MOLTA TERRA A L’HAVANA XXVIII

El Gran Licor Calisay i la seva relació amb els indianos

El licor Calisay, un dels més populars en el segle XX a casa nostra (vegeu article El Celler en aquesta mateixa revista) fou impulsat en el seu començament per dos indianos amb vides paral·leles, dels quals farem tot seguit una ressenya.

Magí Mollfulleda i Jas, nascut a Arbúcies el 1855, era el fill petit d’una família de la localitat dedicada a la fabricació de carruatges. Mentre l’hereu es preparava per fer-se càrrec del negoci familiar, els dos germans mascles que seguien varen emigrar a la colònia espanyola de Puerto Rico on es van dedicar al comerç de productes colonials com el cafè, el sucre, el tabac, o el cacau. Quan Magí tenia divuit anys fou reclamat pels seus germans per anar a treballar amb ells a Puerto Rico. El 1877 ja devia haver fet una petita fortuna, ja que va pagar la suma de 1375 pessetes -un capital en aquell temps- per la seva redempció del servei militar.

Amb el temps, els dos germans grans, junt amb un nebot fill de l’hereu que també s’havia desplaçat a Puerto Rico es casaren amb noies de l’illa i ja no tornaren mai més al poble. Molt diferent fou el cas de Magí, que el 1879 decidí fer les maletes i tornar cap a casa. El 1885 es casà a Girona amb una noia deu anys més jove i el matrimoni es va instal·lar a Arenys de Mar, on anys més tard Magí posaria en marxa el negoci del licor Calisay amb una petita destil·leria. Possiblement havia entrat en contacte amb el procediment de la destil·lació de licors en el decurs de la seva estada a Puerto Rico.

L’any 1902 instal·là un alambí de quatre-cents litres en el mateix establiment i el 1908 comprà una sèrie de finques dins de les quals hi havia un molí que aprofità per instal·lar-hi la nova destil·leria, cosa que tingué lloc el 1910.

L’activitat emprenedora de Magí Mollfulleda no es va limitar a la destil·leria. L’any 1888 es convertí en el primer representant a Catalunya de les màquines de cosir Singer de fabricació nord-americana, per aquest motiu a Arenys era conegut pel renom de senyor maquinetes. També el 1906 creà una fàbrica de lleixiu al qual batejà amb el nom de El Ciervo. El 1910 traspassà aquest negoci a Salvador Casamitjana i Mensa que a Mongat fabricarà el famós lleixiu Conejo, marca que ha arribat fins avui dia a mans de Henkel, una multinacional alemanya de productes químics.

El 1913 Magí Mollfulleda traspassava a Barcelona i el negoci del Calisay seria continuat pels seus fills i néts.

D’altra banda Joaquim Gibert i Codina, nascut a Canet de Mar el 1843, era un fill cabaler d’una família dedicada al transport de mercaderies amb carruatges i de persones amb diligències. Josep, un germà seu més gran, així com la majoria dels seus oncles i cosins havien emigrat a Cuba. Mentre l’hereu es preparava per fer-se càrrec del negoci familiar, Joaquim Gibert, un nen de tretze anys, acompanyat pel seu avi que anava a visitar els fills i néts residents a l’Havana, es va embarcar en un veler amb destí a la capital de Cuba.

Un cop arribat allà, Joaquim es va posar a treballar amb el seu germà Josep, el qual feia de forner en una fleca propietat d’un altre canetenc nebot de la família Pastor fundadora del banc que porta el mateix nom a la Corunya. En aquell temps els catalans -i sobretot els canetencs- dominaven el negoci de la fabricació del pa a l’Havana. Quan el propietari de la fleca se’n tornà a Catalunya, els dos germans Gibert

adquiriren primer la copropietat i després la propietat total del negoci, amb el qual s’enriquiren.

Amb el temps, mentre Josep es casava amb una criolla i es quedava a viure per sempre més a l’Havana, cap al 1880 Joaquim va decidir tornar a Canet per casar-se, comprar terres de conreu, i fer créixer el capital que es va endur de l’Havana amb la intervenció en diverses activitats empresarials a Catalunya, una dels quals consistí en la col·laboració amb Magí Mollfulleda per posar en marxa la destil·leria per a l’elaboració del licor Calisay, bo i aprofitant l’experiència empresarial adquirida en els seus anys d’estada a Cuba.

Joaquim Gibert morí el 1918 també a la Ciutat Comtal, on era propietari d’un negoci de transitari de la Compañía Trasatlántica que ha arribat fins als nostres dies a mans dels seus descendents.

Jan