El Centre GTS va participar en el darrer congrés internacional Euromembrane 2006 que es va desenvolupar a Giardini Naxos, Taormina a Messina Itàlia, del 24-28 de Setembre, organitzat per l’Institut de Tec-nologia de Membranes ITM-CNR d’Itàlia en cooperació amb l’Universitat de Cala-bria. L’objectiu d’aquest congrés es centra en proporcionar una plataforma científica d’intercanvi de noves idees i els últims tre-balls de recerca en el camp científic de la Tecnologia de Membranes i d’altres àrees en que aquesta tecnologia és emprada. En aquesta reunió el Centre GTS, va presen-tar els resultats de les seves línies d'investi-gació en l'àrea de tècniques de separació en relació a l’enantioseparació de seleno-aminoàcids emprant membranes d'impres-sió molecular, el transport selectiu de Pt i Pd emprant membranes composite híbri-des i activades i l’optimització de l’activitat de membranes monolítiques en-zimàtiques com a funció de la seva com-posició emprant disseny d’experiments (DOE).

Tota la informació relacionada amb la conferencia poden trobar-la a http://euromembrane2006.itm.cnr.it/

Imatge SEM d’una membrana composite per nanofiltració resistent a solvents

En el segon quadrimestre d’aquest any, els membres del Centre GTS han participat a la International Workshop on Bioavailability of Pollutants and Soil Remediation el passat 13-16/09/06., exposant els treballs rea-litzats per investigadors del centre a l’àmbit de medi ambient, concretament en relació a l’especiació de metalls mitjançant procediments d’extracció seqüencial en sediments de carretera contaminats consi-derant la variabilitat geoquímica emprant factors d’enriquiment. Informació addicio-nal relacionada amb el congres poden trobar-la a

http://www.bioavail2006.com/

Actualitat del Centre GTS

Institut de Recursos Naturals i Acrobiologia. CSIC. 10/13-09-2006. Sevilla International

Worshop on Bioavailability of Pollutants

Àrees d'expertesa: • MEDI AMBIENT

• BIOMEDICINA

• INSTRUMENTACIÓ ANALÍTICA

• ALIMENTS FUNCIONALS

• FORMACIÓ

ACTUALITAT 1

MEDI AMBIENT 2

BIOMEDICINA 3

ALIMENTS FUNCIONALS 3

TÈCNIQUES DE SEPARACIÓ 4/5

AJUTS I SUBVENCIONS 6

Contingut:

30/10/06 Volum 1, nº2

Fulletó Centre Grup de Tècniques de Separació en Química (GTS) Departament de Química Unitat de Química Analítica

Unitat de Química Analítica. Dpt. Química. Edifici CN Campus UAB Facultat Ciències.

08193. Bellaterra. Barcelona. Spain Tlf: +34 93 581 2903 / 3475

Fax: +34 93 581 1985 / 2379 gts@uab.es http://einstein.uab.es/gts/

“Think different, think GTS”

G T S

Medi Ambient

En el segon quadrimestre d’aquest any, els membres del Centre han desenvolupat estades en centres d’investigació internacionals com ara la instal·lació Sin-crotró de la Universitat Standford, California (EEUU) a fi de millorar i augmentar l'expertesa del personal del centre en aspectes com ara l’especiació de Hg en mos-tres mediambientals o en mostres odontològiques. Concretament s’han aplicat tècniques de microsonda basada en radiació X pro-cedent de sincrotró a fi d’observar de forma directa la presència de Hg i altres elements en peces dentals restaurades amb amalga-

mes dentals per tal assegu-rar la possible difusió dels elements de les dents cap el torrent sanguini a través de la polpa. A més s’han portat a terme estudis amb μ-EXAFS per tal d’aconseguir l’anàlisi de l’especiació mo-lecular i del medi on es tro-ba el Hg per tal d’avaluar la seva possible solubilitat i mobilitat. Els resultats obtin-guts indiquen una distribució heterogènia dintre i entre les regions observades i una mínima difusió de Mn, Fe, Cu, Zn, As, Br i Pb a través de la dent, correlacions line-als entre Hg i Cu així com la interacció de Hg elemental amb les fases de Ag3Sn

SLAC. Standford Synchrotron Radiation Labo-ratory.

http://www.slac.stanford.edu/

Els resultats obtinguts per el Centre GTS en relació a la distribució de contaminants metàl·lics associats al tràfic han permès identificar l’existència de elements afa-vorits antropogènicament com ara Cu, Pb i Zn gràcies a la consideració conjunta dels factors d’enriquiment (CER) i la fraccionació pro-porcionada pels processos d’extracció seqüencial (SES), tenint en compte la variabili-tat geoquímica i la mida de partícula, caracteritzant per altra banda la mobilitat, disponibilitat i persistència dels contaminants, identifi-cant les àrees mes afecta-des de l’autopista estudiada que requereixen una actua-ció preventiva. Així mateix,

s’ha observat que la utilitza-ció d’extractants dèbils que-da limitada per el grau de contaminació present en les mostres en estudi. Al compa-rar un extractant com l’HCl s’observa que aquest pot esdevenir com extractant que permeti portar a terme determinacions ràpides, es-pecífiques i rutinàries amb resultats comparables als proporcionats mitjançant els SES, especialment al consi-derar els elements afavorits antropogènicament. Actual-ment, els estudis es dirigei-xen a una millor delimitació de la contaminació i a l’aplicació conjunta de tècni-ques geoestadístiques i qui-mioètriques d’extraccions simples

Distribució i vies de difusió de la contaminació antropogènica per metalls associada al tràfic

Biomedicina

Aliments funcionals

Durant el segon quadrimes-tre de l’any, el Centre GTS s’ha dedicat a la recerca de metodologies eficients per a la determinació de selenoa-minoàcids presents en ali-ments funcionals com ara llets i farines enriquides mit-jançant la hibridació de tècniques como ara HPLC i ICP-MS.

Per altra banda, el Centre va rebre la visita de la Prof. Linda Tapsel del Centre Nacional d’Excel·lència en Aliments Funcionals d’Austràlia, NCEFF, el passat 09/10/06 i en col·laboració amb la Planta de Tecnolo-gia dels Aliments de la UAB es va donar una conferència on es va presentar

l’estructura, activitats i funci-onament d’aquest centre de reconegut prestigi internaci-onal que contribueix a la gran projecció de la indús-tria alimentària australiana basada en la recerca cientí-fica: un consorci de científics que investiguen, desenvolu-pen i verifiquen aliments funcionals tot col·laborant a la seva introducció als consu-midors, disposant d’unes instal·lacions de la més alta qualificació científica i clíni-ca. Els científics del NCEFF col·laboren amb la indústria alimentària australiana per a produir aliments que donin resposta a la demanda del mercat, donant suport a la salut dels consumidors, pre-venint malalties.

“Think different, think GTS”

G T S

El Centre GTS desenvolupa al seu Laboratori de Bioma-terials estudis de recerca orientats a la caracterització i millora de biomaterials i materials biològics del camp de la medicina dental. Entre els estudis que es porten a terme, destaca la millora de blanquejadors dentals co-mercials. en aquest sentit, s’estudien noves composicions dels blanquejadors que afa-voreixen una acceleració del blanqueig així com diferents paràmetres que poden estar involucrats en la formació de les taques a les dents. Gràci-es a aquests estudis, s’ha pogut comprovar la influèn-cia de l’addició de ferro a un blanquejant, que produ-eix una acceleració del pro-cés de blanqueig.

També s’han observat dife-rents potencials de formació de taques en tes de dife-rents marques. D’altra ban-da, es realitzen també estu-dis d’especiació del mineral dental que permeten seguir els processos de reminera-lització/desmineralització per mitjà de tècniques no destructives. Els estudis es basem sobretot, en l'ús de tècniques espectroscòpi-ques, que permeten seguir el procés en cada etapa. Tot i que aquests estudis es troben encara en una fase inicial, s’han pogut observar diferències entre els dife-rents tractaments i quantifi-car algunes de les espècies minerals formades.

Imatge d'espècimen dental i l’efecte del blan-quejament

Poden trobar informació addicional del NCEFF a la seva plana web. http://www.nceff.com.au/

“Think different, think GTS”

G T S

Tècniques de separació

Dintre dels diferents tipus de membranes que el Centre GTS desenvolupa i caracte-ritza, recentment s’ha portat a terme i finalitzat l’estudi per el disseny de membra-nes polimèriques enzimàti-ques i la seva aplicació al tractament de biomassa vegetal per a la recupera-ció d’oligosacàrids. L’objectiu fonamental ha estat la immobilització de l’enzim endo-1,4-β-xilanasa II així com l’avaluació dels canvis de l’activitat enzimà-tica a conseqüència de la seva immobilització, tenint en compte la influència de paràmetres com ara el pH, la temperatura del medi que envolta la membrana enzimàtica. Així mateix, s’ha

portat a terme la determina-ció de l’estabilitat temporal de l’enzim immobilitzat i dels paràmetres enzimàtics, així com la comparació dels resul-tats obtinguts amb els corres-ponents per a l’enzim en estat lliure. Un altra dels estudis han portat a la caracteritza-ció de les membranes obtin-gudes per tal de determinar-ne les seves propietats físi-ques, emprant diferents tècni-ques com ara Microscòpia d’escombrat electrònica (SEM) i de Força Atòmica (AFM). Aquest estudis també han comprès l’estudi de la hidròlisi enzimàtica de mate-rials hemicel·lulòsics del tipus xilà de diferent origen per a determinar i identificar els productes d’hidròlisi.

Model de resposta obtingut al disseny d’experiments per l’optimització de la compo-

sició de dissolucions precursores

Per aconseguir els objectius fixats ha estat primordial l’aplicació d’eines quimiomè-triques com ara el disseny d’experiments (DOE). Aquest ha permès optimitzar la composició de la dissolució precursora de les membra-nes de polímers monolítics, tot avaluant l’efecte de la variació del contingut de tres components de la disso-lució precursora de les mem-branes de polímers monolí-tics: el contingut del monò-mer AEM, el de l’agent d’entrecreuament (EDMA) i la relació molar dels dissol-vents porogènics, ciclohexa-nol i dodecanol. Els millors resultats d’activitat enzimàti-ca estan associats a un in-crement de la superfície del polímer (que correspon a una major quantitat d’EDMA

i de la relació molar de dis-solvents), així com a un aug-ment del nombre de grups funcionals disponibles per a enllaçar amb l’enzim (relacionat amb la quantitat d’AEM). Malgrat tot, un con-tingut de ciclohexanol massa alt, no millora l’activitat enzi-màtica, ja que l’estructura porosa esdevé massa estreta i, per tant, hi ha impediments estèrics pe a la interacció entre el substrat i l’enzim immobilitzat a l’interior de l’estructura polimèrica de la membrana.

Aquesta informació poden ampliar-la a través dels con-tinguts descarregables de la plana web cel centre GTS. http://einstein.uab.es/gts/act-cat.htm

Fotografia AFM de la membrana de polímers monolítics N25

AEM: 100 mgAEM: 100 mg

Tècniques de separació

A més, s'ha realitzat una caracterització morfològi-ca exhaustiva per a asso-ciar els paràmetres estruc-turals de la membrana amb les seves propietats de transport. D'altra ban-da, utilitzant les mateixes tècniques de preparació i materials de partida d'i-dèntica naturalesa, s'han preparat nous materials polimèrics que incorporen en el seu interior nanopar-tícules metàl·liques (Metall Nanoparticles, MNP) mit-jançant el procediment de síntesi intermatricial tant en polímers funcionalitzats com no funcionalitzats, és a dir, amb i sense grups funcionals capaços d'inter-accionar amb els ions d'in-terès. D'aquesta manera

s'ha assolit sintetitzar nano-partícules metàl·liques mas-sisses i també nanopartícules mixtes amb estructura "core-shell" dintre de les matrius polimèriques, aconseguint així la seva estabilització i retenció. Les nanopartícules formades han estat caracte-ritzades per diferents tècni-ques microscòpiques per a saber la seva grandària, la seva distribució i el seu grau cristal·lí. Tots els paràmetres determinats han estat consi-derats satisfactoris. Final-ment, els nanoobjectes des-envolupats han estat incor-porats com membranes sen-sores en sensors amperomè-trics i, com resultat, la seva eficiència ha augmentat considerablement

“Think different, think GTS”

G T S

Recentment els investigadors del Centre GTS han presen-tat els últims resultats en relació a al disseny i desen-volupament de nous materi-als amb propietats millora-des per al transport d'ions facilitats i la preparació de sensors electroquímics. Els nous materials han estat preparats mitjançant la tèc-nica de Reactius Incorporats en Fase Sòlida (Solid-Phase Incorporated Reagents, SPHINER). Aquesta tècnica es basa en la incorporació de reactius en una fase sòli-da mitjançant diferents pro-cediments com un primer pas per a la preparació de ma-terials compostos. Per aquest mitjà s'han preparat Mem-branes Compostes Activades (Activated Composite Mem-branes, ACM) amb àcid di-(2-etilhexil)ditiofosfòric com

transportador d'ions me-tàl·lics. Aquest tipus de mem-branes són membranes bica-pa formades per un suport microporós de polisulfona i una capa densa i prima de poliamida en la part superi-or. A l'interior s'atrapa el reactiu incorporat que és capaç de formar complexos estables amb els metalls d'interès. En aquest sentit, les ACM han demostrat la seva capacitat per al transport selectiu i efectiu de diversos ions metàl·lics com cinc, cad-mi, bismut, coure, estany i indi. A partir de les dades recollides en el transcurs de les investigacions, s'ha con-feccionat un model semi-quantitatiu per a predir el flux dels ions en un sistema específic en funció de les constants d'equilibri de les espècies implicades.

Esquema de preparació de nanopartícules metàl·liques massisses i amb estructura “core-shell” dintre d’una

matriu polimèrica de polieterétercetona

Imatge transversal per Microscòpia Electrònica d’Escombratge (SEM) d’una membrana composta ACM on s’observen les diferents capes activades

MEC

PETRI Encara resta oberta la convocatòria de l'últim quadrimestre per demanar projectes PETRI al Ministeri d’Educació i Ciència fins al 30/12/06. Ajuts per a la realització de projectes d'estímul a la transferència de resultats d'investigació (PETRI). Dotació Econòmica: Sol·licitants: Investigadors doctors vinculats estatutària o contractualment amb Centres Públics d'I+D, Centres privats d'I+D sense ànim de lucre i els Centres Tecnològics . Durada: màxim 2 anys, com a excepcionalment 3 anys. Imprès sol·licitud http://www.mec.es/ciencia/jsp/plantilla.jsp?area=petri&id=31 Bases reguladores http://www.mec.es/ciencia/petri/files/BasesReguladoras0407.pdf

PROFIT

Ajuts del Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica (2004-2007), a la part dedicada al Fo-ment de la Investigació tècnica. Dotació Econòmica: Finançament parcial o total del pressupost sol·licitat. Sol·licitants: Empreses, Centres Tecnològics, Centres privats d'investigació i desenvolupament universitaris, Altres centres privats d'investigació i desenvolu-pament sense ànim de lucre, Centres Públics d'I+D, i Agrupacions o associacions d'empreses. Durada: Plurianual. Terminis de pre-sentació: Data oficial: 15/12/2006 Imprès sol·licitud (via telemàtica i suport paper) http://www.mec.es/ciencia/jsp/plantilla.jsp?area=profit&id=3 Descàrrega de qüestionaris http://www.mec.es/ciencia/jsp/plantilla.jsp?area=fomento&id=32 Models de memòria http://www.mec.es/ciencia/jsp/plantilla.jsp?area=fomento&id=33 Bases reguladores http://www.boe.es/boe/dias/2005-03-19/pdfs/A09670-09698.pdf Modificació bases reguladores http://www.mec.es/ciencia/fomento/files/basesprofit2006.pdf

AGAUR

PEIR

Ajuts per a equipament i infraestructura destinats a la recerca. Data màxima de presentació de sol·licituds: 30/01/2007 Objecte: Atorgar ajuts a les universitats del sistema universitari català per al finançament d'inversió nova o de reposició destinada a l'adqui-sició d'equipament i infraestructura per a la recerca. Sol·licitants: Les universitats dels sistema universitari català. Durada: La inversió corresponent s'ha de realitzar entre el dia 1 de gener de 2006 i el 30 de juny de 2007. Import: L'import total màxim de cada sol·licitud ha d'incloure, com a mínim, un 25% de cofinançament que haurà d'aportar la institució sol·licitant. D'acord amb la legali-tat vigent, les quotes d'IVA suportades per l'adquisició dels equipaments i materials a què es refereix aquesta convocatòria no són subvencionables. Publicació: DOGC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya , núm. 4756 , pàg. , en data: 08/11/2006 http://www.gencat.net/eadop/imatges/4756/06292137.pdf Imprès sol·licitud http://www10.gencat.net/agaur_web/generados/catala/home/recurs/doc/norm_peir06proj_.doc

ISCIII

FIS

Ajuts del Programa de Promoció de la Investigació Biomèdica i en Ciències de la Salud del Ministeri de Sanitat i Consum, per a la realització de projectes d'investigació en el marc del Plan Nacional de I+D+I 2004-2007, durant l'any 2007.Dotació Econòmica: Finançament parcial o total del pressupost sol·licitat. Sol·licitants: Investigadors amb vinculació funcionarial, estatutària o contractual amb els Centres d'I+D dels senyalats a l'apartat tres de l'Ordre de bases reguladores, o la seva vinculació com a becari amb l'entitat sol·licitant. Durada: 3 anys. Imprès sol·licitud (Via telemàtica i suport paper) http://solicitudes.isciii.es/solicitudespi Bases reguladores http://www.boe.es/boe/dias/2004-05-06/pdfs/A17868-17872.pdf Més informació http://www.isciii.es/

Ajuts i subvencions per a I+D+i

“Think different, think GTS”

G T S

El centre GTS evoluciona cap a un nou concepte de la recerca dintre dels camps de la biomedicina, el medi ambient i la instrumentació analítica, basat en l’aprenentatge mutu entre l’empresa i les sinèrgies de la Xarxa IT, l’aportació d’assessoria en R+D+i, en la gestió i la financiació de projectes (sovint claus en mà), mitjançant una política de recerca i serveis duta a terme per el centre al llarg del anys per un personal especialitzat amb excel·lents coneixements tècnics de R+D que ha adquirint un reconegut prestigi internacional mitjançant el nombre de patents i publicacions existents. L’equipament especia-litzat del que disposa sumat a la flexibilitat per tal de portar a terme els encàrrecs realitzats caracteritzen aquest centre

MISSIÓ

Unitat de Química Analítica. Dpt. Química. Edifici CN Campus UAB Facultat Ciències.

08193. Bellaterra. Barcelona. Spain Tlf: +34 93 581 2903 / 3475

Fax: +34 93 581 1985 / 2379 gts@uab.es http://einstein.uab.es/gts/