Ciutat, monarquia i formacions estatals, 1249-1812 · agent històric col·lectiu de gran relleu...

1
PRIMERA CIRCULAR Des de la seva fundació en temps de l’emperador August, Barcelona ha anat surant dins l’univers urbà de l’Europa occidental. I a partir de mitjan segle XIII, amb la constitució formal del seu govern municipal, va esdevenir també un agent històric col·lectiu de gran relleu dins Catalunya i tota la Corona d’Aragó i, després, en menor mesura, dins la vastíssima Monarquia Hispànica. La imatge gairebé republicana que oferia encara Barcelona als segles XVI i XVII, fonamentada en el manteniment de la relació especial amb la monarquia i amb les institucions de govern catalanes emanades de les Corts, no superà el tràngol de 1714. No obstant això, la Nova Planta mantingué tant la unitat i la singularitat de Catalunya dins d’Espanya com la primacia de Barcelona dins el Principat, que seria confirmada pel creixement setcentista. La Constitució de Cadis inaugurà el 1812 una època molt diferent, amb l’apropiació decidida de les entitats territorials històriques per l’Estat, que establí una nova divisió provincial, generalitzà la institució del municipi i igualà totes les entitats municipals, considerades com l’estrat inferior d’una trama politicoadministrativa estreta- ment controlada pel govern central. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona considera que la conjuntura actual fa molt oportú reflexionar a l’entorn dels processos polítics anteriors a la revolució liberal que involu- cren la ciutat. I per això, en convocar segons costum el XIV Congrés d’Història de Barcelona, convida els investiga- dors a contribuir amb les seves aportacions personals als debats a l’entorn de l’evolució del municipi barceloní des del privilegi fundacional de Jaume I el 1249 fins al trencament formal de 1812, atenent especialment a les seves relacions harmòniques o conflictivesamb la monarquia i amb les formacions estatals que han anat prenent cos damunt el territori català al llarg dels segles medievals i moderns. El període de recepció de propostes d’aportació al Congrés s’estén des del moment de publicació d’aquesta circular fins al darrer dia del mes d’abril de 2015. El Comitè anirà exami- nant aquestes propostes a mesura que vagin arribant i donarà resposta a cada proponent en el termini d’un mes a partir del moment de recepció de l’esbós corresponent. La segona circular serà publicada d’aquí a un any, la tercera amb el programa definitiuel mes de setembre següent, i la celebra- ció del Congrés tindrà lloc abans d’acabar la tardor de 2015. Maig de 2014 COMITÈ CIENTÍFIC Joaquim Borràs Ramon Grau i Fernández Gerard Preminger Joan Roca i Albert Xavier Tarraubella i Mirabet SECRETARIA DEL CONGRÉS ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA Casa de l’Ardiaca Santa Llúcia, 1. 08002 Barcelona T. 93 256 22 55 F. 93 317 83 27 [email protected] www.bcn.cat/arxiu/historic Ciutat, monarquia i formacions estatals, 1249-1812 XIV CONGRÉS D’HISTÒRIA DE BARCELONA Tardor de 2015

Transcript of Ciutat, monarquia i formacions estatals, 1249-1812 · agent històric col·lectiu de gran relleu...

Page 1: Ciutat, monarquia i formacions estatals, 1249-1812 · agent històric col·lectiu de gran relleu dins Catalunya i tota la Corona d’Aragó i, després, en menor mesura, dins la vastíssima

PRIMERA CIRCULAR

Des de la seva fundació en temps de l’emperador August, Barcelona ha anat surant dins l’univers urbà de l’Europa occidental. I a partir de mitjan segle XIII, amb la constitució formal del seu govern municipal, va esdevenir també un agent històric col·lectiu de gran relleu dins Catalunya i tota la Corona d’Aragó i, després, en menor mesura, dins la vastíssima Monarquia Hispànica.La imatge gairebé republicana que oferia encara Barcelona als segles XVI i XVII, fonamentada en el manteniment de la relació especial amb la monarquia i amb les institucions de govern catalanes emanades de les Corts, no superà el tràngol de 1714. No obstant això, la Nova Planta mantingué tant la unitat i la singularitat de Catalunya dins d’Espanya com la primacia de Barcelona dins el Principat, que seria confirmada pel creixement setcentista. La Constitució de Cadis inaugurà el 1812 una època molt diferent, amb l’apropiació decidida de les entitats territorials històriques per l’Estat, que establí una nova divisió provincial, generalitzà la institució del municipi i igualà totes les entitats municipals, considerades com l’estrat inferior d’una trama politicoadministrativa estreta-ment controlada pel govern central.L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona considera que la conjuntura actual fa molt oportú reflexionar a l’entorn dels processos polítics anteriors a la revolució liberal que involu-cren la ciutat. I per això, en convocar segons costum el XIV Congrés d’Història de Barcelona, convida els investiga-dors a contribuir amb les seves aportacions personals als debats a l’entorn de l’evolució del municipi barceloní des del privilegi fundacional de Jaume I el 1249 fins al trencament formal de 1812, atenent especialment a les seves relacions –harmòniques o conflictives– amb la monarquia i amb les

formacions estatals que han anat prenent cos damunt el territori català al llarg dels segles medievals i moderns.El període de recepció de propostes d’aportació al Congrés s’estén des del moment de publicació d’aquesta circular fins al darrer dia del mes d’abril de 2015. El Comitè anirà exami-nant aquestes propostes a mesura que vagin arribant i donarà resposta a cada proponent en el termini d’un mes a partir del moment de recepció de l’esbós corresponent. La segona circular serà publicada d’aquí a un any, la tercera –amb el programa definitiu– el mes de setembre següent, i la celebra-ció del Congrés tindrà lloc abans d’acabar la tardor de 2015.

Maig de 2014

COMITÈ CIENTÍFICJoaquim BorràsRamon Grau i FernándezGerard PremingerJoan Roca i AlbertXavier Tarraubella i Mirabet

SECRETARIA DEL CONGRÉSARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONACasa de l’ArdiacaSanta Llúcia, 1. 08002 BarcelonaT. 93 256 22 55 F. 93 317 83 [email protected]/arxiu/historic

Ciutat, monarquiai formacionsestatals,1249-1812XIV CONGRÉS D’HISTÒRIA DE BARCELONA

Tardor de 2015