DOSSIER DE L’ALUMNE Cicle Superior de Primària

1. LES BARRERES I LA REGENERACIÓ ARTIFICIAL

1A. LES GRANS BARRERES ELS PORTS

La navegació esportiva i d’oci és un sector en creixement. La proliferació de ports esportius

ha estat espectacular en els darrers anys i ha contribuït a banalitzar i homogeneïtzar el

procés d’urbanització del litoral. La planificació del futur d’aquest sector s’hauria de fer des

de plantejaments integrals de gestió del litoral, tenint present les conseqüències ambientals

que provoquen aquest tipus de construccions, així com el cost econòmic que comporta

mitigar els seus efectes.

A Espanya, en els seus 8.000 km de costa hi ha 281 instal·lacions portuàries i

unes 230.000 embarcacions d’oci.

A Catalunya, com a mitjana, hi ha un port cada 15 km de costa, i la utilització

mitjana d’aquest tipus d’embarcacions és de molt pocs dies l’any (segons

alguns estudis aquesta mitjana no arriba als 4 dies per any).

ALTRES MODIFICADORS DEL PAISSATGE

Sovint es construeix vora mar sense tenir en compte la variació, en el temps i la forma, de la

línia de la costa. Periòdicament els temporals de mar malmeten aquestes construccions

(passeigs marítims per exemple) i cal fer-ne de noves per protegir les ja existents. La

progressiva massificació urbanística és una de les més greus amenaces que planen sobre el

litoral, i aquests tipus d’actuacions no fan més que incrementar el problema.

Els passeigs marítims són estructures pensades per delimitar i defensar les platges de

l’expansió urbanística. Tenen un primer efecte barrera, d’ocupació i fixació d’una zona

arenosa.

Els espigons estan disposats perpendicularment a la corrent, la missió dels quals és retenir

el màxim de sorra possible aportada pels corrents oceànics, i els illots estan disposats

paral·lelament a la costa, per frenar l’impacte de les onades i evitar l’erosió de les platges.

1

1. Consulta el mapa dels ports del litoral català i completa la taula següent:

Nº de ports Tipus predominant %

Municipi de Sitges

Província de Barcelona

Litoral català

Comenta els resultats:

2. Què en penses de l’afirmació següent: «A Catalunya, com a mitjana, hi ha un port

cada 15 km de costa, i la utilització mitjana d’aquest tipus d’embarcacions és de

molt pocs dies l’any».

3. Observa a continuació les fotografies del port de l’Aiguadolç i del port del Garraf, abans i

després de la seva construcció. Quins canvis pots veure en aquest tram de costa al llarg

del temps?

2

4. Enumera els efectes negatius que provoca l’establiment d’un port:

5. Comenta l’impacte que provoquen aquestes altres construccions pel que fa a l’erosió de

les platges i la distribució de la sorra:

• Passeigs marítims:

• Espigons:

• Altres edificacions a peu de costa:

3

1B. INTENTANT MANTENIR LA SORRA A LES PLATGES

REGULADORS NATURALS DE LA QUANTITAT DE SORRA

Un dels espais que més ha patit les conseqüències de l’intens procés d’urbanització de la

franja litoral és el rere platja i en concret l’ecosistema dunar. Les dunes són acumulacions de

sorra formades pel vent. Amb el vent i l’aportació de materials, si no estan fixades per la

vegetació o amb contradunes, aquests monticles de sorra es poden desplaçar: són les

anomenades dunes vives.

Les posidònies són plantes que formen autèntiques praderies submarines de gran importància

ecològica. Viuen sobre fons ben il·luminats, normalment entre 0 i 25 metres de fondària.

6. Per que creus que són tan importants aquests dos ecosistemes per que fa a l’erosió de les

platges ?

7. Quines són les causes de la desaparició de gran part d’aquests dos ambients?

4

REGENERACIÓ ARTIFICIAL DE LES PLATGES

La regeneració artificial de les platges s’utilitza per pal·liar les conseqüències d’un transport

natural de sorres insuficient, degut als efectes dels ports i altres construccions (com

embassaments en els trams alts dels rius), i causa un impacte molt important sobre el

litoral.

En primer lloc es procedeix a l’extracció de sorra a alta mar amb bombes de succió, i

posteriorment s’aboca a la línia de costa. Aquesta activitat, a part de ser molt cara, produeix

molts efectes negatius sobre el litoral i els organismes que hi habiten.

També s’intenta mantenir la sorra mitjançant altres mètodes: espigons, illots.

8. Amb quina finalitat es realitzen les regeneracions artificials de les platges?

9. Quins efectes negatius produeix sobre el medi litoral i els organismes que hi habiten?

5

2. DINÀMICA DELS MATERIALS QUE FORMEN LES PLATGES.

2A. DINÀMICA DE LA SORRA

FORMACIÓ I DINÀMICA DE LES PLATGES

Del litoral català, 280 km són de platges; platges de palets, de còdols, de sorra, platges

fondals i platges seques, platges obertes, arrecerades, artificials, platjoles, arenals... se

succeeixen en una gran diversitat d’espais litorals que davallen suaument cap a mar i

modelen una gran varietat de paisatges.

Una part de les platges es formen com a resultat de l’erosió i meteorització de les roques a

les muntanyes gràcies als corrents d’aigua superficials. Els materials són arrencats i

transportats a través dels rius o rieres, on es van esmicolant cada cop més reduint-ne la

seva mida. Finalment, aquests materials arriben al mar on es dipositen als marges de la

desembocadura o bé l’onatge els retorna a la costa formant les platges.

Les platges són acumulacions de sorres i graves sobre una zona plana de la costa i canvien

constantment de forma a causa del transport de materials. Els principals agents naturals que

determinen a dinàmica litoral són les onades i el corrent litoral.

També existeixen una sèrie de factors que modifiquen aquesta dinàmica litoral, que fan que

variï el recorregut dels grans de sorra, i que poden ser naturals o antròpics (generats per

l’home).

10. Baixeu a la platja de Terramar i feu una ullada. Quins materials podem trobar? D’on

provenen?

Material Origen

6

11. Per comprovar la dinàmica de la sorra tirem una boia a l’aigua. Es mou? Si fos un gra de

sorra, quina trajectòria seguiria?

12. Quins són els factors més importants que determinen la dinàmica litoral?

13. Què pot modificar la dinàmica litoral?

14. Per què l’aport de materials per part de les rieres ha disminuït tant a les platges de Sitges

en els darrers anys?

15. Quantes rieres queden actives en l’actualitat a la vila de Sitges? Quines? Com ho sabem?

16. Quina és l’època de l’any en que es produeixen més temporals de mar?

17. Quin efecte tenen aquests temporals sobre la quantitat de sorra a les platges?

7

18. Dibuixa les diferents construccions que podem trobar a la platja de Terramar que poden

canviar la dinàmica dels materials i, per tant, modificar el paisatge costaner:

Nom:

Nom:

Quina finalitat tenen?

Quin efecte provoquen sobre la distribució de la sorra a les platges?

19. Dibuixa la platja de Terramar incloent les construccions costaneres i indica on s’acumula

la sorra:

Platja de Terramar

8

2B. DINÀMICA DE LES DEIXALLES

Les deixalles abocades al mar són perilloses tant per a les persones com per a la fauna: el

vidre de les ampolles pot causar ferides i la mort d'alguns animals. Les anelles de plàstic que

uneixen les llaunes de refrescos poden ser mortals per als animals marins perquè se'ls

enreden al coll o al cos. Les xarxes perdudes poden ofegar els animals. Molts animals marins

s'empassen les bosses de plàstic i moren.

20. Identifica 5 deixalles que trobis a la platja i esbrina quin origen tenen:

Deixalla Origen

9

3. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LES PLATGES DE SITGES. 3A. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE LA SORRA COMPOSICIÓ DE LES COSTES

Les costes es poden agrupar en costes rocalloses i costes d’acumulació, depenent del grau

d’erosió i d’acumulació de materials.

A les costes rocalloses (com la costa del massís del Garraf) les roques estan en contacte

directe amb el mar i formen els característics penya-segats, amb plataformes d’abrasió

originades per l’acció de l’aigua i les onades, generant un retrocés i descomposició

continuada del penya-segat.

En canvi, a les costes d’acumulació, els dipòsits litorals formats per còdols i sorres aportades

pels cursos fluvials (com la costa de Sitges), oculten el substrat rocós i formen àmplies

platges amb pendents suaus.

21. Ara esbrinarem quin tipus de sorra composa la platja de Terramar, observarem diferents

mostres de sorra de la platja i les classificarem segons la seva mida mitjançant un full de

paper mil·limetrat i amb l’ajut d’una lupa.

Les partícules que formen la platja, atenent a les seves mides es classifiquen en:

Nom Mida

Còdols >5 mm

Grànuls 2-5 mm

Sorra gruixuda 1-2 mm

Sorra 0,2-1 mm

Sorra fina 0,02-0,2 mm

Llims i argiles 0,02 mm

Quin tipus de sorra predomina a la platja de Terramar segons la seva mida? D’on

prové?

10

Hi ha algun altre tipus de material que també destaqui força sobre la resta? D’on prové?

Quin és el substrat originari?

COMPOSICIÓ DE LES SORRES

Existeixen platges de sorres de diferents tipus, aquestes depenen del terreny per on passen,

de la roca que han erosionat, que ha desgastat i que ha esmicolat cada riu o riera al seu

pas.

Els diferents materials que trobem formant part de les sorres a la costa catalana ens poden

donar una idea d’on prové la sorra.

22. Les platges estan constituïdes de diferents materials depenent dels llocs per on passen els

corrents d’aigua que els transporten fins al mar, normalment solen ser trossos de

minerals molt petits i restes orgàniques. Analitza una mostra de sorra tot separant-ne els

diferents components amb l’ajut d’una lupa i una agulla emmanegada.

Omple la taula següent i determina de quins materials està constituïda la platja

del Terramar segons la seva naturalesa?

Nom del material Origen

(mineral/orgànic)

Color

11

23. La naturalesa calcària de la zona i les restes de closques de mol·luscs fa possible que

trobem carbonats barrejats amb la sorra.

Fes l’experiment primer afegint una gota d’HCl a una closca de mol·lusc.

Observes bombolles? Això què significa?

Ara afegeix una gota d’HCl a la mostra de sorra de la platja. Conté la

mostra fragments de carbonat de calci?

12

3B. LA VILA DE SITGES

La vila de Sitges està situada en una petit plana que limita amb la part sud del Massís del

Garraf. El municipi té 16 km de costa, dels quals 4 km són de platja útil, que representa una

superfície de platja de 188.585 m². Es calcula una capacitat de 38.000 persones.

Actualment, compta amb un total de 24 platges repartides al llarg del seu terme municipal,

que és molt extens. En el nucli urbà n’hi trobem 12. D’aquestes, les platges originals han

estat les de Sant Sebastià i la del Baluard o la Fragata, on recalaven les barques de pesca

antigament, i són platges de sorra fina. Les platges que trobem a continuació, des de la

platja de la Bassa Rodona fins a l’Atlàntida, solien ser més aviat rocoses amb molts còdols i

poca sorra

Són platges poc fondes en general, ja que aquest tram de costa la plataforma continental és

molt planera. Destaca el caràcter més aviat urbà de moltes de les platges situades al nucli

del poble i la compartimentació que presenten, determinada pels espigons. Per darrera,

totes les platges tenen un mur per sobre del qual hi ha el passeig marítim.

24. Les següents fotografies il·lustren a costa de Sitges en diferents èpoques. Observa les

imatges atentament i ordena-les de més antiga a més recent.

Comenta com ha canviat el paisatge al llarg del temps, sobretot en relació al nombre de

platges que presenten.

13

ANNEX: Article divulgatiu

14