Cessa, cor meu, de preguntar

i assaja la lloança.

Només qui lloa trobarà

del seu dolor bonança,

car la cançó que neix al cor

bressa la terra i les estrelles

i transfigura les roselles

en immortals espigues d’or.

Fes, doncs, lloant, el teu camí,

des del matí fins a la posta.

Davant l’enigma del destí,

sigui el teu cant una resposta.

Joan Vinyoli