Cerdanyola 21

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

edició cerdanyola · barberà · ripollet líniavallès

Febrer 2015 · Núm.21 · Difusió controlada per OJD-PGD: 9.975 exemplars

Barberà pàg 10L’Ajuntament comptaràamb un pressupost de37 milions d’euros

Cerdanyola pàg 9Un grup de veïns delmunicipi vol crear unacooperativa d’habitatge

Comerç pàg 13El Mercat Municipal Onzede Setembre celebra 10 anys

Esports pàg 14Gran actuació de l’ASPADI als Campionats de Catalunya

Comarca pàg 12Creen un ‘passaport’ per visitar els museusde diverses ciutats

Cerdanyola pàg 8Niño Becerra auguraun model econòmic més desigual

Cerdanyola acumula quatreanys sense accidents mortals

Només 10 municipis de més de 50.000 habitants de tot l’Estat tenen un balanç zero de morts a les carreteres pàg 3

pàg 11

Ripollet aposta per l’ÒperaEl Teatre Auditori inaugura temporada davant 300 persones

| 2Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88Febrer 2015líniavallès.cat

3 | En Portada líniavallès.catFebrer 2015

Un any més, i ja en són quatre.Cerdanyola ha tancat el 2014sense cap víctima mortal en ac-cidents de trànsit, una xifra quela col·loca entre les 10 ciutats del’Estat de més de 50.000 habi-tants que no han patit pèrdues deveïns a les carreteres. Així ho in-dica un estudi realitzat per l’em-presa d’automoció Dekra, que in-clou només una altra ciutat ca-talana, Viladecans, entre les queno han tingut cap accident mor-tal en els últims quatre anys. Lallista la completen els municipisd’Alcalà d’Henares, Torrejon deArdoz, Coslada, Fuenlabrada,

Valdemoro, Guetxo, Marbella iSant Vicenç del Raspeig.

Segons els autors de l’estudi,“no existeix una ciutat tipus queaconsegueixi el balanç zero i defet el denominador comú és queen molts casos estan a prop degrans ciutats o pròximes a la cos-ta”, cosa que augmenta el mèritde les xifres pel trànsit de vehi-cles entre unes i altres.

DADES DE LA COMARCAL’any 2014 ha tancat amb la xi-fra més baixa de víctimes mor-tals en accidents de trànsit alVallès Occidental dels últimsquatre anys.

Segons dades del Servei Ca-talà de Trànsit, consultades peraquesta publicació, durant el2014 les carreteres de la comar-

ca es van cobrar la vida de cincpersones en un total de cinc ac-cidents, cosa que representa unaclara millora respecte a les dadesdel 2013, quan van resultar mor-tes 13 persones en 12 accidentsdiferents. El nombre de feritstambé es registren xifres moltpositives, amb dos ferits greus itres de lleus, mentre que el 2013hi van haver 11 ferits greus icinc ferits lleus.

Aquestes xifres trenquenamb la tendència a l’alça ques’havia produït els últims anysamb 10 morts el 2011, 10 el2012 i 13 el 2013. Tot i així, estracta de dades clarament infe-riors als registres de la primeradècada del segle XXI, quan la si-nistralitat de les carreteres es vareduir dràsticament.

» Cerdanyola és un dels pocs municipis de l’Estat amb balanç zero de morts a les carreteres» Durant el 2014 la comarca ha registrat les xifres més baixes de sinistralitat dels últims anys

Pamela MartínezCERDANYOLA

MOBILITAT4La Generalitat volreduir encara més la sinistrali-tat a les carreteres catalanes i peraixò portarà a terme una estra-tègia de millora de la seguretatviària, la qual preveu més de 180actuacions a les vies del país ique tindrà un cost d’uns 50 mi-lions d’euros.

Una part d’aquestes actua-cions ja es van començar a ferdurant l’any passat, però la ma-joria es començaran a materia-litzar al llarg del 2015. En el casdel Vallès Occidental es faranobres de millora de la seguretat

viària a l’autopista C-58, entre elVallès i el Bages. Les principalscaracterístiques del pla que vaanunciar fa unes setmanes elconseller de Territori, Santi Vila,es basen en la millora sistema-titzada i continua de la gestiódiària; transversalitat; execuciód’actuacions d’alta eficiència;impuls de solucions innovado-res en una xarxa madura; prio-rització d’actuacions singulars entrams especialment sensibles; iactuacions de seguretat viàriaenteses com a inversions amb unalt retorn social.

50 milions per a la millora de la seguretat viària

Cerdanyola és un dels 10 municipis de l’Estat de més de 50.000 habitants amb balanç zero d’accidents mortals. Foto: Arxiu

Mínim històric

| 4 líniavallès.cat Febrer 2015

El passat dimecres 14 de gener elsobiranisme va tornar a respirartranquil. Mas i Junqueras refeienla unitat i arribaven a un acord“per portar el procés de transiciónacional fins a la victòria”, en pa-raules del president. Un procésque tindrà el seu punt àlgid en leseleccions anticipades i de caràcterplebiscitari del pròxim 27 de se-tembre –just un any després de lafirma del decret de convocatòriadel 9N–, en les quals, finalment,s’hi concorrerà amb llistes diver-ses i un full de ruta compartit.

Enrere quedaven unes set-manes de neguit sobiranista id’episodis públics per oblidar –elsmateixos Mas i Junqueras vandemanar perdó en aquest sentit–.Hi havia acord i hi hauria elec-cions, tal com la societat civilsobiranista exigia. Però la feinaque s’haurà de fer des d’ara finsal 27 de setembre és immensa.

Amb l’acord assolit es reafir-ma el pacte de legislatura entreCiU i ERC i, com han volgut des-tacar tots dos partits, es posarà elfocus en els programes d’especialcontingut social o educatiu, comara la llei de formació professio-

nal, la llei de reforma del Serveid’Ocupació de Catalunya i la lleide simplificació administrativa. Elpressupost de la Generalitat de2015, acordat pels dos partits, java en aquesta direcció.

Pel que fa a l’acció legislativacatalana, l’acord contempla l’a-provació de lleis que actualmentencara estan pendents al Parla-ment i que són, segons els dos

partits, de màxima importànciades del punt de vista del funcio-nament del país, de la seva eco-nomia i de l’acció social. Entreaquestes destaquen la de For-mació Professional, la de reformadel Servei d’Ocupació de Cata-lunya o la de simplificació admi-nistrativa.

Però la part més important del’acord –eleccions a banda– és

sens dubte el compromís assolitper part d’ambdues formacionsde prioritzar la creació de les es-tructures d’Estat que estaven es-tablertes en l’acord de legislatu-ra firmat el 2012 i la legislació ne-cessària per fer-les possibles. Lahisenda pròpia, l’administració dela seguretat social i l’acció exteriorsón les més importants, a més del’elaboració d’una administracióelectoral pròpia.

I tot això s’haurà de fer en no-més set mesos que es preveuenmolt intensos i que tindran unesaltres eleccions, les municipals,pel mig. De cara a aquests comi-cis, l’acord estableix pactes d’en-tesa oberts a forces polítiques queestiguin d’acord amb el procés,tot i que aquest punt no ha que-dat del tot definit. El que sí quequeda clar és que es vol que el fullde ruta per presentar-se a les ple-biscitàries pugui ser compartittambé per altres formacions so-biranistes, com ara la CUP.

Sigui com sigui, tot plegats’haurà d’haver enllestit el juliol,ja que la intenció del president ésdissoldre el Parlament a comen-çaments d’agost per poder cele-brar les eleccions el 27 de se-tembre i que així la campanyaelectoral comenci en una altradata simbòlica: l’11 de setembre.El compte enrere ja ha començat.

Pròxima parada: plebiscitàries» Mas i Junqueras refan la unitat “per portar el procés de transició nacional fins a la victòria”

» L’acord prioritza la creació d’estructures d’Estat des d’ara fins a les eleccions del 27 de setembre

HISENDA PRÒPIA“UN TEMA EN MARXA PERÒ NOCULMINAT”La principal estructura d’Estatés la hisenda pròpia, “un temaen marxa però no culminat”, enparaules de Mas. Tal com re-corda el Govern en el seu balançde mandat, ja s’ha implementatla finestreta única amb la xarxade les Diputacions i s’ha creat uncos tècnic de gestors tributaris.Però ara caldrà aprovar una lleitributària de Catalunya per re-gular la gestió, liquidació i ins-pecció dels tributs del país.

JUNTA ELECTORAL“TENIR INSTRUMENTS PROPISPER ENFOCAR LES ELECCIONS”La creació d’estructures d’Estatno pot oblidar dotar Catalunyad’una junta o sindicatura elec-toral catalana per poder “tenirinstruments propis de país perenfocar les pròximes eleccions”,segons Mas. La via per fer-ho ésl’aprovació d’una llei d’acordamb l’article 56 de l’Estatut. Peraltra banda, també queda pen-dent l’aprovació d’una llei elec-toral pròpia, un objectiu finsara reiteradament encallat.

SEGURETAT SOCIAL“UN TERRENY COMPLEX EN QUÈCAL COMENÇAR A ENTRAR-HI”Un altre dels reptes més im-portants –segurament el quemés– és el disseny de l’admi-nistració i la tresoreria d’una Se-guretat Social catalana que ga-ranteixi les pensions i presta-cions d’atur. Tal com ha adver-tit el Consell Assessor per a laTransició Nacional, aquest és un“terreny complex en el qual calcomençar a entrar-hi”. El primerpas serà la creació de l’agènciacatalana de la Seguretat Social.

ACCIÓ EXTERIOR“EL VESSANT DE SITUACIÓ ENL’ESCENA INTERNACIONAL”Per últim, cal destacar també laimportància de l’acció exterior.“El procés quedaria coix si no téun vessant de situació en l’es-cena internacional”, adverteixMas. Aquest és un dels camps enquè s’ha avançat més en els dosúltims anys. Sense anar méslluny, el fins fa poc alt funcionaria Brussel·les, el català AmadeuAltafaj, ha estat nomenat re-centment alt representant dela Generalitat a la Unió Europea.

Les estructures d’Estat

Mas i Junqueras van tornar a protagonitzar una imatge d’entesa el passat dimecres 14 de gener. Foto: Generalitat

Es vol que el full

de ruta pugui ser

compartit també

per altres partits

sobiranistes,

com ara la CUP

Arnau NadeuCERDANYOLA

Agenda Nacional

5 | Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 Febrer 2015 líniavallès.cat

| 6Opiniólíniavallès.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniavallès.cat

Dipòsit legal: BP 12316-2013

Difusió controlada

9.975 exemplars

Febrer 2015

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Hi ha qui s’hi emmiralla en els re-sultats de les eleccions a Grècia iho aplica a Espanya i a Catalu-nya. Els tres països no es podencomparar, a Grècia durant moltsanys, ha estat enquistada la cor-rupció, no només entre els polí-tics, sinó a la mateixa societat,gent que no pagava els impostos,especialment les grans fortunes ioligarques. Un desgavell de pro-porcions astronòmiques, que araamb l’escut de la dignitat nacio-nal, traspassen la responsabilitata l’enemic de fora, especialmenten la senyora Merkel. Viure persobre de les teves possibilitatseconòmiques, de qui és culpa?

Això, tot sigui dit, no porta anegar la viabilitat de negociar comes pot retornar el deute i si cal, al-guna quita, és clar. Espanyatambé té un deute immens, peròse’n pot sortir sempre que negociïamb serietat amb els bancs credi-tors i amb Catalunya a l’hora denegociar la independència, perveure quina part del deute espa-nyol està disposada a pagar. Ca-talunya, també està endeutada,però si aconsegueix la indepen-dència, se’n podrà sortir en untemps prudencial.

Pablo Iglesias, aprofita altriomf de Syriza i proclama el seutriomf per a les pròximes elec-cions, Dolors Camats s’hi afegeix.Que no s’equivoquin, s’ha de serseriós i prudent amb les anàlisis,perquè les característiques delsciutadans i les estructures d’estatno són ni de bon tros les matei-xes. Fan un càlcul erroni i a leseleccions que venen no guanya-ran, ni a Espanya ni a Catalunya.Això sí, els canvis de la políticasón necessaris, no es pot reincidiren els desencerts del present.

4Grèciaper Jordi Lleal

#PendentsDeGrècia#DavantDelJutge #RiscDeVentades

4Un any de la fugida de Rosellper Sergi Villena

Esperanza Aguirre, que va co-metre diverses infraccions detrànsit, va desobeir i es va es-capolir de la policia, finalmentse n’ha sortit perquè el jutge haarxivat les causes contra ella.Tant hi fa de la paraula delsagents, de la gravació i delstestimonis. Luis Bárcenas, queva cometre deu delictes contrala hisenda pública, un delictecontinuat de blanqueig de ca-pitals, delicte de falsedat docu-mental, delicte d’estafa proces-sal, delicte de suborn i la sumade tot això pujaria a uns cator-ze anys de presó mínima als sei-xanta-dos de presó de penamàxima i que al final ha estatnomés un any a la garjola, aca-ba de sortir-ne pagant unafiança de dos-cents mil euros.

El petit Nicolás, el qual estàen llibertat amb càrrecs d’esta-fa i falsedat documental i usur-pació de funcions públiques fapoc es va colar –tret caracterís-tic en ell– en la festa del cone-gudíssim representant de fut-bolistes, Jorge Mendes. L’acte, vatenir lloc a l’ Hotel Palace de Ma-drid, on hi havia celebritats comFlorentino Pérez i molts jugadors

com Cristiano Ronaldo. Doncs eldesvergonyit va acaparar mésatenció que molts dels assis-tents. Ah, i és merengue.

A l’Argentina, del fiscal Nis-man, qui havia denunciat lapresidenta, la polèmica CristinaFernández de Kirchnner, d’es-tar al darrere de l’encobrimentdels exfuncionaris iranians acu-sats de l’atemptat contra la “mu-tual judía” el 1994 i que era comuna pedra a dins de la sabata,van trobar el seu cos al seuapartament de Buenos Airesen estranyes i sospitoses cir-cumstàncies.

A qui beneficia la seva mort?És vergonyant que malvats, cor-ruptes i assassins, quan tenentantes proves en contra, final-ment se n’acabin sortint –encaraque està tot per veure–. Jo vullcreure que no serà així, que fi-nalment pagaran pel que hanfet, i que sobretot no tornin a ferde les seves perquè com diu labíblia: “Ai dels qui estiren ambenganys/El carro de la injustí-cia,/Ai dels qui tenen el mal perbé,/I el bé per fer mal!/Ai delsqui es creuen savis/I es tenenper intel·ligents!”

per Francesc Rebolledo

4La llei de l'embut

A pocs dies de complir-se unany de la sortida del club deSandro Rosell, ens trobem unpanorama institucionalmentdesolador. La decisió de marxarque va prendre l’expresidentdesprés de les pressions rebu-des, especialment pel ‘cas Ney-mar’, i també amb la intenció deno perjudicar més la imatge del’entitat, no va obtenir l’efecte es-perat. Donant el relleu a Barto-meu, continuador d’un estilque no ha fet més que debilitarel club en l’àmbitdiplomàtic,Sandro es va treure la respon-sabilitat del damunt però no vaoferir cap solució. Com bé sa-bem, els problemes s’han anatamuntegant i Bartomeu i elsseus han estat del tot incapaçosde reconduir la situació.

La presidència de Rosell,que ningú no ho oblidi, va ser –ohauria hagut de ser– una de les

més plàcides de la història pera un dirigent: l’equip nedava enl’excel·lència i gaudia d’un re-coneixement absolut, i per ex-tensió la institució tenia un cli-ma social envejable. Però ell i laseva directiva es van anar en-carregant de lapidar tot allòque tan bé funcionava. L’odi vis-ceral cap a l’anterior junta els vaportar a desfer moltes cosesque eren innecessàries. Comsobretot les lluites amb Cruyff iel seu entorn –per tant, contraLaporta–.

I avui ens trobem amb unpresident Bartomeu que, sensela legitimitat d’haver estat es-collit, s’ha vist abocat a convo-car comicis a finals de tempo-rada. Ara, tothom dóna com aclar guanyador Laporta, però re-petir aquella aposta només percastigar l’estil oposat no és pro-bablement el més sensat.

@SERCatalunya: La fiscalia anticorrupcióplantejarà a la jutge del cas Pujol que prac-tiqui noves proves i podria demanar la de-claració de Jordi Pujol fill.

@Iaia_Toneta: Ja tinc les butxaquesplenes de pedres pel que pugui passar! Esveu que serà tremendo! Molta precaucióa tots i totes.

@NicoFul: Guanya Tsipras les eleccions aGrècia, passa un asteroide i mor el DemisRoussos. I ara, amb aquests elements,jugueu a fer titulars.

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniavallès.catFebrer 2015

@gerardotc: Se puede decir que es muychungo que Syriza no haya metido ningunamujer en el gobierno sin que te quiten elcarnet de la izquierda. De nada.

@encampanya: Vila acusa ERC de no serpatriota. I aquest és el Conseller no na-cionalista. Felip Puig deu estar buscantmercenaris per envair la seu d'ERC.

@MiguelLois: Soy muy del Cholo y delcorazón de este Atlético, pero creo que la in-tensidad se ha transformado en violencia.Impotencia pura.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

La formació política d’origen català Ciu-tadans-Ciudadanos es presentarà alconjunt de l’Estat espanyol a les pròxi-mes eleccions generals. Les enquestesque s’han publicat fins ara diuen queaquesta opció política superarà moltàmpliament la d’UPyD de na Rosa Díez,i que li traurà una quantitat considera-ble de vots al Partit Popular. Plana-ment i llisa, la formació de n’Albert Ri-vera farà a Espanya el forat que proba-blement no aconseguirà fer a Catalunya.

Quan Catalunya sigui independent,Espanya es podrà reinventar. Tambéhauria guanyat temps, si el procés cata-là s’hagués desencadenat a finals del se-gle XX –quan va passar, encara que moltlluny, el primer tren–. Estic convençutque hi hauria guanyat Catalunya, peròtambé hi hauria guanyat Espanya. Comdiuen destacats intel·lectuals espanyolscom el lingüista Juan Carlos Moreno Ca-brera o el sociòleg Ramón Cotarelo, Es-panya necessita la sacsejada de Catalu-nya per tenir, ella mateixa, l’oportunitatde treure’s de sobre la classe política pa-rasitària que hi mana des de fa tres se-gles, i modernitzar les estructures i lesmentalitats del seu estat.

Reconec que, si Catalunya fos inde-pendent, tant Ciutadans com Podem emcaurien considerablement més simpàtics.Ara mateix no podem obviar el fet queCiutadans va néixer a Catalunya no tantper modernitzar la dreta, ni per introduir-hi un partit liberal, sinó per frenar el ca-talanisme. Una part de la burgesia prin-cipatina contrària a la secessió va fer-seconscient que el Partit Popular, per dir-ho en termes fusterians, no alçava un gatper la cua, i decidiren donar-li una micad’oxigen al jove i dinàmic Albert Rivera,amb l’esperança que els trauria de la si-tuació actual. Per tant, l’origen de Ciu-tadans no és el d’un grup de persones quedesitgen que a Espanya, país orfe de li-beralisme, s’hi desenvolupi una opció li-beral, europeista i moderna, sinó el d’u-na gent que està bàsicament preocupa-da per la possible emancipació nacionaldels catalans.

I un altre tant podem dir de Podem.Si Espanya s’estigués refundant, estariamolt bé que hi hagués una opció que li

disputés als socialistes l’espai de l’es-querra, que pretengués ser d’ampli abasti que trenqués d’una manera clara ambel bipartidisme que ha imperat a l’Estatespanyol al llarg de la Transició. Però pen-so que podem tenir la sospita que hi hauna operació d’Estat, una operació moltben orquestrada i trenada, per mirar defrenar el procés endegat a Catalunya.

Ni el pecat original de Ciutadans niel de Podem no existirien si Catalunya jafos independent. Ara mateix, tot semblaindicar que Ciutadans servirà per des-bancar UPyD, que ha tingut una trajec-tòria amb moltes més ombres que no pasllums; i que Podem farà el mateix ambEsquerra Unida. Així mateix, els senyalsque es van emetent ens vénen a dir queCiutadans li farà un set al PP, i que Po-dem farà quelcom de semblant amb elPartit Socialista. Podem concloure, pertant, que el bipartidisme, a Espanya, vacamí de ser cosa del passat.

En l’àmbit europeu ha tingut moltamés traça a l’hora de situar-se Ciutadansque no Podem. Els representants de laforça política d’origen principatí, al Par-lament europeu, s’han situat a l’Aliançadels Liberals i Demòcrates Europeus(ALDE), on comparteixen espai ambConvergència Democràtica de Catalunyai amb el Partit Nacionalista Basc. He diti escrit moltes vegades que Espanyanecessita un partit liberal. I penso queCiutadans té a Espanya el futur que noli acabo de veure clar a Catalunya.

Podem, per la seva banda, ha anat aparar al grup europeu dels postcomu-nistes. Ho tenia molt complicat per in-tentar situar-se al Partit Socialista Eu-ropeu. I tampoc no es podia situar al grupVerds-ALE. Intentar-ho amb el grup li-beral, tenint en compte les tendències delpartit espanyol, devia caure totalmentfora d’allò que era imaginable.

Per poder tenir un paper bàsic en larefundació d’Espanya, aquestes duesformacions polítiques haurien de canviarradicalment –especialment en el cas deCiutadans– les seves posicions en rela-ció a Catalunya. Només acceptant l’e-xercici democràtic del dret a decidir fa-rien creïble el seu tarannà liberal, en uncas, i d’esquerra alternativa, en l’altre.

4Ciutadans a Espanyaper Bernat Joan

Darrerament ens visita força sovint el Se-cretari General del PSOE, Pedro Sánc-hez. En les seves darreres interven-cions –Viladecans, Tarragona i tambéahir en l’entrevista que li feu Jordi Bas-té a RAC1– hem pogut veure el seu es-forç per ensabonar-nos amb ambigüi-tats, com és lògic en un líder polític quenecessita vots catalans per conquerir lapresidència d’Espanya. Allò que m’ha re-sultat més interessant, però, ha estat per-cebre l’efecte del seu discurs entre lespersones del meu entorn. Semblaria lò-gic que les valoracions derivessin de l’op-ció política de cadascú, però veig que noés exactament així si la meva visió és di-ferent de la de tots els meus amics in-dependentistes. Mentre ells critiquen lesrespostes de Sánchez a les demandes so-biranistes, jo critico la cosmovisió colo-nial d’aquests independentistes que de-manen a Sánchez l’acceptació del dret adecidir dels Catalans, perquè –digueu-me determinista– és un objectiu que ensfarà perdre temps i mai s’adreçarà al re-coneixement d’un dret real. Ja hemvist com fins i tot l’autonomia –que lamajoria dels Catalans consideren un dretinalienable– està resultant en la pràcti-ca una atorgació graciable per part delsEspanyols.

M’ha vingut al record en GregorioPeces-Barba, finat ja fa un parell d’anys,com un bon exemple sobre els límits dela tolerància nacional espanyola en re-lació a Catalunya. Fou un dels pares dela Constitución Española i, per tant, del’arquitectura autonòmica. A finals delsnoranta, en un retrobament amb anticsamics de l’institut encara vinculats a CiUi al PSC que s’esforçaven a valorar po-sitivament per a Catalunya alguns per-sonatges de la política espanyola, va sor-

tir el seu nom com anti-exemple. Men-tre per alguns era una pena veure les in-cipients aliances PSOE-PP en contra dels“excessos dels nacionalistes”, per ami –l’únic independentista del grup enaquell moment– era ben lògica la unióde l’espanyolisme. Totes les referènciesespanyoles durant la Transició “a favordel dret dels Catalans a l’autodetermi-nació” només van ser –només podienser– propaganda.

Explicava Joan Rendé una anèc-dota que li havia confiat la Maria Au-rèlia Capmany. Sembla que ella i Peces-Barba van sopar plegats un cop cap alsanys seixanta i, en mig d’un agradableclima de coincidència antifranquista id’esperances democràtiques, aquestli va etzibar: “…eso de la llengua y lacultura, vale, però la autonomia no osla daremos nunca…”. Aquesta era unafrontera clara entre demòcrates que,enfront del conflicte de nacionalitats,posicionava els demòcrates espanyolsdel bracet de Franco. Llavors no podiaser de cap altra manera i ara tampoc.El resultat de la Transició –i de Peces-Barba entre d’altres– fou l’assimilaciódel mot “autonomia” dins del marcconceptual “Espanya”, i ara podriapassar el mateix, que els líders espa-nyols comencin a acceptar frases com“dret a decidir” o “sobirania” buidant-les de contingut sobiranista real i vin-culades al concepte “Espanya” per talque generin “drets graciables”, fàcils demodular des de Madrid en funció de lesconjuntures. El diccionari de la RealAcademia Española defineix graciablecom allò “que se puede otorgar gra-ciosamente, sin sujeción a precepto”,aquest és, en la pràctica, el nostre límitfins que no enllestim la secessió.

4Drets nacionalsper Manel Fantassin

Cerdanyola| 8

Febrer 2015líniavallès.cat

El jutjat contenciós adminis-tratiu número 9 de Barcelona haadmès a tràmit el recurs pre-sentat per ERC contra l’adjudi-cació del servei de tanatori iampliació del cementiri muni-cipal per resolució d’alcaldia.

La portaveu del grup muni-cipal d’ERC, Helena Solà, afirmaque “la normativa estableix quequalsevol contracte que superiels 50 mil euros, com és el casdel tanatori, ha de ser adjudicatpel Ple”. Per aquest motiu, con-sidera que la decisió del Ple delmes d’abril de 2014 de facultarl’alcaldessa per adjudicar el con-tracte del servei de tanatori-ce-mentiri “hauria de ser nul” itambé la posterior adjudicacióde la qual es va informar en lasessió plenària del mes de juny.

Solà lamenta que no s’hagisolucionat aquest tràmit per viaadministrativa i que s’hagin vistobligats a presentar el conten-ciós però, segons assegura, “unaadministració no pot actuar almarge de la llei”, i afegeix que“la manera de procedir d’una ad-ministració ha de ser impecable

i ha de donar exemple als ciu-tadans”.

Fonts de l’Ajuntament, encanvi, recorden que “l’equip degovern va seguir el que van dir elsserveis jurídics, els quals asse-guren que l’alcaldessa està ca-pacitada per poder aprovar elcontracte del tanatori”.

S’admet a tràmit el recurs contra el contracte del tanatori-cementiri. Foto: Axiu

Admès a tràmit el contenciós pel contracte del tanatori

» ERC creu que l’adjudicació d’aquest contracte hauria de ser nul·la» L’Ajuntament assegura que l’alcaldessa estava capacitada per fer-ho

Niño Becerra alerta d’unmodel econòmic més desigualECONOMIA4El mediàtic eco-nomista i catedràtic d’Estructu-ra Econòmica de la UniversitatRamon Llull de Barcelona, San-tiago Niño Becerra, ha fet una xe-rrada a l’Institut Banús en laqual ha assegurat que “anemcap a un nou model econòmicque comportarà una concentra-ció de poder i més desigualtats”.

Segons l’economista, “hi hatres grans problemes als qualshaurà de donar resposta el noumodel que s’està dissenyant enaquests moments: el deute totalés impagable, hi ha un excés decapacitat productiva i els recur-sos són escassos”. Aquests tresproblemes, segons el catedràtic,s’emmarquen en “una crisi sis-tèmica que afecta tot el planeta i

que demostra la transició cap aun altre model econòmic”.

Niño Becerra creu que elmodel cap al qual ens encami-nem es caracteritzarà per ser“molt eficient i per una coordi-nació dels protagonistes, però totplegat comportarà una concen-tració oligopolística i una des-igualtat que també es vincula aun model de protecció socialque anirà a menys”.

Pel que fa a la impossibilitatper pagar el deute, Santiago NiñoBecerra afirma que una possiblesolució passa per “les compen-sacions i quitances”. No obstantaixò, veu més dificultats per ferfront a l’excés de productivitat il’escassetat de recursos que tin-drem en un futur.

URBANISME4“Les obres a Cer-danyola 2000 s’han fet per aca-bar amb les inundacions”. Aixího ha destacat la regidora d’Ur-banisme, Eulàlia Mimó, en lapresentació de l’estat de les obresd’aquest barri.

Mimó també ha remarcatque el projecte d’obres es va feramb la col·laboració dels veïns,els quals van aportar les sevesidees i preferències per milloraraquests espais.

Segons la regidora, per re-

soldre el tema de les inundacionses va estudiar tot el clavegueramde la zona per veure com era elsistema de drenatge de Cerdan-yola 2000, cosa que va permetrecomprovar que aquest indrettambé recollia aigües de Serra-perera, motiu pel qual el sistemaes col·lapsava. Vist el proble-ma, el que s’ha fet és “col·locar ungran col·lector a l’avinguda deRoma que reculli tota l’aiguaprovinent de Serraperera i des-viar-la cap al riu”. Aquesta ha es-

tat la primera fase que s’ha por-tat a terme i que va finalitzar elmes de setembre. La segona fasede les obres s’està destinant a re-novar diferents places.

L’alcaldessa de la ciutat, Car-me Carmona, destaca la partici-pació dels veïns a les obres i“l’importat esforç” que s’ha rea-litzat, no només econòmic, sinód’estudi previ a la mateixa in-tervenció, per tal de veure elsproblemes que hi havia i podertrobar una solució definitiva.

Societat | Cerdanyola, cinquena als Premis Administració ObertaCerdanyola ha rebut una menció en els Premis Administració Oberta de Catalunya, en la categoria de

les 10 millors ciutats del país amb més de 50.000 habitants, cosa que la situa al mateix nivell que Barcelona. La distinció remarca el compromís de l’Ajuntament en aplicar nous programes i protocolsde treball que milloren la feina quotidiana de l’administració, oferint un servei òptim a la ciutadania.

RedaccióCERDANYOLA

Posar fi a les inundacions

Presentació de les obres al barri Cerdanyola 2000. Foto: Ajuntament

9 | Cerdanyola líniavallès.catFebrer 2015

Terrenys del carrer Serragalliners. Foto: Google Maps

Un grup de veïns vol crear una cooperativa d’habitatge

URBANISME4El CAP II Cer-danyola-Ripollet tindrà una novaparada d’autobús després que laGeneralitat hagi donat el seuvistiplau. D’aquesta manera, escompleixen les demandes ciuta-danes recollides per millorar laconnectivitat del Centre d'Aten-ció Primària Cerdanyola-Ripolletamb l'hospital Parc Taulí de Sa-badell. La parada s’ubicarà on elstècnics considerin que és el llocmés adequat per garantir-neuna funcionalitat òptima en unacruïlla amb un trànsit important.Des del 15 de setembre la ciutatcompta amb més expedicions detransport per carretera de la lí-nia B2 amb destinació al ParcTaulí i això també implica haverd’augmentar les parades.

El CAP II tindràuna nova paradad’autobús

SOCIETAT4El Centre d’Infor-mació, Atenció i Recursos a lesDones La caseta (CIARD) ocu-parà molt aviat una altra de lesanomenades cases dels mes-tres. El nou espai acollirà el ser-vei d’assistència personalitzadaa les dones, mentre que de lesinstal·lacions actuals es vol fer unespai obert i orientat a organit-zar una programació establed’activitats i tallers destinats al’enfortiment emocional per a lesdones. En aquest nou espai tam-bé es vol treballar la recuperacióde la memòria històrica de lesdones a Cerdanyola. L’alcaldes-sa i presidenta del Consell, Car-me Carmona, s’ha mostrat moltsatisfeta per les millores ques’estan fent, ja que segons ella“això demostra que el CIARD,creat l’any 2004, s’ha convertiten un centre de referència”.

El CIARD ampliaels seus serveis iinstal·lacions

El problema que pateixen mol-tes famílies amb l’habitatge ge-nera noves idees. Un grup de 15persones majors de 50 anys dela ciutat s’han constituït encol·lectiu per intentar posar enmarxa una cooperativa d’habi-tatge, seguint el Model de Coo-peratives d’Ús (MCU). Aquestainiciativa busca facilitar l’accésa l’habitatge a persones que novolen entrar en el mercat con-vencional. Així doncs, i segons

expliquen els impulsors del pro-jecte, “el punt de partida es tro-ba en què la propietat dels pisosestà sempre en mans de la coo-perativa, no dels usuaris, peròaquests tenen el dret d’utilitzar-lo pagant una entrada inicial i unlloguer tou. En qualsevol mo-ment es pot comprar, vendre ointercanviar el pis a un preu re-gulat per la mateixa cooperati-va per tal d’evitar l’especulacióimmobiliària”.

El projecte de cooperativa aCerdanyola hauria de construirun edifici per a un màxim de 26unitats familiars, en un blocamb una planta baixa i tres

plantes més. Els terrenys, enprincipi, serien els del carrer deSerragalliners que són propietatde l’Incasòl. Depenent del nom-bre final de socis de la coopera-tiva s’està parlant d’un preu decompra del pis ja construït d’en-tre 60.000 i 80.000 euros.

Entre els principals objectiusd’aquesta cooperativa es trobapoder facilitar l’accés a l’habi-tatge a persones majors de 50anys, un col·lectiu força oblidatper les institucions. A més, tam-bé pretenen afavorir un noumodel social caracteritzat per lacreació d’espais comuns en be-nefici de la comunitat.

RedaccióCERDANYOLA

Barberà| 10


El pressupost de la ciutat s’enfi-la, enguany, als 37 milions d’eu-ros i, segons el regidor d’Hisen-da i Promoció Econòmica, Xa-vier Garcés, “prioritzarà les des-peses encaminades a l’atenció ales persones i la generació d’o-cupació, gràcies al fet que l’A-juntament ha reduït de formasignificativa l’endeutament”.

En concret, 11 de cada centeuros de la despesa municipalsón per a l’àmbit de Benestar So-cial, mentre que sis de cada centse’ls emporta Promoció Econò-mica. D’aquesta última partida,destaquen els gairebé tres mi-lions d’euros que l’Ajuntamentdestinarà a la contractació di-recta de personal. Garcés afirmaque és una acció “molt impor-tant” perquè 172 persones, en

molts casos majors de 45 anys,trobaran feina i podran tornar aentrar en el mercat laboral. Lamillora de les finances del con-sistori barberenc permetrà des-tinar poc més d’un milió d’eurosa fer inversions al municipi ibona part de les actuacions serande millora de la via pública.

El regidor d’Hisenda desta-ca que, en funció de les subven-cions que arribin de la restad’administracions, el volum d’in-versions podria créixer. Enaquest sentit, recorda que laGeneralitat té un deute contretamb l’Ajuntament que arribafins als 3,5 milions d’euros.

Presentació del pressupost a la ciutadania. Foto: Ajuntament

Barberà comptarà amb unpressupost de 37 milions d’euros» Es prioritzaran l’atenció a les persones i la generació d’ocupació

» Això serà possible gràcies a la reducció de l’endeutament

La Junta de Portaveus demanauna sanitat de qualitat

SALUT4La Junta de Portaveusde l’Ajuntament demana a laGeneralitat que mantingui lesmateixes hores de coberturad’ambulàncies bàsiques i de su-port vital avançat que hi havia el2013 a la comarca. També de-mana que es mantingui, la based’ambulàncies bàsiques a Mont-cada i Reixac. Aquestes peti-cions es fan arran de la reduccióen el pressupost previst per al2015, la constatació de la re-ducció total d’hores d’atenció i lapèrdua del Servei de Suport Bà-sic a 18 municipis, entre elsquals es troba Barberà.

Per una altra banda, la Jun-ta de Portaveus també insta laGeneralitat a abordar “el gra-

víssim problema de les urgèn-cies a la Corporació Sanitària delParc Taulí” i es demanen ac-tuacions com la reobertura delsllits de planta tancats al Taulí(120-150 llits), a l’Hospital deTerrassa (70 llits) i la construc-ció de l’Hospital Ernest Lluch.

Finalment, es reclama la re-obertura dels serveis d’urgèn-cies 24 hores als CAPs del Va-llès Occidental on han estattancats (Barberà del Vallès, Ba-dia del Vallès, Sabadell, SantaPerpètua de Mogoda, Castellardel Vallès, Castellbisbal, Mont-cada i Reixac i Viladecavalls) ila creació d’una comissió sobreels serveis d’Urgències al VallèsOccidental.

SEGURETAT4Augmenta el con-trol de la velocitat dels cotxes alcarrer Urgell, ja que s’ha instal·latun panell itinerant de control au-tomàtic de velocitat. Aquesta ésla primera via urbana que comp-ta amb un dispositiu d’aquest ti-pus que, segons l’Ajuntament,“serveix per informar els con-ductors de la velocitat a la qualcirculen amb els seus vehicles iper recollir les dades del trànsitamb l’objectiu de comptabilitzarel nombre dels vehicles que cir-

culen diàriament per aquest ca-rrer en tots dos sentits”.

En aquestes setmanes jas’han registrat les primeres dades,segons les quals per aquesta viapassen cada dia 13.427 vehiclesamb una velocitat mitjana set-manal de 27 km/h. D’aquests, un85% van circular com a màxim a35 km/h i la màxima velocitat en-registrada va ser de 75 km/h. Enaquest tram, la velocitat màximano ha d’excedir els 30 km/h. LaTinenta d’Alcaldia de Seguretat

Ciutadana, Cristina Conde, re-marca que “encara que tambés’han registrat velocitats per so-bre del límit legal, de ben segurla dissuasió serà molt impor-tant per tal d’anar corregint elsexcessos de velocitat en el nucliurbà barberenc”.

Fonts de l’Ajuntament asse-guren que “de moment el radarno provoca sancions i noméspretén conscienciar la gent de laimportància de respectar lesnormes de trànsit”.

Societat | El Síndic de Greuges atén 12 personesEls assessors del Síndic de Greuges traslladats al municipi, fa uns dies, han atès 12 visites

dels ciutadans. Les persones ateses han presentat deu queixes i han fet tres consultes sobre subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas), procediments administratius,

serveis socials i medi ambient. Dues de les deu queixes anaven dirigides a l’Ajuntament.

RedaccióBARBERÀ

Nou panell de control de velocitat

Panell de control de velocitat del carrer Urgell. Foto: Ajuntament

11 |

RipolletFebrer 2015líniavallès.cat

La darrera fase del Pla Dissetpermetrà contractar 23 aturats» Les tasques es portaran a terme en diferents àrees municipals

» La iniciativa està en marxa des del 2012 i compta amb 17 projectes

El Teatre Auditori inaugura la temporada amb Òpera

CULTURA4Els amics de l’Òpe-ra de Girona i el seu espectacleD’Òpera. Assajant Il trovatorehan estat els encarregats d’i-naugurar la nova temporadaartística del Teatre Auditori delMercat Vell de Ripollet.

L’obra va tenir una granacollida amb l’assistència deprop de 300 espectadors quevan gaudir d’una funció de ca-ràcter operístic en petit formati sota una modalitat de drama-tització que simultanieja el món“de dins i de fora” de les tra-moies teatrals.

La directora artística i presi-denta de l’Associació Amics de l’Ò-pera de Girona, Maite Mer, asse-gura que aquesta obra “és el re-sultat d’haver unit forces entre di-ferents cantants de les terres gi-ronines per aportar el nostre gra-net de sorra al món de l’Òpera”.

Aquest espectacle ha estatproduït íntegrament pels Amicsde l’Òpera de Girona, que s’hanencarregat “des del naixement dela primera idea de l’obra fins a laposada en escena dels cantants”i únicament han agafat famososcors, duets i àrees d’òpera.

Mesuren la contaminacióprovocada per l’Ecoparc 2

MEDI AMBIENT4Fa uns dies esvan instal·lar a l’escola Pinetonsi a l’institut Can Mas dos capta-dors d’aire dinàmics per mesurarels nivells de formaldehid (un gascancerigen) a l’atmosfera. Aques-ta instal·lació és fruit del com-promís de l’Àrea Metropolitanade Barcelona amb l’Ajuntamentper fer un estudi dels nivellsd’immissió de compostos orgà-nics volàtils en diferents punts del’entorn on està ubicat l’Ecoparc2 i relacionar els resultats obtin-guts amb l’aportació produïdaper altres activitats que es rea-litzen al voltant.

L’estudi serà executat pelLaboratori del Centre de MediAmbient de la UPC en el trans-curs de l’any 2015 i servirà pervalorar la quantitat d’aquestcompost en l’ambient atmosfè-ric, esbrinar quines són les fontsque l’originen i quines són lesmesures a adoptar per tal de mi-nimitzar les emissions. El tempsde presa de mostres serà de 15dies, si les condicions meteoro-lògiques són favorables.

En cas contrari, caldrà allar-gar-ho en els dies que es detec-tin condicions no adequades pera la presa de mostres.

Ciutadans demana unpediatre per al CAP PinetonsSALUT4L’agrupació local deCiutadans demana que el CAPPinetons compti amb servei depediatria. Segons el coordinadorlocal del partit, Josep Gabarra,“al barri hi ha una gran neces-sitat d’atenció mèdica infantil,ja que hi resideix un gran nom-bre de parelles joves amb fillspetits i també hi ha diferentsequipaments educatius”.

Per a Gabarra, “hi ha un dè-ficit d’atenció sanitària al mu-nicipi a causa de l’endarreri-ment de la construcció de l’hos-pital comarcal i les retallades”, icritica a la Generalitat de “man-ca de voluntat per solucionar-ho”. En aquest sentit, exigeix quees prenguin “mesures temporalsi excepcionals” mentre no tiri en-davant l’hospital.

Educació | Sis escoles recullen oli domèsticEl mes passat sis escoles de la ciutat van començar a participar en el projecte EDUCO amb

l’objectiu de valoritzar un residu de difícil gestió com és l’oli usat domèstic. Els alumnes van rebreun envàs per dipositar-hi els olis de fregir procedents de casa seva. Un cop ple l’han de portar a

l’escola i se’ls en lliura un altre de net per tornar-lo a omplir. D’aquest oli se’n farà biocombustible.

El Patronat Municipal d’Ocupa-ció de l’Ajuntament de Ripollet vainiciar el mes passat la darrerafase del Pla Disset II, que tindràuna durada de sis mesos. El plaes porta a terme amb les ajudesprogramades per a l’any 2015 desdel Pla metropolità de suport ales polítiques socials municipals.

Així doncs, amb un pressu-post de 201.210 euros i l’objectiude generar llocs de treball, elPla Disset II engloba 17 projectesque permetran la contractació de23 persones de Ripollet que estroben en situació d’atur.

Les persones contractadestreballaran per diferents àreesmunicipals i en el mateix Patro-nat Municipal d’Ocupació, tant aserveis, com a formació i obres.Aquesta diversitat de perfils pro-fessionals requerits en els llocs detreball ha permès donar l’opor-

tunitat a un ampli ventall deciutadans en situació d’atur d’in-corporar-se al mercat de treball.

El Pla Disset es va posar enmarxa l’any 2012 i, segons afir-men fonts del Patronat, “des dellavors els resultats han estatmolt positius, perquè a més dedonar feina a persones desocu-pades també es cobreixen ne-cessitats del municipi”.

A QUI VA DIRIGIT?Les persones que poden partici-par en el Pla Disset II han de serpersones desocupades que haginexhaurit els subsidis en el mo-ment de presentació de l’ofertad’ocupació; persones majors de45 anys; desocupats amb disca-pacitat; aturats de llarga durada;dones desocupades o joves des-ocupats de 16 a 30 anys.

RedaccióRIPOLLET

El Pla Disset II engloba 17 projectes. Foto: Ajuntament

Comarca| 12


Vuit municipis del Vallès Occi-dental han creat el Passaportdels Museus, una eina que per-metrà als ciutadans visitar di-versos museus i equipamentsculturals amb descomptes i ob-sequis. Es tracta de Sabadell, Te-rrassa, Ripollet, Sant Cugat,Cerdanyola, Montcada i Rei-xac, Rubí i Castellbisbal i posena disposició els 12 equipamentsque formen part de la Xarxa deMuseus Locals de la Diputacióde Barcelona. Aquesta propos-ta vol arribar a un públic fami-liar i a aquells que ja estiguin in-teressats en el patrimoni local,però que desconeixen les po-tencialitats de la comarca.

Els visitants obtindran elpassaport en el primer museuque visitin i hauran de segellar-

lo en cada nou equipament. Eldocument només podrà tenir unsegell de cada museu i noméss’obtindrà el descompte corres-ponent una sola vegada, tot i quetambé se’n podran beneficiar elsfamiliars del titular. Un copaconseguits els dotze segells, eltitular obtindrà un premi, a mésde participar en un sorteig per a

una nit d’hotel. Aquest serà elprimer any del Passaport delsMuseus i, una vegada superat,caldrà fer balanç dels resultatsobtinguts amb la iniciativa. Noobstant això, els seus impul-sors ja pensen en com fer-lo créi-xer i entre aquestes mesures hiha la d’obrir el document a l’en-trada de museus privats.

La comarca crea un passaport per visitar els museus. Foto: Ajuntament

El Vallès Occidental crea un‘passaport’ per visitar els museus» Els usuaris podran visitar els 12 equipaments que formen part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona

Augmenta l’arribada en transport públic a la UAB

MOBILITAT4Gairebé sis de cada10 persones fan servir el trans-port públic (59,7%) per arribar alcampus de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB), trespunts percentuals per sobre deles dades registrades en l’anteriorenquesta d’Hàbits de la Mobili-tat UAB, realitzada l’any 2011.Així doncs, es confirma l’aug-ment progressiu de l’ús del trans-port públic des del 2006.

La comunitat universitàriaestà formada per 47.866 perso-nes i la seva gran majoria viu foradel campus, cosa que obliga a rea-litzar molts trasllats d’entrada isortida cada jornada. La direc-tora de l’enquesta, Carme Mira-lles, remarca l’aïllament del cam-pus de l’Autònoma de qualsevol

trama urbana, “fet que ha obligata plantejar una mobilitat diferentde la de qualsevol altra universi-tat i ha generat un esforç especialde les institucions per fer arribarel transport públic”. Per a Mira-lles, que sis de cada deu personesque arriben al campus ho facin entransport públic “és una dada es-pecialment rellevant”.

Miralles també subratlla que“hi ha un 30% de persones ambpermís de conduir i vehicle quedecideixen arribar al campus entransport públic”. Segons Mira-lles, la millora de l’oferta detransport públic i els canvis deconsum habitual afavorits per lacrisi són algunes de les raons queexpliquen l’augment d’ús dels au-tobusos, trens i ferrocarrils.

MEDI AMBIENT4El laboratoride l’Agència Catalana de l’Aiguaubicat a la planta potabilitza-dora d’Abrera (Baix Llobregat)ha analitzat durant el 2014 untotal de 6.403 mostres, un 7%més que l’any 2013, per garan-tir la qualitat de l’aigua submi-nistrada a través de la xarxad’Aigües Ter Llobregat. L’ob-jectiu de totes aquestes anàlisisés garantir en tot moment laqualitat de l’aigua que l’empre-sa subministra als 4,5 milions

d’habitants de diferents co-marques, entre les quals es tro-ba el Vallès Occidental.

Aquests controls analítics jaestaven previstos en el contrac-te concessional que la Genera-litat va adjudicar a finals del’any 2012 a un grup d’empresesliderat per Acciona per a l’ex-plotació de la xarxa d’abasta-ment en alta Ter-Llobregat i elseu cost va a càrrec del mateixconcessionari, d’acord amb elspreus establerts en el contracte

d’adjudicació. Els controls de laqualitat de l’aigua subminis-trada a través de la xarxa TerLlobregat són una de les fun-cions bàsiques de l’administra-ció com a òrgan regulador delcontracte.

Dins d’aquestes analítiquesrealitzades s’han determinatprop de 59.000 paràmetres.Els resultats dels controls hanestat satisfactoris, acomplinten tot moment el que estableixla legislació vigent.

Consell Comarcal | Dos cursos de transport escolar asseguratEl Consell Comarcal ha aprovat l’expedient que permetrà contractar el servei de transport escolar per als dospròxims cursos. El valor del contracte ascendeix a més de sis milions d’euros i el servei l’utilitzen un total de

1.747 alumnes en 106 rutes. El preu per dia de servei de cada una de les rutes s’ha calculat segons els resultatsd’un estudi sobre planificació i economia del transport que permetrà oferir un servei més eficient i més eficaç.

RedaccióVALLÈS OCCIDENTAL

L’aigua de la comarca, a examen

13 |

ComerçFebrer 2015líniavallès.cat

El Mercat Municipal Onze de Se-tembre va celebrar, fa unes set-manes, el seu 10è aniversari deservei als barberencs i ho va feramb una gran festa a la plaça dela Vila.

Amb un total de gairebé2.000 tiquets venuts amb elpreu simbòlic d’un euro, les per-sones assistents van poder gau-dir de diverses degustacions deproductes, com xocolata, boti-farra i caldo. I també de diferentsespectacles que es van desenvo-lupar a l’escenari principal, comla Màster Class de Zumba per agrans i petits, el ball circular iChi-Kun o la música del Cor dela Casa de Granada.

El programa d’activitats vacontinuar amb el musical La Be-lla y la Bestia, l’exhibició de HipHop i de Show Dance, danses

del Món, el monòleg de DavidRivas i la música en directe deValen’s Band. Els més petits dela ciutat, per la seva banda, vancomptar amb un espai propi onfer tallers i passar una estonamolt divertida.

L’alcaldessa, Ana del Frago,també va ser present en aques-ta festa d’aniversari, en la qualva voler recordar el gener de

l’any 2005, quan va entrar enfuncionament el remodelat mer-cat municipal i com aquest haesdevingut des del primer mo-ment “un referent i exempleper a altres municipis”. “Feraquesta celebració és per a no-saltres un gran orgull per la im-plicació que des del primer mo-ment vam tenir de totes lesparts”, va remarcar del Frago.

Un dels moments de la festa d’aniversari del Mercat. Foto: Ajuntament

El Mercat Municipal Onze de Setembre celebra 10 anys» La plaça de la Vila es va omplir de gom a gom per celebrar l’efemèride, que va comptar amb actes per a totes les edats

Ja està disponible per a mòbils l’app Ripollet Ciutat

RIPOLLET4Ripollet ja comptaamb la seva app, Ripollet Ciutat,disponible per a tots els telèfonsmòbils, tant Androit com IOS.

La nova eina, promogudapel Patronat Municipal d’Ocu-pació (PMO), dins el programaEMPRO, i desenvolupada perl’empresa Mostrarium, contéinformació genèrica de la vila itambé sobre la seva oferta co-mercial, per consultar en qual-sevol moment des del mòbil,geoposicionar i compartir.

El regidor d’Ocupació i pre-sident delegat del PMO, Ferran

Tornel, defineix l’app com “sen-zilla i intuïtiva” i remarca la im-portància que hi hagin donat su-port els principals agents eco-nòmics de la vila com la Unió deBotiguers, els paradistes delMercat Municipal, els gremisd’hostaleria i instal·ladors, les as-sociacions PIMEC i CECOT i elconsorci COPEVO, a més del’esplai La Gresca. El regidor decomerç, Joan Fandos, per laseva banda, assegura que aquestprojecte “ajuda a fer que el tei-xit comercial del municipi siguimés pròxim als ciutadans”.

Fomenten les competènciesprofessionals dels aturats

CERDANYOLA4El Servei Mu-nicipal d’Ocupació (SMO) harealitzat un cicle de xerrades perdonar a conèixer i desenvoluparles competències més ben valo-rades per les empreses del te-rritori i, per tant, adaptar elperfil de les persones desocu-pades a l’oferta de treball exis-tent. Les jornades han comptatamb la col·laboració de dife-rents empreses de la zona.

El cicle de xerrades ha con-sistit en una sessió informativaper consensuar un pla de treball,a través de tutories grupals ons’ha articulat la consolidació de

les competències utilitzant tèc-niques de role-playing i dinà-miques en grup.

Per incrementar l’efectivitatdel procés s’ha aplicat una eina dediagnosi de competències trans-versals desenvolupada pel SMO.Aquesta eina aporta un plus d’e-fectivitat en el procés d’anàlisi, re-flexió i acompanyament en la re-cerca activa de feina.

Un total de 80 persones s’hanbeneficiat d’aquest projecte queels ha permès realitzar una se-tantena d’entrevistes en proces-sos selectius, amb un percentat-ge d’inserció del 34%.

Els botiguers de Ripolletreparteixen 3.000 ripoeuros

RIPOLLET4La Unió de Boti-guers de Ripollet (UBR) ha re-partit sis premis de 500 ripo-euros entre els clients que vanfer les seves compres de Nadala les botigues del municipi. En-guany s’han repartit un total de50.000 butlletes i s’han habili-tat 29 urnes.

El sorteig va comptar amb lapresència de nombrosos co-merciants, així com de l’alcalde,

Juan Parralejo, i el regidor deComerç, Indústria i Turisme,Joan Fandos, entre altres.

Com és tradicional, es vatrucar en el mateix moment delsorteig als guanyadors per co-municar-los que havien estatels afortunats. Els sis premiatsvan tenir fins al darrer dissabtede gener per poder gastar elspremis a les botigues associadesa la UBR.

Barberà | Missió comercial al Marroc i MauritàniaUna empresa de Barberà va participar, a finals del mes de gener, en una missió comercial multisectorial al Marroc i Mauritània, organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa.

L’objectiu de la missió era facilitar i promoure l’inici de relacions comercials amb companyies dels mercats nord-africans, ubicades principalment a Casablanca i Nuakchot.

RedaccióBARBERÀ

Esports| 14


Els nedadors de l’ASPADI deCerdanyola van completar unabrillant actuació a la 34a Ediciódels Campionats de CatalunyaACELL-Special Olympics el pas-sat diumenge 26 de gener.

A la cita, que va acollir les ins-tal·lacions de Can Llong del CNSabadell, hi van acudir 32 clubsamb més de 360 esportistes. Abanda d’esportistes de moltespoblacions catalanes, es va comp-tar amb la presència de l’Ada-ponda de Castelló i l’equip Spe-cial Olympic del Principat d’An-dorra.

L’ASPADI de Cerdanyola vaprotagonitzar una actuació des-tacada i els seus nedadors vantornar a casa amb 16 medallespenjades al coll, 3 d’elles d’or(dues guanyades per Mauricio

Hoyos i una per Joel Martínez),4 medalles de plata (gràcies a Ja-vier Moreno, Joel Martínez, Yu-rena Jiménez i el per l’equipmasculí de relleu de 4x25 crol) i9 de bronze, amb noms comIvan i Carlos Carrión, GemmaTiana, Santiago Alonso, PatríciaOrtega, Andrés Solís, Óscar Pe-

regrina i Isabel Bertolí. A això calafegir 10 quartes posicions, 5 decinquenes i 2 sisenes places.

La jornada va destacar perl’esportivitat i el bon ambient quees va viure durant tot el matí dediumenge mentre se succeïenles curses. Un nou exemple de su-peració a través de l’esport.

Els nedadors es preparen per saltar a l’aigua. Foto: Special Olympics

Gran actuació de l’ASPADI als Campionats de Catalunya

» Els cerdanyolencs van guanyar 3 medalles d’or , 4 de plata i 9 de bronze» La piscina del CN Sabadell va tornar a unir l’elit de la natació catalana

Es reordenen els horarisd’entrenament al PEM Guiera

EQUIPAMENTS4Fins fa unessetmanes l’equip sènior mascu-lí del Futbol Sala Cerdanyola i eljuvenil femení del Club HandbolCerdanyola coincidien en l’horarid’entrenament al PEM Guiera, icap dels dos conjunts podia en-trenar en condicions.

Aquesta situació es va solu-cionar el passat 23 de gener enuna reunió a tres bandes entre elpresident de l’equip d’handbol,Jaume Pla, el regidor d’esportsde la ciutat, Marc Guillamon i el

màxim responsable del PEMGuiera, Iñaki Sorrain.

Els tres dirigents van su-bratllar el paper que va jugar Fe-lipe López, president del Cer-danyola Futbol Club, per des-bloquejar la situació.

Des del passat dia 26, lesnoies del juvenil del CH Cer-danyola fan les seves sessionspreparatòries fins les 10 de la niti quan acaben el seu entrena-ment és el torn del primer equipdel FS Cerdanyola.

CERDANYOLA4A les portes dela primera posició. El Club Fron-tennis Cerdanyola (CFC) va dis-putar la final de la Primera Ca-tegoria del Campionat de Cata-lunya per equips el passat diu-menge 25 de gener.

La sèrie de partits es vandisputar a les instal·lacions fe-deratives de Bac de Roda, a Bar-celona. El Cerdanyola venia dederrotar l’AF Roquetes a la se-mifinal, que es va disputar el capde setmana del 17 i 18 de gener,

i el seu rival en la lluita pel títolva ser el Sant Fost, del VallèsOriental.

Alberto Martín, Javier Mar-tínez, Reyes García, AndrésGago, David Illa i José MaríaGarcía van ser els sis integrantsde l’equip del CFC.

Els santfostencs havien su-perat a la ronda anterior el CNTerrassa i es van imposar per 1-2 (2-1, 0-2 i 0-2), de maneraque van revalidar el títol quevan aconseguir en l’anterior

edició de la competició. La claude la final va estar en els partitsdel segon punt, on els juga-dors del CFC no van poder su-perar els seus oponents en elsinstants decisius.

Tot i la derrota, la presènciadel Frontennis Cerdanyola a la fi-nal del campionat és una provadel bon moment que aquest es-port viu a la ciutat i és el resultatde l’esforç i el treball incansabledels esportistes i dels tècnics. Totplegat promet un bon futur.

Cerdanyola |Obre el termini per a les candidatures de la Nit de l’EsportDes del passat 9 de gener està obert el termini de presentació de candidatures a la Nit de l’Esport 2015.Els esportistes o equips que vulguin participar-hi tenen temps fins diumenge 15 de febrer. Enguany escompleix la 12a edició d’aquesta gala, que premiarà els millors en les categories masculina i femenina

(absoluta , sub19, discapacitats i veterans), equips (masculins, femenins i mixtes) i equips de base.

RedaccióCERDANYOLA

Els equips podran entrenar amb normalitat al PEM. Foto: Google Maps

El CFC, sotscampió per equips

15 | Agenda líniavallès.catFebrer 2015

[email protected]

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DISSABTE 21 DE FEBRER21:30 BARBERÀ Napolitanes i duets d’òpera ita-

lianes. Concert que pretén constatar un per-fecte maridatge entre la música popularnapolitana i el repertori considerat més cul-te, l'òpera. / Teatre Municipal Cooperativa.

DIMARTS 10 DE FEBRER17:30 BARBERÀ La màfia el poder a l’ombra. Unavisió de la màfia, a partir de l'experiència pro-fessional i com a espectador en diversos ma-crojudicis a la màfia siciliana. / Biblioteca.

FINS AL 28 DE FEBRER20:00 CERDANYOLA Ceràmica Serra. Exposicióde ceràmica de les tres generacions dels ce-ramistes Serra. La mostra exposa obres quevan del modernisme al noucentisme, passantper la ceràmica actual. Entrada gratuïta. / Mu-seu d’Art de Cerdanyola - Can Domènech.

DISSABTE 7 DE FEBRER19:00 CERDANYOLA Vespres Literaris amb La so-

litud de les parelles. Comentari i debat men-sual del llibre La solitud de les parelles de Do-rothy Parker. Durant la trobada es parlarà enprofunditat sobre el llibre. / Centre CívicMontflorit.

FINS AL 12 DE FEBRER17:00 BARBERÀ Taller de disfresses. Les salesde La Roma es convertiran en improvisats ta-llers de disfresses perquè els grups de jovesi entitats barberenques tinguin un espai onpoder preparar les seves disfresses. / Espai JoveLa Roma.

DISSABTE 21 DE FEBRER18:00 CERDANYOLA La Pallassada-tubs...?S Elsentranyables Madaleno i Melindro explotenel seu vessant més innocent i tendre i ens pre-senten l’experiment, abans es barallaranamb mecanismes desconeguts. / Ateneu.

DIVENDRES 6 DE MARÇ21:00 RIPOLLET Penèlope. Versió de l’Odisseainterpretada per una pallassa i narrada desdel punt de vista de Penèlope. Preu: 16 eu-ros. / Teatre del Mercat Vell.

A PARTIR DEL 2 DE MARÇ9:00 RIPOLLET Cursets de natació. A partir del2 de març es podran fer els pagaments delsalumnes actuals i a partir del 9 de març co-mencen les preinscripcions dels nous alum-nes. / Patronat Municipal d’Esports.

CULTURA INFANTIL ESPORTSTALLERSEXPOSICIONS

BARBERÀ. Conte estret d’un tradi-cional embarbussament català. L’ac-tivitat està inclosa dins el programa del’Hora del conte per a menuts i aniràa càrrec de Clara Gavaldà. Dirigit a in-fants d’entre u i tres anys. Aforamentlimitat. / Sala Salvador Allende.

La gallina xica, tica, micaDv. 6 de febrer a les 18:00

RIPOLLET Exposició en record de lesriuades que es van produir el 25 de se-tembre de 1962 al Vallès Occidental i quevan provocar la mort de centenars depersones. Conjunt d’imatges que mos-tren com van quedar els municipisdesprés de la catàstrofe. / Molí d’en Rata.

50 anys de les riuadesFins al 28 de febrer a les 20:00

CERDANYOLAProjecció de la pel·lículade Richard Linklater. Es tracta de la his-tòria d’un nen des dels sis anys i durantuna dècada. Un viatge íntim i èpic perl'eufòria de la infantesa, els sísmics can-vis d'una família moderna i el pas deltemps. Preu: entre 2 i 5 euros. / Tea-tre de l’Ateneu.

BoyhoodDj. 12 de febrer a les 21:00

CERDANYOLA. Partit de futbol del Cer-danyola FC contra la UE Vilassar de Marcorresponent a la jornada 23 del grupcinquè de Tercera divisió. / Camp Mu-nicipal.

Cerdanyola - VilassarDg. 8 de febrer

| 16 líniavallès.cat Febrer 2015 Pròxima edició: 2 de març

Cerdanyola 21

Documents

Transcript of Cerdanyola 21