certificació - · l MIPS, perm V. Analitzen e de consum. Per certific s fulla de c n impleme del...
36
Determinació d’un model de certificació energètica que permeti establir polítiques sobre la reducció d’impacte ambiental en el patrimoni d’edificis existents. Autor: Licinio Alfaro Tutor: Albert Cuchí TESINA DE MÀSTER ARQUITECTURA ENERGIA I CLIMA. UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ ARQUITECTURA DE BARCELONA. SETEMBRE DEL 2011.
Transcript of certificació - · l MIPS, perm V. Analitzen e de consum. Per certific s fulla de c n impleme del...
Determinació d’un model de certificacióenergèticaquepermetiestablirpolítiquessobrelareducciód’impacteambientalenelpatrimonid’edificisexistents.
Autor: Licinio Alfaro
Tutor: Albert Cuchí TESINA DE MÀSTER ARQUITECTURA ENERGIA I CLIMA. UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. ESCOLA
TÈCNICA SUPERIOR D’ ARQUITECTURA DE BARCELONA. SETEMBRE DEL 2011.
pg. 2
Index
Determinació d’un model de certificació energètica que permeti establir polítiques sobre la
reducció d’impacte ambiental en el patrimoni d’edificis existents. ............................................. 1
Introducció .................................................................................................................................... 3
Antecedents .................................................................................................................................. 4
Estat de l’Art .................................................................................................................................. 6
Context de Referència ................................................................................................................. 17
Objectius ..................................................................................................................................... 22
Metodologia d’anàlisi .................................................................................................................. 23
Exemple d’aplicació del mètode ................................................................................................. 29
Conclusions ................................................................................................................................. 30
Desenvolupament de la Tesis Doctoral ....................................................................................... 33
Bibliografia .................................................................................................................................. 34
Referències .................................................................................................................................. 36
ANNEXOS……………………………………………………………………………………………………………………………..36
pg. 3
Introducció
La Directiva 2006/32/CE sobre l'eficiència de l'ús final de l'energia i els serveis energètics fixa
un objectiu mínim orientatiu d'estalvi energètic del 9% el 2016 i estableix, en l'article 14,
l'obligatorietat per als Estats membres de presentar la Comissió Europea un segon Pla d'Acció
nacional (National Energy Efficiency Action Pla, NEEAP) on es fixin les actuacions i mecanismes
per aconseguir els objectius fixats.
D'altra banda, el Consell Europeu de 17 de juny de 2010 ha fixat com a objectiu per al 2020
estalviar un 20% del seu consum d'energia primària.
Com a conseqüència d'aquestes obligacions, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, en
col.laboració amb l'IDAE, ha elaborat el Pla d'Acció d'Estalvi i Eficiència Energètica 2011‐2020,
que inclou un annex amb la quantificació dels estalvis energètics obtinguts en el any 2010
respecte als anys 2004 i 2007, d'acord amb les recomanacions metodològiques sobre mesura i
verificació dels estalvis de la Comissió Europea. Tots dos documents han estat recentment
aprovats pel Consell de Ministres del 29 de juliol de 2011 i s'han de remetre a la Comissió per
complir el seu mandat.
El present estudi tracta de posar les bases per l’aplicació d’una metodologia que pugui
permetre conèixer la potencialitat d’estalvi energètic del parc d’edificis existent, tant a nivell
residencial com a nivell terciari.
Es important a l’hora de presentar una nova metodologia, conèixer els diferents mètodes
d’anàlisi que s’utilitzen arreu del mon per tal de certificar el consum energètic dels edificis,
comprovar de quina manera s’enfronten als mateixos problemes i com els hi donen resposta.
El fet de fer aquest anàlisi previ, permet conèixer quina és la via més efectiva per obtenir els
valors d’energia demanada i consumida, conèixer els paràmetres que es tenen en conte i els
que no, i poder ampliar l’estudi a altres aspectes que poden influir en l’impacte ambiental que
generen els edificis existents per tal de presentar una metodologia el més amplia possible.
pg. 4
Antecedents
Des de la crisi del petroli dels anys 70 han anat sorgint diferents intents per regular l'ús de
l'energia en el sector de l'edificació, començant a Espanya amb la norma NBE‐CT‐79 de
condicions tèrmiques en els edificis, dirigida exclusivament a la calefacció. Posteriorment, per
a instal∙lacions tèrmiques va néixer el RICACS (Reglament d'Instal∙lacions de calefacció i aigua
calenta sanitària) que va derivar cap a la legislació actual, el RITE (Reglament d'Instal∙lacions
tèrmiques en els edificis) juntament amb les seves instruccions tècniques complementàries ITE
L'edificació és un sector d'enorme influència en la evolució del consum d'energia i les
emissions de CO2.
En el conjunt de la Unió Europea, els edificis són responsables del 40% del consum final
d’energiai i del 36% de les emissions de diòxid de carboni. A Espanya, els habitatges i els
edificis del sector terciari representen el 26% del consum d'energia total, un 17 i un 9%,
respectivamentii.
A més, tan sols l'ús d'energia en els habitatges suposa la cinquena part de les emissions de
gasos d'efecte hivernacle del nostre país. Si a aquestes, a més, se'ls suma les originades en el
propi procés de construcció dels edificis, es conclou que el sector residencial concentra la
tercera part del total d'emissions nacionals de gasos d’efecte hivernacleiii.
Les emissions originades pel consum d'energia de l’edificació guarden una estreta relació amb
les emissions del parc ja edificativ, el pes històric és considerablement major al dels nous
edificis que es van incorporant gradualment al conjunt de les emissions. (D'altra banda, gran
part dels edificis que gaudim avui dia van ser construïts amb unes exigències de limitació de la
demanda energètica molt baixes, i en alguns casos, inexistents.
En una recent declaració conjunta, representants del sector europeu de la construcció apunten
que millorar l’ús d’energia en els edificis es la via més eficaç i rendible d'assolir els objectius
establerts de limitació d’emissions de Co2v. Així mateix, reconeixen la necessitat d'establir uns
objectius vinculants per a la renovació energètica del parc ja edificat, de forma
complementària als objectius i requisits ja exigits per als edificis de nova construcció, d'acord
amb l'estipulat per la Directiva 2010/31, d'Eficiència Energètica d'Edificis. Perquè la UE
aconsegueixi reduir les seves emissions de CO2 un 80‐95% el 2050 en comparació amb els
nivells de 1990, i contribueixi de manera significativa a l'objectiu comunitari d'estalvi energètic
del 20% el 2020, serà necessari multiplicar el ritme de rehabilitació energètica en profunditat
del parc per un factor de dues a tres vegades la taxa actual durant els propers quaranta anysvi.
pg. 5
Les diferents propostes han anat evolucionant en aquest sentit, tenint com a fites principals les
següents normatives:
La directiva 93/76/CEE (SAVE), que té com a objectiu limitar les emissions de CO2 i introdueix
el concepte de certificació energètica dels edificis, propugnant l'establiment i l'aplicació de
programes en els àmbits següents:
la certificació energètica dels edificis;
la facturació de les despeses de calefacció, climatització i aigua calenta
sanitària en funció del consum real;
el finançament per tercers de les inversions en eficàcia energètica en el sector
públic;
l'aïllament tèrmic dels edificis nous;
la inspecció periòdica de les calderes; les auditories energètiques a les
empreses d'elevat consum d'energia.
La nova directiva europea 2002/91/CE, que insta l'aplicació d'una metodologia de càlcul de
l'eficiència energètica dels edificis i a prendre mesures necessàries per garantir que
s'estableixin uns requisits mínims d'eficiència energètica. Estableix requisits en relació amb:
El marc general d'una metodologia de càlcul de l'eficiència energètica integrada dels
edificis; l'aplicació de requisits mínims d'eficiència energètica dels edificis nous; l'aplicació de
requisits mínims d'eficiència energètica de grans edificis existents que siguin objecte de
reformes importants; la certificació energètica d'edificis, i la inspecció periòdica de calderes i
sistemes d'aire condicionat d'edificis i, a més, l'avaluació de l'estat de la instal∙lació de
calefacció amb calderes de més de 15 anys.
Quant a la situació particular espanyola, estem a l'espera de la futura modificació del nou
reglament CTE (Codi Tècnic de l'Edificació) prevista per finals del 2011.
La Certificació Energètica d'edificis ve definida en l'article 2 de la directiva europea "SAVE" de
1993 de la següent manera:
"La certificació energètica dels edificis, que consisteix en la descripció de les seves
característiques energètiques, haurà d'aportar informació als interessats en utilitzar un edifici,
sobre l'eficàcia energètica. La certificació podrà incloure també, si escau, opcions per a la
millora d'aquestes característiques energètiques."
pg. 6
Estatdel’Art
Existeixen nombrosos certificats arreu del món que pretenen determinar el nivell d’eficiència
energètica en els edificis, a continuació és llisten els països que disposen de diferents
metodologies de certificació energètica, i que es consultaran per sentar la base d’estudi de la
present Tesina:
Nivell Internacional
Els principals països que disposen de certificacions energètiques són els següents.; Australia,
Canada, Japó, Estats Units, China, Hong Kong, Taiwan, Korea, Malàisia, Filipines, Singapur,
Tailàndia, India.
Estats Units
Disposen del LEED, Green Building Rating System: Leadership in Energy and Environmental
Design. Disposa de diferents criteris i prerrequisits estructurats en diverses categories. Les
categories engloben l’emplaçament, eficiència en l’ús de l’aigua, energia i atmosfera, materials,
recursos i qualitat de l’ambient interior. En funció de la qualificació obtinguda s’estableixen
nivells de classificació per tal d’obtenir el certificat LEED.
Canada
Disposen del software ATHENA, analitza els impactes mediamientals des de la fase d’extracció
de recursos, fins a demolició ultima i abocament, ja que permet comparar materials i projectes
de construcció en una estructura integral.
Es considera el procediment interessant per tal de poder ampliar l’estudi de certificació
energètica cap a un estudi d’impacte Global de l’edificació.
Nivell Europeu
Des de l’aprovació de la Directiva Europea 76/93/CEE s’ha instaurat en la Unió Europea un
Certificació Energètica que promogui l’ identificació de l’impacte del consum energètic en els
edific
Europ
Els p
Angla
Suiza
Es llis
Alem
Existe
MIPS
del C
mitja
Es re
per ta
més
Instit
són g
La Le
del 2
els ed
cis, aquest f
pea (2002/9
rincipals paï
aterra, Bèlgic
, Polònia, Po
sta a mode re
manya
eixen progra
S. El PLA (Pro
icle de Vida
nçant l’aplic
alitza el Càlc
al d’aconseg
senzill. S’ut
ut für Baup
gratuïtes.
egislació va s
008 per els
dificis reside
fet ha instau
1/EC).
ïsos que dis
ca, República
ortugal i Itàlia
esum la situa
ames relacio
odukt‐Linien‐
de producte
cació d’un sis
cul de dema
guir certificac
tilitza un pro
hysik IBP. Pe
er aprovada
edificis resid
ncials al Gen
urat el proce
sposen de c
a Txeca, Din
a.
ació en varis
onats amb l’
‐Analyse) no
es (ACV)), i e
stema d’ACV
nda i també
cions A, B, C
ograma tipu
erò existeixe
a l’octubre
dencials exist
ner del 2009.
ediment de
certificacions
amarca, Fra
s països:
’avaluació d
o s’ha desen
l MIPS, perm
V. Analitzen e
é de consum
C. Per certific
us fulla de c
en impleme
del 2007 pe
tents d’aban
. Totes les m
càlcul en e
s energètiqu
nça, Aleman
de l’Impacte
nvolupat en
met fer un ju
el cicle de vid
m de Refrige
car els nivell
àlcul basat e
ntacions de
er els edificis
ns del 1965,
esures prop
ls diversos p
ues són els
nya, Hongria,
Ambiental
tota la seva
dici més ràp
da complet.
ració, Calefa
s D,E i F, s’u
en DIN V 18
companyies
nous, i es v
i es va fer e
ostes són ob
països de la
següents; À
, Irlanda, No
en edificis,
a totalitat (A
pid i econòm
acció, Il∙lumi
utilitza un m
8599. Fraunh
s privades q
va aprovar al
extensible pe
bligatòries.
pg. 7
a Unió
Àustria,
oruega,
PLA i
nàlisis
ic que
nació,
ètode
hofer‐
ue no
l Juliol
er tots
Angla
Inicia
Schem
(Stan
Aque
medi
reside
Es diu
actua
càlcu
l’Alem
aterra Gales
alment es va
me) i SS (Sta
dart Assesm
est mètode u
ambiental ,
encial o vive
u Metodolog
alitzada en 2
l es SBEM,
many) i el sof
Escòcia i No
an desenvolu
arpoint Schem
ment Procedu
utilitza un ll
aquest llis
enda unifami
gia nacional
2010, revisad
es com un
ftware utilitz
ord d’Irlanda
upar les me
me) que han
ure) on actua
istat de Pun
stat canvia
liar.
de càlcul (N
da en Novem
mètode sim
zat es ISBEM
a
todologies N
n servit per c
alment és ob
nts que ava
segons el t
CM) per vive
mbre 2010,
mplificat bas
M, actualitzat
NHER (The N
combinar‐les
bligatori.
luen tant la
tipus d’edifi
endes s’ano
per a edific
at en l’està
en Juny del
National Hom
s dintre del P
eficiència e
ci que sigu
mena SAP. E
cis no reside
ndard CEN
2010.
me Energy R
Pla anomena
energètica c
i, residencia
Existeix una
encials el nu
(molt semb
pg. 8
Rating
at SAP
om la
al, no
versió
ucli de
lant a
El co
mane
Certif
and O
utilitz
ha do
Existe
desen
edific
docu
Els pr
Càlcu
d'un
l'info
Àustr
La im
dificu
forma
d’Eco
totho
Aque
Engin
mpliment d’
era estandar
ficat de Rend
ORCalc) han
zar en el seu
onat l’OK.
eix una m
nvolupada p
cis existents.
ments aprov
rogrames de
ul de Qualific
edifici de co
rme d'assess
ria
mplantació d
ultats que co
a independ
onomia Famí
om i les prov
est procés el
neering. http
’una metodo
rditzada s’aco
diment de l’e
sigut desen
u lloc, com p
metodologia
per Commun
. Per edificis
vats, l’ ADL1B
càlcul no re
cació Operac
nsum de ser
sorament.
e la Directiv
omporta 9 p
dent la ce
ília i Joventu
íncies l’han a
gestiona l’O
p:\\www.oib
ologia de cà
onsegueix ap
energia i els
nvolupats pe
er exemple e
Nacional
nities and Lo
s existents,
B per vivende
sidencial, só
cional (ORCA
rveis públics
va es va com
províncies d
rtificació, t
t han fixat e
acceptat.
OIB (Austrian
b.or.at).La re
àlcul per det
plicant uns d
s Certificats d
el Govern, p
el Design Bu
de Càlcul
ocal Governm
es va aprov
es i l’ADL2B
ón els següen
ALC)Software
anuals i pre
mpletar en 2
diferents on
tot i així,
el mateix pro
n Institute of
egulació inc
terminar el
dels program
d’energia. Aq
erò altres p
uilder+Energy
NCM (Nat
ment (CLG)p
ar a l’Octub
per altres ti
nts:
e per al càlc
sentar un ce
2008, amb le
es regula d
el ministe
ocediment pe
f Constructio
lou tot tipu
rendiment d
mes aprovats
quests progr
rogrames de
y Plus, al Qu
tional Calc
per edificis d
bre del 2010
pus d’edifici
ul de la qua
ertificat d'Ene
es
de
ri
er
on
us
de l’energia
per aconseg
rames (SBEM
e càlcul es p
al el Govern
ulation Me
d’Obra Nova
0, a traves d
s.
lificació ope
ergia de pan
pg. 9
d’una
guir el
M, SAP
poden
Local
ethod)
i per
de dos
erativa
ntalla i
d’edif
Bèlgi
Respo
Refer
d’ene
Es re
per ta
antic
La Le
Tercia
aque
Bulga
La ce
EN 15
Dinam
Des
comp
d’Ava
1859
No fa
junt a
ficació i els n
ca
onsabilitat R
rent a la reg
ergia i medi a
alitza el Càl
al d’aconseg
. S’utilitza un
gislació va se
ari), començ
st Aspecte.
aria
ertificació es
5217 i el mèt
marca
de 1985 t
portament e
aluació d’Im
9.
a un ús de la
amb la sortid
nivells de con
Regional, exis
ió de la Cap
ambient.
cul de dema
guir certificac
n programa t
er aprovada
ça l’emissió d
realitza a ni
tode de càlc
tenen la ob
energètic de
pacte Ambie
a definició g
da numèrica.
nsum es dete
steixen tres t
ital, regió Fle
anda i tamb
cions A, B, C,
tipus fulla de
el Gener del
de certificats
vell Estatal,
ul es Basa en
bligatorietat
els edificis
ental UMIP,
eomètrica d
. S’utilitza el
erminen seg
tractaments
emish, regió
é de consum
, D, E. Per ce
e càlcul.
l 2006, pels e
s en Juliol de
l’escala de c
n la EN ISO 1
t de presen
en totes le
el càlcul es
de forma exp
mètode hor
ons la següe
de la Certific
ó Wallom, es
m de Refrig
ertificar a niv
edificis nous
el 2008, és u
certificació e
3790.
ntar un Di
es transaccio
s realitza a t
plícita, però
rari de càlcul
ent Taula.
cació en func
basa en el M
geració,Calef
ell F, s’utilitz
, (Residencia
n dels països
està basada e
agnòstic i
ons. Dispose
traves de m
sí s’han d’in
.
ció de la reg
Ministeri Reg
facció,Il∙lumi
za un mètod
al,escoles i
s més avanç
en el sistem
un Certifica
en del prog
metodologia
ncloure els p
pg. 10
ió;
gional
nació,
e més
ats en
a BSD
at de
grama
DIN V
lànols
La Le
nous,
ajude
Eslov
En no
llogue
els no
ho. E
de c
volun
La me
algun
La me
així c
Franç
Una
Energ
mitja
Gove
disse
egislació va s
, les Certific
es per actuac
vènia
oves edificac
er, els certif
o residencia
Es responsab
contadors, t
ntaris.
etodologia d
n ajust Nacio
etodologia c
om les emiss
ça
organització
gètica regula
na de tres e
ern. L’ESCAE
ny, la qual e
ser aprovada
cacions són r
cions amb pe
cions és oblig
icats per edi
ls utilitzen d
bilitat d’un e
termografies
de càlcul es b
nal.
alcula l’ener
sions de Co2
ó independe
a el Compo
n tots (1 a 5
per la seva
està basada e
a el Gener d
realitzades p
eríodes de re
gatori i en ex
ificis residen
dades d’ener
xpert qualifi
s, proves d
basa en la ISO
rgia necessàr
2.
ent, QUALIT
ortament Tè
5), es deman
a banda, és
en els sistem
del 2006, per
per emprese
etorn de la in
xistents és vo
ncials sempre
rgia consum
icat, el qual
d’estanqueïta
O 13790 i en
ria, expressa
TEL, que es
rmic, Acústi
a de forma v
una metodo
mes d’avaluac
r tot tipus d
es especialitz
nversió de m
oluntari en e
e calculen el
ida, tot i qu
realitza una
at de les p
el conjunt d
da en terme
l’empresa
ic i Elèctric.
voluntària? I
ologia d’ava
ció ambienta
’edificis, tan
zades de Ce
enys de 5 an
el moment d
s ratis d’ene
e també es
a auditoria e
portes, aqu
del CEN EPBD
s d’energia p
de gestiona
Es necessa
el seu cost,
luació de l’e
al aplicats en
nt existents c
ertificació, ex
nys.
d’una venta o
ergia, en can
possible cal
energètica, le
ests estudis
D estàndards
primària i lliu
ar la Qualif
ari una punt
, subvencion
edifici en fa
n fase de pro
pg. 11
com a
xisteix
o d’un
nvi per
lcular‐
ectura
s són
s, amb
urada,
ficació
tuació
nat pel
ase de
ojecte.
Mitja
relaci
El so
d’Esp
La leg
seva
els ed
públi
Suïss
En no
La me
algun
La me
així c
Holan
S’apli
la c
geom
meto
Al ge
Norm
ançant la se
ió amb els cr
oftware CLIM
panya, per ta
gislació es va
venta, al Jul
dificis existe
cs nous. Plen
a
oves edificac
etodologia d
n ajust Nacio
etodologia c
om les emiss
nda
ica un Progr
certificació,
metria explí
odologia EPC
ener del 20
mativa per
va utilització
riteris media
MAWIN 2005
ant cal defini
a aprovar al
iol del 2007
ents. Al gen
na aplicació
cions és oblig
de càlcul es b
nal.
alcula l’ener
sions de Co2
rama senzill
no s’intr
ícitament, s
‐berekening
009, es va
als edific
ó es pot co
mbientals de
5, utilitza el
r la geometr
setembre de
es va aplica
ner del 2008
actual.
gatori i en ex
basa en la ISO
rgia necessàr
2.
per obtenir
rodueix la
s’utilitza la
NPR 5129.
aprovar la
is nous i
onèixer el co
efinits, i dec
l concepte
ria gràficame
el 2006, per
ar per a tots
8 es va apro
xistents és vo
O 13790 i en
ria, expressa
omportamen
idir si es vol
d’Edifici de
ent.
els edificis e
els edificis p
ovar la legisl
oluntari en to
el conjunt d
da en terme
nt de l’edific
fer una millo
Referència
existents alh
privats nous,
ació que reg
ots els edifici
del CEN EPBD
s d’energia p
ci en projec
ora.
com el esq
hora de realit
, i alhora de
gulava els e
is que es ven
D estàndards
primària i lliu
pg. 12
cte en
quema
tzar la
llogar
edificis
nen,
s, amb
urada,
existe
degut
Irland
S’ha
Energ
al Ge
no re
Públi
Italia
Es va
2007
es va
Figur
Imple
Repo
ents de caire
t al complim
da
creat el NIC
gètica. Es va
ener del 2007
esidencials i
cs.
aprovar la l
es va aprov
aprovar la N
a 1. Estat de
ementing th
orts 2010.
e residencial
ment de la sev
CER (The Nat
aprovar la le
7, al Juliol d
al Gener de
legislació rel
ar la Normat
Normativa re
e la Certificac
he Energy P
. Es preveu
va legislació.
tional Centre
egislació rela
el 2008 es v
l 2009, es va
lativa a la Ce
tiva que regu
elativa als ed
ció Energètic
Performance
un estalvi de
.
e for Energy
ativa a la Ce
va aprovar la
a aprovar la
ertificació d’
ulava els edif
ificis existen
ca dels Estat
e of Buildin
e entre 400/
y Rating), pe
rtificació a e
a Normativa
Normativa
edifis nous
ficis existent
nts de tipus p
s Membres a
ngs Directive
/450 Milions
r desenvolu
edifis nous de
que regulav
relativa als e
al Juliol del
ts de tipus i a
plurifamiliar.
al Decembre
e (EPBD). F
s de kWh d’e
par la Certif
e tipus resid
va els edificis
edificis exist
2006, al Juli
al Gener del
e del 2008. S
Featuring Co
pg. 13
estalvi
ficació
encial
s nous
tents i
iol del
2009,
egons
ountry
Fruit Europcadasenergcertif Actua
en els
IDAE.
Cal tpermmés e
Nivel
A niv
d’etiq
auton
Anda
d’aquest anpea, s’aplicascun dels egètica integrficació energ
alment a Eur
s edificis.
. 2011
enir en conmeten les simestable.
ll Estatal
vell estatal,
queta de cer
nomia, en co
lusia. Ordre
nàlisi es pota amb diferestats membrada en els gètica arreu d
ropa existeix
nte que la cmplificacions
les comunit
rtificació ene
oncret la situ
de 25 de jun
t comprovaents paràmebres decideixedificis i a d’Europa.
en diferents
complexitat que sí que s
ats autònom
ergètica. La g
ació autonò
ny de 2008. R
r com l’aplietres en l’ ex quina és més es disp
s escales de M
del Cima es’estableixen
mes tenen la
gestió del re
mica actual,
Registre de c
cació de la tiqueta (kgCla metodoloposen de dif
Mesura per l
n els païsosn al nord, on
a possibilita
gistre, es rea
es troba reg
certificats.
CertificacióCO2/m2∙any;ogia de càlcferents mod
a demanda/
s situats al n la situació
t de regular
alitza de form
gulada de la s
ó arreu dela; kWh/m2∙acul de l’eficdels d’etique
/consum d’en
Sud d’Europclimàtica és
r diferents m
ma diferent
següent man
pg. 14
Unió ny;…), iència eta de
nergia
pa no s molt
models
a cada
nera:
Galic
Canà
Extre
Comu
Castil
Nava
Catal
La m
espec
Actua
Opció
‐
‐
Opció
‐
e
m
ia. Decret 42
ries. Decret
emadura. Dec
unitat Valenc
lla la Mancha
rra. Registre
unya. Regist
ajoria de les
cífica, que es
alment a Esp
ón general:
‐Procedimen
‐Procedimen
ó simplificad
‐Actualment
estrictament
màxima que
2/2009. Regis
26/2009. Re
cret 136/200
ciana. Decre
a. Registre A
e de Certifica
tre no oficial,
s Comunitat
s troba en di
panya existei
nt de referèn
nt alternatiu
a: document
t existeix un
t la opció sim
es pot obte
stre de certif
gistre de cer
08. Registre d
t 112/2009.
Autonòmic de
ts. 05/2010.
, web ICAEN
s Autònome
ferents estat
xen dos opc
ncia: CALENE
reconegut i
ts reconegut
procedimen
mplificada d
nir és una D.
ficats. Contr
rtificats.
de certificats
Registre de
e Certificats
.
.
es es troben
ts d'avanç.
ions de càlcu
ER VYP o CAL
validat, com
ts.
nt simplificat
e la HE1: op
.
ol extern.
s. Control ex
certificats. C
d’Eficiència
treballant e
ul:
LENER GT.
m CE2, MIYAB
per a edifici
pció del Min
tern.
Control exter
Energètica. 6
en la redacci
BI i CERMA.
is de vivende
isterio – IDA
rn.
6/2011.
ió de la nor
es que comp
AE. La Qualif
pg. 15
mativa
pleixin
ficació
Figur
Espan
(EPBD
Figur
a les
Figur
IDAE
a 2. Estat
nyoles al 20
D). Featuring
a 3. Estat de
diferents pro
a 4. Percent
.
del complim
009. Segons
g Country Re
e l’aprovació
ovincies Espa
tatge de qua
ment de la
s Implement
ports 2010.
de Normati
anyoles al 20
lificació d’ed
a Certificació
ting the Ene
va relativa a
010. Segons
dificis de No
ó Energètica
ergy Perform
al complimen
IDAE .
va Construc
a a les dife
mance of B
nt de la Certi
ció presenta
erents prov
Buildings Dir
ificació Ener
ats al 2010.S
pg. 16
vincies
ective
gètica
egons
pg. 17
ContextdeReferència
Les metodologies a dia d’avui comunament utilitzades en la Gestió Ambiental es concentren en
la ISO 14001:2004, i més recentment en la ISO 50001 de Gestió d’eficiència Energètica. Les
metodologies desenvolupades per British Standards Institution (BSI) i copatrocinada per Carbon
Trust i Defra (Departament for Environment Food and Rural Affairs), permeten a través de la
PAS 2050 realitzar el càlcul de la petjada de Carboni, i de la PAS 2060, la neutralització de la
petjada de Carboni.
També existeixen diferents standards que tracten d’avaluar els impactes ambientals en els
edificis, tot i que en la seva majoria es troben dirigits a edificis d’obra nova i en l’avaluació de
l’energia requerida en el seu ús, cal destacar aquells que també tenen en conte l’impacte referit
a altres àmbits, com poden ser l’aigua i els residus, entre ells, els més importants són BREEAM
(Gran Bretanya), MINERGIE (Suís) i LEED (Estats Units).
Les normes que es lliuren a continuació van ser desenvolupades per la Societat Americana de
Calefacció, Refrigeració i Aire Condicionat (ASHRAE), British Standard Institute (BSI), Deutsches
Institut für Normung eV (DIN), i altres:
BSI BS EN ISO 13790
Eficiència energètica dels edificis ‐ Càlcul del consum d’energia pera calefacció i refrigeració
(ISO 13790:2008)
DIN EN 15316‐4‐1
Els sistemes de calefacció en els edificis ‐ Mètode per el càlcul de les necessitats d’energia del
sistema i l’eficiència del sistema ‐ Part 4‐1: Sistemes de generació de calefacció, sistemes de
combustió (calderes), la versió alemanya EN 15316‐4‐1:2008
DIN EN 15603
Eficiència energètica dels edificis –l’ús d’energia total i la definició de les qualificacions de
l’energia, la versió alemanya EN 15603:2008
La Implantació de registres de certificació energètica a Espanya es produeix de forma
totalment desigual a les diverses autonomies. A data d’avui, encara no s’han Activat els
registres i el control que permeti oficialitzar els certificats energètics i que elimini el buit
legal.
Existeixen grans dificultats per portar un estadística sobre certificació energètica a nivell
nacional.
Es co
carac
(calef
emiss
Els pr
pode
onsideren q
cterístiques
facció, refrig
sions de CO2
rincipals pro
r desenvolup
Les Certif
CO2, el s
ser consid
Les certi
energètic
directe, a
de redu
didàctiqu
El sistema
correctam
residenci
Existeix u
existeixi
puguin de
La dificu
coneixem
dites eine
senzill d’o
No es co
CALENER
que les dad
bàsiques de
geració, ACS,
2).
oblemes trob
par polítique
ficacions exi
eu principal
derades sing
ficacions en
c a través de
a més, no es
ucció de dem
ues en les qu
a actual perm
ment dimens
al que no ut
una gran imp
una gran im
esenvolupar
ltat d’utilitz
ments energè
es,aquest fe
opció simplif
onsideren fa
R VYP.
La ce
CO2 a
anual
poden
dels e
des de regi
e l’envolven
, il∙luminació
bats per utili
es d’estalvi e
istents a Esp
es que no f
gulars per tal
nergètiques
e la compar
s consideren
manda i de
als el propi u
met que un e
sionat, a mé
ilitzen instal∙
portància de
portància en
sistemes d’A
zar els prog
ètics sinó que
t promou qu
ficada i quali
actors com
rtificació Ene
anuals, i aq
. Actualmen
n utilitzar i n
edificis existe
istre haurie
nt (tancame
ó, energies r
itzar el softw
energètic, són
panya es co
fomenten aq
l de regular l
existents, p
rativa amb u
com a eine
consum e
usuari pugui
edifici infrad
és qualifica
∙lacions activ
e les instal∙la
n la instal∙lac
Arquitectura
grames actu
e s’obliga ta
ue s’utilitzi d
ficacions mé
consum d’il
ergètica a Es
questes es c
nt cap dels
no s’utilitzen
ents.
en d’inclour
nts opacs i
renovables, c
ware actual c
n:
ncentren en
quelles soluc
a demanda.
permeten co
un edifici mo
s pràctiques
nergètic, ja
fer un anàlis
dimensionat
de forma m
ves de climat
acions en la
ció i no a l’A
a passiva.
uals fa que
mbé al cone
d’una forma
és baixes.
l∙luminació o
spanya es fa
alculen en f
softwares
n per realitz
e: La situa
forats) i le
consum d’en
com a Base
n aconseguir
ions constru
onèixer el n
ostra, no a t
s per poder e
que no es
si de la seva
emeti menys
molt baixa als
tització.
valoració fin
Arquitectura
no sigui su
eixement del
massiva el
o d’aparells
a a través de
funció del C
anteriormen
ar una Certi
ció de l’ed
es instal∙lac
nergia primà
metodològic
r una reducc
uctives que p
nivell de co
través d’un
establir polít
consideren
gestió energ
s C02 que un
s edificis de
nal, el que f
de l’edifici,
uficient teni
l funcioname
procedimen
amb el LID
e les emissio
Consum d’En
nt menciona
ificació Ener
pg. 18
difici,
cions
ària i
ca per
ció de
poden
onsum
càlcul
tiques
eines
gètica.
n altre
tipus
fa que
on es
ir uns
ent de
t més
DER o
ons de
nergia
ats es
gètica
Al ma
Certif
energ
realit
sobre
el con
de el
I
E
aig del 2011
ficar els edi
gètica, té un
tzar una ges
e el consum
nsum, i per t
punt de vist
Imatge del P
l programa c
1 es va prese
ficis existen
n ús molt mé
stió més acu
de l’edifici, n
tant continua
ta de la dema
rograma CER
calcula la Cer
l’edific
entar la prim
ts, aquesta
és intuïtiu qu
urada, el pro
no podent‐se
a sent poc ú
anda de l’ed
RMA, prepar
d’e
rtificació ene
ci, de la mate
mera Eina qu
Eina recone
ue la resta d
oblema que
e actuar en e
til alhora de
ifici.
rat per a la re
edificis existe
ergètica a tra
eixa forma qu
e pretén uti
eguda per a
d’eines actua
es manté,
els factors de
poder deter
ealització de
ents.
avés dels valo
ue el CALENE
ilitzar‐se a E
la certificac
als, i facilita e
és la certific
e l’individu e
rminar políti
la Certificac
ors del Cons
ER VYP.
spanya per
ció de l’efic
el camí per
cació directa
entre la dem
iques d’estal
ció Energètic
um de CO2 d
pg. 19
poder
ciència
poder
ament
anda i
vi des
ca
de
Dete
Pel q
RITE
Instru
L’Esb
pend
edific
Q
Q
4
Com
a disp
Existi
proce
perío
P
•
a
•
erminació de
ue respecta
i també la p
uccions Tècn
orrany del
ent d’aprov
ci existent:
Quan es ven
Quan l’edific
400kW.
a màxim 6 m
posició del p
irà un perío
ediment de
ode, els plaço
Per edificis a
• Vivenda: 3
any.
• Ús diferent
e la lletra i co
a les instal∙la
pròpia Certi
niques Comp
Reial Decre
var a Espany
gui, llogui o
ci disposi d’u
mesos despr
úblic al men
ode d’aplicac
Certificació
os d’aplicació
amb potència
0% dels edif
t a vivenda:
olor que defin
ICAEN (Ins
acions Tèrm
ficació energ
lementàries
et a Norma
ya, determin
es trameti.
una instal∙lac
és de l’entra
ys un proced
ció voluntar
Energètica,
ó del RD sera
a instal∙lada
ficis existents
50% dels edi
neix la Quali
stitut Català
iques en els
gètica, regu
(ITC)
ativa de Ce
na que serà
ció centralitz
ada en vigor
diment de Ce
ri, un any d
serà obliga
an els següen
P>1000kW
s el primer a
ificis existent
ficació Energ
d’Energia)
edificis, , act
la els consu
rtificació En
à obligatori
ada de gene
del RD el M
ertificació En
esprés des
atori, a part
nts.
ny d’aplicac
ts el primer
gètica de l’ed
tualment és
ms Energèti
nergètica d’
certificar en
ració de fred
ITYC a través
nergètica d’E
de que est
tir de la fina
ió, 35% sego
any, 50% seg
difici, presen
d’aplicació e
ics en els ed
edificis Exis
nergèticame
d o calor ma
s de l’IDAE p
Edificis Existe
igui disponi
alització d’a
on any, 35% t
gon any.
pg. 20
ntació
el nou
dificis.
stents,
nt un
jor de
posarà
ents.
ble el
aquest
tercer
pg. 21
Per Edificis amb potència instal∙lada 1000kW≥P>400kW
• Vivenda: 30% dels edificis existents el quart any, 35% el cinquè any, 35% el sisè any.
• Ús diferent a vivenda: 30% tercer any.
Resta dels casos
• Vivenda: Caràcter voluntari durant 6 anys, quan es llogui, vengui o tramiti. Desprès de la
data obligatòria.
• Ús diferent a vivenda: Carácter voluntari durant 5 anys, quan es llogui, vengui o tramiti.
Després serà obligatori.
La responsabilitat de la seva aplicació correspondrà a les diferents Comunitats
Autònomes, caldrà que aquestes estableixin un calendari d’inspeccions periòdiques
d’eficiència energètica de generadors de fred i calor i d’instal∙lació tèrmica, 6 mesos
després de la Publicació del Reial Decret.
A més cada 6 mesos, caldrà facilitar l’estadística de les Certificacions realitzades.
pg. 22
Objectius
Segon l’IPCC (Intergovernmental panel on climate change.) existeix un percentatge molt gran
per reduir les emissions de CO2 en la millora de l’eficiència energètica dels edificis.
Es considera que actualment l’anàlisi de l’impacte energètic dels edificis, es concentra en
l’obra nova i en l’energia consumida en el seu ús, a través de programes força complexes, però
cal tenir en conte que la situació actual no només demana que es tingui en conte aquests
paràmetres, per tant, l’objectiu principal del present document és realitzar una metodologia
senzilla que permeti avaluar la potenciabilitat d’estalvi energètic en el Parc d’edificis existents.
Un cop definida dita metodologia es determinarà de forma generalitzada quines possibles
polítiques es poden dur a terme per la reducció del consum energètic en el patrimoni d’edificis
existents.
A més es pretén que es pugui diferenciar de forma clara els Punts on l’usuari pot actuar per
reduir el seu consum energètic, per tant, es definirà de tal manera que es pugui diferenciar
l’energia corresponent a la demanda de l’edifici, tant de Calefacció com Refrigeració i la
corresponent al consum, tant d’Il∙luminació com d’aparells.
pg. 23
Metodologiad’anàlisi
Per assolir una metodologia el més completa possible s’han seguit els següents passos:
‐S’ha realitzat un anàlisi de les principals Certificacions Energètiques existents, identificant
àmbit d’aplicació i abast de les mateixes.
‐S’ha fet una selecció d’aquelles certificacions que puguin donar resposta a tots els àmbits
proposats en la Tesina.
‐S’han analitzat els principals estàndards que tracten d’avaluar els impactes ambientals en els
edificis i s’ha estudiat quins d’ells poden donar resposta a tots els àmbits proposats en la
Tesina.
‐S’han identificat quins àmbits no es veuen tractats ni en les certificacions ni en els estàndards.
Els components clau d'un procés de certificació són:
Una inspecció dels components de l'edifici. Aquesta inspecció es pot fer mitjançant
una auditoria energètica o bé basant‐se en els plànols de disseny.
Avaluar l'estat energètic d'un edifici, mitjançant un informe energètic que proposi
millores si són necessàries. Per a això és necessari determinar unes bases de càlcul que
permetin mesurar l'eficiència energètica de l'edifici en qüestió.
Decidir quins són els requisits energètics mínims i proposar una escala per l'avaluació
del comportament energètic de l'edifici i de l’usuari, que permeti comparar el consum
energètic d'aquest edifici amb els altres. Això s'anomena qualificació energètica de
l'edifici.
Normalment, la qualificació energètica pot expressar‐se de dues formes, absoluta i relativa. La
qualificació absoluta mostra el total d'energia consumit per unitat de superfície o volum
habitat, mentre que la qualificació relativa assigna a cada habitatge un valor dins d'una escala,
normalitzant en consum respecte d'un edifici de referència.
L’anàlisi de l’impacte ambiental des d’un Punt de vista complementari a l’actual, comportarà
que és generin un nou llistat de Punts d’anàlisi de l’edifici, aquest punts es poden resumir en
els següents:
Sistema de control, seguiment de consums i impactes.
Revisió d‘eficàcia i eficiència de l’equipament. Establiment dels adequats nivells de
consums, confort, salut i higiene i un manteniment del nivell d'eficiència de
l'equipament: Obtenció i reconeixement dels beneficis d'una correcta gestió de
components, materials, edifici i productes.
pg. 24
Anàlisi del Manteniment i millora de les característiques i comportament dels
components, materials, productes i edifici, així com dels residus produïts en la fase de
construcció (quan es va realitzar), explotació i enderroc.
En edificis existents disposem d’una gran avantatge respecte dels edificis d’obra Nova,
disposem de les Factures de Consum d’energia, la Metodologia utilitzada es basa en analitzar
aquest Aspecte i disgregar els consum a través d’ells per tal de poder determinar la millora
Energètica de l’edifici.
Actualment els Punts Bàsics que s’analitzen a través del consum Kwh d’un edifici, són l’energia
per calefactar, l’energia per refrigerar, l’energia corresponent a la il∙luminació i als Aparells i
l’energia d’escalfament d’aigua. Es podria sumar l’energia corresponent al Transport vertical
en els edificis i també treballar en un altre nivell d’anàlisi que correspondria a valorar altres
impactes, com podria ser el consum d’aigua, el consum de recursos no energètics i la gestió
dels residus. Obrint‐nos a una perspectiva més àmplia també podriem afegir l’energia
corresponen a l’energia gris i a la futura de construcció, aspectes a tenir més en conte en la
Nova edificació, però no són els objectius de la Present Tesina.
La present metodologia es centra en els impactes que actualment regulen les Certificacions
Energètiques en els edificis i tracta d’esbrinar els seus orígens, mitjançant la disgregació, per
minimitzar la seva afectació.
En un sistema d’ISO es indispensable la millora contínua, aquesta millora en la present
metodologia es basa en el sistema clàssic de PDCA (Plan‐Do‐Chec‐Act), actuacions de millora a
realitzar en cadascuna de les fases.
En el contingut d’aquesta metodologia s’investiga en les Actuacions de millora Energètica, les
Actuacions relatives a la Revisió i millora dels sistema no es tractaran, desenvolupant
únicament les actuacions de Planificar i fer.
El Punt més important de la revisió i millora, és per una banda Obtenir dades sobre consums,
costos de l’energia i de producció per la millora i obtenir els balanços energètics de les
instal∙lacions que consumeixen energia.
Els orígens de cadascun dels costos energètics es definiran a través de varis conceptes, per una
banda els usos que han de complir i que marcaran de manera important els outputs a
considerar dintre de l’edifici, i per una altra Banda els Inputs, com la compra de l’energia, que
també pot ocasionar una rebaixa del cost, igualment, en la metodologia presentada, només es
pg. 25
té en conte aquells que tenen a veure amb el disseny Arquitectònic i no en la gestió de compra
d’aquesta Energia.
Nivell Base
Inici de la Feina, és necessari conèixer tota la Informació possible de l’edifici, tant constructiva,
com d’instal∙lacions. Es important conèixer l’any de construcció de l’edifici, ja que pot donar
una pista del sistema constructiu a utilitzar i de les Normatives que li eren d’aplicació.
Es demanarà:
De l’edifici:
Data de Construcció.
Plànols de l’Edifici.
Característiques de l’envolvent.
Horaris de funcionament de les màquines.
Llista d’equips i característiques dels mateixos.
Tipus de sistema de ventilació.
Dates de Renovació d’aparells.
Estat del Manteniment.
Dels usuaris:
Horaris dels usuaris.
Activitats dels Usuaris.
Dels consums:
Factures Elèctriques .
Factures de Combustibles.
Factures de consum d’aigua.
Del lloc:
Climatologia, Temperatures Humitat. Valor Cicle Dia‐Nit
Nivell 1
El Primer Punt a tractar es l’anàlisi de la demanda energètica generat per l’Arquitectura ,
aquesta línia requereix un anàlisi Tècnic especialitzat i pot produir un estalvi gran i costos
econò
decis
Es tra
La M
energ
La me
Sego
El seg
dels
òmics molt g
ions de marc
acta, per cad
T
actuacion
una millo
ponts tèr
A
exterior p
en la Pre
interior d
Metodologia
gètic de l’edi
C=Consum
D=deman
µ =rendim
La deman
‐Variable
‐Variable
‐Variable
etodologia d
n Nivell
gon Punt a tr
hàbits dels
grans. Es tro
ca/imatge de
dasqun dels P
érmica i Ref
ns de millora
ora de l’envo
rmics, caixes
Aquesta opci
per augment
esent Metod
de l’edifici.
que es plan
ifici. El Consu
m d’energia
nda energèti
ment mig du
nda energèti
s associades
s que depen
s que define
d’anàlisi utilit
ractar es l’ef
usuaris dels
ben condicio
els propietar
Punts d’anàli
frigeració. Re
a energética
olupant de l’
de persiane
ó també inc
tar, disminui
ologia. Un d
nteja, tracta
um energètic
final associa
ca durant un
rant el perío
ca de l’edific
s a la climato
en de l’envo
eixen les cara
tzada pel Càl
ficàcia de la
s edificis, re
onats per les
ris.
isi de realiza
evisió de l’e
de cadasqu
’edifici, tant
s...
clou en un s
ir guanys en
dels altres Pu
de diferenc
c be donat p
C=D/
at a un deter
n cert períod
ode de temps
ci, es calcula
ologia
olvent de l’ed
acterístiques
lcul en aques
Instal∙lació ,
equereix un
s necessitats
r les següent
envolupant T
uns dels tanc
de les façan
subnivell, la
les zones ex
unts a tracta
ciar els valo
er la següen
/µ
minat servei
de de temps.
s que es don
a través de:
difici.
ocupaciona
st Nivell és d
aquesta lini
anàlisi per
pròpia de l’
ts Actuacion
Tèrmica de l’
caments estu
nes opaques
modificació
xteriors, però
ar, seria Ia m
rs de dema
t equació:
.
a el servei.
ls i funciona
escriu en l’A
a requereix u
un Tècnic e
’activitats i p
s:
’edific i pres
udiats, repre
s com dels v
ó de la geom
ò que no es
millora en l’i
anda i de co
ls de l’edifici
Annex 1.
un estudi pr
especialitzat
pg. 26
per les
sentar
esenta
vidres,
metría
tracta
nercia
onsum
i.
ofund
i pot
pg. 27
produir un estalvi encara més gran tot i que en alguns casos el cost econòmics pot ser
important, ja que requereix la substitució completa de la instal∙lació.
Es tracta de, per cadascun dels Punts d’anàlisi de realitzar les següents Actuacions:
Tèrmica. Revisió de la idoneïtat de la màquina i del sistema utilitzat,
comprovació del disseny de la instal∙lació i realització de càlculs per comprovar quina
és la nova inversió en un sistema més eficaç.
Refrigeració. Revisió de la idoneïtat de la màquina i del sistema utilitzat,
comprovació del disseny de la instal∙lació i realització de càlculs per comprovar quina
és la nova inversió en un sistema més eficaç.
Il∙luminació. Revisió del disseny de distribució de les Lluminàries, anàlisi
d’horaris d’ús i zones i anàlisi de l’eficàcia de les lluminàries i tecnología utilitzades.
Aigua Calenta Sanitària. Anàlisi d’una Tecnològia alternativa d’escalfament
d’aigua. Possible solapament d’usos o compratir dipòsits acumuladors.
Transport. Revisió de Rendiment de la màquina, i Substitució per una més
eficient.
La metodologia d’anàlisi utilitzada pel Càlcul en aquest Nivell és descriu en l’Annex 1.
Tercer Nivell
S’ha tracta com a tercer Nivell el que correspon a l’eficiencia Energetica de les Instal∙lacions i
que té un perfil Enginyeria més que Arquitectura, aquesta permet d’una forma molt fàcil
avaluar la disminució directament dels consum energètics. Bàsicament es la feina que realitzen
les Empreses de Serveis Energètics. Permet la realització paulatina de canvis en l’edifici.
Es tracta de, per cadasqun dels Punts d’anàlisi de realizar les següents Actuacions:
Térmica. Revisió de Rendiment de la màquina, i Substitució per una més
eficient.
El rendiment de la màquina vé donat per l’energia continguda en el
combustible utilitzat i les necesitats tèrmiques que han de satisfer. Aquest rendimet és
el producte del rendiment de la generació, el rendiment de la distribució i el
rendiment de la regulació.
Refrigeració. Revisió de Rendiment de la màquina, i Substitució per una més
eficient.
Il∙luminació. Revisió de les Luminàries i sustitució per unes més eficients.
pg. 28
Aigua Calenta Sanitària. Revisió de Rendiment de la màquina, i Substitució per
una més eficient.
Transport. Revisió de Rendiment de la màquina, i Substitució per una més
eficient.
La metodologia d’anàlisi utilitzada pel Càlcul en aquest Nivell és descriu en l’Annex 1.
Quart Nivell
Un punt molt important per tal d’enfrontar les Actuacions a realitzar alhora de disminuir
l’impacte Energètic es valorar el seu cost econòmic, qualsevol valoració econòmica dels factors
d’anàlisi en els Nivells presentats necessitaria una Identificació de les Àrees d’oportunitat que
ofereixen un màxim estalvi energètic comparant‐lo amb el volum d’estalvi econòmic per tal
d’aconseguir dites reduccions energètiques. Aquest punt no es desenvolupa en el Present
mètode, es valora un punt important a desenvolupar en un futur.
Cinquè Nivell
Ampliació dels ojectius d’Impacte dEnergia i Co2. A altres impactes, consums d’Aigua, petjada
ecològica i altres Activitats d’Energia gris i deconstrucció. Aquest punt no es desenvolupa en
el Present mètode, es valora un punt important a desenvolupar en un futur.
Es poden avaluar, a més a més de les emisions resultants dels consums energètics, les
emissions que causen la pluja àcida, l’esgotament de la cambra d’ozó, l’ús de recursos naturals
escassos i no renovables, l’ús de materials reciclables i l’ús de materials ecològics, etc.
pg. 29
Exempled’aplicaciódelmètode
S’ha aplicat la present metodologia a un edifici tipus Terciari i en un habitatge dins un edifici
plurifamiliar.
Els valors de consum aplicant els diferents Nivells d’actuació són:
Habitatge TOTAL
CONSUM TOTAL CONSUM AMB MESURES
Superfície 75m2
Consum Calefacció segons Factura 2707,00
Consum Elèctric segons Factura 3086,00 5793
Consum Calefacció Estimat 2700,42
Consum Elèctric Estimat 3073,84 5774,26 100%
Actuacions en NIVELL 1
Canviar Transmissió Tèrmica Vidre 2,8 a 1,9 2117,38 5191,22 90%
Aïllar Registres de Persiana 2422,01 5495,85 95%
Actuacions en NIVELL 2
Canvi Sistema de Calefacció 2646,71 5720,55 99%
Canvi dissseny lluminàries 3042,13 5742,55 99%
Col∙locació de lluminàries Programades 3020,99 5721,41 99%
Actuacions en NIVELL 3
Canvi Màquina Producció de Calor per més eficient 2430,38 5504,22
95%
Canvi per luminàries més eficients 2879,26 5579,68 97%
Canvi per aparells un 10% més eficients 2930,72 5631,14 98%
Estalvi aplicant TOTES les mesures proposades alhora
1617,36
2730,04 4347,40 75%
Terciari TOTAL
CONSUM TOTAL CONSUM AMB MESURES
Superfície 1500M2
Consum Calefacció segons Factura 97916,00
Consum Elèctric/Refrigeració segons Factura 321339,00 419255
Consum Calefacció Estimat 98407,08 139936,07
Consum Refrigeració Estimat 41528,99
Consum Elèctric Estimat 279748,77 419684,83 100%
Actuacions en NIVELL 1
Canviar Transmissió Tèrmica Vidre 2,8 a 1,9135891,11 415639,87
99%
Aïllar Registres de Persiana 139574,92 419323,68 100%
Actuacions en NIVELL 2
Canvi Sistema de Calefacció/Refrigeració 136923,61 416672,37 99%
Canvi dissseny lluminàries 276498,52 374905,60 89%
Col∙locació de lluminàries Programades 248962,25 347369,33 83%
Actuacions en NIVELL 3
Canvi Màquina Producció de Calor per més eficient
80079,51 359828,28 86%
Canvi per luminàries més eficients 241735,84 340142,92 81%
Canvi per aparells un 10% més eficients 264088,49 362495,57 86%
Estalvi aplicant TOTES les mesures proposades alhora
76116
271331 65%195215
El càlcul realitzat per obtenir els resultats es poden consultar en l’Annex 2.
pg. 30
Conclusions
Es pot comprovar que en una vivenda d’un edifici plurifamilar de data de construcció 2005,
encara existeix un gran tant per cent d’estalvi energètic, en concret un 25%, siguent un 15%
corresponent a les actuacions en el Nivell 1, que afecta als elements definits en l’Arquitectura.
Un anàlisi més profund del cas permet comprovar que l’eliminació dels Ponts Tèrmics lineals i
puntuals pot tenir una afectuació encara més gran en l’estalvi energètic i que l’estalvi en
l’eficiència i l’eficacia de la instal∙lació que correspon als Nivells d’actuació 2 i 3, no tenen un
pes tant significatiu.
Les Actuacions de millora realitzades en l’edifici de tipus Terciari (Oficines), tenen un impacte
significatiu en els Nivells 2 i 3, referits a l’eficàcia i eficiència de l’instal∙lació, tot i que les
actuacions en el Nivell 1 també tenen una efecte positiu (reduccions de fins a 4000kWh/any)
però que es veu minimitzat pel gran pes energètic de les instal∙lacions en els edificis d’aquest
tipus. L’estalvi del 35% és molt significatiu en aquest cas perquè estem parlant d’un edifici de
l’any 1975, que disposa d’unes instal∙lacions poc eficients. Es valora que l’ús del càlcul mensual
en edificis terciari no permet ajustar el càlcul d’una manera detallada i s’aconsella el càlcul
horari del balanç energètic.
La metodologia presentada permet d’una forma senzilla disgregar els valors de demanda i
consum d’un edifici, determinant un perfil d’utilització específic que ajuda a conèixer i
disgregar els Punts on pot existir un major recorregut d’estalvi energètic en l’edifici.
Cal tenir en conte que elements com la ventilació, o que el perfil de l’usuari sigui relativament
estable, influeixen notablement sobre l’impacte energètic que pot generar un edifici, el
problema es que el consum energètic presenta una gran sensibilitat a les variacions en els
paràmetres que depenen de l’ús que es faci en ells, per tant un dels Punts més importants
alhora de disminuir aquest consum és introduir la variable de l’ús de forma clara en el càlcul, el
que portarà irremediablement a polítiques de sensibilització a l’usuari i fins i tot, arribar a
poder definir una “puntuació” de la correcta utilització de l’edifici per part de l’usuari.
Tot i aquest gran handicap, està clar que, si a partir del disseny passiu de l’edifici nosaltres
aconseguim una temperatura de confort mes estable al llarg de l’any i una menor demanda,
aconseguirem que l’acció de l’usuari no sigui tant necessària i per tant, menor, el problema
actual és que els grans edificis o els edificis anomenats high‐tech, no tenen la capacitat
pg. 31
intrínseca d’arribar a la Temperatura de Confort per si mateixos, cosa que tampoc fomenta
l’Estat de Certificació Actual, en el moment que el volum d’energia per millorar la temperatura
de confort és molt gran, les intervencions de l’usuari poden generar un sobre consum molt
més alt.
L’aplicació d’aquesta metodologia o d’una semblant, tot i que pot ser senzilla, requereix la
participació d’experts Certificadors e Inspectors, els quals cal formar‐los adequadament i
determinar la seva capacitat a través d’una Certificació, com es fa a la majoria de països
d’Europa, o bé a Nivell Estatal o autonòmic.
Es important el recolzament i implicació dels Organismes Oficials per tal de garantir una
qualitat en els sistemes de Certificació i inspecció i que es garanteixi la reputació de la
Certificació.
Està clar que a Espanya a dia d’avui i a falta d’una Base de Dades correcta, només pot
funcionar el sistema Asset Rating, que correspon al càlcul energètic, però és indispensable que
a través de les metodologies d’aplicació de Certificacions d’edificis existents es comenci a
plantejar el mètode Operational Rating , per simplificar al màxim el sistema i fer partícips als
usuaris en ell.
És important també poder implantar una sistemàtica de monitorització de consum des d’un
punt de vista didàctic i per verificar el correcte funcionament dels sistemes Asset Rating.
Un dels Punts més importants definits en l’Apratat estat de l’art correspon al gran nombre de
Certificacions D i E existents, una de les raons és el fet que la Certificacions per aquests nivells
es realitza a través d’un senzill software, a diferència dels softwares més complicats per
certificar nivells A, B i C. Aquesta situació ocasiona que edificis amb poc consum energètic, es
certifiquin com a D o E, per la limitació de l’eina de certificació.
Es valora que per la definició correcta de la demanda, és també indispensable l’actuaclització
de les dades climàtològiques específiques de cada localització de forma anual, el que permetrà
un càlcul correcte de la metodologia.
Es valora que es requereix un anàlisi més profund de les tipologies constructives existents a
l’estat i és indispensable una col∙laboració mútua amb l’IDAE, ICAEN, Ministeri i Generalitat,
per tal de determinar la gestió de dades de la qual es pugui nodrir dita metodologia. Cal per
tant començar a implementar de forma Urgent sistemàtiques de gestió de Base de dades i que
es plantegin les Certificacions Energètiques d’una forma que permeti nodrir‐les.
pg. 32
Es valora també que aquesta feina es pot desenvolupar en una futura de Tesis Doctoral,
profunditzant més en la capacitat que existeix en el disseny de l’Arquitectura per reduir la
demanda d’energia en els edificis existents.
pg. 33
DesenvolupamentdelaTesisDoctoral
Tal i com s’ha explicat en l’apartat de les Conclusions es valora que encara queda un camí llarg
per tal de profunditzant més en la capacitat que existeix en el disseny de l’Arquitectura per
reduir la demanda d’energia en els edificis nous i existents.
Es valora positivament que donada la situació actual del sector i en funció dels avenços
realitzats en un futur desenvolupament de la present Tesina, es poden obtenir resultats útils
en la promoció de Polítiques d’estalvi energètic en els edificis i potenciar un camp de
l’Arquitectura fins ara no tant estudiat.
Actualment a Espanya, com s’ha mencionat existeixen diversos programes que permeten
l’anàlisi energètic d’un edifici, com poder ser LIDER i CALENER, es valora que tant sols CALENER
GT pot treballar en els perfils d’usos i en els consum d’il∙luminació i aparells, tot i que només és
aplicable a Gran Terciari.
Per tant es proposa treballar amb programes especialitzats en el càlcul de la demanda i no tant
amb programes especialitzats en obtenir una Certificació, per això es valora que el
desenvolupament de la Tesi Doctoral ha d’anar dirigit a la utilització d’aquest tipus de
programes, que també permeten el càlcul multi zonal i multi perfil d’usos, es valora de forma
positiva la utilització del software de càlcul Tèrmic, Energy Plus, de distribució gratuïta i
realitzat pel Departament d’energia dels Estats Units.
pg. 34
Bibliografia
1. Eficiencia Energética en Edificios. Certificación y Auditoría Energéticas. Autors: Rey
Martinez, Francisco Javier Velasco Gómez, Eloy 2006
2. Energy Performance Certificates across Europe. From design to implementation. The
Buidings Performance Institute Europe‐BPIE.2010.
3. Wouters, P. van Dijk, D., Elsberger, M., Miladinova, G., Maldonado, E., Sutherland, G.,
2008. Implementation of the Energy Performance of Buildings Directive ‐ Country reports
2008. EPBD Buildings Platform ‐ Concerted Action.Brussels. Available at: www.epbd‐ca.org
4. Whole Cost Analysis of Building Envelope Technologies According to the European
Standard en 15459. Autores: Cristina Becchio, Daniele Guglielmino, Enrico Fabrizio, Marco
Filippi
5. A Comparison of Energy Efficiency Programmes for Existing Homes in Eleven Countries.
Prepared for the Department of Energy and Climate Change United Kingdom by The
Regulatory Assistance Project. Blair Hamilton Project Manager. 19 February 2010.
6. The Government’s Standard Assessment. Procedure for Energy Rating of Dwellings
2005 edition, revision 3. Great Britain.
7. Potencial de Ahorro Energètico y de reducción de emisiones de Co2 del parque
residencial existente en España en 2020.
8. M. Zimmermann, H.‐J. Althaus, A. Haas. Benchmarks for sustainable construction, A
contribution to develop a standard, p. 1148.
9. Status of Energy Efficient Building Codes in Asia by Joe Huang White Box Technologies
Moraga CA USA and Joe Deringer The Deringer Group Berkeley CA USA done for the Asia
Business Council Hong Kong SAR March 31, 2007.
10. Energie Label, 2010. Information about Energy Labels for Netherlands. Available at
www.energielabel.nl
11. European council for an energy efficient economy (eceee), 2009. Successful EPC
schemes in two Member States: An eceee study. eceee Secretariat, Sweden.
12. Ideal EPBD, 2009. A European Project on Consumer Response to Energy Labels in
Buildings. Available at: www.ideal‐epbd.eu
13. Deutsche Energie‐Agentur GmbH (dena), 2010. Energy‐Efficient Buildings. Available at
www.dena.de
14. ADEME, Ministère du Logement et de la ville, 2008. Le diagnostic de performance
energetique ‐ The Energy Performance Certificate. France. Available at:
www.logement.gouv.fr
pg. 35
15. Danish Building Research Institute, 2010. Danish Knowledge Centre for Energy Savings
in Buildings. SBi, Denmark. Available at: www.en.sbi.dk
16. BRE, ENVIROS, CSTB, Implementation of EU Directives on Energy Efficiency in the Czech
Republic. Available at: www.phare‐epbd.org
17. Vlaams Energieagentschap (VEA), 2010. Energy Performance Certificate Information.
Available at: www.energiesparen.be/epc
18. Tesis Doctoral de Massimo Palme, La sensibilidad energética en los edificios.Director.
Antonio Isalgué Buxeda. Codirector. Rafael Serra Florensa. 2010.
19. Exportación de la Marca Minergie. Tesina del Máster oficial en Arquitectura, Energía y
Medio Ambiente. Departamento de Construcciones Arquitectónicas I
Universitat Politécnica de Catalunya
Tutor Dr. Albert Cuchí Burgos
20. Analisis y revisión de Herramientas para la Evaluación de la Sostenibilidad de la
Construcción. Oteiza San José, Ignacio, Alonso Ruiz‐Rivas, Carmen. Instituto De Ciencias de la
Construcción Eduardo Torroja. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Madrid.
pg. 36
Referències iConsiderant 3 de la Directiva 2010/31/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de maig de 2010, relativa a l'eficiència energètica dels edificis (refosa). La Directiva defineix com a edifici de consum d'energia gairebé nul com aquell "edifici" amb un nivell d'eficiència energètica molt alt, on la quantitat gairebé nul o molt baixa d'energia requerida hauria d'estar coberta, en molt àmplia mesura, per energia procedent de fonts renovables, inclosa energia procedent de fonts renovables produïda in situ o en l'entorn "(art. 2.2)). iiInformeAnualdeConsumsenergètics, any2008(IDAE, desembre 2009), http://www.idae.es/ index.php/mod.pags/ mem. detalle/idpag.481/relcategoria.1368/relmenu.162 iiiCompareixençade la ministra d'Habitatge ala ComissióMixtadeCanviClimàticel 22 de setembrede 2009,http://www.mviv.es/es///pdf/ intervenciones/im220909.pdf. iv“Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero (GEI)” InformerealitzatpelprofessorAlbertCuchí, amb la col.laboraciód'AnnaPagès, de laUniversitatPolitècnicadeCatalunya, perencàrrecdelMinisterid'HabitatgedelGovernd'Espanya. Octubre 2007.http://www.mviv.es/es/pdf/otros/doc_GEI.pdf v“The Fundamental Importance of Buildings in Future EU Energy Saving Policies.An informal initiative of actors and stakeholders from the European construction sector to make input to future EU Energy Saving Strategies and Policies”, version 4.0 (final), 5th July 2010.http://www.ace‐Ae.eu/public/contents/ getdocument/content_id/868 viLa tasa actual en la UE se sitúa entre el 1,2%‐1,4% anual.
![SMAF]TMATIC - transcaribe.gov.co 2010... · ¡nstalación de elementos comptementarios y certific¿ción de ta red de fibra óplica p¿r¿ interconexión de les Estaciones, pofales,](https://static.fdocuments.es/doc/165x107/5f9931c904d2c300ef68c3ae/smaftmatic-2010-nstalacin-de-elementos-comptementarios-y-certificcin.jpg)
