COCTEAU FENOSA

RELLEUS DrsquoUNA AMISTAT

Del 6 de juliol al 30 de setembre 2007

Fundacioacute Apelmiddotles Fenosa C Major 25

43700 EL VENDRELL (Tarragona) mailfundaciofenosaorg wwwfundaciofenosaorg

La Fundacioacute Apelmiddotles Fenosa del Vendrell que ha dedicat diverses exposicions a ilmiddotlustrar lrsquoamistat de lrsquoescultor amb els artistes i els escriptors de lacuteEscola de Pariacutes (com ha estat el cas precedent de Picasso Vieira da Silva i Arpad Szenes o Giacometti) presenta aquest estiu la mostra

COCTEAUFENOSA RELIEFS DrsquoUNE AMITIEacute que ha estat comissariada per lrsquoespecialista francegraves

en lrsquoobra de Cocteau

Serge Linares

Lrsquoexposicioacute srsquoarticula aixiacute al voltant de lrsquoamistat entre Cocteau i Fenosa Srsquoinicia amb el paper de ldquoPicasso mitjancerrdquo amb la fotografia de Picasso i els seus amics en el taller dels Grands-Augustins de Brassaiuml datada el 27 drsquoabril de 1944 que recorda el paper determinant de Picasso en la relacioacute de proximitat de Fenosa amb Cocteau

Continua amb lrsquoescultura desapareguda de David (1923) que Cocteau compra a Fenosa amb motiu de lrsquoexposicioacute de Fenosa a la galeria Percier el 1924 i amb la referegravencia tambeacute al primer bust de Cocteau Tecircte de Jean Cocteau executat el 1926 que es perdragrave anys meacutes tard

Quan Fenosa srsquoexilia novament a Pariacutes el 1939 despreacutes de la Guerra civil espanyola els contactes entre Cocteau i Fenosa srsquoincrementen i descobrim la seva amistat a traveacutes la correspondegravencia Cocteau escriu una carta de recomanacioacute a Andreacute Dubois director de gabinet al ministeri de lrsquoInterior francegraves sollicitant que ajudi Fenosa a tenir els papers en regla En altres cartes Cocteau escriu a Fenosa a lrsquoHotel Ritz on estava instalmiddotlat i intercanvien les residegravencies respectives i una vegada ocupat Pariacutes lacuteescriu el 30 de juliol de 1940 per invitar Fenosa a retrobar-lo a Vernet-les-Bains a casa del doctor Pierre Nicolau

Lrsquoany 1939 Fenosa realitza dos nous bustos de Cocteau Petite Tecircte de Jean Cocteau i Tecircte de Jean Cocteau agrave lrsquoeacutecharpe Paralmiddotlelament Cocteau comenccedila a escriure poemes que dedica a Fenosa com laquo Fatigue du modegravele-poegravete et du poegravete-modegravele raquo laquo Saison au 19 raquo laquo Je mrsquointerroge je mrsquoauscultehellip raquo laquo Fenosa drsquoun pouce robustehellip raquo laquo Question drsquoaltitude raquo laquo Fenosa Avec les doigts de ton œilhellip raquo [1939] laquo Suites neacutefastes drsquoune visite au Louvre raquo laquo Priegravere au sculpteur raquo

Aixiacute mateix Fenosa realitza un bust de Jean Marais Petite Tecircte de

Jean Marais (1942) Lrsquoexposicioacute recull tambeacute la significacioacute de lacuteescultura a lrsquoobra de Cocteau amb escultures de Jacques Lipchitz Jean Cocteau (granit 1920) i Raymond Radiguet (terracota 1921) i lacuteobra de Jean Cocteau Jean Marais en faune (pedra conglomerada 1939) Tambeacute recorda el desig de Cocteau drsquoinstallar en el seu jardiacute de Milly-la-Forecirct un bronze du Polyphegraveme

Lexposicioacute es documenta tambeacute a cartes posteriors i amb el text que

Cocteau escriu per el catagraveleg de lexposicioacute Fenosa Barcelona Galerie Jardin 16-30 novembre 1957 laquo Fenosa crsquoest la forme la plus exquise de la forcehellip raquo Clou la mostra una fotografia de Nicole Florensa on apareixen Jean Cocteau i Fenosa davant un comerccedil del Palais-Royal a Pariacutes fotografia datada el 1954 que dona testimoni dels lligams amicals entre tots dos

COMPARTIR LA POESIA

Per Serge Linares

Seria una bogeria i una certa presumpcioacute creure que despreacutes de diverses

generacions i nomeacutes amb documents es pogueacutes tornar a donar vida a lrsquoamistat que va

unir ara faragrave uns quaranta anys el poeta francegraves Jean Cocteau (1889-1963) i lrsquoescultor

catalagrave Apelmiddotles Fenosa (1899-1988) Avui en dia qualsevol tasca biogragravefica podria ser

un fracagraves si fos devota dels models renaixentistes i romagraventics a la manera de les obres

que relaten les vides artiacutestiques com en el cas de Les vides dels millors pintors

escultors i arquitectes de Giorgio Vasari (primera edicioacute de 1550) i dels diversos

Portraits de Sainte-Beuve (iniciats el 1829) Qui no pensa actualment que eacutes ilmiddotlusograveria

lrsquoambicioacute de reconstituir exactament i completament amb paraules que es van creuar la

vida de dues personalitats del passat i de les seves relacions Des de lrsquointeregraves

completament modern per la psicologia de les profunditats i des de la distincioacute a la

manera de Proust (Contre SainteBeuve) entre el jo social i el jo creador seria molt

ingegravenua lrsquoactitud que intenteacutes basar la histograveria dels homes ilmiddotlustres en la fe que sobreviu

en la transparegravencia dels comportaments i en lrsquoevidegravencia de la relacioacute entre la vida i

lrsquoobra dels artistes Una doble sospita de natura egravetica provoca que en aquesta tasca

siguem prudents pel que fa al proceacutes biogragravefic tradicional actualment totes les

preocupacions cientiacutefiques dubten de les implicacions intelmiddotlectuals o afectives del

biogravegraf i del valor que srsquoha drsquoatribuir a les fonts de referegravencia (escrits obres artiacutestiques

testimonis) que forccedilosament tindran llacunes i segurament seran parcials

Quan queden al descobert els riscos comesos i les imperfeccions inevitables de

lrsquoenfocament biogragravefic eacutes la posteritat de cada un dels creadors que tractem que ens

portaragrave obstinadament a quumlestionar quina eacutes la fertilitat de les seves obres arriscant-nos

a entendre lrsquoaccioacute dels fets Per poc que declari la intervencioacute de les seves idees i

encara que no estalviiuml mai en proves documentades el criacutetic pot intentar sense ser

desmesuradament exhaustiu ni fidel evocar les personalitats que srsquohan eternitzat en el

record colmiddotlectiu Aixiacute en pot construir una representacioacute com si es tracteacutes de la realitat

drsquoahir de la qual encara es perceben els vestigis del seu pas El biogravegraf nrsquohauragrave

drsquoinformar i justificar-los tant com pugui

Per als casos que tractem la raoacute exigeix no inflar la importagravencia que tenia tant

per a Cocteau com per a Fenosa lrsquoamistat que sentien lrsquoun per lrsquoaltre Els fets no ens

deixen pensar que existiacutes un intercanvi clau pel que fa a les obres drsquoun i drsquoaltre cap dels

dos va veure com lrsquoart o la vida es modificava profundament per la influegravencia de lrsquoaltre

Amb tot eacutes la raoacute la que ens convida a pensar que els elements que van crear una

relacioacute tan duradora no van ser purament anecdogravetics Tot just despreacutes de la trobada el

1923 en companyia de Pablo Picasso (1881-1973) Cocteau i Fenosa descobreixen un

punt drsquoentesa que srsquoallunya de ser nomeacutes una faccedilana comercial Eacutes evident que el

primer que van compartir eacutes la muacutetua admiracioacute que sentien per Picasso Fenosa admira

i sent agraiumlment pel pintor No va ser aquest qui el va encoratjar a que desenvolupeacutes la

vocacioacute drsquoescultor gragravecies a les figuretes que li va comprar a partir del 1923 i gragravecies a

lrsquoexposicioacute que va organitzar a Pariacutes a la galeria Percier entre lrsquo1 i el 22 de marccedil de

1924 Pel que fa a Cocteau sempre va insistir en lrsquoadmiracioacute que sentia per Picasso El

va conegraveixer el 1915 Li va dedicar una oda i un assaig publicats el 1919 i el 1923

respectivament A meacutes Cocteau li va demanar assessorament plagravestic per al ballet

Parade (1917) i per a la peccedila Antigone (1922) Potser quan el poeta Max Jacob amic de

Cocteau i de Picasso va escriure el prefaci del catagraveleg de lrsquoexposicioacute de Fenosa va ser

quan es van trobar per primera vegada lrsquoescriptor i lrsquoescultor Picasso apareix durant

quaranta anys i per totes bandes en la correspondegravencia de Cocteau i Jacob De fet ell va

organitzar moltes trobades com la del seu taller un dia drsquoabril de 1944 (ilmiddotl 1) i a meacutes

va ser ell qui els va presentar els anys 20

Ben aviat lrsquoalbada de lrsquoamistat entre Cocteau i Fenosa es va omplir drsquoestima

reciacuteproca i ragravepidament va estimular llur imaginacioacute Cocteau va adquirir el guix David

(ilmiddotl 2) que va exposar a la galeria Percier com ho demostra el catagraveleg (ilmiddotl 3) Aquest

fet no eacutes tan sols un gest de recolzament per a lrsquoescultor necessitat Eacutes una maniobra

subtil que li serveix per recordar un ballet sobre el tema del rei hebreu Aquesta

escultura srsquointegrava en un espectacle coreogragravefic del ballet rus i va servir com a

reparacioacute del projecte que Cocteau va tenir el 1914 amb el compositor Igor Stravinski

(1882-1971) Lrsquoempresari Serge de Diaghilev (1872-1929) tenia meacutes interegraves quegrave la seva

troupe acabeacutes una altra obra del compositor Le Rossignol (1914) Cocteau va haver

drsquoaturar el projecte Perograve Fenosa no representa com Cocteau el David ballant (ilmiddotl 4)

El representa just abans que es decideixi a deixar lrsquoespasa sobre la qual encara es

recolza per agafar una altra arma sobirana la de la fe que porta dins del cor i que

assenyala el tron amb la magrave El record de la figura biacuteblica motiva una compra que

podriacuteem dir eacutes una compensacioacute tot i que el projecte coreogragravefic es va fusionar en un

altre ballet que prometia un destiacute encara meacutes impactant Parade (1917) Aquesta obra

realitzada per Picasso i el compositor Erik Satie (1866-1925) per als ballets russos va

conservar de David algun tret de lrsquoestructura i dels procediments escegravenics perograve va

deixar de banda el vessant sagrat i la seva personalitat excepcional Creiem que el

personatge inspirat el 1912[1] en els trets del ballariacute Vaslav Nijinski (1890-1950)

Cocteau no sersquol podia treure del cap Va adquirir el modelatge realitzat per Fenosa

Venjanccedila aferrissada del destiacute El ballet no es va arribar a estrenar i el guix que tot just

va lliurar al fonedor Meroni Radice perquegrave el fongueacutes en bronze va desaparegraveixer quan

el taller drsquoaquest va fer fallida

Un destiacute semblant va patir la Tecircte de Jean Cocteau que Fenosa va modelar al

1926 a casa de la mare del poeta Si lrsquoexistegravencia de lrsquoobra no hagueacutes estat certificada

pels catagravelegs de les exposicions de Fenosa de la galeria Zborowski (Pariacutes1928 ilmiddotl 5) i

de la Sala Pareacutes (Barcelona 1930 ilmiddotl 6) on tampoc es va presentar no hauriacuteem pogut

demostrar-ne lrsquoexistegravencia Cap prova visible ni tan sols una reproduccioacute podria

confirmar lrsquoexecucioacute drsquoaquesta obra Per raons que encara avui soacuten un misteri el guix

que Fenosa va deixar a Cocteau per a lrsquoexposicioacute espanyola no va sortir mai de lrsquoHocirctel

de France on lrsquoartista tenia el taller al carrer Vandamme del districte XIV de Pariacutes

Aquest nomeacutes tornaria a aparegraveixer despreacutes que el porter de lrsquoedifici decidiacutes aprofitant

lrsquoabsegravencia de lrsquo inquiliacute treure totes les escultures per buidar lrsquohabitacioacute En definitiva el

que ha quedat sobretot soacuten les paraules pronunciades durant les sessions de modelatge

drsquoaquest primer retrat de Cocteau Fenosa les va recollir uns anys despreacutes[2]

Un dia quan li feia el retrat es va adonar del meu estat de tristesa No seacute per quegrave la joventut sempre teacute problemes Ell em va dir laquoPer quegrave estagraves tan trist Tens la millor professioacute del moacuten La muacutesica eacutes com una dona que porta una mala vida Estagraves ajagut a la teva estanccedila i ella arriba Estagraves dret srsquoatansa Sempre ve La poesia eacutes una altra cosa Cal agafar-la per la magrave Tu agafes el llibre amb la magrave evidentment La pintura eacutes una dona casada Has drsquoestar dret Lrsquoescultura eacutes com la dona amb la qual trsquohas promegraves no has de parar de girar al seu voltant eacutes diviacuteraquo

Segons com aparegui la muacutesica la poesia o qualsevol creacioacute plagravestica les relacions

entre homes i dones mostren quines soacuten les diferegravencies entre els mitjans drsquoexpressioacute la

metagravefora amb les seves variacions no doacutena peu a la confusioacute de gegraveneres i entre altres

distincions no situa al mateix nivell de dificultat lrsquoescriptura la pintura o el modelatge

El poema no convida lrsquoadepte ni al respecte com ho fa el quadre ni a lrsquoadulacioacute com ho

fa lrsquoestagravetua sinoacute a lrsquoimpuls La poesia es crea en to menor Un to per sota del normal

Aquesta mateixa percepcioacute srsquounia a la idea que apareix constantment en Cocteau

segons la qual independentment del grau drsquoegravexit de la seva produccioacute la poesia eacutes de

totes les accions creadores lrsquouacutenica que experimenta tant drama lluny de qualsevol

manifestacioacute de reveregravencia o de seduccioacute Eacutes ella qui condemna el seu escrivagrave a ser

infeliccedil i a estar sol La visioacute fatalista de la poesia de Cocteau que proveacute de les

experiegravencies personals cobreix drsquoombra les relacions amb la inspiracioacute que segons ell

proveacute drsquoun jo alienat quelcom sobrenatural interioritzat al cor de la identitat A

diferegravencia de lrsquoescultura o la pintura de lrsquoaccioacute poegravetica no sersquon pot tenir cap plaer Ni tan

sols la satisfaccioacute que produeixi una certa reflexioacute reciacuteproca entre la humanitat de la

personalitat i la seva part despogravetica i insensible de transcendegravencia En els darrers anys

de la seva vida al cim de la seva produccioacute gragravefica Cocteau oposaragrave radicalment

aquesta a lrsquoescriptura laquoperquegrave cal rebre ordres per escriure a diferegravencia de la plagravestica a

forccedila de cercar cercar els trets la situacioacute els personatges la vostra magravequina es posa en

marxa amb una manovellaraquo i laquoaconseguiu despertar en vosaltres potser no lrsquoindividu

misterioacutes que habita dins vostre perograve en tot cas algun element que se lrsquohi assemblaraquo[3]

Pel fet de no tenir vocacioacute drsquoescriptor Fenosa no podia posar en la mateixa balanccedila la

poesia i lrsquoescultura com ho feia Cocteau Amb tot la conformitat que Cocteau va

expressar durant un dia de treball (laquoLa imatge eacutes bonaraquo)[4] eacutes el reconeixement de la

dimensioacute artesana que embolcalla lrsquoescultura i la gratificacioacute que sent aquell que se

nrsquoadona drsquoaquest fet Aixograve nomeacutes es podia expressar en una conversa amb el model

davant

Aquesta convergegravencia de punts de vista no duraria pas gaire temps Fenosa va

marxar el 1929 de Franccedila durant deu dies per anar a lrsquoexposicioacute a la Sala Pareacutes Nomeacutes

va tornar passats deu anys quan Barcelona va caure a mans dels franquistes Tot i que

durant aquell periacuteode Cocteau sabia com estava Fenosa pel que li explicava Picasso no

hi ha constagravencia de cap carta ni document de cap tipus que provi que van mantenir una

relacioacute directa Quan torna a Pariacutes per poder mantenir-se en un moment tan criacutetic

Fenosa va tornar a parlar amb els amics dels anys 20 entre els quals hi havia Cocteau

el qual el va recomanar en una carta del dia 23 de juliol de 1939 a un vell conegut

Andreacute-Louis Dubois (1903-1998) futur comissari de policia del Departament de la

Seine llavors director de despatx del Ministeri de lrsquoInterior per tal que Fenosa pogueacutes

regularitzar la seva situacioacute Cocteau escriu sobre Fenosa al seu corresponent oficial i li

diu laquono eacutes ldquoun escultorrdquo per Picasso i per mi eacutes lrsquouacutenic que comptaraquo (ilmiddotl 7) Els

arguments ferms adreccedilats directament i gens planificats van fer que Dubois accediacutes a

aquesta peticioacute I a meacutes des drsquoaquell moment no tan sols va ajudar Fenosa sinoacute tots els

amics artistes i republicans Per causa de la situacioacute extrema en la qual es trobava

Fenosa es va adonar que lrsquoamistat de Cocteau com beacute es demostra en aquesta carta

tenia molt pes No solament pel que fa a la seva actitud davant de les autoritats sinoacute per

totes les demostracions que en va fer en la vida privada Aixiacute en un poema dedicat a

lrsquoescultor lrsquoescriptor expressa lrsquoafecte que es produeix i que sent per la comunioacute

artiacutestica que els uneix Ho fa tot narrant la impressioacute de buit que va experimentar

despreacutes de visitar el Louvre i separar-se de lrsquoescultor

Anagravevem junts al Louvre Entro el buit srsquoobre Quegrave sereacute jo demagrave Ell srsquoha tancat en la meva magrave (ilmiddotl 8)

En aquesta egravepoca va ser precisament quan la seva amistat va assolir el seu punt agravelgid

Mai abans Cocteau ni Fenosa havien viscut tan connectats Mai meacutes es van tornar a

trobar tan units en el mateix destiacute com en aquests anys difiacutecils Potser la relacioacute de

Fenosa amb Coco Chanel (1883-1971) va motivar lrsquoaproximament a Cocteau Hauria

fet tant per ajudar lrsquoescultor si no srsquohi hagueacutes relacionat tant amb ell en el cercle de la

modista que va colmiddotlaborar en diverses de les seves peces com Antigone 1922 Le Train

bleu 1924 Orpheacutee 1926 Les Chevaliers de la Table ronde 1937 i li va oferir sovint

el suport financer sobretot durant els tractaments de desintoxicacioacute Sigui com sigui

lrsquoapropament entre Cocteau i Fenosa va ser tan ferm que el 1939 van canviar de casa

Tot un seguit de documents (ilmiddotl 9-13) ens demostren que Chanel va fer que srsquoinstalmiddotleacutes

a lrsquoHotel Ritz de la placcedila Vendocircme el setembre de 1939 Perograve lrsquoescultor incogravemode amb

tant luxe es va mudar a lrsquohabitacioacute del seu amic poeta a la casa que tenia al nuacutemero 19

de la placcedila de la Madeleine Tres dibuixos demostren que lrsquoamistat dels dos homes

llavors es trobava en el punt meacutes elevat els dos primers (ilmiddotl 14-15) signats per Fenosa

ens ensenyen Cocteau al Ritz tocant la guitarra i lrsquoaltre (ilmiddotl 16) dibuixat pel pintor Pere

Creixams (1893-1965) eacutes un retrat de lrsquoescultor fent el mateix perograve a casa del poeta La

similitud dels motius podria trair lrsquoesperit de joc que presidia les sessions de posa

Ambdoacutes amb el mateix gest inesperat lrsquoun a casa de lrsquoaltre cadascuacute al domicili del seu

alter ego Heus aquiacute com es segellava tranquilmiddotlament la seva concograverdia

Era conscient Fenosa que amb aquestes mudances creuades estava nodrint la

imaginacioacute de Cocteau La invitacioacute de Chanel i la partenccedila del seu company a la

guerra lrsquoactor Jean Marais (1913-1998) no van ser els uacutenics elements que van fer que

el poeta accepteacutes mudar-se el dia 5 de setembre[5] Va intervenir en bona part el mite

personal lrsquoorigen del qual tan sols es va produir alguns mesos abans Lrsquoabril de 1939

de camiacute a les vacances a Piquey Cocteau es va posar a redactar repentinament les

primeres planes de la novelmiddotla autobiogragravefica La Fin du Potomak (1940) En aquesta hi

expressava el sentiment de tancament que tenia al barri de lrsquoesgleacutesia de la Madeleine on

sempre havia viscut (ilmiddotl 17-18) Quan esperava canviar de vida amb Marais que

lrsquoacompanyava va experimentar un periacuteode de creacioacute tan lluminoacutes com el periacuteode que

va passar amb lrsquoescriptor Raymond Radiguet (1903-1923) el qual va passar

precisament a Piquey les uacuteltimes vacances drsquoestudi amb el poeta abans que moriacutes

sobtadament Cocteau sentia la necessitat de canviar de lloc de residegravencia Estava

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Lrsquoexposicioacute srsquoarticula aixiacute al voltant de lrsquoamistat entre Cocteau i Fenosa Srsquoinicia amb el paper de ldquoPicasso mitjancerrdquo amb la fotografia de Picasso i els seus amics en el taller dels Grands-Augustins de Brassaiuml datada el 27 drsquoabril de 1944 que recorda el paper determinant de Picasso en la relacioacute de proximitat de Fenosa amb Cocteau

Continua amb lrsquoescultura desapareguda de David (1923) que Cocteau compra a Fenosa amb motiu de lrsquoexposicioacute de Fenosa a la galeria Percier el 1924 i amb la referegravencia tambeacute al primer bust de Cocteau Tecircte de Jean Cocteau executat el 1926 que es perdragrave anys meacutes tard

Quan Fenosa srsquoexilia novament a Pariacutes el 1939 despreacutes de la Guerra civil espanyola els contactes entre Cocteau i Fenosa srsquoincrementen i descobrim la seva amistat a traveacutes la correspondegravencia Cocteau escriu una carta de recomanacioacute a Andreacute Dubois director de gabinet al ministeri de lrsquoInterior francegraves sollicitant que ajudi Fenosa a tenir els papers en regla En altres cartes Cocteau escriu a Fenosa a lrsquoHotel Ritz on estava instalmiddotlat i intercanvien les residegravencies respectives i una vegada ocupat Pariacutes lacuteescriu el 30 de juliol de 1940 per invitar Fenosa a retrobar-lo a Vernet-les-Bains a casa del doctor Pierre Nicolau

Lrsquoany 1939 Fenosa realitza dos nous bustos de Cocteau Petite Tecircte de Jean Cocteau i Tecircte de Jean Cocteau agrave lrsquoeacutecharpe Paralmiddotlelament Cocteau comenccedila a escriure poemes que dedica a Fenosa com laquo Fatigue du modegravele-poegravete et du poegravete-modegravele raquo laquo Saison au 19 raquo laquo Je mrsquointerroge je mrsquoauscultehellip raquo laquo Fenosa drsquoun pouce robustehellip raquo laquo Question drsquoaltitude raquo laquo Fenosa Avec les doigts de ton œilhellip raquo [1939] laquo Suites neacutefastes drsquoune visite au Louvre raquo laquo Priegravere au sculpteur raquo

Aixiacute mateix Fenosa realitza un bust de Jean Marais Petite Tecircte de

Jean Marais (1942) Lrsquoexposicioacute recull tambeacute la significacioacute de lacuteescultura a lrsquoobra de Cocteau amb escultures de Jacques Lipchitz Jean Cocteau (granit 1920) i Raymond Radiguet (terracota 1921) i lacuteobra de Jean Cocteau Jean Marais en faune (pedra conglomerada 1939) Tambeacute recorda el desig de Cocteau drsquoinstallar en el seu jardiacute de Milly-la-Forecirct un bronze du Polyphegraveme

Lexposicioacute es documenta tambeacute a cartes posteriors i amb el text que

Cocteau escriu per el catagraveleg de lexposicioacute Fenosa Barcelona Galerie Jardin 16-30 novembre 1957 laquo Fenosa crsquoest la forme la plus exquise de la forcehellip raquo Clou la mostra una fotografia de Nicole Florensa on apareixen Jean Cocteau i Fenosa davant un comerccedil del Palais-Royal a Pariacutes fotografia datada el 1954 que dona testimoni dels lligams amicals entre tots dos

COMPARTIR LA POESIA

Per Serge Linares

Seria una bogeria i una certa presumpcioacute creure que despreacutes de diverses

generacions i nomeacutes amb documents es pogueacutes tornar a donar vida a lrsquoamistat que va

unir ara faragrave uns quaranta anys el poeta francegraves Jean Cocteau (1889-1963) i lrsquoescultor

catalagrave Apelmiddotles Fenosa (1899-1988) Avui en dia qualsevol tasca biogragravefica podria ser

un fracagraves si fos devota dels models renaixentistes i romagraventics a la manera de les obres

que relaten les vides artiacutestiques com en el cas de Les vides dels millors pintors

escultors i arquitectes de Giorgio Vasari (primera edicioacute de 1550) i dels diversos

Portraits de Sainte-Beuve (iniciats el 1829) Qui no pensa actualment que eacutes ilmiddotlusograveria

lrsquoambicioacute de reconstituir exactament i completament amb paraules que es van creuar la

vida de dues personalitats del passat i de les seves relacions Des de lrsquointeregraves

completament modern per la psicologia de les profunditats i des de la distincioacute a la

manera de Proust (Contre SainteBeuve) entre el jo social i el jo creador seria molt

ingegravenua lrsquoactitud que intenteacutes basar la histograveria dels homes ilmiddotlustres en la fe que sobreviu

en la transparegravencia dels comportaments i en lrsquoevidegravencia de la relacioacute entre la vida i

lrsquoobra dels artistes Una doble sospita de natura egravetica provoca que en aquesta tasca

siguem prudents pel que fa al proceacutes biogragravefic tradicional actualment totes les

preocupacions cientiacutefiques dubten de les implicacions intelmiddotlectuals o afectives del

biogravegraf i del valor que srsquoha drsquoatribuir a les fonts de referegravencia (escrits obres artiacutestiques

testimonis) que forccedilosament tindran llacunes i segurament seran parcials

Quan queden al descobert els riscos comesos i les imperfeccions inevitables de

lrsquoenfocament biogragravefic eacutes la posteritat de cada un dels creadors que tractem que ens

portaragrave obstinadament a quumlestionar quina eacutes la fertilitat de les seves obres arriscant-nos

a entendre lrsquoaccioacute dels fets Per poc que declari la intervencioacute de les seves idees i

encara que no estalviiuml mai en proves documentades el criacutetic pot intentar sense ser

desmesuradament exhaustiu ni fidel evocar les personalitats que srsquohan eternitzat en el

record colmiddotlectiu Aixiacute en pot construir una representacioacute com si es tracteacutes de la realitat

drsquoahir de la qual encara es perceben els vestigis del seu pas El biogravegraf nrsquohauragrave

drsquoinformar i justificar-los tant com pugui

Per als casos que tractem la raoacute exigeix no inflar la importagravencia que tenia tant

per a Cocteau com per a Fenosa lrsquoamistat que sentien lrsquoun per lrsquoaltre Els fets no ens

deixen pensar que existiacutes un intercanvi clau pel que fa a les obres drsquoun i drsquoaltre cap dels

dos va veure com lrsquoart o la vida es modificava profundament per la influegravencia de lrsquoaltre

Amb tot eacutes la raoacute la que ens convida a pensar que els elements que van crear una

relacioacute tan duradora no van ser purament anecdogravetics Tot just despreacutes de la trobada el

1923 en companyia de Pablo Picasso (1881-1973) Cocteau i Fenosa descobreixen un

punt drsquoentesa que srsquoallunya de ser nomeacutes una faccedilana comercial Eacutes evident que el

primer que van compartir eacutes la muacutetua admiracioacute que sentien per Picasso Fenosa admira

i sent agraiumlment pel pintor No va ser aquest qui el va encoratjar a que desenvolupeacutes la

vocacioacute drsquoescultor gragravecies a les figuretes que li va comprar a partir del 1923 i gragravecies a

lrsquoexposicioacute que va organitzar a Pariacutes a la galeria Percier entre lrsquo1 i el 22 de marccedil de

1924 Pel que fa a Cocteau sempre va insistir en lrsquoadmiracioacute que sentia per Picasso El

va conegraveixer el 1915 Li va dedicar una oda i un assaig publicats el 1919 i el 1923

respectivament A meacutes Cocteau li va demanar assessorament plagravestic per al ballet

Parade (1917) i per a la peccedila Antigone (1922) Potser quan el poeta Max Jacob amic de

Cocteau i de Picasso va escriure el prefaci del catagraveleg de lrsquoexposicioacute de Fenosa va ser

quan es van trobar per primera vegada lrsquoescriptor i lrsquoescultor Picasso apareix durant

quaranta anys i per totes bandes en la correspondegravencia de Cocteau i Jacob De fet ell va

organitzar moltes trobades com la del seu taller un dia drsquoabril de 1944 (ilmiddotl 1) i a meacutes

va ser ell qui els va presentar els anys 20

Ben aviat lrsquoalbada de lrsquoamistat entre Cocteau i Fenosa es va omplir drsquoestima

reciacuteproca i ragravepidament va estimular llur imaginacioacute Cocteau va adquirir el guix David

(ilmiddotl 2) que va exposar a la galeria Percier com ho demostra el catagraveleg (ilmiddotl 3) Aquest

fet no eacutes tan sols un gest de recolzament per a lrsquoescultor necessitat Eacutes una maniobra

subtil que li serveix per recordar un ballet sobre el tema del rei hebreu Aquesta

escultura srsquointegrava en un espectacle coreogragravefic del ballet rus i va servir com a

reparacioacute del projecte que Cocteau va tenir el 1914 amb el compositor Igor Stravinski

(1882-1971) Lrsquoempresari Serge de Diaghilev (1872-1929) tenia meacutes interegraves quegrave la seva

troupe acabeacutes una altra obra del compositor Le Rossignol (1914) Cocteau va haver

drsquoaturar el projecte Perograve Fenosa no representa com Cocteau el David ballant (ilmiddotl 4)

El representa just abans que es decideixi a deixar lrsquoespasa sobre la qual encara es

recolza per agafar una altra arma sobirana la de la fe que porta dins del cor i que

assenyala el tron amb la magrave El record de la figura biacuteblica motiva una compra que

podriacuteem dir eacutes una compensacioacute tot i que el projecte coreogragravefic es va fusionar en un

altre ballet que prometia un destiacute encara meacutes impactant Parade (1917) Aquesta obra

realitzada per Picasso i el compositor Erik Satie (1866-1925) per als ballets russos va

conservar de David algun tret de lrsquoestructura i dels procediments escegravenics perograve va

deixar de banda el vessant sagrat i la seva personalitat excepcional Creiem que el

personatge inspirat el 1912[1] en els trets del ballariacute Vaslav Nijinski (1890-1950)

Cocteau no sersquol podia treure del cap Va adquirir el modelatge realitzat per Fenosa

Venjanccedila aferrissada del destiacute El ballet no es va arribar a estrenar i el guix que tot just

va lliurar al fonedor Meroni Radice perquegrave el fongueacutes en bronze va desaparegraveixer quan

el taller drsquoaquest va fer fallida

Un destiacute semblant va patir la Tecircte de Jean Cocteau que Fenosa va modelar al

1926 a casa de la mare del poeta Si lrsquoexistegravencia de lrsquoobra no hagueacutes estat certificada

pels catagravelegs de les exposicions de Fenosa de la galeria Zborowski (Pariacutes1928 ilmiddotl 5) i

de la Sala Pareacutes (Barcelona 1930 ilmiddotl 6) on tampoc es va presentar no hauriacuteem pogut

demostrar-ne lrsquoexistegravencia Cap prova visible ni tan sols una reproduccioacute podria

confirmar lrsquoexecucioacute drsquoaquesta obra Per raons que encara avui soacuten un misteri el guix

que Fenosa va deixar a Cocteau per a lrsquoexposicioacute espanyola no va sortir mai de lrsquoHocirctel

de France on lrsquoartista tenia el taller al carrer Vandamme del districte XIV de Pariacutes

Aquest nomeacutes tornaria a aparegraveixer despreacutes que el porter de lrsquoedifici decidiacutes aprofitant

lrsquoabsegravencia de lrsquo inquiliacute treure totes les escultures per buidar lrsquohabitacioacute En definitiva el

que ha quedat sobretot soacuten les paraules pronunciades durant les sessions de modelatge

drsquoaquest primer retrat de Cocteau Fenosa les va recollir uns anys despreacutes[2]

Un dia quan li feia el retrat es va adonar del meu estat de tristesa No seacute per quegrave la joventut sempre teacute problemes Ell em va dir laquoPer quegrave estagraves tan trist Tens la millor professioacute del moacuten La muacutesica eacutes com una dona que porta una mala vida Estagraves ajagut a la teva estanccedila i ella arriba Estagraves dret srsquoatansa Sempre ve La poesia eacutes una altra cosa Cal agafar-la per la magrave Tu agafes el llibre amb la magrave evidentment La pintura eacutes una dona casada Has drsquoestar dret Lrsquoescultura eacutes com la dona amb la qual trsquohas promegraves no has de parar de girar al seu voltant eacutes diviacuteraquo

Segons com aparegui la muacutesica la poesia o qualsevol creacioacute plagravestica les relacions

entre homes i dones mostren quines soacuten les diferegravencies entre els mitjans drsquoexpressioacute la

metagravefora amb les seves variacions no doacutena peu a la confusioacute de gegraveneres i entre altres

distincions no situa al mateix nivell de dificultat lrsquoescriptura la pintura o el modelatge

El poema no convida lrsquoadepte ni al respecte com ho fa el quadre ni a lrsquoadulacioacute com ho

fa lrsquoestagravetua sinoacute a lrsquoimpuls La poesia es crea en to menor Un to per sota del normal

Aquesta mateixa percepcioacute srsquounia a la idea que apareix constantment en Cocteau

segons la qual independentment del grau drsquoegravexit de la seva produccioacute la poesia eacutes de

totes les accions creadores lrsquouacutenica que experimenta tant drama lluny de qualsevol

manifestacioacute de reveregravencia o de seduccioacute Eacutes ella qui condemna el seu escrivagrave a ser

infeliccedil i a estar sol La visioacute fatalista de la poesia de Cocteau que proveacute de les

experiegravencies personals cobreix drsquoombra les relacions amb la inspiracioacute que segons ell

proveacute drsquoun jo alienat quelcom sobrenatural interioritzat al cor de la identitat A

diferegravencia de lrsquoescultura o la pintura de lrsquoaccioacute poegravetica no sersquon pot tenir cap plaer Ni tan

sols la satisfaccioacute que produeixi una certa reflexioacute reciacuteproca entre la humanitat de la

personalitat i la seva part despogravetica i insensible de transcendegravencia En els darrers anys

de la seva vida al cim de la seva produccioacute gragravefica Cocteau oposaragrave radicalment

aquesta a lrsquoescriptura laquoperquegrave cal rebre ordres per escriure a diferegravencia de la plagravestica a

forccedila de cercar cercar els trets la situacioacute els personatges la vostra magravequina es posa en

marxa amb una manovellaraquo i laquoaconseguiu despertar en vosaltres potser no lrsquoindividu

misterioacutes que habita dins vostre perograve en tot cas algun element que se lrsquohi assemblaraquo[3]

Pel fet de no tenir vocacioacute drsquoescriptor Fenosa no podia posar en la mateixa balanccedila la

poesia i lrsquoescultura com ho feia Cocteau Amb tot la conformitat que Cocteau va

expressar durant un dia de treball (laquoLa imatge eacutes bonaraquo)[4] eacutes el reconeixement de la

dimensioacute artesana que embolcalla lrsquoescultura i la gratificacioacute que sent aquell que se

nrsquoadona drsquoaquest fet Aixograve nomeacutes es podia expressar en una conversa amb el model

davant

Aquesta convergegravencia de punts de vista no duraria pas gaire temps Fenosa va

marxar el 1929 de Franccedila durant deu dies per anar a lrsquoexposicioacute a la Sala Pareacutes Nomeacutes

va tornar passats deu anys quan Barcelona va caure a mans dels franquistes Tot i que

durant aquell periacuteode Cocteau sabia com estava Fenosa pel que li explicava Picasso no

hi ha constagravencia de cap carta ni document de cap tipus que provi que van mantenir una

relacioacute directa Quan torna a Pariacutes per poder mantenir-se en un moment tan criacutetic

Fenosa va tornar a parlar amb els amics dels anys 20 entre els quals hi havia Cocteau

el qual el va recomanar en una carta del dia 23 de juliol de 1939 a un vell conegut

Andreacute-Louis Dubois (1903-1998) futur comissari de policia del Departament de la

Seine llavors director de despatx del Ministeri de lrsquoInterior per tal que Fenosa pogueacutes

regularitzar la seva situacioacute Cocteau escriu sobre Fenosa al seu corresponent oficial i li

diu laquono eacutes ldquoun escultorrdquo per Picasso i per mi eacutes lrsquouacutenic que comptaraquo (ilmiddotl 7) Els

arguments ferms adreccedilats directament i gens planificats van fer que Dubois accediacutes a

aquesta peticioacute I a meacutes des drsquoaquell moment no tan sols va ajudar Fenosa sinoacute tots els

amics artistes i republicans Per causa de la situacioacute extrema en la qual es trobava

Fenosa es va adonar que lrsquoamistat de Cocteau com beacute es demostra en aquesta carta

tenia molt pes No solament pel que fa a la seva actitud davant de les autoritats sinoacute per

totes les demostracions que en va fer en la vida privada Aixiacute en un poema dedicat a

lrsquoescultor lrsquoescriptor expressa lrsquoafecte que es produeix i que sent per la comunioacute

artiacutestica que els uneix Ho fa tot narrant la impressioacute de buit que va experimentar

despreacutes de visitar el Louvre i separar-se de lrsquoescultor

Anagravevem junts al Louvre Entro el buit srsquoobre Quegrave sereacute jo demagrave Ell srsquoha tancat en la meva magrave (ilmiddotl 8)

En aquesta egravepoca va ser precisament quan la seva amistat va assolir el seu punt agravelgid

Mai abans Cocteau ni Fenosa havien viscut tan connectats Mai meacutes es van tornar a

trobar tan units en el mateix destiacute com en aquests anys difiacutecils Potser la relacioacute de

Fenosa amb Coco Chanel (1883-1971) va motivar lrsquoaproximament a Cocteau Hauria

fet tant per ajudar lrsquoescultor si no srsquohi hagueacutes relacionat tant amb ell en el cercle de la

modista que va colmiddotlaborar en diverses de les seves peces com Antigone 1922 Le Train

bleu 1924 Orpheacutee 1926 Les Chevaliers de la Table ronde 1937 i li va oferir sovint

el suport financer sobretot durant els tractaments de desintoxicacioacute Sigui com sigui

lrsquoapropament entre Cocteau i Fenosa va ser tan ferm que el 1939 van canviar de casa

Tot un seguit de documents (ilmiddotl 9-13) ens demostren que Chanel va fer que srsquoinstalmiddotleacutes

a lrsquoHotel Ritz de la placcedila Vendocircme el setembre de 1939 Perograve lrsquoescultor incogravemode amb

tant luxe es va mudar a lrsquohabitacioacute del seu amic poeta a la casa que tenia al nuacutemero 19

de la placcedila de la Madeleine Tres dibuixos demostren que lrsquoamistat dels dos homes

llavors es trobava en el punt meacutes elevat els dos primers (ilmiddotl 14-15) signats per Fenosa

ens ensenyen Cocteau al Ritz tocant la guitarra i lrsquoaltre (ilmiddotl 16) dibuixat pel pintor Pere

Creixams (1893-1965) eacutes un retrat de lrsquoescultor fent el mateix perograve a casa del poeta La

similitud dels motius podria trair lrsquoesperit de joc que presidia les sessions de posa

Ambdoacutes amb el mateix gest inesperat lrsquoun a casa de lrsquoaltre cadascuacute al domicili del seu

alter ego Heus aquiacute com es segellava tranquilmiddotlament la seva concograverdia

Era conscient Fenosa que amb aquestes mudances creuades estava nodrint la

imaginacioacute de Cocteau La invitacioacute de Chanel i la partenccedila del seu company a la

guerra lrsquoactor Jean Marais (1913-1998) no van ser els uacutenics elements que van fer que

el poeta accepteacutes mudar-se el dia 5 de setembre[5] Va intervenir en bona part el mite

personal lrsquoorigen del qual tan sols es va produir alguns mesos abans Lrsquoabril de 1939

de camiacute a les vacances a Piquey Cocteau es va posar a redactar repentinament les

primeres planes de la novelmiddotla autobiogragravefica La Fin du Potomak (1940) En aquesta hi

expressava el sentiment de tancament que tenia al barri de lrsquoesgleacutesia de la Madeleine on

sempre havia viscut (ilmiddotl 17-18) Quan esperava canviar de vida amb Marais que

lrsquoacompanyava va experimentar un periacuteode de creacioacute tan lluminoacutes com el periacuteode que

va passar amb lrsquoescriptor Raymond Radiguet (1903-1923) el qual va passar

precisament a Piquey les uacuteltimes vacances drsquoestudi amb el poeta abans que moriacutes

sobtadament Cocteau sentia la necessitat de canviar de lloc de residegravencia Estava

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

COMPARTIR LA POESIA

Per Serge Linares

Seria una bogeria i una certa presumpcioacute creure que despreacutes de diverses

generacions i nomeacutes amb documents es pogueacutes tornar a donar vida a lrsquoamistat que va

unir ara faragrave uns quaranta anys el poeta francegraves Jean Cocteau (1889-1963) i lrsquoescultor

catalagrave Apelmiddotles Fenosa (1899-1988) Avui en dia qualsevol tasca biogragravefica podria ser

un fracagraves si fos devota dels models renaixentistes i romagraventics a la manera de les obres

que relaten les vides artiacutestiques com en el cas de Les vides dels millors pintors

escultors i arquitectes de Giorgio Vasari (primera edicioacute de 1550) i dels diversos

Portraits de Sainte-Beuve (iniciats el 1829) Qui no pensa actualment que eacutes ilmiddotlusograveria

lrsquoambicioacute de reconstituir exactament i completament amb paraules que es van creuar la

vida de dues personalitats del passat i de les seves relacions Des de lrsquointeregraves

completament modern per la psicologia de les profunditats i des de la distincioacute a la

manera de Proust (Contre SainteBeuve) entre el jo social i el jo creador seria molt

ingegravenua lrsquoactitud que intenteacutes basar la histograveria dels homes ilmiddotlustres en la fe que sobreviu

en la transparegravencia dels comportaments i en lrsquoevidegravencia de la relacioacute entre la vida i

lrsquoobra dels artistes Una doble sospita de natura egravetica provoca que en aquesta tasca

siguem prudents pel que fa al proceacutes biogragravefic tradicional actualment totes les

preocupacions cientiacutefiques dubten de les implicacions intelmiddotlectuals o afectives del

biogravegraf i del valor que srsquoha drsquoatribuir a les fonts de referegravencia (escrits obres artiacutestiques

testimonis) que forccedilosament tindran llacunes i segurament seran parcials

Quan queden al descobert els riscos comesos i les imperfeccions inevitables de

lrsquoenfocament biogragravefic eacutes la posteritat de cada un dels creadors que tractem que ens

portaragrave obstinadament a quumlestionar quina eacutes la fertilitat de les seves obres arriscant-nos

a entendre lrsquoaccioacute dels fets Per poc que declari la intervencioacute de les seves idees i

encara que no estalviiuml mai en proves documentades el criacutetic pot intentar sense ser

desmesuradament exhaustiu ni fidel evocar les personalitats que srsquohan eternitzat en el

record colmiddotlectiu Aixiacute en pot construir una representacioacute com si es tracteacutes de la realitat

drsquoahir de la qual encara es perceben els vestigis del seu pas El biogravegraf nrsquohauragrave

drsquoinformar i justificar-los tant com pugui

Per als casos que tractem la raoacute exigeix no inflar la importagravencia que tenia tant

per a Cocteau com per a Fenosa lrsquoamistat que sentien lrsquoun per lrsquoaltre Els fets no ens

deixen pensar que existiacutes un intercanvi clau pel que fa a les obres drsquoun i drsquoaltre cap dels

dos va veure com lrsquoart o la vida es modificava profundament per la influegravencia de lrsquoaltre

Amb tot eacutes la raoacute la que ens convida a pensar que els elements que van crear una

relacioacute tan duradora no van ser purament anecdogravetics Tot just despreacutes de la trobada el

1923 en companyia de Pablo Picasso (1881-1973) Cocteau i Fenosa descobreixen un

punt drsquoentesa que srsquoallunya de ser nomeacutes una faccedilana comercial Eacutes evident que el

primer que van compartir eacutes la muacutetua admiracioacute que sentien per Picasso Fenosa admira

i sent agraiumlment pel pintor No va ser aquest qui el va encoratjar a que desenvolupeacutes la

vocacioacute drsquoescultor gragravecies a les figuretes que li va comprar a partir del 1923 i gragravecies a

lrsquoexposicioacute que va organitzar a Pariacutes a la galeria Percier entre lrsquo1 i el 22 de marccedil de

1924 Pel que fa a Cocteau sempre va insistir en lrsquoadmiracioacute que sentia per Picasso El

va conegraveixer el 1915 Li va dedicar una oda i un assaig publicats el 1919 i el 1923

respectivament A meacutes Cocteau li va demanar assessorament plagravestic per al ballet

Parade (1917) i per a la peccedila Antigone (1922) Potser quan el poeta Max Jacob amic de

Cocteau i de Picasso va escriure el prefaci del catagraveleg de lrsquoexposicioacute de Fenosa va ser

quan es van trobar per primera vegada lrsquoescriptor i lrsquoescultor Picasso apareix durant

quaranta anys i per totes bandes en la correspondegravencia de Cocteau i Jacob De fet ell va

organitzar moltes trobades com la del seu taller un dia drsquoabril de 1944 (ilmiddotl 1) i a meacutes

va ser ell qui els va presentar els anys 20

Ben aviat lrsquoalbada de lrsquoamistat entre Cocteau i Fenosa es va omplir drsquoestima

reciacuteproca i ragravepidament va estimular llur imaginacioacute Cocteau va adquirir el guix David

(ilmiddotl 2) que va exposar a la galeria Percier com ho demostra el catagraveleg (ilmiddotl 3) Aquest

fet no eacutes tan sols un gest de recolzament per a lrsquoescultor necessitat Eacutes una maniobra

subtil que li serveix per recordar un ballet sobre el tema del rei hebreu Aquesta

escultura srsquointegrava en un espectacle coreogragravefic del ballet rus i va servir com a

reparacioacute del projecte que Cocteau va tenir el 1914 amb el compositor Igor Stravinski

(1882-1971) Lrsquoempresari Serge de Diaghilev (1872-1929) tenia meacutes interegraves quegrave la seva

troupe acabeacutes una altra obra del compositor Le Rossignol (1914) Cocteau va haver

drsquoaturar el projecte Perograve Fenosa no representa com Cocteau el David ballant (ilmiddotl 4)

El representa just abans que es decideixi a deixar lrsquoespasa sobre la qual encara es

recolza per agafar una altra arma sobirana la de la fe que porta dins del cor i que

assenyala el tron amb la magrave El record de la figura biacuteblica motiva una compra que

podriacuteem dir eacutes una compensacioacute tot i que el projecte coreogragravefic es va fusionar en un

altre ballet que prometia un destiacute encara meacutes impactant Parade (1917) Aquesta obra

realitzada per Picasso i el compositor Erik Satie (1866-1925) per als ballets russos va

conservar de David algun tret de lrsquoestructura i dels procediments escegravenics perograve va

deixar de banda el vessant sagrat i la seva personalitat excepcional Creiem que el

personatge inspirat el 1912[1] en els trets del ballariacute Vaslav Nijinski (1890-1950)

Cocteau no sersquol podia treure del cap Va adquirir el modelatge realitzat per Fenosa

Venjanccedila aferrissada del destiacute El ballet no es va arribar a estrenar i el guix que tot just

va lliurar al fonedor Meroni Radice perquegrave el fongueacutes en bronze va desaparegraveixer quan

el taller drsquoaquest va fer fallida

Un destiacute semblant va patir la Tecircte de Jean Cocteau que Fenosa va modelar al

1926 a casa de la mare del poeta Si lrsquoexistegravencia de lrsquoobra no hagueacutes estat certificada

pels catagravelegs de les exposicions de Fenosa de la galeria Zborowski (Pariacutes1928 ilmiddotl 5) i

de la Sala Pareacutes (Barcelona 1930 ilmiddotl 6) on tampoc es va presentar no hauriacuteem pogut

demostrar-ne lrsquoexistegravencia Cap prova visible ni tan sols una reproduccioacute podria

confirmar lrsquoexecucioacute drsquoaquesta obra Per raons que encara avui soacuten un misteri el guix

que Fenosa va deixar a Cocteau per a lrsquoexposicioacute espanyola no va sortir mai de lrsquoHocirctel

de France on lrsquoartista tenia el taller al carrer Vandamme del districte XIV de Pariacutes

Aquest nomeacutes tornaria a aparegraveixer despreacutes que el porter de lrsquoedifici decidiacutes aprofitant

lrsquoabsegravencia de lrsquo inquiliacute treure totes les escultures per buidar lrsquohabitacioacute En definitiva el

que ha quedat sobretot soacuten les paraules pronunciades durant les sessions de modelatge

drsquoaquest primer retrat de Cocteau Fenosa les va recollir uns anys despreacutes[2]

Un dia quan li feia el retrat es va adonar del meu estat de tristesa No seacute per quegrave la joventut sempre teacute problemes Ell em va dir laquoPer quegrave estagraves tan trist Tens la millor professioacute del moacuten La muacutesica eacutes com una dona que porta una mala vida Estagraves ajagut a la teva estanccedila i ella arriba Estagraves dret srsquoatansa Sempre ve La poesia eacutes una altra cosa Cal agafar-la per la magrave Tu agafes el llibre amb la magrave evidentment La pintura eacutes una dona casada Has drsquoestar dret Lrsquoescultura eacutes com la dona amb la qual trsquohas promegraves no has de parar de girar al seu voltant eacutes diviacuteraquo

Segons com aparegui la muacutesica la poesia o qualsevol creacioacute plagravestica les relacions

entre homes i dones mostren quines soacuten les diferegravencies entre els mitjans drsquoexpressioacute la

metagravefora amb les seves variacions no doacutena peu a la confusioacute de gegraveneres i entre altres

distincions no situa al mateix nivell de dificultat lrsquoescriptura la pintura o el modelatge

El poema no convida lrsquoadepte ni al respecte com ho fa el quadre ni a lrsquoadulacioacute com ho

fa lrsquoestagravetua sinoacute a lrsquoimpuls La poesia es crea en to menor Un to per sota del normal

Aquesta mateixa percepcioacute srsquounia a la idea que apareix constantment en Cocteau

segons la qual independentment del grau drsquoegravexit de la seva produccioacute la poesia eacutes de

totes les accions creadores lrsquouacutenica que experimenta tant drama lluny de qualsevol

manifestacioacute de reveregravencia o de seduccioacute Eacutes ella qui condemna el seu escrivagrave a ser

infeliccedil i a estar sol La visioacute fatalista de la poesia de Cocteau que proveacute de les

experiegravencies personals cobreix drsquoombra les relacions amb la inspiracioacute que segons ell

proveacute drsquoun jo alienat quelcom sobrenatural interioritzat al cor de la identitat A

diferegravencia de lrsquoescultura o la pintura de lrsquoaccioacute poegravetica no sersquon pot tenir cap plaer Ni tan

sols la satisfaccioacute que produeixi una certa reflexioacute reciacuteproca entre la humanitat de la

personalitat i la seva part despogravetica i insensible de transcendegravencia En els darrers anys

de la seva vida al cim de la seva produccioacute gragravefica Cocteau oposaragrave radicalment

aquesta a lrsquoescriptura laquoperquegrave cal rebre ordres per escriure a diferegravencia de la plagravestica a

forccedila de cercar cercar els trets la situacioacute els personatges la vostra magravequina es posa en

marxa amb una manovellaraquo i laquoaconseguiu despertar en vosaltres potser no lrsquoindividu

misterioacutes que habita dins vostre perograve en tot cas algun element que se lrsquohi assemblaraquo[3]

Pel fet de no tenir vocacioacute drsquoescriptor Fenosa no podia posar en la mateixa balanccedila la

poesia i lrsquoescultura com ho feia Cocteau Amb tot la conformitat que Cocteau va

expressar durant un dia de treball (laquoLa imatge eacutes bonaraquo)[4] eacutes el reconeixement de la

dimensioacute artesana que embolcalla lrsquoescultura i la gratificacioacute que sent aquell que se

nrsquoadona drsquoaquest fet Aixograve nomeacutes es podia expressar en una conversa amb el model

davant

Aquesta convergegravencia de punts de vista no duraria pas gaire temps Fenosa va

marxar el 1929 de Franccedila durant deu dies per anar a lrsquoexposicioacute a la Sala Pareacutes Nomeacutes

va tornar passats deu anys quan Barcelona va caure a mans dels franquistes Tot i que

durant aquell periacuteode Cocteau sabia com estava Fenosa pel que li explicava Picasso no

hi ha constagravencia de cap carta ni document de cap tipus que provi que van mantenir una

relacioacute directa Quan torna a Pariacutes per poder mantenir-se en un moment tan criacutetic

Fenosa va tornar a parlar amb els amics dels anys 20 entre els quals hi havia Cocteau

el qual el va recomanar en una carta del dia 23 de juliol de 1939 a un vell conegut

Andreacute-Louis Dubois (1903-1998) futur comissari de policia del Departament de la

Seine llavors director de despatx del Ministeri de lrsquoInterior per tal que Fenosa pogueacutes

regularitzar la seva situacioacute Cocteau escriu sobre Fenosa al seu corresponent oficial i li

diu laquono eacutes ldquoun escultorrdquo per Picasso i per mi eacutes lrsquouacutenic que comptaraquo (ilmiddotl 7) Els

arguments ferms adreccedilats directament i gens planificats van fer que Dubois accediacutes a

aquesta peticioacute I a meacutes des drsquoaquell moment no tan sols va ajudar Fenosa sinoacute tots els

amics artistes i republicans Per causa de la situacioacute extrema en la qual es trobava

Fenosa es va adonar que lrsquoamistat de Cocteau com beacute es demostra en aquesta carta

tenia molt pes No solament pel que fa a la seva actitud davant de les autoritats sinoacute per

totes les demostracions que en va fer en la vida privada Aixiacute en un poema dedicat a

lrsquoescultor lrsquoescriptor expressa lrsquoafecte que es produeix i que sent per la comunioacute

artiacutestica que els uneix Ho fa tot narrant la impressioacute de buit que va experimentar

despreacutes de visitar el Louvre i separar-se de lrsquoescultor

Anagravevem junts al Louvre Entro el buit srsquoobre Quegrave sereacute jo demagrave Ell srsquoha tancat en la meva magrave (ilmiddotl 8)

En aquesta egravepoca va ser precisament quan la seva amistat va assolir el seu punt agravelgid

Mai abans Cocteau ni Fenosa havien viscut tan connectats Mai meacutes es van tornar a

trobar tan units en el mateix destiacute com en aquests anys difiacutecils Potser la relacioacute de

Fenosa amb Coco Chanel (1883-1971) va motivar lrsquoaproximament a Cocteau Hauria

fet tant per ajudar lrsquoescultor si no srsquohi hagueacutes relacionat tant amb ell en el cercle de la

modista que va colmiddotlaborar en diverses de les seves peces com Antigone 1922 Le Train

bleu 1924 Orpheacutee 1926 Les Chevaliers de la Table ronde 1937 i li va oferir sovint

el suport financer sobretot durant els tractaments de desintoxicacioacute Sigui com sigui

lrsquoapropament entre Cocteau i Fenosa va ser tan ferm que el 1939 van canviar de casa

Tot un seguit de documents (ilmiddotl 9-13) ens demostren que Chanel va fer que srsquoinstalmiddotleacutes

a lrsquoHotel Ritz de la placcedila Vendocircme el setembre de 1939 Perograve lrsquoescultor incogravemode amb

tant luxe es va mudar a lrsquohabitacioacute del seu amic poeta a la casa que tenia al nuacutemero 19

de la placcedila de la Madeleine Tres dibuixos demostren que lrsquoamistat dels dos homes

llavors es trobava en el punt meacutes elevat els dos primers (ilmiddotl 14-15) signats per Fenosa

ens ensenyen Cocteau al Ritz tocant la guitarra i lrsquoaltre (ilmiddotl 16) dibuixat pel pintor Pere

Creixams (1893-1965) eacutes un retrat de lrsquoescultor fent el mateix perograve a casa del poeta La

similitud dels motius podria trair lrsquoesperit de joc que presidia les sessions de posa

Ambdoacutes amb el mateix gest inesperat lrsquoun a casa de lrsquoaltre cadascuacute al domicili del seu

alter ego Heus aquiacute com es segellava tranquilmiddotlament la seva concograverdia

Era conscient Fenosa que amb aquestes mudances creuades estava nodrint la

imaginacioacute de Cocteau La invitacioacute de Chanel i la partenccedila del seu company a la

guerra lrsquoactor Jean Marais (1913-1998) no van ser els uacutenics elements que van fer que

el poeta accepteacutes mudar-se el dia 5 de setembre[5] Va intervenir en bona part el mite

personal lrsquoorigen del qual tan sols es va produir alguns mesos abans Lrsquoabril de 1939

de camiacute a les vacances a Piquey Cocteau es va posar a redactar repentinament les

primeres planes de la novelmiddotla autobiogragravefica La Fin du Potomak (1940) En aquesta hi

expressava el sentiment de tancament que tenia al barri de lrsquoesgleacutesia de la Madeleine on

sempre havia viscut (ilmiddotl 17-18) Quan esperava canviar de vida amb Marais que

lrsquoacompanyava va experimentar un periacuteode de creacioacute tan lluminoacutes com el periacuteode que

va passar amb lrsquoescriptor Raymond Radiguet (1903-1923) el qual va passar

precisament a Piquey les uacuteltimes vacances drsquoestudi amb el poeta abans que moriacutes

sobtadament Cocteau sentia la necessitat de canviar de lloc de residegravencia Estava

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

a entendre lrsquoaccioacute dels fets Per poc que declari la intervencioacute de les seves idees i

encara que no estalviiuml mai en proves documentades el criacutetic pot intentar sense ser

desmesuradament exhaustiu ni fidel evocar les personalitats que srsquohan eternitzat en el

record colmiddotlectiu Aixiacute en pot construir una representacioacute com si es tracteacutes de la realitat

drsquoahir de la qual encara es perceben els vestigis del seu pas El biogravegraf nrsquohauragrave

drsquoinformar i justificar-los tant com pugui

Per als casos que tractem la raoacute exigeix no inflar la importagravencia que tenia tant

per a Cocteau com per a Fenosa lrsquoamistat que sentien lrsquoun per lrsquoaltre Els fets no ens

deixen pensar que existiacutes un intercanvi clau pel que fa a les obres drsquoun i drsquoaltre cap dels

dos va veure com lrsquoart o la vida es modificava profundament per la influegravencia de lrsquoaltre

Amb tot eacutes la raoacute la que ens convida a pensar que els elements que van crear una

relacioacute tan duradora no van ser purament anecdogravetics Tot just despreacutes de la trobada el

1923 en companyia de Pablo Picasso (1881-1973) Cocteau i Fenosa descobreixen un

punt drsquoentesa que srsquoallunya de ser nomeacutes una faccedilana comercial Eacutes evident que el

primer que van compartir eacutes la muacutetua admiracioacute que sentien per Picasso Fenosa admira

i sent agraiumlment pel pintor No va ser aquest qui el va encoratjar a que desenvolupeacutes la

vocacioacute drsquoescultor gragravecies a les figuretes que li va comprar a partir del 1923 i gragravecies a

lrsquoexposicioacute que va organitzar a Pariacutes a la galeria Percier entre lrsquo1 i el 22 de marccedil de

1924 Pel que fa a Cocteau sempre va insistir en lrsquoadmiracioacute que sentia per Picasso El

va conegraveixer el 1915 Li va dedicar una oda i un assaig publicats el 1919 i el 1923

respectivament A meacutes Cocteau li va demanar assessorament plagravestic per al ballet

Parade (1917) i per a la peccedila Antigone (1922) Potser quan el poeta Max Jacob amic de

Cocteau i de Picasso va escriure el prefaci del catagraveleg de lrsquoexposicioacute de Fenosa va ser

quan es van trobar per primera vegada lrsquoescriptor i lrsquoescultor Picasso apareix durant

quaranta anys i per totes bandes en la correspondegravencia de Cocteau i Jacob De fet ell va

organitzar moltes trobades com la del seu taller un dia drsquoabril de 1944 (ilmiddotl 1) i a meacutes

va ser ell qui els va presentar els anys 20

Ben aviat lrsquoalbada de lrsquoamistat entre Cocteau i Fenosa es va omplir drsquoestima

reciacuteproca i ragravepidament va estimular llur imaginacioacute Cocteau va adquirir el guix David

(ilmiddotl 2) que va exposar a la galeria Percier com ho demostra el catagraveleg (ilmiddotl 3) Aquest

fet no eacutes tan sols un gest de recolzament per a lrsquoescultor necessitat Eacutes una maniobra

subtil que li serveix per recordar un ballet sobre el tema del rei hebreu Aquesta

escultura srsquointegrava en un espectacle coreogragravefic del ballet rus i va servir com a

reparacioacute del projecte que Cocteau va tenir el 1914 amb el compositor Igor Stravinski

(1882-1971) Lrsquoempresari Serge de Diaghilev (1872-1929) tenia meacutes interegraves quegrave la seva

troupe acabeacutes una altra obra del compositor Le Rossignol (1914) Cocteau va haver

drsquoaturar el projecte Perograve Fenosa no representa com Cocteau el David ballant (ilmiddotl 4)

El representa just abans que es decideixi a deixar lrsquoespasa sobre la qual encara es

recolza per agafar una altra arma sobirana la de la fe que porta dins del cor i que

assenyala el tron amb la magrave El record de la figura biacuteblica motiva una compra que

podriacuteem dir eacutes una compensacioacute tot i que el projecte coreogragravefic es va fusionar en un

altre ballet que prometia un destiacute encara meacutes impactant Parade (1917) Aquesta obra

realitzada per Picasso i el compositor Erik Satie (1866-1925) per als ballets russos va

conservar de David algun tret de lrsquoestructura i dels procediments escegravenics perograve va

deixar de banda el vessant sagrat i la seva personalitat excepcional Creiem que el

personatge inspirat el 1912[1] en els trets del ballariacute Vaslav Nijinski (1890-1950)

Cocteau no sersquol podia treure del cap Va adquirir el modelatge realitzat per Fenosa

Venjanccedila aferrissada del destiacute El ballet no es va arribar a estrenar i el guix que tot just

va lliurar al fonedor Meroni Radice perquegrave el fongueacutes en bronze va desaparegraveixer quan

el taller drsquoaquest va fer fallida

Un destiacute semblant va patir la Tecircte de Jean Cocteau que Fenosa va modelar al

1926 a casa de la mare del poeta Si lrsquoexistegravencia de lrsquoobra no hagueacutes estat certificada

pels catagravelegs de les exposicions de Fenosa de la galeria Zborowski (Pariacutes1928 ilmiddotl 5) i

de la Sala Pareacutes (Barcelona 1930 ilmiddotl 6) on tampoc es va presentar no hauriacuteem pogut

demostrar-ne lrsquoexistegravencia Cap prova visible ni tan sols una reproduccioacute podria

confirmar lrsquoexecucioacute drsquoaquesta obra Per raons que encara avui soacuten un misteri el guix

que Fenosa va deixar a Cocteau per a lrsquoexposicioacute espanyola no va sortir mai de lrsquoHocirctel

de France on lrsquoartista tenia el taller al carrer Vandamme del districte XIV de Pariacutes

Aquest nomeacutes tornaria a aparegraveixer despreacutes que el porter de lrsquoedifici decidiacutes aprofitant

lrsquoabsegravencia de lrsquo inquiliacute treure totes les escultures per buidar lrsquohabitacioacute En definitiva el

que ha quedat sobretot soacuten les paraules pronunciades durant les sessions de modelatge

drsquoaquest primer retrat de Cocteau Fenosa les va recollir uns anys despreacutes[2]

Un dia quan li feia el retrat es va adonar del meu estat de tristesa No seacute per quegrave la joventut sempre teacute problemes Ell em va dir laquoPer quegrave estagraves tan trist Tens la millor professioacute del moacuten La muacutesica eacutes com una dona que porta una mala vida Estagraves ajagut a la teva estanccedila i ella arriba Estagraves dret srsquoatansa Sempre ve La poesia eacutes una altra cosa Cal agafar-la per la magrave Tu agafes el llibre amb la magrave evidentment La pintura eacutes una dona casada Has drsquoestar dret Lrsquoescultura eacutes com la dona amb la qual trsquohas promegraves no has de parar de girar al seu voltant eacutes diviacuteraquo

Segons com aparegui la muacutesica la poesia o qualsevol creacioacute plagravestica les relacions

entre homes i dones mostren quines soacuten les diferegravencies entre els mitjans drsquoexpressioacute la

metagravefora amb les seves variacions no doacutena peu a la confusioacute de gegraveneres i entre altres

distincions no situa al mateix nivell de dificultat lrsquoescriptura la pintura o el modelatge

El poema no convida lrsquoadepte ni al respecte com ho fa el quadre ni a lrsquoadulacioacute com ho

fa lrsquoestagravetua sinoacute a lrsquoimpuls La poesia es crea en to menor Un to per sota del normal

Aquesta mateixa percepcioacute srsquounia a la idea que apareix constantment en Cocteau

segons la qual independentment del grau drsquoegravexit de la seva produccioacute la poesia eacutes de

totes les accions creadores lrsquouacutenica que experimenta tant drama lluny de qualsevol

manifestacioacute de reveregravencia o de seduccioacute Eacutes ella qui condemna el seu escrivagrave a ser

infeliccedil i a estar sol La visioacute fatalista de la poesia de Cocteau que proveacute de les

experiegravencies personals cobreix drsquoombra les relacions amb la inspiracioacute que segons ell

proveacute drsquoun jo alienat quelcom sobrenatural interioritzat al cor de la identitat A

diferegravencia de lrsquoescultura o la pintura de lrsquoaccioacute poegravetica no sersquon pot tenir cap plaer Ni tan

sols la satisfaccioacute que produeixi una certa reflexioacute reciacuteproca entre la humanitat de la

personalitat i la seva part despogravetica i insensible de transcendegravencia En els darrers anys

de la seva vida al cim de la seva produccioacute gragravefica Cocteau oposaragrave radicalment

aquesta a lrsquoescriptura laquoperquegrave cal rebre ordres per escriure a diferegravencia de la plagravestica a

forccedila de cercar cercar els trets la situacioacute els personatges la vostra magravequina es posa en

marxa amb una manovellaraquo i laquoaconseguiu despertar en vosaltres potser no lrsquoindividu

misterioacutes que habita dins vostre perograve en tot cas algun element que se lrsquohi assemblaraquo[3]

Pel fet de no tenir vocacioacute drsquoescriptor Fenosa no podia posar en la mateixa balanccedila la

poesia i lrsquoescultura com ho feia Cocteau Amb tot la conformitat que Cocteau va

expressar durant un dia de treball (laquoLa imatge eacutes bonaraquo)[4] eacutes el reconeixement de la

dimensioacute artesana que embolcalla lrsquoescultura i la gratificacioacute que sent aquell que se

nrsquoadona drsquoaquest fet Aixograve nomeacutes es podia expressar en una conversa amb el model

davant

Aquesta convergegravencia de punts de vista no duraria pas gaire temps Fenosa va

marxar el 1929 de Franccedila durant deu dies per anar a lrsquoexposicioacute a la Sala Pareacutes Nomeacutes

va tornar passats deu anys quan Barcelona va caure a mans dels franquistes Tot i que

durant aquell periacuteode Cocteau sabia com estava Fenosa pel que li explicava Picasso no

hi ha constagravencia de cap carta ni document de cap tipus que provi que van mantenir una

relacioacute directa Quan torna a Pariacutes per poder mantenir-se en un moment tan criacutetic

Fenosa va tornar a parlar amb els amics dels anys 20 entre els quals hi havia Cocteau

el qual el va recomanar en una carta del dia 23 de juliol de 1939 a un vell conegut

Andreacute-Louis Dubois (1903-1998) futur comissari de policia del Departament de la

Seine llavors director de despatx del Ministeri de lrsquoInterior per tal que Fenosa pogueacutes

regularitzar la seva situacioacute Cocteau escriu sobre Fenosa al seu corresponent oficial i li

diu laquono eacutes ldquoun escultorrdquo per Picasso i per mi eacutes lrsquouacutenic que comptaraquo (ilmiddotl 7) Els

arguments ferms adreccedilats directament i gens planificats van fer que Dubois accediacutes a

aquesta peticioacute I a meacutes des drsquoaquell moment no tan sols va ajudar Fenosa sinoacute tots els

amics artistes i republicans Per causa de la situacioacute extrema en la qual es trobava

Fenosa es va adonar que lrsquoamistat de Cocteau com beacute es demostra en aquesta carta

tenia molt pes No solament pel que fa a la seva actitud davant de les autoritats sinoacute per

totes les demostracions que en va fer en la vida privada Aixiacute en un poema dedicat a

lrsquoescultor lrsquoescriptor expressa lrsquoafecte que es produeix i que sent per la comunioacute

artiacutestica que els uneix Ho fa tot narrant la impressioacute de buit que va experimentar

despreacutes de visitar el Louvre i separar-se de lrsquoescultor

Anagravevem junts al Louvre Entro el buit srsquoobre Quegrave sereacute jo demagrave Ell srsquoha tancat en la meva magrave (ilmiddotl 8)

En aquesta egravepoca va ser precisament quan la seva amistat va assolir el seu punt agravelgid

Mai abans Cocteau ni Fenosa havien viscut tan connectats Mai meacutes es van tornar a

trobar tan units en el mateix destiacute com en aquests anys difiacutecils Potser la relacioacute de

Fenosa amb Coco Chanel (1883-1971) va motivar lrsquoaproximament a Cocteau Hauria

fet tant per ajudar lrsquoescultor si no srsquohi hagueacutes relacionat tant amb ell en el cercle de la

modista que va colmiddotlaborar en diverses de les seves peces com Antigone 1922 Le Train

bleu 1924 Orpheacutee 1926 Les Chevaliers de la Table ronde 1937 i li va oferir sovint

el suport financer sobretot durant els tractaments de desintoxicacioacute Sigui com sigui

lrsquoapropament entre Cocteau i Fenosa va ser tan ferm que el 1939 van canviar de casa

Tot un seguit de documents (ilmiddotl 9-13) ens demostren que Chanel va fer que srsquoinstalmiddotleacutes

a lrsquoHotel Ritz de la placcedila Vendocircme el setembre de 1939 Perograve lrsquoescultor incogravemode amb

tant luxe es va mudar a lrsquohabitacioacute del seu amic poeta a la casa que tenia al nuacutemero 19

de la placcedila de la Madeleine Tres dibuixos demostren que lrsquoamistat dels dos homes

llavors es trobava en el punt meacutes elevat els dos primers (ilmiddotl 14-15) signats per Fenosa

ens ensenyen Cocteau al Ritz tocant la guitarra i lrsquoaltre (ilmiddotl 16) dibuixat pel pintor Pere

Creixams (1893-1965) eacutes un retrat de lrsquoescultor fent el mateix perograve a casa del poeta La

similitud dels motius podria trair lrsquoesperit de joc que presidia les sessions de posa

Ambdoacutes amb el mateix gest inesperat lrsquoun a casa de lrsquoaltre cadascuacute al domicili del seu

alter ego Heus aquiacute com es segellava tranquilmiddotlament la seva concograverdia

Era conscient Fenosa que amb aquestes mudances creuades estava nodrint la

imaginacioacute de Cocteau La invitacioacute de Chanel i la partenccedila del seu company a la

guerra lrsquoactor Jean Marais (1913-1998) no van ser els uacutenics elements que van fer que

el poeta accepteacutes mudar-se el dia 5 de setembre[5] Va intervenir en bona part el mite

personal lrsquoorigen del qual tan sols es va produir alguns mesos abans Lrsquoabril de 1939

de camiacute a les vacances a Piquey Cocteau es va posar a redactar repentinament les

primeres planes de la novelmiddotla autobiogragravefica La Fin du Potomak (1940) En aquesta hi

expressava el sentiment de tancament que tenia al barri de lrsquoesgleacutesia de la Madeleine on

sempre havia viscut (ilmiddotl 17-18) Quan esperava canviar de vida amb Marais que

lrsquoacompanyava va experimentar un periacuteode de creacioacute tan lluminoacutes com el periacuteode que

va passar amb lrsquoescriptor Raymond Radiguet (1903-1923) el qual va passar

precisament a Piquey les uacuteltimes vacances drsquoestudi amb el poeta abans que moriacutes

sobtadament Cocteau sentia la necessitat de canviar de lloc de residegravencia Estava

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

organitzar moltes trobades com la del seu taller un dia drsquoabril de 1944 (ilmiddotl 1) i a meacutes

va ser ell qui els va presentar els anys 20

Ben aviat lrsquoalbada de lrsquoamistat entre Cocteau i Fenosa es va omplir drsquoestima

reciacuteproca i ragravepidament va estimular llur imaginacioacute Cocteau va adquirir el guix David

(ilmiddotl 2) que va exposar a la galeria Percier com ho demostra el catagraveleg (ilmiddotl 3) Aquest

fet no eacutes tan sols un gest de recolzament per a lrsquoescultor necessitat Eacutes una maniobra

subtil que li serveix per recordar un ballet sobre el tema del rei hebreu Aquesta

escultura srsquointegrava en un espectacle coreogragravefic del ballet rus i va servir com a

reparacioacute del projecte que Cocteau va tenir el 1914 amb el compositor Igor Stravinski

(1882-1971) Lrsquoempresari Serge de Diaghilev (1872-1929) tenia meacutes interegraves quegrave la seva

troupe acabeacutes una altra obra del compositor Le Rossignol (1914) Cocteau va haver

drsquoaturar el projecte Perograve Fenosa no representa com Cocteau el David ballant (ilmiddotl 4)

El representa just abans que es decideixi a deixar lrsquoespasa sobre la qual encara es

recolza per agafar una altra arma sobirana la de la fe que porta dins del cor i que

assenyala el tron amb la magrave El record de la figura biacuteblica motiva una compra que

podriacuteem dir eacutes una compensacioacute tot i que el projecte coreogragravefic es va fusionar en un

altre ballet que prometia un destiacute encara meacutes impactant Parade (1917) Aquesta obra

realitzada per Picasso i el compositor Erik Satie (1866-1925) per als ballets russos va

conservar de David algun tret de lrsquoestructura i dels procediments escegravenics perograve va

deixar de banda el vessant sagrat i la seva personalitat excepcional Creiem que el

personatge inspirat el 1912[1] en els trets del ballariacute Vaslav Nijinski (1890-1950)

Cocteau no sersquol podia treure del cap Va adquirir el modelatge realitzat per Fenosa

Venjanccedila aferrissada del destiacute El ballet no es va arribar a estrenar i el guix que tot just

va lliurar al fonedor Meroni Radice perquegrave el fongueacutes en bronze va desaparegraveixer quan

el taller drsquoaquest va fer fallida

Un destiacute semblant va patir la Tecircte de Jean Cocteau que Fenosa va modelar al

1926 a casa de la mare del poeta Si lrsquoexistegravencia de lrsquoobra no hagueacutes estat certificada

pels catagravelegs de les exposicions de Fenosa de la galeria Zborowski (Pariacutes1928 ilmiddotl 5) i

de la Sala Pareacutes (Barcelona 1930 ilmiddotl 6) on tampoc es va presentar no hauriacuteem pogut

demostrar-ne lrsquoexistegravencia Cap prova visible ni tan sols una reproduccioacute podria

confirmar lrsquoexecucioacute drsquoaquesta obra Per raons que encara avui soacuten un misteri el guix

que Fenosa va deixar a Cocteau per a lrsquoexposicioacute espanyola no va sortir mai de lrsquoHocirctel

de France on lrsquoartista tenia el taller al carrer Vandamme del districte XIV de Pariacutes

Aquest nomeacutes tornaria a aparegraveixer despreacutes que el porter de lrsquoedifici decidiacutes aprofitant

lrsquoabsegravencia de lrsquo inquiliacute treure totes les escultures per buidar lrsquohabitacioacute En definitiva el

que ha quedat sobretot soacuten les paraules pronunciades durant les sessions de modelatge

drsquoaquest primer retrat de Cocteau Fenosa les va recollir uns anys despreacutes[2]

Un dia quan li feia el retrat es va adonar del meu estat de tristesa No seacute per quegrave la joventut sempre teacute problemes Ell em va dir laquoPer quegrave estagraves tan trist Tens la millor professioacute del moacuten La muacutesica eacutes com una dona que porta una mala vida Estagraves ajagut a la teva estanccedila i ella arriba Estagraves dret srsquoatansa Sempre ve La poesia eacutes una altra cosa Cal agafar-la per la magrave Tu agafes el llibre amb la magrave evidentment La pintura eacutes una dona casada Has drsquoestar dret Lrsquoescultura eacutes com la dona amb la qual trsquohas promegraves no has de parar de girar al seu voltant eacutes diviacuteraquo

Segons com aparegui la muacutesica la poesia o qualsevol creacioacute plagravestica les relacions

entre homes i dones mostren quines soacuten les diferegravencies entre els mitjans drsquoexpressioacute la

metagravefora amb les seves variacions no doacutena peu a la confusioacute de gegraveneres i entre altres

distincions no situa al mateix nivell de dificultat lrsquoescriptura la pintura o el modelatge

El poema no convida lrsquoadepte ni al respecte com ho fa el quadre ni a lrsquoadulacioacute com ho

fa lrsquoestagravetua sinoacute a lrsquoimpuls La poesia es crea en to menor Un to per sota del normal

Aquesta mateixa percepcioacute srsquounia a la idea que apareix constantment en Cocteau

segons la qual independentment del grau drsquoegravexit de la seva produccioacute la poesia eacutes de

totes les accions creadores lrsquouacutenica que experimenta tant drama lluny de qualsevol

manifestacioacute de reveregravencia o de seduccioacute Eacutes ella qui condemna el seu escrivagrave a ser

infeliccedil i a estar sol La visioacute fatalista de la poesia de Cocteau que proveacute de les

experiegravencies personals cobreix drsquoombra les relacions amb la inspiracioacute que segons ell

proveacute drsquoun jo alienat quelcom sobrenatural interioritzat al cor de la identitat A

diferegravencia de lrsquoescultura o la pintura de lrsquoaccioacute poegravetica no sersquon pot tenir cap plaer Ni tan

sols la satisfaccioacute que produeixi una certa reflexioacute reciacuteproca entre la humanitat de la

personalitat i la seva part despogravetica i insensible de transcendegravencia En els darrers anys

de la seva vida al cim de la seva produccioacute gragravefica Cocteau oposaragrave radicalment

aquesta a lrsquoescriptura laquoperquegrave cal rebre ordres per escriure a diferegravencia de la plagravestica a

forccedila de cercar cercar els trets la situacioacute els personatges la vostra magravequina es posa en

marxa amb una manovellaraquo i laquoaconseguiu despertar en vosaltres potser no lrsquoindividu

misterioacutes que habita dins vostre perograve en tot cas algun element que se lrsquohi assemblaraquo[3]

Pel fet de no tenir vocacioacute drsquoescriptor Fenosa no podia posar en la mateixa balanccedila la

poesia i lrsquoescultura com ho feia Cocteau Amb tot la conformitat que Cocteau va

expressar durant un dia de treball (laquoLa imatge eacutes bonaraquo)[4] eacutes el reconeixement de la

dimensioacute artesana que embolcalla lrsquoescultura i la gratificacioacute que sent aquell que se

nrsquoadona drsquoaquest fet Aixograve nomeacutes es podia expressar en una conversa amb el model

davant

Aquesta convergegravencia de punts de vista no duraria pas gaire temps Fenosa va

marxar el 1929 de Franccedila durant deu dies per anar a lrsquoexposicioacute a la Sala Pareacutes Nomeacutes

va tornar passats deu anys quan Barcelona va caure a mans dels franquistes Tot i que

durant aquell periacuteode Cocteau sabia com estava Fenosa pel que li explicava Picasso no

hi ha constagravencia de cap carta ni document de cap tipus que provi que van mantenir una

relacioacute directa Quan torna a Pariacutes per poder mantenir-se en un moment tan criacutetic

Fenosa va tornar a parlar amb els amics dels anys 20 entre els quals hi havia Cocteau

el qual el va recomanar en una carta del dia 23 de juliol de 1939 a un vell conegut

Andreacute-Louis Dubois (1903-1998) futur comissari de policia del Departament de la

Seine llavors director de despatx del Ministeri de lrsquoInterior per tal que Fenosa pogueacutes

regularitzar la seva situacioacute Cocteau escriu sobre Fenosa al seu corresponent oficial i li

diu laquono eacutes ldquoun escultorrdquo per Picasso i per mi eacutes lrsquouacutenic que comptaraquo (ilmiddotl 7) Els

arguments ferms adreccedilats directament i gens planificats van fer que Dubois accediacutes a

aquesta peticioacute I a meacutes des drsquoaquell moment no tan sols va ajudar Fenosa sinoacute tots els

amics artistes i republicans Per causa de la situacioacute extrema en la qual es trobava

Fenosa es va adonar que lrsquoamistat de Cocteau com beacute es demostra en aquesta carta

tenia molt pes No solament pel que fa a la seva actitud davant de les autoritats sinoacute per

totes les demostracions que en va fer en la vida privada Aixiacute en un poema dedicat a

lrsquoescultor lrsquoescriptor expressa lrsquoafecte que es produeix i que sent per la comunioacute

artiacutestica que els uneix Ho fa tot narrant la impressioacute de buit que va experimentar

despreacutes de visitar el Louvre i separar-se de lrsquoescultor

Anagravevem junts al Louvre Entro el buit srsquoobre Quegrave sereacute jo demagrave Ell srsquoha tancat en la meva magrave (ilmiddotl 8)

En aquesta egravepoca va ser precisament quan la seva amistat va assolir el seu punt agravelgid

Mai abans Cocteau ni Fenosa havien viscut tan connectats Mai meacutes es van tornar a

trobar tan units en el mateix destiacute com en aquests anys difiacutecils Potser la relacioacute de

Fenosa amb Coco Chanel (1883-1971) va motivar lrsquoaproximament a Cocteau Hauria

fet tant per ajudar lrsquoescultor si no srsquohi hagueacutes relacionat tant amb ell en el cercle de la

modista que va colmiddotlaborar en diverses de les seves peces com Antigone 1922 Le Train

bleu 1924 Orpheacutee 1926 Les Chevaliers de la Table ronde 1937 i li va oferir sovint

el suport financer sobretot durant els tractaments de desintoxicacioacute Sigui com sigui

lrsquoapropament entre Cocteau i Fenosa va ser tan ferm que el 1939 van canviar de casa

Tot un seguit de documents (ilmiddotl 9-13) ens demostren que Chanel va fer que srsquoinstalmiddotleacutes

a lrsquoHotel Ritz de la placcedila Vendocircme el setembre de 1939 Perograve lrsquoescultor incogravemode amb

tant luxe es va mudar a lrsquohabitacioacute del seu amic poeta a la casa que tenia al nuacutemero 19

de la placcedila de la Madeleine Tres dibuixos demostren que lrsquoamistat dels dos homes

llavors es trobava en el punt meacutes elevat els dos primers (ilmiddotl 14-15) signats per Fenosa

ens ensenyen Cocteau al Ritz tocant la guitarra i lrsquoaltre (ilmiddotl 16) dibuixat pel pintor Pere

Creixams (1893-1965) eacutes un retrat de lrsquoescultor fent el mateix perograve a casa del poeta La

similitud dels motius podria trair lrsquoesperit de joc que presidia les sessions de posa

Ambdoacutes amb el mateix gest inesperat lrsquoun a casa de lrsquoaltre cadascuacute al domicili del seu

alter ego Heus aquiacute com es segellava tranquilmiddotlament la seva concograverdia

Era conscient Fenosa que amb aquestes mudances creuades estava nodrint la

imaginacioacute de Cocteau La invitacioacute de Chanel i la partenccedila del seu company a la

guerra lrsquoactor Jean Marais (1913-1998) no van ser els uacutenics elements que van fer que

el poeta accepteacutes mudar-se el dia 5 de setembre[5] Va intervenir en bona part el mite

personal lrsquoorigen del qual tan sols es va produir alguns mesos abans Lrsquoabril de 1939

de camiacute a les vacances a Piquey Cocteau es va posar a redactar repentinament les

primeres planes de la novelmiddotla autobiogragravefica La Fin du Potomak (1940) En aquesta hi

expressava el sentiment de tancament que tenia al barri de lrsquoesgleacutesia de la Madeleine on

sempre havia viscut (ilmiddotl 17-18) Quan esperava canviar de vida amb Marais que

lrsquoacompanyava va experimentar un periacuteode de creacioacute tan lluminoacutes com el periacuteode que

va passar amb lrsquoescriptor Raymond Radiguet (1903-1923) el qual va passar

precisament a Piquey les uacuteltimes vacances drsquoestudi amb el poeta abans que moriacutes

sobtadament Cocteau sentia la necessitat de canviar de lloc de residegravencia Estava

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Un destiacute semblant va patir la Tecircte de Jean Cocteau que Fenosa va modelar al

1926 a casa de la mare del poeta Si lrsquoexistegravencia de lrsquoobra no hagueacutes estat certificada

pels catagravelegs de les exposicions de Fenosa de la galeria Zborowski (Pariacutes1928 ilmiddotl 5) i

de la Sala Pareacutes (Barcelona 1930 ilmiddotl 6) on tampoc es va presentar no hauriacuteem pogut

demostrar-ne lrsquoexistegravencia Cap prova visible ni tan sols una reproduccioacute podria

confirmar lrsquoexecucioacute drsquoaquesta obra Per raons que encara avui soacuten un misteri el guix

que Fenosa va deixar a Cocteau per a lrsquoexposicioacute espanyola no va sortir mai de lrsquoHocirctel

de France on lrsquoartista tenia el taller al carrer Vandamme del districte XIV de Pariacutes

Aquest nomeacutes tornaria a aparegraveixer despreacutes que el porter de lrsquoedifici decidiacutes aprofitant

lrsquoabsegravencia de lrsquo inquiliacute treure totes les escultures per buidar lrsquohabitacioacute En definitiva el

que ha quedat sobretot soacuten les paraules pronunciades durant les sessions de modelatge

drsquoaquest primer retrat de Cocteau Fenosa les va recollir uns anys despreacutes[2]

Un dia quan li feia el retrat es va adonar del meu estat de tristesa No seacute per quegrave la joventut sempre teacute problemes Ell em va dir laquoPer quegrave estagraves tan trist Tens la millor professioacute del moacuten La muacutesica eacutes com una dona que porta una mala vida Estagraves ajagut a la teva estanccedila i ella arriba Estagraves dret srsquoatansa Sempre ve La poesia eacutes una altra cosa Cal agafar-la per la magrave Tu agafes el llibre amb la magrave evidentment La pintura eacutes una dona casada Has drsquoestar dret Lrsquoescultura eacutes com la dona amb la qual trsquohas promegraves no has de parar de girar al seu voltant eacutes diviacuteraquo

Segons com aparegui la muacutesica la poesia o qualsevol creacioacute plagravestica les relacions

entre homes i dones mostren quines soacuten les diferegravencies entre els mitjans drsquoexpressioacute la

metagravefora amb les seves variacions no doacutena peu a la confusioacute de gegraveneres i entre altres

distincions no situa al mateix nivell de dificultat lrsquoescriptura la pintura o el modelatge

El poema no convida lrsquoadepte ni al respecte com ho fa el quadre ni a lrsquoadulacioacute com ho

fa lrsquoestagravetua sinoacute a lrsquoimpuls La poesia es crea en to menor Un to per sota del normal

Aquesta mateixa percepcioacute srsquounia a la idea que apareix constantment en Cocteau

segons la qual independentment del grau drsquoegravexit de la seva produccioacute la poesia eacutes de

totes les accions creadores lrsquouacutenica que experimenta tant drama lluny de qualsevol

manifestacioacute de reveregravencia o de seduccioacute Eacutes ella qui condemna el seu escrivagrave a ser

infeliccedil i a estar sol La visioacute fatalista de la poesia de Cocteau que proveacute de les

experiegravencies personals cobreix drsquoombra les relacions amb la inspiracioacute que segons ell

proveacute drsquoun jo alienat quelcom sobrenatural interioritzat al cor de la identitat A

diferegravencia de lrsquoescultura o la pintura de lrsquoaccioacute poegravetica no sersquon pot tenir cap plaer Ni tan

sols la satisfaccioacute que produeixi una certa reflexioacute reciacuteproca entre la humanitat de la

personalitat i la seva part despogravetica i insensible de transcendegravencia En els darrers anys

de la seva vida al cim de la seva produccioacute gragravefica Cocteau oposaragrave radicalment

aquesta a lrsquoescriptura laquoperquegrave cal rebre ordres per escriure a diferegravencia de la plagravestica a

forccedila de cercar cercar els trets la situacioacute els personatges la vostra magravequina es posa en

marxa amb una manovellaraquo i laquoaconseguiu despertar en vosaltres potser no lrsquoindividu

misterioacutes que habita dins vostre perograve en tot cas algun element que se lrsquohi assemblaraquo[3]

Pel fet de no tenir vocacioacute drsquoescriptor Fenosa no podia posar en la mateixa balanccedila la

poesia i lrsquoescultura com ho feia Cocteau Amb tot la conformitat que Cocteau va

expressar durant un dia de treball (laquoLa imatge eacutes bonaraquo)[4] eacutes el reconeixement de la

dimensioacute artesana que embolcalla lrsquoescultura i la gratificacioacute que sent aquell que se

nrsquoadona drsquoaquest fet Aixograve nomeacutes es podia expressar en una conversa amb el model

davant

Aquesta convergegravencia de punts de vista no duraria pas gaire temps Fenosa va

marxar el 1929 de Franccedila durant deu dies per anar a lrsquoexposicioacute a la Sala Pareacutes Nomeacutes

va tornar passats deu anys quan Barcelona va caure a mans dels franquistes Tot i que

durant aquell periacuteode Cocteau sabia com estava Fenosa pel que li explicava Picasso no

hi ha constagravencia de cap carta ni document de cap tipus que provi que van mantenir una

relacioacute directa Quan torna a Pariacutes per poder mantenir-se en un moment tan criacutetic

Fenosa va tornar a parlar amb els amics dels anys 20 entre els quals hi havia Cocteau

el qual el va recomanar en una carta del dia 23 de juliol de 1939 a un vell conegut

Andreacute-Louis Dubois (1903-1998) futur comissari de policia del Departament de la

Seine llavors director de despatx del Ministeri de lrsquoInterior per tal que Fenosa pogueacutes

regularitzar la seva situacioacute Cocteau escriu sobre Fenosa al seu corresponent oficial i li

diu laquono eacutes ldquoun escultorrdquo per Picasso i per mi eacutes lrsquouacutenic que comptaraquo (ilmiddotl 7) Els

arguments ferms adreccedilats directament i gens planificats van fer que Dubois accediacutes a

aquesta peticioacute I a meacutes des drsquoaquell moment no tan sols va ajudar Fenosa sinoacute tots els

amics artistes i republicans Per causa de la situacioacute extrema en la qual es trobava

Fenosa es va adonar que lrsquoamistat de Cocteau com beacute es demostra en aquesta carta

tenia molt pes No solament pel que fa a la seva actitud davant de les autoritats sinoacute per

totes les demostracions que en va fer en la vida privada Aixiacute en un poema dedicat a

lrsquoescultor lrsquoescriptor expressa lrsquoafecte que es produeix i que sent per la comunioacute

artiacutestica que els uneix Ho fa tot narrant la impressioacute de buit que va experimentar

despreacutes de visitar el Louvre i separar-se de lrsquoescultor

Anagravevem junts al Louvre Entro el buit srsquoobre Quegrave sereacute jo demagrave Ell srsquoha tancat en la meva magrave (ilmiddotl 8)

En aquesta egravepoca va ser precisament quan la seva amistat va assolir el seu punt agravelgid

Mai abans Cocteau ni Fenosa havien viscut tan connectats Mai meacutes es van tornar a

trobar tan units en el mateix destiacute com en aquests anys difiacutecils Potser la relacioacute de

Fenosa amb Coco Chanel (1883-1971) va motivar lrsquoaproximament a Cocteau Hauria

fet tant per ajudar lrsquoescultor si no srsquohi hagueacutes relacionat tant amb ell en el cercle de la

modista que va colmiddotlaborar en diverses de les seves peces com Antigone 1922 Le Train

bleu 1924 Orpheacutee 1926 Les Chevaliers de la Table ronde 1937 i li va oferir sovint

el suport financer sobretot durant els tractaments de desintoxicacioacute Sigui com sigui

lrsquoapropament entre Cocteau i Fenosa va ser tan ferm que el 1939 van canviar de casa

Tot un seguit de documents (ilmiddotl 9-13) ens demostren que Chanel va fer que srsquoinstalmiddotleacutes

a lrsquoHotel Ritz de la placcedila Vendocircme el setembre de 1939 Perograve lrsquoescultor incogravemode amb

tant luxe es va mudar a lrsquohabitacioacute del seu amic poeta a la casa que tenia al nuacutemero 19

de la placcedila de la Madeleine Tres dibuixos demostren que lrsquoamistat dels dos homes

llavors es trobava en el punt meacutes elevat els dos primers (ilmiddotl 14-15) signats per Fenosa

ens ensenyen Cocteau al Ritz tocant la guitarra i lrsquoaltre (ilmiddotl 16) dibuixat pel pintor Pere

Creixams (1893-1965) eacutes un retrat de lrsquoescultor fent el mateix perograve a casa del poeta La

similitud dels motius podria trair lrsquoesperit de joc que presidia les sessions de posa

Ambdoacutes amb el mateix gest inesperat lrsquoun a casa de lrsquoaltre cadascuacute al domicili del seu

alter ego Heus aquiacute com es segellava tranquilmiddotlament la seva concograverdia

Era conscient Fenosa que amb aquestes mudances creuades estava nodrint la

imaginacioacute de Cocteau La invitacioacute de Chanel i la partenccedila del seu company a la

guerra lrsquoactor Jean Marais (1913-1998) no van ser els uacutenics elements que van fer que

el poeta accepteacutes mudar-se el dia 5 de setembre[5] Va intervenir en bona part el mite

personal lrsquoorigen del qual tan sols es va produir alguns mesos abans Lrsquoabril de 1939

de camiacute a les vacances a Piquey Cocteau es va posar a redactar repentinament les

primeres planes de la novelmiddotla autobiogragravefica La Fin du Potomak (1940) En aquesta hi

expressava el sentiment de tancament que tenia al barri de lrsquoesgleacutesia de la Madeleine on

sempre havia viscut (ilmiddotl 17-18) Quan esperava canviar de vida amb Marais que

lrsquoacompanyava va experimentar un periacuteode de creacioacute tan lluminoacutes com el periacuteode que

va passar amb lrsquoescriptor Raymond Radiguet (1903-1923) el qual va passar

precisament a Piquey les uacuteltimes vacances drsquoestudi amb el poeta abans que moriacutes

sobtadament Cocteau sentia la necessitat de canviar de lloc de residegravencia Estava

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

manifestacioacute de reveregravencia o de seduccioacute Eacutes ella qui condemna el seu escrivagrave a ser

infeliccedil i a estar sol La visioacute fatalista de la poesia de Cocteau que proveacute de les

experiegravencies personals cobreix drsquoombra les relacions amb la inspiracioacute que segons ell

proveacute drsquoun jo alienat quelcom sobrenatural interioritzat al cor de la identitat A

diferegravencia de lrsquoescultura o la pintura de lrsquoaccioacute poegravetica no sersquon pot tenir cap plaer Ni tan

sols la satisfaccioacute que produeixi una certa reflexioacute reciacuteproca entre la humanitat de la

personalitat i la seva part despogravetica i insensible de transcendegravencia En els darrers anys

de la seva vida al cim de la seva produccioacute gragravefica Cocteau oposaragrave radicalment

aquesta a lrsquoescriptura laquoperquegrave cal rebre ordres per escriure a diferegravencia de la plagravestica a

forccedila de cercar cercar els trets la situacioacute els personatges la vostra magravequina es posa en

marxa amb una manovellaraquo i laquoaconseguiu despertar en vosaltres potser no lrsquoindividu

misterioacutes que habita dins vostre perograve en tot cas algun element que se lrsquohi assemblaraquo[3]

Pel fet de no tenir vocacioacute drsquoescriptor Fenosa no podia posar en la mateixa balanccedila la

poesia i lrsquoescultura com ho feia Cocteau Amb tot la conformitat que Cocteau va

expressar durant un dia de treball (laquoLa imatge eacutes bonaraquo)[4] eacutes el reconeixement de la

dimensioacute artesana que embolcalla lrsquoescultura i la gratificacioacute que sent aquell que se

nrsquoadona drsquoaquest fet Aixograve nomeacutes es podia expressar en una conversa amb el model

davant

Aquesta convergegravencia de punts de vista no duraria pas gaire temps Fenosa va

marxar el 1929 de Franccedila durant deu dies per anar a lrsquoexposicioacute a la Sala Pareacutes Nomeacutes

va tornar passats deu anys quan Barcelona va caure a mans dels franquistes Tot i que

durant aquell periacuteode Cocteau sabia com estava Fenosa pel que li explicava Picasso no

hi ha constagravencia de cap carta ni document de cap tipus que provi que van mantenir una

relacioacute directa Quan torna a Pariacutes per poder mantenir-se en un moment tan criacutetic

Fenosa va tornar a parlar amb els amics dels anys 20 entre els quals hi havia Cocteau

el qual el va recomanar en una carta del dia 23 de juliol de 1939 a un vell conegut

Andreacute-Louis Dubois (1903-1998) futur comissari de policia del Departament de la

Seine llavors director de despatx del Ministeri de lrsquoInterior per tal que Fenosa pogueacutes

regularitzar la seva situacioacute Cocteau escriu sobre Fenosa al seu corresponent oficial i li

diu laquono eacutes ldquoun escultorrdquo per Picasso i per mi eacutes lrsquouacutenic que comptaraquo (ilmiddotl 7) Els

arguments ferms adreccedilats directament i gens planificats van fer que Dubois accediacutes a

aquesta peticioacute I a meacutes des drsquoaquell moment no tan sols va ajudar Fenosa sinoacute tots els

amics artistes i republicans Per causa de la situacioacute extrema en la qual es trobava

Fenosa es va adonar que lrsquoamistat de Cocteau com beacute es demostra en aquesta carta

tenia molt pes No solament pel que fa a la seva actitud davant de les autoritats sinoacute per

totes les demostracions que en va fer en la vida privada Aixiacute en un poema dedicat a

lrsquoescultor lrsquoescriptor expressa lrsquoafecte que es produeix i que sent per la comunioacute

artiacutestica que els uneix Ho fa tot narrant la impressioacute de buit que va experimentar

despreacutes de visitar el Louvre i separar-se de lrsquoescultor

Anagravevem junts al Louvre Entro el buit srsquoobre Quegrave sereacute jo demagrave Ell srsquoha tancat en la meva magrave (ilmiddotl 8)

En aquesta egravepoca va ser precisament quan la seva amistat va assolir el seu punt agravelgid

Mai abans Cocteau ni Fenosa havien viscut tan connectats Mai meacutes es van tornar a

trobar tan units en el mateix destiacute com en aquests anys difiacutecils Potser la relacioacute de

Fenosa amb Coco Chanel (1883-1971) va motivar lrsquoaproximament a Cocteau Hauria

fet tant per ajudar lrsquoescultor si no srsquohi hagueacutes relacionat tant amb ell en el cercle de la

modista que va colmiddotlaborar en diverses de les seves peces com Antigone 1922 Le Train

bleu 1924 Orpheacutee 1926 Les Chevaliers de la Table ronde 1937 i li va oferir sovint

el suport financer sobretot durant els tractaments de desintoxicacioacute Sigui com sigui

lrsquoapropament entre Cocteau i Fenosa va ser tan ferm que el 1939 van canviar de casa

Tot un seguit de documents (ilmiddotl 9-13) ens demostren que Chanel va fer que srsquoinstalmiddotleacutes

a lrsquoHotel Ritz de la placcedila Vendocircme el setembre de 1939 Perograve lrsquoescultor incogravemode amb

tant luxe es va mudar a lrsquohabitacioacute del seu amic poeta a la casa que tenia al nuacutemero 19

de la placcedila de la Madeleine Tres dibuixos demostren que lrsquoamistat dels dos homes

llavors es trobava en el punt meacutes elevat els dos primers (ilmiddotl 14-15) signats per Fenosa

ens ensenyen Cocteau al Ritz tocant la guitarra i lrsquoaltre (ilmiddotl 16) dibuixat pel pintor Pere

Creixams (1893-1965) eacutes un retrat de lrsquoescultor fent el mateix perograve a casa del poeta La

similitud dels motius podria trair lrsquoesperit de joc que presidia les sessions de posa

Ambdoacutes amb el mateix gest inesperat lrsquoun a casa de lrsquoaltre cadascuacute al domicili del seu

alter ego Heus aquiacute com es segellava tranquilmiddotlament la seva concograverdia

Era conscient Fenosa que amb aquestes mudances creuades estava nodrint la

imaginacioacute de Cocteau La invitacioacute de Chanel i la partenccedila del seu company a la

guerra lrsquoactor Jean Marais (1913-1998) no van ser els uacutenics elements que van fer que

el poeta accepteacutes mudar-se el dia 5 de setembre[5] Va intervenir en bona part el mite

personal lrsquoorigen del qual tan sols es va produir alguns mesos abans Lrsquoabril de 1939

de camiacute a les vacances a Piquey Cocteau es va posar a redactar repentinament les

primeres planes de la novelmiddotla autobiogragravefica La Fin du Potomak (1940) En aquesta hi

expressava el sentiment de tancament que tenia al barri de lrsquoesgleacutesia de la Madeleine on

sempre havia viscut (ilmiddotl 17-18) Quan esperava canviar de vida amb Marais que

lrsquoacompanyava va experimentar un periacuteode de creacioacute tan lluminoacutes com el periacuteode que

va passar amb lrsquoescriptor Raymond Radiguet (1903-1923) el qual va passar

precisament a Piquey les uacuteltimes vacances drsquoestudi amb el poeta abans que moriacutes

sobtadament Cocteau sentia la necessitat de canviar de lloc de residegravencia Estava

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

el qual el va recomanar en una carta del dia 23 de juliol de 1939 a un vell conegut

Andreacute-Louis Dubois (1903-1998) futur comissari de policia del Departament de la

Seine llavors director de despatx del Ministeri de lrsquoInterior per tal que Fenosa pogueacutes

regularitzar la seva situacioacute Cocteau escriu sobre Fenosa al seu corresponent oficial i li

diu laquono eacutes ldquoun escultorrdquo per Picasso i per mi eacutes lrsquouacutenic que comptaraquo (ilmiddotl 7) Els

arguments ferms adreccedilats directament i gens planificats van fer que Dubois accediacutes a

aquesta peticioacute I a meacutes des drsquoaquell moment no tan sols va ajudar Fenosa sinoacute tots els

amics artistes i republicans Per causa de la situacioacute extrema en la qual es trobava

Fenosa es va adonar que lrsquoamistat de Cocteau com beacute es demostra en aquesta carta

tenia molt pes No solament pel que fa a la seva actitud davant de les autoritats sinoacute per

totes les demostracions que en va fer en la vida privada Aixiacute en un poema dedicat a

lrsquoescultor lrsquoescriptor expressa lrsquoafecte que es produeix i que sent per la comunioacute

artiacutestica que els uneix Ho fa tot narrant la impressioacute de buit que va experimentar

despreacutes de visitar el Louvre i separar-se de lrsquoescultor

Anagravevem junts al Louvre Entro el buit srsquoobre Quegrave sereacute jo demagrave Ell srsquoha tancat en la meva magrave (ilmiddotl 8)

En aquesta egravepoca va ser precisament quan la seva amistat va assolir el seu punt agravelgid

Mai abans Cocteau ni Fenosa havien viscut tan connectats Mai meacutes es van tornar a

trobar tan units en el mateix destiacute com en aquests anys difiacutecils Potser la relacioacute de

Fenosa amb Coco Chanel (1883-1971) va motivar lrsquoaproximament a Cocteau Hauria

fet tant per ajudar lrsquoescultor si no srsquohi hagueacutes relacionat tant amb ell en el cercle de la

modista que va colmiddotlaborar en diverses de les seves peces com Antigone 1922 Le Train

bleu 1924 Orpheacutee 1926 Les Chevaliers de la Table ronde 1937 i li va oferir sovint

el suport financer sobretot durant els tractaments de desintoxicacioacute Sigui com sigui

lrsquoapropament entre Cocteau i Fenosa va ser tan ferm que el 1939 van canviar de casa

Tot un seguit de documents (ilmiddotl 9-13) ens demostren que Chanel va fer que srsquoinstalmiddotleacutes

a lrsquoHotel Ritz de la placcedila Vendocircme el setembre de 1939 Perograve lrsquoescultor incogravemode amb

tant luxe es va mudar a lrsquohabitacioacute del seu amic poeta a la casa que tenia al nuacutemero 19

de la placcedila de la Madeleine Tres dibuixos demostren que lrsquoamistat dels dos homes

llavors es trobava en el punt meacutes elevat els dos primers (ilmiddotl 14-15) signats per Fenosa

ens ensenyen Cocteau al Ritz tocant la guitarra i lrsquoaltre (ilmiddotl 16) dibuixat pel pintor Pere

Creixams (1893-1965) eacutes un retrat de lrsquoescultor fent el mateix perograve a casa del poeta La

similitud dels motius podria trair lrsquoesperit de joc que presidia les sessions de posa

Ambdoacutes amb el mateix gest inesperat lrsquoun a casa de lrsquoaltre cadascuacute al domicili del seu

alter ego Heus aquiacute com es segellava tranquilmiddotlament la seva concograverdia

Era conscient Fenosa que amb aquestes mudances creuades estava nodrint la

imaginacioacute de Cocteau La invitacioacute de Chanel i la partenccedila del seu company a la

guerra lrsquoactor Jean Marais (1913-1998) no van ser els uacutenics elements que van fer que

el poeta accepteacutes mudar-se el dia 5 de setembre[5] Va intervenir en bona part el mite

personal lrsquoorigen del qual tan sols es va produir alguns mesos abans Lrsquoabril de 1939

de camiacute a les vacances a Piquey Cocteau es va posar a redactar repentinament les

primeres planes de la novelmiddotla autobiogragravefica La Fin du Potomak (1940) En aquesta hi

expressava el sentiment de tancament que tenia al barri de lrsquoesgleacutesia de la Madeleine on

sempre havia viscut (ilmiddotl 17-18) Quan esperava canviar de vida amb Marais que

lrsquoacompanyava va experimentar un periacuteode de creacioacute tan lluminoacutes com el periacuteode que

va passar amb lrsquoescriptor Raymond Radiguet (1903-1923) el qual va passar

precisament a Piquey les uacuteltimes vacances drsquoestudi amb el poeta abans que moriacutes

sobtadament Cocteau sentia la necessitat de canviar de lloc de residegravencia Estava

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

lrsquoapropament entre Cocteau i Fenosa va ser tan ferm que el 1939 van canviar de casa

Tot un seguit de documents (ilmiddotl 9-13) ens demostren que Chanel va fer que srsquoinstalmiddotleacutes

a lrsquoHotel Ritz de la placcedila Vendocircme el setembre de 1939 Perograve lrsquoescultor incogravemode amb

tant luxe es va mudar a lrsquohabitacioacute del seu amic poeta a la casa que tenia al nuacutemero 19

de la placcedila de la Madeleine Tres dibuixos demostren que lrsquoamistat dels dos homes

llavors es trobava en el punt meacutes elevat els dos primers (ilmiddotl 14-15) signats per Fenosa

ens ensenyen Cocteau al Ritz tocant la guitarra i lrsquoaltre (ilmiddotl 16) dibuixat pel pintor Pere

Creixams (1893-1965) eacutes un retrat de lrsquoescultor fent el mateix perograve a casa del poeta La

similitud dels motius podria trair lrsquoesperit de joc que presidia les sessions de posa

Ambdoacutes amb el mateix gest inesperat lrsquoun a casa de lrsquoaltre cadascuacute al domicili del seu

alter ego Heus aquiacute com es segellava tranquilmiddotlament la seva concograverdia

Era conscient Fenosa que amb aquestes mudances creuades estava nodrint la

imaginacioacute de Cocteau La invitacioacute de Chanel i la partenccedila del seu company a la

guerra lrsquoactor Jean Marais (1913-1998) no van ser els uacutenics elements que van fer que

el poeta accepteacutes mudar-se el dia 5 de setembre[5] Va intervenir en bona part el mite

personal lrsquoorigen del qual tan sols es va produir alguns mesos abans Lrsquoabril de 1939

de camiacute a les vacances a Piquey Cocteau es va posar a redactar repentinament les

primeres planes de la novelmiddotla autobiogragravefica La Fin du Potomak (1940) En aquesta hi

expressava el sentiment de tancament que tenia al barri de lrsquoesgleacutesia de la Madeleine on

sempre havia viscut (ilmiddotl 17-18) Quan esperava canviar de vida amb Marais que

lrsquoacompanyava va experimentar un periacuteode de creacioacute tan lluminoacutes com el periacuteode que

va passar amb lrsquoescriptor Raymond Radiguet (1903-1923) el qual va passar

precisament a Piquey les uacuteltimes vacances drsquoestudi amb el poeta abans que moriacutes

sobtadament Cocteau sentia la necessitat de canviar de lloc de residegravencia Estava

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

convenccedilut que el periacutemetre de la Madeleine li creava una dependegravencia fatiacutedica Prova

drsquoaixograve eacutes el paragravegraf amb quegrave comenccedila el llibre

No eacutes estrany que un home es torni captiu drsquouna zona de la ciutat i no en pugui sortir mai meacutes Algun sortilegi el lliga a les normes i als fluids que sersquon desprenen Crec que el temple de la Madeleine mrsquoobliga a partir del voltant de les seves columnes Drsquohotels en hotels drsquoedificis en edificis ensopego des de fa anys amb la geometria que transmet una aura funesta a lrsquoarquitectura de la gran esgleacutesia de la teulada verda[6]

El final de la novelmiddotla posava fi a la logravegica espectral que regia la relacioacute de Cocteau amb

aquest barri parisenc el desenllaccedil descrivia la placcedila de la Madeleine en ruiumlnes destruiumlda

despreacutes drsquoun cataclisme apocaliacuteptic misterioacutes En tornar de Piquey Cocteau no va durar

gaire a casa seva i va marxar cap Versailles el mes de maig i a Saint-Tropez a lrsquoestiu

Quan Marais va ser mobilitzat el setembre va escapar definitivament de lrsquoempremta

drsquoaquesta geografia urbana filtrada per la seva imaginacioacute simbogravelica gragravecies a Chanel i

Fenosa que li van permetre que srsquoinstalmiddotleacutes durant un periacuteode de temps al districte

primer de Pariacutes El 1940 va acabar llogant un pis al carrer Montpensier nuacutemero 36 Tot i

les visites frequumlents que va fer a casa seva motivades per la nostagravelgia que sentia per

Marais el qual va viure amb ell abans de marxar i pel magnetisme que sentia per una

zona on en certa manera va ser presoner des de 1910 no van servir perquegrave canvieacutes una

altra vegada de casa Era com si els laments que nomeacutes srsquoexpressaven a les cartes

adreccedilades a lrsquoactor no haguessin pogut allunyar-lo de la necessitat de trencament Una

necessitat descrita en forma de ficcioacute a La Fin du Potomak i que va acabar sent real per

causa del conflicte mundial

Lrsquoegravexode va fer que el poeta i lrsquoescultor es tornessin a trobar uns mesos abans de

marxar al barri del Palais-Royal El 30 de juliol de 1949 (com es pot veure al segell de

correus) Cocteau va escriure a Fenosa i li va demanar que aneacutes a casa drsquoun aficionat a

lrsquoart que ell coneixia el cirurgiagrave Pierre Nicolau el qual el va acollir durant el mes de

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

juny a lrsquohotel particular que tenia a Perpinyagrave (ilmiddotl 19) Hem de citar el principi drsquoaquesta

carta perquegrave mostra com se sentia Cocteau abans drsquoassabentar-se de lrsquoocupacioacute nazi

El meu estimat esquirol No diguis mai que trsquoabandono Millor seria que vinguessis a Perpinyagrave on tornarem a treballar com a la placcedila de la Madeleine La vida sempre seragrave la vida i les nostres sempre seran estranyes Dependragrave de nosaltres fer reviure la vida Perograve atencioacute amb el foc expiatori Normalment sempre hi vaig primer

La barreja de matisos expressa al liacutemit lrsquoalegria i la tristesa Cap sistema permet fixar el

liacutemit on comenccedila el consol i on acaba lrsquoangoixa Una vegada que Cocteau va demostrar

lrsquoamistat inicial fa prova de la confianccedila en la vida la qual no eacutes pura ceguesa davant

de la situacioacute de crueltat del paiacutes Sinoacute que eacutes una creenccedila profunda en lrsquoexistegravencia

drsquouna realitat superior on viuen els creadors de formes Una realitat que tanmateix

queda exposada als atacs de la histograveria colmiddotlectiva tot anuncia que el Cocteau drsquoaquests

anys drsquoocupacioacute estagrave decidit a construir obres aiumlllat del moacuten perograve sempre conscient de

lrsquoactualitat per lrsquoegravexit (la seva obra Renaud et Armide i tambeacute la pelmiddotliacutecula LrsquoEternel

Retour de 1943) i per les decepcions de la premsa colmiddotlaboracionista Despreacutes de marxar

de Tolosa del Llenguadoc on srsquohavia refugiat despreacutes drsquohaver marxat de Llemotges

Fenosa va arribar el juliol a la casa de vacances del doctor Nicolau a Vernet-les-Bains

prop del Canigoacute Alliacute es va tornar a trobar amb Cocteau i Marais el qual acabava de

tornar a la vida civil (ilmiddotl 20) No van parar de passar amics per aquella casa els

escriptors Joseph Kessel (1898-1979) i Roger Steacutephane (1917-1994) lrsquoactriu Arletty

(1898-1992) etc La feina va tornar a comenccedilar com srsquohavia establert Cocteau va

redactar una novelmiddotla inspirada en la seva obra La machine agrave eacutecrire (1941) i Fenosa va

fer en fang els bustos dels fills de Nicolau Bernard Colette i Simone i dels dos fills del

doctor Pivert i Claude Toubert Jany[7] La tardor va separar els amics Cocteau i Marais

van tornar a Pariacutes per avanccedilar amb lrsquoobra Les Parents terribles (1938) Fenosa despreacutes

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

va passar per Marsella on es va tornar a trobar amb la seva estimada de llavors Rafaela

Barga filla drsquoun republicagrave espanyol

Lrsquoepisodi va marcar els records de Cocteau perquegrave quan va dedicar a Fenosa el

recull poegravetic Alleacutegories (1941) va unir amb una liacutenia en forma de cor les ciutats de

Perpinyagrave i Pariacutes llocs on va ser lrsquoescultor (ilmiddotl 21) De quina manera hauria pogut

expressar millor amb paraules i gestos que lrsquoamistat es transportava drsquouna banda a

lrsquoaltra de Franccedila sense el meacutes miacutenim sotrac i en la fe drsquouna creenccedila compartida en els

valors del siacutembol i la mitologia El tiacutetol de lrsquoobra i aquesta insiacutegnia i dedicatograveria amb

rostre drsquoOrfeu defensen la metagravefora mitjanccedilant lrsquoaparicioacute de personatges llegendaris a

la qual Fenosa srsquohi podia adherir perfectament ell feia brollar amb intensitat des de la

inspiracioacute manual les faules biacutebliques i gregues i posteriorment ho faria amb les

epopeies occidentals[8] Lrsquoaltre llibre de Cocteau conservat per Fenosa que tambeacute teacute un

homenatge escrit i dibuixat confirma que ambdoacutes dialogaven sobre lrsquoamor dels

personatges egravepics (ilmiddotl 22) la donacioacute drsquoun exemplar de la tragegravedia Renaud et Armide

on srsquointueix lrsquoempremta de La Jeacuterusalem deacutelivreacutee de Tasse (1581) srsquoenteacuten com el

reconeixement de Cocteau per una confraternitat artiacutestica amb Fenosa que

srsquoemocionava tambeacute en aquesta celebracioacute renovada drsquouna cultura ancestral

Aquest gust per tot el que era fabuloacutes va trobar una altra modalitat per

manifestar-se drsquouna manera autegraventica el 1939 Es tractava del retrat esculpit Quan

Fenosa picava cop rere cop els dos bustos de Cocteau es va lliurar al desig de la

mitificacioacute personal que nodria el seu model Aixograve ho va experimentar sobretot en el

primer bust realitzat en fang segurament abans de la declaracioacute de la guerra Aquest va

ser el que va lliurar la dosi meacutes gran creativitat de la seva ment (ilmiddotl 23) Fenosa va

voler realitzar aquesta obra preocupat per recuperar la pegraverdua de lrsquoefiacutegie del seu amic

realitzada el 1926 Tambeacute eacutes ell qui va voler durant les sessions de posa com a

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

compensacioacute per lrsquoacte de modelatge les poesies de Cocteau en les quals aquest

declarava el sentiment drsquoassistir sessioacute rere sessioacute a la transfiguracioacute volumegravetrica de la

seva identitat Un drsquoaquests textos manuscrits es titula Fatigue du modegravele-poegravete et du

poegravete-modegravele (ilmiddotl 24) i evoca amb humor les exigegravencies literagraveries de Fenosa i les

consequumlegravencies drsquoaquestes

La teva avidesa de poemes Algun dia em costaragrave cara Si la teva carn drsquoargila i la meva carn Volen disputar-se la meva corona drsquoemblemes De mi nomeacutes es veuran els teus llorers volant

Pot semblar divertit perograve tal vegada es tracti drsquouna lluita infeliccedil des del principi entre

el jo real i el jo figurat Com si la representacioacute fiacutesica pogueacutes rivalitzar amb la

individualitat representada Drsquouna transferegravencia virtual de personalitat entre lrsquoeacutesser de

lrsquoescriptor i el semblant que el reemplaccedila Drsquouna creacioacute paralmiddotlela sota els dits de

lrsquoescultor i sota la ploma del poeta figuracions simbograveliques del model destinades a

glorificar-lo

Els altres poemes de Cocteau es oscilmiddotlen entre la satisfaccioacute drsquohaver-se convertit

en una obra drsquoart de lrsquoindividu viu i la inquietud drsquoeacutesser temporalment present

consagrat a lrsquoevanescegravencia per imperatiu humagrave En aquest cas Cocteau assumeix el

prestigi drsquoaquest estatut drsquoinspirat que Fenosa li atorga coronant la seva cabellera

vegetal desordenada amb alguns llorers honoriacutefics

Quumlestioacute drsquoaltitud

Res de mi no teacute por no tornareacute enrere mai meacutes Quegrave No gosariacuteeu pas a portar barret de llorers Al moacuten on visc al ridiacutecul li cal aire (ilmiddotl 25)

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Aquiacute es pregunta sobre el desdoblament del seu cos que torna reversibles tangibles i

inabastables les realitats tant de carn com de terra que es representen arreu segons sigui

home o estagravetua

Fenosa a cop de polze robust Fa girar algun mur Soacutec jo fantasma drsquoaquest bust Eacutes ell el meu fantasma (ilmiddotl 26)

A forccedila de dir-ho lrsquoexperiegravencia de presenciar el modelatge dels seus trets recondueix

Cocteau a la prova del mirall que va ser a lrsquoobra Orpheacutee el 1927 i a la pelmiddotliacutecula Le

Sang drsquoun poegravete del 1930 lrsquoexpressioacute visual drsquouna inquietud sobre la naturalesa de la

identitat drsquoun poeta no eacutes molt meacutes ell mateix eacutes a dir ninguacute despullat de la imatge i

de la histograveria una vegada que ha estat absorbit en el seu reflex i immers en la interioritat

que el superen No srsquoexperimenta cap narcisisme quan es contempla la seva efiacutegie perograve

un problema espiritual podria fer trontollar al subjecte biogragravefic per la influegravencia de la

temptacioacute drsquoun altre jo desitjat temut i despersonalitzat fins al punt de la invisibilitat

Cap bust drsquoell no podia ser interessant per a la vanitat de Cocteau perquegrave la seva

vocacioacute poegravetica es basava en la relativitat de la personalitat en relacioacute amb la mort i en

comparacioacute amb la part absoluta drsquoell mateix ndashaquest altre Jean eacutes a dir (despreacutes

drsquoinvertir les siacutelmiddotlabes) aquest ange (agravengel) individualitzat provisionalment en un cos i

una psicologia drsquohomendash Vist des de lrsquoograveptica del poeta allograve que nomeacutes tenia valor en el

retrat era lrsquoelement que deixava transpirar a flor de pell el seu altre infinit que es

trobava temporalment en ell mateix Des de llavors lrsquoescultura tenia segons la seva

visioacute el poder drsquoatorgar consistegravencia al subjecte de dotar-lo amb una presegravencia que no

era ni presegravencia fiacutesica ni bellesa sinoacute lrsquoaparicioacute del fons de lrsquoagravenima en la superfiacutecie de

la fisonomia En resum Fenosa era per la tasca feta per les mans que veien els trets de

Cocteau lrsquoinventor del seu misteri transcendent el descobridor de la seva part no

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

humana Per aixograve el poeta sentia davant del modelatge de lrsquoescultor que el seu eacutesser

profund existia que el seu jo menys subjectiu podia accedir a una modalitat de plenitud

a mesura que sota els dits de qui feia el bust la seva aparenccedila com que no era ni rostre

ni receptor deixava veure amb la mirada el rerafons objectiu de la identitat Els dos

primers versos del quartet titulat Fenosa canten a lrsquoescultor i aquest poder de

materialitzar des de lrsquointerior tot constatant la transformacioacute plena del buit de la figura i

del caragravecter

Amb els dits del teu ull El buit metamorfoses Trsquoenfiles com un esquirol Als cims que tu et proposes(ilmiddotl 27)

Hi ha tot un seguit de fotografies anogravenimes per situar les relacions drsquoapropament

i distanciament que es van produir entre el model i el seu retrat (ilmiddotl 28-32) Eacutes evident

que Cocteau es posa deliberadament en situacioacute de comparacioacute i demostra totalment la

realitat de carn i la representacioacute drsquoargila La presegravencia fiacutesica no aconsegueix alterar la

relacioacute drsquoinferioritat que el manteacute lligat amb el doble esculpit Lluny de ser una simple

cogravepia drsquoell mateix ndashdrsquoaquest home en barnuacutes o amb corbatandash el bust atorga a Cocteau

amb ostentacioacute sense cap naturalitat la dignitat drsquoeacutesser inspirat La situacioacute de cadascuacute

juga precisament contra lrsquooriginal i doacutena a lrsquoescultor lrsquoavantatge que teacute en tots els

casos Cocteau srsquoallunya de la seva efiacutegie srsquohi situa darrere o a sobre Mentre que el

model teacute amb lrsquoespectador en un intercanvi de mirades un lligam de convivegravencia

fundat sobre la seva humanitat compartida el bust roman decididament estranger a tot

tipus de relacioacute tant si es presenta de perfil o en tres quarts amb el meacutes enllagrave com a

horitzoacute Lrsquouacuteltima fotografia (ilmiddotl 32) tot i que capta lrsquoun i lrsquoaltre de cara multiplica els

signes de superioritat de lrsquoestagravetua en comparacioacute amb Cocteau el guix situat a lrsquoalccedilada

en un sogravecol decorat amb un cor primer emblema del poeta que va acompanyar la seva

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

signatura abans de lrsquoestrella domina amb els ulls de cec lrsquoescena drsquointerior A meacutes en

el moment en quegrave les mirades estableixen un punt anagraveleg la distagravencia augmenta entre

Cocteau i el motlle perquegrave res significatiu recorda el seu estatut de poeta en la seva

aparenccedila urbana a diferegravencia de les altres fotografies on posa immers en la seva veritat

de creador en roba de feina i amb les mans drsquoartista sempre per davant De tant dir-ho

cada imatge amb els seus propis mitjans apropa el model i lrsquoescultura per diferenciar-

los millor i crear un desdoblament que no afavoreix gaire la similitud quan es veuen les

fotografies es tracta menys de trobar la similitud de les figures que de constatar-ne la

disparitat

El contrari sorprengueacute a qui va donar vida a figuretes malignes per exemple en

la pelmiddotliacutecula Le Sang drsquoun poegravete (1930) o tambeacute en el recull Opeacutera (1927) Prenguem el

poema en prosa titulat Le buste

Calia pensar-ho tot Resoldre aquest problema exigeix un cert coneixement de les propietats misterioses del marbre Igual que en els bustos romans Esperava la negra nit Llavors el llaccedil es desdoblegava deixant veure tota la sinuositat sense oblidar les ograverbites els arcs de les celles els orificis nasals les orelles els llavis Formava ilmiddotlimitats perfils desdoblegant-se insisteixo metogravedicament allargant-se meacutes que un riu solidificant-se com lrsquoacer alleugerint-se meacutes que la seda Aquest element viu deixa brollar les arrels adventiacutecies forada les muralles entra per sota de les portes i per tots els panys ben alerta (sense perdre de vista lrsquoobra) per aferrar-se als nusos meacutes petits que desfeia i que obligatograveriament hauria de tornar a fer arriscant-se a ser condemnat a mort si no els torneacutes a fer exactament El bust enginyoacutes i cruel despreacutes de travessar diversos edificis nocturns estrangulava lrsquohome adormit[9]

Es tracta drsquoun joc de la imaginacioacute aquesta histograveria drsquoun marbre assassiacute Sens dubte

Perograve tambeacute eacutes consequumlegravencia drsquouna aprehensioacute de lrsquoart que no era tan sols estegravetica sinoacute

captiva en la creenccedila torbadora en una realitat sobrenatural progravepia dels malsons de la

nostra consciegravencia Eacutes per aixograve que srsquoexplica la distagravencia remarcable entre les idees

preconcebudes de Cocteau pel que fa al seu retrat Idees tan meditades que es veuen

impregnades drsquouna estranyesa inquietant i la fotografia posterior on apareixen Marais i

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Fenosa sense cerimogravenies en un ambient de tranquilmiddotlitat i improvisacioacute amb el bust del

poeta als braccedilos (ilmiddotl 33)

Sota lrsquoencagraverrec indirecte de lrsquoactor que va ser mobilitzat per les tropes com ho

testimonia una carta de lrsquoescriptor adreccedilada a lrsquoescultor (ilmiddotl 34) Fenosa va realitzar un

segon bust de Cocteau meacutes petit i amb una forma ben diferent (ilmiddotl 35) Marais

desitjava tenir en lrsquoequipament de soldat una figureta del seu mentor Fenosa no va

voler fer una cogravepia en miniatura del bust que va realitzar abans de la guerra Va

proposar una altra visioacute del seu amic meacutes familiar i meacutes neguitosa La crispacioacute dels

trets lrsquoaprimament del rostre la domesticacioacute inexpressiva del cabell i el nus estret del

mocador sembla que siguin el retrat drsquoun Cocteau replegat dins de les angoixes

cavilmiddotloacutes per causa de lrsquoabsegravencia de lrsquoamat En definitiva sembla com si Fenosa hagueacutes

donat forma a aquest nou bust en oposicioacute directa amb el primer En aquest cas la

figura del poeta doacutena pas a la representacioacute del vessant meacutes humagrave Sense llorers corbes

ni artificis Desproveiumlt de lrsquoimpuls del mocador i del moviment ondulant dels cabells El

bust petit de Cocteau al contrari del gran es veu immers en la contingegravencia captiu per

lrsquoamor autegraventic que sentia per lrsquoactor A totes les cartes de lrsquoegravepoca escrites per

lrsquoescriptor i adreccedilades a Marais sentim el suplici de la separacioacute Aquest retrat transmet

al destinatari el missatge de la passioacute turmentada del redactor Podem pensar que Fenosa

situa la imatge de Cocteau sota lrsquoinflux drsquoun accident sentimental causat per la histograveria

Es converteix en testimoni drsquouna soledat mal viscuda La funcioacute de la figureta ndashun

record ldquoportagravetilrdquo[10] de lrsquoamantndash va imposar la seva grandagraveria reduiumlda i les opcions

estiliacutestiques per coincidir millor amb el destiacute iacutentim que havia de tenir[11] la

representacioacute del poeta havia de deixar de banda la condicioacute de creador en benefici de

lrsquoestat emocional Una vegada que srsquoha explicat el proceacutes que fa passar drsquouna escultura

a lrsquoaltra podem apreciar en el rostre modelat de Cocteau el canvi drsquoegravepoques la

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

inestabilitat drsquoun paiacutes en pau dins drsquouna guerra el retorn dels esdeveniments colmiddotlectius

a lrsquoaventura personal

Als dos bustos de Cocteau hem drsquoafegir els de Marais tambeacute realitzats per

Fenosa abans i despreacutes de la declaracioacute de la guerra perograve en aquest cas van passar

diversos anys (1939 i 1942) i no poques setmanes El primer bust el va fer abans que la

gran efiacutegie de Cocteau El guix de lrsquoactor es va finalitzar com es pot llegir a la carta que

anuncia el principi imminent drsquoaquest (ilmiddotl 37) Les dates confirmen que els encagraverrecs

del poeta a lrsquoescultor no estaven motivats pel narcisisme ategraves que el primer retrat

provenia directament de lrsquoefiacutegie de Marais De fet en una carta a Fenosa Cocteau

justifica el desig de tenir un retrat de lrsquoactor per lrsquoamor que sent per ell i perquegrave

lrsquoescultor eacutes amic de la parella

Estimat Fenosa Jeannot (diminutiu de Jean Marais) eacutes el meu tresor Veacutes a buscar un turoacute a Espanya per fer aquest home Veacutes a buscar terra tova per endurir els nostres cors en un sol cor A reveure (ilmiddotl 38) Arran drsquoaquest fet el primer poema que Cocteau va oferir a Fenosa no parla gaire drsquoell

mateix sinoacute que en els versos hi ha impregraves un gest tendre que teacute a veure amb lrsquoactor El

mal de queixal que patia Marais abans de ser mobilitzat[12] apareix en forma de metagravefora

(al quart vers) que justifica la pressa imposada a lrsquoescultor com si aquest fos el

taumaturg que inspira el tiacutetol del poema amb accents espirituals

Pregagraveria a lrsquoescultor Fenosa fes patir a aquest bust Tanca el diable dins seu Lliurarsquons Jeannot drsquoun patiment injust Perquegrave pugui mossegar amb les dents El seu goig ingenu i robust(ilmiddotl 38)

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Aixiacute una regraveplica drsquoOrfeu (1927) que evoca el poder estegravetic del modelatge en lrsquoescena

IX de la peccedila epogravenima esmena el record de Cocteau en el primer vers rescrit per una

bruixeria bona

Quegrave pensa el marbre en el qual lrsquoescultor talla una obra mestra Pensa laquoEm colpegen em fan malbeacute mrsquoinsulten em trenquen estic perdutraquo Aquest marbre eacutes un cretiacute[13]

Si considerem tot plegat tant la carta drsquoencagraverrec com la peccedila de teatre o el poema

subsequumlent Cocteau confia en el poder salvador de lrsquoescultura Aquesta gragravecies als

efectes artiacutestics doacutena sentit al patiment de lrsquoexistegravencia ofereix un punt drsquoancoratge a les

derives drsquoidentitat dels models en definitiva atorga pes a la realitat de la comunitat dels

esperits artiacutestics que sacrificarien dins de lrsquoamistat el culte dels sortilegis modelats

En aquest clima de sublimacioacute de les relacions afectives no sorpregraven que Fenosa

Cocteau i Marais srsquoobservessin a traveacutes del prisma de la creacioacute i del mite La meacutes

petita demostracioacute de simpatia feia possible un nou acte de la demiuacutergia dels artesans de

la bellesa Marais el 1939 teacute novetats de Fenosa despreacutes de rebre una carta de Cocteau

on li explicava que lrsquoamic patia una doble otitis[14] La carta es tanca amb una

idealitzacioacute del destinatari laquoEstic amb tu i penso tendrament en tu el meu creadorraquo

(ilmiddotl 39) Pel que fa a Fenosa no volia romandre dins drsquoaquest regravegim drsquoheroiumlcitat

compartida Quan executava el bust de Marais amb la toga de teatre clagravessic (ilmiddotl 40)

modelava la imatge meacutes sobrenatural la meacutes elevada de totes de lrsquoactor Alimentava els

somnis del jove que despreacutes de la representacioacute de lrsquoobra Parents terribles (1938) peccedila

drsquoinspiracioacute de carrer pretenia tenir papers de tragravegic La representacioacute escultograverica de

lrsquoactor girava lrsquoesquena a la realitat de la seva carrera que tot just acabava de neacuteixer i

que en el futur srsquoacabaria perfilant En el guix es materialitzava el desig del model per

fer el paper de Neroacute a la peccedila Britannicus (1669) de Racine Marais es va aprendre el

text de lrsquoobra a la regioacute de la Somme a Royes durant la guerra Amb tot tan sols va

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

muntar-la el 1941 al teatre Bouffes-Parisiens Fenosa es va exaltar una vegada meacutes per

glorificar la parella drsquoamics i poc despreacutes va fer un retrat del poeta en un registre

igualment sublim va recoacuterrer als mitjans plagravestics per donar rostre amb les mans a les

vocacions de lrsquoactor i del poeta Ho va fer imitant un llenccedil per cobrir escultures per aquiacute

amb el vol drsquoun mocador per alliacute amb els ulls mirant al cel i amb fulles de llorer Lluny

del naturalisme va magnificar aquestes dues personalitats i va unir ambdoacutes destins

Fenosa va donar per acabada lrsquoempresa de mitificacioacute muacutetua a la qual Cocteau i

Marais es van submergir en benefici de les associacions artiacutestiques quan va modelar al

1942 un bust petit de lrsquoactor (ilmiddotl 42) tambeacute ldquoportagravetilrdquo com el del poeta A banda de la

dimensioacute tambeacute va establir una relacioacute equilibrada entre les figuretes mitjanccedilant la

seleccioacute drsquouna fesomia molt semblada Lrsquoestegravetica de la nova efiacutegie de Marais ndashrostre

esquelegravetic mirada frontal pentinat cap enrere sense teatralitatndash srsquoadaptava en proporcioacute

al temperament del bust en miniatura de Cocteau Les quatre representacions dels

amants srsquoagrupen de dos en dos per demostrar encara meacutes lrsquoexcepcional coincidegravencia

dels destins de la parella Fenosa es va trobar dins del dispositiu creador que Cocteau va

imaginar per celebrar la seva passioacute art literatura i cinema havien drsquoamalgamar-se

perquegrave lrsquoamor per Marais tingueacutes una transcendegravencia allunyada dels rumors i de les

amenaces del moment A mode de conviccioacute hi ha dos quartets dedicats a lrsquoactor en

aquells anys plens drsquoafecte i colmiddotlaboracioacute

Fugim del mal de la ciutat Tanquem-nos junts amb clau Recordem aquesta illa On la suor de sang enganxava les nostres flors de llis arrissades Vull escriure i viure per a tu Vull allargar el matiacute Per lrsquoestanccedila i pel llibre El futur coneixeragrave el nostre somni infantil[15]

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

De fet aquest somni el va tenir molt abans de la relacioacute amb Marais Srsquoarrelava

en un altre amor no correspost Lrsquoamor que sentia Cocteau per Radiguet des de 1919

Ho demostra el fet que per a cada una de les passions anteriors el poeta necessitava

veure com el mateix escultor modelava els bustos drsquoell i del seu estimat Aixograve no ho

sabia Fenosa El 1939 i el 1942 Cocteau ja va fer el mateix amb un altre escultor

Jacques Lipchitz (1891-1973) que va realitzar el retrat de Raymond Radiguet el 1921 i

una any despreacutes va fer la figura de Cocteau (ilmiddotl 42-43) La correspondegravencia no era

lrsquoefecte del destiacute els encagraverrecs dels bustos de Marais probablement Cocteau els va

passar a Fenosa estimulaven la seva imaginacioacute de poeta empesa a creure despreacutes de

tantes decepcions amb altres companys en el retorn possible drsquouna unioacute creadora amb

lrsquoobjecte del seu cor Si no ho sabia Fenosa Cocteau era inconscient de la part de mite

biogragravefic que tenia per desitjar veurersquos i veure el seu amant materialitzats en estagravetua

Segurament no El preludi de La Fin du Potomak (1940) aquesta novelmiddotla drsquoamor per

Marais que no diu mai aquest cognom es desdoblega en un quartet que menciona la

mort de Radiguet i lrsquouacutenic bust que es conserva drsquoell

El cap del nen dormia fet en fang El seu feble feble cos per sota penjat Podria fer pensar en aquest llibre inacabat Que la mort voldria un nen ebri colpejar[16]

Llavors podem calcular quantes esperances vives de reconciliacioacute quantes pors

supersticioses de morts residien en el desig de Cocteau per tenir escultures amb les

efiacutegies del seu amic i drsquoell mateix Va demanar el gest artiacutestic de Fenosa perquegrave

reproduiacutes els trets de Marais i els seus La primera vegada fou per fer reneacuteixer una

antiga utopia drsquoamor creador i la segona per conjurar definitivament el destiacute que es va

trencar el 1923

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Fenosa va decidir completament inconscient realitzar una altra celebracioacute de

lrsquoactor Lrsquo exemple va motivar a Cocteau a fer escultures com es pot llegir en una carta

de Marais del dia 1 de juny de 1996 adreccedilada al criacutetic Bertrand Tillier (ilmiddotl 44) Entre

tots els poemes que va oferir a Fenosa el 1939 nrsquohi ha un que es titula Saison du 19 (en

referegravencia al nuacutemero de la casa que compartien a la placcedila de la Madeleine) on la ment

de Cocteau srsquoagita plena de pensaments que van apareixent a mesura que va modelant

Em pregunto mrsquoausculto Estic malalt No Esculpeixo Com no conec res Tot em sembla nou i neixo Eacutes a tu a qui devia aquest antic naixement I voldries el meu reconeixement Portarsquom gleva inunda casa meva I que se nrsquoapropiiuml un estrany moment Nascuts de la terra (on mrsquoespera el marbre) Bustos creixeu sobre el nostre arbre (ilmiddotl 45)

A partir del moment en quegrave va comenccedilar a fer lrsquoestagravetua amb les mans Cocteau

interpreta lrsquoobra sota la llum sobrenatural drsquoun mite grec de creacioacute Ell es considera un

bloc drsquoargila humida modelada per Prometeu Seguidament es produeix aquesta

aprehensioacute simbogravelica de la realitat en la qual el poeta acostuma a petrificar la seva

imaginacioacute Per lrsquoefecte del retorn colmiddotlaboraragrave en la concepcioacute de lrsquoescultura Jean

Marais en faune (ilmiddotl 46) Una vegada meacutes el subjecte minvat per la sospita de la

permanegravencia de la identitat i per la creenccedila en una alteritat suprema que nega el jo se

sent que canvia i que alguacute srsquointerposa en el camiacute (Marais com a model i Fenosa com a

mestre) Tot i aixiacute el periacuteode escultograveric de Cocteau va durar molt poc i no va donar

molts fruits El lligam amb el tret de la grafia i les liacutenies era massa intens Per aixograve tan

sols va fer aquesta efiacutegie en pedra aglomerada[17]

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Eacutes lrsquouacutenic retrat drsquoaquest tipus que va fer Tot i representar un allunyament de la

seva principal activitat teacute cabuda dins del to general de lrsquoobra dins de la norma estegravetica

La definicioacute dels contorns modelats remarca el grafisme lineal del dibuixant El

tractament temagravetic del model no pretenia atordir-nos en un territori mitologravegic Lrsquoeleccioacute

del faune sorpregraven en un autor que en la seva produccioacute anterior no havia demostrat gaire

interegraves per aquest personatge Lrsquoempremta de Fenosa eacutes tan perceptible que apareix en

la reproduccioacute de la inclinacioacute del bust i en la manera de treballar la cabellera No cal

justificar-ho lrsquoescultor tampoc tenia gaire clara la figura Podem apostar fortament que

Marais es va transformar en faune per la fascinacioacute de Vaslav Nijinski Cocteau el va

veure el 1912 durant la representacioacute del ballet Preacutelude agrave laquolrsquoapregraves-midi drsquoun fauneraquo

amb muacutesica de Claude Debussy (1894) inspirada en lrsquoegravegloga de Steacutephane Mallarmeacute

(1876) Drsquoaquesta manera es feia un homenatge a la cagraverrega erogravetica de Marais encara

que no hi havia provocacioacute en aquest bust quasi sense banyes[18] i sublimat per lrsquoactitud

drsquoaguait i drsquoelevacioacute Quan Fenosa com amic i espectador lloava lrsquoactor cantant les

seves qualitats de primer ordre Cocteau com a amant i Pigmalioacute divinitzava lrsquohome

del desig pur de la sexualitat natural No va evocar el poeta en un dels versos a les

ldquoinnocegravencies del faunerdquo[19] de Marais En un altre sobre el mateix bust de lrsquoactor

ofereix una altra versioacute del quartet dedicat a Fenosa amb el tiacutetol Suites nefastes drsquoune

visite au Louvre (ilmiddotl 8) una versioacute que modificava drsquouna manera singular el clima per

absoldre qualsevol forma drsquoamor per fustigar les dissimulacions artiacutestiques per exaltar

el valor compensatori de lrsquoescultura en temps de separacioacute en definitiva per testimoniar

una febre vital

El faune Quegrave ha passat El Louvre em revoltava On la forccedila de lrsquoamor arreu srsquoamaga Escopir als bronzes mrsquohauria agradat

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Secrets per desvelar-los hauria robat Em salvo escumiteixo i al meu cau torno Vull satisfer aquesta degraveria que mrsquoespanta Ragravepid esculpeixo un nas una boca una orella I aquest camiacute cap a tu em porta encara Diable mort i infelicitat podeu riure drsquoamagat Creia que vivia ajagut sota el vostre llit Avui destruiumlu les banyes del meu faune[20]

Va caldre que en aquest periacuteode Cocteau srsquoapropeacutes a Fenosa perquegrave li expliqueacutes

la seva separacioacute despreacutes drsquouna visita al museu del Louvre i perquegrave li parleacutes drsquoaquesta

impressioacute de buidor que es devia en aquest cas a lrsquoabsegravencia de Marais La gran

proximitat dels dos poemes demostra el grau de complicitat al qual van arribar el poeta i

lrsquoescultor la seva disparitat de temes tan accentuada fixa alhora els liacutemits establerts

per Cocteau de lrsquoamor i lrsquoamistat

En el periacuteode del 1939 al 1942 eacutes quan arriben al punt meacutes alt de comprensioacute

muacutetua Despreacutes drsquoaquest periacuteode Cocteau i Fenosa no la van conservar amb tanta

intensitat Tanmateix el temps no va esborrar la connexioacute dels seus cors i ments ni en

va impedir lrsquointercanvi per expressar els punts que tenien en comuacute Cada vegada meacutes els

documents parlen de la persistegravencia de les afinitats muacutetues despreacutes de 1942 Hi ha dues

fotografies dedicades de John Craven (1912-1981) que Cocteau va conservar a la casa

que tenia a Milly-la-Forecirct Actualment es troben a la biblioteca de la ciutat de Pariacutes (ilmiddotl

47-48) Soacuten del 1944 i mostren un dels camins que el poeta va iniciar gragravecies a lrsquoamistat

amb Fenosa la reaccioacute creadora se situagrave al mateix nivell que lrsquoactualitat dramagravetica La

primera drsquoaquestes imatges un bust de sirena trencat al terra sembla que no aporti res

significatiu En canvi la segona on es veu la maqueta del Monument aux Martyrs

drsquoOradour-sur-Glane (1944) al taller de lrsquoescultor al bulevard Saint-Jacques nuacutemero 51

del districte XIV de Pariacutes teacute un impacte molt meacutes gran La foacutermula de Craven per

dedicar la fotografia de Cocteau on es veu lrsquohomenatge de Fenosa als ciutadans morts

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

pels alemanys el 10 de juny de 1944 (ilmiddotl 49) es troba com en el cas de la primera

fotografia a la part posterior del clixeacute Amb tot aquesta dedicatograveria eacutes menys

reflexionada que lrsquoaltra i traeix tot lrsquointeregraves que tenia el poeta per lrsquoobra del seu amic

escultor laquoA Jean Cocteau que em va inspirar en aquesta imatge Cordialmentraquo

Aquesta fotografia mostra la repercussioacute que lrsquoobra commemorativa va despertar en el

poeta Com podria la representacioacute drsquoaquesta dona embarassada que surt de les flames

drsquouna foguera deixar impassible Cocteau El setembre de 1938 apressat pel gir

dramagravetic dels esdeveniments a Europa despreacutes de les amenaces de Hitler drsquoenvair

Txecoslovagravequia i inquiet per les amenaces de guerra de lrsquoAlemanya nazi que li podrien

impedir tornar a veure Marais va escriure un poema de circumstagravencies titulat

precisament Lrsquoincendie[21] En aquest poema la devastacioacute de les flames de la histograveria

que provocaria la mobilitzacioacute de cinc-cents mil reservistes francesos li provocava

aquesta crisi drsquoangoixa laquoI jo somio en aquesta i en lrsquoaltra partida Per a les quals

certament les mares han tingut fillsraquo[22]La plagravestica expressiva de lrsquoescultura no va ser

lrsquouacutenic element que admirava Cocteau Tambeacute nrsquoadmirava la iconografia la qual li feia

recordar lrsquoharmonia que vivia al seu interior abans de la guerra La ressonagravencia de la

maqueta va ser totalment retroactiva i va tenir una extensioacute escrita Cocteau va

compondre aquell mateix any el 1944 Le bal drsquoOradour un poema que recorda aquell

crim

Cadascuacute ballava amb la seva parella Aquest era lrsquoambient drsquoaquest envelat Extraordinari sota la llum de la lluna Els nens dormien amb paper de diari tapats Existia aquesta meravella Les mares vigilaven arreu Immogravebils com sentinelles Era el ball drsquoOradour Tot aixograve tot eacutes pols Runes a bord runes dins

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Les cases com les dents trencades I la Histograveria asseguda cosint[23] (ilmiddotl 50)

Aquests tres quartets fan una almiddotlegoria de la histograveria la qual es mostra indiferent

davant la infelicitat dels homes La histograveria torna a aparegraveixer en altres versos de

LrsquoInceacutendie laquoLa histograveria de Franccedila un llibre sobre els genolls Llepa sang (res li fa

fagravestic) I no ens mira mai amb el seu ull glaccedilatraquo[24] Le bal drsquoOradour va ser un

precedent per a lrsquoobra i Cocteau li deu a Fenosa lrsquoevocacioacute poegravetica de la matanccedila En el

Journal de lrsquoocupacioacute no menciona aquest esdeveniment perograve comenta efusivament

lrsquoalliberament de Pariacutes en un poema que es titula 25 aoucirct 1944[25] Lrsquoenfocament tan

diferent que teacute lrsquoobra drsquoaquests dos moments histograverics tan propers ens fa pensar que la

inspiracioacute per a Le Bal drsquoOradour li va venir de lrsquoescultor

Tot i que van mantenir una excelmiddotlent relacioacute despreacutes de la guerra Cocteau i

Fenosa no van mantenir cap vincle estret creatiu Potser per lrsquoassetjament de la fama

mundial i pels viatges incessants el poeta portava una vida que no facilitava la connexioacute

de les seves imaginacions[26] Una de les uacuteltimes ocasions drsquointercanvi artiacutestic no va

donar grans fruits En una carta del mes de desembre de 1949 adreccedilada a Florence

(1919-1993) i Jean drsquoAlbis (1911-2004) colmiddotleccionistes i amics (ilmiddotl 51) Fenosa

confessa que temia que Cocteau renuncieacutes a fondre en bronze el Polyphegraveme (1949) una

escultura que en principi volia instalmiddotlar al jardiacute de la casa de Milly-la-Forecirct Drsquoaquell

moment tambeacute soacuten els esborranys drsquouna carta del poeta en quegrave per causa del cost del

projecte volia fer-lo en marbre de Carrara (ilmiddotl 52) El to dels manuscrits fa pensar que

lrsquoobstacle era econogravemic I en tot cas aixiacute va ser Aquesta obra tot i lrsquoabandoacute de

Cocteau va passar el 1949 de maqueta a bronze i de petit a gran format (ilmiddotl 53) Amb

tot no va colpir la sensibilitat del poeta Podria haver coincidit perfectament amb les

idees inventives que va tenir lrsquoescriptor despreacutes de viatjar a Gregravecia el maig de 1949 Es

tracta de la segona vegada que es va trobar amb la realitat del paiacutes Abans ja hi havia

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

anat el 1936 Aquesta visita no va posar fre a la visioacute mitologravegica ideada per Cocteau Es

pot apreciar perfectament en el diari Maalesh (1949) i als dos poemes que va escriure

ragravepidament Le Rythme grec i Atalante court agrave sa perte Aquests nomeacutes es van publicar

en el volum de lrsquoAnthologie poeacutetique (1951) A meacutes la inspiracioacute clagravessica de Cocteau

es va expandir encara meacutes el 1951 quan va pintar Ulysse et les siregravenes imitant la

inspiracioacute que Homer causava frequumlentment en Fenosa sobretot en el mateix tema que

lrsquoescultor va desenvolupar el 1941 i el 1945 i posteriorment el 1949 i el 1950[27] El

tema de Polyphegraveme enfortia encara meacutes els punts comuns de Cocteau i Fenosa Tot i

que eacutes difiacutecil per manca de declaracions escrites explicar les possibles causes que van

fer que el poeta adquiriacutes lrsquoobra res no ens impedeix avanccedilar algunes de les causes

relacionades amb el seu imaginari Lrsquoescultura mantenia una estreta relacioacute amb la visioacute

interior deguda a la ceguesa que escenificava aquest ciacuteclop amb un sol ull esclafat per

Ulisses que el cercava a cegues dins de la llana drsquoun dels carners representava una

humanitat embolcallada per lrsquoombra de les quumlestions sobre la invisibilitat Quumlestions

que nomeacutes la pegraverdua de la visioacute exterior podria acabar aclarint A la pelmiddotliacutecula Orpheacutee

(1950) aquest eacutes el sentit que tenen els ulls pintats sobre les parpelles tancades dels

personatges Veuen meacutes enllagrave del visible despreacutes drsquohaver passat a un altre moacuten La

ceguesa era tambeacute per a Cocteau el preu que va haver de pagar Egravedip per conegraveixer el seu

destiacute i per haver nascut amb el do de la revelacioacute Pel que fa a la figura drsquoUlisses tan

present durant aquests anys en la ploma i el pinzell tractava de la manera meacutes propera

possible la quumlestioacute sobre la identitat el personatge no havia de deixar drsquoexistir per

sobreviure i retornar No estava a punt de desaparegraveixer en la peccedila de Fenosa drsquouna

manera gairebeacute indiscernible dins del carner No havia portat astutament el pseudogravenim

de Ninguacute que va ser la seva salvaguarda

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Els anys 1956 i 1957 soacuten els darrers anys que ens ofereixen proves tangibles de

lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa Una carta del poeta escrita el dia 26 de maig de 1956

que celebrava lrsquoexposicioacute de lrsquoescultor a la galeria Jacques Dubourg[28] demostra que

lrsquoafecte que sentia per ell restava intacte (ilmiddotl 54) Lrsquoaparicioacute de la tristesa causada per la

separacioacute del seu amic i lrsquoemocioacute davant de la bellesa que srsquoaprecia liacutenia rere liacutenia ens

demostra la permanegravencia de la meacutes viva admiracioacute pel seu treball

Hi ha meravelles a la teva Catalunya Estic trist perquegrave no les veig i no et veig La bellesa srsquoamaga i quan la descobreixo darrere drsquouna porta sento una gran dolccedilor dins del meu ventre

Aquesta admiracioacute es va expressar puacuteblicament en un text redactat a peticioacute de

Fenosa el diumenge dia 23 de juny segons Le Passeacute deacutefini (diari iacutentim de Cocteau) i

que es va publicar en el manuscrit inclograves dins del catagraveleg de lrsquoexposicioacute que va fer

lrsquoescultor del dia 16 al 30 de novembre de 1957 a la galeria Jardiacuten de Barcelona (ilmiddotl

55) Lrsquoestructura del text que segons el gust dels enunciats defineix a lrsquoartista i acaba

evocant la relacioacute drsquoamistat amb el poeta doacutena bellesa a lrsquoobra Cap anegravecdota personal

distreu el caire criacutetic de les paraules Ni tan sols en el paragravegraf del final En efecte els

anys vint es resumeixen en una expressioacute breu I a continuacioacute se celebra aquest poder

de creacioacute que tenen el privilegi drsquoexercir els dos homes amb les mans

A meacutes Fenosa eacutes la meva joventut i aquestes mans drsquoartesagrave que no poden tocar res sense que no es transformi sense que la carabassa no es converteixi en carrossa Fenosa eacutes el meu amic

El que resta en la major part del text deixa espai per a la criacutetica de simpatia lrsquoobjecte de

la qual no preteacuten distingir entre escruacutepols drsquoobjectivitat i manifestacions interpretatives

Fenosa eacutes la forma meacutes exquisida de la forccedila La que no enganya ninguacute Els seus muscles no srsquoencarcaren Eacutes el joc de la capa de Manolete

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

Les figuretes de Fenosa sembla que sempre demanin disculpes al puny que les ha posat en aquest moacuten i declarin laquoSoacutec feble No respiris Un no res em podria trencarraquo Fenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les dones eacutes el bronze que brolla del sogravel com la mandragravegora eacutes la immobilitat blanca de Don Tancredo davant les banyes

Reconeixedor i una mica irogravenic Fenosa va reaccionar davant drsquoaquesta prosa

liacuterica amb paraules de catalanista convenccedilut laquoEm permeto recordar-te que no mrsquoestimo

Espanya i molt menys les curses de torosraquo (ilmiddotl 57) Fenosa va reconegraveixer que Cocteau

sense voler causar cap tipus de prejudici pel que fa a lrsquo obra escultograverica es va expressar

des de la riba del seu propi moacuten poegravetic De fet Cocteau srsquoapassiona en lrsquohomenatge

mitjanccedilant almiddotlusions trepidants que demostren les seves preferegravencies del moment i els

seus mites de sempre com la llegenda de la mandragravegora els contes de fades lrsquoelegagravencia

de la forccedila com la del boxejador Al Brown (1902-1951) i sobretot la tauromagravequia El

mateix any va publicar La Corrida du 1er mai un assaig en el qual parlava sobretot de

Don Tancredo amb un conjunt de textos alguns dedicats al matador espanyol Manolete

(1917-1947) El text de Cocteau estava farcit de referegravencies al seu univers i el de

Fenosa que es tornava sota els ulls del poeta en una emanacioacute del seu Dit aixograve quan va

escriure que laquoFenosa eacutes la dansa immogravebil Eacutes el vent que esculpeix les donesraquo el poeta

no va oblidar un dels principals reptes de lrsquoartista meacutes enllagrave de la llei dels contraris

fixar en la gleva el guix o en el bronze el moviment del cos i dels elements convertir

els materials perquegrave acollissin la tremolor meacutes imperceptible de la relacioacute entre la

humanitat i lrsquounivers

A la carta drsquoagraiumlment (ilmiddotl 57) Fenosa li va dir a Cocteau que li donaria el

bronze que desitgeacutes dels tres que li enviaria Encara que no sabem quines van ser les

altres dues figuretes podem intuir perquegrave va escollir Kimono (1957) Diverses etapes de

la vida de Cocteau van fer que trieacutes aquesta figureta Va anar al Japoacute a la primavera de

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

1936 durant la seva ldquovolta al moacuten en 80 diesrdquo Va escriure diverses descripcions dels

vestits tradicionals japonesos en un reportatge del diari Paris-Soir que es van publicar

en un volum que es titulava Mon premier voyage (1937) Sempre va demostrar un gran

interegraves per la cultura nipona sobretot pel teatre El teatre Kabuki el va sorprendre molt

Cocteau es va inspirar en el teatre Nō per als set quadres vius que va idear per a la

representacioacute de Œdipus rex (1927) lrsquo oratori que va fer amb Igor Stravinski el 1952 al

teatre dels Champs-Elyseacutees Si coneixem la gegravenesi de lrsquohomenatge a Fenosa podem

tenir una uacuteltima explicacioacute complementagraveria sobre la inclinacioacute que tenia Cocteau per

aquesta figureta el dia que va redactar part del catagraveleg per a lrsquoexposicioacute tambeacute va

escriure un prefaci per a un programa de teatre Nō Mitjanccedilant aquesta eleccioacute potser

inconscient Cocteau tornava al moment durant el qual va escriure el text que li va fer

rebre com agraiumlment una escultura drsquoinspiracioacute japonesa Casualitat o premeditacioacute aixiacute

va agrair amb la seva eleccioacute el dia de la doble creacioacute literagraveria i al mateix temps

mostrava al criacutetic que hi havia la possibilitat drsquoapropar-se a les dues proses alhora Tant

en lrsquohomenatge com en el prefaci hi ha una cerimogravenia nodrida de tradicions llegendes i

mites que acaba captivant el poeta

Fins el moment del regal de la figureta lrsquoamistat de Cocteau i Fenosa anava meacutes

enllagrave del simple intercanvi drsquoafecte reciacuteproc Trobava la plenitud en lrsquoexercici de totes

les dimensions en lrsquoagravembit de la creacioacute En cap altre territori com en lrsquoestegravetic es podia

nodrir tant el diagraveleg nuat durant quatre degravecades desproveiumlt drsquoombres de desavinenccedila i

drsquoinfluegravencies nefastes de separacioacute Si els imprevistos de les vides respectives tan sols

intervenien en la intensitat dels intercanvis mai en la natura o en la seva existegravencia era

perquegrave la seva complicitat es va establir des de lrsquoinici en lrsquoagravembit de la imaginacioacute i la

creacioacute artiacutestica Lrsquoun srsquoadreccedilava a lrsquoaltre amb un univers propi configurat perograve al estar

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

en contacte podien desenvolupar altres vessants Certament Cocteau va produir meacutes

testimonis reals de la interaccioacute amb Fenosa Aixograve estava molt vinculat en el seu esperit

de recerca de la identitat que situava el jo com una hipogravetesi que srsquohavia drsquoanar

comprovant mitjanccedilant lrsquoexperiegravencia contiacutenuament renovada de les relacions amb lrsquoaltri

Fos el que fos la comunioacute de les idees es basava en compartir la poesia

compartida no com a categoria literagraveria evidentment sinoacute com a expressioacute estegravetica

drsquouna relacioacute amb el jo i el moacuten sense exclusius genegraverics Com a miacutenim des del

romanticisme alemany ja se sentia parlar drsquoaquesta extensioacute semagraventica meacutes agravemplia

possible de la nocioacute de poesia defensada especialment en la revista Athenauumlm (1798-

1800) La modernitat assolia dins drsquoaquesta logravegica la pegraverdua definitiva de les relacions

drsquoanalogia entre lrsquoart i la literatura enteses a la manera de la doctrina renaixentista o

clagravessica inspirada per Horaci lrsquoUt pictura poesis (la poesia com la pintura) Perograve si

passava a tenir relacions drsquohomologia que estimulaven la prohibicioacute de qualsevol patroacute

i autoritzaven la difusioacute total de lrsquoart Drsquoaquiacute proveacute aquesta nova forma de relacionar-se

entre creadors de tot tipus que sota la denominacioacute de bohegravemia va ser el signe drsquouna

fraternitat ideologravegica fins al comenccedilament del segle XX Aquesta va federar

posteriorment les avantguardes contra lrsquoantic ordre Cocteau per la seva banda trobava

els mots per expressar la caducitat de les classificacions genegraveriques mitjanccedilant

lrsquoestructuracioacute de la seva obra en muacuteltiples formes tant literagraveries com teatrals tant

gragravefiques com cinematogragravefiques derivades de la poesia Ell va ser tambeacute un dels meacutes

grans artesans de lrsquoaproximacioacute entre creadors del segle passat La seva amistat amb

Fenosa srsquoha drsquoentendre dins drsquouna perspectiva meacutes agravemplia que la del punt de vista

estrictament biogragravefic Aquesta eacutes exemplar per a aquest ideal que van cultivar fins fa

ben poc les personalitats artiacutestiques i constitueix un front comuacute en contra de les

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

posicions conservadores o reaccionagraveries de les respectives societats i moments Lrsquouacutenica

fotografia conservada que aiumllla Cocteau i Fenosa (ilmiddotl 59) sota la seva aparenccedila de

simple coneixenccedila sembla tornar-se en lrsquoemblema de les aliances novament ideades

pels creadors de lrsquoegravepoca Eacutes evident que no es troben al taller drsquoun pintor lloc per

excelmiddotlegravencia de trobada de la bohegravemia des del taller de Louis David (ilmiddotl 1) Perograve ens

miren des drsquoun lloc diferent des drsquoun altre Palais-Royal que Cocteau tenia entre altres

dins del seu poema Leacuteone (1945) Una ciutat dins de la ciutat Un Pariacutes de somnis i

sortilegis Eacutes aquest fons de botiga pintoresca la que ens situa en el lloc que reuneix en

la convivegravencia els amics En un espai mental que la realitat ofereix perquegrave lrsquoesperit altra

vegada decebut per la sobirania trobi un regne on finalment pugui regnar

Serge Linares

[1] En un dels diaris de joventut (colmiddotleccioacute Bernard Lolieacutee) Cocteau va escriure el dia 5 de gener de 1912 laquoCaldria inventar per a Vaslav un ballet biacuteblic sobre Davidraquo Vegeu COCTEAU Jean Theacuteatre complet Edicioacute sota la direccioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 2002 p 1583 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [2] De fet la data drsquoaquest intercanvi no eacutes exacta perquegrave Fenosa no lrsquoesmenta tot i que en revela el contingut quan evoca el primer bust que va fer de Cocteau Vegeu la transcripcioacute drsquoaquestes paraules pronunciades en una entrevista filmada realitzada el 1980 per Mario Antolin que va rebre el tiacutetol de Hombres de ayer i hoy Apelmiddotles Fenosa a Fenosa Propos drsquoatelier Edicioacute de Beacutertrand Tillier Cognac 1996 Le Temps qursquoil fait p 38 [3] Declaracions recollides a FIFIELD William Jean Cocteau par Jean Cocteau Pariacutes Stock 1973 p 89 i p 24-25 [4] Op cit Propos drsquoatelier p 38 [5] Vegeu COCTEAU Jean Lettres agrave Jean Marais Pariacutes Albin Michel 1987 p 31laquo Jeannot estimat Marxo de casa de la Coco Tenia una carta teva i quan lrsquohe vingut a buscar mrsquoha demanat que em quedeacutes al seu costat Faig la maleta i dormireacute al Ritzraquo [6] COCTEAU Jean La Fin du Potomak dins de Œuvres romanesques complegravetes Edicioacute de Serge Linares prefaci drsquoHenri Godard Pariacutes Gallimard 2006 p 679 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo [7] Vegeu Apelmiddotles FENOSA Catalogue raisonneacute de lrsquoœuvre sculpteacute Direccioacute de Nicole Fenosa i Bertrand Tillier Barcelona Ediciones Poliacutegrafa 2002 nuacutem 171-176 p 139-140 [8] La inspiracioacute religiosa i mitologravegica de Fenosa queda agravempliament patent fins al 1943 sobre tot en David (1923) Relief de lrsquoAnge (1926) Sacreacute-Cœur (1929) el diversos personatges del pessebre (1941) Vierge agrave lrsquoenfant (1942) Adam et Eve (1943) Ange agrave lrsquoenfant (1943) Tobie (1943) Les Trois Gracircces (1923 1933) Les Trois Gracircces au repos (1932-1933) Flora (1934) Pomone (1949) i Centaure (1943) A partir de 1941 va demostrar interegraves per Homer (Siregravene jouant de la lyre 1941 Siregravene 1943) el qual sobretot es va consolidar en Ulysse et les Siregravenes (1945) Ulysee et Nausicaa (1946) Peacuteneacutelope (1947) Polyphegraveme aveugle (1949) i Ulysse et Nausicaa (1950) Tambeacute va trobar temes en Roland furieux (1532) drsquoAriost el 1952 (Petit Orlando) i de 1971-1972 (Orlando furioso)

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956

[9] COCTEAU Jean laquoOpeacuteraraquo A Œuvres poeacutetiques complegravetes Edicioacute de Michel Deacutecaudin Pariacutes Gallimard 1999 p 529 Colmiddotleccioacute laquoBibliothegraveque de la Pleacuteiaderaquo Tambeacute podem pensar en el poema en vers del mateix recull titulat laquoLe train musicalraquo p 535-536) Pel que fa a la resta Cocteau va escriure una adaptacioacute de laquoLa Veacutenus drsquoIlleraquo (1837) de Prosper Merimeacutee en la qual una estagravetua malegravefica pren vida i acaba suiumlcidant-se [10] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 63 [11] Com a miacutenim al principi Despreacutes el bronze drsquoaquesta figureta es va reproduir en diversos exemplars un pertanyia a Picasso com srsquoaprecia a la fotografia del seu taller (ilmiddotl 36) situada al costat de la Tecircte de Paul Eluard (1942) [12] Moltes cartes adreccedilades a lrsquoactor durant la guerra parlen dels seus problemes dentals Op cit Lettres agrave Jean Marais p 39 40 49 64 65 i 69 [13] Op cit Orpheacutee A Theacuteacirctre complet p 415 [14] Op cit Lettres agrave Jean Marais p 106 Dues cartes despreacutes drsquoaquest correu teacute al front del Scarabeacutee Cocteau avisa Marais que deixa el vaixell que teacute el mateix nom on va arribar el novembre per escriure la seva peccedila Les Monstres sacreacutes (1940) a lrsquohotel del Beaujolais al Palais-Royal [15] Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1209 [16] Op cit Œuvres romanesques complegravetes p 731 [17] Meacutes tard Cocteau repregraven el treball amb el fang i fa ceragravemiques algunes de les quals com Grand chegravevre-cou (1958) soacuten tambeacute bustos mitologravegics A meacutes els faunes es convertiran en un dels seus motius preferits Vegeu sobretot del 1958 la gerra Petit Faune boudeur i el panell Aimai-je un recircve (cita del poema drsquoSteacutephane Mallarmeacute LrsquoApregraves-midi drsquoun faune) [18] Un poema dedicat a aquest bust es titula precisament Jeannot faune sans cornes Op cit Œuvres poeacutetiques complegravetes p 1211) [19] La guerre poema que es troba en ibid p 1243 [20] Ibid p 1215 [21] Publicat abans de sortir lrsquooriginal al nuacutemero de maig de 1939 de la Nouvelle Revue Franccedilaise Aquest poema tornaria a aparegraveixer a Alleacutegories (1941) Vegeu Opcit Œuvres complegravetes p 627-632 [22] Ibid p 628 [23] Ibid p 628 [24] Ibid p 656 [25] Ibid p 631 [26] Aixograve eacutes el que suggereix lrsquoesborrany drsquouna carta de Fenosa adreccedilada a Cocteau al final de 1949 (ilmiddotl 53) [27] Vegeu anotacioacute nuacutem 8 [28] Fenosa Sculptures reacutecentes Galeria Jacques Dubourg Pariacutes 25 de maig-9 de juny de 1956