CENS DE LA POBLACIÓ INSULAR DE MART MARTES MARTES A … · Conèixer estimes de la població de...

PROGRAMA DE SEGUIMENT DE BIODIVERSITAT

EN LA RESERVA DE BIOSFERA DE MENORCA

CENS DE LA POBLACIÓ INSULAR DE

MART MARTES MARTES A LA RESERVA

DE BIOSFERA DE MENORCA (ILLES

BALEARS) 2017

Seguiment de les poblacions de mart Martes martes

a la Reserva de Biosfera de Menorca (Illes Balears) 2017

2

Autor:

Javier Méndez Chavero

e-mail: [email protected]

Citació a efectes bibliogràfics:

Méndez, J. 2017. Cens de la població insular de mart Martes

martes a la Reserva de Biosfera de Menorca (Illes Balears).

Informe inèdit. Consell Insular de Menorca, Agència Reserva de

Biosfera.

Fotografia portada: Marta Martes martes (Autor: Joan Florit).

mailto:[email protected]



3

ÍNDEX:

1. INTRODUCCIÓ..............................................................PÀG 4

1.1. Objectius de l’estudi....................................................................pàg. 4

2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL MART.......PÀG. 5

2.1. Morfologia...................................................................................pàg. 5

2.2. Ecologia i etologia de l’espècie...................................................pàg. 5

3. METODOLOGIA...........................................................PÀG. 6

3.1. Metodologia d’estudi aplicada: mètode de seguiment per

excrements.........................................................................................pàg. 6

3.1.1. Àrea d’estudi.........................................................................pàg. 7

3.1.2. Dates de mostreig..................................................................pàg. 7

3.1.3. Unitat de mostreig.................................................................pàg. 7

3.1.4. Determinació de les zones a mostrejar. Els transectes..........pàg. 8

3.1.5. Metodologia de mostreig.....................................................pàg. 13

3.1.6. Presa de dades.....................................................................pàg. 14

3.1.7. Estimes de l’abundància......................................................pàg. 15

3.1.8. Presencia o absència a la unitat de mostreig.......................pàg. 15

4. RESULTATS................................................................PÀG. 15

5. CONCLUSIONS...........................................................PÀG. 23

5.1. En quant a la metodologia..............................................pàg. 23

5.2. En quant als resultats......................................................pàg. 25

5.3. Conclusions generals......................................................pàg. 27

6. AGRAÏMENTS............................................................PÀG. 27

7. BIBLIOGRAFIA..........................................................PÀG. 28



4

1. Introducció

Conèixer la situació de les poblacions de la fauna d’un territori és un dels

requisits més importants per gestionar els espais naturals i la seva biodiversitat.

Conèixer estimes de la població de les diferents espècies animals d’un territori

determinat o la distribució de les seves abundàncies dins aquest és una informació

bàsica per saber l’evolució natural d’aquestes o la seva resposta davant alteracions del

medi, canvi climàtic o infermetats.

En el cas del mart Martes martes, la seva situació a dalt de tot de la cadena

tròfica menorquina juntament amb altres depredadors com el soter Aquila pennata i el

falcó Falco peregrinus li atorga un paper importantissim en l’equilibri natural de l’illa.

Tot i que es disposa d’alguns estudis sobre la distribució de l’espècie

(Clevenger, 1990), manca una informació actualitzada que mostri possibles canvis en la

seva distribució, en les seves abundàncies o en els seus hàbits. Aquest és un dels motius

pels quals aprofitant que des del 2015 es dur a terme durant la tardor un cens de la

població de conill Oryctolagus cuniculus a tota l’illa de Menorca, es va decidir fer

també un seguiment paral·lel de la població de mart basat en la detecció d’excrements

durant els recorreguts establert pel cens de conill, i aportar així noves dades pel

coneixement de la distribució i estimes de la abundància actuals de les poblacions de

l’espècie a l’illa. Aquest any (2017) és el tercer any seguit de seguiment de la població

de mart.

1.1. Objectius de l’estudi

Un dels factors que determinava els objectius d’aquest estudi era el fet de que les

feines de camp estaien dissenyades pel cens de conill. Tot i això, característiques en la

metodologia del cens de conill com ara el fet de que el mètode de cens fos compatible

amb el cens de mart, que hi hagués la intenció de prospectar proporcionalment tots els

hàbitats de l’illa i que l’àrea d’estudi fos tota la superfície insular, van avalar la

realització paral·lela d’aquest seguiment de la població de mart.

S’han marcat dos objectius principals pel seguiment de la població de mart a

l’illa:

Contribuir a determinar la distribució del mart a la Reserva de Biosfera de

Menorca mitjançant l’elaboració d’una cartografia en quadrats UTM 2’5x2’5

km.

Contribuir a determinar la distribució de les abundàncies relatives del mart a la

Reserva de Biosfera de Menorca mitjançant l’elaboració d’una cartografia en

quadrats UTM 2’5x2’5 km.



5

2. Característiques generals del mart

El mart és un mamífer que pertany a la família dels mustèlids. Té una amplia

distribució al continent europeu que va des de la Península escandinava i Rússia fins als

països mediterranis i alguns països d’Àsia Menor. També la trobem a les illes

britàniques i a sis illes de la mediterranea: Còrsega, Sardenya, Lesbos, Mallorca,

Menorca i Sicília. A la Península Ibèrica la trobem únicament al terç nord. A les balears

esta present a les muntanyes mallorquines i a tota l’illa de Menorca (Wilson & Reeder,

2005), on es considera com a una espècie d’introducció recent deguda a l’home

(Alcover, 1988).

Alguns autors distingeixen fins a set subespècies: M. m. latinorum (Sardenya),

M. m. lorenzi (Caucas), M. m. martes (Eurasia), M. m. minoricensis (Eurasia), M. m.

notialis (sud d’Itàlia), M. m. ruthena (Europa) i M. m. uralensis (Urals) (Wilson &

Reeder, 2005). Els marts menorquins, significativament més grans i amb una dentadura

més robusta que altres poblacions, pertanyen a la subespècie Martes martes

minoricensis (Alcover et al. 1986).

2.1. Morfologia

Mamífer de talla mitjana, té un cap petit però ampla, amb musell agut, orelles

grans i rodones, un cos prim, potes curtes però comparativament més grans que altres

mustèlids, amb una coa llarga, gruixada i poblada. El pelatge és espès i suau, de color

marró fosc a excepció de la gargamella i el ventre on és de color crema groguenc.

També té marques facials de colors més clars que la resta del cos.

Els adults tenen una alçada d’uns 25 cm i una llargària del cap fins al

començament de la coa d’uns 50 cm. La coa fa aproximadament 30 cm. Pesen al voltant

dels 1500 grams.

2.2. Ecologia i etologia de l’espècie

És una espècie d’hàbits nocturns encara que ocasionalment es pot observar de

dia. A Europa el seu hàbitat principal són els boscos, en una franja que va des del nivell

de la mar fins als 1700 metres d’alçada. Viu sobre tot a forats dels arbres i de vegades

ocupa nius abandonats d’esquirol o aus rapinyaires. A Menorca també es considera com

una espècie forestal, tot i que no és infreqüent trobar-la fora dels boscos, principalment

a àrees de garrigues (Alcover, 1988).

S’alimenta de petits mamífers com a ratolins i esquirols que acostuma a agafar al

terra, aus, insectes i una gran varietat de baies silvestres. Es una espècie oportunista,



6

amb un rang de components tròfics molt ampli (Marchesi & Mermod, 1989). A

Menorca, durant aquest estudi, s’han detectat restes als excrement de baies de sivina

Juniperus phoenicea, llentiscle Pistacea lentiscus, arbocera Arbutus unedo o

d’esparreguera vera Asparagus horridus entre d’altres. Estudis en l’alimentació del mart

a l’illa de Menorca basats en l’anàlisi d’excrements (Clevenger, 1990) mostren una

major presencia de restes de vertebrats (micro-mamífers i aus) als mesos de març i abril,

i una predominança al mes d’agost de restes d’invertebrats i matèria vegetal.

El període de cel de les femelles és de aproximadament 15 dies i té lloc entre els

mesos de juny i agost. La femella no fecunda els espermes fins el mes de gener. La

gestació té una durada de 9 setmanes. Les cries, normalment entre 2 i 5, neixen entre els

mesos de març i maig. Els joves abandonen la mare quan aquesta torna a entrar en cel.

No arriben a la maduresa sexual fins aproximadament els dos anys (en els mascles pot

anar entre els 12 i els 40 mesos).

És una espècie de comportament solitari, amb els sentits de l’olfacte i l’oïda

molt desenvolupats. Utilitza els seus excrements, compactes, llargs i acabats en punta,

per marcar el seu territori, situant-los a llocs elevats.

3. Metodologia

Com ja hem explicat amb anterioritat a la introducció, les feines de camp que es

van dur a terme durant aquest seguiment de la població de mart a la Reserva de Biosfera

de Menorca han estat dissenyades pel cens de conill. Tot i així, assumint aquest fet i un

cop dissenyada la metodologia del cens de conill, es va arribar a la conclusió de que un

cens paral·lel de mart era perfectament viable i que els resultats que s’obtindrien

podrien esser perfectament representatius de la situació en quan a la distribució i

estimes de l’abundància del mart a Menorca.

3.1. Metodologia d’estudi aplicada: mètode de seguiment per

excrements

Al tractar-se d’una espècie d’hàbits amagadissos i de comportament

eminentment nocturn (Apartat 2.2.), el seguiment de les seves poblacions mitjançant els

contactes directes es va descartar des de bon començament. El fet de que aquest

seguiment s’hagués d’adaptar al cens de conills, i aprofitant que el cens de conills es

basava en el mostreig de fresses, mètode també utilitzat per censar el mart a altres llocs

de l’estat, va fer que s’optés per basar el seguiment de la població de mart en el

mostreig d’excrements als itineraris (transectes) dissenyats pel cens de conill.



7

A continuació es descriu la metodologia d’estudi aplicada incidint en el fet de

que va ser dissenyada per fer un cens de conill.

3.1.1. Àrea d’estudi

Es va considerar l’àrea d’estudi la totalitat de la superfície insular (702 km x

km), incloent en la mesura possible tots els hàbitats existents a cada unitat de mostreig.

3.1.2. Dates de mostreig

Les dates del cens s’han concentrat entre els mesos de novembre i de desembre, i

per mor dels dies perduts per les inclemències meteorològiques, principalment la pluja

la qual dificulta la catalogació de les freses de conill com a fresques, principal objectiu

d’aquest cens, la primera quinzena de gener. Aquest període coincideix en general amb

el que es va fer servir als altres dos anys.

3.1.3. Unitat de mostreig

Es van triar els quadrats UTM 2’5 x 2’5 km com a la unitat de mostreig per

determinar la distribució dels transectes. Unitats UTM inferiors com ara 500 x 500 m o

1 x 1 km es van descartar per la dificultat metodològica que implicava i l’alt esforç de

temps i humà que representava. Altres quadrats UTM més grans com ara 5 x 5 km o 10

x 10 km, també es van descartar perquè aportarien unes dades molt generals i poc

concretes per les reduïdes dimensions de l’illa. Així dons, els quadrats UTM 2’5 x2’5

km es van considerar com a la unitat de mostreig idònia pels objectius fixats (Apartat

1.1.).

En total s’han prospectat 117 quadrats UTM 2’5 x 2’5 km dels 122 que

apareixen al mapa 1, tots els proposats. Els quadrat que no es van prospectar tampoc ho

van ser als dos anys anterior (2015 i 2016) per tractar-se en el seu conjunt d’una zona

urbana en el cas del quadrat 105, o per manca de camins aptes per a la realització del

cens els quadrats: 29, 45, 105, 112 i 116 (Mapa 1).



8

3.1.4. Determinació de les zones a mostrejar. Els transectes.

A diferencia de l’any 2015 on a dins cada unitat de mostreig UTM 2’5 x 2’5 km

es van mostrejar un o varis transectes per arribar a un total d’entre 2 i 4 km prospectats,

aquest any, com al 2016, s’ha utilitzat un transecte a cada quadrat dels fets servir el

primer any. En aquells quadrats on tan sols existia un transecte, s’ha repetit aquest,

mentre que en aquells que hi havia més d’un, s’ha triat el que presentes una major

presencia de conill sense tenir en compte la seva longitud o la major presencia de mart

segons els resultats del 2015 (Veure: Méndez, 2015). Això respon a la necessitat

d’escorçar el temps de les feines de camp i equilibrar aquestes als recursos econòmics i

humans disponibles. Per aquesta modificació es va fer una feina prèvia de selecció i

valoració dels hipotètics resultats utilitzant les dades de conill obtingudes durant el cens

del 2015, les quals van donar uns resultats similars tan si fèiem el mateix esforç que

l’any 2015 com si fèiem els transectes seleccionats. Igualment es van valorar els

resultats pel mart amb l’esforç del primer any (2015), comparant-los amb els resultats

dels transectes seleccionats. Aquests no eren tan favorables com en el cas del conill però

com la prioritat era aquesta espècie, es va decidir minimitzar l’esforç. La nova selecció

de transectes damunt els utilitzat l’any 2015 va disminuir el nombre de parets seques i

els hàbitats arboris, fet no favorable per a la presencia d’excrement de mart. Tot i això,

la presencia d’excrements als camins en espais oberts on la presencia de mart era

Mapa 1. Mapa de Menorca amb els quadrats UTM 2’5 x 2’5 km utilitzats com a unitat de

mostreig. Els quadrats en verd corresponen als descartats des del primer any. Al 2015 no es va

mostrejar tampoc el quadrat 30.



9

important, va ser molt remarcable l’any 2015 i al 2016, al igual que ho ha estat aquest

any. Un factor important que ha millorat la prospecció pel mart aquest any respecta a

l’any passat ha estat el fet de no tenir que enllaçar diferents transectes i tenir que tornar

cada cop pel mateix camí. Això ens ha permet que durant el camí de tornada s’hagin

pogut prospectar més acuradament les parets, soques o roques properes a la recerca

d’excrements de mart.

Respecta al 2016, aquest any s’han hagut de baratar dos transectes. Al quadrat

22 s’ha baratat el transecte A pel B. En aquest primer s’han amollat aquest any animals,

porcs principalment, i s’ha tancat el camí amb diferents barreres per a que no fugi el

bestiar. Al quadrat 76 s’ha baratat també el transecte A pel B, en aquest cas per que part

del transecte A queia fora del quadrat 2’5 x 2’5km mentre que el B cau completament a

dins el quadrat.

Els transectes seleccionats presenten unes característiques que afavoreixen la

utilització d’aquests per part del conill per a marcar els seus territoris mitjançant les

freses. Aquest fet també s’ha detectat pel que fa al mart. Es tracta, en la seva majoria, de

camins amples que marquen un canvi important en mig de la vegetació existent

(ecotons). Tan sols a alguns quadrats on no es disposava de camins amb aquesta

característica, s’han fet servir senders o rodades de tractor. En aquest darrer cas, les

rodades de tractor, la presencia d’excrements de marts ha estat molt petita. Un factor

que s’ha corregit amb la selecció dels transectes, com ja em comentat amb anterioritat,

és que aquests no tinguessin parets a les bandes, fet que dificulta el transit de conills

d’un costat a l’altre del camí, i que amb la longitud mínima de prospecció a cada

quadrat establerta l’any anterior no es va poder assolir per complert. S’ha intentat que

el conjunt de transectes representessin la varietat d’hàbitats de l’illa per entendre millor

la distribució real del conill a Menorca, a diferencia de l’any 2015 on el fet de

prospectar una major longitud de transectes ens permetia abraçar la varietat d’hàbitats

de cada quadrat. Per últim, es va intentar incloure el major nombre possible de

transectes a dins cotos de caça, fet ja mostrat l’any 2015. Tot i això, s’ha de dir que en

ocasions ha primat el fet de que es tractes de zones adequades pel conill, sense tenir en

compte els resultats pel mart l’any anterior.

Als camins de aproximadament 2 m d’amplada, es prospectava la totalitat del

camí i una banda de aproximadament ½ metre a cada costat. Pels camins > de 2 m

d’amplada, la prospecció es va centrar en la superfície del camí donada la dificultat per

l’observador d’ampliar encara més aquesta superfície de prospecció. En els casos que

l’amplada del camí a prospectar era < 2 m, aquesta banda es va ampliar entre 1 i 1’5

metres en funció del camí. A la tornada, s’intentava centrar la prospecció a les parets

properes, roques o soques que proporcionaven un lloc destacable pel marcatge del

territori per part del mart.



10

Es va intentar triar camins sense vegetació al centre, però això no va ser possible

a tots els quadrats. En ocasions, donada la manca de camins idonis, es van haver

d’utilitzar camins de tractors amb vegetació herbàcia regular o intermitent al centre.

Aquests van ser els menys indicats per a la detecció d’excrement de mart.

També es va marcar com a requisit a l’hora de determinar els transectes que

aquests representessin la varietat d’hàbitats de cada quadrat, fet que ens ajudaria a

entendre la distribució real del conill a l’illa, i en aquest cas també la del mart. Tot i

això, s’ha de dir que es va donar més importància a les zones adequades pel conill.

Fotos 1,2, 3, 4, 5 i 6. Imatges de les diferents tipologies de camins utilitzats en aquest

treball.



11

En total s’han fet 117 transectes repartits als 117 quadrats mostrejats (Mapa 2),

sumant en conjunt un total de 137’523 quilòmetres de mostreig (Taula 1). L’any 2015

amb la selecció es van prospectar 138’564 km per 116 quadrats, i 310’333 km en total.

Al 2016 es van prospectar 115 quadrats, no es van poder fer per problemes de permisos

els quadrat 107 i 87, per un total de 135’387 km.

Mapa 2. En blau la distribució dels transectes emprats durant el cens de conill 2017 i 2016. En

vermell els transectes utilitzats al 2015, juntament amb els blaus, i no fets als dos darrers anys.

En verd els quadrat no prospectats a l’estudi per manca de transectes idonis.

Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017

1 2.789 1680 1680 42 3.190 1310 1310 83 1.681 734 734

2 2.500 2500 2500 43 3.409 3409 3409 84 2.347 241 241

3 2.920 2920 2920 44 2.310 1230 1230 85 2.076 407 407

4 3.830 3830 3830 45 No No No 86 1.953 340 340

5 4.000 1230 1230 46 2.006 404 404 87 2.116 no 767

6 3.210 2680 2680 47 2.060 1120 1120 88 2.096 857 857

7 3.681 1750 1750 48 2.289 354 354 89 3.830 2290 2290



12

Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017

8 4.258 1360 1360 49 2.193 338 338 90 3.260 1100 1100

9 3.846 2110 2110 50 2.065 335 335 91 3.235 884 884

10 3.011 1280 1280 51 2.235 1120 1120 92 3.600 1210 1210

11 2.870 1200 1200 52 2.173 308 308 93 3.064 727 727

12 1.699 1699 1699 53 2.500 466 466 94 2.093 344 344

13 4.000 4000 4000 54 3.023 1240 1240 95 3.347 634 634

14 2.740 2740 2740 55 2.220 1050 1050 96 2.566 1070 1070

15 2.198 508 508 56 2.558 950 950 97 2.236 376 376

16 1.370 1370 1370 57 2.383 603 603 98 2.309 732 732

17 2.200 1080 1080 58 4.180 1060 1060 99 3.437 2820 2820

18 4.240 1540 1540 59 2.794 632 632 100 3.745 1330 1330

19 3.657 737 737 60 2.178 456 456 101 2.138 677 677

20 2.030 760 760 61 2.460 1230 1230 102 1.322 364 364

21 2.278 489 489 62 2.254 470 470 103 2.197 461 461

22 3.263 1450 573 63 2.317 1270 1270 104 2.252 471 471

23 2.837 950 950 64 2.174 481 481 105 No No No

24 1.839 967 967 65 2.401 542 542 106 2.092 813 813

25 2.840 840 840 66 2.279 277 277 107 3.176 no 2410

26 3.270 2660 2660 67 2.511 611 611 108 3.497 860 860

27 2.519 1270 1270 68 1.776 358 358 109 2.180 313 313

28 2.261 1190 1190 69 2.254 720 720 110 2.712 1600 1600

29 No No No 70 2.209 283 283 111 2.215 1370 1370

30 No 389 389 71 2.603 1380 1380 112 No No No

31 1.854 405 405 72 2.117 737 737 113 2.324 712 712

32 2.050 1270 1270 73 3.490 1180 1180 114 2.940 1100 1100

33 2.852 1020 1020 74 3.621 3120 3120 115 2.356 1550 1550

34 2.740 1160 1160 75 2.782 1550 1550 116 No No No

35 2.055 685 685 76 1.610 887 723 117 2.414 1440 1440

36 2.195 805 805 77 3.412 975 975 118 3.914 1400 1400

37 3.691 1250 1250 78 2.847 948 948 119 2.505 830 830

38 3.255 1780 1780 79 3.670 1440 1440 120 2.263 682 682



13

Taula 1. Distància prospectada en metres per a cada quadrat UTM 2’5 x 2’5 km als tres anys

d’estudi (2015, 2016 i 2017).

* Al 2015 es mostren els metres totals prospectats a cada quadrat, no la selecció final. Al total

es mostren per a tot l’esforç fet i entre parèntesis per a la selecció.

^Metres totals per a cada any.

En vermell apareixen els quadrats que no s’han prospectat cap any per manca de transectes

adients. També aquells que no han estat mostrejats un any en concret.

3.1.5. Metodologia de mostreig

El mètode indirecte de cens de marts basat en el mostreig de excrements va

consistir en recorre a peu els diferents transectes (camins) establerts, comptabilitzant

tots els excrements existents al llarg d’aquests.

Una de les dificultat a l’hora de combinar el cens de conill amb el de mart era la

detecció dels excrements de mart, donat que aquests normalment estaien a llocs

alterosos, tot el contrari de les fresses de conill que es distribuïen pel terra. Aquest fet es

va poder corregir donat que els transectes es van fer dos cops, un d’anada i un de

tornada, i el recorregut de tornada es va utilitzar per fer més èmfasi en la detecció

d’excrements de marts a llocs propers al camí com ara munts de pedres o parets. Al

2015 ja es va poder fer això al 90% dels transectes.

Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017 Q 2015* 2016 2017

39 2.726 2200 2200 80 3.470 1100 1100 121 1.740 1740 1740

40 2.230 1030 1030 81 2.630 2630 2630 122 3.080 3080 3080

41 3.600 1410 1410 82 1.968 1060 1060 m^

310.333

(138.564)

135.387 137.523

Fotos 7 i 8. Excrements de mart localitzats damunt un portell i al terra respectivament.



14

3.1.6. Presa de dades

Durant els mostrejos, tota la informació ha estat georeferenciada mitjançant un

GPS. Al començament de cada transecte es va marcar el punt d’inici amb un waypoint i

el mateix es va fer un cop finalitzat. També es va marcar el track (recorregut) i es van

mesurar tots els transectes mitjançant el GPS. L’objectiu d’això era poder obtenir un

mapa amb la distribució exacta de tots els transectes, així com a deixar constància dels

recorreguts utilitzats en aquest treball per a futurs estudis.

Pel que feia als excrements, tots es van georeferenciar amb el GPS, donant un

waypoint a cadascun. L’objectiu d’aquesta georeferenciació dels excrements va ser el de

poder ubicar-los sobre un mapa, i interpretar-lo sobre mapes de cobertes vegetals, usos

del sol o altres tipus de capes de forma correcta i així, poder en un futur cercar relacions

entre l’estima de les abundàncies i diferents variables.

Tota aquesta informació s’ha anat plasmant també en unes fitxes de camp. Per a

cada quadrat UTM 2’5 x 2’5 km s’ha omplert una fitxa amb informació diversa com

ara: data, hora d’inici i final de cada transecte, coordenades d’inici i final per a cada

transecte, nombre d’excrements, característiques dels camins i l’entorn, comentaris dels

gestors de les propietats prospectades...

Foto 9. Fitxa utilitzada durant les feines de camp per a cada unitat de mostreig.



15

3.1.7. Estimes de l’abundància

Per a l’estima de l’abundància s’ha generat un Índex Quilomètric d’Abundància

–IKA- (Telleria, 1986) per a cada unitat de mostreig (quadrats UTM 2’5 x 2’5 km)

mitjançant la divisió del nombre d’excrements detectats per la distancia prospectada en

quilòmetres a cada quadrat.

IKA= nº d’excrements / km

3.1.8. Presencia o absència a la unitat de mostreig

Durant les feines de camp s’ha detectat la presencia de mart a unitats de

mostreig on les feines específiques d’aquest estudi no ho indicaven. Aquesta detecció

s’ha basat en el següent:

Troballa d’excrements fora dels recorreguts establerts per aquests estudi

Troballa d’animals morts (atropellats) o contactes directes.

Informació rebuda per part de gestors, caçadors i/o propietaris de finques

El fet de que durant l’estudi no s’hagi detectat cap excrement en algunes unitats

de mostreig no indica al cent per cent que la presencia de mart en aquesta sigui zero. El

fet de que no es tracti d’un cens específic de mart, dissenyat expressament amb aquesta

finalitat, o les diferents abundàncies existents a l’illa poden ser alguns dels factors que

hagin fet que a dins algunes unitats de mostreig no s’hagi detectat la seva presencia.

4. RESULTATS

A continuació s’exposen mitjançant una taula (Taula 2) els resultats obtinguts

per a cada quadrat UTM 2’5 x 2’5 km prospectat. Es presenta el nombre del quadrat, la

distancia prospectada, el nombre d’excrements detectats tant per aquests any 2017 com

pels anys anteriors, 2015 i 2016, i la densitat d’excrements per quilòmetre resultant de

les feines de camp pels tres anys. La densitat d’excrements per quilòmetre de l’any 2015

s’ha calculat pel mateix esforç realitzat aquest dos darrers anys (2017 i 2016), utilitzant

els resultats dels mateixos transectes, i no pel total de transectes mostrejats en aquella

ocasió. Això ens permet poder comparar les dades entre diferents anys. S’ha de dir que

al 2015 no es va fer el quadrat 30 per falta de transectes, fet que es va corregir tant a

l’any 2016 com al 2017. Al 2016 no es van poder fer els quadrats Q87 i Q107, per

tractar-se de propietats privades i no tenir els permisos. Tot això s’ha tingut en compte a

l’hora de calcular les densitats totals de cada any. També s’han tingut en compte els dos

canvis de transecte fets durant aquest any pel que fa als resultats del 2017 (veure 3.1.4).



16

Q Distància

(m)

Nom.

Excrem.

2017

Nom.

Excrem.

2016

Nom.

Excrem.

2015

Densitat

exc/km

2017

Densitat

exc/km

2016

Densitat

exc/km

2015

1 1680 0 0 0 0 0 0

2 2500 0 0 0 0 0 0

3 2920 4 8 0 1,37 2,74 0

4 3830 4 9 0 1,04 2,34 0

5 1230 5 7 0 4,07 5,69 0

6 2680 11 10 1 4,1 3,73 0,37

7 1750 4 2 0 2,29 1,14 0

8 1360 5 0 0 3,68 0 0

9 2110 0 2 0 0 0,95 0

10 1280 0 0 0 0 0 0

11 1200 0 1 1 0 0,83 0,83

12 1699 0 0 0 0 0 0

13 4000 11 1 2 2,75 0,25 0,5

14 2740 0 0 0 0 0 0

15 508 3 0 1 5,91 0 1,97

16 1370 3 0 0 2,19 0 0

17 1080 2 0 0 1,85 0 0

18 1540 3 2 1 1,95 1,3 0,65

19 737 1 2 0 1,36 2,71 0

20 760 2 1 0 2,63 1,32 0

21 489 0 0 0 0 0 0

22 1450 0 1 2 0 0,69 1,38

23 950 0 0 0 0 0 0

24 967 0 0 0 0 0 0



17

Q Distància

(m)

Nom.

Excrem.

2017

Nom.

Excrem.

2016

Nom.

Excrem.

2015

Densitat

exc/km

2017

Densitat

exc/km

2016

Densitat

exc/km

2015

25 840 3 3 0 3,57 3,57 0

26 2660 15 8 11 5,64 3,01 4,14

27 1270 0 0 0 0 0 0

28 1190 0 2 0 0 1,68 0

29

30 389 1 0 NO 2,57 0 NO

31 405 0 0 0 0 0 0

32 1270 0 0 0 0 0 0

33 1020 5 1 3 4,9 0,98 2,94

34 1160 1 0 0 0,86 0 0

35 1370 7 1 3 10,22 0,73 2,19

36 805 3 2 1 3,73 2,48 1,24

37 1250 5 1 2 4 0,8 1,6

38 1780 1 0 0 0,56 0 0

39 2200 11 4 7 5 1,82 3,18

40 1030 4 1 0 3,88 0,97 0

41 1410 14 12 0 9,93 8,51 0

42 1310 1 2 0 0,76 1,53 0

43 3409 1 0 0 0,29 0 0

44 1230 0 0 0 0 0 0

45

46 404 0 4 0 0 9,9 0

47 1120 6 2 1 5,36 1,79 0,89

48 354 0 0 0 0 0 0



18

Q Distància

(m)

Nom.

Excrem.

2017

Nom.

Excrem.

2016

Nom.

Excrem.

2015

Densitat

exc/km

2017

Densitat

exc/km

2016

Densitat

exc/km

2015

49 338 0 0 1 0 0 2,96

50 335 0 0 0 0 0 0

51 1120 0 0 1 0 0 0,89

52 308 0 0 1 0 0 3,25

53 466 0 0 0 0 0 0

54 1240 4 3 1 3,23 2,42 0,81

55 1050 2 1 3 1,9 0,95 2,86

56 950 1 0 1 1,05 0 1,05

57 603 1 2 0 1,66 3,32 0

58 1060 1 1 2 0,94 0,94 1,89

59 632 1 0 0 1,58 0 0

60 456 0 0 0 0 0 0

61 1230 7 8 9 5,69 6,5 7,32

62 470 3 1 1 6,38 2,13 2,13

63 1270 2 0 2 1,57 0 1,57

64 481 0 0 2 0 0 4,16

65 542 0 1 0 0 1,85 0

66 277 0 0 0 0 0 0

67 611 1 0 0 1,64 0 0

68 358 1 0 0 2,79 0 0

69 720 0 0 0 0 0 0

70 283 2 0 0 7,07 0 0

71 1380 5 2 2 3,62 1,45 1,45

72 737 1 7 2 1,36 9,50 2,71



19

Q Distància

(m)

Nom.

Excrem.

2017

Nom.

Excrem.

2016

Nom.

Excrem.

2015

Densitat

exc/km

2017

Densitat

exc/km

2016

Densitat

exc/km

2015

73 1180 0 0 3 0 0 2,54

74 3120 10 14 3 3,21 4,49 0,96

75 1550 0 0 1 0 0 0,65

76 887 4 1 6 4,51 1,13 6,76

77 975 1 1 1 1,03 1,03 1,03

78 948 5 1 1 5,27 1,05 1,05

79 1440 0 0 0 0 0 0

80 1100 3 1 0 2,73 0,91 0

81 2630 8 15 4 3,04 5,7 1,52

82 1060 1 1 1 0,94 0,94 0,94

83 734 13 10 2 17,71 13,62 2,72

84 241 0 0 0 0 0 0

85 407 1 2 0 2,46 4,91 0

86 340 0 0 0 0 0 0

87 767 1 NO 0 1,3 NO 0

88 857 0 0 0 0 0 0

89 2290 2 2 0 0,87 0,87 0

90 1100 0 0 0 0 0 0

91 884 0 2 0 0 2,26 0

92 1210 5 1 0 4,13 0,83 0

93 727 3 6 0 4,13 8,25 0

94 344 0 0 0 0 0 0

95 634 0 0 0 0 0 0

96 1070 0 1 0 0 0,93 0



20

Q Distància

(m)

Nom.

Excrem.

2017

Nom.

Excrem.

2016

Nom.

Excrem.

2015

Densitat

exc/km

2017

Densitat

exc/km

2016

Densitat

exc/km

2015

97 376 0 1 0 0 2,66 0

98 732 1 1 1 1,37 1,37 1,37

99 2820 3 0 0 1,06 0 0

100 1330 4 3 1 3,01 2,26 0,75

101 677 3 1 1 4,43 1,48 1,48

102 364 0 0 0 0 0 0

103 461 0 0 0 0 0 0

104 471 0 0 0 0 0 0

105

106 813 0 0 0 0 0 0

107 2410 0 NO 8 0 NO 3,32

108 860 2 0 0 2,33 0 0

109 313 6 3 0 19,17 9,58 0

110 1600 1 0 0 0,63 0 0

111 1370 0 0 0 0 0 0

112

113 712 0 0 0 0 0 0

114 1100 0 0 0 0 0 0

115 1550 3 0 0 1,94 0 0

116

117 1440 0 0 0 0 0 0

118 1400 0 0 0 0 0 0

119 830 3 2 0 3,61 2,41 0

120 682 0 0 0 0 0 0



21

Q Distància

(m)

Nom.

Excrem.

2017

Nom.

Excrem.

2016

Nom.

Excrem.

2015

Densitat

exc/km

2017

Densitat

exc/km

2016

Densitat

exc/km

2015

121 1740 0 0 0 0 0 0

122 3080 1 0 0 0,32 0 0

135,387km

(138,175km

al 2015)

252 exc. 184 exc. 97 exc. 1,83

exc/km

1,36

exc/km

0,7

exc/km

Taula 2. Resultats del cens de mart a l’illa de Menorca. Es presenten els 117 quadrats UTM

2’5 x 2’5 km prospectats (n=116 al 2015 i n=115 al 2016), la distancia, el nombre

d’excrements total detectats a cada quadrat i la densitat d’excrements per quilòmetre de cada

quadrat als tres anys d’estudi. Al final també es presenta el nombre d’excrements total i la

densitat de exc/km pel conjunt, tenint en compte la diferencia de quadrats prospectats entre els

dos anys.

S’han detectat excrements a 65 dels 117 quadrats prospectats, un 55,55 % de les

unitats de mostreig. No s’han detectat a 52 quadrats, el que representa el 44,44%. S’ha

de puntualitzar, com ja s’ha fet amb anterioritat, que el fet que durant aquest estudi no

s’hagin detectat excrements no implica al cent per cent la no presencia del mart a un

quadrat, si no que al llarg d’aquell recorregut és molt possible que el mart no tingui

territoris establerts. No obstant, es possible que si que tingui territoris en altres zones

d’un quadrat que hagi donat negatiu durant les feines de camp com a conseqüència de

que els habitats siguin més adients. Així mateix, els nombres d’excrements no s’han de

interpretar com el nombre d’individus, ja que és molt probable que molts excrements

detectats a un mateix transecte puguin ser d’un mateix individu, indicant que el

transecte pot transcorre al llarg del territori d’aquest.

L’any 2016 es van detectar excrements de marts a 54 quadrats dels 115

prospectats, el que equival al 46.96%, mentre que al 2015 es van detectar a 39 del 115

prospectat el que representa el 33,62% dels quadrats prospectats per aquest any. En el

conjunt de les feines fetes l’any 2015 es va trobar a 74 quadrats dels 116 prospectats,

amb un 63,8% de presencia pel conjunt de quadrats, mancant únicament a 42 quadrats,

dels quals, a 5 es va detectar la seva presencia fora de les feines de camp. Això

corrobora els comentaris fets en quant a la seva presencia al paràgraf anterior.

A 36 quadrats no s’ha trobat cap excrement de mart durant les feines de camp

dels tres anys. D’aquests, tampoc es van trobar excrements en el conjunt de feines del

2015 a 19 quadrats, el que podria començar a mostrar la poca o nul·la presencia de

l’espècie en aquestes zones. A 16 quadrats s’han trobat excrements durant les feines de

camp d’aquest any i no s’havien trobat a cap dels altres dos anys pel mateix esforç.



22

D’aquests, tampoc s’havia trobat cap excrement de mart a 9 quadrats pel conjunt de

zones prospectades al 2015. Això podria indicar un petit augment en quant a la

distribució de l’espècie a l’illa. Per altre banda, a 16 quadrats no s’han trobat

excrements aquest any i si que s’havien trobat en anys anteriors. D’aquests, a dos

quadrats, l’11 de Tirant i el 22 de Sant Vicenç (Es Mercadal), es varen trobar als dos

anys (2016 i 2015).

En quant a les estimes d’abundància, s’ha obtingut una abundància relativa pel

conjunt de l’illa de 1,83 exc/km, bastant per damunt de la obtinguda al 2016 de 1,36

exc/km i del 2015 de 0,7 exc/km. Per damunt també de la observada al conjunt de les

feines del 2015 de 1,15 exc/km amb la prospecció de 310’333 quilòmetres, un 56,37%

més de territori prospectat. Respecta a la distribució d’aquesta estima d’abundància a les

diferents unitats de mostreig prospectades al 2017 (n=117) s’observen diferencies

importants. Destaquen, com l’any passat, el quadrat 83, al municipi de Es Migjorn, amb

17,71 exc/km (13,62 exc/km al 2016) i el 41 de la zona de Binifabini, al nord d’Alaior,

amb 9,93 exc/km (8,51 exc/km l’any 2016). Altres zones importants aquest any han

esta: el quadrat 109 de Cogollonet Nou a Sant Climent, amb una plantació de vit

associada, però un recorregut molt curt; el quadrat 35 de Na Marcona a Ferreries, amb

un territori perfecta per l’espècie; el quadrat 70 de s’Albaida; el quadrat 62 de Alpare a

Ciutadella amb un altre territori ideal; i el quadrat 15 de Son Triall al nord del nucli urbà

de Ciutadella. Pel nombre d’excrements detectats al transecte, a més dels quadrats 83 i

41 ja esmentats anteriorment, i amb 13 i 14 excrements detectats respectivament, també

destacaríem: el quadrat 13 de La Mola de Fornells amb 11 exc., el quadrat 74 d’Es Grau

amb 10 exc., el quadrat 6 d’Algaiarens amb 11 exc, el quadrat 39 de Sa muntanya Nova

(Es Mercadal) amb 11 exc. i el quadrat 26 de s’Albufera als peus de La Mola de

Fornells amb 15 exc. Bona part d’aquests territoris tenen en comú la presencia de

masses boscoses, principalment de pi blanc Pinus halepensis, i d’una vegetació

arbustiva que els hi proporciona una important font d’aliment, com l’arbocera Arbutus

unedo.

La major part de les zones mantenen una estabilitat al llarg dels tres anys amb

una petita tendència a l’alça, tot i que també es poden trobar exemples de zones on es

detecta una pujada o una baixada important. En relació a pujades destacables podríem

trobar el quadrat 35 de Na Marcona on l’any 2015 es va treure una densitat de 2,19

exc/km i al 2016 de 0 exc/km, mentre que aquest anys ha sigut de 10,22 exc/km; o la

del quadrat 109 de Cogollonet Vell (Sant Clement) amb 0 exc/km al 2015, 9,58 exc/km

al 2016 i 19,17 exc/km al 2017. A l’altre banda i trobaríem per exemple el quadrat 107

de la Torre Nova (Alaior), on es van detectar 8 excrements al llarg del transecte al 2015

i aquest any no s’ha trobat cap, tot i que no s’ha detectat cap canvia a la zona i que

aquesta sembla disposar de prou aliment per a l’espècie.

Com ja em comentat amb anterioritat en aquesta memòria i a les anteriors dels

any 2015 i 2016, aquests resultats s’han de prendre amb cautela, donat que es tracta del

resultat de únicament tres anys de feina i sense haver efectuat un anàlisis profund a



23

l’espera de disposar d’una sèrie major de dades. Això fa que tot el que es tregui

provisionalment d’aquests resultats siguin majoritàriament hipòtesis que s’hauran de

corroborar en els anys venidors.

5. CONCLUSIONS

La valoració tant de la metodologia com de la disminució de l’esforç aplicada els

dos darrers anys, així com els resultats obtinguts és molt positiva. Sobre tot tenint en

compte que no es tracta d’un estudi dissenyat pel seguiment del mart. Veiem que els

resultats ens aporten una informació molt valuosa sobre l’espècie i un cop tinguem una

sèrie llarga de dades podrem conèixer més sobre la distribució, l’ús dels hàbitats, dels

recursos o de la tendència del mart a Menorca.

A continuació passem a valorar de forma més detallada la metodologia emprada

i els resultats obtinguts.

5.1. En quant a la metodologia

Tot i que a diferencia de l’any passat aquest s’han pogut prospectar tots els quadrats

previstos, la temporalitat de les feines de camp no ha estat la desitjada per mor de les condicions

meteorològiques. Això s’ha degut a l’enfocament cap al cens de conill de les feines de camp.

Els dies després d’un període de pluges les fresses de conill resten totalment banyades, fet que

dificulta separar el que són excrements de menys de tres dies o de més, primordial al cens

d’aquesta espècie. Això fa que les feines de camp s’hagin d’aplaçar un o dos dies després d’un

període de pluges i en funció de la intensitat d’aquestes. Aquest any, amb les pluges de principis

i finals de novembre, les de mitjans de desembre i les de inicis de gener, aquestes feines s’han

prolongat més del que hagués estat el nostre desig. Tot i això, i vistos els resultats, possiblement

aquest allargament de les feines de camp no afecti massa al cens de mart, tot i que sempre és

més interessant concentrar totes aquestes feines en un període curt. Tenint en compte que alguns

mamífers poder restar inactius durant períodes de fred, principalment a l’hivern, ens sembla

interessant també per aquesta espècie poder concentrar les feines de camp a la tardor. De totes

formes, les temperatures hivernals a l’illa i l’amplia disposició d’aliment en aquest període, ens

fan pensar que en el cas dels marts menorquins aquest fet no sigui tan comú com al vell

continent on els períodes de temperatures baixes, presencia de neu i manca d’aliment són més

comuns i dilatats en el temps.

Una de les raons principals d’un bon estudi és la elecció d’una metodologia de

camp correcta que ens ajudi a assolir els objectius fixats. En aquest sentit, el mètode de

cens emprat en aquest estudi i basat en la detecció d’excrement s’ha manifestat com una

metodologia molt valida per conèixer a llarg termini la tendència espacial i poblacional

a la Reserva de Biosfera de Menorca d’una espècie com el mart. Els resultats obtinguts

avalen aquest comentari, i la facilitat d’execució de les feines de camp ajuden a

considerar-la com a una futura metodologia per aquests tipus de seguiment del mart a

l’illa. Evidentment, treballant amb una unitat de mostreig menor, dissenyant transectes



24

als hàbitats més favorables per l’espècie o utilitzant els períodes de més activitat (a

l’època de cria –de març a juny- o a l’època de dispersió –juliol i agost-) obtindríem un

major nombre de contactes, però veiem que les hipotètiques variacions poblacionals de

l’espècie, principal objectiu del seguiment, es detectaran per igual amb l’actual

metodologia.

Com ja s’ha explicat amb anterioritat a l’apartat de metodologia 3.1.4., aquest

any s’han hagut de baratar dos transectes, els corresponents als quadrats 22 i 76. Els dos

transectes que s’han fet corresponien a transectes ja realitzats al 2015 però no inclosos a

la tria del 2016. Aquests canvis haurien de ser permanents pels propers anys, eliminants

així els problemes del quadrat 22 o la mala ubicació detectada al transecte anterior del

quadrat 76. Aquestes dues modificacions han fet que s’hagin perdut 1.140m del total,

però s’ha de dir que s’ha millorat la metodologia en el cas del quadrat 76 i les feines de

camp en el cas del quadrat 22. Així dons, els canvis creiem que han estat beneficiosos

pels censos futurs i els resultats. Aquests dos canvis han donat resultats diferents en

quant al nombre d’excrements de mart detectats. Al quadrat 22 no s’ha detectat cap

mentre que als altres dos anys, a l’altre transecte, s’havien detectat alguns pocs. Al

quadrat 76 per contra, s’han detectat més excrements dels que es detectaven al transecte

anterior. De totes formes, donada la proximitat dels transectes creiem que aquestes

diferencies també les podríem haver trobat als transectes originals si els haguessin fet

aquest any i que amb el temps aquestes diferencies es minimitzaran.

Aquest any hem aconseguit eliminar els problemes que varem tenir l’any 2016

per a fer el cens a dues finques privades on, a pesar de tots els intents fets, no es va

aconseguir permís, tractant-se en tots dos casos de finques privades amb propietaris

ubicats fora de l’illa. En aquest sentit i amb la finalitat de minimitzar els problemes a

l’hora d’aconseguir permisos de les més d’un centenar de finques privades on es

realitzen censos per aquest estudi de la població de mart a la Reserva de Biosfera de

Menorca, aquest any hem intentat aconseguir nombres de telèfon de tots els agents

implicats per tenir una major agilitat en anys venidors a l’hora de demanar els permisos.

Com ja vam apuntar l’any passat, la reducció de l’esforç realitzat al 2015 ha

estat clau per poder dur a terme les feines de camp. En una tardor/hivern plujosa com

aquesta, hagués estat impossible assolir tot l’esforç fet l’any 2015 en un temps raonable.

Aquest factor s’haurà de tenir en compte si algun any es té previst repetir aquell mateix

esforç.

Cara als propers anys, s’ha de intentar concentrar les feines de camp lo més

possible entre el mes de novembre i principis de desembre, tot i que som conscients de

que això depèn de les condicions meteorològiques, un factor que no podem controlar i

al qual ens hem de adaptar.



25

5.2. En quant als resultats

Com a qualsevol seguiment, és molt complicat, i per altre banda seria un error,

extreure conclusions definitives amb tan sols tres anys d’estudi. Tot i així, com ja hem

fet anteriorment a l’apartat de resultats d’una forma mes curta i puntual, si que podem

començar a entre veure algunes cosetes que podríem catalogar com a hipòtesis a

l’espera de poder corroborar-les i contrastar-les en els anys venidors.

Tots els resultats semblen indicar un increment tant en la distribució com en

l’abundància del mart a l’illa. Aquest any, s’han detectat excrements a un 55,55% dels

quadrats prospectats, 65 dels 117. Aquesta distribució a l’illa està molt per damunt de la

detectada en els dos anys anteriors: 46,96% al 2016 (54 quadrats dels 115 prospectats) i

33,62% al 2015 (39 dels 116 quadrats prospectats). Fins i tot, tot i tractant-se d’una

sèrie molt curta, es pot observar un augment progressiu. Aquest augment s’observa

també si comparem els resultats d’aquest any amb els obtinguts al 2015 per a tot

l’esforç realitzat (Méndez, 2015). En aquella ocasió, amb un 56,37% més de territori

prospectat, tan sols es van detectar excrement a 42 quadrats dels 116 fets aquell any.

Encara que poden haver alguns factors o variables que hagin pogut incidir en aquests

resultats, fets no estudiats en profunditat en aquesta memòria, sembla que s’està

produint una conquesta de territoris per part de la població de mart a l’illa. Aquesta

expansió pot ser puntual i ser tan sols una situació circumstancial que torni al seu lloc

en els propers anys o ser una tendència que podrem veure també als propers anys. És

possible que vengui donada per un augment de les poblacions als seus llocs històrics, la

qual cosa faci que els joves es vegin obligats a cercar nous llocs on viure. Possiblement

els canvis que hem pogut observar al camp menorquí amb l’abandonament de moltes

terres, l’augment de la capa forestal, el canvi de gestió en els llocs, el retorn de cultius

com la vit... hagin estat factors que hagin pogut afavorir aquest hipotètic augment

poblacional i la seva progressiva expansió. Evidentment desconeixem si aquesta ha

començat aquests anys o ja dur uns quants fent-ho. Els comentaris dels pagesos i gestors

de finques amb els quals hem tingut la possibilitat de xerrar del tema en aquests tres

anys també apuntant cap a un augment en la distribució i l’abundància de l’espècie.

Molts ens deien que fins feia relativament pocs anys ells no havien vist mai un mart fora

del bosc o excrement i individus a prop de les cases, en terrenys que antigament, per la

manca de cobertura arborea i/o arbustiva, no es consideraven idonis per l’espècie.

Aquest possible augment de la població menorquina de mart també sembla que es

podria veure reflectit en els resultats per aquests tres anys del nombre d’excrements

detectats per kilòmetre lineal. Així, aquest any l’abundància relativa d’excrements

detectats pel conjunt de l’illa ha estat de 1,83 exc/km, mentre que al 2016 va ser de 1,36

exc/km i al 2015 de 0,7 exc/km. Aquests resultats apunten cap a un augment continuat

de la presencia del mart en els territoris prospectats. Com en el cas de la distribució,

aquest increment es detecta també quan comparem els resultats obtinguts al 2015 per a

tot l’esforç realitzat (310,333 km) amb els d’aquest any (137,523 km). En aquella

ocasió, i amb un esforç molt més gran, evidentment amb una major varietat d’ambients



26

prospectats a cada quadrat i amb un major tant per cent de superfície no arborada,

l’abundància que es va obtenir va ser de 1,15 exc/km, bastant per davall dels resultats

tant d’aquest any com del 2016. Com ja hem dit anteriorment, aquestes conclusions no

deixen de ser hipòtesis que xerren de l’observa’t en aquests tres anys. En els propers

anys i amb una sèrie major podrem veure si aquestes hipòtesis es compleixen o varien.

Evidentment també, com ja hem apuntat, el fet de que durant les feines de camp no es

detecti la presencia d’excrements no vol dir que en aquell territori o en aquell quadrat

UTM 2,5x2,5km la presencia de mart sigui nul·la. Les baixes densitats, la utilització

esporàdica d’un territori, la gestió d’aquell territori (pas de maquinaria pesada,

bestiar...), els ambients pels que corre el transecte o altres factors naturals o antròpics

poden fer que no s’hagin detectat excrements però que hi hagi una petita presencia o

que aquesta estigui en altres ambients del mateix quadrat. En aquest sentit, pel conjunt

dels tres anys, només no s’han detectat excrements en cap any a 36 quadrats (30,77%

dels 117 quadrats prospectats), o si incloem totes les feines del 2015, a 20 quadrats

(17,09% dels 117 quadrats prospectats), el que mostraria una major distribució encara,

però com hem comentat abans, amb zones de presencia reduïda o fora dels territoris on

s’han establert els transectes per aquest estudi.

Un aspecte que sembla evident i que ja es va detectar l’any passat es el fet de

que a les zones boscoses, principalment de pinar, és on més deteccions s’han efectuat,

coincidint així amb l’hàbitat històricament establert com al més favorable per l’espècie.

Aquestes altes densitat també s’observen a zones de barrancs del sud amb cultius i

arbres fruiters o a zones amb plantacions de vid. Com ja hem comentat a l’apartat de

resultats, les majors densitats s’han detectat als quadrats 109 de Cogollonet a Sant

Clement, el 83 de Son Ponç a Es Migjorn, el 35 de Na Marcona a Ferreries, el 41 de

Binifabini i el 70 de s’Albaida tot dos a Alaior i el 62 de El pare a Ciutadella. Totes

aquests llocs han experimentat també un important augment en la densitat relativa

d’excrements detectats al llarg d’aquests tres anys d’estudi. Per exemple: al Q109 no es

va detectar cap al 2015, 9,58 exc/km al 2016 i 19,17 exc/km aquest any; al Q83 es van

detectar 2,72 exc/km al 2015, 13,62 exc/km al 2016 i 17,71 exc/km al 2017; o al Q35 on

al 2015 es van detectar 2,19 exc/km, al 2016 0,73 exc/km i al 2017 10,22 exc/km.

Aquesta ha estat la tendència a la major part de quadrats, una tendència alcista, que fins

i tot mostra quadrats on no s’havien detectat excrements als anys anteriors i si que s’han

trobat, en poc nombre, aquest any. En aquest mateix sentit però a l’inversa, hi trobem 14

quadrat on no s’han detectat excrements al 2017 però si que es van detectar en un o els

dos anys anteriors.

Un dels ambients que mostren una important presencia de mart són també les

zones de sivinar. És molt probable que donada l’època de l’any en que es fa el cens

(tardor), i la major presencia de fruits en hàbitats com el sivinar o els boscos amb

arboces, incideixin amb la detecció d’un major nombre d’excrements. Evidentment és el

que mostren a simple vista, i sense anàlisis profund, l’aspecte dels excrements, on la

presencia de restes de fruits d’aquestes dues espècies vegetals és molt abundant. Pocs



27

han estat els excrements on a simple vista es detectessin restes d’origen animal. Això

pot obeir a un desplaçament cap a zones d’alimentació a la tardor per part de la població

o per individus joves. Possiblement estudis similars a l’època de cria podrien determinar

si en aquesta època l’ús d’aquest ambient és tant habitual com a la tardor.

S’han detectat també concentracions d’excrements a zones eminentment

agrícoles i/o ramaderes, amb poc o inexistent cobertura arborea i si presencia de

cobertures arbustives. Aquest fet que ja s’ha vist als anys anteriors no es descarta que

també pugui ser un comportament expansiu després de l’època de cria, el qual

proporcionaria fonts d’aliment noves i ajudaria a repartir aquestes entre tota la població.

També s’hauria d’estudiar la situació en aquests ambients a l’època de cria per veure si

aquesta major presencia a zones humanitzades pot respondre a un canvi de

comportament i una major humanització de l’espècie com a conseqüència d’un major

nombre de fonts alimentaria a prop dels humans (bestiar, horta, arbres fruiters...).

5.3 Conclusions generals

Com ja vam apuntar l’any passat, els canvis a la metodologia, tot i estar enfocats al

igual que aquesta en el cens de conill, ens semblen positiu en quant minimitzen el temps

d’execució de les feines de camp. No obstant i com ja vam introduir l’any passat també,

creiem que seria positiva la realització futura de censos específics, dissenyats pel mart,

per poder valorar millor l’actual seguiment utilitzant comparatives com les que hem fet

de forma esporàdica en aquesta memòria amb els resultats obtinguts als tres anys o amb

els resultats del 2015 per a tot l’esforç realitzat.

Es marquen com objectius per l’any que ve poder acotar més encara el període

de feines de camp, sempre que la meteorologia ho permeti. A l’hora, s’intentarà torna a

prendre mostres d’excrement per el seu posterior anàlisis, fet que no s’ha fet aquest any

i que si que es va fer l’any passat. D’aquesta forma es podran conèixer possibles canvis

en l’alimentació segons els anys o factors propis de la major o menor presencia de fonts

d’aliment.

6. AGRAÏMENTS

Agrair primer de tot als pagesos i propietaris de finques per la implicació i

predisposició a l’hora de facilitar l’accés a les seves propietats. Sense aquesta ajuda

hagués estat impossible dur a terme un seguiment tan ampli de la població de mart a

l’illa. Agrair-li també tota la informació que han aportat sobre presencia de marts a les

seves finques i en molts altres aspectes de l’ecologia de l’espècie.



28

Agrair als funcionaris del departament de Medi Ambient del Consell Insular de

Menorca i de la Reserva de Biosfera de Menorca per tot el suport rebut a l’hora

d’aconseguir permisos per entrar a finques privades o d’obtenir material pel correcte

desenvolupament de l’estudi. Agrair-li també el suport metodològic rebut i l’ajuda a

l’hora de treballar les dades de camp.

Finalment agrair al departaments de Medi Ambient i Reserva de Biosfera de

Menorca del Cime per la confiança dipositada en la meva persona per a dur a terme

aquest estudi.

7. BIBLIOGRAFIA

ALCOVER, J.A. 1988. Els mamífers de les Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca.

ALCOVER, J.A., DELIBES, M., GOSALBEZ, J. & NADAL, J. 1986. Martes martes

(Linnaeus, 1758), a les Balears. Misc. Zool. 10:323-333.

CLEVENGER, A.P. 1990. Ecologia de la marta en los espacios naturales de las Islas

Baleares. Departamento de Biologia Animal. Facultad de Biologia Universidad de

León. León.

MARCHESI, P. & MERMOD, C. 1989. Régime alimentaire de la martre dans le Jura

suisse. Rev. Suisse Zool. 96 :127-146.

MÉNDEZ, J. 2015. Cens de la població insular de mart Martes martes a la Reserva de

Biosfera de Menorca (Illes Balears). Informe inèdit. Consell Insular de Menorca,

Agència Reserva de Biosfera.

MÉNDEZ, J. 2016. Cens de la població insular de mart Martes martes a la Reserva de

Biosfera de Menorca (Illes Balears). Informe inèdit. Consell Insular de Menorca,

Agència Reserva de Biosfera.

TELLERIA, J.L. 1986. Manual para el censo de los vertebrados terrestres. Ed. Raices.

Madrid.

WILSON, D.E. & REEDER, D.M. (editors) 2005. Mammal Species of the World. A

Taxonomic and Geographic Reference. 3ª Edition.



29

CENS DE LA POBLACIÓ INSULAR DE MART MARTES MARTES A … · Conèixer estimes de la població de...

Documents

Transcript of CENS DE LA POBLACIÓ INSULAR DE MART MARTES MARTES A … · Conèixer estimes de la població de...