CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT IMPRESSIÓ DIGITAL …modul 1 - processos en arts grÀfiques esteve...

CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT

IMPRESSIÓ DIGITAL

MODUL 1 - PROCESSOS EN ARTS

GRÀFIQUES

ESTEVE OGAYA - [email protected]


IMPRESSIÓ DIGITAL

MODUL 1 - PROCESSOS EN ARTS GRÀFIQUES

UF1 - FASES I PROCESSOS EN ARTS

GRÀFIQUES

6

C.P. IMPRESSIÓ DIGITAL • FASES I PROCESSOS EN ARTS GRÀFIQUES

EXEMPLES DINS LA INDÚSTRIA GRÀFICA

7


ENVASOS I EMBALATGES DE

PAPER, CARTRÓ I ALTRES SUPORTS GRÀFICS

PUBLICITAT I COMUNICACIÓ GRÀFICA

EDICIÓ DE LLIBRE, DIARIS, REVISTES I

ALTRES

ARTICLES DE PAPER I CARTRÓ PER ÚS DOMÈSTIC I SANITARI

8


PAPERERIA D’EMPRESA I COMERCIAL

ENVÀS I EMBALATGE

• ENVÀS I EMBALATGE PODEN ESDEVENIR TANT O MÉS IMPORTANTS

QUE EL PROPI PRODUCTE QUE CONTENEN. Producte

Envàs primari

• L’ENVÀS ÉS EL PRODUCTE

MANUFACTURAT QUE CONTÉ, PROTEGEIX I Envàs secundari

PRESENTA EL PRODUCTE PRINCIPAL.Embalatge primari

• L’EMBALATGE ÉS EL CONJUNT Embalatge secundari

DE MATERIALS, PROCEDIMENTS I MÈTODES

QUE SERVEIXEN PER

CONDICIONAR, PRESENTAR, MANIPULAR, Proteccions

cantoneres EMMAGATZEMAR, CONSERVAI I

TRANSPORTAR UN PRODUCTE.Palet

9


• ENVÀS O EMBALATGE PRIMARI, SECUNDARI I TERCIARI.

10


11


DISSENY GRÀFIC • CREACIÓ DE LES IDEES.

Cal tenir en compte les limitacions possibles.

• DECIDIR EL DISSENY.

Es presenta al client, modificant segons limitacions.

FASES:

- GENERACIÓ IDEES. Pluja d’idees, experiències, mapes mentals, esquemes, guions...

- CREACIÓ ESBÓS. Dibuixos preliminars normalment petits.

- CREACIÓ ESBORRANY. Prototips dels que es parteix per fer els dissenys finals.

- ART FINAL. Representació detallada d’un concepte de disseny molt proper a l’aspecte de la

peça final.

- REVISIONS DEL CLIENT. Tot i la llibertat en la creativitat del dissenyador, el client és qui ha

de decidir en definitiva.

12


PRE-IMPRESSIÓ

EL DISSENY ES RETOCA, MILLORA I ES PREPARA PER IMPRIMIR-LO.

Es digitalitzen les imatges, es retoquen, es preparen els textes, es realitza la imposició, es fan

les primeres mostres de color...

• RECEPCIÓ I COMPROBACIÓ

D’ORIGINALS

• TRACTAMENT DELS ARXIUS

• MAQUETACIÓ I IMPOSICIÓ

• OBTENCIÓ DE LA FORMA IMPRESSORA

• PROBES DE PRE-IMPRESSIÓ

13


RECEPCIÓ I COMPROBACIÓ ORIGINALS

• IL·LUSTRACIONS I FOTOGRAFIES EN

PAPER

• TEXT EN PAPER (Escanejat amb OCR)

• IMATGES DIGITALITZADES

• FOTOLITS

• TRANSPARÈNCIES (Negatius i diapositives)

• GRÀFICS

• TEXT DIGITALITZATS

• ARXIUS INFORMÀTICS

14


TRACTAMENT DELS ARXIUS

DEPENDRÀ SEMPRE DEL TIPUS D’ORIGINALS, I SOBRETOT DEL FORMAT, MEDI I

TIPUS DE RESULTAT FINAL QUE VOLEM ACONSEGUIR.

• TRACTAMENT DE TEXTES. Maquetació, correcció ortogràfica i d’estils...

• TRACTAMENT D’IMATGES. Traçats de retall, espais de color, correccions de color, retocs,...

• TRACTAMENT VECTORIALS. Màscares de retall, vectorització d’originals, contorns,...

15


MAQUETACIÓ I IMPOSICIÓ

OPTIMITZACIÓ DE QUESTIONS COM LA MIDA, RESSOLUCIÓ, COLOR,... SEMPRE EN

COORDINACIÓ AMB LA FASE DEL TRACTAMENT DELS ARXIUS.

OBTINDREM EL DOCUMENT FINAL QUE CONTINDRÀ ELS ELEMENTS JA PREPARATS

PER GENERAR POSTERIORMENT LA IMPOSICIÓ, SEPARACIONS O FORMAT DE

SORTIDA.

• MAQUETACIÓ DE LES PÀGINES.

• MONTATGE DE LES PÀGINES.

• TRAMAT I SEPARACIÓ DE COLOR.

• COMPROBACIONS, RESSOLUCIONS, TRAMES, DIVISIÓ DE CANALS/PLANXES,...

• GENERACIÓ D’UN FORMAT DE SORTIDA (PDF, POSTSCRIPT) QUE S’ENVIARÀ AL RIP.

16


OBTENCIÓ DE LA FORMA IMPRESSORA

• ORIGINAL FÍSIC O NO NECESSARI PER REALITZAR LA IMPRESSIÓ.

• ELS PARÀMETRES DE CREACIÓ DEPENEN DE CADA TIPUS

D’IMPRESSIÓ.

ÒFSET - Planxes / SERIGRAFIA - Pantalla / FLEXOGRAFIA - Gravat

HUECOGRAVAT - Cilindre / DIGITAL - Directe a l’impressora...

PROBES DE PRE-IMPRESSIÓ

• PROBES D’IMPOSICIÓ

• PROBES DE COLOR

• PLÒTER

• PDF DE LA IMPOSICIÓ

• ALTRES ANTICS COM LLIBRE DE GAMA, CROMALIN,...

HARDWARE.

17


MAQUINÀRI NECESSARI EN EL PROCÈS DE LA PRE-

IMPRESSIÓ. TAMBÉ ES POT UTILITZAR EN ALTRES

FASES DEL PROCÉS GRÀFIC.

• ESCANER. Digitalització d’originals, ja siguin opacs o

transparències.

• ORDINADORS. MAC/PC. Memòria RAM, capacitat HD i

targeta gràfica.

• MONITOR. Alta ressolució. Possibilitat de segon monitor.

• TABLETA GRÀFICA. Ideal per il·lustracions i dibuix

vectorial entre d’altres.

• EMMAGATZEMAMENT. USB, CD,DVD, HD,...

• ALTRES: Impressores de probes, màquines fotogràfiques

digitals, densotòmetres, espectrofotòmetres,...

18


SOFTWARE

PROGRAMARI NECESSARI PER DUR A TERME LES ACCIONS NECESSARIES EN LA

PRE-IMPRESSIÓ.

• ADOBE PHOTOSHOP. Tractament d’imatges de mapa

de bits.

• ADOBE ILLUSTRATOR. Tractament d’arxius vectorials i

petites maquetacions.

• ADOBE INDESIGN. Maquetació.

• ACROBAT. Creació i anàlisi de PDF.

19


• VARIS: SUITCASE FUSSION (gestió de tipos), TIME MACHINE

(còpia de seguretat),...

• ALTRES: QUARK XPRESS, FREEHAND, COREL DRAW,

ART PRO, COMMAND WORKSTATION, PREPS,...

IMPRESSIÓ

AQUESTA FASE ENGLOBA TOTS AQUELLS PROCESSOS DESTINATS A REPRODUÏR

L’ORIGINAL CREAT EN LES FASES ANTERIORS.

DEPENENT DEL TIPUS DE REPRODUCCIÓ DESITJAT FAREM SERVIR DIFERENTS

TIPUS D’IMPRESSIÓ.

20


ÒFSET

• SISTEMA D’IMPRESSIÓ INDIRECTE AMB FORMA PLANOGRÀFICA BASAT EN LA

REPULSA DE L’AIGUA I LA TINTA AMB BASE GREIXOSA.

• PERMET FER REPRODUCCIONS FIDELS GRACIES A L’ADAPTABILITAT DEL CAUTX.

21


• LA CAPA DE TINTA ÉS UNIFORME I PERMET UNA REPRODUCCIÓ PERFECTA DE

PUNTS PETITS.

ÒFSET

• D’ENTRE ELS PRINCIPALS PRODUCTES RESULTANTS DESTAQUEN ELS LLIBRES,

CATÀLEGS PUBLICITÀRIS, ETIQUETES, FASCICLES, REVISTES, PACKAGING,...

• ALTA QUALITAT D’IMPRESSIÓ.

• POT IMPRIMIR SOBRE SUPORTS RUGOSOS.

M

22


• IDEAL PER TIRATGES MITJANS.

• DIFICULTATS PEL FET QUE S’IMPRIMEIX EN

HUMIT SOBRE HUMIT.

• DIFICULTAT PER L’ÚS D’AIGUA AMB LES

TINTES.

SERIGRAFIA

• AQUEST SISTEMA CONSISTEIX EN FILTRAR LES TINTES A TRAVÉS D’UNA TRAMA

DE SEDA, MENTRES QUE ES RECOBREIXEN D’UNA COLA IMPERMEABILITZADORA

LES PARTS QUE NO S’HAN DE FILTRAR.

• LA FORMA IMPRESSORA S’ANOMENA PANTALLA.

23


• EXISTEIXEN DOS TIPUS PRINCIPALS, PLANA I

CILÍNDRICA.

SERIGRAFIA

• UTILITZAT EN

CARTELLS DE

TANQUES

PUBLICITÀRIES,

ALGUNS TIPUS

D’ETIQUETES,

SUPORTS DE

PLÀSTIC NO

ABSORVENT, PRODUCTES NO PAPERERS,...

• TIRATGES CURTS.

• BONA COBERTURA DE TINTA.

• TRAMA FORÇA GRAN, AIXÍ QUE CONDICIONA LA QUALITAT D’IMPRESSIÓ.

24


FLEXOGRAFIA

• SISTEMA D’IMPRESSIÓ QUE DERIVA DE LA TIPOGRAFIA, I UTILITZA PLANXES

FLEXIBLES I TINTES FLUIDES QUE S’ASSEQUEN PER EVAPORACIÓ.

• LES FORMES O CLITXÉS ENTAN FETS DE CAUTX O FOTOPOLIMERS, ON LA

IMATGE ES TROBA EN RELLEU. AQUESTES SON FLEXIBLES I ADAPTABLES.

• SISTEMA DIRECTE (LA PLANXA ENTINTADA TRANSFEREIX DIRECTAMENT LA TINTA

SOBRE EL SUPORT).

25


FLEXOGRAFIA

• S’UTILITZA PER FER ETIQUETES, EMBALATGES

FLEXIBLES, SOBRES I QUADERNS, CARTRÓ

ONDULAT , PAPERS DE REGAL,...

• FACILITAT DE PREPARACIÓ DE LA FORMA.

• ACCEPTA TIRATGES CURTS.

26


• DISMINUCIÓ DE LES EMISIONS TÒXIQUES

(Tintes a l’aigua).

• MENOR COST

• FACILITAT D’IMPRIMIR SOBRE SUPORTS

VARIATS, SEMPRE EN BOBINA, EXCEPTE

CARTRÓ ONDULAT.

• QUALITAT INFERIOR A ALTRES SISTEMES

D’IMPRESSIÓ.

GRAVAT AL BUIT (HUECOGRAVAT)

• LA SUPERFÍCIE DE LA FORMA ÉS UN CORRÓ METAL·LIC PULIT, RECOBERT DE

PETITES CAVITATS O CEL·LES (+/- 20.000 PER CM2), QUE FORMES LA IMATGE.

• CADA CEL·LA TRANSFEREIX UN PUNT DE TINTA AL PAPER, I DEPENENT DE LA

PROFUNDITAT DE LA CEL·LA, ES CREA UN GRAU DE FOSCOR DIFERENT DEL PUNT.

• UN COP IMPRÉS CADA COLOR, LA BOBINA PASSA PER UN ASSECADOR, ON

S’EVAPORA EL DISEOLVENT DE LA TINTA.

27


GRAVAT AL BUIT (HUECOGRAVAT)

• S’UTILITZA PER FER EMBALATGES FLEXIBLES, ETIQUETES, REVISTES, FULLETS,

TABACS,...

• ALTA QUALITAT D’IMPRESSIÓ.

• ÚS DE SUPORTS DIVERSOS, TOT I QUE LA

SUPERFICIE HA DE SER MOLT LLISA.

• IDEAL PER TIRATGES LLARGS.

28


• COST MÉS ELEVAT QUE LA FLEXOGRAFIA.

• MAJORS EMISIONS DE DISOLVENTS.

• MÉS DIFICULTATS ALHORA DE FER CANVIS

D’ORIGINAL.

• IMPRESSIÓ SEMPRE EN BOBINA.

TAMPOGRAFIA

• ÚS PRINCIPAL SOBRE SUPERFICIES NO PLANES I COMPLEXES.

• EL SISTEMA CONSISTEIX EN UNA PLANXA METÀL·LICA O PLÀSTICA REVESTIDA

D’UNA EMULSIÓ FOTOSENSIBLE, ON ES GRAVA LA IMATGE PER UN PROCÉS QUIMIC,

FORMANT UN GRAVAT AL BUIT. AQUESTA PLANXA ES RECOBREIX DE TINTA, I

ELIMINAT

EL SOBRANT DE LA SUPERFÍCIE. POSTERIORMENT UN TAP DE SILICONA PRESIONA

PRESIONA SOBRE LA PLACA, RECOLLINT LA TINTA, I TRANSPORTANT-LA SOBRE

L’OBJECTE A IMPRIMIR.

29


DIGITAL

D’ENTRE TOTS ÉS EL QUE NO FA SERVIR UN ORIGINAL FÍSIC, SINÓ VIRTUAL, JA

QUE PER CADA CÒPIA ES CREA UN ORIGINAL NOU. PETIT I GRAN FORMAT.

30


• DIGITAL LASER.

Toner pols, o semi líquid,...

• DIGITAL INJECCIÓ DE

TINTA. Tintes líquides.

POST-

IMPRESSIÓ

EN AQUESTA FASE EL QUE

FAREM SERÀ DONAR UNS

ACABATS AMB LA FORMA

FINAL, MODIFICANT LA

SUPERFICIE PER ESTÈTICA O PER PROTEGIR-LA, PREPARANT EL PRODUCTE

IMPRÉS PER LA SEVA ENTREGA FINAL.

• TRACTAMENTS DE SUPERFÍCIE. Donar textura, acabat brillant, preparar per adhesivar,...

31


• TRACTAMENT DE PROTECCIÓ. Laques, barnissos, laminats, antigreixos, antihumitat,...

• TRACTAMENT D’ENNOBLIMENT. Relleus, termogravat, Hot Stamping,...

• MANIPULACIONS D’ESTRUCTURA. Alçat, plegat, fendit,...

• ENQUADERNACIÓ. Rústica, tapa dura, cosit, wire-o, espiral,...

• GUILLOTINAT. Tall per preparar materials d’impressió, tall final,...

• PERFORAT. Carpetes, talonaris,...

32


POST-IMPRESSIÓ

33


ALGUNS DEL ACABATS ESPECIALS SON:

• ENVERNISSAT. Consisteix en aplicar una capa fina de vernís, mate, brillant o semi. Pot

esser en línia, com si fos una tinta més de l’impressió, o independent. Serveix per protegir.

• LAMINAT. Procés mitjançant el qual unirem dues o més peces per obtindre’n una de sola.

Serveix per protegir i donar més rigidesa. És un sistema d’alimentació amb rodets, que aplica

pressió i calor, tot i que n’hi ha en fred.

• PLASTIFICAT. Similar al laminat, però sol ser de mes micratge.

• ENCAPSULAT. Pel·lícules de poliéster que donen rigidesa i durabilitat. A diferència del

laminat, s’aplica per les dues cares del substrat, quedant aquest segellat.

34


POST-IMPRESSIÓ

• TROQUELAT. Consisteix en tallar, plegar i fer mig tall al

paper o cartró amb formes capricioses.

Pot ser el pla o curvat, essent aquest segon més imprecís,

però més voluble, ja que podem imprimir i troquelar alhora,

especialment en rotatives.

• GRAVAT. Consisteix en enaltir en relleu parts d’una

impressió, per pressió d’un motlle.

• HOT STAMPING. Pot ser un estampat en pla, sense relleu, o

amb un relleu metal·lic, aplicant escalfor de forma controlada.

• GRAVAT EN SEC. Rebaixa enlloc de ressaltar.

• TERMOGRAVAT. S’aplica pols de termogravat a sobre de la

tinta impresa encara fresca, i en aplicar escalfor, aconseguim

que la tinta “creixi” en augmentar la seva densitat.


IMPRESSIÓ DIGITAL


UF2 - QUALITAT EN ELS PROCESSOS

GRÀFICS

37

C.P. IMPRESSIÓ DIGITAL QUALITAT EN ELS PROCESSOS GRÀFICS

QUALITAT A LES EMPRESES

• UNA EMPRESA BUSCA BENEFICIS ECONÒMICS A TRAVÉS DE L’ORGANITZACIÓ DE

DIFERENTS RECURSOS: MATERIALS, HUMANS I FINANCERS. TOTS 3 ENFOCATS A

LA SATISFACCIÓ DEL CLIENT.

• PER MILLORAR LA COMPETÈNCIA EXISTEIXEN TRES POSSIBILITATS:

- COMPETIR PER INNOVACIÓ, PREU I/O QUALITAT

• OBJECTIUS DE LA QUALITAT:

- IDENTIFICAR LES NECESSITATS.

- ELS PRODUCTES PRODUÏTS HAN DE PODER SATISFER DE FORMA

ESTABLE I CONTINUA AQUESTES

NECESSITATS.

- TOT AMB EL MÍNIM COST POSSIBLE.

38

C.P. IMPRESSIÓ DIGITAL • QUALITAT EN ELS PROCESSOS GRÀFICS

EMPRESES

DINS EL SECTOR GRÀFIC HI HA DUES TIPOLOGIES PRINCIPALS D’EMPRESES:

• INTEGRADES. Agrupen com a mínim 2 fases del procés gràfic. Servei integral.

• ESPECIALITZADES. Es dediquen a una sola de les fases del procès gràfic.

TENDÈNCIES

• CLIENT: Feines a tot color, titatges més curts i entregues en temps molt reduïts.

• EMPRESA: Inversió en maquinaria per augmentar productivitat, implementació

d’estandards de qualitat, aplicació de les neves tecnologies.

• EXTENSIÓ DE LA TECNOLOGIA DIGITAL.

• ACTUALMENT LA ESPECIALITZACIÓ DE LES EMPRESES NO ES TANT PER FASE

SINÒ PER PRODUCTE CONCRET.

39


EINES DE CONTROL

40


• UNA BONA ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURASÓN IMPRESCINDIBLES.

• UN DIAGRAMA DE FLUXE ÉS LA

REPRESENTACIÓ GRÀFICA D’AQUESTA

ESTRUCTURA O DELS PROCESSOS D’UNA FASE, AMB TOTS ELS SEUS PASSOS,

ACCIONS I POSSIBILITATS.

• DIAGRAMA CAUSA - EFECTE.

• DAFO. Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.

QUALITAT

• TOTS EL PRODUCTE I SERVEIS QUE OFEREIX UNA EMPRESA TENEN UNES

CARACTERÍSTIQUES QUE ELS DEFINEIXEN.

• CONTROL DE QUALITAT. Tècniques, processos i tecnologia aplicades per comprobar i

assegurar que un producte o servei acompleix les espectatives de qualitat requerides.

• PER FER UN CONTROL DE QUALITAT CORRECTE SERÀ NECESSARI FER

INSPECCIONS.

41


• INSPECCIONS A LA RECEPCIÓ DEL MATERIAL, ORIGINALS, MATÈRIES PRIMERES,...

• INSPECCIONS DURANT EL PROCÉS DE CREACIÓ, MODIFICACIÓ, FABRICACIÓ,...

• INSPECCIÓ DEL PRODUCTE RESULTANT, SERVEI I RESULTATS DEL MATEIX,...

• AMB ELS CONTROLS DE QUALITAT BUSQUEM PREVENIR I DETECTAR PROBLEMES

O MANCANCES, CORREGIR I MILLORAR EL PRODUCTE O SERVEI QUE OFERIM.

• NORMATIVA ISO I CERTIFICACIONS ESPECÍFIQUES DE QUALITAT.

NORMALITZACIÓ I CERTIFICACIÓ

• HI HA 6 TIPUS D’EMPRESES QUE FORMEN PART D’AQUEST CIRCUIT.

- ORGANISMES DE NORMALITZACIÓ.

Determinen quines són les normes a seguir.

- ENTITATS D’ACREDITACIÓ.

Reconeixen les empreses que certifiquen, inspeccionen i auditen la qualitat..

42


- ENTITATS DE CERTIFICACIÓ.

Comproben l’existència i execució de les normes vigents.

- LABORATORIS D’ASSAIG.

Comproben que els productes industrials compleixin les normes o especificacions.

- ENTITATS AUDITORES I D’INSPECCIÓ.

Determinen si les activitats i resultats relatius a la qualitat satisfan els requisits establerts.

- LABORATORIS DE CALIBRACIÓ INDUSTRIAL.

Faciliten la traçabilitat i uniformitat dels intruments de mesura.

NORMALITZACIÓ I CERTIFICACIÓ

• AENOR (Asociación Española de Normalización).

Organisme normalitzador a Espanya encarregat de crear les

normes UNE.

• ENAC (Entidad Nacional de Acreditación).

Organisme reconegut per acreditar AENOR.

43


• CEN (Centro Europeo de Normalización).

Crea les EN (European Norma), i els organismes normalitzadors de cada país en formen

part.

• ISO (International Standard Organitzation).

Organisme de normalització interncional. Crea les NORMES ISO.

• Organismes certifi cadors a Espanya: AENOR, BUREAU VERITAS

QUALITY, DET NORSKE VERITAS,...

QUALITAT TOTAL

CONSISTEIX EN SATISFER CONTINUAMENT LES NECESSITATS DEL CLIENT,

EXTERN O INTERN, OBTENINT UN NIVELL QUALITATIU DE LA IMATGE IMPRESA

PROGRESSIVAMENT MAJOR, AL COST MÉS BAIX I A TRAVÉS DEL COMPRIMÍS

PERSONAL.

• Control d’errors per crear un sistema que els pugui preveure.

• Cal mesurar la qualitat amb instrument i mesures adeqüats, i aconseguir comprometre tots

els membres de l’empresa, cercant la fiabilitat.

44


• Controlar totes les fases del procés, assegurant que cerquen un resultat final conforme les

necessitats reals del client.

• Optimització contínua del procés, reduïnt la variabilitat del paràmetres intervinents.

• Reducció de tolerància en la variació de la qualitat del producte/servei final.

• Donar prioritat a la qualitat per sobre de la productivitat.

• Integració de “bonés pràctiques i tracte” de tots el integrants de la cadena, treballadors,

clients i proveïdors.

• Progrés continu cap a un error cero en la impressió, cap retard en les entregues, cap

defecte en les oficines, cap averia i cap estocatge.

• Cal millorar tot el que es pugui, sigui o no deficient.

QUALITAT EN EL PROCÉS. CONTROL INTEGRAL.

CAL COMUNICACIÓ FLUIDA ENTRE TOTS ELS INTEGRANTS DE LES DIFERENTS

FASES DEL PROCÉS, CREACIÓ, PRE-IMPRESSIÓ, IMPRESSIÓ I POST-IMPRESSIÓ.

• PRE-IMPRESSIÓ.

Cal recepcionar els originals, fer una bona digitalització, controlar aspectes com ressolució,

mida, format, aspectes pròpis del disseny com les sobreimpressions, colors i tintes, formats

de sortida adient al procés que s’utilitzarà per imprimir,...

45


• IMPRESSIÓ.

Cal fer una bona posada en marxa de les màquines, utilitzar el mínim material amb la

màxima qualitat, cercar el millor sistema segons les necessitats del client, i detectar

possibles problemes en la sobreimpressió, per tenir la millor correspondència entre el que

ens arriba per imprimir i el que acabem imprimint.

• POST-IMPRESSIÓ.

Control de qualsevol dels acabats, tot cercant els més adients a cada cas, depenent del

sistema d’impressió utilitzat, del material que s’ha imprés, de lús que se li donarà, la

durabilitat que haurà de tenir, les necessitats del client, el que se li va proposar i

pressupostar,...

PRE-IMPRESSIÓ

QUALITAT CONTROL A TOT EL PROCÉS DE PRE-IMPRESSIÓ

SOFTWARE DE GESTIÓ,

VERIFICACIÓ I ANÀLISI

DE PDF. ACROBAT, PITSTOP,...

ARXIU

POSTSCRIPT

46


IMPRESSIÓ DIGITAL FINAL

MOSTRA DE COLOR,

PROBA FINAL,...

RIP REALITZACIÓ DE LA

IMPOSICIÓ, GESTIÓ DEL COLOR, GESTIÓ DELS

FLUXES DE TREBALL,...

POSTSCRIPT

POSTCRIPT ÉS UN LLENGUATGE DE DESCRIPCIÓ DE

PÀGINA, ÉS A DIR, UN LLENGUATGE DE PROGRAMACIÓ QUE

S’UTILITZA PER DIR-LI A LA MÀQUINA D’IMPRESSIÓ COM I QUÈ

HA D’IMPRIMIR.

• CAL UN PROGRAMA QUE GENERI EL DOCUMENT EN AQUEST LLENGUATGE, I UN

PROGRAMA DINS LA IMPRESSORA QUE PUGUI DESXIFRAR AQUEST LLENGUATGE.

• COM TOT LLENGUATGE DE PROGRAMACIÓ CONSTA D’INSTRUCCIONS MOLT

PRECISES DINS EL SEU CODI, A MÉS DE DADES D’IMATGES I VECTORS.

47


• SEMBLA LÒGIC QUE EXISTEIXI, PERÒ NO FA PAS TANTS ANYS. EL CREA ADOBE

EL 1982.

• EL SOFTWARE DE DISSENY I PRE-IMPRESSIÓ ÉS CAPAÇ DE CREAR ARXIUS

POSTSCRIPT (PS), PERÒ LES IMPRESORES PER SÍ SOLES NO EL PODEN

DESCOMPRIMIR, I PER TANT ENTENDRE. NECESSITEN UN TRADUCTOR A NIVELL DE

HARDWARE, UN RIP (Raster Image Processor).

48


FORMATS

49


A0 841 x 1189 mm

A1 594 x 841 mm

A2 420 x 594 mm

A3 297 x 420 mm

A4 210 x 297 mm

A5 148,5 x 210 mm

Altres formats de DIGITAL:

SRA3 320 x 450 mm

INDIGO 320 x 460 mm

En la impressió de Gran Format s’empreen molts materials en bobina, i aquestes poden tenir

diferents amples, essent alguns del més utilitzats:

61, 122 cm per vinils de retolació

107, 127, 137, 152 cm per materials d’impressió

50


DEL BIT AL PIXEL

• ANOMENEM PIXEL A LA MÍNIMA UNITAT HOMOGÈNIA DE COLOR QUE FORMA PART

D’UNA IMATGE DIGITAL.

• LES IMATGES DIGITALS SÓN UN CONJUNT DE PIXELS PRESENTATS EN FORMA DE

MATRIU.

• CADA PIXEL POT CONTENIR UN VOLUM D’INFORMACIÓ O PROFUNDITAT DE

COLOR:

1 PIXEL DE 1 BIT = 21 = 2 colors, imatge monocroma o de BITMAP

1 PIXEL DE 2 BIT = 22 = 4 colors

1 PIXEL DE 4 BIT = 24 = 16 colors

1 PIXEL DE 8 BIT = 28 = 256 colors, imatge escala de grisos

• CADA BYTE EQUIVAL A 8 BITS, PER AIXÒ UNA IMATGE EN RGB TÉ 8 BITS PER

CANAL (24 BITS), O SIGUI 256 COLORS PER CADA CANAL R, G I B. UNA EN CMYK EN

TINDRÀ 32 EN TOTAL PELS 4 CANALS DE COLOR.

51


• 1000 Byte = 1 Megabytes 1000 Megabyte = 1 Gigabyte 1000 Gigabytes = 1 Terabyte

Són resultats arrodonint, ja que en realitat 1Mb = 1024 Bytes.

RESSOLUCIÓ

• LA RESSOLUCIÓ DETERMINA LA QUALITAT D’UNA IMATGE DIGITAL.

• ÉS EL GRAU DE DEFINICIÓ DE DETALL D’UNA IMATGE QUE POT REPRODUÏRSE,

POSTERIORMENT, AMB ELS DIFERENTS SISTEMES D’IMPRESSIÓ.

• PER TANT LA RESSOLUCIÓ NO DETERMINA LA

QUANTITAT DE PIXELS QUE TÉ UNA IMATGE, PERÒ EL

QUE SÍ DETERMINA ÉS COM REPARTIREM AQUESTS

PIXELS EN UNA DETERMINA UNITAT DE MESURA

D’ESPAI (CM, POLZADA).

• EN UN MATEIX ESPAI PODEM TENIR MÉS O MENYS

PIXELS, I AIXÒ ÉS EL QUE FARÀ QUE TINGUEM MÉS O

52


Número de pixels en el mateix

espai, i mostra de com es veu.

MENYS RESSOLUCIÓ, I QUE OBTINGUEM MÉS O MENYS

QUALITA EN LA REPRODUCCIÓ.

• ES MESURA EN dpi (pixels per polzada). 1 polzada= 2,54cm

53


RESSOLUCIÓ

• NO HI HA UNA SOLA RESSOLUCIÓ BONA, SINÓ QUE

AQUESTA DEPENDRÀ DEL DISPOSITIU DE

REPRODUCCIÓ.

• LA RESSOLUCIÓ D’IMATGE ES MESURA EN DPI (pixels per

polzada), IGUAL QUE LA DE PANTALLA.

• LA RESSOLUCIÓ D’IMPRESSIÓ ES MESURA EN PPI (Punts

per polzada).

• LES RESSOLUCIONS MÉS CONEGUDES SON:

- PANTALLA 72 dpi

- ARXIUS PER ÒFSET I DIGITAL PETIT FORMAT

COLOR 300 dpi

GRISOS 600/800 dpi

MONOCROM 100071200 dpi

- ARXIUS PER DIGITAL GRAN FORMAT 150 dpi

54


TRAMA

• LA TRAMA SORGEIX DE LA NECESSITAT DE

REPRESENTAR IMATGES DE TO CONTINU

(FOTOGRAFIES),

EN IMPRESSIÓ. PER AIXÒ NECESSITAREM IMPRIMIR

LA IMATGE EN PUNTS, QUE AMB L MIDA IDEAL SERAN

PERCEBUTS PER L’ULL HUMÀ COM A IMATGE CONTÍNUA,

AMB LES SEVES VARIACIONS DE TONALITAT (FOSC,

CLAR).

• EL PERCENTATGE DE PUNT ENS DETERMINARÀ LA

PROPORCIÓ DE PUNT SOBRE L’AREA A IMPRIMIR

TOTAL.

• EL PUNT DE LA TRAMA POT SER EL·LIPTIC, RODÓ, QUADRAT O LINEAL.

55


• LA TRAMA ESTOCÀSTICA O FM (per modulació de

freqüència) CONSISTEIX EN UTILITZAR MICROCEL·LES DE

FORMA ALEATÒRIA PER CREAR L’EFECTE D’IMATGE

CONTINUA.

TRAMA

• LA LINEATURA DE TRAMA SERÀ LA QUANTITAT DE LÍNIES

DE TRAMA O PUNTS QUE TINDREM PER A UNA UNITAT

DE MESURA LINIAL, CM O POLZADA.

• COM MÉS GRAN SIGUI LA LINEATURA DE TRAMA, MÉS QUALITAT EN LA

IMPRESSIÓ, PERÒ MÉS DIFICULTAT EN EL PROPI PROCÉS

D’IMPRESSIÓ.

L’ANGLE DE TRAMA ENS SERVEIX PER IMPRIMIR CADA

TINTA DE LA IMPRESSIÓ I QUE ENTRE TOTES LES TRAMES ENS FORMIN LA

IMATGE.

56


• LA DIFICULTAT EN LA REPRODUCCIÓ IMPRESA RESPECTE

A LA LINEATURA DE TRAMA ENS VINDRÀ DETERMINADA PEL

SISTEMA D’IMPRESIÓ I PEL TIPUS DE SUPORT A IMPRIMIR.

• COM MÉS LLIS I UNIFORME SIGUI EL SUPORT, MÉS PETITA

PODRÀ SER LA TRAMA, MÉS GRAN LA LINEATURA I PER

TANT MILLOR QUALITAT.

IMATGE MAPA DE BITS I VECTORIAL

• LES IMATGES DE TO CONTINU ES REPRESENTEN AMB TRAMA COM HEM VIST, I

ESTAN FORMADES PER PIXELS.

• PERÒ TAMBÉ PODEM FER DIBUIXOS BASATS EN

VECTORS, TIPUS IL·LUSTRACIONS, LOGOTIPS,

FORMES,...

• AIXÍ DONCS UNA IMATGE VECTORIAL SERÀ AQUELLA

QUE ESTÀ FORMADA PER OBJECTES GEOMÈTRICS

57


INDEPENDENTS (poligons, segments, arcs,...) CADASCUN D’ELLS DEFINIT PER

DIFERENTS ATRIBUTS MATEÀTICS DE FORMA, MIDA,

POSICIÓ, COLOR,...

• LA IMATGE BITMAP DEPENDRÀ DE LA SEVA

RESSOLUCIÓ PER PODER FER UNA BONA IMPRESSIÓ,

EN CANVI LA IMATGE VECTORIAL, EN SER VECTORS

SITUATS EN COORDENADES, ES PODEN AMPLIAR SENSE QUE PERDIN QUALITAT.

FORMATS D’ARXIU

• IMATGE BITMAP:

PSD, TIFF, EPS, JPEG, BMP, GIF, PNG, PICT, DCS, PDF, RAW,...

58


• IMATGE VECTORIAL:

AI, EPS, PDF, FH11, CDR,...

• MAQUETACIÓ:

INDD, QXD, AI, FH11, CDR, PDF,...

• PER IMATGES BITMAT ES RECOMANA EL TIFF O EPS,

SENSE COMPRIMIR I SENSE CAPES.

• PER IMATGE VECTORIAL EL AI O EPS D’ILLUSTRATOR.

• PER MAQUETACIÓ EL INDD D’INDESIGN.

COLOR

• LA PERCEPCIÓ DE L’ULL HUMÀ ES DONA A LA RETINA A TRAVÉS DE LES

CEL·LULES SENSIBLES ANOMENADES CONS. N’HI HA DE TRES TIPUS, ELS QUE

CAPTEN LA LLUM VERMELLA, LA VERDA I LA BLAVA.

59


• LA LONGITUD D’ONA ÉS LA DISTÀNCIA REAL QUE RECORRE UNA ONA EN UN

DETERMINAT TEMPS. CADA TIPUS DE COLOR TÉ UNA LONGITUD D’ONA

DIFERENT.

• L’ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC ABARCA TOTES LES LONGITUDS D’ONA QUE LA

LLUM POT TENIR, PERÒ L’ULL HUMÀ NOMÉS EN CAPTA UNA PART MOLT PETITA.

• LES ONES PROVINENTS DEL SOL INCIDEIXEN SOBRE UN OBJECTE. UNES ES

REFLECTEIXEN I D’ALTRES S’ABSORVEIXEN. NOMÉS LES REFLECTIDES LES

PODREM VEURE ELS HUMANS, I EN BASE A AIXÓ LI ASIGNEM UN COLOR O UN

ALTRE A L’OBJECTE.

COLOR

• COLOR ADITIU:

Colors primaris:

60


RGB (Red, Green, Blue)

S’utilitzen principalment en dispositius de

llum com pantalles, projectors, màquines

fotogràfiques,...

• COLOR SUBSTRACTIU:

Colors primaris:

CMY (Cian, Magenta, Yellow) S’utilitzen

principalment en impressió, pigments,

pintura,...

• L’ESPECTRE DE COLOR MÉS

SIMILAR AL DE L’ULL HUMÀ ÉS EL

LAB.

61


COLOR

• ESPAI DE COLOR LAB. L’utilitzarem en cas de fer

operacions entre altres espais de color o per agafar

colors de referència.

• ESPAI DE COLOR RGB. L’utilitzarem en dispositius

de digitalització com escaners i màquines de fotografia.

Els monitors treballen en RGB, però fan una simulació en

CMYK si cal.

• ESPAI DE COLOR CMYK. L’utilitzarem com a espai

en la preparació d’arxius d’impressió en dispositius que

imprimeixin en CMYK.

62


• Actualment es pot fer servir l’espai de color RGB per

determinats dispositius d’impressió en Digital, sempre que

estiguin preparats a tal efecte. Aquests segueixen utilitzant les

tintes en CMYK, però oprofiten que l’espectre RGB és més ampli

que el CMYK.

COLOR

• CADA DISPOSITIU TREBALLA AMB UNA PART

DE L’ESPECTRE, PER TANT DOS MONITORS

TREBALLARAN EN RGB, PERÒ CADASCUN SERÀ

CAPAÇ DE REPRESENTART UNA PART D’AQUEST

ESPECTRE.

AQUESTA PART QUE POT REPRESENTAR

L’ANOMENAREM GAMUT.

63


• A MÉS HI HA FACTORS EXTERNS QUE HI PODEN

INFLUIR, COM SON TEMPERATURA, HUMITAT, LLUM

AMBIENTAL,...

• TOTS ELS COLORS TENEN UNA CORRESPONDÈNCIA

EN ELS ALTRES ESPAIS DE COLOR, PERÒ NO SÓN EL

MATEIX, SINÓ EL MÉS SIMILAR.

• CADA COLOR TÉ UN OPOSAT SEU, EL COLOR

COMPLEMENTARI.

64


GESTIÓ DEL COLOR

• CALIBRACIÓ.

Intentar fer una correspondència entre els perfils de color de

tots els dispositius que intervenen en un determinat procés. Per

a fer-ho utilitzarem aparells com DENSITÓMETRE,

ESPECTROFOTÓMETRE,...

• PERFIL DE COLOR ICC.

Conjunt de dades que caracteritza a un determinat dispositiu

d’entrada o de sortida de color.

• Per una correcta gestió de color en un procés, caldrà

inevitablement fer una correcta gestió dels perfils de color de

tots els dispositius, tant a nivell de hardware com de software.

• En el pack de software d’ADOBE, hi ha dos possibilitats,

gestionar independentment els perfils de treball per RGB i

CMYK independentment a cada programari o fer-ho en

conjunt a través d’Adobe BRIDGE.

65


TIPOGRAFIES

66


• CADA ORDINADOR POT TENIR UNS ARXIUS DE TIPOGRAFIES

DIFERENTS.

• DUES TIPOGRAFIES AMB EL MATEIX NOM PODEN SER

DIFERENTS PER SER DE MATEIX FABRICANT PERÒ DIFERENT

VERSIÓ, DIFERENT FABRICANT, ESTAR MODIFICADES,...

• UTILITZAREM SEMPRE TIPOGRAFIES POSTSCRIPT O

COMPATIBLES.

• NO INSTAL·LAREM TOTES LES TIPOGRAFIES AL SISTEMA DEL

NOSTRE ORDINADOR, SINÓ QUE UTILITZAREM UN SOFTWARE

DE GESTIÓ DE TIPOGRAFIES, TIPUS SUITCASE FUSION.

• CAL VIGILAR AMB LA MIDA DELS TEXTES ALS DOCUMENTS, AMB

ELS COLORS DE TEXT EN QUADRICOMIES, SOBREIMPRESSIONS,

I EFECTES SOBRE TEXTES.

• SI CAL CONVERTIREM A TRAÇAT ELS TEXTES, O ADJUNTAREM

LES TIPOGRAFIES AMB LA NOSTRA FEINA, SI LA LLICÈNCIA HO

PERMET.


IMPRESSIÓ DIGITAL


UF3 - PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

I MEDIAMBIENTALS

S

69

C.P. IMPRESSIÓ DIGITAL • PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS I MEDIAMBIENTALS

PLANS I NORMES DE SEGURETAT I HIGIENE

• ORDENAMENT JURIDIC DE LA U.E.

• LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.

• REIALS DECRETS.

• REGLAMENT DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ

• ESTATUT DELS TREBALLADORS.

• NTP. NOTES TÈCNIQUES DE PREVENCIÓ.

• CONVENIS COL·LECTIUS.

• REGLAMENTS DE RÈGIM INTERIOR DE LES EMPRESES.

FACTORS I SITUACIONS DE RISC

• LLOC DE TREBALL.

70


Tot lloc de treball comporta risc, per petit que sigui, i cal estudiar cada cas en concret.

• MÀQUINES I EQUIPS DE TREBALL.

La manipulació de qualsevol màquina requereix coneixements i experiència, a banda d’una

determinada condició física, anímica i de concentració.

• INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES.

Moltes de les màquines que utilitzarem funcionen amb electricitat. FIns i tot els ordinadors.

També equipament indirecte, com la llum ambient, aires condicionats,...

• CONDICIONS AMBIENTALS: AGENTS FÍSICS, QUÍMICS I RISC DE FOC I

EXPLOSIONS.Cal extremar precaucions en les condicions ambientals extremes i com

poden afectar el nostre entorn labortal i a nosaltres mateixos.

• CÀRREGA I ORGANITZACIÓ DEL TREBALL.

Cal controlar els fluxes de treball i adaptar-los a la nostra realitat, calculant recursos i

materials necessaris, evitant una sobrecàrrega de treball, que pot influir negativament en el

control de riscos laborals, tant si estem davant un ordinador com movent palets de paper.

S

71


MITJANS I EQUIPS DE SEGURETAT

• Hi ha uns equips de seguretat generals, però cal avaluar cada cas per determinar els equips

concrets a cada lloc de treball.

• Amb les màquines dependrà del tipus de màquina. Guants per les mans, olleres, bandes de

protecció, barreres,...

• A les instalLacions elèctriques, proteccions per evitar-ne males manipulacions, instruccions

clares i concises molt visibles,... Caldran mitjans d’extinció de foc específics.

• Per les condicions ambientals, sostres amb vigues protegides, aires condicionats,

calefaccions, ventiladors, aspiradors, mascaretes de protecció individual,...

• Pel que fa a les condicions de treball, equips per minimitzar la sobrecàrrega com carretilles

elèctriques, roba i calçat adequat, seients ergonòmics, protectors de pantalles,...

• Els EPI’S seran necessaris depenent del tipus d’empresa, materials que manipuli i de

processos que realitzi.

• FORMACIÓ. Imprescindible en tots els àmbits anteriors.

72


SITUACIONS D’EMERGÈNCIA EN ELS PROCESSOS

• PRE-IMPRESSIÓ.

Internes: Qualsevol màquina (ordinador, escaner,...) que funciona amb electricitat pot fallar

tant mecànicament com per curt-circuit, i provocar un foc. Moltes hores en una cadira en ma

estat poden provocar lessions.

Externes: Procedents de l’exterior i que poden afectar a l’àrea on realitzem la feina. Caiguda

o precipitació des de nivells superiors.

• IMPRESSIÓ.

Les màquines poden causar danys físics per abrasió, pinçament, trencament,

arrossegament, cremades, tall,... També l’ús de determinats productes químics pot ser molt

perillós.

• POST-IMPRESSIÓ.

L’ús de màquines igual que en impressió, i l’ús de materials amb disolvent o químics

inflamables i/o corrosius,...

• MAGATZEM.

Si no emmagatzemem de forma correcta, podem provocar accidents greus, a banda del fet

que potser hem de fer moviments de grnas volums o pesos de forma inadeqüada.

S

73


RISC MEDIAMBIENTAL

• El risc mediambiental existeix, però n’hem de calcular l’abast, el motiu o acció que el

provoca i sobretot la forma d’eliminar-lo o minimitzarlo.

• Determinarem els perills, siguin els que siguin, petits o grans. El

perill és aquell origen que pot desencadenar en un risc real.

• Valorarem els riscos reals que el perill pot comportar, exemplificant

en xifres aproximades per entendre el seu abastament.

• Càlcul dels danys possibles en cada cas, tant danys globals com específics, intentant

assignar el dany a cada element danyat. També els efectes

secundàris.

• Caldrà calcular també la probabilitat de que en doni aquest dany

en una situació real.

• En base a tot això haurem de trobar metodologies d’anàlisi de riscos més adients a cada

risc específic.

74


PLANS DE SEGURETAT - EMERGÈNCIA

• SERVEIXEN PER ACTUAR EN CASOS D’EMERGÈNCIA, TALS COM INCENDIS,

EXPLOSIONS, ACCIDENTS AMB FERITS,...

• PER TAL QUE UN PLA DE SEGURETAT FUNCIONI HAURA DE SER:

- BÀSIC. Com més complicat més dificultats d’execució.

- FLEXIBLE. Si és massa rigid pot produïr situacions complexes.

- CONEGUT. No generarà dubtes.

- EXERCITAT. S’executarà amb més fluidesa.

- PROBAT. Evitem possibles errors o situacions de dubte.

- ACTUALITZAT. Si es pot millorar, sempre millor.

EQUIPAMENT D’EXTINCIÓ

• MANUALS. Extintors de foc normal i elèctric.

• FIXES. Hidrants equipats.

• SENYALITZACIÓ. Adequada a cada element i segons normativa.

S

75


76


BONES PRÀCTIQUES MEDIAMBIENTALS

• Realitzar campanyes informatives d’estalvi energètic.

• Configuració correcta del Salvapantalles.

• Apagar equips informàtics inactius, i configurar el modus estalvi d’energia.

• Registre de consum elèctric per màquina per determinar en quines àrees es pot estalviar.

• Evitar perdues de climatització millorant aillament.

• Col·locació correcta de termostats i bon ús sense extrems.

• Ús correcte dels sistemes d’il·luminació.

• Invertir en estalvi d’aigua industrial per reduir-ne el consum i la posterior depuració.

• Instal·lar circuits de refrigeració tancats, per estalviar aigua.

• Instal·Lar limitadors de presió i difusors als banys, així con aixetes amb temporitzador.

• Realitzar inspeccions de les instal·lacions, per prevenir fugues.

• Tenir en compte el factor mediambiental en adquirir nova maquinaria i/o consumibles.

• Optimització en la producció per controlar la creació de residus.

• Control d’emmagatzematge per evitar caducitats innecessaries.

• Utilitzar el menor gramatge possible i promoure ús de paper reciclat.

• Si cal, enviar els productes necessaris a empreses especialitzades en reciclatge.

• Reutilització de tot allò que es pugui per abaratir costos i contaminació innecessaris.

CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT IMPRESSIÓ DIGITAL …modul 1 - processos en arts grÀfiques esteve...

Documents

Transcript of CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT IMPRESSIÓ DIGITAL …modul 1 - processos en arts grÀfiques esteve...