CLIMES I PAISATGES

D'ESPANYA

Alumnes de 6è A

Curs 2014-2015

Escola Torreforta

TARRAGONA

2

EL CLIMA D’ESPANYA

TEMPS I CLIMA

● TEMPS: Condicions de l’atmosfera d’un lloc en un moment determinant. ● CLIMA: Característiques atmosfèriques que s’observen en una regió al llarg dels

anys. FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA Els factors que determinen el clima són:

● La latitud: La latitud es la distancia, calculada en graus, des de qualsevol punt de l’Equador. Afecta principalment la temperatura . Com més lluny estiguem de l'Equador més fred fa.

● La altituda es la distancia vertical d’un lloc al respecte al mar. Com més altitud, la temperatura disminueix , és a dir , que fa més fred .

● La distancia del mar: La temperatura del l’aigua del mar varia més lentament que la de la terra. Per això el mar al estiu esta mes fred que la terra i al hivern mes calent. Això fa que les brises marines refresquin les terres poperes al mar a l’estiu i les escalfin al l’hivern.

ELS CLIMES D’ESPANYA A Espanya es poden distingir cinc grans conjunts climàtics i a cada un li correspon cada unes característiques vegetals paisatgístiques :

● Clima atlàntic. ● Clima mediterrani. ● Clima interior. ● Clima de muntanya. ● Clima subtropical. (I. Canàries)

3

ELS CLIMOGRAMES Un climograma és un gràfic en el qual es representen les temperatures mitjanes mensuals i les precipitacions caigudes al llarg d'un any en un lloc determinat. A l'eix horitzontal es situen els mesos de l'any, en el vertical esquerre es representen els valors de les temperatures mitjanes mensuals i en el dret els valors de les precipitacions mensuals. Anàlisi dels climogrames:

● La temperatura mitjana.- Si és elevada durant tot l'any el clima és càlid, i si és baixa es tractarà d'un clima de muntanya. L'oscil·lació tèrmica o diferència entre temperatura mitjana màxima i mínima. Si és petita ens indica si estem a prop del mar.

● La temperatura mitjana.- El volum total de precipitacions indica si es tracta d'un

clima sec o humit. ● Distribució de les precipitacions.- El climograma ens indicarà si es

distribueixen regularment al llarg de l'any o per contra si es concentren en uns temps determinats.

.

4

CLIMA I PAISATGE ATLÀNTICS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: TEMPERATURA I PRECIPITACIONS

● Localització: Galícia, cornisa cantàbrica i algunes zones del Pirineu occidental. La proximitat al mar determina que les seves temperatures siguin suaus i les seves pluges abundants.

● Estacions: Hiverns suaus i estius frescos. ● Temperatures: Petita oscil·lació tèrmica

anual. Mitjanes de 10º C al gener i de 20º C a l'agost.

● Precipitacions: Abundants i distribuïdes al llarg de l'any, encara que l'època més plujosa és l'hivern i la menys plujosa l'estiu. Mitjana anual superior a 800 mm.

EL PAISATGE: LA VEGETACIÓ

A causa de l'abundància i regularitat de les pluges el paisatge es caracteritza per la seva verdor, amb una vegetació rica i variada. La vegetació predominant està formada per:

● Boscos de fulla caduca amb roures, castanyers i faigs. ● En les parts altes coníferes. La repoblació forestal ha substituït en molts llocs

aquests arbres per pins, arbre dominant a Galícia i eucaliptus. ● Sotabosc format per falgueres i molses. També és freqüent el bruc i la gatosa.

Prats naturals verds tot l'any.

Castanyer Faig Roure bruc

5

ELS ÉSSERS VIUS: LA FAUNA

La reineta Hyla

La reineta Hyla arborea viu en la major part d'Europa hi ha Àsia occidental fins a l'est del mar Caspi. Ocupa la part central i nord-occidental de la península Ibèrica. La reineta Hyla meridionalis viu al sud-oest d'Europa ( península Ibèrica, sud de França i nord d'Itàlia ), nord-oest d'Àfrica, Balears, Canàries i Madeira. A Espanya peninsular s'ha citat al centre, sud, Llevant i Catalunya. Aquestes granotes són en l'actualitat molt escasses a les Llacunes de Ruidera. Les dues espècies tenen hàbits trepadors i podrien trobar típicament pujades a joncs, canyars i en general vegetació herbàcia pròxima a les llacunes. La serp verda La serp verda o de Montpeller ( Malpolon monspessulanus ) és una espècie de rèptil escamós de la família Colubridae . És una serp verinosa opistoglifa ( amb les dents inoculadores de verí situats a la part posterior de la boca ) que no és perillosa per a l'home . Tetrao urogallus El gall comú ( Tetrao urogallus ) és una espècie d'au galliforme de la família Phasianidae . Es distribueix per bona part de l'Europa boreal ( Escandinàvia , Regió bàltica i Rússia ) i en petits enclavaments de muntanya de zones temperades com la Cornisa Cantàbrica , els Pirineus , els Alps i el Jura . A Espanya , des de 1979 s'ha vedat la caça d'aquesta espècie , i des de 1986 té la catalogació d'espècie protegida encara que això no ha suposat un increment en la població fins al moment. Se'l considera una relíquia de l'era glacial , doncs després d'aquest període la població es va anar desplaçant a les regions fredes d'Europa i l'alta muntanya . Peix de Sant Pere Peix de Sant Pere Zeus Faber.También anomenat Sant Pere, Sanmartino , Martiño o gallopedro . És un peix semigràs i d'aigua salada . Habita tant en fons de roques com en praderies submarines i fons de sorra, on pot enterrar de vegades . Viu entre aigües , a profunditats que varien des dels 10 als 100 metres , encara que se li pot trobar fins a 400 metros.No era tan apreciat com es mereix , conseqüència probablement del seu aspecte . No arribava al mercat cotitzacions d'acord a la seva categoria . No obstant això això ha canviat radicalment i s'ha convertit en un peix molt apreciat .

6

La serp verda La reineta Hyla Peix de Sant Pere El gall comú

RECOMANACIONS TURÍSTIQUES 1. El Camí de Santiago Hi ha nombrosos camins cap a Santiago de Compostel·la, en verdenorte ens centrem en el Camí del Nord, també conegut com a Camí Cantàbric o Camí Alt; una bella travessia que recorre la cornisa Cantàbrica des Irun a Santiago, íntimament lligada a l'imponent mar Cantàbric. La millor època per fer el camí del nord són els mesos d'estiu, entre juny i setembre. Encara que si es té sort amb el clima; entre Maig i Octubre pot ser també bona època. Agost és el mes més "transitat", si és possible tracta d'anar un altre mes. A l'hivern les temperatures poden baixar bastant i abunden les pluges. La majoria dels pelegrins fan el Camí a peu , però una altra forma popular és amb bicicleta, mentre que uns pocs la realitzen a cavall. En qualsevol cas és una excel·lent excusa per viatjar i conèixer els pobles, gents i paisatges que recorre aquest . Si es té intenció de fer el Camí en bicicleta ( només anada ), hi ha empreses de transport a Santiago que retornen la seva bicicleta al lloc indicat. Algunes empreses d'autobusos també permeten portar un nombre de bicicletes en el seu maleter. Malgrat els continus esforços per part d'associacions i pelegrins per senyalitzar el camí i dur-lo a zones lliures de trànsit. Parts del mateix segueix transitant per asfalt. Són més de 800 km que se solen realitzar en 34 etapes si es va a peu.

7

2. El Parc Nacional de les Illes Atlàntiques El parc Nacional de les illes Atlàntiques, que comprèn les Illes Cíes, les illes d'Ons, Cortegada i Sálvora, tots en les ries gallegues. Junts, fan més de 8000 ha de les quals 1.200 corresponen a illes rocoses amb impressionants platges i penya-segats, la resta de la zona es troba en aigües protegides que envolten les illes. Des del punt de vista ecològic el parc té una gran importància ja que alberga nombroses espècies d'aus marines, més de 200 espècies d'algues i 400 espècies de plantes terrestres. No és d'estranyar l'illa alberga el major bosc de llorer Cortegada a Europa. També tortugues, foques, dofins i balenes són de vegades els inquilins habituals del parc.

3. La Cova del Rinoceront , la Peruyal

Fa aproximadament uns 40.000 anys, una cria de rinoceront ( Stephanorhinus hemitoechus ) quedo atrapada sense poder sortir a la cova de la Peruyal, (Astúries). L'escassetat d'aliment i l'esgotament li van causar la mort. La casualitat es va donar i va ser tal que les restes fossilitzades del petit rinoceront es troben avui en un excel·lent estat de conservació que mereixen la pena visitar. A molts pot semblar increïble que a Astúries hi hagi hagut rinoceronts, però aquests, només són una part de la fauna glacial que va habitar aquestes terres fa desenes de milers d'anys. Sens dubte és un d'aquests llocs que mereix visitar; és una bona alternativa a altres plans quan la pluja o mal temps no ens els permet dur a terme. 4. Reserva Natural de les Marismas de Noja i Santoña

Les reserva Natural dels aiguamolls de Santoñay Nojaforma el conjunt d'aiguamolls més important del nord d'Espanya. Amb una extensió de 4000ha és també un dels més significatius de tota la Península Ibèrica.

8

Els aiguamolls es formen a la confluència dels rius Asón i Clarín ( veure mapa ) que van a desembocar a la mar a entre la platja Sant Martí a Santoña i el puntal de Laredo. Les ries de Netes i de Rada s'uneixen formant l'anomenada ria de Treto que al seu torn connecta amb altres tres canals tots ells formant un conjunt d'aiguamolls de singular bellesa.

5. A El Cor de la Reserva de la Biosfera d'Urdaibai Es Troba el Centre d'Aus de Urdaibai. Un Centre Científic i divulgatiu, gestionat per La Societat de Ciències Aranzadi, Sobre la vida i ecosistema de les Aus Presents a la Reserva d'Urdaibai. Si visites el centre, t'informaran sobre la Migració, els Diferents Tipus d'Espècies, Hàbits, La influència de la meteorologia en la vida de les aus, etc. El Centre disposa d' Also Una torre observatori On podràs veure en directe de primera mà l'atractiva vida de la maresma i ALGUNES de les coses de les Que Et Han parlat Durant la visita.

9

CLIMA I PAISATGE MEDITERRANI LITORAL

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: TEMPERATURA I PRECIPITACIONS

● Localització: Litoral peninsular mediterrani, Illes Balears, zona atlàntica d'Andalusia, Ceuta i Melilla. La proximitat al mar suavitza les temperatures hivernals.

● Estacions: Hiverns suaus i estius calorosos , secs i llargs.

● Temperatures: Petita oscil·lació tèrmica anual. Mitjanes de 10º C al gener i de 25º C a l'Augmenten de nord a sud.

● Precipitacions : Escasses i irregulars. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses, sovint de tipus tempestuós. L'estiu és l'època més seca. Disminueixen de nord a sud. Mitjana anual entre 200 i 600 mm.

EL PAISATGE: LA VEGETACIÓ Abundants arbres amb fulles perennes, petits, per evitar la transpiració. Les seves arrels córrer profunds per buscar aigües subterrànies. L'arbre més comú és el pins o mediterrània, però també abunden els alzinars i suredes. Quan desaparegui el bosc és una vegetació semblant a un arbust anomenat garriga o Pinar-sabinar. Al Sud-est peninsular, la zona més seca i calorosa, creix l'espart, el margalló i la pita.

pins margalló pita alzina

ELS ÉSSERS VIUS: LA FAUNA

10

● Mamífers: Porc senglar, Cabra salvatge, Rabosa, Teixó, Gredosa, Geneta,

Mostela, Conill, Eriçó comú, Liró, Musaranya, ratpenat. ● Amfibis: Galibat, ofegabous, gripau i granota. ● Rèptils: Sargantana cuallarga i Colobres. ● Aus: Gaig, estornell, abellerol, oriola, agatejador, oreneta daurí, rapinyaires ,

àguila, rapaços nocturns, gamaruç i mussol. ● Peixos: Als barrancs i rius: carpa i truita de riu.

Conill Granota Colobres Àguila Carpa

RECOMANACIONS TURÍSTICA Catalunya : Catalunya té moltes platges i són de les millors del món. Podeu anar a les platges. Una alta opció és anar a Barcelona que és la capital de Catalunya i anar al camp nou (el camp del barça) i anar a visitar el museu del Barça, anar al camp del Espanyol. Podeu visitar la Sagrada Família i la torre Agbar. A Tarragona podeu anar a la platja, a veure els museus romans i coses importants dels romans o a donar un passeig per la rambla.

València: València, la terra de flors i falles, és una de les ciutats més grans i importants d'Espanya, i una de les més vives. A l'estar situada a la vora del

11

mar Mediterran, un es troba les platges en el mateix cor de la ciutat. No sorprèn que, sobretot durant l'estiu , la visitin gran quantitat de turistes. Doncs si un vol vacances a la platja amb fantàstiques possibilitats per practicar qualsevol esport ( golf, submarinisme, ciclisme, tennis, etc, tots ells molt populars aquí ) i gaudir d'una vida nocturna rutilant, juntament amb una amplíssima oferta cultural, llavors València és el lloc per a això. Andalusia: Andalusia és la comunitat autònoma amb major nombre d'habitants i la segona d'Espanya en superfície. La varietat dels seus paisatges, la benignitat del seu clima i el caràcter hospitalari de la seva gent l'han convertit en una de les regions més atractives per al visitant. Els seus 3000 hores de sol a l'any, el seu suau clima mediterrani i les seves extenses costes de platges daurades amb bellíssims ports naturals, ja van servir de refugi segur per als navegants fenicis mil anys abans de Crist. Andalusia compta amb dos tipus de platges, les que corresponen a l'Oceà Atlàntic al litoral de Huelva i Cadis (Costa de la Llum), que són àmplies, de sorra fina i fort onatge; i les de la Mediterrània que van des de l'Estret de Gibraltar fins a Almeria (Costa del Sol, Costa Tropical i Costa d'Almeria), a l'abric dels vents i amb aigües més càlides. Les seves terres estan creuades pel riu Guadalquivir, pare de antiquíssimes civilitzacions, com la de tartessos i altres que van deixar a les seves ribes una empremta monumental impressionant. Addicionalment les seves muntanyes de Sierra Morena i Sistemes Bètics, on es troben els cims més alts de la península; Mulhacén i Veleta, ofereixen paisatges d'increïble bellesa.

Illes Balears: Aquest preciós enclavament de l'antic Mare Nostrum és un arxipèlag compost per 5 illes i diversos illots . Està dividit en dos grups d'illes, al Nord-est les Gimnèsies ( Mallorca , Menorca i Cabrera ) i al Sud-oest les Pitiüses ( Eivissa i Formentera ) .

12

El seu clima suau amb més de 300 dies de sol a l'any, els seus bellíssims paisatges i platges, la seva amplíssima oferta cultural, les seves possibilitats d'oci o relax i l'hospitalitat dels seus habitants les han convertit en un lloc cosmopolita visitat des de tots els llocs del planeta, de vegades per passar vacances, i de vegades per quedar-se per sempre. No és una sorpresa que l'aeroport de la capital, Palma de Mallorca, sigui dels més concorreguts d'Espanya. Les Balears ens sorprenen i fascinen; cada illa, amb la seva personalitat autòctona, es diferencia de l'altra, i totes tenen en comú el que és difícil abandonar-les sense el desig de tornar una i altra vegada.

13

CLIMA I PAISATGE MEDITERRANI CONTINENTAL

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: TEMPERATURA I PRECIPITACIONS

● Localització: Es dóna a la Meseta, la

depressió de Ebre i en una part d'Andalusia i Catalunya. Són terres de l'interior, allunyades i separades de la mar per cadenes muntanyoses, de manera que no reben la influència marina.

● Estacions : Hiverns freds i llargs. Estius secs i molt calorosos. La primavera i la tardor són gairebé inexistents.

● Temperatures: Gran oscil·lació tèrmica anual. Mitjanes de 4t C al gener i de 24º C a l'agost. Això és a causa que no rep influència marina.

● Precipitacions : Règim semblant al clima mediterrani: màximes a la tardor i primavera i sequera a l'estiu. La quantitat total de pluges anuals és reduïda ( de 300 a 500 mm ).

EL PAISATGE: LA VEGETACIÓ A causa de la sequedat d'aquesta zona la vegetació té característiques similars a la mediterrània, amb arbres de fulles petites i perennes. L'arbre més característic és l'alzina. Abunda devesa a Extremadura i Salamanca. A les zones més fredes creix la savina , a les terres més càlides, el pi i la surera, i en les riberes dels rius àlbers i pollancres.

Pi Alzina Àlbers Pollancres

14

ELS ÉSSERS VIUS: LA FAUNA La diversitat d'ambients, altituds, orientació, composició del substrat, microclimes, etc. Origina una considerable varietat de fauna.

● Els mamífers més representatius són: Porc senglar, Cabra salvatge, Rabosa, Conill, Teixó, Gerdosa, Geneta, Mostela, Eriçó comú, liró caretó, Musaranya comuna i Ratpenat.

● Entre els amfibis podem trobar: Galibat o ofegabous, Gripau d'esperons, Gripau

parter ibèric, Gripau comú i Granota.

● Quant als rèptils: Sargantana cuallarga. Colobres: De Ferradura, Bastarda i d'Escala.

● Les aus constituïxen el grup més interessant i abundant, destacarem: Gaig,

estornell, abellerol, oriola, agatejador, oreneta daurí

○ Rapinyaires diürnes: Àguila reial, àguila perdiguera, àguila culebrera, àguila calçada, astor i falcó pelegrí.

○ Rapinyaires nocturnes: Gamarús, mussol real i mussol xic.

● Peixos: En els barrancs i rius podem trobar: Madrilla, carpa i truita de riu,

anguila.

Conill Colobra Gripau Àguila Anguila

15

RECOMANACIONS TURÍSTIQUES Us recomanem que vingueu a l’interior d’Espanya a visitar els nostres paisatges i climes així aprendreu de la fauna i la flora que hi ha aquí. Al nostre país hi ha moltíssim que gaudir més enllà de la clàssica oferta de " sol i platja " . Espanya compta amb un gran patrimoni mediambiental sobre el qual ha consolidat una àmplia i variada oferta de turisme d'interior. Madrid: És una ciutat situada a la Meseta del centre de la península ibèrica seu de la cort dels reis d’Espanya des del 1561. També pots visitar la porta el sol, la plaça major de Madrid, la porta d’Alcalá, palau de Cibeles, el zoo de Madrid el museu del Prado i molts llocs mes. Segòvia: És una ciutat espanyola a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la Província de Segòvia. És a la confluència dels rius Eresma i Clamores, al peu de la serra de Guadarrama. És famosa pel seu patrimoni monumental, destacant-ne l'Aqüeducte de Segòvia, que l'any 1985 fou considerat, juntament amb el centre històric de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Conca: En aquest poble no hi ha habitants hi totes les cases estan destruïdes per uns meteorits o una guerra, allí va morir molta gent i per això es diu el poble fantasma, allí el primer dia passes tota la nit en aquest poble. La ciutat de Conca és un dels principals conjunts monumentals d'Espanya , amb una gran projecció internacional que va fer que fos declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

16

Salamanca: Al caminar pels carrers de Salamanca t'embriaga la inigualable quantitat de meravelles arquitectòniques de la ciutat, l' anar i venir de la seva gent, el seu ambient estudiantil, la seva enorme cultura, la seva hospitalitat ... "Salamanca que enhechiza la voluntad de venir a ella a todos los que de la apacibilidad de su vivienda han gustado" deia Miguel de Cervantes, Lope de vega escriure de Salamanca: "la más bella ciudad estás mirando, que el gallardo pintor del cielo hermoso, repasa todo el orbe iluminado." I així una infinitat d'erudits, polítics, pensadors, reis, escriptors... S'hi concentra el renaixement arquitectònic d'Espanya. Una de les més belles visions del renaixement espanyol. Gaudeix del parlar dels seus murs i dels sons i fins i tot del seu silenci, aspira les aromes, passa la mà per aquestes velles pedres i deixa't portar. Ciutat estudiantil per excel·lència és una ciutat tranquil·la, però alhora amb molta vida i un famós ambient nocturn. Gaudeix dels seus nombrosos bars, tapes, terrasses i agradables espais a l'aire lliure.

17

CLIMA I PAISATGE D’ALTA MUNTANYA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: TEMPERATURA I PRECIPITACIONS • Aquest clima està situat en llocs de mes de

1200 metres d’altitud. Estan situades en els Pirineus, Cantàbria, Sistema Ibèric, i algunes zones del sistema Bètic.

• Els hiverns son molt llargs i freds i els estius

molt curs i frescos. La tardor i la primavera son inexistents.

• Les temperatures son molt baixes i pot arribar

a temperatures inferior als zero graus. En desembre, gener i febrer agafen les temperatures mes mínimes de tot l’any a partir de març la temperatura puja fins al mes de agost que torna a baixar fins arribar al mes de desembre que torna a estar en les temperatures mínimes de tot l’any.

• La majoria de tot l’any plou amb molta abundància sobre tot en els mesos entre

maig i novembre i en els mesos de hivern la majoria de les precipitacions es converteixen en neu

EL PAISATGE: LA VEGETACIÓ Segons l’altitud, la vegetació de la muntanya presenta les característiques següents: ● A les zones més baixes sol créixer una vegetació mixta, amb espècies de

clima sec (alzines i pins) i arbres de zones humides (roures i faigs). ● A la muntanya mitjana la vegetació és la típica del bosc atlàntic: la formen

roures i altres arbres de fulla caduca. ● Si pugem en altitud, trobem boscos coníferes, que resisteixen del fred.

18

ZONES ALTES MUNTANYA MITJANA ZONES BAIXES

ELS ÉSSERS VIUS: LA FAUNA Són moltes menys espècies d’animals que en altres climes. Aquí tenim les especies mes nombroses

● Amfibis: La granota temporaria i el Tritó Asper ● Mamífers: L’isard i L’ermini ● Les aus: La Perdiu blanca i el Teuladí Alpí ● Rèptils: llangardaix verd i luci. ● Peixos: truita de riu

LLANGARDAIX VERD

ISARD PERDIU BLANCA TRITÓ ASPER

RECOMANACIONS TURÍSTIQUES La zona recomanada són els Pirineus, per la part de la Vall d'Aran. Aquesta es una zona en la que el millor temps per a anar es l'hivern, ja que hi ha neu i pots esquiar. A més a més, té unes vistes espectaculars. Uns dels llocs on es pot practicar esports de barca es el riu Garona amb el seu desgel es converteix en un lloc ideal per la practica d’aquests esport. Si et vols anar a la serralada Cantàbrica estaria molt bé fer una visita per veure, per exemple: Puente de la Maza, Santa Maria de Lebanya, grua de piedra, torre de prebrostre i moltes coses mes.

19

Si vols anar al sistema central o al sistema Ibèric lo millor que hi ha es la seva gastronomia amb uns plats excel·lents i moltes estrelles Michelin en aquell sector. Si voleu anar al sistema bètic estaria molt be visitar els barris de la ciutat de Granada ja que son molt antics i molt bonics.

20

CLIMA I PAISATGE SUBTROPICAL ÀRID

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: TEMPERATURA I PRECIPITACIONS

● Localització: Es dóna en les Illes Canàries, situades a prop del Tròpic de Càncer. El clima de la zona es pot qualificar com subtropical àrid . Influenciades pel corrent d'aigua freda provinent de l'Atlàntic i pels vents alisis fa que les seves temperatures siguin més inferiors del que correspon a la seva latitud.

● Estacions : Hiverns molt suaus i estius moderadament càlids . ● Temperatures : Poca oscil·lació tèrmica. Mitjanes entre 17º C i 25º C.

Precipitacions : Pluges escasses. Les illes més properes a Àfrica ( Lanzarote i Fuerteventura ) són les més àrides . A la resta de les illes les precipitacions són més abundants . Mitjana anual inferior a 500 mm .

EL PAISATGE: LA VEGETACIÓ L'altitud determina tres zones de vegetació a les illes:

● Les regions baixes: Estan dominades pels matolls xeròfils , plantes adaptades a la sequedat

● Les regions d'altitud mitjana: Amb precipitacions més abundants , la vegetació és més variada . Bosc amb espècies com el llorer i, el grèvol canaris , i el til·ler ( laurisilva )

● Les regions altes de les muntanyes: Es troba el pi canari partir de 2.000 m. , Matolls com el bàlec i la ginesta .

larusiva el llorer el grèvol canaris el til·ler

21

ELS ÉSSERS VIUS: LA FAUNA La fauna de les illes està representada per diversos animals, entre els quals hi ha alguns grups en què la baixa capacitat de dispersió va possibilita l'evolució cap a endemismes insulars, com molts dels rèptils i invertebrats terrestres, endemismes canaris i macaronésticos en aus ja gairebé cap endemisme en mamífers o molt pocs entre la fauna marina. MAMÍFERS: Hi ha set espècies de ratapinyades,els altres animals són introduïts com: Conills,eriçons,rates,ratolins,esquirols. També hi ha espècies domèstiques, com gats, gossos i cabres. OCELLS: Les aus són el grup de vertebrats més distribuïts, mes o menys 70 espècies: Picapins,corbs,pardals,falcons,virot, petrell. PEIXOS: Els peixos de les illes Canàries són, espècies de tortugues,crans i moltes espècies de peixos.un d’ells és el tauró blanc.és el tauró més gran agressiu de tota la f amília de taurons. RÈPTILS: Iguana: És un gènere de rèptils escamosos de la família Iguanidae Nadius de Zones tropicals d'Amèrica Central , Amèrica del Sud i el Carib Granota:és un gènere d'amfibis anurs de la família Ranidae , que habita a la Euràsia temperada fins Indoxina i l'oest deNorteamérica

conills ocells peixos rèptils

22

EL CANVI CLIMÀTIC

EL CANVI CLIMÀTIC Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat. El clima d'un planeta depèn tant de la posició astronòmica com de la composició de l'atmosfera i un petit canvi en aquestes condicions pot alterar la situació ecològica del planeta. La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic limita el terme a un canvi de clima atribuït directament o indirectament a l'activitat humana que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables. CAUSES DEL CANVI CLIMÀTIC En cremar carbó, gasolina, gas natural o en incendiar-se un bosc, es produeix un gas, el diòxid de carboni CO2. Aquest gas es mescla amb l'aire i forma una capa que deixa passar la radiació solar però no deixa sortir la radiació en forma de calor. En conseqüència, la Terra s'escalfa: és l'efecte hivernacle. Si la Terra s'escalfa massa, els gels polars es poden desfer i pot augmentar el nivell d'aigua dels mars i oceans. EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

● Les estimacions sobre els canvis imminents són molt dispars. La temperatura mundial pot augmentar entre 1,4 ° C i 5,8 ° C; el nivell del mar pot pujar entre 9 i 88 cm.

● La major part de les espècies en perill del món -aproximadament, el 25% dels

mamífers i el 12% de les aus- poden desaparèixer.

● Desglaç : Segons l'IPCC l'extensió de la neu ha disminuït al voltant d'un 10% en l'hemisferi nord des dels anys 60. Adverteix que les glaceres i casquets polars continuaran retrocedint al llarg d'aquest segle .

23

● L'augment de l'erosió i les inundacions provocaran que milions de persones que

visquin prop de la costa o en regions menys desenvolupades amb baixa capacitat d'adaptació a situacions extremes es vegin obligades a canviar de llar .

● En els llocs concentrats contaminats podria matar a milions de persones que tenen problemes de respirar.

POSSIBLES SOLUCIONS

1. Per reduir els índexs de diòxid de carboni hem d'utilitzar menys combustibles fòssils.

2. Cal estalviar energia perquè si el consum domèstic i industrial d'energia es

redueix, les calderes i les centrals energètiques hauran de cremar menys combustibles fòssils.

3. Hem de reduir el consum de combustible dels automòbils. Actualment cada

cotxe desprèn quatre vegades el seu pes en diòxid de carboni.

4. Cal aïllar la casa per reduir les fuites de calor i mantenir-la calenta gastant menys energia.

5. Evitem comprar aerosols.

6. Els agricultors haurien d'evitar l'ús excessiu de fertilitzants químics.

24

7. Cal deixar de talar i cremar els boscos. Hem de plantar més arbres, ja que absorbeixen el diòxid de carboni i eviten que vagi a parar a l'atmosfera.

8. Hem de manifestar-nos i protestar contra la destrucció de les selves tropicals.

9. No comprem mai productes elaborats amb fusta procedent d'arbres de les selves

tropicals.

10. Cal participar en iniciatives, campanyes internacionals o associacions que promoguin un estil de vida sostenible per tal de combatre problemàtiques com ara el canvi climàtic.

AUTORS:

1. EL CLIMA D'ESPANYA: AYOUBE, YOANA, VICTOR, SOFIA

2. CLIMA I PAISATGE ATLÀNTIC: GISELA, IGNACIA, JESÚS, MOHAMED B.

3. CLIMA I PAISATGE MEDITERRANI LITORAL: ADRIAN, ANAÏS, ROMAISA,

IVAN B.

4. CLIMA I PAISATGE MEDITERRANI CONTINENTAL: HELENA, AINHOA, IVAN

M., DANI

5. CLIMA I PAISATGE D'ALTA MUNTANYA: ALEIX, PABLO, SAFAE, MARIO

6. CLIMA I PAISATGE SUBTROPICAL ÀRID: SALMA, IBTISSAM, MIGUEL,

MOHAMED L.

7. EL CANVI CLIMÀTIC: AYOUBE, YOANA, VICTOR, SOFIA