Unitat 11

2. La crtica de la tradici occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crtica de la raLinici de la decadncia de la tragdia i laparici del socratisme.El primer smptoma de la illustraci grega, de la malaltia de la ra: la tragdia en Eurpides.

Pgina 3932. La crtica de la tradici occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crtica de la raEl personatge central i protagonista de la decadncia del sentit trgic: Scrates.Representa:Laparici de lhome teric: no basta amb sentir, sha de saber.Loptimisme racionalista: la ra s lnic cam, tot, per ser bell, ha de ser racional.Una actitud contranatural (inversi, degeneraci) que nega:Els aspectes obscurs i terribles de la vida.El coneixement de la unitat entre la vida i la mort.La tensi entre el que s individual i el fons vital primordial.Quina s la causa daquesta forma de pensar, valorar i procedir (punt de vista axiolgic)?La falta total de seguretat instintiva porta a Scrates a inventar un nou ideal (lhome teric) que sedueix als joves i els fa oblidar la saviesa trgica.El pensament cientfic i socrtic amaga dues fallcies:Una illusi metafsica: creure que s possible conixer lsser mitjanant la ra.Una illusi moral: Creure que s possible corregir-lo.La causa ltima que hi ha al darrera daquest instint de convertir-lo tot en quelcom pensable i lgic s la por a la mort .Pgina 3942. La crtica de la tradici occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crtica de la raDues formes de ser al mn: lhome artstic (intutiu) i lhome teric (racional).

Pgina 393Text pgina 3952. La crtica de la tradici occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crtica de la raLa reflexi sobre els usos del llenguatge: la intuci i el concepte.Larrel profunda del socratisme est en una sobrevaloraci de la ra que se sustenta en un determinat s del llenguatge i el valor que es dona a les paraules.Nova polaritat: la forma intutiva i la forma conceptual de la comprensi de la realitat.Quina de les dues s capa de captar i expressar de manera ms fidel i integra la vida?:

Lerror del socratisme ha estat substituir la forma intutiva de comprensi de la vida (tragdia grega) per la conceptual (discurs racional, abstracte, teric i lgic).

Genealogia:Scrates considera que all que les coses tenen en com (essncia) s all ms real.Plat ho objectiva, li atorga existncia separada i soblida que ha estat ell mateix el que ha creat aquests conceptes (que no sn ms que paraules).

Pgina 396Text pgina 397Quadre pgina 3972. La crtica de la tradici occidental: la filosofia del martell2.1. El problema del coneixement: la crtica de la raAl darrera daquest gir gnoseolgic hi ha un gir ontolgic:El que s real:Deixa de ser el que s individual i concret (ara es considerar noms aparena).Passa a ser el que s com (lessncia).Conseqncia: Daquesta manera sesquematitza la vida i es buida de contingut.Els conceptes passen a ser considerats lautntica realitat quan que noms sn invencions humanes, productes convencionals, creats amb la finalitat de poder preveure o poder comunicar-nos.

Pgina 396Jos Vidal Gonzlez Barredo