé que en fem memòria. A continuacióus exposem les accions principals queheu de dur a terme abans del 31 de de-sembre, i que tenen una repercussiópositiva en el pagament de l'Impost (totrebaixant-lo naturalment).

INVERSIÓ EN L'HABITATGEHABITUAL

I) Adquisició o rehabilitació de l'habi-tatge habitual. Precisió.- No serveix la nua propietat o l'usdefruit,només la plena propietat.

Rehabilitació:- Que es classifiquin com a "actuació pro-tegida" en matèria de rehabilitació d'ha-bitatges (R.D. 1/2002)- Reconstrucció de l'habitatge, sempre iquan el cost global excedeixi el 25% delpreu d'adquisició (si s'ha produït durant

Principals accions positives al'hora del pagament de l'impostHabitatge principal, donatius,inversió en béns d'interès cul-tural, per aportacions i contri-bucions a sistemes de previsiósocial, entre d'altres qüestions,són algunes de les principals ac-cions positives

Amb l'objectiu de facilitar l'accésdels més joves a l'habitatge s'haestablert una deducció a laquota de l'Impost sobre la Rendade les Persones Físiques. Aquesttambé pot ser, doncs, un bon me-canisme per intentar reduir l'im-pacte fiscal, especialment si es tépensat accedir a un habitatge enels propers 4 anys.Els requisits per accedir aaquesta deducció són, de maneraesquemàtica, els següents:

La quantitat dipositada en uncompte habitatge no pot utilit-zar-se per a cap altra finalitatque no sigui la d'adquirir l'habi-tatge.

S'estableix un termini de 4anys per a realitzar l'adquisició.

Aquesta deducció es determinaúnicament per a la compra delprimer habitatge habitual.La base per a la deducció no potexcedir els 9.015,18 euros anualsi el tipus aplicable és del 15%.

Compte habitatge

guda a mig i llarg termini, les comissionsde gestió i dipòsit que es cobren enaquests productes i els premis en efectiuque ofereixen aquest dies les entitats fi-nanceres.

L'HABITATGEUn altre dels capítols importants a l'horad'optimitzar la fiscalitat és, un any més, lacompra de l'habitatge habitual.Tenen dreta deducció les quantitats invertides en laseva compra o rehabilitació. En un altrelloc d'aquestes pàgines trobaran l'expli-cació detallada dels 'números' d'aquestacompra.

Però val la pena tenir en compte algunesde les pautes de bona estratègia fiscal quela OCU posa a disposició dels contri-buents:

Conservi les inversions anteriors al 31de desembre de 1994.

No vengui el seu habitatge habitualsi li queda poc per a celebrar 65 anys.La venda de l'habitatge habitual éslliure d'impostos quan el propietari téaquesta edat o més. Per això convé es-perar, excepte si hagués comprat lacasa abans del 31 de desembre de1986, doncs en aquest cas el guany ja

n'estaria exempt.No vengui immobles al final de l'any. Si

vol vendre un habitatge els guanys del qualno estan exempts de tributar, en esperaral principis d'any podrà aplicar un coefi-cient d'actualització del valor d'adquisiciómés alt, la qual cosa origina un guany fis-cal menor.

No es desfaci d'inversions que tinguinun any o menys i hagin produït guanys.Convé esperar que hagin complert un anyi un dia des de la seva compra.Així noméspagarà el 15% del guany obtingut.En canvi,durant el primer any,tributarà el seu tipusmarginal (entre el 15% i el 45%,segons els

els percentatges anteriors seran del 20%i del 15%, respectivament.

II) Compte habitatge- S'admet la deducció de les quantitats di-positades en un compte habitatge, sem-pre i quan sigui per a una primera adqui-sició o rehabilitació, amb el límit de9.015,18 anuals.- El termini per a l'adquisició o rehabilita-ció de l'habitatge habitual és de quatreanys a partir de la constitució de la llibretahabitatge.

III) Tema minusvàlids- Donen dret a deducció les obres o ins-tal·lacions d'adequació de l'habitatge ha-bitual del contribuent, si aquestes fossinnecessàries per motiu de minusvalidesadel mateix contribuent o el seu cònjuge,ascendents o descendents,tant si són pro-pietaris, arrendataris, subarrendataris ousufructuaris.- La base de deducció és de 12.020,24 anuals y s'aplica el 15%.

PER DONATIUSEs pot deduir el 25% de les quantitats do-nades a fundacions reconegudes legal-ment així com a les associacions declara-des d'utilitat pública, previstes a la Llei

49/2002,encara que pot arribar al 30% enels casos d'activitats i programes priori-taris de mecenatge.(Han d'aparèixer coma tals als Pressupostos Generals de l'Es-tat). És necessària la certificació de l'enti-tat que rep el donatiu.

INVERSIÓ EN BÉNS D'INTERÈSCULTURALTindran dret a una deducció de la quotadel 15% de l'import de les inversions idespeses que es realitzin per a adquisi-cions fora d'Espanya de béns del Patri-moni Històric Espanyol.De la mateixa manera,la deducció serà del15% en els casos de conservació, restau-ració,difusió i exposició de béns d'interèscultural.També tindran el mateix percentatge del15% les actuacions als entorns protegits.

PER APORTACIONS ICONTRIBUCIONS A SISTEMES DEPREVISIÓ SOCIAL.Hi ha un límit màxim per a les quantitatsque poden deduir-se per aportacions aplans de pensions,mutualitats de previsiósocial i plans de previsió assegurats, queés de 8.000 euros anuals per a la suma d'a-portacions realitzades pels partícips,mu-tualista o assegurats, sense computar-se

els 2 anys anteriors), o del valor de mer-cat en el moment de la rehabilitació.

Ampliació:- Quan es produeixi un augment de la su-perfície habitable.

Construcció:- L'obra s'ha d'acabar dins d'un termini dequatre anys després d'haver fet la inver-sió.- Donen dret a la deducció les despesesde notari,registre,projectes,etc.així comla compra del terreny per a la construc-ció de l'habitatge.- S'assimilen a habitatge habitual els apar-caments de garatge adquirits a la mateixaescriptura, amb un límit de dos.- Per tal que sigui un habitatge habitual ésnecessària la permanència durant tresanys ininterromputs (hi ha excepcions quesón realment excepcionals)- L'habitatge ha de ser habitat en el ter-mini de 12 mesos a partir de l'adquisicióo de la finalització de les obres (també hiha excepcions molt excepcionals).

Deducció:- Hi ha un límit de les quantitats satisfe-tes, que és de 9.015,18 anuals (inclososels interessos, amortitzacions, etc.).- Quan s'adquireix un habitatge habituali s'hagi gaudit de la deducció per l'ad-quisició d'altres habitatges anteriors,s'exclouen de la base de deducció lesquantitats invertides en la nova, sempreque no superin les invertides en d'altresque fossin objecte de deducció ante-riorment.- Si la venda de l'habitatge habitual haguésgenerat un guany patrimonial exempt perreinversió, s'exclouen de la base de de-ducció pel nou habitatge habitual les quan-titats satisfetes sempre que no superin lesquantitats invertides en habitatges ante-riors que fossin objecte de deducció, aixícom l'import del guany patrimonialexempt.- El percentatge general de deducció ésdel 15%Si el finançament és aliè:Durant els dos anys següents a l'adquisi-ció o rehabilitació, el 25% sobre els pri-mers 4.507,59 euros i el 15% sobre l'ex-cés fins a 9.015,18 euros. Posteriorment,

finances

El pla de pensions garantit és un pla depensions ordinari al qual l'entitatbancària afegeix un compromís d'obte-nir una determinada rendibilitat un cophagi transcorregut el termini previst.

Per tant, gaudeix dels mateixos benefi-cis fiscals que un pla de pensions ordi-nari, és a dir, a grans trets, reduiran labase imposable de l'Impost sobre laRenda de les Persones Físiques les apor-tacions anuals realitzades fins a un lí-mit de 8.000 euros anuals. Tanmateix,si els partícips són majors de 52 anys, ellímit s'augmenta en la quantitat de1.250 euros anuals per cada any que su-peri aquesta edat, fins arribar al límitmàxim de 24.250 euros anuals. En con-seqüència, no es podran reduir de labase imposable, en concepte d'aporta-

cions a plans de pensions, mutualitatsde previsió social i plans de previsió as-segurats, més de 24.250 euros.

L'especificitat dels plans de pensionsgarantits es dóna en el moment en què,transcorregut el termini previst, la ren-dibilitat obtinguda no és l'esperada. Enaquest cas, opera el compromís de reva-loració i l'entitat de crèdit ha de satisferal titular del dret una quantitat igual ala diferència de rendibilitat obtingudarespecte de l'esperada. Aquest excésque, donat el cas, dóna l'entitat bancà-ria, té la consideració de rendiment delcapital mobiliari, tenint present que noseran d'aplicació les reduccions del 40%sobre aquests rendiments ja que aquestexcés no s'ha generat en un període su-perior a dos anys.

Plans de pensions garantits

segu

eix

a la

pàg

ina

11...

publireportatge

Què pot fer l'inversor peroptimitzar els seus estalvis el 2006?

Davant d'un entorn dinàmic, com-plex i amb una ingent quantitat

d'informació, la millor estratègia de l'es-talviador/inversor és buscar un asses-sorament expert, decidir quin nivell derisc està disposat a assumir i diversifi-car les inversions. Per això, Caixa Sa-badell ha adquirit un compromís fermdavant dels seus clients: oferir solu-cions globals dissenyant productes amida que responguin a les expectativesd'inversió de cada estalviador/inversor.L'experiència indica que l'estalvia-dor/inversor no només vol invertir,sinó que també necessita latranquil·litat i confiança que propor-ciona un assessorament financer ex-pert.

Si el bon metge diagnostica abans deproposar una medicació, l'assessor fi-nancer analitzar amb detall la situacióconcreta de cada inversor abans de pro-posar un producte. Per això, és neces-sari respondre a les següents qüestions:nivell de risc assumible, edat de l'inver-sor, horitzó temporal, patrimoni que esvol invertir i fiscalitat. El risc que un in-versor està disposat a assumir deter-mina quin tipus de diversificació es faràtenint en compte mercats, sectors, ter-mini de temps i avantatges fiscals.

Productes per a diferents objectiusi perfils de clientEn el proper exercici, la destinació de lesinversions passarà per la borsa (renda va-riable), els fons d'inversió, els dipòsits as-segurats de borsa i combinats,els dipòsitsa termini superior a dos anys i les asse-gurances amb tipus garantits (per teniruna atractiva rendibilitat i fiscalitat).Senseoblidar el pla de pensions com la milloropció per preparar la jubilació i les SICAVper a inversions significatives.

Els productes estrella seran:Dipòsits assegurats borsa i/o combinats.

Opció excel·lent per a inversors tradi-cionals que no volen riscos i que s'inicienen la diversificació. Combinen la rendibi-litat i l'atractiva fiscalitat dels dipòsits a ter-mini a més de dos anys amb l'entrada aborsa sense riscos. En alguns casos,aquests dipòsits també ofereixen un tipusd'interès mínim a venciment. Aquestsdipòsits permeten a l'inversor incorporarla renda variable a les seves carteres ga-rantint el 100% del capital invertit.

Fons d'inversió. La gamma és molt àm-plia: fons garantits, renda fixa, mixta, va-riable i els prestigiosos fons de fons ACMultiestrelles Selecció, que li permetranaccedir al complex món dels mercats in-

ternacionals de la mà de les millors ges-tores del món.A més, existeix la possibi-litat d'efectuar traspassos entre fons d'in-versió sense implicació fiscal, segons lalegislació vigent.

Plans de pensions.Imprescindible en qual-sevol cartera d'inversió pels seus benefi-cis fiscals,la rendibilitat a llarg termini i pelcomponent previsor. Convé disposar dediversos plans per tal de poder adequaren cada moment el grau de proporcióentre renda variable i fixa en funció de lasituació personal.

SICAV. Excel·lent instrument per ges-tionar patrimonis significatius.Té un fun-cionament similar als fons d'inversió i s'a-dapta ràpidament als canvis del mercat,sempre amb un òptim tracte fiscal.

Com a conclusió,el 2006 serà un any d'o-portunitats en el qual la renda variable,enles diferents formes que presenta, tindràun pes significatiu. Per això és recomana-ble ampliar l'horitzó temporal de la in-versió com a mecanisme general de pre-caució. El paper de l'expert financer deconfiança és imprescindible, arribats aaquest punt, per tal de dissenyar una di-versificació de la inversió òptima i adequarel risc al perfil del client.

finances

Quan arribaaquest mo-ment del'any ensqüestionemquè podemfer per re-baixar elsi m p o s t o sque haurem

de pagar l'any vinent, i mentre les enti-tats financeres ens estan inundant ambofertes per captar la nostra atenció, calque fem alguna reflexió sobre aquestesqüestions.

La primera i més important, és quequalsevol planificació fiscal no es pot fersols tenint en compte la normativa fis-cal, sinó que la fiscalitat ha de ser uncomplement de la decisió que ens ha depermetre, això sí, optimitzar-la. Ambaixò el que vull dir és que per exemple,si tenim capacitat d'estalvi i volem pre-

veure la nostra jubilació,pot ser que ferun pla de pensions sigui una bona al-ternativa, doncs ens permet obtenir unrendiment immediat per via de l'estalvifiscal que generem en la nostra decla-ració d'IRPF, a canvi d'un cost fiscal eldia que el cobrem on, presumiblement,la nostra renda serà diferent. Però encanvi, si sols fem un pla de pensionspensant a curt termini en l'estalvi quepoder obtenir ara,pot ser que aviat ensn'arrepentim quan ens n'adonem queaquests diners dipositats no els podemrescatar quan vulguem,doncs la seva fi-nalitat no era la de "l'especulació fiscal",sinó la de cobrir contingències.

La segona reflexió és que cal analitzarla cartera d'inversions que tenim, i sientre aquestes ens trobem amb alguncas on tinguem pèrdues generades enmenys d'un any. En aquest cas, potserseria interessant materialitzar aques-tes pèrdues, doncs si es tracta de pro-

ductes amb menys d'un any d'antiguitatens permetrà deduir aquestes pèrduesamb part dels ingressos regulars de lanostra renda.

I la darrera és revisar, en el cas d'estarpagant l'habitatge, si hem esgotat la ca-pacitat de deducció que ens permet lanorma. En cas contrari, aplicar una partdel nostre estalvi a rebaixar la hipotecapendent pot ser una decisió encertada,doncs li estarem traient un plus de ren-diment al diner i, a més, estarem rebai-xant el nostre endeutament. Podríemfer això mateix si el que pretenem ésadquirir, en el futur, el primer habitatgeo crear un nou negoci. Dipositar partde l'estalvi en un compte habitatge o enun compte nou emprenedor, ens apor-tarà un rendiment addicional del 15%de desgravació fiscal.

Enric RiusAssessor Fiscal

L’opinió de l’expert

On i com invertir per optimitzar la fiscalitat

les aportacions empresarials que de la ma-teixa manera tenen un límit de 8.000euros anuals.Si el partícip,mutualista o as-segurat té més de 52 anys, el límit es fixaen una quantitat que augmenta en 1.250euros cada any que superi aquesta edat,fins a un màxim de 24.250 euros en fer els65 anys. S'ha de tenir en compte que ellímit d'aportacions a causa d'insuficiènciade la base imposable, podrà ser objectede reducció durant els 5 exercicis se-güents.

Les aportacions i contribucions a sistemesde previsió social constituïdes a favor deminusvàlids tenen la seva normativa es-pecífica.Hi ha una quantitat màxima anualper aportant que no pot passar de 8.000euros i en conjunt no pot superar l'importde 24.250 euros anuals.S'ha de tenir en compte que la base liqui-dable general no pot ser negativa en capdels casos.

ALTRES QÜESTIONSTambé pot pagar la pena fer una repassadaràpida a les qüestions que no es tenen encompte per a les actuacions d'abans de fi-nalitzar l'any, a causa que de vegades s'o-bliden quan es fa la Declaració de Rendai que tot i així poden influir notablementen els resultats. L'enumeració no és ex-haustiva, l'hem escollit perquè els con-tribuents se n'acostumen a oblidar quanfan la declaració.

Prolongació de la vida laboral.Si els treballadors més grans de 65 anysperllonguen l'activitat laboral, s'incre-mentarà en un 100% la reducció per ren-diments de treball de l'apartat anterior.No es podrà aplicar l'increment esmen-tat a jubilats que de manera gratuïta tre-ballin per a ONG,Sindicats o d'altres en-titats sense ànim de lucre.

Mobilitat geogràfica.Els contribuents aturats inscrits a l'oficina

de treball que acceptin un lloc de treball queexigeixi el trasllat de la seva residència ha-bitual a un nou municipi, incrementaran enun 100% la reducció per rendiments de tre-ball durant el període impositiu en el quales produeixi el canvi de residència i el quesegueix (el contribuent ha de traslladar eldomicili al nou municipi).

Tenir cura dels fills.S'aplica als fills menors de 3 anys i en la quan-titat de 1.200 euros. En el cas d'adopció oacollida s'aplicarà en l'exercici en què s'hagiproduït l'esmentada adopció o l'acollida idurant els dos següents independentmentde l'edat de l'adoptat o acollit.També podeuacollir-vos a la deducció per maternitat enel cas de fills menors de 3 anys.

Assistència a discapacitats.Els contribuents discapacitats o per cadaascendent o descendent que generi dreta la reducció per discapacitat, podran re-duir la base imposable en 2.000 euros.

Encara que a aquestes alçades ja somfora de termini, cal tenir en compteaquest tipus de deduccions per a d'al-tres anys fiscals perquè quasi la totali-tat de les empreses poden tenir-hi ac-cés. Les deduccions fiscals per R+D+Isón una deducció directa sobre la quotaíntegra de l'Impost sobre Societats. Estracta d'una excepció que s'introdueixen el marc fiscal per a incentivar unesactivitats determinades (innovació),mitjançant la desgravació fiscal d'unesdespeses que ja han estat comptabilit-zades en el compte de resultats.

El criteri d'innovació tecnològica fa quegairebé totes les empreses tinguin pro-jectes deduïbles; són elegibles totaquells projectes d'investigació i desen-volupament o d'innovació tecnològicaque estiguin específicament individua-litzats com a tals. Per exemple: adaptaruna aplicació de programari per a faci-litar-ne l'ús per a persones discapacita-des; l'adquisició d'una patent, llicènciao disseny; l'obtenció del certificat ISO(no la implantació); un projecte pilotd'integració d'un terminal interactiu

(producte actual) amb programari decontrol i accés remot; el descobrimentd'un nou procés de fabricació (material+ procés de cocció) de la ceràmica peraugmentar-ne la resistència a les altestemperatures o als cops; un projecte demodificacions sobre la maquinària ac-tual per tal d'assolir nous processos i laseva implantació com a pilot (no la im-plantació en cadena); etcètera.

El Club Cecot Financer & Fiscal, junta-ment amb la Fundació Cecot Innovaciói el CIDEM, van organitzar una jornadade treball en la que es van tractar lespossibilitats de deducció fiscal per a larealització d'activitats de Recerca, De-senvolupament i Innovació. A conti-nuació us presentem les conclusions ales que vam arribar:

Disposem de les millors deduccionsque hi ha per R+D+I del nostre entorn.

Es fa molta més R+D+I que no es pen-sen les pròpies empreses.

De totes maneres aplicar-les no és fà-cil, perquè les definicions de R+D+I sónmolt restrictives i complexes i el siste-ma requereix identificar i documentar

molt bé cada projecte.El sistema ens ofereix alternatives

per poder tenir seguretat jurídica a l'-hora d'aplicar aquestes deduccionsque van des de les consultes vincu-lants fins a l'obtenció de la certificacióper part del Ministeri d'Indústria.

Segons la via per a la qual optem, elnostre nivell de risc variarà en relacióa Hisenda. Si no fem res, tindrem unrisc alt a l'hora de defensar l'aplicaciód'aquesta deducció. Si aconseguim lacertificació, el nostre risc és nul.

És molt aconsellable comptar ambl'assessorament d'una empresa espe-cialitzada en la gestió i documentaciód'aquests projectes. Per començar, pertal d'identificar projectes i/o les possi-bilitats de convertir en projectes les in-novacions que fan les empreses. En se-gon lloc, per a documentar-les. I entercer lloc, per assessorar-les duranttot el procés de certificació.

La Generalitat va crear una línia d'a-juts perquè les empreses puguin acce-dir a aquests tipus d'empreses consul-tores, i millorar així els seus processosde desenvolupament.

Deduccions fiscals per R+D+I

11

... ve de la pàgina 6

publireportatge

EMPRESES IMAN, serveis dequalitat a l'abast de la seva companyia

Sota el nom comú de IMAN s'integren un con-junt de firmes especialitzades en la subcon-tractació de serveis empresarials. Les empre-ses Iman van sorgir a principis dels anys 90 alcinturó industrial de Barcelona, experimen-tant posteriorment un important creixementgeogràfic, que en l'actualitat permet la cober-tura de serveis en tot l'àmbit nacional. La fi-losofia de Iman es basa en oferir serveis quede manera òptima cobreixin les expectativesdel seus clients, a partir de la demostrada ex-periència de la que disposa com intermediarientre empresaris i mercat laboral.Recursos HumansLes diferents activitats de les empreses Imanfixen la clau de l'èxit en la adequada selecciódel personal per cada feina concreta. Seguintaquesta premissa, la selecció es du a termemitjançant un rigorós sistema que permet ana-litzar el perfil personal i professional dels can-didats, amb un nivell d'exigència que anirà es-tablert pel grau de responsabilitat del càrrecque es precisi cobrir, fins tenir la total certesaquè cada incorporació respon a les exigènciesdel client.Mitjans TecnològicsTotes les companyies del grup disposen d'unparc de sistemes i eines totalment actualitzats,adaptats a cada servei,per tal de respondre rà-pida i eficaçment a les necessitats concretesde cada client.Millora de QualitatEl Departament de Qualitat s'encarrega de ga-rantir el control, seguiment i millora dels ser-veis contractats i confirmar que l'actuació delnostre personal respon als requeriments plan-tejats per l'empresa.

Les diferents empreses Iman i els seus campsd'actuació són:IMAN SEGURIDADDedicada en exclusiva a la seguretat privada,és un referent d'empresa en continua evolu-ció. Disposa del número d'autorització admi-nistrativa 2227,el qual acredita a Iman Seguri-dad a oferir serveis de vigilància,explotació deCentrals Receptores d'Alarmes i instal.lacióde sistemes de seguretat.Compta amb importants recursos humans itecnològics per cobrir les necessitats de qual-sevol empresa en matèria de seguretat.IMAN CORPORATIONS'especialitza en la subcontractació de serveisauxiliars a la labor productiva com el mante-niments de les instal.lacions i els serveis de re-cepció i atenció a visites;activitats que,malgratnecessàries i comuns a moltes empreses, estroben allunyades del core business, es a dir,del conjunt d'activitats que formen el verita-ble camp d'activitat d'una empresa,i a les qualsradica l'avantatge competitiu que pot tenir da-vant la seva competència.IMAN TEMPORINGCentra la seva activitat en donar serveis de tre-ball temporal.Disposa de l'autorització admin.

nº79/0036/95 a la Di-recció General d'O-cupació. Iman Tempo-ring posa a disposicióde les empreses unampli conjunt de pro-fessionals de diferentsnivells i sectors per ala realització de fun-cions eventuals, amb

tots els avantatges que suposa per a una em-presa la contractació de serveis de treball tem-poral.IMAN CLEANINGProfessionals de la subcontractació de serveisde neteja,basa la seva actuació en la utilitzaciódel suport tecnològic més adient per a cadatreball i una adequada formació del personalbase.A més gaudeix d'una estructura superiora l'habitual en el sector de la neteja, la qualaporta grans beneficis als seus clients. L'es-tructura i política de servei de Iman Cleaningpermeten oferir a qualsevol empresa una qua-litat molt per sobre de la mitja dins l'àmbit dela neteja, mantenint preus molt competitius.GarantiaLes empreses Iman ofereixen la garantia deservei que només pot oferir una companyiaconsolidada que compta amb la confiança degrans i petites empreses. Iman posa especialinterès en mantenir el contacte humà entreels seus clients i empleats: vostè sabrà, en totmoment, qui és el seu interlocutor a Iman, aqui ha de dirigir-se per resoldre qualsevoldubte o problema respecte al servei que se liestà oferint. Per al seu interlocutor, vostè noserà mai "un client més".

L’opinió de l’expert

resposta per afrontar tot tipus d'absen-tisme,i -a més- se'ns ofereixen mesures re-actives (acomiadament) i no preventives.Efectivament,en primer lloc,l'article 52.d)del Text Refós de la Llei de l'Estatut delsTreballadors (TRLET) a la seva redaccióactual legitima l'acomiadament objectiudel treballador (és a dir, amb reconeixe-ment d'una indemnització de 20 dies perany treballat i amb un màxim de 24 men-sualitats) en el supòsit en què les "faltesd'assistència a la feina" arribin al 20 per 100de les jornades laborals a l'empresa durantdos mesos consecutius, o el 25% durantquatre mesos discontinus en un períodede referència, en aquest darrer cas, dedotze mesos.Tot això només en cas quel'índex d'absentisme total de la plantilladel mateix centre de treball (no l'empresa)al qual s'hagi adscrit el treballador superiel 5% durant el mateix període de temps.Com hem dit, ens trobem davant de laprevisió d'una mesura reactiva, la més im-portant des de la perspectiva laboral, que- en tot cas - requereix uns percentatgesd'absentisme certament elevats.A més, sitenim en compte que a tals efectes no

computen les absències que siguin percausa de la vaga legal del treballador, l'úsdel crèdit sindical, la maternitat (materni-tat en sentit estricte,risc durant l'embaràs,malalties causades per l'embaràs, part olactància), permisos (llicències), vacances,un accident de treball, situacions d'inca-pacitat temporal de més de 20 dies con-secutius i les absències motivades per laviolència de gènere.En resum, i degut a que l'article 54.2ª) delTRLET legitima l'acomiadament discipli-nari (no indemnitzable) quan es produei-xin faltes repetides i injustificades d'as-

sistència o puntualitat a la feina, l'extincióobjectiva amb causa a l'absentisme (art.52.d) és en realitat una mesura que mirade donar resposta, bàsicament, a les si-tuacions d'incapacitat temporal per con-tingències comunes que sense ser per-llongades (menys de 20 dies) es reiterenen el temps (20 o 25% en dos o quatremesos + 5% d'absentisme al centre detreball).Sens dubte, aquestes fórmules reactivespoden ser una resposta per a situacionsmolt singulars, però difícilment podranresoldre un problema estructural a l'en-torn de l'absentisme.Dit d'una altra ma-nera, tot i que el recurs a l'acomiada-ment disciplinari pot servir per aprevenir comportaments anàlegs, difícil-ment aquesta mesura o l'extinció percauses objectives (més difícil d'explicar"socialment") solucionen el problema del'absentisme laboral.Arribat aquest punt, la majoria d'estudissobre la matèria assenyalen, i jo estic d'a-cord amb aquesta perspectiva, que granpart dels supòsits d'absentisme laboraltenen la causa en una clara insatisfacció deltreballador amb i a l'empresa,en una dèbilidentificació de l'esmentat treballadoramb els objectius, dinàmica i finalitat del'empresa.Òbviament, en aquest context- que acostuma a ser el més habitual - depoca cosa ens serveixen les mesures re-actives i individuals com l'acomiadament,perquè allò que es miraria de "prevenir"són les causes de l'absentisme.En resum, considero que l'absentisme,més que contraatacar-lo s'ha de preve-nir, i això només pot fer-se des d'una po-lítica de recursos humans que miri d'a-conseguir una millor identificació deltreballador amb l'empresa, incentivant laseva participació, millorant-ne la forma-ció professional,… Al cap i a la fi es tractade dur a terme una planificació empre-sarial que bé podria incardinar-se en elmarc d'allò que actualment es denominaavaluació, planificació i gestió dels riscospsicosocials.

Absentisme Laboral i Empresa

Manuel LuqueProfessor Titularde Dret delTreball i de laSeguretat Social Associat deCuatrecasasAdvocats

Des d'una perspectiva jurídica,que nosempre ha de conicidir amb la inter-

pretació organitzacional, entenem quel'absentisme laboral és el període detemps durant el qual un empleat s'absentadel lloc de treball durant l'horari/jornadalaboral per motius justificats (reconegutslegal,convencional o contractualment: in-capacitat temporal,maternitat,crèdit sin-dical, vaga, …) o bé per motius no justifi-cats ( retard,…).A aquest concepte jurídicclàssic de l'absentisme laboral s'hi ha afe-git, durant els darrers anys, una altra di-mensió d'aquesta noció com n'és l'"ab-sentisme presencial", que seria lautilització d'una part de la jornada i el llocde treball per a activitats personals (co-rreu electrònic, Internet, …).La relació entre l'absentisme i l'empresaés evident,un absentisme elevat comportauns problemes organitzatius importants ité una clara incidència en la productivitat.Tot i amb això, la manera d'analitzar l'ab-sentisme, la manera de controlar-lo i pre-venir-lo i fins i tot la manera de mirar dereduir-lo, ha de ser lineal, perquè existei-xen modalitats d'absentisme contra lesquals serà possible actuar de manera pre-ventiva sense que sigui factible actuar pera limitar-ne l'aparició (crèdit sindical, de-terminades situacions d'incapacitat tem-porals, conciliació de la vida familiar i la-boral, … ), i d'altres per a les que sí calactuar mirant d'evitar o minorar l'entitatde les causes que el generen (incapacitatstemporals vinculades a la insatisfacció ambel lloc de treball, vaga, …).En aquest context,la veritat és que el nos-tre ordenament jurídic ens ofereix una

13

Considero quel’absentisme, més quecontraatacar-lo, s’ha

de prevenir

atorguen,com ara assistència sanitària,ju-bilació, viduïtat, incapacitat, etc., tant permalaltia com per accident.

La gestió i administració de les presta-cions correspon fonamentalment a l'INSSi a les Mútues de les que podem dir-ne quesón les encarregades de l'absentisme la-boral, encara que no disposin de la legis-lació oportuna ni dels mitjans adequatsper a efectuar un control efectiu d'aquestabsentisme. Les empreses tampoc hanestat, fins ara,proactives a l'hora de posaren marxa plans de control o prevenció, apesar que en els últims anys s'està detec-tant una preocupació més gran sobreaquest tema (no hem d'oblidar que l'abo-nament de la prestació és a càrrec de l'em-presari durant els primers 15 dies).

La gestió de l'absentisme laboral a les em-preses és una de les tasques que,per reglageneral, desenvolupen els departaments

de recursos humans.Per això i arran de lesinquietuds detectades,el Club de Directiusde Recursos Humans de la Cecot ha refle-xionat sobre el tema amb l'objectiu d'asso-lir una millora de la competitivitat de lespimes i ha presentat un informe de pro-postes que,des de la Cecot, es farà arribara tots els estaments implicats en el tema,tantde Catalunya com de la resta de l'Estat.

Actualment hi ha bastants aspectes que in-flueixen en l'absentisme laboral o en de-riven. Alguns són prou coneguts i ambprou història al darrere (la malaltia, per

exemple),mentre que d'altres són 'novetats'o producte de les noves situacions laborals(com,per exemple,la utilització cada vegadamés intensa de les noves tecnologies i In-ternet amb la possibilitat de 'distreure's' dela feina,o el temps dedicat a la necessitat defumar fora del lloc de treball).

De tots ells, però,el Club ha centrat el seudebat i reflexions en les incapacitats labo-rals transitòries (IT), un dels aspectes quemés afecten l'organització del treball i el co-rrecte funcionament dels processos pro-ductius d'una empresa o organització i sobreels que l'empresa no té capacitat d'incidir (R.D.Llei 5/1992,de 21 de juliol i Llei 28/1992).

Els estudis realitzats per organismes com elCTECS,demostren que la despesa derivadad'IT és molt alta en províncies com Barce-lona,i troben com a única justificació les de-ficiències en el control administratiu de laIT.De fet,en els casos de baixes o d'incapa-

citat permanent sí que existeix un controlacurat i una revisió de la idoneïtat de la baixarespecte a les funcions i tasques del treba-llador,cosa que no succeeix en els casos d'in-capacitat laboral transitòria i que provocaaquestes deficiències en el control adminis-tratiu de la IT i, conseqüentment, un aug-ment de la despesa en aquesta partida.

Per tot això, el Club de Directius de Re-cursos Humans creu convenient que l'ad-ministració sanitària pugui actuar sobre elprocés de la IT per tal de corregir possiblesdeficiències existents. Les propostes del

Encara que, i segons un estudi publicata Occupational and Environmental Me-

dicine que analitza la freqüència de l'ab-sentisme laboral en 15 estats de la UE,elsciutadans dels països del sud d'Europa,entre ells Espanya,són els que acostumenfaltar menys a la feina per malaltia, l'ab-sentisme laboral s'està convertint en unfenomen que les nostres empreses patei-xen cada vegada més.Aquest absentismeinflueix en la productivitat de l'empresa iés un dels indicadors del desenvolupa-ment econòmic del país, segons l'opiniódels experts. És innegable que els costos,directes i indirectes, derivats de l'absen-tisme laboral tenen un impacte molt sig-nificatiu en les empreses. Per exemple,aquest costos suposen a les empresesnord-americanes una mitjana del 14,3% dela nòmina i els costos indirectes derivatsde substituir als treballadors absents sónla meitat dels costos directes.

A la UE, segons els últims estudis, l'ab-sentisme laboral representa entre l'1,4 iel 4% del PIB.Tot i això,els empresaris del'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf handenunciat fa pocs mesos que l'absentismelaboral triplica la mitjana nacional.Un es-tudi fet en aquestes comarques indica quedurant els últims cinc anys l'índex d'ab-sentisme laboral ha augmentat fins al 9%,unes dades rellevants i alarmants si es téen compte que l'estàndard espanyol estroba entre el 2 i el 4%. En aquest cas, lamajoria de les baixes es donen per inca-pacitat temporal i, d'aquestes, el 35%prové de suposades malalties psicològi-ques.Aquests empresaris asseguren que,a més d'haver de fer front a les despeseseconòmiques dels primers dies de baixa,l'empresa es torna dèbil i menys compe-titiva davant del mercat. A Espanya, l'es-tabliment de qualsevol empresa, nacionalo estrangera, comporta l'obligació dedonar d'alta a tots els treballadors al Ré-gimen General de la SS amb l'objectiu detenir accés a les prestacions que aquests

Claus per combatrel'absentisme laboral

C E C O T

Concepte Quantitat

Remuneració Salarial (*)400.020 milions d’euros

Quota patronal a la Seuretat Social (35% promig) (*)140.000 milions d’euros

Total 540.020 milions d’euros

(*)Font:Contabilidad Nacional de España.Base 2000.Serie contable 2000-2004 - Ins-tiuto nacional de Estadística.Taula: Remuneració de los asalariados por ramas de actividad

15

Mèdica per part de la Generalitat.Aquestarecomanació també està contemplada enl'informe del CETESC . (C)

Redefinir legalment el concepte d'Inca-pacitat Laboral Temporal: la patologia had'incapacitar per desenvolupar les funcionsconcretes del lloc de treball que ocupa lapersona de baixa. S'han de recuperar la

identitat o l'origen de la IT. (M) i (C)

Redefinir l'article 52-d) de l'Estatut delsTreballadors per tal que en el còmput glo-bal de l'absentisme a l'empresa es com-putin totes les baixes per IT sense limita-ció de la durada (M)

Estar exempt de doble cotització a la SSquan l'empresa hagi de cobrir la baixa perIT del treballador mitjançant un nou con-tracte d'interinitat. (M)

Que les Mútues que gestionen les IT pu-guin donar altes mèdiques i intercedir desdel primer dia. (M)

En empreses de menys de 25 treballa-dors, el Club reclama que sigui l'EntitatGestora qui efectuï el pagament directede la prestació d'IT. (M)

PROPOSTES RELACIONADESAMB CANVIS D'ACTUACIÓ OD'INTERPRETACIÓ DE LALEGISLACIÓ

Evitar la utilització de la baixa per IT ambmotius socials i no mèdics.La IT s'ha con-

vertit en un aspecte més dins l'harmonit-zació de la vida laboral,personal i familiar.L'actual marc legislatiu està abocant la des-pesa derivada de la IT social a l'àmbit pri-vat, per tant és obvi que l'estadística finalde la gestió de les IT no reculli aquesttipus de baixa. Des del Club es demanaque si una incapacitat temporal provo-cada per un estrès o una depressió no ésassistida o tractada per un professional dela psicologia, aquella incapacitat no tinguicobertura sanitària. (C)

No esgotar la IT en els casos en què jaes preveu el pas a situació d'invalidesa.(C)

Obligatorietat d'omplir la casella de du-rada probable de la baixa per IT, que per-metria una organització adequada dels flu-xos de treball a les empreses. Aquestacasella consta al formulari d'IT que had'omplir el cos mèdic en el moment de labaixa laboral i el que el Club demana ésque el cos mèdic ompli degudament la ca-sella habilitada per a aquest efecte. (C)

Fer campanyes de sensibilització adreça-des al personal facultatiu per combatrel'actitud 'd'anar a buscar la baixa' en les vi-sites en comptes d'anar a curar-se. (C)

La societat espanyola està suportant uncost que des del Club es considera inne-cessari.Si l'administració incidís,entre d'al-tres,en les propostes que es fan en aquestdocument i que afecten als seus respec-tius àmbits competents, es podria re-duir en 2 punts percentuals l'absen-tisme per IT amb un estalvi global de10.800 milions d'euros, sense tenirpresent la massa salarial el sector pú-blic ni els autònoms.

NOTA

(M) - Si l'àmbit de la proposta és l'admi-nistració central(C) - Si l'àmbit de la proposta és l'admi-nistració autonòmica.

Club estan estructurades en dues àrees,enfunció de la repercussió de les accions de-tallades i la incidència d'aquestes en el pro-cés global:propostes relacionades amb la le-gislació i propostes relacionades amb canvisd'actuació o d'interpretació de la legislació.

Alhora, el Club dóna suport i consideranecessària la taula de treball ja establerta

entre la patronal,els sindicats,el cos mèdici la Conselleria de Sanitat a la qual el Clubaporta aquest informe que resumim aquí.

PROPOSTES RELACIONADESAMB LA LEGISLACIÓ

Retornar a la situació de fa 13 anys, onl'administració es faci càrrec total de laprestació per IT del dia 4 al 15. El 100%del cost de la prestació de la seguretat so-cial dels dies 4 al 15 va passar a l'empre-sariat,en un moment puntual,i el Club estàconvençut que les empreses no hauriend'assumir aquest cost ja que no tenen ca-pacitat d'incidir sobre la gestió de la IT.(M)* Aplicar en casos excepcionals la prò-rroga de perllongar 6 mesos la baixa d'ITen arribar a l'any.Ara és una pràctica ha-bitual i no una excepció. En el caos d'in-capacitat permanent, l'empresa està assu-mint durant 8 mesos les despeses de laquota patronal i altres despeses extres.Enaquest cas, hauria d'existir un informemèdic on s'especifiqués la duració previ-sible de la baixa per tal que l'empresapugui reorganitzar la producció. (C)

Desenvolupar a Catalunya la Inspecció

L'absentisme laboral s'està convertint en un greuproblema per a les empreses, a més de la reper-cussió en la davallada de la seva productivitat icompetitivitat i el conseqüent augment de les des-

peses salarials que suposoa. El Club de Directius deRecursos Humans de la Cecot fa unes propostesper a debatir temes concrets i per aconseguir unamillora del procés que beneficiï a tots els ciutadans.

Absentisme laboral establert en un 7% (estimat) 37.800 milions d’euros de costper a les empreses

Proposta del Club de Directius de RRHHReducció de 2 punts percentualsAbsentisme laboral establert en un 5%

10.800 milions d’euros

Estalvi global en concepte d’absentisme laboral

10.800 milions d’euros

16

Valoració global

Des de fa uns mesos, setmana sí setmana també, s'anuncia lapossibilitat que el Banc Central Europeu (BCE) pugi els tipusd'interès.Segons gairebé tots els analistes,els baixos tipus d'in-terès poden provocar un increment de la inflació i fer perdrecompetitivitat a l'economia europea i per això el BCE vol apu-jar-los.Ara bé, de moment, la realitat contradiu aquesta anàlisi.Per una banda,la tan temuda inflació no ha arribat a Europa (ex-cepte en el cas de Espanya). Per l'altra, el BCE sembla que nos'atreveixi a pujar els tipus, almenys no de forma significativaperquè en fer-ho,podria anar en contra del creixement (que jaés molt fluix) i provocar un daltabaix en les molt endeutades

economies familiars europees. Sembla que finalment s'anunciaun petit increment (segurament 0,25 punts) pel mes de de-sembre, que tindrà un impacte molt limitat. La resta de les va-riables semblen bastant estables i només destaca una certa re-laxació dels preus del barril de petroli que, en tot cas, podriaser simplement conjuntural,de manera que les tensions torna-rien l'any 2006.A Catalunya les previsions del govern són opti-mistes pel 2006 però,des del punt de vista empresarial, resultauna mica inquietant constatar l'alt increment de la despesa enels pressupostos i la manca de perspectives reals de la inversióen infraestructures.

ce otnòmicc 21

Fonts: INE, Banco de España, Eurostat, La Caixa, OCDE, Ministerio de Economía y Hacienda.

DADA ÚLTIMA PREVIS IÓ DE FUTURPERÍODE DADAANTERIOR

� Producció i preus

PIB de Catalunya 2,3 (2T ’05) 4,1 (3T.‘05) Lleuger creixement

PIB d’Espanya 3,4 (2T ’05) 3,5 (3T ’05) Estable

PIB de l’eurozona 1,2 (2T ’05) 1,5 (3T ‘05)- Estable

Inflació a Catalunya 2,4 (juny ’05) 4,1 (setembre ’05) Lleuger creixement

Inflació a Espanya 2,1 (juny ’05) 3,5 (setembre ’05) Lleuger creixement

Inflació a l’eurozona 2,1 (juny ’05) 2,5 (setembre ’05) Estable

� Desocupació

Catalunya (EPA) 7,9 (2T ’05) 6,1 (3T ’05) Estable

Espanya (EPA) 10,2 (2T ’05) 8,42 (3 T ’05) Lleuger decreixement

Eurozona 8,9 (juny ’05) 8,4 (setembre ’05) Estable

Estats Units 5,2 (juny ’05) 5,1 (setembre ’05) Estable

� Índex de confiança

Índex de clima econòmic d’Espanya 97,7 (juny ’05) 77,4 (setembre ’05) Lleuger decreixement

Índex de clima econòmic de l’eurozona 96,5 (juny ’05) 97,4 (setembre ’05) Estable

Índex compost avançat dels Estats Units 103,1 (juny ’05) 76,0 (setembre ’05) Lleuger decreixement

� Mercats financers

Cotització de l’euro davant del dòlar 1,26 (2T ’05) 1,18 (3T ’05) Estable

Tipus d’interès de l’eurozona 3,76 (juny ’05) 2 (setembre ’05) Lleuger decreixement

Tipus d’interès dels Estats Units 3,04 (juny ’05) 4 (setembre ’05) Lleuger creixement

17

Encara que segons els pres-supostos de l'Estat pel

2006, la inversió estatal aug-menta a tot l'estat, la quantitatque li toca a Catalunya segueixbaixant. Els comptes del 2006de l'Estat mostren un incre-ment de l'11,5% de la inversióterritorialitzable, que puja a19.491 euros. El repartimentd'aquests 2.011 milions addi-cionals ha estat desigual. Si ensfixem en l'índex d'inversió perhabitant, la despesa estatal del'any que ve serà de 414 eurosper cada català, un 3,9% mésque en el 2005, però un 8,2%menys que la mitjana. En ter-mes absoluts, la partida desti-nada a Catalunya es de 2.820milions, davant dels 2.593 mi-lions destinats a Madrid, i aixòsuposa que l'aportació de l'es-tat per habitant en aquesta co-munitat augmenta fins el 446euros (un 8,4%).D'aquesta ma-nera, Catalunya perd un llocmés en el rànquing de les prio-ritats pressupostàries del Go-vern central:al 2005 estàvem al10è lloc, i al 2006 estarem al11è. Dels 2.820 milions querebrà Catalunya, 2.551 proce-deixen de les obres del minis-teri de Foment, que destina el18,5% del seu pressupost aaquesta comunitat. La meitatd'aquesta inversió, 1.263 mi-lions d'euros,correspon a l'Ad-ministrador de Infraestructu-ras Ferroviarias (ADIF), quededica el 90% d'aquesta xifra ales obres de l'AVE fins a Barce-lona i la frontera francesa.

Pressupostos del'Estat

EMPRESA

cinc cèntims

ECONOMIA

Telefónica compra 02

EMPRESA

Creixement de l'economia i de les exportacions

T elefónica ha protagonit-zat la major adquisició

de la història empresarial es-panyola -26.000 milionsd'euros pagats en efectiu-amb la com-pra d'02, lasegona com-panyia demòbils alRegne Unit ila tercera a Alemanya. L'o-peradora està convençudaque és a punt de produir-seun procés de concentració aEuropa i vol estar en primeralínia. Però també és veritatque la companyia ja no podiacomprar més al subconti-nent americà, on ja és líder ala majoria de països.

Abans d'aquesta compra, jahan reeixit algunes operacionsprotagonitzades per empresesd'aquí que aposten per Europa(el Banc de Santander i la com-

pra d'Abbey, l'adquisició aFrança de dos dels grans grupsimmobiliaris perpart de Metrova-cesa i Colonial),mentre que d'altreshan fracassat per di-verses causes (comla OPA de BBVAsobre la italiana

BNL). El cas és que Europa hapres el relleu a Amèrica Llatinacom a destí preferent de lespolítiques d'expansió i diversi-ficació de les empreses espan-yoles.L'euro i el marc jurídic i mer-cantil de la UE situen aquestanova expansió geogràfica a migcamí entre la internacionalit-zació pura i dura i la mera am-pliació del mercat domèstic enel que ja operen. Al mateix

temps, tambés'intenta posarremei a l'escassao nul·la presèn-cia de les nos-tres empresesals països del'Europa de l'Est.

L 'economia catalana crei-xerà aquest any un

3,3%, al mateix ritme que laeconomia espanyola.Aquestaxifra és la millor dels últimscinc anys.Es tanca així una dè-cada de diferencial negatiu decreixement respecte al con-junt d'Espanya.L'economia ca-talana ha cedit 3,5 punts delPIB amb relació a l'espanyolaen el període 1995-2205. I,com va fer el conseller Cas-tells en valorar aquestesdades, cal destacar la qualitatdel creixement experimentatel 2005, en què diversos sec-tors estan rellevant la cons-trucció,a pesar que segueixenexistint problemes ja tradicio-nals: estancament de la indús-tria,dèficit exterior,dèbil com-portament de la productivitati serioses dificultats per a re-baixar el diferencial d'inflacióamb la mitjana espanyola.Ac-

tualment, el gran motor decreixement de l'economia ca-talana és la demanda interna(el consum de les famílies crei-xerà un 4,5% aquest any),acompanyada per l'augmentde les exportacions (6,3% finsel juny, encara que les impor-tacions avancen a un ritme del12%) i el de la inversió indus-trial (amb un increment su-perior al 5%).Les vendes realitzades perempreses catalanes als mer-cats internacionals durant elsprimers sis mesos del 2005van pujar a 20.423 MEUR,xifraque representa un augmentdel 6,3% respecte l'any ante-rior i signifiquen una milloraclara respecte a l'evolució re-gistrada durant els últims tresanys, en què les vendes a l'ex-terior avançaven a un mitjanadel 2,3%.Amb aquestes dades,es certifica que la contribució

catalana a les exportacions es-panyoles s'ha elevat fins a26,8% i, si tenim en compteque el pes del PIB català res-pecte al del total espanyol ésd'un 18%,queda clar que el po-tencial exportador català ésmolt superior a la mitjana es-panyola.Ara bé, donat que les impor-tacions creixen més,la taxa decobertura segueix decreixentper quart any consecutiu finsassolir el 62,1%, el nivell mésbaix des de 1992.Els principalsclients de les empreses cata-lanes són als mercats euro-peus, destacant l'increment,durant el primer semestre del'any, de les exportacions diri-gides a França (16,9%), i ambincrements significatius pelque fa a les vendes als PaïsosBaixos (10,2%), Àustria(28,3%), Dinamarca (26,6%) iFinlàndia (23,5%).

18

Afortunadament,el coaching ha passatuna mica de moda, i això és un gran

avantatge", ens explica Montse Pichot,coach amb un reconegut currículum en lamatèria, perquè superat el boom inicial,"l'ambient resta més tranquil i es pot triarmillor.L'empresari que realment vol com-prar un coaching està molt més informatsobre aquesta eina i sap, per una banda,què busca i, per una altra, que no tots elsprofessionals són aptes per a les mateixescoses, ni per a les mateixes branques delcoaching.A més, aquest empresari té lesreferències del mercat,pot contrastar di-verses experiències i pot afinar millor laseva elecció".

Això que hem esmentat, afinar en l'elec-ció del coach, és molt més important queno sembla, perquè el coaching és una eina

molt bé que si tenen un bon professio-nal, ocupi el lloc que ocupi, és molt difí-cil substituir-lo.El coaching és un conjuntde tècniques, no una de sola, que s'adre-cen a la persona. És important tenir encompte el matís 'conjunt', perquè no hiha una única cosa que funcioni sempreaïlladament.

El coaching es pot adreçar a qualsevolpersona que ocupi qualsevol posició a lacompanyia. Però és habitual que les em-preses potenciïn d'una manera especialles habilitats directives dels seus direc-tius: bàsicament quan troben que aquestcol·lectiu encara que pugui ser molt botècnicament, no ho és tant gestionantpersones.

En aquest àmbit hi por haver un buit,ques'intenta omplir de diverses maneres.Laformació, que és la més tradicional, potfuncionar molt bé,però té un model quemoltes vegades no persegueix la trans-formació de la persona,el canvi d'algú enuna determinada habilitat, sinó una acu-mulació d'aprenentatge del qual en re-tens una quantitat limitada i després ensaps aplicar una altra quantitat limitada.

¿Com treballa el coach? Ha de tenir clarquè és el que vol l'empresa i quins resul-tats persegueix. I a partir d'aquí, definirels objectius: les àrees que s'han de tre-ballar i de quina manera l'empresa com-provarà que realment s'han aconseguitels canvis. "En això -segons Pichot- s'hade ser estricte, perquè l'empresa nocompra fum." L'empresa diu al coach:"Emsembla bé això que m'explica, faci-hocom li sembli oportú, però digui'm si joal final trobaré que l'equip d'aquest sen-yor està més motivat, si aquest altre hacohesionat el seu, o si aquest tercer esrelaciona millor amb el cap de l'altre de-partament."

Pot passar que el que reclama l'empresa

recursos humans

El coaching, una poderosa einaque afavoreix el canvi

que s'aplica a les persones. Definit com a"procés de facilitació que té com a missióajudar la persona que el rep -el coachee-a aprendre i a descobrir per ella mateixacom fer les coses, en contraposició a en-senyar o instruir",el coaching treballa moltdirectament sobre les persones,d'una ma-nera molt íntima,tant que si un procés d'a-quest tipus no funciona, és fàcil que l'ex-periència resulti contraproduent.

¿I què ha de fer l'empresari per tal d'afi-nar el millor possible en l'elecció? Asses-sorar-se i veure més d'un coach. Ha d'ac-tuar amb el mateix rigor amb el quèinverteix diners en altres àrees de la com-panyia. És molt important que l'empresaque selecciona un coach ho faci amb moltacura. No sempre dóna bon resultat in-vertir en una filosofia si no l'ha d'impartirun bon professional. Seguint el raona-ment de Montse Pichot, a l'hora de plan-tejar-se el coaching, "l'empresari ha d'in-tentar parlar sempre amb la persona quel'ha de fer, no ha de comprar un projectesense nom,és millor identificar bé la per-sona que hi ha al darrere, i això és vàlidtant per l'empresa com per a les perso-nes que han de rebre el coaching. Perquèpot passar que no hi hagi encaix entreaquestes persones i el coach escollit i, sipassés això,no tindria cap sentit gastar-seels diners en aquest programa ni enaquesta persona".

Quan es dóna una situació en la que la re-lació no funciona, si veu que no avançaràamb aquella persona,el coach ha de saberaturar el coaching com més aviat millor."Vaen contra de l'ètica més elemental fer unacosa que saps que no anirà enlloc. I quanuna persona 'no està per la labor' ho notesperfectament", assegura Montse Pichot.

EL BON PROFESIONAL Per a la companyia, les persones són elmillor actiu. Les empreses intel·ligents, iser-ho no depèn de la seva mida, saben

El coaching parteix d'un axiomafonamental: la persona té capa-citat de canvi. Tothom té capaci-tat de canvi i de millora. I siaquest canvi i millora no es pro-dueixen, pot ser perquè la per-sona no vulgui, no perquè no ensàpiga. No tots els directius estand'acord amb molts canvis. Elcoach escolta primer què vol can-viar l'empresari i després parlaamb el directiu. Però no exposade forma directa les intencionsde l'empresa, sinó que primerpregunta al directiu què pensaque es pot fer amb el coaching iquines àrees li agradaria treba-llar. En moltes ocasions hi haacord entre empresa i directiu, ifer-ho d'aquesta manera tambéajuda a fer que aquest últim per-cebi que l'empresa vol que es tre-ballin determinades coses.

Pacte a dues bandes

Sobre bases d'ètica i transparència absoluta, el co-aching és una eina per gestionar persones, útil per-què es fa absolutament a mida, la qual cosa liatorga unes característiques molt especials. Si hi

ha voluntat per part de les persones que l'han derebre, és una eina molt poderosa i aconsegueix can-vis espectaculars a les empreses. Triar un boncoach s’ha de fer amb tot el rigor possible.

no coincideixi amb el que pensa el coa-chee.De manera que, el coach ha de pre-guntar d'entrada a l'empresari per què lisembla a ell que un directiu necessita co-aching. Potser és perquè les avaluacionsde rendiment no han donat un bon re-sultat, o perquè hi ha hagut un conflictea aquell departament...Però el treball delcoach parteix sempre d'unes presump-cions bàsiques sobre el coachee: el pro-fessional és un bon professional, les per-sones sempre tenen possibilitats de canvii la gent és bona gent. És a dir, si aquestapersona fa coses que no ha de fer, ¿quèfa el directiu perquè l'altra no canviï? Ambaixò es fa responsable a tothom dels can-vis que es generin al seu voltant.

Normalment no és el cas que les perso-nes no puguin fer les coses o les facin ma-lament perquè tenen una actitud nega-tiva. El que acostuma a passar és que nohan experimentat com fer-les d'una altramanera. I no perquè no els hi hagin ex-plicat o ensenyat, sinó senzillament per-què poden haver-hi moltes barreres afranquejar. I en aquest punt el coach estroba amb moltes persones que senzi-llament fan les coses d'una determinadamanera perquè creuen que així es posa-ran menys a primera fila, doncs a segonsquines empreses moltes vegades fa porestar-s'hi.Quan es parla del col·lectiu di-rectiu,hi ha por camuflada de moltes ma-neres,una por que ningú s'atreveix a ma-nifestar. I la por paralitza.

Establertes aquestes pre-misses,comença el treball.Depèn de casa cas, perònormalment el coachings'allarga de 12 a 15 hores(amb menys de 10 ésmolt difícil aconse-guir coses). El coa-ching és un procésque comença i ques'acaba,el receptorno pot 'repenjar-se' en la manera defer del coach, sinóque aquest hade marxar i el coachee ha de saber cami-nar tot sol.Amb el coaching es treballa lamanera que té la persona de viure una re-alitat en concret i tot allò que la personaha de desenvolupar, que és el que l'em-presa li està demanant,d'una manera moltpràctica.

¿Què és el que més es treballa durant elcoaching? Una gran varietat de temes.Podem posar-ne alguns exemples: temesde formació,de gestió de reunions (hi hadirectius que tenen problemes per mo-bilitzar els seus equips i que les reunionssiguin àgils);problemes de motivació (di-rectius que tenen equips, nombrosos ono, que no saben què fer perquè aquellagent vagi contenta a treballar, se'ls hi hanacabat una mica les eines); l'automotiva-ció (persones que porten molts anys almateix lloc de treball, que ho fan tot bé

però sense aquell puntet d'entusiasme,que amb el temps es va perdent una mica);la comunicació no verbal del directiu(molts coneixen la teòrica d'aquesta qües-tió, però fins que no ho veuen realmentno se n'adonen de la importància que té);programes de conciliació i gestió deltemps dels seus empleats; etcètera

¿I què es fa? Una part molt fonamental deltreball se centra en el coneixement de lapersona i en com viu l'empresa aquestapersona. L'empresa no és una realitatúnica. I, treballant amb equips directiuscomplerts, s'aconsegueixen canvis orga-nitzacionals molt potents, perquè es tre-balla a tots els nivells. És evident que lespersones no passen del zero al 100%,peròel treball del coaching intenta generar hà-bits i que la gent procuri fer un canvi enla bona direcció.

R A S I C U R Tpublireportatge

20

Asset-ip, una empresa de futuravui Entrevista a Benito Palma soci i Director Comercial d'ASSET-IP (www.asset-ip.com)

Per ������������ (www.thesmartstudio.com)

En un context en el qual els processos de pro-ducció, distribució i consum, així com, també,

els seus components (capitals,matèries primeres,mercats i gestió) han assolit escala planetària, lamajoria de les empreses es troba immersa en unprocés d'adaptació als nous escenaris.

Creada el 1994, ASSET-IP constitueix un exemplemodèlic d'empresa que ha experimentat una evo-lució ben pensada que li ha permès de treballarplenament dintre dels paràmetres de l'economiadel coneixement, basada en la generació de co-neixement com a principal font de productivitat.

És ben obvi que hom genera coneixement apartir de la transmissió d'informació. El conei-xement és experiència, valors, informació i"saber fer" i, dintre de les organitzacions (em-preses, institucions,entitats),no es troba,només,en documents o bases de dades, sinó també enrutines organitzatives, processos, pràctiques inormes.

La digitalització, la informatització, la telemà-tica (o telematització) i el format multimèdia -anomenades comunament TIC (Tecnologies dela Informació i la Comunicació)- ofereixen mol-

tes més possibilitats de processar, transmetre,crear, emmagatzemar, estructurar, gestionar icomunicar informació que no pas la tradicióoral, l'escriptura i la impremta totes soles.

ASSET-IP ofereix serveis de consultoria i asses-sorament en matèria jurídica i mercantil, fi-nancera i comptable, fiscal i tributària, de re-cursos humans i laboral i en assegurances,àmbits, tots ells, ben rellevants per al desenvo-lupament d'una empresa. I ho fa amb el suportde la seva plataforma on-line, una eina molt in-novadora alhora que ben senzilla d'utilitzar.

tss - Què té ASSET- IP que no tinguind'altres empreses?BP - Doncs la diferència és ben clara.ASSET-IP ofereix serveis de consultoria iassessorament en tots aquells àmbits re-llevants per al desenvolupament d'una em-presa i compta amb un equip humà deprofessionals i especialistes perfectamentpreparats, molt experimentats i -això ésclau-, alhora, en constant formació.

A més a més,ASSET-IP posa a disposiciódels seus clients la tecnologia mésavançada perquè puguin administrar el seunegoci de forma simple, ràpida i eficient.

La nostra plataforma on-line es una einamolt provada i senzilla d'utilitzar que per-met als nostres clients d'accedir, en qual-sevol moment i en qualsevol lloc, nomésdisposant d'un ordinador i d'una conne-xió a internet,als detalls crítics del seu ne-goci en -per exemple- matèria financera,tributària, jurídica o laboral. Sense inver-sions complexes ni de cost elevat.

tss - Però amb un instrument comaquest es perd molt el contacte per-sonal amb el client, oi?BP - Un instrument de comunicació nosubstitueix mai el tracte personal, ans alcontrari, permet de resoldre amb granrapidesa els aspectes més mecànics de lagestió per a centrar-se en aquells aspec-tes estratègics per al nostre negoci que

són importants de debò i per als qualsresulta, avui dia, tan difícil de trobartemps.

D'ençà de la seva creació, ASSET-IP habasat el seu creixement en l'aprenentatgeconstant i sostingut.Aquest aprenentatgeté un component emocional absoluta-ment insubstituïble que,únicament,té llocen el contacte directe amb els nostresclients.

tss - A més de la seva plataforma on-line, què remarcaria d'ASSET-IP?BP - ASSET-IP és una empresa centrada enel factor humà i que aprofita els avantat-ges que proporciona la tecnologia per aposar encara més èmfasi en aquest factor

humà. La importància que atorguem a laformació continuada del nostre equip deprofessionals constitueix, de fet, un delsnostres actius més valuosos perquè enspermet d'accedir amb una anticipació inu-sitada per a una empresa de la nostra di-mensió a notícies, mercats i escenaris defutur.

tss - Però, si són ja especialistes,pera què volen encara més formació?BP - Que ningú no s'equivoqui. La forma-ció és una de les activitats imaginablesmés orientades cap al futur. Qui no éscapaç d'aprendre, almenys,una cosa novacada dia està desaprofitant les seves ca-pacitats.

I cal no oblidar que tot allò que aprenemés en benefici del nostre client.

tss - I de quina manera aproximen laproblemàtica dels seus clients?BP - Per a ASSET-IP, un client és com no-saltres mateixos.No oferim solucions es-tandarditzades. Personalitzem el serveitant com ens és possible.

La nostra pròpia experiència, la nostrapròpia evolució, ens ha ensenyat què calals nostres clients i la manera com ho hemd'aplicar. El nostre èxit rau en la qualitatdel nostre equip humà, en la nostra me-todologia de treball i en l'eficàcia de leseines de què disposem. //

21

ce otcflash

Nit de l'Empresari

El 7 d'octubre, al recinte firal de Te-rrassa, va tenir lloc la Nit de l'Empre-

sari,que enguany s'ha dedicat als àngels in-versors.L'acte va comptar amb la presènciade diversos consellers de la Generalitat, amés de nom-brosos convi-dats. Durant laNit es van lliu-rar els tradicio-nals Reconei-xements Cecotal Progrés Em-presarial, entreels guardonatshi havia el rec-tor de la UOC,Gabriel Ferraté

(podeu llegir una entrevista amb ell enaquest exemplar).A més, l'expresident dela Cecot Eusebi Cima va rebre un emotiuhomenatge pel seu paper al capdavant dela institució durant els darrers 17 anys.

FCI s'incorpora a laxarxa del CIDEM

La Fundació Cecot Innovació(FCI) s'ha incorporat a la Xarxa

de Centres de Demostració Tec-nològica del CIDEM (XCDT), con-vertint-se així en el centre de re-ferència de tot Catalunya per a ladifusió de tecnologies de la infor-mació i la comunicació (TIC).La FCIes va constituir el 1996.

Cecot explica la RSP al Congrés dels Diputats

Ricardo Rodríguez, president del Cer-cle Cecot de Joves Empresaris i mem-

bre del comitè executiu de la Cecot, vacomparèixer al Palau del Congrés dels Di-putats,davant la Subcomisión para potenciary promover la responsabilidad social de las em-presas (154/3), per presentar la Guia de laResponsabilitat Social a les pimes,promo-guda per la patronal, així com exposar lesseves propostes en matèria de RSP. "Desde la Cecot hem detectat,des de fa un any,una nova sensibilitat entre els empresaris:empresaris que volen obtenir rendibilitat,evidentment,però que alhora entenen queuna empresa que únicament té rendibilitat

sense ser socialment responsable no ésuna empresa amb prosperitat", va afirmarRicardo Rodríguez.

Durant la mitja hora que va durar la sevaintervenció, Rodríguez va manifestar quedins del món de l'empresa en general i enel de les pimes en particular, s'ha de moti-var, ajudar i recolzar les pimes perquè en-tenguin que "aplicar criteris de RSE a l'em-presa és econòmicament rendible.Però nonomés és econòmicament rendible, sinóque és imprescindible per assolir un mónsostenible i millor en el present i en elfutur".

Acord amb l'AgènciaCatalana de Notícies

La Cecot ha signat un conveni decol·laboració amb l'Agència Ca-

talana de Notícies per tal de difon-dre experiències i bones pràctiquesempresarials a través dels mitjans decomunicació. Aquest conveni per-met a ambdues parts un millor nivellde presència en els respectius àmbitsd'actuació.En breu,la Cecot facilitaràa les empreses associades que de-sitgin publicar i explicar la seva ex-periència empresarial un accés al'ACN a través de la pàgina web dela patronal.

Conveni amb PATROSIL

La Cecot i l'Associació d'Empreses deLloguer de Sonorització i Il·luminació

de Catalunya (PATROSIL), han signat unconveni de col·laboració, l'objectiu princi-pal del qual és afavorir la prestació de ser-veis de qualitat a les empreses associadesa PATROSIL per tal que els permeti millo-rar-ne la gestió i els recursos i que,per tant,afavoreixi la seva competitivitat.La Cecot farà extensiva la gestió i l'ofertadels serveis empresarials i d'informació,així com les innovacions tecnològiques,

tant a la pròpia associació com a cadascunade les empreses que representa.

L'Associació d'Empreses de Lloguer de So-norització i Il·luminació de Catalunya es vacrear fa uns set anys arran de les inquie-tuds de les empreses de serveis que tenencom activitat principal el lloguer i submi-nistrament d'equips de so i/o il·luminacióper a espectacles en directe i acull empre-ses de les quatre províncies catalanes.Ac-tualment hi ha 30 empreses associades.

Bonificació en laquota de l'IAE

La Cecot ha fet arribar un comu-nicat a tots els ajuntaments de

la província de Barcelona perquèavaluïn la possibilitat de crear un sis-tema de bonificació en la quota del´IAE per aquelles empreses del seuterritori que creïn ocupació. El pas-sat mes de febrer,la patronal ja va ferarribar un primer comunicat als al-caldes dels ajuntaments barceloninsproposant un seguit de mesures permillorar la competitivitat de les em-preses ubicades al territori i rela-cionades amb l'Impost d'ActivitatsEconòmiques i la creació d'ocupació.La resposta, per part de la majoriad'ajuntaments, va ser positiva ja quees van comprometre a estudiar laviabilitat de la proposta.

management

Segons el informe de l'European Fore-casting Network (EFN) sobre les pers-

pectives econòmiques de la zona euro peral 2005 i 2006,publicat la tardor del 2005,afirma que "la producció a la zona eurocreixerà un 1,3% l'any 2005 i un 1,8% el2006; per tant, el diferencial entre la pro-ducció real i la potencial (output gap) aug-mentarà durant aquest any i no es reduiràel 2006.Aquest fet implica que hi hauràuna certa pressió sobre l'ocupació:ara bé,les recents reformes del mercat de tre-ball a alguns països membres haurien d'e-vitar que les taxes d'atur augmentessin ihaurien d'afavorir el manteniment de lestaxes de participació durant l'horitzó depredicció."

Per a l'EFN,la inflació de la zona euro aug-mentarà fins a taxes de creixement inte-ranual al voltant d'un 2,7% en els primersmesos de 2006.Després disminuirà fins ataxes properes a 1,7% al final de l'any.Desde la perspectiva de l'oferta, l'informeafirma que "el creixement del PIB durantel 2005 i 2006 estarà determinat per unaexpansió dels serveis".El sector serveis va

ser el responsable d'aproximadament un65% del creixement del PIB durant el 2004i per als anys 2005 i 2006 se n'espera unaproporció més gran (per sobre del 80%).

L'any 2006,els sector productors de bénsde capital i, en menor mesura, de bénsenergètics, "continuaran dominat el crei-xement global de la producció industrial.Els sectors productors de béns no dura-dors creixeran una mica més ràpid que en-guany. La recuperació més important du-rant el 2006 s'espera en el sectorproductor de béns intermedis, que crei-xerà un 2%.

Pel que fa a la inflació,l'informe preveu queel 2006 la inflació subjacent creixerà alvoltant de 0,2 punts percentuals, fins arri-bar a un 1'6%. La inflació causada pelspreus de l'energia s'espera que pugui arri-bar fins a valors superiors al 14% durantel primer trimestre del proper any.A casade l'evolució dels preus de l'energia, la in-flació total augmentarà fins una taxa mit-jana d'un 2,7% als primers dos mesos de2006.Des d'aquest moment,s'espera que

la taxa d'inflació vagi disminuint fins a si-tuar-se en un 1,7% al final de 2006.

Així que, diu l'informe de l'EFN, "malgratel supòsit d'un increment significatiu delpreu del petroli durant finals del 2005 i el2006,la nostra predicció no ha canviat ex-cessivament des de la nostra darrera ac-tualització el juny. De fet la nostra pre-dicció sobre el creixement de la zona eurodurant el 2006 és 0,2 punts percentualssuperior a la de juny".

Segons l'EFN, el risc més gran per a l'e-conomia mundial durant el 2006 prové,com en el 2005, del consum de les famí-lies americanes: els tipus d'interès méselevats portaran al final del boom delspreus de l'habitatge.

En combinació amb uns preus més elevatsde l'energia, la demanda privada es debili-tarà.Si bé aquest comportament més cau-telós dels consumidors americans seria fa-vorable des del punt de vista de la balançade pagaments, un canvi sobtat podria de-primir la demanda mundial de manera no-

En el mes de novembre, la UE va pre-sentar les seves previsions de creixe-ment per als pròxims anys. Les novesxifres milloren les expectatives publi-cades a la primavera respecte a Espan-ya, que passen d'augments del PIB realde 2,7% per al 2005 i el 2006, a un in-crement del 3,4% aquest any, i del 3,2%per al proper. Pel que fa al conjunt dela UE-25, es preveu un creixement me-nor: es passa del 2% al 1,5% el 2005, idel 2,3% al 2,1% el 2006.

Respecte a Espanya, es reconeix laseva bona execució; però per a la UEles esperances són pobres i, com que laUE és el gran client al qual es dirigeix

el 70% de les exportacions espanyoles,la continuïtat d'una tendència de crei-xement lleu suposa una mala noticia.De fet, el sector exterior (via dèficit ala balança per compte corrent) contri-bueix negativament al creixement -alvoltant d'un 1,7% els dos darrers anys-;contribució que s'incrementarà si esdebilita la demanda dels païsosclients.

La UE té un creixement inferior a lamitjana del G-7 que, al mateix temps,creix menys que els nous països enprocés d'industrialització, com araRússia, l'Índia, o la Xina. Les causessembla que es troben en el fre a la in-

versió i la contractació, derivat d'unamajor pressió fiscal, a la càrrega regu-latòria, i a la rigidesa dels mercats la-borals a la UE, com també en què elmercat únic està incomplert.

La major part dels documents analíticsde la UE reconeixen aquests proble-mes i suggereixen solucions concretes.Després, les restriccions polítiques fanque les reformes que permeten recu-perar el dinamisme quedin només enbones intencions.

Joaquín Trigo PortelaDirector Executiu Foment

del Treball Nacional

Expectatives econòmiques per al 2006

L'activitat de la zona de l'euroreprèn el camí de creixement

22

L’o

pin

ió d

e l’e

xper

t

table. Per acabar, l'informe de l'EFN cons-tata que la major part dels països de la zonaeuro estan experimentant tipus d'interèsreals negatius,i només Finlàndia i Alemanyaregistren tipus positius al voltant de l'1%.

RECUPERACIÓPer la seva banda,el Servei d'Estudis de LaCaixa, ha presentat també les seves pre-diccions per l'any que ve.En resum,afirmaque "en presència d'uns preus del petroliencara elevats i sense perspectives claresde correcció en aquest front, els efectesde segona ronda s'acabaran donant,per béque amb una intensitat menor a la quehistòricament s'ha produït. Aquest im-pacte menys intens s'explica pels canvis del'entorn institucional de l'economia (cre-dibilitat antiinflacionista dels banquers

centrals,menor translació als salaris de lainflació gràcies a la reducció de la pràcticade la indexació, etc.). L'efecte serà apre-ciable no tant en la reactivació immediatadels propers trimestres com en un ho-ritzó més llunyà.Així, tot i que preveiemque la zona de l'euro accelerarà el ritmede creixement, de manera que, en la pri-mera meitat del 2006,arribi a nivells d'aug-ment del producte interior brut (PIB) del'ordre de l'1,8% interanual,a partir d'aquíentrarem en una etapa de falta d'estabi-lització del creixement."

A mesura que s'apropava el final de l'e-xercici,"l'evidència disponible que avala larecuperació de la zona de l'euro és mésàmplia", segons el servei d'estudis de LaCaixa. Els indicadors d'oferta, molt més

sensibles a les oscil·lacions cícliques,ja ha-vien registrat la reactivació econòmicades del començament de l'estiu passat. Elmés general de tots, el sentiment econò-mic, va anotar un mínim anual al juny pas-sat i després va sumar 2,3 punts fins al se-tembre. Aquest repunt és fruit de lamillora de la confiança a tots els sectors:indústria, serveis i construcció.

I, després dels indicadors qualitatius, ba-sats en enquestes als agents econòmics,han arribat les dades reals,entre les qualscal destacar l'evolució de la producció in-dustrial, que va consolidar primer unasuau recuperació al juny i al juliol, amb uncreixement del 0,7% i del 0,5% interanual,respectivament, i que després es va acce-lerar fins al 2,7% interanual a l'agost.

Les evidències disponibles que avalen la recupe-ració de la zona euro són àmplies. Revisats elselements més favorables de l'escenari econòmic,cal parar esment a dos factors menys espe-rançadors: l'afebliment recent de la demanda ex-

terna i el rebot inflacionista. Es preveu que s'ac-celerarà el ritme de creixement, de manera que,en la primera meitat del 2006, arribi a nivellsd'augment del producte interior brut (PIB) del'ordre de l'1,8% interanual.

Gabriel Ferraté i Pascual va néi-xer a Reus (Baix Camp) el 3 demarç de 1932. Casat, pare de tresfills i avi de dos néts, és afeccio-nat a la bibliofília (té una impor-tant col·lecció d'història i cròni-ques de Catalunya), col·leccionagranotes, càmeres fotogràfiques icondueix una moto de gran cilin-drada, una de les grans passionsde la seva vida. Una altra és la po-esia: el 1997 va cedir la seva im-pressionant col·lecció de llibresde poema catalana, d'uns sis milvolums, a la Biblioteca de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya(UPC), una institució a la que vaestar vinculat des del 1972, mo-ment en el que és escollit rectorde l'aleshores anomenada Univer-sitat Politècnica de Barcelona.

Va haver de deixar el càrrec el1976, en ser nomenat director ge-neral d'Universitats i Investigació,i posteriorment director generalde Política Científica, però hi vatornar el 1978 i va exercir com arector fins el 1994 (des del 1983ja era coneguda com a UPC). El1995 passa a ser rector de la Uni-

versitat Oberta de Catalunya(UOC) i president de Caixa Tarra-gona. Tècnica i tecnologia, auto-matització i ciència, innovació iconeixement, universitat i empre-sa, són termes absolutament vin-culats a Gabriel Ferraté. Ja el1958 va fundar, a Reus, l'empresaCIBER, dedicada al disseny i la fa-bricació d'equips d'electrònica in-dustrial, i onze anys després, el1969, fou nomenat director del'Escola Tècnica Superior d'Engin-yeria Industrial de Barcelona, cà-rrec que ocupà fins el seu nome-nament com a rector de la UPB.

Catedràtic emèrit honorífic de laUniversitat Politècnica de Cata-lunya i doctor honoris causa perla Universidad Politécnica de Ma-drid, per una senzilla qüestiód'espai, és impossible mencionaren aquestes pàgines totes les ini-ciatives que ha impulsat, els cà-rrecs als que ha accedit, les insti-tucions a les que pertany i elsguardons que l'hi han estat con-cedits, el més recent dels qualsha estat l'atorgat per la CECOT,que ben segur que no serà el da-rrer.

24

"El futur s'ha de fer en el moment oportú"

E N T R E V I S T A A F O N S

Entrevista a Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Gabriel Ferraté, rector de la Universi-tat Oberta de Catalunya, ha rebut el

Reconeixement Cecot 2005 al ProgrésEmpresarial.Aquest guardó s'atorga a aque-lla personalitat que s'ha distingit per la sevaaportació al món econòmic i empresarial iper la seva trajectòria professional.GabrielFerraté ha estat guardonat per tota la sevatrajectòria al capdavant d'institucions edu-catives i per la seva tasca dins la societatdel coneixement i la informació.El jurat vaser unànime valorant l'actual projecte pro-fessional de Ferraté, la Universitat Obertade Catalunya (UOC), com l'exemple mésclar de la seva trajectòria.Ferraté ha fet d'a-questa institució una universitat de re-ferència a nivell internacional,basant-se enla innovació i el coneixement.

Coneixia la Cecot?Sí, fa anys que hi tinc una bona relació. Laconec bé i la valoro molt perquè quan vaigser rector de la Politècnica hi havia moltacol·laboració amb la Cecot.

Què li ha semblat el premi?Òbviament m'ha satisfet,perquè és evidentque donen el premi a institucions que to-quen de peus a terra.I,per tant,vol dir que,a part de ser una universitat, també tenimcoses relacionades amb el món real!

I això no és comú entre les institu-cions universitàries?Home,cada vegada ho és més.Però nosal-tres tenim aquesta idea des del comença-ment.Volem transmetre la ciència,crear-nei també fer que tingui un contacte el mésdirecte possible amb el món de l'empresai el món de la gent que treballa que, sensecap mena de dubte, és el nostre móntambé.

Des de fa anys es reclama al nos-tre país que l'empresa ha d'estarmés vinculada a la universitat i launiversitat ha d'estar més pendentde les necessitats de l'empresa.

Jo crec que en aquest aspecte es va mi-llorant any rere any.És cert que hi ha pos-tures radicals.Alguns consideren un pecatque la universitat es fiqui d'alguna maneraen el món del negoci,mentre que d'altresho veuen com a essencial. Són posicionsde vegades radicals i no compatibles.Peròcrec que certament es va conjuntant. LaUOC és present a aquesta relació de duesmaneres.Per una banda, fent i formant elsseus estudiants tan bé com sigui possibleperquè la seva tasca professional es vegireforçada i ajudada;per una altra, fent unaestructura que també permet la realitza-ció d'activitats vinculades directament almón de l'empresa. O sigui, hem creat ungrup d'empreses a la pròpia UOC,perquèaixò ens permet fer operacions i activitatsque serien molt difícils de realitzar desd'una estructura cent per cent univer-sitària.

Això,a una universitat tradicional,és més difícil?Sí, però no és impossible. Potser costa

més, però ja hi ha algunes iniciatives d'a-quest tipus al nostre país.

La UOC ho contemplava com undels objectius inicials?Sí. Hi ha aquella frase que diu "Ajuda't iDéu t'ajudarà". Al món universitari somespecialistes en demanar sempre més re-cursos al món públic i polític, nosaltrestambé ho estem fent.Però també,per dir-ho d'alguna manera, el 'holding' que hamuntat la UOC aprofita els coneixements,la metodologia i la pedagogia que generala pròpia UOC per repercutir a l'exterior,però també per a què l'esperit del mónextern repercuteixi en el nostre, i al ma-teix temps generem recursos que es rein-verteixen a la UOC. Per tant, el percen-tatge que ens toca dels beneficis quegeneren les empreses que hem creat desde la UOC reverteix en el sostenimenteconòmic de la pròpia UOC.

Com veu l'actitud de l'empresarienvers el món universitari?

En línies generals, hi ha una certa visió dedesconfiança. El món universitari es veucom una mica utòpic.Però no tots els em-presaris són així. Jo ja havia estat en unaaltra universitat abans, la Politècnica deCatalunya, que tenia molta relació ambempreses. I en venir a la UOC,des del co-mençament,vaig voler fer evident aquestarelació.A través de tota la meva ja llargatrajectòria he après bastant el llenguatgei la mentalitat de les empreses. Fa moltsanys vaig estar en una empresa dedicadaal control de tràfic,que treballava a Cata-lunya i a Espanya,però també a Europa i aAmèrica.Per tant,he conegut des de dinsla vinculació entre tecnologia, innovació,venda i exportació, i tot això crec quem'ha servit una mica per entendre millorles necessitats empresarials.

De manera que no se li fa estranysi l'empresari li pregunta algunescoses...Jo em poso al seu lloc.En general,per dis-cutir en aquest món, tant si és l'acadèmic

com l'empresarial,has d'intentar situar-teal lloc de l'altre, perquè tothom parla enfunció del seu context,del seu entorn, i site'l mires des de fora no l'entens.T'has deposar al lloc de l'altre,és la millor manerade negociar.

Què demana l'empresari a la uni-versitat?Moltes coses diverses.Per exemple, a al UOChem creat el Consell As-sessor Empresarial pertal d'adequar la forma-ció a les necessitats delmón empresarial,ajudara fer formació a midaper a algunes empreses.A la UOC no nomésfem les titulacions ofi-cials que ens autoritzen,sinó que molt sovinttenim convenis o encà-rrecs específics per acrear entorns virtualsde formació, com perexemple una programació pensada pelstreballadors de La Caixa o els d'AENA.Enaquest últim cas,¿com es podria fer senseuna fórmula feta a mida i de tipus indivi-dual i virtual?

Aquesta formació a mida és possi-ble per a les petites i mitjanes em-preses?I tant que sí! N'hem fet i en fem. La midano és cap problema a l'hora de fer for-mació a través de la virtualitat

Parli'ns dels avantatges de la vir-tualitat.La virtualitat serveix per atendre les ne-cessitats d'una tipologia de persones quepel seu lloc de residència,per la seva feina,formació prèvia o per la seva estructurafamiliar, entre d'altres variants, no podenaccedir a aquests estudis de forma pre-sencial.Amb una institució com la nostraho poden fer, ens adaptem a les seves ne-cessitats, als seus horaris i possibilitats.Penso que la virtualitat no ha de substi-tuir la presencialitat.N'és un complement.La UOC és compatible amb la formaciópresencial.Cada una serveix a la seva ma-nera. L'ensenyança virtual s'ha de fer bé,

adaptant-la a l'entorn i a la psicologia d'a-quelles persones a les quals arriba.

Hi ha molta gent que pensa quevirtual és sinònim de fred.Sí, i que l'ensenyança d'aquest tipus estàmancada de relació humana. Però tincmolts missatges d'estudiants que prèvia-ment han realitzat carreres en universitats

presencials i que moltes vegades s'han tro-bat mol més ben atesos i amb una relaciómés càlida entre nosaltres que en les an-teriors experiències. I això és així perquèuna constant de la nostra universitat és es-tablir, a través del campus virtual, aquestarelació personal individualitzada tan ín-tima com es pugui entre professor i estu-diant, que molt sovint no es dona en lesuniversitats presencials.

S'està parlant molt d'innovació iconeixement. Seguim estant moltenrere en R+D+I al nostre país? Crec que Catalunya, empresarialment,Déu n'hi do,va endavant, i és perquè hi hauna certa capacitat d'innovació.És evidentque, pel que fa a a la recerca i al desenvo-lupament,i si ens comparem amb altres in-drets capdavanters,segurament estem persota,però crec que en aquest aspecte hemmillorat molt. S'ha de ser optimista i tenircapacitat d'adaptar-se.

És possible innovar ara i aquí?És clar que és possible. I les pimes també.La petita i mitjana empresa s'ha de recol-zar molt més en les col·laboracions, i ésevident que al camp on es troba la UOC,

el de la gestió del coneixement, aquestacol·laboració és imprescindible.La UOC farecerca pel que fa a la utilització de les novestecnologies, la gestió del coneixement, laformació, l'organització... i els problemespermanents de quasi totes les empresesgrans i petites.Al projecte PIC Catalunya hiha uns aspectes interessants sobre el de-senvolupament de les empreses i el nivell

d'utilització de les TIC.És unsistema no lineal,però es de-tecta que hi ha moments perals quals la utilització i la in-tegració de les TIC ajudamolt al desenvolupament deles empreses.

El futur és a les inicia-tives empresarials vin-culades al coneixe-ment? Crec que sí. Però al futurs'hi ha d'arribar en el mo-ment oportú. Si ho fasmassa aviat o massa tard,malament.Com en el cas de

l'anomenada bombolla informàtica, quepotser va ser abans d'hora, es va inflarmassa i va punxar. És evident que hi hafutur al món de la informàtica, de les co-municacions i telecomunicacions, d'inter-net i tot això, com també és evident quetot allò que estigui vinculat, per exemple,a la enginyeria genètica o a la nanotecno-logia tindrà futur.Però probablement mun-tar ara una empresa de nanotecnologia hade ser un suïcidi.Se'n sortirà bé qui ho facien el moment oportú i amb visió.

Què s'ha de fer amb els sectors encrisi?El que no es pot fer és demanar ajuts deforma sistemàtica i indefinida.És com si ha-guéssim d'ajudar ara a la indústria de lestartanes,que anys enrere funcionava moltbé però que ha passat a la història.S'ha desaber tancar a temps o tenir la capacitat ila visió de readaptar-se. Però de vegadesés molt difícil readaptar-se a alguna cosacompletament diferent, perquè la culturad'empresa pot ser diferent també...Costacanviar les coses.Si mirem enrere hi ha po-ques empreses importants que tinguinmés de 100 anys! I les que els tenen,de bensegur s'han adaptat o reinventat.

Ferraté durant el parlament que va fer després de rebre el premi de la Cecot