Clarobscur
34
Llum i clarobscur 1
Transcript of Clarobscur
Llum i clarobscur
1
Els objectes tenen un relleu que fa que
puguem distingir-los del fons de l'entorn quan
són il·luminats.
Cada cos il·luminat tindrà dues ombres:
Una pròpia sobre la zona que no rep la llum
i projecta una altra que reprodueix els seus
contorns, però que es deforma segons la
inclinació de la superfície on es projecta.
2
Las superficíes amb arestes
determinen talls nítids entre llum i
ombra
En les superfícies corbes hi
ha una transició suau.
3
El clarobscur
Doble retrat.
Fotografia d’Ulises Bezzi,
És la sensació de volum
produida pel joc de llum i ombra
sobre els objetes.
4
Retrat fotográfic.
Gianni Penati
Humphrey Bogart il·luminat
amb un focus d’escena 5
Maniquí il·luminat amb llum de
costat.
Rostre de jove. Lorenzo di Credi,
s. XV. Llum frontal. 6
El clarobscur i els mestres Antigament s’utilizava com a estudi previ per a la realització del quadre
definitiu a color.
Estudi i quadre per a l'àngel de la Verge de la Roques. Leonardo da Vinci.
7
Estudi per a San Juanet.
Leonardo da Vinci.
8
Cara d’ángel.
Fotografia
d’Ulises Bezzi,
1972
9
10
També s’utilitzava per l‘estudi minuciós en els plecs de les robes.
11
PRÁCTIQUES AMB LLÀPIS
12
Llum
Ombra pròpia
Mitja tinta
Ombra
Projectada
Reflexos
13
14
Llum
Ombra pròpia
Mitja tinta
Ombra Projectada
Reflexos
15
16
17
18
Estudi de l’esquena.
Carnizero, 1879.
19
Posicions del focus lluminós
1. Llum frontal. Produeix
aplanament de les formes ja que
s'elimina gran part de les ombres
que aquestes formes podrien
projectar.
2. Llum lateral. Augmenta la
sensació volumètrica dels trets i
produeix grans contrastos entre
zones de llum i ombra.
3. Llum inferior. Produeix la
mateixa sensació deformant que
el cas anterior però cap amunt.
4. Llum zenital. Deforma
l’aspecte de la cara ja que les
ombres es projecten cap avall.
5. Llum posterior. Produeix
l’efecte anomenat contrallum
deixant la cara a l’ombra e
il·luminant fortament els contorns
exteriors.
20
Grisalla. Durero
21
Grisalla. 22
23
24
St. George Slaying the Dragon. Rubens 25
Aguador de Sevilla. 1623 Velázquez 26
Jove captaire. Murillo 27
Nens a la platja. 1910 Joaquim Sorolla
28
La cuinera. 1661 Jan Vermeer 29
Ronda nocturna. 1642 Rembrandt 30
L’incredulitat de Sto. Tomàs. Caravaggio 31
El nomenament a S. Mateo. Caravaggio 32
EXERCICIS
Les preguntes: contesteu per ordre, després de veure
el powerpoint del clarobscur.
Per a què serveix el clarobscur?
Diferència entre ombra pròpia i ombra projectada.
Quines pràctiques a llapis fem nosaltres a classe?
Què s’explica a les diapos 16 i 17?
On és el focus de llum en la foto que tú treballes?
A les últimes diapos hi ha ombres molt conegudes de
pintura, quina és la que té el clarobscur més contrastat?
Hauràs de buscar-les a Internet per exemple, amb més resolució.
33
EL CLAROBSCUR
Cercar una imatge fotogràfica de qualitat a la
xarxa, en B/N.
http://www.flickr.com/groups/black_and_white_4_b
eginners/pool/
Fer l’escala de grisos que correspon a la foto
triada, amb llapis de diferents dureses.
Dibuixar l’esfera que tenim a les diapos.
Intentarem reproduir, procurant fer textures
variades, la imatge observant les tonalitats.
Podeu admirar al gran Durer com a exemple
