1. 1. El CINEMA, Orgens i Evoluci Aina Sbat 1r BAT A 2015
2. 2. ndex Antecedents Orgen del cinema La recerca de nous productes
3. 3. Antecedents
4. 4. La llanterna mgica Abans de l'aparici del cinema, s'utilitzaven aquestes per projectar imatges amb sensaci de moviment. Unes de les ms utilitzades van ser les Fantasmagories.
5. 5. A finals del segle XVIII, acabada prcticament la Revoluci Francesa, va aparixer en un antic convent un nou espectacle: una llanterna mgica que projectava en una paret.
6. 6. Aquest espectacle va ser tota una innovaci, ja que fins llavors s'oferien espectacles basats simplement en ombres xineses i espectacles rudimentaris creats amb llanternes mgiques.
7. 7. L'escenari on es reproduien els espectacles potenciava les senssacins dels assistents, ja que l'ambient feia que sigus difcil diferenciar entre all real i all fantstic.
8. 8. Les fantasmagories ms conegudes van ser les del belga tinne Gaspar Robert, autodenominat Robertson.
9. 9. Per accedir al lloc on es projectava, s'havia de pagar alguns francs i passar per catacumbes i passadissos decorats amb esquelets, com si fos un preludi que ajudava a crear una atmosfera encara ms ttrica
10. 10. L'espectador, un cop a la sala de projecci, no saba mai d'on podien aparixer les visions fantasmals. Per Robintson era conscient de la imporncia de crear ambient, per aix s'encarregava d'ambientar la sala amb fums de colors i olors.
11. 11. L'aparell de projeccins s'anomenava fantascopi, que Robintson va construr apartir de millores sobre invents creats i abandonats anteriorment per altres. Robintson va incorporar rodes que li permetien moure l'aparell a la seva voluntat per tota la sala.
12. 12. L'espectacle va ser un xit a Pars, i aix va provocar que els projectors s'escampessin per tot el mn.
13. 13. Fins i tot ara, 70 anys desprs de la seva invenci, es segueixen fent projeccins fantasmagriques.
14. 14. 2. Cronografia
15. 15. Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d'ssers vius. El 1872 va ser contractat per demostrar que el cavall, quan galopa, aixeca les quatre potes de terra. Per fer-ho, va ubicar 12 cmeras al llarg d'una pista de carreres i a l'obturador de cada una va enganxar una corda de tal manera que seren tallades pel cavall.
16. 16. La percepci del moviment: El 1824 l'angls Peter Mark Roget planteja el principi de la persistncia rectiniana, segons el qual, l'ull t la capacitat de guardar l'ultima imatge que li arriba.
17. 17. Amb una fracci de segon, l'estmul llumins s gravat a la retina, i aix proporciona visi del moviment i la sensaci de contiuntat. Les joguines ptiques: Es van inventar diferents aparells simuladors del moviment a partir del fenmen de la persistncia, joguines ptiques.
18. 18. Taumtrop: disc de cartr que porta un dibuix pels dos costats. Quan aquest gira, dna la illusi de superposar les imatges. Fenaquistoscopi: consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s'obtingui una sensaci de moviment de les imatges.
19. 19. Zootrop: consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. Atravs es miraven dibuixos i tenien la sensaci d'estar en moviment. Praxinoscopi: precursor dels dibuixos animats, es basava en la descomposici del moviment i la projecci.
20. 20. Les pellcules han tingut al llarg del segle XX un impacte substancial en les arts, la tecnologia, la poltica i la societat.
21. 21. William K. Dickson, enginyer cap dels laboratoris Edison, se li atribueix la invenci d'una banda de celluloide que pot contenir seqncies d'imatges, es cobrien amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacins lumniques.
22. 22. Quinematgraf: Estava compost per dos invents de Dickson: el kinetograph, la primera cmera per captar imatges en moviment; i el kinetoscope, un espcie d'armari amb un visor individual que, per unes monedes, l'espectador podia veure un cellulide que girava continuament.
23. 23. Aquest invent va arribar a Europa, per Edison no va patentar-les i van surgir imitacions com ara la cmera de Robert William Paul. Cinematgraf: Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una audincia collectiva, i va inventar un projector de pellcules.
24. 24. Es va comensar a projectar a Pars a finals de 1895, i ms tard, a causa del xit d'aquestes, els germans Lumire van establir una xarxa de reporters per tot Europa com a documentalistes. En aquells temps, les pellcules es veien principalment com un acte ms a la funci de vodevil. Era conegut com cinema d'atracci .
25. 25. El 1910 s'inventa el projector Path, primer aparell amb motor. Constava de focus intens i continu, objectiu ptic per ampliar la imatge ntidament, tracci mecnica, creu de malta i lector de so a la banda lateral, ptica o magntica.
26. 26. La recerca de nous productes
27. 27. Cinema sonor: 30 anys desprs del naixement del cinema es realitza el primer film sonor de la histria: El cantor de jazz. Tot i aix, el cinema fou sonor des dels seus incis. Les projeccins eren acompanyades de msica en viu o gramfon, que accentuava l'acci de les imatges i ajudava a l'ambientaci general del pblic.
28. 28. No s'utilitzava el so sincronitzat en les pellcules per raons econmiques. No fou fins que la Warner Bross prov de buscar algo nou: la sonoritzaci dels films. La plena implantaci del so es va produr ms tard, quan es va incorporar una banda de so a la cinta de la pellcula, el que coneixem avui en dia com a banda sonora.
29. 29. Nous formats: Amb l'arribada de la televisi en els anys 50, el cinama ha de buscar nous procediments per afrontar la competncia. Dos anys ms tard, ja es fan gravacins tridimencionals per visualitzar-les amb ulleres polaritzades.
30. 30. S'inventa un nou mtode, ralitzat per la productora MetroGM, un nou mtode que consistia en projectar per mitj de tres projectors en igual sincronia.
31. 31. Presentava dificultats per ocultar les lnies on s'unien le simages. Degut al seu elevat cost, es va abandonar aquest sistema el 1963. El 1953, la Fox presenta el sistema CINEMASCOPE, caracteritzat per l's d'imatges mplies en les presses de filmaci.
32. 32. Aix permetia projectar pellcules en ms alta resoluci, en pantalles ms mplies i eliminar distorsions.