CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI CESC › wp-content › uploads › 2018 › 01 › CESC159... ·...

MARÇMARÇ04.03 |04.03 | Audiovisual I06.03|06.03|Calçotada 11.03 | 11.03 | Audiovisual II13.03|13.03|Senders V18.03 | 18.03 | Audiovisual III19 i 20.03|19 i 20.03|Alta Muntanya20.03|20.03|Natura 25.03 | 25.03 | Audiovisual IV27.03|27.03|Muntanya

ABRILABRIL10.04|10.04|Senders VI15.04 |15.04 | Premis Sant Jordi de Fotografi a16 i 17.04|16 i 17.04|Alta Muntanya17.04|17.04|Natura

MAIGMAIG01.05|01.05|Muntanya

CESCCENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI

núm 159 / març-abril.2011

La primavera, la sang alteraLa primavera, la sang altera

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONIButlletí Bimensual

Número 159 - Març/Abril 2011

Atenció al públicPaulo Jiménez

dimarts i dijous - de 19 a 21hc/ Sant Antoni, 1608470 Sant Celoni

93 867 52 [email protected]

La quota anual de soci numerari és de 32 euros. La quota de soci major de 65 anys és de 16 euros anuals. La quota del primer membre d'una família és de

32 euros i la de cadascun dels altres membres és de 11 euros.

Podeu enviar les vostres col.laboracions a l'adreça del butlletí.

El CESC no comparteix necessàriament les opinions dels col.laboradors.

EDITORIAL

Ets un Nyerro o un Cadell?

Volem començar aquesta editorial ampliant la informa-ció sobre nyerros i cadells, les dues faccions que durant va-ris segles es varen repartir les fidelitats dels nobles del Prin-cipat. Això és història, però darrere la història també hi han llegendes. En Joan Amades ens explica l'origen d'aquesta rivalitat en una llegenda molt curiosa: diu que hi havia dues dames nobles de la Cerdanya que eren germanes i que esta-ven en estat de bona esperança. Una era la dama del castell de Nyer i l'altra la dama de la Torre d'Arança. Totes dues havien rebut la maledicció de dues germanes captaires tam-bé gràvides. El motiu?: les germanes nobles no les van aten-dre bé al demanar caritat, les van aporrinar i els varen dir que si no tenien per menjar tampoc havien de posar fills al món. Passat el temps, les 4 dones van infantar el mateix dia. Les dues germanes captaires infantaren cada una un minyó ros i bonic. La dama de Nyer va parir set infants mig garrins i mig persones; la dama d'Arança va parir set infants mig ca-dells i mig persones. Les dues dames varen morir de pena i de vergonya en veure's mares d'aquells monstres. Els 14 co-sins es tenien un odi de mort fins al punt d'arribar a formar dos grans partits (els nyerros i els cadells) que durant molts anys varen trasbalsar tota la noblesa catalana que formava part d'un dels dos bàndols.

Bé, deixem-nos de llegendes, per dir-vos que els bons desitjos per aquest any 2011 s'estan complint amb escreix. Hem començat el camí dels Nyerros amb entusiasme i les matinals de Natura apleguen una munió de curiosos per conèixer tots aquests racons de la nostra terra tan propers.És molt gratificant que en totes aquestes sortides ens bar-regem “grans i petits” o dit d'una altra manera “carrosses i aguerrits muntanyencs” compartint el paisatge i descobrint sense masses presses ermites, masies i castells. Gràcies a tots per aquesta empenta, i gràcies també als responsables de les seccions pel seu treball ben fet, i per la paciència per governar el ramat, tot posant un mínim d'ordre.Recordeu: tenim tot l'any per endavant i quant més serem més riurem.

La Junta Directiva |

PresidentVicepresident primerVicepresident segon

SecretariTresorer

Vocals

SECCIONSNatura

SendersMuntanya

Alta MuntanyaG.A.E.

Esteve MonrabàCarles MontoriolEsther GuiuMartí PujolAgustí NetErika BartoloméOriol BoledaJoan Miquel EscudéQuico FernàndezLluís ForrollMaite GarciaJosep GensanaFrancesca LópezJordi MartínRafel NetMiquel PérezJoan PujalsFrancesc RuizJoan Salvanyà

Josep GensanaFrancesc RuizQuico Fernàndez /Miquel PérezMiquel PérezJoan Miquel Escudé

Edició i DissenyDistribució

ImpressióEmail Butlletí

ExemplarsPortada

Esther GuiuFrancesc OrenchMaria Àngels [email protected] exemplarsVoltants refugi de Marialles (Canigó)

INFORMACIÓ | ASSEMBLEA GENERAL

Assemblea de Socis del CESC 28.01.2011

COMPOSICIÓ DE LA NOVA JUNTAPresident: Esteve MonrabàVicepresident primer: Carles MontoriolVicepresidenta segona: Esther GuiuSecretari: Martí PujolTresorer: Agustí Net

VOCALSNatura: Josep GensanaSenders: Francesc RuizMuntanya: Quico Fernández i Miquel PérezAlta Muntanya: Miquel PérezVocals conjunts de Muntanya i Alta Muntanya: Erika Bartolomé, Lluís Forroll, Jordi Martin i Rafel NetGAE: Joan Miquel Escudé i Oriol BoledaMarxa Montseny: Joan SalvanyàMaterial i atenció al públic: Paulo JiménezComunicacions: Maite Garcia i Esther GuiuBiblioteca: Francesca LópezBase de Dades i Quotes: Joan Pujals, Agustí Net i Paulo Jiménez

Per diverses raons, però amb el principi d'adequar la composició de la Junta a la situa-ció real dels seus membres actius, cessa en Marc Domenech, en Miquel Garcia, l'Agustí Lluch, en Josep Roher, en Pau Mikel Salvadó i en Rubén Vázquez.

NOMBRE DE SOCISSeguim creixent: a data 31 de desembre del 2010 el CESC tenia 528 socis. Això és un

10% més que l'any, passat en que n'érem 473. Durant l'any 2010 hi va haver 99 noves altes i 44 baixes. La diferència és d'un creixe-

ment de 55 socis.

QUOTESDesprés d'estudiar la memòria econòmica i el balanç de situació del 2010 i d'aprovar

el pressupost per al 2011, es va acordar apujar les quotes un euro:

Soci ordinari i/o titular d'una unitat (i adreça) familiar: 32'- eurosCadascun dels altres socis d'una mateixa unitat (i adreça) familiar: 11'- eurosSoci major de 65 anys: 16'- euros

CESC butlletí | març/abril 2011 | 1

INFORMACIÓ | CESC

INFORMES DE LES DIFERENTS SECCIONSComença en Francesc Ruiz exposant tot el que s'ha fet des de la secció de Senders. Al

llarg del 2010 s'ha acabat el Camí dels Bons Homes i s'han realitzat vàries sortides per la Ruta del Ter i altres indrets. En el 2011 està previst fer la Ruta dels Nyerros (de Matadepera fins a Nyer, França) dissenyada pel Centre Excursionista de Terrasa, amb motiu del seu centenari.

Seguidament, en Miquel Pérez, com a representant de les seccions de Muntanya i Alta Muntanya, comenta les diferents sortides del 2010, i ressalta que per causes meteorolò-giques només es van poder fer la meitat de les sortides previstes. Pel 2011, la secció de Muntanya es dividirà entre en Quico Fernández (de poca difi cultat) i sortides preparades per en Miquel Pérez (amb més difi cultat).

L'Esteve Monrabà, en representació d'en Josep Gensana, resumeix les sortides de la secció de Natura del 2010 i les previstes pel 2011. Se seguirà l'esquema de matinals en llocs propers.

Prossegueix en Quico Fernández relatant les activitats portades a terme en el 2010 i les previstes pel 2011: Vall d'Ansó amb raquetes, circular entre Portbou i Cerbère, el Carlit, la zona de Benasque, una sortida de tardor per buscar bolets, etc.

Referent al Memorial del mes de juliol a Labuerda, la sortida serà per un màxim de 80 places, que s'ocuparan per ordre d'inscripció i tenint preferència els socis. Es farà una ex-cursió única el dissabte de poca dificultat, amb un desnivell de 900m i sense fer cim.

En Carles Montoriol exposa les activitats culturals i socials per l'any 2011, que con-tinuaran com s'han fet tradicionalment, amb algunes petites variacions, com canviar les rutes de la pujada del pessebre. També es vol participar aquest any en l'Aplec dels Països Catalans que es farà per Tots Sants a l'Alguer (Sardegna).

I acaba l'Agustí Net, com a responsable de les sortides gastronòmiques, que preveu or-ganitzar una sortida el mes de febrer a Tivissa i Miravet, i una altra per l'octubre a la zona de l'Estartit (Costa Brava).

2 | CESC butlletí | març/abril 2011

NOTA DE CONDOL PER EN SILVINO RODRÍGUEZEn Silvino Rodríguez, soci des dels primers temps del CESC, ens ha deixat als 90 anys

d'edat. Recordem que amb 72 anys va fer el Camino de Santiago des de Pamplona fins a Santiago de Compostela, tot seguit i amb algunes etapes de més de 40km. Va escriure el “Diari del Camino” que va ser publicat pel CESC. Donem el condol al seu fill Rafael, company del CESC, i a tota la seva família.

CALÇOTADA A CAN PATIRÀS (CAMPINS), diumenge 6 de marçCom cada any el CESC organitza una calçotada a la masia de Can Patiràs de Campins

pel primer diumenge de març. El CESC hi posa els calçots, el foc i la salsa. I vosaltres cal que porteu el segon plat, els postres i la beguda, així com la taula i les cadires, i tots els estris per menjar. Com que s'han de comprar els calçots, cal saber amb alguns dies d'antel.lació, quants serem. Per això és imprescindible fer la reserva abans del 3 de març al CESC o al telèfon de l'Helena Domènech 93 867 1249

La sortida serà a les 11h del matí de la plaça Comtes del Montseny, en cotxes particu-lars. Els que no siguin socis hauran de contribuir amb una aportació de 5 euros.

ESQUIADA ORGANTIZADA PER RÀDIO VITAMÈNIA, diumenge 13 de marçUn any més, la Ràdio Vitemènia de Santa Maria de Palautordera ens ha preparat una

sortida d'un dia a la neu. Aquest any gaudireu d'un magnífic dia d'esquí i pícnic a l'estació de Font Romeu.

Com ho pots fer? Només t'has d'inscriure en un d'aquests 4 establiments: Ràdio Vitamè-nia, Perruqueria Ramon i Assessoria Gisvet, de Palautordera, o a Decka, a Sant Celoni.

L'hora de sortida és a les 06h des del Gimnàs Sot de les Granotes (Sant Celoni) o a les 06:15h des de l'envelat de Santa Maria de Palautordera.

El preu del forfait més el viatge és de 35 euros. Si només voleu el viatge, llavors serà de 15 euros. Podreu llogar el material en el moment de fer la inscripció per 10 euros.

INFORMACIÓ | VARIS

Altres Informacions


INFORMACIÓ | CESC

INFORMACIÓ | AUDIOVISUALS

Cicle d’Audiovisuals de Març

Com cada any ens hem animat a preparar el ja tradicional cicle d'audiovisuals del mes de març. Aquest any el fem també al local de la Caixa de Manlleu, ara UNNIM i el co-mencem amb el muntatge de la Lali Bofill i en Quim Roumens sobre una anada a l'Àfrica negra, en concret a Mali.

Seguirem amb un audiovisual sobre l'Aplec Excursionista dels Països Catalans a Mont-serrat. El dia 18 la Marta de la Iglesia i l'Esther Guiu ens “passaran” la seva aventura als Alps de l'estiu passat.

Tancarem el cicle amb les sempre bones fotos d'en Quico Fernández sobre les sortides “Especial Muntanya” i alguna “cosa” més.

De ben segur que ens ho passarem molt bé!

Divendres 4, 11, 18 i 25 de marça la sala UNNIM (antiga Caixa de Manlleu)Passatge Sant Ramon, Sant Celoni

Divendres, 4 de març, a 2/4 de 10 del vespreMALI: ESCALADA I GENTA càrrec de Lali Bofi ll i Quim Roumens

Divendres, 11 de març, a 2/4 de 10 del vespreL'APLEC DE MONTSERRAT XXXII Aplec dels Països CatalansA càrrec de Lluís Mas del Club Muntanyenc de Mollet

Divendres, 18 de març, a 2/4 de 10 del vespreEl TOUR DEL MONTBLANCA càrrec de Marta de la Iglesia i Esther Guiu

Divendres 25 de març, a 2/4 de 10 del vespreESPECIAL MUNTANYA 2010 I ALTRESA càrrec de Quico Fernàndez

INFORMACIÓ | CESC


Ja tenim aquí el Concurs Sant Jordi de Fotografia, que organitza com cada d'any, des d'en fa 16, el CESC. No és un concurs per a professionals, ni s'ha de participar amb la in-tenció de “guanyar”. Només és una manera de compartir amb una colla d'amics, aquelles imatges que ens evoquen bons records.

La manera de participar està àmpliament explicada en el tríptic que rebràs juntament amb aquest butlletí:

Tria entre 1 i 5 fotografi es en total que t'agradin. No cal que siguin d'aquest any, però sí que han d'estar relacionades amb un d'aquests temes: MUNTANYA i NATURA, MACRO-FOTOGRAFIA, i RETRATS DE LA GENT DEL CESC

La mida és important que estigui entre 18 per 18 i 36 per 36 (no és perquè sí; penseu que les hem de col.locar en el marcs i són les mides que podem acceptar). Recomanem no posar-les sobre cap suport rígid perquè ens resulta molt més còmode.

Fins al 31 de març, les pots fer arribar al CESC de la manera que més et convingui, de les que es proposen en les bases. (No espereu a l'últim moment!!)

Per mantenir l'anonimat fins després de la votació, i a la vegada, evitar que hi hagi alguna pèrdua i poder tornar les fotografies, és important fer els següents passos:

- Escriu al DARRERE de cada fotografia el TÍTOL i la CATEGORIA a la qual s'opta.- Escriu tots els TÍTOLS de les fotografies que presentes, a la part de fora d'un SOBRE- A l'interior d'aquest sobre, hauràs d'afegir la BUTLLETA D'INSCRIPCIÓ que pots re-

tallar del tríptic o baixar-te-la de la web del CESC, ben omplerta.

Totes les fotografies que presentem els socis del CESC, participen a la vegada en dos concursos: el “social” i l'obert. Al “social” som tots els socis els que votem aquelles fo-tografies fetes per socis del CESC. Al concurs “obert” és un jurat d'experts qui tria d'entre totes les fotografies presentades, siguin o no socis del Centre.

Dimecres 13 d'abril - Votació del JuratDijous 14 d'abril, de 7 a 9 del vespre - Votació del socis pel Concurs SocialDivendres 15, a les 8 del vespre - Inauguració de l'exposició i entrega de premisExposició oberta del 15 d' abril al 15 de maig dins els horaris i dies establerts.Tots els actes seran a Can Ramis (plaça de l'Ajuntament) de Sant Celoni.

Els premis materials són força atractius. Però malgrat això, el què realment ens ha de moure a participar-hi és la satisfacció de compartir aquells instants especials per nosaltres que vam ser capaços d'immortalitzar amb les nostres càmeres. No t'ho pensis més: Segur que tens imatges que als altres ens agradarà veure!

INFORMACIÓ | CONCURS FOTOGRAFIA

XVI Concurs Sant Jordi de Fotografi a

INFORMACIÓ | CESC


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 13 de marçHORA SORTIDA07.00h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTAutocarPREUSocis CESC 13 eurosNo socis 20 eurosMenors 14 anys 7 eurosARRIBADACap a les 19h aproxGUIAFrancesc RuizDIFICULTATEtapa de fàcil realització, però llargaDESNIVELL+ 735m / - 1115mCAL PORTAREquipament personal per passar un dia de marxa, esmorzar, dinar, beguda, roba i calçat adequatINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 10 de març- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Francesc [email protected]

Aquesta 5ª etapa del Camí dels Nyerros travessa un dels espais naturals protegits de la Diputació de Barcelona: les Guilleries. Situat al límit de les comarques de la Selva i Osona, es tracta d'un espai poblat per frondosos boscos d'alzinars i algunes suredes, rouredes i fagedes, així com castanyedes i plantacions de pins exòtics i avets.

Iniciem l'etapa a Viladrau (818m), poble on va néixer en Joan Sala, àlies Serrallonga, nyerro per excel.lència. Seguim la carretera en direcció a Sant Hilari Sacalm i ràpidament la creuem per passar al marge esquerre pel costat de casa Masó i un xic més avall per la casa El Grèvol. Just passada aquesta darrera, una pista forestal arrenca a la dreta del carrer i ens porta a Mas Miquel (790m). A partir d'aquí, la pista enceta un suau ascens fins al collet de Mas Miquel, mentre anem deixant rere nostre el poble de Viladrau. Després d'un llarg tram planer, la pista remunta un pèl i de seguit un curt descens ens mena a una confluència de pistes, és el Pla Pastora (835m). Seguim un curt tram de pista descendent i apareix davant nostre el poble d'Espinelves, a l'altre costat de l'Eix Transversal. Per travessar l'eix, seguim un sender que, per la dreta, passa per sobre el túnel i davalla novament fins a l'entrada de la població.

Travessem pel bell mig del poble, amb els seus carrers estrets i tortuosos. Espinelves és popular pel seu entorn na-tural, la seva església romànica, dedicada a Sant Vicenç, i la seva peculiar especialitat en avets de Nadal. La vila està situada entre el Coll de Ravell i el Coll del Buch, cobert de boscos on impera el silenci, la pau i la quietud, i on els paratges són dignes d'admirar. Sortim d'Espinelves pel car-rer de Sant Hilari, a la part més alta de la població, en clar sentit ascendent, en direcció al Collet del Grèvol (990m). La pista descendeix per l'altra vessant perdent força desni-vell per anar a trobar la carretera de Sant Sadurní d'Osor-mort, just davant mateix del Pla de la Creu (930m), cruïlla de pistes. La principal marxa a l'esquerra cap el gran mas de Tortadès, però prenem una pista a la dreta que remunta en suau ascens. El camí passa per damunt les edificacions i vivers del Molí Roquer, per davallar de nou cap el Collet

SENDERS | EL CAMÍ DELS NYERROS

Etapa V: Viladrau - St Andreu de Bancells - Sau

SORTIDES MARÇ | FITXA SENDERS


de les Valls (900m). Ja des d'aquest punt i per darrera la boscúria podem albirar les cin-gleres del Collsacabra. Des del collet, seguim l'amplia pista principal que ens menarà a la gran pista de Collsabena i Vallclara, on hi ha rètols indicatius. Ara la pista remunta, deixant un parell de desviacions a la dreta que porten a una casa de colònies. Un darrer tram de constant ascens ens condueix al Collet de Collsabena (1005m). Davallem de se-guida cap el veïnat de Collsabena. Seguim l'amplíssima pista principal que va planejant i descendint suaument cap a Vallclara, per terreny obert i assolellat, tot revoltant la gran fondalada que forma el torrent de Sant Pere de Castanyedell. Passem pel costat del mas del Vilar, enclavat al bell mig de la carena; al fons, el poble de Vilanova de Sau resta ben visible.

Iniciem en aquest punt l'antic camí ral de Collsabena a Sant Andreu de Bancells (1000m). Un agradable tram planer que revolta la capçalera del Torrent de Font Ferrer ens mena sota els exuberants boscos de les Guilleries al bonic indret on s'assenta l'en-runat mas de Fogueres (940m). Arribats a aquest antic mas, deixem a l'esquerra la pista que davalla cap a la Castanyera de Fogueres i Sant Pere de Castanyedell. Girem cap a la cruïlla de Collsasureda (950m), deixant a la dreta la pista que remunta cap el coll de Malagarsa i continuem a l'esquerra cap a Collsacreu i Sant Andreu de Bancells per ter-reny obert amb belles vistes sobre el massís del Montseny, ben definit vers el sud. Amb bones panoràmiques sobre la Serra d'Ensija, el Pedraforca i la serra del Cadí, ja veiem davant nostre l'església de Sant Andreu de Bancells (927m). Arribem a aquesta església datada del segle XII i on al seu rellotge de sol podem llegir: “Cada dia que passa t'atansa a la vida”. Aquesta antiga parròquia és un notable edifici romànic que ha sofert múltiples modificacions i ampliacions però que malgrat tot, guarda un bell absis. Al costat de la parròquia, es troba el gran mas de Sant Andreu de Bancells, un edifici del segle XVII.

Continuem en marcada direcció nord-est ja amb belles vistes sobre els cingles del Collsacabra i el Puigmal. Passem per la font del Rector i arribem a la Plaça del Bisbe, on hi ha la gran pista de Vallclara. Marxem a la dreta en sentit ascendent per trobar de seguit la pista que recorre la carena de les Serres de Sant Andreu. Passem pels masos del Bruc i Can Gallard i davallem acusadament per la pista fins arribar al gran mas de les Serres de Sant Andreu (660m). En aquest punt ens desviem pel Camí de les Mines i comencem a perdre desnivell per l'estreta i pedregosa pista. Camí avall, anem trobant les restes d'unes petites instal.lacions mineres d'extracció de fluorita.

Anem descendint tot gaudint de formidables vistes sobre l'embassament de Sau i els cingles del Collsacabra, fins que al capdavall arribem a la llera de la riera Major que bai-


xa les seves aigües cap a l'embassament de Susqueda. Seguim pel costat de la riera fins arribar a l'amplia pista que uneix els embassaments de Sau i Susqueda, on trobem els senyals del GR 178 i el GR 210 que conflueixen en aquest tram de pista. Marxem a l'es-querra en direcció a la propera presa de Sau. Arribats dalt de la presa (450m), trobem uns rètols del Consell Comarcal que descriuen el traçat del GR 210, el Sender del Ter. Aquí a la presa de Sau ens recollirà l'autocar, final de la cinquena etapa del Camí dels Nyerros.

REFERÈNCIES LLARGA CURTA

Temps en moviment 06:30h 05:30h

Temps de detenció 02:30h 03:30h

Distància 28,910km 14,470Km

Desnivell aprox. +735m / -711m +289m / -120m

Sortida Viladrau Espinelves

Punt d'arribada Sau Sant Andreu Bancells

Es pot fer una entremig de 24,5km: d'Espinelves a Sau.

PUNTS D'INTERÈS Guilleries, cingles de Collsacabra i el Puigmal, exuberants boscos de les Guilleries. Bones panoràmiques de les Agudes, Ensija, Pedraforca i el Cadí. Església de Sant Andreu de Bancells. Formidables vistes sobre l'embassament de Sau.

Agraïm al Centre Excursionista Terrassa, especialment a la Vocalia de Senders, les facilitats rebudes per poder conèixer aquest nou GR del seu Centenari. La informació utilitzada pertany al CET i ens ha sigut cedida desinteressadament al CESC.


DADES TÈCNIQUES

DATACap de setmana19 i 20 de marçHORA SORTIDADissabte 19 a les 08:00hLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes ParticularsDESNIVELL Dissabte +400Diumenge +1200 -1600HORARI PREVIST Dissabte 02:30hDiumenge 09:30hCAL PORTARMenjar i beure per passar el dia a la muntanya (dinar de dissabte més esmorzar i dinar de diumenge). Bon calçat i roba d'abric, més les raquetes de neu, gram-pons, piolet, etc.INSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 17 de març- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Miquel Pérez617 421 458

ITINERARI Sortirem del refugi que es troba a 2140m, seguirem el camí en direcció a los Collados de los Por-tillones (camí comú per la pujada a l'Aneto). En cas que la neu no estigui gaire gelada, tindrem una petita tortura remuntant alguna pendent de neu de 40º, en direcció a la Maladeta. Una vegada arribem a l'altura del Portillón Superior (2800m), abandonarem la ruta normal d'ascensió a l'Aneto i ens dirigirem recte per anar directament al peu de la Maladeta. Una vegada al peu del Coll de la Rimaya (situat a la dreta de la Maladeta), en aquet punt ens trobem a 3100m, pujarem per un petit corredor de fins 60º d'in-clinació. Una vegada en el Coll a 3200m, sols quedarà remuntar una fàcil aresta fins el cim. Finalment i ja en el cim de la Maladeta (3308m), podrem gaudir de les mera-velloses vistes de l'Aneto i de tota la regió. Després només quedarà baixar.

OPCIONS Depenent de l'estat de la neu i el temps del cap de setmana, hi haurà un pla B.

ALTA MUNTANYA | MALADETAS

Maladeta Hivernal 3308m

SORTIDES MARÇ | FITXA ALTA MUNTANYA


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 20 de marçHORA SORTIDA08.00h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsARRIBADACap a les 14h aproxGUIAQuico Fernández, Joan Torras i Sefa MartínezDIFICULTATApte per a tothomDISTÀNCIA 12km CAL PORTAREquipament personal d'acord al temps que faci, esmorzar, beguda i calçat adequatINSCRIPCIONSPodeu confirmar la vostra assistència:- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com

ITINERARI Continuem a la zona de les Guilleries, de pro-fundes valls boscoses, amb pocs prats i menys conreus, a on hi trobem un entreteixit de camins forestals per l'explo-tació de la fusta. Ens trobem a la Ruta de les 10 Ermites.

Sortirem del Padró en direcció a la font i barraca del Pa-dró, per seguir fent camí envoltats de castanyers, alzines, suros i pins, fins arribar al Sobirà de Santa Creu: el pri-mer esment data de l'any 1294, però l'edifici actual és del 1577, arrel de la unió dels masos Sobirà de Munt i Sobirà d'Avall. És un casal de grans dimensions amb 4 plantes i torre de defensa, amb balconades i galeries. Destaca la capella dedicada a Sant Bernat de Claravall.

També en aquest lloc trobem una de les llegendes que van alimentar la imatge del bandoler Serrallonga: la lle-genda diu que va anar al Sobirà a recaptar el tribut que cobrava per no assaltar els masos. Els diners se li lliuraven dins una mesura. Aquell dia els diners sortien per sobre la mesura. En Serrallonga es va treure l'espasa i la va passar per sobre, arranant-la i deixant caure els diners que sobra-ven: “Un tracte és un tracte, a cadascú el que és seu”.

Continuarem fins al coll de Cirerer per arribar en poc temps a Santa Creu d'Horta: situat a 680mts i amb una població de 35 hab. L'església està documentada des de l'any 902, i és de les més antigues de les Guilleries. Inici-alment l'església fou consagrada a la Santa Creu, però a partir del s. XIV, el sant venerat va ser Sant Jaume.

La tornada la farem per un altre indret de camins i cor-riols fins al Padró.

NATURA | RUTA DE LES 10 ERMITES

Etapa VIII: Padró - Santa Creu d’Horta

SORTIDES MARÇ | FITXA NATURA


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 27 de marçHORA SORTIDA07.00h del matí LLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTDepenent dels inscrits, anirem amb cotxes parti-culars o autocarGUIAMiquel PérezCAL PORTARMenjar i beure per passar el dia a la muntanya. Bon calçat i roba d'abric, més les raquetes de neuINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 17 de març- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Miquel Pérez617421458

L'itinerari sortirà del poble de Dòrria. Depenent de la quantitat de persones inscrites, anirem amb autocar.

El recorregut no té gaires problemes. Sortirem d'una al-çada de 1554m cap al refugi de Dòrria, a uns 1935m. A partir d'aquí tenim una forta pendent fins a arribar al Pla de Castello (2386m), on seguirem fàcilment cap al Pla de Gor-rablanc (2463m), Cim de Coma i finalment al Pic de Dòrria (2548m).

Per tornar anirem fins al collet de les Barraques (1894m) i seguint el GR 11, passarem pel costat del poble de Planoles (1137m) i amb una hora més, estarem a Dòrria.

Depenent del temps de llum que disposem, aniríem a la Tossa del Pas dels Lladres (2665m)


DESNIVELL 1000m de pujada i baixada. Si fem l'extra uns 100m més

HORARI PREVIST Unes 7:00h entre pujada i baixada

MUNTANYA | RIPOLLÈS/CERDANYA

Pic de Dòrria 2548m

SORTIDES MARÇ | FITXA MUNTANYA


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 10 d'abrilHORA SORTIDA07.00h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTAutocarPREUSocis CESC 13 eurosNo socis 20 eurosMenors 14 anys 7 eurosARRIBADACap a les 18h aproxGUIAFrancesc RuizDIFICULTATEtapa de fàcil realització, però llargaCAL PORTAREquipament personal per passar un dia de marxa, esmorzar, dinar, beguda, roba i calçat adequat, càmera fotogràficaINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 7 d'abril- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Francesc [email protected]

Per raons logístiques d'aproximació i recollida per part dels autocars, aquesta 6ª etapa del Camí dels Nyerros s'ha vist convertida en una etapa pont entre la presa de Sau i Tavertet. Com que l'etapa ha quedat reduïda substancial-ment, l'enriquirem amb un recorregut complementari per tal de visitar alguns dels paratges més significatius on va començar a forjar la seva llegenda, un dels nyerros més famosos, en Serrallonga. Així doncs, des de l'embassament de Sau (450m), després de passar per l'hostal de la Riba i de superar la canal del Grau del Castell, recorrerem la cinglera del Castell per ascendir al bellíssim mirador del Puig de la Força (741m), que ens ofereix una superba visió sobre la vall de Sau, mentre anirem gaudint de les recòndi-tes raconades sota el cingle que van servir a en Serrallonga per retenir els nobles que segrestaven per tal d'aconseguir una contrapartida econòmica dels fidel a Felip IV.

Feta l'ascensió al Puig de la Força, retornarem al Pla del Castell i seguirem el curt tram de camí que ens menarà al bell poble de Tavertet. Des de Tavertet, encetarem una segona part del recorregut tot seguint el traçat del GR2 per la pista que porta de Tavertet a la gran casa de l'Avenc (1028m), assentada damunt el grandiós cingle que li dóna nom. Des d'aquí, seguirem el camí carener que ascendeix al cim de la Roca Llarga (1186m): és una roca allargassada que sobresurt uns 20 metres de la carena sobre l'abisme. És un cim emocionant ja que la roca està penjada del buit sobre els prats del Pla Boixer. Des d'aquí podrem gaudir, si el jorn és clar, d'una dilatada panoràmica que abasta des de Montserrat i Sant Llorenç del Munt a ponent, passant pel Montseny, tot l'entramat muntanyós de les Guilleries, on destaca el cim de Sant Miquel de les Formigues al sud, i ben propera, vers llevant, la cinglera del Far i el poble de Rupit que resta sota nostre, mentre que al nord, tota la cadena pirinenca des del Port del Comte, passant pel Pe-draforca i el Cadí fins al massís del Canigó conformen una panoràmica de primer ordre.

Assolit el cim de la Roca Llarga, continuarem camí vers el nord fins arribar al collet de Rajols (1162m), punt on

SENDERS | EL CAMÍ DELS NYERROS

Etapa VI: Presa de Sau - Cim de la Rocallarga - Tavertet

SORTIDES ABRIL | FITXA SENDERS


canviarem de direcció per dirigir-nos cap a ponent i resseguir la carena de Monteis en sentit descendent. Passat el collet de la Finestrica i el Pla de Soca Negra, creuarem l'am-plíssim Pla de Monteis, i ja amb un darrer tram d'agradable descens, retornarem a Taver-tet (869m) després d'haver completat un magnífic recorregut circular. Poble agradable i acollidor, Tavertet és digne de ser contemplat i admirat per la bellesa del mateix poble i per l'atractiu dels seus paratges. Es diu que s'hi respira l'aire més pur de Catalunya, però sens dubte el més espectacular són les cingleres que limiten amb la vall del Ter. Tot el poble és declarat Bé d'Interès Cultural, amb un nucli urbà que conserva quaranta cases bastides entre els s. XVII i XVIII. Té monuments romànics com l'església de Sant Cristòfol (s. XI-XVI), situada dins del poble; Sant Corneli, ermita situada al cim d'un petit puig a les afores; Sant Bartomeu Sesgorgues (s. XII-XVII-XVIII), a sobre l'engorjat de la riera de les Gorgues, i Santa Cília (s. XI), gairebé en ruïnes. Aquí ens recolliran els autocars, final de la sisena etapa del Camí dels Nyerros.

REFERÈNCIES LLARGA CURTA

Temps en moviment 04:30h 03:30h

Distància 18,270km 8,950km

Desnivell aprox. +1130mm / -690m +309m / -309m

Sortida Sau Tavertet

Punt d'arribada Tavertet Tavertet

PUNTS D’INTERÈS Els frondosos boscos i les cingleres que separen les Guilleries del Collsacabra. Magnífiques vistes sobre la Vall de Sau. Els salts d'aigua impressionants al voltant de Tavertet. Monument romànics de Tavertet.

Agraïm al Centre Excursionista Terrassa, especialment a la Vocalia de Senders, les facilitats rebudes per poder conèixer aquest nou GR del seu Centenari. La informació utilitzada pertany al CET i ens ha sigut cedida desinteressadament al CESC.


DADES TÈCNIQUES

DATACap de setmana16 i 17 d'abrilHORA SORTIDADissabte 16 a les 08.00hLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes ParticularsCAL PORTARMenjar i beure per passar el dia a la muntanya (dinar de dissabte més esmorzar i dinar de diumenge). Bon calçat i roba d'abric, més les raquetes de neu, gram-pons, piolet, etc.INSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 14 d'abril- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Miquel Pérez617 421 458

ITINERARI Arribarem dissabte al migdia al poble de Boi, al costat

del poble de Taüll, on passarem la tarda i on dormirem.El diumenge una vegada preparades les motxilles, tra-

vessarem la presa de Cavallers i començarem a pujar per un sender dins el bosc. El primer tram és una mica inclinat, fins arribar al sender que ens portarà fins al pic. Aquest està senyalitzat amb estaques de fusta.

Durant la pujada, hi ha un tram del sender que fa zig-zags entre les roques; allà trobarem el famós “Paso del Oso”: es tracta d'un pas entre dos parets de roca que, en un punt, té una roca que bloqueja el pas i s'haurà de passar per sota. És entretingut i maco, però no té cap dificultat.

Ara ja trobem un camí per roques, típic de muntanya. L'objectiu és pujar en diagonal fins a trobar l'aresta que queda al fons a la nostra dreta, i que haurem de creuar.

A partir d'aquí, anirem en línea recta pel costat dret de l'aresta, fins a trobar el llac gelat del Comaloforno. Traves-sarem el llac per la dreta i arribarem al peu del Comalofor-no per la seva vessant dreta, en la que haurem de crestejar, per arribar al coll entre el Comaloforno i el Besiberri Sud.

ALTA MUNTANYA | VALL D’ARAN

Comaloformo Hivernal 3033m

SORTIDES ABRIL | FITXA ALTA MUNTANYA


Descobrirem davant nostre una meravellosa cresta fins al Comaloforno, de les que “quitan el hipo”. A favor del tram de cresta fins al pic, direm que és un tram curt però

intens. Després només quedarà baixar.


DESNIVELL Diumenge +1300 i -1300HORARI PREVIST Diumenge 08.30 hores


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 17 d'abrilHORA SORTIDA07.30h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsARRIBADACap a les 14h aproxGUIAFrancesc VivasDIFICULTATApte per a tothomDISTÀNCIA 12km CAL PORTAREquipament personal d'acord al temps que faci, esmorzar, beguda i calçat adequat.INSCRIPCIONSPodeu confirmar la vostra assistència:- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com

ITINERARIEn cotxes particulars arribarem a Sant Martí de Montne-

gre. El guia, en Francesc Vivas, molt bon coneixedor de la zona, ens portarà a:

la Font del RectorCan Preses i el seu alzinarEl pantà de Els CrousFont de la BrinxaSanta Maria de MontnegreEl Turó GrosRoureda d'en Vives itornem a Sant Martí de Montnegre.

NATURA | MONTNEGRE

Passejada per Sant Martí del Montnegre

SORTIDES ABRIL | FITXA NATURA


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 01 de maigHORA SORTIDA07.00h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTAutocarPREUSocis CESC 13 eurosNo socis 20 eurosMenors 14 anys 7 eurosGUIAQuico FernandezDISTÀNCIA 15km. Unes 7h aprox.DESNIVELL+ 800m i - 800mDIFICULTAT Apte per a tothom avesat a caminar per sendersCAL PORTAREsmorzar, dinar, aigua, crema pel sol, un paravent per si fa tramuntana, i els més atrevits, banyador i tovallolaINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 28 d'abril, o fins esgotar les places- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Quico Fernandez93 867 5204 [email protected]

ITINERARI Començarem a caminar des del coll dels Belitres (165m

fita fronterera nº600), històric pas entre les poblacions de Portbou i Cervera, i seguint la carena que fa de frontera en-tre els estats espanyol i francès arribarem al coll del Frare (230m) amb la fita fronterera nº599 i seguirem fins el coll de la Farella, on es localitza un dolmen megalític, i iniciem la forta pujada pel sender seguint un esperó pedregós cap el puig de Querroig que ens queda al damunt.

En arribar al cim del Querroig (637m fita fronterera nº598) ens trobarem les restes de l'antiga fortificació, pos-siblement antiga talaia romana, si bé la primera aparició documentada data de l'any 981, des d'aquest punt aconse-guim panoràmiques de tota la serra de l'Albera fins el Puig Neulós, del Canigó, de les vinyes de la Marenda francesa i dels ports de Portbou i Cervera.

Aquí deixem el sender que recorre tota l'Albera pel fil de la divisòria i comencem a baixar cap el coll del Rum-pissar (538m). Per aquest punt va passar la frontera fugint dels nazis, l'any 1940, el pensador alemany d'origen jueu Walter Benjamin, considerat un dels crítics més importants d'aquell temps. Ascendint des de la població de Banyuls de la Marenda, Walter Benjamin s'instal.la en un hostal de Portbou però de seguida intuí que la policia espanyola li impediria el seu propòsit: agafar un tren en destinació a Madrid i d'allà a Lisboa per embarcar-se en un vaixell cap els Estats Units. Desesperat, se suïcidà mitjançant una sobredosis de morfina, i des de llavors les seves restes re-posen en el cementiri municipal de Portbou.

Iniciem el descens cap a Cervera, tot seguint un corriol que progressa per sobre del llarg esperó nord del Puig de Querroig. Sobrepassem el coll de les Portes, més enllà ar-ribarem al coll de Cervera, tot seguit assolim el pic Joan i ara ja per pista anem descendint gaudint d'una magnifica perspectiva de la vall de Banyuls, on el conreu de la vinya sobre una gran extensió de terrasses representa una relí-quia excepcional. Alhora contemplem els retallats perfils de la costa Vermella.

MUNTANYA | CAP DE CREUS

Circular per Cerbere, passant per Querroig

SORTIDES MAIG | FITXA MUNTANYA


En un revolt pronunciat cap a l'esquerra de la pista abandonem aquesta cap a la dre-ta per pujar al pic de la Gallina, des d'aquí i per un sender en fort pendent descendim cap a creuar una pista. Nosaltres seguim pel llom fins a desembocar en els carrers d'una urbanització. Després de creuar les vies del tren per un pas elevat accedim a la platja de Cervera. Des d'aquí, i seguint el voral de la carretera durant un poc tros, arribarem al cap de Cervera, des d'on contemplem el colossal penya- segat que dóna forma al veí cap Falcó, on es troba l'ultima fita fronterera dels Pirineus, la nº 602.

Des del cap de Cervera pugem per un bonic sender que remunta un esperó fins arribar al puig de Cervera, ben visible al capdamunt. Allà dalt hi trobarem la fita nº 601. A partir d'aquí seguirem la carena en direcció oest per un corriol que ens portarà fins al coll dels Belitres, a on donem per acabada aquesta ruta circular.

OPCIONS Qui es vulgui estalviar una hora de pujada, després de dinar es pot quedar a Cervera

on l'autocar ens pot recollir. També hi ha opció turística per qui vulgui visitar els pobles de Cervera i Banyuls sur Mer.


COM US VA ANAR? | SENDERS - LA RUTA DEL TER 12.12.2010

Ripoll - Torelló

Per refiar-me de que sempre arribo d'hora, una mica més i em quedo “a terra”, vaig arribar a la plaça quan tothom ja pujava a l'autocar. Arribo amb la llengua fora i el primer que m'engega el xofer és: ”curta o llarga?”. Sense pensar-m'ho gairebé dic “curta!” ja que més aviat m'interessa fer el turista que no pas caminar kilòmetres. Doncs que bé, sembla que som cinc només els que fem la curta, si que està motivada la gent. Arribem a la Farga de Bebié i jo, que encara anava mig adormida, no m'havia posat encara les botes que ja són a baix de l'autocar tots els meus companys: una mica de rondinar i gemegant “Espe-reu-me!” i saltant gairebé sense tocar els graons amb els cordons volant. L'autocar marxa ràpid, que els de la llarga tenen encara un trosset fins arribar a Ripoll.

L'Esteve s'ha ofert a fer de guia. Encara que no l'ha fet mai aquesta ruta però porta unes instruccions escrites i un walkie per si hem de consultar alguna cosa. Evidentment, al segon encreuament ens perdem: les instruccions per escrit són com les instruccions dels GPS: “gire a la izquierda en el tercer camino”, depèn de la interpretació de cadascú. Per sort tenim comunicació per telèfon, perquè els walkies tampoc no funcionen massa bé. Tornem darrera per seguir les marques de GR, i finalment arribem al Castell de Montes-quiu, just a l'hora en que l'obren per les visites.

Castell, castell, trobo que no ho és, per mi és com una gran casa disfressada per fora de castell, per dir-vos que fins i tot té una excel.lent calefacció!. Pel que ens van explicar a la visita, la casa no és més que l'última i (pel meu gust) més còmoda encarnació del que va començar com una torre de guaita controlant el Ter. Irònicament, el riu queda actualment amagat als grans arbres del parc, plantats la majoria pel seu últim propietari, Emili Junca-della. Buscant una mica sobre el personatge, he descobert que com a bon representant de l'alta burgesia catalana de principis de s. XX, entre d'altres coses es va dedicar a fer excur-sionisme pels Pirineus i per la zona del Mont Perdut (com nosaltres, vés per on).

Ens tornem a posar en camí els cinc primers, més alguns altres que també s'ho volien prendre amb més calma. Seguint de nou les marques del GR, ens trobem una variant per caminants que passa just pel costat del riu, esquivant tota una part asfaltada entre magatzems industrials. Seguim el camí, evidentment una zona de passejada popular (ca-minants, gent a cavall, corredors), i començant a discutir a quina hora pararem per dinar quan sentim crits i rialles: els de la llarga en havien atrapat ( com s'ho fan? No anàvem pas encantant-nos, era un bon ritme, però evidentment el seu era molt més ràpid). Tots junts ara, es veu que ens hem despistat una mica del camí i en lloc de seguir pel costat del riu hem tallat en línia recta. De vegades despistar-te i fer camí per un lloc diferent té les seves pròpies recompenses, en aquest cas una casa de pagès, uns prats al sol i unes magnífiques vistes que ens decideixen a fer parada i fonda: és hora de dinar.

SOCIS | SORTIDES


A partir d'aquí ja és tot baixada, més o menys, però alguns estem ja tocats: genolls, turmells, tendons d'aquil.les, es van notant cada vegada més. Els cartells informatius que trobem em sembla que són una mica imprecisos: caminem mitja hora i diu “Torelló 6 km”, mitja hora després “Torelló 6 km” i encara mitja hora més i “Torelló 6 km”. Una ruta xiclet que es va allargant mentre la fas? O el GPS d'algú no tenia el dia fi?. Un grupet decidim que ja en tenim prou, i aprofitant que arribem a Orgeix, on l'autocar ens pot recollir fàcil-ment, i que el que queda fins a Torelló ja és zona bastant urbanitzada, donem per acabada la caminada, que no l'excursió. Ens trobem tots a Torelló, i aconseguim el que sembla impossible: un diumenge a la tarda, en un poble on no es veu a ningú pel carrer, trobem un bar-restaurant on ens poden donar una cervesa/copa de vi/cafè segons els gustos, i aquí sí, donem per finalitzat el dia.

Text i Fotos: Irene Martina Rodriguez |


Hola companys, estic contenta de tornar escriure les meves aventures juntament amb un equip de persones que són un sol.

Avui anem a fer una via ferrada. Per qui no sàpiga què és, us en faig una breu descrip-ció: és una ruta per la qual es pot escalar al cim de la muntanya o fer una travessa amb l'ajuda de les instal.lacions d'acer com escaletes, ponts penjants, baranes, agafadors... Les vies ferrades tenen la característica que al llarg de tota la ruta existeix un cable d'acer on els escaladors van sempre assegurats. Això fa que les vies ferrades siguin una opció diver-tida, ascendible i emocionant, a la vegada que segura.

Dit això i esperant no haver avorrit al personal amb les meves explicacions, comencem l'aventura. Aquesta vegada marxem del punt de partida en direcció Montserrat a les 7 del mati, es 4 de desembre 2010 i fa força fresqueta però es pot suportar.

La ferrada en qüestió que anem a fer es diu Teresina i va ser instal.lada a Montserrat el 1993 per l'escalador pioner Antonio Garcia Picazo, sent aquest el primer itinerari d'aques-tes característiques a Montserrat, a Catalunya i a tota Espanya.

Anem xino xano fins arribar al monestir de Santa Cecília que està a 677m, aparquem els cotxes i anem primer de tot a fer un cafetillo a un refugi que hi ha al costat del monestir, són sobre les 8 del matí i encara els senyors que porten el refugi estan una mica endormis-cats, però nosaltres els envaïm i els hi posem les piles en un moment. Jajajaja.

Ara si, és el moment, el cuquet de la panxa comença a moure's, comencen els dubtes, de si serè capaç..., tot i que abans de decidir-me, vaig consultar si la podria fer, a una per-sona en la qual confio molt i em va dir que sobretot no mirés cap a baix jejejeje.

Comencem a pujar pel GR172 fins arribar al principi de la via que comença molt a prop de la Canal del Mejillón. Hi ha una gran cadena que em recorda a la d'un vaixell i comencem, l'un darrera l'altre, a pujar. Aquesta vegada anem l'Erika, l'Esther, la Marta, la Patrícia, en Lluís, en Ramon, en Marc i jo.

És molt emocionat, la Patrícia i jo som les novates però semblem peixos a l'aigua.

Desprès d'anar pujant a peu pla però inclinat, arribem a una roca enorme que sembla un pont, és un dels passos de la via més aeris. On em van dir que no mirés a baix!

Hi ha com unes escaletes per pujar amb un cable per assegurar. L'adrenalina va a mil per hora. Li dic a en Lluís, que va darrera meu, que amb faci fotos per immortalitzar el moment: jo suspesa d'una roca amb un buit a sota els peus. Si em veiés ma mare no s'ho creuria, amb el vertigen que tinc. Però sí, jo vaig fent, ara asseguro un i trec un altre, un dos... amb un obrir i tancar d'ulls ja sóc dalt. Què emocionant, he aconseguit fer el tram més aeri. Mentrestant ens anem animant uns als altres i esperem per pujar una paret on hi ha escaletes, i aprofitem per menjar galetes, mandarines etc.

COM US VA ANAR? | ALTA MUNTANYA 04.12.2010

Via ferrata La Teresina

SOCIS | SORTIDES


Des d'aquí podem veure la paral.lela de Sant Jeroni. Amb l'ajut de cadenes per un tram inclinat i enganxat a la paret anem avançant fins arribar a una petita cima (Santa Cecília). Des d'aquí podem veure el cim de Sant Jeroni i la xemeneia per la qual pujarem, estem a meitat del camí.

Quant arribo veig en Marc enganxat en una reunió i esperant a que anem arribant. Li pregunto si no serà molt difícil per aquí i em diu: vine! I sense donar-me'n compte estic en-ganxada. Em diu: ara tira avall. I sense pensar-m'ho començo a rapel.lar com si ho hagués fet tota la vida: és súper emocionat, la sensació és brutal, és un ràpel d'uns 20 metres.

Un cop avall contemplo el paisatge, escolto el silenci, una vegada més les muntanyes em parlen, sento una sensació de calma i tranquil.litat, ara arriba la Patrícia i mengem més mandarines, gaudim d'un ocellet que ens va seguint tot el camí, ara arriba l'Erika, desprès la Marta o l'Esther, ja no ho recordo, però ja estem tots junts.

Seguim per una espècie de canal, el material aquí està una mica deteriorat però podem anar avançant, per fi arribem a la xemeneia final, jo la miro i penso: haig de pujar per aquí. Els meus companys han confiat en mi i no m'ho penso, hi ha unes minis escales però abans d'arribar-hi hem d'agafar-nos a una cadena i amb l'ajut de les cames i els braços, pujar.

He aconseguit arribar a dalt de la xemeneia, em segueix la Patrícia, les dues estem sú-per emocionades, ho hem aconseguit, estem arribant al final de la via, seguim per un petit corredor que puja directe al mirador de Sant Jeroni.

Estic dalt del mirador. És impressionant!!!!!! Van arribant tots els companys, l'alegria es multiplica. Ho hem aconseguit....

Com sempre, haig de dir i no és per fer la pilota, que no hagués estat possible sense aquestes persones que t'animen i et recolzen, que et demostren que cada repte que es presenta es pot superar. Només t'ho has de proposar.

Gràcies Marc, amb tu he après moltes coses però, sobretot, el poder superar els obsta-cles. Un petó i una abraçada.

Gràcies a l'Esther, l'Erika, la Marta, Lluís, Ramon i Patrícia, per fer d'aquest dia, un altre dia especial que explicar als meus néts... jejejeje

Fins la propera companys i Força Muntanya!

Text: Bàrbara Guillén. Foto: Ramón Jiménez |


Jo, tot i que he caminat per un munt de senders dels Pirineus i he pujat a un bon grapat de muntanyes, no havia anat mai a caminar per la muntanya de Montserrat. És per això que vaig decidir apuntar-me a la sortida de muntanya que va programar en Miquel.

Vam sortir ben d'hora de Sant Celoni i amb poc més d'una hora ja érem a Monistrol, on vam recollir a una noia que venia d'Olesa per fer l'excursió amb nosaltres i al cap de poc ja érem davant el monestir de Santa Cecília, punt a on començàvem a caminar.

El sol tot just sortia per sobre les boirines que tapaven bona part del Baix Llobregat i el Bages, creant unes imatges prou espectaculars. Després de caminar aprox. una hora per un sender en força bon estat, arribem a la primera i principal dificultat del dia. En Miquel ja ens havia dit que hauríem de superar una canal amb l'ajuda d'una corda i que la po-díem fer sense cap complicació. Però tenint en compte que quasi la meitat del grup de 23 persones que hi anàvem, teníem poca o cap experiència en aquestes situacions, tots anàvem amb una mica de por.

La veritat va ser que el tram amb corda era bastant més llarg del que ens havia dit en Miquel (seria perquè no ens espantéssim abans d'hora). Es tractava d'uns 6 o 7 trams de corda d'entre 10 i 15m aprox. cada un, per tant calculo que devíem superar un desnivell d'uns 100 o 120m, cosa que pels habituats de la muntanya no representa cap esforç, però pels “novatos” era una odissea. La principal preocupació era que el company de davant no et fes baixar, sense voler, una de les moltes pedres que hi havia soltes, amb el perill que això pot representar. Però de ben segur que el dilluns més d'un o una es devia enrecordar d'en Miquel i de les cordes al sentir-se les agulletes als braços.

Un cop superada la canal vam esmorzar al costat mateix del Cavall Bernat. Després vam anar cap a la Capella i el mirador de Sant Jero-ni, on vam fer la típica foto de grup i on vam poder gaudir d'unes meravelloses panoràmiques de 360º.

La resta del dia va ser un constant anar pujant i baixant per l'accidentada muntanya fins que desprès de dinar, al cap de munt del Coll del Miracle, ens va tocar baixar per una molt malmesa Canal del Mira-cle, amb un sender en força mal estat. Vam passar per la curiosa Font de la Llum, que mana l'aigua per dintre d'una esquerda de la muntanya i ja només ens queda arribar fins al monestir de Santa Cecília, lloc on feia unes hores havíem començat la caminada i ens esperava l'autobús per tornar cap a casa tots contents i feliços per aquest dia tant meravellós que hem passat a la muntanya i amb bona companyia.

Text i Foto: Quico Fernandez |

COM US VA ANAR? | MUNTANYA 16.01.2011

Circular per Montserrat

SOCIS | SORTIDES


M'ha passat a vegades que noms de llocs, on no hi he estat mai ni en sé res, m'atra-uen especialment. No sé perquè, potser per la sonoritat, no ho sé, però hi tinc que anar. I sempre, quan hi he anat, aquests llocs m'han agradat, m'hi he sentit bé. Aquest és el cas de llocs com Noedes, Bugarach, Ansabère....i Tivissa. A part del nom, de Tivissa m'havia enamorat la imatge del poble des de la càmera fixe de TV3 del servei meteorològic. Aquell poblet encimellat dalt d'un turó, rodejat d'ametllers i emmarcat en un fons de roques es-querpes. Hi tenia que anar algun dia.

Vam aprofitar que anàvem a passar quatre dies del passat mes de maig als Ports de Beseit, per aturar-nos a Tivissa i fer-hi una passejada pels voltants. Ens va agradar més del que ens pensàvem, mai havíem caminat per les terres de l'Ebre, sempre solem tenir tirada a anar cap al nord.

Vam pensar en la gent del CESC, en que els havíem de portar cap allí, que els agradaria, que seria un paisatge diferent al qual estem acostumats i que captiva quan el veus. Que intentaríem portar-los quan els ametllers florissin, ja que n'hi han camps sencers i seria espectacular.

L'ocasió es va presentar pel 6 de febrer, data en que l'Agustí havia de preparar una de les seves sortides gastronòmiques. En un plis-plas va estar organitzat i a més, en Carles es va oferir a contactar amb el guia del Castell de Miravet per fer-hi una visita cultural.

Contàvem que podríem ser unes 40 persones i ai las! en un tres i no res, a la que va sortir publicada la sortida al butlletí, vam ser 70! Era difícil encabir tanta gent al restaurant que havíem triat per a dinar, però gràcies a la diplomàcia de l'Agustí i a la colla de “la turística” que es van avenir a dinar abans i a deixar lliure la seva taula per quan els altres arribéssim, cosa que se'ls ha d'agrair, vam poder anar-hi tots.

Arribat el dia de la sortida, que es presentava amb predicció de bon temps i temperatures primaverals i així va ser, tot va anar rodó. Bé, a part dels ametllers, que tot i que pel camí, arran de l'autopista en vèiem de florits, a Tivissa tot just començaven, faltaven uns quants dies. Malgrat això, el paisatge era prou encisador per si mateix. Un paisatge humanitzat, de secà, on hi ha poca aigua i de regadiu a les ribes de l'Ebre, on hi han molts camps de fruiters. I Tivissa dalt d'un turó, dominant i vigilant. Amb raó el lloc ha estat poblat ininter-rompudament des del Neolític, passant per Ibers i Romans, i fins els nostres dies.

Vam esmorzar a Sant Blai, a vint minuts caminant des del poble, on precisament aquest dia hi feien l'aplec anual en motiu d'honorar les relíquies del Sant. La gent de Tivissa hi pugen a passar el dia i a dinar la “calderada de Sant Blai” que es reparteix després de la missa. Tots ens vam enfilar a la creu que des de sobre una cresta rocosa domina el llogar-ret, i on hi tocava el sol i la flaire de la carn a la brasa dels més matiners que es procuraven el millor lloc per a la festa. Des d'allà es veia una bona panoràmica de la comarca i dels camps d'ametllers encara malauradament despullats.

COM US VA ANAR? | GASTRONÒMICA 06.03.2011

Tivissa i Miravet

SOCIS | SORTIDES


Sense presses, ja que el lloc era per a guadir-lo, vam anar continuant la ruta, que entre aromes de farigola i romaní, ens va portar per camps i masies de tornada a Tivissa, on ens esperava l'autocar per portar-nos a dinar a Miravet. Entremig, macrofoto de grup sota de quasi bé l'únic ametller totalment florit que vam trobar.

Ambient de festa al restaurant Pizzo, bon humor, força gana i bones cares davant el ba-callà i els codillos, fins i tot brindis amb cava per celebrar el dia i un parell d'aniversaris.

Restaurades les forces, vam anar pujant a peu al castell pels antics i sinuosos carrers de Miravet. Dalt de tot, la vista sobre l'Ebre i els seus meandres és immillorable. Grans extensions de fruiters que cap a finals de febrer ja començaran a florir i ompliran de color la plana, esquerpes muntanyes que envolten el paisatge, pobles i poblets, i el generós riu que els hi dona la raó de ser.

L'Aurelio, el guia, resultà ser un personatge excepcional. Andalús de naixement però afincat a Miravet, terra que el va captivar fins el punt de fer-ne la seva casa i enamorat de la seva feina, quan explica, transmet de tal manera la seva passió, que sembla que estiguis veient els monjos-guerrers que habitaven el castell Templer, que aprenguis a lluitar amb els Cavallers a la Plaça d'Armes, que esmorzis al refetor, els fruits secs i la mel i mató, que vagis a veure el monjo infermer perquè et curi les nafres amb les seves herbes remeieres, que sentis l'escalfor de la foguera al costat del pati on el mestre forjador esmola el tall de les espases, la pudor de les latrines que els monjos castigats pel seu mal fer havien de ne-tejar, el crit del sentinella quan arribava el correu per el Gran Mestre...

Fins i tot ens recità de memòria texts de l'època i col.locà la cirereta al pastís quan es posà a cantar el tràgic acomiadament dels Templers en ser expulsats, en cant gregorià, a ‘església del castell.

Acabada la visita guiada, els que volguérem pujar per la claustrofòbica escala de ca-ragol que des de dins l'església portava a la part més alta del castell-fortalesa, vam poder gaudir de l'esplèndida vista amb aquella especial llum d'horabaixa que donava a tot el conjunt una imatge d'allò més bucòlica i inspiradora, del riu i la ribera.

Tot plegat va ser un dia ben complert i agradable, la gent es veia contenta i els que ho havíem organitzat també feliços de que tothom hagués guadit i passat bé, cosa que ens anima a seguir preparant futures sortides.

Text: Maria Deulofeu. Foto: Ramón Jiménez |


EL RACÓ DEL BOTÀNIC | FITXA 7

La Farigola

Aquests darrers mesos, hem fet unes quantes sortidetes amb el CESC, que ens han des-cobert uns paisatges fantàstics; sense trepitjar l'alta muntanya, hem descobert indrets que ens han fet gaudir de valent. Una d'aquestes i molt nombrosa, ha estat la sortida gastronò-mica encapçalada per l'Agusti Net, un èxit fins i tot abans de fer-se, i parlant de gastrono-mia, he pensat que podríem dedicar aquest escrit a la FARIGOLA.

La farigola (thymus vulgaris en llatí) és una plant molt coneguda per tots nosaltres, però en sabem la història? Sembla ser una “planta sagrada”, us n'explico l'origen:

Hi ha una llegenda que diu que en Josep d'Arimatea va voler amagar el calze sagrat dins d'una muntanya per que no caigués en mans heretges; els àngels van voler beneficiar a tothom que visités aquell indret sagrat, i van plantar farigola, una planta humil, que creix en terrenys àrids, es nodreix de la rosada i rep les radiacions solars d'una manera molt especial, té les mateixes propietats que el calze sagrat: qui la pren queda lliure de tots els mals. Des de llavors, ha estat considerada una planta ramellera excepcional.

S'utilitza com a planta purificadora, cremant unes quantes branques, l'ambient es nete-ja i allunya els mals esperits; també sota el coixí ajuda a dormir bé i espanta els malsons. Les àvies la recomanen a les noies que volen trobar parella, unes quantes fulles enxarxa-des pels cabells i les tornaran irresistibles... i la dona que porti una branqueta a la mà, pot arribar a veure fades!!!!

Sigui d'una manera o d'altre, el cert és que la farigola té unes propietats digestives ex-cepcionals, ajuda a pair bé i a tallar la diarrea; tradicionalment s'ha emprat en la lluita contra els paràsits intestinals. Una infusió de les fulles abans de menjar, obre la gana.

S'utilitza també com a tònic estimulant en front a les depressions i és un potent activa-dor del sistema genital-urinari.

Per via externa, és un potent desinfectant i cura les nafres; glopejar una infusió de fa-rigola, treu el mal alè. Un cataplasma molt calent alleuja els dolors reumàtics i posant el cataplasma damunt del pit, ajuda en les bronquitis i l'asma.

Pet tot això crec sincerament que és una planta que ens pot beneficiar a tots perquè ja se sap “qui no té un all, té una ceba”.

Un consell: a partir d'ara, abans de fer una sortideta, una bona infusió de farigola, quatre floretes als cabells i a gaudir de la natura.

Text i Foto: Marta de la Iglesia |

SOCIS | APORTACIONS


HISTÒRIA DELS PIRINEUS | FITXA 6

Encantats de l’encant

Com en totes les serralades del món, en els Pirineus, van ser els cims més alts, els que van atraure als primeres muntanyers. Els precursors es van dirigir en especial als 3000. Més endavant no fou la seva alçada, sinó la seva dificultat, el que els va cridar l'atenció, i és en aquesta època que foren conquerits els Encantats.

Conta la tradició que aquestes dues penyes bessones que “encanten als qui les contem-plen”, són el record d'un parell de caçadors que, per córrer darrere els isards, s'oblidaren d'anar a missa el dia de Sant Maurici: dos germans, Cristòfol i Esteve, van marxar pels es-carpats senders de la muntanya. Mentre seguien la missa, els habitants d'Espot van sentir un tro ensordidor i van veure com l'enorme muntanya s'havia partit en dos.

Una vegada els Encantats van ser descoberts, va començar el setge, doncs era l'últim cim important dels Pirineus per conquerir. Tot i que no arribaven als 3000 metres, avan-tatjaven a molts pics per la seva bellesa, la verticalitat i la situació incomparable.

El Gran Encantat, no pas per ser el major sinó el més fàcil, fou el primer en ser vençut, en el 1901, per la que ara és la seva via normal d'ascensió. El Petit Encantat només va ha-ver d'esperar un any i el 25 de juliol de 1902 fou conquerit per un mític pireinista: Henry Brulle amb dos companys francesos ascendeixen al seu vèrtex per la cara est.

I pel que fa al Petit Encantat tornem a parlar del mossèn Jaume Oliveras, qui amb la seva magnífica indocumentació i el seu instint, aconsegueix en el 1911 realitzar una emocio-nant ascensió per la cara oest que, sense proposar-s'ho, fou una “solitària”.

A les 7 del matí d'aquell 9 d'agost, Oli-veras amb Joan Rigol i Romà Pujol, estaven a l'ermita de Sant Maurici contemplant els Encantats. Arriben a la paret cap al migdia, i proven varis corredors, amb resultat nega-tiu. El mossèn s'endinsa per una pendent de difícil accés, i els seus companys se'n desdi-uen per trobar-la massa perillosa. Oliveras puja fins a una cresta i els anima a seguir, però la única resposta que obté és: “quan arribis ens avises”. Després de fer la cresta, el mossèn en troba una altra, igual de teme-rària, i una altra... Arriba a la difícil Roca Dreta, però com que ja no pot baixar, conti-nua endavant. Arriba a una cresta dentada, la creua i ja està al cim del Petit Encantat.

SOCIS | APORTACIONS


Saluda a la immensitat a crits, fins i tot, treu la seva pistola i dispara vàries vegades; però ningú el respon. Se sent aïllat, s'aterra i resa. Observa la vessant nord i s'anima a baixar per allà. Dit i fet, destrepa i quan ja duia 300 metres, la canal es torna cada cop més difí-cil. Intenta fer un tram horitzontal, però és inútil. Desesperat dispara els últims trets que li queden. Traient forces, aconsegueix guanyar un altre vegada el cim: havia de baixar per on havia pujat. Tot i que es va perdre i va acabar ficant-se dins una difícil xemeneia, a poc a poc, va arribar a baix.

Quan troba als seus companys, està esgotat, tremolant i no pot parlar. Portava més de 6 hores barallant-se amb la roca. Aquest mossèn valent i desfet acabava de fer d'una sola vegada la quarta ascensió, la primera nacional, la primera solitària i la primera per la ves-sant occidental.

Els Encants van ser de les últimes conquestes de l'època clàssica. Ja fa temps que els muntanyers s'apropen als Alps, però alguns alpinistes, sobretot alemanys, comencen a venir als Pirineus. Aquest intercanvi fa que s'evolucioni en les tècniques de muntanya, o dit d'altre manera, es comença a fer alpinisme als Pirineus.

A partir del 1910 s'observen ascensions més atrevides a parets i agulles, i encara que es paralitza l'activitat, a causa de la I Guerra Mundial (1914-1918), no tarden a aparèixer nous pireinistes amb noves formes: les primeres escalades tècniques.

Text: Esther Guiu |


dimarts i dijous | de 19 a 21 hc. Sant Antoni, 16 | 08470 Sant Celoni

93 867 52 13http://www.elcesc.org

[email protected]

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI CESC › wp-content › uploads › 2018 › 01 › CESC159... ·...

Documents

Transcript of CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI CESC › wp-content › uploads › 2018 › 01 › CESC159... ·...