16

EDUCACI EN UNA SOCIETAT EN CRISIQESTIONS I REPTES

(materials de treball)

Jess Renau

0. Presentaci

1. Crisi de societat i mn afectiu dels nens i adolescents

1.0. Introducci 1.1. La situaci econmica familiar condiciona 1.2. Altres ambients que condicionen 1.3. Tot formulant algunes propostes

Qestionari i bibliografla

2. Crisi de societat i valor "treball"

2.0. En el futur, treball escs 2.1. Les funcions "personals" del treball 2.2. La funci "social" del treball 2.3. Quatre formulacions generals 2.4. Elements de futur

Qestionari i bibliografia

3. Crisi de societat i educaci oberta als valors transcendent

3.0. Educar per al sentit o per al funcionament 3.1. La societat capitalista i els seus prototipus humans 3.2. Educaci alliberadora i oberta als valors transcendents

Qestionari i bibliografla

PRESENTACI

Aquestes pgines sn una reflexi i, en part, una sntesi del treball dun seminari educatiu queestem fent un grup d'educadors i mestres. Ens plantegem un dels temes mes apassionants d'ara:les implicacions educatives de l'actual crisi econmica i social". Conseqentment, el dileg,l'estudi i la intuci van acompanyats de l'escalf de les persones preocupades per analitzar la sevatasca i per donar una resposta suficientment vlida a les vivncies i les realitats que cada diaplanteja la seva labor professional. Davant nostre tenim un autntic repte. Som capaos de descobrir el significat, les implicacionspedaggiques i els postulats per a una encertada acci educativa que es desprenen de l'actual crisieconmica i social? Serem capaos de projectar i dur a terme una educaci que s'adapti a larealitat i que al mateix temps sigui capa de transformar-la amb sentit de futur? s evident que educar per al futur no significa treballar perqu noms uns quants tinguin feinaassegurada o recullin xits individuals en la vida professional. El futur ha de ser de tots i per a tots. El tema s molt ampli i es podria enfocar des de moltes perspectives. Per aix, d'entrada, ha dequedar ben clar que no intentarem tractar-ho, ni tan sols aconseguir respostes segures i universals.Ms aviat ens movem en l'ample camp de la intuici i del debat, dels plantejaments i els suggeri-ments, convenuts que qualsevol que hi vulgui participar des de la seva prctica educacional,realitzada amb un mnim de sentit crtic, pot aportar-hi moltssim com a conseqncia de lesexperincies, recerques i situacions que ha acumulat. D'entrada hi ha una cosa que a tots ens sembla certa. Avui hem de parlar ms de crisi de societatque de crisi econmica. Aquesta ltima dura massa perqu realment sigui una crisi. La societat s'hiha instal.lat; fins a cert punt l'ha normalitzada. Ja no tornarem a situacions anteriors de ple treball,perqu des del punt de vista econmic i tcnic est sorgint una nova valoraci de la vida. Des d'aquesta perspectiva presentem ara tres punts molt concrets en l'mbit educatiu perquserveixin d'estimulants a la reflexi i al debat: - Crisi de societat i mn afectiu dels nens i els adolescents. - Crisi de societat i valor del treball. - Crisi de socetat i educaci oberta als valors transcendents.

2

1. CRISI DE SOCIETAT I MN AFECTIU DELS NENS I ELSADOLESCENTS

0. Introducci

La pregunta s ben clara: Com est influint l'actual crisi de societat en la vida afectiva dels nens idels adolescents. s una qesti realment difcil ja que hi sn implicats una gran quantitatd'aspectes de la vida social, de la vida econmica i de la psicologia infantil. s urgent intentard'esbossar algun cam que hi doni resposta. Per abans voldrem indicar un parell de notes:

a) Recordem en primer lloc tres dimensions importants de l'afectivitat i que cal tenir presents enqualsevol treball educatiu. - La vida afectiva juga un paper fonamental en la persona. La prpia realitzaci com a personadepn, en una gran part, del mn afectiu, de la capacitat o incapacitat de relaci adequada amb elsaltres i de tot el que aix comporta en el camp de la psicologia. - L'afectivitat es va construint des dels primers anys de la vida. Des dels inicis de la vida el nenva construint una forma d'afectivitat que respon a les seves necessitats vitals i als graus desatisfacci que pot aconseguir. Ms endavant es podr ajudar, rectificar, compensar, alimentar,etc., per els trets fonamentals ja vindran donats. - L'afectivitat est ntimament relacionada amb l'entorn. La famlia, sens dubte, ocupa el llocms destacat, per a poc a poc l'afectivitat es va eixamplant a altres terrenys, com l'escola, elsamics i tot all que avui en dia representen els mitjans de comunicaci social. Aquests mitjans snels que, cada vegada ms, impacten el mn afectiu dels nens.Els educadors palpem dia a dia la vinculaci ntima que hi ha entre afectivitat i entorn. En el mninfantil sn dues realitats que es necessiten i que s'estructuren entre elles, capaces de crear accionsi reaccions d'agressivitat, de por, d'entossudiment, de donaci o soledat, segons els casos i lescircumstncies.

b) En comenar la nostra anlisi conv recordar les diferncies que hi ha en la vida afectiva delsnens i en la dels adolescents. s cert que es produeix una continutat histrica en la persona, pertamb s innegable que l'adolescncia aporta uns elements nous, que neixen de la descobertad'unes relacions humanes ms complexes i que impliquen tota la persona.

Per aix en l'adolescent es dna un augment de la sensaci de soledat,d'aquella agressivitat que amaga un distanciament, per a afirmar-se a si mateix i la necessitatd'agrupar-se amb altres companys de la seva edat que es troben en circumstncies semblants. En aquest treball citem indistintament nens o adolescents. Aquesta imprecisi, motivada en granpart per raons d'espai, no resultar difcil a l'educador, el qual podr distingir i aplicar a uns i altresles realitats socials que vagin sortint.

1. La situaci econmica de la famlia condiciona

La situaci econmica de la famlia condiciona notablement la conducta i la vida afectiva deisfills. Aquestes situacions familiars les podem agrupar, a tall de sntesi, en quatre grans blocs.

a) Famlies que viuen la crisi de ple

Es tracta en general de famlies que estan a l'atur, els fills de les quals palpen les conseqnciesde la falta de treball i que, sovint, es veuen forats a collaborar en l'economia domstica per mitjdel treball submergit o negre. Com ja es fa constar en nombrosos estudis i declaracions, avui diaexisteix una mplia zona de pobresa a l'Estat Espanyol, que es calcula prop dels vuit milions depersones. La misria es fa palesa a tot arreu; aquesta misria que s fruit de l'explotaci, de lamarginaci i que, desgraciadament, incideix en els nens i els adolescents. Especialment en els anys de la pubertat i de l'adolescncia aquestes situacions sn moltnegatives, tot i prescindint del pur nivell de rendiment escolar. Molts d'aquests adolescents, a les

3

grans zones de suburbi, acaben agrupant-se en colles les activitats de les quals s 'acosten cadavegada ms a la drogaaddicci, a la delinqncia i a d'altres formes de degradaci humana.

b) Famlies amenaades per la crisi

s una situaci nova i molt estesa. Encara no s'ha arribat a l'atur, encara a casa hi ha els mitjanssuficients per a fer front a la subsistncia, per l'amenaa va planant en un ambient de tensi,d'incertesa i d'angoixa. Tot aix, evidentment, influeix en les relacions humanes dins l'mbit familiar. Augmenten lesrecriminacions, les discussions i l'ansietat. Sovint els fills sn els qui han de suportar el mal humor ila por ambiental; fet que incideix en la seva afectivitat, crea distncies, mancances, buidor i evasi.

c) Famlies a les quals no afecta la crisi

Sn moltes tamb. Hi ha seguretat. Hi ha continutat amb les situacions anteriors de benestar.Continua el desenvolupament. En moltes, potser, es va desaccelerant, per gaireb ni es notaperqu es gasta i es consumeix normalment. La paraula crisi, quan es pronuncia, t unes connotacions ben diferents de les dels casosanteriors. Resulta una mica llunyana, d'una altra gent, i sovint, se'n parla amb dures acusacionsd'incapacitat per a trobar feina o per a crear-ne. Potser els qui estan a l'atur, en part, hi estan perculpa seva. Aquestes idees moltes vegades augmenten l'autosatisfacci del clan social o familiar. Els petits queden impactats per aquest conjunt de vivncies i d'ideologies, en el qual desenrotllenmoltes vegades un afany desmesurat de consum, de distanciament d'altres sectors populars, d'uncert classisme, peculiar de la mentalitat de dretes, amb la convicci que el seu mn, i en concret elsseus pares, sn els millors.

d) Famlies que han prosperat grcies a la crisi

Les poques de crisi solen ser poques de grans fortunes. Hi ha persones que gaudeixen d'unanotable clarividncia comercial i econmica en aquestes situacions negatives per al conjunt de lasocietat i saben invertir i encertar, adequadament. D'altres aprofiten la conjuntura per realitzar totaclasse de negocis submergits, que produeixin beneficis importants, en bona part a costa de preussocials i de la burla a la seguretat i a la mnima previsi. S'explota l'individu que necessita el mnimvital de subsistncia. Aqu, no hi colloquem nicament amplis sectors del capital conservador, sin tamb nous rics i,fins i tot, poltics que des de l'mplia gamma del poder saben aprofitar-se en benefici propi. Els nens i els adolescents d'aquests ambients van elaborant, tamb, el seu mn personal i social.Preguntes com l'educaci dels seus sentiments, la capacitat d'amor i de relaci amb els altressectors de la societat, etc., mereixen un estudi atent per part dels seus educadors, ja que ells snles primeres vctimes d'una situaci injusta i sovint explotadora.

2. Altres ambients que condicionen

Com ja apuntvem abans, la via afectiva pel que fa a la seva formaci i a la seva expressi noqueda reclosa a l'mbit familiar, sin que ja des dels primers anys de vida s'estn a molts altresambients. Entre aquests ambients, actualment, n'hi ha d'una gran importncia pel que fa a la sevacapacitat d'influncia en el mn infantil. Per aix, a la classificaci que acabem de fer dels sectorsfamiliars, cal afegir-hi d'altres que, amb un fort impacte, graviten positivament o negativamentsobre el mn afectiu infantil.

a) Mitjans de comunicaci social

Des de fa la molts anys aquests mitjans formen part de l'horitz vital dels nens, en particular latelevisi. Incideixen amb fora en els seus afectes, anhels i sentiments. Ja des de molt petits snmolt sensibles a la imatge, al moviment, a la msica. Queden extasiats davant aquests elements.Tot va entrant amb naturalitat, tot impacta i modela. Moltes vegades, al primer cop d'ull no enveiem la transcendncia, per a poc a poc anirem descobrint uns estils i unes formes concretesd'actuar i de relacionar-se que tenen molt a veure amb els valors i els contravalors transmesos pelsmitjans de comunicaci social, perqu s evident que insisteixen en determinades concepcions, finsi tot ideolgiques, que acostumen a estar darrera de les imatges i del desenvolupament de l'acci.

4

La mentalitat dominant que valora diverses dimensions de la vida, relacions humanes,econmiques, realitats de grup i de l'afectivitat, etc., penetra en la mentalitat infantil ambnaturalitat i gaireb sense resistncia crtica. Ens plantegem suficientment la relaci afectiva que el nen desenvolupa amb aquells personatgesficticis -ben reals per a ells- que representen l'xit i la bondat i que, de fet, s'imposen? I, al contrari,qu s all que es rebutja? Que s el que crea animadversi i es presenta com a negatiu i dolent?Tot aix, que pot anar acompanyat d'un sens fi de fantasies, s capa de provocar alteracions,angoixes, somnis i temors; especialment entre els ms petits. Els qui treballem a l'escola sabem molt b l'impacte dels mitjans de comunicaci social entre elsnens i la seva incidncia en l'afectivitat.

b) Les noves mquines

Vivim l'entrada en massa d'ordinadors i robots. Els nens senten una especial atenci i atraccicap a ells. Sn mquines rpides, ldiques, provoquen les seves capacitats d'agilitat i els reafirmendavant dels grans. Per com veuen, com comprenen aquestes mquines? quins mecanismesdesenvolupen en ells? com impacten les seves relacions socials? quins condicionaments elscreen? quines pors o seguretats sn capaces de produir en el seu frgil mn afectiu? Molt sovint hem posat a les mans dels nostres infants aquestes noves mquines sense aturar-nosa pensar abans sobre els efectes que podrien produir. La suggesti que susciten i el fet consumatde la seva actualitat han estat suficients per a donar-hi llum verda. Enfront d'aix l'educador ha d'a-tendre d'una manera primordial el mn interior del nen, tot el que sent per dins i ha d'enfortir elselements que el capaciten per a desenvolupar-se harmnicament i fer front a la vida, mirant depreveure les difcultats que poden hipotecar la seva conscincia i la seva personalitat.

c) Augment de les relacions extrafamiliars

El fet de sortir del nucli familiar actual s un altre dels elements a considerar en el nostre treball.La limitaci fsica de l'espai familiar, la limitaci temporal de la presncia dels pares i el cansamentpsicolgic peculiar de la nostra civilitzaci urbana impulsen cap a fora els membres del clan fami-liar, que ja des dels primers anys de vida passen ms hores, i generalment les ms aptes per a larelaci humana, fora de casa que no pas dins. Aquest fet t una importncia especial en l'adolescncia. Fcilment es crea una tensi entre dins ifora, entre el grup familiar i els grups externs, amb la seva corresponent crrega afectiva. Hi haconfrontacions, dialctica, expansi i possibles trencaments, i tot aix t una transcendncia fona-mental en la vida afectiva dels adolescents.

3. Algunes propostes educatives

Un cop plantejades les diverses coordenades, unes sobre la situaci familiar en relaci amb lacrisi actual de la societat, i les altres sobre les tres incidncies referents ais mitjans de comunicacisocial, les noves tecnologies i la sortida dels mbits familiars, anem a exposar les formulacions edu-catives del nostre treball de seminari. No es tracta, doncs, de conclusions. Sn propostes iplantejaments a qu hem arribat i que intenten desbrossar una mica l'esps cam cap a unarenovaci educativa.

Els mitjans de comunicaci estan configurant un subconscient collectiua)

Aquesta realitat penetra d'una forma especial en el mn infantil, que hi s molt sensible i que noposseeix defenses adequades. Considerem alguns dels elements destacables d'aquest subconscient collectiu en el mn delsinfants:

1.- La victria dels "bons" sobre els "dolents" per mitj de la violncia, o si ms no de podersextraterrestres".2.- La valoraci dels diners com a motor de felicitat i de realitzaci, no com a compensaci deltreball o de la capacitat de fer front a les necessitats elementals dels humans.3.- La paulatina mecanitzaci de les relacions humanes, cada vegada ms mediatitzades percomponents no afectius i instrumentalitzadors.4.- L'elitisme com una realitat inevitable que comporta una lluita constant per "ser el millor", fins itot a costa dels altres.

5

5.- La presentaci d'una forma de viure executiva que accentua la realitzaci prctica per sobre del'anlisi i de la saviesa. Lestudi d'aquests elements i d'altres de semblants que componen els grans trets del subconscientcollectiu esdev urgent i fonamental per als educadors si han d'aconseguir un coneixement de lacapacitat valorativa i relacional dels nens i els adolescents. Cal aplicar tcniques d'anlisi psico-lgica i sociolgica al mn de la imatge per descobrir la capacitat d'influncia en la ment infantil iaix fer-ne els correctius o subratllar-ne els encerts.

b) En els mitjans educatius es fa indispensable aprendre la lectura de la imatge

Es constata que la imatge no s mai neutral. Va acompanyada sempre de continguts ideolgics irespon a visions molt ms mplies que van ms enll dels lmits de la figura. Es fa pals que la majoria d'imatges representen processos narratius amb un fort poder depenetraci, capa de crear dependncies afectives i emocionals independents, en gran part, delmn de la conscincia, de la valoraci tica i de les idees. Aix pot reduir la capacitat sistemtica en la ment infantil. Tamb pot arrossegar nombrosesintucions i desigs que queden lluny de les necessitats objectives i del mn real. s important la formaci de grups de treball que intentin fer la lectura analtica de les principalsimatges que fan progressos en la ment infantil per descobrir els continguts que operen en aquestesimatges, les obertures i tancaments que poden provocar i els valors que accentuen o passen per alt.Les conclusions a les quals arribin aquests grups de treball hauran de ser confrontades amb larealitat dels nens. Aix es podria arribar a una orientaci pedaggica en aquest camp tanfonamental.

c) Els robots i els ordinadors poden expressar el joc de sotmetre o ser sotms

Realment s un fet la forta atracci que aquest tipus de mquines desperta en els nens i elsadolescents. Entre altres raons, potser, aquesta atracci respon a un fenomen, poc estudiat finsara, que es podria definir com un joc dialctic de dependncia i domini, que respon segurament ales necessitats i plaers del mn infantil. El nen domina la mquina, que l'obeeix i fa que esdiverteixi, sempre que ell se sotmeti prviament a la seva programaci i n'accepti la dependncia. D'altra banda, tamb t importncia la consideraci que els nens s'afirmin a si mateixos davant elmn dels adults en el maneig d'aquestes mquines. Per la seva agilitat i rapidesa sn experts innats,que fan aquesta funci en condicions molt ms favorables que els seus pares. Tamb en aix tro-ben un gust i un estmul importants. Potser algunes vegades hem fet a mans dels ms petits aquests instruments sense aturar-nos apensar abans com podien incidir en el seu mn psicolgic i quins possibles condicionamentspodien despertar-hi. Potser se n'ha minimitzat la importncia perqu s'ha comprovat quedesenvolupa una srie de qualitats i dna unes possibilitats futures indiscutibles, per tamb potprovocar omissions i contraindicacions que cal preguntar-se. Per aix uns instruments amb tant depoder fascinador i productiu han d'anar acompanyats d'uns suports ideolgics, educatius i socialsper evitar limitacions que ms tard poden sorgir. Les mquines electrniques representen un progrs real, vlid i positiu si estan al servei del'home. Fins i tot poden ajudar a una humanitzaci de la vida, en la mesura que alliberen de treballspesats, repetitius i alienants. Tot i aix conv recordar, ara i aqu, la frase de Reinhold Nievourhr:"Cada aven de la virtut moral i cada progrs tecnolgic de la cultura humana i cada triomf de lament de l'home estan subjectes a l'ambigitat de l'existncia humana".

d) "El tot volum " com a fugida de la realitat

Entenem per "el tot volum" el fet de sotmetre's, en un espai i en un temps determinats, aelements musicals, rtmics i ambientals conjugats amb una tecnologia agressiva, rpida i potent ques'imposa al subjecte. La mxima expressi es troba en aquests ambients en qu es reuneixencentenars i milers de joves en discoteques i sales de msica. Per no s'acaba aqu. En la vida diria,a casa, trobem expressions importants d'aix que en diem el tot volum,'. Aquest fet pot ser considerat com una fuga cap endavant. La persona que viu moltes hores ijornades en un procs deshumanitzador, entra en vibraci com a conseqncia d'aquest sorollintens i es va assimilant al grup, al conjunt en el qual, fins a cert punt, intenta dipositar la sevacrrega. Aquesta fuga cap endavant s ms irreal del que a primera vista pot semblar als mateixos joves,perqu generalment all que aconsegueix s una integraci ms gran al ritme dur i estrident de la

6

mateixa societat. Aquesta societat que si d'una banda deshumanitza i trivialitza els valors delssubjecte, de l'altra, li ofereix una inserci en el collectiu que el mant alienat de la possibilitat dereacci enfront de la seva fora opressiva. Aquest "tot volum" t relaci amb els esquemes psico-socials de la droga i de la fugida de larealitat quotidiana. Encara que representa un replegament sobre si mateix dintre del collectiu,tamb pot crear certs espais de comunicaci, difcils de captar des de fora del grup. En aquestsespais es desborda el ritme afectiu, que en la vida escolar o laboral queda en una gran part senseuna expressi adequada. Aquest element pot quedar potenciat per una crisi actual, com aescapatria i necessitat de trobada i d'escalf hum. L'estridncia s'ofereix com una obertura aaquestes realitats; per aix t xit. Els educadors no poden quedar al marge d'aquestes realitats. Han d'arribar a entendre elllenguatge de fons que hi ha en aquest soroll envolvent, els signes que assenyala i les peticions queestimula. Altres vegades, les mateixes realitats que empenyen els joves a la recerca del soroll, podenimpulsar-los cap al "tot silenci", que pot ser capa d'atraure espordicament amb una gran fora.

e) La inseguretat davant el futur crea noves formes de dependncia

En amplis sectors del mn infantil i adolescent la crisi actual de la societat provoca una fugidaafectiva de la famlia. Sn moltes les causes i les raons d'aquest fet. La urgent necessitat demenjar i de subsistir pot induir els nens a sortir al carrer a buscar el seu mitj de vida. La llar buidaa les hores de trobada familiar normals provoca la mateixa reacci. Actualment, es constata que,en les grans barriades, cada dia sn ms els nens que a l'hora de dinar es queden al carrer i no vana casa. A la tarda tornen a l'escola amb l'estmac buit. En alguns llocs ja s'han organitzat serveisd'ajuda per a palliar aquesta situaci. Altres cops la fugida de casa no s causada tant per falta dediners com per la tensi ambiental de la llar o per la ruptura entre els pares. Contrastant amb la situaci que acabem d'exposar, avui dia tamb es produeix una llargapermanncia en el mn familiar, sobretot en els adolescents i els joves en atur que no podenindependitzar-se dels seus pares, encara que ho desitgin. Molt sovint, aquesta permanncia esclataen recriminacions i mals humors, en detriment de la necessria evoluci afectiva. Totes dues situacions, fugida de casa i una permanncia excessiva en ella, arrosseguen els nois iadolescents a buscar el suport d'algun grup o colla, on es trobin afectivament amb els "seus". Allon el noi o l'adolescent se submergeixi en una collectivitat a la seva mida, on es cre una dinmicade valors i relacions que van modificant els hbits familiars i escolars. Aquest fet que per ell mateixrespon, sobretot en els adolescents, a una necessitat interna i que, per tant, s inevitable i fins i totdesitjable, avui dia en els sectors marginals i empobrits representa un perill real de degradacisocial, sobretot all on no arriba el treball educatiu d'aquestes noves lnies d'acci, com poden serels educadors de carrer. Una forta manca afectiva s la conseqncia d'aquestes situacions d'inseguretat. Els educadorshem de jutjar i valorar eis nens des d'aquesta situaci i no en abstracte i, un cop ms, constatemque la crisi econmica i social del mn capitalista castiga amb duresa i injustcia aquells que menysculpa tenen, els ms dbils i els ms joves.

7

BIBLIOGRAFIA

Aparicio R. Cultura y sociologa. Narcea. Madrid 1981.Cloutier. La comunication audio-escripto-visuelle a l'heure des seff media. Les Presses deI*Universit de Montral. 1975.Fourez J. La revolucin sexual a travs de la historia. Concilium. Mayo 1984.Fundacin Santa Maria. Juventud Espaola 1960-1982. Ed. SM. Madrid 1984.Fundacin Europea de la Cultura. La educacin creadora. Ed. Oriens. Madrid 1978.Garces E. Implicaciones sociolgicas, psicolgicas y educativas de los nuevos lenguajes creadospor los media. Brodon n, 251. Madrid 1984.Generalitat de Catalunya. La Joventut a Catalunya. Publi. Generat. Barcelona 1981.Gmez Llorente-Mayoral. La escuela pblica comunitaria. Ed. Laia. Barcelona 1981.Luhan Mc. El aula sin muros. Ed. Laia. Barcelona 1974.Maravall JM. La reforma de la enseanza. Ed. Laia. Barcelona 1984.Menzies M. - Jacques E. Los sistemas sociales como defensa contra la ansiedad. Ed. Horrn.Buenos Aires 1980.Molina S. - Pascual E. El xito y el fracaso escolar en la EGB. Ed. Laia. Barcelona 1984.Laborda J. Informtica y Educacin. Ed. Laia. Barcelona 1986.Renau D. Otra psicologa en la escuela? Ed. Laia. Barcelona 1985.Rof C. La familia dilogos recuperables. Karps. Madrid 1976.

QESTIONARI

1.- Tenim "experincia directa" de com impacta en els nens la situaci d'atur que viuen llurs pares?Com descrivim aquests impactes, en la relaci familiar, amb els companys i en la prpia seguretatemocional?

2.- Com descriurem el "subconscient collectiu" dels nens de la nostra classe refernciaespecialment al consumisme, l'elitisme, la violncia i els valors que ells consideren com a msimportants?

3.- Quines conseqncies educatives podem treure de l'afecci que els nens i adolescentsexperimenten pels ordinadors i robots? Qu hi veiem de positiu? Quins perills hi descobrim? Comho afrontem? Cal que apliquem algun correctiu pedaggic?

4.- La cultura de la por i de la inseguretat, sobretot de cara al futur, com condiciona la nostratasca educativa? En la nostra emotivitat i afectivitat personals? En els continguts? Avaluacions?Relacions mestres-alumnes? Jocs? Com fomentem una esperana capa de reforar les capacitatsdels alumnes? Experincies concretes.

5.- Quina imatge de relacions humanes donem els equips d'educadors? Qu deuen pensar i sentirde la nostra capacitat d'acceptaci mtua, de dileg, de valoraci dels drets humans, dels diners?Com deuen imaginar el nostre lleure? Som portadors d'apertura mental i d'inters social?

8

2. CRISI DE SOCIETAT I VALOR DEL TREBALL

0. Introducci: en el futur escassesa de treball

En les sessions del seminari contnuament fem referncia al treball. Sens dubte s un dels valorsms fonamentals per al progrs social i per a la realitzaci personal. L'sser hum omple la terraamb el seu treball i hi dedica les millors energies de la seva vida, quan pot treballar, naturalment.Els educadors iniciem els nens en el treball, intentem donar-los eines de tota classe que elscapacitin per a la futura tasca laboral, els inculquem hbits de treball i moralitzem sobre el dret il'obligaci de treballar. Ning no posa en dubte que aquesta s una de les missions importants del'escola. Per, treballaran, en el futur, aquests nens i adolescents d'avui? Les dades de la sociologia snclares en aquest sentit. No, molts no trobaran cap lloc de treball, hauran d'anar d'un cant a l'altre,de posar-se, potser, en l'omnipresent economia submergida o de defensar-se com sigui; per unafeina fixa, protegida per la llei, reglamentada i assegurada, no ser, per desgrcia, el privilegi de lamajoria. Aleshores, qu estem fent els educadors'? hem de continuar insistint en el valor del treball, en elsentit que s per a tota la vida i per a la societat? No hem d'aturar-nos, potser, a meditar sobre eltema i buscar altres formes de plantejar la realitat humana'? Eduquem per al futur real o des d'unpassat que ja s histria i que no tindr res a veure amb el que ens espera'?

1. Les funcions "personals" del treball

Plantejar-se la qesti del treball significa plantejar-se una de les dimensions ms fonamentalsper a la vida personal i per a la vida social.a) El treball realitza una funci antropolgica tan essencial per al desenvolupament i l'equilibri dela persona que, quan s absent de la vida d'un home, crea un important desequilibri en la sevaestabilitat i en la seva capacitat de relaci social.b) El treball, en primer lloc, dna estabilitat en tant que normalment ofereix els mitjans per a lasubsistncia i per a afrontar les contingncies de la vida. Permet d'establir uns mnims humans ifamiliars amb els quals es pot fer front al present i tamb el futur amb esperana.c) El treball, en segon lloc, proporciona un reconeixement social. El qui treballa s alg queaporta el seu esfor al sistema de producci, que posseeix una capacitat econmica i consumista, ique en la societat s considerat com a persona til, pertany a la classe "activa". Aquest reconeixe-ment social s important per a la persona.d) Finalment, el treball proporciona expressions de creativitat i crtica. El qui treballa pertany auna collectivitat, es relaciona amb altres persones, s capa de perfeccionar unes dimensionstcniques i laborals, pot criticar la gesti i associar-se per defensar els seus punts de vista o elsseus interessos. s evident que, en part, aquestes dimensions dependran de la situaci laboral, persn inherents a la vida del treball. Estabilitat, reconeixement i expressi creativa i crtica, encara que no sn elements exclusius deltreball, pertanyen a les instncies essencials de la persona humana. Per tant, quan ens plantegem elvalor del treball en l'actualitat i en el futur estem buscant possibilitats de fer que l'existncia del'home sobre la terra pugui realitzar-se d'una forma correcta o menys dolenta.

2. La funci "social" del treball

s molt important per als educadors no quedar-se tancats en les dimensions antropolgiques deltreball, sin obrir-se a la funci social de tanta influncia per a la vida col.lectiva i que s intrnsecaal treball. Aquesta funci social, en una gran part conseqncia de la funci antropolgica, no hicoincideix, va molt ms enll de les persones mateixes fins a convertir-se en una de les claus de larealitat collectiva i social del nostre mn. En els plantejaments econmics actuals quasi sempre all que podrem anomenar factor-home esredueix a la compra i venda de la seva capacitat laboral. L'sser hum no ocupa el lloc central en elplantejament econmic, sin que s'arrenglera com un element ms del procs de producci. Aixcondueix al reduccionisme de considerar la persona nicament en funci del seu valor productiu,d'objectivar l'individu, alienant-lo de la prpia identitat. Molt encertadament Joan Pau II ha

9

assenyalat en "Laborem exercens" que el treball s la clau, segurament l'essencial, de tota laqesti social. Si la primera fase del procs explotador consisteix en la reducci de la persona a objecte decompra i venda laboral en funci del benefici, no ens hem d'estranyar que se'n derivin tota classed'explotacions i repressions. Aquesta funci social del treball, actualment en fase de greu deteriorament, no la podem deixarde banda en el nostre estudi educatiu.

3. Quatre formulacions generals

Un cop analitzades les funcions antropolgiques i socials del treball cal plantejar quatreformulacions generals sobre el tema.

a) Distinci entre treball remunerat i ocupaci d'utilitat social

Aquestes sn dues realitats diferents encara que relacionades i implicades. La distinci entretreball remunerat i ocupaci social d'utilitat tenen una importncia considerable de cara al futur, jaque en endavant el treball remunerat ser un b escs. D'altra banda, no faltaran ocupacionsd'utilitat social; al contrari, aniran augmentant. Es raonablement pensable i previsible que molts ciutadans ocupin, en el futur, la seva capacitatlaboral en ocupacions de servei social que no comportin en elles mateixes una remuneracieconmica com la que actualment va unida a la situaci de treball que vivim? La societat podrgarantir una vida digna a aquests individus? Seran ells capaos d'oferir una feina ben feta,potenciant el desinters i la gratutat, en el context de tenir cobertes les necessitats fonamentals,sense entrar en la cursa de l'illimitat millorament consumista? Tothom sap que la lnia futura va per aqu, que ja ara, des de l'escola, s'ha d'anar treballant.Aprofundir en les ocupacions collectives, en el servei social, en la voluntarietat, en la gratutat i enla cultura anticonsumista; s urgent i fonamental perqu tots aquests elements poden modificar eldesastre d'infinites persones sense feina. L'ocupaci d'inters social seria per a elles l'alternativahumana vlida i realment efica.

b) Distribuci equitativa del treball

En convertir-se el treball en un b escs, s'hi hauria d'aplicar el principi moral de distribuci debns. La propietat privada, actualment, est essent limitada amb lleis i impostos, fins i tot en els pasosde tarann ms liberal. El resultat d'aquesta realitat s que la propietat queda ja molt lluny de laconcepci liberal de segles anteriors. Les necessitats de la collectivitat, la pressi socialista i unamentalitat molt ms progressista han modificat, amb els anys, el concepte sagrat i illimitat del dretde propietat privada. No s hora que ens plantegem alguna cosa semblant pel que fa al treball?Una redistribuci de la feina no s avui dia un postulat de la justcia social? Evidentment, aquestes qestions impliquen el sistema educatiu d'una forma directa. Sobretotperqu com a grup social pateix de la mala distribuci del treball. Aquesta situaci representa unmal per a la qualitat de l'educaci, ats que sn molts els educadors que no disposen depossibilitats reals per a posar-se al dia i renovar el seu bagatge professional, per la quantitatd'hores lectives a qu estan subjectes i per la limitaci de recursos econmics. Hi ha una tendncia,principalment a l'ensenyament no estatal, a acumular hores en poques persones, que respon acriteris econmics tant de les empreses com dels treballadors. El suport pblic a la realitatconcreta dels centres s insuficient. La conseqncia d'aquesta situaci s l'atur de molts mestres illicenciats. Alguns seran explotats fcilment per negocis educatius mancats de mentalitat social isense escrpols. Sense l'aportaci econmica de l'Estat que reconverteixi els centres, a fi que hitreballin ms persones amb menys alumnes per aula i amb menys temps de dedicaci lectiva i mstemps d'estudi i preparaci, la situaci s impossible que canvi. La necessitat urgent d'una millor distribuci d'aquest b que s el treball en el mn escolarimplica, tamb, un canvi en l'interior de l'mbit educacional. Es tracta de mentalitzar els estudiantssobre el sentit de solidaritat i d'ajudar-los a vivenciar-la i a expressar-la mitjanant factorsdidctics, pedaggics i ambientals que els vagin predisposant per a un futur diferent. Res de tot aix no tindr xit si no es frena l'afany consumista i si no som capaos d'oferir unmodel cultural alternatiu, una nova qualitat de vida.

10

c) Atenci preferencial a la promoci del treball juvenil

A l'atur juvenil, ja hi estem acostumats. Per a molts ciutadans pot, fins i tot, sonar a tpic, a unacosa repetitiva i mancada d'inters. Malgrat tot cal situar aquest fet en la dinmica de la histria.s tota una generaci la que est marcada per aquesta realitat, fet que condueix a conseqnciesque, vistes dia rere dia poden tenir poca importncia, per collocades en el marc ampli de lahistria social tenen una transcendncia fora significativa. Com repercuteix en l'escola l'atur juvenil des de la perspectiva de la formaci en el treball? Hemaportat al tema algunes reflexions en els dos apartats anteriors centrades en el mateix valor deltreball i en la necessitat d'una millor distribuci. Ara volem afegir la necessitat de promocionaraquell tipus d'ensenyament que faci possible el sentit de cooperaci, la iniciativa imaginativa i lacomunicaci, de tal manera que afavoreixi, juntament amb l'aprenentatge de labors i oficis usuals,la base del treball alternatiu. Existeixen ja centres de formaci cooperativista, tallers ocupacionals i grups de treball especial,ms enll dels models clssics. La iniciativa de particulars i l'administraci han ajudat a posar enmarxa i a sostenir aquestes comunitats que, actualment, han proliferat en barris i zonesperifriques de les grans ciutats. I en aquests ambients es queixen que els estudis d'EGB que moltsd'aquests nois i noies han fet ms o menys, no els han preparat per a aquesta mena de treball que,de fet, s l'nic que la societat els ha ofert. Les escoles encara no tenen aquestes possibilitats en elseu horitz programtic. s important que hi entrin en contacte, que es deixin influir i rebinl'impacte dels seus problemes. Aix, d'aquesta forma, potenciaran els elements bsics de formaci iaprenentatge que aquests joves necessitaran en el futur, si no troben un treball normal i han d'anara raure en aquests collectius socials.

d) Formaci permanent

Abans hi havia una certa mentalitat dominant per la qual la vida del treballador i, fins i tot, la delprofessional quedava dividida en dues etapes: en la primera s'estudiava i s'aprenia, i en la segonas'aplicava tot el que s'havia estudiat. La formaci avui dia s'entn com una cosa permanent. I slgic que aix sigui donat el desenvolupament tcnic actual i l'atrfia personal que significariaestancar-se en un moment donat de la vida. La formaci permanent pertany al domini com. Aquesta idea, acceptada ja en la nostra societat, tamb cal que repercuteixi en el mn escolar.D'entrada pot desaccelerar la urgncia dels programes, en els quals hi ha una sobrecrrega dematries. Caldr accentuar ms la metodologia de treball que la quantitat de continguts, procurantque hi hagi una alternncia entre la teoria i la praxis raonada d'aquesta teoria. A ms a ms, per, l'escola ha de projectar-se fora del recinte escolar i collaborar amb totesaquelles instncies ciutadanes i, fins i tot, industrials o de serveis que valorin, per necessitat o perideologia, la formaci permanent dels joves que han fracassat en l'mbit escolar, o dels quedesitgen recuperar, o b dels adults a qui l'explotaci social o la marginaci secular ha sotms a lagran injustcia de la incultura. Fora ja de l'mbit estrictament escolar, la formaci permanent es presenta com una necessitat detots davant els reptes del mn futur i com una possibilitat d'ocupaci del temps disponible.

4. Elements de futur

A partir de les quatre formulacions que acabem de presentar, els components del grup ens hemplantejat si existien, en la realitat actual del mn escolar i de la societat en general, alguns elementsque actuessin com a condicionants de futur. s cert que tota realitat condiciona, d'alguna manera, el futur. Per, podem trobar algunesrealitats relacionades amb el valor del treball, que sembla que incidiran d'una forma decisiva sobreel futur, de manera que el fet d'ignorar-les en la nostra activitat signifiqus un greu deterioramentper als alumnes? Plantejada aix la qesti sorgeixen una srie de dades i de fets que, clarament, centren la nostrarecerca. Entre ells, donada la seva importncia, n'escollirem dos: la formaci del valor del treball,en plena crisi actual de feina, i la formaci del lleure, tamb en plena crisi social.

a) La formaci del valor del treball en plena crisi actual de feina

Una conseqncia general de la crisi de la societat, sobretot en el mn dels joves, s ladesvaloraci progressiva del treball. Encara que, a primera vista, aix pugui semblar unacontradicci (ja que un b necessari i buscat hauria de ser un b valorat), de fet, a la prctica, per a

11

la rnentalitat de les noves generacions, els hbits laborals, les exigncies i els compromisos que re-presenta el treball concret, van perdent significaci i importncia. Aquell qui un cop i un altre busca un lloc de treball i no el troba, acaba per viure al marge de ladisciplina laboral. Sovint perd inters i disminueix la seva capacitat. Tamb pot descobrir altresestils de viure i de guanyar-se la vida al marge del procs productiu. El que molts nens detecten a casa seva s la falta de feina dels seus pares, real concreta, tal comes viu, i en conseqncia, el model d'identificaci ms proper, el familiar, no s precisament el msadequat per a la seva formaci del treball. Ens trobem, doncs, enfront d'una realitat actual que est condicionant el futur d'aquests nens ijoves i que, com que va ms enll del fet de l'atur, incideix en la formaci d'hbits i en la mateixamentalitat infantil. Qu hem de fer? Com hem de reaccionar? No podem abandonar la formaci d'hbits seriosos de treball. Seria impossibilitar-los d'arribar atreballar amb seriositat i competncia el dia de dem i tancar-los la porta abans d'hora. Laformaci d'aquests hbits s ms necessria que en altres poques, ats que, sovint, no rep elsuport suficient en l'ambient extraescolar. Hbits de puntualitat, metodologia interior i exterior,distribuci, preparaci, anlisi de resultats i processos, repetici, memoritzaci, reflexi, situaciconcreta, dileg compartit, responsabilitat personal i d'equip, avaluaci, etc., avui dia sn unanecessitat urgent, tant per a l'estabilitat del noi i del jove, com per al seu futur en la societat. La formaci d'aquests hbits no pot trobar el suport en el simple voluntarisme o en uns principismorals abstractes. Cal donar una motivaci que respongui a la manera de ser dels nois i dels joves.I s aqu on rau un dels canvis ms importants de la formaci laboral. Ja no podem motivar-los re-calcant fonamentalment les raons d'ndole econmica o d'aconseguir un esdevenidor personal,perqu s previsible que el futur sigui l'atur. Si tota la fora de la motivaci fos de trobar una feinael dia de dem, possiblement s'ensorraria la bastida que dna suport als hbits. L'autntic repte s la recerca de noves motivacions. Voldrem assenyalar algunes intucions enaquest sentit: cal motivar des de la prpia satisfacci del treball ben fet, de la comunicaci i delrendiment de l'equip, recalcant la utilitat social per damunt del lucre i subratllant la gratutat, eldesinters i la creativitat. S'han de buscar formes concretes i gils en les quals aquests i d'altresvalors vagin introduint-se en el mn dels nens, com instncies d'acci. Cal que hi entri en joc l'artde l'autntic educador que sap fer descobrir els valors i motivar l'activitat a partir dels fets petits decada dia. Una conseqncia inevitable del que acabem de dir s el canvi d'avaluaci. Preguntem-nos sivolem avaluar resultats o processos. Avui, l'avaluaci dels resultats significa per a molts el fracsescolar, del qual es deriva, en la immensa majoria dels fracassats escolars, el fracs personal. Malfutur preparem amb aquest sistema d'avaluaci. Hi ha un altre cam d'avaluar, molt ms difcil i dur, que es refereix a un judici sobre elsprocessos. Aquest s un altre repte de futur. En aquesta altra opci refermem la persona perdamunt del programa i la formaci per sobre de la instrucci. Aix no significa que el programa,els continguts i la instrucci no tinguin importncia; en tenen i molta. Significa que primer de tots la persona i les seves possibilitats reals. S'intenta avaluar all que realment ha pogut fer enrelaci al programa. Segurament, en conjunt, ens estem preparant per a aquest tipus d'avaluaci. Algunes vegadess'ha intentat variar el sistema d'avaluaci en un sentit ms personal; per, actualment, sembla queen amplis sectors hi ha un cert retorn a les notes, als nombres i als tants per cent. Aix sempreacostuma a perjudicar els dbils. Cal, doncs, que hi insistim un cop i un altre si realment volempreparar tothom per al futur.

b) La formaci per al lleure

En les poques de plena ocupaci, l'educaci per al lleure hauria semblat un concepte superflu.En les mplies capes socials del mn del treball, el temps lliure, massa escs, es necessitava per atornar a agafar forces, menjar, dormir i descansar. En canvi avui, el temps lliure es va convertint per a molta gent en una realitat palpable. Cadavegada hom s'incorpora ms tard al treball, la jubilaci tendeix a avanar-se i en segons quinesactivitats s normal tenir dos dies lliures a la setmana. L'atur i la reconversi industrial sumeixenles persones no precisament en un temps lliure agradable, sin sarcstic i lamentable. Les previsions de futur veuen com una cosa inevitable l'augment global del temps lliure. Ja esparla de la "civilitzaci de l'oci", exagerant, sens dubte, el tpic; encara que, de fet, ens encaminemcap a una disposici ms gran de temps no laboral. No passa per alt a ning que aquest b, el lleure, pot ser una arma de dos talls per a la societat.Dependr del grau de formaci del futur ciutad. Si d'una banda el temps lliure podria ser un espai

12

de cultura, d'estudi, d'esport, de relaci humana i d'ocupaci social, d'una altra s possible quesigui veritat l'antic proverbi que l'oci s la mare de tots els vicis. I, precisament, s aqu on l'escola ha d'actuar ja des d'ara per educar els nens i els joves en l'sracional, ldic i social del lleure. L'escola no pot continuar funcionant com si aquests alumneshaguessin de viure en una societat amb feina fixa. Ja des d'ara cal que entenguem que disposarande temps lliure, fet que per a ells ser una oportunitat positiva o un desastre. Ja s'han anat fent passos, lentament, en aquest sentit, a causa de la inrcia mateixa de les coses.L'horari escolar ara ja s ms curt, les festes ms abundants, si hi comptem els dissabtes, la pressiacadmica a EGB ha disminut i es dediquen ms espais de temps a treballs i exercicis no directa-ment relacionats amb all que, per a una mentalitat clssica, serien rees fonamentals del saber. Tot aix no s suficient. Cal fer passos ms importants que caldr entrellaar adequadament ambel treball escolar i la creaci d'hbits laborals, tal com hem exposat en l'apartat anterior, per aajudar el nen i el jove a fer servir el temps lliure. El joc, les afeccions tils i instructives, el contacteamb la naturalesa, la mateixa organitzaci del mn infantil, la prestaci de serveis adequats a laseva edat, tils i gratuts, sn alguns dels elements a tenir en compte en aquest pla educacional. Leducaci per al lleure s una de les claus del futur, s una de les dimensions que mscomptaran a fi que el ciutad del dem no se senti perdut i sigui protagonista d'un temps nou.

c) Dificultats

Per a dur a terme aquesta renovaci escolar, avui dia ensopeguem amb esculls i dificultats.N'assenyalarem alguns, suposant que per part dels equips docents l'opci s clara i la fitarenovadora. Cal, doncs, superar la inrcia del que s'ha fet sempre, tan arrelada entre els docents.Sense aquesta mentalitzaci tot s en va. Assenyalem aqu, entre d'altres, tres dificultats globals:

Esperit competitiu i elitista. Actualment en plena expansi. Es nota molt en els ambientsd'ensenyament superior, afecta ja l'ensenyament mitj i apunta a l'EGB. Representa la reacci a lalgica del sistema. L'escassetat de llocs de treball i la sofisticaci dels processos provoca la lluitaelitista. Representa una de les condicions del capitalisme liberal: que pugin els millors, els ms benpreparats, els que reben ms suport, els que tenen ms avantatges ja des del punt de sortida.

Fugides cap a la irrealitat. No es tracta de l'evasi raonable, necessria i normal per adescansar, per a desconnectar i tornar a la realitat de les prpies obligacions i responsabilitats. Msaviat s submergir-se en un mn tancat i distant en el qual s'intenta satisfer d'alguna manera totall que s impossible d'assolir en la vida quotidiana. La crisi econmica s cruel amb els dbils ialienant amb els forts. Per aix en uns i altres es produeix aquesta fugida a la irrealitat. Fins i totentre els nens, segons afirmen els mestres dels ms petits, constatem aquest fenomen d'absncies id'irrealitats. Heus aqu els prembuls d'una altra classe de dependncia a la qual molts es veuranabocats.

La permissibilitat moral. s una conseqncia del pluralisme ideolgic, respectable des de totsels punts de vista, per que crea un ambient de relativisme sobre els valors de la persona, de lavida i de la societat. D'altra banda, contnuament sorgeixen una gran quantitat de nousplantejaments i de problemes que necessiten una anlisi a conscincia i una confrontaci d'opinionsque comporta temps. Totes dues situacions, unides a la forca del consumisme i de l'afany de plaerexaltat com a sentit en la nostra societat. han condut a la permissibilitat moral, amb totes lesconseqncies. La tasca d'educaci del sentit moral i dels principis tics a l'escola es desenvolupaamb molta lentitud, sobretot si es compara amb la necessitat que tenen els nois i els joves d'aclarirles seves conscincies i de crear el dinamisme intern de recerca.

Evitant el voluntarisme immotivat, cal fer recalcar un estil d'educaci en el qual es valori lasuperaci, L'esfor, la constncia, l'honradesa, el sentit d'all que est ben fet, la puntualitat, lacorrecci, l'autocontrol, la disciplina mental, la dedicaci, el reconeixement dels propis defectes, lacrtica social i la capacitat de renovaci. Aquests sn valors importants de cara a la persona i a lasocietat.

d) L'estructura scio-poltica

No podem acabar la qesti de la formaci del valor del treball en una societat com la nostrasense referir-nos a l'estructura scio-poltica que embolcalla el sistema educatiu. Ens referim,

13

lgicament, al mn europeu occidental, que es fonamenta en els drets i en les llibertatsdemocrtiques a partir d'una lectura liberal capitalista. L'escola, com ho ha estat en altres poquesi situacions, s en una gran part la cadena de transmissi d'aquesta forma concreta d'organitzar i devalorar la societat. En un cert sentit s inevitable que el sistema escolar sigui conservador, ja que en gran part lacultura i la moral del passat no pot inventar el futur, ni s aquesta la seva missi. Transmet el mnvaloracional que ha rebut. Per fra legtim esperar que, malgrat tenir les arrels inevitablement enel passat, tingus la capacitat d'anar modelant mentalitats obertes i hbits de resposta activa quepossibilitessin que els nens i els joves un dia esdevinguessin agents d'un canvi social i poltic. Senseaquesta pretensi, no es converteix l'escola en un fre social per al desenvolupament i el progrs? I s aqu on es planteja un dels principals reptes per al sistema educatiu. El nen necessitaidentificar-se amb models i estils del mn de les persones grans per a poder tenir l'estabilitatpsicolgica que necessita. Sense aquesta identificaci, que t una gran part d'afectivitat, el seuprogrs personal quedaria desorientat i, una mica sotms a un vaiv psicolgic, per falta de modelsd'identificaci. Per, d'altra banda, si la vinculaci a aquests models s excessivament carregadad'afectivitat, pot portar el nen cap a una postura de manteniment, s a dir, conservadora, a fi, dedefensar la seva estabilitat personal. Mantenir, doncs, l'equilibri entre una identificaci amb models de referncia ja donats, i una agilitat i undinamisme innovadors, no s ni fcil ni senzill per als pares i educadors. I, tanmateix, aconseguir aquest equilibris la millor possibilitat d'ajudar a formar all que n'hem dit futurs agents de canvi social i poltic. El repte ms fortper a l'escola actual s educar, des d'ara i aqu, per a una societat ms humana, ms justa, lliure i progressista. Elfutur tamb s'est construint a l'escola. Per aix ha de proporcionar als nens i als joves aquells instruments mentalsi afectius perqu en el seu mateix mbit vagin ja ms enll del model actual i entrin sense traumes en la dinmicade la transformaci.

14

BIBLIOGRAFIA

Barger P - Luckrmann T. La construccin social de la realidad. Amototu. Buenos Aires 1974.Brake M. The society of youht culture and youht subculture. Routiedge and Kegan Paul. Londres1980.Chaigneau. Travailler, pourquoi? Cristus 122. Paris 1984.Colabor. El paro a Debate. Documentacin Social. Madrid 1986.Garcia N. - Rojo. Atur, treball, planificaci de futur. Cristianisme i Justicia. Barcelona 1985.Gorz A. Los caminos del paraso. Laia. Barcelona 1986.Joan Pau II. Laborem Exercens.Shaff A. Qufuturo nos aguarda? Critica. Barcelona 1985.Miralles J. Latur. Empries. Barcelona 1986.

QESTIONARI

1.- Creiem que les funcions personals del treball", tal com s'expliquen en aquest escrit, continuenvlides avui? Tamb per a les noves generacions? 0 hi notem canvis? Quins? Quina interpretacien fem?

2.- Com eduquem per als treballs dutilitat social", ja des de lescola? Tenim experinciespositives sobre aix? Com ho avaluem? Qu pot representar en les nostres programacions i en laforma d'avaluar?

3.- Com educar per a una distribuci ms justa del treball", cosa que en el futur ser unanecessitat per a superar, en part, latur Qu ens cal fer per anar creant aquesta mentalitat? Hi haexperincies?

4.- El treball s encara un valor? En qu s'ha modificat com a valor? En qu es mant? Quinesnoves dimensions valoratives de futur cal potenciar?

5.- Eduquem correctament en el temps del lleure? Hi ha a la nostra escola un plantejament i unesdisciplines sobre aix? Com preparar una programaci progressiva i dinmica del lleure, per talque en el futur no esdevingui un temps lliure capa de corrupci?

15

3. CRISI DE SOCIETAT I EDUCACI OBERTA ALSVALORS TRANSCENDENTS

0. Introducci: educar per al "sentit" o per al 'funcionament"

Ens preguntem si la nostra educaci, la que oferim als nens i joves d'avui, s oberta o tancada atots aquells valors que podrem definir de transcendents, s a dir, capaos de crear un dinamismeque vagi ms enll de la immanncia limitada del que s immediat, tangible i experimentable. Moltrelacionat amb aquest tema s l'interrogant sobre si l'educaci que fem resulta realmentalliberadora dels condicionaments immediatistes que la societat crea en el mn dels infants i delsjoves. s una qesti essencial en leducaci, en la qual s'hi juga molt. S'educa per al sentit o per alfuncionament? En el fons aqu hi ha una de les alternatives radicals. Educar per al sentit significa ajudar aformar uns mecanismes de tot tipus per a la recerca del sentit de les coses i de la realitat. No solsper trobar aquests sentits, sin per crear-los all on calgui donar sentit a les coses. Educar per alfuncionament significa bsicament, adequar les persones als mecanismes de la realitat a fid'aconseguir una bona integraci, acrtica, que possibiliti un enquadrament com ms perfectemillor en els esquemes de la societat. El marc de referncia des del qual plantegem leducaci s un mn clos sobre si mateix, la ideade progrs del qual s arribar cada cop a un millor funcionament hum i tcnic, o s un mnllanat vers una evoluci en qu hi cap la novetat, la sorpresa, la paraula dita des de fora? La societat que est emergint de la crisi, i que, tal com hem indicat, estnormalitzant situacions d'atur i d'explotaci a conseqncia d'aquesta mateixa crisi, no sembla oberta als valorstranscendents que possibilitarien unes sortides diferents qualitativament, sin ms aviat cerca en els models actualsi en llur perfeccionament la soluci adequada.

1. La societat capitalista i els seus prototipus humans

La correlaci entre sistema de producci, sistema de mercat, poder econmic i cultura dominants tan intensa i essencial que podem afirmar que la cultura dominant actual s bsicament aquellaque interessa al poder econmic, el qual mai no estimularia o finanaria una cultura que, d'algunamanera, no pogus controlar o que ans a destruir-lo. Per aix molts dels valors socials dominantsactualment ho sn perqu responen a l'inters econmic, i molts daltres es diu que sn desfasats outpics perqu aix conv al poder. Entre els valors que interessen podrem destacar-ne alguns que ens ajudaran a cercar els models humansimmanents al sistema. El progrs tcnic com a base del progrs hum. - La feli realitzaci de la vida humana estntimament vinculada al progrs de la tcnica. Aquesta, no sols li treu dificultats i servituds, sinque li facilita benestar, diversi i un ample ventall de possibilitats. La base de la felicitat s la capacitat econmica. - En la nostra cultura s fonamental el podereconmic que pot obrir les possibilitats i els avantatges presents i futurs. Arribar a un nivelleconmic s laspiraci primordial, la condici de possibilitat d'una vida cmoda, efica i feli. La plenitud humana est en la satisfacci illimitada. - La societat, com a suma dels dos puntsanteriors, ofereix la possibilitat de satisfer els desigs i la capacitat de plaer real o possible delsciutadans. Aquesta s la nova utopia intraterrena, l'aspiraci de la totalitat. s aix com lhome esdev lliure en el ms profund de la seva existncia. -Sense negar els condicionaments de lavida, en especial la temporalitat, l'home pot arribar a experimentar la llibertat per mitj de diverses satisfaccions,possibles i proporcionades per la societat. Tot aix va configurant uns prototipus de persones, que des de fa anys s'han qualificat deconsumistes, unidimensionals, etc., i que responen a la suma de valors culturals dominants. Seria eltipus hum jove, o que es mant jove amb els anys, efica, egoista, amb diners, que culturalment tuna certa preparaci fonamentalment tecnolgica, viatger infatigable, instrumentalitzador depersones, interessos i situacions, capa d'objectius concrets, poliglota, obert al joc de lamor,tancat en els seus sentiments ms ntims, mai no plora, sempre lliga, no es casa, i si s casat, scom si no ho fos, dur, i sensible a cops amb els nens i les flors, s capa de fer mal ambtranquillitat i fatalisme, bastant racista, agnstic i esportista. En aquest model de persona ha triomfat el consumisme refinat sobre lhumanisme auster,l'activista mecanitzat sobre el militant crtic, la installaci en una finitut confortable sobre larecerca del sentit, de la persona, la societat i la vida, el fruidor daqu i ara sobre el previsor iconstructor de futur.

16

No tractem nicament de persones de carn i ossos, sin de models d'identificaci, d'imatgessubconscients que empenyen moltes actituds motivacions en les persones d'avui. s evident que tota aquesta panormica no dna els resultats que es podien esperar. Lhomeactual, en els indrets ms desenvolupats no est assolint la plenitud que li havien proms. Ja E.Fromm va parlar del fracs de la gran promesa". Aquells pasos, aquelles classes socials que estanen els nivells ms alts del confort i del consumisme, no sn els ms felios en conjunt; al contrari,presenten cotes de malestar personal i social molt altes. Per aix, com a reacci, hi trobem moltesmodalitats de la contracultura, que s'expressen en nous prototipus humans que tenen tamb laseva incidncia entre els joves, especialment, de les societats ms avanades. Seria el passotadesenganyat, introvertit sobre ell mateix, que cerca la salvaci del caos ambiental en una fugidavers la totalitat de l'egoisme; el contracultural, que expressa amb fets cridaners la sevacontradicci, a cops en els elements ms sensibles per la moral establerta; el fantic sectari, dequalsevol secta religiosa, poltica, esportiva, musical, etc.; el drogaaddicte, el marginat, etc. Enconjunt, sn prototipus que dialcticament vnen a afirmar la valoraci que ens domina i que estmolt arrelada en la mentalitat i en els sentiments dels nens i dels joves de la nostra societat.

2. Educaci alliberadora i oberta als valors transcendents

L'alumne ha de ser el protagonista d'una educaci alliberadora. Des de fora seI pot acompanyar,ajudar, estimular, per mai no substituir o dirigir. La primera dificultat d'una educaci alliberadoraconsisteix precisament, en el fet que l'alumne sigui el seu protagonista, car molts d'ells, i com aresultat dels mecanismes culturals del sistema, no experimenten cap necessitat d'alliberament, sinque cerquen un lloc dintre del grup benestant de la societat. Aquesta s, sens dubte, una de lesdiferncies ms importants de l'educaci alliberadora entre els pasos del nord i del sud. Com ajudar a fer descobrir als nens, als joves i adults, la necessitat dalliberar-se? s unaqesti ben difcil ja que si, duna part, mostra la profunditat de lalienaci, de laltra, representauna problemtica pedaggica de difcil soluci. En primer lloc, cal desterrar tot el que sigui presentaci terica sobre la necessitatdalliberament. Segurament relliscar, pot produir efectes contraris i ser viscuda, en la major partde casos, com un intent de manipulaci. Cal, doncs, partir de l'experincia personal, d'aquellesexperincies en les quals la persona s'ha sentit dominada, negada o explotada. Per, on s elmalestar personal viscut daquesta forma? Quin s el llenguatge cultural que enfoqui vers unasortida qualitativament diferent de l'ansietat per escalar uns millors nivells de possibilitats dintredel sistema? Com ajudar a fer aquests descobriments? Es pot crear un malestar irreal per a ells? Cal refusar tot el que sigui manipulador, tot all que soni a creaci artificial o ideolgica d'unmalestar i disgust amb la finalitat de presentar una necessitat alliberadora.

a) Intentem, doncs, un cam pedaggic honest i progressiu:

1. Observaci.- Cal observar atentament la vida i la conducta del jove per anar descobrint elsseus camins personals, els seus anhels i les seves frustracions. Aquesta observaci ha de ser feta enla normalitat i sense cap prejudici que la pugui determinar. 2. Descoberta.- Segurament es constatar que una part del collectiu t algunes de lesexperincies que hem enumerat en la primera part del treball, perqu la crisi s a casa seva o suna amenaa. Cal descobrir com les viuen i quines respostes personals donen a aquestes realitats. 3. Facilitar la crtica de la realitat.- Cal que leducador faciliti instruments de crtica, ms queno fer ell la crtica. Ensenyar a relacionar, a analitzar les motivacions i eis perqus, mostrar elsprocessos i suggerir camins per afrontar les conseqncies personals; tota aquesta tasca sfonamental en una pedagogia de l'alliberament. 4. Facilitar experincies alternatives.- Tant per als qui experimenten el malestar personal comper als altres, que poden viure en una certa installaci confortable, caldr presentar una sried'experincies vivencials, no teriques, en les quals es valorin dimensions alternatives com lacomunicaci, la senzillesa, la naturalitat, etc. Aquestes experincies, per elles mateixes, provoquenuna valoraci alternativa, que representa una crtica del sistema de valors dominants en la societatde consum. 5. Acompanyar en els processos personals. - Com a conseqncia de les experinciesalternatives o d'altres que el jove far pel seu compte, s'inicia en molts d'ells un procs personaldialctic en el qual viu dues realitats confrontades. Aix es dna molt a l'adolescncia. Leducadorno pot dirigir aquesta evoluci; per, tot respectant-la, ha d'estar al costat del noi o de la noia perajudar a interpretar, a valorar i a no defallir a mesura que el procs va demanant noves

17

conseqncies. La presncia de l'educador ha de ser eminentment acompanyant, de forma especialen els nivells interiors i de les motivacions. Ell, evidentment, ha d'aportar-hi el seu testimoni. 6. Relaci amb nous grups i estructures. - s important, per a ajudar al bon xit del procs decanvi, que el jove es posi en contacte amb grups, institucions i estructures que, d'alguna manera,realitzin i signifiquin els nous esquemes i valors. Aix tindr un marc de referncia, una pauta, unaguia tangible en el seu itinerari. Aquesta hauria de ser, en gran part, la funci de l'estructura escolar. Tota l'escola, com a instituci de futur, t elpaper d'obrir un cam diferent i relacionat amb els valors de dem.

b) Leducaci en les "assignatures", en la metodologia del treball escolari en la catequesi

Leducaci alliberadora, procs en el qual l'alumne s el protagonista (acompanyat de leducadorque li facilita els instruments de progrs i de relaci amb models diferents), s ja una dinmicatranscendent, que va ms enll del sistema establert i t un llenguatge de canvi i de novetat. No es pot parlar de transcendncia en els mbits tancats sobre ells mateixos, conservadors i demillora funcional. Al contrari, la transcendncia no s ms que una racionalitzaci de quelcom quees fa, que s viu i que realitza. s lgic que els sectors socials conservadors i immobilistes cerquin,quan ho fan, una sortida al seu dinamisme radical en unes transcendncies que estan a l'altra bandade la realitat, passada la frontera de la vida concreta i real, sense cap connexi amb l'experinciaobjectiva, com una fugida o una trampa per no variar llurs guanys i avantatges i, a la vegada, tenirla illusi transcendent en un idealisme desarrelat. En canvi, tots els qui honradament cerquen unavariaci qualitativa que modifiqui les injustcies i opressions del sistema establert, estan parlant elllenguatge de la transcendncia, i d'una forma implcita, de la sorpresa, de la novetat, de la possibili-tat real d'acollir la Veu de Du. Tot aix te unes conseqncies ben importants de cara a l'escola i a la instituci educativa en general.Assenyalem-ne algunes:

1.- Les diverses rees i assignatures poden sser enteses com un conjunt tancat o obert. Enprimer lloc en llurs continguts i programacions. Quan es presenten de tal forma acabades icoordinades que els alumnes sols han d'aprendre-les i adaptar-s'hi, significa que s un saberfonamentalment immanent. Si, per contra, i no sols des d'una perspectiva pedaggica, es presenta ies viu com quelcom que respon a una evoluci i que s capa, d'evolucionar i modificar-se, diremque s un saber que porta en ell mateix una dimensi renovadora, transformadora, transcendent. De fet una assignatura no s un objecte acabat, sin l'aproximaci a realitats de la natura, delhome, de la societat, feta culturalment; rebuda, donada i investigada per grups de persones, ioberta, com a tal, al futur hum. All que en tot el conjunt juga com a realitat essencial s el factorhome, que ha anat marcant el saber segons la seva mentalitat, segons els seus interessos iexperincies, i a partir de tot plegat s'ha anat dibuixant un conjunt obert o tancat. Els alumnes, per la seva part, reaccionaran enfront d'una presentaci oberta o tancada de lacultura, segons llurs vivncies i experincies, sobretot les familiars.

2.- La metodologia del treball escolar va ntimament vinculada a aquestes actituds que acabemd'exposar i que fan referncia als continguts del saber. Segurament en el com - com s'ensenya aestudiar, com est muntada lorganitzaci escolar i tota la instituci, etc.- hi ha la frontera mssubtil i ms fonda entre una educaci alliberadora i una dintegradora o continuista. Cal aplicar a tots els mbits escolars els drets humans. Aix s el primer pas sense el qual nopodem parlar ni d'escola. Per, tamb s molt important la insistncia sobre determinats aspectesque ajuden a desenvolupar dimensions personals i collectives de futur, com poden ser: a.- Creaci despais interiors personals i grupals, de vivncia, silenci, goig o reflexi. b.- Foment de les capacitats de relaci interpersonal amb llurs dimensions d'acollida, acceptaci,dileg, recerca, comuni i projecci. c.- Ajuda als hbits d'acci que afrontin les situacions i els possibles conflictes amb dinamisme.s la praxi que analitza, cerca mitjans, programa objectius, avalua i rectifica. d.- Profundament relacionat i vinculat al punt anterior hi ha la capacitat de reeixir, de reaccionaren les dificultats, de no defallir i de superar-se. Actituds totes ben necessries per al treball obert alfutur.

3.- s en el marc d'aquesta educaci oberta i transcendent on la catequesi escolar trobar el seusentit i el seu llenguatge.

18

BIBLIOGRAFIA

Arrupe. La Iglesia de hoy y del futuro. Sal Tarrae. Madrid 1982.Conf. Episc. Congreso Evangelizacin y Hombre de hoy. Espaa. Madrid 1985.Floristan G. Evangelizacin. Conceptos Fundamentales de pastoral. (Colab.) Ed. Cristiandad.Madrid 1983.Fromm E. Tenir o Esser. Ed. Claret. Barcelona 1980.Mardones Jm. Sociedad Moderna y Cristianismo. Descle de Browe. Bilbao 1985.Pax Romana. Nova Conscincia tica. Publ. Abadia Montscrrat. 1984.Castieira A. mbits de la postmodernitat. Columna. Barcelona 1986.Secretariat de l'escola Cristiana de Catalunya. Quaderns n., 22. Per una escola millor. Bar-celona 1977.

QESTIONARI

1.- La nostra escola t uns objectius educatius clars, no en les teories escrites en els papers, sinen lnies operatives prctiques, consensuades, criticades i revisades? Com definiriem els trets msimportants i caracterstics de l'educaci que estem intentant transmetre? En conjunt ens movem enuna linea deducaci pel sentit o pel funcionament?

2.- Quina "imatge" de nen o adolescent trobem en els nostres mbits escolars que es correspon ja ala dels homes i les dones prototipus del mn capitalista? Quines actituds educacionals ens calprendre per modificar aquesta situaci, tot estimant les persones dels nens?

3.- Com fomentar el protagonisme alliberador dels alumnes? Ells se senten ja atrapats icondicionats? Camins concrets d'alliberament personal i collectiu per a l'infncia?

4.- Quins tipus d'organitzaci i mtua relaci ens cal fomentar entre els alumnes de cara a crearuna dinmica alliberadora collectiva que formi uns hbits capaos de ser tils en el futur?

5.- Com eduquem des de el punt de vista social? Els fem conformistes o devem plantar la llavorcrtica i la dinmica prctica perqu esdevinguin agents de canvi social i poltic en el mn futur?

6.- El nostre mn escolar, la nostra escola, resta en conjunt oberta o tancada a la transcendncia,ms concretament a l'anunci de la fe? Si en la famlia dels alumnes, a la parrquia o en la mateixaescola es fes, o es fa, aquest anunci, es pot sentir suficientment recolzat pel llenguatge i lesactituds valoratives i testimonials dels educadors, o al contrari, ser tot aix un obstacle que caldrsuperar`? En aquest sentit hi ha punts i qestions per a nosaltres que sn irrenunciables? Per qu?

---------------------------------------------------------------- Cristianisme i Justcia - Roger de Llria 13 - 08010 BarcelonaT: 93 317 23 38 - Fax: 93 317 10 94espinal@redestb.es; http://www.fespinal.commar 1987

19

cj16cat.pdf (p.1)ct16 - Educaci en una Societat en Crisi Qestions I Reptes - Jess Renau.pdf (p.2-20)