CULTURA AUDIOVISUAL

Patricia de la Torre Ramos 1r BAT B

TEMA 11: EL MUNTATGE AUDIOVISUAL

ÍNDEX

• Mirar a través de la càmera• El relat audiovisual• Recursos audiovisuals• El muntatge• La banda sonora

Mirar a través de càmera

• Les imatges cinematogràfiques, televisives i videogràfiques creen un efecte d’aparent semblança amb la realitat.

• El llenguatge audiovisual és un llenguatge viu que s’amplia i s’enriqueix dia a dia amb noves aportacions, que és susceptible a ser canviat, que permet la incorporació de nous significats.

• La càmara actua com un ull que es desplaça i es situa respecte als espais, els objectes, les persones i les accions.

• Tant la càmara fotogràfica com la de vídeo ens permet seleccionar i observar la realitat des de diferents punts de vista.

• Un cop s’han enregistrat imatges i sons amb la càmera, es combinen a través del muntatge per a construir una nova narració a partir dels fragments reals.

• El muntatge implica estructurar la narració, ordenar les imatges, crear seqüències, escenes, etc. I per tant, també determina l’encadenament de significats que configuraran l’obra.

El relat audiovisual

• El pla (unitat bàsica de la narrativa), constitueix, per agrupació, escenes, i aquestes configuren seqüències que, convenientment entrellaçades, conformen el relat final.

• La seqüència (unitat del relat audiovisual), es planteja, desenvolupa i conclou una situació dramàtica. Es pot desenvolupar en un únic escenari o incloure més escenes en diversos escenaris.

• L’escena és una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari i que per si mateixa no té un sentit dramàtic complet.

• La presa (o pla d’enregistrament) és l’enregistrament seguit d’imatges d’una escena o situació concreta. Els fragments de presa configuraran totes les imatges que apareixeran en el muntatge final, en les quals també se’ls anomena plans.

LA PLANIFICACIÓ• Definim planificació com a

previsió de plans que s’enregistraran. Diem pla quan ens referim a cada una de les imatges que formaran part d’una seqüència d’imatges en moviment.

Diferents plans

• Els plans es determinen en el guió tècnic on s’especifica el pla d’enquadrament que es desitja per a cada presa.

• La selecció del pla d’enquadrament respon a necessitats comunicatives i expressives. Els significats que vulguem construir sobre el referent real i la informació que d’ell vulguem donar condicionara la grandària del pla i també la seva durada.

Recursos Audiovisuals

Hi ha una sèrie de recursos que determinen la visió que enregistrarem amb la càmera i la manera com es processarà la informació que volem capturar de les escenes reals.

PLA• És l’apropament que fa la càmera a un determinat

element i, per tant, a l’aparició dins de la imatge de més o menys tros d’aquest element o elements.

• Trobem diferents tipus de plans:

·Pla detall·Primer Pla (curt o llarg)·Pla Mitjà·Pla Americà·Pla Sencer·Pla Conjunt·Pla General i gran pla general

Pla detall

Primer pla

Pla Mitjà

Pla Americà

Pla sencer

Pla conjunt

Pla General

Gran Pla General

COMPOSICIÓ

• És l’organització de tots els elements visuals a l’interior de l’enquadrament.

• La composició determina l’estètica i també, en molts casos, la significació que atribuïm als elements que apareixen en la imatge.

ANGULACIÓ O PUNT DE VISTA

• L’angulació fa referència a la diferència entre el nivell en què es troba la càmara a l’hora de la presa i el de l’element que s’enregistra.

• El punt de vista aporta perspectives diferents amb elements inesperats que sovint capten més l’atenció.

Angle normal o neutre• L’eix de la càmara és perpendicular als

elements.

Angle Picat• La càmera es troba per damunt de l’element.• Quan s’enfoca verticalment cap a baix rep el

nom d’angle zenital.

Angle Contrapicat• La càmera enregistra un element des de baix, des

d’un nivell inferior.• Quan s’enfoca totalment des de sota del objecte rep

el nom d’angle nadir.

Angle Inclinat• Es produeix quan s’inclina la càmera en diagonal i es

perd l’horitzontalitat.• Produeix sensació d’intranquil·litat i d’inseguretat.

DISTÀNCIA FOCAL

• Amb la càmera de vídeo es poden utilitzar objectius amb diferents distàncias focals que ens proporcionaran angles de visió més o menys oberts, diferents efectes de les distàncies de profunditat i la possibilitat de fer preses a diferents distàncies dels elements.

Exemple de distància focal

PROFUNDITAT DE CAMP• És l’espai en profunditat captat per

la càmera amb nitidesa. Permet establir relacions entre els elements situats a diferents termes.

MOVIMENTS DE CÀMERA

• Càmera fixa: La càmera es mantè immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant.

• Panoràmica: És un moviment de rotació de la càmara que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre mantenint una distància focal constant.(exemple al blog)

Panoràmica vertical: moviment que va de dalt a baix o viceversa.Panoràmica horitzontal: moviement de rotació d’esquerra a dreta o a la inversa.Panoràmica descriptiva: permet captar més àmpliament tot l’escenari on passa l’acció.Panoràmica de seguiment: s’utilitza per seguir el recorregut d’una persona o element mòbil d’un punt o a un altre.Panoràmica de relació: serveix per vincular dos o més elements que tenen sentit en la trama.

• Tràveling: És un moviment de translació de la càmara que pot ser desplaçada a peu pel mateix operador o pot anar muntada sobre un element mòbil. (Exemples al blog)

Tràvelig frontal: La càmera es mou cap endevant o enrere, seguint un personatge que es mou( tràveling de seguiment), o bé apropant-s’hi (tràveling d’aprop) o allunyant-se’n (tràveling d’allunyament).Tràveling lateral: La càmera acompanya paral·lelament el desplaçament d’un element.Tràveling circular: La càmera es desplaça circularment al voltant de l’element.Tràveling vertical ascendent o descendent: La càmera puja o baixa.

• Zoom(o tràveling òptic): No es desplaça la càmera sinó lòptica, la lent de la càmera passa prograssivament d’una distància focal curta a una de llarga o viceversa.

(Exemple al blog)

• Moviment lliure: És quan la càmera es mou sense seguir un ordre. Un exemple n’es la càmera a l’espatlla, que consisteix en portar la càmera subjectada a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i altres suports.

(Blog)

• Llum: És la que fa possible que la realitat sigui representada fotogràficament. Té un valor funcional però també un valor expressiu i significatiu.

El muntatge• El material de les filmacions ha de ser

seleccionat i ordenat per a crear tota una narració. Aquest procés de relacionar i combinar els fragments és el muntatge.

• El muntatge es realitza en diferents fases:1- Seleccionar les preses més adients per a

cada seqüència.2- Decidir la seva longitud.3- Ordenar les preses i enganxar-les.4- Combinar les imatges amb la banda sonora.

REPÀS HISTÒRIC

• Als inicis del cinema la presa era única i fixa. La càmera observava tota acció sense talls ni interrupcions. Això anà canviant a poc a poc.

George Meliès

• Va ser un dels pioners de la direcció cinematogràfica, desprès dels propis creadors els germans Lumière.

• Ens va ensenyar diferents escenaris per explicar les seves històries i els seus diferents trucs cinematogràfics.

David Wark Griffith

• Va ser qui començà a adoptar diferents punts de vista d’una mateixa situació, i muntà diferents preses trencant la linialitat i establint discontinuïtats en el temps i en l’espai, amb els flaish-backs.

Lev Kuletxov

• Va ser un dels realitzadors que va contribuir a l’investigació per a saber més en el gran paper creador que ha rebut el muntatge i les diferents maneres d’explorar-ho.

• Lev deia que el muntatge pot relacionar coses dispars i fer-les entendre com una mateixa.

Dziga Vertov

• En el film La batalla davant de Tsartin (1919) desenvolupa la seva tasca creativa però també teòrica sobre el cinema: els manifestos del “cine-ull” (dient que el muntatge organitza un temps i un espai específics).

Eisenstein

• Experimenta amb associacions d’imatges dispars, creant allò que s’anomenarà el Muntatge intel·lectual. A partir d’aquest moment es pot dir que es van establir els elements bàsics del muntatge i s’obrí la possibilitat de la seva esperimentació.

TIPUS DE MUNTATGE• El muntatge no és res més que la combinació

d’imatges i sons que ens mostren un determinat lloc o cosa i que apareixeran en un temps determinat en pantalla.

• En tots els casos de muntatge es construeix la narració utilitzant de manera diferent els paràmetres espacials i temporals determinats pels plans.

• Muntatge continu: Es fa una reconstrucció en temps real d’una acció a partir de diferents plans sense un gran espai temporal entre un i altre.

• Muntatge Discontinu: El temps real és reduït mitjançant el·lipsis. La seqüència de plans no es mostra detalladament una acció sinó que ens mostra imatges separades en el temps.

• Muntatge en paral·lel: Dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents.

• Muntatge Altern: Es mostren dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents.

(Exemples en el Blog)

• Flashback: S’utilitza quan parlem de la utilització d’un pla que suposa tornar enrera en el temps.

• Muntatge d’anticipació: És quan sobre un pla s’encavalquen diàlegs, música o sons del següent pla.

• Muntatge rítmic: Pot manipular el ritme i jugar amb l’acceleració l’alentiment d’un esdeveniment segons la sensació que es vulgui donar.

(Exemples en el Blog)

• Muntatge de síntesi: Es fa una compressió del pas del temps. Amb pocs plans pases d’un temps a un altre.

• Muntatge ideològic: La relació entre els plans és intel·lectual. Es juxtaposa un pla en una seqüència que no té aparentment res a veure amb la situació desenvolupada.

• Pla seqüència: És el pla que es manté durant tota una seqüència.

(Exemples en el Blog)

FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Traslladar l’espectador en el temps i en l’espai.Fer avançar, aturar, allargar o ometre una part d’una situació amb finalitat emotives i expressives. Generar relacions de

caràcter simbòlic per a donar explicació de quelcom.

Produir relacions visuals entre imatges consecutives.

Inventar llocs fets de fragments d’altres i, fins i tot, personatges.

Donar èmfasis a una informació o ometre-la.

Modificar tot el significat d’una acció en un instant per tal de crear tensió, comicitat, terror…

Crear relacions que mai no han existit.

EL·LIPSIS I SALTS TEMPORALS

• Impliquen l’eliminació d’una part més o menys àmplia de la situació o de l’acció que s’està presentant.

• És un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d’un relat.

RACCORD O CONTINUÏTAT

• Raccord ho diem a la interrelació d’uns plans amb uns altres partint de determinats conceptes que permeten donar la sensació de continuïtat.

• La continuïtat vindrà, doncs, determinada pels enllaços entre un pla i un altre.

La banda sonora

El que caracteritza a l’audiovisual és la combinació de sons i imatges.

Els dos elements juguen un paper igual d’important,ja que moltes imatges perdrien el seu poder comunicatiu, persuasiu i expressiu sense el so.

REALITZACIÓ DE LA BANDA SONORA

La banda del so està formada per diferents elements acústics: Veus, Efectes, So d’ambient i la música, tots aquests elements s’enregistren en diferents pistes.

Després de la banda del so, es monta juntament amb les imatges.

I per finalitzar, es realitza el procès de doblatge amb totes les veus.

UTILITATS DEL SO

• La significació dels sons, de les veus i de la música en combinació amb les imatges pot ser molt àmplia. A travès dels sons es pot definir l’estat d’un personatge.

• En un mateix so, segons el context, pot transmetre coses molt diferents a un espectador.

EL SO I LA PERCEPCIÓ DEL TEMPS

• La banda sonora ajuda a establir un temps de representació. A més, trobem que els muntatges creen una línia temporal, però amb el so, s’acaba de definir la narració.

EL SO QUE CREA L’ESPAI

L’enquadrament fa visible un espai, però parcialment. I el fora de camp és sempre molt important per el so. Utilitzem el so

tambè per a definir i fer present l’espai que veiem i poder donar dramatisme.

LA PUNTUACIÓ

• Podem dir que la banda sonora ajuda a puntuar, a modular el sentit i ritme de la narració que se’ns està explicant.

ANTICIPACIÓ

• La música ajuda a anticipar allò que vindrà. Aquesta és una de les dinàmiques segons la qual funciona una seqüència audiovisual, on la part sonora juga un paper important.

EL SILENCI• Podem jugar amb el silenci creant,

en un moment de silenci, la interrupció d’un soroll concret, ja que fa més concient la idea del buit. Llavors la imatge que acompanya es torna important.

ÚS DELS TEMES MUSICALS

• Un dels elements que serveix per a generar els efectes esmentats anteriorment és la repetició d’un repertori de temes musicals al llarg de la pel·lícula.

MÚSICA I EMOTIVITAT DE LES IMATGES

• La música pot incidir sobre les sensacions emotives de l’espectador, pot exagerar o potenciar l’emotivitat de les imatges.

• En els anuncis, per exemple, és un recurs que ajuda a crear situacions i a connotar productes.