CLIMES I PAISATGES DEL MÓN - totsplegats.files.wordpress.com · • La vegetació és inexistent i...

43
CLIMES I PAISATGES DEL MÓN

Transcript of CLIMES I PAISATGES DEL MÓN - totsplegats.files.wordpress.com · • La vegetació és inexistent i...

CLIMES I PAISATGES DEL MÓN

Els ecosistemes de la Terra

• Els ecosistemes càlids• Els ecosistemes temperats• Els ecosistemes freds

Els ecosistemes càlids

• Paisatges de clima equatorial.• Paisatges de clima tropical.• Paisatges de clima desèrtic.

Els paisatges equatorials

• Es localitzen a costat i costat de l’equador, entre 5 i 10º de latitud:Àfrica central i Golf de Guinea.L’Amazònia a Sudamèrica.Indoxina a Àsia

Els paisatges equatorials

• Temperatures molt elevades durant tot l’any.

• Mitjana anual 25ºC.• No hi ha oscil.lació

tèrmica.• Pluges molt abundants

superiors als 2000 mm anuals.

• Tempestes diàries al capvespre.

• Elevada humitat.

Ela paisatges equatorials

• La vegetació característica és la selva o jungla.

• Boscos molt frondosos.• Gran diversitat d’espècies.• Arbres alts i exuberants.• Fulles grans i molt verdes.• Sotabosc inexistent.• Gran reserva d’humitat.• Pulmó de la terra.

Els paisatges equatorials

Els paisatges tropicals• Es localitzen entre 5 i

35º de latitud, sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics:Amèrica Central, Amèrica del Sud (Brasil), sud d’Àfrica, sud-est d’Àsia i est d’Austràlia.

Els paisatges tropicals

• Temperatures força altes tot l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC.

• Major amplitud tèrmica,que en les àrees equatorials, entre 5 i 10ºC.

• Precipitacions diferents segons la zona.

• Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any.

• Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any (juliol-octubre).

Els paisatges tropicals.

• La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador.

• A les zones de latitud més baixa: bosc tropical.

• A les zones de latitud mitjana: la sabana.• A les zones de latituds més altes, properes

als deserts: l’estepa.

Els paisatges tropicals

• El bosc tropical és molt similar a la selva.

• Diversitat important d’espècies: caoba, bambú, cedre, noguera

• Frondositat, verdor i alçada.

• Existència de sotabosc.

Els paisatges tropicals.• La sabana és la vegetació

més característica dels paisatges tropicals.

• Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus.

• Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any.

• Plantes adaptades a resistir la sequera: multiplicació d’arrels subterrànies.

Els paisatges tropicals.La sabana

Els paisatges tropicals.

• A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta.

• La vegetació és més pobra de fulla dura i matolls espinosos.

• Apareixen zones de sòls pelats.

• La sabana ha donat pas a l’estepa.

Els paisatges tropicals.L’estepa

Els paisatges desèrtics

• Ocupen el 15% de la superfície continental.

• Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord.

• Els deserts més coneguts es troben a Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.

Els paisatges desèrtics.

• Temperatures molt altes durant tot l’any. Mitjanes entre 17 i 22ºC.

• Grans oscil.lacions tèrmiques entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC.

• Pluges inferiors als 250 mm anuals.

• Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes sobre el 20%.

• L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.

Els paisatges desèrtics.

• La vegetació és inexistent i el sòl queda cobert de sorra, esdevenint totalment àrid.

• Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus.

• Existència d’oasis amb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.

Els paisatges desèrtics.

Els ecosistemes temperats

• Paisatges de clima mediterrani.• Paisatges de clima oceànic.• Paisatges de clima continental.

Els paisatges mediterranis

• Localitzats a les costes orientals dels continents situades entre 30 i 45º de latitud.

• La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.

Els paisatges mediterranis

• Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern.

• Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals.

• Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.

Els paisatges mediterranis• La vegetació típica és el

bosc mediterrani de fulla perenne.

• Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxagudes, adaptades a l’estalvi d’aigua.

• Les principals espècies són pins i alzines.

• També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.

Els paisatges mediterranis

• Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.

El paisatge mediterrani

• Quan els arbres desaperixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de:

la màquia.

Els paisatges oceànics.

• Es troben a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60º de latitud.

• A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i Amèrica del Nord.

• A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.

Els paisatges oceànics.

• Temperatures suaus durant tot l’any.

• Poca oscil.lació tèrmica.

• Pluges abundants,(més de 1000 mm anuals) sobretot a la tardor i l’hivern.

Els paisatges oceànics.

• La vegetació típica és el bosc caducifoli.

• Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta

• Les principals espècies són els roures, faigs i castanyers.

Els paisatges oceànics.

• En zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt violents hi trobem la landa.

• Es tracta d’una coberta de mates espinoses sense arbres.

Els paisatges oceànics.

• La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees.

• Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.

Els paisatge oceànics.La pradera.

Els paisatges continentals

• Es localitza en indrets allunyats de les masses d’aigua, entre 40 i 70º de latitud.

• Ocupa les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.

Els paisatges continentals.

• Temperatures extremes, molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb oscil.lacions tèrmiques de fins a 25ºC.

• Les precipitacions són escasses i es concen- tren bàsicament a l’estiu.

El paisatge continental.

• A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos hi trobem la taigà o bosc de coníferes.

• Són arbres de fulla perenne aciculifolis.

• Les principals espècies són els avets, el larix i el pi roig.

Els paisatges continentals.La Taigà

Els paisatges continentals

• Més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu, la taigà deixa pas a les estepes o praderies.

• Són zones de vegetació molt escassa i sòls àrids.

Els ecosistemes freds

• Paisatges de clima polar.• Paisatges d’alta muntanya.

Els paisatges polars i d’alta muntanya

• Els paisatges polarss es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud.

• Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.

Els paisatges polars.

• Temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC.

• Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC.

• Gran oscil.lació tèrmica.• Pluja quasi inexistent i les

escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.

Els paisatges polars.

• A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra.

• Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors .

Els paisatges d’alta muntanya.

• Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu.

• Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.

Els paisatges d’alta muntanya.• La vegetació varia en funció de tres factors:

altitud, latitud i orientació.• La vegetació es disposa en estatges altitudinals.