cicle inicial 2 lmnop - eumoeditorial.comeumoeditorial.com/media/Guia_Llengua_CI2_2016.pdf · 3...

a b c d e f g h i j k l m -

n o p q r s t u v w x y z çà o u ò è ó

a b c d e fj k l m n oq r s t u ç

a b c d e j k l m n oq r s t u ç

a b c d e f g h i

j k l m n o p

q r s t u v w x y z ç

a b c d e f g h

k l m n o p r

t u v w x y z ç

à e i o u ò è ó

afcdefghij¢“ ’xkl m noq rstu vyzei o

abcdefghij¢“ x 1 lmnop rstuvw xyzeio u

LLENGUA 2_ desplegada.indd 2 17/05/16 17.36

2llenguacicle inicial 2

educació primària

M. Correig / M. Fons / M. Bigas

Eumo Editorial

GUIA DIDÀCTICA

2

ÍndexIntroducció ...................................................................... 3

Justificació.de.les.unitats.didàctiques.................. . 4Durada.i.distribució.temporal............................... . 4Estructura.de.cada.unitat...................................... . 5Competències.curriculars.bàsiques..................... . 6Orientacions.per.a.la.avaluació............................. . 8

Unitat 1. Com gat i gos ................................................... 9Programació.......................................................... . 10Orientacions.didàctiques.i.solucionari.................. . 13

Unitat 2. Anem amb bicicleta ........................................ 20Programació.......................................................... . 21Orientacions.didàctiques.i.solucionari.................. . 24

Unitat 3. No hi ha dues cares iguals .............................. 31Programació.......................................................... . 32Orientacions.didàctiques.i.solucionari.................. . 35

Unitat 4. Gegants, ogres i follets .................................. 43Programació.......................................................... . 44Orientacions.didàctiques.i.solucionari.................. . 47

Unitat 5. Visca la Festa Major! ...................................... 56Programació.......................................................... . 57Orientacions.didàctiques.i.solucionari.................. . 60

3

Els.llibres.de.llengua.d’Eumo.Editorial.proposen.activitats.dissenyades.per.desenvolupar.específicament.les.competències.pròpies.de.l’àrea.de.llengua:.la.competència.oral,.la.competència.escrita,.la.competència.audiovisual,.la.competència.plurilingüe.i.intercultural.i.la.competència.literària..A.més.a.més,.els.aprenentatges.lingüístics.i.comunicatius.que.es.deriven.de.l’ús.d’aquests.llibres.contribueixen.al.desenvolupament.de.totes.les.competències.bàsiques.i,.en.especial,.de.les.competències.multilingüe.i.intercultural,.de.les.competències.metodològiques.i,.pel.fet.de.comprendre.i.valorar.les.obres.literàries,.juguen.un.paper.clau.en.el.desenvolupament.de.la.competència.artística.i.cultural..

Els.materials.que.presentem.integren.els.continguts.del.currículum.referits.a.la.llengua.oral.i.a.la.llengua.escrita,.i.ofereixen.activitats.que.permeten.desenvolupar.les.dimensions.que.comprèn.el.currículum:

• La.dimensió comunicativa.amb.cada.un.dels.diferents.aspectes:.parlar.i.conversar;.escoltar.i.comprendre;.llegir.i.comprendre;.escriure;.i.conèixer.el.funcionament.de.la.llengua..Per.a.aquest.fi.es.fan.propostes.de.lectures.i.d’activitats.diverses.que.puguin.tenir.sentit.per.als.infants.

. Sota.un.enfocament.competencial,.en.aquests.llibres.es.dóna.prioritat.a.l’ús.de.la.llengua.per.a.finalitats.diverses.i.a.la.reflexió.sobre.la.llengua.per.millorar-ne.l’ús;.per.això.els.continguts.queden.força.travats.al.voltant.d’un.tema.perquè.la.seva.estructura.respongui.a.aquest.plantejament.

. Per.tal.de.facilitar.als.nens. i.nenes.que.parlin.amb.propietat.sobre.el. funcionament.de.la. llengua.i.afavorir. la.reflexió.metalingüística,.s’introdueixen.alguns.enunciats,.dins.un.requadre,.sobre.termes.gramaticals.i.lingüístics.i.també.hi.ha.requadres.amb.normes.ortogràfiques.

• La dimensió literària. Es.proposen.lectures.d’obres.de.qualitat.de.gèneres.diversos.així.com.d’altres.formes.estètiques.de.tipus.tradicional:.cançons,.refranys,.dites.i.frases.fetes,.endevinalles.i.rodolins..Es.facilita.el.desenvolupament.de.l’hàbit.lector.i.escriptor.tot.descobrint.el.plaer.per.la.lectura.

. A.més.de.les.lectures.de.diferents.tipus.que.es.treballen.a.cada.unitat,.se’n.proposen.d’altres.per.afavorir.el.gust.per.llegir.i.la.competència.lectora..Al.final.de.cada.unitat.del.llibre.de.Cicle.Inicial.2.es.proposa.una.lectura.més.llarga,.de.textos.narratius.o.informatius..Es.potencia,.també,.l’ús.de.les.biblioteques.escolars.i.públiques.

Introducció

4

Justificació de les unitats de programació

ELS TEMES

Els.criteris.que.s’han.tingut.en.compte.en.la.selecció.dels.temes.de.cada.unitat.han.estat.la.varietat.i.l’interès.que.puguin.despertar.en.els.infants.i.que.en.el.seu.conjunt.assegurin.el.desenvolupament.de.les.competències.pròpies.de.l’àrea.de.llengua:.la.competència.oral,.la.com-petència.escrita,.la.competència.audiovisual,.la.competència.plurilingüe.i.intercultural.i.la.competència.literària.

En.aquest.curs.el.ventall.temàtic.s’amplia.una.mica.i.es.tracten.temes.d’àmbits.molt.diversos:.animals.propers;.esports;.diversitat;.personatges.fantàstics.de.contes;.i.les.festes..

1. Com gat i gos2. Anem amb bicicleta3. No hi ha dues cares iguals4. Gegants, ogres i follets5. Visca la Festa Major

ELS TEXTOS

Es.proposa.conèixer.el.nucli.temàtic.de.cada.unitat.des.de.diferents.punts.de.vista,.per.tal.d’acostar-se.a.la.realitat.en.la.seva.complexitat..Per.això.a.cada.unitat.hi.ha.diversitat.de.tipus.de.text..Tot.i.que.predominen.els.textos.narratius.i.poètics,.més.propis.de.la.literatura,.també.s’hi.troben.molts.textos.explicatius,.descriptius,.periodístics,.publicitaris,.etc..adequats.a.l’edat.

Durada i distribució temporal

Cada.curs.consta.només.de.5.unitats..Volem.recalcar.l’adverbi.només.perquè.partim.d’una.visió.realista.de.la.programació.i.de.l’ús.del.llibre.de.text.com.a.suport.bàsic.per.assegurar.els.continguts.propis.del.cicle..El.llibre.de.text.parteix.del.coneixement.de.les.necessitats.dels.nens.i.nenes.d’avui.i.del.coneixement.de.l’actual.currículum.per.proposar.activitats.motivadores.que.assegurin.el.desenvolupament.de.la.llengua.oral,.de.la.comprensió.lectora.i.de.l’expressió.escrita,.però.no.pot.substituir.de.cap.manera.les.activitats.de.parlar,.escoltar,.llegir,.escriure.

5

i. reflexionar.que.generen.els.propis. infants,. la.mateixa.dinàmica.de. l’aula. i. la.pròpia.de. l’escola..És.a.dir,.hem.volgut. fer.uns. llibres.que.continguin.allò.fonamental.i.que.es.puguin.desenvolupar.i.acabar.amb.tranquil·litat,.sense.presses..La.idea.bàsica.és.que.el.llibre.és.una.bona.eina.i.és.un.suport.perquè.hi.ha.tots.els.continguts.prescrits,.però.les.activitats.d’aula.relacionades.amb.la.llengua.no.s’esgoten.amb.el.llibre.de.text..El.llibre.orienta.a.bastament.altres.activitats.que.permetin.connectar.les.activitats.de.classe.amb.les.de.la.vida.de.cada.dia.pròpies.de.cada.alumne,.aspecte.del.tot.necessari.per.adquirir.les.competències.bàsiques..

La.distribució.temporal.proposada.és.la.següent:

UNITATSTEMPORITZACIÓ

MESOS TRIMESTRE

Unitat 1 setembre-octubre1r trimestre

Unitat 2 novembre-desembre

Unitat 3 gener-febrer2n trimestre

Unitat 4 març-abril

Unitat 5 maig-juny 3r trimestre

Així,.fent.servir.el.llibre,.amb.la.tranquil·litat.de.desenvolupar.cada.unitat.durant.dos.mesos.aproximadament.es.podran.fer.amb.calma.les.activitats.que.el.mateix.llibre.suggereix.i.que.requereixen.temps,.com.ara:.parlar.i.desenvolupar.la.llengua.oral.a.partir.de.les.fotografies.que.introdueixen.cada.unitat,.anar.a.la.biblioteca,.explicar.i.inventar.contes,.escriure.missatges.als.companys.o.llegir.i.escriure.notícies..Hi.haurà.temps,.també,.per.intercalar.altres.activitats.que.habitualment.es.fan.en.aquest.cicle,.com.ara:.fer.entre.tots.el.llibre.de.les.colònies,.de.l’excursió.o.de.la.visita.que.s’ha.fet.conjuntament,.o.fer.el.mural.per.recordar.l’ortografia.del.«que-qui»,.o.jugar.al.joc.del.penjat.i.a.altres.jocs.de.llengua,.o.preparar.la.festa.literària.de.Sant.Jordi..En.definitiva,.volem.que.hi.hagi.temps.per.aprendre.significativament,.i.sobretot.amb.sentit,.la.llengua.tant.oral.com.escrita.

Estructura de cada unitat

Cada.unitat.té.una.mitjana.de.20.pàgines.de.treball..Aquestes.activitats.es.troben.sempre.a.les.pàgines.senars,.és.a.dir,.a.la.banda.dreta.del.llibre,.per.tal.de.facilitar.l’escriptura.i.el.maneig.del.llibre..Al.darrere.de.cada.full,.i.corresponent.a.les.pàgines.parells,.és.a.dir,.a.la.banda.esquerra.del.llibre,.hi.ha.les.orientacions.per.al.mestre,.molt.detallades,.sobre.els.objectius.que.es.pretenen.i.sobre.com.dur.a.terme.a.l’aula.el.treball.oral,.el.treball.escrit.i.la.reflexió.sobre.la.llengua.que.es.proposa..

6

Cada.unitat.manté.l’estructura.següent:

a). Títol.de.la.unitat.amb.il·lustració.b). Doble.pàgina.amb.fotografia.introductòria.al.tema.per.al.desenvolupament.de.la.competència.oral.c). Alternança.de.pàgines.per.llegir.i.parlar.amb.d’altres.per.llegir,.escriure.i.parlar:

• Les.pàgines.de.lectura.van.sempre.acompanyades.d’il·lustracions.suggerents.per.afavorir.la.comprensió.de.la.lectura.i.es.distingeixen.de.les.altres.perquè.tenen.un.fons.de.color.i.un.marc.

• A.les.pàgines.on.cal.escriure.s’orienta.l’escriptura.amb.una.línia.de.color.suau.per.guiar.la.distribució.del.text.en.el.full..A.Cicle.Inicial.1.es.presenten.1.o.2.activitats.per.pàgina,.de.manera.que.no.ha.estat.necessària.la.numeració.dels.exercicis.i.s’ha.pogut.deixar.més.espai.per.escriure..Al llibre de segon.les.activitats.van.numerades.en.ordre.consecutiu.dins.de.cada.pàgina.i.a.cada.pàgina.es.torna.a.començar.amb.el.número.1.

d). A.la.cara.del.darrere.de.cada.pàgina.de.treball.hi.ha.un.espai.destinat.a.ACTVITATS.LLIURES..És.un.espai.obert.i.lliure.en.el.qual.es.poden.dur.a.terme.propostes.diferents.per.a.cada.infant,.d’acord.amb.el.seu.procés.d’aprenentatge..Es.poden.orientar.cap.a.l’ampliació.o.cap.al.reforç..Les.activitats.que.s’hi.facin.tant.les.pot.proposar.la.mestra.com.els.mateixos.infants..A.vegades.podrà.ser.un.dibuix,.d’altres.la.pràctica.del.traç.d’una.lletra,.també.pot.ser.l’escriptura.d’un.text.breu,.una.llista.d’idees,.un.esborrany.o.un.dictat..És.un.espai.disponible.per.a.tot.allò.que.faci.falta.i,.també,.pot.quedar.en.blanc.a.fi.de.donar.joc.als.diferents.ritmes.de.treball.que.inevitablement.hi.ha.a.l’aula..

e). Al.llarg.de.cada.unitat.s’introdueixen.petites.definicions.o.observacions.de.gramàtica.per.memoritzar.i.després.poder.aplicar..Es.presenten.dins.d’un.rectangle.que.simula.un.retall.de.full.de.quadrícula.amb.un.clip.

f). Complement.de.lectures:• Les.lectures.de.la.unitat.es.complementen.amb.un.text.més.llarg,.amb.entitat.pròpia,.que.es.troba.al.final.de.cada.unitat.en.unes.pàgines.

que.es.distingeixen.clarament.per.la.maquetació.amb.fons.de.color..Aquests.textos.es.poden.llegir.seguits.al.final.de.cada.unitat,.o.una.mica.cada.dia..També.es.poden.llegir.de.forma.individual.i.de.forma.col·lectiva.

g). Al.final.de.cada.tema.hi.ha.una.pàgina.de.sistematització.o.avaluació.del.que.s’ha.treballat.en.el.tema,.sota.el.títol.«He.après…».

Competències curriculars bàsiques

Les.activitats.proposades.en.aquests.llibres.de.llengua.per.parlar.i.escoltar,.llegir.i.escriure,.reflexionar.sobre.el.funcionament.de.la.llengua.i.desplegar.la.dimensió.literària.contribueixen.al.desenvolupament.de.les.competències.següents:

7

COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀREA DE LLENGUA

Competència comunicativa-. Competència oral: facilita,. a. través. dels. intercanvis. amb. els. altres. (mestres. i. companys. i. companyes),. elaborar. i. expressar. idees,.

opinions.i.sentiments,.és.a.dir,.la.construcció.del.propi.pensament..Aquesta.competència.es.considera.en.totes.les.dimensions:.la.de.la.interacció,.la.de.l’escolta.i.la.producció,.i.la.de.la.mediació,.en.gran.grup.i.en.grups.petits.

-. Competència escrita: es.potencia.en.totes.les.dimensions:.receptiva.(lectura).i.productiva.(escriptura),.de.comunicació.i.creació,.i.es.relaciona.amb.les.interaccions.orals.per.afavorir.un.aprenentatge.cada.cop.més.conscient.i.eficaç..Es.desenvolupa.a.través.de.textos.de.complexitat.cada.vegada.més.gran.i.de.tipus.i.funcions.diverses.

-. Competència audiovisual:.es.proposen.activitats.que.contemplen.dimensions.receptives.i.crítiques.de.comunicació.i.de.creació,.i.amb.una. clara. relació. amb. les. interaccions. orals. que. afavoreixen. un. accés. més. conscient. i. eficaç. a. les. informacions. audiovisuals.. Cal.desenvolupar.aquesta.competència.en.connexió.amb.les.tecnologies.audiovisuals.de.l’entorn,.més.properes.als.infants.

Competència plurilingüe i interculturalEs.fomenten.actituds.i.habilitats.per.familiaritzar-se.amb.altres.llengües,.fins.i.tot.desconegudes.dels.infants..Es.tracta.de.conèixer-les.i.valorar-les,.gestionar.el.problema.de.les.interaccions.multilingües,.respectar.altres.maneres.de.veure.el.món.i.tenir.eines.per.actuar.en.una.societat.plural,.multilingüe.i.multicultural.

Competència literàriaEs.proposen.lectures.d’obres.de.qualitat.de.gèneres.diversos.així.com.d’altres.formes.estètiques.de.tipus.tradicional:.cançons,.refranys,.dites.i.frases.fetes,.endevinalles.i.rodolins..Es.facilita.el.desenvolupament.de.l’hàbit.lector.i.escriptor.tot.descobrint.el.plaer.per.la.lectura.

APORTACIONS A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les.activitats.dels.llibres.d’aquest.cicle.se.situen.en.la.perspectiva.d’aprendre.llengua.a.través.de.l’ús. i.de.la.reflexió..Els.aprenentatges.lingüístics.i.comunicatius.col·laboren.al.desenvolupament.de.totes.les.competències.bàsiques.i,.en.especial,.de.les.competències.multilingüe.i. intercultural;. de. les. competències. metodològiques;. i,. pel. fet. de. comprendre. i. valorar. les. obres. literàries,. juguen. un. paper. clau. en. el.desenvolupament.de.la.competència.artística.i.cultural.

8

Orientacions per a l’avaluació

Al. llarg. dels. dos. anys. del. Cicle. Inicial. els. infants. han. d’assolir. les. bases. mínimes. del. coneixement. de. la. llengua. escrita. que. els. han. de.permetre.el.desenvolupament.de.totes.les.àrees.del.currículum;.però.això.no.significa.que.els.aspectes.avaluables.se.centrin.exclusivament.en.el.coneixement.del.sistema.d’escriptura.(les.correspondències.grafofòniques),.sinó.que.des.d’un.bon.començament.s’aposta.per.considerar.el.coneixement.lingüístic.des.d’una.vessant.àmplia,.tal.com.està.descrit.al.currículum:.parlar,.escoltar,.llegir,.comprendre..

El.plantejament.que.s’ha.fet.de.l’avaluació.s’ajusta.a.dues.visions:

a).l’avaluació.continuada,.durant.el.procés.d’aprenentatge,.ib).una.avaluació.final,.situada.al.final.de.cada.unitat.

a). L’avaluació.continuada.al. llarg.del.curs. té.com.a.objectiu.observar.el.procés.d’aprenentatge. individual. i.el. focus.se.centra.més.en.els.avenços.de.cada.infant,.considerant.el.seu.punt.de.partida.i.la.seva.situació.particular..Moltes.de.les.activitats.han.estat.plantejades.per.ser.fetes.en.grup.i.de.forma.cooperativa,.amb.l’objectiu.d’afavorir.el.procés.d’aprenentatge..Una.organització.del.treball.més.cooperativa.i.més.participativa.ha.de.permetre.a.la.mestra.l’observació.i.el.seguiment.d’aquest.procés.d’una.manera.fàcil..

b). Al.final.de.cada.unitat,.a.l’apartat.«He.après…».es.proposen.unes.activitats.que.són.una.síntesi.dels.continguts.més.importants.treballats..Tenen.una.doble.finalitat:.a. l’infant,.aquestes.activitats. li.permeten.autoavaluar. l’adquisició.dels.coneixements;.a. l’ensenyant,. li.queda.constància.d’aquest.aprenentatge.individual.

Finalment,.al.full.del.darrere,.hi.ha.un.espai.buit.perquè.la.mestra.pugui.proposar.encara.algunes.activitats.més,.adequades.al.nivell.de.cada.infant..Per.a.uns,.serviran.per.avançar.en.continguts;.per.a.d’altres,.per.reforçar.els.aspectes.encara.no.assolits..És,.per.tant,.un.full.que.donarà.informació.al.mestre.del.progrés.individual.

UNITAT 1

COM GATI GOS

10

Unitat 1

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR

MESTRE/A

CI2.(2n)

ÀREA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Llengua.catalana.i.literatura Unitat 1. Com gat i gos

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Identificar.paraules.relacionades.amb.les.qualitats.del.gat.i.del.gos.(ad.jec.tius.qualificatius).

Competència. comunicativa. lingüística. i. audiovisual.. Coneixement. i.interacció.amb.el.món.físic.

Conèixer.i.utilitzar.l’expressió.com gat i gos. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.memoritzar.un.text.poètic,.fent.atenció.a.l’entonació,.al.ritme.i.a.la.rima.

Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural..Autonomia.i.iniciativa.personal.

Reconèixer.aspectes.formals.del.text.poètic:.versos.i.estrofes. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Distingir.la.lletra.r.i.el.dígraf.rr.en.posició.intervocàlica. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir,.comprendre.i.comentar.un.text.narratiu. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Escriure.noms.propis.de.gats.i.de.gossos. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Distingir.noms.comuns.i.noms.propis. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir,.comentar.i.comprendre.textos.explicatius. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Buscar. informació. en. un. text. explicatiu. d’acord. amb. els. diferents.objectius.de.lectura.

Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Escriure.un.text.presentant.i.justificant.gustos.personals. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.comprendre.un.cartell.publicitari.i.elaborar-ne.un.de.propi. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Formular.hipòtesis.de.lectura.i.comprovar-les. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Comprendre.definicions.de.paraules.i.relacionar-les. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

COM GAT I GOS

11

Comprendre,.llegir.i.comentar.textos.instructius. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Reflexionar.i.comentar.col·lectivament.aspectes.relacionats.en.la.cura.de.gats.i.gossos.

Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Social.i.ciutadana.

Escriure.enunciats.en.forma.d’instruccions. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.comentar.fórmules.de.finals.de.contes.populars. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Elaborar.nous.finals.de.contes. Competència. comunicativa. lingüística. i. audiovisual.. Autonomia. i.iniciativa.personal.

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ COMUNICATIVA DE LA LLENGUA

Llegir i comprendre•..Lectura.en.veu.baixa.•..Comprensió.del.text:.elaboració.i.comprovació.d’hipòtesis.•..Lectura.en.veu.alta.d’un.text.narratiu.•..Extracció.d’informacions.en.un.text.explicatiu.•..Interpretació.artística.d’un.text.escrit.•..Lectura.de.definicions.•..Lectura.d’un.cartell.publicitari;.reconeixement.del.valor.d’un.cartell.com.a.mitjà.de.comunicació.social.•..Lectura.d’un.text.instructiu.

Parlar i conversar•..Conversa.en.gran.grup.sobre.animals.domèstics.a.partir.d’una.il·lustració.•..Reflexió.sobre.les.preferències.personals.respecte.dels.gats.i.dels.gossos.•..Conversa.sobre.les.adopcions.en.el.sentit.ampli.de.la.paraula:.exposició.de.vivències.i.punts.de.vista.•..Conversa.a.partir.del.tema.d’un.conte:.vivències.personals.respecte.de.la.unió.davant.de.les.adversitats.

Escoltar i comprendre•..Actitud.positiva.i.de.respecte.per.les.aportacions.orals.i.escrites.pròpies.i.dels.altres.

Unitat 1

12

Escriure•..Importància.en.la.revisió.de.l’escriptura.•..Composició.d’un.text.presentant.i.justificant.els.gustos.personals.•..Elaboració.d’un.cartell.publicitari.a.partir.de.l’anàlisi.de.diferents.models.•..Escriptura.d’enunciats.en.forma.d’instruccions.a.partir.d’un.model.

Conèixer el funcionament de la llengua•..Camps.semàntics:.animals.domèstics,.races.de.gossos.i.de.gats.•..Ús.d’adjectius.qualificatius.•..Comprensió.i.ús.de.frases.fetes.•..Relació.so-grafia.r/rr.en.totes.les.posicions.•..Identificació.de.noms.comuns.i.noms.propis.•..Relació.entre.termes.específics.i.la.seva.definició.•..Ús.de.termes.lingüisticoliteraris.rima, vers, estrofa.•..Reconeixement.de.paraules.que.acaben.igual.•..Percepció.de.similituds.fonètiques.•..Interpretació.dels.signes.de.diàleg.(guió.i.canvi.de.línia).•..Interpretació.del.signe.[...].

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA

•..Plaer.en.la.lectura.de.textos.poètics;.el.ritme,.la.rima.i.la.musicalitat.•..Lectura.i.memorització.d’un.text.retòric:.poema.d’autora.•..Lectura.i.escriptura.de.fórmules.de.finals.de.contes.•..Interès.i.plaer.per.la.lectura.d’un.text.narratiu.d’autor.

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

•..Localització.en.el.globus.terraqüi,.mapamundi.o.atles.dels.països.o.zones.d’on.procedeixen.les.diferents.races.de.gats.i.de.gossos..•..Interpretació.de.textos.informatius.sobre.la.cura.dels.animals.domèstics.més.comuns:.gats.i.gossos.•..Familiarització.amb.les.campanyes.d’educació.cívica.sobre.l’abandonament.de.gossos.

COM GAT I GOS

13

Orientacions didàctiques i solucionari

p. 6-7 . •...Conversa.en.gran.grup.suggerida.per.la.il·lustració.de.les.pàgines.anteriors.(Com són aquest gat i aquest gos que hi ha a la fotografia? S’assemblen a algun gat o a algun gos que coneixeu? Acostumen a ser bons amics, el gos i el gat? Per què? Què vol dir estar com gat i gos?).

. •..Es.demana.que.llegeixin.en.veu.baixa.el.text..Després.es.comenta.i.es.relaciona.amb.la.il·lustració..Es.posa.èmfasi.en.el.valor.de.conèixer-se.

p. 9 . •..Es.llegeix.el.títol.del.poema.i.el.nom.de.l’autora..Es.comenta.el.tipus.de.text.a.què.pertany.tot.observant-ne.la.presentació,.disposada.en.versos.i.estrofes.

. •..Es.comenta.el.significat.dels.tres.punts.suspensius.que.hi.ha.dins.els.claudàtors.(vol.dir.que.la.poesia.no.és.completa).

. •..Cada. infant. llegeix. en. veu. baixa. la. poesia.. Després,. es. llegeix. en. veu. alta,. se’n. comenta. col·lectivament. el. significat. i. se.n’aprecia.la.musicalitat.

. •..Es.pot.memoritzar.i.recitar.per.trossos.

p. 11 . •..Es. torna. a. llegir. el. poema. en. veu. alta. i. es. comenta. el. significat. de. les. paraules. que. expliquen. com. són. el. gat. (desnerit, escarransit i arraulit). i. el.gos. (pèl cendrós, malmirrós i neguitós)..A.continuació,.cada. infant. les.escriu.al.seu. full. i.després.comprova.si.ho.ha.fet.bé.

. •..Es.localitzen.les.lletres.que.conformen.la.rima.de.cada.estrofa..

. •..Es.llegeix.l’enunciat.de.l’exercici.3.posant.atenció.en.l’expressió.“estar.com.gat.i.gos”..Per.parelles.es.llegeixen.les.expressions.que.hi.ha.a.continuació.i.es.resol.l’exercici..Finalment,.es.comenta.col·lectivament.el.que.s’ha.fet.i.s’inventen.frases.utilitzant.aquestes.expressions.

Solució: 1. Desnerit / escarransit / arraulit. -it. 2. Pèl cendrós / malmirrós /neguitós / Totes aquestes paraules rimen perquè acaben en ós. 3. Es barallen per un no res. S’empipen constantment l’un a l’altre.

Unitat 1

14

p. 13 . •..S’explica.el.mecanisme.dels.exercicis.i.cada.infant.els.resol.personalment.. •..Es.comenta.col·lectivament.el.que.s’ha.fet.i.es.corregeix,.si.cal..S’explica.per.què.queden.caselles.buides,.i.es.reafirma.que.

inicialment.escrivim.el.dígraf rr.quan.el.so.de.la.erra.múltiple.es.troba.entre.dues.vocals.. •..Es.pot.fer.un.mural.a.classe.amb.el.quadre.1.o.bé.amb.el.2..Cadascú.hi.podrà.escriure.directament.les.paraules.que.vulgui.

(o.bé.en.un.cartronet.que.després.s’enganxarà.al.mural)..Pot.quedar.obert.per.afegir-hi.les.paraules.que.van.sortint.en.les.diferents.activitats.que.es.duen.a.terme.a.l’aula..Pot.servir.per.recordar.i.assegurar.la.normativa.de.la.lletra r.i.el.dígraf rr.en.el.moment.que.convingui..

Solució: 1. Com ARA: vora, desnerit, mirarem. Com REI: arraulit, malmirrós, escarransit. Sí. 2. Entre dues vocals (s’escriuen amb RR): arròs, sorra. Entre dues vocals (s’escriuen amb R): zero, hora. No van entre dues vocals: rei, corda, or, abric.

p. 15 . •..Es.llegeix.el.títol..S’explora.globalment.el.text.i.es.fan.hipòtesis.sobre.el.contingut.. •..Es.llegeix.el.text.de.manera.individual.i.en.veu.baixa..Després,.un.o.més.infants.el.llegeix.en.veu.alta.per.a.tot.el.grup.. •..Es.comenta.què.cal.fer.a.l’exercici.de.sota:.dibuixar.els.dos.animals.i.escriure’n.el.nom,.segons.el.text.que.s’acaba.de.llegir..

Cada.alumne.el.resol.individualment.. •..A.l’espai.destinat.a.les.activitats.lliures,.els.infants.hi.poden.dibuixar.i.descriure.el.gat.o.el.gos.que.tenen.o.que.els.agradaria.

tenir..També.poden.inventar-se’n.el.nom.i.escriure’l.

p. 17 . •..Cada.infant.escriu,.individualment,.3.noms.de.gats.i.3.de.gossos.que.ell.coneix.(també.se’ls.pot.inventar)..Es.recorda.primer.i.es.comprova.després,.entre. tots,.que.els.noms.de.persona,.animal,. ciutat,.país,.etc..–els.noms.propis–.s’escriuen.amb.majúscula.inicial.

. •..Es.posa.en.comú.el.que.ha.escrit.cadascú.i.es.comenta.si.aquests.noms.tenen.alguna.relació.amb.les.característiques.dels.animals.

. •..La.mestra.o.el.mestre.llegeix.les.frases.que.hi.ha.escrites.sota.l’exercici.7,.i.explica,.amb.l’ajut.d’altres.exemples,.la.distinció.entre.noms comuns.i.noms propis..

. •..Cadascú.elabora.la.llista.de.noms.comuns.i.noms.propis..Després.es.comprova.si.s’ha.fet.bé.

. •..Es. llegeix. la. frase.del. requadre.del.final.de. la.pàgina..S’explica.que.al. llarg.del. llibre. trobaran.requadres.semblants.sobre.qüestions.que.s’han.de. tenir.presents.per. llegir. i.escriure.bé..Es.poden.anar.anotant. totes.aquestes.normes,. i.d’altres.que.creguin.convenients,.en.un.mural.de.la.classe..Sempre.que.convingui.es.poden.repassar.i.fer.servir.de.pauta.de.revisió.a.l’hora.d’escriure.

COM GAT I GOS

15

Solució possible: 1. Noms de gat: Violeta, Negreta, Petit. Noms de gos: Nuca, Esquitx, Terri. 2. Taula, finestra, cotxe, escola. Maria, Barcelona, Eva, Catalunya.

p. 19 . •..Es.llegeix.el.títol.de.la.pàgina.i,.després,.els.noms.de.les.diferents.classes.de.gats... •..S’observen.les.il·lustracions.i.es.comenta.com.és.cada.gat.. •..Els. alumnes. i. les. alumnes. llegeixen. en. veu. baixa. els. diferents. textos.. Després,. es. llegeixen. en. veu. alta. i. es. comenten.

col·lectivament.. •..Es.demana.que.busquin.al.text.diferents.informacions:.característiques.físiques.(pèl,.cua,.orelles...).i.de.conducta.o.manera.

de.ser.. •..Es.poden.localitzar.en.un.globus.terraqüi,.un.mapamundi.o.un.atles.els.diferents.països.o.zones.d’on.procedeixen.. •..També.es.pot.jugar.a.endevinar.quin.gat.ha.triat.un.grup.fent.preguntes de.l’estil.del.joc.Qui és qui?

p. 21 . •..Es.llegeix.el.títol.de.la.pàgina.i,.després,.els.noms.de.les.diferents.classes.de.gossos.. •..S’observen.les.il·lustracions.i.es.comenta.com.és.cada.gos.. •..Els. alumnes. i. les. alumnes. llegeixen. en. veu. baixa. els. diferents. textos.. Després. es. llegeixen. en. veu. alta. i. es. comenten.

col·lectivament.. •..Es.demana.que.busquin.al.text.diferents.informacions:.característiques.físiques.(pèl,.cua,.orelles...).i.de.conducta.o.manera.

de.ser.. •..Es.poden.localitzar.en.un.globus.terraqüi,.un.mapamundi.o.un.atles.els.diferents.països.o.zones.d’on.procedeixen.. •..També.es.pot.jugar.a.endevinar.quin.gos.ha.triat.un.grup.fent.preguntes.de.l’estil.del.joc.Qui és qui?.

p. 23 . •..L’exercici.9.se.centra.en.el.pèl.dels.gats..Es.llegeixen.les.frases.introductòries..Després,.per.parelles,.es.busca.la.informació.a.la.pàgina.19..Finalment,.cada.alumne.l’escriu.al.seu.full.

. •..S’explica.el.mecanisme.de.l’exercici.10..Es.llegeixen.en.veu.alta.les.frases..Cada.infant.marca.la.casella.adequada.

. •..S’elabora.individualment.el.text.de.l’exercici.11..Primer,.però,.es.dedica.una.estona.a.parlar.de.les.preferències.de.cadascú..Mentre.es.comenta,.la.mestra.va.ajudant.a.reformular.el.que.diuen.els.infants.perquè.prengui.forma.de.text.escrit.i.els.quedin.ben.explicats.els.arguments..Es.deixa.també.un.temps.per.escriure.el.text,.i.després,.un.temps.per.a.la.revisió.

Solució: 1. Gats amb pèl llarg: Angora. Gats amb pèl curt: Abissini, Manx, Bobtail japonès. Gats amb molt pèl: Angora, Manx, Persa. Gats amb poc pèl: Esfinx.

Unitat 1

16

2. El gos d’atura prové de l’Afganistan. Fals El cooker és afectuós. Veritat El Sant Bernat és molt juganer. Fals El ca eivissenc té la cua llarga. Veritat

p. 25 . •..S’observa.el.cartell..Es.parla.de. les. il·lustracions. i.dels.diferents. tipus.de. text.que.presenta..Després,.cada. infant. fa.una.primera.aproximació.individual.a.la.lectura.

. •..Es.llegeixen.en.veu.alta.i.es.comenten.els.diferents.tipus.d’informació.que.hi.ha.(el.comentari.que.fan.el.gat.i.els.gos,.els.suggeriments.per.adoptar.un.animal,.les.entitats.que.ho.promouen...).

. •..Es.parla.de. les.adopcions.en.el.sentit.ampli.de. la.paraula..Cada. infant.pot.explicar.als.companys. i. companyes. les.seves.vivències.i.els.seus.punts.de.vista.

p. 27 . •..Es.llegeixen.les.paraules.de.la.columna.de.l’esquerra.(totes.apareixen.al.cartell).i.se’n.comenta.entre.tots.el.significat.. •..Es.llegeixen.en.veu.alta.i.es.comenten.les.definicions.de.la.dreta..Cada.alumne.relaciona.les.paraules.amb.el.seu.significat... •..Es.parla.col·lectivament.de.les.característiques.dels.cartells.publicitaris.(llenguatge.breu.i.convincent,.grans.il·lustracions,.

diferent. tipus. de. mida. de. lletra...).. Per. fer. més. efectiva. aquesta. activitat. convindria. tenir. a. l’aula. diverses. mostres. reals.d’anuncis.publicitaris.per.poder-los.observar.

. •..Cada.alumne.dissenya.a.l’espai.indicat.o.en.un.full.gran.a.part.un.cartell.publicitari.que.inviti.a.adoptar.un.gat.i.un.gos..És.recomanable.que.en.facin.diferents.proves.a.l’espai.destinat.a.activitats.lliures.

Solució: 1. Vacunats - Que han pres substàncies perquè no agafin malalties. Sans - Que tenen bona salut. Esterilitzats - Preparats perquè no tinguin fills.

p. 29 . •..Es.llegeix.i.es.comenta.col·lectivament.el.text.introductori.. •..Es.parla.de.les.experiències.personals.i.es.presenten.els.punts.de.vista.que.tenen.els.infants.sobre.aquest.tema.. •..Cada.alumne,.de.manera.individual.i.en.veu.baixa,.llegeix.els.dos.textos.. •..Es.llegeixen.en.veu.alta.i.se’n.comenta.el.contingut.(El que hi diu, és molt diferent del que pensàvem? Quines coses hem après?)..

p. 31 . •..Es.tornen.a.llegir.els.textos.del.full.anterior.que.expliquen.com.s’ha.de.tenir.cura.d’un.gat.i.d’un.gos..Es.parla.de.les.coses.que.són.comunes.a.tots.dos.animals.i.les.que.són.específiques.de.cadascun.

. •..Cada.infant.escriu.al.seu.full.les.coses.comunes.que.cal.fer.per.cuidar-lo,.tant.si.es.té.un.gat.com.un.gos,.tenint.presents.les.característiques.del.text.instructiu.

COM GAT I GOS

17

. •..Es.comenta.el.mecanisme.de.l’exercici.15.(n’han.resolt.un.de.similar.a.la.pàgina.23)..Es.llegeixen.en.veu.alta.les.frases..Cada.infant.marca.la.casella.adequada.

Solució: 1. Tenir cura i estimar-lo. (gat i gos) No abandonar-lo mai. (gat i gos) Buscar-li un lloc calentó per viure. (gat) Posar-li una caixeta amb sorra perquè pugui fer les seves necessitats. (gat) Raspallar-li el pèl sovint i mirar que no tingui puces. (gat i gos) Portar-lo regularment al veterinari perquè el vacuni. (gat i gos) Banyar-lo de tant en tant. (gos) Treure’l a passejar cada dia una estona per un lloc on pugui córrer i no molesti ningú. (gos) 2. Treure’l a passejar: gos. Raspallar-li el pel: gat i gos. Anar al veterinari: gat i gos. Banyar-lo: gos. Posar-li una caixeta amb sorra: gat.

p. 33 . •..Es.llegeixen.individualment.i.en.veu.baixa.les.expressions.. •..Es.llegeixen.en.veu.alta.i.es.comenten.en.grup..S’inventen.frases.fent.servir.aquestes.expressions.. •..Per.parelles,.es.llegeixen.i.comenten.les.frases.de.l’exercici.17,.que.són.les.explicacions.de.les.expressions.que.s’acaben.de.

llegir..Després,.cada.alumne.escriu.al.seu.full.l’expressió.adequada.a.sota.de.cada.frase.. •..S’apliquen.aquestes.expressions.a.fets.que.passen.a.la.vida.de.la.classe,.com.ara:.Avui som quatre gats, hi ha mitja classe

malalta,. o.bé. Ja torneu a estar com gat i gos..Es.poden.escriure. frases.amb.aquestes.expressions. i. il·lustrar-les.a. l’espai.destinat.a.les.Activitats.lliures..

Solució: 1. Ser quatre gats – Ser poques persones. Rentar-se com un gat - Rentar-se poc. Buscar tres peus al gat - Buscar problemes allà on no n’hi ha. Fer passar gat per llebre - Voler enganyar algú. Estar més content que un gos amb un os - Estar molt content. 2. Molt content- Estar més content que un gos amb un os. Rentar-se per sobre - Rentar-se com un gat. Trobar sempre problemes a les coses- Buscar tres peus al gat. Molt poques persones - Ser quatre gats. Enganyar - Fer passar gat per llebre.

Unitat 1

18

p. 35 . •..Es.llegeixen.els.dos.finals.de.conte..Es.demana.si.els.coneixen..S’observa.que.en.tots.dos.casos.hi.apareixen.les.paraules.gat i gos..

. •..Es.pregunta.si.coneixen.altres.finals.de.contes.(tot això és tan veritat com que el conte s’ha acabat...)..A.mesura.que.els.infants.els.van.dient,.la.mestra.o.bé.un.nen.o.nena.els.pot.anar.escrivint.a.la.pissarra.

. •..Cada.infant.resol.els.exercicis.19.i.20.individualment..

. Solució: 2. Un gat i un gos. Al final d’un conte. 3. Conte contat, conte acabat / I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat./ I segur que, si no és mort, encara deu ser viu. / I conte

contat, conte acabat. Em menjaria una carbassa com el teu cap. / I tots hi van anar i no hi faltava ningú: només hi faltaves tu.

HE APRÈS…

p. 37 . •..S’explica.la.intenció.dels.fulls.que.porten.per.títol.HE APRÈS,.que.hi.ha.al.final.de.cada.tema:.prendre.consciència.del.que.s’aprèn.

. 1. El.significat.de.l’expressió.com gat i gos..

. 2. La.lletra.r.i.el.dígraf rr.entre.vocals.

. 3. Correspondència.del.so.[r].amb.les.grafies.r,.rr.

. •..Abans.de.posar-se.a.fer.les.activitats,.anirà.bé.de.fullejar.les.pàgines.corresponents.al.tema.que.s’avalua..Es.pot.recordar.el.que.s’ha.après.a.cada.pàgina.i.es.comenta.col·lectivament.quina.activitat.ha.estat.més.fàcil,.quina.més.difícil,.etc.

. •..Cadascú.resoldrà.els.exercicis.individualment.

p. 39 . •..S’explica.la.intenció.dels.fulls.que.porten.per.títol.HE APRÈS,.que.hi.ha.al.final.de.cada.tema:.prendre.consciència.del.que.s’aprèn.

. . 4. Explicar.com.és.un.gat.d’una.il·lustració.

. 5. Relacionar.expressions.que.contenen.la.paraula.gat.amb.l’explicació.del.seu.significat..

. 6. Escriure.un.final.de.conte.(conegut.o.inventat).en.què.apareguin.les.paraules.gat.i.gos.

COM GAT I GOS

19

. •..Abans.de.posar-se.a.fer.les.activitats,.anirà.bé.fullejar.les.pàgines.corresponents.al.tema.que.s’avalua..Es.pot.recordar.el.que.s’ha.après.a.cada.pàgina.i.es.comenta.col·lectivament.quina.activitat.ha.estat.més.fàcil,.quina.més.difícil,.etc.


Solució possible: 1. La Mònica i la Sara sempre estan enfadades. 2. Aranya / pera / pissarra. 3. Rellotge / armari / gorra. 4. És negre. Té el pèl fi i llarg. Sembla molt suau. 5. Rentar-se com un gat - Rentar-se per sobre. Quatre gats - Molt poques persones. Buscar tres peus al gat - Trobar sempre problemes a les coses. 6. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos. / Vet aquí un gos, vet aquí un gat, i aquest conte ja s’ha acabat. / A la porta

hi ha un gos i a la finestra hi ha un gat i vet aquí el conte s’ha acabat.

p. 41, 42, 43, 44, 45 Abans de la lectura. •..Es.llegeix.el.títol..S’observen.les.il·lustracions..Es.fan.hipòtesis.del.desenvolupament.de.la.història.. •..Es.llegeix.el.nom.de.l’autor..Es.comenta.si.es.coneix.algun.altre.llibre.d’aquest.mateix.autor.

Durant la lectura. •..Es.comenta..Eren gaire amics, el gat i el gos? Com ho sabem? Quines malifetes feia el gos al gat? I el gat al gos? Què passa quan es

fa fosc?

Després de la lectura. •..Es.comenta.el.tema.del.conte.(la.unió.davant.les.adversitats).i.es.convida.a.explicar.vivències.personals.que.s’hi.relacionin.. •..Es.parla.dels.personatges..Se’n.pot.fer.la.llista.. •..Es.fa.una.síntesi,.primer.oralment.i.després.per.escrit,.de.l’argument.. •..Cada.alumne.comenta.l’episodi.que.més.li.ha.agradat.tot.argumentant-ne.els.motius.

Solució possible: Personatges: Carles, Anna, gos, gat Síntesi: En Carles i l’Anna fan 9 anys i els seus pares els regalen un gat i un gos. Ells estan molt contents, però el gat i el gos no ho estan

gaire i no volen ser amics i es comencen a barallar. Quan es fa fosc i els pares apaguen els llums, el gat i el gos tenen por i tremolen. Al final decideixen acostar-se i abraçar-se i així ja no tenen por.

UNITAT 2

ANEM AMB BICICLETA

21

ANEM AMB BICICLETAUNITAT 2

ANEM AMB BICICLETA


MESTRE/A

CI2.(2n)


Llengua.catalana.i.literatura Unitat 2. Anem amb bicicleta


Conversar.sobre.les.bicicletes:.com.són,.per.a.què.serveixen,.on.se’n.tro.ben,.etc..


Conèixer. i. utilitzar. la. complementació. del. nom. i. adonar-se. de. les.diferents. maneres. de. complementar-lo:. adjectiu,. nom. precedit. de.preposició.o.subordinada.de.relatiu.


Posar.títol.a.una.escena.il·lustrada. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Conèixer.els.dos.sons.de.la.lletra.c. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Conèixer. nou. vocabulari. específic. dels. tipus. i. les. parts. de. les.bicicletes.

Competència. comunicativa. lingüística. i. audiovisual.. Coneixement. i.interacció.amb.el.món.físic.

Reflexionar.sobre.l’ortografia.d’algunes.paraules. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Distingir.la.lletra.q.i.el.dígraf.qu. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Formar.i.utilitzar.derivats.amb.el.prefix.des-. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.memoritzar.una.cançoneta.popular.humorística. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Identificar.i.formar.diminutius. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Conèixer.i.utilitzar.el.sufix.-ista.en.noms.d’oficis. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Comprendre.i.memoritzar.una.endevinalla. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Autonomia.i.iniciativa.personal.

22

Unitat 2

Prendre.consciència.de.la.pròpia.dificultat.en.l’escriptura.de.paraules. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Interpretar.i.elaborar.breus.historietes.representades.en.forma.de.còmic.

Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Conèixer.la.funció.dels.signes.d’admiració. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.un.text.poètic. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural

Identificar.lletres.que.en.posició.final.no.sonen:.r, t, b. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Utilitzar.les.formes:.del, de la, de l’. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Reflexionar.sobre.l’ús.de.l’apòstrof. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Desenvolupar.estratègies.de.comprensió.de.textos.explicatius. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

CONTINGUTS


Llegir i comprendre•..Recerca.en.revistes,.dominicals,.catàlegs,.fulletons....d’un.tema.deter.mi.nat:.la.bicicleta.•..Ús.d’estratègies.(abans,.durant.i.després.de.llegir).que.afavoreixen.la.com.prensió.lectora.•..Invenció.d’un.títol.per.a.un.text.proposat.•..Selecció.d’informació.en.un.text.informatiu.•..Lectura.d’un.còmic.•..Lectura.d’un.text.poètic.•..Lectura.guiada.d’un.text.informatiu.•..Lectura.en.veu.baixa.i.en.veu.alta.d’un.text.retoricohumorístic.

Parlar i conversar•..Conversa.en.gran.grup.sobre.la.bicicleta.a.partir.d’una.imatge.•..Conversa.en.gran.grup.sobre.la.lectura.d’un.còmic.

Escoltar i comprendre•..Interès.i.respecte.per.les.intervencions.dels.altres.•..Participació.i.col·laboració.en.les.converses.col·lectives.

23

ANEM AMB BICICLETA

Escriure•..Confecció.de.llistes.•..Escriptura.de.rètols.•..Escriptura.d’un.text.memoritzat.anteriorment.•..Composició.d’una.historieta.en.forma.de.còmic.•..Reflexió.sobre.la.dificultat.d’escriptura.d’algunes.paraules.•..Consciència.de.la.dificultat.individual.en.l’escriptura.de.paraules.•..Compleció.de.frases.(omplir.buits).

Conèixer el funcionament de la llengua•..Relació.so-grafia.lletra.c,.sons.[s].i.[k].•..Adquisició.de.nou.vocabulari.específic.de.les.parts.de.la.bicicleta.•..Coneixement.i.ús.de.les.diferents.formes.de.complementar.el.nom:.ad.jec.tiu,.nom.precedit.de.preposició.i.subordinada.de.relatiu.•..Distinció.de.la.lletra.q.i.el.dígraf.qu.•..Introducció.a.la.formació.de.contraris.amb.el.prefix.des–.•..Formació.de.diminutius.amb.els.sufixos.–et.i.–eta.•..Sufix.d’oficis.–ista.•..Interpretació.i.ús.del.signe.d’admiració.•..Percepció.de.similituds.fonètiques.d’algunes.paraules.•..Lletres.finals.de.paraula.que.no.sonen.–r,.–t, b.•..Ús.de.les.formes.de, del, de la, de l’.•..Ús.de.sintagmes.nominals.


•..Interès.i.plaer.per.la.lectura.d’un.poema.d’autor.•..Memorització.d’una.cançó.popular.humorística.•..Memorització.i.comprensió.d’una.endevinalla.


•..Interpretació.d’imatges,.relació.amb.l’àrea.visual.i.plàstica.•..Comparació.de.paraules.que.designen.una.mateixa.cosa.en.diferents.llen.gües..•..Formació.d’actituds.positives.envers.la.diversitat.lingüística.

24

Unitat 2


p. 49 . •..Conversa.en.gran.grup.suggerida.per.la.fotografia.de.les.pàgines.anteriors.(Què veiem a la fotografia? Com són les bicicletes que hi ha? Quina edat creieu que tenen les persones que hi surten? Us agrada anar amb bicicleta? Hi sabeu anar sense rodetes?...)

. •..Cadascú.llegeix.el.text.en.veu.baixa.

. •..Es.posa.en.comú.el.que.cada.infant.ha.entès..Es.llegeix.en.veu.alta.i,.finalment,.se’n.fa.un.comentari.

p. 51 . •..Es.torna.a.parlar,.de.forma.col·lectiva,.de.la.fotografia.de.la.pàgina.anterior,.i.es.demana.als.infants.que.anomenin.les.coses.que.els.semblin.més.rellevants..Cal.que.acompanyin.aquests.noms.amb.algun.tipus.de.complementació,.com.ara:.una bicicleta vermella,.una senyora amb els cabells llargs,.un nen que porta ulleres..

. •..Després,.cadascú.escriurà.al.seu.full.alguns.d’aquests.noms.amb.complements.

. •..Es.pensa.i.s’escriu.un.títol.per.a.l’escena..Es.comenta.en.grup.el.que.ha.escrit.cadascú.

. •..Es.llegeix.amb.atenció.la.paraula.bicicleta.i.s’observeu.els.dos.sons.que.hi.representa.la.lletra.c..

. •..S’escriuen.altres.paraules.que.tinguin.la.lletra.c,.separant-les.en.dues.fileres.segons.quin.sigui.el.so..Es.comenta.el.que.ha.escrit.cadascú.

. •..Es.recorden.els.diferents.sons.de.la.lletra.c.segons.la.vocal.que.tingui.al.darrere.(ca / co / cu, ce / ci),.norma.que.ja.van.estudiar.a.primer.curs..

Solució possible: 1. Una noia que mira enrere, una nena sense casc, uns senyors que caminen... 2. Un diumenge amb bicicleta / Passejada en bicicleta... 3. 2. No. 4. La C sona com a bicicleta: afició, tradicional, repetició, psicomotricitat... La C sona com a bicicleta: tricicle, reciclar, oncle, obstacle, nucli...

p. 53 . •..Cada.alumne.llegeix.en.veu.baixa.els.rètols.amb.el.nom.de.cada.part.de.la.bicicleta..Després,.es.comenten.aquests.noms.en.veu.alta.(Quins no coneixeu? Quins dèieu d’una altra manera?)..Possiblement.els.infants.coneixen.en.castellà.o.en.una.altra.llengua.algun.dels.noms.proposats;.és.interessant.fer-los.adonar.de.les.diferències.i.semblances.de.les.paraules.que.designen.una.mateixa.cosa.entre.diferents.llengües.(si.es.creu.oportú,.se’n.pot.confeccionar,.entre.tots,.un.vocabulari).

. •..S’observa.com.s’escriuen.aquestes.paraules..Es.suggereix.que.se.les.dictin.per.parelles.i.que.després.comprovin.si.les.han.escrit.bé..Les.poden.escriure.en.l’espai.destinat.a.activitats.lliures.

25

ANEM AMB BICICLETA

p. 55 . •..En.el.vocabulari.de.la.bicicleta,.hi.surten.les.paraules.quadre.i.forquilla..Es.fa.observar.que,.en.un.cas,.diem.la.vocal.u.i.que.en.l’altre.no..En.el.primer.cas.es.tracta.de.la.lletra.q i.en.el.segon,.del.dígraf.qu..

. •..Es.llegeixen.les.paraules.de.l’exercici.6.i.es.comenta.en.quines.hi.ha.el.dígraf.qu.i.en.quines.la.lletra.q.

. •..Cada.alumne.resol.individualment.l’exercici..

. •..La.mestra.llegeix.la.norma.i.la.comenta..Es.recorda,.també,.quines.altres.normes.s’han.après.al.llarg.del.curs,.ja.sigui.a.proposta.d’aquest.llibre,.ja.sigui.en.altres.activitats.de.l’aula..També.es.poden.anotar.al.mural.de.la.classe..

. Solució: 1. Quadre, forquilla. U. Sí. No. 2. Diem la U: quatre, quadrat, quadre, quaranta. No diem la U: paquet, mosquit, quiosc, queixal.

p. 57 . •..Es.demana.als.infants.que.portin.a.l’aula.diferents.revistes,.suplements.dominicals.de.diaris,.catàlegs.i.fulletons.de.propaganda.en.els.quals.hi.hagi.bicicletes.que.es.puguin.retallar.

. •..Se’n.reparteixen.diversos.exemplars.a.cada.taula,.es.retallen.diferents.tipus.de.bicicletes.i,.per.grups,.se’n.fan.classificacions.(de ciutat i de muntanya; grosses i petites, tricicles i bicicletes...)..Es.posa.en.comú.el.que.han.fet.i.es.comenten,.en.gran.grup,.les.bicicletes.trobades.i.la.manera.d’agrupar-les..Els.tipus.de.bicicleta.que.van.dient.s’escriuen.a.la.pissarra..

. •..Cada.alumne.enganxa.al.seu.full.algunes.bicicletes.retallades.i.a.sota.hi.escriu.de.quin.tipus.es.tracta.

p. 59 . •..Es.llegeix.i.es.comenta.la.frase.introductòria.de.l’exercici.8.. •..Cadascú.resol.l’exercici.individualment.. •..Per.parelles,.es.llegeix.el.text.de.l’exercici.9.i.s’hi.escriuen.les.paraules.adients.que.hi.falten.. •..Es.llegeix.en.veu.alta.el.text.sencer.i.cada.infant.corregeix.el.que.faci.falta.. •..La.mestra.llegeix.la.frase.que.hi.ha.al.requadre.i.es.comenta.col·lectivament.

Solució: Frenar - desfrenar. Carregar - descarregar Pintar - despintar. Descarregar, desfrenar, desinflades.

26

Unitat 2

p. 61 . •..Es.llegeix.el.títol.de.la.cançó.i.es.comenta.què.deu.voler.dir..Com.que.es.tracta.d’una.cançoneta.molt.popular,.és.probable.que.algun.nen.o.nena.la.conegui.i.pugui.explicar.als.altres.de.què.va.

. •..Cada.infant.llegeix.de.manera.individual.i.en.veu.baixa.la.cançó..Després,.es.llegeix.en.veu.alta.(acompanyada.de.la.cantarella,.si. és. possible). i. es. comenta. entre. tots.. Seria. interessant. que. fossin. els. mateixos. infants. els. qui. descobrissin. el. truc. de.l’enfadós.

. •..També.es.fa.adonar.als.infants.de.les.paraules.que.rimen.

p. 63 . •..Es.llegeix.l’enunciat.de.l’exercici.10..S’explica.que.a.sota.hi.ha.tres.possibles.respostes. i.cal.que.se’n.triï. la.correcta..Per.parelles.les.llegeixen.i,.després,.cada.infant.escriu.l’adequada.al.seu.llibre.

. •..La.mestra.explica.el.sentit.del.requadre.de.color..Es.llegeixen.les.tres.frases.i.es.comenta.que.en.totes.s’expliquen.coses.dels.ciclistes,.però.de.forma.diferent.

. •..Es.prepara.col·lectivament.la.resolució.de.l’exercici.11.(per.exemple,.la botiguera riallera, la botiguera amb ulleres, la botiguera que porta un davantal blanc...)..Al.final,.es.comenta.també.entre.tots.el.que.ha.fet.cadascú.

Solució: 1. Que té mala sort. 2. Una botiguera simpàtica. Una botiguera rossa. Una botiguera amb la cara rodona. Una botiguera que no s’hi veu gaire. Un perruquer de celles amples. Un perruquer amb bigotis molt llargs. Un perruquer que sembla seriós. Un perruquer amb la cara allargada.

p. 65 . •..Es.llegeix.el.requadre.de.color.inicial,.i.a.l’exercici.12.es.relaciona.cada.paraula.amb.el.seu.diminutiu.. •..La.mestra.llegeix.la.normativa.general.de.la.formació.de.diminutius..Després,.s’observa.que.de.vegades,.a.part.dels.sufixos.

–et.o.–eta,.s’hi.han.de.fer.altres.canvis:.afegir-hi.una.s,.canviar.la.lletra.c pel.dígraf.qu,.canviar.la.lletra.g.pel.dígraf.gu.... •..Es.llegeix.en.veu.alta.la.frase.que.explica.què.s’ha.de.fer.a.l’exercici.14..Es.relaciona.el.sufix.–ista.amb.la.paraula.ciclista.que.

ha.sortit.al.llarg.d’aquest.tema..Es.comenten.els.oficis.que.hi.ha.representats.a.les.il·lustracions.(florista, dentista i taxista)..Després,.cada.alumne.escriu.el.nom.de.l’ofici.que.correspon.a.cada.il·lustració.

Solució: 1. Flor - floreta. Gos - gosset. Sabata - sabateta.

27

ANEM AMB BICICLETA

Disc - disquet. Llarg - llarguet. -ET o -ETA Forat – foradet / gos – gosset / sabata - sabateta / disc – disquet. 2. Florista / dentista / electricista / taxista.

p. 67 . •..Es. llegeix. l’endevinalla,. es. comenta. i,. entre. tots,. es. busca. la. solució. (ja. que. es. tracta. de. la. bicicleta,. el. tema. que. s’està.treballant,.no.serà.gens.difícil.deduir-la)..S’ajuda.a.memoritzar-la.

. •..S’escriu.individualment.la.solució.de.l’endevinalla.

. •..S’explica.com.s’ha.de.resoldre.l’exercici.16..Cal.completar.l’escriptura.de.l’endevinalla.per.parts.i.il·lustrar-les..Cadascú.resol.l’exercici.de.forma.individual,.mentre.la.mestra.pot.anar.passant.per.les.taules.per.atendre.i.orientar.o.repassar.els.aspectes.que.cregui.convenients.

. •..Es.poden.inventar.altres.endevinalles,.fer-ne.un.recull.de.conegudes.o.escriure’n.alguna.a.l’apartat.d’activitats.lliures.

Solució: 1. La bicicleta. 2. Des de dalt, una creu. / Pel costat, unes ulleres. / Serveix per anar corrents... si no et trenques les costelles.

p. 69 . •..Es.demana.als.alumnes.que.tornin.a.llegir.l’endevinalla.de.la.pàgina.anterior.fixant-se.especialment.en.les.paraules.que.a.cadascú.li.sembli.més.difícils.d’escriure..Després,.les.escriuran.al.lloc.corresponent.de.l’exercici.17.

. •..S’escriu.l’endevinalla.que.prèviament.s’ha.memoritzat.en.veu.baixa.i.concentrada..Després,.es.comprova,.tornant.a.mirar.el.text,.si.hi.ha.algun.error..En.cas.que.sigui.així,.s’esmena..Es.recomana.fer.la.correcció.per.parelles.

p. 71 . •..Els.alumnes,.en.grups.de.4.o.5,.interpreten.la.vinyeta.. •..Es.llegeix.en.veu.alta.i.es.comenta.entre.tots.. •..S’observa.que.totes.les.frases.acaben.amb.un.signe.d’admiració..S’explica.quina.funció.fa.aquest.signe.i.es.posa.atenció.a.

l’entonació.a.l’hora.de.llegir-lo..Es.poden.fer.pràctiques.de.lectura.de.les.mateixes.frases.canviant-hi.la.puntuació.final:.un.punt,.un.signe.d’interrogació.o.un.signe.d’admiració.

. •..El.mestre.o.un.alumne.diu.la.frase.amb.una.entonació.determinada.i.els.altres.han.d’endevinar.quin.signe.hi.correspon.

. •..Es.proposa.que.els.nens.i.les.nenes.expliquin.anècdotes.que.els.han.passat.anant.amb.bicicleta..Després.se.n’escull.una.i.entre.tots.es.pensa.com.seqüenciar-la.en.quatre.vinyetes..Finalment.cadascú.les.dibuixa.a.la.seva.manera.i.escriu.el.text.de.les.bafarades.

28

Unitat 2

p. 73 . •..Es.fa.una.primera.aproximació.a.la.lectura.de.la.poesia..Es.comenta.que.és.una.cançó..Es.llegeix.el.títol.i.el.nom.de.l’autor..S’observen.les.estrofes:.n’hi.ha.de.més.llargues.(de.4.versos).i.de.més.curtes.(de.2)..Aquestes.últimes.tenen.les.mateixes.paraules. i.es.van.repetint:.són. la. tornada..Es.pregunta:.Quantes vegades es repeteix la tornada en aquesta cançó? Coneixeu alguna altra cançó? Coneixeu alguna altra cançó que també tingui tornada?

. •..Es.comenta.que.la.paraula.rabent vol.dir.«que.té.moviment.ràpid». i.s’aprecia. l’efecte.que.produeix.aquesta.paraula.en.el.conjunt.de.l’estrofa:.roda, que roda, que roda rabent..Es.crea.un.ritme.que.fa.la.sensació.d’estar.rodant,.i.si.ho.diem.de.pressa,.sembla.que.agafi.velocitat..

. •..De.forma.individual.i.en.veu.baixa.els.alumnes.llegeixen.la.cançó.

. •..Després,.un.nen.o.una.nena.voluntaris,.o.la.mestra,.llegeix.la.cançó.en.veu.alta.i.es.comenta.cada.estrofa.en.gran.grup;.s’hi.aprecia.com.s’han.escollit.les.paraules.per.explicar.de.manera.bonica.com.es.fa.per.anar.amb.bicicleta.i.per.què.abans.d’anar.amb.bicicleta.es.va.amb.tricicle.

p. 75 . •..Es.torna.a.llegir.la.poesia.de.la.pàgina.anterior,.s’hi.localitzen.les.parelles.de.paraules.que.rimen.i.es.copien.. •..Se.centra.l’atenció.en.les.paraules.rabent.i.invent..S’observa.que.la.lletra.t,.al.final.d’aquestes.paraules,.no.sona... •..Es.torna.a.llegir.la.poesia.i.s’hi.localitzen.altres.paraules.que.acaben.amb.una.lletra.que.no.sona..S’observa.que.a.part.de.la.

t,.aquestes.lletres.són.la.r.i.la.b... •..La.mestra.llegeix.i.comenta.el.text.del.requadre..Els.alumnes.diuen.altres.paraules.que.coneixen.i.que.també.acaben.amb.

lletres.que.no.sonen,.com.per.exemple.vaig cantar, gener, corrents, aquests, tomb....Aquestes.paraules.es.poden.anar.escrivint.a.la.pissarra.i,.si.es.vol,.a.l’espai.destinat.a.Activitats.lliures..

. Solució: 1. Rabent - invent / pedal - alt / peu - arreu / cal - mal / nou - prou. 2. T. Alt, fer, córrer, amb, primer. T, R, B.

p. 77 . •..Es.llegeixen.els.sintagmes.que.encapçalen.el.requadre.de.color..S’observen.els.casos.en.què.apareix.l’apòstrof.i.s’escriuen.a.la.pissarra..Se’ls.fa.adonar.que.en.els.casos.d’apostrofació.la.paraula.del.darrere.comença.amb.una.vocal.o.amb.una.h + vocal..Es.busquen.altres.exemples.en.què.hi.hagi.l’apòstrof.i.es.comprova.

. •..Els.infants.completen.individualment.els.sintagmes.proposats.i.es.comenten.col·lectivament.

. •..S’escriuen.individualment.alguns.exemples.per.resoldre.l’exercici.25..Després.es.comenta.què.s’ha.escrit.i.com.s’ha.escrit,.a.fi.d’anar.aportant.reflexions.entorn.de.la.contracció.i.de.l’apostrofació.

. •..L’exercici.26.se.centra.en.la.forma.apostrofada.l’..Es.resol.col·lectivament.a.fi.d’enriquir.els.raonaments..Si.la.mestra.ho.creu.convenient,.es.pot.comentar.que.hi.ha.algunes.excepcions.(com.ara.la història)..

29

ANEM AMB BICICLETA

. Solució: 1. Els guants del ciclista. Les ulleres de la nedadora. Les botes de l’excursionista. 2. La caixa de la botiguera. La pilota del futbolista. El xiulet de l’entrenador. 3. Vocal: sí. H + vocal: sí. Consonant: no.

HE APRÈS

p. 79 •..S’explica.la.intenció.dels.fulls.que.porten.per.títol.HE.APRÈS,.que.hi.ha.al.final.de.cada.tema:.prendre.consciència.del.que.s’aprèn..

. 1. Escriure.correctament.les.paraules.bicicleta.i.tricicle..

. 2. Conèixer.i.escriure.els.noms.de.les.parts.de.la.bicicleta.




3. Distingir.les.paraules.que.tenen.el.dígraf.qu.o.la.lletra.q... 4. Escriure.paraules.contràries,.usant.el.prefix.des-.. 5. Escriure.paraules.que.acaben.amb.el.sufix.–ista.. 6. Escriure.paraules.que.acaben.amb.alguna.lletra.que.no.sona..



30

Unitat 2

Solució: 1. Tricicle, bicicleta. 2. Manillar, forquilla, canvi de marxes, fre, selló, quadre, plat, pinyons, parafang, pneumàtic, raig, roda de davant, llanta, pedals,

cadena, vàlvula, roda de darrere. 3. Tenen la lletra Q: quaranta, quadrat, quadre. Tenen el dígraf QU: mosquit, paquet, forquilla. 4. Penjar - despenjar. Lligar - deslligar. Cargolar - descargolar. 5. Dentista, electricista, florista, taxista. 6. Invent, rabent, fer, córrer, amb.

p. 83, 84, 85, 86, 87

Abans de la lectura. •..Es.conversa.sobre.el.text.a.fi.que.els.infants.descobreixin.que.es.tracta.d’unes.informacions.sobre.la.bicicleta..Les.fotos,.les.

informacions.i.la.seva.disposició.al.full.i.la.varietat.de.lletres.i.mides,.els.ajudaran.a.adonar-se’n.. •..Es.llegeix.el. títol..S’observa.que.el.text.està.distribuït.en.diversos.apartats..Es.llegeix.el. títol.de.cada.apartat..Els. infants.

comenten.què.en.saben,.de.tot.això,.què.en.voldrien.saber,.què.els.agradaria.trobar-hi...

Durant la lectura. •..Es.comenta: Devia ser molt difícil anar amb les primeres bicicletes, oi? Per què? Teniu bicicleta? De quin tipus? Quan la feu servir i per on? En coneixeu d’altres? Com aneu vestits per anar amb bicicleta? Porteu casc?

Després de la lectura. •..Es.comenta.la.informació.que.s’ha.trobat.més.interessant,.la.més.difícil.de.llegir,.la.més.útil,.la.que.s’ha.trobat.a.faltar.... •..Es.comenta.la.vestimenta.que.s’acostuma.a.portar.per.anar.amb.bicicleta,.tot.destriant.el.que.és.veritablement.imprescindible.del.

que.no.ho.és.. •..Es.poden.buscar.més.informacions.sobre.bicicletes.en.altres.llibres.o.a.internet.. •..Es.poden.organitzar.petites.exposicions.o.conferències.amb.les.informacions.trobades.

Solució possible: Vestimenta imprescindible: casc, guants, ulleres de sol. Vestimenta opcional: pantalons elàstics, mallots.

UNITAT 3

NO HI HA DUES CARES IGUALS

32

Unitat 3


MESTRE/A

CI2.(2n)


Llengua.catalana.i.literatura Unitat 3. No hi ha dues cares iguals


Conversar.sobre.la.diversitat.de.persones.del.món. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Social.i.ciutadana..Coneixement.i.interacció.amb.el.món.físic.

Comunicar.opinions.personals.i.respectar.les.dels.altres..Aprendre.a.fer.servir.un.llenguatge.respectuós.i.no.discriminatori.en.tractar.les.diferèn.cies.

Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Social.i.ciutadana.

Llegir.un.text.poètic,.entendre’n.el.sentit.i.afinar.la.sensibilitat.per.la.poesia.


Conèixer.i.utilitzar.adjectius.qualificatius.per.descriure.una.cara. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Escriure.expressions.utilitzant.el.complement.nominal. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Reflexionar.sobre.l’ús.de.l’apòstrof. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Utilitzar.les.formes.de.i.d’. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.un.text.instructiu:.materials.i.normes.d’elaboració.i.de.realització.d’un.joc.


Explicar.un.joc.oralment. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Autonomia.i.iniciativa.personal.

Observar. semblances. i. diferències. entre. la. llengua. oral. i. la. llengua.escrita.


Reconèixer.i.distingir.la.lletra.x.i.els.dígrafs.ix.i.tx. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.memoritzar.endevinalles.i.embarbussaments.i.gaudir.del.joc.fonètic.dels.embarbussaments.


33


Identificar.paraules.polisèmiques. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Conèixer.i.identificar.paraules.contràries. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Conèixer.i.utilitzar.el.numeral.masculí.i.femení.dos/dues. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Conèixer. i. escriure. correctament. les. paraules. usuals. amb. la. h.intercalada.


Llegir.i.interpretar.enganyifes.i.crear-ne.de.noves.a.partir.d’un.model. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Deduir.la.norma.ortogràfica.que.regula.l’ús.del.dígraf.ss. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Reconèixer.i.aplicar.la.lletra.s.i.el.dígraf.ss.i.la.seva.relació.amb.els.sons.cor.responents.


Llegir,.comprendre.i.comentar.un.conte.d’autora. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Desenvolupar.estratègies.de.comprensió.de.textos.narratius. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

CONTINGUTS


Llegir i comprendre•..Lectura.d’un.text.instructiu:.un.joc.•..Lectura.ràpida.d’un.embarbussament.•..Selecció.d’informació.en.un.text.informatiu.•..Ús.d’estratègies.(abans,.durant.i.després.de.llegir).que.afavoreixen.la.com.pren.sió.de.la.lectura.

Parlar i conversar •..Reflexió.en.grup.sobre.la.diversitat.de.persones.del.món.•..Participació.en.un.debat.tot.utilitzant.expressions.adequades.per.expressar.opinions:.jo.penso,.jo.opino,.no.penso.ben.bé.el.mateix,.crec.que...•..Expressió.oral.de.vivències.•..Explicació.oral.d’un.joc.•..Ús.d’un.llenguatge.no.discriminatori.i.respectuós.amb.les.diferències.

Escoltar i comprendre•..Respecte.del.torn.de.paraules.dels.altres.en.un.debat..•..Escolta.atenta.de.les.idees.exposades.pels.companys.i.companyes.

34

Unitat 3

Escriure•..Composició.d’un.text.breu.relacionat.amb.experiències.personals.•..Composició.d’una.descripció.de.la.cara.

Conèixer el funcionament de la llengua•..Diferències.entre.el.text.oral.i.l’escrit.•..Ús.d’adjectius.•..El.gènere:.masculí.i.femení.•..Elaboració.de.frases.simples.•..Ús.de.la.preposició.de.i.de.la.seva.forma.apostrofada.d’.•..Relació.so-grafia: x/ix/tx.Escriptura.del.numeral:.dos/dues.Relació.so-grafia.s/ss.en.totes.les.posicions.Ús.del.signe.d’interrogació.Ús.de.termes.lingüístics:.l’adjectiu.Classificació.d’adjectius.segons.un.criteri.semàntic.Reconeixement.de.contraris.Introducció.de.la.sinonímia.i.la.polisèmia.Coneixement.i.ús.de.l’expressió.alhora.


•..Lectura.i.interpretació.plàstica.d’una.poesia.•..Interès.i.plaer.per.la.lectura.d’un.text.narratiu.d’autora.•..Lectura,.interpretació.i.memorització.d’endevinalles.i.enganyifes.


•..Representació.plàstica.de.la.pròpia.cara.i.de.la.d’un.company.o.companya.•..Conversa.sobre.les.diferències.i.semblances.entre.les.persones,.acceptació.d’un.mateix.i.dels.altres,.el.respecte.per.la.diferència.

35



p. 91 •..Es.llegeix.el.títol.del.tema.No hi ha dues cares iguals.i.es.comenta... •..Es.conversa.en.gran.grup.a.partir.de.les.fotografies.de.les.pàgines.anteriors.(Què hi veiem, a la il·lustració? En què s’assemblen

i en què es diferencien aquestes cares? És veritat que no hi ha dues cares iguals?)... •..Es.comença.un.petit.debat.sobre.les.semblances.i.les.diferències.entre.les.persones,.fent.ús.d’expressions.adequades.per.

expressar.opinions.com.ara:.jo penso, jo opino, no penso ben bé el mateix, crec que....Es.pot.iniciar.el.debat.amb.preguntes.com:.Quins avantatges i quins inconvenients té que no hi hagi dues cares iguals? Totes les persones tenim els mateixos drets, encara que siguem diferents?.


. •..Es.posa.en.comú.el.que.cada.infant.ha.entès..Es.llegeix.en.veu.alta.i,.finalment,.se’n.fa.un.comentari.general.

p. 93 . •..Es.torna.a.parlar,.col·lectivament,.de.la.il·lustració.de.la.pàgina.anterior,.i.es.demana.als.infants.que.es.fixin.en.les.característiques.de.les.cares.d’aquests.infants.d’arreu.del.món:.forma.dels.ulls,.tipus.de.cabell,.forma.del.nas,.etc..Després,.cada.un.les.escriu.en.forma.de.llista.al.lloc.corresponent.

. •..Es.proposa.als.alumnes.que,.davant.un.mirall,.observin.detingudament.la.seva.cara..Després,.la.dibuixaran.al.seu.full..Hi.ha.una.altra.possibilitat,.si.això.resulta.complicat,.i.és.que.en.comptes.de.dibuixar-se.ells.mateixos.dibuixin.la.cara.d’un.company..S’explica.què.signifiquen.les.paraules.retrat.i.autoretrat,.i.se’n.posen.exemples.d’artistes.si.se’n.tenen.a.l’abast..

. •..A.l’apartat.destinat.a.les.activitats.lliures,.s’hi.poden.fer.retrats.d’altres.persones,.o.fer.proves.de.diferents.formes.d’ulls,.de.nassos,.etc.

Solució: 1. El color dels ulls, el color dels cabells, la forma dels ulls, el nas, la boca, el tallat dels cabells, si porten ulleres...

p. 95 . •..Es.pregunta.quin.tipus.de.text.és.el.que.hi.ha.en.aquesta.pàgina,.i.es.conversa.sobre.la.poesia..(Com es reconeix que es tracta d’una poesia? Qui n’és l’autor? Quins altres autors de poesia coneixeu? Sabeu alguna poesia de memòria? En què es diferencien les poesies dels contes?...).

. •..Es.deixa.un.temps.perquè.cadascú.llegeixi.la.poesia.en.veu.baixa..Després,.es.comenta.què.els.ha.semblat,.i.cadascú.expressa.les.sensacions.que.ha.sentit,.en.què.l’ha.fet.pensar,.etc.

. •..Es.demanen.voluntaris.per.llegir-la.en.veu.alta..Es.pot.llegir.tantes.vegades.com.es.vulgui.perquè.és.ben.bonica.de.sentir.i.d’imaginar.

36

Unitat 3

p. 97 . •..Cada.alumne.llegeix.en.veu.baixa.els.qualificatius.del.requadre.de.color.i.els.escriu.a.la.casella.corresponent..Després,.es.comenten.col·lectivament.els.resultats.per.assegurar.que.s’ha.entès.el.significat.de.cada.adjectiu.

. •..Un.alumne.llegeix.els.adjectius.referits.als.sentiments,.i.tots.els.altres.han.de.fer.amb.la.cara.l’expressió.que.indica.cada.adjectiu..Després,.un.alumne.o.la.mestra.fa.una.expressió.amb.la.cara,.i.els.altres.han.d’indicar.el.sentiment.que.ha.expressat..Entre.tots.es.pot.ampliar.la.llista.

. •..L’objectiu.de.l’exercici.4.és.que.els.infants.apliquin.adequadament.els.adjectius.que.s’han.conegut.en.l’exercici.anterior..

. •..Es.llegeix.el.requadre.final.i.es.para.atenció.en.la.paraula.adjectiu..Se’n.posen.exemples.i.es.remarca.la.diferència.entre.nom.i.adjectiu..

Solució: 1. Sentiments: trista, simpàtica, amable, riallera. Forma o color: rodona, rosada, allargada, pàl·lida, fosca.

p. 99 . •..Es.llegeixen.i.es.comenten.les.diferents.expressions.de.la.llista..S’observa.que.totes.fan.referència.a.una.part.de.la.cara;.cada.part.es.compara.amb.un.animal.o.un.vegetal.conegut..L’enllaç.es.fa.mitjançant.la.preposició.de.

. •..Cada.infant.escriu.a.sota.els.dibuixos.de.les.cares.les.expressions.que.creu.més.adients..

. •..Els.alumnes.pensen,. i.després.escriuen,.altres.expressions.de.la.cara.utilitzant. la.preposició.de,.com.ara.dents de rateta,.orelles d’elefant.o.nas de pastanaga..És.enriquidor.que.després.es.comenti.col·lectivament.allò.que.ha.escrit.cadascú..Se’n.poden.fer.diferents.il·lustracions.a.l’apartat.d’Activitats.lliures.

Solució possible: 1. Nen: ulls de puça, dents de conill, cabells d’escarola. Nena: boca de pinyó, orelles de pàmpol, llavis de maduixa. 2. Ulls de peix bullit / nas de patata / cara de pomes agres / orelles d’elefant / rínxols d’or...

p. 101 . •..A.l’exercici.7,.cadascú.relaciona.convenientment.les.paraules.de.les.dues.fileres... •..A.l’exercici.8,.cadascú.escriu.l’una.al.costat.de.l’altra.les.paraules.que.ha.relacionat... •..S’observa.en.quin.cas.s’apostrofa.la.preposició.de.i.en.quin.no..En.cas.d’apostrofació,.la.paraula.de.després.comença.amb.una.

lletra.vocal o.bé.amb.h + vocal... •..Com.a.Activitat.lliure,.els.alumnes.pensen.i.escriuen.altres.exemples.de.cada.mena.. •..La.mestra.llegeix.la.frase.del.requadre.i.es.comenta..Es.recorda,.també,.l’apòstrof.de.l’article.la.(l’),.que.ha.aparegut.en.el.

tema.anterior.

Solució: 1 i 2. roda de bicicleta / tauleta de nit / setrill d’oli / capsa de cartró / roba d’hivern / joc d’escacs / cap d’any.

37


p. 103 . •..S’observa.que.hi.ha.dos.grans.grups.d’informacions:.en.primer.lloc,.la.confecció.del.material.i,.tot.seguit,.les.normes.per.jugar-hi..

. •..Els. infants,. individualment. i.en.veu.baixa,. fan.una.primera.exploració.del. text..Després,.els.mateixos. infants.o. la.mestra.llegeixen.el.text.en.veu.alta..

. •..Aquest.text.demana.dues.sessions.més.de.treball..Una,.per.confeccionar.el.material.(cal.que.prèviament.s’hagi.planificat.com.disposar.dels.objectes.necessaris).i.l’altra,.per.jugar-hi.

. •..Complementàriament,.es.proposa.que.per.grups.es.pensin.un.joc.per.jugar.a.classe..Cada.grup.es.prepara.la.manera.d’explicar.el.joc.als.companys.i.de.jugar-hi..Posteriorment,.s’observa.la.dificultat.d’explicar.un.joc.de.manera.comprensible.i.ordenada,.i.es.contrasta.amb.el.text.El joc de les cares..Es.fa.observar.l’ajut.que.representa.la.numeració.de.les.normes.per.explicar.com.es.juga.en.un.joc..

p. 105 . •..La.mestra.explica.la.manera.de.resoldre.l’exercici.9..Es.torna.a.llegir.el.text.anterior,.El joc de les cares,.i.s’hi.localitzen.totes.les.paraules.que.tenen.la.lletra.x.i.els.dígrafs.ix.i.tx..Després,.de.manera.individual.cadascú.escriu.les.paraules.a.la.casella.corresponent..

. •..Es.fa.observar.que.els.dígrafs.ix.i.tx.van.sempre.després.de.vocal,.mentre.que.la.lletra.x.no.hi.va.sempre.

. •..Es. prepara. col·lectivament. l’exercici. 10,. i. després. es. deixa. que. cadascú. el. resolgui. de. manera. individual.. La. mestra. pot.anar.passant.per.les.taules.per.fomentar.una.reflexió.més.personalitzada.en.el.desenvolupament.de.la.tasca..Finalment,.es.comenta.com.s’ha.escrit.cada.paraula.i.es.fan.les.correccions.que.calgui.

Solució: 1. Expressió, exemple. Dibuixades, aixecar, coincideix, aconsegueix. Petxines. 2. Gronxador / caixa / cotxe / bruixa / xiulet / motxilla.

p. 107 . •..Es. fa.col·lectivament.una.primera.aproximació.a. la. lectura.de. les.endevinalles..Cal.que.els. infants.s’adonin.que. totes.es.refereixen.a.parts.de.la.cara..Després,.per.parelles,.en.llegeixen.una,.la.que.vulguin.

. •..Els. infants. llegeixen. en. veu. alta. l’endevinalla. que. han. preparat.. Entre. tots. busquen. de. trobar. la. solució.. No. creiem. que.els.sigui.gaire.difícil:.d’una.banda,.aquestes.endevinalles.són.conegudes;.de. l’altra,. les. il·lustracions.els.poden.guiar..Les.solucions.són:.1.el.nas.i/o.les.orelles;.2.la.llengua;.3.els.cabells;.4.els.ulls.

. •..Finalment,.cada.alumne.llegeix,.diverses.vegades,.les.quatre.endevinalles..En.poden.aprendre.alguna.de.memòria..

. •..Entre.tots.recorden.altres.endevinalles..Se’n.pot.fer.un.recull.per.a.l’aula.i.escriure’n.alguna.a.l’apartat.d’Activitats.lliures.

38

Unitat 3

p. 109 . •..Es.tornen.a.llegir.les.endevinalles.de.la.pàgina.anterior..S’escriuen.les.quatre.solucions.i.s’observa.que.totes.fan.referència.a.parts.de.la.cara.

. •..La.mestra.llegeix.l’enunciat.de.l’exercici.12..Els.alumnes.localitzen.les.dues.parelles.de.contraris.de.l’endevinalla.(s’obren / es tanquen; dins / fora)..Entre.tots.es.pensen.altres.parelles.de.paraules.contràries.(blanc / negre; dalt / baix, dia / nit...)..Cadascú.n’escriu.dues.al.full.

. •..La.mestra.llegeix.el.text.del.requadre..Es.comenta.que.davant.un.nom.femení.cal.escriure.dues.i.no.dos..Caldrà.explicar.i.reforçar,.mitjançant.diversos.exemples,.el.significat.dels.termes.masculí.i.femení.

. •..Cadascú.resol.de.forma.individual.l’exercici.13.

. Solució: 1. El nas / la llengua / els cabells / els ulls. 2. S’obren – es tanquen / dins – fora. Gros – petit / davant – darrere. 3. Dos ulls / dues nines . Dos amics/ dues mares.

p. 111 . •..Es.llegeix.l’enunciat.de.l’exercici.14..Es.fa.buscar.la.paraula.ressaltada.a.l’endevinalla.que.parla.dels.ulls.i.es.llegeix.en.el.seu.context..Es.busca.quina.de.les.expressions.escrites.que.hi.ha.a.sota.vol.dir.el.mateix,.i.es.copia.al.lloc.corresponent.

. •..Per.parelles,.es.pensa.i.s’escriu.una.altra.frase.utilitzant.aquesta.mateixa.expressió..Després,.es.posen.en.comú.els.resultats.i.es.comenta.el.que.ha.escrit.cadascú.

. •..Es.para.atenció.a.les.lletres.que.conformen.la.paraula.alhora,.especialment.a.la.lletra.h..Es.comenta.que.és.molt.poc.freqüent.trobar-la.enmig.de.paraula..Sempre.acostuma.a.anar.al.davant..Es.llegeixen.les.paraules.que.també.tenen.la.h.intercalada..Es.pregunta.si.hi.ha.algú.que.en.conegui.alguna.altra..En.cas.afirmatiu,.s’escriu.a.la.pissarra.i.s’observa.bé.on.està.situada.aquesta.lletra..

. •..Es.pensa.i.s’escriu.una.frase.per.a.cada.una.d’aquestes.paraules..Després,.es.posa.en.comú.el.que.ha.escrit.tothom..

Solució possible: 1. Al mateix temps. Llegia un conte i alhora escoltava música amb l’iPod. 2. H. Van acabar-se el dinar i aleshores van poder sortir al pati. Aquella endevinalla la sabia tothom. La Maria va venir ahir a portar el pastís. Quan va néixer en Pau, tothom els va donar l’enhorabona.

39


p. 113 . •..Es.llegeix.l’enunciat.de.l’exercici.17..Es.parla.del.significat.de.la.paraula.enganyifes.(«engany»,.«trampa»)..Es.pregunta.als.alumnes.si.en.coneixen.alguna..Si.és.així,.la.poden.dir.en.veu.alta.als.companys..Es.tracta.que.s’adonin.que.les.enganyifes.són.preguntes,.la.resposta.de.les.quals.no.és.la.que.esperaríem..

. •..Es.fa.adonar.que.aquestes.enganyifes.acaben.amb.el.signe.d’interrogació..Per.parelles,.es.llegeixen.les.dues.enganyifes.amb.l’entonació.adequada,.i.se’n.pensa.la.solució.(els ulls.i.obrir els ulls)..Atès.que.s’està.tractant.el.tema.de.la.cara.i.de.les.seves.parts,.les.solucions.es.poden.trobar.fàcilment,.amb.l’ajut.complementari.de.la.il·lustració.de.la.pàgina.

. •..Cada.alumne.escriu.una.altra.enganyifa.que.recordi.

. •..A.l’exercici.19.els.infants,.individualment.o.per.parelles,.inventen.una.enganyifa..Després.cadascú.llegeix.en.veu.alta.la.que.ha.escrit..Entre.tots.s’intenta.trobar.les.solucions.

. Solució: 1. Els ulls. Obrir els ulls.

Solució possible: 2. Que pesa més un quilo de palla o un quilo de ferro? 3. Com demana una persona que vol unes tisores?

p. 115 . •..Es.llegeix.l’embarbussament.per.apreciar.el.joc.fonètic.que.presenta.. •..Es.fa.parar.l’atenció.en.la.paraula.cap,.que.surt.repetida.5.vegades.(A tot arreu vol dir el mateix?)..Els.alumnes.intenten.explicar.

què.vol.dir.en.cada.cas.(els.números.que.hi.ha.al.damunt.de.cada.paraula.indiquen.quants.significats.diferents.té.i.quins.estan.repetits)..Es.llegeix.l’explicació.dels.tres.significats.de.la.paraula.cap.de.l’exercici.21.i.es.numeren.convenientment..

. •..Es.torna.a.llegir.diverses.vegades.l’embarbussament.fins.a.aprendre’l.de.memòria..Després,.es.repeteix.en.veu.alta.ben.de.pressa.per.adquirir.destresa.en.rapidesa.i.en.correcció.pel.que.fa.a.la.pronunciació.

. •..Es.llegeix.el.segon.embarbussament.i.després.es.segueix.el.mateix.procés.que.en.l’anterior.

. •..Els.alumnes.proven.d’explicar.per.escrit.els.dos.significats.de.la.paraula.pot..Es.llegeix.en.veu.alta.i.es.comenta.el.que.ha.fet.cadascú..

. •..Entre.tots.es.recorden.altres.embarbussaments..Se’n.pot.fer.un.recull.per.a.l’aula.i.escriure’n.algun.a.l’apartat.d’Activitats.lliures.

Solució: 2. 2. 3. 1. 3. Recipient de llauna, de vidre, de terrissa, etc. que serveix per a guardar-hi conserves, mel, etc. Que és capaç de fer una cosa.

40

Unitat 3

p. 117 . •..Es.llegeix.el.títol.i.s’observen.les.il·lustracions..S’estableix.una.conversa.col·lectiva.al.voltant.de.les.màscares..(Què en sabeu? On n’heu vist? Quines us agraden més?...)..


. •..Després,.es.demana.successivament.que.hi.trobin.informacions.determinades,.com.ara:.Quan es posen màscares, les persones? De quins materials estan fetes, les màscares? Què són les màscares?.Es.localitza.entre.tots.la.part.de.text.que.conté.la.informació.demanada,.es.llegeix.en.veu.alta.i.se’n.comprova.la.comprensió..

. •..Finalment,.un.voluntari.o.la.mestra.llegeix.tot.el.text.en.veu.alta.

p. 119 . •..Es.llegeixen.i.es.comenten.les.frases.que.encapçalen.l’exercici.23..Es.parla.de.la.festa.de.Carnestoltes.i.de.la.possibilitat.de.disfressar-nos.i.tapar-nos.la.cara.amb.una.careta.(també.se’n.pot.dir.carota)..

. •..A.l’exercici.24.cal.pensar.i.escriure.de.quines.altres.maneres.podem.tapar.o.canviar.la.nostra.cara.(amb.maquillatge,.amb.un.antifaç,.amb.un.llençol...).Després,.cadascú.explica.què.ha.escrit.i.es.comenten.entre.tots.diverses.experiències.personals.

. •..A. l’apartat. de. les. Activitats. lliures. es. pot. suggerir. d’escriure-hi. experiències. personals. viscudes,. relacionades. amb. les.disfresses.

Solució: 2. Maquillant-nos, amb un antifaç, amb un llençol...

p. 121 . •..Es.llegeixen.les.paraules.de.l’exercici.25..S’observen.que.totes.s’escriuen.amb.una.o.dues.esses,.i.que.aquestes.esses.estan.en.posició.intervocàlica.

. •..Cada.alumne.fa.l’exercici. individualment..Després,.s’observa.en.quines.columnes.s’han.escrit.paraules.i.en.quines.no..Es.comenta.per.què.

. •..Es.llegeixen.les.paraules.de.l’exercici.26..S’observa.que.totes.s’escriuen.amb.una.o.dues.esses,.i.que.aquestes.esses.es.troben.en.diverses.posicions.

. •..Atesa.la.complexitat.mecànica.d’aquest.últim.exercici,.és.convenient.que.la.mestra.expliqui.els.passos.que.cal.fer.i.en.quin.ordre..En.primer.lloc,.es.classifiquen.les.paraules.segons.que.les.esses.vagin.entre.vocals.o.no..Després,.es.tornen.a.escriure.les.paraules.de.cada.requadre.a.les.caselles.de.sota,.classificant-les.segons.que.s’escriguin.amb.una.essa.o.amb.dues..Es.comenten.els.resultats.obtinguts.a.fi.d’extreure.la.norma.ortogràfica.que.regula.l’ús.del.dígraf ss..

Solució: 1. Com SAL: disfressa, passeig, bossa, carrossa. Com COSA: tisores, camisa, tresor, poesia. Sí. A les que diem com SAL m’ha quedat buida la columna de la S, i a les que diem com COSA, m’ha quedat buida la columna de la SS. 2. Van entre vocals: tisores, pastisseria, música. Van entre vocals i s’escriuen amb SS: pastisseria.

41


Van entre vocals i s’escriuen amb S: tisores, música. No van entre vocals: sabó, jersei, ulleres, festa. No van entre vocals i s’escriuen amb S: sabó, jersei, ulleres, festa.

HE APRÈS

p. 123 . •..S’explica.la.intenció.dels.fulls.que.porten.per.títol.HE.APRÈS,.que.hi.ha.al.final.de.cada.tema:.prendre.consciència.del.que.s’aprèn..

. 1. Ús.d’adjectius.qualificatius.o.altres.complements.nominals.per.descriure.una.cara.

. 2..Escriptura.de.la.preposició.de.o.de.la.seva.forma.apostrofada.d’.segons.convingui..

. 3..Escriptura.d’una.endevinalla.memoritzada.prèviament.

. •..Abans.de.posar-se.a.fer.les.activitats,.anirà.bé.fullejar.les.pàgines.corresponents.al.tema.que.s’avalua..Es.pot.recordar.el.que.s’ha.après.a.cada.pàgina.i.es.comenta.col·lectivament.quina.activitat.ha.estat.més.fàcil,.quina.més.difícil,.etc.

. •.Cadascú.resoldrà.els.exercicis.individualment.

p. 125 . •..S’explica.la.intenció.dels.fulls.que.porten.per.títol.HE.APRÈS,.que.hi.ha.al.final.de.cada.tema:.prendre.consciència.del.que.s’aprèn..

4..Escriptura.numeral.dos.o.dues,.segons.convingui... 5..Localització.de.les.paraules.que.tenen.la.lletra.h.intercalada,.en.una.sopa.de.lletres... 6..Escriptura.correcta.de.paraules.amb.s.o.amb.ss..



Solució: 1. És allargada, té les orelles de pàmpol, la barba rinxolada, el cabell castany, els ulls petits i el nas molt gros. 2. Rovell d’ou / suc de taronja / oli d’oliva / roba d’estiu / sabates de taló / taula de ping-pong. 4. Dos ulls / dues mans / dues cames / dues orelles / dos peus / dos braços. 5. Ahir / tothom / alhora. 6. Pallasso / sabates / escala.

42

Unitat 3

p. 127, 128, 129, 130, 131

Abans de la lectura. •..Es.llegeix.el.títol..S’observen.les.il·lustracions..Es.fan.hipòtesis.del.desenvolupament.de.la.història.. •..Es.llegeix.el.nom.de.l’autora..Es.comenta.si.es.coneix.algun.altre.llibre.d’aquesta.mateixa.autora.. •..Va.bé.que.la.mestra.comenci.a.llegir.en.veu.alta.el.primer.tros,.fins.al.primer.dia.de.la.setmana,.a.fi.d’assegurar.un.bon.

desenvolupament.de.la.comprensió.del.text..

Durant la lectura. •..Es.comenten.els.fragments.del.text.que.corresponen.als.diferents.dies.de.la.setmana..I.es.fan.hipòtesis.sobre.què.passarà.

l’endemà.. •..Es.fan.descobrir.les.relacions.que.hi.ha.entre.pàmpols.i.orelles,.patates.i.nassos,.taronges.i.ulls,.panotxes.i.pèl,.pinyons.i.

boques.

Després de la lectura. •..Es.comenta.la.cara.de.les.persones.de.l’Illa.del.Ves-per-on.. •..Cadascú.pot.explicar.si.li.ha.agradat.el.conte.i.per.què.. •..Es.repassen.els.dies.de.la.setmana,.els.colors.de.les.illes,.les.plantes.i.les.parts.de.la.cara.que.apareixen.sota.una.mateixa.

estructura.a.cada.fragment..Se’n.poden.fer.unes.llistes.a.la.pissarra.o.en.un.mural.entre.tots,.i.il·lustrar-ho.amb.dibuixos.. •..Es.pot.fer.una.relectura.en.veu.alta.en.forma.de.teatre.llegit:.algú.farà.de.narrador;.altres,.de.capità.Troladic,.d’home.de.l’illa.

violeta,.d’home.de.l’illa.turquesa,.d’home.de.l’illa.verda,.d’home.de.l’illa.groga.i.d’home.de.l’illa.carbassa.. •..També.és.interessant.d’analitzar.el.nom.del.capità.Bolavà.Troladic.(trola-dic),.de.dibuixar.aquest.personatge.i.descriure’l.

Solució possible: Dilluns – Illa violeta – Vinyes – Orelles. Dimarts – Illa blava – Pomeres – Galtes. Dimecres – Illa turquesa – Patateres – Nassos. Dijous – Illa verda – Tarongers – Ulls. Divendres – Illa groga – Blat de moro – Pèl. Dissabte – Illa carbassa – Pinedes – Boques. Diumenge – Illa vermella.

UNITAT 4

GEGANTS, OGRES I FOLLETS

44

Unitat 4


MESTRE/A

CI2.(2n)


Llengua.catalana.i.literatura Unitat 4. Gegants, ogres i follets


Conversar.en.gran.grup.sobre.llibres.d’ogres,.gegants.i.follets. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Manifestar.gustos.personals.sobre.els.contes.i.aprendre.a.respectar.els.de.la.resta.de.companys.

Competència. comunicativa. lingüística. i. audiovisual.. Autonomia. i.iniciativa.personal.

Classificar.contes.segons.que.el.personatge.sigui.molt.gran.o.molt.petit. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Escriure.títols.de.contes.coneguts. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Conèixer.els.diferents.sons.de.la.lletra.g;.davant.de.e.i.i. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Reflexionar.sobre.l’escriptura.de.les.paraules. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.un.text.descriptiu.i.reconèixer-ne.l’estructura.textual. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Conèixer.i.usar.la.comparació.per.fer.descripcions. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Apreciar.les.característiques.de.la.descripció.d’un.gegant. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Narrar.contes.oralment.i.respectar.les.intervencions.dels.altres. Competència. comunicativa. lingüística. i. audiovisual.. Autonomia. i.iniciativa.personal.

Conèixer.i.fer.servir.la.paraula.terrabastall. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Extreure.informació.específica.d’un.text. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Tractament.de.la.informació.i.competència.digital.

Consolidar. la. correspondència. del. so. [k]. amb. les. seves. formes.gràfiques.més.freqüents:.c, qu.i.q.


Prendre.consciència.de.les.pròpies.dificultats.a.l’hora.d’escriure. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

45


Conèixer.i.escriure.correctament.els.mots.gramaticals.aquells, que, qui. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Conèixer.i.fer.sevir.adequadament.la.ç. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Resoldre.una.sopa.de.lletres. Competència. comunicativa. lingüística. i. audiovisual.. Autonomia. i.iniciativa.personal.

Conèixer.i.utilitzar.els.adjectius.qualificatius. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Reconèixer.i.utilitzar.els.verbs. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Conèixer.un.vocabulari.específic.per.designar.éssers.diminuts.del.món.de.la.ficció.

Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural..

Interpretar.textos.descriptius.amb.l’ajuda.d’imatges. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Fer.servir.la.coma.i.la.conjunció.i.en.l’enumeració.de.diversos.elements. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Distingir.el.derivat.augmentatiu.i.despectiu.dels.noms. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Formar.paraules.amb.els.sufixos.-às,-assa, -ot, -ota. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.comprendre.un.text.explicatiu. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.gaudir.de.diversos.textos.poètics.d’autor. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Identificar.les.paraules.segons.les.síl·labes Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.un.conte.popular.i.desenvolupar.estratègies.de.comprensió.de.textos.narratius.


CONTINGUTS


Llegir i comprendre•..Lectura.de.textos.amb.combinació.d’explicacions.i.descripcions.•..Lectura,.interpretació.i.il·lustració.d’un.text.descriptiu.•..Extracció.d’informació.explicitada.en.un.text.informatiu.•..Ús.d’estratègies.(abans,.durant.i.després.de.llegir).que.afavoreixen.la.comprensió.

46

Unitat 4

Parlar i conversar •..Conversa.en.gran.grup.sobre.llibres.i.biblioteques.•..Manifestació.de.recursos.literaris.sobre.contes.de.gegants,.ogres.i.follets.•..Narració.oral.de.contes.

Escoltar i comprendre•..Interès.per.escoltar.i.seguir.les.intervencions.dels.companys.

Escriure•..Confecció.de.llistes.de.títols.de.contes.•..Escriptura.de.frases.a.partir.de.paraules.donades.•..Escriptura.de.frases.amb.verbs.i.adjectius.

Conèixer el funcionament de la llengua•..Camps.semàntics:.gegants,.ogres.i.follets.•..Ús.d’estratègies.per.aprendre.nou.lèxic.•..Ús.de.comparacions.per.descriure.diferents.personatges.•..Observació.del.funcionament.de.la.llengua:.sinònims.•..Ús.de.termes.específics:.portada, editorial, il·lustrador...•..Coneixement.i.ús.del.sufixos.augmentatius –às, –assa i.despectius:.–ot, –ota.•..Classificació.de.paraules.segons.un.so.determinat.•..Canvi.de.grafia.segons.la.vocal.següent:.ja/jo/ju, ge/gi.•..Relació.so-grafia:.so.[k].grafies.c, qu, q.•..Memorització.del.que i qui.•..Reflexió.sobre.les.dificultats.d’escriptura.d’algunes.paraules.•..Familiarització.i.ús.de.la.lletra.ç,.singular.–ça.i.plural.–ces.•..Discriminació.de.síl·labes.•..Identificació.d’adjectius.•..Identificació.de.verbs.•..Composició.de.frases.a.partir.d’elements.determinats.•..Ús.de.les.comes.i.de.la.conjunció.i.en.les.enumeracions.


•..Reflexió.sobre.recursos.expressius.•..Reconeixement.del.títol,.autor/a,.il·lustrador/a.i.editorial.dels.llibres.•..Sensibilitat.per.apreciar.els.efectes.expressius.de.les.repeticions.i.de.les.comparacions.en.els.contes.•..Recitació.de.poemes.d’autor.

47



•..Valoració.dels.elements.plàstics.de.les.il·lustracions.dels.contes.•..Dibuix.de.personatges.de.contes.d’acord.amb.la.seva.descripció.•..La.vida.del.camp.i.la.vida.de.la.ciutat.a.partir.de.l’hàbitat.dels.follets.


p. 135 •..Conversa.en.gran.grup.suggerida.per.les.fotografies.de.les.portades.dels.contes.de.les.pàgines.anteriors.(De què tracten, aquests contes? Els coneixeu? En coneixeu d’altres que també parlin de gegants, ogres i follets? Quins us agraden més? Quins fan por de veritat?...)..

. •..Cadascú.llegeix.els.títols.en.veu.baixa.

. •..Es. llegeixen. en. veu. alta. els. títols. dels. contes.. També. es. poden. llegir. els. noms. dels. autors. (o. adaptadors),. il·lustradors,.editorial...

. •..Es.demana.que.els.infants.portin.a.l’aula.contes.de.gegants,.ogres.i.follets.(es.van.a.buscar.en.préstec.a.la.biblioteca)..S’exposen.en.una.taula,.a.l’abast.dels.infants,.mentre.duri.el.treball.d’aquest.tema..

p. 137 •..Es.tornen.a.llegir.atentament.els.títols.dels.contes.de.les.pàgines.anteriors..Cada.infant.els.escriu.de.memòria.a.l’apartat.corresponent.i.després.comprova.ell.mateix.si.ho.ha.fet.bé..També.s’hi.poden.escriure.altres.títols.de.contes.de.gegants,.ogres.o.follets.que.s’han.dut.a.taula.

. •..A.l’apartat.destinat.a.Activitats.lliures.s’hi.poden.dibuixar.alguns.dels.personatges.d’aquests.contes.

Solució possible: 1. El gegant del pi / La fesolera màgica / El meu pare és un gegant... El follet Oriol / Pèbili / En Cigronet / En Patufet / La Blancaneu...

p. 139 •..Es.busquen.a.les.cobertes.de.diferents.llibres.de.contes.paraules.que.tenen.la.lletra.j..Es.copien.a.la.casella.corresponent.. •..S’observa.que.hi.ha.altres.paraules.que.tenen.aquest.mateix.so,.però.que.estan.escrites.amb.la.lletra.g.i.se’ls.fa.adonar.que.

en.aquests.casos.la.lletra.g.va.seguida.de.la.vocal.e o.de.la.vocal.i... •..La.mestra. llegeix. la.norma.del. requadre..Si.es.creu.oportú,.es.pot.comentar.que.hi.ha.algunes.paraules. (jersei, injecció,

Jesús...).que.són.excepcions.de.la.norma.(ja-jo-ju, ge-gi)...

48

Unitat 4

Solució: Janàs, Sant Jordi, justícia... Gegant, llegenda, màgic, mongetera... Sí.

p. 141 •..Es.llegeix.en.veu.alta.la.introducció.a.la.descripció.del.gegant..Es.pregunta.si.algú.coneix.el.conte.El Pare Janàs..Si.és.així,.s’explica.als.companys.i.companyes.com.era.aquest.gegant..

. •..Cadascú.llegeix.el.text.en.veu.baixa..El.text.és.una.mica.complex,.però.l’explicació.anterior.i.la.il·lustració.els.pot.ajudar.a.comprendre’l.a.grans.trets..Els.alumnes.expliquen.els.trossos.que.han.entès.

. •..Després,.un.voluntari.o. la.mestra.el.pot. llegir.sencer.en.veu.alta..Seguidament,.s’expliquen,.es.comenten. i.s’aprecien.les.maneres.com.es.presenten.les.grans.passes.del.gegant,.la.seva.força,.la.seva.alçada,.etc.

. •..En.un.altre.moment,. la.mestra.pot. llegir.als.alumnes.el.conte.El Pare Janàs.sencer.(és.un.conte.popular.que.es.troba.en.qualsevol.recull.de.Joan.Amades).

p. 143 •..Es.llegeixen.els.enunciats.dels.exercicis.5.i.6..Per.parelles,.es.comenten.les.respostes.adequades.a.cada.una.de.les.dues.preguntes..Es.posen.en.comú.i,.finalment,.cadascú.completa.els.exercicis.

. •..Es.llegeixen.i.comenten.les.tres.expressions.del.requadre.de.color..Entre.tots.i.totes.es.pensen.i.es.diuen.en.veu.alta.altres.expressions.semblants.que.també.surten.als.contes.

. •..Cadascú.resol.l’exercici.7.individualment.i,.després,.es.posa.en.comú.

. •..La.mestra.llegeix.la.frase.del.requadre.i.es.comenta.entre.tots.

Solució possible: 1. Va sentir-se un soroll molt fort, com el que fa una cosa molt grossa quan cau. Quan cau alguna cosa grossa, quan fa una tempesta... 2. Als contes, per posar èmfasi en allò que es diu. Estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d’arrencar-la. Doncs bufaré i bufaré fins que la casa desfaré. L’engreixaré, l’engreixaré i després me la menjaré.

p. 145 •..Es.llegeix.el.títol,.es.miren.les.il·lustracions.i.es.fa.una.primera.aproximació.a.la.lectura.. •..Es.comenta.en.veu.alta.què.saben.els.alumnes.dels.gegants.i.dels.ogres.(D’on les coneixeu? Com són? Què mengen? On viuen?

Són molt dolents? Hi ha alguna diferència entre gegant i ogre?).. •..Es.llegeix,.primer.en.veu.baixa.i.després.en.veu.alta,.el.text.sencer..Es.comenta.si.el.que.explica.el.text.és.semblant.al.que.

creien.abans.de.llegir-lo.. •..A.l’apartat.destinat.a.Activitats.lliures,.s’hi.pot.dibuixar.un.ogre.i.un.gegant.i.escriure.les.diferències.que.hi.troben.

49


p. 147 •..Es.llegeixen.en.veu.alta.i.es.comparen.les.dues.frases.del.requadre.de.color..Totes.dues.parlen.del.mateix:.expliquen.com.és.un.gegant..A.la.primera,.s’utilitzen.adjectius.i,.a.la.segona,.aquests.adjectius.van.acompanyats.d’una.comparació..Es.procura.que.els.infants.s’adonin.de.la.riquesa.lingüística.que.comporta.aquest.recurs..Després.de.la.conversa,.cadascú.respon.les.dues.preguntes.

. •..Els. exercicis. 9. i. 10. es. poden. preparar. per. parelles.. Seguidament. es. resolen. individualment.. Per. últim,. es. comenten. les.respostes.en.grup.

Solució: 1. La segona. Perquè a més dels adjectius fa servir comparacions. 2. El gegant era alt com un pi. Era cepat com un roure. Duia una barba tan llarga que l’arrossegava per terra. 3. El meu gos és tan petit com un cigró. En Joan és tan xerraire que sembla una mallerenga. La Júlia és prima com un fideu.

p. 149 •..La.mestra.explica.la.manera.de.resoldre.l’exercici.11..Es.torna.a.llegir.el.text.de.la.pàgina.145.i.s’hi.busquen.totes.les.paraules.que.tenen.el.so.inicial.de.carn..Es.copien.a.la.casella.corresponent,.segons.la.vocal.que.hi.ha.al.darrere..Les.que.es.troben.a.final.de.paraula.també.tenen.una.casella.específica..Si.hi.ha.alguna.casella.que.es.vulgui.completar,.es.poden.buscar.més.paraules.en.altres.textos.que.es.tinguin.a.mà.

. •..A.continuació,.es.fa.una.posada.en.comú.i.es.responen.col·lectivament.les.preguntes.de.sota.el.quadre..

. •..A.l’exercici.13.cal.inventar.i.escriure.una.frase.per.a.cada.una.de.les.paraules.proposades..Es.tracta.de.tres.mots.gramaticals.molt.freqüents.en.l’escriptura,.que.convé.memoritzar.per.incorporar-los.correctament.en.els.textos.propis.

Solució: 1. a: caben, campanar, castells, casalots. e: tanoques, que, aquells. i: qui. o: com, conills, coves. u: quatre. A,O. E, I. U.

50

Unitat 4

Solució possible: 2. Aquells nois eren molt simpàtics. L’Anna diu que li portis el llapis. Qui ha portat el llibre?

p. 151 •..Es.llegeix.i.es.completa.la.frase.de.l’exercici.14..S’observen.les.dues.paraules.que.tenen.la.lletra.ç..Són.de.la.mateixa.família.. •..Es.llegeix.i.es.comenta.quines.paraules.cal.buscar.en.aquesta.sopa.de.lletres..Després.les.hi.localitzen..Comproven.que.totes.

tenen.una.ç.. •..A.l’apartat.destinat.a.les.Activitats.lliures.es.pot.jugar.a.escriure.ben.de.pressa.les.paraules.corresponents.a.les.següents.

definicions.(totes.són.de.la.sopa.de.lletres):.Un equip de futbol català; el tercer mes de l’any; peça de roba que posem sobre el matalàs; viu entre el pèl de gats i gossos i pica molt fort; part del cos que va de l’espatlla a la mà..

. •..Es.llegeix.el.primer.exemple.de.l’exercici.16,.i.es.comenta.que.es.tracta.de.la.forma.plural.de.noms.acabats.en.ça..S’observa.que.la.ç.es.converteix.en.c.quan.la.vocal.que.hi.ha.darrere.és.la.e.i.no.la.a..Cadascú.fa.l’exercici.individualment.

. •..La.mestra.llegeix.el.text.del.requadre.del.final.de.pàgina.i.es.comenta.entre.tots.

Solució: 1. Força. 2. Barça, març, llençol, puça, braç. 3. Adreça – adreces / força – forces / plaça – places / pinça – pinces.

p. 153 •..Es.llegeix.el.títol,.es.miren.les.il·lustracions.i.es.fa.una.primera.aproximació.a.la.lectura.. •..Es.comenta.en.veu.alta.què.en.saben,.els.alumnes,.dels.follets.(D’on els coneixeu? Com són ? On viuen? Què fan?)... •..Es.llegeix,.primer.en.veu.baixa.i.després.en.veu.alta,.el.text.sencer..Es.comenta.si.allò.que.explica.el.text.és.semblant.a.allò.

que.es.creia.abans.de.llegir-lo.. •..A.l’apartat.destinat.a.Activitats.lliures,.es.pot.suggerir.de.dibuixar-hi.diferents.follets.i.escriure’n.les.característiques.

p. 155 •..Es.torna.a.llegir.el.text.Els follets..Es.localitzen.tots.els.adjectius.que.expliquen.com.són.els.follets.i.es.copien.a.les.llistes.. •..Després,.es.busquen,.al.mateix.text,.les.paraules.que.indiquen.què fan.els.follets..La.mestra.explica.que.aquestes.paraules.

es.diuen.verbs..Es.copien.també.a.les.llistes... •..A.l’exercici.18,.els.alumnes.han.d’inventar.dues.frases.fent.servir.algun.dels.verbs.i.adjectius.anteriors..Després,.cadascú.

llegeix.per.a.tothom.les.frases.que.ha.construït.i.se’n.destaca.quins.verbs.i.quins.adjectius.ha.utilitzat.. •..La.mestra.llegeix.i.comenta.el.text.emmarcat.que.hi.ha.al.final.de.pàgina..Entre.tots.es.busquen.més.exemples.de.verbs.

51


Solució: Entremaliats, bellugadissos, eixerits, ganduls, molt treballadors. Ajuden, cusen, recullen, amaguen, desendrecen.

Solució possible: Els follets són tan entremaliats que a vegades amaguen els llençols. Els follets eixerits cusen els vestits del sastre.

p. 157 •..Es.llegeixen.els.cinc.noms.dels.éssers.diminuts..Es.comenten.les.característiques.de.cadascun.i.com.s’han.conegut..Es.parla.dels.contes.on.surten.

. •..Cadascú.escriu.el.nom.a.sota.de.la.il·lustració.corresponent.

. •..Es.llegeix.el.nom.d’aquests.tres.contes,.que.són.ben.coneguts..A.tots.hi.ha.un.o.diversos.personatges.molt.petits..Al.costat.del.nom.del.conte,.s’hi.escriu.el.nom.de.la.mena.de.personatge.de.què.es.tracta.

. •..Es.comenta.allò.que.ha.fet.cadascú.i.es.corregeix,.si.cal..

Solució: 1. Barrufet, nan, nap-buf, follet, gnom. 2. Nap-buf. Nans. Follets.

p. 159 •..Cadascú. llegeix. les. descripcions. de. l’exercici. 21. i. en. fa. el. dibuix. corresponent.. Es. precisa. que. cal. que. hi. surtin. tots. els.elements.que.s’enumeren..Després,.es.comenta.allò.que.ha.dibuixat.cadascú.i.es.completa,.si.cal..La.mestra.pot.passar.pels.diferents.grups.i.escoltar.la.lectura.d’aquests.petits.textos.de.manera.individualitzada.

. •..Es.llegeix.l’encapçalament.de.l’exercici.22..Els.alumnes.diuen.en.veu.alta.les.diferents.coses.que.poden.fer.els.gegants. i.els.follets..S’explica.que.quan.s’han.d’enumerar.diversos.elements.per.escrit,.se.separen.amb.comes,.però.abans.de.l’últim.element.s’hi.posa.una.i..S’escriuen.diversos.exemples.a.la.pissarra.

. •..Cadascú. escriu,. dins. la. pauta. marcada,. tres. coses. que. poden. fer. els. gegants. i. tres. coses. que. poden. fer. els. follets.. Es.comenten.en.petits.grups..

Solució: 2. Menjar molt, espantar la gent, fer passes molt grans. Cosir vestits, ajudar les persones, amagar coses.

52

Unitat 4

p. 161 •..Es.llegeix.l’enunciat.i.es.comenta.de.forma.col·lectiva.l’exercici.23..Després,.cadascú.deixa.constància.per.escrit.del.que.s’ha.explicat.a.la.conversa..

. •..Els.alumnes,.per.parelles,.resolen.l’exercici.24..A.continuació,.es.fa.una.posada.en.comú.i.es.comenta.i.es.corregeix,.si.cal,.el.que.s’ha.fet.

. •..Es.para.atenció.en.la.forma.que.prenen.els.augmentatius.i.els.despectius.dels.noms,.segons.que.siguin.en.masculí.o.bé.en.femení.

. •..L’exercici.25.té.com.a.objectiu.assegurar.que.cada.infant.ha.copsat.la.diferència.entre.els.augmentatius.i.els.despectius..

Solució possible: Un gegant és un personatge imaginari molt alt i gros. Un gegantàs és un gegant molt i molt gros. Un gegantot és un gegant que no té prou categoria, que és menyspreable. 2. Arbre / arbràs / arbrot. Plat / platàs / platot. Taula / taulassa / taulota. Gata / gatassa / gatota. Núvol /nuvolàs / nuvolot. -ÀS, -ASSA. -OT, -OTA.

p. 163 •..Es.llegeix.la.introducció.del.text.i.es.comenta.. •..Es.llegeixen.els.títols.de.les.poesies..S’observa.la.disposició.i.la.llargada.dels.versos..Es.para.atenció.a.les.il·lustracions..Es.

fan.hipòtesis.del.contingut.. •..Cada.alumne.llegeix.en.veu.baixa.una.de.les.poesies..Després,.la.llegeix.en.veu.alta.per.a.tots.i.es.comenta.. •..Es.comenta.quins.altres.follets.podrien.viure.a.la.ciutat..S’escriu.i.s’il·lustra.a.l’apartat.de.les.Activitats.lliures.

p. 165 •..A.la.poesia.Cançó del follet de les escombraries,.hi.surt.la.paraula.somiquen..Se’n.comenta.el.significat.amb.els.infants.. •..Es.llegeixen.les.expressions.referides.a.les.diferents.maneres.de.plorar.i.es.relacionen.amb.els.dos.significats.de.la.dreta.. •..Cada.alumne.escriu.una.frase.utilitzant.una.d’aquestes.expressions..Després,.es.comenta.el.que.ha.escrit.cadascú.. •..Es.torna.a.llegir.la.Cançó del follet de les avingudes i els carrers..S’observen.les.síl·labes.de.cada.paraula..Els.infants.omplen.

les.caselles..Després,.es.posa.en.comú.el.que.s’ha.fet.i.es.corregeix,.si.cal.

Solució: 1. Plorar molt fort: plorar desconsoladament, plorar a llàgrima viva, bramar. Plorar fluixet: marranejar, ploriquejar, fer el ploricó.

53


Solució possible: 2. Després d’enganxar-se els dits a la porta, va plorar a llàgrima viva. 3. 1 síl·laba: als, que, els, al, bosc, en, hi, ha, com, són, molt, la, rap, cap, llet, ou, mai, més, moc, peu, groc, tant, per, no, em, vaig. 2 síl·labes: contes, follets, sempre, viuen, cases, entre, arbres, però, Miquel, Desclot, està, també, ciutat, casos, aquests, pela, llauna, cartró,

ploren, rovell, desfet, totes, hores, corro, enlloc, provo, moto, auto, negre, torno.

HE APRÈS


. 1..Escriptura.de.títols.de.contes.en.què.surten.gegants,.ogres.i.follets.

. 2..Escriptura.de.paraules.que.contenen.la.lletra.j.o.la.lletra.g...

. 3..Formació.dels.plurals.de.paraules.acabades.en.–ça.(-ça / -ces).




4..Escriptura.d’una.llista.d’adjectius.qualificatius.per.descriure.un.follet..Escriptura.d’aquests.mateixos.adjectius.en.una.frase,.utilitzant.la.coma.d’enumeració..

. 5..Escriptura.d’una.llista.de.verbs.referits.a.un.follet..Escriptura.d’aquests.mateixos.verbs.en.una.frase,.utilitzant.la.coma.d’enumeració

. 6..Compleció.de.frases.utilitzant.una.comparació.



54

Unitat 4

Solució possible: 1. El gegant del pi. / La fesolera màgica. Pèbili. / El follet Oriol i el cim de l’àguila. 2. Gegant / taronja / girafa. 3. Peça – peces / llança – llances / plaça – places. 4. Petit / eixerit / entremaliat. Petit, eixerit i entremaliat. Cantar / saltar / escriure. Cantar, saltar i escriure. 6. El follet era tan entremaliat com un dimoni. Els gegants van fer un terrabastall tan fort que van despertar tots els veïns del poble.

p. 171, 172, 173, 174, 175, 176, 177

Abans de la lectura. •..Es.llegeix.el.títol..S’observen.les.il·lustracions..Es.fan.hipòtesis.del.desenvolupament.de.la.història... •..Es.pregunta.si.algú.ja.coneix.el.conte..En.cas.afirmatiu,.els.que.el.coneixen.l’expliquen.en.veu.alta.per.a.tots..Es.constata.si.les.

versions.que.s’expliquen.són.exactament.iguals.o.hi.ha.alguna.diferència,.tant.pel.que.fa.als.personatges.com.a.les.accions,.i.es.convida.a.llegir.la.versió.que.ofereix.el.llibre.

. •..Es.comenta.que.es.tracta.d’un.conte.popular.

Durant la lectura. •..Es.fan.preguntes.com:. •..Per què creieu que en Joanet volia tenir fesols de colors? Va fer un bon negoci canviant-los per la vaca?.(Cal.que.s’adonin.que.al.

principi.del.conte.sembla.que.faci.un.mal.canvi,.però.a.la.llarga.resulta.un.negoci.de.primera).. •..Us sembla que aquest gegant era bo o dolent? Per què? El podríem anomenar ogre? I la seva mare?. •..Quantes vegades va anar en Joanet a casa del gegant? On es va amagar? Si us haguéssiu d’amagar, on ho faríeu?

Després de la lectura. •..Es.fa.una.síntesis.oral.de.l’argument.. •..Es.parla.de.les.característiques.dels.personatges..Es.pot.escriure.una.frase.sobre.cada.un.d’ells.i.dibuixar-los.. •..Cada.alumne.comenta.l’episodi.que.li.ha.fet.més.por.tot.argumentant.per.què.

55


Solució possible:Síntesi:Hi havia una vegada una mare i un fill que eren molt pobres, només tenien una vaca. Com que no feia llet, en Joanet, el fill, la va canviar per un grapat de fesols. La mare, quan ho va saber, es va enfadar i els va tirar per la finestra. L’endemà, havia crescut una fesolera molt alta. En Joanet s’hi va enfilar i va arribar a un país desconegut. Va caminar molt i va arribar a una casa molt gran. Allà hi havia una dona que li va dir que no es podia quedar perquè el seu marit era un poderós gegant. En Joanet es va voler quedar i es va amagar al forn. Des d’allà va veure com el gegant menjava i també va veure que tenia una gallina que feia els ous d’or. Quan el gegant es va adormir, en Joanet va agafar la gallina i va tornar a casa seva.La gallina va pondre molts ous i en Joanet i la mare van viure com reis i van ser feliços.Al cap d’un temps, en Joanet va voler tornar a pujar per la fesolera per agafar un altre tresor del gegant i es va disfressar perquè la dona del gegant no el conegués.Aquest cop li va prendre una arpa que feia una música molt bonica, però el gegant es va despertar i perseguia en Joanet, però, com que el gegant era vell, no podia córrer. Van anar baixant per la fesolera i, quan en Joanet va arribar a terra, va tallar la fesolera i el gegant va caure i es va morir.En Joanet i la seva mare van ser rics i feliços.

Personatges: En Joanet és gandul, d’esperit aventurer.La mare d’en Joanet és pobra i viuda.La dona del gegant és bondadosa i té bon cor.El gegant és poderós i menja molt. Ronca com els canons. És vell i no pot córrer.

UNITAT 5

VISCA LA FESTA MAJOR!

57



MESTRE/A

CI2.(2n)


Llengua.catalana.i.literatura Unitat 5. Visca la Festa Major!


Conversar.en.gran.grup.sobre.la.Festa.Major..Aprendre.a.respectar.el.torn.de.paraula.i.la.opinió.dels.companys.

Competència. comunicativa. lingüística. i. audiovisual.. Coneixement. i.interacció.amb.el.món.físic..Artística.i.cultural.

Llegir.versos.sobre.gegants. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.comprendre.un.text.explicatiu. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Exposar.oralment.fets.i.vivències.personals. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Autonomia.i.iniciativa.personal.

Trobar.informacions.precises.en.un.text. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Tractament.de.la.informació.i.competència.digital.

Donar.una.opinió.personal.sobre.un.tema.i.saber.respectar.les.dels.altres.

Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Social.i.ciutadana..

Llegir.un.text.periodístic.procedent.d’internet. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Tractament.de.la.informació.i.competència.digital.

Reconèixer.l’estructura.textual.d’una.notícia..i.redactar-ne.una.altra.seguint.unes.pautes.determinades.


Formular.preguntes.amb.els.mots.qui, què, quan, on i per què. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.comprendre.un.text.explicatiu.on.s’interpel·la.directament.el.lector.


Llegir.un.text.explicatiu.amb.diàleg..i.conèixer.i.utilitzar.els.signes.propis.d’aquest.tipus.de.text.


Conèixer.i.fer.servir.la.norma.ortogràfica:.ga/go.i.ge/gi. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

58

Unitat 5

Llegir.i.comprendre.les.normes.de.dos.jocs.de.cucanya. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Escriure.les.normes.d’un.joc.de.cucanya. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Desenvolupar.estratègies.de.comprensió.lectora. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Reconèixer.l’estructura.textual.d’una.llista. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Identificar.i.utilitzar.tots.els.dígrafs.de.la.llengua.catalana. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.un.text.explicatiu.i.entendre’n.el.sentit..i.aprendre.a.trobar-hi.informacions.precises.

Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Tractament.de.la.informació.i.competència.digital.

Conèixer.i.utilitzar.les.paraules.compostes.i.formar-ne.a.partir.de.mots.donats.


Apreciar.els.efectes.estètics.de.les.comparacions.i.les.metàfores. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Llegir.i.gaudir.de.la.imaginació.i.bellesa.d’un.text.poètic.d’autora. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Reconèixer.paraules.de.la.mateixa.família. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

Conèixer. alguns. mots. polisèmics. i. relacionar. frases. amb. aquest.tipus.de.mots.amb.la.seva.il·lustració.


Llegir.un.text.informatiu.sobre.els.castellers. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual..Artística.i.cultural.

Desenvolupar.estratègies.de.comprensió.de.textos.informatius. Competència.comunicativa.lingüística.i.audiovisual.

CONTINGUTS


Llegir i comprendre•..Lectura.de.versos.de.Joan.Maragall.sobre.gegants.•..Lectura.i.comprensió.d’un.text.explicatiu.•..Extraure.informació.d’un.text.explicatiu.a.través.de.preguntes.•..Lectura.guiada.d’un.text.periodístic.procedent.d’internet.•..Lectura.en.veu.alta.d’una.notícia.personal.•..Interpretació.d’un.diàleg.escrit.•..Lectura.d’un.text.instructiu.

59


Parlar i conversar •..Conversa.en.gran.grup.sobre.la.Festa.Major.suggerida.a.partir.d’una.fotografia.•..Exposició.oral.de.fets.i.vivències.personals.•..Producció.de.preguntes:.qui, què, quan, on.i.per què.

Escoltar i comprendre•..Actitud.positiva.i.de.respecte.per.les.aportacions.orals.pròpies.i.dels.altres.•..Comprensió.del.text.oral.

Escriure•..Escriptura.guiada.d’una.notícia.•..Acabament.d’un.diàleg.creativament.•..Escriptura.guiada.d’un.text.instructiu.

Conèixer el funcionament de la llengua•..Camps.semàntics:.la.Festa.Major.•..Observació.del.funcionament.de.la.llengua.(paraules.compostes).•..Formació.de.metàfores.a.partir.de.la.comparació.•..Famílies.de.paraules.•..Polisèmia:.coneixement.d’alguns.mots.•..Ús.de.termes.lingüístics:.dígraf.•..Percepció.de.similituds.fonètiques.•..Relació.so-grafia:.lletra.g.i.sons.•..Els.dígrafs:.rr, ss, ll, ny, qu, gu, tx, ix.•..Classificació.de.paraules.segons.un.so.determinat.•..Relació.so-grafia:.r/rr.en.totes.les.posicions.•..Interpretació.i.ús.dels.signes.de.diàleg.(guió.i.canvi.de.línia).•..Formació.de.preguntes.amb.les.partícules.qui, què, quan, on i per què.


•..Recitació.de.versos.•..Comprensió.i.aprofundiment.del.sentit.del.poema.•..Sensibilitat.per.apreciar.els.efectes.estètics.de.les.comparacions.i.les.me.tàfores.•..Memorització.d’un.text.retòric:.poema.d’autora.


•..Recerca.de.notícies.en.els.mitjans.de.comunicació.social.•..Coneixement.de.les.activitats.lúdiques.i.culturals.més.populars.de.les.Festes.Majors.de.Catalunya.

60

Unitat 5


p. 181 •..Conversa.en.gran.grup.suggerida.per.la.fotografia.de.les.pàgines.anteriors.(Quins personatges hi ha en primer terme? Què més s’hi veu? Quins altres senyals de festa es veuen pels carrers? S’assembla a la Festa Major de la vostra població o barri?)..

. •..Cadascú. llegeix. els. versos. en. veu. baixa.. Després,. els. llegeix. en. veu. alta. i. es. comenten.. Es. llegeix. el. nom. de. l’autor.. Es.pregunta.si.es.coneix.alguna.altra.poesia.seva.i.es.recita.

p. 183 •..Es.llegeix.el.títol,.es.miren.les.il·lustracions.i.es.fa.una.primera.aproximació.de.la.lectura.. •..Cadascú.exposa.en.petit.grup.quina.és.la.Festa.Major.de.la.seva.població.o.barri,.quines.activitats.recorda.que.s’hi.fan,.quines.

són.les.que.més.li.agraden.i.per.què... •..Es.llegeix.en.veu.baixa.el.text.sencer..Es.comenta.si.el.que.explica.coincideix.amb.el.que.ells.i.elles.coneixen.de.les.Festes.

Majors..Després,.diferents.voluntaris.llegeixen.el.text.en.veu.alta.per.a.tota.la.classe.

p. 185 •..Es.llegeix.en.veu.alta.l’enunciat.de.l’exercici.1.i.les.activitats.de.la.Festa.Major.que.hi.ha.a.l’esquerra.. •..Es.torna.a.llegir,.en.veu.baixa.el.text.de.la.pàgina.anterior.i.s’hi.localitzen.les.dades.que.es.demanen..Al.costat.de.cada.activitat,.

s’hi.escriu.el.lloc.on.es.fa.. •..Els.alumnes.escriuen.el.nom.de.les.activitats.de.la.Festa.Major.que.més.els.agraden..Després,.es.pot.comentar.el.que.ha.

escrit.cadascú.

Solució: 1. Els castellers: a la plaça de l’ajuntament. Els focs artificials: darrere l’estació. Els jocs de cucanya: al parc. Els partits: al camp de futbol. 2. Els correfocs i els focs artificials.

p. 187 •..Es.fa.una.primera.exploració.de.la.notícia:.la.presentació,.el.títol,.la.fotografia.que.l’acompanya....S’observa.que.no.és.una.notícia.de.diari.o.revista,.sinó.que.està.treta.d’internet.

. •..Es. llegeix,.primer.en.veu.baixa. i.després.en.veu.alta.per.a. tots,.el. text.sencer..Es.comenta.el.que.explica. la.notícia. i. les.característiques.del.llenguatge.amb.què.s’explica.

61


. •..Es.llegeixen.les.preguntes..Es.torna.a.llegir,.en.veu.baixa,.el.text.anterior.i.s’hi.localitzen.les.dades.que.es.demanen..A.sota.o.al.costat.de.cada.pregunta,.s’hi.escriu.la.resposta.pertinent.

. •..Cada.alumne.pensa.algun.esdeveniment.que.cregui.que.pot.ser.interessant.per.als.altres..L’escriu.en.forma.de.notícia.

. •..Cadascú.llegeix.en.veu.alta.la.seva.notícia,.i.els.altres.fan.preguntes.sobre.qui,.quan, on.i.per què,.referides.a.la.notícia.llegida.

Solució: 1. Parla de la Trobada Gegantera de Girona. Sandra Rius. Carles Martorell.

p. 189 •..Es.fa.una.primera.exploració.de.la.pàgina..S’observen.les.il·lustracions.i.que.hi.ha.diferents.tipus.de.textos:.un.d’explicatiu,.que.presenta.el.tema;.unes.preguntes,.que.interpel·len.directament.el.lector,.i.unes.informacions.concretes.sobre.els.gegants.

. •..Es.comenta.l’interès.i.el.misteri.que.envolta.la.figura.dels.gegants..Els.alumnes.opinen.sobre.aquest.tema.

. •..A.continuació,.llegeixen.individualment.i.en.veu.baixa.els.diferents.textos.de.la.pàgina..Després,.es.llegeixen.en.veu.alta.i.es.comenten.

. •..S’explica.que.la.interpel·lació.serveix.per.interessar.el.lector.en.el.tema..

p. 191 •..S’observa.el.text.del.requadre.de.color..Es.fa.adonar.que.té.dues.parts.ben.diferenciades:.la.primera,.formada.per.un.text.narratiu;.la.segona,.per.un.diàleg.

. •..Els.alumnes.llegeixen.individualment.i.en.veu.baixa.tots.dos.segments..Després,.es.llegeixen.i.es.comenten.en.veu.alta..Es.fa.notar.que.el.diàleg.no.està.acabat..Què deu contestar El Pare Janàs a la Vitxeta?.Cadascú.ho.pensarà.o.ho.escriurà.al.seu.full.

. •..Es.resolen.individualment.els.exercicis.6,.7.i.8..Després,.es.comenta.en.veu.alta.el.que.s’ha.escrit.

Solució: Perquè hi ha un guionet llarg que ho indica. Vitxeta: —Mare meva! Tu no ets pas un gegant de la meva família! / Que no saps parlar clar? / Alça! Ja veig per on vas. Que potser et

vols casar amb mi? Pare Janàs: Ja ho pots ben dir, però estic molt content d’haver-te conegut, perquè ets tan alta, tan bonica i... no sé... no sé... / Sí que

en sé! Però em costa molt de dir el que et vull dir. No trobo les paraules per dir-ho.

Solució possible: —Sí, sí, em vull casar amb tu! I tu, que et vols casar amb mi? —Ets tan alt i ben plantat... —Em fas tornar vermell... —Sí, sí, em vull casar amb tu!

62

Unitat 5

p. 193 •..Es.llegeixen.en.veu.alta.les.paraules.gegant.i.geganta..S’observa.que.tenen.dues.lletres.g que.no.sonen.de.la.mateixa.manera.. •..Els.alumnes.fan.l’exercici.10.individualment..Després,.es.comenta.col·lectivament.el.que.s’ha.fet,.i.es.corregeix,.si.cal.. •..Es.recorda.la.norma.ortogràfica.ga / go / gu /.i.ge / gi,.i.es.comenta.entre.tots.si.és.fàcil.o.difícil.d’aplicar.aquesta.norma.en.

l’escriptura.espontània..Es.posen.en.comú.les.estratègies.que.fa.servir.cadascú.per.recordar.aquesta.norma..

Solució: 1. 4. No. 2. Sona com GEGANT: gos, gana gust, gat, agulla. Sona com GEGANT: gimcana, gel, germà, gimnàstica. E, I. A,O, U.

p. 195 •..Es.llegeix.el.títol.i.la.frase.introductòria..S’observen.les.il·lustracions..S’estableix.una.conversa.col·lectiva.al.voltant.dels.jocs.de.cucanya.(Quins coneixeu? A quins acostumeu a jugar? Quins trobeu més divertits?...).

. •..Cadascú.llegeix.en.veu.baixa.les.normes.dels.dos.jocs..Es.posa.en.comú.allò.que.s’ha.entès..Es.llegeix.en.veu.alta.per.a.tots.

. •..Es.comenta.la.importància.de.llegir.el.text.de.forma.ordenada.(Què.passaria.si.el.llegíssim.desordenadament?).

p. 197 •..Es.llegeix.l’encapçalament.de.la.llista..Es.llegeixen.els.noms.dels.jocs.que.hi.ha.escrits..Es.comenta.si.els.coneixen,.si.saben.com.s’hi.juga.

. •..Cada.infant.continua.la.llista.amb.els.jocs.que.coneix.i,.després.es.posen.en.comú.les.llistes.i.es.completen.

. •..L’exercici.12.s’ha.de.preparar.col·lectivament..Una.bona.manera.de.fer-ho.és.tornant.a.llegir.en.veu.alta.les.normes.dels.dos.jocs.de.la.pàgina.anterior.i.observar.bé.com.s’ha.redactat..Després,.l’exercici.es.pot.fer.individualment.o.per.parelles.

Solució possible: 1. Curses de sacs, trencar l’olla, curses amb culleres i ous... 2. Per jugar a arrencar cebes, ens hem d’asseure a terra, l’un davant de l’altre, i agafar-nos fort per la cintura. Un de nosaltres ha

d’arrencar les cebes, estirant els altres pels braços. Quan aconsegueix arrencar una ceba, aquesta l’ajuda a arrencar les altres.

p. 199 •..Es. llegeix. el. títol. i. l’enunciat. de. l’exercici.. Es. comenta. que. en. aquesta. pàgina. es. repassen. tots. els. dígrafs. que. han. anat.apareixent.al.llarg.del.llibre.

. •..Cadascú.omple.els.quadres.amb.les.paraules.que.vulgui..En.principi,.les.ha.de.buscar.dins.el.llibre,.però.també.pot.escriure’n.d’altres.que.recordi.

. •..Com.a.recordatori.es.pot.fer.un.mural.per.a.la.classe.amb.totes.les.paraules.que.han.escrit.els.alumnes.

63


. •..A.l’apartat.d’Activitats.lliures.es.pot.jugar.per.parelles.al.Joc del penjat.amb.paraules.d’aquesta.pàgina.que.continguin.dígrafs..

Solució possible: 1. RR: malmirrós, sorra, terrissa, darrere... NY: companyia, lluny, banyar, enganyar, pinyons, cucanya... SS: arrissat, eivissenc, passejar, carrossa, disfressa, trossos... QU: esquifit, quadre, perquè, quatre, aquí, aquells, ploriquejar... TX: cotxe, motxilla, petxines... LL: olla, bull, orelles, llarga, raspallar, llanta, llaç, cabell, llavis... IX: conèixer, caixeta, caixa, serveix, així, aconsegueix... GU: neguitós, pugui, tingui, guions...

p. 201 •..Es.llegeix.el.títol,.es.miren.les.il·lustracions.i.es.fa.una.primera.aproximació.a.la.lectura.. •..Cadascú.comenta.en.grup.què.en.sap,.del.correfoc.. •..Es.llegeix,.primer.en.veu.baixa.i.després.en.veu.alta,.el.text.sencer..Es.comenta.si.el.que.explica.el.text.coincideix.amb.allò.que.

ells.i.elles.coneixen.del.correfoc.. •..Es.demanen.informacions.precises.que.es.poden.extreure.del.text,.com.ara:.Quines bèsties són les més freqüents dels correfocs?

Per on llancen coets? Per què espanten la gent?...

p. 203 •..Es.llegeix.l’encapçalament.del.requadre.de.color..S’observa.d’on.surt.la.paraula.correfoc..Cada.infant.resol.l’exercici.14.indivi-dualment..Després,.es.comenten.en.veu.alta.les.paraules.que.ha.format.cadascú.

. •..L’exercici.15.també.es.resol.de.manera.individual.i.després.es.posa.en.comú.

Solució: 1. Para-sol / comptagotes / penja-robes / guardabosc / parallamps.

Solució possible: Deixa la jaqueta al penja-robes! El meu germà fa de guardabosc.

p. 205 •..Es.llegeix.la.primera.frase.del.requadre.de.color.i.es.fa.fixar.en.la.comparació,.introduïda.amb.verb.semblar..Després,.es.llegeix.la.segona.frase.i.s’observa.que.és.una.altra.manera.de.formular.la.mateixa.comparació,.ara.introduïda.amb.la.fórmula.és com..Es.llegeix.la.tercera.frase.i.es.fa.parar.atenció.a.la.desaparició.dels.mots.que.introdueixen.la.comparació,.i.es.diu.directament.que.és una bola de foc..Això.crea.un.efecte.especial,.intens.i.molt.bonic,.que.permet.al.lector.de.recrear-se.en.el.text..

64

Unitat 5

. •..Els.alumnes.completen.els.blocs.de.frases.de.sota.seguint.el.model.anterior.

. •..Als.exercicis.16.i.17,.cal.que.cadascú.inventi.unes.comparacions.i.en.faci.la.il·lustració.pertinent.

Solució possible: 1. És com una onada del mar. És una onada del mar.

Sembla un gegant. És un gegant.

Sembla un cotó fluix. És com un cotó fluix. És un cotó fluix.

p. 207 •..Es.llegeix.el.títol.de.la.poesia..Es.comenten.les.il·lustracions..S’observa.la.disposició.i.la.llargada.dels.versos..Es.fan.hipòtesis.del.contingut.

. •..Es.llegeix.el.nom.de.l’autora..Es.pregunta.si.algú.en.recorda.alguna.altra.poesia..En.cas.afirmatiu,.es.recita.

. •..Cada.alumne.llegeix.la.poesia.en.veu.baixa..Després,.diversos.voluntaris.i.també.la.mestra,.la.llegeixen.en.veu.alta.per.a.tots.i.es.comenten.les.sensacions.que.produeixen.el.seu.ritme.i.el.seu.significat.

p. 209 •..Es.llegeixen.les.paraules.de.l’exercici.18..Algunes.surten.a.la.poesia..S’observa.que.n’hi.ha.que.s’assemblen..Són.de.la.mateixa.família..Aquestes.paraules.s’uneixen.amb.una.línia,.com.a.l’exemple.

. •..Cada.alumne.escriu,.l’una.al.costat.de.l’altra,.aquestes.sèries.de.paraules..Després,.assenyala.amb.llapis.de.color.les.lletres.que.es.repeteixen.a.cada.sèrie.i.es.busca.quina.paraula.de.cada.família.es.troba.a.la.poesia.anterior.

. •..A.l’exercici.20.cadascú.escriu.totes.les.paraules.que.sap.de.la.mateixa.família.de.les.paraules.proposades..Després,.es.posa.en.comú.tot.el.que.s’ha.escrit.i.es.comenta.

Solució: 1. Cabell – escabellada – cabellera. Enfilar – filera – fil. Plantar – plantació – plantada. 2. Cabell – escabellada – cabellera. Enfilar – filera – fil. Plantar – plantació – plantada.

65


3. Llibre – llibreria – llibreter. Escombra – escombrar – escombriaire. Paper – paperera – paperaire.

p. 211 •..Es.llegeixen.les.frases.del.requadre.de.color..Se’n.comenta.el.significat,.i.més.concretament.el.de.la.paraula.enfila,.que.surt.a.cada.frase..

. •..A.l’exercici.22.els.alumnes.trien.una.de.les.tres.frases,.la.que.volen,.la.copien.i.en.fan.un.dibuix.il·lustratiu.al.costat.

. •..L’exercici.23.també.es.resol.individualment..Després,.però,.anirà.bé.de.comentar.entre.tots.els.resultats.obtinguts.

. •..A.l’apartat.dedicat.a.Activitats.lliures,.s’hi.poden.fer.altres.frases.i.il·lustrar-les.amb.altres.mots.polisèmics,.coma.ara.cargol, cangur, ratolí,.etc..

Solució: 1. No 3. Va enganxar l’autobús pels pèls. - Tercer dibuix. Va enganxar la foto a l’àlbum. - Primer dibuix. Van enganxar un altre vagó al tren. - Segon dibuix.

HE APRÈS

p. 213 •..S’explica.la.intenció.dels.fulls.que.porten.per.títol.HE APRÈS,.que.hi.ha.al.final.de.cada.tema:.prendre.consciència.del.que.s’aprèn.

. 1..Escriptura.de.tres.activitats.pròpies.de.la.Festa.Major..

. 2..Escriptura.d’un.petit.diàleg.entre.un.nen.i.un.gegant.de.la.Festa.Major.

. 3. Compleció.–sense.model–.d’una.breu.poesia.memoritzada..



66

Unitat 5

p. 215 •..S’explica.la.intenció.dels.fulls.que.porten.per.títol.HE APRÈS,.que.hi.ha.al.final.de.cada.tema:.prendre.consciència.del.que.s’aprèn.

. 4..Distinció.de.les.paraules.que.s’escriuen.amb.un.dígraf.

. 5. Escriptura.de.paraules.compostes..

. 6..Escriptura.de.paraules.de.la.mateixa.família..



Solució possible: 1. Les cercaviles, els jocs de cucanya, els correfocs. 2. gegants, gegants els gegants, els gegants. —Que bé! Ara sóc tan alta com tu! —Ostres, sí! Ara podrem parlar! —Com és que portes llibres? —Perquè m’agrada molt llegir! —Em deixes veure aquest que tens a la mà? —Sí, sí, té! 4. pastisseria, formatge, tovallola, botifarra, guia, pinya, maduixa, paquet, bàsquet. 5. Obre + llaunes. Trenca + closques. Renta + plats. 6. Congelar, gelat, gelateria, congelador... Marítim, mariner, mareig, marejol... Llibreria, llibreter, llibrot...

p. 217, 218, 219, 220, 221

Abans de la lectura. •..Es.conversa.sobre.el.text.a.fi.que.els.infants.descobreixin.que.es.tracta.d’un.text.informatiu.sobre.els.castells.i.els.castellers..

Les.fotos,.les.informacions.i.l’organització.del.full.els.ajudaran.a.adonar-se’n.. •..Es.llegeix.el.títol..Els.infants.comenten.què.en.saben,.dels.castells.i.els.castellers,.què.voldrien.saber-ne,.etc.

67


Durant la lectura. Es.comenta:. •..N’heu vist mai, de castells i castellers? On els heu vist? N’hi ha a la Festa Major de la vostra població o barri? Quin nom tenen les

colles? •..Quin és el lema dels castellers? •..Què vol dir carregar el castell? I descarregar-lo? •..Els castells són tots iguals? Què és el que els diferencia?

. Després de la lectura

. •..Es.comenta.la.informació.que.s’ha.trobat.més.interessant,.la.més.difícil.de.llegir,.la.que.s’ha.trobat.a.faltar...

. •..S’escriu.el.lema.dels.castellers.

. •..S’escriu.la.llista.de.les.peces.de.roba.característiques.dels.castellers..

. •..Els.castellers.tenen.diversos.pisos..Escriu.el.nom.que.té.cada.pis.i,.al.costat,.el.nom.de.cada.reforç..Se’n.pot.fer.un.mural.

. •..Es.poden.buscar.altres.informacions.castelleres.–en.llibres.o.internet–.que.interessin,. i.es.poden.contrastar.amb.les.que.s’han.llegit.en.aquest.text.

. •..Es.poden.organitzar.petites.exposicions.o.conferències.amb.les.informacions.trobades..

Solució possible: Lema dels castellers: «Força, equilibri, valor i seny». Peces de roba: Camisa, faixa, pantalons blancs, mocador, casc. Pisos i reforços: Baixos – pinya. / Segons – folre. / Terços – manilles. / Pom de dalt (dosos, acotxador, enxaneta).

Última.edició:.maig.de.2016

©.M..Correig,.M..Fons,.M..Bigas©.d’aquesta.edició:. Eumo.Editorial..C..Perot.Rocaguinarda,.17..08500.Vic. Tel..93.889.28.18..-..Fax.93.889.35.41. [email protected]. –Eumo.és.l’editorial.de.la.UVic-UCC–

cicle inicial 2 lmnop - eumoeditorial.comeumoeditorial.com/media/Guia_Llengua_CI2_2016.pdf · 3...

Documents

Transcript of cicle inicial 2 lmnop - eumoeditorial.comeumoeditorial.com/media/Guia_Llengua_CI2_2016.pdf · 3...