Claus de LlenguaClaus de Llengua

Per treballar la llengua catalana per dimensions

Aquest quadern pertany a:

El quadern Claus de llengua 5 de la sèrie Entrena’t és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada pel Departament

d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

TEXTJordi Bosch Argelich

EDICIÓGemma Comas Cortijo

IL·LUSTRACIÓXavier Carrasco Muria (Bié)

DIRECCIÓ DEL PROYECTEMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Presentació

ENTRENA’T de Llengua catalana és una col·lecció de quaderns per a l’etapa d’Educació Primària l’objectiu dels quals és el de practicar el treball per competències de l’àmbit lingüístic i ajudar a adquirir-les progressivament.

Els nens i les nenes podran fer les fitxes de cada dimensió de manera autònoma, per mitjà de propostes de caràcter molt comunicatiu, centrades en les destreses bàsiques: parlar, escoltar, llegir i escriure

Què tenen d’especial, a més, els quaderns ENTRENA’T? Per primera vegada es presenta un material didàctic de caràcter marcadament lúdic i motivador, que defuig la monotonia i l’automatisme d’altres quaderns de llengua, i fa més atractiva la feina.

Així, s’alternen fitxes de pràctica, contextualitzades en situacions quotidianes i extretes d’allò que pot ser la vida real de l’alumne, amb altres fitxes lúdiques en les quals sempre hi ha la proposta d’un joc.

Els quaderns ENTRENA’T de Llengua catalana també tenen d’especial el treball d’estratègies i rutines de pensament, per tal d’aconseguir un aprenentatge autònom i eficaç i ajudar l’alumnat a aprendre a pensar i a desenvolupar el raonament lògic. Les activitats destinades a entrenar el pensament es destaquen amb la icona i la seva proposta de desenvolupament l’oferim al final del quadern.

Cada quadern incorpora un solucionari independent, adreçat als docents. Hi apareixen les solucions de les activitats proposades a les fitxes. Així mateix, el professorat disposa també de les audicions de les fitxes corresponents a la dimensió Comunicació oral per descarregar-les des de: https://santillana.cat/recursos-educatius-per-a-la-familia/.

Estem segurs que, amb ENTRENA’T, els nens i les nenes acabaran l’Educació Primària assolint les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i matemàtic, i hauran gaudit d’un material pràctic, atractiu i lúdic.

Índex

Comunicació oralFitxa 1 Ambunnasvermell......................................6Fitxa 2 Rient,rient,marxal’avorriment....................8Fitxa 3 Ambelbanjosotaelbraç............................. 10Fitxa 4 Lesbotesdelgat........................................... 12Fitxa 5 Vadegranotes.............................................. 14Fitxa 6 Galetestelefòniques.................................... 16Fitxa 7 Ludoteca:Untipderiure............................. 18

Comprensió lectoraFitxa 1 Imaginacióperunmónmillor.....................20Fitxa 2 Segueixlesinstruccions.............................. 22Fitxa 3 Històriesd’animals..................................... 24Fitxa 4 Quinaventada!............................................ 27Fitxa 5 Imatges........................................................30Fitxa 6 Històriesalapell......................................... 32Fitxa 7 Elmirallmàgicparlador.............................. 35Fitxa 8 L’intrús........................................................38Fitxa 9 Imaginacióiviatges..................................... 41Fitxa 10 Untastetpertriarmillor.............................44Fitxa 11 Ensmovemsotaterra..................................46Fitxa 12 Unawebd’alçada.........................................48Fitxa 13 Unmercatmoltespecial.............................. 51Fitxa 14 Ludoteca:L’enigma......................................54

Expressió escritaFitxa 1 Històriesfantàstiques.................................. 56Fitxa 2 Paraulesperjugar.......................................58Fitxa 3 Quèéselguix?.............................................60Fitxa 4 Eldiàlegenlanarració................................ 62Fitxa 5 Femlabugada..............................................64Fitxa 6 L’actualitat...................................................66Fitxa 7 Històriesenvers..........................................68

Fitxa 8 Somcomsom..............................................70Fitxa 9 Quèvoldir?.................................................. 72Fitxa 10 S’aixecaelteló............................................. 74Fitxa 11 Iavuiquètoca?............................................ 76Fitxa 12 Pensamentspoètics..................................... 78Fitxa 13 Fer-me’nunresum......................................80Fitxa 14 Onsom?.......................................................82Fitxa 15 Unawebbenútil.........................................84Fitxa 16 M’encantaria...............................................86Fitxa 17 Ludoteca:Recordounafotografia...?...........88

Dimensió literàriaFitxa 1 RoserCapdevila...........................................90Fitxa 2 AndreuMartín............................................ 92Fitxa 3 AgathaChristie............................................94Fitxa 4 JaumeCela..................................................96Fitxa 5 LewisCarroll...............................................98Fitxa 6 JoanMaragall............................................ 100Fitxa 7 Molière...................................................... 102Fitxa 8 Ludoteca:Quisoc?..................................... 104

Dimensió plurilingüe i interculturalFitxa 1 Éssersfantàstics........................................ 106Fitxa 2 Lacremacatalana...................................... 108Fitxa 3 S’acostalaprimavera..................................110Fitxa 4 Jocsdesempre............................................ 112Fitxa 5 Començaunanynou!................................. 114Fitxa 6 Quiparla...?................................................ 116Fitxa 7 Ludoteca:L’olimpíadadelsjocsdesempre... 118

Rutines de pensament......................... 119

Comunicació oral

FITXA 1

Amb un nas vermell

Quan escoltem una entrevista, podem estar atents a les respostes del protagonista, al contingut que exposa, però també al seu to de veu, les seves expressions, les pauses i el ritme en el parlar... Tot plegat aporta molta informació.

EXPLIQUEM...

Completa.

L’Artur, de petit,

Per ser pallasso es necessita

L’Artur parla sobre altres professions que actuen als escenaris. Explica què en diu d’aquestes tres, per diferenciar-les entre si:

Per què diu que avui dia, amb tanta tecnologia, els pallassos seran els reis?

ESCOLTEM...

HUMORISTAACTRIUPALLASSA

6

PRACTIQUEM...PRACTIQUEM...

Feu parelles entre els companys. Cadascú de vosaltres ha de pensar en una persona o un personatge conegut i durant una estona, en silenci, s’ha d’imaginar com parla i què podria tenir d’interessant per explicar.

Per torns, adopteu el rol del personatge triat i el dieu al company, que haurà d’improvisar una petita entrevista de tres minuts. Enregistreu, si podeu, les entrevistes i reviseu-les posteriorment.

PARLEM-NE...

A l’entrevista, l’Artur parla de la necessitat de riure per ser feliç. Quines altres coses penses que necessitem, en l’actualitat, per sentir-nos realment feliços?Organitzeu la classe en equips de quatre alumnes i feu una pluja d’idees sobre aquest tema. Anoteu totes les idees que sorgeixin durant cinc minuts. Després, feu-ne una petita selecció, de manera que, de comú acord, trieu només quatre respostes. Designeu un portaveu i compartiu amb la resta de la classe la vostra elecció. Seguiu el mateix procés per seleccionar només quatre elements finals.

L’entrevistador ha de plantejar les preguntes de manera clara, amb un to neutre, escoltant molt bé les respostes per no tornar-li a demanar el que ja ha dit i sense

interrompre mai les seves explicacions.L’entrevistat ha d’adoptar una expressió pròpia del personatge, depenent de l’edat, l’origen o el caràcter. Convé assajar amb cura la imitació per posar-nos al màxim en el seu lloc.

7

Comprensió lectora

FITXA 1

Imaginació per un món millor

LLEGIM...

Els nens i nenes podem canviar el món. I quan apareixen oportunitats per demostrar-ho, s’han d’aprofitar. Els concursos i les convocatòries d’idees imaginatives ajuden a promoure la nostra participació i el nostre compromís amb el planeta.

1. Quin és el nom del concurs al qual es fa referència a la notícia?

A qui va adreçat?

DESPRÉS DE LLEGIR...

L ’ aigua i el canvi climàtic, protagonistes d ’un concurs escolar

El Museu de les Aigües promou la importància de l’aigua i el canvi climàtic a través d’un concurs

notícies

The Water we Want (L’aigua que volem) és el nom del Concurs de Premis Juvenils que per primera vegada convoca la Xarxa Global de Museus de l’Aigua (Global Network of Water Museums, Wamu-net), una organit-zació sense ànim de lucre avalada per la UNESCO-IHP i compromesa amb la divul-gació de la feina que duen a terme els diferents museus de l’aigua a escala interna-cional i la difusió del valor fonamental que és l’aigua. El Museu de les Aigües, ubicat a l’antiga Central Cornellà, és l’únic espai museístic de tot l’Estat que forma part d’aquesta xarxa i serà l’encarregat de promoure la participació dels estudiants.

La primera edició del cer-tamen, oberta fins al 15 de març del 2020, porta per títol Aigua i canvi climàtic, i té com a objectiu recollir treballs que reflecteixin la importància del nostre patrimoni líquid i la seva

relació amb el canvi climà-tic, temàtica del Dia Mundial de l’Aigua 2020.Els participants han de mostrar amb una fotogra-fia, un vídeo o un dibuix les seves inquietuds entorn del canvi climàtic i la seva relació amb l’aigua. A l’hora de pensar el projecte amb el qual concursaran, es poden fer preguntes com ara: quina història vull transmetre al món sobre el canvi climàtic?, quin patrimoni de l’aigua vull donar a conèixer?, quin petit gest, diari i alhora revolucionari, pot contribuir a la protecció de l’aigua i a la millora de la seva gestió?, com puc il·lustrar els reptes de l’agenda 2030 i l’aplicació

dels objectius de desenvolu-pament sostenible (ODS)?, com puc canviar les nar-racions negatives sobre el canvi climàtic per solucions propositives i que puguin fer front a la crisi global de l’aigua?La Wamu-net fa una crida a la participació del públic jove de tot el món i el convida a explorar creativament la importància de l’aigua i el canvi climàtic. Per això s’adreça especialment als centres educatius perquè els alumnes, amb la col·labora-ció del professorat, pensin les seves propostes, les creïn i les enviïn al concurs.

Ara Criatures (14 de gener de 2020) (Adaptació)

20

2. El convoca una organització anomenada Wamu-net. A partir de la informació que trobaràs en el text, esbrina quin és l’origen d’aquest nom, què vol dir en català i quina entitat catalana pertany a aquesta xarxa.

3. Respon les qüestions que es plantegen els lectors de la notícia.

4. Quin tema serà el protagonista del Dia Mundial de l’Aigua 2020?

5. Copia una oració que aparegui a la notícia anterior. Subratlla’n el subjecte, de qui o de què es parla, en blau i el predicat, què se’n diu, en vermell.

Quin és el darrer dia que ens hi podem inscriure?

Què hi hem de presentar?

Investiguem!

MÉS ENLLÀ DEL TEXT...

A banda de prendre consciència de la importància d’un ús racional de l’aigua, quines altres accions podem portar a terme, com a infants, per tenir cura del nostre planeta? Comenta-ho amb els companys i companyes i feu-ne una llista.

21

Expressió escrita

FITXA 1

Històries fantàstiques

Hi ha històries que no poden ser veritat, però que t’atrapen. Parlen de mons imaginaris, irreals, màgics, en els quals apareixen éssers sobrenaturals com fades, bruixes, elfs, nans, gnoms, i tot tipus de mostres i fantasmes. Són les narracions fantàstiques.

Llegeix aquest fragment:

PLANIFIQUEM...

Què fa que el text que has llegit sigui una narració fantàstica?

Busca aquests fragments i identifica a quina part de la narració pertanyen. Relaciona.

«L’Anton tremolava de por...» Plantejament «...la vida monòtona de l’Anton va ser molt emocionant...» Nus «La seva amistat amb l’Anton va començar...» Desenllaç

56

ESCRIVIM...

Revisa les pautes d’elaboració del text, rellegeix-lo, ref lexiona i completa.

En quins aspectes de la meva tasca crec que he assolit un bon nivell?

Quins aspectes puc millorar? Com ho puc aconseguir?

Marca la valoració global de la tasca.

REVISEM...

Per parelles, poseu-vos d’acord i trieu, per elaborar una narració fantàstica...

...un personatge principal:

...uns personatges secundaris:

...un indret adient, original:

...un esdeveniment, un conf licte, que sigui l’eix o el nus de la narració:

Cada membre de la parella ha d’elaborar el seu text individualment, amb un plantejament, un nus i un desenllaç, i després comparareu el resultat. Utilitzeu adequadament els punts i les comes per fer més comprensible el text.

RECORDAEl punt i seguit separa oracions amb la mateixa idea, el punt i a part separa idees diferents, i el punt final tanca el text. La coma marca una pausa breu i s’utilitza en una llista o per introduir aclariments.

Molt bé Força bé Correcte Millorable Molt millorable 57

Literària

FITXA 1

CONEGUEM L’AUTORA

Roser Capdevila

Explica dos detalls que demostren que alguns personatges de Les tres bessones estan inspirats en vivències reals de Roser Capdevila.

Per saber-ne més:www.rosercapdevila.com

Nom: Roser Capdevila i VallsNaixement: Barcelona, 23 de gener de 1939

Des de ben jove li agradava el dibuix i va estudiar a l’Escola Massana

de Belles Arts de Barcelona.

Va col·laborar en l’edició francesa de la revista infantil Cuca Fera

i el 1980 va començar a il·lustrar llibres de text per a infants. Els seus

dibuixos estaven caracteritzats per un estil simple, fresc i dinàmic.

Ha destacat pel seu sentit de l’humor i per les situacions originals

que tracta.

L’any 1983, inspirant-se en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena,

va crear els personatges de Les tres bessones, els llibres de les quals

han estat traduïts a trenta-cinc llengües i han propiciat la creació

d’una sèrie de televisió que s’ha emès en cent cinquanta-vuit països.

Ha rebut molts reconeixements per la seva obra, entre els quals

destaquen el premi internacional Andersen d’il·lustració, la Creu de

Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya o la Medalla d’Or de

la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic.

Roser Capdevila va transformar doña Pilar, la mestra autoritària que li estripava els dibuixos, en la Bruixa Avorrida. Vivia al costat de la casa dels seus avis i, quan la veia al jardí, li deia: «Capdevila! ¿Qué haces en el jardín? Entra a hacer los deberes!»

90

TALLER DE LITERATURA

LES INTERJECCIONS

Els còmics i els personatges de les il·lustracions utilitzen sovint interjeccions, és a dir, paraules que per si soles expressen emocions i pensaments. Relaciona aquestes situacions amb una de les interjeccions següents:

Oh! Visca! Pse... Salut!

Completa aquestes oracions amb la interjecció més adient:

Compte! oi? Apa! Ei!

Agafa-ho amb els estalvis, que et cremaràs! Ja has tornat a vessar la sopa... Feia molt de temps que no et veia! Com estàs? T’has posat a la motxilla l’entrepà de l’esmorzar,

Amb traça i imaginació, inventa un diàleg en el qual s’utilitzi en cada intervenció una de les interjeccions següents:

Renoi! Ecs! Eh? Som-hi!

Hem guanyat!

T’agrada?

91

Plurilingüe i Intercultural

FITXA 1

Éssers fantàstics

Respon.

Quin personatge té set ulls? Per què en té tants?

Quins són els éssers més treballadors de tots? Raona la resposta.

Al llarg dels segles han existit, en la nostra cultura, criatures imaginàries de tota mena. Éssers fantàstics que han fet somiar i tremolar de por unes quantes generacions. Molts representaven la maldat, però també trobem criatures bondadoses que ajudaven i distreien a qui se’ls creuava.

Tinyosa: ésser d’aparença femenina, gairebé transparent, que apareix quan hi ha boira. Diuen que busca nens i nenes per endur-se’ls al seu cau i empassar-se’ls. És molt coneguda a Vic, al Montseny, a Montserrat i a la plana de Lleida, on la boira és molt freqüent.

En Fumera: és una criatura que apareix quan arriba l’hivern i que té forma de núvol. S’esmuny per les xemeneies i té quatre ulls al davant, per observar el futur, i tres al darrere, per recordar el passat.

Peix Nicolau: al Baix Penedès tenen la creença que el peix Nicolau habita al mar, i que si un pescador se’l troba i el peix, amb els seus ulls vermells, el veu, els cabells se li tornaran blancs. Sovint, diuen, es confon amb les sirenes, però el peix Nicolau no canta.

Minairons: són uns éssers fantàstics i diminuts, que viuen al Pirineu, i que s’alimenten d’una herba que neix per Sant Joan. En un canut petitó n’hi caben milers, de minairons. Quan l’amo del canut el destapa, ells pregunten «Què farem? Què direm?». Fan tot el que se’ls mana en un instant, però si l’amo no els mana res de seguida el maten.

106

Fixa-t’hi i completa.

Elfs

Els elfs habiten majoritàriament a les muntanyes de Suècia

i Noruega. S’assemblen als humans, però tenen les orelles

, la pell pàl·lida, els ulls

i duen llargues cabelleres rinxolades. Són molt més

intel·ligents que nosaltres, tenen

telepàtiques i estan connectats amb la .

Unicorn

L’unicorn és un animal màgic amb aspecte de blanc, una en espiral, potes d’antílop, barba de i cua semblant a la del ulls blaus i una intel·ligència superior. Es diu que té l’origen en la cultura hindú.

Les sirenes són criatures marines amb de dona

i cua de . Les més antigues tenien aparença mig

de dona i mig d’ocell o rèptil. Les primeres aparicions d’aquestes

criatures es troben a l’actual Síria. Veure sirenes era signe de mala

sort per als , perquè amb els seus cants i la seva

bellesa atreien els vaixells cap a les roques fins que naufragaven.

A Finlàndia, en canvi, es diu que la sirena portava bona sort, ja

que la consideraven com una mena de aquàtica.

Sirenes

habilitatsametllatspunxegudes

natura

tors

fada

marinersbanya peixboc

lleócavall

107

Fitxa 1. Rutina Comparo i contrasto

Per parelles, compareu els tres artistes que

apareixen a les imatges. Penseu a què es dediquen

i en què consisteix la seva tasca. Busqueu-hi

les semblances i les diferències. Elaboreu una

conclusió a partir de l’anàlisi que n’heu fet;

finalment, compartiu-la amb la resta de la classe

i penseu quins són els punts en comú entre tots

els raonaments.

Fitxa 3. Rutina Color-símbol-imatge Després d’escoltar l’enregistrament, pensa i anota en un full tres idees que et suggereix l’explicació. Deixa un espai lliure entre cadascuna i elabora, a sota de cada idea, un element visual que la representi: un color per a la primera, un símbol per a la segona i una imatge per a la tercera. Aquesta darrera la podràs dibuixar tu o retallar d’alguna publicació per enganxar-la al full.

Rutines de pensament

Fitxa 3. Rutina Cercle de punts de vista

Agrupeu-vos en equips de quatre alumnes

i, un cop llegit el text, repartiu-vos els papers

que representen els seus protagonistes: el pare,

la mare, en Ramon i el narrador. Rellegiu-vos

el text individualment, situeu-vos en el rol que

us ha tocat i rumieu què devia pensar en cada

moment el vostre personatge. Expliqueu-vos

després com veuria aquest, segons la vostra

opinió, el tema que relata la narració. Feu

comentaris a les vostres aportacions.

Comunicació oral

Fitxa 1. Rutina Abans pensava - ara penso Abans de llegir el text, observa el títol de la notícia i, a partir del que ja en saps, pensa quina relació poden tenir aquests dos conceptes: aigua i canvi climàtic. Escriu el que en penses en un full, de què creus que ens pot parlar aquesta publicació. Després, llegeix-la amb atenció, revisa allò que havies escrit i fes-hi els canvis necessaris a partir de tot el que hauràs après.

Fitxa 6. Rutina Paraula-idea-frase

Un cop llegit el text, anota en un full

de paper una paraula, una idea i una frase

que et suggereixi el seu contingut.

Agrupeu-vos després en grups de tres

companys o companyes i comenteu

les vostres aportacions. Fixeu-vos si

hi ha punts de coincidència.

Comprensió lectora

Fitxa 9. Rutina TitularsPer parelles, comenteu els aspectes que us han cridat més l’atenció de la narració que acabeu de llegir. Després, conjuntament, elaboreu un titular que en resumeixi el contingut. Imagineu que fos el d’una notícia que explica l’aventura: cal que sigui atractiu, que cridi l’atenció dels possibles lectors.

119