Cisma d'Occident
-
Upload
lassignatura-de-valencia -
Category
Education
-
view
428 -
download
1
Transcript of Cisma d'Occident
EELL C CISMAISMA DD'O'OCCIDENTCCIDENT: : DOSDOS PAPESPAPES PERPER AA UNAUNA TIARATIARA
LLAA PARAULAPARAULA "C "CISMAISMA" "
Una de les èpoques més difícils de l'Església Catòlica és la que
s'ha anomenat "El Cisma 1 d'Occident" o "Cisma d'Avinyó", quan es va
establir un doble Papat, un a Roma i un altre a Avinyó, una ciutat de la
Provença francesa. Per descomptat estos dos Papats estaban oposats
entre si i van dividir la cristiandat.
EELL P PAPATAPAT AA A AVINYÓVINYÓ
El Papat s'havia desplaçat a França poc després de l'any 1300
perquè a Roma hi havia clima de violència,
perillaven la pau i fins a la mateixa vida dels
papes. En canvi, a Avinyó hi havia pau i bona
administració; era una ciutat tranquil·la, ben
situada i des de la qual era fàcil comunicar-se
amb tota la cristiandat.
LLAA TORNADATORNADA AA R ROMAOMA
Atenent als precs 2 de santa Caterina de Siena, el Papa Gregori
XI havia deixat Avinyó per a tornar a Itàlia. Havia tornat a fixar la seu
pontifical en Roma on va morir un any més tard.
"R"ROMANOOMANO, , ROMANOROMANO LOLO VOLEMOVOLEMO, , OO ALMANCOALMANCO ITALIANOITALIANO""
El poble de Roma desitjava vivament que el nou Papa fóra romà
o, almenys, italià, per a evitar que voldria tornar i seguir a Avinyó. I
1 La paraula "CISMA" deriva del grec "scisma", Schism, que significa "divisió" o "separació".2 "PREC" / "PREGAR": en els impresos de l'AMPA o de les comunitats de veïns, es pot veure la fórmula "precs i preguntes". "PREC" correspon a l'italià "PREGHIERA" i "PREGARE".
1
així va ser. Després d'un confús i molt agitat conclave 3, va ser triat
Papa Urbà VI el 9 d'abril de 1378 (mil tres-cents setanta-huit).
En un primer moment l'elecció del Papa Urbà VI va ser acceptada
per tots, però no va tardar a sorgir un dur enfrontament 4 entre el nou
Papa i la majoria francesa dels cardenals.
DOSDOS PAPESPAPES PERPER AA UNAUNA TIARATIARA
Llavors els cardenals francesos van abandonar Roma i van
declarar públicament que l'elecció d'Urbà era invàlida, al·legant falta
de llibertat en els Cardenals electors que haurien obrat coaccionats
per les amenaces del poble romà. Van procedir a una nova elecció:
Clemente VII.
Urbà VI va enviar tropes contra el nou triat, que es va salvar
refugiant-se a Avinyó, i posant novament la seu pontifícia en eixa
ciutat provençal.
Va començar així el cisma d'occident que va mantindre l'Església
dividida durant quaranta anys, entre partidaris del Papa de Roma,
Urbà VI, i partidaris del Papa d'Avinyó, Clemente VII.
EELL C CISMAISMA
Dos Papes! El cisma estava complet. La indignació va ser
profunda entre els fidels que veien com els seus pastors lluitaven
vergonyosament per un poder que s'havia convertit només en
temporal i que consistia únicament en interessos materials.
3 Un "CONCLAVE" o "CONCLAU" és la reunió que celebran els Cardenals electors de l'Església Catòlica per a escollir un nou Papa. "Conclave" procedeix del llatí "cum clave" ("sota clau"), per les condicions de reclusió i de màxim aïllament del món exterior durant l'elecció del nou pontífex.4 Urbà VI es va esforçar en extirpar els excessos introduïts en els costums eclesiàstics; però ho va fer amb exacerbada brusquedat, perquè tenia un pèssim caràcter.
2
La Cristiandat ràpidament es va dividir en dos partits quasi
iguals. En tots costats els fidels enfrontaven el preocupant problema:
on estava el verdader Papa?
Eren partidaris del Papa de Roma: Itàlia, Alemanya, Polònia,
Anglaterra i Hongria; i els partidaris del Papa d'Avinyó: França,
Espanya, Portugal i altres parts d'Europa.
Era tal el desconcert i la incertesa de qui era el verdader Papa
que inclús molts esperits profundament religiosos, que obraven amb
indubtable rectitud i sincer afany de fidelitat a l'Església, estaven
dividits: uns, acataven al Papa d'Avinyó, per exemple, sant Vicent
Ferrer; i altres, obeïen al Papa de Roma, per exemple, santa Caterina
de Siena. Açò mostra fins a quin punt el Cisma havia sembrat la
confusió en les consciències dels fidels!
No mencionarem ací els noms dels successius Papes elegits tant
a Roma com a Avinyó. Ara bé, cal saber que arribat el pontificat de
Gregori XII de Roma, este es va comprometre a abandonar el trono
papal si feia el mateix Benet XIII a Avinyó. I exactament el mateix va
prometre l'antipapa 5. Però cap dels dos va complir amb el que va
prometre.
Llavors els Cardenals, que s'havian reunit en Pisa, van decidir
posar terme a aquest enfrontament, deposant 6 a ambdós papes i
triant a un nou Papa, que va adoptar el nom d'Alejandro V.
El resultat va ser que va haver-hi tres papes al mateix temps, i
cada un d'ells pretenia ser el legítim.
Esta coexistència de tres Papes va terminar amb el Concili de
Constança en 1417. Aquest Concili va confirmar les decisions de Pisa,
va deposar els tres Papes i va imposar Martín V com el nou y vertader
Papa. Així va acabar el Gran Cisma d'Occident!
5 "Antipapa": Hombre que no está canónicamente elegido Papa y pretende ser reconocido como tal.
6 "Deposar": Privar a algú de la seua ocupació, o degradar-lo dels honors o dignitat que tenia (Deponer).
3
A manera de conclusió, es pot dir que, a pesar d'estes flaqueses
humanes i encara que va obligar a l'Església a buscar durant quaranta
anys al seu verdader cap, el Papat va demostrar la seua
indestructibilitat, perquè - almenys així creuen els Catòlics - l'Església
és conduïda i guiada per l'Esperit Sant, a través d'hòmens i a pesar
dels hòmens d'Església.
BBIBLIOGRAFIAIBLIOGRAFIA
http://es.catholic.net/conocetufe/876/3032/articulo.php?id=20675#r110
http://www.conocereislaverdad.org/grancisma.htm
http://www.mercaba.org/FICHAS/Enciclopedia/C/cisma_de_occidente.htm
http://buscon.rae.es/draeI/
4