Clara Hidalgo

El cinema dins del currculum de leducaci infantil

CLARA HIDALGO MOYA

Curs 2005-2006

Clara HIDALGO MOYA

EL CINEMADINS DEL CURRCULUM DE LEDUCACI INFANTIL

La realitzaci daquest treball ha estat possible grcies a una llicncia retribuda concedida pel Departament dEducaci i Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC nm.: 4471 de 16.9.2005). Autoria de les fotografies: Joana-Quitria Hidalgo Imatges del fons del Museu del Cinema de Girona, Col.lecci Toms Malloll

Agraments: El present treball sha pogut realitzar grcies a una llicncia destudis retribuda pel Departament dEducaci i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Vull agrair aquest parntesi en la meva vida professional; ha estat un temps privilegiat per aprendre i investigar en el mn del cinema. Aquest projecte s fruit dun treball en equip, tal com s necessari en el cinema. Aquest art esdev lart dels cent llenguatges i per aquest motiu s imprescindible un treball en com on artistes, tcnics, pedagogs, entitats, escoles, docents, alumnat, famlies, hi estiguin implicades. Em cal agrair lajuda inestimable dun munt de professionals, sense els quals aquesta feina no hauria arribat a aquesta alada. En primer lloc a Gemma Carb, com a representant del Servei pedaggic del Museu del Cinema, grcies a la seva acollida mha possibilitat obrir una finestra cap a altres persones implicades en el mn del cinema. A Montse Puigdevall, de lInstitut dEstudis del cinema, pel seu apropament i eficcia alhora de recrrer sempre a aquell llibre o article referent a la meva feina. A Jordi Pons, director del Museu del Cinema, per haver-me obert les portes i oferir-me la possibilitat de mourens dins aquest ambient i dillustrar el meu treball amb peces, joguines i objectes de la Col.lecci Toms Mallol del Museu del Cinema. A lequip de monitors del Museu del Cinema per apropar-me al mn dels tallers cinematogrfics. A la Biblioteca de la Filmoteca Delmiro de Caralt especialment a Merc Rueda per lapropament i ajuda prestada. A Albert Perafita per obrir finestres i connexions entre professionals, pel seu tracte i apropament. Al grup de lICE-Josep Pallach de la Universitat de Girona, i el Museu del Cinema pel seu enriquiment, per lexperincia aportada en grup i pel bon clima de treball. A la Sefa Ponseti, per compartir la seva feina amb mi i fer-me partcep del mn fascinant de lanimaci. A Dola Verd, mestra de parvulari de lescola Puig dArques de Cass de la Selva, per oferir-me la possibilitat de conixer el treball de mitjans audiovisuals que desenvolupa dins laula, per les seves explicacions i material facilitat. A Maribel Magrans que des del primer dia em va oferir la seva valuosa ajuda. A la Productora Cromosoma i especialment a Eullia Cirera per apropar-me a les noves tcniques danimaci per ordinador i facilitar-me material per el meu estudi. A lautora de les fotografies, la Joana -Quitria Hidalgo. A Dolors Coromines, per la seva correcci i estil lingstic. A Cndid Genovard, tutor i guia en les meves recerques, a ell dec la meva trajectria. Grcies pel seu recolzament i gratutat.

A Ana Reyes i Rafael Quintana del Grup Comunicar dAndalusia, a Luis Moreno i a Mari Carmen Ramos per compartir el cicle de cinema i societat, pel seu apropament i apassionament pel mn cinematogrfic. A Luis Moreno pels materials facilitats. A lequip docent del CEIP Pare Poveda (Barcelona) i especialment a la cap destudis, Merc Canosa, pel seu recolzament continu en aquest projecte dinnovaci educativa. A dues artistes de les ombres, Montse Bertrana i Merc Framis, per col.locar-me darrera de la pantalla i fer-me veure un mn de possibilitats per treballar amb lalumnat de parvulari. Grcies a en Lluch, a la Nora, i a tants infants que mhan ensenyat des de la seva perspectiva el cam mgic de les imatges i el seu moviment. Al CCCB per oferir-me la possibilitat dassistir a El taller del cineasta, taller infantil per a nens i nenes de 8 a 13 anys, dins lexposici Correspondncies Erice-Kiarostami ( del 10 de febrer al 21 de maig de 2006). Com ja podeu veure aquesta feina no ha estat meva sin fruit de la col.laboraci i lajuda de tots vosaltres. Aix he aprs que es treballa el cinema, en equip. El meu profund agrament a totes i cadascuna de les persones que ho hem fet possible. A tot lequip dedico aquest projecte educatiu i facilito una cpia a lInstitut dEstudis del Museu del Cinema de Girona.

EL CINEMA DINS DEL CURRCULUM DE LEDUCACI INFANTIL

NDEX

PRLEG.............................................................................................................................................7

1.- EL CINEMA DINS DEL CURRCULUM DE LEDUCACI INFANTIL..........................................8 1.1.- ELS EIXOS TRANSVERSALS I EL TRACTAMENT INTERDISCIPLINARI...............11 1.2.- EL LLENGUATGE CINEMATOGRFIC DINS EL PROCS DENSENYAMENT- APRENENTATGE...............................................................................13 1.3.- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE...................................................................19 1.4.- ELS PROJECTES A PARVULARI..............................................................................21

2.- LES REES CURRICULARS I EL CINEMA...............................................................................23 2.1.- REA I: DESCOBERTA DUN MATEIX......................................................................24 2.2.- REA II: DESCOBERTA DE LENTORN NATURAL I SOCIAL.................................25 2.3.- REA III: INTERCOMUNICACI I LLENGUATGES..................................................26 2.3.1.-LLENGUATGE ARTSTIC............................................................................27 2.3.2.- LLENGUATGE CINEMATOGRFIC........................................................................28

3.- EL CINEMA DES DE LA PERSPECTIVA DELS INFANTS........................................................30 3.1.- LES HISTRIES ANIMADES......................................................................................31 3.2.- LES OMBRES XINESES.............................................................................................33 3.3.- LES JOGUINES PTIQUES.......................................................................................35 3.4.- BREU HISTRIA DEL CINEMA..................................................................................37 3.4.1.- DE LA CMERA OBSCURA AL CINEMATGRAF...................................38 3.4.2.- EDISON, GERMANS LUMIRE I GEORGES MLIS...............................39 3.4.3.- EL CINEMA MUT.........................................................................................41 3.4.4.- EL SO, LA LLUM, LA MSICA, ELS TRUCS I LANIMACI....................42 3.5.- LA FILMACI DUNA PEL.LCULA............................................................................46 3.5.1.- ELS OFICIS..................................................................................................48 3.5.2.- ELS GNERES CINEMATOGRFICS........................................................49 3.6.- FIGURES DEL NOSTRE CINEMA..............................................................................50

5


4.- UNITATS DE PROGRAMACI...................................................................................................51 4.1.- EL CONTE ANIMAT....................................................................................................53 4.2.- LES OMBRES..............................................................................................................56 4.3.- EL CINEMA MUT.........................................................................................................59

5.- RECURSOS METODOLGICS 5.1.- TALLERS DAPRENENTATGE...................................................................................64 5.2.- RACONS DE JOC........................................................................................................78

6- CINEMA I EDUCACI EN VALORS............................................................................................80 6.1.- LA SENSIBILITZACI DE LA MIRADA.....................................................................82 6.2.- ELS INFANTS I ELS DRETS HUMANS......................................................................83 6.3.- LEDUCACI MEDIAMBIENTAL................................................................................85 6.4.- LA FAMLIA I EL CINEMA: UNA RELACI IMPORTANT.........................................91

7.- CLASSIFICACI CINEMATOGRFICA PER COLORS............................................................92 7.1.- BLAU: FILMS QUE EXPLIQUEN HISTRIES............................................................93 7.2.- GROC: FILMS PER DESCOBRIR I APRENDRE COSES........................................102 7.3.- VERMELL: FILMS DE CONTES...............................................................................111 7.4.- VERD: CURTMETRATGES DANIMACI................................................................114

8.- VOCABULARI BSIC DE CINEMA PER A INFANTS.............................................................130

9.- SELECCI DE FILMS LDICO-DIDCTICS, EN CATAL, A PARTIR DE 3 ANYS..............137

10.- ON TROBAR RECURSOS......................................................................................................140

11.- REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES I FLMIQUES ..............................................................141

12.- ENLLAOS DINTERS.........................................................................................................145

6


PRLEGTeniu a les vostres mans una proposta pedaggica innovadora i valuosa. La seva autora ha sabut combinar la imprescindible reflexi terica i conceptual amb una mplia experincia didctica de treball amb infants a laula, i laplicaci prctica per tant, daquest coneixement global. Aquesta combinaci de factors s fonamental i en canvi es dna poques vegades. Cal agrair dentrada doncs, al Departament dEducaci, que hagi trobat la frmula per facilitar la dedicaci dels professionals de lensenyament a la recerca que fa possible la innovaci pedaggica. Des del Museu del Cinema, per altra banda, sempre hem tingut molt present la necessitat darticular xarxes de collaboraci amb el sector educatiu que condueixin a lintercanvi de coneixements, i al dileg creatiu que permeti avanar en les propostes educatives entorn del llenguatge de la imatge. La proposta de la Clara Hidalgo sadrea a letapa deducaci infantil, una de les menys treballades al nostre pas. El seu treball cobreix doncs una mancana important, t un carcter pioner i confiem que serveixi per esperonar i encetar una fructfera lnia de recerca. Amb una actitud oberta i sense prejudicis, essencial en lmbit de leducaci infantil, el treball que teniu a les mans planteja una proposta educativa curricular i de centre, interdisciplinaria i transversal, que permet definitivament, vincular i treballar un llenguatge artstic, per tamb meditic, fonamental en lentorn cultural dels nens i nenes de la nostra societat. Lautora parteix dun recull exhaustiu dut a terme amb un entusiasme incombustible- de les experincies, recursos i propostes, molt diverses i plurals, disponibles avui en els nostres mbits educatius i culturals; i hi inclou un recurs fonamental i nic al nostre pas: el dels testimonis materials que permeten entendre levoluci histrica, esttica i simblica daquest llenguatge, el Museu del Cinema i la seva exposici permanent. Estem fermament convenudes que aquesta s una aportaci que exemplifica, aquella mxima de lEduard Delgado, de pensar en global des de lexperincia local, s a dir que t la gran virtut de ser alhora un recurs aplicable en qualsevol entorn i un material molt concret per treballar a les aules deducaci infantil de Catalunya.

Gemma Carb Montse Puigdevall

7


1.- El cinema dins del currculum de leducaci infantilEl present treball vol fomentar laprenentatge del cinema: des dels seus orgens passant per la seva histria i trajectria, el seu llenguatge i vocabulari, ja que la comprensi i comunicaci daquest art es fa cada dia ms necessria a les nostres aules. Pretn ser un inici a partir del qual es puguin experimentar diferents llenguatges de comunicaci: el gestual, el no gestual, el mim, les ombres, el musical, l oral, el mut ... perqu ms endavant omplin de significat la visi del nostre alumnat. Com va dir Jean Renoir: El cinema s un art, i com a tal volem que formi part del currculum de leducaci infantil. Cal que tot el sistema abordi la problemtica didctica i daprenentatge que demana el tractament de la imatge a laula. Cada dia sn ms la quantitat delements icnics que es presenten davant els infants, per la qual cosa esdev important el seu coneixement i la seva interpretaci. Aix doncs, aquest treball primer emmarca el cinema dins del currculum de leducaci infantil, tot estudiant el seu tractament interdisciplinari dins les diferents rees aix com la seva integraci dins el projecte de centre. En segon lloc, es recullen els recursos didctics i metodolgics per treballar a laula. Aquesta part pretn oferir eines i estratgies als docents de parvulari per treballar a la classe el llenguatge que ens apropa al cinema: el gestual, l oral, el visual, el plstic i l artstic; i a ms, tots els continguts derivats o propis daquests llenguatges: les ombres, les imatges en moviment i esttiques, el moviment i la seva descomposici, lanimaci, la narraci dhistries, la descomposici de la histria en seqncies, la llum, el color i els oficis. Per tal dabordar el mn del cinema amb els prvuls, el nostre punt de partida ser el currculum deducaci infantil i les seves orientacions metodolgiques. Aix doncs, en primer lloc descriurem les caracterstiques bsiques de lalumnat a qui sadrea el present projecte referit al set art, els nens i les nenes de 3 a 6 anys. El cicle de leducaci infantil s un dels idonis per a treballar el mn del cinema, primer per la seva llibertat curricular, per la seva interdisciplinarietat, per la relaci docent - discent, pel treball per projectes, per la seva flexibilitat horria, pels tallers que es realitzen a leducaci visual i plstica, per lapropament amb les famlies, i especialment perqu s l inici de lescolaritat i loportunitat nica de comenar a treballar el llenguatge de la imatge en moviment des del primer curs de leducaci infantil. Letapa de parvulari s de continutat per a molt alumnat que prov de les llars dinfants. Aquest fet esdev una tasca continuada en alguns centres, especialment en els municipis ms petits on hi ha un intercanvi dinformaci amb la finalitat de conixer els continguts que shan treballat amb anterioritat. Durant aquest perode de parvulari, linfant perfecciona la seva capacitat danlisi perceptiva, aix com les habilitats sensoriomotrius. Abandona progressivament el seu egocentrisme a mesura que va augmentant la quantitat i la qualitat de la seva participaci social; de jocs solitaris passa a jocs cooperatius i desenvolupa la funci simblica.

8


L infant pregunta i es pregunta, prediu resultats i gaudeix del descobriment del mn que lenvolta, construeix la noci dobjecte i estableix relacions, correspondncies i comparacions entre aquests. Fa contnuament processos dassimilaci i acomodaci. Aix mateix fa un ajust fonolgic, augmenta el lxic i millora la seva creativitat sintctica, i lenunciat de frases, passant de les simples a altres estructures ms complexes. 1 Davant les principals caracterstiques del prvul, ser lequip docent qui haur de vetllar per una adequada selecci i seqenciaci dels continguts daprenentatge dacord amb el desenvolupament maduratiu dels infants. El currculum prescriptiu per a leducaci infantil deixa un ampli marge de decisi als centres i als docents a lhora de desplegar-lo, comentar-lo i treballar-lo. El centre educatiu ser lencarregat dorganitzar activitats i interaccions que proporcionin experincies, espais, materials i ambients perqu el nostre alumnat desenvolupi totes les seves capacitats cognoscitives. Durant aquest perode t una gran importncia el desenvolupament dels llenguatges. s una de les etapes evolutives on l infant fa ms avenos quant al desenvolupament del seu llenguatge: estructura lingstica, comprensi, expressi i ampliaci de vocabulari. Per aquest motiu aquesta etapa resulta especialment adient per iniciar lalumnat en el llenguatge del cinema, ja que aquest porta implcit molts llenguatges que lalumnat pot incorporar al seu aprenentatge per tal de potenciar ms adequadament les seves capacitats. Aix el cinema pot afavorir, entre daltres, el llenguatge emocional, el llenguatge de la mirada, el llenguatge de la llum i del color i el llenguatge de la sensibilitat. En aquests darrers anys es reivindica treballar a les escoles el llenguatge visual en general i, especficament, el cinematogrfic dins lhorari escolar, que ocupi un espai en la programaci de nivell igual que la resta de llenguatges, un horari sistemtic i setmanal per a donar serietat, seguretat i continutat als continguts que ms endavant es proposen dins de les tres rees curriculars de leducaci infantil. Compartint lopini de Vctor M. Amar Rodrguez 2: el cinema s coneixement i com a tal ha de formar part del currculum i del nostre sistema escolar. I personalment afegiria: cal comenar la seva formaci a l inici de lescolaritat, a leducaci infantil. Tot i aix, per tal que leducaci cinematogrfica formi part del nostre currculum i, en conseqncia, de les programacions daula, encara ens queda una mica de cam. Fins ara resulta factible treballar-ho des dun eix transversal, dins de diferents tallers de cicle, o com a projecte daula, per ens cal un treball ms integral i continu que sincorpori dins de les diferents rees curriculars. Tamb cal dir que shan fet passos importants i el seu ress s cada dia s ms ats pels professionals de leducaci. De fet, no treballar avui dia la imatge a lescola seria com obviar que hi ha ordinadors, formen part del nostre quotidi, per la qual cosa ens cal formar tant el docent com lalumnat per a la seva millor comprensi i expressi. El proppassat onze dabril va sortir com a actualitat, i publicat per la Generalitat de Catalunya, la normativa sobre continguts audiovisuals per a infants. 3 Aquest Decret1 2

Currculum Educaci Infantil, pg. 14. Comprender y disfrutar el cine (2003) La gran pantalla como recurso educativo. Vctor M. Amar Rodrguez. Grupo Comunicar Ediciones.

9


comenta la present novetat com a inters de protegir l infant davant la gran quantitat dimatges que rep des de diferents mitjans de comunicaci, fet que denota un altre pas dins els mitjans de comunicaci que reben els infants. Est dins la lnia de formar i crear un esperit crtic davant les diferents imatges. Aquest i altres fets ens indiquen que hi estem en cam, que sestan creant les bases necessries per abordar els continguts cinematogrfics a les nostres escoles des de la vessant curricular. Quina s, doncs, la situaci actual del cinema dins dels currculums educatius? Ens cal dir que sest treballant molt i des de la prctica educativa. Aquesta llicncia mha ofert loportunitat dapropar-me a diferents escoles i institucions que treballen la comunicaci i el cinema a les aules. He de dir que hi ha molts projectes en marxa, des de Cass de la Selva passant per Jan, l Arag, Madrid, Cadis, Astries, Mrcia,... per anomenar-ne noms uns quants. Tinc la certesa que molts professionals de leducaci hem pujat al carro de leducaci en comunicaci i, concretament, de leducaci en cinema. Aix s, tamb cal dir que falta molta formaci, concretament tcnica, per tal de portar en la seva totalitat els continguts cinematogrfics a les nostres escoles.

Objectius generals que es pretenen assolir en el present treball:- Fer de les aules un espai on es desenvolupi la creativitat - Investigar en el mn del set art. - Incorporar leducaci pel cinema dins del currculum de leducaci infantil. - Buscar en cada rea curricular els continguts ms adients. - Afavorir leducaci integral de lalumnat. - Vincular la programaci de centre a la educaci en cinema. - Apropar lalumnat al coneixement del llenguatge cinematogrfic. - Propiciar un entorn de creativitat i originalitat. - Utilitzar el llenguatge oral i gestual com a instruments de comunicaci. - Conixer diferents formes de narrar histries. - Oferir un mitj dexpressi. - Conixer el patrimoni cultural, tot participant en la seva conservaci i millora. - Treballar el cos hum com a mitj de comunicaci. - Fomentar els sentits i lexperincia directa. - Educar la sensibilitat de la mirada. - Descobrir el llenguatge de la llum i de lombra - Educar flmicament, afavorint una visi crtica - Educar en valors amb el cinema - Desenvolupar una actitud dinters i respecte vers les expressions artstiques. - Entendre la diversitat. - Cooperar i solidaritzar-se amb el grup - Respectar altres formes dexpressar-se

3

Normativa sobre continguts audiovisuals per a infants. El Decret que regula laccs a continguts perjudicials s un dels acords del Consell de l11 dabril de 2006. Ms informaci a la web: www.gencat.net

10


1.1.- Els eixos transversals i el tractament interdisciplinariEl sistema educatiu afavoreix una educaci ms integral per al nostre alumnat, ms complimentada i important que els mateixos coneixements. Vol vetllar per educar els aspectes ms ntegres de les persones per sempre en harmonia amb la resta de continguts que simparteixen. Cada rea que simparteix seria transversada per aquest eix. Aix, lrea de coneixement dun mateix, lrea de descoberta de lentorn natural i social i lrea d intercomunicaci i llenguatges seran transversades per leix de leducaci cinematogrfica. Els eixos pretenen desvetllar un esperit crtic, treballar la capacitat de discernir i prendre conscincia. s una educaci per a la Responsabilitat. Leix sincorpora oferint progressivament la informaci al nostre alumnat. La integraci de leducaci cinematogrfica com a mitj de desenvolupament de les capacitats del nostre alumnat. La Reforma ens apunta els segents eixos transversals: Educaci Medi Ambiental. Seguretat viria Educaci per a la Salut Educaci per la pau Educaci per al consum I nosaltres podem continuar afegint: Educaci en comunicaci Educaci en pantalles Educaci en cinema Aquests eixos ens obliguen a establir qu volem treballar, quan i com. En definitiva, quina ser la metodologia que emprarem. Leducaci en lart del cinema desenvolupa la capacitat dobservar, analitzar, entendre i interpretar la informaci que rebem tot visionant un film. El cinema ens ofereix la possibilitat de conixer altres maneres de fer i de viure, i ens obre a lexpressi per mitj de la narraci dhistries. Aix, dins de cada rea curricular veurem quin procediment, quin contingut i quines actituds sn les ms adients per a treballar el mn del cinema. Es buscar, doncs, a cada rea qu s el que ens pot ajudar per tal dincorporar els eixos a la vida quotidiana de lescola. Hem de tenir present que cada obra cinematogrfica interactuar amb cada individu de forma diferent, dacord amb la seva visi personal. Aquest fet ser el que enriquir el grup classe amb cada comentari referent a la pellcula, oferint una amplitud de punts de vista i de creixement personal del nostre alumnat. La trobada, la conversa, la posada en com al voltant dels continguts cinematogrfics, s fonamental per veure-hi des de diferents punts de vista.

11


Per transmetre leix Educaci en cinema, haurem dapropar-nos a aquest art i viurel des de tots els llenguatges que ens ofereix per tal de transmetre a lalumnat una visi com ms completa millor. Quan parlem deducaci en cinema dins les rees curriculars no ens referim nicament al visionat i posterior reflexi dels films; la nostra finalitat s viure el cinema des dels seus orgens, tot coneixent els seus pioners, els seus avenos i les possibilitats educatives que ens ofereix per al nostre desenvolupament hum. Si per a nosaltres el cinema s mirar pellcules, aix ser el que transmetrem als nostres alumnes; si, pel contrari, per a nosaltres lart cinematogrfic s una forma dexpressi, dentendre el mn, de comunicar i transmetre una sensibilitat, aix ser el que viuran els nostres infants. Cal una coherncia a lhora de transmetre uns coneixements, perqu tots sabem que All que no sha viscut difcilment es pot transmetre. Cal apuntar lestil descola, de ciutat i de ciutadans que volem afavorir amb la nostra educaci. Si un eix ha de formar part de leducaci integral dels nostres alumnes ens hem de qestionar la seva transmissi, la implicaci de tots els membres de la comunitat educativa i la seva aplicaci curricular. Hem de partir de tenir una programaci de centre on quedi reflectit i seqenciat aquest eix i la seva interdisciplinarietat al llarg de lescolaritat de lalumnat. Leducaci en cinema es donar, amb ms o menys intensitat, a totes les rees o disciplines educatives: com a art dins leducaci artstica; com a llenguatge dins lrea d lntercomunicaci i llenguatges; com a patrimoni cultural dins la descoberta de lentorn natural i social, i, com a apropament a la nostra sensibilitat artstica i les prpies emocions, dins la descoberta dun mateix. Daquesta manera la formaci en cinema no noms ser una educaci transversal com sha anat tractant fins ara; ser un contingut ms dins de les diferents rees curriculars, tindr un tractament interdisciplinar, ja que no s possible parlar de cinema sense implicar la resta drees que integren el currculum de leducaci infantil. La seva transversalitat radica en el seu tractament en les diferents rees; ara b, la pretensi s que tingui un espai fix dins del currculum; s a dir, aix com es treballa el llenguatge matemtic, volem treballar lart cinematogrfic. I que els seus continguts quedin reflectits dins el currculum per tal dassegurar que la seva aplicaci dins de les programacions de cicle i el seu treball ser una realitat a les aules de parvulari. Fa temps que sest reivindicant un espai: que el cinema i,en general, leducaci en comunicaci formin part del pla de formaci de la comunitat educativa. No podem oblidar que s lart ms consumit per la societat i que la seva formaci repercuteix directament sobre el desenvolupament de les capacitats de discents i docents i, per expansi sistmica, afecta les famlies, el sistema escolar, les institucions i la societat tota, que consumeix contnuament aquest producte. Aix doncs podrem integrar els coneixements cinematogrfics dins del currculum de leducaci infantil. Aquest tractament inclouria tant els conceptes com els seus procediments i les seves actituds dins de les programacions daula, i en sistematitzaria el seu aprenentatge.

12


1.2.- El llenguatge cinematogrfic dins el procs densenyamentaprenentatgeRicciotto Canuto va ser el primer a reclamar, a principis dels anys deu del segle vint, un llenguatge especfic per poder parlar de cinema 4. Per qu incloure el llenguatge cinematogrfic dins del procs densenyamentaprenentatge? Perqu el cinema s una forma ms dexpressi, i avui dia el llenguatge ms consumit pels nostres alumnes, per la qual cosa es creu necessari que leducaci doni eines i estratgies al nou espectador comenant a l inici de lescolaritat, s a dir, des laula de P3. Hem de tenir present que molts dels nostres alumnes ja han anat al cinema, fet que abans es realitzava en una edat ms avanada. Quina influncia, doncs, t el cinema en els nens i les nenes de 3 a 6 anys? Es creu que les primeres experincies viscudes poden marcar les posteriors relacions amb lart cinematogrfic. El cinema com a part important de lentorn on viu l infant ha de ser present en aquests primers cursos descolaritat. Aquest fet ens fa replantejar la metodologia, com iniciem el nostre alumnat en el mn tan fascinant per a ells de les imatges en moviment, quin ha de ser el nostre punt de partida i des de quina perspectiva volem que els prvuls coneguin aquest art. Totes aquestes preguntes es van responent al llarg del present treball, per cal dir que l inici s, tot coincidint en la metodologia educativa del Museu del Cinema de Girona, el precinema, el conixer la seva histria des de les ombres xineses a les primeres joguines ptiques. Aquest s el nostre punt de partida, lapropament i l inici al mn del cinema des dels seus orgens; aquest objectiu s el que ha omplert de sentit el present projecte i lha vinculat a la instituci educativa del Museu del Cinema de Girona. Parlar del llenguatge cinematogrfic s parlar de molts llenguatges alhora, i el cinema esdevindria lart dels mil i un llenguatges. Per aquesta riquesa s tan important el seu tractament educatiu i formatiu. Quan parlem de llenguatge cinematogrfic ens referim a daltres llenguatges, com el llenguatge verbal, el llenguatge no-verbal, el llenguatge gestual, el mim, la pantomima, el llenguatge artstic, el llenguatge musical, el llenguatge de les imatges, el llenguatge flmic, etc. Implcitament trobem molts llenguatges, i per aix el tractament s interdisciplinari, i no podem parlar de llenguatge cinematogrfic sense fer referncia a totes les rees del currculum. Tot i aix, el present treball es centrar ms especficament en lrea 3 del currculum de la 2a etapa de leducaci infantil: Intercomunicaci i llenguatges, afegint el llenguatge artstic i cinematogrfic com un altre llenguatge a treballar dins el cicle de parvulari. Aix, dins el currculum de leducaci infantil, i concretament dins lrea 3, el cinema tindr un lloc especfic on desenvolupar els seus procediments, conceptes i actituds.

4

Referncia dins el prleg de Los pequeos cuadernos de Cahiers du CinmaVocabularios del cine Joel Magny (2005)

13


El cinema t un llenguatge propi com la pintura, lescultura o qualsevol de les arts, per aquest motiu cal conceptualitzar-lo en el marc de leducaci artstica. Lart cinematogrfic compta amb un llenguatge propi que cal conixer per mirar amb uns ulls nous, ms sensibles, i per entendre i formar-se cinematogrficament. Evidentment, com a llenguatge linclourem en lrea 3, i com a art dins leducaci artstica. Aix parlarem dun llenguatge dins lart o propi daquest. Lart cinematogrfic ens aporta sensacions i emocions que ens cal treballar, el que ens procuren les diferents escenes, la seva identificaci, la seva ficci o realitat, i com aquestes arriben al pensament dels ms menuts. El cinema ens ofereix la possibilitat de treballar i desenvolupar capacitats en lmbit del llenguatge audiovisual i en lmbit narratiu. Aquests dos mbits obren un mn de possibilitats i de desenvolupament per a l infant de leducaci infantil. Lelement narratiu s fonamental per al desenvolupament, no sols del pensament, sin de les emocions i dels sentiments, un dels punts claus en la nostra educaci. Lelement audiovisual ens permet entrar en el mn de la imatge i del seu significat, dels codis visuals i del vocabulari especfic per a comprendre all que visionem. Com diu Adolfo Bellido Lpez 5: Es necesario aprender a ver cine, conixer el seu llenguatge i els seus codis. I afegeix: El hecho de ver muchas pelculas no implica que se entienda el funcionamiento de las imgenes. La experiencia nos dice que si falta la reflexin, el conocimiento y el anlisis, ser imposible comprender que nos encontramos ante una realidad personal, cuya presencia no se agota en su misma presencia, sino que implica el conocimiento de aquellas formas que lo hacen posible. I per ltim: El cine se puede ensear de muchas formas y se puede conseguir que el alumnado desde cualquier edad pueda amarlo. Esa es una de nuestras ideas:llegar a comprender, de esa forma, el maravilloso lenguaje de las imgenes. Des del moment que la llum, el color, la msica, el dileg, etc., ens diuen alguna cosa referent a la pellcula, aquests elements participen del llenguatge cinematogrfic, sn una forma dexpressi i el llenguatge de comunicaci de qualsevol cineasta. Per aquest motiu volem conixer el seu significat, per tal destar ms a prop del que sens vol transmetre. Dins el llenguatge audiovisual en general, i especficament el cinematogrfic, analitzarem els segents elements: 1) el so i els seus components, 2) el pla, 3) la llum, 4) els elements narratius i 5) els seus personatges. Anlisi del llenguatge audiovisual: 1) El so El cinema s la combinaci dimatges i sons; una imatge sense so no t gaire sentit i ens resultaria fora avorrida. Podem provar de treure el so a una seqncia i dexperimentar quina sensaci ens produeix, o b la podrem improvisar amb instruments de percussi.

5

El aprendizaje del cine dins la Revista Comunicar nm. 11 (0ctubre 1998) pg.13-20

14


Els components sonors de lescena o seqncia sn : la veu, el soroll, la msica i el silenci. Cadascun daquests components, i segons el seu tractament, juguen un paper important en els films. Podem analitzar la coherncia i la relaci entre el so i la imatge que veiem a la pantalla; presentar imatges i fer sorolls relacionats amb elles, per exemple un tren i fer un xiulet, una granota i fer que rauqui, etc. Els dilegs i els monlegs formen part daquest so. Analitzarem les possibilitats del cinema sonor enfront el cinema mut, les paraules i els dilegs. Realitzar un curt i que lalumnat lincorpori els dilegs pot ser un dels exercicis ms enriquidors per treballar dins el present apartat. 2) El pla A leducaci infantil comenarem treballant principalment el pla sencer, el primer pla i el pla mig. Per tal que el nostre alumnat pugui entendre el seu significat, els primers exemples els realitzarem amb el propi cos. La figura humana ser el nostre punt de partida, i a partir de fotografies del grup classe els nens i les nenes les poden classificar segons el pla: primer pla, pla general o pla mig. Observaci dels plans que sutilitzen al cinema, que sobtenen allunyant la cmera de lobjecte o acostant-la-hi.

PRIMER PLA: el que hi visionem s la la cara del nostre protagonista.

PLA GENERAL:on es veu tot el cos del protagonista, de cap a peus, i el que est fent en aquests moments; surt la totalitat de lescenari.

15


PLA MIG: aqu veiem els protagonistes de mig cos cap amunt.

3) La llum i el color: A parvulari sacostuma a treballar els conceptes de la llum i el color dins lrea visual i plstica, de vegades mitjanant tallers daprenentatge o projectes daula. Fer veure quin tipus de lluminositat hi ha, si s de dia o de nit i quines tonalitats de colors predominen en una escena determinada pot ser un bon inici per treballar aquest llenguatge.

Des de quin moment saplica el color en el cinema?, amb quines finalitats?, a qu anomenem limpacta del color en cinema?, i quines possibilitats ens ofereix per treballar a parvulari? Lany 1932 apareix el color a les pantalles grcies a la societat estadounidense Technicolor, amb anterioritat les pel.lcules que veien en color shavien realitzat pintant a m fotograma a fotograma. Dos exemples on es va utilitzar el techicolor sn Els tres porquets i El que el vent sendugu. Per fins els anys seixanta no sinventar la pel.lcula en color.

16


La llum, el color i la seva relaci amb els nostres sentiments i emocions ser una de les principals fonts a treballar al nostre parvulari. Sens dubte que tant la llum com el color tenem un llenguatge especfic dins de les pel.lcules que diriament visionem. Ms endavant i dins de les propostes metodolgiques soferiran un munt dactivitats daprenentatge per dur a la prctica exercicis relacionats tant amb la llum com amb el color dins el cinema. 4) Els elements narratius

Lelement narratiu esdev un dels principals pel nostre cicle de parvulari. Sabem que el cinema s tamb narraci i com a tal ens explica histries, aix el seu tractament seria eminentment comunicatiu. Per al nostre alumnat una pel.lcula s com un conte o un llibre que tamb explica histries, s un mitj de comunicaci. La compressi dels fets, la identificaci amb els protagonistes i el tema principal seran la base pel treball posterior a laula. El nostre alumnat, tot visionant films, anir assimilant lestructura narrativa: el comenament, el desenvolupament de la histria i el final o desenlla. El llenguatge oral, les estructures lingstiques i ladquisici del nou vocabulari seran capacitats que el nostre alumnat anir desenvolupant al llar de tota leducaci infantil, per aquest motiu el llenguatge cinematogrfic ens ofereix una gran riquesa per treballar lintercomunicaci i els llenguatges.

5) Els personatgesON?, QUI?, FEM QU? Observaci de la seva manera de fer, dactuar, de sentir i de comportar-se dels diferents intrprets que surten a la nostra pantalla. Descripci fsica dels personatges i anlisi crtica del seu comportament davant les diferents situacions que sels presenten al llarg de la histria narrada.

17


Amb quins personatges que surten a la pantalla ens identifiquem i per qu? Aquestes i moltes altres poden ser les propostes daula per analitzar els diferents personatges que ens presenta una pellcula per a nens i nenes dedat infantil. La identificaci o apropament a determinats personatges o figures del cinema ens ofereix la possibilitat de treballar els valors a parvulari, per alhora hem de vetllar per no crear estereotips i deixar emmarcades situacions relacionades amb determinats personatges. En aquest sentit el cinema pot trencar tant tots els esquemes com la percepci de lespectador. Mitjanant el tractament de la imatge es pot oferir altres visions i sensibilitzar la mirada vers diferents maneres dexpressi i de vida. Podem remarcar algunes de les poques obres artstiques on el rol social, la forma de viure, de comunicar-se i la mirada no s l habitual en el visionat dels nostres films. Aix, s bo que es vagin obrint noves mirades, com per exemple els enquadraments que utilitza la srie La Lua i el mn, on la visi que ens ofereix s des de la perspectiva de l infant. Aqu el personatge principal, sens dubte, s la Lua i la seva granota Ota, mentre que la figura del pare, de la mare i de la resta dadults queda en un pla mig tot oferint-nos una visi de la cintura fins als peus que, de fet, s la que correspon a lalada de la nena. Ens cal oferir imatges on els rols socials no vinguin predeterminats ni siguin la base de la percepci del nostre alumnat.

I, com avaluarem tot aquest procs densenyament-aprenentatge? Orientacions per a lavaluaci: Es valorar l inters de lalumnat, la seva participaci i lesfor, a ligual que la seva atenci i assimilaci dels diferents continguts que es presenten al llarg de letapa. Igualment es valorar la comunicaci i expressi del visionat, l intercanvi de sentiments i lexpressi de les prpies emocions. Podem registrar les actituds que es desenvolupen, la valoraci de les experincies viscudes pel nostre alumnat i la reflexi crtica mitjanant el visionat conjunt.

18


Les agrupacions de lalumnat dependr de les activitats que es desenvolupin: visionat dun film, taller o rac daprenentatge, conversa en rotllana o treball individual. Aix doncs, podrem avaluar el treball en petit grup, les aportacions a la conversa, el treball individual, i el realitzat amb mig grup-classe durant els diferents tallers proposats. Les activitats densenyamentaprenentatge ens ajudaran a portar a terme les diferents experincies daprenentatge dins el mn del cinema per mitj de diverses estratgies metodolgiques. Les primeres activitats que proposarem seran les de motivaci, que introduiran els diferents continguts relacionats amb lart cinematogrfic tot engrescant els infants a endinsar-se en aquest mn tan mgic de les imatges en moviment. Desprs donarem pas a les activitats de coneixements previs, les quals ens orientaran sobre els conceptes i idees prvies dels nostres alumnes. Un cop coneguem el nostre punt de partida, iniciarem les activitats de desenvolupament on oferirem un ventall de possibilitats amb la finalitat de desenvolupar les capacitats educatives tant de discents com de docents. Consolidarem aquestes activitats amb diferents recursos metodolgics i utilitzant diversos agrupaments dins el grup classe, amb tallers daprenentatge i racons de joc. Es reforaran aquelles activitats en qu shagi observat ms mancances dassoliment en els conceptes proposats. I, per ltim, soferiran activitats dampliaci per tal darribar a lalumnat que en puguin demanar ms; els recursos i les estratgies poden ser diversos, des de recerca de documentaci a fitxes individuals. Totes aquestes activitats densenyamentaprenentatge respondran als objectius didctics proposats dins les diferents unitats de programaci, a ligual que els recursos metodolgics proposats dins del ventall de tallers i racons daprenentatge per treballar el cinema al segon cicle de leducaci infantil.

1.3.- El projecte curricular de centreEducar en mitjans de comunicaci, educar en els nous llenguatges audiovisuals i educar en cinema cal que tingui el seu inici a lentrada de lescolaritzaci, s a dir al parvulari, tot formant part del projecte curricular de cada centre escolar. Aqu haurem dincloure el sistema educatiu i els nous llenguatges que cal abordar per formar els membres de la nostra comunitat educativa. Tanmateix, en aquest sentit tenim un munt de qestions: De quina manera sintegra leducaci en comunicaci audiovisual, en general, i leducaci cinematogrfica, en particular, en el currculum, i com es desenvolupa? Com donar a conixer el seu llenguatge i les noves tecnologies que sen deriven ? Qu significa el cinema per a la nostra escola? Des d on volem treballar-lo i com el farem arribar a les aules? Com forma part del currculum, del projecte de centre i de la nostra programaci diria? El present estudi dna algunes respostes i obre una finestra per iniciar el llenguatge cinematogrfic a lescola des de leducaci infantil. s de gran importncia un bon inici en la formaci cinematogrfica i el seu seguiment al llarg de lescolaritat; poder discutir quins films sn els ms adients per treballar amb lalumnat; escollir conjuntament (docent -discent) el que es vol visionar pel seu posterior treball, i avaluar els continguts assimilats i la seva adequaci curricular.

19


Aquest treball inicial i de seguiment requereix tota la implicaci del claustre de professors per a la realitzaci del projecte. Cal reflexionar al voltant de la implicaci pedaggica en els nivells inicials de lescolaritat. Lideal fra educar en cinema a partir del treball en com entre els docents que hi treballen al mateix centre. El nostre punt de partida s la programaci de centre, en el primer nivell de concreci. Ens replantejaremI com volem treballar el cinema a la nostra escola i quin tractament en farem: com a eix transversal, com a contingut especfic dins les rees curriculars, com a projecte de parvulari o dins els tallers que es realitzen a letapa. Tal vegada el nostre centre ho abordar en uns tallers ben concrets, o b formaran part del currculum a treballar en letapa. Aquests aspectes shan de discutir, i caldr buscar els recursos metodolgics ms adients a cada situaci escolar. El primer nivell de concreci ens portar al segon, tot seleccionant la terminologia escaient per aplicar els continguts que volem transmetre al nostre alumnat. Haurem de tenir clara la nostra finalitat i els objectius generals que volem que assoleixi el nostre alumnat un cop finalitzada letapa de parvulari. s indispensable que el centre sorganitzi com a espai de comunicaci. Per aquest motiu, caldr promoure la comunicaci amb lentorn i el seu coneixement amb els mitjans. Les escoles han dincorporar els llenguatges audiovisuals i, en aquest cas, el llenguatge cinematogrfic com a llenguatges habituals a la nostra societat. La importncia del comenament i de la continutat de les diferents tasques docents rau en el fet que no siguin noms una iniciativa personal i puntual, sin una tasca conjunta de tots els docents que treballen al mateix centre educatiu. No es tracta noms dun cicle, perqu hi ha docents especialitzats i implicats, sin una tasca comuna de seguiment i enriquiment en tots els nivells educatius. Facilitar als nostres alumnes les eines necessries per a descodificar la informaci que reben a travs del cinema ser de cabdal importncia, evitant daquesta manera que siguin una presa fcil de la persuasi que provoca el cinema. Ja hem dit que les programacions han de formar part del projecte curricular, i la seva finalitat s el desenvolupament de les capacitats del nostres infants per tal dafavorir una autonomia personal, un desenvolupament de la prpia autoestima i, en conseqncia, una actitud ms crtica i responsable. Conixer el cinema i els seus llenguatges, tot afavorint un esperit crtic i una educaci en valors mitjanant el set art. Per aquest motiu hem de treballar la seva descodificaci, ja que els alumnes daquestes edats sn ms fcilment manipulats per la seva vulnerabilitat. Treballarem aquells sentiments que ens provoca el que visionem a la pantalla des duna perspectiva educativa, laprenentatge emocional i el cinema. Ens cal educar els sentits i especialment la mirada, perqu, com diu Saturnino de la Torre: Todo cuanto perciben nuestros sentidos puede convertirse en alimento del pensamiento y de la imaginacin; tan slo depende de lo que hagamos con ello 6 En educaci infantil, la metodologia ser activa i participativa, i partirem sempre de l inters i la motivaci dels prvuls. Els recursos utilitzats seran els propis d aquesta edat evolutiva: el joc, el conte, la dramatitzaci, lobservaci, la classificaci, les canons, i, a ms, les pellcules, tant els curtmetratges com els llargmetratges.6

Saturnino de la Torre: catedrtic de didctica de la innovaci educativa. Universitat de Barcelona.

20


El projecte de centre tamb implica la famlia i la seva comunicaci en la tasca docent compartida; una escola de pares seria un cam obert a treballar diferents aspectes audiovisuals i la seva repercussi en el mn dels nostres infants. Els films ens poden conduir a reflexionar conjuntament al voltant de determinats valors socials o personals que es desitgin treballar des de lescola.

1.4.- Els projectes a parvulari En molts centres educatius es treballa exclusivament per projectes a letapa de parvulari i primria. En daltres, en canvi, sincorpora algun projecte al llarg de la programaci del curs escolar. El projecte daula esdev un excellent tractament per poder treballar el cinema tant al parvulari com a leducaci primria. Probablement, en ms duna ocasi hagi sorgit de l inters de l infant la necessitat de parlar o comentar alguna experincia cinematogrfica o flmica. Tenint en compte la fascinaci que produeix la imatge en moviment en els ms menuts, es pot treballar el cinema realitzant un projecte que englobi les diferents rees curriculars i aporti daquesta manera un enriquiment mutu a tota letapa educativa. Partirem de les tres qestions bsiques en la realitzaci dun projecte: Qu sabem? Qu volem saber? Qu hem aprs? En primer lloc, ens aproparem als nostres infants per tal de saber quins coneixements tenen referits al mn del cinema. Ens pot arribar a sorprendre la quantitat dinformaci que retenen al voltant daquest art. Veurem quin treball previ sha fet a la llar dinfants, a casa i a les diferents entitats educatives, ja que el cinema s un art social i, per aquest motiu, t repercussions en moltes esferes de la nostra societat. Anir b enregistrar els comentaris dels nens i les nenes de la classe per tenir un punt dinici a valorar en levoluci, assimilaci i acomodaci dels objectius proposats. Una vegada realitzat el primer pas, hem de tenir molt clar el segon apartat: Qu volem saber? Tot i partint de l inters propi de cada prvul, lequip docent afavorir aquells continguts que cal incloure per tal darribar a aprendre els conceptes fonamentals relacionats amb el cinema adequats a ledat evolutiva del nostre alumnat. Sempre hem de tenir clar, com a docents, el que ser formatiu per als nostres alumnes, tot i que la majoria de nosaltres no ha rebut una formaci en cinema ni en llenguatge cinematogrfic, motiu pel qual hem de tenir present el que es vol abordar per tal dapropar lalumnat a aquests nous continguts curriculars. Aix doncs, el nostre alumnat descobrir el seu llenguatge i linvestigar, tot apreciant les seves possibilitats, tant de gaudi com daprenentatge: sensibilitzar la mirada cap al cinema, oferir una visi crtica, investigar els seus continguts, el seu llenguatge i la seva histria, alhora que valorar el patrimoni cultural com a font dinformaci valuosa.

21


La imatge en moviment, la descomposici de la imatge, els seus missatges, les seves idees, les tcniques i els seus continguts sn elements de gran valor per a lestudi dins de les nostres aules. Lart cinematogrfic com a projecte de parvulari pot apropar lalumnat al mn del cinema des duna perspectiva investigadora i ldica, tot implicant les famlies i lentorn social ms proper. Tots aquests objectius i continguts quedaran reflectits i desenvolupats en les diferents rees curriculars per a treballar a leducaci infantil. Els projectes poden ser una ptima oportunitat per apropar els artistes a les nostres escoles i als nostres parvularis; lapropament social i artstic. Es tracta de leducaci global de les arts, de lespectador amb el seu creador, de diferents lligams i enllaos per entendre amb ms profunditat aquest art. Un exemple dapropament social i artstic seria el taller del cineasta, realitzat al CCCB amb motiu de lexposici Corrspondncies, EriceKiarostami ( Del 10 de febrer al 21 de maig de 2006) Podem programar la visita dartistes relacionats amb el mn del cinema a les nostres aules; l apropament a les sales de cinema, a les productores i als diferents espectacles. Es pot formar part de les mostres danimaci adreades a lalumnat de leducaci infantil, com s el cas de la ciutat de Girona, que fa setze anys que apropa les escoles de la provncia al mn de lanimaci. Ens caldr conixer quines institucions treballen en relaci amb les escoles i quins programes ofereixen per poder realitzar diferents activitats relacionades amb aquest art. Lorganitzaci de laula i el rac de la mediateca ens poden ajudar com a font de documentaci per treballar qualsevol tema dins de la classe. Aquest fons cinematogrfic pot ser una aportaci de lalumnat, una adquisici de lescola o b produda a classe mateix. Una vegada finalitzat el projecte, es pot deixar una cpia a la biblioteca daula o descola a disposici de lalumnat que vulgui revisar la feina feta. El projecte de cinema pot abordar aquest art des de diferents mbits: pot tractar-se dun projecte que investigui nicament el llenguatge de la llum i de les ombres, dun projecte centrat en els curts danimaci, o dun projecte al voltant del so o les imatges. Igualment, un curt danimaci pot servir de punt de partida per poder desenvolupar lart i el llenguatge cinematogrfics. Un altre factor interessant dels projectes que es realitzen a parvulari s comptar amb la collaboraci de les famlies, el fet de realitzar un treball conjunt on puguin participar i explicar les seves experincies. Aquest intercanvi pot suposar un enriquiment mutu i un apropament a diferents oficis dins del mn del cinema. Recordem que lentrada a laula de persones properes als infants que treballen en daltres mbits, s una porta oberta que ofereix unes oportunitats concretes ms enll de les que simparteixen diriament a lescola.

22


2.- Les rees curriculars i el cinemaHem esmentat que el cinema travessar les tres rees de leducaci infantil. En el present estudi es desenvolupar amb ms precisi lrea d intercomunicaci i llenguatges, on incidirem en lart i el llenguatge cinematogrfics. Lobjectiu fonamental s aconseguir que lEducaci en Cinema sigui present en les unitats de programaci de les diferents rees curriculars al llarg de tot el segon cicle de leducaci Infantil. El procediment ser actiu, permanent i progressiu, i els diferents continguts curriculars es tractaran de forma interdisciplinria. Pretenem, tamb, abastar tots els mbits educatius i implicar-ne la comunitat, s a dir, docents, discents, famlies, personal dels serveis educatius vinculats a les escoles i diferents institucions. Es contemplaran aspectes tant terics com prctics, i la seva base metodolgica ser experimentar, oferir coneixements, analitzar, despertar i potenciar la sensibilitat artstica, aix com realitzar exercicis de comprensi i assimilaci dels conceptes proposats. Aquest projecte vol treballar el cinema, fonamentalment des de quatre nivells: Nivell 1: PSICOPEDAGGIC Psicolgic: el projecte ha de ser l adequat a letapa evolutiva dels infants de parvulari, tenint present el seu desenvolupament evolutiu i la seva comprensi del cinema; en definitiva, des de la perspectiva de lalumnat de 3 a 6 anys. Pedaggic: Adequar a lmbit educatiu els continguts cinematogrfics per arribar als nostres alumnes; seqenciar els continguts per nivells i oferir a lalumnat activitats daprenentatge que els ajudin a assimilar els objectius proposats. El currculum ha de ser ents com a punt de partida per poder incidir en els programes educatius. Nivell 2: ARTSTIC Sha de considerar el cinema com a art: conixer els seus inicis i la seva evoluci, visionar obres cinematogrfiques, tot apropant-se al seu codi, i conixer altres maneres dexpressi. Cal afavorir la sensibilitat alhora que es treballa la capacitat crtica, la creativitat i es pren conscincia duna forma dexpressi. Tamb s una font destudi i coneixement. Nivell 3: FILOSFIC El cinema s una eina ms per treballar els valors al cicle de parvulari, que ens ajuda a reflexionar, a fer-nos preguntes i buscar possibles respostes;que ens fa ms humans mitjanant el dileg amb els altres, compartint all que visionem. Identificarem referents com a punts de trobada. Oferir films creats amb estils i filosofis prpies. Nivell 4: DIDCTIC El cinema com a recurs i estratgia dins laula. Classificaci cinematogrfica per colors, vocabulari bsic per a infants, unitats de programaci, recursos metodolgics: tallers i racons daprenentatge. La seqenciaci curricular, l inici i la continutat dels seus coneixements dins de les diferents rees daprenentatge.

23


2.1.- rea 1: Descoberta dun mateixLa percepci, els sentiments, les emocions sn experincies contnues a les aules del nostre parvulari. Els nens i les nenes aprenen partint de les seves prpies sensacions, experimentant en primer lloc aquelles possibilitats que li ofereix el seu cos mitjanant tots els sentits: mirar, escoltar, olorar, tocar i degustar. Els sentits transporten el prvul i li ofereixen la possibilitat dexperimentar i interioritzar diferents sensacions que queden gravades a la seva memria mitjanant les experincies viscudes. De laprenentatge d ell mateix es vol iniciar el present treball, des de la seva persona i les seves possibilitats de descoberta. Sha pensat en lalumnat de 3 a 6 anys, i vol partir de la seva manera de relacionar-se, de sentir i daprendre a escoltar leducaci que ells ens solliciten.

Continguts de Procediments - Observaci dimatges fixes Observaci dimatges en moviment - Estructuraci de lespai - Expressi democions a partir del propi cos - Imitaci, imaginaci i simulaci - Interpretaci de relats amb el propi cos - Experimentaci directa dels sentits com a font de coneixement

Continguts de Fets i conceptes - La mirada - El cos - El so - Lespai: plans - Les expressions facials - Lexpressi del cos - El mim - La pantomima

Continguts dActituds - Valoraci dels sentiments i les emocions - Sensibilitzaci daltres cultures i formes dexpressi artstiques - Identificaci de sentiments i emocions

24


Objectius referencials de Procediments

Objectius referencials de Fets i Conceptes

Objectius dActituds

referencials

- Experimentar amb imatges fixes - Reconixer les caracterstiques de les imatges en moviment - Explorar els diferents espais - Experimentar les sensacions del propi cos - Imitar i experimentar diferents comportaments. - Evocar les prpies vivncies - Interpretar els relats - Treballar els sentits com a riquesa personal

- Aplicar la prpia mirada i les seves possibilitats. - Sensibilitzar la mirada - Treballar el cos com a mitj dexpressi - Mostrar imatges sonores - Anomenar els diferents espais en relaci a la figura humana Identificar les diferents expressions facials i corporals. - Utilitzar el llenguatge gestual

- Expressar els propis sentiments - Gaudir de les expressions artstiques - Identificar i nomenar emocions

2. 2.- rea 2: Descoberta de lentorn natural i socialUna formaci educativa sense el referent natural i social del nostre entorn ms immediat quedaria mancada de tot significat. Cal entendre, doncs, leducaci des duna perspectiva ms global, en qu les institucions, lentorn i la vida social de les persones formin part activa de la seva evoluci com a formaci contnua. Esdev de gran importncia lobservaci de la nostra realitat: els colors, les formes, els llums, les ombres, les cases, les persones,... s una de les eines claus per aproximar lalumnat al seu medi ms immediat. Observar diriament el temps, els companys que han vingut a classe, els arbres de lescola, els canvis de llum (natural, artificial), el poble o el barri on est ubicada lescola, les expressions de les cares, el cel, etc, ens portar a veure amb altres ulls les pellcules que visionem. Primer cal treballar el nostre sentit de la vista, la sensibilitat de la nostra mirada tot observant el nostre entorn natural i social.Continguts de Procediments - Observaci directa de fotografies prpies i dels companys. - Observaci de la natura i dels seus canvis destaci Interpretaci dels canvis observats - Anlisi del funcionament de diferents joguines ptiques - Realitzaci de diferents joguines ptiques - Percepci delements de lentorn immediat - Visita al Museu del Cinema Toms Mallol Continguts de Fets i Conceptes - El patrimoni cultural com a llegat didentitat. - Els pioners del cinema (Recorregut pel pre-cinema) - El Museu del Cinema de Girona - Les joguines ptiques - Els pioners de lanimaci - Els primers films cinematogrfics Continguts dActituds - Inters i respecte pel patrimoni cultural - Valoraci de les peces del Museu del Cinema - Respecte per les instal.lacions i les normes del Museu - Apropament a les joguines ptiques com a precedents del cinema - Inters pels films ms desconeguts.

25


Objectius referencials de Procediments - Classificar fotografies segons diferents criteris proposats. - Observar els canvis destacions - Descobrir els primers dibuixos animats. - Realitzar joguines ptiques. - Discriminar qualitats de lentorn

Objectius referencials de Fets i Conceptes - Apropar-se a la cultura cinematogrfica - Conixer els inventors del cinema - Visitar el Museu del Cinema - Experimentar amb les joguines ptiques. - Apropar-nos a l animaci. - Visionar algun film de linici del cinema.

Objectius referencials dActituds - Respectar les peces i les instal.lacions del Museu del Cinema. - Valorar aparells i mquines del precinema - Conixer com jugaven els nens i les nenes fa anys - Valorar el Patrimoni Cultural

2. 3.- rea 3: Intercomunicaci i llenguatgesEl cinema s un mitj comunicatiu audiovisual que implica un llenguatge concret que cal conixer per comprendre millor el significat que lartista ens vol transmetre. Com a llenguatge, cada pla, seqncia, la illuminaci, el color, etc. tenen un significat concret, i la nostra intencionalitat s iniciar-nos en aquest llenguatge per tal de formar espectadors ms desperts i crtics davant els diversos films que es visionen tant a la gran pantalla com a travs de la televisi. Aquesta rea esdev la principal dins del present projecte, ja que el desenvolupament i la formaci artstica del cinema s un dels nostres objectius. La formaci del cinema parteix de la seva comunicaci, expressi i comprensi. Volem remarcar el seu llenguatge artstic i la importncia de la comprensi del seu codi. Es pretn, igualment, dissenyar uns continguts que formin part del currculum i treballarlos sistemticament oferint una continutat al llarg de tota lescolaritat. Com a mitj de comunicaci i com a art, cal entendre el seu llenguatge per arribar a comprendre el que expressen les pel.lcules.

26


2.3.1.-Llenguatge artstic: el cinema com a artContinguts de Procediments - Percepci sensorial delements de lentorn immediat - Observaci d obres cinematogrfiques ms atractives - Observaci de la llum, dels colors, dels personatges. - Imitaci de fragments del cinema - Comprensi dimatges - Comparaci dimatges amb la realitat. - Seguiment dhistries a travs de contes animats, ombres xineses i lexpressi mmica i gestual. - Experimentaci visual - Visionat de vdeos gravats - Comparaci de curts animats i els objectes a la realitat Continguts de Fets i Conceptes - Lartista i la seva expressi - La mirada - Lespectador - El cinema - El director - El codi audiovisual - La creativitat i la fantasia Continguts dactituds - Valoraci de les obres artstiques - Respecte per les diferents formes dexpressi - Potenciaci de valors a travs del cinema: compartir, respecte, amistat,etc. Formaci dels precedents del cinema - Respectar la sensibilitat de lartista.

Objectius referencials de Procediments - Observar pel.lcules. - Analitzar la realitzaci dun film - Conixer tcniques de manipulaci dimatges - Comprendre que la imatge no s la realitat - Analitzar escenes - Observar llum, color i personatges - Interessar-se per experimentar visualment - Comparar objectes animats (animals, dibuixos,...) i la seva realitat

Objectius referencials de Fets i Conceptes - Conixer altres formes dexpressar el mn - Educar la mirada - Comprendre que la imatge interpreta la realitat - Descobrir diferncies entre realitat i fantasia - Conixer qui realitza lobra cinematogrfica - Valorar el cinema com a expressi artstica - Conixer que el cinema t un codi

Objectius referencials dActituds - Aprendre a conviure en un ambient de dileg i de respecte - Tenir confiana per participar. - Potenciar la sensibilitat davant les obres cinematogrfiques

27


2.3.2.- El llenguatge cinematogrfic: el cinema com a comunicaciContinguts de Procediments - Observaci de curts i fragments cinematogrfics - Imitaci de personatges de les pel.lcules - Imitacions de fragments de cinema - Gravacions dhistries amb lajut del vdeo - Reproducci de pel.lcules - Visionat de pel.lcules - Observaci dels personatges: aspectes fsics, roba, accions. - Creaci de petites histries cinematogrfiques - Seguiment i comprensi de largument - Classificaci de films en quatre colors Continguts de Fets i Conceptes Continguts dactituds - Inters per les obres de cinema. - Valoraci de lexpressi cinematogrfica - Formaci de lesperit crtic. - Respecte i sensibilitat per lexpressi cinematogrfica - Percepci democions i de sentiments - Comparaci de referents morals - Participaci activa Assoliment duna actitud participativa - Aportaci lliure de comentaris del visionat - Educaci en valors - Sensibilitzaci per lobra cinematogrfica

- Histria del cinema - Els pioners del cinema: Edison, germans Lumire i Georges Mlis. - El codi cinematogrfic com a instrument de comunicaci i de representaci. - Elements bsics del llenguatge cinematogrfic. - Els mil i un llenguatges - La imatge - La imatge en moviment - Ficci/realitat - El cinema mut - La llum - Les ombres - El color - Lescala - Lalfabetitzaci visual - Aplicaci de tcniques bsiques de lanimaci - Els personatges - La trama, la histria, la narraci - Lstory-board - Els oficis - Els curts animats

28


Objectius referencials de Procediments - Observar curts i fragments cinematogrfics - Conixer tcniques danimaci - Representar diferents personatges de cinema - Visionar les gravacions realitzades a laula - Imitar fragments de pel.lcules - Observar els personatges principals - Aprendre a crear petites histries cinematogrfiques - Comprendre la trama argumental - Relacionar situacions, personatges i fets del visionat

Objectius referencials de Fets i Conceptes - Conixer la histria del cinema i els seus principals inventors - Ensenyar els films ms atractius i poc coneguts - Apropar el cinema des duna perspectiva ldica - Expressar lliurement les idees - Desenvolupar la imaginaci - Conixer les primeres produccions cinematogrfiques - Generar un aprenentatge significatiu. - Potenciar els llenguatges que afavoreix el cinema - Comprendre les possibilitats de la imatge cinematogrfica - Analitzar els personatges que presenta el cinema - Descobrir la llum - Expressar-se a travs de les ombres - Conixer les primeres animacions - Afavorir la creativitat - Ampliar el vocabulari - Fomentar la sensibilitat artstica - Completar una escena amb ajut de la imaginaci - Descobrir els treballs que es realitzen dins el cinema - Visionar curts danimaci i comentar-los - Realitzar la histria cinematogrfica a travs de vinyetes dibuixades - Conixer lequip que realitza una pel.lcula

Objectius referencials dActituds - Despertar inters pel cinema - Valorar les obres flmiques - Estimular latenci i el seguiment dun film - Potenciar valors per mitj del cinema - Fomentar la reflexi del visionat - Fomentar lesperit crtic - Comentar els fets duna pel.lcula lliurement - Participar de les activitats al voltant dun film - Educar pels Drets Humans amb el Cinema - Mostrar sensibilitat amb lobra cinematogrfica - Apropar lEducaci Mediambiental a travs del cinema

29


3.- El cinema des de la perspectiva dels infantsL infant s el protagonista daquesta formaci artstica que s el cinema. Lalumnat de parvulari t una mirada oberta i de fascinaci davant de les imatges i el seu moviment. Se sent en un mn com mgic, que latrau des dun inici, i que hem de formar per poder-lo conceptualitzar adequadament. Des de la narraci dhistries, a la lectura de contes i lexperimentaci amb les diferents joguines, s com aprn un infant daquesta edat que, en definitiva, escolta, experimenta, mira, imagina, crea, manipula i sent. Partir de la seva perspectiva s conixer el seu inters, saber com veu les obres flmiques l infant de parvulari. Els prvuls, des de quina perspectiva sinteressaran pel que est passant, per interpretar i donar sentit al visionat duna pel.lcula?. El seu inters no parteix dun tecnicisme ni una informaci concreta, i sovint guarden detalls que passen desapercebuts als nostres ulls. Aquest apartat pretn arribar a l infant a partir d ell mateix; el prvul esdev, doncs, el nostre docent, qui guia i ens ensenya des de la seva perspectiva. Amb lobservaci directa de lalumnat de 3 a 6 anys podem aprendre com es relaciona amb el mn que lenvolta i, en definitiva, com aprn. Hem destar atents i escoltar la seva manera de relacionar-se, dassimilar conceptes i adequar les diferents informacions que li arriben, tant des de lescola, els companys, com des de casa i lentorn social ms immediat. Amb aquesta escolta directa tindrem coneixement dels films que ja coneix o ms li agraden. Ens caldr programar una sessi de cinema escolar atenent diferents factors, com sn la sala on sefectuar el passi, o la durada de la pellcula. Els curtmetratges ens donen la possibilitat de mirar un film ms duna vegada sense necessitat dhaver de tallar i continuar al dia segent, tot i que, com un bon llibre, si trien b el fragment a visionar, els pot deixar amb l imaginari ben obert i amb moltes ganes de conixer el final. Mirar dues vegades un curt dna moltes possibilitats. Si, per exemple, la seva durada s d uns 10 minuts, no cansar gens latenci dels nostres infants i podran estar atents i observar ms detalls en un segon visionat; es tracta duna cpia de visionat, en qu lalumnat far ms atenci a uns detalls que no pas la primera vegada, que li passaren desapercebuts per la mateixa mgia que proporciona lanimaci. Aix doncs, ser de gran rellevncia la tria que farem per posteriorment passar a la sala cinematogrfica de lescola, o el film que anirem a veure en una sala fosca. Ens caldr tenir presents, en aquest sentit, les caracterstiques segents: - La sala ha de ser l adequada pel que fa a lalada dels seients, la pantalla i la foscor. - La pellcula ha destar a punt per comenar el seu visionat quan arribi el nostre alumnat. - Caldr escollir un film visionat amb anterioritat i supervisat pedaggicament per tal doferir un material significatiu i adequat als infants. Quan triem un material hem dassegurar-nos amb quina finalitat ho fem, i qu volem afavorir o desenvolupar.

30


- La durada no pot excedir els 50 minuts, per no perdren latenci; haur de ser progressiva en alumnes de tres a sis anys. Al final de letapa de leducaci infantil podem fer el passi sencer duna pellcula, duns 60 minuts, aproximadament. - No farem comentaris mentre es visiona la pellcula. - Abans del visionat, marcarem les normes i actituds necessries. - Els hbits que es treballaran seran : crear espectadors atents, escoltar amb atenci, observar i sensibilitzar el mirar. - Prepararem els alumnes per al visionat i el seu contingut amb una petita introducci. - Abans del visionat dun film, els objectius que ens proposem sn: - Presentar el tema - Relaciar el ttol amb el contingut de la pel.lcula - Motivar lalumnat - Observar detalls - Una vegada vista la pellcula, a laula obrirem un torn lliure de paraules i posteriorment dirigirem la conversa a fi de comprovar-ne la comprensi. Els objectius que es pretenen assolir desprs del visionat de la pel.lcula son: - Participar en la conversa col.lectiva - Comprendre largument - Comentar situacions (reals/fictcies) - Descriure els personatges - Expressar emocions i verbalitzar sentiments. - Finalment, avaluarem lactitud, latenci i la comprensi del film per mitj d anotacions en diferents graelles dobservaci. Avaluarem, igualment, els continguts i lenriquiment de les diferents rees curriculars.

3.1.- Les histries animades

31


El cinema s tamb narraci, explicaci dhistries. A ligual que els contes que miren i llegeixen el nostre alumnat, tamb les pel.lcules narren histries. La narraci s la forma ms antiga densenyar i daprendre. Els processos mentals bsics per a tot aprenentatge sn mirar, escoltar, expressar, identificar i comparar. Segurament, els nostres alumnes coneixen ms duna histria animada. Si avui entrssim al parvulari i preguntssim quines pel.lcules de dibuixos animats coneixen ens podrem sorprendre fora. Qu s el cinema animat, amb quins materials es pot realitzar. Com es fa avui dia una pel.lcula animada com la srie de les Tres Bessones? A partir daqu, es tracta, doncs, danimar una histria a la nostra aula, donar vida a un conte o a un relat fruit de limaginari i la creativitat del nostre alumnat. Podem partir dels contes clssics i visionar diferents dibuixos animats fins arribar a filmar la nostra prpia pel.lcula. Primer farem un petit recorregut per la histria de lanimaci, entenent com a tal la tcnica que consisteix a donar la sensaci de moviment, mitjanant el dibuix sobre la mateixa pel.lcula o la filmaci fotograma a fotograma de dibuixos o objectes inanimats. I, ens traslladem a lany 1908, on mile Cohl realitza Fantasmagoria (menys de 10 minuts de pel.lcula, basada tota en les transformacions) es considera el primer exemple de dibuix animat cinematogrfic. - 1928 En el Colony Theatre de Nova York debuta en Mickey sonor a Steamboat Willie (La barqueta de Mickey). - 1937 Blancaneus i els set nans s considerat el primer llargmetratge sonor realitzat amb dibuixos animats de Walt Disney. Disney presenta una Blancaneus semblant a una noia real, amb expressions i mmiques de gran nivell. Tamb s fonamental a la pel.lcula lestudi dels colors. - 1960 Hanna &Barbera experimenten la integraci entre la tcnica del dibuix animat sobre rotoscopi i lordinador. - 1995 sestrena Toy Story, el primer llargmetratge sencerament realitzat per animaci tridimensional digital (3D).col.laboraci de la Pixar Animation Studis i la Walt Disney Productions. - 2004:Polar Express treu molt de partit de la tcnica de la motion capture. Centrant-nos a Europa, el primer llargmetratge de dibuixos animats realitzat s Garbancito de la Mancha (Jos M Blay, 1945). Aquest film ens narra la histria dun nen, Garbancito, i de la seva lluita per salvar del mal (del gegant i la bruixa) els seus amics. Garbancito es presenta com a heroi i exemple del b. La histria est emmarcada en terra de Don Quixot, apareixen molins de vent, el nen fa formatges que desprs ven. Una bonica histria amb un rerefons moralista i adoctrinador. Al comenament, les primeres escenes ja ens presenten els diferents personatges i les seves principals caracterstiques: lheroi, el dolent, la bruixa, la mare submisa, els poques- vergonya, les fades i els seus poders. I evidentment el film tindr un happy end, el b triomfar sobre el mal i el ms petit de tots (representat amb un cigr) podr sobre el ms gran. Avui, aquest llargmetratge s un testimoni fora representatiu de la seva poca i formaci.

32


Tornant a laula de parvulari, les histries animades seran el nostre punt de partida cinematogrfic. A partir del conte clssic ens iniciarem en la representaci i animaci de les histries per a poder treballar el moviment com a element clau dins el cinema. Ms endavant soferir una unitat de programaci centrada en el conte animat on el docent trobar les eines ms adients per treballar les histries animades a laula de parvulari. 3.2.- Les ombres xineses

Us agrada que us expliquin histries? Us n explicar una de la manera ms antiga dexplicar histries: En un pas molt lluny vivia un emperador a qui se li havia mort la seva dona. Es va quedar molt i molt trist i totes les coses li sortien malament. A palau va arribar un nen i li va dir que li tornaria la seva dona una nit al mes, quan la lluna fes el ple.Per havia de prometre que no es mouria dall mateix. El nen reflectia lombra de la seva esposa a les cortines del seu llit. Lemperador no sen va poder estar: va enretirar les cortines i vei el nen al darrera. Ell era lombra disfressada. I aix s com van nixer els espectacles dombres . Ja veiem que fins i tot lemperador de la Xina va pensar que lombra era la seva estimada, fet que ens ajuda a entendre la mgia de la fantasia projectada a la pantalla i la realitat. Qu necessitem,doncs, per fer les ombres i treballar- les a laula? Tan sols llum, una pantalla o un llenol i el nostre cos. Segurament ms duna vegada hem fet ombres amb les nostres mans, amb el nostre cos, o potser fins i tot amb siluetes o titelles dombres xineses. A educaci infantil partirem del nostre propi cos, utilitzarem les mans per representar diferents animals: un ocell agafant-se els dos dits grossos i movent la resta de la m com si vols; dues mans obertes l una sobre laltra damunt el nostre cap simbolitzar un gall,... i aix les nostres mans conjuntament amb la nostra imaginaci ens oferiran loportunitat de veure lombra dun o ms animals, per noms lombra, no la realitat de lanimal que representa. El que resulta molt interessant s obrir els ulls del nostre alumnat pel que fa a la projecci dombres; que vegin i sadonin que darrera la pantalla els seus pantalons o el jersei sn negres, a ligual que els dels seus companys, i hauran desbrinar de qui es tracta per mitj del contorn i els trets ms caracterstics de cada nen o nena situats darrera de la pantalla. A laula podem fer diferents titelles i figures per treballar les ombres, com la que es realitza al Museu del Cinema, que anomenen la titella atrapa ombres.

33


Els materials que podem utilitzar poden ser cartrons reciclats, plstics de colors o b siluetes de ferro o de pell pintada. Grcies al teatre dombres aquestes siluetes es tornen mgiques i representen diferents personatges. Els pals i els filferros que collocarem al darrera de titelles i siluetes ens ajudaran a moure-les amb ms facilitat durant la representaci. Pot resultar molt engrescador veure algun espectacle dombres i poder parlar amb lartista, anar darrera la pantalla una vegada acabada la representaci i observar el que hi ha darrera daquest mn tan mgic.

Desenvolupar les capacitats dobservaci en els nens i les nenes s prioritari en la formaci cinematogrfica, aix com lobservaci d espais diversos, de les estacions de lany, dels diferents canvis daccions, de les maneres dactuar i de sentir dels personatges que intervenen i les seves caracterstiques fsiques. La llum, la foscor i la pantalla ens menen a lespectacle, a una forma de narrar i arribar a lespectador que ve dantic. En un espectacle dombres no cal que ning expliqui als ms xics el que shi est representant; els infants tots sols esbrinen la histria. El llenguatge de la llum s un altre camp a investigar amb els nostres prvuls. Es pot partir denfosquir laula, de mirar amb llanternes, de posar un focus per sota o per sobre dun alumne, de contemplar la llum del dia, i de tots aquells exercicis que estimulin la nostra percepci respecte a la llum i la seva representaci icnica. Les ombres es treballen a lescola des de diferents perspectives de l infant: com a constructor, com a actor i com a espectador. El paper del docent dins daquest procs densenyamentaprenentatge s danimador, s a dir, qui facilita diferents materials perqu lalumnat faci les seves prpies descobertes i hi experimenti. El treball s progressiu: primer, amb les ombres corporals i, ms endavant sampliar la narraci amb les ombres (la pantalla i el focus de llum, els personatges). Les ombres es poden treballar en els diferents nivells educatius, perqu s un recurs artstic i comunicatiu molt engrescador a leducaci infantil, ja que per a l infant ms petit les ombres esdevenen mgiques i estimulants.

34


3.3.- Les joguines ptiques

El joc t una importncia fonamental en letapa de leducaci infantil, s el nostre mitj per aprendre. I les joguines ptiques ens ajudaran a comprendre les imatges i el seu moviment, element clau perqu es doni el cinema. Durant el segle XIX una srie dexperiments van passar a formar part de la diversi i entreteniment dels nens i les nenes del seu temps; un parell dexemples clars en sn el zotrop i el praxinoscopi, joguines que oferien la possibilitat de veure les imatges en moviment grcies a la capacitat de retenci de la retina humana. Els infants havien dobservar com les imatges es succeen amb rapidesa. La teoria de la persistncia retinal est basada en la sincronia que es produeix entre lestimulaci i la relaxaci de les cllules de lull hum; aquest impuls queda gravat a la nostra retina per fracci duna dcima de segon fins i tot desprs haver desaparegut del nostre camp visual. Aquest principi que una imatge s visualment retinguda durant un espai de temps ja es coneixia a l antiguitat.

A educaci infantil podem presentar tres o quatre joguines ptiques, com a joguines amb les quals ja sentretenien els nens i les nenes fa molts anys, per exemple: 1.- El taumtrop ( W. H. Fitton- Dr Paris, Gran Bretanya, 1825): paraula procedent del grec thauma (meravella) i tropos (acci de girar) . s un cercle de cartr dibuixat per les dues cares i subjectat per dos fils als seus extrems. Grcies a aquest disc de cartr i al principi de la resistncia retiniana, aconseguim tenir la impressi de veure un nic dibuix. 2.- El zotrop ( Horner, Gran Bretanya, 1834): paraula procedent del grec zoon (animal) i tropos ( acci de girar). s un cilindre perforat a l interior del qual es colloquen unes tires de paper amb diferents imatges. El moviment del cilindre crea el moviment daquestes imatges i el fa mgic. Aquesta joguina ptica es va inspirar en el fenaquistoscopi. Tamb s popularment coneguda, aquesta joguina, com el tambor mgic.

35


3.- El praxinoscopi (Reynaud, Frana, 1877): paraula grega praxis (moviment) i skopein (mirar). s un perfeccionament del zotrop; es tracta dun cilindre de miralls rectangulars que reflecteixen les imatges de la banda. Aquesta joguina va ser patentada per Reynaud, a ligual que el praxinoscopi teatre (1879), la toupie fantoches (1879) i el praxinoscopi de projecci (1880).

EL TAUMTROP

EL ZOTROP

EL PRAXINOSCOPI

ELS ANAMORFICS

Totes aquestes joguines ens obriran el cam cap al cinema, tot entenent que el moviment de les imatges s una sensaci que igualment passa en el cinema com passava fa anys amb aquests experiments fets joguina. Al cinema es produeix la sensaci de moviment quan el fotograma, la unitat elemental del cinema, es projecta successivament en la pantalla a un ritme de 24 fotogrames per segon, i la percepci de lespectador converteix aquestes fotografies en un moviment continu. Per tal que la nostra mainada pugui entendre aquest concepte comptem amb diferents experiments i joguines ptiques que, per uns instants, els faran veure la mgia de les imatges.

A banda de les joguines ptiques presentades, a laula podem experimentar amb ms joguines i aparells, com per exemple: ANAMRFICS O MIRALLS MGICS: permet la visi d imatges distorsionades, o no, des de diferents ptiques. Els anamrfics tenen com a base els miralls. Va ser una joguina molt popular durant el segle XIX.

36


BALDUFES: que ens ofereixen la possibilitat de treballar a laula el moviment tot fent-les girar; podem utilitzar-ne de diferents mides i materials. CALIDOSCOPIS: obren la mirada a la illusi de diferents colors en moviment. Tenen un rotor per poder girar. CINEMA NIC: Creat a Barcelona lany 1931 per Toms i Josep M. Nicolau. Projector dimatges dibuixades en moviment, de dos temps, per a ls dels infants. LLIBRETES MGIQUES: imatges impreses pensades per passar-les amb la m i imaginar-ne el moviment. MIRYORAMES 7: s un joc de cartes il.lustrades que convinades aleatriament entre s, fan possible la creaci de mltiples paisatges diferents. OCTOSCOPIS: un aparell per mirar i observar els colors que t una lent a la seva base. PRAXINOSCOPIS: permet d observar el moviment de les imatges a travs de mirallets que giren al voltant dun tambor cilndric. PENJOLLS MOHAIR: s un cercle de plstic on shan imprs les imatges duna silueta utilitzant les tires de mohair. Aquesta animaci ptica sha de penjar i collocar darrera una pantalla blanca per veure millor les imatges i el seu moviment. TAUMTROPS: amb una capsa que tindrem al rac del moviment lalumnat podr jugar a tancar un ocell dins la gbia, o que un personatge canvi de pentinat. Al ser una joguina molt senzilla de crear, la poden fer els nostres infants. ZOTROPS: aquesta joguina s ideal per entendre el moviment de les imatges. Els alumnes de P- 5 es poden animar a crear tires de dibuixos per introduir al tambor mgic daquesta joguina.

3.4.- Breu histria del cinemaJa hem dit que el cinema s un art i, per tant, t una histria, uns inicis que han anat evolucionant fins al moment present. s important conixer la seva evoluci per poder comprendre les seves etapes i la seva formaci. Si volem treballar el cinema a les aules no podem obviar el seu origen al nostre alumnat. El precinema esdev un estudi de gran importncia per als nostres prvuls, ja que els apropa a la pedagogia prpia del cinema, que s aprendre a mirar des de diferents perspectives, des de diferents forats, per tal de poder transformar la percepci de la realitat. Ens obre a una nova mirada, ens fa posar uns altres ulls per entendre all que ens vol comunicar. Els diferents aparells anteriors al

7

El myriorama va ser un entreteniment popular durant el s. XIX. Les primeres publicacions conegudes daten de 1830 a Leipzig (Alemanya)

37


cinematgraf, les joguines ptiques i els primers cinemes per a nens ens ofereixen loportunitat de despertar els nostres ulls i sn l inici de la pedagogia del cinema. Ens caldr conixer, doncs, els seus orgens i levoluci, les seves etapes i els personatges ms significatius del mn del cinema. Fer un recorregut pel precinema ens trasllada a les ombres xineses, i ens recorda aquella esfera metllica perforada, que contenia una espelma en el seu interior, que en girar projectava ombres a la paret. A tot sia les ombres de figures planes, de marionetes de pell calada o de ninots manegats per unes barnilles es projecten sobre una pantalla. Els primers exemples que tenim de narracions dhistries projectades sobre una pantalla el formen el mn de les ombres que provenen d Orient. A continuaci, en els apartats daquest captol es citar breument els aparells que van precedir el cinematgraf, a ligual que les persones ms representatives dels inicis del cinema i les primeres representacions cinematogrfiques. Soferir, tamb, una pinzellada sobre el so, la llum, la msica, els trucs, i lanimaci dins lart cinematogrfic. 3.4.1.- De la cmera obscura al cinematgraf

El primer aparell que captar la imatge de la realitat ser la cmera obscura (s. IX), consistia en una capsa enfosquida en el seu interior, tancada i amb una perforaci a lentrada. En el seu inici es va utilitzar amb finalitats cientfiques, i amb el temps com a instrument per a retratar paisatges i llocs del mn. Aquesta capsa es va anar perfeccionant amb el temps i safeg una lent o objectiu a la seva entrada. La cmera obscura ser el precedent de les cmeres fotogrfiques. Aquesta paraula prov del llat Camera (habitaci) i obscura (fosca). La cmera obscura, que projectava exteriors illuminats pel sol en un lloc enfosquit, es va desenvolupar al llarg de tot el segle XVI. Ms endavant, amb la llanterna mgica (Huygens, Holanda, 1659) es va tenir la possibilitat de veure la projecci de la imatge fixa sobre una pantalla. En el seu inici va tenir una aplicaci cientfica i despectacle pblic, ms endavant es va aplicar tamb a lensenyament. La llanterna mgica s lantecedent del cinema.

38


Era tot un espectacle, un aparell que projectava amb una llum i sanava movent. La llanterna mgica projectava amb una llum imatges en colors. Com funcionava? Es tractava de vidres de colors que es treien i es posaven. Aquest aparell va fer riure molt a la gent. El llanternista sencarregava de posar un dibuix darrera laltre per anar explicant una histria. Va tenir un gran xit durant el segle XVII. A finals del s. XVIII es van realitzar espectacles pblics amb la llanterna mgica que, tamb van tenir molt dxit. En aquestes projeccions, utilitzant trucs de projecci, es simulaven aparicions de fantasmes, siluetes desquelets, etc. Al segle XVIII apareix el MONDO NUOVO Eren unes caixes ptiques de fusta que permetien tot un espectacle al pblic. Incorporava lents i miralls al seu interior que permetien observar gravats acolorits als seus espectadors, aquests podien contemplar els paratges ms llunyats a travs del forat dun visor. Les caixes disposen duna lent que augmenta la profunditat en perspectiva i la sensaci de relleu de la imatge. Els invents es van anar succeint lun darrera l altre, fins que al segle XIX sen crea un de molt important, la fotografia, que aconsegueix de fixar la imatge. Inventada per Jean Nicphore Niepce lany 1827, la fotografia juga un paper fonamental dins el mn del cinema, ats que ens mostra la descomposici del moviment. Un altre moment a destacar s la invenci de la primera pellcula fotogrfica, lany 1879, per Ferrier. Anys ms tard, per, va ser perfeccionada. A partir de llavors, els descobriments de diferents aparells i joguines ptiques es continuen succeint, com el phnakistiscopi, el zotrop, el praxinoscopi, etc. I no s fins lany 1895 que s lany oficial del gran i mgic invent del cinematgraf ( del grec Kinema, kinematos-moviment- i graphein- escriure), concretament el 28 de desembre, data en qu es projecten les imatges a mida natural sobre una pantalla durant una sessi pblica al Sal del Grand Caf de Paris. Aparell per a la presa successiva dimatges sobre una pel.lcula fotosensible, a ra de ms de 16 fotografies per segon. No cal dir que els trenta-tres primers espectadors van restar sorpresos i admirats per la mgia de les imatges projectades.

3.4.2.- Edison, germans Lumire i Georges Mlis Qui va inventar el cinema? Avui no hi ha dubte que el set art va ser creat per moltes persones; si ms no moltes invencions i descobriments de diferents persones del mn van donar lloc al que avui dia anomenem cinema. Tot i aix cal assenyalar algunes persones com a ms representatives. Per al nostre estudi centrat en els infants de parvulari ens quedarem amb tres noms prou representatius: lun, per haver inventat la pellcula perforada; laltre, el cinematgraf, i un tercer, per haver introdut la mgia dins el cinema.

39

EL CINEMA

Clara Hidalgo

Documents

Transcript of Clara Hidalgo