Circe més enllà d' Homer
-
Upload
puri-moral -
Category
Documents
-
view
257 -
download
1
description
Transcript of Circe més enllà d' Homer
Circe més enllà d’ Homer
Claudia Bosch Moral Maristes Champagnat, Badalona.
2011-2012 Tutor: Pablo Gómez
"Circe, la filla de Perseis i d'Heli" (Apol. Rod. Arg IV, 591)
“I vam arribar a l’ illa d’ Eea. Allà vivia Circe” (Hom. Od. X,
135)
"Una mixtura en què va barrejar formatge, farina d'ordi i mel
rossa en vi de Pramnos, però va afegir a l'aliment drogues
nocives, perquè del tot s'oblidessin de la seva pàtria terra. I quan
la hi va donar i la van beure, al punt ella copejant amb la seva
vareta, els va tancar en porqueres. I de porcs tenien els caps, la
veu, el pelatge i el cos, però la seva ment humana estava
immutable, com abans! "(Hom. Od. X, 234-240)
Introducció...................................................................................... 3
1. Presentació de Circe............................................................ 5
2. Kirke..................................................................................... 7
3. Genealogia........................................................................... 9
4. Personatges mitològics relacionats amb Circe....................11
5. El cim Circeu a l’Antiguitat...................................................17
6. La màgia a l’Antiga Grècia...................................................19
a. El concepte de màgia................................................19
b. Els textos de màgia en papirs grecs..........................22
c. Els mètodes màgics................................................. 24
d. La màgia i religió...................................................... 25
e. La màgia a l’èpica arcaica. L’ Odissea homèrica.......28
f. La màgia a la tragèdia clàssica.................................30
g. La màgia a l’èpica hel·lenística. Les Argonàutiques...32
h. La màgia a la literatura romana segons Appuleu.......33
7. Circe a través de les fonts escrites.......................................35
8. Mites i llegendes en les que apareix Circe.......................... 36
a. Circe i Pico.................................................................36
b. Ulisses i Circe.............................................................42
c. Circe i Glauc...............................................................44
d. Circe i Medea..............................................................46
e. La família de Circe......................................................46
9. L’empremta literària de Circe......................................... 47
a. Circe a l’ obra de Félix Lope de Vega y Carpio....47
b. Un conte de Julio Cortázar...................................50
c. Un poema de Mercè Rodoreda............................51
d. Circe a la literatura anglosaxona contemporània.52
e. Circe a l’ òpera.....................................................54
f. L’argument de Circe per Silvia Ugidos.................59
10. Medea.............................................................................60
11. Circe a L’Odissea d’ Homer............................................63
a. Ulisses a l’illa de Circe.........................................65
12. Circe a la història dels Argonautes................................ 66
13. Iconografia de Circe...................................................... .68
a. Iconografia de les metamorfosis dels companys d’ Odisseu.. 73
14. Altres fetilleres literàries................................................. 74
a. Hècate.................................................................. 74
b. Persèfone.............................................................77
c. Nix........................................................................78
d. Canídia.................................................................79
15. La maga Circe a la història de l’art................................. 81
a. Circe a l’art en l’Antiguitat.....................................81
b. Circe al Renaixement i el Barroc..........................96
c. Circe en el Romanticisme i Simbolisme.............. 98
d. La maga Circe a l’ art del s. XX..........................110
e. La maga Circe a l’actualitat.................................115
Conclusions..............................................................................122
Bibliografia................................................................................124
Webgrafia.................................................................................125
3
Introducció
Tot el meu interès per la mitologia grega i romana va començar fa temps amb
les primeres classes de llatí. Em va apassionar tota la cultura i civilització tant
grega com romana. L’any passat a l’escola de Maristes vam llegir a
l’assignatura de Literatura Universal una adaptació de la Ilíada i una altra de l’
Odissea. Va ser en aquell moment quan vaig començar a conèixer aquesta
cultura tant fascinant.
En un moment de la Odissea d’ Homer va aparèixer el personatge d’una dona
maga que va convertir a tots els companys d’ Odisseu en porcs. Era
secundària, però no m’importava, ja vaig començar a interessar-m’hi. La figura
de la dona maga que durant uns moments deixa indefens a l’heroi em va cridar
l’atenció. Em vaig plantejar certes preguntes. Haurà transcendit a altres obres
de la literatura? Podrem trobar influències actualment d’aquella maga tant
mesquina egoista i cruel? I és per aquest motiu que vaig decidir centrar aquest
treball de recerca en un personatge mitològic femení, que apareix en una de les
millors obres de la literatura antiga, representat el paper de dona egoista i cruel.
En aquest treball de recerca m’he centrat en la presència d’una maga i fetillera
molt important a l’Antiguitat: Circe.
Em va semblar interessant aquest personatge des que vaig descobrir la seva
aparició a L’Odissea d’Homer.
Vaig proposar-me investigar sobre la seva aparició a diferents obres
clàssiques, principalment L’Odissea d’Homer i Les Argonàutiques d’Apol·loni de
Rodes. Tot i que apareix a moltes més. Encara que no és mai el personatge
principal de l’obra. La seva iconografia també és molt extensa i un dels
propòsits va ser trobar representacions de la temible maga.
Un altre objectiu de recerca ha estat la trajectòria literària de Circe al llarg de la
història de la literatura, centrada principalment en la clàssica i posteriorment en
la espanyola. Conèixer més sobre la història de la maga Circe. Descriure-la
físicament, a partir de les fonts textuals i representacions iconogràfiques.
Però principalment m’he volgut centrar en la importància de la presència de la
maga a l’època clàssica, tant al període arcaic, clàssic com hel·lenístic, referent
a les fonts literàries i iconogràfiques, en la seva genealogia, biografia,
descendència i mites en els que hi és present. I a partir d’aquestes
informacions considerar si és un personatge principal en el llegat cultural
clàssic.
També vaig cercar informació sobre el tema de la màgia a l’Antiguitat, tipus de
màgia, relació amb la societat, i especialment els encanteris realitzats per la
4
maga, extret de llibres especialitzats i algunes fonts literàries originals per
explicar un tipus de màgia concret. He explicat a més el personatge de Medea,
la relació que tenia amb la maga Circe i la seva aparició a Les Argonàutiques
d’Apol·loni de Rodes.
Un punt rellevant en el treball ha estat la trajectòria de la iconografia de la maga
Circe a la història de l’ art: des de l’època clàssica fins a l’actualitat. Amb un
seguit d’obres on hi apareix. Des de les ceràmiques fins als quadres
simbolistes.
Per tancar aquesta recerca he cercat la pervivència de Circe a l’actualitat,
intentant demostrar si el personatge ha sobreviscut a 2000 anys d’història.
5
1. Presentació de Circe
Podríem dir que les principals magues de l’antiguitat van ser Circe i Medea, juntament amb Hècate. La màgia gairebé sempre ha estat relacionada amb el gènere femení. Queda constatat a la gran presència de textos literaris tant grecs com llatins dels quals el personatge principal que realitza pròpiament la màgia són dones.
Algunes d’aquestes magues tot i ser representades en textos de ficció o mitològics han passat a la història com a magues de l’Antiguitat clàssica. El que caracteritza a aquestes dones és la relació amb un entorn fosc i salvatge, allunyat de la civilització, oposat totalment a les polis. Homer presenta a Circe com una dona que viu sola en una illa allunyada de tota companyia i societat, resta tot el dia envoltada de feres salvatges; Medea és originaria de la Còlquide (Àsia) i representada com una dona sense escrúpols, desconeixedora de tota llei i ètica.
Tot seguit ens centrarem en el personatge de Circe.
Circe es una maga filla del Sol i de Perseis, filla d'Oceà o ,segons certs autors, d' Hècate.
Es germana d' Eetes, el que va ser rei de Còlquide i també guardià del Vellocini d'Or (A la mitologia grega, el velló d'or era el velló de l'ovella alada Crisomallus (Χρσσομαλλος).
Va ser germana de Pasífae la muller de Minos. Habitava a l’illa d’Eea a prop de la costa d’ Itàlia. La seva casa estava feta de
pedra al bell mig d’un bosc. Restava envoltada tot el dia de feres salvatges
però dòcils ja que eren tots aquells que havien patit els encantaments i
metamorfosis de la maga.1
Amb pocions i encantaments era capaç de convertir als homes en animals. Tot
i així les seves víctimes, la majoria homes, conservaven la raó i eren conscients
del que succeïa al seu entorn.
La seva aparició considerada la més important en la història de la literatura és a l’Odissea d’Homer. També se la menciona al mite de Jàson i els Argonautes. Al final de la seva Teogonia Hesíode la menciona.
No es el personatge de Circe sinó la figura de la dona maga la que ha passat a la història i la seva figura ha estat utilitzada en una gran varietat de representacions pictòriques i obres literàries.
1 Per a la informació general sobre Circe vegeu GRIMAL, Pierre: Diccionario de mitología griega y
romana, Barcelona, ed. Paidos, 1981, pàgs. 107-108
6
Circe i els seus amants Dosso Dossi
Títol: Circe i els seus amants
Autor: Giovanni di Niccolò de Lutero (Dosso Dossi) 1490-1542
Cronologia: 1525
Oli sobre llenç
És un quadre que va pertànyer a una exposició itinerant anomenada : Heroínas. Podem veure a Circe representada al bell mig d’ un bosc envoltada d’animals i elements naturals i amb llibres, que indiquen el seu interès per la cultura.
7
2. Kirke
Kirke era una maga o fetillera que vivia amb les seves nimfes a la mítica illa
d’Eea. Era experta en la màgia de les metamorfosis i el poder de la il·lusió.
Però sobretot se la coneix per les metamorfosis que dugué a terme.
“I arribàrem a l’illa d’Eea. Allí vivia Circe” 2
Amb l’ajuda d’herbes, murmurant encanteris o resant a deus estranys i
desconeguts podia convertir als homes en animals.
És filla d’ Heli i l’oceànide Perseis, aleshores Circe no és només una deessa,
sinó que és filla d’un tità i una oceànide. També es diu que Eetes és el seu
germà. A les obres de Pseudo Apolodori i Pseudo Higini, apareix com germana
de Pasífae i Perse. Aquesta última no es refereix a la mare.
“germana carnal del malèfic Eetes. Ambdós havien nascut del Sol que il·lumina als
mortals, i de Perse, la seva mare, a la que engendrà Oceà” 3
“Amb l’incansable Heli, la il·lustre oceànide Perseis tingué a Circe i al rei Eetes”4
“Circe, la filla de Perseis i d’Heli” 5
Ella fou capaç d’enfosquir el cel ocultant la lluna o el sol darrere dels núvols, i
destruir als seus enemics amb pocions enverinades, cercant sempre l’ajuda de
Nix, Caos o Hècate. A L’Odissea d’Homer transforma a tots els companys d’
Ulisses en porcs.
Certes fonts afirmen que Circe vivia en un palau de pedra al bell mig d’un bosc,
s’asseia al seu tron, vestida amb una túnica de color lila i un vel d’or. Les seves
assistents eren nereides i nimfes. Les nereides són divinitats marines, filles de
Nereo i Dòride i netes d’Oceà. Potser personifiquen les nombroses onades del
mar. Generalment són cinquanta però a vegades el seu nombre s’eleva fins a
les cent.6 I les nimfes són donzelles que habiten als camps, boscos i aigües.
Són els esperits dels camps i la naturalesa en general. En l’època homèrica
són considerades filles de Zeus. Són considerades divinitats secundàries.
Normalment viuen en grutes on passen la vida filant i cantant.7
2 HOMER, L’Odissea X, 135.
3 HOMER, L’Odissea X, 137-139.
4 HESÍODE, Teogonia 957.
5 Apol·loni de Rodes, Les Argonàutiques IV, 591.
6 GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 377
7 GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 380-381
8
En la imatge de l’esquerra podem observar una nimfa i a la imatge de la dreta
podem observar una estàtua nua de la maga. Aquesta estàtua és una peça de
bronze creada per Edgar Bertram Mackennal. (La Circe). Pertany a una
col·lecció privada.
9
3. Genealogia8
Els orígens de Circe es remunten en la unió de Hiperió i Tía que van tenir com a descendència a Heli, Eos i Selene.
Heli es va casar amb Perseis i van tenir quatre fills: Circe, Eetes, Pasífae i
Perses.
Ulisses donà descendència a Circe: Telègon i Casífona. Eetes i Eurílite tingueren a Medea, Apsirt i Calcíope.
Per tant es pot deduir que la maga Circe és tieta de Medea, filla de Eetes.
Con el incansable Helios, la ilustre Oceánide Perseis tuvo a Circe y al rey Eetes. Eetes, hijo de Helios que ilumina a los mortales, se casó con una hija del Océano, río perfecto, por decisión de los dioses, con Idía de hermosas mejillas. Ésta parió a Medea de bellos tobillos sometida a
su abrazo por mediación de la dorada Afrodita.9
Els diferents personatges que apareixen en aquest fragment de la Teogonia d’ Hesíode són els següents:
Heli , el Sol, és una divinitat o, almenys, un geni dotat d’existència i personalitat pròpies, que es distingeix d’altres divinitats solars, com Apol·lo. Pertany a la generació dels Titans10 i per tant és anterior als déus olímpics. És fill del tità Hiperió i la titànide Tía. Les seves germanes són l’Aurora (Eos) i la Lluna (Selene). Descendeix d’ Urà i Gea.
Heli té per esposa a Perseis, una de les filles d’Oceà i Tetis. Tingueren diversos fills: Circe, la maga; Eetes, rei de Còlquide; Pasífae, esposa del rei Minos, i un fill, Perses, que va destronar als seu germà Eetes i fou mort per la seva neboda Medea.
Es representa a Heli com un jove en la plenitud de la virilitat i dotat d’una gran bellesa. El seu cap està envoltat de raigs, formant així una cabellera d’or.
8 Per a la informació general sobre Circe vegeu GRIMAL, Pierre: Diccionario de mitología griega y
romana, Barcelona, ed. Paidos, 1981, pàgs. 107-108 9 HESÍODE, Teogonia vv. 957
10 Titans és el nom genèric donat a sis dels fills mascles d’Ura i Gea. Pertanyen a la primera generació
divina.
10
Recorre el cel muntat en el seu carro que arrosseguen uns cavalls velocíssims, Pirunt, Èoo, Aetó i Flegont, quatre noms que evoquen, cadascun, l’idea de flama, foc o llum. Tots els matins, precedit pel carro de l’Aurora, Heli camina durant tot el dia i al vespre arriba al Oceà, on es banyen els seus cavalls fatigats. Ell es retira a descansar a un palau d’or del que torna a sortir a la matinada següent.11
Eetes és fill del Sol i de la oceànide Perseis, va rebre del seu pare el regne de Corint, però aviat el va deixar pel regne de la Còlquide, un país situat al peu del Cauques, a la vora del mar Negre. Les seves germanes eren la maga Circe i Pasífae, esposa de Minos. Respecte a la seva esposa hi ha diverses teories, en unes apareix com Eurílite, i en altres com la nereida Neera o la oceànide Idía o finalment com la maga Hècate.
A la Còlquide, Eetes regnava a Ea, la capital de la qual era Fasis. Quan Frixo, fugint amb la seva germana Hele sobre un moltó de toisó d’or que els portava per sobre de terres i mars, arribà a la Còlquide va ser ben acollit pel rei, el qual li va concedir la mà de la seva filla Calcíope. Frixo va sacrificar a Zeus el moltó miraculós i donà el seu toisó a Eetes, que el clavà en un roure, en un bosc consagrat a Ares, deu de la guerra.
Idia és una oceànide amb qui Eetes, rei de la Còlquide, es casà en segones núpcies. És la mare de Medea, però no es freqüent que se la consideri també la mare de Apsirt. No obstant, certes versions fan d’ ella la primera esposa d’ Eetes i en aquest cas seria mare d’ambdós fills.
11
Per a la informació general sobre Heli vegeu GRIMAL, Pierre: Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, ed. Paidos, 1981, pàgs. 235-236
11
4. Personatges mitològics relacionats amb
Circe
Hiperió
És un dels titans, fill d’ Urà i Gea. Casat amb la seva germana la titànide Tía,
tingué al Sol (Heli), la Lluna (Selene) i l’Aurora (Eos). A vegades s’aplica el nom
d’ Hiperió al mateix Sol. Aquest nom significa <<el que va per sobre[de la
Terra]>>.12
Tía
Tía, la Divina, pertany a la primera generació divina, anterior als Olímpics. És
una de les titànides filles d’ Urà i Gea. D’ Hiperió tingué tres fills: Heli, Selene i
Aurora.13
Eos (Aurora)
És la personificació grega de l’aurora, la filla d’ Hiperió i Tía i germana d’Heli i
Selene. Per Astraeus ella era la mare dels quatre vents: Boreas, Eurus,
Zephyrus i Notus i també de Heosphorus i les estrelles. Era representada com
una deessa de dits rosats que obre les portes del cel per al carro del sol.14
Títol: Eos
Autor: Evelyn de Morgan (1855-1919)
Cronologia: 1895
Material/Tècnica: Oli sobre tela
Lloc actual: Columbia Museum of Art,
Columbia, south Carolina, USA
12
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 270 13
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 514 14
Encyclopedia Mythica : http://www.pantheon.org/articles/e/eos.html
12
Selene
És la personificació de la Lluna. Filla d’ Hiperió i Tía. Se la representa com una
dona jove i preciosa que recorre el cel muntada en un carro de plata tirat per
dos cavalls. Es cèlebre pels seus amors: de Zeus tingué una filla, Pandia. Fou
amant del déu Pan. El més corrent és presentar-la com amant del formós
pastor Endimión de qui tingué cinquanta filles. També s’atribueix a vegades als
seus amors el naixement de l’heroi Naxo.15
Aquesta imatge de Selene la
trobem a un kylix, és una copa per
a beure vi.
Autor: Se’l atribueix al pintor
Brygos.
Cronologia: 450 aC aprox.
Lloc actual: Abtikensammlung,
Berlin, Alemanya.
15
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 475
13
Pasífae
És l’esposa de Minos, filla d’Heli i Perseis. Germana de Perses, Eetes i Circe.
Pasífae fou víctima de Zeus. El déu olímpic feu que Pasífae sentís un amor
irresistible cap a un brau. Demanà ajuda a Dèdal i aquest fabricà una vaca de
mentida i així Pasífae va poder satisfer les seves necessitats sexuals. Va
concebre al Minotaure.16
Dèdal i Pasífae
És una pintura al fresc.
La trobem a Pompeia,
concretament a la Casa dei
Vettii.
Data del segle I.
Perses
Fill d’Heli i Perseis. Germà d’ Eetes, rei de la Còlquide , Circe i Pasífae.
Regnava a Tàuride abans d’arrabassar al seu germà el regne de la Còlquide. El
matà Medes, fill de Medea, influït per la seva mare, que desitjava retornar el
regne a Eetes.
16
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 411
14
Medea
És filla del rei de Còlquide Eetes. Per tant és néta del Sol. La seva mare és
l’oceànide Ídia. A la literatura alexandrina i a Roma, Medea ha passat a ser el
prototip de la fetillera, paper que ja representa a la tragèdia àtica i a la llegenda
dels Argonautes.17
Medea
Autor: Evelyn de Morgan (1855-
1919)
Cronologia: 1889
Apsirt
Fou un príncep de la Còlquida, fill d’ Eetes i Ídia, Quan la seva germana Medea
fugí amb els argonautes els va acompanyar, Medea el va matar i escampà els
seus membres pel mar perquè Eetes, que els perseguia, s’entretingués a
recollir-los. 18
17
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 336-338 18
Informació extreta de Viquipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/Apsirt
15
Calcíope
Filla del rei de la Còlquida, Eetes. Es casà amb Frixo, del que tingué quatre fills:
Argo, Meleas, Frontis i Citisoro.19
Ulisses
Rei d’ Ítaca, l’illa grega. Estava casat amb Penèlope i tenien un fill que es deia
Telèmac. Fou un dels líders a la guerra de Troia. Arribà a l’illa de la maga i tots
els seus companys foren metamorfosejats per la maga. Només un aconseguí
escapar. Aleshores Hermes li proporcionà una planta anomenada moly que
contrarestava tots els encanteris de la maga. S’hi quedaren un any a l’illa Eea.
Es diu que tingueren dos fills: Telègon i Casífona.20
Ulisses. És una obra
escultòrica grega de marbre
que data del segle II aC.
La trobem al Museu
Arqueològic Nacional de
Sperlonga (Itàlia).
19
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 82 20
Informació extreta de L’Encyclopedia Mythica http://www.pantheon.org/articles/u/ulysses.html
16
Telègon
Fill dels amors d’ Ulisses i Circe. No apareix als poemes odiseics i si que
apareix als poemes cíclics. Donà origen a un poema sencer, la
Telegonia,escrita per Eugamó de Cirene. Fou criat a l’illa d’Eea. Quan descobrí
qui era el seu pare anà a Ítaca per donar-se a conèixer. Un cop allà començà a
apoderar-se dels béns del seu pare. Ulisses volgué defensar-los i fou ferit de
mort. Telègon aleshores reconegué a la víctima i es penedí del seu horrible
crim. Portà el cadàver d’ Ulisses a l’illa de Circe, Penèlope l’acompanya. Un
cop allà es casà amb Penèlope i Circe els va enviar a les illes Afortunades. Del
matrimoni de Telègon i Penèlope es diu que va néixer Ítal, heroi epònim d’
Itàlia.21
És un fragment de figures
vermelles que data del
segle V aC. El trobem a
Budapest al Museu de
Belles Arts.
Podem observar com hi
apareix també la maga
Circe.
Casífona
Germana de Telègon, filla d’ Ulisses i de la maga Circe. 22
21
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 498 22
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitología grega i romana Ed. Paidos pàg. 90
17
5. El cim Circeu a l’Antiguitat
Aquesta muntanya està situada a dotze milles de Terracina i a setanta sis
milles de la ciutat de Roma, capital d’Itàlia.
Limita a l’oest amb la platja romana i els llacs del “Fogliano”, de “Caprolace” i
de “Paolo”. Al nord amb la muntanya “Cillos”, de sorra vermella i per les aigües
del riu “Sixto”, a l’est pel golf de “Terracina” i al sud pel mar.
El seu territori és defensat per sis torres que disten les unes de les altres deu
milles.
Es diu que el cim Circeu antigament va ser una illa.23
Trobem referències del cim Circeu en diversos autors clàssics, per exemple:
Estrabó a Geografia:
“Después […], viene el monte Circeo [en Italia], que, en medio de unas
marismas, recuerda a una isla en el mar. Se dice que abunda en raíces, quizá
tratando de asociarlo al mito de Circe. Cuenta con una pequeña villa, un templo
dedicado a Circe y un altar de Atenea, y dicen que se muestra una pátera que
perteneció a Odiseo.” (Estrabó Geografia. 5, 3, 6)
I Ciceró a Sobre la naturalesa dels déus:
“Y bien, después, ¿acaso se considerará a Ino una diosa […] aunque sea hija
de Cadmo [un mortal], pero no se contará entre los dioses a Circe, Pasífae
y Eetes, descendientes de Perseida, la hija de Océano, y de Sol, su padre? Y
eso que nuestros colonos cercienses* le rinden culto religioso también a
Circe…, luego consideras a ésta como una diosa…” (Ciceró Sobre la
naturalesa dels déus. 3, 19.)
Temps abans Virgili a L’ Eneida també menciona el lloc on habita la temible
maga:
“[Los argonautas navegan por el mar Tirreno] “Pasan cerca rasando las orillas
de la tierra de Circe” (Virgili Eneida VII, 10.)
I Homer la situa on ningú abans ho havia fet, a l’extrem més oriental del món,
per on surt el sol, és a dir en sentit totalment contrari d’ on després s’ubica.
Sembla fer referència a un paratge totalment remot i inaccessible:
“y la isla de Eea, donde están las moradas y lugares de danza de la Aurora
nacida temprano y las salidas del Sol” (Homer Odissea XII, 3-4.)
23
Informació extreta de: François-René Chateaubriand, Alphonse Lamartine i J. F. André de Ménerbes.
18
Tot i això l’única resta iconogràfica que tenim al cim Circeu és el cap escultòric
identificat com a Circe. Es creu que pot pertànyer al santuari on es rendia culte
a la maga, tot i que no hi ha referències arqueològiques clares de la seva
existència. El cap però té senyals d’haver portat una diadema, amb la que Circe
sovint era representada en algunes imatges.
Estàtua de marbre del cim Circeu. Actualment la podem trobar al Museu Nacional Romà, a Roma.
19
6. La màgia a l'antiga Grècia24
El concepte de màgia
La màgia, segons Plini25, és un art fal·laç. Es considera una barreja de medicina, religió i astrologia. La màgia que es practicava a Roma, procedeix gairebé tota d'Orient, de Grècia, Egipte i Mesopotàmia.
Les pràctiques màgiques pretenen alterar l'ordre natural de les coses. Els mitjans per realitzar aquests trucs de màgia són secrets, incomprensibles, meravellosos... Entre els diversos fets màgics que succeeixen al llarg de la història trobem entre d’altres: fer baixar la lluna del cel, ressuscitar els morts, fer parlar als animals o a les pedres, fer caminar a les estàtues, metamorfosejar-se o metamorfosejar a altres.
És molt difícil establir una diferència clara entre la màgia i la religió. Habitualment la màgia era perseguida i prohibida. La màgia és essencialment il·lícita, gairebé sempre ha estat considerada criminal, sospitosa. Sempre ha anat acompanyada de molta literatura.
Ja els grecs la consideraven il·legal i delictiva. A vegades els mags eren castigats per practicar les seves arts amb la pena de mort: cremats a la foguera, llançats a les feres, crucificats o deportats. I els llibres eren tots cremats.
Entre totes les religions la que més contribueix a la formació de la màgia grecollatina és la dels perses. “Zoroastro” és pels grecs el pare de la màgia. Pitàgores i Epimènides entre d’altres van acudir a la seva doctrina. La màgia a Grècia es té per estrangera i per tant és un motiu més pel qual no és ben rebuda.
Ciceró afirma que la màgia és il·legal perquè els seus ritus són estrangers. Aquesta idea de que la màgia és aliena fa que la consciència popular atribueixi a les religions estrangeres la imatge vulgar de la màgia i per tant, parlar de religions perses o assíries era el mateix que imaginar-se una sèrie d’actes màgics. En realitat, si apliquem el concepte explicat anteriorment, tota religió és màgia, mentre no sigui reconeguda per la llei de Roma.
24
GUILLEN, Jose Urbs Roma Ed. Salamanca 1985 25
Plini el Vell fou un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
20
Les XII Taules26 prohibeixen la màgia i a partir d’aquest moment la caracteritzen de malèfica i perjudicial. Maleficus pren el sentit de fetiller a partir de Dioclecià. La paraula ueneficium abarca la màgia prohibida i la tolerada, com es veu a la llei de Sila. El terme magus, introduït a la llei per Tiberi, s’aplica al fetiller criminal. A les bruixes o fetilleres se les anomena sagae i striges, tot i que aquesta última paraula les qualifica de vampiresses.
Els ritus estrangers penetren a Roma intensament a partir de la segona guerra Púnica. La legislació va reaccionar fortament contra aquests.
Però la màgia desborda la legislació i les bruixes i els fetillers pul·lulen per la ciutat i moltes persones crèdules acudeixen als endevins. No falten emperadors que consulten als mags. Però la màgia en mans de particulars és summament perjudicial i d’aquí prové la seva constant repressió per part de les autoritats.
A l’any 32 aC, en el triumvirat d’Octavià, Antoni i Lèpid es fa fora de l’imperi als mags i astròlegs. Els emperadors Claudi, Viteli i Dioclecià seguiren prohibint la màgia.
La màgia, segons els textos en els que apareix, es presenta de dues formes: una científica, que recull tots els coneixements adquirits i dona una col·lecció de receptes referents a les diverses tècniques que toca, fent així una associació de la màgia i de la ciència, Plini l’anomena vana ridícula i il·legal. En són exemples la màgia mèdica, la màgia física i la màgia agrícola.
L’altra forma es recolza en la filosofia, donant una barreja de principis filosòfics i religiosos mal diferenciats, que tracten d’actuar sobre les facultats espirituals.
A les escoles escèptica, epicúria i cínica es tracta als mags de ximples i incultes.
Les protagonistes de la màgia a l’Antiga Grècia són totes dones. La localització geogràfica de la màgia es troba al Pròxim Orient (Egipte i Babilònia).
La màgia sempre va estar perseguida, però quan el cristianisme fou declarat religió oficial de l’Estat, les lleis sobre la màgia es van aplicar amb un rigor mai vist abans. Un exemple és la condemna a mort d’un home a qui trobaren movent les mans des d’un marbre fins al ventre set cops seguits per curar-se un mal de panxa.
Plini el Vell
26
La llei de igualtat romana va ser un text legal que contenia normes per a la bona convivència del poble romà.
21
El cèrcol màgic
Autor: John William Waterhouse (1849-1917)
Cronologia: 1886
22
Els textos de màgia en papirs grecs
Des de començaments del segle passat es coneixia l’existència d’aquests papirs grecs amb continguts màgics.
Els papirs màgics grecs (Papyri Graecae Magicae) és un terme col·lectiu per una grup de textos escrits en grec antic, però també en copte27, egipci demòtic entre d’altres.
En general es tracta d’una col·lecció molt irregular. Pel que fa a la forma externa dels papirs, existeixen dos grans grups clarament diferenciats: el grup més rellevant el formen els tretze primers, per ser més extensos, complets i gaudir d’un contingut més important.
Dins de la Col·lecció s’ha de distingir el que és pròpiament màgic del que no ho és, ja que hi ha alguns papirs que no disposen d’un contingut màgic sinó que per l’estil de la narració es pot observar que són fragments de novel·les, tot i que parli un mag. Els oracles tampoc són considerats màgia, i trobem un grup de pràctiques que consisteixen en un seguit de preguntes que un fidel dirigeix a certs déus sobre temes molt concrets i sovint banals.
Dins del camp estricte de la màgia hi trobem la “teoria” màgica. En alguns papirs s’hi escriuen els dies adequats i inadequats per a la pràctica de màgia (“Òrbita de la lluna” i “Cercle zodiacal”), o també indiquen la classe de pràctica més recomanable segons el signe del zodíac en què es trobi la lluna. Aquesta teoria astrològica és herència de la tradició egípcia i apareix amb característiques similars al papir Jeroglífic Sallier IV de 1300 aC.28
Jeroglífic Sallier IV de 1300 aC Localització: British Museum.
27
La llengua copta és la darrera etapa de la llengua egípcia parlada a Egipte des del segle III aC. 28
És un dels majors papirs que s’han trobat. Conserva restes d’una escriptura anterior. Hi trobem el Calendari de dies afortunats i desafortunats per vuit mesos. Per cada dia es senyala, al principi de l’entrada si és bo o dolent. Els dies dolents s’indiquen amb tinta vermella.
23
Un altre fragment notable de la teoria màgica el trobem al papir XII 20 en el que hi apareix una espècie de glossari per ús exclusiu del mag on s’ofereixen els equivalents als mots simbòlics que s’utilitzen a la màgia per designar als diferents elements- especialment plantes i animals; es tracta d’elements ficticis (per exemple, sang d’ Hefest equival a l’ anet) o bé expressions comuns a les que se li dona un valor simbòlic ( per exemple el semen de toro equival a un ou d’ escarabat). Tota aquesta simbologia pretén confondre al profà que casualment trobés una recepta amb aquests noms.
El que s’entén per pràctica màgica és una unitat de paraules i accions que es componen de diverses parts i cerquen un fi màgic. Des del punt de vista de la presentació lingüística formal, la majoria tenen forma de recepta, per tant són una mena d’instruccions del mestre al deixeble. Es tracta d’una transmissió anònima i no es diu qui és l’instructor ni l’instruït. Tot i que en algunes ocasions, l’instructor es dirigeix expressament al seu fill o filla amb l’ordre de conservar el secret o fer il·localitzable el llibre. Aquesta transmissió de pare a fill era una pràctica habitual a les comunitats màgiques de l’època hel·lenística. A vegades la recepta pren forma epistolar i aleshores un mag famós dirigeix les instruccions a un altre.
El que pretén el mag és arribar a conèixer i realitzar allò que per mitjans naturals no pot fer un ésser humà, ja que ho impedeixen les lleis de la Natura. Per tant el seu primer objectiu és superar aquestes lleis.
Només hi havia tres procediments possibles:
El primer, “convertint-se" ell mateix en un ésser sobrenatural. En segon lloc es pot pretendre aconseguir que un déu superior actuï en
favor del mag ja sigui directa o indirectament a través d’un ésser intermedi, un dimoni un àngel o un arcàngel.
I l’última forma i més comú consisteix a obligar a un ésser intermedi que actuï en favor del mag.
Amb aquests tres mètodes el mag pot trencar les lleis de la Natura.
24
Els mètodes màgics 29
La màgia pot ser realitzada mitjançant un mètode directe (com a efecte del ritus realitzat) o bé amb el mètode indirecte ( si hi ha agents sobrenaturals que serveixen d’intermediaris).
La forma més comú i simple de l’acció màgica és per contacte d’un objecte dotat de propietats màgiques especials o generals. La virtut d’un talismà o amulet es comunica a qui el porta. Els productes de la química màgica, filtres amorosos, ungüents medicinals, aigües sagrades dels alquimistes, etc., funcionen com amulets.
Els mags indaguen sobre els éssers vius per trobar substàncies de característiques màgiques i poder combinar-les per obtenir les pocions desitjades. Especialment busquen animals nocturns, estranys i monstruosos: la llebre, el mussol, el llangardaix, l’ ibis30, el torlit31, entre d’altres. Les plantes també són especials i curioses: el llorer, la malva i el jusquiam32.
Les herbes les buscaven sobretot les nits de lluna nova. Els alquimistes es fixen sobretot en les substàncies minerals, especialment en la sal, i una pedra anomenada aglaphotis o marmoritis, que utilitzen contra l’epilèpsia.
Els poders especials de les substàncies màgiques no procedeixen sempre de la seva naturalesa o composició fisicoquímica, sinó del seu origen mític.
29
GUILLÉN, JOSÉ Urbs Roma(Vida y costumbres de los romanos) 30
L’ ibis és un au de potes llargues, bastant sociable que habita arreu del món. 31
És un au camallarga amb el bec dur. 32
Planta herbàcia d’una olor desagradable.
25
La màgia i religió
El concepte de màgia en els seus orígens ha estat lligat a la religió.
Comparteixen mitjans i destinataris en les celebracions.
Entenem com a religió les creences sobre les divinitats i obligacions culturals i
morals que en deriven. A l’Antiga Grècia però no hi ha un terme equivalent al
modern. El mot més proper és la threskeia i fa referència al culte i no a la
dogmàtica. Podem diferenciar diversos tipus de màgia:
Mageia: fa referència a la invocació de dèmons benèfics (esperits)
Goeteia: aquest tipus de màgia fa referència a la invocació de dèmons
malèfics junt als sepulcres.
Farmakeia: consisteix en la invocació preparant o administrant un filtre
mortal, basat en el coneixement de les plantes.
Epatoskopia: aquesta variant de la màgia consisteix en la predicció
d’esdeveniments futurs.
La “mageia” és una màgia innòcua i beneficiosa també anomenada màgia
blanca. I la “goeteia” és la màgia criminal, també anomenada màgia negra.
Dins del mateix grup hi podem trobar la “farmakeia”, l’astrologia, l’alquímia i
l’endevinació.
La “farmakeia” com s’ha mencionat anteriorment consisteix en la pràctica de
conjurs màgics utilitzant els poders de les plantes.
L’ “astrologia” és un sistema de creences que té un objectiu, i aquest és
pronosticar el futur sobre fets específics o bé sobre un individu en concret
utilitzant com a mètode els càlculs relatius a la posició dels planetes.
L’ “alquímia” és una ciència esotèrica que està vinculada a la transmutació de
la matèria. Les pràctiques i recerques al voltant de l’alquímia foren crucials en
el desenvolupament de la química. Els alquimistes es dedicaven a buscar la
pedra filosofal ja que creien que aquesta podria convertir qualsevol tipus de
metall en or.
I finalment l’ “endevinació” és la capacitat que tenen algunes persones per
predir i veure el futur.
La religió i la màgia comparteixen creences en déus o esperits però hi podem
establir certes diferències.
La religió creu bàsicament en éssers personals, conscients i totpoderosos i en
canvi la màgia creu en forces externes i impersonals.
26
A l’hora de practicar un ritus la religió pot fer-ho de cara a la societat i de forma
oberta ja que sempre ha estat acceptada però pel contrari la màgia se centra
en l’individu ja que les seves pràctiques no han estat mai del tot acceptades.
Podríem dir que la religió mira cap a la societat i la màgia cap a l’individu.
La religió afavoreix els vincles d’unió dels ciutadans amb la “polis” , els déus i la
natura. D’altra banda la màgia es centra en l’ interès individual o de petits grups
i celebren cerimònies privades i en alguns casos fins i tot secretes.
El que es pretén amb la religió és atraure el favor dels déus i evitar els càstigs
mitjançant la pregària i els sacrificis i els interessos de la màgia són doblegar la
voluntat de les potències superiors mitjançant la coacció de les seves fórmules i
actes.
En aquesta imatge es representa la màgia. Dues dones preparen un conjur,
possiblement utilitzant la “farmakeia”.
27
Com a representació de la religió aquesta imatge del Partenó és escaient ja
que al voltant es realitzaven els sacrificis religiosos dirigits als déus.
28
La màgia a l’èpica arcaica. L’Odissea homèrica.
A les primeres manifestacions èpiques de la literatura grega hi podem trobar
diversos objectes que posseeixen característiques especials i que pertanyen
als déus. Aquests els utilitzen a les seves intervencions divines al món dels
mortals. Alguns exemples d’aquests objectes són: l’ègida i les sandàlies
alades, el cenyidor d’ Afrodita que genera el desig eròtic, la vara d’or de la
maga Circe i els fils invisibles que utilitza Hefest per encadenar a Ares i
Afrodita, entre d’altres.
Però tot i així hi ha objectes que estan més vinculats a la màgia com poden ser
les plantes, els beuratges i els ungüents. El més conegut es la planta moly que
Hermes entrega a Odisseu com antídot de la poció que li oferirà Circe per
metamorfosejar-lo en animal.
“Tal diciendo, el divino Argifonte entregóme una hierba que del suelo arrancó y , a la vez me enseñó a distinguirla; su raíz era negra, su flor del color de la leche; moly suelen llamarla los dioses; su arranque es penoso para un hombre mortal; para un dios todo, en cambio, es sencillo.”33
(Homer, L’Odissea X 302-305)
També es fa referència a la màgia quan la maga Circe prepara les seves pocions i beuratges per transformar a tots els companys d’ Odisseu en animals.
“Ya en la casa los hizo sentar por sillones y sillas y ofreciéndoles queso y harina y miel verde y un vino generoso de Pramno, les dio con aquellos manjares un perverso licor que olvidar les hiciera la patria. Una vez se lo dio bebieron de un sorbo y, al punto, les pegó con su vara y llevólos alla a las zahúrdas: ya tenían la cabeza y la voz y los pelos de cerdos y aun la entera figura, guardando su mente de hombres.”34
(Homer, L’Odissea X 233-241)
És a L’Odissea on també hi ha referències a rituals màgics o a accions de naturalesa màgica que pertanyen a les tres esferes d’actuació màgica: la terapèutica, la màntica i la de submissió.
La màgia terapèutica es va utilitzar fins al naixement de la medicina, aquí la màgia podia conviure amb la religió.
La religió i la medicina són una institució social i en societats primitives les funcions del metge i del sacerdot eren molt semblants, per no dir que estaven totalment unides.
33
Aquest fragment ha estat extret de: La Odisea Homero Bibliotega gredos, traducció de J.M: PABÓN 34
Aquest fragment ha estat extret de: La Odisea Homero Bibliotega gredos, traducció de J.M: PABÓN
29
Un exemple de la màgia terapèutica són els conjurs dels fills d’ Autòlic35 sobre la ferida d’ Odisseu provocada per un porc senglar.
Respecte a la màgia màntica, l’exemple més clar i evident és la necromancia o evocació d’un mort. En aquest cant (XI) Odisseu i els seus companys baixen a l’ Hades o regne dels morts, obeint els consells de la maga Circe, per poder trobar el camí que els conduirà de nou a Ítaca.
En aquesta imatge podem observar la metamorfosi d’un dels companys d’ Odisseu en porc.
35
Autòlic era un heroi fill d’Hermes i de Quíone. Fou el mestre de lluita d’Heracles i participà en l’expedició dels argonautes. DEstacà també com a lladre, i tenia una habilitat especial per transformar el botí fent-lo irreconeixible. (Parramon i Blasco, Jordi Diccionari de mitología grega i Romana)
30
La màgia a la tragèdia clàssica
Podem observar elements màgics en tres de les obres d’ Èsquil. La celebració més important de “màgia negra” o nigromància es troba a Els Perses, 634-680 d’ Èsquil.
“(El coro evoca al muerto con gritos y gestos violentos: gime, da palmadas, se golpea el pecho.)
CORO. ¿Me oye, el bienaventurado, el rey semejante a los dioses, cuando lanzo en
clara lengua bárbara estos gritos diversos, lúgubres, dolientes? Gritaré bien alto mis
desgracias de total congoja. ¿Desde debajo me oye?
Oh, tú, Tierra, y vosotros, príncipes de los muertos, dejad salir de vuestras moradas
este numen ilustre, el susígena dios de los persas: enviad hacia arriba aquél, semejante
al cual, todavía no ha cubierto a nadie la tierra persa.
Querido es este héroe y querido tu túmulo; porque en él descansa una prenda querida.
Edoneo, tú que conduces hacia la luz, deja libre al príncipe único, a Darío, ¡eh, eh!
Porque jamás perdió a sus hombres en mortíferos contratiempos. Inspirado de los
dioses lo llamaban los persas, inspirado de los dioses era, porque dirigía bien el timón de su pueblo, ¡eh, eh!
Antiguo monarca, oh monarca, ven, ven, aparece sobre la cima de este túmulo; eleva
hasta allí la azafranada sandalia de tu pie, haz brillar el botón de la tiara real; acude,
padre benéfico, Darío. ¡Ah, ah!
Ven a oír nuevos e inauditos desgracias. Señor de mi señor, aparece. Sobre nosotros
vuela una lúgubre niebla, porque toda nuestra juventud ha perecido. Acude, padre
benéfico, Darío. ¡Ah, ah!
31
¡Ay, ay! ¡Ay, ay! ¡Oh muerte lamentada por miles de deudos! ¿Por qué mi señor, mi
soberano, sobrevino tan desmedido
contratiempo, tal sufrimiento sobre sufrimiento, a toda esta tu tierra? Del todo han
desaparecido las trirremes, nuestras naves que ya no son naves, que ya no son naves.”
(ÈSQUIL Los Persas, Tragedias)
En aquest fragment d’ Ès quil podem veure com evoquen els sacerdots l’esperit del mort. En aquest cas un antic monarca.
Èsquil és el primer i més antic dels tres grans tràgics grecs: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Èsquil nasqué a Atenes l’any 525. Va escriure i posar en escena, en el teatre situat en el recinte consagrat al déu Dionís , al peu de l’ acròpolis , unes vuitanta tragèdies, de les quals a part d’alguns fragments, només s’han conservat set: Els perses, els set contra Tebes, Les Suplicants, L’Orestea (Agamemnó, Les Coèfores, Les Eumènides) i Prometeu.
Èsquil (Eleusis, 525-456 a.C.)
32
La màgia a l’èpica hel·lenística. Les Argonàutiques
A l’època clàssica la màgia apareix d’una forma moderada a la tragèdia i s’assimila a la religió. A l’època hel·lenística passa a ser el motiu únic i principal de les obres literàries.
La millor literatura de l’època procedia d’Egipte que des d’aleshores s’havia convertit en la terra de la màgia. Apol·loni de Rodes, nascut a Naucratis, coneixia de primera mà la màgia reial i així ho demostra a Les Argonàutiques.
33
La màgia a la literatura llatina segons Appuleu
Luci Appuleu fou l’escriptor romà més important del segle II. Nasqué a
Madaura, ciutat romana de Numidia. Una de les seves obres notables és L’ase
d’or.
Aquesta obra és l’única novel·la llatina que s’ha pogut trobar. Va ser escrita al
segle II dC i era una adaptació d’un original grec, que possiblement es va
perdre. El seu text inicia el gènere de la novel·la picaresca per episodis
posteriorment cultivada per Quevedo, Bocaccio i Voltaire entre d’altres. És una
obra imaginativa, irreverent i entretinguda. L’ ase d’or és l’única obra de la
literatura grecoromana antiga en examinar de primera mà la terrible condició de
les classes baixes. Tot i això la novel·la no deixa de ser imaginativa, enginyosa
i sovint sexualment explícita.
En un fragment d’aquesta novel·la podem observar com Pàmfila, la senyora de
Fotis pateix una metamorfosi.
“Pánfila empieza por desnudarse por completo; luego abre una arqueta y de allí
saca unas cuantas cajas; destapa una y con la pomada que contiene se frota
mucho rato con ambas manos, se unta todo el cuerpo [...] Y, tras un
imperceptible movimiento ondulatorio, apunta una suave pelusa que se
desarrolla al instante y se convierte en recias plumas; la nariz se le encorva y
endurece; las uñas se convierten en poderosas garras. Pánfila es ya buho.[...]
Para comprobar su nuevo estado , se pone a revolotear progresivamente;
luego, lanzándose al exterior, gana altura y desaparece en pleno vuelo.”
Luci, el protagonista, queda molt sorprès per aquesta metamorfosi que té el
plaer d’haver vist a través d’una escletxa. I demana a Fotis que el
metamorfosegi a ell. Finalment accedeix i ell segueix el mateix procediment que
Pàmfila:
“Yo recojo esa cajita con ambas manos y la cubro de besos; en primer lugar la
conjuro para que me otorgue el favor de un vuelo feliz; al instante me despojo
de toda mi indumentaria y meto ansiosamente las manos dentro; saco un poco
más de ungüento y me froto a fondo todos los miembros de mi cuerpo. [...] Mi
suave cutis adquiere rigidez del cuero; en mis extremidades no se pueden
contar ya los dedos,[...] y en la última vértebra me sale una larga cola. Mi rostro
pierde toda proporción: me crece la boca, se me ensanchan las narices, me
cuelgan los labios; de la misma manera se cubren de pelo y se desarrollan
exageradamente las orejas.”
Podem observar tot el procés de transformació que pateix Luci en un ase. A
causa d’un ungüent que s’ha untat per tot el cos ha estat metamorfosejat en
ase, però en principi voldria haver estat transformat en au.
34
En aquesta imatge podem observar la portada de l’edició en llatí de John Price
de l’obra d’ Appuleu Les metamorfosis o L’ase d’or. (1650)
35
7. Circe a través de les fonts escrites36
La font més antiga que coneixem és l’Odissea d’Homer, escrita
aproximadament sobre el segle VIII aC. Probablement a partir d’aquesta
sorgeixen totes les demés. Hesíode, autor grec d’ entre el VIII i el VII aC,
només recull a la seva Teogonia certes dades sobre la maga, respecte la seva
ascendència i descendència i la localització de la seva illa. Del III aC tenim les
Argonàutiques d’Apol·lini de Rodes. Aquest nou relat èpic narra l’aventura dels
argonautes en busca del velló d’or, i en la seva aventura també es trobaran
amb Circe. Partint d’aquests relats de base, segles després diversos autors
romans desenvoluparien aquestes histories, les modificarien i ornamentarien,
en crearien d’altres noves relacionades entre si. D’aquesta forma tenim fonts
que mencionen a Circe en major o menor mesura, que abasta des del segle
VIII aC al II dC aproximadament.
36
Extret d’una monografía realitzada a l’universitat la Laguna de Tenerife per Adrián Hernández Hernández y Marta Melero Bandrés
36
8. Mites i llegendes gregues en les que apareix
Circe
Circe i Pico
Pomona era una nimfa romana protectora dels fruits, tenia un bosc sagrat que
era cuidat per un flamen37, es trobava en el camí de Roma a Ostia, en el
Pomeral. Diuen que Pomona es va enamorar del rei Pico i es casà amb ell, i
que, pel seu amor, aquest havia menyspreat a Circe, la qual es va venjar
transformant-lo en l’au “pico”.
Ovidi presenta a la nimfa Pomona com l’esposa de Vertumne, divinitat afí que
estava relacionada amb el cicle de les estacions i la fecunditat de la terra.
Circe es va enamorar de Pico quan el va sorprendre caçant. Per allunyar-lo
dels demés caçadors el transformà en porc senglar amb la intenció de restituir-
lo més tard a la seva forma normal. Aleshores la maga li va confessar el seu
amor, però Pico, que estava dolçament enamorat de la seva esposa (que
alguns identifiquen amb Canens), la va repudiar.
Circe, plena de còlera, el va transformar de porc senglar a ocell “pico”. A Roma
“pico” era considerat un ocell profeta consagrat a Mart.
Canens, trobant a faltar al seu estimat marit, va recórrer les valls i muntanyes
buscant-lo durant sis dies amb les seves respectives nits, fins que esgotada i
sense esma , es deixà caure a les ribes del Tíber. En aquell moment Canens,
personificació del cant, deixa escoltar la seva melodiosa veu i desaparegué
dissolent-se amb l’aire. Del matrimoni de Canens amb Pico neix Faune.38
37 El flamen era un sacerdot romà que formava part del col·legi dels flamins. Eren els sacerdots més prestigiosos de l’Antiga Roma. 38 Per a aquesta informació vegeu el llibre d’ Argerich Cabús, Joan Grecia y Roma. Leyendas y mitos comentados. CCG EDICIONES (2002) pàg. 44-45
37
En aquest fragment apareixen diversos personatges importants relacionats
amb la maga Circe que tot seguit s’explicaran.
Pomona o Canens és la nimfa romana que vetllava els fruits. Tenia un bosc
sagrat, el Pomonal, en el camí de Roma a Ostia. Un flamen cuidava d’aquest.
Els poetes li atribueixen aventures amoroses; per exemple, la presenten com
esposa del rei llegendari Pico. Pel seu amor Pico menysprea a la maga Circe, i
per això és transformat en pico.
Ovidi la presenta com l’esposa de Vertumne, qui, com ella és una divinitat
relacionada amb el cicle de les estacions i la fecunditat de la terra.
Fouché, Nicolas (1653-
1733)39
Pomona
39 Aquest quadre es troba al museu Magyar Szépmüvészeti Múzeum a Budapest.
38
Vertumne i Pomona, de Francesco Melzi (segle XVI). Gemäldegalerie (Berlín)
39
Pico és un rei molt antic del Laci. Regnava sobre els Aborígenes, els primers
pobladors del país, i passava per ser el pare de Faune i avi del rei Llatí. El rei
Pico sembla haver estat un excel·lent endeví i guardava a casa seva un pico,
l’ocell profeta per excel·lència.
Els mitògrafs sostenien també l’opció de que l’ocell era el rei Pico
metamorfosejat per Circe, per haver repudiat el seu amor ja que ell estava
profundament enamorat de Pomona o Canens, una ninfa filla de Jano.
Sartorio, Giulio Aristide (1860-1932)
Pico, rei del Laci, i Circe40
40
Aquest quadre es trova en una col·lecció privada a Roma, Itàlia.
40
Faune sembla haver estat un antiquíssim déu romà. El seu culte està localitzat
en el mateix mont Palatí o en els seus voltants.
Pel seu nom apareix com un déu protector, de ramats i pastors. Sota la
influència grega va ser identificat amb el déu Pan. A vegades és considerat fill
de Circe i Júpiter, pare de tots els déus.
La personalitat divina de Faune subsistia de manera bastant curiosa,
multiplicant-se. Els faunes (fauni) són en l’època clàssica, genis selvàtics i
campestres, companys dels pastors i els equivalents als sàtirs hel·lènics.
La seva naturalesa és doble, meitat home meitat cabra, tenen banyes i amb
freqüència peülles de cabra.
Diverses versions consideren a Faune pare
de varis personatges: així, de la seva unió
amb la nimfa Marica, identificada amb
Circe, considerada filla del Sol, neix Llatí,
rei del Laci. Lentament el culte a Faune va
anar minvant i va ser substituït pel culte a
Pan, déu grec que els romans assimilaven
al seu.41
Faune
41
Per a aquesta informació vegeu el llibre d’ Argerich Cabús, Joan Grecia y Roma. Leyendas y mitos comentados. CCG EDICIONES (2002) pàg. 46
41
Angitia era la divinitat romana de les serps. Va ser identificada amb Circe,
Medea i la nimfa Marica, i honorada pels habitants de Minturns en el Liris.
Era honorada com deessa de les serps ja que havia ensenyat a encantar-les
amb paraules màgiques i emprant contraverins. Angitia va ser adorada pels
Morsos a la riba del llac Fucin.42
42
Ob. Cit.: pàg. 87
42
Ulisses i Circe
Ulisses arriba a l’illa d’Eea, a Tirrènia, on residia l’encantadora Circe en un
magnífic palau. Era una maga molt famosa, gelosa, cruel i hipòcrita.
Era filla d’Heli (el Sol) i la nimfa Perseis, una de les filles d’Oceà i germana d’
Eetes.
Vivia a l’illa d’Eea a la costa italiana, rep el sobrenom d’ Aeaea, i d’ençà
s’anomena a les arts màgiques Aeaea Artes o Aeaea Carmina. Amb el temps
l’illa d’Eea es va unir al continent, formant el promontori de Circeu.
Circe fou obligada a fugir d’Itàlia pels sàrmates i es va establir a aquesta illa,
situada al mar d’ Etruria. El rei dels sàrmates va cometre la bogeria de festejar-
la i casar-se amb ella. Circe, que volia regnar sola, es va lliurar d’ ell
enverinant-lo. Els sàrmates que no volien ser governats per una reina homicida,
l’expulsaren del país i ella va fugir per establir-se a Itàlia. Diuen que Circe fou
transportada a l’illa en el carro del seu pare Heli, el Sol.
La guàrdia de la seva residència estava formada per animals ferotges als que
havia amansat amb les seves pocions màgiques.
Els forasters que arribaven a l’illa eren captivats per la seva harmoniosa veu i
la seva extraordinària bellesa i per aquest motiu acceptaven el banquet de
benvinguda que Circe els oferia, durant el qual, tocats amb la seva vareta
màgica, es convertien en porcs i eren tancats en una cort de porcs. Això va ser
el que els hi va passar als companys d’ Ulisses quan van arribar a l’illa. De tots
ells el prudent Euríloc fou l’ únic que va poder escapar dels encanteris de la
maga mentre els seus companys eren transformats en porcs.
Euríloc, lliure de l’encanteri, va poder arribar a Ulisses i explicar-li tot el que
havia succeït aleshores Ulisses, armat, es va dirigir al palau de Circe disposat a
alliberar als seus companys. Pel camí es va trobar amb el déu Hermes, el
missatger dels deus, de qui va rebre una herba màgica, una arrel negra amb
fulles blanques anomenada moly o all blanc amb la que quedaria protegit dels
encanteris i manipulacions de la maga. Però l’heroi quan va veure cara a cara a
Circe no pogué amagar la seva atracció i l’encant de la seva bellesa, i de la
mateixa manera Circe al veure la seva presència, reialesa i figura esvelta, no
tingué valor per menysprear l’ocasió d’obtenir un espòs digne d’ ella.
D’aquesta forma l’heroi i la maga es van enamorar i es van unir en un amor
apassionat, Ulisses es va quedar a viure amb ella durant un any. En aquest
llarg any tingueren diversos fills: Agri, Llatí i Telègon (o Telígon, de sobrenom
43
Aeac), i una filla, Casífone, que més tard fou esposa de Telímac. Telígon va
fundar la ciutat de Tusculum.43
La íntima convivència d’ Ulisses i la maga va fer que aquesta cedís al desig de
l’heroi de retornar als seus companys la seva forma humana. Circe accedí i va
desprendre als companys de l’heroi dels seus embolcalls, convertint-los així en
homes. Finalment Circe va cedir a les súpliques d’ Ulisses i deixà que
marxessin cap a Ítaca, però com a condició havia de baixar al regne d’Hades
per consultar el futur del seu viatge a l’ànima de Tirèsies.44
Quan els companys d’ Ulisses arribaren a l’illa d’Eea després de el seu viatge
al món dels morts, Circe els rebé amb benevolència i els obsequià amb moltes
vitualles pel seu retorn a Ítaca.
Circe i el cec Tirèsies aconsellaren a Ulisses que no desembarqués a Sicília,
però els seus companys, esgotats per tots els contratemps del viatge,
l’obligaren, per boca d’ Euríloc, a desembarcar. Amb el pas del temps les
provisions que els hi havia donat Circe es van esgotar45
Imatge de la planta moly que
donà el déu Hermes a Odisseu
per contrarestar els encanteris
de la maga. Es creu que pot
ser la planta Galanthus nivalis
“la campaneta”.
43
Ob. Cit.: 356-357 44
Ob. Cit.: 357-358 45
Ob. Cit.: 363
44
Circe i Glauc
Circe estava enamorada de Glauc,
una divinitat marina que també
rebia el nom de Ponti. Glauc era
pescador a la ciutat d’ Antedon, en
Beocia, i va observar que els
peixos que pescava i deixava a la
platja sobre l’ herba que bordejava
la vora del mar, quan entraven en
contacte amb la planta, es
reanimaven i , aletejant, retornaven
vius a l’aigua i desapareixien sota
les onades. Glauc va voler provar
aquella herba màgica, però els
seus efectes el van embogir i van
despertar en ell uns desitjos
enormes de viure en les
profunditats de les aigües marines.
Tant fort era el desig que, sense poder resistir més a la temptació, es llançà al
mar des de les roques d ’Antedon, en el canal d ’Eubea, i va ser acollit en el
fons de les onades per les divinitats marines que habitaven les profunditats,
convertint-se en una d’elles. Però Glauc no era feliç en l’amor.
Un dia que nedava a prop de la platja veié a la jove Escila i quedà
completament enamorat. La jove sempre es mostrà hostil davant de les
mostres d’afecte del noi. Glauc aleshores consultà a la maga Circe per obtenir
un filtre màgic que estovés el cor de la seva estimada i així poder aconseguir el
seu amor.
Circe s’enamorà de Glauc i va decidir treure’s de sobre a la seva rival. Va
abocar un líquid verinós a la font on Escila es banyava, i quan la jove va
submergir els peus a l’aigua va quedar transformada en un horrible monstre i
es veié rodejada per una canilla de gossos monstruosos que s’aferraven a ella i
dels quals no es podia desprendre.
Esglaiada, es llançà al mar i es convertí en una deessa malèfica que espantava
als navegants que s’apropaven a ella. Davant de la caverna que va habitar, hi
45
havia un remolí causat per un altre monstre, Caribdis, una filla de Neptú
castigada per Zeus, en el que naufragaven les naus que fugien d’ Escila.46
Detall d’Escila en una ceràmica 450-425 aC
46
Glauc i Escila per Spranger, cap a 1580
46
Se’ns descriu com un monstre amb cos de dona i cua de peix, sis gossos
sortien de la seva cintura.
Circe i Medea
Alguns poetes consideren a Medea i Circe filles d’ Hècate, divinitat dels conjurs
i els encantaments. També estava unida a la casta mitològica de Circe
Agamede, filla d’ Angias, rei d’Helis, deessa de la lluna coneixedora de les
virtuts de totes les plantes, amb les que preparava tota classe de pocions
màgiques.
La família de Circe
Eetes era fill del Sol i de l’oceànide Perseis, germà d’ Aloeo, de la maga Circe,
de Pasífae, esposa de Minos (anomenada Eurílite) i pare de Calcíope (que era
la més gran) i de Medea i Apsirt. També es deia que estava casat amb la
nereida Neera, amb l’oceànide Ídia o amb Hècate, la seva neboda i filla de
Perses, rei de Tàuride.47
Com podem observar la maga Circe apareix en diferents llegendes de l’
Antiguitat, que han arribat fins als nostres dies. I han servit d’inspiració per a
moltes altres creacions literàries, basades també en la maga.
47
Ob. Cit.: 415
47
9. L’ empremta literària de Circe
En aquest punt del treball es tractarà la presència de la fetillera Circe a la
literatura posterior clàssica. Farem referència a Felix Lope de Vega y Carpio, i
de retruc a Góngora, a Julio Cortázar i un petit poema de Mercè Rodoreda,
juntament amb certs poemes i textos que s’han dedicat a Circe. De diversos
autors espanyols, catalans i anglesos.
Circe a l’obra de Félix Lope de Vega y Carpio
Felix Lope de Vega y Carpio va ser poeta, novel·lista i el millor dramaturg
espanyol. Miguel de Cervantes, autor del Quixot, el va nomenar Monstruo de la
naturaleza y fénix de los ingenios. Nasqué a Madrid l’any 1562 i va morir l’any
1635. Va cultivar tots els gèneres vigents al seu temps. Va escriure 1500 obres
teatrals però moltes d’elles s’han perdut. 48
Aquest poeta castellà pertany al període barroc i destaca com un dels millors
poetes i dramaturgs del Segle d’Or de la literatura castellana.
A continuació destacaré un sonet (poema format per dos quartets i dos tercets
de versos endecasíl·labs) titulat A Circe de Lope de Vega:
“Rinde tu ciencia, y con temor retira
De los Guzmanes rayos los febeos,
Hija del sol, humilla sus trofeos,
Su luz respeta, su grandeza admira.
Al plinto ilustre de tan alta pira
Consagra tu belleza y mis deseos,
Y en vez de los laureles didimeos,
Suspende al árbol de la paz la lira.
En luz que con el sol términos parte,
O quise hacerte fénix o perderte;
Pero ¿cómo podràs de mi quejarte,
Pues tienes en las manos, que has de verte,
La mas heróica luz para ilustrarte
Y el ingenio mayor para entenderte?”
48
Fragment de la vida i obra de Félix Lope de Vega y Carpio http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1952
48
L’obra de La Circe con otros poemas i prosas es publica a Madrid l’any 1624.
El poema que dona títol al llibre és una rèplica millorada del model de la rèplica
mitològica de Góngora, tant per la seva extensió com per la seva profunditat.
Un narrador omniscient presenta al lector la caiguda de la ciutat de Troia i
explica com els soldats d’ Èol obren el sac de vents que els hi proporciona
aquest déu i com enmig d’aquesta tempesta arriben a l’illa de la maga Circe.
També es narra la metamorfosi dels companys d’ Ulisses. Un cop Ulisses ha
vençut a Circe els companys recuperen la seva forma originària. Ulisses surt de
l’illa d’Eea però encara ha de baixar als inferns per consultar el seu futur amb
l’endeví Tirèsies.
Aquest recull va dedicat a Gaspar de Guzmán i Pimentel, més conegut per ser
compte d’ Olivares i duc de Sanlúcar la Mayor.
Aquesta imatge representa la portada de l’ obra de La Circe de Lope de Vega,
dedicada a D. Gazpar de Guzmán, Conde de Olivares.
49
Imatge de Félix Lope de Vega y Carpio (Monstruo de la naturaleza y Fénix de
los ingenios, segons Miguel de Cervantes)
50
Un conte de Julio Cortázar
Julio Cortázar és considerat un dels màxims exponents de la literatura
llatinoamericana del segle XX. La característica principal de les seves obres i
de la seva estratègia narrativa és la barreja d’elements fantàstics en situacions
aparentment quotidianes, i la forma com els personatges accepten aquests
elements estranys com a part de la seva realitat.
Concretament en aquest relat titulat Circe tot allò fantàstic és present en el text.
Delia Mañara, el personatge principal, invoca mitjançant el seu nom
anagramàtic a un insecte aràcnid, que després de flirtejar amb els seus
pretendents, els mata. També pot fer referència a la maga els licors i bombons
que realitzava Delia com a passatemps, igual que les pocions emmetzinades
de Circe dirigides a tot aquell que no complia la seva voluntat, especialment
homes.
La consumació del relat de Cortázar arriba amb la transformació de Mario, que
passa de ser un home gentil i pacífic a una bèstia involuntària que és capaç de
cometre un homicidi.
Els elements i signes fantàstics, inspirats en la mitologia, es barregen
caòticament amb la realitat.
En aquesta imatge apareix Julio Cortázar (1914-1984). Els moviments que el
van influenciar foren el surrealisme i el realisme màgic.
51
Un poema de Mercè Rodoreda
Ulisses en l’illa de Circe
En la barreja d’un folcat d’oprobi ara ja sou sota rasposa pell amb boques afuades en musell, grinyoladissos al voltant de l’obi. Haurà bastat, oh companyons, la quera incessant de la fam, tota cabdell pel laberint feréstec del budell, la malvestat d’una deessa artera! Que us valguin totes les viltats rebudes quan sereu verticals sobre els peus rudes, braços capçats per les forcades mans! En cims d’honor o en conca de servatge, recomenceu amb pacient coratge l’aventura difícil d’ésser humans.
Mercè Rodoreda
Món d’ Ulisses.
Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda.
Un cop més es torna a demostrar que el personatge mitològic de Circe ha estat
transcendent. En aquest cas és l’autora catalana Mercè Rodoreda la que
dedica un poema a la terrible maga i a l’ heroi Ulisses.
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista catalana
més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. Les
seves obres més rellevants són La plaça del Diamant (1962), El carrer de les
Camèlies(1966) i Mirall trencat (1974) entre d’altres.
52
Circe a la literatura anglosaxona contemporània
Circe’s power
I never turned anyone into a pig.
Some people are pigs; I make them
look like pigs.
.
I’m sick of your world
that lets the outside disguise the inside.
.
Your men weren’t bas men;
undisciplined life
did that to them. As pigs,
.
under the care of
me and my ladies, they
sweetened right up.
.
Then I reversed the spell,
showing you my goodness
as well as my power. I saw
.
we could be happy here,
as men and women are
when their needs are simple. In the same breath,
.
I foresaw your departure,
your men with my help braving
the crying and pounding sea. You think
.
a few tears upset me? My friend,
every sorceress is
a pragmatist at heart; nobody
.
sees essence who can’t
face limitation. If I wanted only to hold you
.
I could hold you prisoner.
53
En aquest poema la maga Circe es dirigeix a Ulisses explicant la seva estança
des de la seva visió. Es mostra dominant i segura enfront l’heroi.
L’autora és Louise Glück (Nova York, 1843). El poema pertany al llibre
Meadowlands.
En aquesta imatge apareix l’autora d’aquest poema, Louise Glück.
54
Circe a l’ òpera
Aquesta obra va ser estrenada en forma d’òpera amb música de Jordi
Rossinyol. L’autor és Albert Mestres (Barcelona, 1960) i l’ obra es titula La bufa.
Tot seguit presentaré un fragment d’aquesta obra on hi apareix la maga.
Parlant amb Ulisses. L’heroi demana a la maga que el deixi retornar a la seva
terra, Ítaca. Circe es resigna, però finalment, plena d’ira concedeix el retorn a
l’astut heroi.
55
ULISSES…….Vull tornar al terrer pairal vull veure l’espaiós casal trepitjar l’espaiós casal menjar carn a desdir i beure el vi dolç a l’espaiós casal jeure i dormir a l’espaiós casal Circe Circe per l’amor de Zeus per l’amor de Zeus . VEU DE LA CONSCIÈNCIA…..Raça de Zeus laertíada en ginys tan fèrtil Ulisses ets un fantotxe . CIRCE….Si? Qui em crida? Ets tu Ulisses de gran ardit? . ULISSES……..Oh Circe divina entre dees encara que ja fa un any que comparteixo el teu llit bellíssim un any fa mesclant-nos en la colga i l’amor sovint quan un instant descanso al teu pit un instant de repòs al teu pit sovint em sorprèn em sorprens desconeguda i inexpugnable tan estrangera dona de les feres dona de les feres tan estrangera la teva distància .
56
CIRCE….Ets un hipòcrita raça de Zeus en ginys tan fèrtil Ulisses ets un hipòcrita Realment astut ha de ser i un pispa dels fins entre tots qui et guanyi en ardits ni que sigui un déu que es presenti però a mi no m’enganyes nodrissó de Zeus a ningú no enganyes a ningú nodrissó de Zeus perquè és només per a tu i davant teu nodrissó de Zeus per a tu i davant teu que interpretes aquesta broma aquesta bufa i no et pensis perquè tu Ulisses de gran ardit vulguis fer que les coses són així resullta que les coses són així ni et pensis maco que perquè tu Ulisses de gran ardit pretens fer creure que les coses són així resulta que les coses són així i els altres tan contents i tu tan tranquil . ULISSES……..Oh nissaga del Sol Circe divina entre dees no és just . CIRCE….Desgraciat . ULISSES……..No és just . CIRCE….Desgraciat ja fa un any que els teus incauts companys de colla un any fa com a bacons es rebolquen per terra a les porqueres i s’atipen a desdir de fages i glans i el fruit del corner . ULISSES…….Circe sisplau
57
. CIRCE….Desgraciat ja fa un any que comparteixes el meu llit bellíssim un any fa mesclant-nos en la colga i l’amor i al meu plat menges la carn a desdir i al meu vas beus el vi dolç la carn a desdir i el vi dolç un any . ULISSES……..Oh dona de les feres nissaga del Sol Circe divina entre dees nosaltres som fills del mar i n’hem renegat . CIRCE….Desgraciat ja fa un any i ni així m’has vist ni mai m’has mirat i has vist els meus ulls ni així un any fa perquè no veus més enllà del teu melic . ULISSES…….Per l’amor de Zeus nissaga del Sol Circe divina entre dees escolta’m . CIRCE….Desgraciat . ULISSES……..Nissaga del Sol Circe divina escolta’m escolta el teu cor i deixa’m anar . CIRCE….Desgraciat ja està . ULISSES…….Escolta el teu cor . CIRCE….Ja està esclau de tu mateix que només et calia demanar i desitjar desgraciat
58
. ULISSES…….Oh Circe . CIRCE….No has de témer res més Només et calia demanar i desitjar No has de témer ja res més . ULISSES……..Oh Circe Oh Circe benigna Oh ben formada Circe Oh Circe de sacre estatge gràcies gràcies . CIRCE….Ai nodrissó de Zeus Ulisses maco mai n’aprendràs . ULISSES……..Gràcies gràcies Circe benigna Circe de sacre estatge . CIRCE….Mai n’aprendràs Au desgraciat torna al teu racó de món torna al teu casal pairal nodrissó de Zeus a la terra paterna al teu aguilar maco amb la doneta igual valga’m Zeus val la muller concertada la molt discreta Penèlope torma i oblida’m vinca Ulisses maco ets lliure com sempre series només que volguessis
Albert Mestres, La bufa.
59
L’argument de Circe per Silvia Ugidos
En aquest text la maga Circe es dirigeix a Ulisses per intentar-lo convèncer de
que es quedi amb ella. Critica a la seva esposa que l’espera a Ítaca i fa
referència al teler que teixeix durant el dia i desfà per les nits per evitar casar-
se de nou. Pretén que es quedi junt amb ella envoltat de plaers i sense cap
mena de preocupació. Però no ho aconseguirà perquè l’amor d’ Ulisses per
Penèlope és més fort que qualsevol argument.
“Si regresas, Ulises, encontrarás allí en Ítaca una mujer cobarde: Penélope ojerosa que afanosa y sin saberlo le teje y le desteje una mortaja al amor. Ella pretende aferrarse y aferraros a lo eterno. Si regresas hacia un destino más infame aún que éste que yo te ofrezco avanzas si vuelves a su encuentro. Más enemigo del amor y de la vida que mis venenos es vuestro matrimonio, vil encierro. Quédate, Ulises: sé un cerdo.”
Silvia Ugidos (Oviedo, Astúries, 1972)
60
10. Medea
Medea fou sacerdotessa de la maga Hècate i una de les fetilleres més grans
del món antic. Aprengué les seves arts i encanteris d’aquesta temible maga,
juntament amb la seva tieta Circe.
Era filla del rei Eetes de Còlquida i néta d’Heli, déu del Sol.
La possessió més valuosa del rei Eetes era un velló d’or. Quan Jasó i la
tripulació de l’ Argo arribà a Còlquida cercant el velló, Eetes no estava disposat
a cedir-lo. Aleshores digué que si Jasó aconseguia domar a un brau molt temut
per tota la població l’obsequiaria amb aquest velló d’or. Aparentment era
impossible. Però Medea es va enamorar de Jasó i accedí a utilitzar la seva
màgia per ajudar-lo, a canvi de que Jasó es casés amb ella.
Després d’obtenir el velló d’or Jasó fugí amb la seva nau amb Medea i el germà
petit d’aquesta Apsirt. El rei Eetes els perseguí. Per retardar la recerca Medea
matà el seu germà petit i tallà el seu cos en trossos, i llançant-los al mar.
Aleshores el pare horroritzat hagué de recollir tots els fragments esquarterats
del seu fill per poder donar-li una sepultura digna.
Al arribar a Yolco, fora de perill, Medea va continuar amb la seva fetilleria.
Va restaurar la joventut del pare ancià de Jasó, Esó, tallant la seva gola i
omplint el seu cos amb una poció màgica. 49
Un dia s’adona que Jasó ja no l’estima i que s’ha casat amb la filla del rei de
Corint. Aleshores utilitzarà les seves arts per eliminar al seu rival, incendiarà el
palau on es troba i a més matarà als fills descendents de Jasó.
Medea fuig d’allà i arriba a Atenes. Allà serà rebuda pel rei Egeu, amb qui es
casarà temps després. Egeu té un fill que encara no coneix, ja que ha crescut
lluny d’Atenes. 50
Quan Teseu arribà a Atenes per fer-se reconèixer pel seu pare intentà matar-lo.
Aleshores fou desterrada d’Atenes i tornà a Àsia, acompanyada del seu fill
Medo, que havia tingut amb Egeu i és l’epònim del poble dels medos.
Després retornà a la Còlquide, on Perses havia destronat a Eetes i va fer matar
a Perses per restituir el regne del seu pare.
49
Informació extreta de Encyclopedia Mythica http://www.pantheon.org/articles/m/medea.html 50
Fragment extret del llibre de llatí de primer de batxillerat de Maristes Champagnat.
61
Existia una tradició segons la qual Medea no hauria mort sinó que hauria estat
transportada als Camps Elisis, on s’hauria unit a Aquil·les ( el mateix que
Ifigènia, Helena i Polixena).51
Medea
Cronologia: 1868
Autor: Henri Klagmann (1842-1871)
Localització: Musée des Beaux-Arts, Nancy (França)
51
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 336-338
62
Medea a punt de matar els seus fills Eugène Delacroix (1798-1862)
Cronologia: 1862 Tècnica: Oli sobre tela Dimensions: 76 cm x 165 cm
Localització: Museu de Belles Arts, Lille (Alemanya)
63
11. Circe a L’Odissea d’Homer
Després de la decepció tant gran que es van emportar Ulisses i els seus
mariners durant l’experiència viscuda a l’illa d’Eòlia52 i a la terra dels lestrígons
van arribar a l’illa d’Eea on habitava la maga Circe , filla del Sol. Van ancorar al
port i van decidir desembarcar per conèixer aquest nou territori. Ulisses va
dividir als seus homes en dos grups un seria guiat per ell i l’altre per Euríloc.
El grup d’ Euríloc va anar a investigar i va trobar el palau on vivia la maga
Circe. Era tot de marbre, rodejat de jardins per on passejaven llops i lleons
domesticats, eren dòcils perquè en altres temps havien estat homes però la
maga els va transformar en feres. Totes aquestes bèsties van sortir a rebre als
nous visitants remenant les cues i fent festes.
La maga els va acollir molt amablement i els va convidar a un deliciós banquet,
tots van acceptar la invitació menys Euríloc que va romandre fora del palau.
Després del dinar Circe els va tocar amb la seva vara màgica i els va
transformar en porcs, tot i haver canviat la seva forma corporal següent
mantenint la ment de forma humana. La maga tot seguit els va tancar en els
estables des d’ on cridaven i es lamentaven profundament.
Aleshores Ulisses al rebre les notícies del espantat Euríloc va agafar les seves
armes i es dirigí cap al palau de la maga per rescatar als seus companys. Just
en aquell moment se li aparegué el deu Hermes, els dels peus alats i li donà
una herba que destrueix qualsevol encantament. El déu li aconsellà que quan
la maga el toqués amb la seva vareta l’amenacés amb l’espasa i la obligues a
retornar a la forma humana a tots els seus companys.
Així va succeir. Durant un any Ulisses i els seus companys van ser els seus
hostes envoltats de totes les comoditats possibles.
Circe digué a Ulisses que per tornar a l’illa d’ Ítaca primer havia de baixar als
inferns i parlar amb l’endeví Tirèsies perquè li indiqués el camí que havia de
seguir.
52
A l ’illa d’ Eòlia hi és la mansió d’ Èol, senyor dels vents. És una illa flotant, rocosa, rodejada d’una muralla de bronze.
64
L’episodi de Circe i Odisseu també va ser recollit per altres autors posteriors.
També tenim referències d’aquesta trobada a la Biblioteca Mitològica, guia
única de la mitologia grega que va des dels orígens de l’univers fins a la Guerra
de Troia, Les Metamorfosis (Ovidi Metamorfosis. XIV, 243-319) o les Faules
d’Higí. Excepte el relat d’ Ovidi, molt elaborat, la resta només són resums de la
història explicada per Homer.
A més alguns autors van continuar la història d’ Odisseu i Circe, relatant la mort
de l’heroi. Tant en la Teogonia (Hesíode Teogonia 1011-1016), com en
la Biblioteca Mitològica i a les Faules es menciona un fill d’ Odisseu i Circe:
Telègon, Aquest quan té edat suficient, decideix anar a buscar al seu pare.
Sembla ser que arriba a Ítaca, després d’un viatge tant llarg i amb una gana
insuportable, comença a robar. Odisseu i el seu fill Telèmac (fill de Penèlope)
van anar a enfrontar-se contra el lladre. Ningú es va reconèixer i van iniciar una
lluita. Telègon va ferir mortalment a Odisseu, i justament després s’adona que
és el seu pare, aquell que portava tant de temps buscant. Terriblement afligit,
torna a l’illa de la seva mare, portant el cos del seu pare i acompanyat de
Telèmac i Penèlope.
A l’illa Eea, donaren sepultura a Odisseu i per ordres de Minerva, segons
s’explica a les Faules (Higini Faules 127, 2), Telègon es casà amb Penèlope i
Telèmac amb Circe. D’aquests va néixer Llatí ( que dona origen a la llengua
llatina, tot i que segons Hesíode, Llatí es fill d’ Odisseu i Circe (Hes. Teog.
1013)) i de Telègon i Penèlope neix Ítal ( que dona nom a Itàlia).53
53
Extret d’una monografía de Circe de l’universitat de la Laguna a Tenerife. El treball ha estat realitzat per Alex Hernández Hernández i Marta Melero Bandrés.
65
Ulisses a l’illa de Circe
Ulisses arriba a l’illa d’Eea, a Tirrènia, on residia l’encantadora Circe en un
magnífic palau. Era una maga molt famosa, gelosa, cruel i hipòcrita.
Era filla d’ Heli (el Sol) i la nimfa Perseis, una de les filles d’Oceà i germana d’
Eetes.
Vivia a l’illa d’Eea a la costa italiana, rep el sobrenom d’ Aeaea, i d’ençà
s’anomena a les arts màgiques Aeaea Artes o Aeaea Carmina. Amb el temps
l’illa d’Eea es va unir al continent, formant el promontori de Circeu.
Circe fou obligada a fugir d’Itàlia pels sàrmates i es va establir a aquesta illa,
situada al mar d’ Etrúria. El rei dels sàrmates va cometre la bogeria de festejar-
la i casar-se amb ella. Circe, que volia regnar sola, es va lliurar d’ ell
enverinant-lo. Els sàrmates que no volien ser governats per una reina homicida,
l’expulsaren del país i ella va fugir per establir-se a Itàlia. Diuen que Circe fou
transportada a l’illa en el carro del seu pare Heli, el Sol.
La guàrdia de la seva residència estava formada per animals ferotges als que
havia amansat amb les seves pocions màgiques. Els forasters que arribaven a
l’illa eren captivats per la seva harmoniosa veu i la seva extraordinària bellesa i
per aquest motiu acceptaven el banquet de benvinguda que Circe els oferia,
durant el qual, tocats amb la seva vareta màgica, es convertien en porcs i eren
tancats en una cort de porcs.
66
12. Circe a la història dels argonautes
A les Argonàutiques d’ Apol·loni de Rodes, on s’expliquen les aventures de
Jàson i els argonautes, hi apareix Circe.
La maga apareix a la narració quan, després de l’assassinat d’ Apsirt, Zeus els
comunica que és necessari que vagin a veure a Circe, perquè els purifiqui per
haver comès aquest cruel acte. Per tant naveguen fins l’illa d’Eea, on es troben
amb la deessa. Allà veieren els animals metamorfosejats per la maga.
“unes bèsties, que no semblaven ni bèsties salvatges ni homes, per la seva figura homogènia,
eren una barreja a partir de membres d’unes i altres, caminaven agrupats”
(Apol·loni de Rodes Argonàutiques IV, 672-675)
Tots seguien a la maga Circe. Els ulls de la maga brillaven amb un esplendor
especial, que mostrava la seva relació familiar amb Eetes, del qui fugien. En un
principi la maga tenia pensat metamorfosejar-los igual que feia amb tots els
forasters que arribaven a la seva illa. Però al sentir la seva cruel història decidí
no desobeir als déus olímpics i menys a Zeus. Aleshores Circe realitza
sacrificis i conjurs necessaris per a la purificació. Posteriorment, al parlar més
estona amb els forasters s’adonà que eren Jàson i Medea i del crim que havien
comès. Davant d’això Circe, plena de còlera els expulsà de la seva illa.
Imatge de la nau dels argonautes
67
Jàson i Medea John William Waterhouse (1907)
68
13. Iconografia de Circe
La iconografia de Circe es pot considerar bastant extensa.
La podem veure representada en tres estats molt diferents: la Circe maga, la
Circe suplicant i la Circe amenaçada.
És una deessa que va destacar per la seva bellesa, se la representa amb el
cabell totalment arrissat o bé en algunes ocasions recollit amb trenes. Trobem
diverses al·lusions al seu cabell:
“Circe de bellas trenzas, terrible diosa con voz humana.” (Hom. Od. X, 136 y XI, 8)
“Así fueron a detenerse en el pórtico de la diosa de hermosas trenzas.” (Hom. Od. X, 220-223)
“Allí encontraron a Circe que purificaba su cabeza en las aguas del mar.” (Apol. Rod. Arg. IV, 662-663)
“…purificaba en el agua del mar sus rizos y vestidos” (Apol. Rod. Arg. IV, 671-672)
Apareix sovint amb diadema però a les fonts escrites no hi podem trobar cap
referència.
Els atributs que podem destacar de la maga són la seva vareta i el recipient per
a les pocions.
69
En aquest vas de ceràmica, del s. V aC trobat a Sicília, hi apareix Circe amb el
cabell solt i rínxols.
70
En aquesta imatge la maga apareix amb el cabell recollit.
(Enòcoa54 àtica de figures vermelles de Nola, Campània (s. V aC))
Pel que fa referència a la vareta màgica de Circe, a les fonts escrites es
menciona tres cops:
“Y cuando se la dio [la mixtura envenenada] y la bebieron, al punto ella, golpeándoles con su varilla, les encerró en pocilgas" (Hom. Od. X, 237-238)
“Cuando Circe te toque [dice Hermes a Odiseo] con su varilla, entonces tú, desenvainando la espada aguda de junto al muslo, arrójate sobre Circe, como si quisieras matarla” (Hom. Od. X, 293-295)
“…golpeándome [Circe a Odiseo] con su varilla me dirigió la palabra y me dijo: ¡Ve ahora a la pocilga, échate con los otros compañeros!” (Hom. Od. X, 319-320)
Es pot observar que la vareta sempre la utilitza per amenaçar als homes que la
desafien, per transformar-los o metamorfosejar-los en animals. Fins i tot els
déus son coneixedors del perill de la vareta màgica de Circe. Per això a la
54
Una enòcoa era un recipient de cerámica de l’Antiga Grècia semblant a una gerra, utilitzat per servir el vi. (Informació extreta de Viquipèdia)
71
segona referència el déu Hermes “dels peus alats” dona consells a Ulisses per
evitar que transformi a l’heroi en un porc, com a tots els seus companys.
A les imatges que es conserven de Circe ella apareix amb la vareta a la mà,
però en altres ocasions l’ utilitza per remoure les seves pocions.
Respecte al recipient on prepara les seves pocions, Homer menciona una copa
“kýlix”:
“Y me preparó una mixtura en áurea copa, para que bebiera. En ella echó una droga,
maquinando males en su ánimo” (Hom. Od. X, 316-317)
A les imatges de Circe però gairebé sempre surt representada amb un skyphoi
ja que són gots de ceràmica que són més grans i per tant són més còmodes
per remoure pocions i és precisament això el que es vol donar a entendre al
receptor. D’altres fonts però consideren que l’skyphos és un vas de ceràmica
més petit i per tant més pràctic per a beure.
Gairebé sempre Circe apareix vestida a les imatges on se la representa.
Només en algunes ocasions puntuals surt completament nua.
En aquesta imatge apareixen Circe i Odisseu. Clarament és una paròdia amb
intenció burlesca, ja que l’heroi és representat amb aspecte d’ancià i amb un
bastó i la maga Circe apareix una mica encorbada, amb el seu skyphoi a les
mans.
72
En totes aquestes imatges de caire còmic hi apareix un element comú: el teler.
Algunes de les referències que podem trobar són aquestes:
“y oyeron a Circe cantar dentro con voz bella, mientras trabajaba una tela ingente, imperecedera, tales son las labores de las diosas, finas, gratas y espléndidas.” (Hom. Od. X, 220-223)
“Allí una, que trabajaba una gran tela, cantaba con melodiosa voz, una diosa o una mujer.” (Hom. Od. X, 254-255)
El teler és un element molt femení, totes les dones teixien, inclús les deesses.
Els companys d’ Odisseu no podien esperar cap perill ja que una dona teixint
no pot significar res dolent. Però la sorpresa va ser quan es transformaren en
animals, en porcs concretament, ja que per molt que tinguessin cos d’animal
seguien conservant la ment humana i per tant eren conscients del que havia
succeït. Euríloc que ho havia observat tot va fugir per avisar al seu capità
Odisseu. Amb la representació del teler se’ns mostra l’engany que va dur a
terme Circe i també l’actitud correcta de les dones.
El teler és un element molt significatiu a la literatura grega. A Les metamorfosis
d’ Ovidi, Aracné era una infatigable teixidora que va caure en l’error de
comparar els seus teixits amb els de la deessa Atenea i fins i tot es permeté el
luxe de desafiar-la . Una anciana li recomanà que retirés aquestes afirmacions
sobre la deessa però ella s’hi negà rotundament, aleshores la deessa que era
la vella transformada, plena d’ira i li proposà realitzar una competició. El teixit
d’ Aracné era meravellós i Atenea no podia suportar veure tanta bellesa,
s’abalançà sobre Aracné i la jove es lligà un llaç al coll i es penjà d’una fusta.
Aleshores Atenea no la deixà morir i la va transformar en una aranya. Com a
càstig a la seva gosadia.
73
Iconografia de les metamorfosis dels companys d’ Odisseu
En la majoria d’obres que es conserven de Circe es representa a la maga
preparant conjurs i beuratges enverinats, acompanyada dels companys d
’Odisseu que ja han patit la metamorfosi. Han estat convertits en animals però
encara conserven la seva ment humana i per tant poden pensar i sentir. Es
barreja l’ abans i el després.
En aquestes escenes, sovint representades en ceràmica d’estil àtic, es reflexa
clarament l’epítet que dona Homer a la maga: “polyphármakos” (Homer
Odissea X, 276). Segons el context pot significar “de molts remeis” però aplicat
a la maga es tradueix com “ de molts verins” o “de moltes drogues”.
Àmfora àtica de figures negres (VI a.C)
74
14. Altres fetilleres literàries
Hècate
L’origen d’ Hècate no és del tot clar. Es diu que era filla d’un Tità, Perses i
d’una nimfa, Astèria. Provenia de Tàcia. No va ser objecte de culte públic ja
que tendien a confondre-la amb Selene (Eos), Artemisa (deessa de la caça) i a
vegades amb Persèfone.
Sovint era representada amb tres cossos que simbolitzaven les fases de la
lluna: lluna nova, lluna plena i lluna mitjana. Era una divinitat nocturna. El seu
culte acabà gairebé reduït a les sessions de bruixeria. Se la relaciona sovint
amb dues magues com Circe i Medea.
És independent de les divinitats olímpiques. I es considera descendent directa
de la generació dels Titans.
El personatge d’ Hècate ha anat canviant al llarg del temps. En uns principis
era considerada una maga benevolent que concedia favors als homes,
atorgava prosperitat material, afavoria la victòria a les batalles...
Però la imatge de la deessa s’ha anat matisant al llarg del temps. Se la
considera com una divinitat que presideix les fetilleries i encanteris més
sinistres. Està lligada al món de les ombres. S’apareix als bruixots i a les
bruixes amb una torxa a la mà o amb forma d’animal, com l’euga, gossa, lloba,
etc. Se li atribueix la invenció de la fetilleria.
S’ha vist introduïda per la llegenda en la família dels mags més reconeguts com
Eetes i Medea de Còlquide. Tradicions posteriors consideren que Circe és filla
d’ Hècate.
Hècate, com a maga, presideix les cruïlles, els llocs per excel·lència de ma
màgia. En elles s’aixeca una estàtua, amb forma de dona de triple cos o bé
tricèfala. Aquestes estàtues eren molt abundants, antigament, als camps, i al
peu d’aquestes s’hi dipositaven ofrenes. 55
55
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 255
75
En aquesta imatge podem observar una estàtua romana d’ Hècate en marbre
segons un original grec del període hel·lenístic. La trobem al Museu
Chiaramonti, Ciutat del Vaticà, Itàlia.
76
En aquesta imatge podem observar les diferents cares de la maga Hècate amb
les fases de la lluna.
77
Persèfone
Persèfone és la deessa dels Inferns, i la companya d’Hades. És filla de Zeus i
Demèter. Una altra llegenda la presenta com a Filla de Zeus i Estix. La llegenda
principal de Persèfone es refereix al seu rapte per Hades, el seu tiet (ja que era
germà de Zeus). Hades s’enamorà de la jove i la va raptar mentre ella collia
flors amb unes nimfes a la plana d’ Enna a Sicília. Aquest rapte es realitzà amb
la complicitat de Zeus i l’absència de Demèter. La tristesa de la mare va obligar
a Zeus a parlar amb Hades i demanar-li que retornés a Persèfone. Això no era
possible ja que la jove havia menjat un gra de magrana mentre estava als
Inferns. Aleshores Zeus va decidir que la jove passés la meitat de l’any amb la
seva mare Demèter i l’altra amb Hades.
A Roma es va identificar
a Persèfone amb
Proserpina.56
En aquesta estàtua
titulada El rapte de
Persèfone(1621-22) de
Bernini podem veure com
Hades segresta a
Persèfone i se l’emporta
als Inferns. Aquesta
estàtua la podem trobar a
la Galleria Borghese,
Roma.
56
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 425
78
Nix
Nix és la personificació i la deessa de la nit. A la teogonia hesiòdica és filla del
Caos. Engendra a dos elements: l’Èter i el Dia, i tot un seguit d’abstraccions
com la Sort, el Son, el Sarcasme, la Nèmesi, la Vellesa, Eris (la Discòrdia) i les
Hespèrides.57 En els textos romans que tracten aquest tema grec el seu nom
es tradueix com Nox.
La Nuit de William-Adolphe Bouguereau
(1833)
57
GRIMAL, Pierre Diccionari de la mitologia grega i romana Ed. Paidos pàg. 383
79
Canidia segons Quint Horaci Flac
Vida i obra de Quint Horaci Flac
Quint Horaci Flac, autor dels Epodes i les Odes, fill d’uns esclaus emancipats,
nasqué lliure. És una de les glories de la literatura llatina; sens dubte el segon
en grandesa dels poetes de Roma. Igual que Virgili a l’èpica, Horaci és un
model de referència per a les generacions següents.
La seva poesia reflexa originalitat, tradició, hel·lenisme, romanitat58, música i
coneixement.
La seva vida es desenvolupa al llarg de cinquanta set anys. És una època
conflictiva que marca la transició de la República a l’Imperi., època de guerres
civils que s’allarguen.59
Dins dels Epodes, disset poemes inspirats en l’obra d’ Arquíloc i en la poesia
grega hel·lenística, i que contenen temes molt variats, troben un concretament
que fa referència a Canidia, que té una relació molt estreta amb el món dels
encanteris i la màgia:
“Si alguien con impía mano la garganta senil cortó de su padre, coma ajo, nocivo más que la cicuta. ¡Duras tripas del que siega! ¿Qué veneno rabia por mis entretelas? ¿Sangre de víbora acaso coció en estas yerbas sin saberlo yo? ¿Me dio un mal festín Canidia? Con esto a Jasón, de los Argonautas brillante jefe, Medea ungió cuando a insólito yugo iba los toros a uncir; con esto los dones que de su rival la vengaron antes de huir en serpiente alada. Jamás tan ardiente calor de los astros Sufrió la sedienta Apulia; No quemara más las espaldas de Hércules el potente su regalo. Pero si, jocoso Mecemas, alguna vez tal te apetece, oponga la niña a tus besos su mano y en la otra punta de la cama acuéstese.”
58
Conjunt de terres i homes que han format part de l’Imperi Romà. 59
HORACIO, Odas y Epodos Edició bilingüe de Manuel Fernández-Galiano i Vicente Cristóbal. Edicions Cátedra 1990.
80
Retrat imaginari d’ Horaci de Anton von Werner (1843-1915)
81
15. La maga Circe a la història de l’ art
Circe a l’art en l’ Antiguitat
La temible maga Circe durant l’època clàssica va ser representada en moltes
peces ceràmiques, que la reflecteixen metamorfosejant als homes, parlant amb
Odisseu o amenaçant amb la seva perillosa vareta.
En aquesta imatge podem observar a Circe i Odisseu. Aquesta ceràmica
presenta un caràcter còmic on Circe i Odisseu són clarament parodiats.
La figura d’ Odisseu no és gens heroica, se’l representa vell i encorbat. Circe
presenta una lleugera gepa i sosté el seu típic skyphoi per a les seves pocions.
Cal destacar la figura del teler que apareix al fons. Pot fer referència a la dona
d’ Odisseu, Penèlope, que espera al seu marit teixint un teler durant el dia i
desfent-lo durant la nit per evitar ser casada amb un altre home, ja que ella
confia en el seu marit i creu fermament que tornarà a casa, a Ítaca, tard o
d’hora.
Homer també fa referència al teler de la maga:
“y oyeron a Circe cantar dentro con voz bella, mientras trabajaba una tela
ingente, imperecedora, tales son las labores de las diosas, finas, gratas y
espléndidas” (L’Odissea, HOMER)
82
Cílix (kilix) 60 àtic de figures negres (VI aC). El podem trobar al Museu de Belles
Arts a Boston.
Hi trobem representats diversos esdeveniments. Al centre, la maga Circe
prepara la seva beguda emmetzinada, mentre l’envolten alguns companys d’
Odisseu ja transformats en porcs. A l’extrem dret Euríloc fuig per avisar a
Odisseu de la catàstrofe. Però l’heroi ja arriba amb l’espasa desembeinada a la
dreta de la representació. Euríloc i un altre company transformat el lleó fugen
de centre de l’escena per donar importància a l’heroi.
60
Copa per beure vi, amb un cos poc profund i almple aixecat sobre un peu amb dues nances disposades simètricament.
83
En aquesta àmfora de Vulci, Laci (VI aC) veiem com la maga apareix
despullada. És un fet que crida l’atenció ja que sempre havia estat
representada amb la seva túnica i vestidures. Pot fer al·lusió a la relació sexual
entre la maga i l’heroi. Tornen a aparèixer els companys d’ Odisseu
transformats per la terrible maga.
84
Àmfora àtica de figures negres (VI aC) atribuïda al grup dels Leagros61.
Circe torna a estar representada amb el seu recipient per preparar els conjurs i
l’observem envoltada de dues figures, que representen dos companys d’
Odisseu ja transformats en animals, concretament en porcs.
61
Grup de pintors de ceràmiques àtiques de figures negres de finals del segle VI aC.
85
86
En aquesta ceràmica àtica de figures negres de Tàrent (VI aC) es pot observar
com Circe mostra el seu poder i domina la situació. Està metamorfosejant els
homes, com a mostra del seu temible poder. Normalment a les representacions
apareix amb els seus elements de poder, la vareta i el skyphoi.
A la imatge observem diversos homes que han patit les metamorfosis de la
maga.
87
En aquesta ceràmica àtica de figures vermelles de Nola, Campania del segle V
aC podem observar com la fetillera Circe prepara la seva poció acompanyada
d’un dels companys d’ Odisseu que ja ha patit la terrible metamorfosi.
La maga surt representada amb el cabell recollit i amb una diadema. El
company d’ Odisseu és transformat en porc a causa dels verins i drogues de la
cruel bruixa.
L’epítet que utilitza Homer a L’Odissea per representar-la és: “polyphármakos”
que segons el context pot significar “de molts remeis” o bé aplicat a Circe “de
molts verins” o “de moltes drogues”.
88
En aquesta imatge observem dues peces de ceràmica àtica de figures vermelles de
Nola, Campania62 (V aC). La podem trobar al Museu de Louvre, París, França.
En aquest cas Odisseu és immune als verins de la maga gràcies a l’herba màgica que
li ha propiciat Hermes (moly) i es disposa a atacar a Circe tal com li ha ordenat el
déu.
Es representa a Circe fugint dels atacs de l’heroi i amb els seus atributs característics:
l’ skyphoi i la seva vareta màgica.
62
Regió situada a Itàlia. Nola Fou abandonada durant l’època de l’erupció del volcà Vesubi i s’han trobat sepultades una àmplia gamma de ceràmiques.
89
Circe apareix representada en una àmfora àtica de figures vermelles de Nola,
Campania (V aC). LA trobem a l’Antikensammlung, Berlin, Alemanya.
Circe apareix amb els seus atributs característics, que mostren el poder i
l’autoritat de la maga enfront els simples humans. Es mostra arrogant i segura
davant de l’home metamorfosejat que té al seu davant.
90
Conjunt de figures negres d’ Eretria63 (V aC). Les podem trobar al Museu
Arqueològic Nacional d’Atenes, a Grècia.
Circe ofereix els seus verins i pocions a l’astut Odisseu. La seva aparença és
confiada i arrogant. L’altre personatge, company d’ Odisseu, ja ha patit la
metamorfosi i només apareix per indicar el perill del verí i per donar equilibri i
simetria a l’obra.
63
Ciudad de la Grècia Antiga localitzada a la costa Occidental de la illa d’Eubea.
91
Ceràmica àtica de figures vermelles de Sicília (V aC). La trobem a la Universitat
d’ Erlangen, Nuremberg, Alemanya.
Circe en aquesta ceràmica és representada amb el cabell sense recollir i
arrissat. Porta una diadema i la seva vareta, dotada de poders màgics.
92
Crater64 àtic de figures vermelles de Tàrent (V aC). El trobem a Nova York, al
Metropolitan Museum.
En aquesta imatge ja no és Circe qui controla la situació, la veiem amenaçada i
fugint de l’heroi ple d’ira. Odisseu ha desembeinat la seva espasa i es disposa
a atacar a Circe si aquesta no retorna a la forma humana als seus companys.
Es pot apreciar com cau el recipient per realitzar les pocions i la vareta de la
maga, les seves úniques armes.
64
A Grècia i Roma, era un vas gran i ample on es barrejava el vi amb l’aigua abans de servir-lo.
93
Crater de campana àtica de figures roges de Sicília (V aC). El trobem a
Varsòvia al Museu Nacional.
En aquesta imatge veiem a Odisseu un cop més amenaçant a Circe, gràcies a
l’ajuda del déu Hermes és ell qui controla la situació i no la maga. Odisseu es
mostra amenaçant i sense pietat cap a la maga per tal que aquesta retorni la
forma als seus companys transformats en porcs.
94
Medalló del segle IV dC.
En aquesta imatge trobem a Circe en un estat de súplica davant de l’ heroi
Odisseu. Està totalment agenollada davant d’ Odisseu. I ell es mostra arrogant
davant d’aquesta submissió de la deessa. Ell ja no posseeix els seus elements
de poder, per tant es troba totalment indefensa davant de l’home.
95
Aquesta imatge és una estàtua de marbre del cim Circeu, i la podem trobar al
Museu Nacional Romà a Roma.
Presenta senyals d’haver portat una diadema. Per tant pot tractar-se de la
maga Circe, ja que sovint als escrits és descrita amb una diadema i el cabell
recollit.
96
La maga Circe al Renaixement i el Barroc
La maga Circe i els seus amants, de Dosso Dossi (1490-1542)
L’autor d’aquest quadre fou Giovanni di Niccolo de Lutero, pintor de l’escola de
Ferrara.
Podem observar com Circe es mostra relaxada, contemplant uns llibres i
manuscrits, envoltada d’animals al bell mig d’un bosc. Aquests animals poden
ser homes que han patit els encanteris i metamorfosis de la maga. Apareix
completament nua, amb una tela a sobre de les cuixes.
Aquesta obra fou pintada aproximadament entre el 1514 i el 1516 i les seves
dimensions són 100’08 x 136 cm. La tècnica i el suport utilitzats és oli sobre
tela, respectivament. La podem trobar a Washington, a la Galeria Nacional
d’Art.
97
En aquest quadre titulat Ulisses i Circe de Wilhelm Schubert (1630-1676) es
representa el palau i els jardins de Circe plens d’animals salvatges i exòtics.
Es va pintar l’any 1667. Wilhelm Schubert van Ehrenberg nasqué a Alemanya i
va ser un especialista en arquitectura. A la majoria de les seves pintures s’hi
reflecteixen palaus i esglésies.
98
Circe en el Romanticisme i Simbolisme
El Romanticisme va sorgir a Alemanya a finals del segle XVIII. Va ser un
moviment cultural polític i social que volia trencar amb la tradició, l’ordre i la
jerarquia dels valors socials imperants. Busca la llibertat autèntica.65
L’art en el Romanticisme
Les normes de les acadèmies clàssiques entren en crisi i donen pas a una
major llibertat individual, es fomenta la creativitat de l’autor. Algunes
característiques de l’art són: el subjectivisme, l’ individualisme, l’expressivitat i
fantasia o misticisme i el gust pels ambients exòtics i el món medieval.
El Simbolisme va ser un moviment artístic de finals del segle XIX d’origen
francès i belga.
El simbolisme va ser la continuació d’algunes tendències místiques de la
tradició romàntica. Representaven la mitologia i el món dels somnis.
65
Informació extreta de Viquipèdia.
99
En aquest quadre del pintor anglès George Romney (1734-1802) es va
representar a lady Hamilton com a Circe.
George Romney fou un destacat pintor britànic. L’any 1782 va trobar a Emma
Hamilton a la qui va convertir en la seva musa. Li va pintar més de 60 retrats,
en diverses postures. I a vegades la interpretava com a personatges històrics o
mitològics, en aquest cas, la maga Circe.
100
Aquesta obra de Hubert Maurer (1738-1818) representa a Circe i Ulisses.
Hubert Maurer fou un pintor austríac. Acostumava a pintar obres de tema
religiós i mitològic. Va morir a Viena l’any 1818.
Aquest quadre data de l’any 1785 i es troba al Kunsthistorisches Museum.
Circe apareix agenollada suplicant a l’heroi Ulisses que apareix amb casc i en
una posició dominant respecte la dona.
101
Circe Invidiosa de John
William Waterhouse
(1892).
En aquest quadre es
representa el moment en
què Circe, per venjar-se
d’ Escila, aboca verí a les
aigües on la jove es
banya normalment. La
pobra noia no se n’adona
i pateix una metamorfosi.
Es transforma en un
monstre marí, que
juntament amb Caribdis
atacaran als mariners
que naveguin a prop seu.
L’expressió del rostre de
la maga Circe reflexa
concentració. Al darrere
podem observar un bosc
sec i sense vida.
102
En aquest quadre apareix representada la filla del Sol, Circe al seu tro d’or.
L’autor és Louis Chalon (1866-1940).
Mostra a la maga amb una bellesa extrema a la seva gran sala dins del seu
palau. Podem veure els porcs en primer pla i elements naturals darrere del tro
de la maga.
103
En aquest quadre titulat Circe de Charles Hermans (1839-1924), pintor belga.
Apareix la maga en un context de l’època. Podem suposar que és Circe ja que
al darrere trobem un home afectat pels efectes del verí que pot haver utilitzat la
temible maga.
104
105
Circe oferint la copa a Ulisses
És una de les obres més famoses de Waterhouse. Representa el moment just
en què Circe ofereix, asseguda al seu tro d’or, la copa a Ulisses. Aquest acaba
d’arribar al seu palau, ja advertit per Hermes i preparat amb l’herba moly. El
veiem reflectit al mirall que hi ha darrere de la maga. Circe apareix amb la seva
vareta a la mà. I el cabell sense recollir. La tela blau cel que la cobreix mostra
gran part del seu cos nu.
106
En aquest quadre de Burne Jones (1836-1869) es veu la flota d’ Ulisses a la
llunyania, mentre Circe aboca el verí a la copa. Apareix també amb elements
naturals i animals salvatges.
107
En aquesta imatge d’autor desconegut podem observar com la maga Circe ha
transformat a tots els homes en porcs intel·ligents. Tot i tenir cos de porc
conserven els sentits i la raó humana que els fa ser conscients de tot el que
succeeix al seu entorn.
108
En aquets quadre titulat Circe (1904) del pintor simbolista francès Adolphe
Mossa (1883-1971) apareix la bella maga envoltada de porcs nets i lluents. En
segon pla podem veure una nau atracada a l’illa d’Eea. Aquests poden ser els
companys d’ Ulisses transformats per la maga.
Circe es mostra segura i dominant enfront dels homes transformats.
109
En aquesta imatge apareix Circe oferint el verí. L’autor és Franz von Stuck
(1863-1928). Va ser un pintor, escultor, gravador i arquitecte alemany que es
va destacar en l’estil del simbolisme i de l’Art Nouveau.
Presenta el concepte de la Femme Fatale. En aquest quadre Circe ofereix el
seu verí amb un posat malèfic. Porta el cabell recollit i té l’esquena
lleugerament corvada.
110
Circe a l’art del segle XX
Aquesta obra és de l’artista anglès Wright Barker (1864-1941). Es representa a
la maga Circe envoltada de feres salvatges en un posat dòcil. Dona la
benvinguda al seu palau de marbre blanc a l’illa d’Eea. Tots els animals són
homes que han patit els encanteris de la maga.
111
El pintor i il·lustrador Maxfield Parrish (1870-1966) va realitzar aquesta
il·lustració titulada Circe’s Palace (El palau de Circe) 1907.
En aquesta imatge l’element central és la maga Circe que prepara la seva
poció mentre observa la flota de l’heroi Ulisses apropant-se a l’illa d’Eea.
Envoltada per quatre columnes i elements naturals Circe espera en el seu bell
palau l’arribada dels ingenus companys d’ Ulisses que acabaran patint els seus
encanteris i transformacions.
112
El dibuixant de mascotes americà Brad Reuben Kunkle (1978) titula aquesta
obra Circe i les seves mascotes.
Circe es troba al seu palau a l’illa d’Eea envoltada de mascotes domèstiques.
Podem observar el mirall que ja apareix en altres obres, el llibre amb tots els
encanteris de la maga, la seva vareta i recipient característics que la
representen.
113
En aquest quadre d’ Edmund Dulac (1882-1952) apareix la maga Circe amb
Ulisses estirats en un llit. La cronologia d’aquest quadre és de 1910. Es pot
observar com la maga ofereix la copa emmetzinada a l’ heroi.
114
En aquesta obra d’ Edmund Dulac també apareix la temible maga amb el
vaixell de fons, la copa a la mà i envoltada d’ animals ferotges, en aquest cas
dues panteres.
115
La maga Circe a l’ actualitat
Com podrem observar a continuació la figura de la doma fetillera i
concretament el personatge de Circe ha perdurat fins a l’actualitat. Un seguit
d’imatges representen a la cruel maga.
En aquesta imatge podem veure un dibuix a color de la maga i bruixa Circe i un
animal metamorfosejat. Ha estat dibuixada per George Pérez per interpretar a
la vilana Circe, enemiga de Wonder Woman, per a DC Comics.
També és representada amb la copa a la mà.
116
En aquesta representació de la misteriosa maga, aquest cop davant d’un
temple subterrani, protagonitza alguna de les sagues de “Dungeons &
Dragons”. La il·lustració ha estat realitzada per Luis Royo.
117
118
En aquest dibuix pertanyent a Loston Wallace, nascut al 1970 es mostra la
seva visió de la bella Circe. Apareix amb el cabell recollit i diademes. Amb un
animal ferotge als seus peus i un porc als braços. I els seus recipients
característics per preparar les seves catastròfiques pocions.
A la sèrie televisiva dels Simpsons, creada per Matt Groening també apareix la
maga Circe on dona la benvinguda a Odisseu (en aquest cas representat per
Homer) i els seus companys (que són Moe, Lenni i Karl).
119
En aquesta fotografia apareix un travesti, Phil Sayers, que es fotografia fent
referència a fonts de la història de l’art. I en aquest cas es basa en la fetillera
Circe.
120
Aquesta obra representa a Circe oferint la seva copa, és obra de l’artista
americana Moons Piral.
121
Com podem veure Circe, tot i ser un personatge secundari tant a la literatura
com a l’art, gairebé en totes les etapes històriques ha estat representada.
Sense gaire variacions en els seus trets més significatius.
122
Conclusions
Des de l’ inici de la recerca sobre el personatge de Circe m’he volgut centrar en
aspectes concrets: tota la genealogia, el seu paper en obres literàries de
l’Antiguitat, la transcendència a la literatura posterior i la presència a l’art.
Pel que fa a la biografia podem dir que Circe és filla del déu del Sol, Heli i de
Perseis i germana d’ Eetes i de Pasífae. L’aparició més important de la maga
és a L’Odissea d’ Homer. Es tracta d’ un personatge secundari però molt
rellevant. Fetillera cruel i envejosa, que sempre desitja ser estimada i adorada.
Si la realitat del seu entorn no funciona com ella considera que és correcte és
quan utilitza els seus verins beuratges i pocions per assolir el seu objectiu o
propòsit. Tot i que en alguns moments l’amor venç la seva supèrbia. Per
exemple quan aconsella a Ulisses en el moment de descens a l’ Hades per
consultar a l’ endeví Tirèsies.
Circe viu aïllada de les civilitzacions, de tot contacte humà. Al bell mig de l’ illa
d’ Eea hi trobem el seu magnífic palau de marbre sempre vigilat per “feres
domesticades”. Feres domesticades? Un dels trets curiosos de la maga era
l’aplicació de la metamorfosi per mitjà de la màgia a tot aquell que la desobeïa.
Especialment homes que rebutjaven el seu amor. Sovint eren feres salvatges
però dotats de raó, és per aquest motiu que es mostraven dòcils.
Controlava tot el seu entorn era dominadora venjativa i rancuniosa. Envoltada
de les seves nimfes i nereides teixia i es dedicava a la màgia, practicant
encanteris amb homes suposadament innocents, sempre relacionat amb els
inferns i espais llòbrecs.
Durant tot el treball he anat llegint alguns fragments d’obres en les quals la
maga hi apareix, gairebé sempre com a personatge secundari. És fascinant la
importància que arribava a tenir la màgia a l’ Antiguitat, era considerada
pagana i mal vista i alguns cops s’associava amb l’actual medicina. Però Circe
representava el costat fosc de la màgia. Les tenebres i l’ obscuritat. Sempre
relacionada amb Medea i Hècate, altres magues de l’ Antiguitat.
Pel que fa a la literatura, com ja he esmentat abans, l’ aparició més important
de la maga Circe és a L’Odissea d’ Homer, on els companys d’ Ulisses arriben
a l’ illa d’ Eea i tots ells són transformats en porcs, sota els encanteris de la
maga, excepte Euríloc i Ulisses. Circe reté a l’ heroi durant un any i endarrereix
el seu retorn i per tant la seva trobada amb Penèlope, però l’ insistència d’
Ulisses per retornar a la seva pàtria la convenç i el deixa marxar, tant a ell com
als seus companys.
123
Cal dir que la empremta de Circe a la literatura posterior ha estat rellevant en
tot allò relacionat amb la cultura clàssica: Lope de Vega, Julio Cortázar fins i tot
Mercè Rodoreda entre d’altres autors.
Però el més important és la presència de l’estereotip de dones magues i
fetilleres també s’ha mantingut al llarg del temps ,adaptat en cada ocasió però
sempre present. Resulta clàssic i moderna a l’hora la dona malèvola que fa el
que vol, crea pocions i vol controlar. Per aquest motiu ha estat representada i
citada al llarg de la història.
Em va cridar molt l’atenció aquest personatge perquè m’atrau la idea de dona
cruel i femme fatale, que fins i tot avui encara s’ utilitza aquest tòpic de dona
gelosa i possessiva en obres literàries. El personatge llegendari va ser creat fa
milers d’anys i encara avui en dia podem associar-lo a certs personatges de la
literatura, possiblement inspirats en la figura de la dona fetillera. Per tant es pot
haver creat un estereotip de dona cruel i gelosa que porta la seva ira fins als
extrems i castiga si no es compleix la seva voluntat i alhora pot mostrar-se
generosa amb el seu amor.
.
En aquest treball també he volgut cercar la presència de la maga a la història
de l’art. Molts autors des del Renaixement fins a l’època contemporània l’han
representada. A l’ Antiguitat fou representada sobretot a la ceràmica com a
element decoratiu però sobretot ha transcendit també a l’art posterior ja que es
troben representacions de la maga gairebé en totes les èpoques de la història
de l’art sempre amb els seus dos elements més significatius: la vareta i el
recipient per a les pocions.
És curiós el fet que Circe no hagi estat un personatge principal de les obres
literàries però si que ho ha estat en l’art, protagonitzant molts quadres on
apareix abocant el verí o envoltada de feres o porcs. Les obres del s. XIX i XX
són prou nombroses i les iconografies canvien però Circe es manté vigent
Per tant es podria dir que Circe encara és un personatge important en el llegat
de la nostra cultura clàssica tant en el camp de la literatura com en el de l’art.
Com a curiositat sobre la maga cal dir que un portal de Internet anomenat
projecte CIRCE vol recolzar els professors de clàssiques en l’ús de les TIC
d’arreu d’ Europa. Un cop més s’ha utilitzat el nom de la maga en un context
referent a la cultura clàssica.
I es pot afirmar que el pas del temps no ha conduït a l’oblit a aquesta
extraordinària maga. Hi ha vida més enllà d’ Homer...
124
M’agradaria concloure aquest treball agraint el recolzament a la meva mare,
Filòloga Clàssica i professora de l’ escola sant Ferran a Castelldefels, que m’ha
ajudat durant molts moments d’aquest procés, al meu tutor del treball Pablo
Gómez que m’ha proporcionat tots els llibres que he necessitat i a qui he pogut
accedir en tot moment quan m’han sorgit dubtes i al meu professor de llatí de l’
escola de Maristes Champagnat, Paco Saavedra que em va introduir en el món
clàssic i ha fet que la meva pròxima aspiració sigui dedicar-me als estudis
clàssics.
125
Bibliografia
APPULEU. L’ase d’or. Introducció traducció i notes de Lisardo Rubio Fernández.
Biblioteca clàssica GREDOS, 1978. ISBN: 84- 249-3509-8
GRIMAL, Pierre: Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, ed.
Paidos, 1981. ISBN: 84-7509-053-2
GUILLÉN, Jose. Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. III religión y
ejército. Ediciones Sígueme, 1985.
HOMER. La Odissea Traducció de J. M. Pabón Biblioteca clàssica de GREDOS
editorial Gredos, 1982. ISBN: 84-473-4625-0
HORACIO, Odas y Epodos Ed. Catedra. Letras Universales
Textos de Màgia en papirs grecs Biblioteca clàssica GREDOS ed. Gredos, 1987.
Introducció traducció i notes de José Luis Calvo Martínez i Mª Dolores Sánchez
Romero. ISBN: 84-249-1235-7
126
Webgrafia
Consulta de la vida i obra de Julio Cortázar (23/11/2011)
http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_Cort%C3%A1zar
Definició d’astrologia
http://www.mscperu.org/biblioteca/1esoterismo/astrologia.htm
Definició de crater (13/11/2011)
http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=miscelan
eo
Definició de l’ idioma copte (09/11/2011)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Idioma_copte
Definició del jeroglífic Sallier IV (1300 aC) (09/11/2011)
http://www.egiptologia.org/fuentes/papiros/sallier4/
Definició dels papirs màgics grecs (09/11/2011)
http://es.wikipedia.org/wiki/Papiros_m%C3%A1gicos_griegos
Diccionari de mitologia: Grupo Al Àndalus Siglo XXI (Germán Moreno,
Marcos Moreno y Jordi Mas) (26/04/2011) http://www.alandalus-
siglo21.org/mitog/griega.htm
El Romanticisme (13/11/2011)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme#Caracter.C3.ADstiques
Extracció d’un fragment de la tragèdia d’ Èsquil Els perses (10/11/2011)
http://dl.dropbox.com/u/12015554/books/_los_persas-esquilo.pdf
Fragment de la vida i obra de Félix Lope de Vega y Carpio (10/11/2011)
http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1952
Guide to Greek Mythology creado por Carlos Parada (1997)
http://www.maicar.com/GML/Circe.html
http://www.civilopedia.com/ (10/11/2011)
http://www2.fe.ccoo.es/andalucia/docu/p5sd7149.pdf
Imatge de Circe (13/11/2011) http://simpsonswiki.net/wiki/Circe
127
Informació sobre Circe d’Edgar Bertram Mackennal. (6/11/2011)
http://www.victorianweb.org/sculpture/mackennal/2b.html
Informació sobre el barroc i Lope de Vega (10/11/2011)
http://www.educared.org/wikiEducared/Lope_de_Vega.html
Informació sobre mitologia femenina (26/04/11)
http://www.solonosotras.com/archivo/19/cult-mitol-171201.htm
Informació sobre textos literaris referits a la maga (23/11/2011)
http://detroiaaitaca.wordpress.com/tag/circe/
L’art en el Romanticisme (13/11/2011)
http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit4/05/repro45b.htm#b3
La ceràmica àtica http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/contextos/2908.htm
(26/04/2011)
Poesía del momento: Francisco Álvarez Hidalgo (26/04/2011)
http://www.poesiadelmomento.com/luminarias/mitos/35.html
Revista de Filologia clàssica (06/11/2011)
http://www.ffil.uam.es/clasicas/hermes7OK.pdf
Vida i obra d’ Horaci 1(10/11/2011)
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0032926&BATE=Hor
aci
Vida i obra de Mercè Rodoreda. (13/5/2011)
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797