CERVERÍ DE GIRONA(GUILLEM DE CERVERA)

Fet per Josep,Niki,Viki i Martí

BIOGRAFIA:

Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) va ser un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. En l’actualitat, es troba que es tracta del mateix trobador,

encara que hi ha alguns estudis que pensen que Guillem de Cervera es situa treinta anys abans que el Cerverí de Girona, per tant, troben que son diferents trobadors.

OBRES O COMPOSICIONS:

De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 119 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral.

Com ara us explicarà el meu company, les tematiques de les seves obres són: Tematica popular, obres amoroses,morals,religioses i narratives, i la darrere, els proverbis.

TEMÀTICA I ESTIL DE LES SEVES OBRES

✕Temàtica Popular: Escriu diverses composicions que tenen el seu origen en cançons populars com la viadeyra.

✕Obres Amoroses: Des de la típica pastorela a cançons com la dama idielitzada o segons diferents temàtiques

✕Obres Morals: Criticava principalment el estaments socials que hi havia entre les dues classes socials i destacant la conducta dels cavallers i alguns costums determinats, això fa que puguem considerar l´obra com una critica política.

✕Obres religioses: Una alba relisuiosa, composicions de alabanzes al la verge.

✕Obres narratives: Cinc obres de temàtica diversa: Oració del tot el dia, Maldit bien-dedo, Testament, La fabula del roncal, Sermón.

✕Els proverbis: Que consta 1197 quartets de veritables hexasilabes (aquesta llarga composició que tambe es sol dir versprovervials corresponend a Guillermo de Cervera). Va fer una obra dedicada als seus fills que hi havia consells de la vida on se explicaven mitjançant exemples de la vida o de la historia.

Vocabulari

Alba: Es un subgènere literari de la lírica tradicional y de lírica culta que descriu el disgust dels amants que en haver passat la nit junts, tenen que separar-se per al mati.

Alba relisuiosa: Es una variant del alba, estil trobadoresc condicionat per el contengut. En aquest estil es desitja que arribi el demà (símbol de la gloria divina de la gracia, de la verge). I es tem o es parla malament de la nit (símbols de temptacions pecats…) que es desitja que es termini.

Quartets: Es una estrofa de quatre vers de art major (buit o mes síl·labes per vers), amb rima constant, en el qual rimen el primer amb el quart i el segon amb el tercer.

Localització/contextualització:

El trobador català Guillem de Cervera conegut com Cerverí de Girona va treballar en entre l’any 1259 i 1285 en algunes obres literàries.

Ell vivia en Barcelona, i va fer carrera universitària allà.

TEMA

Aquest tema va de que la protagonista reb un missatge d’una tercera persona de la qual no vol que es casi amb el seu marit a on surten unes diverses raons perquè no es casi amb ell.

ANÀLISI DE LA FORMA(poema original):NO EL VULGUEU, EL FALS MARIT - figura retorica: (Viadera)Això és una viadera - 7aNo el vulgueu, el fals marit, - 8b

Jana delgada! -5cNo el vulgueu, qui ha perjurat,- 7di és un pec mal ensenyat, -7d

Jana delgada -5c.No el vulgueu el mal marit,- 8bque és un betzol ensopit, - 7b

Jana delgada. - 5cQue és un pec mal ensenyat -7d,no sigui per vós amat,-7d

Jana delgada. - 5cQue és un betzol ensopit, - 7bque no jegui amb vós al llit, - 8b

Jana delgada. - 5cNo sigui per vós amat, - 7dmés val l'altre, d'amagat, - 7d

Jana delgada. - 5cQue no jegui amb vós al llit. - 8bMolt més us hi val l'amic, - 7b

Jana delgada - 5c

ANÀLISI DEL CONTINGUT

En uns dels poemes fets pel poeta Cerverí de Girona, nosaltres hem destecat i hem vulgut tomar com exemple el de “No el vulgeu, el fals marit”.Bàsicament el seu analisis del contingut que te aquesta peça literaria es que en les tres primeres estrofes, s’utilitza una anàfora, per que així es doni una introducció a la situació de la protagonista, que rep un missatge d’una tercera persona en la cual no vol que es casi. Ja en la tercera, quarta i cinquena estrofa, ja es parla despectivament sobre el marit havent raons perque no es casi amb ell.

En la segona i tercera estrofa, es fa servir l’anàfora en el segon vers, mentres que a la quarta i cinquena s’empre a iniici d’estrofa. En les derreres estrofes, hi ha també una anàfora que no esta del tot ben definida degut a que canvia el temps verbal que se esteia utilitzant durant tot el poema. Aquest poema es una viadera degut a que l’últim vers de cada estrofa és una anàfora que es va repetint al llarg del poema.

CONCLUSIÓ

Els aspecte més important per nosaltres son les obres morals i la constant rima que te l´autor en el poema, una bona conjugació de les rimes (quartets)i la critica personal que te amb el estament de l´edat mitjana, sobretot el cavallers, on criticava les seves costums i les seves conductes. En definitiva ens agrada una bona rima d´una critica social de l´edat mitjana.