El ClotEl Clot Revista de Monistrol de Calders N. 134 Març 2013

2

Benvolguts lectors

Sembla que en aquests temps només podem parlar de sobres amunt i avall de polítics i monarquia corrupta, milers d'euros que podrien ajudar a gent necessitada i que acaben a les butxaques de rics i més rics. Es recapten els diners dels pobres per donar-los als rics, amb consentiment absolut dels nostres polítics. Aquests no tenen altra feina que dedicar els seus esforços a espanyolitzar nens catalans, o bé d’intentar fer bé cultural el maltractament animal per així poder, per llei, subvencionar aquesta vergonyosa tradició i rebre diners de la Comunitat Europea, que només serveix per inflar les arques de gent com la Duquessa d'Alba, que és qui rep més subvencions d'Espanya, mentre les famílies humils perden les seves cases i els seus llocs de treball i no tenen diners ni per menjar. Vergonyós tot plegat.

També tenim el tema Papa de Roma, un altre ens que malgrat els vots de pobresa que se suposa tenen fets, el seu patrimoni és multimilionari. No és estrany que molts sacerdots amb vocació real estiguin poc satisfets amb els que manen a l'Església.

En fi, com a més proper, aquí a Monistrol, seguim amb el pont tancat i sense informació del que pot trigar a obrir-se, almenys en el moment d'escriure l'editorial.

Esperem que la primavera ens porti algunes bones noves, perquè les necessitem de veritat.

La Redacció

EditorialEditorial

EL CLOT és una revista plural que no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, de les quals només en són responsables els seus signants. Els articles, rèpliques o suggeriments podeu adreçar-los a la Redacció.

EL CLOT REVISTA DE MONISTROL DE CALDERS C/ Església, 1 08275 Monistrol de Calders Redacció: Jordi Gual, Alba Jornet, Òscar Marquina, Jaume Musarra, Paquita Rifà, Teresa Puig, Josep Urpina. Col·laboradors: Jordi Comas, Francesc Berenguer, Pere Vall, (fotografia), Nati Jobal (cuina), Pere Jo, Josep M. Torné (Jan), Eduardo Comasòlivas, Rosa Rovira, Carles Fernàndez, Gemma Colet, Iessua Catot, Alícia Castellà, Llorenç Grau, Germà Cabrera.

Preu : Subscriptors locals: 15 € anuals Subscriptors amb tramesa per correu: 24 € anuals Exemplar sol: 3 €

e-mail: revista.elclot@gmail.com edició digital: http://sites.google.com/site/revistaelclot/

Impressió: Gràfiques Ister - Moià Dipòsit legal: B-47.171/1999

SOS CLOT En el número anterior de la revista us anunciàvem alguns canvis en la mateixa (mida de la lletra, elimina-ció de seccions,...). Un cop passat el balanç de l’any anterior hem pogut comprovar que el dèficit de la re-vista continua. Tenim dues subvencions pendents de cobrament que pugen prop de 3000 euros (corresponents als anys 2011 i 2012) i ens han comunicat que aquest any 2013 ja no surt convocatòria per sol·licitar-ne. Per tant, l’equip de redacció de la revista i la Junta del Centre Parroquial hem decidit fer un augment de 0,50 cèntims per número i els preus per aquest 2013 queden així: Subscriptors locals: 15 euros/any Subscriptors correu: 24 euros/any Anunciants: 39 euros/any Exemplar sol: 3 euros/número Esperem que entengueu aquesta decisió i que seguiu confiant en la nostra revista que porta 22 anys d’edi-ció de forma ininterrompuda.

3

Què ha passat?Què ha passat?

IV TORNEIG PRO EVOLUTION SOCCER

Aquestes festes de Nadal, per no perdre el costum, va tenir lloc el quart torneig de Pro Evolution Soccer a Monistrol de Calders. Una altra vegada amb un èxit rotund de participants amb 24 individuals i 10 parelles per categoria.

Després d'una tarda intensa i alhora divertida en aquesta quarta edició del torneig va quedar clar que els participants cada any estan més preparats ja que hi va haver canvis als llocs capdavanters respecte els altres anys.

Pel que fa a la categoria individual el vencedor va ser l'Arnau Planas després de derrotar a la final al Pere Daví . El tercer lloc d'aquesta categoria (que en edicions anteriors no existia) va ser pel Nil Vall .

Pel que fa a les parelles els vencedors van ser els mateixos que l’any passat. Els germans Roger i Pere Daví es varen endur la victòria després de guanyar una final emocionant contra l'Arnau Planas i el Sergi Valldeoriola . En aquesta categoria els tercers classificats van ser el Nil Vall i l'Oriol Andreu .

Per acabar voldria donar les gràcies un any més a tots els participants que van tornar a fer possible que el torneig fos una realitat i sobretot a aquells que van col·laborar amb el material i l'organització del mateix.

Finalment voldria agrair a l'Ajuntament el fet de pagar els trofeus i ajudar, amb la cessió del local, a que es pogués disputar. Gràcies i fins l'any vinent! (text i foto: Marc Vall)

ACTIVITAT TEATRAL

El passat dissabte 19 de gener una representació de l’entitat del Centre Parroquial va assistir a l’acte de lliurament de premis del Concurs Vila de Piera. El mes d’octubre passat el grup de teatre havia actuat en l’esmentat concurs amb l’obra “Paraules Encadenades”. El resultat obtingut va ser molt positiu ja que es va arribar com a finalistes ens els apartats de millor direcció i millor grup (sense aconseguir cap dels tres guardons que es donaven) i els dos actors de l’obra (l’Albert Prat i l’Alba Jornet) van aconseguir els primers premis en els apartats de millor actor i millor actriu principals. Una bona manera de reconèixer-los la brillant tasca interpretativa que porten a terme a l’obra.

El diumenge 3 de febrer el Grup de Teatre del Centre Parroquial va actuar en el Concurs de Teatre del Patronat Parroquial d’Esparreguera amb

l’obra “Paraules encadenades”. Unes 120 persones van assistir a la representació i al final de l’actuació van aplaudir de valent l’espectacle que els va oferir el grup monistrolenc. Ara cal esperar el veredicte del jurat a mitjans d’abril.

El dia 24 de febrer es va anar a actuar a Navàs amb l’obra “Vostè serà meva!”, en un dia amb molt de fred després de la nevada de la nit anterior. Només una quarantena de persones van assistir a la representació. La sala gran i la poca gent de públic van fer que els actors no es trobessin massa còmodes dalt l’escenari. De tota manera l’actuació va sortir bé i el grup es va mostrar satisfet del treball ofert.

4

FESTA DE SANT ANTONI

El passat dia 20 de gener es va celebrar a Monistrol de Calders la 4a Festa de Sant Antoni Abat. Durant el matí als carrers Call, Vinya i Torrent hi havia les tradicionals parades on es podien comprar productes de la comarca de tot tipus (roba, embotit, oli, formatge, flors,...). A les 10 del matí, davant l’ajuntament es va fer un esmorzar popular de pagès: per 2 euros hi havia un entrepà de botifarra i cansalada, vi i aigua. A la mateixa hora els Tumtumpapes van començar a fer una batucada pels carrers del poble per despertar els veïns (tot i que a aquesta hora poca gent devia dormir). A les 11 estava previst iniciar els Tres Tombs, però finalment no es van dur a terme ja que els carrers estaven molls i alguns trams glaçats. A les 12 del migdia a l’Avinguda Pere Tarrés es va fer la benedicció dels animals. Un cop beneïts, cavalls i cavallers seguits per tota la gent, van anar directament al camp de futbol on es va fer el joc de les botifarres i d’habilitats a cavall, que consisteix en què el genet ha de despenjar diferents productes (pans, botifarres, fuets, bulls) a galop del cavall. El Llorenç Grau va fer de speaker per amenitzar una mica més la festa i fer que el públic gaudís d’una estona divertida amb els seus comentaris. També hi va haver una exhibició canina d’obediència i protecció a càrrec de l’Hotel Caní El Vilà. Aquesta demostració va agradar molt al públic, ja que era el primer cop que es feia. Els espectadors van poder veure com un gos ensinistrat ens pot atacar però també defensar i obeir davant les adversitats que se li presenten. Després de l’exhibició es va reprendre el joc de les botifarres i finalment es va fer un vermut popular amb carn de la perola.

La festa va ser organitzada per l’Ajuntament amb la col·laboració d’algunes entitats i gent particular. Sembla, però, que enguany no hi va haver tanta gent ni tantes parades com en edicions anteriors, potser el mal temps del dia anterior en va ser el motiu.

CARNESTOLTES

El passat dissabte dia 16 de febrer es va celebrar la festa de carnestoltes. Enguany, la convocatòria per a la cercavila era a les 4 de la tarda a la Plaça Nova. A dos quarts de cinc es va iniciar la rua pels carrers Mallola, Serrat, Fèlix Estrada, avinguda Pere Tarrés, Vinya, Torrent i Llevant per acabar, finalment, al Centre Recreatiu Municipal. Els membres del grup de percussió Els Tumtumpapes van ser els encarregats d’amenitzar la cercavila de disfresses amb el seu ampli repertori de ritmes. Un cop a la Sala Gran del Centre Recreatiu, va continuar la festa amb música i berenar per a tothom a base de coca i xocolata. Durant la festa, un jurat va valorar les millors disfresses dels assistents i es van entregar diversos premis, en diferents categories. Una

bona colla de persones van participar en aquesta celebració de carnestoltes, enguany organitzada per l’AMPA de l’escola l’Esqueix. La redacció

CAMINADA DEL 27 DE GENER

Diumenge 27 de gener a una hora força bona per sortir a caminar, les 9:30, varem realitzar la primera caminada mensual d'aquest any 2013.

Amb un total de 16 participants varem emprendre el camí de pujada cap a Sant Pere Màrtir pel GR 17, però sense arribar-hi, ja que primer varem anar fins a la Font de l'Abellà. Allà varem esmorzar i també varem poder beure de la font que en aquesta ocasió sí que hi rajava aigua.

5

Després de l'esmorzar varem continuar pel camí fins a trobar la pista que enllaça el Bosc amb Mussarra i la varem fer de retorn fins, aquest cop sí, Sant Pere Màrtir.

Allà varem agafar el corriol de la Serra del Gordi, que ens va deixar a la Llandriga i finalment pel camí que passa per sota les Fonts Calentes varem tornar al punt de partida.

8 km de caminada, que a part de la pujada inicial, va ser realment molt senzilla.

CAMINADA DEL 17 DE FEBRER

El diumenge 17 de febrer va ser l’escollir per realitzar la segona caminada d’enguany. Amb sortida un altre cop a les 9:30, sembla que és una bona hora per fer caminades de menys de 10 km, i amb un total de 14 participants inicials i 16 al finalitzar (vàrem tenir dues agradables incorporacions a la part final del recorregut).

La caminada aquest cop va ser direcció a la Sala de Sant Llogari, però una mica abans del trencant entre anar-hi per Vilanova o directament pel camí de la Sala, varem agafar un caminet de desembrossament que finalitza en un corriol utilitzat pel bestiar i que ens va deixar sobre el Coll de Sant Llogari. Allà vàrem fer la parada per esmorzar i un cop feta aquesta feina vam iniciar la tornada a Monistrol per la baga fins arribar al camí de la Clusella. Allà vàrem

tornar a fer els corriols de la Cursa del Sot fins arribar a Monistrol.

Associació Dit i Fet

A partir de març l’ajuntament obrirà dos tardes a la setmana per donar millor atenció al públic, el nou horari és el següent:

- Dimarts de 16:00 a 18.30 H.

- Dijous de 16:00 a 18.30 H.

Al llarg dels mesos de gener i febrer s’han produït diversos robatoris al poble de material municipal. L’ajuntament ja ha tramitat una denúncia i esperem que no es tornin a produir. Per altre banda ja estan instal·lats els nous containers per el reciclatge d’oli.

Iessua Catot

S’informaS’informa

Des de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

6

Durant els mesos de febrer i març el Grup de Teatre haurà fet quatre actuacions fora del municipi. Una amb Paraules Encadenades (Concurs d’Esparreguera) i tres amb Vostè serà meva! (Navàs, Concurs a Sant Feliu de Codines i Ullastrell). Durant el mes de gener es van iniciar els assajos de l’obra que es vol estrenar per la propera Festa Major, La Gàbia de les Boges. També es continuen els assajos amb els grups infantil i de joves. Tot i que encara no hi ha prevista la data de l’estrena de les obres a Monistrol, sí que ens hem inscrit a la Mostra de Teatre Infantil que enguany se celebra a Sant Feliu de Codines els dies 20 i 21 d’abril. De moment encara no sabem si actuarem dissabte a la tarda o diumenge. Passades les festes de Nadal es va dur a terme l’arranjament del terra de l’escenari del centre, tal i com s’havia acordat a la darrera assemblea de socis. Es va posar aglomerat nou i parquet. També s’ha substituït l’escala d’accés a l’escenari per una de nova. Durant aquests darrers dies s’ha pintat el fons de l’escenari de blanc i els laterals de negre. Ara quan entres al Centre sembla que et trobis en un altre local. El diumenge dia 10 de març a les 11 del matí es farà al local del Centre Parroquial l’assemblea anual de socis. Es farà al Centre Parroquial per així poder veure la remodelació de l’escenari. En aquesta ocasió, a part de comentar l’estat de comptes de l’any anterior i les activitats realitzades, s’ha de fer l’elecció de la junta. Tal i com ja es va informar en el número anterior ara fa quatre anys que es va constituir la junta actual i els estatuts preveuen que s’ha d’elegir junta nova. Esperem una bona colla d’assistents a l’assemblea i que surti una nova junta per tirar endavant l’entitat. Tal i com podeu veure a la pàgina 2 a partir d’aquest any 2013 es modifiquen els preus de la revista degut a les despeses existents i a la manca de subvenció per part de la Generalitat,

Alba Jornet/Jaume Musarra

Taller d’alimentació i cuina saludable Divendres 15 de febrer varem realitzar un taller d’Alimentació i cuina Saludable organitzat per la nostra Associació i impartit per una nutricionista d’Alternatura.

El taller, exclusiu per a sòcies i socis, va tenir molt bona acollida entre les nostres sòcies que van esgotar amb tant sols un dia les 14 places disponibles.

El taller es va iniciar a les set de la tarda, amb una introducció sobre els 4 plats diferents que varem haver de preparar les participants al taller.

Tot seguit ens varem posar mans a la feina i distribuïdes en grups, varem anar preparant cada un dels plats. Val a dir que tots ells es van fer amb productes de proximitat , tot i haver-hi receptes d’origen àrab o hindú, aquestes es fan amb productes molt relacionats amb la mediterrània i per tant molt nostres, però cuinats d’una manera diferent.

Un cop finalitzats els plats, ja només va quedar provar-los i comprovar el seu resultat.

Boníssims !!

Des del Grup de TeatreDes del Grup de Teatre

Des de l’Associació Dit i Fet Des de l’Associació Dit i Fet

7

Actes per a la celebració del Dia Internacional de la Dona

El proper cap de setmana del 9 i 10 de març, es duran a terme els actes per a commemorar el Dia Internacional de la Dona.

Aquesta és l’agenda per aquests 2 dies

Dissabte 9 de març • A les 17:00 hores, Cinema a l’escola l’Esqueix amb la projecció de la pel·lícula: “Lo imposible “ Oberta a tothom. • A les 21:30 hores, Sopar de la Dona al Restaurant Rubell. Preu del sopar: 20 €, obert a totes les dones de Monistrol Diumenge 10 de març • A les 18:00 Concert de Gospel a l’Església parroquial de Sant Feliu a càrrec de GOSPELMOGODA. Gratuït i obert a tothom.

Associació Dit i Fet

SORTIDA A L’AUDITORI DE SANT CUGAT

El dijous 24 de gener els alumnes de cicle inicial vam anar a l'auditori de Sant Cugat a veure Petruixka, un espectacle de dansa creat a partir de la música de Stravinsky.

Explica la història del titella Petruixka (diminutiu de Pere en rus), un titella tradicional dels carrers i places de Rússia, a qui un dia un mag, ajudat per un cor i un mico, el converteixen en una persona de carn i ossos. Petruixka s’enamora d'una ballarina, la ballarina però està enamorada d'un altre personatge, el moro.

Ens va agradar molt!

Després ens ho vam passar molt bé jugant i corrent en un parc molt gran que hi havia a prop de l'auditori.

SORTIDA AL PALAU DE LA MÚSICA DE BARCELONA

El dimarts 29 de gener els nens i nenes de 3rt i 4rt de primària de Monistrol i de Calders vam anar al Palau de la Música a veure l’espectacle Cobla 2.0 a càrrec de la Cobla Sant Jordi.

Ens van tocar ¡moltes cançons i molt divertides. Cada músic anava vestit amb una samarreta d'un color diferent per diferenciar quin instrument tocava, i vam conèixer els diferents intruments que pertanyen a la cobla i els que hi eren com a convidats, com la bateria i el piano. Per tancar l'espectacle ens van tocar Bon dia dels Pets i ens van fer passar una bona estona.

També vam poder veure l`arquitectura del Palau, tant per dins com per fora, on hi ha moltes escultures i totes tenen un significat.

Després vam anar a dinar al parc de la Ciutadella i vam jugar i córrer una estona. Ens ho vam passar molt bé !!!

Des de l’escola L’EsqueixDes de l’escola L’Esqueix

8

SORTIDA DE CICLE SUPERIOR A NATURSOY I CASA MAS

El dimecres 6 de febrer de 2013 vam anar a visitar dues empreses agroalimentàries de la comarca: Natursoy i Casa Mas. Vam fer aquesta excursió perquè aquest any el tema de curs de la ZER és la gastronomia.

A Casa Mas, ens van donar uns vestits especials per posar-nos-els i no embrutar els aliments: una bata, un gorro, unes bosses pels peus... Després, ens van fer posar les mans a una màquina que llençava alcohol per a desinfectar-les. Quan vam estar a punt, vam anar a visitar la màquinaria i instal·lacions.

Ens van ensenyar com preparaven el menjar (lassanya, ensaladilles, pasta...), l'envasaven (el posaven en capses de plàstic, els etiquetaven...) i els

emmagatzemaven per a repartir-los.

Quan vam acabar la visita, ens van deixar tastar unes croquetes. Eren mooolt bones! A Natursoy ens vam dividir en grups i vam anar visitant diferents aspectes de l'empresa. Una noia ens va explicar que és millor menjar productes ecològics, ja que són saludables, han passat controls i no contenen colorants ni conservants químics. Vam estar comparant els aliments ecològics i els normals i vam veure que els ecològics tenien ingredients normals, mentre que els altres tenien molt colorants i conservants. A més, ens van ensenyar a distingir un producte ecològic: cal buscar un adhesiu d'una fulla amb unes estrelles.

També vam entrar a veure les màquines i el procés de fabricació. Per fer-ho, també ens vam haver de vestir adequadament. Al final, vam anar al magatzem on ens van ensenyar com empaquetaven els productes per enviar-los.

Més tard, ens van explicar com s'ho fan per reutilitzar i gestionar els residus. Al final de la visita ens van donar unes croquetes de mill amb formatge i unes hamburgueses de tofu que cadascú es va menjar a casa.

DIJOUS LLARDER I CARNESTOLTES

Com altres anys, aquest dijous llarder vam anar a Rubió a celebrar-ho. Vam marxar al voltant de les dotze. De camí cap a Rubió, vam passar pel Molí d’en Sala i la Bassa freda.

Quan vam arribar vam anar a jugar a futbol, a fer cabanyes pels boscos.... Després vam anar a dinar a un lloc on no feia gaire vent. Gairebé tothom portava entrepans: de botifarra, salsitxa, frankfurt, truita... En acabar vam tornar a jugar una estona abans de tornar cap a l’escola, ja que feia molt vent. Un cop allà van sortir al pati i vam acabar de passar el dia.

Durant tota la setmana vam celebrar el carnestoltes complint les seves consignes que van fer-nos anar guarnits a l’escola, cada dia amb un complement diferent. El divendres tothom va anar disfressat a l’escola i a la tarda es va fer el judici del Carnestoltes i va ser condemnat a la foguera

9

VISITA AL RESTAURANT EL RUBELL

El dimarts 12 de febrer els nens i nenes d’Educació Infantil van fer una visita al Restaurant El Rubell. Asseguts al voltant de la llar de foc la M. Teresa ens va explicar la feina que fan al restaurant, com es para una taula... Després entre tots vam parar la taula, vam fer una amanida que ens vam menjar i per acabar l’àpat de postres vam tenir un gelat.

Ens va agradar molt!!

Escola L’Esqueix

La Quaresma ja ha arribat i ha començat el compte enrere per la XXIII edició de la caminada popular de Monistrol. I és que ja queden pocs dies per arribar al dia 1 d'abril, que és dilluns de Pasqua. Fa dies que al poble no es parla de cap altre cosa que no sigui del ditxós pont i de l'itinerari de la caminada d'enguany. En aquest número del Clot desvetllarem quin serà l'itinerari de la caminada per tranquil·litzar una mica la gent i així tenir menys preocupacions.

Les persones que s'inscriguin a la caminada podran descobrir corriols, senders, baumes, fonts i d'altres paratges fenomenals del termenal de Monistrol que limita amb Castellcir i Castellterçol. Sortirem de Monistrol cap al Gorg de Saladich i en direcció a Vall-llosera, i tornarem pel cantó del coll de Marfà, el Xei, la Bauma de la Coma i el roc de l'Estalviada, per tal que us en podeu fer una idea.

Mentres en Llúpol, la Rabassola, els geganters i els grallers hivernen, la colla de tambors dels TUMTUMPAPES no paren. Han animat amb els seus ritmes la Festa de Sant Antoni, fent un toc de matines i també la rua del Carnestoltes i han augmentat la colla amb 3 efectius més. El dia 10 de març, si teniu ganes d'acompanyar-los, els trobareu amb la comparsa dels Gegants

de L’Estany a Muntanyola.

Animem a tothom a participar de la caminada per descobrir llocs inhòspits de Monistrol i a perseguir la colla dels TUMTUMPAPES arreu.

Aneu entrenant.

Teixit d’Inquietuds

ALIMENTACIÓ ESPECIALITZADA MAGATZEM D’EMBOTITS,

BELLESA

Avg. Pere Tarrés, 6 Tel. 93 839 92 59

MONISTROL DE CALDERS

Des del Teixit d’InquietudsDes del Teixit d’Inquietuds

10

TXELL BOSCH 15 ANYS, CADET DE LA MONISTROLENCA

“El Camp del Met és molt curiós però ja toca canvia r-lo”

EsportsEsports

La Txell Bosch i Ponsa complirà els 16 anys d’aquí pocs dies i aquesta és la tercera i última temporada que podrà jugar amb l’equip cadet-infantil de la Monistrolenca.

Vestint la samarreta verd-i-blanca en la presentació 2011-2012

La Txell , abans de començar a jugar amb la Monistrolenca als 13 anys, feia natació al Nat’s des dels 3 anys i jugava a tenis al CT Moià.

Com és que et vas decidir per jugar a futbol?

A l’hora del pati sempre jugava amb els nens a futbol i totes les nenes ens vàrem animar i ens apuntàrem.

T’esperaves que fos així la competició?

No m’ho esperava pas. És molt més difícil del que em pensava però m’agrada molt i m’ho passo molt bé.

En què has millorat des del inici com a futbolista, ara fa tres anys?

Ara em sento més segura al camp i vaig més a per la pilota. També m’entenc millor amb les companyes.

I com et defineixes com a jugadora?

Jo em penso que tot ho faig malament però m’ho prenc molt en serio i ara hi vaig amb més intensitat. Soc més passadora que golejadora.

Tot i ser més passadora també marques...

El primer any no vaig fer cap gol, el segon en vaig fer dos i aquesta temporada, de moment, ja en porto sis.

Quins recordes especialment?

El gol contra l’Avinyó al Camp del Met perquè teníem moltes ganes de guanyar a les companyes del institut i el hat-trick contra el Corcó al seu camp.

Com són els entrenaments?

Fem molta possessió de pilota i també practiquem jugades d’estratègia com els fora de banda.

I dels entrenadors que has tingut, què ens destaques?

Cada entrenador ho ha fet diferent però m’han agradat tots.

Quin número portes a la samarreta? És el que volies?

El meu preferit, el 19, no hi era. Els tres anys he portat el número 5. M’agraden els senars i, a més a més, el porta el Puyol.

Amb quines jugadores et compenetres més?

Amb les que juguen a les bandes perquè les tinc més a prop. A més a més, la Lorena, des de la banqueta, em guia molt perquè ella també havia estat davantera.

I el fet de jugar amb la teva germana Èrica ho portes bé?

Em porto molt bé amb ella, a més a més, sempre hem fet les extraescolars juntes. No me la puc treure de sobre (riu)

Camp de sorra o de gespa...

Prefereixo jugar sobre herba. El Camp del Met és molt curiós però ja toca canviar-lo.

L’any que ve hauràs de plegar...

Seré juvenil i no podré jugar amb la Monistrolenca. També començo batxillerat i serà molt més dur i vull tornar a fer natació.

Pots compaginar els entrenaments i els deures de classe?

Sí, entrenem dimarts i dijous de les 19:30 a les 21 hores però com que no tenim classes a les tardes puc fer els deures abans d’anar al camp.

11

Sé que ets molt bona estudiant.

Normalment trec notables i algun excel·lent. Les mates em van pitjor però també aprovo.

Què t’agradaria estudiar quan acabis el batxillerat?

Encara no ho tinc clar. Vull ser mestre o periodista per dedicar-me al món de la televisió.

I també tens molta activitat extraescolar...

Vaig a fer anglès a Artés i també faig teatre al Centre Parroquial. He fet d’Àngel als Pastorets i ara de Mirrina. Recomano que vingueu tots a veure l’obra.

Segueixes al Barça?

Soc molt aficionada. M’agrada l’Alves i el Xavi.

La temporada passada a Sant Miquel de Balenyà

I al primer equip de la Monistrolenca?

Sempre que puc vaig al camp a veure’ls. Ens posem a xerrar amb les amigues i mirem les tauletes dels jugadors.

I aquí s’acaba aquesta xerrada-entrevista amb la Txell feta a la perruqueria familiar amb la companyia de les altres dues dones de la casa. És una noia molt riallera i xerraire que sempre està amb el somriure preparat. Només falten les preguntes-respostes curtes.

Una frase del món del futbol:

L’error és de tot l’equip. Som un equip pel bo i pel dolent.

L’últim llibre que has llegit?

Cor de roure d’Emili Teixidor.

I que no sigui del cole?

Carolina s’enamora de Federico Moccia

Les noies d’avui en dia sou...:

Capritxoses i compradores compulsives.

Què t’agrada fer amb les amigues a part de jugar a futbol?

Xerrar de tafaneries.

Pro evolution o Fifa?

No soc de maquinetes. M’agrada més anar a la Maquinista.

I de música...:

Bon Jovi. El rock em motiva per estudiar mates.

Partit a la Ciutat Esportiva Dani Jarque del passat febrer.

12

MONISTROLENCA FEMENÍ Una vegada disputada la divuitena jornada de lliga al grup 2 del cadet - infantil femení i a l’espera de la disputa del partit suspès contra el Santa Perpètua, la Monistrolenca es troba situada a la dotzena posició amb 14 punts després d’aconseguir 4 victòries, 2 empats i 9 derrotes. En aquestes 16 jornades ha marcat 38 gols i n’ha encaixat 74. El primer classificat del grup és l’Espanyol amb 45 punts empatat amb el Manlleu . Al final de la taula classificatòria es troba situat el Finsobe amb només 3 punts. Les màximes golejadores de l’equip verd-i-blanc en aquestes divuit jornades disputades fins ara són: • Xènia Catot 8 gols • Aina Baiges 7 gols • Txell Bosch 6 gols • Abril Jo 5 gols • Mercè Cardona 3 gols

AE MONISTROLENCA

Una vegada disputada la divuitena jornada de lliga al grup 1 de quarta catalana, la Monistrolenca es troba situada a la novena posició amb 22 punts després d’aconseguir 7 victòries, 1 empat i 10 derrotes. En aquestes 18 jornades ha marcat 40 gols i n’ha encaixat 49. El primer classificat del grup és el Castellnou amb 47 punts seguit del Navàs amb 42 i un partit menys. Al final de la taula classificatòria es troben situats el Montmajor i el Sant Llorenç de Morunys amb només 8 punts. Els màxims golejadors de l’equip verd-i-blanc en aquestes divuit jornades disputades fins ara són: • Joel Alhama 18 gols • Germà Cabrera 4 gols • Xavi Moya 4 gols • Manel Díaz 3 gols • Dídac Argelaguer 2 gols • Moha Ousghir 2 gols

Markin’s @markins02

I les jugadores amb més minuts disputats són: • Tati Porras 1010 minuts • Abril Jo 997 minuts • Xènia Catot 943 minuts • Clàudia Solé 911 minuts • Aina Baiges 732 minuts

I els jugadors amb més minuts disputats són: : • Óscar Martínez 1534 minuts • Maikel Navarro 1530 minuts • Joel Alhama 1441 minuts • Gabi Argelaguer 1311 minuts • Xavi Moya 1261 minuts • Arnau Carbonés 1116 minuts

Carrer de la Vinya, 6

Tel. 93 839 90 03 – 93 839 90 86 – 93 839 90 54

08275 MONISTROL DE CALDERS

FARMÀCIA

LLDA. - C. FERRÓN VILCHES

C/ Molí, 4 - Tel. 93 839 91 37

MONISTROL DE CALDERS

TALLER METAL.LÚRGIC ÀNGEL SOLÀ SANTACREU

Construcció de portes metàl.liques,

Reixes,baranes,tancaments de parcel.les…

C/ Monges, 5 Tel. 93 830 92 26

CALDERS

13

Aconseguirà la Marina Gatell que li acceptin el rodatge de la pel·lícula a Monistrol després de la gravació del curtmetratge ?

Com afectarà als municipis petits com el de Monistrol la nova llei municipal que vol aprovar el govern central?

Podrà El Clot sobreviure a les retallades?

No s'havia d'informar passades les festes de Nadal de l'estat de les obres del pont ?

14

En aquest número de la revista El Clot ens ha semblat oportú parlar amb uns dels col·laboradors habituals de la nostra revista des dels seus inicis, però no per tal que ens expliqui res de la revista sinó perquè ens faci cinc cèntims d’un projecte que ha iniciat. Tots sabem, pels escrits que veiem a El Clot, que el Josep M. Torné (i també la seva dona Nati Jobal) és un apassionat de Cuba. Tant és l’interès que té per aquest país que ha decidit posar fil a l’agulla al projecte d’escriure’n un llibre. Esperem que amb aquestes ratlles ens expliqui coses de tot plegat.

- Com va sorgir el projecte del llibre?

- Com moltes situacions de la vida, per una casualitat o per una sèrie de

casualitats. Cal manifestar en primer lloc que sóc llicenciat en Història Contemporània, carrera que vaig cursar ja fa molts anys purament per hobby. Dintre dels diferents episodis de la nostra història, contemporània sempre m’havia sentit encuriosit pel tema dels emigrants catalans a Cuba. El 1999 em vaig comprar un llibre: 7 passejades per L’Havana de l’escriptora Isabel Segura Soriano, que tracta de la petjada deixada pels catalans en aquella ciutat, el qual em va orientar sobre aquesta qüestió, i després de llegir-lo el vaig endreçar en un racó de la meva biblioteca. El novembre de 2010 la meva dona, la Nati, i jo estàvem mirant de fer un creuer però no en vam trobar cap que ens fes el pes. El que sí que vam trobar però, va ser una bona oferta per viatjar a L’Havana i ens hi vam apuntar. En aquell moment vaig recordar el llibre que tenia guardat, me’l vaig endur, vam seguir els itineraris que descrivia i la veritat és que vam fruir molt d’allò que vàrem veure, però al mateix temps ens adonàrem que hi havia molt més tema que el que descrivia el llibre i, en tornar del viatge, vaig començar a investigar i vaig comprovar que hi havia prou matèria per fer un llibre molt més ampli. A més, com que s’esqueia que m’havien prejubilat de l’empresa on havia treballat els darrers 25 anys, resulta que disposava de molt de temps lliure i com que es tractava d’un tema que m’apassionava, em vaig decidir a posar fil a l’agulla.

- Quines passes vas seguir per començar l’estudi?

- En primer lloc em vaig documentar amb l’ajut dels llibres publicats que són molts. Alguns els he comprat en llibreries normals o de velles i altres els he consultat visitant biblioteques municipals o universitàries de tot Catalunya. He llegit i buidat uns 250 llibres i articles de revistes dedicats a aquest tema. Seguidament, amb l’ajuda de la Nati, hem visitat també un munt d’arxius històrics de tot Catalunya per consultar testaments, cartes i documents antics varis. També hem entrevistat personalment gent d’edat avançada que havien viscut a L’Havana o familiars descendents directes d’aquestes persones. Apart, hem establert contacte amb professors universitaris i estudiosos del tema residents a Catalunya, amb historiadors de L’Havana i amb exiliats catalano-cubans de Miami que ens han ajudat en alguns aspectes de la recerca. Tota la informació recollida l’he ordenada a través d’uns fulls excel de considerables dimensions que em permeten identificar les fonts on cal anar a cercar la informació de qualsevol persona o entitat determinada.

Amb tot això he aconseguit recollir informació d’unes 600 persones o entitats catalanes a L’Havana des del 1800 fins al 1950, a més d’identificar i localitzar en el mapa uns 550 edificis, indrets, monuments o carrers relacionats amb els emigrants catalans en el període d’aquest segle i mig. Cal tenir en compte que això ha significat moltes hores de treball, atès que la numeració dels carrers de L’Havana ha canviat tres vegades des del 1800 ençà, cosa que vol dir que ha calgut traduir la numeració de cada adreça a l’actual, depenent de la data de l’adreça original. Per fer això m’he servit de mapes antics de la ciutat que he aconseguit en llocs tan diferents com el Archivo General de Indias de Sevilla, el Servicio Geográfico del Ejército de Madrid o l’Institut Cartogràfic de Catalunya de Barcelona, a més de llistats d’equivalències de numeració facilitats per la Oficina del Historiador de La Habana. Contràriament, els noms dels carrers han canviat relativament poc. Si hom agafa un mapa de L’Havana de meitats del segle XIX i un d’actual, podrà

Parlem amb...Parlem amb...

15

comprovar que els noms dels carrers són bàsicament els mateixos, tot i que el país ha passat per diversos règims polítics extremadament contrastats: fins al 1898 Cuba fou una colònia espanyola, de 1898 al 1902 una mena de protectorat nord-americà, del 1902 al 1959 una república on es van succeir tant períodes de democràcia com de dictadura, i a partir d’aquesta data fins a l’actualitat la coneguda autocràcia comunista dels germans Castro Ruz.

- Què aneu a fer a L’Havana ara?

- A L’Havana pensem estar-nos-hi un mes i fonamentalment anem a fer-hi fotos en alta resolució dels edificis, indre ts , monuments o car rers relacionats amb l’emigració catalana. Compto que hauré de fer unes 1000 a 1500 fotos que permetran deixar constància gràfica per a la posteritat d’aquest capítol apassionant de la nostra història. Part d’aquestes fotos estaran destinades a formar part del llibre que haig d’escriure. A més d’això anem a completar i a ratificar in situ les informacions que hem recollit i a visitar les persones que coneixem d’allà. Quan tornem del viatge començaré a escriure el llibre que m’agradaria que es publiqués l’any 2015, coincidint amb el 175è aniversari de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya que és el casal català a l’estranger més antic del món i que encara subsisteix a L’Havana. Aquesta societat fou fundada el 1840 per tres prohoms de Vilanova i la Geltrú i, no se sap ben bé com, encara que tractaré d’esbrinar-ho, ha estat capaç de mantenir-se com a societat privada dintre d’un règim polític que ho ha nacionalitzat pràcticament tot. La societat posseeix un estatge social ben digne en un lloc cèntric de la capital que acull una esplèndida biblioteca i arxiu amb documents dels darrers 175 anys, a més de la Penya Barcelonista de L’Havana. També és propietària de l’Ermita de Montserrat situada prop de l’Aeroport José Martí i d’un magnífic panteó social dins de l’emblemàtic cementiri de Colón.

- Explica alguna de les curiositats que hagis desco bert

- Bé, n’hi ha per donar i per vendre. Els lectors del Clot ja en tenen unes quantes pinzellades amb els meus escrits “Molta Terra a L’Havana” que surten bimestralment. Per afegir-hi alguna cosa destacaria en general l’esforç colossal que van haver de portar a cap i la iniciativa empresarial que van demostrar els nostres emigrants en unes circumstàncies moltes vegades ben difícils. La gran majoria van començar partint del no res i molts van aconseguir consolidar des de modestes fins a ben considerables fortunes, amb part de les quals van afavorir els seus pobles o ciutats d’origen que mai havien oblidat. Tanmateix, també és veritat que d’altres van tornar amb una mà al davant i l’altra al darrera, bo i afirmant que “havien perdut la maleta a l’estret” o que “tenien molta terra a L’Havana”.

- Com t’ho faràs per finançar el llibre?

- Aquesta és la part més complicada de la història. En l’actualitat és molt difícil publicar un llibre i més si és d’aquestes característiques. Si no trobem cap editorial que ens el vulgui publicar, tractarem de fer-ho nosaltres mateixos, tot i que això requeriria una forta inversió de diners que caldria sumar a la despesa que suposa el propi treball de recerca. Si cap d’aquestes dues solucions fossin viables, la darrera opció seria publicar-ho tot en una plana web a internet perquè estigués lliurement a disposició de les persones interessades en el tema.

Desitgem que el Josep Maria pugui veure fet realitat aquest projecte que l’apassiona tant i que els lectors de El Clot puguem gaudir d’aquest important treball de recerca.

Alba Jornet/Jaume Musarra

16

• El passat divendres dia 11 de gener

a l’Espai Terra de TV3 es va donar resposta a la pregunta que es va formular uns dies abans a aquest programa. La pregunta era: - En quin equip català de fora de Barcelona va jugar Kubala? I la resposta, encertada per tots els monistrolencs, va ser: - AE Monistrolenca . Les càmeres de TV3 van visitar el Restaurant Rubell i la Pilar Catot va explicar que el plat preferit del Kubala eren les costelletes de xai a la brasa. També va aparèixer el camp del Met on el Josep Sallas explicà que el Kubala li va prometre que el portaria a jugar al futbol base del Barça. I per acabar el reportatge les càmeres de TV3 van visitar l’estàtua que el jugador hongarès té al Serrat. Un bon reportatge d’uns deu minuts per mostrar la cara més bonica de Monistrol a tot Catalunya (foto: web TV3)

• Seguim amb el Kubala. El Jaume Ponsa , gran aficionat a les filmacions de vídeo, ha penjat al youtube la gravació que va fer de l’últim partit que va disputar el Kubala a Monistrol. Era el dia 1 d’agost de 1991 i enfrontà als veterans de la Monistrolenca contra els veterans del Barça amb reforços monistrolencs. La sacada d’honor la va fer el mític Ramallets i un dels altres protagonistes blaugranes del partit va ser el Segarra. Per part de l’equip verd-i-blanc van participar veterans com el Toni Barral, el Pere Ponsa, el Jordi Baró, el Ramon Estrada o l’Arcadi

Ponsa per destacar-ne només alguns. En la gravació s’ha pogut comprovar que el camp del Met presentava un magnífic aspecte ja que ningú volia perdre’s un esdeveniment com aquest. Una gran feina feta pel Jaume per recordar aquest gran partit de fa quasi 22 anys.

• I encara un tercer vídeo ha

aparegut al youtube penjat també pel Jaume Ponsa. Sota el títol de Monistrol de Calders i el dret de decidir , TV3 i TV1 van fer un reportatge sobre la consulta que es va fer per decidir si la gent volia canviar el nom del poble (Monistrol, Sant Feliu de Monistrol, Monistrol de Bages, etc) i si es volia tallar el cedre que ocasionava tantes molèsties a l’església. Partidaris i detractors, gent del poble i autoritats com l’alcalde Feliu Catot i el mossèn Pere Fradera, donaven la seva opinió davant les càmeres. El final el sabeu tothom: Monistrol de Calders es segueix dient igual i el Llúpol porta una destral a la mà.

SafareigSafareig

17

• El partit Barça - Getafe es jugà el diumenge 10 de febrer al Camp Nou en un horari propici (les dotze del migdia) perquè les famílies amb canalla poguessin assistir-hi. Hi van anar nou monistrolencs que van gaudir d’allò més amb la golejada del seu equip i entre ells el Gerard, el Marc, la Laia i el Biel, que van poder veure els seus ídols blaugranes de prop i fins tot el Víctor Patsi els hi va fer unes quantes preguntes pel hat trick Barça (foto: web TV3)

• A l’actualitat les noves tecnologies tenen

un paper molt important en la vida quotidiana de la gent. Qui més qui menys fa servir Facebook, twitter o d’altres plataformes similars. Aquestes eines socials són molt útils per accelerar les informacions i fer-les servir tal i com cada usuari ho cregui convenient. Ara, en el Facebook, hi ha una pàgina que ha portat molta polèmica. Es diu “informer” i tothom que hi estigui adherit pot posar el que vulgui sense saber qui ha estat la persona que ho ha publicat. Només el seu creador pot censurar algun comentari que cregui que no es pot publicar. Possiblement pot ser una eina força interessant però sovint darrera d’aquestes pàgines s’hi amaga gent que no dona la cara i escriu comentaris que no s’atreveix a fer sota el seu nom. Al nostre poble s’ha creat l’Informer Monistrol de Calders però no té gaire moviment i encara no són gaires les persones que hi escriuen. Pot ser una eina molt bona, però fem-la servir de forma correcta, sumant comentaris i fent que sigui positiva.

• I seguim amb la secció del Safareig 2.0 donant a conèixer les piulades que els monistrolencs i

les monistrolenques ofereixen al twitter. N’hi ha de moltes i molt variades.

Marc Vall @kitus1985 (4 de gener)

Ordenant una mica la vida. Serà bon any per fer-ho? Segur que sí.

---

Roger Comas @Kanyet23 (17 de gener)

Des de sempre molt fan de Valdés però des de que ha dit que vol marxar, s’ha de vendre. El Barça està

per sobre de qualsevol. Adéu i gràcies per tot!

---

Pere Daví @Pere_davi (19 de gener)

Després d’un mes i mig lesionat, amb ganes de futbol. Llorençà vs la Planada! Si la pluja ho permet.

---

Cesc Comas @Ceskom (9 de febrer)

M’han posat dany lleu a la ITV de Sant Fruitós per portar “adornos”, el CAT a la matrícula. No m’havia

passat mai.

---

Nandu Jubany @NanduJubany (11 de febrer)

Poder cuinar al Palau de la Música és de somni. Gràcies als amics del Palau per contar amb nosaltres!

---

Ramon Vancells @ramonvancells (14 de febrer)

Als consells comarcals hi ha més merda que al pal d’un galliner.

---

Germà Cabrera @8Germà (24 de febrer)

Campions de copa. Jordi Torras, el capità del Barça, sembla el Manel Fuentes.

---

Albert Ventura @albertventura84 (26 de febrer)

No reconec aquest Barça. Els partits no només es guanyen per la qualitat, es necessita alguna cosa més

que aquest equip ha perdut.

18

• Després del descans en el darrer Clot, torna la secció del Safareig viatger . La Zaida Anaya va néixer a Palma i ha viscut a Macerata (Itàlia), Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, Monistrol (on té la residència estable), Solna (al nord d’Estocolm, Suècia) i a Ljubljana (capital d’Eslovènia). Properament anirà a viure a Novo Mesto (també a aquest país de l’Europa Central). Ja ens va explicar les seves experiències a Solna i ara ho farà de Ljubljana.

Germà i Òscar

He estat intentant escriure qualque cosa decent durant tot aquest temps, des que el Marquina em va demanar que escrivís, però sincerament no sé perquè no me surt res mitjanament bo sobre el dia a dia per explicar, a part que només començar l’escrit me n’he adonat que he començat a escriure’l en anglès fins que hi he pensat i he hagut de tornar a començar, cagum dena!

Aquí, a Ljubljana – aquest nom impronunciable- he tengut moltíssimes menys dificultats en adaptar-me al lloc que a Estocolm, potser pensau que la resposta és que estic més acostumada, que ja ho tenc tot més paït...vos equivocau, la resposta és sens dubte una altra i té nom i llinatges Fanny Michell, hahaha... Aquesta dona és la reina de la burocràcia – potser és per això de ser francesa, ja sabeu bureaucratie, fucking bureaucracy! És la meva frase – i és capaç de tenir controlats els meus papers i els seus, fantàstic, eh! Fóra bromes he après bastant sobre organització. Primer de tot, m’he acostumat a mirar els horaris dels autobusos, he deixat de sortir quan em dóna la gana a esperar que passi el següent bus i he descobert que és d’allò més pràctic! Una altra cosa que he après és a mirar els horaris de les oficines que fan paperassa per Internet ja que la meva tècnica em feia menys eficient. Anava fins la porta a l’altra punta de la ciutat i en la majoria de casos em trobava l’oficina tancada, llevonses mirava els horaris cosa que no em servia de res perquè als cinc-cents metres ja no me’n recordava de quin horari havia llegit, en fi, que tenint a la francesa de torn torrant-me l’orella cada dia he aconseguit adquirir aquests petits hàbits que em fan la vida més fàcil!

Deixant la cultura francesa a banda, que estic a Ljubljana no a Paris, he de reconèixer que he conegut gent d’allò més vario pinta, des dels meus companys de facultat, fins el propietari de la casa que hem llogat, passant pels professors... Però vull destacar els meus tres descobriments durant el meu treball antropològic a les nits. Tres coses que no em puc treure del cap d’aquest país; la música que escolta el jovent, que és una mescla que travessa els ritmes balcànics i house – faré un esforç i em guardaré la meva opinió –, els xupitos de boronica que no pots refusar de cap manera perquè les seves cares es transmuten en segons i et miren raro com si fossis extraterrestre, però alerta, perquè si dius sí hauràs de veure’n déu o jo que sé quants i allò acabarà tot a terra al costat del llit juntament amb el sopar i la teva companya de pis recollint el merder – que consti que a jo no m’ha passat mai això, eh! La tercera cosa que he descobert és que els homes ballen, sí, sí, increïble però cert. Això sí que és un descobriment antropològic, però ballen i bé, eh! Amb moviment de cintura a lo Shakira inclòs! I si escolten “Gamla Style” es tornen locos i mouen el cap com bojos i salten fent el cavallet. Hi puc donar fe perquè un dia vaig pujar-me a una paret d’un pub a contemplar-ho, i sí senyor, allà estaven tots fent el cavallet com el coreà aquest! I jo que pensava que al cromosoma “Y” hi havia qualque cosa que els bloquejava de ballar però no, he vist que són capaços – ara hi ha qualcú que no tendrà mai més excusa per no ballar, ehem! Espectacular!

Coses més negatives que he pogut comprovar és que encara existeix molt de masclisme en aquesta societat, tant per part dels homes com de les dones a les quals moltes vegades els hi està bé, i amb això sí que me sent bastant incòmoda. Pens que els queda molt camí per recórrer en aquest aspecte...

Puc dir moltes coses d’aquest país, però ho resumiré dient que és meravellosament bonic i que recoman visitar-lo. Des de les seves muntanyes fins al mar, tot és particular també per la seva gent. Pots trobar les diferències que existeixen entre els eslovens de la frontera amb Itàlia, fins la frontera amb Àustria o amb Croàcia, tot diferències però ben unides pel sentiment nacionalista cap al seu país, perquè això ho tenen molt clar, ells i elles són eslovens/es!

Esper que vos hagi entretengut una estona amb les meves historietes. Si voleu alguna cosa més seriosa – política, història, art o ... antropologia - demanau-ho, estaré contenta d’haver despertat la curiositat sobre aquest país tan proper i a la vegada tan llunyà i desconegut que aspira a convertir-se en una destinació turística per a la resta d’Europa – no saben el que fan.

Hvale lepa per sa vostra atenció!

19

NOTÍCIES DE MANRESA

• Manresa va celebrar la seva fira medieval de l’Aixada el darrer cap de setmana de febrer. Els

carrers es van omplir de parades i actuacions en diferents escenaris. En total, 1.400 metres quadrats d’escenaris, 120 tones de sorra i 500 metres de tela per poder aplegar una gran quantitat de persones en les diferents actuacions.

• Ampans va atendre l’any 2012 més de mil discapacitats, xifra que representa un augment de 200 persones més respecte l’any anterior. L’entitat té un servei d’inserció laboral dedicada a donar servei a discapacitats intel·lectual si que l’any passat va atendre el 50% més de persones que van perdre la feina.

• L’Ajuntament de Manresa impulsarà bonificacions en els lloguers dels locals del barri antic per tal de revitalitzar-lo. La mesura arriba després que els comerciants s’hagin queixat de la poca implicació per part de l’Ajuntament per poder mantenir l’ambient comercial en el casc antic, en què moltes botigues han hagut de tancar per la crisi.

NOTÍCIES DE DIFERENTS POBLES DE LA COMARCA Treballadors de Power Controls tallen la C-55

• Els treballadors de GE Power Controls, filial de General Electric, van tallar el primer divendres de març la carretera C-55, a l'alçada de Sant Vicenç de Castellet, per protestar contra el tancament de la planta del Bages. Unes 200 persones, entre treballadors de GE Power Controls, veïns i sindicalistes, es van concentrar contra el tancament de la planta que l'empresa té a Sant Vicenç de Castellet.

Augment de visites al Museu de Montserrat

• Un total de 157.415 persones van visitar l’any passat el Museu de Montserrat, més d’un 10% més que l’any anterior. Aquest augment és sobretot degut als turistes russos. Els més de 157.000 visitants que va rebre el museu representen el 7’1% de visitants del santuari.

Les botigues de Navàs treuen les gangues al Passei g

• L'UBIS de Navàs celebrà el primer diumenge de març una nova edició de l'espai outlet i promoció, on les botigues de la població van treure les seves millors ofertes i promocions al carrer per posar punt i final la temporada d'hivern. Enguany es va traslladar al Passeig amb la finalitat de reforçar la seva part més lúdica i comercial i així incrementar el nombre de visitants.

Teresa Puig

La comarcaLa comarca

C/ Sant Llogari, 45 Tel. 669 52 54 50 / 93 866 61 32

Fax 93 839 91 68

08275 MONISTROL DE CALDERS www.paviplanas.com

paviplanas@paviplanas.com

20

GENER: Sol: 20 dies FEBRER: Sol: 17 dies Núvol: 7 dies Núvol: 9 dies

Pluja: 4 dia Variable: 1 dia Pluja: 1 dia

Precipitacions: 32 l/m 2 4 l/m 2 Comentari : Aquest hivern ha plogut poc i realment pocs anys ha plogut tan poc com aquest. Les temperatures tampoc no han estat gaire baixes i de vegades és bo que faci fred. Però hi ha molta gent que pensa que si no fa fred no estan satisfets. Un altre factor important és la falta d’aigua a les fonts, cosa que també feia anys que no es veia. I encara no es veuen esperances de pluja, tot i els núvols que s’han vist.

Eduard Comasòlivas

El tempsEl temps

La cuinaLa cuina

BOTIFARRA ROSTIDA AMB BOLETS Aquesta és una recepta per cuinar la botifarra d’una manera ben diferent

Ingredients : Botifarra amb pebre. (Tallada a trossos més o menys de la llargada d’un cigarret i la quantitat al gust, 4 talls per cap segons la gana de cadascú). Bolets variats o rovellons, etc. al gust. Tomàquet. Ceba. Picada. Fulla de llorer. Vi ranci o bé vi blanc. Brou o aigua. Sal i, evidentment, oli d’oliva verge.

Elaboració:

En una cassola de terrissa hi posem l’oli i hi fregim el bolets (un cop esbandits) una mica, els traiem i els reservem. Després hi tirem els trossos de botifarra i la rostim perquè ens agafi color, aquí podem posar-hi la fulla de llorer que després retirarem. Trobarem que la botifarra s’esmicola una mica, però no passa res. La traiem i reservem. Si veiem que ens falta oli n’hi afegim una mica més i ara hi ratllem ceba al gust i la fem sofregir a foc lent perquè no es cremi. Quan la tindrem toveta hi afegirem el tomàquet també al gust i anirem sofregint sempre a foc lent. Quan estigui bastant sofregit hi afegirem el vi ranci o blanc, el que tinguem a mà, i una mica de sal, taparem la cassola i ho deixarem reduir.

Llavors traurem el sofregit de la cassola i triturem amb el minipimer, i si es vol es pot passar pel colador xinès. Tampoc és necessari triturar-ho, es pot deixar tal qual.

Tornem el sofregit a la cassola i hi afegim la botifarra i els bolets, remenem i afegim la picada junt amb el brou o l’aigua. Deixem que faci xup-xup i anem provant el suc per si faltés rectificar de sal, també si fos necessari s’hi tira mes brou o aigua.

Si en sobra es pot congelar o guardar per a una altra menjada, això si, si queda sec caldria afegir-hi una mica de brou o d’aigua.

Bon profit!

Nati Jobal (Cal Jan)

21

El cellerEl celler

NOTÍCIES DE LA DO PLA DE BAGES

08/01/2013. Iberpotash presenta dimecres als mitjans de comunicació el vi KCENT, el vi commemoratiu del centenari del descobriment de la potassa, encarregat a Ampans, amb la presència del conseller delegat d'Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, el director d'Ampans, Toni Espinal i l'equip de dissenyadors i creadors de les etiquetes, tots ells persones ateses a Ampans. El KCENT ha estat repartit a tots els treballadors d'Iberpotash durant aquestes festes de Nadal. El vi KCENT és un merlot del 2010 amb segell DO Pla de Bages, produït a les vinyes d'Urpina d'Ampans, a Sant Salvador de Guardiola, que també acullen una de les llars de l'entitat. El seu caràcter és commemoratiu dels cent anys del descobriment de la potassa a Súria (1912 -2012) i al mateix temps és solidari, a banda de ser un vi sorgit de la terra del Bages. L'etiqueta del vi ha estat elaborada per a persones ateses a la Fundació Ampans (dedicada a l'atenció de persones amb discapacitat intel·lectual) per encàrrec d'Iberpotash. És el resultat d'un procés creatiu pel qual aquestes persones han conegut aquests darrers mesos el conreu de la vinya i el món de la potassa, experiències que han plasmat artísticament en les obres que conformen l'etiqueta. Els autors van visitar al llarg de l'any passat les vinyes de la Finca Urpina, les instal·lacions d'Abadal on s'ha elaborat el vi, i els exteriors de la mina de Cabanasses a Súria, on s'extreu la potassa (fertilitzant natural indispensable per a l'agricultura). Ampans ha editat un audiovisual on s'explica tot el procés de creació de les etiquetes del vi KCENT que es podrà visualitzar al web d'Ampans www.ampans.cat i al web d'Iberpotash www.iberpotash.es.

16/01/2013. El vi U 2010 d'Urpina que elabora la Fundació Ampans, amb segell DO Pla de Bages, ha estat guardonat amb una medalla Gran Or al certamen internacional de vins Catavinum World Wine & Spirits, amb seu a la capital del País Basc, Vitòria. L'U s'elabora al Celler El Molí de Collbaix, que també ha merescut un altre medalla Gran Or pel seu Singulars, i una medalla d'Or per la Llobeta, per la qual cosa, ara tres vins de la DO Pla de Bages gaudeixen de la distinció. Els resultats del tast de vins Catavinum World Wine 2012 es poden consultar a www.catavinum.net. Al certamen es van tastar més de 2.000 referències procedents de 29 països, principals productors de vins, com Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Estats Units, Argentina o Austràlia, entre d'altres. L'objectiu del certamen és informar consumidors i professionals de la qualitat dels vins premiats a nivell internacional, potenciar la producció i elaboració de vins de qualitat i contribuir a la difusió de la cultura del vi.

08/02/2013. Després de diferents jornades i de tastar 59 vins de la collita 2012, la DO Pla de Bages ha trobat que la majoria dels vins estan molt bé i alguns són d'alt nivell. En general els vins negres no són tànnics, els rosats mostren una fruita neta i clara, i els blancs marquen bé la varietat del raïm. Enguany, per primera vegada, s'han tastat com a monovarietals els vins produïts amb raïm autòctons com el picapoll negre, el mandó i el sumoll, que juntament amb el picapoll blanc i el macabeu, es pot dir que són de les Denominacions d'Origen que amb més varietats autòctones treballa. El comitè de tast del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla de Bages declara la collita 2012 de Molt Bona.

18/02/2013. El cap de setmana del 2 i 3 de març, set cellers de la DO Pla de Bages organitzen visites amb taller de poda de les vinyes, recorregut pel celler i tast dels vins que s'hi elaboren. Aquesta activitat permetrà conèixer els cellers i l’entorn paisatgístic que els envolta. L'activitat té un preu de 7 euros i cal fer reserva prèvia.

Els cellers que participen de l'activitat són: Bodega Abadal; Collbaix; Celler Cooperatiu d’Artés; Celler Fargas Fargas; Heretat Oller del Mas; Mas de Sant Iscle; Celler Solergibert.

Que tingueu bon celler !! Pedru / Jan

22

MOLTA TERRA A L’HAVANA XII

EMIGRANTS DEL BAGES (II). JAUME TORRENTS I SERRAMAL ERA

El subjecte del present article fou segurament el més ric de tots els indians bagencs. Nasqué a Moià l’any 1806, segon fill d’un modest mestre d’obres d’aquella vila. El seu pare l’envià a Barcelona el 1822 per estudiar lletres i comptabilitat i per aprendre l’ofici de fabricant de maletes, baguls i barreters. Com tants joves de la seva època, delerós d’ampliar horitzons i butxaca, el 1825 s’embarcà cap a L’Havana on establí al carrer de la Muralla un modest taller de fabricació d’articles del seu ofici, el qual, amb el seu esforç i amb la seva iniciativa empresarial va fer créixer fins al punt que va arribar a tenir 100 treballadors a les seves ordres, a molts dels quals va ensenyar personalment l’ofici. Militars, paisans, eclesiàstics i pagesos, tots feien cap a la botiga del “Señor Jaime” per proveir-se dels articles que fabricava.

Tanmateix, no es conformà amb la gestió del seu taller, sinó que ben aviat invertí el seu capital en altres iniciatives empresarials. A final de 1830, quan només tenia 24 anys, s’associà amb tres persones més per crear una companyia dedicada al proveïment de carn a L’Havana. Un dels socis d’aquesta companyia es dedicava al tràfic d’esclaus com a activitat paral·lela, però no s’ha arribat a esbrinar si Torrents hi va tenir interessos, cosa que no seria estranya, vist el fet que el 1841, poc després d’instal·lar-se a Catalunya, va signar un document impulsat per la Junta de Comerç de Barcelona en defensa de l’esclavatge a Cuba.

El que sí que sabem del cert és que es va dedicar plenament a l’activitat comercial. Partint de la compra d’un bergantí de segona mà, va anar augmentant la flota fins a sumar la quantitat de vuit velers, amb els quals exportava sucre, cafè i pells produïts a Cuba. Com que aquesta activitat arribà a ésser molt lucrativa, en un moment determinat va abandonar la fabricació d’articles relacionats amb el seu primer ofici.

Amb només 34 anys i amb una notable fortuna, tornà a Barcelona on traslladà la seva empresa de comerç marítim. Instal·là el seu despatx en el pis principal de l’edifici del carrer Canuda, 6, cantonada a la Rambla. Sovint pujava al terrat on, mitjançant un aparell allargavistes, guaitava l’entrada i sortida dels seus vaixells al port. A més, des de Barcelona estant, va comprar unes quantes cases a la capital cubana, les quals va destinar al lloguer. També adquirí una torre molt luxosa a Sarrià com a residència familiar amb la seva esposa Ramona Brescó i els seus tres fills menors d’edat.

De totes maneres no perdé mai els seus vincles ni la seva relació amb Cuba. El seus negocis a L’Havana eren gestionats per un apoderat de la seva confiança, el qual, a més, era el responsable de cobrar i trametre-li l’import dels lloguers de les seves finques a L’Havana. A Catalunya intervingué en importants

negocis diversificats en els rams de la indústria paperera, l’adoberia i els filats i teixits de cotó.

Com a bon indià, no oblidà mai ni la seva vila natal ni la caritat. Pagà de la seva butxaca la restauració del col·legi de l’Escola Pia de Moià, destruït en gran part el 1839 per l’atac dels carlins a les acaballes de la Guerra dels Set Anys i destinà una bona part de la seva immensa fortuna a les obres de beneficència.

D’acord amb el tarannà del que fou la seva vida, morí de forma prematura l’any 1854 als 48 anys d’edat.

Jan

CiènciesCiències

23

SENTÈNCIES LLATINES (XXI)

Piscis saepe minutos magnus comest. “Sovint el peix gran es menja els petits”. Dita que apareix en un fragment d’una sàtira menipea de Varró com a exemple del més poderós.

Plenus venter facile de ieiunis disputat. “Un ventre tip discuteix fàcilment sobre els dejunis”. Frase molt expressiva que empra Sant Jeroni en una de les seves Cartes, i que il·lustren la facilitat amb què sovint discutim i opinem de problemes que no ens comprometen.

Pluris est oculatus testis unus quam auriti decem. “Un sol testimoni visual val més que deu d’oida”. Plaute fa parlar Erastòfanes sobre la poca fiabilitat de tot allò que és transmès d’oïdes respecte a les campanyes militars. La major credibilitat del testimoni ocular sobre el d’oïda ha quedat també reflectida en el dret romà.

Possunt quia posse videntur. “Poden perquè creuen poder”. Virgili ho diu referint-se a Cloant, vencedor de la regata que es fa en els jocs fúnebres en honor d’Anquises, pare d’Eneas. Aquesta mateixa idea és expressada per la dita romàntica: Voler és poder.

Post hoc, ergo propter hoc. “Després d’això, doncs per això”. Forma d’expressar una deducció falsa, car una successió de circumstàncies és presentada com a relació de causa efecte.

Post nubila Phoebus. “Després dels núvols, el sol”, és a dir: “després de la tempesta ve la calma”. Aquesta expressió llatina, força divulgada, és una reducció d’un text llatí que el poeta medieval anglès William Langland inclou en el seu poema en llengua anglesa Piers the Plowman. Curiosament, el jugador del Chelsea Fernando Torres, porta tatuada aquesta frase en el seu braç.

Praeterita mutare non possumus. “No podem canviar el passat”. Ciceró apostrofa aquells que no han sabut preveure un error del qual cal assumir les conseqüències. Aquesta mateixa frase apareix sovint en la nostra parla quotidiana.

Primum vivere, deinde philosophari. “Primer viure, després filosofar”. Dita llatina molt popular que, malgrat haver estat atribuïda per algú a Hobbes, sembla molt més antiga. S’aplicava com a crítica d’aquells que passaven hores discutint temes abstractes, oblidant les necessitats quotidianes més urgents. Avui és emprada sovint reduïda a la seva primera part, quan es vol remarcar la importància de tenir coberts els aspectes més materials de la vida quotidiana.

Procellae quanto plus habent virium, tanto minus te mporis. “Les tempestes, com més força tenen, menys temps duren”. Frase de Sèneca corresponent a la meteorologia popular.

Pulchra mulier nuda erit, quam purpurata, pulchrior . “La dona bonica, sense adorns, serà més bonica que engalanada”.Plaute expressa així la superfluïtat dels ornaments externs amb els quals es guarneix sovint la dona.

Jan

Que diu que...Que diu que...

C O N S T R U C C I O N S

PONSA PUIG, S.L.

CIF B62133459

Carrer l’Om i la Roca, 1 Tel. 93 839 90 57 - 93 839 90 32 08275 MONISTROL DE CALDERS

24

JOAN SANTAMANS I BOSCH

Moltes gràcies a totes i tots per les mostres de condol i suport.

Les múltiples mostres que hem rebut de tota la gent, de Monistrol de Calders, de Malgrat de Mar, de la feina, veïns, amistats..., ens fan adonar que no som els únics a portar el dol d'aquesta pèrdua, sinó que sou moltes les persones que li teniu estima i el valoràveu per la seva manera de fer discreta, pel seu somriure sorneguer sota el nas, per les seves idees clares, per la seva passió per la feina ben feta, per tantes coses que aquests dies ens heu fet arribar i que ens han ajudat a saber que no estem sols.

Morir just uns dies després de la jubilació és sens dubte motiu de ràbia i incomprensió.., però sabem que el Joan era una persona feliç, que havia entès que les enveges i les rancúnies no ens porten enlloc i no cal perdre-hi temps, que assaboria amb el mateix gust un plat de patates xafades que un pernil pota negra, que se li negaven els ulls de manera inevitable quan alguna cosa l'emocionava ( i era sovint!), que redescobria amb cada caminada paratges nous, que no s'atrevia a agafar els seus néts en braços quan tenien mesos perquè li feia por fer-los mal però era capaç de posar-se al terra o ajupir-se per poder-los contemplar amb els ulls negats, que es deixava renyar quan la M Cinta li deia que no mengés tan embotit pel colesterol perquè sabia que tenia raó, que s'enfadava poc, però quan ho feia era per alguna cosa que bé s'ho valia..., i un munt de coses que podríem escriure entre tots, i que perduraran en el temps, i que estem segurs que ens ajudaran a entendre, que potser ara encara no, però més endavant; descobrirem paratges nous en una caminada, assaborirem un plat de patates xafades que ens semblarà un menjar de déus, i ens emocionarem mirant la Laura i en Biel jugant al jardí, i potser, malgrat tot, podrem dir que som feliços.

Gràcies a tots als que vàreu ser al seu costat mentre els nostres ulls humans el podien veure, ara ell és en cadascú de vosaltres i nosaltres i ens heu fet sentir la vostra mà i suport durant aquests moments difícils, ens heu donat molta força. Gràcies.

Família Santamans Jornet Febrer 2013

RECORDANT UN BON COL·LABORADOR

El passat 29 de gener una trista notícia colpia a molts monistrolencs. Ens vam assabentar de la pèrdua del nostre bon amic i col·laborador Joan Santamans. La seva sobtada mort ens va fer adonar de la feblesa de la vida. Tant el Joan com la seva família han estat col·laboradors del Centre Parroquial. Ell va formar de la junta del Centre una bona colla d’anys, participant en totes les activitats que s’organitzaven, i també va fer de tècnic d’il·luminació del grup de teatre durant molt de temps, i mai no tenia un no a l’hora de donar un cop de mà. Des de la Junta del Centre Parroquial li volem donar les gràcies allà on sigui i donar el nostre suport a la seva família. Joan, sempre et recordarem.

La Junta del Centre Parroquial

CartesCartes

25

MÉS ENLLÀ DE LES PARAULES

. Si en els homes no apareix el costat ridícul, és que no l’hem buscat bé. . La maternitat té un efecte humanitzador; tot es redueix al més essencial. . Has de tenir en compte que el gran amor i els grans assoliments requereixen grans riscos. . No hi ha res més lliure que la imaginació humana. . El futur d’un fill és sempre obra de la seva mare. . Qualsevol home que vulgui ser president està boig o té un ego enorme. . No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.

Calaix de sastreCalaix de sastre

EL MARINER

Mentre va mercadejant la nau pren vela. Mariner es posa a cantar cançons novelles; amb lo cant de mariner s’és adormideta.. Quan ella s’ha despertat ja no en veu terra. -Mariner, bon mariner, torneu-me en terra, que los aires de la mar me’n donen pena. -Això sí que no ho faré, que heu de ser meva; set anys ha que vaig pel mar per vós, donzella; cent llegües dins de la mar, lluny de la terra. -De tres germanes que som, sóc la més pobra; l’una porta vestit d’or, l’altra de seda, i jo, pobreta de mi, de sargil negra. L’una és casada amb un duc, l’altra és princesa, i jo, pobreta de mi, sóc marinera. -No sou marinera, no, que en sereu reina; que jo sóc el fill del rei de l’Anglaterra, de l’Anglaterra.

Eduard Comasòlivas

LA CALÀNDRIA No et recordes, amor meu, d’aquella matinada que ens estàvem conversant a la soca d’un arbre? A l’ombra d’un xiprer conversàvem del nostre bé, que de l’amor parlàvem. Ai, trist de mi!, jo en sóc la causa. De la lluna, la claror ta cara il·luminava. Mentre estàvem conversant va passar una calàndria. La calàndria va cantant i pertot va declarant que el dia arribava. Ai, dolç amor, quina enyorança! Ai, adéu, la dolça amor, que ara me n’haig d’anar! Ja ens tornarem a trobar una altra matinada. El traïdor de l’esparver Que tot això ho va saber Ho va dir a la mare. Ai, pobre amor, l’han castigada! La calàndria en veig venir i el meu cor s’entristia.

Recull Eduard Comasòlivas

26

FONT DE CA L'ESTIRAGUÈS Rodejada de muntanyes gairebé al fons de la vall, va brollant de les entranyes una font a poble avall. Aigua neta i cristal·lina transparent com un mirall, l'excés d'aigua matutina va formant un xaragall. Sempre hi corre una broixina és lloc plàcid i serè, quan el sol ja fa calina a l'estiu és un plaer. Quan el mil nou-cents noranta s'hi va fer el dipòsit nou, es revifa i s'ageganta el seu raig sempre que plou. El Llirac, picà la pedra, el Geroni, hi va ajudar, el Muñoz, va fer l'empedra que el Feliu va proposar. Respectem-la i gaudim-la quan hi anem a omplir l'envàs, estimem-la i conservem-la que l'aigua és un bé escàs. Rosa Rovira Sancho

CORREDURIA D’ASSEGURANCES

PUJOL

Angel Guimera, 56-58. bxos Tel. 93 877 20 64 Fax. 93 877 36 91

Pujol@assegurancespujol.com

Manresa

Gran, 62 Tel/fax. 93 833 20 64

Sant Vicenç de Castellet

RESTAURANT

Tel. 93 839 90 25 MONISTROL DE CALDERS

CANSALADERIA POLLERIA CARNISSERIA QUEVIURES

Especialitat en POLLASTRES A L’AST

Servei a domicili

La Vinya, 20 – Tel. 93 839 91 03 MONISTROL DE CALDERS

27

L’ESTIUEJANT MES ANTIC DEL POBLE M’he decidit a escriure aquest article perquè m’agradaria compartir amb vosaltres un pensament: crec que actualment el meu pare es la persona que fa mes anys que estiueja a Monistrol de Calders.

Ja fa un bon grapat d’anys que anava amb el meu pare caminant pels carrers de Monistrol i ens vam trobar en Feliu del Forn. Tots dos van estar recordant temps passats duran molta estona. Se’ls veia molt contents de les histories que havien viscut junts, i se’ls il·luminaven els ulls recordant temps passats. Temps de dificultats però també d’alegries compartides. Després de la xerrada, acomiadant-nos d’en Feliu, aquest em va dir: - Nena, el teu pare és l’estiuejant més antic del poble, no en tinguis cap dubte. Aquelles paraules se’m van quedar gravades a la memòria.

En aquell moment els meus pares mantenien una relació molt estreta amb el poble. Fins i tot es van deixar el paper d’estiuejants per ser residents quan el meu pare es va jubilar. Van deixar el barri del Poblenou de Barcelona per instal·lar-se de manera permanent a Cal Bernat, una petita casa del carrer Sant Llogari, on el llinda de la porta és presidit per la data de la seva construcció: 1792. Una casa que després de la Guerra Civil, va veure com famílies arribades de diferents indrets i, més tard, els faisans n’omplien els racons.

En Joan Mañé va arribar a Monistrol l’any 36 en plena Guerra Civil, la seva família va haver de fugir de Barcelona. Eren temps de bombardejos, refugis i trets. Les bombes queien molt a prop de casa. El barri del Poblenou, de tradició obrera i al que s’havia arribat a anomenar “el Manchester Català” era el blanc preferit de l’aviació dels Nacionals. Era el un punt molt important d’abastiment pel Front Popular però també era un dels nuclis més potent de la revolució. Mentre la violència anava creixent, el meu avi Ciscu (pare del meu pare) temia que alguna desgràcia afectés a la seva família. Va ser així com, cercant un lloc segur per a la seva família, va decidir traslladarse a Monistrol de Calders. En un primer moment es van instal·lar a Cala Miquela. L’avi Ciscu i la seva família s’hi podia quedar si custodiaven les relíquies de l’església del poble. Així el meu pare, en Joan, va passar part de la seva infantesa entre sants, verges i crucifixos. L’avi Ciscu va anar al front, mentre que l’àvia Rosa i els seus dos fills es van quedar al poble. Llavors, el meu pare tenia 8 anys.

Quan el pare recorda aquell temps sempre diu que ha estat el mes dur de la seva vida. Com gairebé totes les famílies humils, van passar moltes penúries. Tanmateix, ell sempre recorda que gràcies a la solidaritat de les famílies del poble, que els van ajudar i acollir, van poder tirar endavant. Sempre ens parla de cal Pere Negre, cal Pep Sastre, la família Catot, la família Musarra, la família Ponsa, cal Mestre Plans, cal Corder, cal Serni, cal Llebrer i suposo que alguns més que en aquest moments no recordo, però no m’agradaria que es trobés a faltar cap família.

En acabar la guerra la meva àvia va haver de tornar a Barcelona a treballar mentre mon pare encara es va quedar a Monistrol tres anys més. Aleshores instal·lat a la casa del Bosc, hi va romandre fins que l’avi Ciscu va ser alliberat del camp de concentració on va ser empresonat pels franquistes i el va poder anar a buscar.

28

Tot i la dificultat que tenia el transport en aquells temps, els meus avis sempre van seguir fent el possible per pujar a Monistrol. Sobre tot per la Festa Major. Fa ben poc vaig tenir una grata sorpresa en obrir el llibre Del calaix una imatge i una historia i descobrir entre les seves pàgines una fotografia del meu avi jugant a futbol en un partit de la Festa Major de Monistrol a finals dels anys quaranta. Val a dir que el meu avi havia estat porter de l’Espanyol a principis dels anys trenta, tot i que sempre deia que era més culer que cap altra cosa!

La meva mare sempre explicava que quan va conèixer al meu pare, no va parar fins que amb una moto i la carretera sense asfaltar plena de pedres i sots, la va dur a conèixer el seu poble. Jo també recordo les meves primeres estades a Monistrol en una habitació a Cal Rubell, fins que en Pepet va oferir al meu pare una casa al carrer de Sant Llogari. Hem estat a Can Bernat fins a avui. Hem passat mig segle en aquesta petita casa de finals del segle XVIII, entre les seves gruixudes parets de pedra hi hem deixat records de postguerra, franquisme, il·lusions, joventut i vellesa, nous naixements, vacances, dinars familiars...

El meu pare sempre ha estat una persona prudent i discreta. Fins i tot pot ser que hi hagi gent del poble que no essent de la seva generació no el conegui. Tanmateix, crec que és estimat per tots el veïns de l’entorn del carrer Sant Llogari amb els que, en el decurs dels anys, ha establert una relació d’estimació i solidaritat.

Ara que es veu feixuc pel pas dels anys i la malaltia de la meva mare, no us podeu imaginar el greu que li sap no poder ser a Monistrol tant de temps com a ell li agradaria ser-hi. Amb aquest escrit vull fer un petit reconeixement al meu pare que tan ha estimat i ha fet seu aquest petit poble. Gracies a ell jo també puc sentir que Monistrol, es una mica el meu poble. I, perquè no, també m’agradaria agrair al poble, a la seva gent i als seus estiuejants, tots el moments inoblidables de la nostra vida viscuda a Monistrol de Calders.

Àngels Mañé

L’avi Ciscu és el primer home ajupit començant per la dreta.

Carretera de Vic, 74 Tel.: 93 820 80 96 08180 Moià Fax: 93 839 91 58 Mòbils: 608 19 23 80 - 629 18 92 92

Gemma Morell PuigmartíGemma Morell PuigmartíGemma Morell PuigmartíGemma Morell Puigmartí

veterinària, colegiada 3059

pel CovB

visites a domicili a Monistrol

(caps de setmana)

636.55.53.50

29

HISTÒRIA DE L’AUTOMÒBIL

EL SEAT 600 Sens dubte no es pot parlar de la historia del automòbil i no fer una important citació al SEAT 600.

Per moltíssimes persones el seu primer cotxe, el cotxe amb el qual la majoria de gent de 3 generacions senceres va aprendre a conduir. Per moltes revistes i periodistes especialitzats “EL COTXE QUE VA MOTORITZAR UN PAIS SENCER”

La primera matriculació de SEAT 600 correspon a l’any 1957 amb matrícula de Barcelona B-141141. L’any 1957 un ciutadà de classe mitjana necessitava el sou de 42 mesos per pagar els diners que costava un Seat 600. Ara equivaldria a 42000 €. L’última versió, a l’any 1973, un ciutadà de classe mitjana necessitava el sou de 8 mesos, equivalent a uns 8000 €. Podeu veure la gran diferència entre un Seat 600 de primera època i un 600 dels últims. Això va crear un fet insòlit i és que moltíssima gent no va comprar un cotxe fins a finals dels anys 60, on molts cotxes comprats ja eren 600 de segona mà.

17 anys de producció amb un total de 794.406 unita ts El 600 es va fer em 4 versions denominades N, D, E i L Especial. Les principals diferencies eren les següents:

SEAT 600 N: portes obertura en el sentit contrari a l’habitual, intermitent sobre l’aleta davantera. 21CV.

SEAT 600 D: portes del N, perd l’intermitent de sobre l’leta i passa a 29CV. SEAT 600 E: mecànica idèntica al D, però les portes ja obren com la majoria dels cotxes d’avui dia, llums de major diàmetre i perd l’envellidor frontal. 29CV.

SEAT 600 L Especial : tablier d’“skay” negre i augment de potència fins a 32CV. De les diferents versions també hem de fer referència que de cadascuna també es va fabricar amb opció descapotable, comercial i fins i tot una versió de 4 portes denominada Seat 800.

Algunes marques, carrosses i preparadors van fer els seus cotxes amb la base del SEAT 600, com per exemple Serra, Gabon, Nardi, Milton, Siata, Abarth, etc...

Carles Moya

El primer Seat 600 matriculat al 57 Seat 600D a Monistrol de Calders

Seat 600 E primera matricula lletra A Una de les formichettes de SIATA

30

CARTES DE “EL SALVADOR” (CAPÍTOL LIII)

Avui venia decidit a escriure l’escrit de “El Clot” i a escollir un tema del diari per tractar-lo aquí. M’ha costat molt però finalment he trobat una notícia de la que puc treure una mica de suc.

Resulta que fa quaranta nou anys que es realitza a El Salvador una marató aquàtica. Es celebra a principis de març per posar a prova als socorristes que vetllaran per la vida dels turistes que aniran a passar les seves vacances de setmana santa a la platja.

Consisteix a nedar en mar obert de quatre a cinc hores contínues, sent una travessia amb una longitud d’aproximadament quinze quilòmetres. És d'esmentar que en aquesta prova, a més a més de la distància a nedar, els futurs socorristes es veuen afectats per corrents marines, canvis de marees i onades entre altres factors.

Per això se'ls fa amb anticipació una prova de resistència per a comprovar la seva condició física i, depenent dels resultats, es formen els diferents grups, els quals es distingeixen pels colors dels seus capells. Així tenim el Primer Grup format pels capells vermells, que són els més novells o els quals en l'examen de resistència, van fer menys metres nedant. Després vénen els capells grocs i finalment els del capell verd, grup que té nedadors més experimentats i amb major velocitat. Cada grup va sortint amb un lapse de temps, donant lloc a trobar-se tots els grups ja en alta mar.

Tot nedador ha d'arribar a la nau insígnia la qual està fondejada a una distància d'aproximadament tres quilòmetres del punt de sortida. A l'arribar a ella, el nedador rep un llistó com senyal de no haver canviat la ruta. També enfront de la platja del Majahual es fondeja l'altra nau, la qual servirà de referència pels socorristes i calcular la seva ruta de tornada.

L’opinió que a mi em mereix això és d’inutilitat total. Alguns nedadors han hagut de ser hospitalitzats per fatiga. I per que una persona hagi nedat 21 quilòmetres no serà millor socorrista si després resulta que no sap fer una respiració assistida. Però el que més m’atreu de tot això és que és l’únic país del món on es fa (segons el diari local, eh!). Això s’havia copiat dels australians i resulta que ja fa un temps que no ho fan. Alguna raó de pes tindran.

Carles Fernàndez

Queviures Cansaladeria Estanc Espardenyeria

La Vinya, 26 – Tel. 93 839 90 28 MONISTROL DE CALDERS

31

Solució : El temps passa del número anterior

D’esquerra a dreta: Josefina Ponsa, Teresa Bosch, Maria Bosch, Assumpció Vall, M. Cinta Masramon, Pili Castillo, Rosa M. Ponsa, Carme Bosch, Montserrat Monrós, Núria Ponsa.

DONEM ANIMALS EN ADOPCIÓ, ESTERILITZATS, AMB XIP I VACUNATS. PREU 150€ GOSSOS - 100 € GATS

www.faada.org e-mail: info@faada.org Telf: 93 463 96 70 Ext 1

Els encantsEls encants

Anuncis gratuïts. Per posar un anunci en aquesta secció truqueu al telèfon 938399173 o envieu un correu a la nostra adreça electrònica revista.elclot@gmail.com

RECOLLIM mantes, coixins de sofà o similars, on puguin dormir els gossos. Si teniu alguna cosa, truqueu-me i us ho passaré a recollir.

ALBA: 93 839 80 38

VENC 4 llantes de 16" (2 van amb pneumàtic) marca Peugeot en molt bones condicions. 180 € Telèfon 669 90 67 92 Marc

32

El temps passaEl temps passa

La foto que publiquem en aquest número està feta al camp de futbol. Data de finals de la dècada dels seixanta (segurament l'any 1968 o 69) i correspon al grup d’alumnes del mestre Josep Rocas