CLIMES I PAISATGES DEL MÓN

Conceptes bàsics• Clima

Successió dels tipus de temps que s’esdevenen en un lloc determinat al llarg de molts anys.

• Paisatge Qualsevol àrea que inclou tant els elements naturals com els modelats per l'home i que tenen un reflex visual en l'espai.

• EcosistemaSistema d’organització dels éssers vius (animals i vegetals) en un espai definit.

Els ecosistemes de la Terra

• En els ecosistemes càlids hi ha paisatges equatorials, tropicals i desèrtics.

• En els ecosistemes temperats hi ha paisatges mediterranis, oceànics i continentals.

• En els ecosistemes freds hi ha paisatges polars i d’alta muntanya.

Els paisatges equatorials I

Es localitzen als costats de l’equador, entre 5 i 10º de latitud:

• Àfrica central i golf de Guinea.

• L’Amazònia a Sudamèrica.• Indoxina i Indonèsia a Àsia.

Els paisatges equatorials II

• Temperatures molt elevades durant tot l’any.

• Mitjana anual 25ºC.• No hi ha oscil·lació

tèrmica.• Pluges molt abundants

superiors als 2000 mm anuals.

• Elevada humitat.

Els paisatges equatorials III

• La vegetació característica és la selva o jungla.

• Boscos molt frondosos amb una gran diversitat d’espècies i molta humitat.

• Arbres alts i exuberants amb fulles grans i molt verdes.

• Sotabosc inexistent.• Són el pulmó de la Terra.

Els paisatges equatorials IV

Els paisatges tropicals I

Es localitzen sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics (5º i 35º):

• Amèrica Central i del Sud (Brasil).

• Sud d’Àfrica.• Sud-est d’Àsia• Est d’Austràlia.

Els paisatges tropicals II• Temperatures força altes tot

l’any. Entre 20º i 30º C. • Major amplitud tèrmica que en

les àrees equatorials, entre 5º i 10º C.

• Precipitacions diferents segons la zona:

- Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any.

- Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any.

Els paisatges tropicals III

• La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador.

• A les zones de latitud més baixa: el bosc tropical.

• A les zones de latitud mitjana: la sabana.

• A les zones de latituds més altes, properes als deserts: l’estepa.

Els paisatges tropicals IV

• El bosc tropical és molt similar a la selva.

• Diversitat important d’espècies animals i vegetals (caoba, bambú, cedre, noguera,.).

• Domina la frondositat, el verdor i l’alçada dels arbres.

• Existència de sotabosc.

Els paisatges tropicals V

• La sabana és la vegetació més característica dels paisatges tropicals.

• Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus.

• Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any.

• Plantes adaptades a resistir la sequera

Els paisatges tropicals VI

• A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta.

• La vegetació és més escassa i de fulla dura. Hi ha matolls espinosos.

• Apareixen zones de sòls pelats.

• La sabana ha donat pas a l’estepa.

Els paisatges desèrtics I

• Ocupen el 15% de la superfície continental.

• Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord.

• Els deserts més coneguts es troben a l’Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.

Els paisatges desèrtics II

• Temperatures molt altes durant tot l’any. Entre 17º i 22º C.

• Gran oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC.

• Pluges inferiors als 250 mm anuals.

• Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes.

• L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.

Els paisatges desèrtics III

• La vegetació és inexistent i el sòl queda cobert de sorra, esdevenint totalment àrid.

• Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus.

• Existència d’oasis amb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.

Els paisatges mediterranis I

• Localitzats a algunes zones de les costes occidentals dels continents situades entre 30º i 45º de latitud.

• La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.

Els paisatges mediterranis II

• Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern.

• Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals.

• Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.

Els paisatges mediterranis III• La vegetació típica és el

bosc mediterrani de fulla perenne.

• Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxegudes, adaptades a l’estalvi d’aigua.

• Les principals espècies són pins i alzines.

• També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.

Els paisatges mediterranis IV

• Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.

El paisatge mediterrani V

• Quan els arbres desapareixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de:

la màquia.

Els paisatges oceànics I

Es troben a algunes costes dels continents entre 40º i 60º de latitud.

• Nord d’Europa i nord-oest d’Amèrica del Nord.

• Sud-oest d’Amèrica del Sud i sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.

Els paisatges oceànics II

• Temperatures suaus durant tot l’any.

• Poca oscil·lació tèrmica.

• Pluges abundants (més de 1000 mm anuals), sobretot a la tardor i l’hivern.

Els paisatges oceànics III

• La vegetació típica és el bosc caducifoli.

• Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta.

• Les principals espècies d’arbres són: roures, faigs i castanyers.

Els paisatges oceànics IV

• La landa és una coberta de mates espinoses sense arbres.

• Es troba en zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt forts.

Els paisatges oceànics V

• La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees.

• Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.

Els paisatges continentals I

• Es localitzen en zones allunyades de les masses d’aigua, entre 40º i 70º de latitud.

• Ocupen les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.

Els paisatges continentals II

• Temperatures molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb molta oscil·lació tèrmica.

• Les precipitacions són escasses. En algunes zones es concentren a l’estiu.

Els paisatges continentals III

• A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos, hi trobem la taigà o bosc de coníferes.

• Són arbres de fulla perenne aciculifolis.

• Les principals espècies d’arbres són: avets, làrix i pi roig.

Els paisatges continentals IV

• Les estepes o praderies són zones de vegetació molt escassa.

• Estan més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu.

Els paisatges polars i d’alta muntanya

• Els paisatges polars es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud.

• Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.

Els paisatges polars I

• Temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC.

• Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC.

• Gran oscil·lació tèrmica.• Pluja quasi inexistent i les

escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.

Els paisatges polars II

• A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra.

• Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors.

Els paisatges d’alta muntanya I

• Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu.

• Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.

Els paisatges d’alta muntanya II• La vegetació varia en funció de tres factors:

altitud, latitud i orientació.• La vegetació es disposa en estatges

altitudinals.