ANNEXOSSECUNDÀRIA,BATXILLERAT,PERSONESADULTES IEDUCACIÓNO FORMALSAME 2014

2

ANEXO 1:CAPACITATS, OBJECTIUS DIDÀCTICS, CONTINGUTS ICRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA PROPOSTA DIDÀCTICA

Competències bàsiquesLingüísticaEnfortir l’habilitat d’expressar iinterpretar pensaments,sentiments, opinions, vivències ifets de forma oral o escrita. Implicacapacitat empàtica de posar-se allloc dels altres, de llegir i escoltaropinions diferents a la pròpia ambsensibilitat i esperit crític.

Social i ciutadanaÉs capaç de posar-se al lloc del’altre, analitzant i acceptant lesdiferències i comprenent el perquèdels seus punts de vista, tenint encompte la realitat i lescircumstàncies en les quals estroba l’altra persona. Comprendreque significa corresponsabilitat,participació i ciutadania, i posar enpràctica aquests coneixements iactituds en les activitatsdesenvolupades en els seusdiferents entorns.Utilitzar el judici moral per escollir iprendre decisions, i per exerciractivament i responsable els drets ideures de la ciutadania.

Autonomia i iniciativa personalÉs capaç de tenir una actitudoberta, respectuosa i crítica enversla diversitat i una actitud positivaenvers el canvi.Potenciar la capacitat d'imaginar,emprendre i desenvolupar ambresponsabilitat i sentit críticprojectes individuals i col·lectius

Objectius didàctics* Comprendre la importància deldret a l’educació per tothom.

* Conèixer la realitat mundial del’educació per a persones ambdiferents discapacitats i elsreptes a aconseguir, i proposaractuacions polítiques, civils ipersonals que permetin unaeducació inclusive i de qualitatper a tots i totes.

* Comprendre el concepted'educació inclusiva i el seuvalor en el desenvolupament deles persones.

* Desenvolupar actitudscontràries a la violència, alsestereotips i prejudicis,reconeixent el valor de totes lespersones malgrat les diferències.

* Fomentar l’autoestima personali l’empatia cap a altres persones.

* Conèixer la funció quecompleixen les persones ambcàrrecs politics respecte alcompliment del dret a l’educaciói els mecanismes amb els qualscomptem els i les ciutadanes perdonar a conèixer, reclamar i ferseguiment del dret a l’educació.

* Conèixer els pactesinternacionals pel dret al’educació i les institucionspúbliques que el garanteixen aixícom la responsabilitat d’aquestsper al seu compliment.

Criteris d'avaluació* Mostra respecte (en laconducta i el llenguatge) per lesdiferències i característiquespersonals pròpies i dels seuscompanys i companyes.

* Identifica, reconeix i verbalitzasituacions injustes relacionadesamb la vulneració del dret al’educació.

* Utilitza el llenguatge verbal(escrit i oral) per desenvoluparpensaments, expressarsentiments i vivències sobre eldret a l’educació de tots i totes.

* En les activitats, participa enla presa de decisions i mostraactituds de respecte, escoltaactiva, responsabilitat i sentitcrític.

* Participa en la vida del centre idel seu entorn i fa propostes iaccions per sensibilitzar, donara conèixer i denunciar lessituacions de vulneració del dreta l’educació per tots i totes.

* S’informa, investiga i mostrainterès per millorar el seuentorn, i es mostra actiu/va perbuscar solucions i alternatives,preveure conseqüències iconèixer els mecanismes delsquals es dota la societat endemocràcia per millorar lasocietat local i global on viu.

Secundària, Batxillerat i Educació de Persones Adultes

3

Fets i conceptes* El dret a l’educació per tots itotes i els compromisosinternacionals per al seucompliment.

* Què és la Campanya Mundialper I'Educació i la SAME.

* Educació inclusiva: el dret al'educació i les persones ambdiscapacitat.

* Com podem actuar per fercomplir el dret a l'educació?Mobilitzar-nos, donar a conèixer ,denunciar, presentar peticions alsrepresentants polítics i fer-ne unseguiment.

Procediments* Posar-se en el lloc de l'altrapersona.

* ldentificació de coneixements,sentiments i opinions.

* Anàlisi de conseqüències.

* Reflexió personal.

* Consulta i recollidad'informació.

* Reconeixement d'actitudsresponsables.

* Idear comportaments i actitudscoherents.

* Treball en equip.

* Entrenament d'habilitats socials(expressió d'idees i sentiments,mostrar acord i desacord,negociar, escoltar).

* Elaboració de textos idefinicions.

* Preparació i planificaciód'activitats, accions , denúncies ,manifestos i/o compromisos quepromoguin el dret a l'educacióde tots i totes.

Valors i actituds* Rebuig d'actituds i conductesviolentes, estereotipades o ambprejudicis.

* Reconeixement i valoració deldret a l'educació com ainstrument necessari per teniruna vida digna.

* Respectar opinions iraonaments diferents als seus.

* Sensibilitat envers situacions ipersones que pateixensituacions de vulneració dedrets.

* Respecte per les lleis i elstractats internacionals sobre eldret a l'educació.

* Desenvolupament d'actitudsde diàleg, escolta i negociacióper arribar a acords .

* Reconeixement demecanismes per participar imobilitzar-se pel dret al'educació.

* Participació de maneraproactiva en les activitatsproposades.

Coneixement en el coneixementi la interacció amb el món.Mostrar actituds de respecte iresponsabilitat cap a les altrespersones i cap a un/a mateix/a.Identificar situacions dediscriminació, falta de respecte idesigualtat que passen al seuentorn pròxim i a nivell globalcomprenent i posicionant-sedavant d’elles i comprometent-sea millorar-les.

* Reconèixer la necessitat decomplir drets i deures tantpersonalment com a nivellcol·lectiu.

* Assumir la responsabilitatindividual com a ciutadans en elscanvis socials, exigint unaeducació inclusiva i de qualitatper a tots i totes.

4

Objectius1 Comprendre la importància del dret a l’educació de totes les persones.

2 Comprendre el concepte d'educació inclusiva i el seu valor en el desenvolupament de les persones.

3 Fomentar l’esperit crític a través de l’anàlisi de la situació plantejada, tant a escala local com global.

4 Sensibilitzar sobre totes les barreres arquitectòniques i problemes als quals s'han d'enfrontar les persones amb alguna discapacitat o dèficit.

5 Facilitar la inclusió de les persones amb discapacitat o dèficit en la societat actual.

Reconèixer el valor de les altres persones malgrat les diferències.

6 Fomentar l'empatia cap a altres persones i afavorir l'expressió de sentiments i reflexions davant de situacions diferents de les que coneixen.

Educació No Formal

Conceptes* Dret a l’educació per a tots itotes.

* Educació inclusiva.

* Potencialitats i capacitatspersonals i col·lectives.

* Discapacitat o dèficit sensorialen la societat actual.

* Desigualtat social i inclusió.

Habilitats* Desenvolupament de lacomunicació verbal.

* Resolució pacífica de conflictes.

* Diàleg i capacitat de debatredavant els problemes plantejats.

* Aplicació de tècniques d’anàliside la realitat als grups.

Actituds* Rebuig d’actitudsestereotipades.

* Respecte d’opinions iraonaments diferents als propis.

* Acceptació de totes les opinionsi col·laboració amb totes lespersones.

* Valoració del diàleg i intercanvid’opinions com a eina fonamentalen la resolució de conflictes.

* Empatia.

Continguts

5

Dada 1:Més de 1.000 milions de persones viuen amb algun tipus de discapacitat.

ANNEX 2: 10+1 DADES SOBRE LA DISCAPACITAT AL MÓN

Aquesta xifra representa al voltant del 15% de la població mundial. Entre 110 i 190 milions depersones tenen grans dificultats per viure de manera normal. La proporció de persones ambdiscapacitat està augmentant, fet que s'atribueix a l'envelliment de la població i a l'augment de lesmalalties cròniques a escala mundial.

Dada 2: La discapacitat afecta de manera desproporcionada les poblacions vulnerables.Els països d'ingressos baixos tenen una prevalença major de persones amb discapacitats que elspaïsos d'ingressos alts. La discapacitat és més comú entre les dones, les persones grans i els nensi enes, i en les persones adultes pobres.

Dada 3: Les persones amb discapacitats no solen rebre l'atenció sanitària que necessiten.La meitat de les persones amb discapacitats no poden pagar l'atenció sanitària. Pel que fa a lespersones sense discapacitats, la proporció és d'un terç. Les persones amb discapacitats són doscops més propenses a considerar insatisfactoris els serveis de salut que se'ls dispensen. Sónquatre cops més proclius a informar que se'ls tracta malament i gairebé tres cops més propenses aque se'ls negui l'atenció sanitària.

Dada 4: Els nens i nenes amb discapacitats tenen menys probabilitats de ser escolaritzats que els que no tenen discapacitats.S'observen diferències entre les taxes de finalització dels estudis en tots els grups d'edat i en totsels contextos, amb contrastos més pronunciats als països més pobres. Per exemple, la diferènciaentre el percentatge de nens/es discapacitats/des i el percentatge de nens/es no discapacitats/desque assisteixen a l'escola primària oscil·la entre el 10% a I'Índia i el 60% a Indonèsia.

Dada 5: Les persones amb discapacitats tenen més probabilitats d'estar a l'atur.Les dades mundials indiquen que les taxes d'ocupació són més baixes pels homes ambdiscapacitat (53%) i les dones amb discapacitat (20%) que en els homes sense discapacitat (65%) iles dones sense discapacitat (30%). Als països de I'OCDE, la taxa d'ocupació per a les personesamb discapacitat (44%) és una mica més de la meitat de la que correspon a les persones sensediscapacitat (75%).

6

Dada 6: Les persones amb discapacitats són vulnerables a la pobresa.Les persones amb discapacitats viuen en condicions pitjors -per exemple: alimentació insuficient,habitatge precari, manca d'accés a l'aigua potable i al sanejament- que les persones sensediscapacitat. Degut als costos suplementaris que suposen, entre altres coses, l'atenció mèdica, elsdispositius d'ajuda o l’assistència personal, les persones amb discapacitats solen ser més pobresque les no discapacitades amb ingressos similars.

Dada 7: La rehabilitació ajuda a potenciar al màxim la capacitat de viure de manera normal i a reforçar la independènciA molts països, els serveis de rehabilitació són insuficients. Dades procedents de quatre països deI'Àfrica meridional indiquen que només entre el 26% i el 55% de les persones que necessitavenserveis de rehabilitació els rebien, i només entre el 17% i el 37% dels que necessitaven dispositiusd'ajuda (per exemple, cadires de rodes, pròtesis, audiòfons) podien accedir a aquests.

Dada 8: Les persones amb discapacitats poden viure i participar en la comunitat.Fins i tot en els països d'ingressos alts, entre el 20% i el 40% de les persones amb discapacitats noveuen satisfetes les seves necessitats d’assistència en relació amb les activitats que fanquotidianament.

Dada 9: Els obstacles es poden superar.Els governs poden:

* Promoure l'accés als serveis generals* Invertir en programes específics per a les persones amb discapacitats* Adoptar una estratègia i un pla d'acció nacionals* Millorar l'educació, la formació i la contractació del personal* Proporcionar un finançament adequat* Augmentar la consciencia pública i la comprensió de les discapacitats* Enfortir la investigació i la recopilació de dades* Garantir la participació de les persones amb discapacitats en l'aplicació de polítiques i programes.

Dada 10: La Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat té per objectiu promoure, protegir i assegurar que les persones amb discapacitats gaudeixin dels Drets Humans .

Fins ara, han signat la Convenció prop de 150 països i organitzacions d'integració regional, i 100l'han ratificat. L'informe de la OMS i el Banc Mundial sobre discapacitat proporciona les millorsproves científiques disponibles per assegurar la millora de la salut i el benestar de les persones ambdiscapacitat en consonància amb la Convenció.

7

ANEXO 3:TARJETAS “TABÚ DEL DERECHO A LA EDUCACIÓN”

Paraula: OBLIGATÒRIA

Tabús: * Forçar* Deure* Voluntari/a

Descripció:

L’educació no és optativa, niés una decisió de pares oresponsables, és un dret delssubjectes i un deure delsEstats.

Paraula: GRATUÏTA

Tabús: * Pegar* Cara* Galleda

Descripció:

Les polítiques públiques delsEstats hauran dedesenvolupar estratègiesperquè l’accés a l’educació(almenys a l’educacióelemental) sigui gratuït.

Paraula: IGUALTAT

Tabús: * Ocupat/a* Agafar* Utilitzar

Descripció:

Les oportunitats educativeshan d’estar disponibles pertotes les persones ambindependència de la sevaètnia, idioma, religió, opiniópolítica, nacionalitat,naixement o qualsevol altresestatus.

Paraula: DISPONIBLE

Tabús: * Ocupat/da* Agafar* Utilitzar

Descripció:

Tots els nens i nenes han depoder completar un cicled’educació primària, que hade ser gratuït, i teniroportunitats de continuar laseva educació als nivellssegüents.Els governs han d’assegurarque això sigui possiblegarantint la disponibilitat deles escoles. En situacionsd’emergència, aquests dretno es suspèn.

Paraula: ACCESSIBLE

Tabús: * Minusvàlid/a* Pas* Possible

Descripció:

Des d’un punt de vista físic,l’educació ha de seraccessible a una distànciasegura caminant o entransport públic. En el casdels refugiat, les escolespoder estar en els camps derefugiats o disposar deprogrames d’educació adistància. Les escoles no hande ser mai objectius militars iqualsevol atac contra ellesestà considerat un crim deguerra.

Paraula: ADAPTADA

Tabús: * Adequar* Ajustar* Flexible

Descripció:

El que s’ensenya ha d’estardeterminat per la situacióde l’alumnat i les sevesfutures necessitats. Elsistema educatiu ha de serflexible i adaptat alsinteressos del menor.L’educació ha de promoure,entre altres coses, elrespecte pels DretsHumans, l’equitat entrehomes i dones, la tolerànciai la pau.

8

Paraula: QUALITAT

Tabús: * Bo/ Bona* Dolent/a* Tela

Descripció:

Els continguts han decomplir uns estàndardsmínims i el professorat ha detenir una qualificacióadequada. El professorat had'estar format i benremunerat. La comunitat had'intervenir a l'escola, através de la formaciód'associacions de pares imares.

Paraula: DAKAR

Tabús: * París* Cotxe* Cursa

Descripció:

El Marc d'Acció de Dakarestableix a l'objectiu número2 el compromís dels governsdels països de vetllar perquèabans del 2015, tots els nens,en especial les nenes i elscol·lectius en situacions mésdifícils, tinguin accés a unaeducació primària gratuïta iobligatòria. També vetlla perles necessitatsd'aprenentatge de joves iadults.

Paraula: INFORME

Tabús: * Explicar* Dossier* lnvestigació

Descripció:

El primer Informe deSeguiment de I'Educació perTots i Totes (EPT) del món esva publicar el 2002. Tal i commostra I'Índex deDesenvolupament de I'EPT,només 51 països de 129 hanaconseguit els quatreobjectius més quantificables:universalització de l'educacióprimària, alfabetització depersones adultes, paritatentre sexes i qualitateducativa.

Paraula: CONFERÈNCIA

Tabús: * Xerrada* Discurs* Pera

Descripció:

El reconeixement del paperfonamental que l'educació téen contra de la pobresa vatenir lloc a la PrimeraConferència d'Educació paraTots i Totes a Jomtien,Tailàndia, l'any 1990. Tot i queels compromisos signats allàpels països participants maies van complir, va suposarl'inici d'una sèrie deconferències i fòrums que,fins a l'actualitat, busquenpoder garantir i complir el dreta l'educació per tots i totes.

Paraula: INSTRUMENTS

Tabús: * Eines* Musical* Quirúrgic

Descripció:

Després de la DeclaracióUniversal dels Drets Humanses van signar els pactesinternacionals de drets, quetenen força jurídica. Entre elsquals es troben el PacteInternacional de Drets Civils iPolitics, el Pacte Internacionalde Drets Econòmics, Socials iCulturals i la Convenció sobreDrets de la Infància. Aquestsinstruments tenen força de lleipels governs que els hanratificat.

Paraula: DRET

Tabús: * Humà* Revés* Esquerra

Descripció:

Els Drets Humans són dretsinherents a tots els éssershumans, sense cap distinciósegons nacionalitat, lloc deresidència, sexe, ètnia, color,religió, llengua o qualsevolaltra condició. Tots tenim elsmateixos Drets Humans, sotacap mena de discriminació.Aquests drets sóninterrelacionats,interdependents, i indivisibles.

9

ANNEX 4: DRET A L'EDUCACIÓ PER A TOTS I TOTES

Kamaal. Noi de 14 anys. Viu a Orissa, la mateixa ciutat de l'escola, amb els seus pares. La família té unmodest negoci fa miliar i venen productes agrícoles al mercat de la ciutat.

Rifan. Noi de 12 anys. Viu a la zona dels suburbis d'Orissa. La seva família és immigrant en situacióirregular. Van arribar de Bangladesh l'any passat, igual que 15 milions de bengalins que resideixenirregularment a I'Índia.

El Salím té 13 anys. Els seus pares no treballen de forma estable. Es dediquen a recercar a lesdeixalleries de la ciutat i sempre troben quelcom interessant per vendre o canviar.

La Liam (que en xinès significa salze elegant) és una noia d'origen xinès de 13 anys. És filla d'unafamília d'un famós empresari xinès, i va a l'escola d'Orissa perquè és la més propera a la fàbrica quedirigeix el seu pare, en la qual tenen centenars de persones empleades, inclosos pares i mares delsalumnes de l'escola.

Shalini. Noia de 14 anys. Juntament amb la seva germana bessona Rayni, viuen al poble del costat. Elseu pare treballa a la fàbrica tèxtil de la família de la Liam, mentre que la mare té cura dels seus tresgermans petits i de la seva àvia. Shalini té dèficit visual del 60% en un ull i pèrdua de visió total a l'altre ullper culpa d'una malaltia vírica que va agafar de petita. Els seus pares sempre l'han animat a que segueixiestudiant i a ser tant autònoma com sigui possible.

La Rayni, també té 14 anys. És la germana bessona de Shalini, i el seu gran suport. Ambdues estan moltunides. Somia seguir estudiant i ser metge per poder curar, entre altres coses, malalties com la que vadeixar gairebé cega a la seva germana.

El Paul té 12 anys. És britànic i fill del metge d'Orissa, el qual va arribar a través d'una ONG. Tot i que elseu pare podria pagar-li una altra escola, volen que conegui la realitat de I'Índia.

El Samir té 15 anys. És un noi que professa, com tota la seva família, la religió musulmana, una de lesmoltes religions que conviuen a I'Índia.

La Soraz té 13 anys. Viu al poble del costat i la seva família és de classe mitjana.

Jamal. Noi de 12 anys. És el fill del mestre del poble, l'ajuda a preparar les classes. Li encantaria poderestudiar i ensenyar igual que el seu pare.

ADAPTACIÓ 1 -------------- 12 A 15 ANYS

ADAPTACIÓ 2 -------------- A PARTIR DE 16 ANYS

Podma, noia de 16 anys. Viu a 30 km de l'escola , amb la seva mare i tres germans petits. La seva famíliaté problemes econòmics per arribar a fi de mes.

Maya, noia de 16 anys. No pot anar sempre a classe ja que ha d'ocupar el lloc del seu pare al mercat. Ellés malalt crònic de SIDA i, tot i rebre el tractament adequat, a vegades se sent dèbil i s'ha de cuidar molt.La seva mare també treballa a la fàbrica tèxtil. S'esforcen molt perquè la seva filla pugui seguir estudiantcom la seva germana gran, que fa dos anys que està a Bombai estudiant i treballant en un centre detrucades.

En Robert té 17 anys. És britànic i fill del metge d'Orissa, el qual va arribar a través d'una ONG. Tot i queel seu pare podria pagar-li una altra escola, volen que conegui la realitat de I'Índia.

Àmbar: Noia de 17 anys de l’ètnia Kendo (coneguda pels seus coneixements d'herbes medicinals i perles seves joies de metall). Està promesa amb el germà gran de Podma. Són molt amigues, tant elles comles seves famílies.

En Joseph té 17 anys. Sempre li ha costat molt relacionar-se amb els altres nois i noies. En una provaque li van fer recentment, li van diagnosticar que patia un trastorn de l'espectre autista.

La Son Kodira és una noia de 15 anys amb un coeficient intel·lectual elevat i un problema de mobilitat ales dues cames que li impedeix moure's per si mateixa.

La Saira té 16 anys. Viu al poble del costat i la seva família és de classe mitjana. Té quatre germans i totsells han estudiat fins a la majoria d'edat. Com que és una dona, té clar que la seva família té uns altresplans per ella.

Jamal. Noi de 17 anys. És el fill del mestre del poble. L'ajuda a preparar les classes i li encantaria poderestudiar i ensenyar igual que el seu pare.

10

escu

ela

Sobre diversitat de la població i tribus:La Constitució de I'Índia reconeix oficialment 645 tribus. A Orissa, hi viuen mésde 60 tribus diferents, totes descendents dels habitants originaris de la zona.

Moltes encara habiten a les muntanyes i als boscos remots de !'interior de I'Estati amb prou feines han rebut influències externes. Els Saoras són agricultors i lesseves cases pintades ostenten portes boniques i llindars tallats. La tribudominant és la Kondh. Solien practicar sacrificis humans per assegurar la fertilitatde la terra fins que els britànics ho van suprimir a mitjans del segle X IX. Avui endia , els Kondh són coneguts pels seus coneixements en herbes medicinals i perl'elaboració de joies precioses de metall.

Hi ha moltes més tribus a I'Índia que es distribueixen segons cada regió: aimol,anga mi, andh, asur, baiga, bagata, banjara, barda, baki, bhil, bodo, chenchu ochenchwar, chakma , gadaba , gaddi, gong, goudi, kammara , kanivan, kuki, koli,kunbi, lalung, meda , mizo, mikir, munda , naga , paliyan, panikan, pao, pawi,rabha , rabari, ronia , savara, santal, shippis, siddi, thoti, toda , ulladan, valmiki,warli, yenadis, yerukulas, zou, etc.

Per saber-ne més: A l’Índia conviuen 1.095 milions d’habitants entre els que s'agrupen diferentsreligions i creences, les més importants:

* Hinduisme: és la religió més estesa, practicada pel 82% de la població.

* Islam: aproximada ment el 13% dels habitants de I'Índia són musulmans, uns150 milions de persones.

* Cristianisme: es calcula que aproximadament el 2,5% de la població índiapractica el cristianisme, uns 26 milions de persones.

* Sikhisme: a I'Índia hi ha vint milions de sikhs, el 2% de la població total.

* Budisme: Practicada per més de vuit milions de persones, el budismerepresenta la religió d'aproximadament 1'1% de la població índia.

* Jainisme: Els jainistes conformen més o menys el0,5% de la població índia, unscinc milions de persones.

http://www.lasociedadgeografica.com/blog/mitologia-y-religion/las-religiones-en-india-sociedad-geografica- de-las-indias/

http://www.embassyindia.es/IndianEmbassy/IndianEmbassy/Resources/documents/magazine/revista01.pdf

11