Ciència i integració: L’aventura d’en Zhiyao per

Agustí Solanas

“Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència,

ni d’atemptats contra la seva fama o reputació.” Declaració Universal del Drets Humans.

Quan pensem en l’arquetip de científic sovint ens ve al cap l’image d’un home vell, xaruc i tocat del bolet, amb els cabells blancs i desgarbats, tot ell isolat en un laboratori ple de tubs d’assaig multicolors i fórmules matemàtiques incomprensibles. Aquesta mena de científics i la seva soledad, en molts casos buscada, ha estat l’argument d’una bona colla de pel·lícules. Alguna de les més recents i conegudes és la quatre vegades oscaritzada “Una ment meravellosa”, on Russell Crowe interpreta el personatge del premi Nobel d’economia John Forbes Nash. Nash, un dels matemàtics més brillants de la història, s’ens presenta com un científic estrabagant, capaç de resoldre les equacions matemàtiques més complicades tot menjant-se un entrepà de formatge en un racó d’un parc. Un altra pel·lícula força coneguda és “The Nutty Professor” que es va traduïr al castellà com “El profesor Chiflado”. En aquest film, un esplèndit Jerry Lewis protagonitza una esbojarrada comèdia que gira entorn de la figura d’un científic brillant, però lleig, esquifit i marginat, que inventa una fòrmula que el converteix en un atractiu i seductor Don Joan. L’imatge dels científics que ens transmeten aquestes pel·lícules està molt esbiaxada. En el primer cas, l’excentricitat de John Nash es déu a l’esquizofrènia que patia, i per tant, la seva paranòia poc tenia a veure amb la seva professió sinó més aviat amb la seva enfermetat mental. En el segon cas, el científic inadaptat i associal que s’ens presenta, lluny de copçar una possible cara de la realitat, tansols té l’objectiu de fer riure l’espectador. El problema és que, de vegades, l’espectador no distingeix el que es acudit del que no ho es. Tot i que existeixen científics que treballen en soledad com els que Hollywood ens ha anat presentant, la gran majoria dels membres de la comunitat científica treballen en equip. Els equips que en un principi foren petits grups de professors universitaris, actualment, gràcies a les noves tecnologies de la informació i de les comunicacions, s’han convertit en grans xarxes de persones i ordinadors distribuits per tot el món. La ciència ja no es tansols un conjunt de coneixements emmagatzemats en grans biblioteques sino que tota l’activitat destinada a assolir aquests coneixements n’és també una part fonamental. Els coneixements ens ajuden a comprendre millor tot allò que ens envolta. Conèixer ajuda a acceptar allò que ens es estrany i acceptant integrem. És per això que la divulgació del coneixement és un factor fonamental per a la igualtat i el respecte entre pobles. Amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’idees i experiències entre científics d’arreu del món, un grup de membres de la Càtedra UNESCO de Privadesa de dades vàrem posar-nos a treballar per organitzar un congrés que reunís científics d’arreu del món

per parlar de la privadesa. El nostre objectiu ara donar respostes a preguntes com ara: Què és la privadesa? Com podem protegir aquest dret fonamental que tan sovint és vulnerat? Com poden ajudar-nos les noves tecnologies a lluitar contra la seva violació? Volíem respondre aquestes preguntes de forma global, és a dir, volíem recollir la visió de tothom. No ens interessava tansols la versió europea sino que desitjàvem copçar una imatge global del problema tal com s’entenia als cinc continents. A més, des de la Càtedra UNESCO de Privadesa de dades, vàrem proposar-nos fer accessible aquest event a científics de països on per causa de les dificultats econòmiques i de desenvolupament es fa difícil assistir a conferències de caire internacional. De la mateixa forma que existeixen grups minoritaris i sense privilegis dins la nostra societat, també existeixen aquests grups en el món científic. La integració social es pot entendre com el procés de combinació de grups de persones com ara grups minoritaris, minories étniques, refugiats, per integrar-los en el corrent principal de la societat, i com a conseqüència donar-los les oportunitats, drets i servies dels que disposen els membres d’aquesta corrent principal de la societat. En l’entorn científic són moltes les persones que per manca de recursos o dificultats de comunicació es veuen marginades i esdevenen ombres en les que la “corrent principal” no fa mai atenció. Calia informar la comunitat científica. Calia fer pública la crida a la participació i la nostra voluntat de facilitar l’accés a l’event a tots aquells científics que per motius reals de manca de recursos no haurien pogut formar-ne part. El missatge que vàrem transmetre fou: “Si teniu alguna cosa a dir, si voleu participar d’aquest event, endavant!, que no us tiri

enrera la manca de recursos. Nosaltres us ajudarem a participar si vosaltres voleu compartir la vostra visió amb nosaltres”.

*** ***

Houston, 8:30 del matí. En Zhiyao, un estudiant de doctorat Xinés, arriba com cada matí a la sala d’ordinadors on treballa. Com cada matí saluda als seus companys. Com cada matí, engega l’ordinador i consulta el correu electrònic. Com cada matí, esborra el correu no desitjat, l’spam, que inunda la seva bústia electrònica. Com cada matí …

- Òndia!, què hi tenim aquí? En Zhiyao acabava de veure un correu electrònic inusual. El nostre correu electrònic!

Crida a la participació. Li informem que s’obre el procés de recollida d’articles pel congrés PSAI’08 que organitzarem a Barcelona del 4 al 7 de Març. L’objectiu del congrés és reunir científics experts en àrees afins a la protecció de la privadesa i la seguretat … … … L’animem a participar tot recordant-li que, gràcies a la col·laboració de la Càtedra UNESCO en Privadesa de dades, aquest any disposem d’un nombre limitat d’ajuts econòmics per facilitar l’accés a aquest event a tots aquells científics de països en vies de desenvolupament.

Aquesta era la seva oportunitat. La temàtica del congrés encaixava perfectament en la seva línia de recerca i, a més, es moria de ganes de visitar el vell continent i conèixer les opinions d’altres destacats científics que rarament tenia ocasió de veure i sentir. No s’ho va pensar dos cops i escrigué:

Benvolguts membres del comité organitzador, Sóc un estudiant de doctorat al departament d’informàtica de la Universitat de Houston (EUA). Tot i que estic estudiant als Estats Units, sóc un estudiant extranger amb un suport econòmic extremament limitat. He parlat amb el meu director i m’ha dit que ells no em poden donar cap mena de suport econòmic per assistir a la conferència, per tant ho hauré de pagar tot de la meva butxaca. ... ... ... Em preguntava si seria possible rebre alguna de les ajudes que proporciona la Càtedra UNESCO? Gràcies per la seva consideració. Zhiyao

Tansols li quedava esperar.

*** ***

El nombre de sol·licituds fou molt superior al que en un principi havíem previst. El procés de selecció va ser difícil. Era necessari considerar els mèrits científics dels candidats, però sobre tot pesava la seva situació econòmica i social. Havíem rebut sol·licituds de molts països: L’Iraq, la Xina, Colòmbia, Algèria, Romania, Russia, ... Vàrem donar preferència als estudiants sobre els professors i finalment, després de pensar-nos-ho molt vàrem concedir els ajuts a l’Isabel (Colòmbia), la Narhimene (Algèria) i el Zhiyao (Xina). Tots ells havien enviat uns treballs excel·lents i la seva situació econòmica no deixava lloc pels dubtes. A més, amb aquesta selecció vàrem garantir la presència al congrés de científics de tots els continents, ja que a l’habitual presència d’Europeus, Nortamericans i Australians, ara hi sumaríem, Sudamericans, Africans i Asiàtics. Tot plegat, un èxit! Ara que havíem enllestit el procés de selecció pensavem que tansols faltava comunicar-ho i esperar que els escollits fessin cap el dia del congrés, però no! Aconseguir que un ciutadà Xinés, resident als Estats Units, i amb visat temporal entri a Espanya no és tan fàcil, ja que, evidentment, ha de poder tornar als Estats Units i necessita un visat també per això. Per tal que els candidats antressin al nostre pais vàrem haver d’escriure cartes convidant-los a entrar al païs. Vàrem haver de ..., bé, en Zhiyao ho va veure tal i com expliquem tot seguit.

*** ***

Houston, 8:30 del matí. En Zhiyao arriba com cada dia a la sala d’ordinadors. Darrerament consulta el correu electrònic amb un especial interès. Fa uns dies havia explicat als seus companys que havia sol·licitat un ajut per assistir a un congrés a Europa, però encara no en sabia res.

- Tenim notícies Zhiyao ?. – Li preguntà un company - No, avui tampoc no han dit res.

El matí s’anava consumint quan de sobte un sorollet metàlic anuncià que havia entrat un nou correu a la bústia electrònica. En Zhiyao es precipità cap al gestor de correu electrònic i llegí:

Benvolgut Señor, Ens plau comunicar-li que heu estat seleccionat per rebre l’ajut de la Càtedra UNESCO de Privadesa de dades per assistir al congrés PSAI 2008 que se celebrarà a Barcelona entre els dies 4 i 7 de Març. El procediment que heu de seguir per tal de fer efectiu l’ajut és ...

En Zhiyao ja no va llegir més. Va donar un salt a la cadira i digué:

- Companys m’en vaig a Europa! Però la cosa no era tan fàcil i ben aviat ens va enviar el següent correu electrònic:

Benvolguts organitzadors, Donat que sóc un estudiant estranger Xinés que està estudiant als Estats Units, per tal d’assitir al congrés necessito obtenir un visat d’Espanya. A més he de viatjar a un tercer païs, Mèxic, per tal d’obtenir un visat dels Estats Units per tal de poder tornar a entrar al païs quan torni d’Espanya. El funcionari encarregat dels visats em demana una explicació detallada del suport econòmic que tindré així com del motiu del viatge. Podríen enviar-me una carta on expliquessin tot això? A més, una carta d’invitació també em seria de gran ajut. Zhiyao

Uns dies més tard en obrir el correu trobà un missatge nostre amb tot el que ens havia demanat. Per fí, ara ja només faltava anar cap al vell continent!

*** ***

Barcelona, 4 de Març de 2008. 10:30 del matí. Faltava molt poc per a que comencés el congrés. Els nervis es notaven, les corbates estrenyien més del compte. El discurs estava preparat des de feia dies i l’audiència esperava ansiosa la xerrada inhaugural del Dr. Josep Domingo-Ferrer. Les 11:00, l’organitzador del congrés comença el seu discurs:

- Vull donar-los la benvinguda a Barcelona ... Tot força habitual. Cinc minuts més tard l’organitzador conclòia,

- Per acabar vull presentar-los al Catedràtic, Dr. Josep Domingo-Ferrer que ha tingut la gentilesa de ser aquí amb nosaltres per compartir les seves darreres investigacions en el camp de la protecció de la privadesa ...

La conferència inhaugural va ser un èxit. Els assistents aplaudíen i fèien preguntes, fins al punt que vam haver de demanar-los que seguissin parlant durant el dinar per tal de seguir correctament l’horari de presentacions establert. Durant la xerrada inhaugural van anar arribant més assistens, entre ells l’Isabel i la Narhimene, però ... On era en Zhiyao? Va fer-se l’hora de dinar. Vàrem fer una parada i vam aprofitar per conèixer a les dues científiques becades per la UNESCO. De fet, teniem prevista una trobada amb tots ells a les 4 de la tarde, però en Zhiyao seguia sense donar senyal de vida. Les sessions de la tarde ja habien començat quan va apareixer en Zhiyao. A les quatre, quan les essions acabaren, vàrem fer la reunió tal i com estava previst i vàrem poder conèixer-nos tots una mica millor. L’Isabel, una noia d’uns 24 anys, morena i pell bruna, ens explicà quina era la seva situació a Colòmbia. El sou era més aviat auster, i a més la seva universitat no permetia als seus investigadors sortir si no revien un ajut extern ja que no diposaven de fons per finançar l’assistència a congresos. L’agraïment i l’ilusió s’intuien a cada paraula que deia. La Narhimene, que vestia un típic mocador islàmic al cap, va ser la segona en prendre la paraula. Tenia uns 23 anys, la pell bruna i ells riallers. En aquells moments, treballava en la redacció de la seva tesi doctoral i, tot i que el seu anglès era una mica matusser, es va esforçar per expicar-nos les seves línies de recerca i què era el que l’habia dut a dedicar-se a investigar en els camps de la seguretat i la privadesa. El darrer en parlar fou en Zhiyao. Se’l veia decidit i amb una empenta i entuasiasme propis de la seva edad, uns 25 anys. El seu anglès era fluit però amb un marcat accent asiàtic. Comença així:

- En primer lloc us vull demanar disculpes pel retard. He perdut l’enllaç amb el meu vol a l’aeroport de París i he hagut d’esperar el següent vol a Barcelona. Pensava que no arribaria a temps. – Rigué amb nerviosisme.

- No hi pateixis. L’important és que has arribat. Podríes explicar-nos què és el que t’ha dut a interessar-te per aquest camp? – Li preguntarem.

- Sí, és clar. La privadesa i els protocols criptogràfics que dissenyem per tal d’aconseguir-la són fonamentals per garantir la llibertat al nostre món. Hem de trobar un equilibri entre el dret dels individus a la privadesa i el dret de la societat al coneixement. Tot plegat és un tema apassionant!

No podíem estar més d’acord amb ell. Molts de nosaltres feiem coses semblants, més o menys, per les mateixes raons. Després de parlar durant gairebé una hora vàrem decidir deixar-ho i anar a fer una mica de turisme per Barcelona fins al’hora còktel de benvinguda que s’oferia a l’ajuntament de Barcelona. Tots vàrem disfrutar del Palau Reial de la diagonal, la Sagrada Família i el Parc Güell. Els flaxos no paraven d’encendrer-se.

*** ***

Còktel de benvinguda a l’ajutament. El Saló de Cent lluia amb el seu màxim esplendor, la conferència era tot un èxit i el cava era boníssim. En Zhiyao era feliç.

- Gràcies per tot! – ens digué quan ens acomiadavem. - De res home, ens veiem demà que ens has de fer la teva xerrada. Tenim

moltes ganes de que ens expliquis les teves darreres investigacions. Uns minuts més tard, en Zhiyao surtia del metro per anar cap a la residència d’estudiants on li havíem reservat habitació. Que content que estava! Era a Barcelona, per primera vegada a la seva vida havia pogut assistir a una conferència a Europa. Que diferent era tot! Que bonic! De sobte sentí com un reguitzell de monedes dringavem sobre el paviment de l’estació. Un home recollia les monedes mentre els inexpresius viatgers l’ignoraven i seguien el seu camí. En Zhiyao s’acotxà per ajudar al desafortunat personatge que no parava de donar voltes en torn seu tot recollint monedes.

- Click ! L’home que desesperadament buscava monedes feia un moment, sortí corrent.

- La ronyonera! – cridà en Zhiyao. Tot ho duia a la ronyonera. Un sól click i la seva vida acabava d’entrar en l’episodi més difícil que li havia tocat viure fins aleshores. La desesperació de la soledad i l’abandó envaien l’ànima d’en Zhiyao. Perdut, desorientat, sense diners ni documentació - Què podia fer? El que nosaltres, tristos ignorants, anomenem primer món li acabava de mostrar la seva cara més amarga. Aquella cara d’indiferència repulsiva, aquella cara d’egoisme menyspreable, aquella cara de podrida maldat que a voltes s’esmuny per l’esmicolada coiraça de la nostra societat conformista.

*** ***

L’endamà al matí tot estava a punt per começar les sessions. En primer lloc teníem la xerrada convidada del Dr. Vicenç Torra, després li tocava parlar a en Zhiyao. Mancaven uns 10 minuts per començar i la sala s’anava omplint lentament i continua. De sobte vàrem veure entrar en Zhiyao. El seu aspecte era estrany, se’l vèia nerviós i preocupat. On era tota aquella seguretat que mostrava a la reunió d’ahir? Es dirigí ràpidament cap a nosaltres i ens digué amb veu entretallada,

- Ahir, quan vaig sortir del metro, ..., em van robar la ronyonera i m’he quedat sense diners, passaport, bitllets ni cap mena de documentació. Per sort encara conservo l’ordinador portàtil i podré fer la presentació que teníem prevista.

Aquell home al qual acabaven de deixar pelat, sense documents que l’acreditessin i perdut en un païs extranger, va tenir el coratge de preocupar-se per la presentació abans de pensar en ell mateix. En Zhiyao ens acabava de deixar sense alè. Tot seguit, continuà dient,

- Bé, ahir just després de que m’atraquessin, vaig anar a la policia i vaig fer una denúncia. Com que no vaig trobar la residència que m’havieu reservat, vaig anar a un hotel a la bora de la comisaria on m’han fiat una nit.

Mentre deia aquestes paraules, ens ensenyà la denúncia. Un tros de paper rosat i arrugat . Allò era tot el que el nostre primer món havia estat capaç de proporcionar a en Zhiyao. No podíem seguir escoltant tot allò sense més. Entre tots vàrem recollir uns 500 Euros i els hi donàrem.

- Té. Amb això podràs pagar la nit d’hotel que has deixat a deure i resoldre els temes legals que faci falta. Agafa un taxi i ves al consulat Xinés, allà t’informaran del que has de fer per obtenir documents nous. I truca’ns si necessites res més.

Una llàgrima va recòrrer la galta d’en Zhiyao. No podia parlar. Tenia un nus a la gola que lluny d’expressar angoixa, era símbol inequívoc de profund agraïment. Per primer cop des del seu encontre en una andana del metro amb la maldat humana, en Zhiyao vèia una mica de llum. Tenia una mica d’esperança.

- Moltes gràcies – digué al cap d’uns segons. – Ara m’he de preparar per fer la meva xerrada.

La presentació va ser molt bona. El públic recompensà la seva feina amb un aplaudiment entusiasta. Després de respondre un parell de preguntes, en Zhiyao sortí de la sala i s’encaminà cap al consulat Xinés on esperava recuperar la seva identitat. Una identitat que li havia estat robada amb un simple click!.

*** ***

Unes hores més tard, el congrés finalitzava amb èxit. Les xerrades havien estat excel·lents, l’intercanvi d’idees, que des d’un bon principi buscavem, s’havia fet realitat. Havíem aconseguit reunir científics d’arreu del món per discutir sobre la privadesa i els mètodes per tal d’aconseguir-la i havíem aportat el nostre granet de sorra per a la construcció d’un món una mica millor. L’Isabel i la Narhimene s’acomidaren de nosaltres amb una abraçada. Malauradament l’aventura d’en Zhiyao continuà uns quants dies més. El consulat Xinés no podia fer res més que donar-li un permís de viatge per tornar a la Xina i demanar un nou passaport, però en Zhiyao havia de tornar als Estats Units, ho tenia tot allà. No va tenir més remei que viatjar fins a Madrid per demanar un visat a l’embaixada Nordamericana i finalment, després de passar uns dies amb nosaltres a

Tarrgona, va aconseguir tornar. Finalment havia recuperat la seva vida, una vida que durant uns pocs dies havia patit una metamorfosi kafkiana. Aquesta experiència havia donat a en Zhiyao coneixements i sabiesa, però sobre tot uns amics per tota la vida, per`això ja és una altra història ... Fi

D’esquerra a dreta: Marius Gheorigitas, Antoni

Martínez, Glòria Pujol, Agustí Solanas, Zhiyao Liang

Biografía

Agustí Solanas (Tarragona, 1980) és investigador al grup de recerca CRISES i treballa en privadesa i seguretat informàtica al Departmanet d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili. Obtingué el títol d’Enginyer en Informàtica per la Universitat Rovira i Virgili l’any 2004 graduant-se com a primer de la seva promoció. L’any 2007, obtingué el Doctorat en Telemàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya amb la màxima qualificació d’Excel·lent Cum Laude. Ha

publicat més de 30 articles en revistes i congresos nacionals i internacionals. Ha participat en la redacció de diversos llibres de caràcter científic i és l’editor del llibre “Advances in Artificial Intelligence for Privacy Protection and Security”. Es membre de diverses associacions científiques com l’IEEE, l’ACM, la Sigma Xi Research Society, l’Associació Catalana d’Inteligència Artificial, entre d’altres.

Agraïments

Aquesta iniciativa no hauria estat possible sense la col·laboració de moltes persones i amics. En aquestes breus linies vull recordar-los i reconèixer el seu esforç sense el que aquesta meravellosa experiència mai s’hagués fet realitat. El comité de revisors local de la Universitat Rovira i Virgili format pel Dr. Jordi Castellà, el Dr. Antoni Moreno, el Dr. Domenec Puig, el Dr. David Riaño, el Dr. Francesc Sebé i la Dra Aïda Valls. Els membres del comité de revisió internacional format pel Dr. Miquel Soriano (Universitat Politècnica de Catalunya), el Dr. Jordi Forné (Universitat Politècnica de Catalunya), el Dr. Gildas Avoine (Université Catholique de Louvain, Bèlgica), el Dr. Pascal Bouvry (University of Luxemburg, Luxembourg), la Dra. Valentina Ciriani (Universita degli Studi di Milano, Itàlia), el Dr. Josep Lluís Ferrer (Universitat de les Illes Balears), la Dra. Ana Isabel González-Tablas (Universidad Carlos III de Madrid), el Dr. Jordi Herrera-Joancomartí (Universitat Oberta de Catalunya), el Catedràtic Prof. Hiroaki Kikuchi (Tokai University, Japó), el Dr. Victor Korobitsin (Omsk State University, Rússia), el Dr. Mohamed Layouni (McGill University, Canada), el Dr. Javier López (Universitat de Málaga), el Catedràtic Prof. Sadaaki Miyamoto (University of Tsukuba, Japó), el Dr. Vicenç Torra (Concell Superior d’Investigacions Científiques), el Dr. Justin Zhan (Carnegie Mellon University, EUA) i el Dr. Zonghua Zhang (INRIA Futurs, França). Agraieixo als tres protagonistes de la nostra experiència, l’Isabel, la Narhimene i en Zhiyao, la seva empenta i valentia, que els portà a tots tres a fruïr d’una vivència enriquidora. Agraeixo al Dr.

Toni Martínez-Ballesté la seva tasca com a co-organitzador del congrés, els viatges en cotxe i les incontables hores dedicades a la revisió dels artícles científics. En Txus Manjón fou l’encarregat de dissenyar la pàgina web. Una feina excel·lent Txus! Al Dr. Vicenç Torra li estic agraït per la seva exquisida xerrada convidada sobre privadesa. Meriex un reconeixement especial la Glòria Pujol, que fou l’enllaç entre nosaltres, els organitzadors, i els participants al congrés que sol·licitavem l’ajut de la Càtedra. La seva tasca impagable no la podrem agraïr mai prou. Sense ella tot aquesta aventura no hagués succeït mai. Finalment, vull agraïr al Catedràtic de la UNESCO, el Dr. Josep Domingo-Ferrer, que ens donés suport per dur a terme aquesta iniciativa.

Moltes gràcies a tots.

QuickTime™ and aTIFF (Uncompressed) decompressorare needed to see this picture.