EL

MÓ

N M

ED

IEV

AL

18

EL

S C

ÀT

AR

S, U

NA

PE

TIC

IÓ A

LS

EU

RO

PE

US

AC

TU

AL

S

184,50 €

www.monmedieval.cat

ELS CÀTARSunA pETiCió ALS EuRopEuS ACTuALS

184,50 €

ELS CÀTARSunA pETiCió ALS EuRopEuS ACTuALS

iFACH • AuSiÀS MARCH i JoAnoT MARToRELL• DRÀCuLAMuRALLES • L’EDAT MiTJAnA A LA GuERRA CiViL • VÍCToR AMELAiFACH • AuSiÀS MARCH i JoAnoT MARToRELL• DRÀCuLAMuRALLES • L’EDAT MiTJAnA A LA GuERRA CiViL • VÍCToR AMELA

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

08 CUINA MEDIEVAL

10 SAPS ON ÉS?

14 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

16 LLIBRES / CD / DVD

96 SUBSCRIPCIONS

Articles 18 L’ENTREVISTA Víctor M. Amela

24 PERFIL Mecenatge en les corts Ausiàs March i Joanot Martorell

30 RELIGIÓ Els cátars, una petició als europeus actuals

42 CASTELLS I FORTALESES Les muralles Medievals

58 PATRIMONI De l’Edta Mitjana a la Guerra Civil

70 PERSONATGE La terra de Dràcula

82 ARQUEOLOGIA Ifac, ciutat i poder feudal sota els Llúria

Sumari Número 18

PÀGINA 18: VÍCTOR M. AMELA

PÀGINA 30: ELS CÀTARS

PÀGINA 42:LES MURALLES MEDIEVALS

PÀGINA 82: IFAC

L’Entrevista

18 EL MÓN MEDIEVAL

Dels càtars se’n sap molt en-cara que, segurament, falta saber-ne encara més, però, en tot cas, quines novetats aporta aquest ‘càtar imper-fecte’?Doncs, precisament, l’exis-tència d’una comunitat càta-ra -de fet els últims reductes- que es va establir a Morella i el Mestrat entre 1314 i 1321,

tal com la documentació feta servir per elaborar aquesta novel·la pot certificar. La bi-bliografia existent fins ara so-bre el tema no ha fet esment d’aquesta realitat.

Podem dir, doncs, que El cà-tar imperfecte és un capítol final que encara no havia es-tat escrit.

Bé, relata l’odissea dels que, segurament, van ser els úl-tims càtars i conté tota la do-cumentació de la Morella de l’època.

L’odissea d’un home, Gui-llem de Belibasta, que per una conjunció de factors, tant personals com religio-sos i polítics, arriba a aques-

descobreix que Morella va acollir els últims càtars

Víctor M. Amela

texte: Pau VaLero

Fotos: rosmi duaso/Fototext Bcn

INDOMABLES PASSIONS HUMANES

VÍCTOR M. AMELA, PERIODISTA, HA SEGUIT FENT PRÀCTICAMENT AQUEST OFICI QUAN HA ESCRIT LA SEVA PRIMERA NOVEL·LA. PERQUè, DE FET, ALLò QUE S’HI EXPLICA ÉS, GAIREBÉ EN LA SEVA TO-TALITAT, UN FIDEL REFLEX DE LA REALITAT, DOCUMENTADA, DEL QUE VA PASSAR ARA FA SET-CENTS ANYS. PERò, SENS DUBTE, MÉS ENLLÀ DE L’INTERèS HISTòRIC QUE PUGUI SUSCITAR, AQUEST EL CáTARO IMPERFECTO (EDICIONES B) -TAMBÉ, EN EDICIÓ CATALANA, EL CÀTAR IMPERFECTE - ÉS UN DOCUMENT SOBRE LA INDOMABILITAT DE LES PASSIONS HUMANES. LA CERTIFICACIÓ -PERDONI EL LECTOR L’ANACRONISME- DE LA MÀXIMA wILDERIANA DE QUE ‘NINGú NO ÉS PERFECTE’. NI TAN SOLS L’ESTENDARD DE LA FE CÀTARA QUE, COM A TAL, TÉ LA JERARQUIA INSTITUCIONALITZADA DE SER PERFECTE, PUR DE COS I ÀNIMA. ARRAN DE LA CASUALITAT, O VES A SABER SI CAUSALITAT, D’HAVER TROBAT EN UNA ANTIGA CASA FAMILIAR UN PUNYAL I UNA PEDRA DE CARREU DE L’èPOCA DELS CÀTARS, AMELA ENS DESVETLLA ELS SECRETS D’UNS úLTIMS MEMBRES D’AQUEST CORRENT RELIGIÓS, QUE VAN ARRIBAR A MORELLA SENSE QUE NINGú EN TINGUÉS NOTÍCIA PRECISAMENT FInS ARA: SET-CEnTS AnyS dESPRéS dE quE ho FESSIn. EL CÀtar imPErfECtE ENS EXPLICA LA HISTòRIA DE GUILLEM DE BELIBASTA, MANCAT DE PERFECCIÓ JA DES D’UN PRIMER MOMENT, EN què FA unA CoSA ABSoLuTAMEnT ConTRàRIA A LA doCTRInA CàTARA: MATAR. dES d’oCCITànIA, I PERSEGUIT PER L’INQUISIDOR JACQUES FOURNIER, BELIBASTA ARRIBARÀ FINS A MORELLA CRE-UANT LES SEVES VIVèNCIES AMB EL PASTOR, AMIC I ACOMPANYANT, PERE MAURI; LA VÍDUA RAIMO-NA, QUE S’UNIRÀ AL GRUP, I EL TRAïDOR ARNAU SICRE.

19 www.monmedieval.cat

L’Entrevista

EL MÓN MEDIEVAL 24

AAUSIÂS MARCH. © CAPELLA DE MINISTRESR

Perfil

25 www.monmedieval.cat

Ausiàs March i Joanot Martorell

GLória saBaté,uniVersitat de BarceLona

EN UN MOMENT EN EL QUAL LA PROMOCIÓ DE LA CULTURA ÉS ESSENCIALMENT EN MANS DE LA MONARQUIA, MARCH I MARTORELL ES CONFIGUREN COM DOS CIMS DE LA LITERATURA VALENCIANA.

Mecenatge en les corts

L legim a l’anònima novel·la de cavalleries Curial e Güelfa, una de les obres més

importants de la prosa catalana del segle XV, que quan el seu protagonista entra al servei de la cort del marquès de Monferrato, “après sonar esturments (de què devench molt famós), axi mateix cavalcar, trobar, dançar, júnyer e totes altres abteses que a noble jove e valerós se pertanyia (aprendre a tocar instruments -el que li va fer molt famós- i així com a cavalcar, trobar, dansar, justar i totes les altres arts que a noble i valerós jove pertanyien)”. Amb aquesta breu descripció el nostre subtil autor ens informa d’una realitat: les corts medievals eren un nucli aglutinador bàsic i imprescindible de la cultura, s’hi marcaven les pautes literàries a seguir, actuant així com actius centres de mecenatge.

CONSUMIDOR DE CULTURALa monarquia era un dels més destacats clients i pro-

motors de les diverses ma-nifestacions artístiques del moment, els reis gaudien amb la possessió de manus-crits ricament il·luminats, al-guns d’ells autèntiques obres d’art, i es deixaven seduir pel luxe de precioses peces d’or-febreria. També marcaven les conductes a seguir: així, les reines es van convertir en mi-

ralls per les dones de la seva època; podien veure en elles l’exemple de dama discreta, silenciosa i obedient, ac-ceptat en aquell temps; una persona que encaixava amb l’ideal de dona noble. Moltes princeses rebien una comple-ta educació en els convents, que abandonaven només en ocasió del seu matrimoni; al-

gunes van arribar a ser bi-bliòfiles apassionades.

Per tot això, la cort era el lloc ideal on les famíli-es nobles enviaven els seus fills perquè rebessin una formació adequada al seu estament; allí es sotmetien a un rigorós entrenament militar que els permetia aconseguir els trets del cavaller ideal, i una edu-cació cortès: aprenien a jugar a pilota, a vestir-se adequadament, a dansar, a tocar instruments musicals i a compondre cançons. En aquestes corts creixien i establien forts i indisso-lubles lligams d’amistat i companyonia amb els prín-ceps i infants que després regnarien.

MONARQUES I LITERATS

EDICIÓ CASTELLANA DE LES OBRES D’AUSIÀS MARCH. S. XVI.

Perfil

30 EL MÓN MEDIEVAL

Religió

31 www.monmedieval.cat

Religió

Els càtars,

wiLFried Beck

EL MOVIMENT CÀTAR VA SER ERADICAT PER L’ESGLÉSIA DE ROMA EN UNA DE LES CROADES MÉS TERRIBLES. RECORDEM COM ENCARA AVUI SE’LS TRACTA DE SECTA I D’HERETGES.

una petició alseuropeus actuals

El 25 de juny de 2010, l’Assemblea de la Federació Luterana Mundial de la Missa,

celebrada a la Col·legiata (Stiftskirche) de Stuttgart, va oferir la mà fraternal als mennonites i va reconèixer la culpabilitat pels sofriments i les injustícies que durant i després de la Reforma van ser objecte. Així doncs, s’hauria d’actuar de la mateixa ma-nera amb el moviment càtar dels segles XI, XII i XIII -refe-rint-nos aquí especialment a aquell moviment religiós del Llenguadoc i Catalunya- per-seguit aquest moviment càtar

va ser perseguit pel papat, ja que el percebien com una doctrina per part del minis-teri eclesiàstic i considerat maligne per la creença, que havia de ser perseguit i era-dicat. També la Teologia i l’Església reformista hauri-en de prendre una posició al respecte d’aquest moviment espiritual i fer una matei-xa avaluació d’alló religiós, humà i el cívic conviure, per al futur dels europeus.

UNA SOCIETAT CANVIANTEl canvi cap al segon mil-lenni va agitar els homes a unes expectatives i esperan-

ces extraordinàries. S’espe-rava el retorn de Crist. Es creia en un nou cel i una nova terra, el Jerusalem celestial de l’Apocalipsi de Joan esta-va a punt d’arribar, així que era el moment d’evolucionar cap a uns nous corrents intel-lectuals i religiosos. Cap a l’any 1000 va venir des dels Balcans un gran moviment de creences cap a Europa, que va ser tema de conversa en-tre els homes d’Itàlia, Fran-ça i Alemanya durant gairebé tres-cents anys. Els comerci-ants van portar les noves cre-ences cap a Itàlia del Llen-guadoc i finalment des d’allà

EL PAPA GREGORI IX VA PROSSEGUIR AMB LA CROADA CONTRA ELS CÀTARS.

42 EL MÓN MEDIEVAL

Castells i fortaleses

Les murallesMedievalsLes murallesMedievals

43 www.monmedieval.cat

Castells i fortaleses

Les murallesMedievalsLes murallesMedievals

58 EL MÓN MEDIEVAL

Patrimoni

De L’Edat Mitjana a la Guerra Civil

El Puig de Santa Maria:

Patrimoni

59 www.monmedieval.cat

INTERIOR DE LES TRINXERES SITUADES A LA VESSANT NORD DE LA MUNTANYA DEL CASTELL DEL PUIG DE SANTA MARIA. FOTO RETRATA.

70 EL MÓN MEDIEVAL

Personatge

VLAD TEPES EN UNA PINTURA DEL SEGLE XVI. dRETA: BLASó dE LA FAMILIA dRACuLESCu (S.XV)

71 www.monmedieval.cat

Personatge

A ixí doncs, ens hem proposat un enfoca-ment diferent. Pre-nent a Vlad Dracul

com a referència puntu-al, anem a desplegar una extensa anàlisi geopolí-tica la qual és, sens dub-te, la gran desconeguda d’Europa, el sud-est que va des dels Balcans al Mar Negre, que suscita encara avui interrogants i és objecte de profund desconeixement per part dels europeus oc-cidentals. Per això, vam iniciar un fascinant viat-ge en el temps que ens retreu la més remota Antiguitat... Al principi de la nostra història col-lectiva com a continent, ens trobem amb Grècia, sempre Grècia, cantada i admirada per genera-cions incomptables de poetes i tot tipus d’ar-tistes. I el primer de tan prolífic llinatge va ser el grec Homer, el bard cec que ens va deixar la ilí-ada i l’Odissea. Per a l’objec-tiu que ens hem marcat, ens interessa ressaltar tan sols un aspecte: en la dicotomia que estableix Homer entre “grec” i “bàrbar” ocupa un

Per: Juan miGueL reyes

LLicenciat en història

La terra de

DràculaMOLT S’HA ESCRIT –I S’ESCRIURÀ- SOBRE EL “COMTE DRÀCULA”. NO ÉS LA INTENCIÓ D’AQUEST ARTICLE TORNAR A REVISAR LA BIOGRAFIA DEL PERSONATGE EN QÜESTIÓ, O NO ALMENYS DES DE L’òPTICA DESCRIPTIVA DELS PRINCIPALS ESDEVENIMENTS DE LA SEVA VIDA. PER AIXò, TROBARÀ EL

LECTOR NOMBROSES REFERèNCIES AMB UN SIMPLE CLIC DE RATOLÍ.

paper preponderant al poble escita, i Escítia com a lloc per antonomàsia de l’“Alltre”. Escítia, terra situada al nord-

est de l’Hèl·lade, al voltant de les costes de la Mar Mor-ta. Si el persa és l’altre co-negut, l’escita és el bàrbar absolut, que no posseeix una tradició cultural definible i

que per això causa un terri-ble recel a l’home civilitzat. Semblava que aquesta part d’Europa estava destinada a

ser l’Escítia de l’imagi-nari col·lectiu europeu de segles posteriors, i per això he començat el meu relat en aquest punt: tota l’Europa sud-oriental ha sofert, com veurem amb detall en les pàgines posteri-ors, l’estigma de ser una mena d’enorme no man’s land crònic, afavorint els personat-ges típics de frontera, la mentalitat extrema del territori que se sap perifèric i sense defi-nició sòlida. Com diria l’insigne Fernand Brau-del, la geografia és un factor decisiu per ex-plicar la història: hem de tenir en compte que la història del que seria Europa s’articula entorn a l’aigua, pri-mer la Mediterrània, després l’Atlàntic. Des

d’aquesta perspectiva l’Eu-ropa balcànica-danubiana ocupa un lloc marginal, lluny dels grans centres de deci-sió. Un territori d’orogra-fia complexa, que afavoreix

82 EL MÓN MEDIEVAL

Arqueologia

IfacCiutat i poder feudal

sota els Llúria al Regne de València

83 www.monmedieval.cat

Arqueologia

Sota la vessant del gegan-tí Penyal d'Ifac, a Calp (Alacant), un imponent tómbol rocós de 332 me-

tres sobre el nivell del mar, que es constitueix com una raresa geològica aïllada dins dels con-traforts del Prebètic intern me-ridional o alacantí, es troben les restes de la població medieval d'Ifac, una ciutat fundada a fi-nals del segle XIII per l'almirall calabrès resident a la Corona d'Aragó, Roger de Llúria i els seus descendents, que està sent objecte d'un projecte de recerca

arqueològica, des de l'any 2005, realitzat pel Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), amb el suport de la Diputació d'Alacant, l'Ajun-tament de Calp i la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.

Aquest projecte, dissenyat com una actuació de llarga du-rada, té com a objectiu inves-tigar i aprofundir en l'estudi de la manera d'assentament feudal en els moments de creació del Regne de València, un cop es va produir la conquesta per part

de Jaume I, que va tenir la seva eclosió en la presa de València l'any 1238. Les hosts de Jaume I van avançar ràpidament so-bre aquest espai, fins a la línia Biar-Bussot, primera delimitació territorial entre les dues grans potències polítiques ibèriques segellada en Almizrra durant l'estiu de 1244, que significava no tant una ocupació física de l'espai sinó més aviat un domini polític, teòric moltes vegades i contestat pels musulmans del lloc vençuts. Només després de les revoltes dels mudèjars indò-

José Luis menéndez Fueyo

Fotos: museu arqueoLòGic d’aLacant (marq)

ESGLÉSIA D’IFAC I TORRE CAMPANAR AMB L’EQUIP DE VOLUNTARIS DE LA CAMPANYA D’EXCAVACIONS DEL MARQ (FoTo: ARXIu GRàFIC MARq)

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Subscrigui’s aSí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat

TELèFON 93 163 02 75CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ARAGó 108, bAIxOS 08015 bARCELONA

18

14

15

16

17

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10