CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51...

38
CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello Curs 2006-2007 (Q1) Dr. Lambert F ERRERES I P ÉREZ GID HESPERIA LATINA U NIVERSITAT DE B ARCELONA

Transcript of CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51...

Page 1: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave

Pro Marcello

Curs 2006-2007 (Q1)

Dr Lambert FERRERES I PEacuteREZ

GID HESPERIA LATINA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

IacuteNDEX

PAgraveGINA

PRO MARCELLO

Introduccioacute 1

Bibliografia 3

Text llatiacute i notes 5

Elements de sintaxi

1 Lrsquoinfinitiu 23

2 El participi 29

3 Lrsquoadjectiu verbal en -ndus 35

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 1

M TUL∙LI CICEROacute En defensa de Marcel Introduccioacute Amb la derrota que Cegravesar infligeix als partidaris de Pompeu a Tapse a lrsquoAgravefrica

proconsular lrsquoabril del 46 aC acabava de fet la resistegravencia dels qui fins aleshores si

meacutes no de paraula havien defensat la legitimitat republicana De retorn a Roma Cegravesar

eacutes nomenat dictator per un periacuteode de deu anys El seu poder ha esdevingut

omniacutemode Perograve ni aleshores ni tampoc al llarg de lrsquoenfrontament civil que srsquoorigina

quan el mateix Cegravesar desafia la voluntat del senat i passa el Rubicoacute (gener del 49) la

seva actitud envers lrsquoadversari venccedilut es caracteritza per la revenja Ben al contrari

guiat per un hagravebil sentit drsquoEstat malda per apaivagar els efectes de lrsquoenfrontament tot

refrenant els excessos dels seus propis partidaris La indulgegravencia amb el contrari

srsquoexteacuten fins als meacutes destacats dels seus opositors com eacutes el cas de Ciceroacute Lrsquoorador

com a mostra de reconeixement puacuteblic pronuncia tres discursos anomenats cesarians

el tema dels quals eacutes lrsquoelogi de la generositat del vencedor El perdoacute concedit a Marc

Marcel nrsquoeacutes el pretext per al segon el Pro Marcello

M Marcel nascut al voltant del 94 aC pertanyia a una de les famiacutelies principals de la

gens Claudia En la seva formacioacute com a orador i com a jurista va rebre la influegravencia de

Ciceroacute amb qui malgrat la diferegravencia drsquoedat estableix un lligam drsquoamistat Per tradicioacute

familiar i per conviccioacute era defensor dels valors republicans i de lrsquoautoritat del senat

sobre les ambicions personals Per tant lrsquoenfrontament amb Cegravesar era absolut i en

donagrave prova fefaent durant el seu consolat el 51 aC Quan esclata la guerra civil marxa

de Roma amb els partidaris de Pompeu perograve no participa a la contesa Despreacutes de la

desfeta dels pompeians a Farsala lrsquoagost del 48 es retira en exili voluntari a Mitilene a

lrsquoilla de Lesbos on dedica el seu temps a lrsquoestudi Mai no va abdicar dels seus principis

i per aixograve mai no va sol∙licitar el perdoacute de Cegravesar Preferia la dignitat de lrsquoexili a una

submissioacute que considerava indigna i humiliant

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 2

Durant una sessioacute del senat el juliol del 46 Luci Calpurni Pisoacute sogre de Cegravesar no se

sap amb quin motiu va fer una al∙lusioacute a Marcel Aleshores el seu cosiacute germagrave Gai

Marcel es llanccedilagrave als peus del dictador tot implorant‐ne el perdoacute mentre que els

senadors srsquoalccedilaven com a mostra de solidaritat Cegravesar esmentagrave lrsquohostilitat que Marcel li

havia palesat quan el seu consolat i fins el perill que per a ell podia suposar el retorn de

qui en cap moment havia volgut reconciliar‐se perograve manifestagrave la seva anuegravencia si el

senat aixiacute ho volia Ciceroacute fent‐se integraverpret del sentir general improvisagrave un discurs

drsquoagraiumlment amb el qual posava fi a un llarg silenci de sis anys

____________________

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 3

BIBLIOGRAFIA Edicions criacutetiques

M Tulli Ciceronis orationes vol II Recognouit A C Clark Oxonii Clarendon Press 19182

Ciceacuteron Discours tome XVIII Texte eacutetabli et traduit par M Lob Paris ldquoLes Belles Lettresrdquo 1952

M Tulli Ciceronis pro M Marcello oratio M Pugliarello recognouit [Romae] Mondadori 1994

Edicions comentades

Cicerone Orazioni cesariane A cura di L Agnegraves Mondadori 1942

Cicerone LʹOrazione Pro Marcello Introduzione e note a cura di G Cortini ldquoScrittori latini commentati per le scuolerdquo Torino Societagrave Editrice Internazionale 1942

M Tulli Ciceronis Pro Marcello A cura di E Guerriero Firenze Marzocco 1947

Ciceacuteron Pro Marcello oratio = Pour Marcellus Eacutedition introduction et commentaire de M Ruch ldquoEacuterasme 16rdquo Paris Presses Universitaires de France 1965

Manuals de sintaxi i diccionaris

BASSOLS M Sintaxis Latina Madrid CSIC 199210

TRAINA A‐ BERTOTTI T Sintassi normativa della lingua latina Teoria Bologna Cappelli 19932

Diccionari llatiacutendashcatalagrave A SEVA dir Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 [citat DLC]

GAFFIOT F Dictionnaire latinndashfranccedilais Paris Hachette 1934 [eacutedition revue et augmenteacutee Paris Hachette 2000] [citat Gaffiot]

Abreviatures usuals

cf confer lsquocompareursquo op cit opus citatum lsquoobra citadarsquo sc scilicet lsquoogravebviamentrsquo su sub uoce lsquosota el lemarsquo uid uide lsquovegeursquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 5

M TVLLI CICERONIS PRO M MARCELLO ORATIO1

EXORDI

La clemegravencia de Cegravesar trenca el silenci de lrsquoorador I 1 Diuturni silenti patres conscripti quo eram his temporibus usus non timōre aliquo sed partim dolōre partim uerecundia finem hodiernus dies adtulit idemque initium quae uellem quaeque sentīrem meo pristino mōrĕ dīcēndĩ Tantam enim mansuetudinem tam inusitātam inauditamque clementiam tantum in summa potestāte rerum omnium modum tam denǐque incredibilem sapientiam ac paene diuīnam tacitus praeterīre nullo mōdō pōssũm

1 diuturni silenti depegraven de finem feia sis anys que lrsquoorador no parlava en puacuteblic bull quo uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull idemque referit a dies com a verb drsquoaquesta segona principal es pot sobreentendre attulit o beacute fuit bull quae uellem quaeque sentirem uid Bassols II sectsect 171‐173 lrsquoimperfet estagrave reclamat pel pretegraverit perfet de la principal (consecutio temporum) uid Traina‐Bertotti sect 319 bull more uid Bassols I sectsect 117‐1181 bull summa potestate lsquolrsquoautoritat meacutes granrsquo referint‐se a Cegravesar el concepte que representa el cagraverrec en lloc de la persona que lrsquoocupa (metoniacutemia) bull rerum sembla meacutes adequat com a complement de modum que no pas de potestate

2 M enim Marcello uobis patres conscripti reique publicae reddito non illīus solum sed etiam meam uocem et auctoritātem uobis et rei publicae conseruātam ac rēstĭtūtām pŭtotilde Dolēbam enim patres conscripti et uehementer angēbar uirum talem cum in eādem causa in qua ego fuisset non in eādem ēssĕ fōrtūnatilde nec mihi persuadēre poteram nec fas esse ducēbam uersāri me in nostro uetere curriculo illo aemulo atque imitatōre studiōrum ac labōrum meōrum quasi quodam socio a me et cŏmĭtĕ dīstrāctotilde Ergo et mihi meae pristinae uitae consuetudinem C Caesar interclūsam aperuisti et his omnibus ad bene de re publica sperandum quasi signum aliquod sūstŭlīstĩ

2 M Marcello reddito uid Bassols I sect 135‐136 bull uocem et auctoritatem la capacitat dels senadors drsquointervenir en les sessions del senat i de sancionar els decrets drsquoun cogravensol o drsquoun altre magistrat bull conseruatam et restitutam [esse] eacutes frequumlent lrsquoomissioacute de lrsquoauxiliar en les formes no personals sintegravetiques (compostes) bull dolebam et uehementer angebar ambdoacutes complementats per la construccioacute drsquoinfinitiu angebar eacutes en veu mediopassiva (cf la veu mitja del grec) amb sentit reflexiu uid Traina‐Bertotti sect 262 c la construccioacute drsquoinfinitiu que en depegraven es pot interpretar com acusatiu de relacioacute lsquoem sentia turmentat pel que fa a = pel fet quersquo un uacutes anagraveleg per exemple a Ciceroacute Brut 7 angor animo non consili armis egere rem

1 Text llatiacute del Pro Marcello revisat per L Ferreres

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

publicam bull causa lsquoopcioacute poliacuteticarsquo bull nec mihi curriculo la construccioacute drsquoinfinitiu uersari me eacutes alhora objecte de persuadere (uid DLC su lsquopersuadeorsquo 2) i subjecte drsquoesse uid Elements de sintaxi Lrsquoinfinitiu sect 25 ac duco lsquoconsiderarrsquo literal lsquoni podia convencer‐me ni considerava que fos liacutecit que jo em dediqueacutes a la nostra [drsquoell i de Marcel] activitat drsquoabansrsquo bull illo distracto uid Elements de sintaxi El participi sect 14 bull quasi eacutes adverbi bull signum aliquod sustulisti lsquohas aixecat un estendartrsquo imatge militar lrsquoestendart hissat a la tenda del comandant indicava lrsquoinici de la batalla aquiacute eacutes la batalla per recuperar la confianccedila en la repuacuteblica

3 Intellectum est enim mihi quidem in multis et maxume in me ipso sed paulo ante omnibus cum M Marcellum senatui reique publicae concessisti commemorātis praesertim offensionibus te auctoritātem huius ordinis dignitatemque rei publicae tuis uel doloribus uel suspicionibus āntĕfērrẽ Ille quidem fructum omnis ante actae uitae hodierno die maxumum cepit cum summo consensu senātus tum iudicio tuo grauīssĭmo ēt māxŭmotilde Ex quo profecto intellegis quanta in dato beneficio sit laus cum in accepto sit tāntă glōrĭatilde

3 mihi omnibus uid Bassols I sect 100 bull in multis in me ipso lsquopel que fa a molts [adversaris] pel que fa a mi mateixrsquo in expressa relacioacute uid DLC su lsquoinrsquo II6 eacutes a dir de la manera com Cegravesar tracta els seus antics adversaris tothom compreacuten que per a ell eacutes meacutes important lrsquointeregraves puacuteblic que no els seus sentiments bull maxume uid A Molina Iniciacioacuten a la foneacutetica fonologiacutea y morfologiacutea latinas ed E Borrell Barcelona UB 1993 sect 402 bull commemoratis offensionibus abans drsquoanunciar el perdoacute de Marcel (paulo ante) Cegravesar havia fet esment de les ofenses que aquest quan havia estat cogravensol li havia infligit bull huius ordinis lrsquoordre senatorial els senadors bull fructum lsquorecompensarsquo lsquoreconeixementrsquo bull iudicio lsquodecisioacutersquo de perdonar Marcel que Cegravesar ha pres observeu que el consens del senat eacutes qualificat de sumo la decisioacute de Cegravesar de maxumo bull ex quo uid Bassols II sectsect 241‐242 Traina‐Bertotti sect 352 Gaffiot su lsquoexrsquo III4 bull dato accepto uid Elements de sintaxi El participi sect 15 bull sit subjuntiu per atraccioacute uid Traina‐Bertotti sectsect 314‐315

4 Est uero fortunātus ille cuius ex salūte non minor paene ad omnis quam ad illum uentūra sit laetĭtĭă pēruēnĕrĩt Quod quidem merito atque optimo iūrĕ cōntĭgĩt Quis enim est illo aut nobilitāte aut probitāte aut optimārum artium studio aut innocentia aut ullo in laudis gĕnĕrĕ prāestāntĭotilder

PRIMERA PART EVOCACIOacute DEL PASSAT

La glograveria de Cegravesar eacutes gran perograve encara ho eacutes meacutes aquella que li reporta la seva indulgegravencia El fet drsquohaver estat capaccedil de superar una rancuacutenia justificada eacutes una victograveria exclusivament seva

II Nullīus tantum flumen est ingeni nulla dicendi aut scribendi tanta uis tantaque copia quae non dicam exornāre sed enarrāre C Caesar res tuas gēstās pōssĩt Tamen hoc adfirmo mdashet pace dicam tuamdash nullam in his esse laudem ampliōrem quam eam quam hodierno die cōnsĕcūtŭs ẽs

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 6

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 2: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

IacuteNDEX

PAgraveGINA

PRO MARCELLO

Introduccioacute 1

Bibliografia 3

Text llatiacute i notes 5

Elements de sintaxi

1 Lrsquoinfinitiu 23

2 El participi 29

3 Lrsquoadjectiu verbal en -ndus 35

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 1

M TUL∙LI CICEROacute En defensa de Marcel Introduccioacute Amb la derrota que Cegravesar infligeix als partidaris de Pompeu a Tapse a lrsquoAgravefrica

proconsular lrsquoabril del 46 aC acabava de fet la resistegravencia dels qui fins aleshores si

meacutes no de paraula havien defensat la legitimitat republicana De retorn a Roma Cegravesar

eacutes nomenat dictator per un periacuteode de deu anys El seu poder ha esdevingut

omniacutemode Perograve ni aleshores ni tampoc al llarg de lrsquoenfrontament civil que srsquoorigina

quan el mateix Cegravesar desafia la voluntat del senat i passa el Rubicoacute (gener del 49) la

seva actitud envers lrsquoadversari venccedilut es caracteritza per la revenja Ben al contrari

guiat per un hagravebil sentit drsquoEstat malda per apaivagar els efectes de lrsquoenfrontament tot

refrenant els excessos dels seus propis partidaris La indulgegravencia amb el contrari

srsquoexteacuten fins als meacutes destacats dels seus opositors com eacutes el cas de Ciceroacute Lrsquoorador

com a mostra de reconeixement puacuteblic pronuncia tres discursos anomenats cesarians

el tema dels quals eacutes lrsquoelogi de la generositat del vencedor El perdoacute concedit a Marc

Marcel nrsquoeacutes el pretext per al segon el Pro Marcello

M Marcel nascut al voltant del 94 aC pertanyia a una de les famiacutelies principals de la

gens Claudia En la seva formacioacute com a orador i com a jurista va rebre la influegravencia de

Ciceroacute amb qui malgrat la diferegravencia drsquoedat estableix un lligam drsquoamistat Per tradicioacute

familiar i per conviccioacute era defensor dels valors republicans i de lrsquoautoritat del senat

sobre les ambicions personals Per tant lrsquoenfrontament amb Cegravesar era absolut i en

donagrave prova fefaent durant el seu consolat el 51 aC Quan esclata la guerra civil marxa

de Roma amb els partidaris de Pompeu perograve no participa a la contesa Despreacutes de la

desfeta dels pompeians a Farsala lrsquoagost del 48 es retira en exili voluntari a Mitilene a

lrsquoilla de Lesbos on dedica el seu temps a lrsquoestudi Mai no va abdicar dels seus principis

i per aixograve mai no va sol∙licitar el perdoacute de Cegravesar Preferia la dignitat de lrsquoexili a una

submissioacute que considerava indigna i humiliant

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 2

Durant una sessioacute del senat el juliol del 46 Luci Calpurni Pisoacute sogre de Cegravesar no se

sap amb quin motiu va fer una al∙lusioacute a Marcel Aleshores el seu cosiacute germagrave Gai

Marcel es llanccedilagrave als peus del dictador tot implorant‐ne el perdoacute mentre que els

senadors srsquoalccedilaven com a mostra de solidaritat Cegravesar esmentagrave lrsquohostilitat que Marcel li

havia palesat quan el seu consolat i fins el perill que per a ell podia suposar el retorn de

qui en cap moment havia volgut reconciliar‐se perograve manifestagrave la seva anuegravencia si el

senat aixiacute ho volia Ciceroacute fent‐se integraverpret del sentir general improvisagrave un discurs

drsquoagraiumlment amb el qual posava fi a un llarg silenci de sis anys

____________________

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 3

BIBLIOGRAFIA Edicions criacutetiques

M Tulli Ciceronis orationes vol II Recognouit A C Clark Oxonii Clarendon Press 19182

Ciceacuteron Discours tome XVIII Texte eacutetabli et traduit par M Lob Paris ldquoLes Belles Lettresrdquo 1952

M Tulli Ciceronis pro M Marcello oratio M Pugliarello recognouit [Romae] Mondadori 1994

Edicions comentades

Cicerone Orazioni cesariane A cura di L Agnegraves Mondadori 1942

Cicerone LʹOrazione Pro Marcello Introduzione e note a cura di G Cortini ldquoScrittori latini commentati per le scuolerdquo Torino Societagrave Editrice Internazionale 1942

M Tulli Ciceronis Pro Marcello A cura di E Guerriero Firenze Marzocco 1947

Ciceacuteron Pro Marcello oratio = Pour Marcellus Eacutedition introduction et commentaire de M Ruch ldquoEacuterasme 16rdquo Paris Presses Universitaires de France 1965

Manuals de sintaxi i diccionaris

BASSOLS M Sintaxis Latina Madrid CSIC 199210

TRAINA A‐ BERTOTTI T Sintassi normativa della lingua latina Teoria Bologna Cappelli 19932

Diccionari llatiacutendashcatalagrave A SEVA dir Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 [citat DLC]

GAFFIOT F Dictionnaire latinndashfranccedilais Paris Hachette 1934 [eacutedition revue et augmenteacutee Paris Hachette 2000] [citat Gaffiot]

Abreviatures usuals

cf confer lsquocompareursquo op cit opus citatum lsquoobra citadarsquo sc scilicet lsquoogravebviamentrsquo su sub uoce lsquosota el lemarsquo uid uide lsquovegeursquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 5

M TVLLI CICERONIS PRO M MARCELLO ORATIO1

EXORDI

La clemegravencia de Cegravesar trenca el silenci de lrsquoorador I 1 Diuturni silenti patres conscripti quo eram his temporibus usus non timōre aliquo sed partim dolōre partim uerecundia finem hodiernus dies adtulit idemque initium quae uellem quaeque sentīrem meo pristino mōrĕ dīcēndĩ Tantam enim mansuetudinem tam inusitātam inauditamque clementiam tantum in summa potestāte rerum omnium modum tam denǐque incredibilem sapientiam ac paene diuīnam tacitus praeterīre nullo mōdō pōssũm

1 diuturni silenti depegraven de finem feia sis anys que lrsquoorador no parlava en puacuteblic bull quo uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull idemque referit a dies com a verb drsquoaquesta segona principal es pot sobreentendre attulit o beacute fuit bull quae uellem quaeque sentirem uid Bassols II sectsect 171‐173 lrsquoimperfet estagrave reclamat pel pretegraverit perfet de la principal (consecutio temporum) uid Traina‐Bertotti sect 319 bull more uid Bassols I sectsect 117‐1181 bull summa potestate lsquolrsquoautoritat meacutes granrsquo referint‐se a Cegravesar el concepte que representa el cagraverrec en lloc de la persona que lrsquoocupa (metoniacutemia) bull rerum sembla meacutes adequat com a complement de modum que no pas de potestate

2 M enim Marcello uobis patres conscripti reique publicae reddito non illīus solum sed etiam meam uocem et auctoritātem uobis et rei publicae conseruātam ac rēstĭtūtām pŭtotilde Dolēbam enim patres conscripti et uehementer angēbar uirum talem cum in eādem causa in qua ego fuisset non in eādem ēssĕ fōrtūnatilde nec mihi persuadēre poteram nec fas esse ducēbam uersāri me in nostro uetere curriculo illo aemulo atque imitatōre studiōrum ac labōrum meōrum quasi quodam socio a me et cŏmĭtĕ dīstrāctotilde Ergo et mihi meae pristinae uitae consuetudinem C Caesar interclūsam aperuisti et his omnibus ad bene de re publica sperandum quasi signum aliquod sūstŭlīstĩ

2 M Marcello reddito uid Bassols I sect 135‐136 bull uocem et auctoritatem la capacitat dels senadors drsquointervenir en les sessions del senat i de sancionar els decrets drsquoun cogravensol o drsquoun altre magistrat bull conseruatam et restitutam [esse] eacutes frequumlent lrsquoomissioacute de lrsquoauxiliar en les formes no personals sintegravetiques (compostes) bull dolebam et uehementer angebar ambdoacutes complementats per la construccioacute drsquoinfinitiu angebar eacutes en veu mediopassiva (cf la veu mitja del grec) amb sentit reflexiu uid Traina‐Bertotti sect 262 c la construccioacute drsquoinfinitiu que en depegraven es pot interpretar com acusatiu de relacioacute lsquoem sentia turmentat pel que fa a = pel fet quersquo un uacutes anagraveleg per exemple a Ciceroacute Brut 7 angor animo non consili armis egere rem

1 Text llatiacute del Pro Marcello revisat per L Ferreres

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

publicam bull causa lsquoopcioacute poliacuteticarsquo bull nec mihi curriculo la construccioacute drsquoinfinitiu uersari me eacutes alhora objecte de persuadere (uid DLC su lsquopersuadeorsquo 2) i subjecte drsquoesse uid Elements de sintaxi Lrsquoinfinitiu sect 25 ac duco lsquoconsiderarrsquo literal lsquoni podia convencer‐me ni considerava que fos liacutecit que jo em dediqueacutes a la nostra [drsquoell i de Marcel] activitat drsquoabansrsquo bull illo distracto uid Elements de sintaxi El participi sect 14 bull quasi eacutes adverbi bull signum aliquod sustulisti lsquohas aixecat un estendartrsquo imatge militar lrsquoestendart hissat a la tenda del comandant indicava lrsquoinici de la batalla aquiacute eacutes la batalla per recuperar la confianccedila en la repuacuteblica

3 Intellectum est enim mihi quidem in multis et maxume in me ipso sed paulo ante omnibus cum M Marcellum senatui reique publicae concessisti commemorātis praesertim offensionibus te auctoritātem huius ordinis dignitatemque rei publicae tuis uel doloribus uel suspicionibus āntĕfērrẽ Ille quidem fructum omnis ante actae uitae hodierno die maxumum cepit cum summo consensu senātus tum iudicio tuo grauīssĭmo ēt māxŭmotilde Ex quo profecto intellegis quanta in dato beneficio sit laus cum in accepto sit tāntă glōrĭatilde

3 mihi omnibus uid Bassols I sect 100 bull in multis in me ipso lsquopel que fa a molts [adversaris] pel que fa a mi mateixrsquo in expressa relacioacute uid DLC su lsquoinrsquo II6 eacutes a dir de la manera com Cegravesar tracta els seus antics adversaris tothom compreacuten que per a ell eacutes meacutes important lrsquointeregraves puacuteblic que no els seus sentiments bull maxume uid A Molina Iniciacioacuten a la foneacutetica fonologiacutea y morfologiacutea latinas ed E Borrell Barcelona UB 1993 sect 402 bull commemoratis offensionibus abans drsquoanunciar el perdoacute de Marcel (paulo ante) Cegravesar havia fet esment de les ofenses que aquest quan havia estat cogravensol li havia infligit bull huius ordinis lrsquoordre senatorial els senadors bull fructum lsquorecompensarsquo lsquoreconeixementrsquo bull iudicio lsquodecisioacutersquo de perdonar Marcel que Cegravesar ha pres observeu que el consens del senat eacutes qualificat de sumo la decisioacute de Cegravesar de maxumo bull ex quo uid Bassols II sectsect 241‐242 Traina‐Bertotti sect 352 Gaffiot su lsquoexrsquo III4 bull dato accepto uid Elements de sintaxi El participi sect 15 bull sit subjuntiu per atraccioacute uid Traina‐Bertotti sectsect 314‐315

4 Est uero fortunātus ille cuius ex salūte non minor paene ad omnis quam ad illum uentūra sit laetĭtĭă pēruēnĕrĩt Quod quidem merito atque optimo iūrĕ cōntĭgĩt Quis enim est illo aut nobilitāte aut probitāte aut optimārum artium studio aut innocentia aut ullo in laudis gĕnĕrĕ prāestāntĭotilder

PRIMERA PART EVOCACIOacute DEL PASSAT

La glograveria de Cegravesar eacutes gran perograve encara ho eacutes meacutes aquella que li reporta la seva indulgegravencia El fet drsquohaver estat capaccedil de superar una rancuacutenia justificada eacutes una victograveria exclusivament seva

II Nullīus tantum flumen est ingeni nulla dicendi aut scribendi tanta uis tantaque copia quae non dicam exornāre sed enarrāre C Caesar res tuas gēstās pōssĩt Tamen hoc adfirmo mdashet pace dicam tuamdash nullam in his esse laudem ampliōrem quam eam quam hodierno die cōnsĕcūtŭs ẽs

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 6

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 3: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

IacuteNDEX

PAgraveGINA

PRO MARCELLO

Introduccioacute 1

Bibliografia 3

Text llatiacute i notes 5

Elements de sintaxi

1 Lrsquoinfinitiu 23

2 El participi 29

3 Lrsquoadjectiu verbal en -ndus 35

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 1

M TUL∙LI CICEROacute En defensa de Marcel Introduccioacute Amb la derrota que Cegravesar infligeix als partidaris de Pompeu a Tapse a lrsquoAgravefrica

proconsular lrsquoabril del 46 aC acabava de fet la resistegravencia dels qui fins aleshores si

meacutes no de paraula havien defensat la legitimitat republicana De retorn a Roma Cegravesar

eacutes nomenat dictator per un periacuteode de deu anys El seu poder ha esdevingut

omniacutemode Perograve ni aleshores ni tampoc al llarg de lrsquoenfrontament civil que srsquoorigina

quan el mateix Cegravesar desafia la voluntat del senat i passa el Rubicoacute (gener del 49) la

seva actitud envers lrsquoadversari venccedilut es caracteritza per la revenja Ben al contrari

guiat per un hagravebil sentit drsquoEstat malda per apaivagar els efectes de lrsquoenfrontament tot

refrenant els excessos dels seus propis partidaris La indulgegravencia amb el contrari

srsquoexteacuten fins als meacutes destacats dels seus opositors com eacutes el cas de Ciceroacute Lrsquoorador

com a mostra de reconeixement puacuteblic pronuncia tres discursos anomenats cesarians

el tema dels quals eacutes lrsquoelogi de la generositat del vencedor El perdoacute concedit a Marc

Marcel nrsquoeacutes el pretext per al segon el Pro Marcello

M Marcel nascut al voltant del 94 aC pertanyia a una de les famiacutelies principals de la

gens Claudia En la seva formacioacute com a orador i com a jurista va rebre la influegravencia de

Ciceroacute amb qui malgrat la diferegravencia drsquoedat estableix un lligam drsquoamistat Per tradicioacute

familiar i per conviccioacute era defensor dels valors republicans i de lrsquoautoritat del senat

sobre les ambicions personals Per tant lrsquoenfrontament amb Cegravesar era absolut i en

donagrave prova fefaent durant el seu consolat el 51 aC Quan esclata la guerra civil marxa

de Roma amb els partidaris de Pompeu perograve no participa a la contesa Despreacutes de la

desfeta dels pompeians a Farsala lrsquoagost del 48 es retira en exili voluntari a Mitilene a

lrsquoilla de Lesbos on dedica el seu temps a lrsquoestudi Mai no va abdicar dels seus principis

i per aixograve mai no va sol∙licitar el perdoacute de Cegravesar Preferia la dignitat de lrsquoexili a una

submissioacute que considerava indigna i humiliant

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 2

Durant una sessioacute del senat el juliol del 46 Luci Calpurni Pisoacute sogre de Cegravesar no se

sap amb quin motiu va fer una al∙lusioacute a Marcel Aleshores el seu cosiacute germagrave Gai

Marcel es llanccedilagrave als peus del dictador tot implorant‐ne el perdoacute mentre que els

senadors srsquoalccedilaven com a mostra de solidaritat Cegravesar esmentagrave lrsquohostilitat que Marcel li

havia palesat quan el seu consolat i fins el perill que per a ell podia suposar el retorn de

qui en cap moment havia volgut reconciliar‐se perograve manifestagrave la seva anuegravencia si el

senat aixiacute ho volia Ciceroacute fent‐se integraverpret del sentir general improvisagrave un discurs

drsquoagraiumlment amb el qual posava fi a un llarg silenci de sis anys

____________________

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 3

BIBLIOGRAFIA Edicions criacutetiques

M Tulli Ciceronis orationes vol II Recognouit A C Clark Oxonii Clarendon Press 19182

Ciceacuteron Discours tome XVIII Texte eacutetabli et traduit par M Lob Paris ldquoLes Belles Lettresrdquo 1952

M Tulli Ciceronis pro M Marcello oratio M Pugliarello recognouit [Romae] Mondadori 1994

Edicions comentades

Cicerone Orazioni cesariane A cura di L Agnegraves Mondadori 1942

Cicerone LʹOrazione Pro Marcello Introduzione e note a cura di G Cortini ldquoScrittori latini commentati per le scuolerdquo Torino Societagrave Editrice Internazionale 1942

M Tulli Ciceronis Pro Marcello A cura di E Guerriero Firenze Marzocco 1947

Ciceacuteron Pro Marcello oratio = Pour Marcellus Eacutedition introduction et commentaire de M Ruch ldquoEacuterasme 16rdquo Paris Presses Universitaires de France 1965

Manuals de sintaxi i diccionaris

BASSOLS M Sintaxis Latina Madrid CSIC 199210

TRAINA A‐ BERTOTTI T Sintassi normativa della lingua latina Teoria Bologna Cappelli 19932

Diccionari llatiacutendashcatalagrave A SEVA dir Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 [citat DLC]

GAFFIOT F Dictionnaire latinndashfranccedilais Paris Hachette 1934 [eacutedition revue et augmenteacutee Paris Hachette 2000] [citat Gaffiot]

Abreviatures usuals

cf confer lsquocompareursquo op cit opus citatum lsquoobra citadarsquo sc scilicet lsquoogravebviamentrsquo su sub uoce lsquosota el lemarsquo uid uide lsquovegeursquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 5

M TVLLI CICERONIS PRO M MARCELLO ORATIO1

EXORDI

La clemegravencia de Cegravesar trenca el silenci de lrsquoorador I 1 Diuturni silenti patres conscripti quo eram his temporibus usus non timōre aliquo sed partim dolōre partim uerecundia finem hodiernus dies adtulit idemque initium quae uellem quaeque sentīrem meo pristino mōrĕ dīcēndĩ Tantam enim mansuetudinem tam inusitātam inauditamque clementiam tantum in summa potestāte rerum omnium modum tam denǐque incredibilem sapientiam ac paene diuīnam tacitus praeterīre nullo mōdō pōssũm

1 diuturni silenti depegraven de finem feia sis anys que lrsquoorador no parlava en puacuteblic bull quo uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull idemque referit a dies com a verb drsquoaquesta segona principal es pot sobreentendre attulit o beacute fuit bull quae uellem quaeque sentirem uid Bassols II sectsect 171‐173 lrsquoimperfet estagrave reclamat pel pretegraverit perfet de la principal (consecutio temporum) uid Traina‐Bertotti sect 319 bull more uid Bassols I sectsect 117‐1181 bull summa potestate lsquolrsquoautoritat meacutes granrsquo referint‐se a Cegravesar el concepte que representa el cagraverrec en lloc de la persona que lrsquoocupa (metoniacutemia) bull rerum sembla meacutes adequat com a complement de modum que no pas de potestate

2 M enim Marcello uobis patres conscripti reique publicae reddito non illīus solum sed etiam meam uocem et auctoritātem uobis et rei publicae conseruātam ac rēstĭtūtām pŭtotilde Dolēbam enim patres conscripti et uehementer angēbar uirum talem cum in eādem causa in qua ego fuisset non in eādem ēssĕ fōrtūnatilde nec mihi persuadēre poteram nec fas esse ducēbam uersāri me in nostro uetere curriculo illo aemulo atque imitatōre studiōrum ac labōrum meōrum quasi quodam socio a me et cŏmĭtĕ dīstrāctotilde Ergo et mihi meae pristinae uitae consuetudinem C Caesar interclūsam aperuisti et his omnibus ad bene de re publica sperandum quasi signum aliquod sūstŭlīstĩ

2 M Marcello reddito uid Bassols I sect 135‐136 bull uocem et auctoritatem la capacitat dels senadors drsquointervenir en les sessions del senat i de sancionar els decrets drsquoun cogravensol o drsquoun altre magistrat bull conseruatam et restitutam [esse] eacutes frequumlent lrsquoomissioacute de lrsquoauxiliar en les formes no personals sintegravetiques (compostes) bull dolebam et uehementer angebar ambdoacutes complementats per la construccioacute drsquoinfinitiu angebar eacutes en veu mediopassiva (cf la veu mitja del grec) amb sentit reflexiu uid Traina‐Bertotti sect 262 c la construccioacute drsquoinfinitiu que en depegraven es pot interpretar com acusatiu de relacioacute lsquoem sentia turmentat pel que fa a = pel fet quersquo un uacutes anagraveleg per exemple a Ciceroacute Brut 7 angor animo non consili armis egere rem

1 Text llatiacute del Pro Marcello revisat per L Ferreres

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

publicam bull causa lsquoopcioacute poliacuteticarsquo bull nec mihi curriculo la construccioacute drsquoinfinitiu uersari me eacutes alhora objecte de persuadere (uid DLC su lsquopersuadeorsquo 2) i subjecte drsquoesse uid Elements de sintaxi Lrsquoinfinitiu sect 25 ac duco lsquoconsiderarrsquo literal lsquoni podia convencer‐me ni considerava que fos liacutecit que jo em dediqueacutes a la nostra [drsquoell i de Marcel] activitat drsquoabansrsquo bull illo distracto uid Elements de sintaxi El participi sect 14 bull quasi eacutes adverbi bull signum aliquod sustulisti lsquohas aixecat un estendartrsquo imatge militar lrsquoestendart hissat a la tenda del comandant indicava lrsquoinici de la batalla aquiacute eacutes la batalla per recuperar la confianccedila en la repuacuteblica

3 Intellectum est enim mihi quidem in multis et maxume in me ipso sed paulo ante omnibus cum M Marcellum senatui reique publicae concessisti commemorātis praesertim offensionibus te auctoritātem huius ordinis dignitatemque rei publicae tuis uel doloribus uel suspicionibus āntĕfērrẽ Ille quidem fructum omnis ante actae uitae hodierno die maxumum cepit cum summo consensu senātus tum iudicio tuo grauīssĭmo ēt māxŭmotilde Ex quo profecto intellegis quanta in dato beneficio sit laus cum in accepto sit tāntă glōrĭatilde

3 mihi omnibus uid Bassols I sect 100 bull in multis in me ipso lsquopel que fa a molts [adversaris] pel que fa a mi mateixrsquo in expressa relacioacute uid DLC su lsquoinrsquo II6 eacutes a dir de la manera com Cegravesar tracta els seus antics adversaris tothom compreacuten que per a ell eacutes meacutes important lrsquointeregraves puacuteblic que no els seus sentiments bull maxume uid A Molina Iniciacioacuten a la foneacutetica fonologiacutea y morfologiacutea latinas ed E Borrell Barcelona UB 1993 sect 402 bull commemoratis offensionibus abans drsquoanunciar el perdoacute de Marcel (paulo ante) Cegravesar havia fet esment de les ofenses que aquest quan havia estat cogravensol li havia infligit bull huius ordinis lrsquoordre senatorial els senadors bull fructum lsquorecompensarsquo lsquoreconeixementrsquo bull iudicio lsquodecisioacutersquo de perdonar Marcel que Cegravesar ha pres observeu que el consens del senat eacutes qualificat de sumo la decisioacute de Cegravesar de maxumo bull ex quo uid Bassols II sectsect 241‐242 Traina‐Bertotti sect 352 Gaffiot su lsquoexrsquo III4 bull dato accepto uid Elements de sintaxi El participi sect 15 bull sit subjuntiu per atraccioacute uid Traina‐Bertotti sectsect 314‐315

4 Est uero fortunātus ille cuius ex salūte non minor paene ad omnis quam ad illum uentūra sit laetĭtĭă pēruēnĕrĩt Quod quidem merito atque optimo iūrĕ cōntĭgĩt Quis enim est illo aut nobilitāte aut probitāte aut optimārum artium studio aut innocentia aut ullo in laudis gĕnĕrĕ prāestāntĭotilder

PRIMERA PART EVOCACIOacute DEL PASSAT

La glograveria de Cegravesar eacutes gran perograve encara ho eacutes meacutes aquella que li reporta la seva indulgegravencia El fet drsquohaver estat capaccedil de superar una rancuacutenia justificada eacutes una victograveria exclusivament seva

II Nullīus tantum flumen est ingeni nulla dicendi aut scribendi tanta uis tantaque copia quae non dicam exornāre sed enarrāre C Caesar res tuas gēstās pōssĩt Tamen hoc adfirmo mdashet pace dicam tuamdash nullam in his esse laudem ampliōrem quam eam quam hodierno die cōnsĕcūtŭs ẽs

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 6

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 4: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 1

M TUL∙LI CICEROacute En defensa de Marcel Introduccioacute Amb la derrota que Cegravesar infligeix als partidaris de Pompeu a Tapse a lrsquoAgravefrica

proconsular lrsquoabril del 46 aC acabava de fet la resistegravencia dels qui fins aleshores si

meacutes no de paraula havien defensat la legitimitat republicana De retorn a Roma Cegravesar

eacutes nomenat dictator per un periacuteode de deu anys El seu poder ha esdevingut

omniacutemode Perograve ni aleshores ni tampoc al llarg de lrsquoenfrontament civil que srsquoorigina

quan el mateix Cegravesar desafia la voluntat del senat i passa el Rubicoacute (gener del 49) la

seva actitud envers lrsquoadversari venccedilut es caracteritza per la revenja Ben al contrari

guiat per un hagravebil sentit drsquoEstat malda per apaivagar els efectes de lrsquoenfrontament tot

refrenant els excessos dels seus propis partidaris La indulgegravencia amb el contrari

srsquoexteacuten fins als meacutes destacats dels seus opositors com eacutes el cas de Ciceroacute Lrsquoorador

com a mostra de reconeixement puacuteblic pronuncia tres discursos anomenats cesarians

el tema dels quals eacutes lrsquoelogi de la generositat del vencedor El perdoacute concedit a Marc

Marcel nrsquoeacutes el pretext per al segon el Pro Marcello

M Marcel nascut al voltant del 94 aC pertanyia a una de les famiacutelies principals de la

gens Claudia En la seva formacioacute com a orador i com a jurista va rebre la influegravencia de

Ciceroacute amb qui malgrat la diferegravencia drsquoedat estableix un lligam drsquoamistat Per tradicioacute

familiar i per conviccioacute era defensor dels valors republicans i de lrsquoautoritat del senat

sobre les ambicions personals Per tant lrsquoenfrontament amb Cegravesar era absolut i en

donagrave prova fefaent durant el seu consolat el 51 aC Quan esclata la guerra civil marxa

de Roma amb els partidaris de Pompeu perograve no participa a la contesa Despreacutes de la

desfeta dels pompeians a Farsala lrsquoagost del 48 es retira en exili voluntari a Mitilene a

lrsquoilla de Lesbos on dedica el seu temps a lrsquoestudi Mai no va abdicar dels seus principis

i per aixograve mai no va sol∙licitar el perdoacute de Cegravesar Preferia la dignitat de lrsquoexili a una

submissioacute que considerava indigna i humiliant

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 2

Durant una sessioacute del senat el juliol del 46 Luci Calpurni Pisoacute sogre de Cegravesar no se

sap amb quin motiu va fer una al∙lusioacute a Marcel Aleshores el seu cosiacute germagrave Gai

Marcel es llanccedilagrave als peus del dictador tot implorant‐ne el perdoacute mentre que els

senadors srsquoalccedilaven com a mostra de solidaritat Cegravesar esmentagrave lrsquohostilitat que Marcel li

havia palesat quan el seu consolat i fins el perill que per a ell podia suposar el retorn de

qui en cap moment havia volgut reconciliar‐se perograve manifestagrave la seva anuegravencia si el

senat aixiacute ho volia Ciceroacute fent‐se integraverpret del sentir general improvisagrave un discurs

drsquoagraiumlment amb el qual posava fi a un llarg silenci de sis anys

____________________

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 3

BIBLIOGRAFIA Edicions criacutetiques

M Tulli Ciceronis orationes vol II Recognouit A C Clark Oxonii Clarendon Press 19182

Ciceacuteron Discours tome XVIII Texte eacutetabli et traduit par M Lob Paris ldquoLes Belles Lettresrdquo 1952

M Tulli Ciceronis pro M Marcello oratio M Pugliarello recognouit [Romae] Mondadori 1994

Edicions comentades

Cicerone Orazioni cesariane A cura di L Agnegraves Mondadori 1942

Cicerone LʹOrazione Pro Marcello Introduzione e note a cura di G Cortini ldquoScrittori latini commentati per le scuolerdquo Torino Societagrave Editrice Internazionale 1942

M Tulli Ciceronis Pro Marcello A cura di E Guerriero Firenze Marzocco 1947

Ciceacuteron Pro Marcello oratio = Pour Marcellus Eacutedition introduction et commentaire de M Ruch ldquoEacuterasme 16rdquo Paris Presses Universitaires de France 1965

Manuals de sintaxi i diccionaris

BASSOLS M Sintaxis Latina Madrid CSIC 199210

TRAINA A‐ BERTOTTI T Sintassi normativa della lingua latina Teoria Bologna Cappelli 19932

Diccionari llatiacutendashcatalagrave A SEVA dir Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 [citat DLC]

GAFFIOT F Dictionnaire latinndashfranccedilais Paris Hachette 1934 [eacutedition revue et augmenteacutee Paris Hachette 2000] [citat Gaffiot]

Abreviatures usuals

cf confer lsquocompareursquo op cit opus citatum lsquoobra citadarsquo sc scilicet lsquoogravebviamentrsquo su sub uoce lsquosota el lemarsquo uid uide lsquovegeursquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 5

M TVLLI CICERONIS PRO M MARCELLO ORATIO1

EXORDI

La clemegravencia de Cegravesar trenca el silenci de lrsquoorador I 1 Diuturni silenti patres conscripti quo eram his temporibus usus non timōre aliquo sed partim dolōre partim uerecundia finem hodiernus dies adtulit idemque initium quae uellem quaeque sentīrem meo pristino mōrĕ dīcēndĩ Tantam enim mansuetudinem tam inusitātam inauditamque clementiam tantum in summa potestāte rerum omnium modum tam denǐque incredibilem sapientiam ac paene diuīnam tacitus praeterīre nullo mōdō pōssũm

1 diuturni silenti depegraven de finem feia sis anys que lrsquoorador no parlava en puacuteblic bull quo uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull idemque referit a dies com a verb drsquoaquesta segona principal es pot sobreentendre attulit o beacute fuit bull quae uellem quaeque sentirem uid Bassols II sectsect 171‐173 lrsquoimperfet estagrave reclamat pel pretegraverit perfet de la principal (consecutio temporum) uid Traina‐Bertotti sect 319 bull more uid Bassols I sectsect 117‐1181 bull summa potestate lsquolrsquoautoritat meacutes granrsquo referint‐se a Cegravesar el concepte que representa el cagraverrec en lloc de la persona que lrsquoocupa (metoniacutemia) bull rerum sembla meacutes adequat com a complement de modum que no pas de potestate

2 M enim Marcello uobis patres conscripti reique publicae reddito non illīus solum sed etiam meam uocem et auctoritātem uobis et rei publicae conseruātam ac rēstĭtūtām pŭtotilde Dolēbam enim patres conscripti et uehementer angēbar uirum talem cum in eādem causa in qua ego fuisset non in eādem ēssĕ fōrtūnatilde nec mihi persuadēre poteram nec fas esse ducēbam uersāri me in nostro uetere curriculo illo aemulo atque imitatōre studiōrum ac labōrum meōrum quasi quodam socio a me et cŏmĭtĕ dīstrāctotilde Ergo et mihi meae pristinae uitae consuetudinem C Caesar interclūsam aperuisti et his omnibus ad bene de re publica sperandum quasi signum aliquod sūstŭlīstĩ

2 M Marcello reddito uid Bassols I sect 135‐136 bull uocem et auctoritatem la capacitat dels senadors drsquointervenir en les sessions del senat i de sancionar els decrets drsquoun cogravensol o drsquoun altre magistrat bull conseruatam et restitutam [esse] eacutes frequumlent lrsquoomissioacute de lrsquoauxiliar en les formes no personals sintegravetiques (compostes) bull dolebam et uehementer angebar ambdoacutes complementats per la construccioacute drsquoinfinitiu angebar eacutes en veu mediopassiva (cf la veu mitja del grec) amb sentit reflexiu uid Traina‐Bertotti sect 262 c la construccioacute drsquoinfinitiu que en depegraven es pot interpretar com acusatiu de relacioacute lsquoem sentia turmentat pel que fa a = pel fet quersquo un uacutes anagraveleg per exemple a Ciceroacute Brut 7 angor animo non consili armis egere rem

1 Text llatiacute del Pro Marcello revisat per L Ferreres

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

publicam bull causa lsquoopcioacute poliacuteticarsquo bull nec mihi curriculo la construccioacute drsquoinfinitiu uersari me eacutes alhora objecte de persuadere (uid DLC su lsquopersuadeorsquo 2) i subjecte drsquoesse uid Elements de sintaxi Lrsquoinfinitiu sect 25 ac duco lsquoconsiderarrsquo literal lsquoni podia convencer‐me ni considerava que fos liacutecit que jo em dediqueacutes a la nostra [drsquoell i de Marcel] activitat drsquoabansrsquo bull illo distracto uid Elements de sintaxi El participi sect 14 bull quasi eacutes adverbi bull signum aliquod sustulisti lsquohas aixecat un estendartrsquo imatge militar lrsquoestendart hissat a la tenda del comandant indicava lrsquoinici de la batalla aquiacute eacutes la batalla per recuperar la confianccedila en la repuacuteblica

3 Intellectum est enim mihi quidem in multis et maxume in me ipso sed paulo ante omnibus cum M Marcellum senatui reique publicae concessisti commemorātis praesertim offensionibus te auctoritātem huius ordinis dignitatemque rei publicae tuis uel doloribus uel suspicionibus āntĕfērrẽ Ille quidem fructum omnis ante actae uitae hodierno die maxumum cepit cum summo consensu senātus tum iudicio tuo grauīssĭmo ēt māxŭmotilde Ex quo profecto intellegis quanta in dato beneficio sit laus cum in accepto sit tāntă glōrĭatilde

3 mihi omnibus uid Bassols I sect 100 bull in multis in me ipso lsquopel que fa a molts [adversaris] pel que fa a mi mateixrsquo in expressa relacioacute uid DLC su lsquoinrsquo II6 eacutes a dir de la manera com Cegravesar tracta els seus antics adversaris tothom compreacuten que per a ell eacutes meacutes important lrsquointeregraves puacuteblic que no els seus sentiments bull maxume uid A Molina Iniciacioacuten a la foneacutetica fonologiacutea y morfologiacutea latinas ed E Borrell Barcelona UB 1993 sect 402 bull commemoratis offensionibus abans drsquoanunciar el perdoacute de Marcel (paulo ante) Cegravesar havia fet esment de les ofenses que aquest quan havia estat cogravensol li havia infligit bull huius ordinis lrsquoordre senatorial els senadors bull fructum lsquorecompensarsquo lsquoreconeixementrsquo bull iudicio lsquodecisioacutersquo de perdonar Marcel que Cegravesar ha pres observeu que el consens del senat eacutes qualificat de sumo la decisioacute de Cegravesar de maxumo bull ex quo uid Bassols II sectsect 241‐242 Traina‐Bertotti sect 352 Gaffiot su lsquoexrsquo III4 bull dato accepto uid Elements de sintaxi El participi sect 15 bull sit subjuntiu per atraccioacute uid Traina‐Bertotti sectsect 314‐315

4 Est uero fortunātus ille cuius ex salūte non minor paene ad omnis quam ad illum uentūra sit laetĭtĭă pēruēnĕrĩt Quod quidem merito atque optimo iūrĕ cōntĭgĩt Quis enim est illo aut nobilitāte aut probitāte aut optimārum artium studio aut innocentia aut ullo in laudis gĕnĕrĕ prāestāntĭotilder

PRIMERA PART EVOCACIOacute DEL PASSAT

La glograveria de Cegravesar eacutes gran perograve encara ho eacutes meacutes aquella que li reporta la seva indulgegravencia El fet drsquohaver estat capaccedil de superar una rancuacutenia justificada eacutes una victograveria exclusivament seva

II Nullīus tantum flumen est ingeni nulla dicendi aut scribendi tanta uis tantaque copia quae non dicam exornāre sed enarrāre C Caesar res tuas gēstās pōssĩt Tamen hoc adfirmo mdashet pace dicam tuamdash nullam in his esse laudem ampliōrem quam eam quam hodierno die cōnsĕcūtŭs ẽs

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 6

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 5: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 1

M TUL∙LI CICEROacute En defensa de Marcel Introduccioacute Amb la derrota que Cegravesar infligeix als partidaris de Pompeu a Tapse a lrsquoAgravefrica

proconsular lrsquoabril del 46 aC acabava de fet la resistegravencia dels qui fins aleshores si

meacutes no de paraula havien defensat la legitimitat republicana De retorn a Roma Cegravesar

eacutes nomenat dictator per un periacuteode de deu anys El seu poder ha esdevingut

omniacutemode Perograve ni aleshores ni tampoc al llarg de lrsquoenfrontament civil que srsquoorigina

quan el mateix Cegravesar desafia la voluntat del senat i passa el Rubicoacute (gener del 49) la

seva actitud envers lrsquoadversari venccedilut es caracteritza per la revenja Ben al contrari

guiat per un hagravebil sentit drsquoEstat malda per apaivagar els efectes de lrsquoenfrontament tot

refrenant els excessos dels seus propis partidaris La indulgegravencia amb el contrari

srsquoexteacuten fins als meacutes destacats dels seus opositors com eacutes el cas de Ciceroacute Lrsquoorador

com a mostra de reconeixement puacuteblic pronuncia tres discursos anomenats cesarians

el tema dels quals eacutes lrsquoelogi de la generositat del vencedor El perdoacute concedit a Marc

Marcel nrsquoeacutes el pretext per al segon el Pro Marcello

M Marcel nascut al voltant del 94 aC pertanyia a una de les famiacutelies principals de la

gens Claudia En la seva formacioacute com a orador i com a jurista va rebre la influegravencia de

Ciceroacute amb qui malgrat la diferegravencia drsquoedat estableix un lligam drsquoamistat Per tradicioacute

familiar i per conviccioacute era defensor dels valors republicans i de lrsquoautoritat del senat

sobre les ambicions personals Per tant lrsquoenfrontament amb Cegravesar era absolut i en

donagrave prova fefaent durant el seu consolat el 51 aC Quan esclata la guerra civil marxa

de Roma amb els partidaris de Pompeu perograve no participa a la contesa Despreacutes de la

desfeta dels pompeians a Farsala lrsquoagost del 48 es retira en exili voluntari a Mitilene a

lrsquoilla de Lesbos on dedica el seu temps a lrsquoestudi Mai no va abdicar dels seus principis

i per aixograve mai no va sol∙licitar el perdoacute de Cegravesar Preferia la dignitat de lrsquoexili a una

submissioacute que considerava indigna i humiliant

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 2

Durant una sessioacute del senat el juliol del 46 Luci Calpurni Pisoacute sogre de Cegravesar no se

sap amb quin motiu va fer una al∙lusioacute a Marcel Aleshores el seu cosiacute germagrave Gai

Marcel es llanccedilagrave als peus del dictador tot implorant‐ne el perdoacute mentre que els

senadors srsquoalccedilaven com a mostra de solidaritat Cegravesar esmentagrave lrsquohostilitat que Marcel li

havia palesat quan el seu consolat i fins el perill que per a ell podia suposar el retorn de

qui en cap moment havia volgut reconciliar‐se perograve manifestagrave la seva anuegravencia si el

senat aixiacute ho volia Ciceroacute fent‐se integraverpret del sentir general improvisagrave un discurs

drsquoagraiumlment amb el qual posava fi a un llarg silenci de sis anys

____________________

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 3

BIBLIOGRAFIA Edicions criacutetiques

M Tulli Ciceronis orationes vol II Recognouit A C Clark Oxonii Clarendon Press 19182

Ciceacuteron Discours tome XVIII Texte eacutetabli et traduit par M Lob Paris ldquoLes Belles Lettresrdquo 1952

M Tulli Ciceronis pro M Marcello oratio M Pugliarello recognouit [Romae] Mondadori 1994

Edicions comentades

Cicerone Orazioni cesariane A cura di L Agnegraves Mondadori 1942

Cicerone LʹOrazione Pro Marcello Introduzione e note a cura di G Cortini ldquoScrittori latini commentati per le scuolerdquo Torino Societagrave Editrice Internazionale 1942

M Tulli Ciceronis Pro Marcello A cura di E Guerriero Firenze Marzocco 1947

Ciceacuteron Pro Marcello oratio = Pour Marcellus Eacutedition introduction et commentaire de M Ruch ldquoEacuterasme 16rdquo Paris Presses Universitaires de France 1965

Manuals de sintaxi i diccionaris

BASSOLS M Sintaxis Latina Madrid CSIC 199210

TRAINA A‐ BERTOTTI T Sintassi normativa della lingua latina Teoria Bologna Cappelli 19932

Diccionari llatiacutendashcatalagrave A SEVA dir Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 [citat DLC]

GAFFIOT F Dictionnaire latinndashfranccedilais Paris Hachette 1934 [eacutedition revue et augmenteacutee Paris Hachette 2000] [citat Gaffiot]

Abreviatures usuals

cf confer lsquocompareursquo op cit opus citatum lsquoobra citadarsquo sc scilicet lsquoogravebviamentrsquo su sub uoce lsquosota el lemarsquo uid uide lsquovegeursquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 5

M TVLLI CICERONIS PRO M MARCELLO ORATIO1

EXORDI

La clemegravencia de Cegravesar trenca el silenci de lrsquoorador I 1 Diuturni silenti patres conscripti quo eram his temporibus usus non timōre aliquo sed partim dolōre partim uerecundia finem hodiernus dies adtulit idemque initium quae uellem quaeque sentīrem meo pristino mōrĕ dīcēndĩ Tantam enim mansuetudinem tam inusitātam inauditamque clementiam tantum in summa potestāte rerum omnium modum tam denǐque incredibilem sapientiam ac paene diuīnam tacitus praeterīre nullo mōdō pōssũm

1 diuturni silenti depegraven de finem feia sis anys que lrsquoorador no parlava en puacuteblic bull quo uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull idemque referit a dies com a verb drsquoaquesta segona principal es pot sobreentendre attulit o beacute fuit bull quae uellem quaeque sentirem uid Bassols II sectsect 171‐173 lrsquoimperfet estagrave reclamat pel pretegraverit perfet de la principal (consecutio temporum) uid Traina‐Bertotti sect 319 bull more uid Bassols I sectsect 117‐1181 bull summa potestate lsquolrsquoautoritat meacutes granrsquo referint‐se a Cegravesar el concepte que representa el cagraverrec en lloc de la persona que lrsquoocupa (metoniacutemia) bull rerum sembla meacutes adequat com a complement de modum que no pas de potestate

2 M enim Marcello uobis patres conscripti reique publicae reddito non illīus solum sed etiam meam uocem et auctoritātem uobis et rei publicae conseruātam ac rēstĭtūtām pŭtotilde Dolēbam enim patres conscripti et uehementer angēbar uirum talem cum in eādem causa in qua ego fuisset non in eādem ēssĕ fōrtūnatilde nec mihi persuadēre poteram nec fas esse ducēbam uersāri me in nostro uetere curriculo illo aemulo atque imitatōre studiōrum ac labōrum meōrum quasi quodam socio a me et cŏmĭtĕ dīstrāctotilde Ergo et mihi meae pristinae uitae consuetudinem C Caesar interclūsam aperuisti et his omnibus ad bene de re publica sperandum quasi signum aliquod sūstŭlīstĩ

2 M Marcello reddito uid Bassols I sect 135‐136 bull uocem et auctoritatem la capacitat dels senadors drsquointervenir en les sessions del senat i de sancionar els decrets drsquoun cogravensol o drsquoun altre magistrat bull conseruatam et restitutam [esse] eacutes frequumlent lrsquoomissioacute de lrsquoauxiliar en les formes no personals sintegravetiques (compostes) bull dolebam et uehementer angebar ambdoacutes complementats per la construccioacute drsquoinfinitiu angebar eacutes en veu mediopassiva (cf la veu mitja del grec) amb sentit reflexiu uid Traina‐Bertotti sect 262 c la construccioacute drsquoinfinitiu que en depegraven es pot interpretar com acusatiu de relacioacute lsquoem sentia turmentat pel que fa a = pel fet quersquo un uacutes anagraveleg per exemple a Ciceroacute Brut 7 angor animo non consili armis egere rem

1 Text llatiacute del Pro Marcello revisat per L Ferreres

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

publicam bull causa lsquoopcioacute poliacuteticarsquo bull nec mihi curriculo la construccioacute drsquoinfinitiu uersari me eacutes alhora objecte de persuadere (uid DLC su lsquopersuadeorsquo 2) i subjecte drsquoesse uid Elements de sintaxi Lrsquoinfinitiu sect 25 ac duco lsquoconsiderarrsquo literal lsquoni podia convencer‐me ni considerava que fos liacutecit que jo em dediqueacutes a la nostra [drsquoell i de Marcel] activitat drsquoabansrsquo bull illo distracto uid Elements de sintaxi El participi sect 14 bull quasi eacutes adverbi bull signum aliquod sustulisti lsquohas aixecat un estendartrsquo imatge militar lrsquoestendart hissat a la tenda del comandant indicava lrsquoinici de la batalla aquiacute eacutes la batalla per recuperar la confianccedila en la repuacuteblica

3 Intellectum est enim mihi quidem in multis et maxume in me ipso sed paulo ante omnibus cum M Marcellum senatui reique publicae concessisti commemorātis praesertim offensionibus te auctoritātem huius ordinis dignitatemque rei publicae tuis uel doloribus uel suspicionibus āntĕfērrẽ Ille quidem fructum omnis ante actae uitae hodierno die maxumum cepit cum summo consensu senātus tum iudicio tuo grauīssĭmo ēt māxŭmotilde Ex quo profecto intellegis quanta in dato beneficio sit laus cum in accepto sit tāntă glōrĭatilde

3 mihi omnibus uid Bassols I sect 100 bull in multis in me ipso lsquopel que fa a molts [adversaris] pel que fa a mi mateixrsquo in expressa relacioacute uid DLC su lsquoinrsquo II6 eacutes a dir de la manera com Cegravesar tracta els seus antics adversaris tothom compreacuten que per a ell eacutes meacutes important lrsquointeregraves puacuteblic que no els seus sentiments bull maxume uid A Molina Iniciacioacuten a la foneacutetica fonologiacutea y morfologiacutea latinas ed E Borrell Barcelona UB 1993 sect 402 bull commemoratis offensionibus abans drsquoanunciar el perdoacute de Marcel (paulo ante) Cegravesar havia fet esment de les ofenses que aquest quan havia estat cogravensol li havia infligit bull huius ordinis lrsquoordre senatorial els senadors bull fructum lsquorecompensarsquo lsquoreconeixementrsquo bull iudicio lsquodecisioacutersquo de perdonar Marcel que Cegravesar ha pres observeu que el consens del senat eacutes qualificat de sumo la decisioacute de Cegravesar de maxumo bull ex quo uid Bassols II sectsect 241‐242 Traina‐Bertotti sect 352 Gaffiot su lsquoexrsquo III4 bull dato accepto uid Elements de sintaxi El participi sect 15 bull sit subjuntiu per atraccioacute uid Traina‐Bertotti sectsect 314‐315

4 Est uero fortunātus ille cuius ex salūte non minor paene ad omnis quam ad illum uentūra sit laetĭtĭă pēruēnĕrĩt Quod quidem merito atque optimo iūrĕ cōntĭgĩt Quis enim est illo aut nobilitāte aut probitāte aut optimārum artium studio aut innocentia aut ullo in laudis gĕnĕrĕ prāestāntĭotilder

PRIMERA PART EVOCACIOacute DEL PASSAT

La glograveria de Cegravesar eacutes gran perograve encara ho eacutes meacutes aquella que li reporta la seva indulgegravencia El fet drsquohaver estat capaccedil de superar una rancuacutenia justificada eacutes una victograveria exclusivament seva

II Nullīus tantum flumen est ingeni nulla dicendi aut scribendi tanta uis tantaque copia quae non dicam exornāre sed enarrāre C Caesar res tuas gēstās pōssĩt Tamen hoc adfirmo mdashet pace dicam tuamdash nullam in his esse laudem ampliōrem quam eam quam hodierno die cōnsĕcūtŭs ẽs

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 6

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 6: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 2

Durant una sessioacute del senat el juliol del 46 Luci Calpurni Pisoacute sogre de Cegravesar no se

sap amb quin motiu va fer una al∙lusioacute a Marcel Aleshores el seu cosiacute germagrave Gai

Marcel es llanccedilagrave als peus del dictador tot implorant‐ne el perdoacute mentre que els

senadors srsquoalccedilaven com a mostra de solidaritat Cegravesar esmentagrave lrsquohostilitat que Marcel li

havia palesat quan el seu consolat i fins el perill que per a ell podia suposar el retorn de

qui en cap moment havia volgut reconciliar‐se perograve manifestagrave la seva anuegravencia si el

senat aixiacute ho volia Ciceroacute fent‐se integraverpret del sentir general improvisagrave un discurs

drsquoagraiumlment amb el qual posava fi a un llarg silenci de sis anys

____________________

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 3

BIBLIOGRAFIA Edicions criacutetiques

M Tulli Ciceronis orationes vol II Recognouit A C Clark Oxonii Clarendon Press 19182

Ciceacuteron Discours tome XVIII Texte eacutetabli et traduit par M Lob Paris ldquoLes Belles Lettresrdquo 1952

M Tulli Ciceronis pro M Marcello oratio M Pugliarello recognouit [Romae] Mondadori 1994

Edicions comentades

Cicerone Orazioni cesariane A cura di L Agnegraves Mondadori 1942

Cicerone LʹOrazione Pro Marcello Introduzione e note a cura di G Cortini ldquoScrittori latini commentati per le scuolerdquo Torino Societagrave Editrice Internazionale 1942

M Tulli Ciceronis Pro Marcello A cura di E Guerriero Firenze Marzocco 1947

Ciceacuteron Pro Marcello oratio = Pour Marcellus Eacutedition introduction et commentaire de M Ruch ldquoEacuterasme 16rdquo Paris Presses Universitaires de France 1965

Manuals de sintaxi i diccionaris

BASSOLS M Sintaxis Latina Madrid CSIC 199210

TRAINA A‐ BERTOTTI T Sintassi normativa della lingua latina Teoria Bologna Cappelli 19932

Diccionari llatiacutendashcatalagrave A SEVA dir Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 [citat DLC]

GAFFIOT F Dictionnaire latinndashfranccedilais Paris Hachette 1934 [eacutedition revue et augmenteacutee Paris Hachette 2000] [citat Gaffiot]

Abreviatures usuals

cf confer lsquocompareursquo op cit opus citatum lsquoobra citadarsquo sc scilicet lsquoogravebviamentrsquo su sub uoce lsquosota el lemarsquo uid uide lsquovegeursquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 5

M TVLLI CICERONIS PRO M MARCELLO ORATIO1

EXORDI

La clemegravencia de Cegravesar trenca el silenci de lrsquoorador I 1 Diuturni silenti patres conscripti quo eram his temporibus usus non timōre aliquo sed partim dolōre partim uerecundia finem hodiernus dies adtulit idemque initium quae uellem quaeque sentīrem meo pristino mōrĕ dīcēndĩ Tantam enim mansuetudinem tam inusitātam inauditamque clementiam tantum in summa potestāte rerum omnium modum tam denǐque incredibilem sapientiam ac paene diuīnam tacitus praeterīre nullo mōdō pōssũm

1 diuturni silenti depegraven de finem feia sis anys que lrsquoorador no parlava en puacuteblic bull quo uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull idemque referit a dies com a verb drsquoaquesta segona principal es pot sobreentendre attulit o beacute fuit bull quae uellem quaeque sentirem uid Bassols II sectsect 171‐173 lrsquoimperfet estagrave reclamat pel pretegraverit perfet de la principal (consecutio temporum) uid Traina‐Bertotti sect 319 bull more uid Bassols I sectsect 117‐1181 bull summa potestate lsquolrsquoautoritat meacutes granrsquo referint‐se a Cegravesar el concepte que representa el cagraverrec en lloc de la persona que lrsquoocupa (metoniacutemia) bull rerum sembla meacutes adequat com a complement de modum que no pas de potestate

2 M enim Marcello uobis patres conscripti reique publicae reddito non illīus solum sed etiam meam uocem et auctoritātem uobis et rei publicae conseruātam ac rēstĭtūtām pŭtotilde Dolēbam enim patres conscripti et uehementer angēbar uirum talem cum in eādem causa in qua ego fuisset non in eādem ēssĕ fōrtūnatilde nec mihi persuadēre poteram nec fas esse ducēbam uersāri me in nostro uetere curriculo illo aemulo atque imitatōre studiōrum ac labōrum meōrum quasi quodam socio a me et cŏmĭtĕ dīstrāctotilde Ergo et mihi meae pristinae uitae consuetudinem C Caesar interclūsam aperuisti et his omnibus ad bene de re publica sperandum quasi signum aliquod sūstŭlīstĩ

2 M Marcello reddito uid Bassols I sect 135‐136 bull uocem et auctoritatem la capacitat dels senadors drsquointervenir en les sessions del senat i de sancionar els decrets drsquoun cogravensol o drsquoun altre magistrat bull conseruatam et restitutam [esse] eacutes frequumlent lrsquoomissioacute de lrsquoauxiliar en les formes no personals sintegravetiques (compostes) bull dolebam et uehementer angebar ambdoacutes complementats per la construccioacute drsquoinfinitiu angebar eacutes en veu mediopassiva (cf la veu mitja del grec) amb sentit reflexiu uid Traina‐Bertotti sect 262 c la construccioacute drsquoinfinitiu que en depegraven es pot interpretar com acusatiu de relacioacute lsquoem sentia turmentat pel que fa a = pel fet quersquo un uacutes anagraveleg per exemple a Ciceroacute Brut 7 angor animo non consili armis egere rem

1 Text llatiacute del Pro Marcello revisat per L Ferreres

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

publicam bull causa lsquoopcioacute poliacuteticarsquo bull nec mihi curriculo la construccioacute drsquoinfinitiu uersari me eacutes alhora objecte de persuadere (uid DLC su lsquopersuadeorsquo 2) i subjecte drsquoesse uid Elements de sintaxi Lrsquoinfinitiu sect 25 ac duco lsquoconsiderarrsquo literal lsquoni podia convencer‐me ni considerava que fos liacutecit que jo em dediqueacutes a la nostra [drsquoell i de Marcel] activitat drsquoabansrsquo bull illo distracto uid Elements de sintaxi El participi sect 14 bull quasi eacutes adverbi bull signum aliquod sustulisti lsquohas aixecat un estendartrsquo imatge militar lrsquoestendart hissat a la tenda del comandant indicava lrsquoinici de la batalla aquiacute eacutes la batalla per recuperar la confianccedila en la repuacuteblica

3 Intellectum est enim mihi quidem in multis et maxume in me ipso sed paulo ante omnibus cum M Marcellum senatui reique publicae concessisti commemorātis praesertim offensionibus te auctoritātem huius ordinis dignitatemque rei publicae tuis uel doloribus uel suspicionibus āntĕfērrẽ Ille quidem fructum omnis ante actae uitae hodierno die maxumum cepit cum summo consensu senātus tum iudicio tuo grauīssĭmo ēt māxŭmotilde Ex quo profecto intellegis quanta in dato beneficio sit laus cum in accepto sit tāntă glōrĭatilde

3 mihi omnibus uid Bassols I sect 100 bull in multis in me ipso lsquopel que fa a molts [adversaris] pel que fa a mi mateixrsquo in expressa relacioacute uid DLC su lsquoinrsquo II6 eacutes a dir de la manera com Cegravesar tracta els seus antics adversaris tothom compreacuten que per a ell eacutes meacutes important lrsquointeregraves puacuteblic que no els seus sentiments bull maxume uid A Molina Iniciacioacuten a la foneacutetica fonologiacutea y morfologiacutea latinas ed E Borrell Barcelona UB 1993 sect 402 bull commemoratis offensionibus abans drsquoanunciar el perdoacute de Marcel (paulo ante) Cegravesar havia fet esment de les ofenses que aquest quan havia estat cogravensol li havia infligit bull huius ordinis lrsquoordre senatorial els senadors bull fructum lsquorecompensarsquo lsquoreconeixementrsquo bull iudicio lsquodecisioacutersquo de perdonar Marcel que Cegravesar ha pres observeu que el consens del senat eacutes qualificat de sumo la decisioacute de Cegravesar de maxumo bull ex quo uid Bassols II sectsect 241‐242 Traina‐Bertotti sect 352 Gaffiot su lsquoexrsquo III4 bull dato accepto uid Elements de sintaxi El participi sect 15 bull sit subjuntiu per atraccioacute uid Traina‐Bertotti sectsect 314‐315

4 Est uero fortunātus ille cuius ex salūte non minor paene ad omnis quam ad illum uentūra sit laetĭtĭă pēruēnĕrĩt Quod quidem merito atque optimo iūrĕ cōntĭgĩt Quis enim est illo aut nobilitāte aut probitāte aut optimārum artium studio aut innocentia aut ullo in laudis gĕnĕrĕ prāestāntĭotilder

PRIMERA PART EVOCACIOacute DEL PASSAT

La glograveria de Cegravesar eacutes gran perograve encara ho eacutes meacutes aquella que li reporta la seva indulgegravencia El fet drsquohaver estat capaccedil de superar una rancuacutenia justificada eacutes una victograveria exclusivament seva

II Nullīus tantum flumen est ingeni nulla dicendi aut scribendi tanta uis tantaque copia quae non dicam exornāre sed enarrāre C Caesar res tuas gēstās pōssĩt Tamen hoc adfirmo mdashet pace dicam tuamdash nullam in his esse laudem ampliōrem quam eam quam hodierno die cōnsĕcūtŭs ẽs

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 6

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 7: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 3

BIBLIOGRAFIA Edicions criacutetiques

M Tulli Ciceronis orationes vol II Recognouit A C Clark Oxonii Clarendon Press 19182

Ciceacuteron Discours tome XVIII Texte eacutetabli et traduit par M Lob Paris ldquoLes Belles Lettresrdquo 1952

M Tulli Ciceronis pro M Marcello oratio M Pugliarello recognouit [Romae] Mondadori 1994

Edicions comentades

Cicerone Orazioni cesariane A cura di L Agnegraves Mondadori 1942

Cicerone LʹOrazione Pro Marcello Introduzione e note a cura di G Cortini ldquoScrittori latini commentati per le scuolerdquo Torino Societagrave Editrice Internazionale 1942

M Tulli Ciceronis Pro Marcello A cura di E Guerriero Firenze Marzocco 1947

Ciceacuteron Pro Marcello oratio = Pour Marcellus Eacutedition introduction et commentaire de M Ruch ldquoEacuterasme 16rdquo Paris Presses Universitaires de France 1965

Manuals de sintaxi i diccionaris

BASSOLS M Sintaxis Latina Madrid CSIC 199210

TRAINA A‐ BERTOTTI T Sintassi normativa della lingua latina Teoria Bologna Cappelli 19932

Diccionari llatiacutendashcatalagrave A SEVA dir Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 [citat DLC]

GAFFIOT F Dictionnaire latinndashfranccedilais Paris Hachette 1934 [eacutedition revue et augmenteacutee Paris Hachette 2000] [citat Gaffiot]

Abreviatures usuals

cf confer lsquocompareursquo op cit opus citatum lsquoobra citadarsquo sc scilicet lsquoogravebviamentrsquo su sub uoce lsquosota el lemarsquo uid uide lsquovegeursquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 5

M TVLLI CICERONIS PRO M MARCELLO ORATIO1

EXORDI

La clemegravencia de Cegravesar trenca el silenci de lrsquoorador I 1 Diuturni silenti patres conscripti quo eram his temporibus usus non timōre aliquo sed partim dolōre partim uerecundia finem hodiernus dies adtulit idemque initium quae uellem quaeque sentīrem meo pristino mōrĕ dīcēndĩ Tantam enim mansuetudinem tam inusitātam inauditamque clementiam tantum in summa potestāte rerum omnium modum tam denǐque incredibilem sapientiam ac paene diuīnam tacitus praeterīre nullo mōdō pōssũm

1 diuturni silenti depegraven de finem feia sis anys que lrsquoorador no parlava en puacuteblic bull quo uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull idemque referit a dies com a verb drsquoaquesta segona principal es pot sobreentendre attulit o beacute fuit bull quae uellem quaeque sentirem uid Bassols II sectsect 171‐173 lrsquoimperfet estagrave reclamat pel pretegraverit perfet de la principal (consecutio temporum) uid Traina‐Bertotti sect 319 bull more uid Bassols I sectsect 117‐1181 bull summa potestate lsquolrsquoautoritat meacutes granrsquo referint‐se a Cegravesar el concepte que representa el cagraverrec en lloc de la persona que lrsquoocupa (metoniacutemia) bull rerum sembla meacutes adequat com a complement de modum que no pas de potestate

2 M enim Marcello uobis patres conscripti reique publicae reddito non illīus solum sed etiam meam uocem et auctoritātem uobis et rei publicae conseruātam ac rēstĭtūtām pŭtotilde Dolēbam enim patres conscripti et uehementer angēbar uirum talem cum in eādem causa in qua ego fuisset non in eādem ēssĕ fōrtūnatilde nec mihi persuadēre poteram nec fas esse ducēbam uersāri me in nostro uetere curriculo illo aemulo atque imitatōre studiōrum ac labōrum meōrum quasi quodam socio a me et cŏmĭtĕ dīstrāctotilde Ergo et mihi meae pristinae uitae consuetudinem C Caesar interclūsam aperuisti et his omnibus ad bene de re publica sperandum quasi signum aliquod sūstŭlīstĩ

2 M Marcello reddito uid Bassols I sect 135‐136 bull uocem et auctoritatem la capacitat dels senadors drsquointervenir en les sessions del senat i de sancionar els decrets drsquoun cogravensol o drsquoun altre magistrat bull conseruatam et restitutam [esse] eacutes frequumlent lrsquoomissioacute de lrsquoauxiliar en les formes no personals sintegravetiques (compostes) bull dolebam et uehementer angebar ambdoacutes complementats per la construccioacute drsquoinfinitiu angebar eacutes en veu mediopassiva (cf la veu mitja del grec) amb sentit reflexiu uid Traina‐Bertotti sect 262 c la construccioacute drsquoinfinitiu que en depegraven es pot interpretar com acusatiu de relacioacute lsquoem sentia turmentat pel que fa a = pel fet quersquo un uacutes anagraveleg per exemple a Ciceroacute Brut 7 angor animo non consili armis egere rem

1 Text llatiacute del Pro Marcello revisat per L Ferreres

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

publicam bull causa lsquoopcioacute poliacuteticarsquo bull nec mihi curriculo la construccioacute drsquoinfinitiu uersari me eacutes alhora objecte de persuadere (uid DLC su lsquopersuadeorsquo 2) i subjecte drsquoesse uid Elements de sintaxi Lrsquoinfinitiu sect 25 ac duco lsquoconsiderarrsquo literal lsquoni podia convencer‐me ni considerava que fos liacutecit que jo em dediqueacutes a la nostra [drsquoell i de Marcel] activitat drsquoabansrsquo bull illo distracto uid Elements de sintaxi El participi sect 14 bull quasi eacutes adverbi bull signum aliquod sustulisti lsquohas aixecat un estendartrsquo imatge militar lrsquoestendart hissat a la tenda del comandant indicava lrsquoinici de la batalla aquiacute eacutes la batalla per recuperar la confianccedila en la repuacuteblica

3 Intellectum est enim mihi quidem in multis et maxume in me ipso sed paulo ante omnibus cum M Marcellum senatui reique publicae concessisti commemorātis praesertim offensionibus te auctoritātem huius ordinis dignitatemque rei publicae tuis uel doloribus uel suspicionibus āntĕfērrẽ Ille quidem fructum omnis ante actae uitae hodierno die maxumum cepit cum summo consensu senātus tum iudicio tuo grauīssĭmo ēt māxŭmotilde Ex quo profecto intellegis quanta in dato beneficio sit laus cum in accepto sit tāntă glōrĭatilde

3 mihi omnibus uid Bassols I sect 100 bull in multis in me ipso lsquopel que fa a molts [adversaris] pel que fa a mi mateixrsquo in expressa relacioacute uid DLC su lsquoinrsquo II6 eacutes a dir de la manera com Cegravesar tracta els seus antics adversaris tothom compreacuten que per a ell eacutes meacutes important lrsquointeregraves puacuteblic que no els seus sentiments bull maxume uid A Molina Iniciacioacuten a la foneacutetica fonologiacutea y morfologiacutea latinas ed E Borrell Barcelona UB 1993 sect 402 bull commemoratis offensionibus abans drsquoanunciar el perdoacute de Marcel (paulo ante) Cegravesar havia fet esment de les ofenses que aquest quan havia estat cogravensol li havia infligit bull huius ordinis lrsquoordre senatorial els senadors bull fructum lsquorecompensarsquo lsquoreconeixementrsquo bull iudicio lsquodecisioacutersquo de perdonar Marcel que Cegravesar ha pres observeu que el consens del senat eacutes qualificat de sumo la decisioacute de Cegravesar de maxumo bull ex quo uid Bassols II sectsect 241‐242 Traina‐Bertotti sect 352 Gaffiot su lsquoexrsquo III4 bull dato accepto uid Elements de sintaxi El participi sect 15 bull sit subjuntiu per atraccioacute uid Traina‐Bertotti sectsect 314‐315

4 Est uero fortunātus ille cuius ex salūte non minor paene ad omnis quam ad illum uentūra sit laetĭtĭă pēruēnĕrĩt Quod quidem merito atque optimo iūrĕ cōntĭgĩt Quis enim est illo aut nobilitāte aut probitāte aut optimārum artium studio aut innocentia aut ullo in laudis gĕnĕrĕ prāestāntĭotilder

PRIMERA PART EVOCACIOacute DEL PASSAT

La glograveria de Cegravesar eacutes gran perograve encara ho eacutes meacutes aquella que li reporta la seva indulgegravencia El fet drsquohaver estat capaccedil de superar una rancuacutenia justificada eacutes una victograveria exclusivament seva

II Nullīus tantum flumen est ingeni nulla dicendi aut scribendi tanta uis tantaque copia quae non dicam exornāre sed enarrāre C Caesar res tuas gēstās pōssĩt Tamen hoc adfirmo mdashet pace dicam tuamdash nullam in his esse laudem ampliōrem quam eam quam hodierno die cōnsĕcūtŭs ẽs

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 6

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 8: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 5

M TVLLI CICERONIS PRO M MARCELLO ORATIO1

EXORDI

La clemegravencia de Cegravesar trenca el silenci de lrsquoorador I 1 Diuturni silenti patres conscripti quo eram his temporibus usus non timōre aliquo sed partim dolōre partim uerecundia finem hodiernus dies adtulit idemque initium quae uellem quaeque sentīrem meo pristino mōrĕ dīcēndĩ Tantam enim mansuetudinem tam inusitātam inauditamque clementiam tantum in summa potestāte rerum omnium modum tam denǐque incredibilem sapientiam ac paene diuīnam tacitus praeterīre nullo mōdō pōssũm

1 diuturni silenti depegraven de finem feia sis anys que lrsquoorador no parlava en puacuteblic bull quo uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull idemque referit a dies com a verb drsquoaquesta segona principal es pot sobreentendre attulit o beacute fuit bull quae uellem quaeque sentirem uid Bassols II sectsect 171‐173 lrsquoimperfet estagrave reclamat pel pretegraverit perfet de la principal (consecutio temporum) uid Traina‐Bertotti sect 319 bull more uid Bassols I sectsect 117‐1181 bull summa potestate lsquolrsquoautoritat meacutes granrsquo referint‐se a Cegravesar el concepte que representa el cagraverrec en lloc de la persona que lrsquoocupa (metoniacutemia) bull rerum sembla meacutes adequat com a complement de modum que no pas de potestate

2 M enim Marcello uobis patres conscripti reique publicae reddito non illīus solum sed etiam meam uocem et auctoritātem uobis et rei publicae conseruātam ac rēstĭtūtām pŭtotilde Dolēbam enim patres conscripti et uehementer angēbar uirum talem cum in eādem causa in qua ego fuisset non in eādem ēssĕ fōrtūnatilde nec mihi persuadēre poteram nec fas esse ducēbam uersāri me in nostro uetere curriculo illo aemulo atque imitatōre studiōrum ac labōrum meōrum quasi quodam socio a me et cŏmĭtĕ dīstrāctotilde Ergo et mihi meae pristinae uitae consuetudinem C Caesar interclūsam aperuisti et his omnibus ad bene de re publica sperandum quasi signum aliquod sūstŭlīstĩ

2 M Marcello reddito uid Bassols I sect 135‐136 bull uocem et auctoritatem la capacitat dels senadors drsquointervenir en les sessions del senat i de sancionar els decrets drsquoun cogravensol o drsquoun altre magistrat bull conseruatam et restitutam [esse] eacutes frequumlent lrsquoomissioacute de lrsquoauxiliar en les formes no personals sintegravetiques (compostes) bull dolebam et uehementer angebar ambdoacutes complementats per la construccioacute drsquoinfinitiu angebar eacutes en veu mediopassiva (cf la veu mitja del grec) amb sentit reflexiu uid Traina‐Bertotti sect 262 c la construccioacute drsquoinfinitiu que en depegraven es pot interpretar com acusatiu de relacioacute lsquoem sentia turmentat pel que fa a = pel fet quersquo un uacutes anagraveleg per exemple a Ciceroacute Brut 7 angor animo non consili armis egere rem

1 Text llatiacute del Pro Marcello revisat per L Ferreres

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

publicam bull causa lsquoopcioacute poliacuteticarsquo bull nec mihi curriculo la construccioacute drsquoinfinitiu uersari me eacutes alhora objecte de persuadere (uid DLC su lsquopersuadeorsquo 2) i subjecte drsquoesse uid Elements de sintaxi Lrsquoinfinitiu sect 25 ac duco lsquoconsiderarrsquo literal lsquoni podia convencer‐me ni considerava que fos liacutecit que jo em dediqueacutes a la nostra [drsquoell i de Marcel] activitat drsquoabansrsquo bull illo distracto uid Elements de sintaxi El participi sect 14 bull quasi eacutes adverbi bull signum aliquod sustulisti lsquohas aixecat un estendartrsquo imatge militar lrsquoestendart hissat a la tenda del comandant indicava lrsquoinici de la batalla aquiacute eacutes la batalla per recuperar la confianccedila en la repuacuteblica

3 Intellectum est enim mihi quidem in multis et maxume in me ipso sed paulo ante omnibus cum M Marcellum senatui reique publicae concessisti commemorātis praesertim offensionibus te auctoritātem huius ordinis dignitatemque rei publicae tuis uel doloribus uel suspicionibus āntĕfērrẽ Ille quidem fructum omnis ante actae uitae hodierno die maxumum cepit cum summo consensu senātus tum iudicio tuo grauīssĭmo ēt māxŭmotilde Ex quo profecto intellegis quanta in dato beneficio sit laus cum in accepto sit tāntă glōrĭatilde

3 mihi omnibus uid Bassols I sect 100 bull in multis in me ipso lsquopel que fa a molts [adversaris] pel que fa a mi mateixrsquo in expressa relacioacute uid DLC su lsquoinrsquo II6 eacutes a dir de la manera com Cegravesar tracta els seus antics adversaris tothom compreacuten que per a ell eacutes meacutes important lrsquointeregraves puacuteblic que no els seus sentiments bull maxume uid A Molina Iniciacioacuten a la foneacutetica fonologiacutea y morfologiacutea latinas ed E Borrell Barcelona UB 1993 sect 402 bull commemoratis offensionibus abans drsquoanunciar el perdoacute de Marcel (paulo ante) Cegravesar havia fet esment de les ofenses que aquest quan havia estat cogravensol li havia infligit bull huius ordinis lrsquoordre senatorial els senadors bull fructum lsquorecompensarsquo lsquoreconeixementrsquo bull iudicio lsquodecisioacutersquo de perdonar Marcel que Cegravesar ha pres observeu que el consens del senat eacutes qualificat de sumo la decisioacute de Cegravesar de maxumo bull ex quo uid Bassols II sectsect 241‐242 Traina‐Bertotti sect 352 Gaffiot su lsquoexrsquo III4 bull dato accepto uid Elements de sintaxi El participi sect 15 bull sit subjuntiu per atraccioacute uid Traina‐Bertotti sectsect 314‐315

4 Est uero fortunātus ille cuius ex salūte non minor paene ad omnis quam ad illum uentūra sit laetĭtĭă pēruēnĕrĩt Quod quidem merito atque optimo iūrĕ cōntĭgĩt Quis enim est illo aut nobilitāte aut probitāte aut optimārum artium studio aut innocentia aut ullo in laudis gĕnĕrĕ prāestāntĭotilder

PRIMERA PART EVOCACIOacute DEL PASSAT

La glograveria de Cegravesar eacutes gran perograve encara ho eacutes meacutes aquella que li reporta la seva indulgegravencia El fet drsquohaver estat capaccedil de superar una rancuacutenia justificada eacutes una victograveria exclusivament seva

II Nullīus tantum flumen est ingeni nulla dicendi aut scribendi tanta uis tantaque copia quae non dicam exornāre sed enarrāre C Caesar res tuas gēstās pōssĩt Tamen hoc adfirmo mdashet pace dicam tuamdash nullam in his esse laudem ampliōrem quam eam quam hodierno die cōnsĕcūtŭs ẽs

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 6

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 9: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

publicam bull causa lsquoopcioacute poliacuteticarsquo bull nec mihi curriculo la construccioacute drsquoinfinitiu uersari me eacutes alhora objecte de persuadere (uid DLC su lsquopersuadeorsquo 2) i subjecte drsquoesse uid Elements de sintaxi Lrsquoinfinitiu sect 25 ac duco lsquoconsiderarrsquo literal lsquoni podia convencer‐me ni considerava que fos liacutecit que jo em dediqueacutes a la nostra [drsquoell i de Marcel] activitat drsquoabansrsquo bull illo distracto uid Elements de sintaxi El participi sect 14 bull quasi eacutes adverbi bull signum aliquod sustulisti lsquohas aixecat un estendartrsquo imatge militar lrsquoestendart hissat a la tenda del comandant indicava lrsquoinici de la batalla aquiacute eacutes la batalla per recuperar la confianccedila en la repuacuteblica

3 Intellectum est enim mihi quidem in multis et maxume in me ipso sed paulo ante omnibus cum M Marcellum senatui reique publicae concessisti commemorātis praesertim offensionibus te auctoritātem huius ordinis dignitatemque rei publicae tuis uel doloribus uel suspicionibus āntĕfērrẽ Ille quidem fructum omnis ante actae uitae hodierno die maxumum cepit cum summo consensu senātus tum iudicio tuo grauīssĭmo ēt māxŭmotilde Ex quo profecto intellegis quanta in dato beneficio sit laus cum in accepto sit tāntă glōrĭatilde

3 mihi omnibus uid Bassols I sect 100 bull in multis in me ipso lsquopel que fa a molts [adversaris] pel que fa a mi mateixrsquo in expressa relacioacute uid DLC su lsquoinrsquo II6 eacutes a dir de la manera com Cegravesar tracta els seus antics adversaris tothom compreacuten que per a ell eacutes meacutes important lrsquointeregraves puacuteblic que no els seus sentiments bull maxume uid A Molina Iniciacioacuten a la foneacutetica fonologiacutea y morfologiacutea latinas ed E Borrell Barcelona UB 1993 sect 402 bull commemoratis offensionibus abans drsquoanunciar el perdoacute de Marcel (paulo ante) Cegravesar havia fet esment de les ofenses que aquest quan havia estat cogravensol li havia infligit bull huius ordinis lrsquoordre senatorial els senadors bull fructum lsquorecompensarsquo lsquoreconeixementrsquo bull iudicio lsquodecisioacutersquo de perdonar Marcel que Cegravesar ha pres observeu que el consens del senat eacutes qualificat de sumo la decisioacute de Cegravesar de maxumo bull ex quo uid Bassols II sectsect 241‐242 Traina‐Bertotti sect 352 Gaffiot su lsquoexrsquo III4 bull dato accepto uid Elements de sintaxi El participi sect 15 bull sit subjuntiu per atraccioacute uid Traina‐Bertotti sectsect 314‐315

4 Est uero fortunātus ille cuius ex salūte non minor paene ad omnis quam ad illum uentūra sit laetĭtĭă pēruēnĕrĩt Quod quidem merito atque optimo iūrĕ cōntĭgĩt Quis enim est illo aut nobilitāte aut probitāte aut optimārum artium studio aut innocentia aut ullo in laudis gĕnĕrĕ prāestāntĭotilder

PRIMERA PART EVOCACIOacute DEL PASSAT

La glograveria de Cegravesar eacutes gran perograve encara ho eacutes meacutes aquella que li reporta la seva indulgegravencia El fet drsquohaver estat capaccedil de superar una rancuacutenia justificada eacutes una victograveria exclusivament seva

II Nullīus tantum flumen est ingeni nulla dicendi aut scribendi tanta uis tantaque copia quae non dicam exornāre sed enarrāre C Caesar res tuas gēstās pōssĩt Tamen hoc adfirmo mdashet pace dicam tuamdash nullam in his esse laudem ampliōrem quam eam quam hodierno die cōnsĕcūtŭs ẽs

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 6

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 10: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

4 cuius peruenerit uid Bassols II sect237 i 2383 bull minor laetitia bull quam uentura sit construccioacute abreviada cal entendre quam [eă quae] ad illum uentura sit compareu‐la amb sect 4 infra nullam in his esse laudem ampliorem quam eam quam hodierno die consecutus es uentura sit uid Bassols II sect 154 bull nobilitate aut probitate aut ullo in laudis genere uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 i n 2 bull nullius uid Traina‐Bertotti sect 51 bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a el relatiu concorda amb lrsquoantecedent meacutes proper bull pace tua uid Bassols I sect 116 bull quae non dicam exornare dicam no interveacute en la sintaxi de la relativa teacute funcioacute emfagravetica

5 Soleo saepe ante oculos ponere idque libenter crebris usurpāre sermonibus omnis nostrōrum imperatōrum omnis exterārum gentium potentissimorumque populōrum omnis regum clarissimōrum res gestas cum tuis nec contentiōnum magnitudine nec numero proeliōrum nec uarietāte regiōnum nec celeritāte conficiendi nec dissimilitudine bellorum posse conferri nec uero disiunctissimas terras citius passibus cuiusquam potuisse peragrāri quam tuis non dicam cursibus sed uictoriis lūstrātāe sũnt

5 ante oculos ponerersquotenir presentrsquo bull idque eacutes prolegraveptic bull magnitudine dissimilitudine uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 bull cuiusquam en ser negativa la construccioacute en quegrave apareix lrsquoindefinit teacute sentit negatiu bull quam tuis lustratae sunt per a la interpretacioacute sintagravectica llegiu quam [eas quae] non tuis literal lsquoi que sens dubte contrades allunyadiacutessimes entre si no han pogut ser travessades per les passes de ninguacute meacutes ragravepid que aquelles que han estat recorregudes no direacute per les teves marxes sinoacute per les teves victograveriesrsquo bull dicam cf sect 4 quae non dicam exornare

6 Quae quidem ego nisi ita magna esse fatear ut ea uix cuiusquam mens aut cogitatio capere possit amens sim sed tamen sunt alia maiōra Nam bellicas laudes solent quidam extenuāre uerbis easque detrahere ducibus communicāre cum multis ne propriae sint imperatōrum Et certe in armis militum uirtus locōrum opportunitas auxilia sociōrum classes commeātus multum iuuant maxumam uero partem quasi suo iure Fortūna sibi uindicat et quicquid est prospere gestum id paene omne ducit suum 7 At uero huius gloriae C Caesar quam es paulo ante adeptus socium habes neminem totum hoc quantumcumque est quod certe maxumum est totum est inquam tuum Nihil sibi ex ista laude centurio nihil praefectus nihil cohors nihil turma decerpit quin etiam illa ipsa rerum humanārum domina Fortūna in istīus se societātem gloriae non offert tibi cedit tuam esse totam et propriam fatētur Numquam enim temeritas cum sapientia commiscētur nec ad consilium casus admittitur

6 quae uid Bassols II sectsect 241‐242 el relatiu forma part de la condicional bull nisi sim uid Traina‐Bertotti sectsect 378 i 380 bull mens aut cogitatio lsquola intel∙ligegravencia o la imaginacioacutersquo bull armis lsquofets de guerrarsquo metoniacutemia bull locorum opportunitas lsquosituacioacute favorable de les posicionsrsquo bull suo iure uid Bassols I sectsect 117‐118 bull id eacutes pleonagravestic bull duco lsquoconsiderarrsquo

7 socium lsquocompartiacuteceprsquo bull hoc lsquoaquesta accioacutersquo lsquoaquest megraveritrsquo bull ex ista laude uid Bassols I sect 681 bull quin etiam lsquomeacutes encararsquo uid Bassols II sectsect 146 bull in istius societatem gloriae

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 7

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 11: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoper a una participacioacute drsquoaquesta glograveriarsquo eacutes a dir per a participar in amb nocioacute de finalitat uid DLC su lsquoinrsquo I 8 bull temeritas lsquoatzarrsquo

La generositat del vencedor superaragrave lrsquoanomenada dels egravexits militars

III 8 Domuisti gentis inmanitāte barbaras multitudine innumerabilis locis infinītas omni copiārum genere abundantis ea tamen uicisti quae et natūram et condiciōnem ut uinci possent habēbant nulla est enim tanta uis quae non ferro et uiribus debilitāri frangique possit Animum uincere iracundiam cohibēre uicto temperāre aduersarium nobilitāte ingenio uirtūte praestantem non modo extollere iacentem sed etiam amplificāre eius pristinam dignitātem haec qui faciat non ego eum cum summis uiris comparo sed simillimum deo iudico

8 gentis immanitate barbaras multitudine innumerabilis locis infinitas lsquonacions bagraverbares en ferocitat incomptables en nombre il∙limitades en territorirsquo immanitate multitudine locis uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 els dos primers ablatius soacuten redundants perquegrave no afegeixen res als adjectius que complementen perograve soacuten necessaris per mantenir la simetria bull omni genere uid Bassols I sect 1251 a bull quae possit uid Bassols II sectsect 2382 a bull ferro metoniacutemia ferro et uiribus es pot interpretar com a hendiacuteadis bull uincere cohibere uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 12 d bull uicto temperare uid Bassols I sect 862 a bull iacentem uid Elements El participi sect 13 b 2 bull haec qui faciat relativa prolegraveptica el subjuntiu marca eventualitat es podria pensar en una relativa amb sentit adverbial consecutiu la qual cosa explicaria lrsquouacutes del subjuntiu perograve aquest tipus de relatives no solen ser prolegraveptiques uid Traina‐Bertotti sectsect 360‐361

9 Ităque C Caesar bellicae tuae laudes celebrabuntur illae quidem non solum nostris sed paene omnium gentium litteris atque linguis neque ulla umquam aetas de tuis laudibus conticescet Sed tamen eius modi res nescio quo modo etiam cum leguntur obstrepi clamōre militum uidentur et tubārum sono At uero cum aliquid clementer mansuēte iuste moderāte sapienter factum in iracundia praesertim quae est inimīca consilio et in uictoria quae natūra insolens et superba est audīmus aut legimus quo studio incendimur non modo in gestis rebus sed etiam in fictis ut eos saepe quos numquam uidimus diligāmus

9 illae uacutes emfagravetic del diacutectic remarcat a meacutes pel distanciament del substantiu bull nostris [litteris] bull eius modi res lsquofets drsquoaquesta menarsquo bull nescio quo modo lsquono seacute de quina manerarsquo locucioacute parentegravetica que no interveacute en la sintaxi de lrsquooracioacute bull obstrepi uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 obstrepo lsquoofegarrsquo per un soroll un crit lrsquouacutes transitiu eacutes poc frequumlent bull at uero unida a uero lrsquoadversativa at marca contraposicioacute forta lsquoper contrarsquo bull cum audimus aut legimus per a lrsquoexplicacioacute sintagravectica tingueu present que dels dos uerba sentiendi personals en depenen tres construccions drsquoinfinitiu bull ut diligamus uid Bassols II sectsect 309‐310

10 Te uero quem praesentem intuēmur cuius mentem sensusque eos cernimus ut quicquid belli fortūna reliquum rei publicae fecerit id esse saluom uelis quibus laudibus efferēmus quibus studiis prosequēmur qua beneuolentia complectēmur

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 8

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 12: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

Parietes mdashme dius fidiusmdash ut mihi uidētur huius curiae tibi gratias agere gestiunt quod breui tempore futūra sit illa auctoritas in his maiōrum suōrum et suis sedibus

IV Equidem cum C Marcelli uiri optimi et commemorabili pietāte praediti lacrimas modo uobiscum uidērem omnium Marcellōrum meum pectus memoria obfūdit quibus tu etiam mortuis M Marcello conseruāto dignitātem suam reddidisti nobilissimamque familiam iam ad paucos redactam paene ab interitu uindicasti

10 te destacat en posicioacute inicial bull praesentem srsquooposa a quos numquam uidimus uid Elements El participi sect 13 b 2 bull ut uelis uid Bassols II sect 310 bull reliquum fecerit = reliquerit periacutefrasi progravepia de la llengua col∙loquial i poegravetica bull fecerit uid Traina‐Bertotti sect 314 bull saluom uid Molina op cit sect 721 c bull id cf sect 6 quicquid prospere gestum est id paene omne ducit suum bull me dius fidius se sobreenteacuten iuuet bull quod futura sit subord adverb causal subjectiva uid Bassols II sect 344 bull illa auctoritas en comptes drsquoille Marcellus metoniacutemia lsquola dignitat del cegravelebre Marcelrsquo que a meacutes de senador era tambeacute consularis bull pietate uid Bassols I sect 1251 a bull Marcellorum uid Bassols I sect 73 bull mortuis predicatiu

11 Hunc tu diem tuis maxumis et innumerabilibus gratulationibus iure antepōnis Haec enim res unīus est propria Caesaris ceterae duce te gestae magnae illae quidem sed tamen multo magnoque comitātu Huius autem rei tu idem dux es et comes quae quidem tanta est ut tropaeis et monumentis tuis adlatūra finem sit aetas mdashnihil est enim opere et manu factum quod non conficiat et consūmat uetustasmdash 12 at haec tua iustitia et lenitas florescet cotidie magis ita quantum operibus tuis diuturnitas detrahet tantum adferet laudibus Et ceteros quidem omnis uictōres bellōrum ciuilium iam antea aequitāte et misericordia uiceras hodierno uero die te ipse uicisti Vereor ut hoc quod dicam perinde intellegi possit audītu atque ipse cogitans sentio ipsam uictoriam uicisse uidēris cum ea quae illa erat adepta uictis remisisti Nam cum ipsīus uictoriae condiciōne iure omnes uicti occidissēmus clementiae tuae iudicio conseruāti sumus Recte igitur unus inuictus es a quo etiam ipsīus uictoriae condicio uisque deuicta est

11 gratulationibus es pot traduir per lsquotriomfsrsquo gratulatio eacutes lrsquo accioacute de gragravecies als deacuteus decretada pel senat per una victograveria o per algun event favorable durant la qual es retien honors puacuteblics al general vencedor Cegravesar havia estat objecte repetides vegades drsquoaquest reconeixement puacuteblic amb motiu de les seves victograveries bull haec res eacutes a dir el perdoacute de Marcel bull ceterae [res] complementat atributivament per gestae bull duce te uid Traina‐Bertotti sect 291 b nota 2 bull sed tamen sobreenteneu gestae sunt bull comitatu uid Traina‐Bertotti sect 101 b bull quae quidem tanta est florescet cotidie magis aquest periacuteode presenta una certa incoheregravencia sintagravectica lrsquoestructura meacutes logravegica seria quae tanta est ut quamuis tropaeis adlatura finem sit aetas tamen haec tua iustitia floritura sit cotidie magis bull opere et manu es pot interpretar com a hendiacuteadis bull quod consumat uid Bassols II sect 2382 e 12 iustitia et lenitas lsquojustiacutecia i mesurarsquo conceptes complementaris bull florescet lrsquouacutes de lrsquoincoatiu (flore‐sc‐o lt floreo) vol suggerir la permanegravencia en el temps uid Traina‐Bertotti sect 226IV nota 3 bull operibus uid Bassols I sect 98 = rebus gestis bull diuturnitas lsquoel pas dels anysrsquo bull laudibus que suscitaran la seva moderacioacute i clemegravencia bull aequitate et misericordia uid Bassols I sect 127 Traina‐Bertotti sect 98 aquests dos conceptes es corresponen amb iustitia et

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 9

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 13: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lenitas esmentats abans bull uiceras uicisti amb el sentit de lsquosuperarrsquo bull uereor ut uid Bassols II sect 167 bull hoc eacutes prolegraveptic bull perinde atque lsquode la mateixa manera quersquo bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull uictoriam uid Bassols I sect 351 bull uicisse uideris uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3 bull illa eacutes a dir la teva victograveria (personificacioacute) en comptes de quae per uictoriam adeptus eras bull cum occidissemus lsquohauriem hagut de morirrsquo uid Bassols II sect 276 Traina‐Bertotti sect 392 bull ipsius uictoriae condicione lsquoper dret de victograveriarsquo eacutes a dir per la situacioacute juriacutedica derivada de la victograveria de Cegravesar bull uicti referit atributivament al subjecte bull iudicio lsquodecisioacutersquo inspirada per la clementia la qual per voluntat progravepia Cegravesar col∙loca al davant del dret de victograveria bull condicio uisque potser hendiacuteadis lsquoel dret [que assistia el vencedor] drsquoexercir la violegravenciarsquo [sobre els venccediluts]

El perdoacute concedit a Marcel palesa lrsquoopinioacute indulgent que Cegravesar teacute dels seus adversaris

V 13 Atque hoc C Caesaris iudicium patres conscripti quam late pateat adtendite Omnes enim qui ad illa arma fato sumus nescio quo rei publicae misero funestoque compulsi etsi aliqua culpa tenēmur errōris humāni ab scelere certe liberāti sumus Nam cum M Marcellum deprecantibus uobis rei publicae conseruāuit me et mihi et item rei publicae nullo deprecante reliquos amplissimos uiros et sibi ipsos et patriae reddidit quorum et frequentiam et dignitātem hoc ipso in consessu uidētis non ille hostis induxit in curiam sed iudicāuit a plerisque ignoratiōne potius et falso atque ināni metu quam cupiditāte aut crudelitāte bellum esse susceptum

13 quam pateat interrogativa indirecta exclamativa lsquoquin abast teacutersquo bull iudicium lsquodecisioacutersquo de perdonar els adversaris bull omnes liberati sumus eacutes el desenvolupament de la idea expressada al periacuteode anterior en opinioacute de Cegravesar els qui han seguit Pompeu nomeacutes soacuten responsables drsquouna equivocacioacute perograve no de cap delicte bull arma lsquoguerrarsquo per metoniacutemia bull fato nescio quo lsquono seacute quina fatalitatrsquo nescio quo eacutes una forma composta del pronom‐adjectiu indefinit quis quae quid nescio afecta nomeacutes el sentit de lrsquoindefinit bull culpa teneor lsquoser culpable dersquo bull libero a lsquoabsoldre dersquo bull me et mihi et item rei publicae sobreenteneu‐hi reddidit les oracions que tenen com a verbs conser‐uauithellip[reddidit]hellip reddidit estan coordinades asindegraveticament bull ipsos eacutes predicatiu lsquoen llur integritatrsquo de drets com a ciutadans bull quorum et frequentiam et dignitatem abstracte en lloc de concret quos et frequentes et dignitate praeditos bull sed iudicauit per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu potius ignoratione atque inani metu [bellum esse susceptum] quam bull ignoratione metu ignoragravencia i temor perquegrave no coneixien els propogravesits reals de Cegravesar

14 Quo quidem in bello semper de pace audiendum putāui semperque dolui non modo pacem sed etiam oratiōnem ciuium pacem flagitantium repudiāri Neque enim ego illa nec ulla umquam secūtus sum arma ciuilia semperque mea consilia pacis et togae socia non belli atque armōrum fuērunt Hominem sum secutus priuāto officio non publico tantumque apud me grati animi fidēlis memoria ualuit ut nulla non modo cupiditāte sed ne spe quidem prudens et sciens tamquam ad interitum ruerem uoluntarium

14 in bello uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull audiendum [esse] passiva impersonal bull arma ciuilia lsquoconteses civilsrsquo metoniacutemia bull togae la vestimenta civil es contraposa a armorum

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 10

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 14: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

lsquoel dretrsquo lsquola forccedila de les armesrsquo bull priuato officio non publico lsquoun deure personal no poliacuteticrsquo bull grati animi fidelis memoria lsquoel record lleial propi drsquoun esperit agraiumltrsquo bull prudens et sciens lsquoconscient i coneixedorrsquo

15 Quod quidem meum consilium minime obscūrum fuit nam et in hoc ordine integra re multa de pace dixi et in ipso bello eadem etiam cum capitis mei periculo sensi Ex quo nemo erit tam iniustus rerum existimātor qui dubitet quae Caesaris de bello uoluntas fuerit cum pacis auctōres conseruandos statim censuerit ceteris fuerit iratior Atque id minus mirum fortasse tum cum esset incertus exitus et anceps fortūna belli qui uero uictor pacis auctōres diligit is profecto declārat maluisse se non dimicāre quam uincere

15 obscurum lsquoocultrsquo lsquosecretrsquo bull in hoc ordine lsquoen aquesta institucioacutersquo eacutes a dir el senat cf sect 3 auctoritatem huius ordinis bull integra re lsquoessent lrsquoafer sense decidirrsquo eacutes a dir abans de lrsquoenfrontament civil cf Cic Mur 43 ea dicam uobis amisso iam tempore quae ipsi soli re integra saepe dixi bull capitis amb el sentit de vida bull sentio lsquoopinarrsquo bull nemo erit qui uid Bassols II sect 2382 e bull uoluntas lsquodisposicioacute drsquoesperitrsquo lsquopredisposicioacutersquo bull cum teacute valor causal uid Bassols II sect 345 la subordinada ategraves el seu valor causal es pot interpretar com a epexegravegesi drsquo ex quo el qual aleshores seria prolegraveptic cf sect 3 on hi trobem una construccioacute semblant bull auctores lsquodefensorsrsquo lsquopartidarisrsquo bull ceteris eacutes a dir els partidaris de lrsquoenfrontament bull iratior eacutes un comparatiu intensiu bull id teacute com a antecedent la idea expressada anteriorment bull qui diligit uid Bassols II sect 231 a bull maluisse lsquohauria preferitrsquo fet irreal en el passat per tant lrsquoinfinitiu hauria de ser de futur (cf sect 17 nimis iracundam futuram fuisse uictoriam) perograve malo no teacute supiacute a partir del qual formar lrsquoinfinitiu de futur i eacutes substituiumlt per lrsquoinfinitiu de perfet bull quam per a la interpretacioacute sintagravectica tingueu en compte que malo eacutes un compost de magis i uolo quam uincere equival pragravecticament a una subordinada adverbial comparativa uid Traina‐Bertotti sect 402 b i nota 4

Si els adversaris de Cegravesar hagueacutessin venccedilut haurien estat molt menys generosos Els deacuteus perograve volgueren el triomf del meacutes digne

VI 16 Atque huius quidem rei M Marcello sum testis nostri enim sensus ut in pace semper sic tum etiam in bello congruēbant Quotiens ego eum et quanto cum dolōre uidi cum insolentiam certōrum hominum tum etiam ipsīus uictoriae ferocitātem extimescentem Quo gratior tua liberalitas C Caesar nobis qui illa uidimus debet esse Non enim iam causae sunt inter se sed uictoriae comparandae

16 huius rei eacutes a dir de la propensioacute a la pau bull sensus lsquosentimentsrsquo bull certorum lsquodeterminatsrsquo perquegrave eren coneguts i Ciceroacute aixiacute ho vol remarcar si no hauria emprat quidam cf sect 18 bull extimescentem uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 13 b2 bull uictoriae en lloc de uictorum els pompeians si triomfaven bull quo eacutes adverbi bull causae lsquobagravendolsrsquo lsquofaccionsrsquo lsquoopcions poliacutetiquesrsquo

17 Vidimus tuam uictoriam proeliōrum exitu terminātam gladium uagīna uacuum in urbe non uidimus Quos amisimus ciuis eos Martis uis perculit non ira uictoriae ut dubitāre debeat nemo quin multos si posset C Caesar ab inferis excitāret quoniam ex

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 11

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 15: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

eādem acie conseruat quos potest Alterius uero partis nihil amplius dico quam id quod omnes uerebāmur nimis iracundam futūram fuisse uictoriam

17 exitu lsquofirsquo bull uacuum lsquolliurersquo uid Bassols I sect 1091 bull quos uid Bassols II sect 231a bull ira uictoriae cf sect 16 uictoriae ferocitatem i sect 17 iracundam uictoriam bull quin uid Bassols II sect 2023 bull excitaret a meacutes de verb de la subordinada substantiva ho eacutes tambeacute de lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode irreal de present si posset excitaret uid Traina‐Bertotti sect 382 bull acie lsquobagravendolrsquo bull id eacutes prolegraveptic anticipa la idea que segueix la violegravencia en el cas drsquoun triomf del pompeians bull futuram fuisse lrsquoinfinitiu expressa un fet irreal en el passat lsquohauria estatrsquo la construccioacute drsquoinfinitiu eacutes de fet lrsquoapogravedosi drsquoun periacuteode hipotegravetic irreal de passat amb la progravetasi sobreentesa si Pompeiani uicissent

18 Quidam enim non modo armātis sed interdum etiam otiōsis minabantur nec quid quisque sensisset sed ubi fuisset cogitandum esse dicēbant ut mihi quidem uideantur di inmortāles etiam si poenas a populo Romāno ob aliquod delictum expetiuērunt qui ciuīle bellum tantum et tam luctuōsum excitauērunt uel placāti iam uel satiāti aliquando omnem spem salūtis ad clementiam uictōris et sapientiam contulisse

18 quidam srsquoenteacuten partidaris de Pompeu cf certorum sect 16 bull armatis els qui havien pres les armes a favor de Cegravesar bull otiosis lsquoneutralsrsquo que no participaven en la contesa bull nec dicebant a lrsquohora de prendre revenja no interessava saber quegrave havia opinat cadascuacute sinoacute on havia estat en esclatar la guerra la majoria dels partidaris de Pompeu havia marxat amb ell drsquoItagravelia per tant els qui srsquohi havien quedat eren sense meacutes ni meacutes enemics bull quid ubi uid Traina‐Bertotti sect 329 i 330 a bull ut teacute valor consecutiu bull qui el referent eacutes di immortales bull aliquando lsquofinalmentrsquo bull contulisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 3

Que Cegravesar frueixi de la seva clemegravencia tot perseverant en la magnanimitat

19 Qua re gaude tuo isto tam excellenti bono et fruere cum fortūna et gloria tum etiam natūra et moribus tuis ex quo quidem maxumus est fructus iucunditasque sapienti Cetera cum tua recordabere etsi persaepe uirtūti tamen plerumque felicitāti tuae gratulabere de nobis quos in re publica tecum simul esse uoluisti quotiens cogitābis totiens de maxumis tuis beneficiis totiens de incredibili liberalitāte totiens de singulāri sapientia cogitābis quae non modo summa bona sed nimirum audēbo uel sola dicere Tantus est enim splendor in laude uera tanta in magnitudine animi et consili dignitas ut haec a Virtūte donāta cetera a Fortūna commodāta esse uideantur

19 bono lsquoqualitat moralrsquo bull natura et moribus potser hendiacuteadis lsquodots naturalsrsquo bull quo referit gramaticalment a bono probablement perquegrave tot i ser el meacutes allunyat eacutes el concepte meacutes important uid Bassols II sect 803 bull cetera tua [gesta] bull cum amb el sentit de quotiens (cum lsquoiteratiuumrsquo) uid Traina‐Bertotti sect 365 d bull recordabere = recordaberis bull uirtuti lsquovalorrsquo bull felicitati lsquobona sortrsquo bull gratulabere = gratulaberis bull de nobis depegraven de cogitabis bull gratulabere cogitabis haurien de ser futurs perfets perquegrave lrsquoaccioacute eacutes anterior a la de la principal uid Traina‐Bertotti sectsect 222 f 223 b bull liberalitate lsquoclemegravenciarsquo lsquogenerositatrsquo bull sapientia lsquosenyrsquo lsquoencertrsquo perquegrave en la decisioacute de perdonar Marcel hi havia tambeacute un interegraves poliacutetic bull quae no teacute un referent concret en el context precedent de fet recull un

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 12

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 16: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

seguit de conceptes com la uirtus la magnitudo animi etc els quals segons els estoics constituiumlen els beacutens meacutes preuats bull quae summa bona sobreenteneu dico bull uel lsquofins i totrsquo uid Traina‐Bertotti sect 136 nota I bull laude lsquoglograveriarsquo bull haec referit a magnitudine bull cetera eacutes a dir les gestes militars que reporten glograveria

20 Noli igitur in conseruandis uiris bonis defetigāri non cupiditāte praesertim aliqua aut prauitāte lapsis sed opiniōne offici stulta fortasse certe non improba et specie quadam rei publicae Non enim tua ulla culpa est si te aliqui timuērunt contraque summa laus quod minime timendum fuisse sensērunt

20 noli defetigari uid Bassols I sect 3621 bull lapsis referit a uiris bull opinione offici stulta lsquoconsideracioacute equivocada del deurersquo eacutes a dir allograve que erradament creien que era el seu deure opinio implica sempre subjectivitat bull specie quadam rei publicae lsquouna ficcioacute de lrsquointeregraves generalrsquo bull si timuerunt quod senserunt si amb valor hipotegravetic equival funcionalment a quod completiu cf al mateix Ciceroacute agr 249 mihi ignoscite si appello talem uirum saepius amb Att 7123 uelim mihi ignoscas quod ad te scribo tam multa uid Traina‐Bertotti sect 337 nota 4 bull summa laus [tua est] quod uid Traina‐Bertotti sect 337 c cf Cic CM 44 summa laus senectutis est quod ea uoluptates nullas magnopere desiderat

SEGONA PART UN ESDEVENIDOR QUE CEgraveSAR HA DE FORJAR

Cegravesar no ha de tegravemer per la seva vida perquegrave ja no teacute enemics Perograve a tots cal estar amatents

VII 21 Nunc uenio ad grauissimam querēlam et atrocissimam suspiciōnem tuam quae non tibi ipsi magis quam cum omnibus ciuibus tum maxume nobis qui a te conseruāti sumus prouidenda est quam etsi spero esse falsam numquam tamen extenuābo Tua enim cautio nostra cautio est ut si in alterutro peccandum sit malim uidēri nimis timidus quam parum prudens Sed quisnam est iste tam demens de tuisne mdashtametsi qui magis sunt tui quam quibus tu salūtem insperantibus reddidistimdash an ex eo numero qui una tecum fuērunt Non est credibilis tantus in ullo furor ut quo duce omnia summa sit adeptus huius uitam non antepōnat suae An si nihil tui cogitant sceleris cauendum est ne quid inimīci Qui Omnes enim qui fuērunt aut sua pertinacia uitam amisērunt aut tua misericordia retinuērunt ut aut nulli supersint de inimīcis aut qui fuērunt sint amicissimi

21 uenio amb el sentit de passar drsquoun punt a un altre en el discurs bull atrocissimam lsquomolt esfereiumldorarsquo lrsquoadjectiu es refereix a lrsquoobjecte de la sospita la conjura per assassinar‐lo bull quae prouidenda est lrsquooracioacute introduiumlda per quae eacutes la principal de dues subordinades comparatives coordinades entre si el predicat verbal de totes tres oracions eacutes el mateix bull prouideo amb el sentit drsquoestar previngut una traduccioacute podria ser lsquoa propogravesit de la qual no has drsquoestar tu meacutes previngut que ho han drsquoestar tots els ciutadans i sobretot nosaltresrsquo bull quam referit a suspicionem bull tua cautio nostra cautio probablement Ciceroacute juga amb els dos sentits de la paraula cautio lsquoprecaucioacutersquo i lsquogarantiarsquo perquegrave la integritat de Cegravesar assegura lrsquoestabilitat de la repuacuteblica bull ut teacute valor consecutiu bull in alterutro lsquoen un sentit o en lrsquoaltrersquo bull peccandum sit cf sect 14 audiendum [esse] bull malim uideri quam cf sect 15

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 13

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 17: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

maluisse se non dimicare quam uincere bull iste tam demens fins al punt de voler atemptar contra Cegravesar observeu el matiacutes pejoratiu del diacutectic bull de tuisne sobreenteneu estne iste quisquam de tuis es tracta drsquouna interrogativa directa disjunctiva uid Traina‐Bertotti sect 250 bull de tuis uid Bassols I sect 681 bull tametsi amb valor rectificatiu equival a una conjuncioacute adversativa bull quibus reddidisti uid Bassols II sect 230 la relativa assumeix la funcioacute de lrsquoantecedent bull an ex eo numero sobreenteneu an iste est quisquam ex eo numero bull ex eo numero equival a ex eorum numero (comparatio compendiaria) [quisquam] ex eo numero cf de tuis bull qui fuerunt el relatiu concorda amb el plural impliacutecit a numero (concordanccedila ad sensum) bull una cum lsquojuntament ambrsquo bull quo duce ablatiu absolut lsquosota el guiatge del qualrsquo relativa prolegraveptica fa referegravencia a huius bull omnia summa lsquotot en el grau meacutes altrsquo en referegravencia a les recompenses fruit de la victograveria bull ne quid [sceleris cogitent] bull qui fuerunt [inimici] bull ut teacute valor consecutiu bull de inimicis cf de tuis

22 Sed tamen cum in animis hominum tantae latebrae sint et tanti recessus augeāmus sane suspiciōnem tuam simul enim augebimus diligentiam Nam quis est omnium tam ignārus rerum tam rudis in re publica tam nihil umquam nec de sua nec de commūni salūte cogitans qui non intellegat tua salūte continēri suam et ex unīus tua uita pendēre omnium Equidem de te dies noctesque ut debeo cogitans casus dumtaxat humānos et incertos euentus ualetudinis et natūrae commūnis fragilitātem extimesco doleoque cum res publica inmortālis esse debeat eam in unīus mortālis anima consistere 23 Si uero ad humānos casus incertosque motus ualetudinis sceleris etiam accēdit insidiarumque consensio quem deum si cupiat posse opitulāri rei publicae credimus

22 recessus lsquointerioritatsrsquo lsquoraconsrsquo bull omnium rerum lsquosituacioacutersquo bull rudis in re publica lsquoignorant en poliacuteticarsquo bull tam nihil cogitans lsquotan despreocupat dersquo bull contineri lsquoestar determinatrsquo bull ex unius tua uita = ex unius tui uita bull cogitans uid Elements El participi sect 14 bull casus dumtaxat humanos lsquoperills avatars estrictament humansrsquo eacutes a dir lligats a la progravepia condicioacute humana no per la magrave drsquoaltri bull extimesco la forma incoativa vol remarcar la reiteracioacute cf sect 12 florescet bull cum debeat adverbial concessiva o potser adversativa uid Traina‐Bertotti sectsect 392 i 395 bull consisto construiumlt amb de i ablatiu lsquodependre dersquo

Cegravesar teacute la missioacute irrenunciable de reconstruir lrsquoEstat

VIII Omnia sunt excitanda tibi C Caesar uni quae iacēre sentis belli ipsīus impetu quod necesse fuit perculsa atque prostrāta constituenda iudicia reuocanda fides comprimendae libidines propaganda suboles omnia quae dilapsa iam diffluxērunt seuēris legibus uincienda sunt 24 Non fuit recusandum in tanto ciuīli bello tanto animōrum ardōre et armōrum quin quassāta res publica quicumque belli euentus fuisset multa perderet et ornamenta dignitātis et praesidia stabilitātis suae multaque uterque dux faceret armātus quae idem togātus fieri prohibuisset Quae quidem tibi nunc omnia belli uolnera sananda sunt quibus praeter te medēri nemo potest

23 sceleris insidiarumque consensio literal lsquouna conxorxa de crim i drsquointriguesrsquo eacutes a dir lsquouna conjura criminalrsquo noteu lrsquohendiacuteadis sceleris insidiarumque en lloc de scelestarum insidiarum bull si cupiat condicional eventual lsquosi ho arriba a volerrsquo bull credimus = censemus bull necesse lsquoinevitablersquo bull perculsa atque postrata uid Elements El participi sect 13 b 2 bull

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 14

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 18: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

iudicia lsquoadministracioacute de justiacuteciarsquo bull fides probablement en sentit econogravemic lsquocregraveditrsquo bull libidines lsquoexcessos sumptuarisrsquo bull suboles lsquopoblacioacutersquo bull dilapsa iam difluxerunt noteu la repeticioacute del preverbi i el pleonasme es podria traduir lsquoja han arribat a la degradacioacute extremarsquo

24 non fuit recusandum lsquono es va poder evitarrsquo bull quin uid Traina‐Bertotti sect 344 a bull euentus lsquoresultatrsquo bull fuisset el plusquamperfet indica anterioritat en relacioacute amb perderet si lrsquoenunciat fos en estil directe tindriem futur perfet i futur imperfet res publica quicumque euentus fuerit multa perdet bull ornamenta dignitatis lsquosignes del seu prestigirsquo bull praesidia stabilitatis suae lsquorecursos de la seva fortalesarsquo bull uterque dux eacutes a dir Cegravesar i Pompeu bull armatus togatus lrsquooposicioacute armandashtoga eacutes molt del gust de Ciceroacute per contraposar la miliacutecia amb la vida civil (metoniacutemia) cf sect 14 bull quae prohibuisset fet irreal en el passat uid Traina‐Bertotti sect 238 b el sentit eacutes lsquosi haguessin estat vestits amb la toga (perograve no ho estaven) no ho haurien permegravesrsquo

25 Ităque illam tuam praeclarissimam et sapientissimam uocem inuītus audīui ʺSatis diu uel natūrae uixi uel gloriaeʹʹ Satis si ita uis fortasse natūrae addo etiam si placet gloriae at quod maxumum est patriae certe parum Qua re omitte quaeso istam doctōrum hominum in contemnenda morte prudentiam noli nostro periculo esse sapiens Saepe enim uenit ad meas auris te idem istud nimis crebro dicere satis te tibi uixisse Credo sed tum id audīrem si tibi soli uiueres aut si tibi etiam soli natus esses Omnium salūtem ciuium cunctamque rem publicam res tuae gestae complexae sunt tantum abes a perfectiōne maxumōrum operum ut fundamenta nondum quae cogitas ieceris Hic tu modum uitae tuae non salūte rei publicae sed aequitāte animi definies

La glograveria aconseguida eacutes gran perograve resta per fer allograve que li donaragrave anomenada perdurable

Quid si istud ne gloriae quidem satis est cuius te esse auidissimum quamuis sis sapiens non negābis 26 Parumne inquies magna relinquēmus Immo uero aliis quamuis multis satis tibi uni parum Quicquid est enim quamuis amplum sit id est parum tum cum est aliquid amplius Quod si rerum tuārum inmortalium C Caesar hic exitus futūrus fuit ut deuictis aduersariis rem publicam in eo statu relinqueres in quo nunc est uide quaeso ne tua diuīna uirtus admiratiōnis plus sit habitūra quam gloriae si quidem gloria est inlustris et peruagāta magnōrum uel in suos ciuis uel in patriam uel in omne genus hominum famă meritōrum

25 praeclarissimam et sapientissimam uocem lsquomolt admirable i assenyada afirmacioacutersquo bull naturae gloriae soacuten datius naturae lsquola naturalesarsquo lsquola vidarsquo gloriae lsquola famarsquo per a ser comptat entre els grans personatges de la histograveria de Roma bull at certe uid Traina‐Bertotti sect 306 n 1 bull satis si ita uis patriae certe parum estructura sintagravectica fortament com‐pendiada progravepia de la llengua parlada per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu satis fortasse naturae [te uixisse dicam] addo etiam [hoc satis te] gloriae [uixisse] at patriae certe parum [te uixisse dicam] bull quod est el referent eacutes patriae (relativa prolegraveptica) sobre la concordanccedila del relatiu amb el referent uid Traina‐Bertotti sect 18 b bull doctorum hominum lsquoels filogravesofsrsquo sobretot els estoics bull in contemnenda morte complementa prudentiam entesa

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 15

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 19: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

com a scientia lsquosaviesarsquo uid Elements Lrsquoadjectiu verbal en ndashndus sect 2 bull nostro periculo es pot entendre com a datiu lsquoper a risc nostrersquo o com ablatiu locatiu sense preposicioacute lsquoen un moment de risc per a nosaltresrsquo uid Traina‐Bertotti sect 111 b bull idem istud dicere uixisse uid Elements Lrsquoinfinitiu sect 25 a b bull tibi es correspon a naturae i gloriae esmentades abans bull credo emprat potser en sentit etimologravegic (ltcŗ‐do lsquoposar donar el corrsquo) lsquodonar assentimentrsquo lsquoestar drsquoacordrsquo bull tum si lsquonomeacutes sirsquo periacuteode hipotegravetic irreal de present bull id fa referegravencia a lrsquoafirmacioacute de Cegravesar bull audirem lsquopodria escoltarrsquo bull res tuae gestae lsquoels teus actesrsquo bull complector lsquoabraccedilarrsquo amb el sentit que tot en depegraven bull perfectione lsquoculminacioacutersquo bull maiorum operum tot i ser molt important el que Cegravesar ja ha dut a cap el meacutes gran resta encara per comenccedilar bull ut fundamenta ieceris probablement cal entendre ut fundamenta [horum operum] quae cogitas [esse maxima] nondum ieceris bull hic amb sentit temporal tot el que segueix fins a la fi del paragravegraf teacute un to de retret bull modum lsquoliacutemitrsquo bull definio lsquofixarrsquo quant a lrsquoacepcioacute del futur definies uid Bassols I sect 3265 bull aequitate animi lsquoindiferegravencia drsquoesperitrsquo eacutes la traduccioacute del concepte απάθεια dels estoics sobre el valor dels ablatius salute i aequitate uid Traina‐Bertotti sect 99 a bull quid si istud la regraveplica a lrsquoargumentacioacute de Cegravesar estructura sintagravectica compendiada progravepia de la llengua parlada en quegrave la hipotaxi eacutes substituiumlda per la parataxi quid [dicas si tibi dico] istud esse istud tot el que fins aleshores ha dut a terme bull cuius referit a gloriae bull sapiens lsquosavirsquo en sentit filosogravefic observeu la ironia amb quegrave es clou el retret

26 immo uero lsquoen efectersquo lsquosens dubtersquo bull quamuis multis literal lsquotan nombrosos com vulguisrsquo = lsquotants com vulguisrsquo uid Traina‐Bertotti sect 394 b multis srsquooposa a uni eacutes a dir el que Cegravesar ja ha fet seria un megraverit col∙lectiu suficient per a drsquoaltres perograve no arriba a ser‐ho per a ell sol bull satis [magna sunt] tibi uni parum [magna] bull quicquid id relativa prolegraveptica id fa referegravencia a allograve que Cegravesar ha dut a terme lsquodoncs aixograve sigui el que siguirsquo bull parum [amplum] bull tum cum lsquoen el moment quersquo sum emprat com a verb intransitiu bull quod si uide periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull exitus lsquoresultatrsquo bull futurus fuit lsquoha hagut de serrsquo bull ut relinqueres uid Bassols II sect 189 bull quaeso uid Traina‐Bertotti sect 244 bull uide uideo amb el sentit de lsquoprocurarrsquo uid Bassols II sect 1653 bull tua diuina uirtus lsquoel teu valor sobrehumagraversquo bull admirationis lrsquoadmiracioacute no comporta necessagraveriament la glograveria bull quam gloriae per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu quam [quantum sit habitura] gloriae bull si quidem amb valor de constatacioacute uid Traina‐Bertotti sect 385 c bull uel uel uid Traina‐Bertotti sect 303 bull meritorum uid Gaffiot s u lsquomeritumrsquo sect 2

IX 27 Haec igitur tibi reliqua pars est hic restat actus in hoc elaborandum est ut rem publicam constituas eaque tu in primis summa tranquillitāte et otio perfruāre tum te si uoles cum et patriae quod debes solueris et natūram ipsam expleueris satietāte uiuendi satis diu uixisse dicito Quid enim est omnīno hoc ipsum diu in quo est aliquid extrēmum Quod cum uenit omnis uoluptas praeterita pro nihilo est quia postea nulla est futūra Quamquam iste tuus animus numquam his angustiis quas natūra nobis ad uiuendum dedit contentus fuit semper inmortalitātis amōre flagrāuit

27 pars usat en sentit escegravenic lsquopaperrsquo igual que actus lsquoactersquo drsquouna peccedila teatral bull hoc eacutes acusatiu bull ut constituas perfruare substantives epexegegravetiques uid Traina‐Bertotti sect 339 c n 4 bull constituo lsquorestablirrsquo lsquorestaurarrsquo bull eaque referit a rem publicam uid Bassols I sectsect 120‐1211 bull perfruare = perfruaris bull tum si uoles dicito periacuteode hipotegravetic de condicioacute real bull solueris expleueris observeu lrsquouacutes del futur perfet a les subordinades per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 16

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 20: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

a indicar anterioritat en relacioacute amb dicito bull te uixisse bull quid est futura Cegravesar ha manifestat que ja ha viscut prou perograve quegrave eacutes aquest lsquoprou de tempsrsquo que necessagraveriament implica un final darrera el qual res no hi hauragrave Eacutes la contraposicioacute entre la indiferegravencia del filogravesof davant la mort i lrsquoanhel humagrave drsquoimmortalitat bull omnino lsquoal cap i a la firsquo bull hoc ipsum diu lsquoen si aquest prou de tempsrsquo bull aliquid extremum lsquoquelcom de finalrsquo bull quamquam uid Traina‐Bertotti sect 392 nota 1 bull fuit flagrauit asiacutendeton adversatiu

28 Nec uero haec tua uita ducenda est quae corpore et spiritu continētur illa inquam illa uita est tua quae uigēbit memoria saeculōrum omnium quam posteritas alet quam ipsa aeternitas semper tuebitur Huic tu inseruias huic te ostentes oportet quae quidem quae mirētur iam pridem multa habet nunc etiam quae laudet exspectat

Obstupescent posteri certe imperia prouincias Rhenum Oceanum Nilum pugnas innumerabilis incredibilis uictorias monumenta munera triumphos audientes et legentes tuos 29 Sed nisi haec urbs stabilīta tuis consiliis et institūtis erit uagabitur modo tuum nomen longe atque late sedem stabilem et domicilium certum non habēbit Erit inter eos etiam qui nascentur sicut inter nos fuit magna dissensio cum alii laudibus ad caelum res tuas gestas efferent alii fortasse aliquid requīrent idque uel maxumum nisi belli ciuīlis incendium salūte patriae restinxeris ut illud fati fuisse uideātur hoc consili Serui igitur eis iudicibus qui multis post saeculis de te iudicabunt et quidem haud scio an incorruptius quam nos nam et sine amōre et sine cupiditāte et rursus sine odio et sine inuidia iudicābunt

28 duco lsquoconsiderarrsquo bull quae estagrave referit a haec bull huic sembla referit meacutes aviat a posteritas bull inseruias ostentes uid Bassols II sect273 Traina‐Bertotti sect 261 i notes 1 i 2 bull quae miretur quae laudet uid Bassols II sectsect 236‐2381 eacutes la mateixa idea que ha exposat abans al sect 26 admirationis plus quam gloriae bull imperia triumphos enumeracioacute de les fites de la carrera esplendent de Cegravesar sintetitzades en un seguit de substantius lrsquoasiacutendeton en suggereix tambeacute la rapidesa imperia lsquomandatsrsquo per delegacioacute senatorial prouincias que va administrar pacificar conquerir sobretot la Gagravel∙lia Rhenum que va travessar per endinsar‐se en la Germagravenia Oceanum el pas de lrsquoestret de la Magravenega amb tot lrsquoexegravercit per conquerir Britagravennia Nilum la guerra alexandrina que encetagrave el domini romagrave de lrsquoEgipte monumenta lsquotestimonisrsquo lsquorecordsrsquo de les seves gestes arreu munera lsquojocsrsquo amb quegrave obsequiagrave el poble bull audientes et legentes referits a posteri uid Elements El participi sect 14 audio lsquosentir a parlarrsquo bull tuos uid Bassols II sectsect 68‐69

29 nisi stabilita erit condicional real bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit bull requiro amb el sentit de lsquotrobar a faltarrsquo requirent eacutes el verb de lrsquoapogravedisi del periacuteode condicional bull idque oracioacute parentegravetica bull illud hoc el primer es refereix a belli ciuilis incendium el segon a la idea expressada en la condicional bull consili lsquodecisioacute assenyadarsquo lsquosaviesarsquo bull serui imperatiu de seruio bull incorruptius lsquoamb meacutes imparcialitatrsquo sobreenteneu iudicaturi sint bull cupiditate lsquopassioacutersquo bull rursus amb el valor drsquoetiam

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 17

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 21: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

30 Id autem etiam si tum ad te ut quidam falso putant non pertinēbit nunc certe pertinet esse te talem ut tuas laudes obscuratūra nulla umquam sit obliuio

Despreacutes drsquouna incertesa tan gran hi ha una cosa certa ha venccedilut el millor

X Diuersae uoluntātes ciuium fuērunt distractaeque sententiae Non enim consiliis solum et studiis sed armis etiam et castris dissidebāmus Erat obscuritas quaedam erat certamen inter clarissimos duces multi dubitābant quid optimum esset multi quid sibi expedīret multi quid decēret nonnulli etiam quid licēret 31 Perfuncta res publica est hoc misero fatalique bello uicit is qui non fortūna inflammāret odium suum sed bonitāte lenīret neque omnis quibus irātus esset eosdem etiam exsilio aut morte dignos iudicāret

Acabada la contesa civil soacuten indignes els qui no han deposat les armes Els bons ciutadans han drsquoaplegar voluntats i fer costat a Cegravesar

Arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt Ingrātus est iniustusque ciuis qui armōrum periculo liberātus animum tamen retinet armātum ut etiam ille sit melior qui in acie cecidit qui in causa animam profūdit Quae enim pertinacia quibusdam eadem aliis constantia uidēri potest 32 Sed iam omnis fracta dissensio est armis exstincta aequitāte uictōris restat ut omnes unum uelint qui habent aliquid non sapientiae modo sed etiam sanitātis Nisi te C Caesar saluo et in ista sententia qua cum antea tum hodie maxume usus es manente salui esse non possumus Qua re omnes te qui haec salua esse uolumus et hortāmur et obsecrāmus ut uitae ut salūti tuae consulas omnesque tibi mdashut pro aliis etiam loquar quod de me ipse sentiomdash quoniam subesse aliquid putas quod cauendum sit non modo excubias et custodias sed etiam laterum nostrōrum oppositus et corporum pollicēmur

30 id fa referegravencia a lrsquoopinioacute de la posteritat sobre la seva actuacioacute bull etiam si introdueix concessiva subjectiva uid Traina‐Bertotti sect 391 i 393 bull tum despreacutes de la mort bull quidam els epicuris que negaven la transcendegravencia de lrsquoagravenima sembla que Cegravesar ho era bull pertinebit amb el sentit de lsquoconcernirrsquo bull nunc oposat a tum bull obscuratura sit la periacutefrasi supleix el futur de subjuntiu bull uoluntates lsquoaspiracionsrsquo lsquotendegravenciesrsquo bull distractae usat com adjectiu lsquodivergentsrsquo bull sententiae lsquoopnionsrsquo bull consiliis studiis armis castris ablatius instrumentals consiliis es correspon amb sententiae i studiis amb uoluntates (quiasme) observeu la reiteracioacute del preverbi dis‐ per posar en relleu el desacord bull obscuritas lsquoincertesarsquo bull quid optimum les interrogatives reflecteixen les diferents actituds davant lrsquoenfrontament segons lrsquointeregraves o lrsquoegravetica de cadascuacute

31 perfungor lsquocomplir ambrsquo lsquopassar perrsquo construiumlt amb ablatiu bull qui inflammaret uid Bassols II sect 238 2 a bull fortuna instrumental‐sociatiu amb el sentit de rebus prosperis bull eosdem referit a omnis uacutes pleonagravestic que remarca la idea expressada en la relativa compareu‐lo amb Cic Flac 57 non enim omnia quae dolemus eadem queri iure possumus bull arma ab aliis posita ab aliis erepta sunt el sintagma ab aliis teacute valor diferent en una oracioacute i en lrsquoaltra (agent i separatiu) Molts dels partidaris de Pompeu deposaren les armes despreacutes de la derrota a Farsala uns quants perograve resistiren encara fins la desfeta final a Tapse per

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 18

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 22: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

U B F F F C

aixograve diu que les armes els van ser arrabassades bull liberatus participi amb valor concessiu uid Elements El participi sect 14 bull animum armatum eacutes una metagravefora armatum amb el sentit drsquohostil bull acie lsquocamp de batallarsquo bull in causa lsquoen el seu bagravendolrsquo bull quae eadem femeniacute en comptes de neutre uid Traina‐Bertotti sect20 a

32 frango lsquoresoldrersquo bull aequitate lsquoequanimitatrsquo bull qui modo lsquosi meacutes no els quirsquo relativa limitativa uid Traina‐Bertotti sect 390 bull sanitatis [mentis] bull nisi connota amb un valor adverbial condicional els dos ablatius absoluts cf Cic de orat 2180 mihi nisi admonito uenisset in mentem uid Traina‐Bertotti sect 290 nota traduiumlu com a subordinades adverbials condicionals lrsquoapogravedosi de les quals seria lrsquooracioacute que teacute com a verb esse non possumus bull haec = has nostras res bull ut pro aliis sentio oracions parentegravetiques quod de me ipse sentio lsquoel que pel que fa a mi opinorsquo bull excubias et custodias expressioacute redundant lsquovigilagravencia permanentrsquo bull laterum corporum literal lsquola interposicioacute del nostre pit i del nostre cosrsquo = lsquointerposarrsquo

Agraiumlment del senat i agraiumlment propi

XI 33 Sed ut unde est orsa in eōdem terminētur oratio maxumas tibi omnes gratias agimus C Caesar maiōres etiam habēmus Nam omnes idem sentiunt quod ex omnium precibus et lacrimis sentīre potuisti sed quia non est omnibus stantibus necesse dicere a me certe dici uolunt cui necesse est quodam modo et quod fieri decet M Marcello a te huic ordini populoque Romāno et rei publicae reddito fieri id intellego nam laetāri omnis non ut de unīus sed ut de omnium salūte sentio

33 ut oratio oracions parentegravetiques cf sect 32 termino lsquoclourersquo bull maxumas gratias agimus lsquoexpressem el nostre agraiumlment meacutes granrsquo bull maiores [gratias] habemus ategraves que maxumas eacutes superlatiu maiores sembla que estagrave emprat amb valor intensiu lsquoperograve tambeacute un drsquoespecialment gran el servem (al nostre cor)rsquo bull stantibus per a votar o prendre la paraula els senadors es posaven dempeus bull quod decet relativa prolegraveptica bull fio lsquoesdevenirrsquo bull nam laetari sentio per a la interpretacioacute sintagravectica enteneu nam non sentio omnis laetari ut [si laetarentur] de [salute] unius sed ut [si laetarentur] de omnium salute ut emprat en comptes drsquout si locucioacute conjuncional que introdueix subordinades adverbials comparatives drsquoiacutendole supositiva uid Traina‐Bertotti sect 403 a

34 Quod autem summae beneuolentiae est quae mea erga illum omnibus nota semper fuit ut uix C Marcello optimo et amantissimo fratri praeter eum quidem cederem nemini cum id sollicitudine cura labōre tam diu praestiterim quam diu est de illīus salūte dubitātum certe hoc tempore magnis curis molestiis doloribus liberātus praestāre debeo Ităque C Caesar sic tibi gratias ago ut me omnibus rebus a te non conseruāto solum sed etiam ornāto tamen ad tua in me unum innumerabilia merita quod fieri iam posse non arbitrābar magnus hoc tuo facto cumulus accesserit

34 quod summae beneuolentiae est relativa prolegraveptica el referent de la qual eacutes id objecte directe de praestiterim i tambeacute de praestare debeo beneuolentiae eacutes genitiu partitiu depenent de quod uacutes propi de la llengua col∙loquial uid Bassols I sect 674 Traina‐Bertotti sect 55 e per a la traduccioacute enteneu summam autem beneuolentiam erga illum quae mea omnibus semper nota fuit cum eam praestiterim eandem praestare debeo bull mea predicatiu bull nota emprat

NIVERSITAT DE ARCELONA ACULTAT DE ILOLOGIA ILOLOGIA LAgraveSSICA 19

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 23: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

CICEROacute I EL PENSAMENT ROMAgrave Curs 2006-2007 Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA 20

com adjectiu bull fuit indica fet en el passat perograve accioacute inacabada traduiumlu‐lo amb pretegraverit indefinit cf sect 29 bull ut introdueix dues subordinades adverbials consecutives amb asiacutendeton adversatiu bull cedo lsquosentir‐se inferior arsquo en lrsquoestima envers Marcel bull cum teacute valor causal bull tam diu quam diu lsquotant de temps comrsquo bull praesto lsquopalesarrsquo bull ut accesserit Ruch proposa interpretar lsquoet dono les gragravecies en aquest sentit quersquo eacutes a dir prenent la subordinada com a substantiva la funcioacute de la qual seria drsquoacusatiu de relacioacute depenent de gratias ago ara beacute depenent de gratias agere es troben substantives introduiumldes per quod no per ut (uid Traina‐Bertotti sect 337 c) de fet la substantiva amb ut depenent drsquoaquesta expressioacute no es troba documentada a la llengua de Ciceroacute per tant sembla mes adient la interpretacioacute que en fa Guerriero es tractaria drsquouna construccioacute braquilogravegica en comptes de ut adfirmem cumulum accessisse aleshores la subordinada eacutes adverbial consecutiva bull tamen marca contraposicioacute amb la idea expressada mitjanccedilant els ablatius absoluts bull merita lsquobeneficisrsquo bull in me unum lsquoenvers la meva persona en particularrsquo bull magnus cumulus lrsquoadjectiu eacutes redundant lsquoculminacioacutersquo bull accedolsquoarribarrsquo lsquoafegir‐sersquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 24: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA

38

ordmeELEMENTS DE SINTAXI

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 25: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

23

1 LrsquoINFINITIU 11 Lrsquoinfinitiu teacute naturalesa de substantiu (malgrat que la morfologia no el sol caracteritzar com a tal) i sentit de verb (pot indicar temps i veu i pot seguir portant els complements que com a verb reclami)

112 Com a substantiu normalment pren la funcioacute sintagravectica drsquoun N o Ac

a) Subjecte (del verb sum i de formes o locucions impersonals)

Ex perfacile (erat) totius Galliae imperio potiri (Caes Gall 1 2 2) lsquoera molt fagravecil emparar‐se del domini de tota la Gagravel∙liarsquo multis in ciuitatibus harum rerum tumulos locis consecratis conspicari licet (Caes Gall 6 17 4) lsquoa moltes ciutats eacutes possible de veure pileres dʹaquests objectes en llocs consagratsrsquo neque fas (est) ea litteris mandare (Caes Gall 6 14 3) lsquoi no eacutes permegraves per la llei divina de posar‐ho per escritrsquo

b) Complement directe

Ex beate autem vivere alii in alio vos in voluptate ponitis (Cic fin 2 86) lsquoaltres perograve col∙loquen el viure feliccedilment en un altra cosa vosaltres en el plaerrsquo

c) Ac de cosa (equivalent a un acusatiu de relacioacute lsquopel que fa arsquo)

Ex Belgae Teutonos Cimbrosque intra fines suos ingredi prohibuerunt (Caes Gall 2 4 2) lsquoels belgues impediren als teutons i als cimbres dʹentrar a llur territorirsquo [sc Caesar Neruios] in deditionem uenire atque obsides sibi dare coegit (Caes Gall 6 3 2) lsquo[Cegravesar] obligagrave [els nervis] a rendir‐se i a lliurar‐li ostatgesrsquo

d) Aposicioacute del subjecte de lrsquoobjecte directe o de lrsquoatribut del verb regent

Ex id enim est caput ciuilis prudentihellip uidere itinera flexusque rerum publicarum (Cic rep 2 25 45) lsquoel fonament de la prudegravencia poliacutetica eacutes aquest veure el rumb i els girs dels estatsrsquo

113 Lrsquoinfinitiu en funcioacute drsquoacusatiu determina molts verbs transitius i intransitius complementant‐ne el sentit el verb i lrsquoinfinitiu formen una unitat que convencionalment anomenem periacutefrasi verbal Eacutes el cas a meacutes drsquoalgun altre dels verbs

possum nequeo queo debeo nescio disco dedisco uolo nolo malo

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 26: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

cupio concupisco gestio opto exopto studeo cogito curo neglego paro apparo statuo constituo decerno audeo moror cunctor assuefacio soleo consuesco conor contendo perseuero propero maturo festino aggredior incipio coepi instituo desino desisto mitto omitto intermitto

Si de lrsquoinfinitiu en depegraven un atribut o predicatiu referit al subjecte del verb principal aquest apareix en N

Ex [sc Cato] esse quam uideri bonus malebat (Sall Cat 54 6) lsquo[Catoacute] sʹestimava meacutes ser bo que no pas semblar‐horsquo

12 CONSTRUCCIOacute DrsquoINFINITIU AMB SUBJECTE EN ACUSATIU

121 Aquesta construccioacute sintagravectica anomenada tambeacute lsquoacusatiu meacutes infinitiursquo sembla que va originar‐se a partir de la construccioacute amb doble acusatiu que portaven alguns verbs un Ac de persona i un de cosa ndashque podia ser un infinitiundash (vegeu 12c)

Ex [sc Caesar] Cauarinum cum equitatu Senonum secum proficisci iubet (Caes Gall 6 5 2) lsquo[Cegravesar] mana a Cavariacute de marxar amb ell juntament amb la cavalleria dels segravenonsrsquo

Amb el pas del temps aquesta construccioacute es va acabar gramaticalitzant i passagrave a emprar‐se amb altres verbs En aquest nou uacutes hom considera que lrsquoinfinitiu (Ac de cosa) pren la funcioacute de predicat verbal mentre que lrsquoAc de persona li fa de subjecte (semagraventicament ja lrsquoera)

Ex illi referunt Suebos omnes ad extremos fines recepisse (Caes Gall 6 10 4) lsquoaquells [= els ubis] reporten que els sueus srsquohan retirat als confins del territorirsquo

122 El subjecte de la construccioacute drsquoinfinitiu en alguns casos pot estar impliacutecit Aquesta omissioacute de lʹacusatiu subjecte provoca que de vegades hom dubti de si es troba davant drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu o beacute davant drsquoun simple infinitiu en funcioacute de substantiu verbal (vegeu 12)

El subjecte pot no aparegraveixer expliacutecit quan es tracta drsquoun pronom personal i tambeacute en els casos seguumlents

a) Quan aquest subjecte es sobreenteacuten fagravecilment pel context o quan caldria repetir un pronom que ja apareix en el context

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

24

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 27: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex Remi ad eum legatos miserunt qui dicerent se suaque omnia in fidem atque in potestatem populi Romani permittere (Caes Gall 2 3 2) lsquoels rems enviaren emissaris a aquest [= Cegravesar] que li diguessin que posaven llurs persones i tots els beacutens sota la proteccioacute i lʹautoritat del poble romagraversquo

b) Quan eacutes el mateix subjecte del verb principal

Ex exclamat Nasica domi non esse (Cic de orat 2 276) lsquoNasica crida que ltellgt no eacutes a casarsquo confitemur cistellam habere (Pl Cist 741‐742) lsquoadmetem tenir [= que tenim] el cistelletrsquo

c) Quan lrsquoinfinitiu eacutes impersonal

Ex sanguine pluisse senatui nuntiatum est (Cic Diu 2 58) lsquohom comunicagrave al senat que havia plogut sangrsquo

123 Tambeacute eacutes frequumlent que els infinitius analiacutetics (o lsquocompostosrsquo) apareguin sense la forma auxiliar del verb sum

Ex [sc Caesar] pollicitus est sibi eam rem curae futuram (Caes Gall 1 33 1) lsquo[Cegravesar] va assegurar que tindria cura drsquoaquest aferrsquo ad fluctum aiunt declamare solitum Demosthenem (Cic Fin 5 5) lsquodiuen que Demogravestenes tenia per costum declamar a la vora del marrsquo

124 En les construccions drsquoinfinitiu el temps de lʹinfinitiu teacute un valor relatiu eacutes a dir expressa una relacioacute de simultaneiumltat (present) dʹanterioritat (perfet) o de posterioritat (futur) respecte de lrsquoaccioacute del verb personal de quegrave depegraven La traduccioacute hauragrave de reflectir aquesta relacioacute mitjanccedilant lʹuacutes del temps adient dʹacord amb la consecutio temporum de la llengua emprada

Ex [sc Caesar] initium belli ac defectionis hoc esse arbitratus est (Caes Gall 6 3 4) lsquo[Cegravesar] consideragrave que aixograve era lrsquoinici de la revolta i de la guerrarsquo [sc Treueri] duas uenisse legiones cognoscunt (Caes Gall 6 7 2) lsquo[els tregravevers] sʹassabenten que han arribat dues legionsrsquo Caesar sese eos in fidem recepturum (esse) dixit (Caes Gall 2 15 1) lsquoCegravesar digueacute que acolliria aquests [= els bel∙logravevacs] sota la seva proteccioacutersquo

125 Una construccioacute drsquoinfinitiu sol exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

a) Subjecte de verbs en veu passiva Tambeacute una construccioacute dʹinfinitiu sovint eacutes el subjecte de verbs impersonals (o en forma impersonal) i drsquoexpressions formades pel verb copulatiu sum meacutes un adjectiu neutre (com turpe utile gratum aequum ueri simile uerum necesse) o un substantiu abstracte (com rumor spes res tempus mos opus fama) o un adverbi (com satis aeque ita) que actuen drsquoatribut

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

25

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 28: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

Ex saepe homines temerarios atque imperitos falsis rumoribus terreri cognitum est (Caes Gall 6 20 2) lsquoha estat conegut [= hom sap] que sovint els homes irreflexius i ignorants soacuten aterrits per rumors falsosrsquo

legem enim breuem esse oportet (Sen Ep 94 38) lsquoconveacute doncs que la llei sigui breursquo mos est Athenis laudari in contione eos qui sint in proeliis interfecti (Cic Orat 151) lsquoeacutes costum a Atenes que hom elogiiuml a lrsquoassemblea aquells que han estat morts en combatrsquo

b) Aposicioacute Pot fer una funcioacute epexegegravetica drsquoun pronom neutre (especialment illud) drsquoun substantiu o drsquoun adverbi (com sic ita)

Ex ex quibus illud intellegitur appetitus omnes contrahendos sedandosque esse excitandamque animaduersionem et diligentiam (Cic Off 1 29 103) lsquoa partir dʹaquestes coses hom compreacuten aixograve que els apetits han de ser reprimits i apaivagats i que la cura i la diligegravencia han de ser estimuladesrsquo fama tota urbe percrebruit expugnari deos patrios (Cic Verr 2 4 94) lsquoper tota la ciutat [= Agrigent] srsquoescampagrave la notiacutecia que els deacuteus patris eren arrabassatsrsquo

c) Complement directe Ex illi referunt siluam esse ibi infinita magnitudine (Caes Gall 6 10 4)

lsquoaquells [= els ubis] reporten que alliacute hi ha un bosc dʹuna extensioacute enormersquo Allobrogibus [sc Heluetii] sese persuasuros lt essegt existimabant (Caes Gall 1 6 3) lsquo[els helvecis] creien que persuadirien els al∙logravebrogesrsquo [sc Sequani] per fines suos Heluetios ire patiuntur (Caes Gall 1 9 4) lsquo[els segravequans)] toleren que els helvecis facin camiacute pel seu territorirsquo [sc Druides] in uulgum disciplinam efferri nolunt (Caes Gall 6 14 4) lsquo[els druides] no volen que la seva ciegravencia sigui divulgada entre la gentrsquo

d) Ac de relacioacute (sovint complementant un adjectiu drsquoorigen verbal)

Ex [sc Caesar] fit ab Vbiis certior Suebos omnes in unum locum copias cogere (Caes Gall 6 10 1) lsquo[Cegravesar] eacutes fet sabedor1 [= eacutes informat] pel ubis que els sueus concentren en un sol lloc totes llurs tropesrsquo

1 Certus eacutes de la mateixa arrel que el verb cerno

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

26

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 29: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

13 CONSTRUCCIOacute PERSONAL DE LʹINFINITIU

Alguns verbs en passiva poden construir‐se amb un nominatiu predicatiu del subjecte per exemple mihi uideris iustus lsquoem sembles justrsquo ((literal lsquoets vist just pel que fa a mirsquo) Aquesta funcioacute predicativa pot assumir‐la tambeacute un infinitiu mihi uideris recte iudicare lsquoem sembla que jutges rectamentrsquo En la traduccioacute el verb de lrsquooracioacute principal roman sempre en 3a persona del singular amb independegravencia de qui sigui el subjecte de la proposicioacute subordinada lsquoem sembla que jutges jutja jutgeu jutgen rectamentrsquo es tracta dʹuna construccioacute impersonal perquegrave lsquosemblarsquo (no teacute subjecte persona lʹeacutes la proposicioacute subordinada En canvi en llatiacute el subjecte de lʹinfinitiu passa a ser‐ho de uideor eacutes a dir la construccioacute esdeveacute personal

Els verbs que sovint poden presentar construccioacute personal soacuten

uideor lsquosoacutec vistrsquo gt lsquosembla quersquo dicor lsquosoacutec ditrsquo gt lsquoeshom diu quersquo audior lsquose sent dir quersquo nuntior lsquosʹanuncia quersquo feror lsquoes diu quersquo trador lsquoes refereix quersquo lsquoes transmet quersquo perhibeor lsquoes diu quersquo existimor putor habeor credor iudicor lsquoes considera quersquo reperior inuenior lsquoes troba quersquo2

Tambeacute prenen aquesta construccioacute

iubeor lsquoes mana quersquo uetor lsquosʹimpedeix quersquo prohibeor lsquoes prohibeix quersquo sinor lsquoes permet quersquo i cogor lsquosʹobliga arsquo

Els canvis sintagravectics que aixograve produeix soacuten els seguumlents

ndash El subjecte en Ac de lrsquoinfinitiu (i els adjectius que concorden amb ell) es transforma en subjecte en N de la forma verbal impersonal

ndash La forma verbal impersonal canvia per a concordar amb el nou subjecte

ndash Lrsquoinfinitiu deixa de formar el nucli verbal drsquouna construccioacute drsquoinfinitiu i actua com a substantiu verbal en funcioacute de predicatiu del subjecte

Ex tibi stultus esse uideor (Cic Att 3 14 1) lsquoet sembla que soacutec un necirsquo

2Tret de uideor la resta de verbs esmentats solen presentar construccioacute personal preferentment amb formes del tema de present Aixiacute trobem construccioacute personal a Lycurgi temporibus Homerus etiam fuisse traditur (Cic Tusc 5 7) lsquoeacutes tradicioacute que tambeacute Homer va viure en temps de Licurgrsquo perograve la constr impersonal a traditum est etiam Homerum caecum fuisse (Cic Tusc 5 114) lsquoha estat transmegraves que tambeacute Homer va ser cecrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

27

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 30: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI LrsquoINFINITIU Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

28

Amulium regem [scRomulus] interemisse fertur (Cic Rep 2 4) lsquoes diu que [Rogravemul] va occir el rei Amulirsquo disciplina in Britannia reperta atque inde in Galliam translata esse existimatur (Caes Gall 6 13 11) lsquohom creu que la ciegravencia [dels druides] aparegueacute a Britagravennia i que drsquoaquiacute passagrave a la Gagravel∙liarsquo [el participi que forma part de lʹinfinitiu analiacutetic apareix tambeacute en nominatiu perquegrave ha de seguir concordant amb disciplina] Germani adpropinquare dicuntur (Caes Gall 6 7 6) lsquohom diu que els germagravenics sʹapropenrsquo luna solis lumine conlustrari putatur (Cic Diu 2 91) lsquoes creu que la lluna eacutes il∙luminada per la llum del solrsquo parentes prohibentur adire ad liberos (Cic Verr 2 5 117) lsquohom prohibeix que els pares visitin llurs fillsrsquo

La construccioacute impersonal i la impersonal poden alternar amb una mateixa forma verbal

Ex Senonibus adesse Romanos nuntiatur (Caes Gall 6 4 1) lsquohom anuncia als segravenons que els romans soacuten alliacutersquo eodem fere tempore pons in Hibero prope effectus ltessegt nuntiatur (Caes Ciu 1 62 3) lsquogairebeacute al mateix temps sʹanuncia que el pont sobre lʹEbre ha estat quasi enllestitrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 31: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

29

2 EL PARTICIPI 21 ADJECTIU VERBAL

211 Com a adjectiu verbal el participi eacutes adjectiu i verb alhora eacutes a dir participa de la categoria nominal i de la verbal ndashdʹon li ve el nomndash per tant pot exercir les funcions sintagravectiques drsquoun adjectiu i a meacutes pot portar els complements que com a verb reclami (per exemple un objecte directe com en omnia sentiens [Cic Tusc 1 27 66] o un adverbi com en facete dicta [Cic Off 1 29 104] lsquodites graciosesrsquo)

La conjugacioacute verbal del catalagrave i tambeacute del castellagrave nomeacutes ha conservat el participi de perfet per tant la traduccioacute literal de les formes participials llatines uacutenicament eacutes possible quan es tracta de participis de perfet

Ex his nuntiis commotus Caesar duas legiones in citeriore Gallia nouas con‐scripsit (Caes Gall 2 2 1) lsquotrasbalsat per aquestes notiacutecies Cegravesar reclutagrave dues noves legions a la Gagravel∙lia citeriorrsquo

En alguns casos tambeacute es pot emprar una proposicioacute adjectiva

Ex hostes item suas copias ex castris eductas instruxerat (Caes Gall 2 8 5) lsquotambeacute lʹenemic havia desplegat les seves tropes que havia fet sortir del campamentrsquo

Si tenim un participi de present podem optar segons el context per traduir‐lo mitjanccedilant un gerundi simple o una proposicioacute subordinada adjectiva

Ex quis eum [sc Catilinam] contra patriam pugnantem perisse miratur (Cic Sull 70) lsquoqui es sorprendragrave que aquest [= Catilina] hagi mort lluitant contra la pagravetriarsquo

reliquos [sc hostes] audacissime transire conantes [sc nostri] multitudine telorum reppulerunt (Caes Gall 2 10 3) lsquo[els nostres] amb un gran nombre de trets repel∙liren la resta [dels enemics] que intentaven molt audaccedilment de travessar ltel riugtrsquo

Si eacutes un participi de perfet dʹun verb deponent hom pot emprar el gerundi compost o de vegades una proposicioacute subordinada adverbial1

Ex Caesar Remos cohortatus omnem senatum ad se conuenire iussit (Caes Gall 2 5 1) lsquoCegravesar havent encoratjat [= despreacutes dʹhaver encoratjat] els rems managrave que el consell dʹancians en ple acudiacutes a la seva presegravenciarsquo

212 Temps del participi igual que succeeix amb lʹinfinitiu el temps del participi teacute un valor relatiu El participi de present de perfet i de futur indiquen respectivament la

1Vegeu infra 14

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 32: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

simultaneiumltat lʹanterioritat o la posterioritat respecte de lʹaccioacute expressada pel verb regent la qual pot estar situada al present al passat o al futur2 Per aixograve quan es tradueix una construccioacute participial cal tenir sempre en compte la consecutio temporum

213 Com a adjectiu el participi pot exercir una funcioacute atributiva o predicativa

a) Funcioacute atributiva exerceix la mateixa funcioacute sintagravectica que el nom que determina i sovint precisa una circumstagravencia accessograveria de lʹaccioacute expressada pel verb regent3

Ex Galbahellip maxime frumenti commeatusque inopia permotus postero die hellip in pro‐uinciam reuerti contendit (Caes Gall 3 6 4) lsquoGalbahellip preocupat per la manca de blat i drsquoavituallaments lrsquoendemagrave intentagrave de retornar a la proviacutenciarsquo

El participi en funcioacute atributiva es pot trobar referit a un substantiu o pronom en ablatiu sense preposicioacute la funcioacute sintagravectica dʹaquest sintagma queda aparentment deslligada de la resta de lʹoracioacute dʹon li ve el nom dʹablatiu absolut [absolutus lsquodeslligatrsquo dʹabsoluo] formant part dʹun ablatiu absolut es troben participis de present i de perfet

Ex Caesar albente caelo omnes copias castris educit (Caes Ciu 1 68 1) lsquoen fer‐se clar el cel [= a trenc dʹalba] Cegravesar fa sortir totes les tropes del campamentrsquo

Galli re cognita per exploratores obsidionem relinquunt (Caes Gall 5 49 1) lsquoels gals conegut aixograve a traveacutes dels exploradors abandonen el setgersquo

b) Funcioacute predicativa srsquouneix al nom determinat a traveacutes drsquoun verb i pot exercir les funcions sintagravectiques seguumlents

1 Atribut amb el verb sum a meacutes del participi de futur i de perfet amb quegrave es formen lʹanomenada conjugacioacute perifragravestica i els temps de perfet de la veu passiva4 en frase nominal pot aparegraveixer el participi de present tot i que es tracta dʹun uacutes poc frequumlent a la llengua clagravessica

2Alguns participis de perfet de verbs deponents com arbitratus confisus diffisus ratus [reor no teacute participi de present] usus ueritus poden expressar simultaneiumltat amb laccioacute del verb principal Caesar isdem ducibus usus Numidas et Cretas sagittarios et funditores Baleares subsidio oppidanis mittit (Caes Gall 2 7 1) lsquoCegravesar tot servint-se dels mateixos guies envia com a reforccedil dels qui eren a la ciutat arquers nuacutemides i cretencs i foners balearsrsquo 3Alguns autors fan distincioacute entre un participi epiacutetet o dominant lomissioacute del qual altera substancialment el sentit de loracioacute [quae (= Diana) Carthaginiensium uictoria loco mutato religionem tamen non amisit (Cic Verr 2 4 78) lsquoaquesta (Diana) amb la victograveria dels cartaginesos malgrat el canvi de lloc tot i aixiacute no perdeacute el seu cultersquo] i un participi apositiu o incidental que descriu una situacioacute accessograveria o concomitant amb laccioacute del verb principal [Dionysus quidem tyrannus Syracusis expulsus Corinthi pueros docebat (Cic Tusc 3 12 27) lsquoDioniacutes el tiragrave expulsat de Siracusa instruiumla els nois a Corintrsquo] 4De vegades amb el verb sum un participi de perfet assumeix funcioacute datribut com per exemple Gallia est omnis diuisa in partes tres (Caes Gall 1 1 1) lsquola Gagravelmiddotlia sencera estagrave dividida en tres partsrsquo Aquest uacutes es doacutena sobretot amb participis que havien assolit caragravecter plenament adjectiu i tenien un funcionament autogravenom com per exemple nostri autem si ab illis initium transeundi fieret ut impeditos adgrederentur parati in armis erant (Caes Gall 2 9 1) lsquoper la seva banda els nostres estaven a punt per atacar-los impedits si comenccedilaven a travessar el riursquo

30

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 33: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

Ex eorum [sc animalium] alia ratione expertia sunt alia ratione utentia (Cic Off 2 3 11) lsquodrsquoaquests [= els eacutessers animats] uns estan mancats de raonament altres en tenen uacutesrsquo

2 Predicatiu referit generalment al subjecte o a lrsquoobjecte directe

Ex reliqui [sc Germanorum] se in flumen praecipitauerunt atque ibi timore lassitu‐dine ui fluminis oppressi perierunt (Caes Gall 4 15 2) lsquola resta [dels germagravenics] es precipitaren al riu i alliacute moriren venccediluts per la por pel cansament i per la forccedila del correntrsquo

si quid singuli temporibus adducti hosti promiserunt est in eo ipso fides conseruanda (Cic Off 1 13 39) lsquosi alguacute forccedilat per les circumstagravencies ha promegraves quelcom a lrsquoenemic tambeacute en aixograve la paraula donada ha de ser mantingudarsquo

El participi sol tenir valor predicatiu subjectiu o objectiu quan depegraven dels verbs seguumlents

ndash Verbs de percepcioacute [uerba sentiendi] el participi generalment de present remarca la constatacioacute perceptiva de lʹaccioacute que sʹestagrave realitzant

Ex Q Titurius cum procul Ambiorigem suos cohortantem conspexisset interpretem suum Cn Pompeium ad eum mittit (Caes Gall 5 36 1) lsquoQ Tituri en haver vist de lluny Ambiograverix que encoratjava els seus li envia el seu inteacuterpret Gn Pompeursquo peto a uobis ut me pro me dicentem benigne audiatis (Cic Phil 2 10) lsquous demano que mʹescolteu amb indulgegravencia mentre parlo en defensa mevarsquo

ndash Verbs de voluntat amb participi de perfet el qual expressa com a realitzat lʹestat que es vol o es desitja Ex non est tamen aeque miser qui patriae consulit et is qui illam exstinctam cupit (Cic Fin 4 24 66) lsquoperograve no eacutes igualment menyspreable el qui vetlla per la pagravetria i aquell que la desitja destruiumldarsquo

ndash Amb habeo teneo i verbs de significacioacute anagraveloga el participi de perfet en funcioacute predicativa posa en relleu el resultat present dʹuna accioacute realitzada al passat

Ex [sc Caesar] multis iam rebus perfidiam Haeduorum perspectam habebat (Caes Gall 7 54 2) lsquoja per moltes raons Cegravesar tenia com a provada la traicioacute dels hedusrsquo nunc illos quamquam sunt hostes tamen quia nati sunt ciues monitos etiam atque etiam uolo (Cic Cat 2 27) lsquoara aquests tot i ser enemics no obstant perquegrave han nascut ciutadans els vull una i altra vegada advertitsrsquo Clodius ui oppressam ciuitatem tenebat (Cic Mil 38) lsquoClodi tenia la ciutat sotmesa per la violegravenciarsquo

31

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 34: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

locum quem nobilitas praesidiis firmatum tenebat me duce rescidistis (Cic Agr 2 3) lsquosota el meu guiatge heu fet accessible una dignitat poliacutetica que la noblesa retenia fermament asseguradarsquo [sc Sequani] tantum in potentia antecesserant ut partem finitimi agri per uim occupatam possiderent (Caes Gall 6 12 3‐4) lsquo[els segravequans] sʹhavien avanccedilat en el seu poder fins a tal punt que tenien una part del territori limiacutetrof dominada per la forccedilarsquo

214 Valor adverbial de les construccions participials

El participi atributiu que forma part dʹun ablatiu absolut i en determinats casos referit a qualsevol altra funcioacute sintagravectica equival a una proposicioacute subordinada adverbial amb algun dels valors seguumlents

ndash Temporal Ex cognito eius [sc Caesaris] aduentu Acco iubet in oppida multitudinem conuenire

(Caes Gall 6 4 1) lsquoconeguda [= despreacutes dʹhaver estat coneguda] lʹarribada drsquoaquest [= Cegravesar] Accoacute mana a la poblacioacute dʹaplegar‐se a les fortalesesrsquo [sc Caesar] milites cohortatus proelii committendi signum dedit (Caes Gall 2 21 2) lsquo[Cegravesar] havent encoratjat [= despreacutes que va haver encoratjat] els soldats donagrave el senyal de comenccedilar el combatrsquo

ndash Causal Ex C Flaminium Coelius religione neglecta cecidisse apud Trasumenum scribit (Cic

Nat 2 8) lsquoCeli narra que G Flamini menystinguts [= perquegrave havia menystingut] els auspicis va morir prop del llac Trasumegraversquo multis de causis Caesar maiorem Galliae motum expectans delectum habere instituit (Caes Gall 6 1 1) lsquoCegravesar tot esperant [= perquegrave esperava] per moltes raons una sublevacioacute especialment important de la Gagravel∙lia decideix de fer una llevarsquo

ndash Concessiu Ex [sc Caesar] id [sc oppidum Nouiodunum] ex itinere oppugnare conatus paucis

defen‐dentibus expugnare non potuit (Caes Gall 2 12 2) lsquo[Cegravesar] havent intentat sobre la marxa assetjar‐la [= la fortalesa de Noviodun] defentsant‐la [= tot i que la defensaven] uns pocs no va poder prendre‐larsquo ut occulus sic animus se non uidens alia cernit (Cic Tusc 1 27 67) lsquocom lʹull tambeacute lʹesperit no veient‐se [= encara que no es veu] ell mateix veu les altres cosesrsquo

ndash Condicional Ex nemo est quin saepe iactans Venerium iaciat aliquando (Cic Diu 2 121) lsquono hi ha

ninguacute que llanccedilant [= si llanccedila] sovint ltels dausgt no faci alguna vegada la tirada de Venus [= la millor del joc]rsquo

32

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 35: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

maximas uero uirtutes iacere omnes necesse est uoluptate dominante (Cic Fin 2 35 117) lsquoprevalent [= si preval] el plaer eacutes inevitable que les virtuts meacutes grans restin totes negligidesrsquo5

215 Expressioacute de lʹabstracte mitjanccedilant construccions participials

La llengua llatina era poc propensa a lʹexpressioacute de lʹabstracte de fet el nombre de substantius abstractes a la llengua clagravessica eacutes prou escagraves En comptes dʹun abstracte verbal complementat per genitiu objectiu o subjectiu el meacutes frequumlent a la prosa clagravessica eacutes trobar substantius concrets determinats per participis generalment de perfet i de vegades tambeacute de present6 Per a la traduccioacute dʹaquests girs eacutes recomanable lʹuacutes del substantiu abstracte corresponent complementat pel substantiu determinat pel participi

Ex illi regibus parere iam a condita urbe didicerunt nos post reges exactos seruitutis obliuio ceperat (Cic Phil 3 8) lsquoaquells ja des de la fundacioacute de la ciutat aprengueren a obeir als reis a nosaltres despreacutes de lʹexpulsioacute dels reis ens havia captivat lʹoblit de la servitutrsquo te plebs Romana perditum cupit (Cic Pis 64) lsquoel poble romagrave desitja la teva perdicioacutersquo patres enim ueniunt amissis filiis irati (Cic Verr 2 5 120) lsquoarriben doncs els pares enfurits per la pegraverdua dels seus fillsrsquo ita tantum bellum Cn Pompeius extrema hieme apparauit ineunte uere suscepit (Cic Pomp 35) lsquoaixiacute una guerra tan gran Gn Pompeu la va preparar a la fi de lʹhivern lʹemprengueacute a comenccedilament de la primaverarsquo

22 SUBSTANTIU VERBAL

Qualsevol adjectiu en funcioacute apositiva quan el nom determinat per ell estagrave impliacutecit es substantiva i manteacute la mateixa funcioacute sintagravectica que tindria si el nom aparegueacutes expressat Tambeacute el participi com a adjectiu pot substantivar‐se A meacutes dʹalguns participis tant de present com de perfet que ja des dʹantic sʹhavien substantivat del tot7 a la llengua clagravessica ocasionalment es troben participis emprats substantivament

Participi de present rar en nominatiu masculiacute singular mentre que el neutre sol aparegraveixer nomeacutes als casos rectes del plural

Ex [sc Ariouistus] conantes dicere prohibuit (Caes Gall 1 47 6) lsquo[Ariovist] impediacute de parlar als qui ho intentavenrsquo

5Tambeacute es pot interpretar amb valor temporal 6Quan laccioacute se situa en el futur el substantiu apareix determinat per un adjectiu verbal en -ndus (gerundiu) accepimus (L Tarquinium) aedem in Capitolio Ioui optimo maximo in ipsa pugna uouisse faciendam (Cic Rep 2 20 36) lsquosabem que L Tarquini en mig del combat va prometre a Juacutepiter el millor i el meacutes gran la construccioacute dun temple al Capitolirsquo 7Per exemple adulescens parens sapientes o adultus decretum dictum legatus praeceptum praefectus sponsus

33

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 36: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI EL PARTICIPI Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

34

datur uenia petentibus (Caes Gall 7 15 6) lsquohom concedeix la gragravecia als qui pregavenrsquo quanta studia decertantium sunt (Cic Fin 5 22 61) lsquoque en soacuten de grans els afanys dels qui sʹen‐frontenrsquo acute autem disputantis illud est quid cuique dicendum est uidere (Cic Tusc 5 10 28) lsquoeacutes propi del qui discuteix amb finesa el veure quegrave cal dir a cadascuacutersquo quibus igitur rationibus instantia feruntur eisdem contemnuntur sequentia (Cic Tusc 4 30 64) lsquoaixiacute doncs per aquestes raons hom suporta les coses que ens apressen i per les mateixes raons hom menysteacute les que soacuten a venirrsquo

Participi de perfet emprat generalment al plural Ex ea quae capta urbe accidunt uictis (Cic Dom 98) lsquoallograve que un cop presa una ciutat

esdeveacute als venccedilutsrsquo neque saepe accidit ut quispiam aut capta apud se occultare aut posita tollere auderet (Caes Gall 6 17 5) lsquoi no esdeveacute girebeacute mai que alguacute gosi amagar a casa les coses cap‐turades o emportar‐se les que han estat dipositadesrsquo

Participi de futur lʹuacutes com a substantiu tret del neutre futurum no eacutes propi de la llengua clagravessica8

Ex nec praeterita nec praesentia abs te sed futura exspecto (Cic Fam 2 8 1) lsquode tu no espero ni el que ha estat ni el que eacutes sinoacute el que seragraversquo

8Al llatiacute postclagravessic es desenvolupa aquest uacutes i soacuten frequumlents els participis de futur emprats com a substantius aue imperator morituri te salutant (Suet Claud 21 6) lsquosalut general Els qui van a morir et saludenrsquo

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 37: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

35

3 LrsquoADJECTIU VERBAL EN ‐NDVS Lʹadjectiu verbal en ‐ndus (anomenat tambeacute lsquogerundiursquo) teacute sentit passiu i comporta una nocioacute dʹobligacioacute de necessitat o dʹintencioacute en una projeccioacute temporal de futur Els usos dʹaquesta forma verbal adjectiva soacuten els seguumlents

31 En unioacute amb el verb sum forma la conjugacioacute perifragravestica passiva En aquest cas es pot considerar que lʹadjectiu fa la funcioacute dʹatribut o predicat nominal

Ex Praeponenda est diuitiis gloria (Cic Top 84) lsquola glograveria ha de ser preferida a la riquesarsquo

La persona en qui recau lʹobligacioacute sʹexpressa generalment en datiu anomenat llavors lsquoagentrsquo

Ex Caesari omnia uno tempore erant agenda (Caes Gall 2 20 1) lsquotot havia de ser dut a terme al mateix temps per Cegravesarrsquo on Caesari eacutes datiu agent

Alguns verbs intransitius o que es construeixen amb genitiu datiu o ablatiu es troben de vegades en conjugacioacute perifragravestica passiva perograve nomeacutes en forma impersonal eacutes a dir en la tercera persona del singular i en gegravenere neutre

Ex Cum hostibus erat pugnandum (Caes Gall 4 24 2) lsquosʹhavia de lluitar amb lʹenemicrsquo Obliuiscendum erat mihi patris (Sen Contr 7 5 5) lsquomʹera necessari oblidar‐me del parersquo Linguae moderandum est mihi (Pl Curc 486) lsquoem cal controlar la llenguarsquo on linguae estagrave en datiu Carendum est non solum crimine turpitudinis sed etiam suspicione (Quint 2 2 14) lsquocal evitar no sols lʹacusacioacute dʹinfagravemia sinoacute tam‐beacute la sospitarsquo

32 Referit atributivament a un substantiu

Ex Viuis non ad deponendam sed ad confirmandam audaciam1 (Cic Cat 1 4) lsquovius no per a renunciar al teu atreviment sinoacute per a enfortir‐lorsquo Mihi explicandae philosophiae causam attulit casus grauis ciuitatis (Cic Lael 74) lsquola difiacutecil situacioacute de la poliacutetica em va donar el motiu de tractar la filosofiarsquo Vrbi condendae locum elegerunt (Liu 5 54 4) lsquoescolliren un lloc per fundar la ciutatrsquo Magnam res diligentiam requirebat in summa exercitus tuenda (Caes Gall 6 34 3) lsquola situacioacute requeria una gran diligegravencia a protegir la totalitat de lʹexegravercitrsquo

1 La preposicioacute ad indica tant direccioacute com finalitat

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus
Page 38: CICERÓ I EL PENSAMENT ROMÀ: Pro Marcello · donà prova fefaent durant el seu consolat, el 51 a.C. Quan esclata la guerra civil, marxa de Roma amb els partidaris de Pompeu, però

ELEMENTS DE SINTAXI LADJECTIU VERBAL EN -NDVS (GERUNDIU) Professor Dr L Ferreres

UNIVERSITAT DE BARCELONA FACULTAT DE FILOLOGIA FILOLOGIA CLAgraveSSICA

36

Philosophi etiam illis libellis quos de contemnenda gloria scribunt nomen suum inscribunt (Cic Arch 26) lsquotambeacute els filogravesofs posen el seu nom en aquells llibres que escriuen sobre menysprear la glograveria [= el menyspreu de la glograveria]rsquo

Tal com es pot comprovar en els exemples esmentats el procediment que hom ha seguit per traduir el sintagma format pel substantiu i lʹadjectiu verbal (gerundiu) consisteix a posar en infinitiu el verb al qual pertany lʹadjectiu verbal precedit per la preposicioacute que reclama el cas del substantiu o el sintagma preposicional i col∙locar com a objecte directe el substantiu amb quegrave concorda lʹadjectiu

Quan lrsquoadjectiu verbal complementa atributivament un substantiu en ablatiu sense preposicioacute per a la traduccioacute es pot recoacuterrer a lrsquouacutes del gerundi

Ex Impellimur autem natura ut prodesse uelimus quam plurimishellip rationibus prudentiae tradendis (Cic fin 3 65‐66) lsquoa meacutes som empesos per naturalesa a voler ser uacutetils al major nombre possiblehellip tot transmetent les regles de la saviesarsquo

33 Amb verbs que indiquen ʹdonarʹ ʹlliurarʹ ʹconcedirʹ ʹrebreʹ lʹadjectiu verbal realitza la funcioacute de predicatiu de lʹobjecte directe i expressa finalitat o intencioacute

Ex Populus Romanus Crasso bellum gerendum dat (Cic Phil 11 18) lsquoEl poble romagrave encomana a Crassus comandar la guerra [el comandament de la guerra]rsquo Verri bona proscriptorum Sulla diripienda concessit (Cic Verr 2 1 3) lsquoSilla va lliurar a Verres els beacutens dels proscrits per malbaratar‐losrsquo Caesar hos Haeduis custodiendos tradit (Caes Gall 6 4 4) lsquoCegravesar lliura aquests als edus per custodiar‐losrsquo

La funcioacute predicativa de lrsquoadjectiu verbal referit a lrsquoobjecte directe tambeacute es pot donar amb verbs que signifiquen ʹtenir cura deʹ i algun dʹaltre

Ex Caesar pontem in Arare faciendum curauit (Caes Gall 1 13 1) lsquoCegravesar prengueacute cura de [= managrave] fer un pont sobre lʹAgraverarrsquo

  • 1 Portada i iacutendex
    • Pro Marcello
      • Text B 08-09
      • Portada_elements
      • Elements de sintaxi Linfinitiu
      • Elements de sintaxi El participi
      • Elements de sintaxi Ladjectiu verbal en -ndus