MOLTA TERRA A LHAVANA XXVIsmael Fuentes i CortsNascut el 1871 al barri del Raval de Barcelona en el si duna famlia demigrants possiblement originria del sud dEspanya, va viure la seva joventut a Terrassa, on va comenar a treballar dajudant en un collegi i posteriorment a Manresa en una fbrica de barrets. En el sorteig per al servei militar li toc lHavana, on arrib labril de 1891 destinat a una oficina militar de Guanabacoa, propera a les Escoles Pies de la localitat.De seguida es va presentar com a catal als pares escolapis, els quals el protegiren i li donaren feina a temps parcial al collegi. Desprs duna bona temporada, reb per part dels seus superiors una ordre de trasllat a una unitat militar de la ciutat de Santa Clara. En arribar al seu nou dest -hom suposa que recomanat pel pare Muntadas, superior dels escolapis-, fou enviat en comissi de servei a treballar en el despatx del reconegut advocat Francisco Arencibia Mora, cos de la illustre patrcia cubana Marta Abreu.Malgrat linconvenient de fer el servei militar molt lluny de casa, el nostre home, grcies al enchufe que va poder aconseguir, no es pot dir que visqus malament del tot. El problema es present quan estava a punt de llicenciar-se. En aquell moment esclat la Guerra dIndependncia de Cuba, se suspengueren les llicncies i fou incorporat de manera immediata amb el grau de caporal a una unitat de combat.Aix varen passar tres llargs anys i, arribat el 1898, vet aqu que en una lluita amb els insurgents la seva unitat es dispers i Ismael, acompanyat de dos soldats, Francesc Prats i Josep Pujol -ambds de Sabadell-, en qued separat. Els tres companys, alimentant-se de fruites silvestres, dormint al ras i perdent la noci del temps i de lespai, trescaren desma extraviats per valls i muntanyes, sense trobar-se amb ning.De sobte, un dia foren albirats des de la llunyania per una partida cubana que an al seu encal brandant matxets amb una actitud que no tenia res damistosa. Els tres companys, fugint cames ajudeu-me cap a una espessa manigua per tal de fer-se escpols, descobriren un pou sec dins del qual es tiraren sense pensar-sho dues vegades, amb la qual cosa van aconseguir fer-se fonedissos als ulls dels seus perseguidors.Passades unes hores, desprs dassegurar-se que no hi havia moros a la costa varen intentar sortir del pou, cosa que result impossible ja que, apart que les parets eren llises i molt lliscoses, els homes anaven molt justos de forces pels dies que feia que no es posaven res de calent a lestmac i per lesgotament acumulat que arrossegaven.Sense provisions i malalts, al cap de dos dies els dos sabadellencs no van poder resistir ms i varen morir all mateix. Ismael es qued tot sol amb els dos cadvers. Desesperat i traient forces de flaquesa va fer servir les baionetes dels fusells que portaven per anar fent forats a la paret del pou a fi dintentar escalar-la de mica en mica i aix escapar-se de la trampa mortal on es trobava.Desprs de molt de temps de burxar i amb un darrer esfor sobrehum va aconseguir treure el cap fora del pou abans de caure a terra extenuat. Sortosament, una famlia dhospitalaris guajiros (pagesos) que vivia en un modest boho (casa rstica cubana) solitari proper al pou el varen trobar i li varen donar aliments i beguda. Ja eixorivit, seguint les indicacions dels guajiros decid seguir fent cam menjant i dormint all on li oferien acolliment, amb lobjectiu darribar a una ciutat gran i presentar-se a les autoritats, cosa que coincidint amb el final de la guerra assol a la poblaci de Ciego de vila.Com que oficialment lhavien donat per mort, el van fer anar dHerodes a Pilat per posar al dia els seus papers i tenir dret a un passatge per embarcar-se amb els militars derrotats que tornaven repatriats a la Pennsula, cosa que no aconsegu de cap manera. Aleshores, torn a lHavana on va trobar un lloc de treball a la fbrica de sab dels Sabats. Al cap de poc per, per tal de guanyar diners duna manera ms rpida i poder tornar a casa, senrol en una partida de caadors de caimans i serps. Amb els beneficis daquesta activitat compr un passatge com a civil i, bo i indocumentat, sembarc en el fams vapor Montserrat amb dest a Barcelona.A la Ciutat Comtal es volia casar, per ats que legalment constava com a mort, va haver de cercar testimonis entre la seva parentela establerta a Gav per poder tornar a entrar a formar part del mn dels vius, almenys en la seva versi oficial. Finalment, una vegada obtinguts els papers necessaris, es cas amb Maria Gavald i Idrach. Al cap de poc temps, suposem que atret pel boom econmic que vivia lilla, torn a Cuba acompanyat de la seva flamant esposa amb qui tindria cinc fills.Aleshores, sestabl a lHavana com a comerciant, vinculat a dos personatges de lemigraci catalana: Jaume Ventosa, propietari del prestigis establiment La Segunda Catalana, i Salvador Iglesias, conegut seu de la seva joventut a Terrassa i propietari duna important botiga dinstruments musicals en la qual Xavier Cugat obtingu el seu primer viol. Per b que mai no va arribar a fer una gran fortuna, durant molts anys Ismael es guany b la vida i assol una posici benestant per a ell i la seva famlia.A lHavana, esdevingu un dels personatges ms populars i reconeguts de la colnia catalana. Presid la Colla de Sant Mus, societat recreativa que ell contribu significativament a ressuscitar, contribu tamb a la fundaci de lOrfe Catal de lHavana, on exerc de directiu i de cantaire, fou directiu del Centre Catal, soci de la Societat de Beneficncia de Naturals de Catalunya i no estalvi mai el seu concurs a cap iniciativa de carcter social o patritic dels cercles catalans de la ciutat.Val a dir que tamb era una persona molt solidria que sesforava sempre a socrrer els desvalguts i a visitar els malalts consocis del Centre Catal. Lamentablement, amb la crisi del 1928, la seva situaci econmica an de mal borrs fins al punt que, en estat dindigncia, hagu de sobreviure grcies a lajut de la Beneficncia Catalana.Lany 1931 aconsegu trobar una feina estable no gaire ben pagada que, si ms no, li permet millorar un xic la seva precria situaci econmica. Tanmateix, lany a sobre, amb el deteriorament de leconomia cubana va quedar novament a latur, fins que a finals del 1932, amb lajut de persones annimes, va poder comprar els passatges per tornar amb la famlia a Catalunya on es va perdre la seva pista. Dissortadament no se sap el lloc on sesdevingu la seva segona i definitiva mort.Jan