CASTELL DE CORNELLÀ

ciutat gent cultura

’16Ciutatcruïlla

del 24 de maig al 24 de juliol de 2016

Han passat tres anys de la darrera exposició de Ciutat Cruïlla l’any 2013 i aquest any, just abans del

començament de les festes de Corpus, com és habitual quan és any Cruïlla, una nova edició d’aquesta

mostra ens espera a les sales d’exposicions del Castell. Amb la d’aquest any ja seran cinc edicions

d’aquesta exposició d’art jove i fet per gent jove, una mostra d’aire fresc i renovador que amaga,darrere

de les obres d’art i els muntatges que la integren, una reflexió viva, innovadora, fresca i transparent del

nostre fet urbà.

Com en cada edició d’aquesta mostra, que es va succeint religiosament cada tres anys, un grup d’artis·

tes i creadors de Cornellà ens oferiran el resultat d’un treball creatiu desenvolupat al llarg dels darrers

sis mesos. Es tracta de fotografies, escultures, instal·lacions i altres obres sorgits de la reflexió que els

autors han fet sobre la ciutat i els seus diferents vessants. Sovint es tracta de mirades diferents a les

que solem tenir sobre la ciutat i tot allò que l’envolta, però, en aquests temps de dubtes i incerteses, no

tinc cap dubte que saber aprofitar aquestes aportacions fetes des de l’ull sempre crític dels creadors

ens pot enriquir com a persones, però també com a comunitat.

Des de l’inici d’aquestes exposicions, l’any 2004, vàrem adoptar el nom de “Ciutat Cruïlla” com a lema

central i fil conductor de les diferents mostres, conscients que les ciutats d’avui són espais de cruïlla

on conflueixen multituds de gents i fets diversos que defineixen el nostre espai de convivència. Omplir

la ciutat de valors positius i de projectes que promouen la convivència i la sostenibilitat és el veritable

objectiu de la multitud de coses que tots plegats anem fent. És en aquet context que hem de compren·

dre les aportacions que diferents artistes i creadors d’aquesta ciutat ens fan cada tres anys al Castell

de Cornellà, fetes des de les diferents tècniques i metodologies de treball que utilitzen. En realitat es

tracta d’un llenguatge particular que ells articulen a través de la seva capacitat creativa. Ens parlen de

la nostra ciutat, del territori, de les persones que hi viuen i dels seus neguits i aspiracions, ens parlen

de tot allò que ens interessa, i és per aquest motiu que seguim necessitant la mirada sempre diferent

dels artistes i creadors.

En aquesta cinquena edició de Ciutat Cruïlla a Cornellà hi participen quatre joves artistes de la nostra

ciutat, dos nois i dues noies, que plantegen una aproximació a diferents realitats presents a la nostra

quotidianitat. Per tant, de la mateixa manera que hem fet en edicions anteriors, us convido a observar i

gaudir de les seves obres, a llegir el missatge profund que es desprèn de les seves creacions i a reflexi·

onar sobre la nostra ciutat i sobre nosaltres mateixos, que som els veritables protagonistes de Cornellà.

Antonio Balmón ArévaloAlcalde de Cornellà de Llobregat

2 3

Cruïlla pas, gent, culturaÉs Corpus, Festa Gran a Cornellà, i a la sala d’exposicions del Castell se celebra la inauguració del “Ciu·

tat Cruïlla”. Així ha estat darrerament cada tres anys, quan es convoca aquesta activitat d’arts plàstiques

i audiovisuals que aplega el treball de diversos creadors i creadores vinculats al nostre municipi.

“Cruïlla” és una proposta que neix amb la voluntat d’explicar la ciutat, el paisatge humà per excel·

lència, des d’altres discursos i perspectives, més enllà dels plantejaments urbanístics, o les cròniques

socials, o els relats culturals. El “Cruïlla” explora i reflexiona, personalment i col·lectivament, a l’entorn

de les urbs amb una mirada lliure i heterodoxa.

Amb els anys i les edicions, “Ciutat Cruïlla” s’ha convertit en una marca contrastada que ha donat nom

a una de les experiències creatives més riques de la nostra ciutat; una mostra expositiva de caràcter

plàstic, visual i contemporani que proposa als participants convidats —que, com us he explicat, tots

ells són vinculats o coneixedors del nostre territori més proper (municipi, comarca, Àrea metropolita·

na)—, la intervenció lliure en un espai concret, localitzat a les sales d’exposicions del Castell, per tal de

desenvolupar amb la seva obra la idea de la ciutat. La ciutat entesa com una cruïlla de pas, de gents i

cultures al llarg de la seva història, des de la seva gènesi com a vila fins a esdevenir la població actual

que tots coneixem.

En aquest sentit, l’exemple de Cornellà ens ha estat fins al moment prou vàlid i legítim com per il·lustrar

aquesta idea que apuntàvem abans: el transcórrer d’un nucli humà que des de la seva aparició en la

història ha desenvolupat un paper de continu trasbals d’homes i dones, de llengües i sentiments popu·

lars. Volem demostrar que parlar de ciutat en el seu sentit universal ens serveix per il·lustrar les mateixes

sensacions, les mateixes idees. Les claus urbanes són arreu les mateixes.

Aquestes claus sempre havien estat abordades a Cornellà, abans de l’experiència Cruïlla, des de lectu·

res d’investigació historiogràfiques, sociològiques i folklòriques, però mai partint de l’expressió artística,

mai des de llenguatges més “sensibles” que, si bé sempre han estat compromesos amb conceptes i

valors fonamentals, mai s’han emprat en termes locals, de primera mà, per explicar allò que hem estat i

som. I per suposat, essent aquest el preuat sentit final de l’exposició, explicar allò que serem, que volem

ser o com som contemplats: una “cruïlla”, un espai d’entrada o una porta de sortida, una ciutat d’estada

i convivència, un indret de progrés en comú vinguin d’on vinguin els seus protagonistes.

Això ens ha permès, d’una banda, treballar amb creadors que saben de manera directa de què els par·

lem, i de l’altra, proposar·los intervenir en una producció del Castell com a espai paradigmàtic de l’àmbit

artístic de la ciutat, per ajudar·nos a obrir una altra manera de fer i contemplar les coses en l’interior de

l’espai i en l’exterior de la ciutat.

Des del moment de la seva arrencada, l’any 2004, la voluntat no ha estat altra que la de produir expo·

sicions de caràcter narratiu, divulgatives i universals, per definir·la d’alguna manera, amb la diferència

substancial que, en lloc de fer·ho mitjançant les eines textuals, gràfiques i explicatives de les mostres

d’aquestes característiques, ho volíem fer a través de fórmules exclusivament visuals i plàstiques.

És per això que des de la seva primera edició hem proposat als participants un guió, un seguit de fites

concretes historiogràficament lineals, per a poder treballar la idea des de diferents moments, diferents

essències i descriure·les artísticament. De fet, no deixa de ser un exercici pedagògic adreçat a aquells

que pensen que l’art no és més que un exercici minoritari i elitista, per demostrar·los que, amb llen·

guatges, amb recursos plàstics, també es poden desenvolupar discursos entenedors i coherents, no

únicament de manera individual sinó, com en aquest cas, en conjunt i sota una idea àmplia i concreta.

I des d’aleshores ençà, ja n’hem celebrat quatre edicions i afortunadament ara en veurem la cinquena.

Cinc edicions on els artistes de la ciutat cerquen respostes als reptes d’explicar els misteris, drames i

encants de la “Polis”.

Deixeu·me fer un incís “esotèric” per fer·vos esment que hi ha qui creu que el cinc és un número de

transformació, de trencament, de cerca de nous horitzons. Malgrat que no és ciència exacta, sovint el

cinquè és el darrer curs d’una llicenciatura i el primer dels anys d’una legislatura (o no...). Sigui com

sigui, el cinc, per qui creu en els senyals “transcendents”, suposa inquietud, acció i moviment, tres

passos d’acceleració que poden impulsar el canvi.

Aquesta llicència “esotèrica” que m’he pres em permet argumentar el punt i seguit que suposa, al·

menys personalment, aquest “Cruïlla 2016”. Ha estat un trajecte més llarg del previst, des de l’origen

ara fa 13 anys, fins a dia d’avui. De tot aquest temps, ens queda la reflexió i el treball compartit de 30

artistes que han participat d’aquesta experiència expositiva i que, des de la seva participació, també

han deixat testimoni de ciutat.

Ells i elles han estat Ricard Bellès, Jordi Rocosa, Evaristo Benítez, Javier Blanco, Josep Castro Za-

pata, Olga Malavia, Abdó Martí, Berta Riera, Marta Quirantes, Pepa Soler, Marc Anglès i Jairo Ríos,

José Hidalgo, Carme Malaret, Carol Rodríguez, Júlia Bel, Octavi Ruiz, Pilar Ruiz, Lluís Torrens, Rosa

Caminals, Marga Gascón, Manuel Morales, Joana Sánchez, Luisa Silva, Miguel À. Tabernero, Anna

Escurriola, Lola de Fez, Susana Ortiz, Laura Pérez i Marina Rodríguez.

Amb tots ells i elles hem volgut reflexionar sobre diferents conceptes o aspectes que poden contribuir

a tancar aquesta idea de cruïlla, de punt de trobada que volem que l’exposició transpiri com a reflex

dels que, des d’una visió de progrés, entenem el marc urbà, però sempre al voltant de valors universals,

igualitaris i democràtics, a partir de trets geogràfics que desemboquen, de valors humans que cohesi·

onen, de fets històrics que sumen i expliquen i que, retornats pel treball personal dels autors, aporten

prou trets diferencials com perquè cadascun dels participants hagi acabat oferint un discurs i una acció

absolutament diferent a la de la resta, però coherent i versemblant alhora amb el que els visitants han

vist i percebut.

Ara, en la cinquena edició, és el torn d’Aina Puig (des d’aquest moment, Aina Ai), Alicia del Hoyo,

Cristian Sarmiento, Víctor Garrido i Júlia Tardà.

Tots ells, com a projecte col·lectiu, parteixen d’un propòsit comú: observar l’espai urbà com un organis·

me viu, físicament reconegut, del qual són, creativament i personalment, art i part.

A partir d’aquí avancen, cadascú amb el seu propòsit, la seva idea, en la reflexió que la ciutat els brinda

i en la concreció que estèticament, la plàstica i la imatge els permet transmetre.

Ciutat vila, poble, urbs4 5

Així, Aina Ai i Cristian Sarmiento ocupen el cap d’aquest organisme urbanita, o millor encara, el cer·

vell, l’òrgan cognitiu i director d’aquesta còrpora imaginària. Però cadascun des d’una posició diferent:

mentre per l’Aina prima l’evocació, el record de la vila que imaginava o que fins i tot ja no hi és, en

Cristian aborda la pèrdua de la memòria i el coneixement, com a efecte de l’envelliment de les societats

urbanes.

Alicia del Hoyo es proposa el cor, el punt convingut de les passions, les emocions i les esperances. Per

a l’Alicia, que fuig de l’acomodament i els preceptes, en el cor resideix la possibilitat.

Finalment, Víctor Garrido (i Júlia Tardà) encarnen el flux circulatori a la recerca de la saba que impulsa

la vida de les ciutats com un reg que irriga l’existència al secà.

Aina Ai, en un doble joc de memòria, evoca en la seva instal·lació la infantesa personal, i ja en ella

rememora l’imaginari que com a nena havia creat d’una ciutat anterior, la dels seus pares.

Podríem dir que amb la seva proposta “revisita” el passat per recuperar estampes de la seva ciutat a

mig camí entre la realitat i la fantasia.

Un fet puntual, la marca de la riuada a la paret de casa, origina en la curiositat infantil la recreació d’un

conte (el riu, la nena, els peixos...) que poc o gens té a veure amb la realitat.

Però, amb el temps, aquest relat genera en l’Aina la reminiscència d’un passat infantil, on la realitat (la

riuada) li ha permès crear la recordança que la vincula intensament a un territori, el seu territori.

Que d’altra banda tampoc ja no és com era i que, per tant, quan pensa en ell, també s’obliga a recordar

i imaginar.

Evocació, record, fantasia... un joc d’ous que essencialment ens explica el territori tot convidant·nos a

imaginar·lo. Hi voleu jugar?

A l’altra banda de la memòria, ens espera Cristian Sarmiento. A la part complexa, on el record s’esmi·

cola.

En Cristian aborda l’Alzheimer. I, amb ell, l’envelliment de les ciutats, de la societat humana.

Però, com l’Aina, no es resisteix a plantejar·nos un relat d’una realitat dura o colpidora, sinó que en un

exercici de sensibilitat ens proposa una mirada de complicitat i suport a les persones que pateixen la

malaltia, i amb ells, al seu entorn familiar.

Amb les seves fotografies es capbussa en l’estany immòbil de l’oblit, per recuperar, per treure a la

superfície les emocions que, malgrat tot, continuen vives en l’interior de les vides atacades per l’Alz·

heimer. I en aquesta immersió, sovint dolorosa, l’acompanyen els familiars i els cuidadors dels seus

protagonistes.

Com ell mateix planteja, el seu treball és el retrat de la memòria, viva i latent, d’aquesta malaltia, per

oferir·nos·en una lectura més esperançadora i motivadora.

I saltem del cap al cor, on ens espera Alicia del Hoyo.

L’Alicia, de natural versàtil i polifacètic, no ha pogut per menys que copsar la ciutat com un cúmul de

forces, d’impulsos, volums i formes que conformen un cos apedaçat en el qual batega, imprevisible,

l’existència.

Així doncs, enmig d’aquest caos, l’Alicia n’entrelluca l’essència del ser i, per extensió, de tots els éssers

que hi comparteixen el territori, com a entitats individuals i pures, capaces de decidir i per tant de valo·

rar i forçar la idea de “possibilitat”, com a camí a emprendre. Encara que aquest camí ens despulli de

tota comoditat i protecció i ens aboqui, amb risc, a la incertesa.

Aquest “monstre” sargit a força de repensar el territori, de restablir un ordre i un sentit, però sobretot

amb la voluntat de desenvolupar·hi la possibilitat de viure·hi, em transporta a la idea de la perifèria que

tant de discurs ha generat en realitats com la nostra.

La perifèria, com a territori que havia crescut escampant·se per la porta del darrere, ha pogut transfor·

mar el despropòsit inicial en l’oportunitat d’un nou horitzó. Quan la metròpolis s’engreixa i s’escanya,

quan és a prop del prolapse, la perifèria esdevé potència (probabilitat) i alhora oportunitat. Els nous

paisatges urbans, sorgits en el seu moment de l’especulació i la improvisació, esdevenen ara, un cop

cosits i restaurats, escenaris innovadors.

Acabem (o comencem?) el viatge, impulsats pel batec del cor, fluint per les artèries i venes d’aquesta

figura urbana. El nostre reg circulatori, però, no és sanguini sinó humà. Victor Garrido i Júlia Tardà

proposen una aproximació a la saba que vigoritza la vida a les ciutats: les persones que s’organitzen per

nodrir, en la major part dels casos, de consciència i compromís la comunitat.

Les associacions no són només el reg gran que irriga humanitat al ciment i a l’asfalt. Són també la cara

i la presència dels que s’impliquen en la millora de l’espai públic, dels que com diuen la Júlia i en Víctor

“esgarrapen hores al dia per dedicar·les a un projecte en comú”.

D’això, també se’n pot dir progrés, del cúmul mai exacte d’altruisme, de solidaritat i d’interès pel proïs·

me, de cooperació i de servei als altres.

Redundant en la idea dels territoris recompostos, d’aquests “monstres” recosits i aparracats, és vital

reconèixer, per damunt de la diagnosi i la planificació de l’urbanista, per damunt dels punts, les grapes

i els fils que els constructors i els enginyers apliquen, és vital com dic, posar en valor el teixit orgànic

que la ciutadania, organitzada i combatent, ha empeltat a les nafres que patien els nostres municipis.

Aquest ha estat, i ho segueix essent, el gran mèrit de la participació associada: la de mantenir latent la

consciència col·lectiva, la de no renunciar al progrés comú, la de convertir les ciutats en cruïlles i no en

illes, on l’ésser humà pugui viure amb llibertat i respecte.

Les entitats creen espais per a ser compartits, per a desenvolupar la nostra capacitat social, capacitat

que un dia ens plantejà la necessitat d’establir·nos com a ciutadans.

Ciutadans d’aquesta Cruïlla que, donat el cas, és Cornellà.

Ramon Montserrat maig de 2016

6 7

Aina Ai

8 9

Fa anys vaig veure una taca a la paret.

Vaig preguntar al meu pare:

· Pare, qui ho ha fet, això?

· Això ho va fer el riu!

· El riu va tacar la paret? Us vau mullar els peus?

· No, jo no hi era.

10 11

12 13

A baix a casa, a l’habitació de les bicicletes, hi havia una taca

a la paret, una línia que recorria tota la sala. Moltes vegades

m’havia quedat mirant·la, altres intentava tocar l’extrem de

la línia, però ni posant·me de puntetes aconseguia arribar·hi

amb els dits.

Un dia els meus pares em van dir:

· Aquesta marca la va fer el riu.

- El riu? – vaig preguntar

- Sí, el riu. El riu va arribar fins aquí.

- El riu va arribar fins aquí? El van portar amb galledes?

- No!, un dia el riu es va desbordar i va deixar inundats els

carrers de la ciutat.

- I els peixos? Què van fer, tots els peixos?

M’era difícil imaginar el riu dins d’aquella habitació, atrapat

dins de les quatre parets. Si el riu estava atrapat... quan no

hi érem jugava amb la meva bicicleta?

Un dia els pares em van trobar a baix, asseguda al mig de

l’habitació amb botes d’aigua, un impermeable i una galleda,

esperant.

- Què fas? Si avui no plou! – em van preguntar

- Espero el riu.

- Què vols dir que esperes el riu?

- Segur que quan no hi som el riu m’agafa la bicicleta i es

passeja per tota la ciutat! Els rius tenen cames com nosaltres?

- El riu no pot caminar, és aigua!

- Llavors el posaré dins la galleda!!

Aquell dia el riu no va aparèixer, i segurament els següents

tampoc... Els pares em devien distreure perquè no tornés a

baixar i m’estigués hores i hores en aquella habitació. Va ser

al cap d’uns dies, anant a buscar la bicicleta, que vaig veure

la galleda. En agafar·la vaig mirar a dins.

· Aigua! – vaig cridar · hi ha aigua! El riu ha vingut! Per què

no m’ha esperat?

Aquesta instal·lació neix a partir de veure una taca a la paret,

una taca que sempre havia estat emmagatzemada al meu

subconscient. El riu és el protagonista d’aquesta història,

però, una història real o irreal?

Real, perquè el punt de partida és real, el riu i les històries

ho són. L’any 1971 va haver·hi una riuada que va deixar els

carrers inundats i encara avui, després de més de quaran·

ta anys, es pot veure en alguns baixos la marca fins on va

arribar.

Irreal, perquè aquest projecte no parla de la riuada d’aquell

dia llunyà, sinó que parla dels records, històries i fets engen·

drats per la imaginació d’una nena.

14 15

16 17

Quan em van demanar una reflexió creativa entorn a una

ciutat; concretament la meva ciutat, Cornellà de Llobregat,

immediatament el meu cap va desenvolupar un “pastiche”

d’imatges, desordenades i inconnexes, entrellaçades, a ma·

nera de cosit inexpert, per la necessitat, la suma i la diferèn·

cia, dins d’un marc de densitat, espessor i poc aire.

Sobre la base d’aquesta primera idea vaig començar a di·

vagar, aquest donar tombs en un vaivé infinit que tant ens

agrada als artistes, fins que per fi vaig topar amb l’essència

del meu treball i de mi mateixa, amb l’ànima de la història

que jo puc oferir a aquest “Cruïlla 2016”, amb el meu propi

conte o joc d’Alicia, i vaig decidir fer realitat visual allò que

els meus ulls entenen per Cornellà i que en part em consti·

tueix com a persona.

18 19

PossibilitatAlicia Del Hoyo Conesa

Un llarg passeig per la ciutat que em sosté des de nena em

va portar a fixar les meves pupil·les en les successives es·

tructures metàl·liques que recorren tots i cadascun dels car·

rers d’aquest curiós engranatge vital i que empresonen, en el

seu interior, la vida de nombroses arrels vegetals esteses cap

al cel, coronades per branques que deixen filtrar l’esperança

i “komorebi”.

A partir d’aquí ja tenia un punt de partida, intrínsec i molt

personal, rebutjant des d’un inici l’existència de tota objecti·

vitat, des del moment en que alguna cosa és narrada, i, en

tal alliberament, van començar a nèixer els primers esbossos

i conceptualitzacions que, posteriorment, donaran forma a

les escultures de ferro i fusta del meu particular “Cruïlla”.

El viatge d’immersió per aquests dos nous materials, desco·

neguts per a mi fins a aquesta trobada, tracta de simbolitzar

la part mecànica i natural que integra a cada ésser humà

dins de la seva càpsula urbana, alhora que recuperar una

forma d’expressió més artesana, sentida i manual, que ens

parla d’ànima, cor i la part més profunda i personal de ca·

dascú com a individualitat; acompanyat tot això de la musi·

calitat metafòrica de la possibilitat.

20 21

Com bé sabreu, cor és l’òrgan muscular principal de l’aparell

circulatori de tots els animals. En l’ésser humà és un múscul

buit i piramidal situat en la cavitat toràcica, que funciona

com a bomba aspirant i impel.lent, impulsant sang a tot el

cos. En definitiva, el batec que ens mou.

Intrínsec és un terme utilitzat per designar allò que corres·

pon a un subjecte per raó de la seva naturalesa i no per la

seva relació amb l’altre. L’essència pura de cadascú sense

contacte amb l’exterior.

Sobre la base del cor i la intimitat individual neix una primera

escultura, que sosté al centre d’una gàbia de 3 metres per 3

metres la vida, simbolitzada per un arbre, que apunta les se·

ves arrels cap a l’exterior, a la recerca d’aliment, alhora que

protegeix les seves branques a l’interior d’un fictici cub de

protecció. La major part dels tubs metàl·lics de la instal·lació

són mòbils i permeten el pas, encara que la possibilitat de

sortir o entrar, com a la vida, la decideix cadascú.

La segona escultura representa el “Frankenstein”, net de

capes, que una vegada, ha fet gran part del seu recorregut

vital, intenta tornar a unir les seves peces per recuperar la

seva essència i, a manera de ressuscitat Prometeu, retrobar

la fe en la possibilitat.

22 23

24 25

Per a aquesta peça he utilitzat els trossos d’un arbre mort,

exposat al sol durant 20 anys, desprenent·se així de tot allò

sobrant i retorçant les seves formes fins a quedar únicament

el seu epicentre net d’impureses. Amb barres de metall he

unit cada part trencada, fins a aconseguir una bellesa prò·

pia, particular i erecta.

Tots som un compost de fraccions cosides o descosides amb

més o menys sentit, tots tenim un cor que batega i una es·

sència i en tots està la possibilitat. La decisió és una altra

possibilitat.

Alicia Del Hoyo Conesa

Agraïments especials a Xavier Bartumeus, Maria Camas, el meu mestre del ferro Félix Ramírez Segundo i Antonio Sánchez Ibáñez per deixar·me part del seu taller per fer POSSIBLE aquest esbojarrat projecte. De tot cor, gràcies a tots per sumar mans i fer realitat un somni.

26 27

28 29De tot cor, alzheimer

Cristian Sarmiento

“l’Epidèmia del s.XXi”La població s’envelleix i es continuarà envellint durant els

propers anys. Si observem la distribució poblacional per

edats es pot veure clarament la tendència de la població a

l’envelliment. La baixa natalitat de les darreres dècades i l’in·

crement de l’esperança de vida són un clar indici d’aquest

fet. Existeix però, un altre factor detonant per explicar aquest

fenomen: els fills del Baby-Boom s’acosten a la tercera edat.

Els nascuts entre 1957 i 1977 esdevindran la gent gran de

les properes dècades i aquest progressiu envelliment serà

encara més pronunciat en els territoris que van rebre als

immigrants de l’èxode rural de meitats del segle XX: territoris

com ara bé Barcelona i la seva àrea metropolitana, incloent

la nostra ciutat Cornellà.

Coneixem l’alzheimer?L’Alzheimer representa el trastorn mental que més persones

pateixen al món, però què sabem sobre aquesta malaltia?

Coneixem les seves particularitats? Estem preparats per con·

viure amb ella?

Actualment al territori espanyol hi ha 800.000 malalts d’Alz·

heimer. Cal destacar que aquesta malaltia no afecta única·

ment als malalts sinó que també la pateixen greument els

seus familiars i cuidadors. Concretament es parla d’una ràtio

de dos persones afectades per cada malalt. Això representa

que més de dos milions de persones a Espanya conviuen

amb la malaltia d’Alzheimer en l’actualitat.

Font: Padró Municipal d’Habitants

Piràmide d’edats 2014 Piràmide de Població 2014

30 31

Male Male

TODAy10,000 D.C. - 1950 2050

Male

15 15 1510 10 105 5 50 0 05 5 510 10 1015

Age

80 +75-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14

5-90-4

Age

80 +75-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14

5-90-4

15 15

Female Female Female

El concepte creatiuBusco amb la meva obra aproximar i donar a conèixer la

malaltia d’Alzheimer a la societat. Donat el repte social que

comporta l’increment de pacients que es preveu pels pro·

pers anys, provocat pel progressiu i imminent envelliment de

la població, crec necessari un major coneixement d’aquesta

malaltia. És un fet real que tots, de manera directa o indirec·

ta, estarem involucrats amb aquesta malaltia.

Per aproximar l’Alzheimer a la societat treballaré sobre un

dels aspectes menys coneguts i més optimistes d’aquesta

malaltia. Parlaré sobre com les emocions continuen vives en

aquests pacients; com malgrat haver perdut moltes capaci·

tats cognitives son capaços de reviure amb facilitat records

carregats de sentiments; com fins i tot en les fases més avan·

çades de la demència hi continua havent un clima afectiu en

el comportament dels pacients d’Alzheimer. Es tracta de la

lectura més esperançadora i motivadora d’aquesta malaltia,

la qual ens ajudarà a entendre com l’estimulació emocional

és quelcom imprescindible per millorar la qualitat i l’espe·

rança de vida dels pacients.

32 33

L’obra és el retrat de la memòria emocional, viva i latent,

de la malaltia d’Alzheimer. Els pacients es submergeixen en

els seus records més estimats en companyia de familiars i

cuidadors. Fugen d’allò tangible, dispers, i per un instant,

l’instant que dura l’obturació de la càmera, s’endinsen en la

claredat d’aquells sentiments que es troben ben profunds al

cor, revivint aquells moments, persones, indrets, dels quals

mai es desprendran.

34 35

Especial agraïment als usuaris, familiars i terapeutes del Centre Alois de Cornellà, i a l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Baix Llobregat per la seva col·laboració amb aquest projecte.

36 37

reg

1 m. [LC] [AGA] Acció de fornir aigua a les terres.

Terres de bon reg. Aquest és el primer poble de reg.

2 m. [OP] Aplicació d’un lligant asfàltic

rec

1 m. [LC] [AGA] [GG] Canal per on es condueixen les

aigües per a regar.

2 m. [GL] CANYÓ SUBMARÍ.

RECornellàVíctor Garrido Júlia Tardà

(David Harvey/ Geògraf i antropòleg)

38 39

“El tipo de ciudad en que queremos vivir está ligado al tipo de personas que queremos ser”

sense aigua, no hi ha vida. sense batec, la ciutat s’apaga

Els que des de fa anys participen en aquestes organitzacions

saben bé que la gestió quotidiana d’una entitat és certament

complexa. Fer quadrar els pressupostos, vetllar perquè tot·

hom se senti representat i acomplir els objectius establerts

són tasques exigents. Malgrat l’optimisme i les bones inten·

cions, des de les entitats no s’amaga que totes han travessat

– o travessen actualment· èpoques de desànim que fins i tot

han arribat a comprometre el futur de l’entitat. Un futur que

estan convençuts que passa perquè els més joves prenguin

el relleu i continuïn alimentant aquest reg que abasteix el

moviment associatiu de Cornellà.

• Óscar Català (Rugby Club Cornellà): “l’associacionisme vertebra la ciutat”

• Maria Pilar Rascón (Xarxa de Dones Emprenedores de Cornellà): “l’associacionisme és vital, de forma d’individual no farem gran cosa”

• Amèlia de Fàbregas (Orfeó Catalònia): “El moviment associatiu és imprescindible”

• David Pagans (Esplai Mowgli): “ser monitor d’esplai és tenir una base clara dels valors que es volen transmetre”

• Esteve Aguado (Castellers de Cornellà): “Cornellà és viva”

• Meritxell Romances (Ateneu Popular de Cornellà): “Molta gent ha lluitat perquè Cornellà sigui com és ara, no hem d’oblidar-ho. El poder transformador ve de la societat”

40 41A través de canals, recs o sèquies s’irriga l’aigua que neces-

siten les terres per mantenir-se fèrtils. El mateix passa amb

el flux, el reg imprescindible que ens garanteix la sang que

necessiten els teixits del nostre organisme per mantenir-nos

en vida. L’exposició RECornellà neix de la reflexió al voltant

de conceptes tan essencials i senzills com aquests que ex-

trapolem al nostre entorn més immediat: la ciutat.

Com es manté viva una ciutat? Com avança una ciutat? Com es cohesiona un barri? Des de fa dècades s’estudien els moviments socials, polítics

i econòmics que conflueixen en les ciutats modernes i que

han motivat el seu progrés. En funció del context de cada

època històrica s’endevinen causes i efectes diversos que

han anat travant l’evolució d’una ciutat com Cornellà de Llo·

bregat.

La raó de ser de RECornellà són les associacions; protago·

nistes d’aquest projecte. Aquesta exposició pretén posar en

valor el seu paper determinant en el sí de la ciutat. Avui, igual

que en èpoques anteriors, les associacions són motors de

canvi i progrés, organitzacions vives que es deuen a la seva

gent i a la seva ciutat.

No es tracta d’un fenomen nou, ben al contrari. Cornellà

compta amb una intensa vida associativa que demostra la

voluntat i la inquietud que des de fa dècades els ciutadans

tenen per trobar espais comuns de reunió i de convivència.

Com a la resta de Catalunya i d’Europa, a Cornellà l’origen

del moviment associatiu cal vincular·lo a les primeres con·

seqüències per a la població de la industrialització. El model

industrial esberla les antigues formes de treball i d’organitza·

ció i s’alteren profundament les relacions que s’estableixen

entre la població. Tot i que són diverses les influències que

intervenen en la creació de les primeres entitats, la primera

associació de què hi ha constància a Cornellà és el conjunt

coral ‘La Unió’ (1).

Des d’aquest primer referent i fins al dia d’avui, el moviment

associatiu s’ha anat transformant de la mà de l’esdevenir de

la ciutat. A banda de la trajectòria compartida entre entitats

de la ciutat, cada associació acumula una història pròpia

que s’ha forjat a base del compromís de tots els que en algun

moment n’han format part.

Entre les organitzacions que participen en el RECornellà,

hi ha associacions gairebé centenàries i d’altres que s’han

creat en els darrers anys. Si bé la sort i la motivació de les

diferents entitats pot ser ben diversa, fins i tot allunyada, la

gran majoria es reivindiquen com a hereves d’organitzacions

precedents que van marcar un camí de no retorn. Una ciu·

tat que ha avançat de la mà del moviment associatiu i s’ha

mantingut fidel al batec de la ciutat.

Associar·se és sinònim d’implicar·se, de comprometre’s. Es

tracta d’esgarrapar hores al dia per dedicar·les a un projecte

comú que atrau ciutadans d’edats, professions i orígens ben

diversos. Des de les entitats coincideixen a destacar la im·

portància de compartir i de sentir·se identificat amb els “va·

lors” propis de l’organització. Quan els monitors expliquen

la seva experiència, afirmen amb convicció que els valors

que es treballen a l’esplai Mowgli són indissociables de la raó

de ser de l’entitat. Des del Rugby Club Cornellà insisteixen

que, malgrat els prejudicis contra aquest esport, els valors

genuïns del rugbi afavoreixen la integració, la cooperació i

el treball en equip .Valor, seny, força i equilibri són el millor

emblema dels Castellers de Cornellà, que recorden que a la

colla tothom hi té cabuda.

GUAITA, Pere i PUJADÓ, Judit. ‘Un món en construcció. L’asso·

ciacionisme a Cornellà de Llobregat’; Ajuntament de Cornellà; 2003

Cultura

lleureEsport

Mapa (incomplet) de les entitats

Moviment veïnal

Educació

immigració

assistència

Economia

Les entitats que apareixen en el RECornellà conformen una

selecció representativa del teixit associatiu de la ciutat. Tan·

mateix, són tan sols una mostra de l’ampli espectre d’entitats

existents a Cornellà, organitzacions de naturalesa, origen i

àmbit d’actuació divers. Conscients que el RECornellà no·

més recull un part minsa de la intensa activitat associativa,

es presenta el mapa (incomplet) de les entitats.

Cornellà de llobregat Compta amb 297 assoCiaCions registrades

AA. VV. 11ALTRES 1COMERÇ 5CULTURAL 85DONES 5EDUCATIVES 38ESPORTIVES 53GENT GRAN I JUBILATS 8JUVENILS 11MEDI AMBIENT 3PENYES 6RELIGIOSES 9SINDICATS 2SOCIAL 34SOLIDARITAT 26

42 43

RECornellà

44 45

RECornellà presenta un muntatge fotogràfic per a cadascu·

na de les associacions que hi participen. Per a poder dur a

terme aquesta sèrie de dissenys originals s’han fet retrats i

fotografies de detall a més de 50 persones. A banda dels re·

portatges fotogràfics, les entrevistes han permès incloure en

la mostra el testimoni de membres de totes les entitats que

expliquen, en primera persona, la seva experiència.

4746

’13CASTELL DE CORNELLÀ

Ciutatcruilla

(retrospectiva)

del 29 de maig al 28 de juliol de 2013

48 49

13 Acentos

Momentos creados

Anna Escurriola Peña

Lola de Fez

50 51

El so del corSusana Ortiz

52 53

La ciutatLaura Pérez

Punto de encuentroMarina Rodríguez

54 55

56 57

Producció:Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Comunicació:Departament de Premsa i Comunicació, Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Coordinació i muntatge:Malaviart

Transports:Javier Recuero i els autors

Disseny gràfic:Telegrama

Agraïments:Ramon Montserrat

Concepte i direcció:Departaments de Cultura i Patrimoni Cultural, Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Textos:Ramon Montserrat i MartínezEls autors

Fotografies:Ot Cuevas i Miguel Ángel TaberneroEls autors

Correcció textos:Centre de Normalització Lingüística de Cornellà

Edició:Ajuntament de Cornellà de Llobregat

© dels textos: Ramon Montserrat i els autors© de la reproducció de les obres: els autors i VEGAP© d’aquesta edició: Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Disseny gràfic:Telegrama

Impressió:Ediciones Gràficas Rey, SLC/ Albert Einstein 54 C, Cornellà de Llobregat

Dipòsit legal: B·XXXX·2010

MAIG DE 2016

58 59