Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

14
Elena Gallardo, 1r Batxillerat IES Bellvitge , 2007

Transcript of Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Page 1: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Elena Gallardo, 1r Batxillerat

IES Bellvitge , 2007

Page 2: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

COBERTESCOBERTES CEL·LULARS,CEL·LULARS,

EL CITOPLASMA I EL CENTROSOMAEL CITOPLASMA I EL CENTROSOMA

Page 3: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Cobertes cel·lulars

Les cobertes cel·lulars, és a dir, les capes que separen el medi intern del exterior de les cèl·lules són:

Membrana plasmàtica

Membrana de secreció (poden faltar)

Paret cel·lular

(vegetal) Matriu extracel·lular

(animal) Paret bacteriana

Page 4: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Membrana Plasmàtica Composició química: -52% proteïnes -40% lípids -8% glúcids

Estructura:

− Bicapa lipídica amb els caps polars dels lípids orientats cap a la fase aquosa intra o extra cel·lular.

− Proteïnes integrals o bé, perifèriues.

− Glicocàlix (conjunt de cadenes d'oligosacàrids) sempre a la cara externa de la cèl·lula.

Funcions:

− Frontera relativament impermeable de la cèl·lula.

− Regula l’intercanvi de substàncies entre la cèl·lula I el medi.

− Manté la diferencia de càrrega entre l’interior i l’exterior.

− Controla la divisió cel·lular i catalitza diverses funcions.

− És la tarja d’identitat de la cèl·lula, els components del glicocèlix són receptors de membrana, reconeixen cèl.lules veïnes, hormones, virus, etc.

Page 5: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Transport a través de la membrana

Transport passiu, a favor de gradient, d’un hi ha molta concentració a on hi ha poca.

− Difusió simple, més ràpia quan més petita, apolar o concentrada estigui. Difusió simple a través de la bicapa; Substàncies apolars, gasos, hormones

lipídiques, subs. Polars petites o poc carregades. Ex: H2O Difusió simple a través de canal; Na+ ,K+ ,Cl –

− Difusió facilitada, proteïnes específiques transporten determinades substàncies, es diuen permeases .Així entra a la cèl·lula aa, glucosa, sacarosa.

Transport actiu, es produeix encontra de gradient, és a dir, on les substàncies estan poc concentrades a on està molt concentrada. Per tant, la cèl·lula gasta energia en aquest transport.

Page 6: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

• EndocitosiProcessos d’introducció de

macromolècules.

-Pinocitosi, si són subs. Líquides.

-Fagocitosi, si es una estructura sòlida i gran.

• ExocitosiProcessos d’expulsió de macromolècules.

Page 7: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Membrana de secrecióCapes de substàncies secretades per la cèl·lula i dipositades a la superfície

exterior de la membrana.

Matriu extracel·lular, productes de secreció molt freqüents en teixits animals.

Composició:− Xarxa de fibres proteiques: col·lagen (proteïnes resistents),elastina

(rectina).− Substància amorfa de glicoproteïnes i aigua.− Algunes matrius tenen

sals minerals. Funcions:

− Manté unides les cèl·lules.− Dóna consistència, elasticitat, resistència.− Permet la difusió de substàncies i la migració de les cèl·lules.

Page 8: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Membrana de secreció

Paret cel·lular, coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals.

Composició− Xarxa de fibres de cel·lulosa(glúcid).− Matriu d’hemicel·lulosa, pectina, aigua.

Pot impregnar-se− Liguina, en teixits esquelètics− Suberina (suro) i cutina(cera),

en epidermis, ja que són impermeables− Sals minerals, dóna més rigidesa

Funcions− Dóna rigidesa, protecció− Impedeix la ruptura de la cèl·lula a causa de la entrada d’aigua per osmosi.

Page 9: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Citoplasma

Espai cel·lular entre la membrana plasmàtica i l’embolcall nuclear. Distingim:

Citosol, citoesquelet, i els orgànuls cel·lulars.

Citosol, és el medi intern de la cèl·lula, el 85% és aigua i una gran quantitat de molècules en dispersió col·loïdal. En ell tenen lloc gran nombre de reaccions metabòliques i la síntesi de proteïnes.

Citoesquelet, és una xarxa de proteïnes filamentoses. Hi ha 3 tipus:

Microfilaments, els més prims 70Ǻ, formats per les proteïnes contràctils actina I miosina. Mantenen la forma, faciliten l'emissió de pseudòpodes. Possibiliten el moviment contràctil de les cèl·lules musculars.

Cèl·lula muscularExpansió

Page 10: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Citoplasma

Filaments intermedis , 150Ǻ , freqüents en cèl·lules sotmeses a esforços mecànics, com neurones, cèl·lules epitelials, musculars.

Microtúbuls, estructures cilíndriques buides constituïdes per tubulina.

− Funcions: Moviment de la cèl·lula: cilis i flagels. Organitzen i distribueixen altres filaments. Distribueixen alguns orgànuls. Separen els cromosomes en la divisió cel·lular.

Microtúbuls

Page 11: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

El centrosoma

El centrosoma és exclusiu de cèl·lules animals. Està proper al nucli, és l’organitzador de microtúbuls.

2centríols DIPLOSOMA

Cada centríol consta de 9 grups de 3 microtúbuls, per tant, 9 triplets units per ponts de proteïna

Microtúbuls radials

ASTER

Material pericentriolar (amorf) és el material organitzador de microtúbuls.

Page 12: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

CentrosomaCilis i flagelsProlongacions mòbils del citoplasma i la membrana.

Tenen 0.2 micres de gruix.

En els cilis la longitud és 5 a 10 micres . Hi ha molts.

En els flagels la longitud és de 100 micres . Hi ha 1 o 2.

Exemples de cilis:

Parameci (protozous), molts cilis pel desplaçament de la cèl·lula

Stentor, produeixen turbulències a l’aigua

per captar aliment.

Només té cilis aquí

Page 13: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Centrosoma

Exemples de flagels:

Alga

Espermatozou

Flagels llargs i en molt poca quantitat

Page 14: Cobertes cel·lulars. Citoplasma, centrosoma, cilis i flagels

Estructura interna dels cilis i dels flagelsMembrana plasmàtica

citosol

9 doblets externs amb: braços de dineïnes i fibres de nexina

1 doblet central envoltat per 1 beina

S’observa una estructura 9+0, és a dir, s’interromp el doblet central i apareix la placa basal

Zona distal, del corpuscle basal. És la mateixa estructura del centríol, 9 trípels de microtúbuls units per ponts proteics

Zona proximal, del corpuscle basal. 9 tríplets units per parts d’ells parteixen làmines radials que deixen un eix tubular